2-2_Circulars_urbanisme_09062010-51-71

7/17/2019 2-2_Circulars_urbanisme_09062010-51-71

http://slidepdf.com/reader/full/2-2circularsurbanisme09062010-51-71 1/89

Ajuntament de Barcelona Gerència de Serveis Generals i

Coordinació territorialDirecció de Serveis deLlicències i Inspecció

Avinyó, 7, 3a pl.08002 Barcelona Telèf on 93 402 76 63Fax 93 402 71 14

051/2007. ACTIVITATS. Aclariment sobre la tramitació dels expedients d'activitats

que han canviat d'annex (d'annex III a annex II).

052/2007. ACTIVITATS. Aclariment sobre la forma de presentació de ladocumentació gràfica annexa a les avaluacions i als controls inicials.

054/2007. EDIFICACIÓ. Densitat màxima d'habitatges per parcel·la.

055/2007. ACTIVITATS. Cabines per proves de motocicletes.

056/2007. ACTIVITATS. Activitats amb plaques solars: controls.

057/2007. EDIFICACIÓ. Aclariments: Canvi d'ús de local a habitatge.

058/2008. EDIFICACIÓ. Façana mínima en edificacions segons alineacions de vial.

059/2008. ACTIVITATS. Atribucions en matèr ia d’instal·lacions de radiocomunicació,centrals i centres modals de telecomunicacions (aquesta circular anul·la la007/2004).

060/2008. ACTIVITATS. Adequació de les activitats dels annexos I i II, tal coms’estableix a l’article 24 de la Llei 17/2007 de 21 de desembre, quemodifica la Llei 4/2004.

061/2008. ACTIVITATS. Condicions que han de complir els establiments dedicats a laproducció i comercialització de pa.

062/2008. EDIFICACIÓ. Alçada reguladora en relació a l'amplada física i oficial delvial (aquesta circular anul·la els "criteris d'interpretació de l'ample de vial aefectes de l'alçada reguladora", signat el novembre de 1998, pel Directorde Serveis d'Edificació, Sr. Ernest Compta).

063/2008. TRAMITACIÓ de la llicència d’oficina bancària amb locutori telefònic.

064/2008. Dimensionament i condicions de la cambra de residus en establimentscomercials. (anul·la la 012/2004). (complementada per la 068/2009).

ESTUDI MEDI AMBIENT

065/2008. Constitució de dipòsits de garantia per a la reposició d'elements urbanísticsa l'Administració de l'Estat i de la Generalitat.

066/2008. Visat de certificats finals d’instal·lació d'atraccions de fira i d'actesextraordinaris.

067/2009. Plataformes elevadores per a salvar barreres arquitectòniques.



Ajuntament de Barcelona Gerència de Serveis Generals i

Coordinació territorialDirecció de Serveis deLlicències i Inspecció

Avinyó, 7, 3a pl.08002 Barcelona Telèfon 93 402 76 63Fax 93 402 71 14

068/2009. ACTIVITATS. Aclariments al document de dimensionat i condicions de la

cambra de residus en establiments comercials. (aquesta circularcomplementa la 064/2008).

069/2009. ACTIVITATS. Possibilitat de disposar, en un restaurant, d'elements decocció fora del recinte tancat de la cuina.

070/2010. ACTIVITATS. Legalització de garatges sense llicència d'activitat, però ambllicència d'obres ilo d'ús per a garatge, anterior a la llei 4/2004 i el decret50/2005.

071/2010. ACTIVITATS. Aclariments a la determinació de la superfície neta de vendaen establiments alimentaris. (aquesta circular modifica 014/2004 i 047/2006).



Sector d’Urbanisme i Infrastructures

Direcció de Serveis d’Actuació Urbaní sticaDepartament de llicències d’activitats

Avgda Diagonal, 240 2ª plantaE-08018 BARCELONATel. 932 914 447Fax 932 914 452

CIRCULAR INTERNA Pagina 1 de 1 Circular 051-2007 activitats.doc

CIRCULAR INTERNAnúm. ordre: 051/2007 ACTIVITATS data: 2 de març de 2007aquesta circular anul·la a.

TEMA TRAMITACIÓaclariment sobre la tramitació dels expedients d’activitats que han

canviat d’annex (d’annex III a annexII).

normativa de referència LLEI 3/1998, DE 27 DE FEBRER, DE LA INTERVENCIÓ INTE-GRAL DE L’ADMINISTRACIÓ AMBIENTAL. ORDENANÇA MUNICIPAL D’ACTIVITATS I D’INTERVENCIÓINTEGRAL DE L’ADMINISTRACIÓ AMBIENTAL DE BARCE-LONA.

altre normativa vinculada

La Ponència Ambiental Municipal, en la seva reunió de data 1 de febrer de 2007, entre d’altres ha presl’acord de procedir a aclarir quina es la tramitació que caldrà donar a aquells expedients d’activitats que,durant la seva tramitació, han passat de trobar-se inclosos entre les activitat sotmeses al règim general decomunicació i de llicència municipal d’obertura d’establiments, regulats a l’annex III de la vigent Orde-nança municipal d’activitats i d’intervenció integral de l’administració ambiental de Barcelona , atrobar-se sotmesos al r ègim de llicència ambiental municipal, regulada a l’annex II de la citada normativa.

1.- Les llicències sol.licitades amb posterioritat al 1 de juliol de 1999, data d’entrada en vigor de la Llei3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’adm inistració ambiental, que durant el procésde tramitació de la llicència han canviat del annex III a l’annex II, n’hi haurà prou amb la presentació delcontrol inicial o de l’adequació ambiental, qualsevol dels dos, per considerar-se ajustades a la Llei.

