1r de Batxillerat - XTECocastell/docencia/1rBat/teclab/for-nom.doc · Web viewEn general es diu que...

1

Generalitat de CatalunyaDepartament d’Ensenyament

IES DeltebreDEPARTAMENT DE CIÈNCIES DE LA NATURALESA I

DE LA SALUD

1r de Batxillerat

ASSIGNATURA OPTATIVA 1:

TÈCNIQUES DE LABORATORI

GUIÓ DE FORMULACIÓ I NOMENCLATURA

CURS 1999-2000

1

PROF: ÒSCAR CASTELL I MARCOS

2

2

ÍNDEX

1. Introducció ......................................................................................................................................... 5

2. Substàncies simples ........................................................................................................................... 6

3. Compostos binaris

3.1. Combinacions binàries de l’hidrogen

3.1.1. Hidràcids ........................................................................................................................... 7

3.1.2. Hidrogen amb no metalls diferents als halògens ......................................................... 8

3.1.3. Hidrurs metàl·lics ............................................................................................................ 9

3.2. Combinacions binàries de l’oxigen .......................................................................................... 9

3.3. Combinacions binàries metall - no metall .............................................................................10

3.4. Combinacions binàries no metall – no metall .......................................................................11

4. Compostos ternaris

4.1. Hidròxids ..................................................................................................................................12

4.2. Àcids oxoàcids ..........................................................................................................................13

4.3. Sals derivades dels àcids

oxoàcids ...........................................................................................15

5. Compostos poliatòmics

5.1. Sals mixtes derivades dels àcids oxoàcids i sals hidrogenades ............................................15

6. Pràctiques de formulació i nomenclatura .....................................................................................16

3

3

1. Introducció

Aquest guió intenta recollir els principis bàsics de la formulació i nomenclatura dels compostos

inorgànics per a un nivell corresponent al 1r de batxillerat. Es presenta com un material de suport a

l’assignatura de la modalitat Química I.

Els objectius bàsics que es volen assolir, en correspondència als continguts de conceptes, procediments i

actituds de l’assignatura són la formulació i nomenclatura de:

1. Substàncies simples.

2. Compostos binaris:

2.1. Combinacions binàries de l’hidrogen :

2.1.1. Hidràcids.

2.1.2. Hidrogen amb no metalls diferents als halògens.

2.1.3. Hidrurs metàl·lics.

2.2. Combinacions binàries de l’oxigen.

2.3. Combinacions binàries metall - no metall.

2.4. Combinacions binàries no metall – no metall.

3. Compostos ternaris:

3.1. Hidròxids.

3.2. Àcids oxoàcids.

3.3. Sals derivades dels àcids oxoàcids.

4. Compostos poliatòmics:

4.1. Sals mixtes derivades dels àcids oxoàcids i sals hidrogenades.

S’intentarà també que l’alumne es familiaritzi amb la utilització dels tres tipus de formulació usats avui

en dia: la nomenclatura sistemàtica, la tradicional i la d’Stock. Per fer-ho, l’alumne trobarà en aquest

guió un conjunt d’exercicis relacionats amb cada grup de compostos i les regles necessàries per fer la seva

nomenclatura i formulació.

6

6

2. Substàncies simples

S’anomenen substàncies simples a les que estan constituïdes per àtoms d’un sol element. Tenen noms

tradicionals acceptats internacionalment i les principals són les següents:

Fórmula Nom tradicionalH2 Hidrogen

F2 Fluor

Cl2 Clor

Br2 Brom

I2 Iode

O2 Oxigen

N2 Nitrogen

O3 Ozó

En aquestes substàncies, l’enllaç químic predominant és l’enllaç covalent. Gairebé totes elles es presenten

a la natura en estat gasos, a excepció d’algunes formes alotròpiques com les corresponents al sofre (S8)

que estan en estat sòlid. L’aire que respirem està format en gran part per oxigen (O 2) i nitrogen (N2) en

estat gasos. La proporció és aproximadament de 1/5 part d’O2 per 4/5 parts de N2. La resta de gasos estan

presents en poca proporció a la natura. L’hidrogen (H2), degut a la seva extrema lleugeresa, que el permet

escapar del camp d’atracció gravitatori terrestre des de l’atmosfera cap a l’espai exterior. És però el

combustible bàsic de les estrelles, on l’energia es desprèn bàsicament de les reaccions de fusió nuclear.

