LA CONSTRUCCIÓ DEL PENSAMENT ESTÈTIC I POÈTIC

MODERN

Teoria de la Literatura I (Grup 3)

1r curs

Departament de Filologia Espanyola,

Lingüística General i Teoria de la Literatura

Prof. Dr. Francisco Chico Rico

© 2011

Tema 11

L'estètica literària medieval I

Tendència general: ideal clàssic ortodox (ars – res – docere)

finalitat didacticomoralitzadora (moral cristiana)

Ex.: Juan Manuel, El Conde Lucanor

Tendència alternativa: ideal clàssic heterodox (ingenium – verba – delectare)

finalitat formalhedonista

Ex.: Arcipreste de Hita, Libro de Buen Amor

Tema 11 / pàg. 2

L'estètica literària medieval II

Les artes medievals:

Artes poeticae o artes poetriae

Artes praedicandi o artes concionandi

Artes dictaminis

Tema 11 / pàg. 3

La teoria literària del renaixement, del manierisme i del barroc I

Corrents:

platònica

aristotèlica

horaciana

retòrica

Tema 11 / pàg. 4

La teoria literària del renaixement, del manierisme i del barroc II

Periodització:

Renaixement

– idees conservadores o ortodoxes d'índole didacticomoralitzadora (docere), d'índole mimèticocontenidista (res) i defensores del component tècnicoreglat

(ars) de l'art

Tema 11 / pàg. 5

La teoria literària del renaixement, del manierisme i del barroc III

Periodització:

Manierisme

– procés d'evolució de l'ortodòxia renaixentista cap a l'heterodòxia barroca

Tema 11 / pàg. 6

La teoria literària del renaixement, del manierisme i del barroc IV

Periodització:

Barroc

– idees revolucionàries o heterodoxes d'índole hedonista (delectare), d'índole formal (verba) i defensores del component enginyós

(ingenium) de l'art

Tema 11 / pàg. 7

La teoria literària del renaixement, del manierisme i del barroc V

Periodització:

Renaixement Manierisme Barroc

ARS

RES

DOCERE

Tema 11 / pàg. 8

INGENIUM

VERBA

DELECTARE

Exemple I

En tanto que de rosa y d'azucena se muestra la color en vuestro gesto, y que vuestro mirar ardiente, honesto, con clara luz la tempestad serena;

y en tanto que'l cabello, que'n la vena del oro s'escogió, con vuelo presto por el hermoso cuello blanco, enhiesto, el viento mueve, esparce y desordena:

coged de vuestra alegre primavera el dulce fruto antes que'l tiempo airado cubra de nieve la hermosa cumbre.

Marchitará la rosa el viento helado, todo lo mudará la edad ligera por no hacer mudanza en su costumbre.

(Garcilaso de la Vega, ca. 1533-1536).

Tema 3 / pàg. 9

Exemple II

Cosas, Celalba mía, he visto extrañas: cascarse nubes, desbocarse vientos, altas torres besar sus fundamentos, y vomitar la tierra sus entrañas;

duras puentes romper, cual tiernas cañas; arroyos prodigiosos, ríos violentos, mal vadeados de los pensamientos, y enfrenados peor de las montañas;

los días de Noé, gentes subidas en los más altos pinos levantados, en las robustas hayas más crecidas.

Pastores, perros, chozas y ganados sobre las aguas vi, sin forma y vidas, y nada temí más que mis cuidados.

(Luis de Góngora, 1596).

Tema 3 / pàg. 10

Exemple III - 1

Tema 3 / pàg. 11

1 Estas que me dictó, rimas sonoras,

culta, sí, aunque bucólica Talía

―¡oh excelso Conde!―, en las purpúreas horas

que es rosas la alba y rosicler el día,

ahora que de luz tu Niebla doras,

escucha, al son de la zampoña mía,

si ya los muros no te ven de Huelva

peinar el viento, fatigar la selva.