2.- Els dos supòsits es consideren acceptables, tant per raons d’economia processal, com per considerarque la documentació tècnica de cada un d’ells garantitza suficientment les condicions de seguretat, salu-

britat i mediambientals, amb independència del tràmit administratiu.

Barcelona, 2 de març de 2007

Director d’Actuació Urbanística Cap del Departamentde Llicències d’Activitats

Miquel García Sanjuan Joan Moya i Magrià

Nota: L’original d’aquesta Circular resta, degudament signat, als nostres arxius.







CIRCULAR INTERNAnúm. ordre: 052/2007 ACTIVITATS data: 5 de maig de 2007aquesta circular anul·la a.

TEMA PRESENTACIÓ DOCUMENTACIONSaclariment sobre la forma de presentació de la documentació gràficaannexa a les avaluacions i als controls inicials.

normativa de referència LLEI 3/1998, DE 27 DE FEBRER, DE LA INTERVENCIÓ INTEGRAL DEL’ADMINISTRACIÓ AMBIENTAL. ORDENANÇA MUNICIPAL D’ACTIVITATS I D’INTERVENCIÓ INTEGRAL DEL’ADMINISTRACIÓ AMBIENTAL DE BARCELONA.ORDENANCES METROPOLITANES D’EDIFICACIÓ.

altre normativa vinculada ORDRE PRE/337/2005, DE 14 DE JULIOL, REGULADORA DEL CONTINGUT, ELFORMAT I EL SUPORT INFORMÀTIC DE L’INFORME DE VERIFICACIÓ DELES EVALUACIONS AMBIENTALS I DE L’INFORME DE VERIFICACIÓ DELDOCUMENT D’AVALUACIÓ EN MATÈRIA DE PREVENCIÓ D’INCENDIS.

Atesa la disparitat de criteris sobre la documentació gràfica, com ha d’ésser presentada i quina es la quehan de contenir les sol.licituds de qualsevol tipus de llicència, comunicat, avaluació ambiental o control

inicial, anem a recordar la normativa vigent sobre aquest afer.

1.- Activitats sotmeses al règim general de comunicació i règim de la llicència municipal d’obertura

d’establiments. Son les activitats regulades tant a l’annex III de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció inte-gral de l’administració ambiental (LIIAA) com a l’Ordenança municipal d’activitats i d’intervenció

integral de l’administració ambiental de Barcelona (OMAIIAA).

La documentació gràfica que cal presentar, d’acord amb el que es diu al punt C) de l’article 15. Projecte

tècnic de l’OMAIIAA, es la següent:a) Plànol d’emplaçament.

b) Plànols detallats de les instal.lacions, en planta i alçat.

En aquest supòsit, atès que la normativa citada no estableix dades concretes, ens hem de remetre a lesOrdenances metropolitanes d’edificació que, al seu article 29. Documentació de les sol.licituds de

llicència per a activitats industrials que, fent-ne un extracte, fixa que els plànols d’emplaçament haurand’ésser a escala 1:500, del local i patis ocupats per l’activit at o instal.lació, ....... numeració de la finca idistància del límit d’aquesta al xamfrà mes proper.....-Els plànols detallats de la instal.lació, seran de planta i seccions, necessaris para la seva complerta in-tel·ligència. Aquests plànols es dibuixaran a escala 1:50 o 1:100, segons la major o menor envergadura

de la instal.lació, seran acotats, en ells s’anotarà i detallarà minuciosament, en forma gràfica i num è- rica tot allò que sigui necessari o convenient per tal de facilitar el seu examen.....

2.- Activitats sotmeses al règim de llicència ambiental municipal.

Son les activitats regulades tant a l’annex II.2 de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció inte-gral de l’administració ambiental (LIIAA) com a l’Ordenança municipal d’activitats i d’intervenció

integral de l’administració ambiental de Barcelona (OMAIIAA).







CIRCULAR INTERNAnúm. ordre: 055/2007 ACTIVITATS data: 14 de juny de 2007aquesta circular anul·la a.

TEMA CABINES PER PROVES DE MOTOCICLETES

normativa de referència ORDENANÇA MUNICIPAL D’ACTIVITATS I D’INTERVENCIÓ INTEGRAL DEL’ADMINISTRACIÓ AMBIE NTAL DE BARCELONA.

ORDENANÇA GENERAL DEL MEDI AMBIENT URBÀ DE BARCELONA.altre normativa vinculada

Davant els dubtes envers el tractament a donar a la sortida de fums dels recintes insonoritzats ubicats,normalment, als tallers de reparació de motos i que s’utilitzen per a la realització de les proves de funcio-nament, la Ponència ambiental municipal, en sessió celebrada el dia 17 de maig de 2007, va prendre, entred’altres, el següent acord:

Analitzada la qüestió, la Ponència considera que les emissions produïdes són anàlogues a les generades enqualsevol taller de reparació de vehicles i per tant és lògic que el seu tractament sigui també equivalent.Atès que el recinte on es realitzen les proves sol ésser reduït i sense ventilació caldrà, per protecció dels

treballadors, que les emissions siguin canalitzades cap al recinte general del taller, més ampli i ventilat.

La Ponència considera que al conjunt del local, a més, caldrà instal.lar un sistema de detecció de monòxidde carboni (CO) que doni avís quan s’arribi a una concentració de 50 ppm, per tal de garantir que la co n-centració no excedeixi els límits recomanats.