Els gasos formats pels halògens s’obtenen en reaccions químiques molt determinades, usualment en els

atacs d’àcids forts sobre metalls, per exemple al utilitzar àcid clorhídric, àcid fluorhídric i àcid

bromhídric.

3. Compostos binaris

3.1 Compostos binaris de l’hidrogen.

3.1.1 Hidràcids:

Són les combinacions de l’hidrogen (H) amb els elements no metàl·lics: F, Cl, Br, I, S, Se, Te.

Les regles per la seva correcta formulació són:

- L’hidrogen s’escriu sempre a l’esquerra, actua amb estat d’oxidació positiu.

8

8

- L’element de la llista anterior que forma l’hidràcid actua sempre amb l’estat d’oxidació

negatiu més petit.

Les regles per la seva correcta nomenclatura són:

- S’anomenen amb el nom de l’element acabat amb el sufix –UR seguit de la paraula

d’hidrogen.

- Degut que en dissolució aquosa tenen caràcter àcid, també els anomenen amb la paraula àcid

seguit del nom de l’element acabat en el sufix –HÍDRIC.

Exemples clars de la formulació i nomenclatura són els següents:

Fórmula Nom sistemàtic Nom tradicional

HF Fluorur d’hidrogen Àcid fluorhídric

HCl Clorur d’hidrogen Àcid clorhídric

H2Te Tel.lunur d’hidrogen Àcid Telurhídric

HI Iodur d’hidrogen Àcid Iodhídric

HBr Bromur d’hidrogen Àcid bromhídric

H2Se Selenur d’hidrogen Àcid selenhídric

H2S Sulfur d’hidrogen Àcid sulfhídric

3.1.2 Hidrogen amb d’altres no metalls:

Són les combinacions de l’hidrogen (H) amb els elements no metàl·lics: N, P, As, Sb, C, Si, B.


- L’hidrogen s’escriu sempre a la dreta.

- L’element de la llista anterior s’escriu sempre a l’esquerra i sol actuar amb el estat

d’oxidació positiu més petit.


- S’anomenen amb la paraula hidrur seguida del nom del no metall. Tots ells tenen una

nomenclatura tradicional acceptada internacionalment i d’ús corrent.


NH3 Trihidrur de nitrogen Amoníac

PH3 Trihidrur de fòsfor Fosfina

AsH3 Trihidrur d’arsènic Arsina

SbH3 Trihidrur d’antimoni Estibina

CH4 Tetrahidrur de carboni Metà

SiH4 Tetrahidrur de silici Silà

BH3 Trihidrur de bor Borà

9

9

3.1.3 Hidrurs metàl·lics:

Són les combinacions de l’hidrogen (H) amb qualsevol element no metàl·lic.


- L’hidrogen s’escriu sempre a la dreta.

- El metall s’escriu sempre a l’esquerra i pot actuar amb qualsevol dels seus estats d’oxidació

possibles.

-


- S’anomenen amb la paraula hidrur seguida del nom del metall. Es sol utilitzar la

nomenclatura sistemàtica i la d’Stock.


Fórmula Nom sistemàtic Nom Stock

AlH3 Hidrur d’alumini Hidrur d’alumini

LiH Hidrur de liti Hidrur de liti

MgH2 Hidrur de magnesi Hidrur de magnesi

CaH2 Hidrur de calci Hidrur de calci

BaH2 Hidrur de bari Hidrur de bari

CuH Monohidrur de coure Hidrur de coure (I)

CuH2 Dihidrur de coure Hidrur de coure (II)

PbH2 Dihidrur de plom Hidrur de plom (II)

SnH4 Tetrahidrur d’estany Hidrur d’estany (IV)

SnH2 Dihidrur d’estany Hidrur d’estany (II)

3.2 Combinacions binàries amb l’oxigen:

Són les combinacions de l’oxigen (O) amb qualsevol element de la taula periòdica i s’anomenen

genèricament òxids.