2 Templado pula en la maestra mano

el generoso pájaro su pluma

o tan mudo en la alcándara, que en vano

aun desmentir el cascabel presuma;

tascando haga el freno de oro cano

del caballo andaluz la ociosa espuma;

gima el lebrel en el cordón de seda,

y al cuerno al fin la cítara suceda.

3 Treguas al ejercicio sean robusto,

ocio atento, silencio dulce, en cuanto

debajo escuchas de dosel augusto

del músico jayán el fiero canto.

Alterna con las Musas hoy el gusto,

que si la mía puede ofrecer tanto

clarín ―y de la Fama no segundo―,

tu nombre oirán los términos del mundo.

4 Donde espumoso el mar siciliano,

el pie argenta de plata al Lilibeo,

bóveda o de las fraguas de Vulcano

o tumba de los huesos de Tifeo,

pálidas señas cenizoso un llano

―cuando no del sacrílego deseo―,

de el duro oficio da. Allí una alta roca

mordaza es a una gruta de su boca.

Exemple III - 2

Tema 3 / pàg. 12

5 Guarnición tosca de este escollo duro

troncos robustos son, a cuya greña

menos luz debe, menos aire puro

la caverna profunda, que a la peña;

caliginoso lecho, el seno obscuro

ser de la negra noche nos lo enseña

infame turba de nocturnas aves,

gimiendo tristes y volando graves.

6 De este, pues, formidable de la tierra

bostezo, el melancólico vacío

a Polifemo, horror de aquella sierra,

bárbara choza es, albergue umbrío,

y redil espacioso donde encierra

cuanto las cumbres ásperas, cabrío,

de los montes esconde: copia bella

que un silbo junta y un peñasco sella.

7 Un monte era de miembros eminente

este que ―de Neptuno hijo fiero―,

de un ojo ilustra el orbe de su frente,

émulo casi de el mayor lucero;

cíclope a quien el pino más valiente,

bastón, le obedecía tan ligero,

y al grave peso junco tan delgado,

que un día era bastón y otro cayado.

(Luis de Góngora,

Fábula de Polifemo y Galatea, 1613, vv. 1-56).

La teoria literària del neoclassicisme I

Amb el neoclassicisme comença a defensar-se de nou:

la mimesi aristotèlica (imitació de la naturalesa), juntament amb la versemblança;

i la concepció de la producció literària com una activitat subjecta indefectiblement a regles de caràcter estructural.

L'Art Poétique de Nicolas Boileau a França i la Poética d'Ignacio de Luzán a Espanya constitueixen els textos més representatius de la proposta teoricoliterària del neoclassicisme, proposta que troba els més clars antecedents en Aristòtil i en Horaci.

Tema 11 / pàg. 13

La teoria literària del neoclassicisme II

Barroc Neoclassicisme

INGENIUM

VERBA

DELECTARE

Tema 11 / pàg. 14

ARS

RES

DOCERE

Bibliografia recomanada

ASENSI, Manuel, Historia de la Teoría de la Literatura. (Desde los inicios hasta el siglo XX), València, Tirant lo Blanch, 1998.

BOBES NAVES, María del Carmen, BAAMONDE, Gloria, CUETO, Magdalena, FRECHILLA, Emilio i MARFUL, Inés, Historia de la Teoría literaria, II. Transmisores. Edad Media. Poéticas clasicistas, Madrid, Gredos, 1998.

GARCÍA BERRIO, Antonio, Formación de la Teoría literaria moderna, 2 vols., Madrid/Murcia, Cupsa/Universidad de Murcia, 1977-1980.

GARCÍA BERRIO, Antonio, Introducción a la Poética clasicista. Comentario a las "Tablas Poéticas" de Cascales, Madrid, Taurus, 1988 (1975).

LUZÁN, Ignacio de, Poética, edición de Russell P. Sebold, Barcelona, Labor, 1977. VIÑAS PIQUER, David, Historia de la Crítica literaria, Barcelona, Ariel, 2002.

Tema 11 / pàg. 15