Barcelona, 14 de juny de 2007

Director d’Actuació Urbanística Cap del Departamentde Llicències d’Activitats

Miquel García Sanjuan Joan Moya i Magrià



Sector d’Urbani sme Direcció d’Actuació Urbanística

Avgda Diagonal, 240 2ª planta08018 - BarcelonaTel. 932 914 447Fax 932 914 452


CIRCULAR INTERNA

núm. ordre: 056/2007 ACTIVITATS data: 23 de novembre de 2007aquesta circular anul·la a:

TEMA ACTIVITATS AMB PLAQUES SOLARS: CONTROLS

normativa de referència MODIFICACIÓ INTEGRAL DE L’ANNEX SOBRE CAPTACIO SOLAR TERMICA DE L’ORDE NANÇAGENERAL DEL MEDI AMBIENT URBA DE BARCELONA.ANNEX SOBRE CAPTACIÓ SOLAR TÈRMICA DEL’ORDENANÇA GENERAL DEL MEDI AMBIENT URBÀ

El motiu de la present Circular és el de fixar les condicions a imposar a les llicències de les activitats queestan obligades al compliment dels paràmetres establerts a la vigent Ordenança Solar Tèrmica, davant dela problemàtica creada arran de la manca de sol·licitud, per part dels titulars de les llicències d’obres enles que ja s’hi preveuen plaques solars, de usos diferents dels habitatges, de la llicència de primeraocupació.

La vigent modificació integral de l’annex sobre captació solar tèrmica de l’Ordenança General del MediAmbient Urbà de Barcelona en el seu “article 3.- responsables del compliment d’aquesta Ordenança”estableix: “també es subjecte obligat per l’ordenança el titular de les activitats que es portin a terme enels edificis o construccions que disposin d’energia solar”.

D’altra banda en el seu “art.5.- requisits formals a incorporar als projectes per sol·licitar llicències”, enel seu punt 1 assenyala: “ A la sol·licitud de la llicència d’obres i/o activitat, caldrà lliurar a l’Ajuntament

el projecte bàsic de la instal·lació d’energia solar, amb els càlculs analítics escaients per justificar el

compliment d’aquesta Ordenança.”

I en el punt 2 del mateix article assenyala : “L’atorgament de la llicència de primera ocupació, la

realització del control inicial o l’emissió del comunicat que autoritzi el funcionament de l’activitat

requerirà la presentació d’un seguit de documentació.”

Per tant, i per tal de garantir l'acompliment de l’Ordenança, caldrà imposar com a condició de la llicènciad’activitat la següent:

Supòsit A.- Llicència d’activitat sol·licitada abans de l’entrada en vigor de l’OST de 15 de setembre de

2006, tramitada d’acord amb l’annex sobre captació solar tèrmica de l’Ordenança General del MediAmbient Urbà vigent des del 30 de juliol de 1999.

En el moment del control inicial caldrà aportar la següent documentació:

-Certificat final i d’especificacions tècniques de la instal·lació d’energia solar tèrmica. Aquest certificat

haurà de ser signat per l’instal·lador autoritzat i el director tècnic de la instal·lació, on es declari la

conformitat que la instal·lació executada funciona correctament i s’ajusta a la de la llicència d’obres

atorgada per l’Ajuntament de Barcelona.

-Documentació tècnica corresponent a:

-·Projecte executiu final elaborat per un tècnic competent i visat pel col·legi professional corresponent.

-Còpia del manual de manteniment.

-·Còpia del contracte de manteniment de la instal·lació solar per un període mínim de 2 anys amb el

corresponent pla de vigilància i manteniment.-·Certificat RITE (ITE 06.5.1) (Real Decreto 1751/1998 del 31.7.1998).

-·Còpia del manual de funcionament del conjunt de la instal·lació.

-·Còpies de les garanties IEST



Sector d’Urbani sme Direcció d’Actuació Urbanística

Avgda Diagonal, 240 2ª planta08018 - BarcelonaTel. 932 914 447Fax 932 914 452


Supòsit B.- Llicència sol·licitada amb posterioritat al 15 de setembre de 2006

En el moment de control inicial s’haurà de presentar la documentació que estableix l’article 5.2 de la

Modificació integral de l’annex sobre captació solar tèrmica de l’Ordenança General del medi ambient

urbà i dels Títols VI i IX aprovat en data 24 de febrer de 2006.

En ambdós casos, abans de trametre l’expedient a la Ponència Ambiental caldrà haver comprovat quel’expedient d’obres que es tramita simultàniament a la llicència d’activitats hagi estat informatfavorablement per l’Agència de l’Energia de Barcelona.

Si no existeix un expedient d’obres simultani, s’haurà de sol·licitar informe a l’Agència de l’Ener gia dinsdel tràmit de la llicència d’activitat, i sempre abans del tràmit de la Ponència Ambiental, per tal degarantir l’efectiu compliment de la dita Ordenança.

Barcelona, 23 de novembre de 2007

Cap del Departament de Llicències d’Activitats

Vist i plauDirector de Serveis d’Actuació Urbanística

Joan Moya Magrià

Miquel García Sanjuan

Nota: L’original d’aquesta Circular resta, degudament signat, als nostres arxius.