- L’oxigen s’escriu sempre a la dreta i actua amb estat d’oxidació -2.


possibles.

10

10

-


- S’anomenen amb la paraula òxid seguida del nom de l’element. Es sol utilitzar la

nomenclatura sistemàtica i la d’Stock, encara que és necessari conèixer la seva nomenclatura

tradicional.


Fórmula Nom tradicional Nom sistemàtic Nom Stock

Na2O Òxid de sodi Òxid de sodi Òxid de sodi

CaO Òxid de calci Òxid de calci Òxid de calci

Al2O3 Òxid d’alumini Òxid d’alumini Òxid d’alumini

FeO Òxid ferros Monòxid de ferro Òxid de ferro (II)

Fe2O3 Òxid fèrric Diòxid de ferro Òxid de ferro (III)

Cu2O Òxid cuprós Òxid de dicoure Òxid de coure (I)

CuO Òxid cúpric Monòxid de coure Òxid de coure (II)

CrO Òxid hipocromós Monòxid de crom Òxid de crom (II)

Cr2O3 Òxid cromós Triòxid de dicrom Òxid de crom (III)

CrO3 Òxid cròmic Triòxid de crom Òxid de crom (VI)

NO Òxid hiponitrós Monòxid de nitrogen Òxid de nitrogen (II)

NO2 Òxid nitrós Diòxid de nitrogen Òxid de nitrogen (IV)

N2O4 Òxid nitrós Tetraòxid de dinitrogen Òxid de nitrogen (IV)

N2O5 Òxid nítric Pentaòxid de dinitrogen Òxid de nitrogen (V)

Cl2O7 Òxid perclòric Heptaòxid de diclor Òxid de clor (VII)

Br2O5 Òxid bròmic Pentaòxid de dibrom Òxid de brom (V)

3.3 Combinacions binàries metall – no metall:

Són les combinacions de qualsevol element metàl·lic amb un element no metàl·lic de la taula periòdica i

s’anomenen genèricament sals, encara en certs compostos d’aquest tipus la contribució de l’enllaç

covalent pot ser de gran importància. La major part d’aquest compostos són força abundants i comuns a la

natura. Els de més caràcter cristal·lí presenten una estabilitat molt alta i unes xarxes cristal·logràfiques

ben definides. Els de caràcter més covalent solen presentar-se en estat sòlid però formant col·loides i

pastes o també compostos de tipus laminar o lineal en cadenes.


- El no metall s’escriu sempre a la dreta i actua amb estat d’oxidació negatiu més petit

possible, a excepció del C (IV) i el N (III).


positius possibles.

-

11

11


- S’anomenen amb el nom del no metall acabat amb el sufix –UR seguit del nom del metall.

Únicament s’utilitzen les nomenclatures sistemàtica i d’Stock.



NaCl Clorur de sodi Clorur de sodi

SrCl2 Clorur d’estronci Clorur d’estronci

AlCl3 Clorur d’alumini Clorur d’alumini

FeCl2 Diclorur de ferro Clorur de ferro (II)

FeCl3 Triclorur de ferro Clorur de ferro (III)

Mg3P2 Fosfur de magnesi Fosfur de magnesi

CuBr Monobromur de coure Bromur de coure (I)

CuBr2 Dibromur de coure Bromur de coure (II)

MnS Monosulfur de manganès Sulfur de manganès (II)

MnS2 Disulfur de manganès Sulfur de manganès (IV)

V2S5 Pentasulfur de divanadi Sulfur de vanadi (V)