Sector d’Urbanisme i Infraestructures Direcció de Serveis d’Actuació Urbanística

Av Diagonal, 240 2ª planta08018 - BarcelonaTel. 932 914 4 22Fax 932 914 4 52


CIRCULAR INTERNA

núm. ordre: 059/2008 ACTIVITATS data: 28 de gener de 2008aquesta circular anul·la a la circular núm. 007/2004

TEMA TRAMITACIÓAtribucions en matèria d’instal·lacions de radiocomunicació, centrals i centres nodals de

telecomunicacions (excepte les antenes de recepció de ràdio i televisió de tipus A i C)

normativa de referència: DECRET D’ALCALDIA DE 7 DE NOVEMBRE DE 2007 (BOP núm. 279 de 21-11-2007)altra normativa vinculada: ORDENANÇA DELS USOS DEL PAISATGE URBÀ DE BARCELONA

El motiu de la present Circular és aclarir els aspectes relatius a les atribucions i/o delegacions enmatèria d’atorgament, denegació o altres situacions administratives, així com l’adopció demesures de protecció de la legalitat urbanística, imposició de sancions per infraccions enmatèria d’instal·lacions de radiocomunicació, centrals i centres nodals de

telecomunicacions.

En data 7 de novembre de 2007, per Decret d’Alcaldia es delegà al Gerent d’Urbanisme iInfraestructures, entre d’altres, les atribucions que a continuació es transcriuen:

(...)

g) Atorgament, denegació o altres situacions administratives de llicències i autoritzacionsrelatives a instal·lacions de radiocomunicació, centrals i centres nodals de

telecomunicacions.

h) Adopció de mesures de protecció de la legalitat i imposició de sancions per les infraccions

en matèria d’instal·lacions de radiocomunicació, centrals i centres nodals de

telecomunicacions.

Als efectes de la present Circular, s’entén per:

1) Instal·lació de radiocomunicació:

Les antenes de recepció de programes dels serveis públics o comercials de radiodifusió itelevisió (tipus A), d’acord amb l’article 87 de l’Ordenança dels Usos del Paisatge Urbàde 26 de març de 1999 (en endavant OUPU):

Es tracta d’antenes que no emeten, només reben senyal, i son a tall d’exemple lesantenes que es troben instal·lades als edificis per a ràdio i televisió.

Les antenes d’emissió de programes dels serveis públics o comercials de radiodifusió itelevisió (tipus B), d’acord amb l’article 88 de l’OUPU i l’article 88.5 de laModificació dels articles 88 al 97 (ambdós inclosos) de l’OUPU de 17 d’octubre de2003 (en endavant MOUPU):

Actualment, des de l’entrada en vigor de l’OUPU, el 19 de juliol de 1999, l’úniccomplex habilitat per aquesta funció és l’anomenada Torre de Comunicacions deCollserola.






Les antenes de radioaficionats (tipus C), regulades a l’article 89 de l’OUPU i 89.2 de laMOUPU:

Aquestes antenes poden emetre a més de rebre senyal. A tall d’exemple, s’exposa el casdels walkies-talkies.

Els radioenllaços i comunicacions privades (tipus D), d’acord amb l’article 90 del’OUPU, i de la MOUPU:

Aquestes antenes poden emetre a més de reben senyal. A tall d’exemple, s’exposa el casde les antenes que utilitza la Creu Roja, la policia o els ser veis d’emergència.

Les instal·lacions de telefonia mòbil, telefonia via ràdio i altres usos deradiocomunicació (tipus E) de conformitat amb l’article 91 de la MOUPU:

Aquest tipus compren la instal·lació d’equips, antenes, estacions base, enllaços via ràdioi qualsevol altre tipus d’instal·lació destinada a prestar el servei de telefonia mòbil, elservei de telefonia via ràdio (bucle d’accés local via ràdio) o altres xarxes de serveismòbils i terrestres, en edificis i espais, públics o privats.

2) Central de telecomunicacions: edifici on s’ubiquen els equips de commutació de dades delsnodes principals de comunicacions de telefonia fixa de la ciutat.

3) Centre nodal de telecomunicacions: local o establiment on s’ubiquen els equips decommutació de dades o altres serveis de telecomunicacions amb excepció dels casetonsinstal·lats a la via pública (ja sigui en sòl o subsòl).

Atès l’anteriorment exposat, les atribucions del Sector d’Urbanisme i Infraestructures són lessegüents:

Atorgament, denegació o altres situacions administratives, així com l’adopció de mesures de protecció de la legalitat urbanística, imposició de sancions per infraccions en matèriad’instal·lacions de radiocomunicació de tipus B, D i E, centrals de telecomunicacions o decommutació de telefonia fixa, així com els centres nodals de telecomunicacions.

Per tant, en matèria d’instal·lacions de radiocomunicació, les atribucions dels Districtes són lessegüents:

Atorgament, denegació o altres situacions administratives, així com l’adopció de mesures de protecció de la legalitat urbanística, imposició de sancions per infraccions en matèriad’instal·lacions de radiocomunicació de tipus A i C.

En conseqüència, els Serveis Tècnics dels Districtes hauran de donar trasllat de tots elsexpedients que es trobin actualment en tramitació als efectes que aquesta es continuï des delSector d’Urbanisme i Infraestructures.

EL DIRECTOR DE SERVEIS L’ENGINYER CAP DEL D.L.A. D’ACTUACIÓ URBANÍSTICA

Miquel Garcia i Sanjuan Joan Moya i Magrià






CIRCULAR INTERNA

núm. ordre: 060/2008 ACTIVITATS data: 4 de gener de 2008aquesta circular anul·la a la circular núm. -----

TEMA

ADEQUACIÓ DE LES ACTIVITATS DELS ANNEXOS I i IITal com s’estableix a l’article 24 de la Llei 17/2007 de 21 de desembre, que modifica

la Llei 4/2004,

normativa de referència: Llei 4/2004 del Parlament de Catalunya i art. 24 de la Llei 17/2007, de 21 de desembre, de mesures fis-cals i financeres.altra normativa vinculada: Llei 3/1998, Decret 136/1999, Llei 4/2005, Decret 50/2005 i OMAIIAA

L’article 24 de la Llei 17/2007 de 21 de desembre, de mesures fiscals i financeres , modifica elrègim d’adequació administrativa de les activitats, especialment el que regeix per a l’annexII.2.Per part de diversos departaments municipals, col·legis professionals i entitats ambientals decontrol, s’han formulat a aquesta Direcció consultes d’aclariments en relació amb diversos aspectes de competència municipal.El motiu de la present Circular és, doncs, donar resposta, aclarint aquests extrems i, per tant,

En resum, a més de les precisions i aclariments continguts a la nota e D.G de Qualitat Ambi-ental que s’acompanya, entenem que l’article 24 de la Llei 17/2007 determina:

a) Paràgraf primer. Les activitats de l’annex II.2 que disposin de llicència municipal i elsequipaments i instal·lacions públiques que hagin estat executades amb un projecte deguda-

ment aprovat, no cal que es sotmetin al procés d’adequació ambiental . Al respecte cal pre-cisar:

1) L’exempció no és aplicable a les activitats dels annexos I i II.1, que, amb indepen-dència de que tinguin o no llicència municipal d’activitat, s’han d’adequar en qual-sevol cas, encara que sigui fora de termini. Si encara no ho han fet, cal veure el co-mentari del paràgraf tercer. Cal insistir que les activitats de l’annex III no estan sotme-ses al procediment d’adequació.

2) Es considera que es disposa de llicència municipal sempre que s’estigui en possessióde la llicència prèvia a l’execució de les instal·lacions tramitada i resolta segons elRAMINP, encara que no es disposi de l’autorització de funcionament i posada en

marxa.

3) Les instal·lacions públiques a que es refereix són les de titularitat municipal od’algun òrgan de gestió o empresa de titularitat municipal (BSM, PATSA, ...). Alsefectes de l’aplicació d’aquest paràgraf no ho són les de la Diputació, Consell Comar -cal, Generalitat o Estat.

4) L’aprovació de projecte a que es refereix ha de comprendre l’informe favorable,emès pel òrgan competent, sobre el compliment de les condicions tècniques exigibles; no és suficient l’aprovació del pressupost, a efectes de concurs per l’adjudicacióde la seva execució.

5) Es considerarà que l’activitat realment exercida i la autoritzada a la llicència o al’aprovació de projecte són la mateixa si la diferència es pot considerar un canvino substancial, en el sentit que el defineix la Llei estatal 34/2007 de 15 de novembre,






quan determina que la modificació substancial és la que pot tenir repercussionsnegatives significatives.

6) Malgrat tot, les activitats incloses a l’annex II.2 que no s’hagin de sotmetre obliga-tòriament al procediment d’adequació, perquè disposen de llicència, poden acollir-s’hi, voluntàriament als efectes que s’estableixen al paràgraf 2 de l’article 24 en allòque fa referència al termini en que hauran de realitzar el primer control periòdic. Vegisel comentari del paràgraf segon.

b) Paràgraf segon. Es fixa l’any 2011 com a límit per a l’inici dels controls periòdics de lesactivitats de l’annex II.2 que no s’hagin sotmès al procediment d’adequació; l’inici delscontrols periòdics de les de l’esmentat annex, que s’hagin sotmès a aquest procediment es fixa per a l’any 2015 com a màxim. Al respecte, cal precisar:

1) El règim transitori que ara es modifica per a les activitats de l’annex II.2, establial’obligació de que aquestes s’adeqüessin administrativament com a tràmit inicial d’unnou règim de controls periòdics i revisions de llicència.

A partir de la data de finalització d’aquell tràmit començava a córrer el termini mà ximde 5 anys per a passar el primer control periòdic.

Amb la nova redacció el termini per a iniciar la realització del primer control periòdicde les activitats de l’annex II.2 finalitza, per les que no s’hagin sotmès al procésd’adequació, l’any 2011, i l’any 2015 per les que sí s’hagin sotmès a l’esmentat procés, ino abans..

c) Paràgraf tercer. El programa d’adequacions te vigència indefinida (per a totes les activi-

tats de l’annex I i II). Al respecte cal precisar que “vigència indefinida” te dues vessants::1) Quan s’aplica a les activitats que han iniciat, d’alguna forma, el procés d’adequa -

ció (han encarregat la realització de l’avaluació ambiental, han contractat la verifica -ció per part d’una UTVA, estan en el tràmit d’avaluació de la verificació per part del’Ajuntament, etc.), significa que finalitzarà quan no resti cap d’aquestes activitats

pendent d’avaluar ni cap tràmit per realitzar.

2) La seva aplicació a les activitats que encara estan obligades a adequar-se adminis-trativament, sigui per que són de l’annex I o II.1 (tinguin o no llicència municipal) ode l’annex II.2 sense llicència municipal, i que no ho han fet dintre de termini , sig-nifica que segueixen obligades a regularitzar la seva situació administrativa pelprocediment d’avaluació ambiental verificada, amb independència del temps trans-

corregut des de la finalització del termini concedit per a fer-ho.La D.G de Qualitat Ambiental entén que l’Administració (autonòmica o local segons pertoqui en funció de l’annex) haurà de prendre les mesures adients per acabar, el mésaviat possible, amb la bossa residual de les activitats que encara es puguin trobar enaquesta situació irregular, malgrat haver transcorregut, amb escreix, el termini conce-dit per a adequar-se.