Mg3N2 Nitrur de magnesi Nitrur de magnesi

Co3N2 Dinitrur de tricobalt Nitrur de cobalt (II)

CoN Mononitrur de Cobalt Nitrur de cobalt (III)

CrB2 Diborur de crom Borur de crom (IV)

3.4 Combinacions binàries no metall – no metall:

Són les combinacions de qualsevol element no metàl·lic amb un altre element no metàl·lic. Estan

restringits a aquesta llista ordenada per electronegativitats (de – electronegatiu a + electronegatiu):

B, Si, C, Sb, As, P, N, Te, Se, S, I, Br, Cl, F


- S’escriu a l’esquerra el no metall menys electronegatiu, i a la dreta el més electronegatiu.

- El no metall menys electronegatiu pot utilitzar qualsevol dels seus estats d’oxidació positius,

mentre que el més electronegatiu únicament pot utilitzar el seu estat d’oxidació negatiu més

petit, a excepció de C (IV) i N (III).

12

12

electronegativitat

-


- S’anomenen amb el nom del no metall més electronegatiu acabat amb el sufix –UR seguit

del nom del no metall menys electronegatiu. Únicament s’utilitzen les nomenclatures

sistemàtica i d’Stock.



SCl2 Diclorur de sofre Clorur de sofre (II)

SCl4 Tetraclorur de sofre Clorur de sofre (IV)

ClF3 Trifluorur de clor Fluorur de clor (III)

ClF5 Pentafluorur de clor Fluorur de clor (IV)

CS2 Disulfur de carboni Sulfur de carboni (IV)

SiC Carbur de silici Carbur de silici

BP Fosfur de bor Fosfur de bor

NI5 Pentaiodur de nitrogen Iodur de nitrogen (V)

4. Compostos ternaris

4.1 Hidròxids:

Són les combinacions de qualsevol catió metàl·lic amb l’anió hidròxid (OH-). Es formen normalment en

dissolució bàsica en presència de cations metàl·lics i habitualment precipiten en forma de pols o pasta. En

general tenen caràcter bàsic en dissolució, com és el cas de la coneguda sosa (NaOH).


- S’escriu a l’esquerra el metall que pot utilitzar qualsevol dels seus estats d’oxidació positius.

- A la dreta s’escriu l’anió hidròxid que actua amb estat d’oxidació –1.


- S’anomenen amb la paraula hidròxid seguit del nom de l’element metàl·lic. Únicament

s’utilitzen les nomenclatures sistemàtica i d’Stock, encara que existeix una nomenclatura

tradicional per molts d’ells que és utilitzada de manera esporàdica.


NaOH Hidròxid de sodi Hidròxid de sodi

Ba(OH)2 Hidròxid de bari Hidròxid de bari

13

13

Al(OH)3 Hidròxid d’alumini Hidròxid d’alumini

Fe(OH)2 Dihidròxid de ferro Hidròxid de ferro (II)

Fe(OH)3 Trihidròxid de ferro Hidròxid de ferro (III)

Cr(OH)3 Trihidròxid de crom Hidròxid de crom (III)

Cr(OH)6 Hexahidròxid de crom Hidròxid de crom (VI)

Mg(OH)2 Hidròxid de magnesi Hidròxid de magnesi

4.2 Àcids oxoàcids:

Són les combinacions de tres elements encara que entre ells, de manera oblida, han d’aparèixer el H i el

O, essent el tercer element un no metall. S’escriuen de manera genèrica amb la fórmula HXO, on X

representa el no metall (encara que es coneixen oxoàcids de metalls de transició). Es sap de l’extensa

existència dels àcids oxoàcids de pràcticament la majoria de no metalls, encara que és convenient tenir en

compte que cal evitar formular oxoàcids que no hagin estat identificats i caracteritzats com a espècies

aïllades. La seva importància es gran, tan a nivell de laboratori com a nivell industrial, ja que són els

compostos més utilitzats en les transformacions químiques degut a les seves característiques àcides i

rèdox.