CIRCULAR INTERNA Pagina 1 de 3 Circular 061-2008 activitats doc

CIRCULAR INTERNA

núm. ordre: 061/2008 ACTIVITATS data: 28 d’abril de 2008

TEMA CONDICIONS QUE HAN DE COMPLIR ELS ESTA-BLIMENTS DEDICATS A LA PRODUCCIÓ I COMERCIALITZA-CIÓ DE PA

normativa de referència: 1) ORDENANÇA MUNICIPAL SOBRE LES CONDICIONS TÈCNIQUES I ZONA D’UBICACIÓ

DE LES INSTAL·LACIONS DESTINADES A LA PRODUCCIÓ I COMERCALITZACIÓ DEL PA I PASTISSERIA,2) RD 1137/1984 QUE APROVA LA REGLAMENTACIÓ TÈCNICO-SANITÀRIA PER A LA PRODUCCIÓ, CIRCULACIÓI COMERÇ n I PANS ESPECIALS,3) RD 285/1999 que modifica l’anterior. altra normativa vinculada: 1) DECRET 33/1998 SOBRE COMERCIALITZACIÓ I VENDA DE PA.2) RD1334/1999 QUE APROVA LA NORMA GENERAL D’ETIQUETAT, PRESENTACIÓ I PUBLICITAT DELS PRODUC -TES ALIMENTARIS.

El motiu de la present Circular és aclarir quina és la normativa que s’ha d’aplicar, complir ifer complir, als establiments dedicats a la producció i comercialització del pa i pastisseriauna vegada que, com conseqüència de la sentència dictada per la Secció Quarta de la Sala delContenciós Administratiu del Tribunal Suprem en el recurs de cassació 7643/2004, han quedat

anul·lats els articles 20.1 i 21 a 27 de l’ordenança municipal que s’esmenta a la normativa dereferència. Malgrat que no es faci referència explícita com anul·lat, l’article 20.2 ha quedat buitde contingut perquè fa remissió a la resta d’articles anul·lats.

La conseqüència pràctica de la sentència és que les condicions dels locals i instal·lacions d’aquesta mena d’establiments han de complir, en lloc del que estableixen els articlesanul·lats, el que prescriu el RD 1137/1984, amb les esmenes contingudes en els articles delRD 285/1999, segons la següent taula de substitucions.

Article anul·lat del’Ordenança

Article del refós del RD1137/1984i del RD 285/1999 (vigents)

Altres disposicions vigents

20.1 8.1 a 8.3 i 8.12 a 8.16 -- 9.1 a 9.10 i 9.11 -- - -

23 9 bis -24 8.5 i 8.6 -25 8.7 a 8.11 -26 - -27 - -- 10 -- - Superfície mínima de venda:

Art. 7. Decret 333/1998

- - Etiquetatge: Art 16 RD 1334/1999






S’acompanya un document que recull, comparativament, els textos anul·lats i els homòlegs deltext refós de ambdós Reials Decrets, amb la incorporació de dues prescripcions particulars en

allò referent a la superfície mínima de la botiga i a l’etiquetatge del pa, segons determina la re-glamentació esmentada a l’apartat altra normativa vinculada.

Cal fer èmfasi en el text de l’article 8.1 del RD 1137/1984 , que exigeix que el local destinat a producció del pa o de productes semielaborats (obrador) ha d’estar aïllat de qualsevol altra

aliè per a evitar que es produeixin alteracions del producte, des del punt de vista qualitatiu o sa-nitari. Aquesta prescripció és aplicable, indistintament, tant als obradors que realitzen un procésde producció complert (des de la preparació de la massa fins a la cocció) com als que només re-alitzen la cocció d’un producte semielaborat (veure els articles 9 del RD 1137/1984 i 9 bis, afe -git al text de la norma estatal, pel RD 285/1999).

Cal, també, fer una observació: una lectura literal de l’article 8.2.d del RD 1137/1984 sembla

exigir que a tots els establiments que estan dedicats a la “fabricació de pa”, entès això de formagenèrica, hauria d’haver -hi una pastera mecànica, el que implicaria que no fossin admesos elsestabliments d’elaboració de pa a partir de massa congelada, en els que no hi ha pastera.

Aquesta exigència només s’ha d’aplicar quan es tracta d’establiments que, realment, elaboren pa amb un procés integral, a partir de la farina (fleques, fàbriques de pa, forns de pa, obradorsannexos a botigues de venda de pa) .

Quan es tracta de despatxos de pa, és a dir: d’establiments dedicats principalment a la vendade pa, a l’article 9.8 modificat pel RD 285/1999 s’estableix que poden fer una elaboració par-cial, partint d’un producte intermedi (que pot ser massa congelada) quan diu “ Asímismo, de-

berán contar con una cámara de fermentación en el caso que el producto intermedio sea una

massa congelada u otra massa panaria semielaborada sin fermentar y que precise fermenta-ción”. Evidentment, aquest supòsit avala l’admissibilitat de despatxos de pa amb forn de coccióde productes intermedis (el que abans s’en deia “terminal de cocció”). En aquest cas, d’acordamb l’article 9bis a) del RD 285/1999, la manipulació i cocció dels productes semielaboratss’haurà de fer en una àrea separada del local a la que no tingui accés el públic, de tal manera queels elements emprats en la separació del despatx de pa i el lloc on es finalitza la manipulació dela massa i la seva cocció sigui adient per a impedir la contaminació creuada. Al respecte els arti-cles 8.1 RD 285/1999 i 9.1 del RD 1137/1984, vigents, ja establien que cal que hagi una separa-ció entre l’obrador i el local de venda.

Règim sancionador.

Malgrat que l’objecte d’aquesta circular no és determinar, detalladament, quin ha de ser, d’araendavant, el règim disciplinari aplicable, sí que es pot donar una orientació general al respecte.

Primer.- La sentència dictada pel TS, de 14 de març de 2007, de la que es transcriu, textual-ment, l’argumentació doctrinal en allò que fa referència al règim sancionador, puntualitza (elressaltat en negreta no és de la sentència) que:

“los entes locales al encontrarse sujetos al principio de legalidad no podrán contrave-

nir leyes vigentes y la tipificación de infracciones y sanciones solo podrán llevarla a cabo cuando no exista Ley reguladora y en los casos en que ejerzan una competència tí-

pica que lleve implícita la facultad de ordenar el uso de bienes y eventualmente de orga-

nizar servicios”.






Així, doncs, basant-se en que la reglamentació tècnico-sanitària del pa, es troba regulada en el jaesmentat Real Decret 1137/1984, que desplega la competència que li correspon a l’Estat, atri -

buïda per la Llei General de Sanitat i la Llei de defensa dels consumidors i usuaris, l’alt tribu-nal també declara nuls els articles 32.II apartats 1 a 6, 32.III i 35.II, que són part del règimsancionador que articula la ordenança recorreguda.

Segon.- La modificació de l’esmentat Real Decret 1137/1984 feta pel Real Decret 285/1999,manté vigent el seu article 26 “ Régimen sancionador ”, que seguidament es transcriu; l’articledetermina, explícitament, que és la norma estatal la que cal aplicar, en el supòsit a que es refe-reix aquesta circular.:

“Art.26. Régimen sancionador.- Las infracciones a lo dispuesto en la presente Regla-

mentación serán sancionadas en cada caso por las autoridades competentes, de acuerdo

con la legislación vigente y con lo previsto en el Real Decreto 1945/1983 , de 22 de ju-

nio, por el que se regulan las infracciones en materia de defensa del consumidor y de la producción agroalimentaria,previa la instrucción del correspondiente expediente admi-

nistrativo. En todo caso, el Organismo instructor del expediente que proceda, cuando

sean detectadas infracciones de índole sanitaria deberá dar cuenta inmediata de las

mismas a las autoridades sanitarias que corresponda.”. .Finalment: la norma d’aplicació per al règim sacionador, és l’esmentat Real Decreto

145/1983, de 22 de juny, per el que es regulen les infraccions i sancions en matèria de defensadel consumidor i de la producció agroalimentària.

S’adjunta l’ articulat de l’esmentat RD 145/1983, de 22 de juny.)

Per altra banda, la sentència estableix, textualment, que seria nul·la la imposició “de una multaen relación con la infracción de la normativa en matèria de sanidad y consumo por organismos

municipales por cuanto en el citado supuesto tiene plena virtualidad la normativa autonómica

que atribuye la competència sancionadora en el campo de la sanidad y consumo a los órga- nos de la Comunidad Autónoma”.

Barcelona, 7 de març de 2008





Ó

juntamen t . arcelona

TEXT REFOS enul-lett

Article

20

Organització de I establiment

1. Els establiments dedicats a la producció

i/o

venda de

productes de pa i pastisseria s organitzaran, com a mínim,

en els següents recintes, física i arquttectónlcarnent inde

penden ts i diferenciats:

- zona pública: botiga de venda i eventual degusta-

ció o zona d hostaleria ,

- obrador, en qualsevol de les seves modalitats,

- magatzem de farina,

- magatzem frigorífic per als productes que cal conservar

en fred, pero per sobre de la temperatura de congelació,

- cambra de congelació per a productes congelats,

- serveis sanitaris de públic i personal i vestidors de per-

sonal ,

- zona de c árreqa i desc árreqa.

2 . La necessitat de cada un deis esmentats recintes, en

els diferents

sup ósits,

i les condicions que han de complir

es determinen en els articles següents:

Sector d Urbanisme i I

nf

rastructures

ire ió

de S er ve is d Actuació Urbanística

Oepattament de tllc éncles d activitats

Avgda Diagonal , 240 2

3

planta

E-08018 BARCELONA

Te . 932

9 44

47

Fax 932 9

445

NOU TEXT refós RD

1137/1984

i RD

285/1999

vigent

Article

8

Condicions deIs establiments de fabricació

8.1 Tots els locals destinats a I elaboració de pa, pans es

pecials i productes semielaborats, es trobaran degudament

aülats de qualsevol altre alié a aquesta comesa que po

gués produir alteracions en dits productes des del punt de

vista qualitatiu o sanitario

8.2 Els hi seran d aplicació els Reglaments vigents de re

cipients a pressió, electrotécnic per a alta i baixa tensió i

qualsevol altre de car ácter industrial i d higiene laboral que

conforme a la seva naturalesa o fi correspongui.

8.3 La instal.lació de noves indústries

f qu r s

o les e

xistents hauran de comp lir les condicions técniques se

güents:

- Magatzem de farina independent del de combustible .

- Netejadora cernedora

- Dipósit

mesclador-dosificador d aigua

- Amasadora mec ánica i, al seu cas, cinta de reposo

- Pesadora divisora i formadora mec ánica.

- Cambra de fermentació.

- Forn mecan itzat de calefacció indirecta i régim conti-

nu. El forn podrá ser de calefacció directa si el combustible

es gasos.

- Magatzem de producte acabat , independent del de

combustible . Quan els productes acabats ho requereixin,

haur áde ser frigorífico

- Magatzem frigorífic per a les matarles primeres i pro

ductes semielaborats que ho requere ixin.

- Magatzem frigorífic de conservació de congelats , per

als productes semielaborats i acabats que ho requereixin.

8.12 Els productes elaborats hauran de col.locar-se en

cistells de material adequat o vitrines, cambres frigorífi

ques o cubetes .