- El número d’oxidació de l’oxigen és –2.

- El número d’oxidació de l’hidrogen és +1.

- El número d’oxidació del tercer element es calcula a partir de la neutralitat de la fórmula:


- S’utilitzen les tres nomenclatures: la sistemàtica, la d’Stock i la tradicional. La IUPAC

(Unió Internacional de Química Pura i Aplicada), però, admet les dues primeres com ha

estendard i aconsella no utilitzar la tradicional. A nivell de país, a Catalunya, es segueix

utilitzant de manera massiva la nomenclatura tradicional, per la qual cosa cal aprendre a

utilitzar-la correctament.

- Nomenclatura sistemàtica: s’ha de començar indicant el número d’oxígens seguit del nom de

l’element acabat en el sufix –AT, afegint el estat d’oxidació amb el que actua l’element i

acabant amb la paraula d’hidrogen.

- Nomenclatura d’Stock (o funcional): s’ha de començar amb la paraula àcid, indicant

seguidament el número d’oxígens seguit del nom de l’element acabat en el sufix –IC. Entre

parèntesis indicarem el estat d’oxidació amb el que actua l’element.

Exemples d’aquest dos tipus de nomenclatura serien els següents:


HNO2 Dioxinitrat (III) d’hidrogen Àcid dioxonítric (III)

14

14

HNO3 Trioxinitrat (V) d’hidrogen Àcid trioxonítric (V)

H2SO3 Trioxosulfat (IV) d’hidrogen Àcid trioxosulfúric (IV)

H2SO4 Tetraoxosulfat (VI) d’hidrogen Àcid tetraoxosulfúric (VI)

HClO Oxoclorat (I) d’hidrogen Àcid oxoclòric (I)

HBrO3 Trioxobromat (V) d’hidrogen Àcid trioxobròmic (V)

HIO4 Tetraoxoiodat (VII) d’hidrogen Àcid tetraoxoiòdic (VII)

H3PO3 Trioxofosfat (III) d’hidrogen Àcid trioxofosfòric (III)

Per la nomenclatura tradicional:

1. Cal començar amb la paraula àcid.

2. Si els oxoàcids estan formats per elements que tenen únicament una valència, s’utilitza el nom

de l’element acabat amb el sufix –IC.

3. En cas de que pugui actuar amb dues valències i actuï amb la més baixa s’acabarà amb el sufix –

ÓS, i si és la més alta amb el sufix –IC.

4. En cas de que pugui actuar amb tres valències i actuï amb la més baixa utilitzarà el prefix HIPO-

amb el sufix –ÓS, si és la segona amb el sufix –ÓS i si és la més alta amb el sufix –IC.

5. En cas de que pugui actuar amb quatre valències i actuï amb la més baixa utilitzarà el prefix

HIPO- amb el sufix –ÓS, si és la segona amb el sufix –ÓS, si és la tercera amb el sufix –IC i si

és la més alta amb el prefix PER- i el sufix –IC.

Recorda que tota aquesta informació es pot resumir fàcilment en una taula:

Estats d’oxidació 1 2 3 4

1r -ico -oso Hipo-/-oso Hipo-/-oso

2n -ico -oso -oso

3r -ico -ico

4t Per-/-ico

Compara aquesta nomenclatura amb les anteriors:

Fórmula Nom sistemàtic Nom Stock Nom tradicional

HNO2 Dioxinitrat (III) d’hidrogen Àcid dioxonítric (III) Àcid nitrós

HNO3 Trioxinitrat (V) d’hidrogen Àcid trioxonítric (V) Àcid nítric

H2SO3 Trioxosulfat (IV) d’hidrogen Àcid trioxosulfúric (IV) Àcid sulfurós

H2SO4 Tetraoxosulfat (VI) d’hidrogen Àcid tetraoxosulfúric (VI) Àcid sulfúric

HClO Oxoclorat (I) d’hidrogen Àcid oxoclòric (I) Àcid hipoclorós

HBrO3 Trioxobromat (V) d’hidrogen Àcid trioxobròmic (V) Àcid bròmic

HIO4 Tetraoxoiodat (VII) d’hidrogen Àcid tetraoxoiòdic (VII) Àcid periòdic

H3PO3 Trioxofosfat (III) d’hidrogen Àcid trioxofosfòric (III) Àcid ortofosforós

15

15

En general es diu que els àcids oxoàcids s’obtenen al sumar H2O als òxids corresponents. Així es

defineixen les formes hidratades dels àcids al sumar més d’una molècula d’aigua a l’òxid d’origen, i

s’indiquen en la nomenclatura tradicional amb el prefixos META- (1 H2O) i ORTO- (+ de 1 H2O). En el

cas de l’àcid ortofosforós tindrem que:

P2O3 + H2O = H2P2O4 HPO2 + H2O = H3PO3

4.3 Sals derivades dels àcids oxoàcids:

Quant en un àcid oxoàcid es substitueixen completament tots els hidrògens per la quantitat equivalent

d’un catió metàl·lic obtenim una sal ternària, formada per un metall, un no metall i l’oxigen. Aquestes

sals són bàsicament de caràcter iònic i es formen en les dissolucions d’àcids oxoàcids després d’afegir un

electrolit fort.

La nomenclatura més utilitzada és la tradicional, substituint les terminacions –ÓS per –IT, -IC per –AT i

seguint amb dels prefixos HIPO- i PER- quant hi toqui. Es pot resumir en la següent taula:

Estats d’oxidació 1 2 3 4

1r -at -it Hipo-/-it Hipo-/-it

2n -at -it -it

3r -at -at

4t Per-/-at

També s’utilitza la sistemàtica, i pràcticament mai la funcional. L’estat d’oxidació del catió metàl·lic es

pot determinar per l’equivalència amb la quantitat d’hidrògens als que substitueix.

Alguns exemples d’aquestes tipus de compostos:


NaNO2 Dioxinitrat (III) de sodi Nitrit de sodi

NaNO3 Trioxinitrat (V) de sodi Nitrat de sodi

(Na)2SO3 Trioxosulfat (IV) de sodi Sulfit de sodi

MgSO4 Tetraoxosulfat (VI) de magnesi Sulfat de magnesi

KClO Oxoclorat (I) de potassi Hipoclorit de potassi

CsBrO3 Trioxobromat (V) de cesi Bromat de cesi

CuIO4 Tetraoxoiodat (VII) de coure Periodat de coure

AlPO3 Trioxofosfat (III) d’alumini Ortofosfat d’alumini

16

16

5. Compostos poliatòmics

5.1 Sals mixtes derivades dels àcids oxoàcids i sals hidrogenades:

Com en el cas anterior, si en un àcid oxoàcid es substitueixen completament tots els hidrògens per la

quantitat equivalent de més d’un catió metàl·lic obtenim una sal mixta, formada per més d’un metall, un

no metall i l’oxigen. Si la substitució dels hidrògens és parcial llavors obtenim una sal que conté

hidrògens a la fórmula i que anomenem sal hidrogenada. Aquestes sals tenen característiques semblants a

les anteriors.

La nomenclatura utilitzada és bàsicament la sistemàtica. Exemples d’aquest tipus de compostos són:

Fórmula Nom sistemàtic

KHSO4 Hidrogensulfat (VI) de potassi

Ca(HTeO4)2 Hidrogentelurat (VI) de calci

Fe(HSO4)2 Hidrogensulfat (VI) de ferro

NaKSO4 Sulfat (VI) de sodi i potassi

CaMg(CO3)2 Carbonat (IV) de calci i magnesi

RbHSO4 Hidrogensulfat (VI) de rubidi

A continuació tens una sèrie d’exercicis per portar a la pràctica tot el que has après.

6. Pràctiques de formulació i nomenclatura

1.- Fica el nom als compostos que es formulen a continuació

Fórmula Nom

NaH

AgH

LiH

CuH

RbH

AuH3

KH

CuH2

FrH

AuH

HCl

NH3

H2S

PH3

H2F2

CH4

H2Se

AsH3

H2Te

HBr

BeH2

Fórmula Nom

FeH3

PtH4

PbH2

17

17

SnH4

CrH3

HgH

HgH2

CoH2

AlH3

H2O

Na2O

P2O5

Al2O3

CO2

Hg2O

Cl2O7

PbO2

SO3

Br2O7

Fe2O3

N2O3

2.- Fica la formula dels compostos que hi ha a continuació:

Nom Fórmula

Hidrur d’alumini

Hidrur de zinc

Hidrur de potassi

Hidrur d’or (III)

Hidrur de coure (I)

Hidrur de crom (II)

Hidrur de níquel (III)

Hidrur de plom (IV)

Hidrur de ferro (II)

Hidrur de cobalt (III)

Hidrur de franci

Hidrur de cadmi

Hidrur de liti

Hidrur d’estany (IV)

Hidrur de ferro (III)

Arsina

Clorur d’hidrogen

Àcid fluorhídric

Amoníac

Àcid telurhídric

Àcid selenhídric

Àcid clorhídric

Hidrur de sodi

Hidrur de bari

Sulfur d’hidrogen

Bromur d’hidrogen

Fluorur d’hidrogen

Òxid de sodi

Òxid d’or (III)

Òxid de plata

Òxid de coure (II)

Òxid de potassi

Òxid d’or (I)

Òxid de franci

Òxid de coure (I)

Òxid de lantani

Nom FórmulaÒxid de liti

Òxid de mercuri (I)

Òxid de crom (III)

Òxid de níquel (II)

Òxid de plom (IV)

Òxid d’estany (II)

Òxid de manganès (III)

Òxid de mercuri (II)

Òxid d’alumini

Òxid de cobalt (II)

Òxid de ferro (III)

Òxid de coure (II)

Diòxid de telur

Heptaòxid de diiode

Pentaòxid de diarsènic

Òxid de difluor

18

18

Triòxid de telur Heptaòxid de dibrom

19

19

Diòxid de sofre

Òxid de diclor

Pentaòxid de dinitrogen

Tetraòxid de diferro

Òxid àuric

Òxid cuprós

Òxid aurós

Òxid cúpric

Òxid mercúric

Òxid cròmic

Òxid niquelós

Òxid plúmbic

Òxid estanyós

Òxid mangànic

Òxid platinós

Òxid fèrric

Òxid cobaltós

3.- Completa la taula següent:

Fórmula Nom sistemàtic Nom d’Stock Nom tradicional

N2O

P2O

SeO3

As2O3

SO2

SO

Br2O

Cl2O7

Br2O3

I2O

CO

N2O5

N2O3

I2O5

P2O3

P2O5

4.- Completa la taula següent:

O2- Nom de l’òxid

Ca2+ CaO Òxid de calci

N3+

Al3+

Br5+

S4+

Fe2+

Cl7+

20

20

Br1+

Sn4+

S6+

Br3+

S2+

Fe3+

Cu2+

Cr6+

Cl3+

5.- Fica el nom i la fórmula, segons convingui, a la següent taula:

Nom Fórmula

Clorur de calci

Fluorur d’argent

Bromur de radi

Iodur de franci

Sulfur de beril·li

Selenur de zinc

Telurur d’alumini

Sulfur de rubidi

Selenur de liti

Telurur de bari

Clorur de níquel (III)

Bromur de coure (II)

Iodur de plom (IV)

Sulfur d’estany (II)

Telurur de ferro (III)

Selenur de crom (II)

Fluorur de mercuri (I)

Clorur de cobalt (III)

Bromur d’or (I)

Bromur de coure (I)

Clorur d’amoni

Bromur ferrós

Telurur plumbós

Sulfur platínic

Bromur cobàltic

Hidròxid de platí (II)

Hidròxid de cadmi

Hidròxid de coure (I)

Hidròxid de cobalt (III)

Hidròxid d’or (III)

Hidròxid de plom (IV)

Hidròxid de plom (II)

Hidròxid mercuriós

Hidròxid cobàltic

Hidròxid platinós

Hidròxid ferrós

Fórmula Nom

FeCl2

FeCl3

KBr

CaBr2

CuBr2

Hg3I2

CoI2

CoI3

RbF

KBr

Fe2S3

PbI2

CaCl2

SrSe

BaF2

CdI2

Co2S3

Hg2Br2

21

21

Cu2Te NiS

22

22

CuBr

Ag2S

PbI4

SnCl4

CuOH

Sn(OH)4

Co(OH)2

LIOH

NaOH

Cr(OH)3

Ba(OH)2

Al(OH)3

Zn(OH)2

Ni(OH)2

Au(OH)3

AgOH

6.- Completa la següent taula:

O2- +H2O Fórmula de l’àcid Nom del compost

Cl1+ Cl2O +H2O HClO Àcid hipoclorós / Monoxoclorat (I) d’hidrogen

S4+

Cl5+

S6+

Cl3+

S2+

Cl7+

Br3+

Te2+

7.- Fica el nom corresponent a cada una de les fórmules de la següent taula:

Fórmula Nom tradicional Nom sistemàtic o funcional

HBrO

HBrO2

HBrO3

HBrO4

HIO

HIO2

HIO3

HIO4

H2N2O2

HNO2

HNO3

H2SeO2

H2SO3

H2SO4

H2TeO2

23

23

H2TeO3

H2TeO4

H3PO4

H2S2O7

HPO3

H2SiO3

H2CO3

H4P2O7

8.- Fica el nom corresponent a cada una de les fórmules de la següent taula:

Fórmula Nom tradicional Nom sistemàtic o funcional

Cu(NO3)2

CuNO3

FeCO3

Fe2(CO3)3

KMnO4

CuSiO3

Na2Cr2O7

CaCO3

KClO4

NaClO

Au(ClO2)3

NaBrO3

KBrO2

K2MnO4

Na2CrO4

Co2(CO3)3

Ca(ClO3)2

FeSO4

AgNO3

MgSO4

Na2S2O3

Al2(SO4)3

Al(NO3)3

Sr(NO3)2

RbBrO3

Al(ClO4)3

NH4NO3

NaNO3

24

24

KClO3

K2SO4

CaTeO4

Al2(SO4)3

Cu(BrO3)2

Zn(ClO3)2

Ag2CO3

Fr2SO4

9.- Escriu la fórmula corresponent als següents compostos:

Nom Fórmula

Hipoclorit de sodi

Metahipofosfit ferrós

Hipobromit mercúric

Metahipoantimonit de cadmi

Hipoiodit niquelós

Clorit de cesi

Metafosfit de zinc

Metahipoarsenit platinós

Iodit niquelós

Bromit de beril·li

Sulfit de calci

Bromit niquèlic

Clorat cuprós

Nitrat amònic

Telurit de bari

Metafosfat platínic

Bromit de radi

Periodat de magnesi

Perbromat de sodi

Seleniat Àuric

10.- Completa la següent taula: (escriu els noms dels compostos a la següent fulla)

Ag1+ Cu2+ Cr3+ Sn4+ Cr6+

HCO31- AgHCO3

HSO41-

HPO42-

H2PO41-

25

25

HSO31-

HCO31-

HSe1-

HS1-

HTe1-

HTeO41-

HSeO31-

HTeO31-

26

26

1r de Batxillerat - XTECocastell/docencia/1rBat/teclab/for-nom.doc · Web viewEn general es diu que...

Documents

Transcript of 1r de Batxillerat - XTECocastell/docencia/1rBat/teclab/for-nom.doc · Web viewEn general es diu que...