8.13 No es podr á menjar, fumar, mastegar xiclet o dormir

en els locals de fabr icació i emmagatzema tge deis pro

ductes subjectes a aquesta Reglamentació.

8.14 Els locals de fabricació disposaran d a igua potable

des deis punts de vista físic, químic i mlcrobiol óq c: el

subministrament haur á de ser directe , amb desguassos di

recte també, a la xarxa genera l d evacuació, proverts de

sifons i díspositlus ant imurids . Podr á utilitzar-se aigua

d altres característiques en generadors de vapor, ins

tal.lacions frigorífiques, boques d incendi o serveis auxili

ars sempre que no existeixi connexió entre aquesta xarxa

i

la d aigua potable.

8.15 En espais separats i d accés indirecte es disposaran

el serveis sanitaris, integrats com a mínim per lavabo i

dutxa, ambdós amb aigua freda i calenta i per w áters i uri

naris inodors , en el nombre proporcional al cens de pro

ductors de I establiment i que fixin les autoritats sanltárles.

Els lavabos i w áters hauran d estar en espais diferents an

nexes o no, no existint entre aquests últims i el local de fa

bricació accés di recte. En els locals on es manipulin els

productes es disposaran rentamans de funcionament no

manual , en nombre necessari , amb sabó Iíquid i tovallola

d un sol ús o generadors d aire calent.

8.16 El forn uti lizat en la cocció de masses podr á ésser de

calefacció per combustible

sólid,

Iíquid o gasós, o mitjan

cant energia eléctrica .

En el sup ósit d utilizar forns eléctrícs , s adrnetrá la utilit

zació de condensadors de vapor en substitució de la xe

meneia. Tanmateix per als vapors resultants de la cocció

en qualsevol altre tious de forn s adrnetrá també la utilitza-



junt ment

.• .

de rcelon

Sector

dVrbanisme

i Infrastructures

Direcció

de

Serveis

d ctuació Urbanística

Departament de lltcéncies d activitats

Avgda Diagonal, 240 2

planta

E-08018 BARCELONA

Te . 93 9 4447

Fax 93 9 445

ció de condensadors de

vapor

Quan s utilitzin combustibles s óllds i les masses estiguin

en contacte amb els fums o gasos despresos de la seva

combustió, aquests hauran d ésser de tal naturalesa que

no puguin originar cap contaminació deis productes elabo

rats. En aquest tipus de forn resta prohibit utilitzar fustes

que proporcionin olor o sabor desagradables, joncs, zuros

de blat de moro o altres materials sólids que puguin dipo

sitar sutge damunt la massa en cocció, així com materials

de rebuig que puguin despendre substancies toxiques en

la seva combustió.

Quan s utilitzin combustibles Iíquids per a la calefacció

del forn, les masses en cocció no podran posar-se amb

contacte en cap cas amb els fums i gasós de la combustió.

Tant si s utilitzen combustibles

sóllds,

líquids o gasosos,

la instal -laciód evacuació de fums

i

gasos de la combustió

compliran les condicions reqlarnentárles sobre contamina

ció atmosférica.

L emmagatzematge deis combustibles haura d estar

perfectament aíllat de les zones d elaboració i emmagat

zematge de les matéries primeres, productes elaborats i

intermedis.



:dn

junt ment .. ..de rcelon

Article

21

Zona pública en establiments especialitzats zones de ven-

da i degustació

1.

Les superfícies mínimes totals de les zones de venda

de la zona de degustació sera la que determ ini el Pla

d Equipament Comercial Alimentari.

2.

Les zones destinades al procés de producció obrador

de qualsevol de les mod alitats) o a degustació i consum en

el propi establiment no estan incloses en la zona de vend a i

no són computables com a tal.

3

Per al

córnput

de la superfície de la zona de venda no

es tindran en c omp te els espais que funci onal ment no tin

guin utilitat , encara que física i

arqu ítect ónícament

hi

estl

guin integrats sense que la relació sigui limitativa ), com :

- racons de menys de 4 m

2

que no tinguin, com a mínim,

un ample front d 1 , 50 m, que nom és podran com ptabilitzar

si s utilitzen , exclusivament, per posar-hi prestatgeries, mo

bies frigorifics, etc .

- passa dissos d accés a altres depend éncies.

La zona de venda es distribueix entre :

- zona de servei , que compren sense que la relació sigui

limitativa):

- el tauleli o mostrador,

- els prestatges i altres elements d emmagatzematge in-

cl ós

el frigorífic),

- I espai lliure per a la mobil itat del personal que despatxa

situada, normalment, entre el taulell i les prestatgeries), i

- la caixa de cobrament,

- zona de públ ic, que és I accessible als clients .

5

En la zona de s erveis , I espai lliure per a la mobilitat del

person al que despatxa, si tuada al liarg del tauleli i prestat

geries i elements d emmaga tzematge, no

tlndr á

una am

piada inferior a

O SO

m recomanable: 1,00 m).

6 La superficie lliure m ínima de la zona de públic és de

15 m

2

amb una amplada no inferior a 2 m, a c om ptar des

del

s ócol

del mostrador. No s hi comptabilitza I ocupada per

rn áquines autom átlques de venda o mobles i maquines de

venda en autoservei, quan la legislació les permeti.

Caldr á

mantenir aquesta superfície mínima permanentment des

embaras sada de quals ev ol mena d obs tacl es ca ixes, pa

neres , embalums, etc.)

7 Els produ ctes no podran ser acc es sibles al públic, lievat

deis que es venguin en

rn áqulnes autorn átiques

o en régim

d autos ervei, en a mb dó s casos

caldr á

que estiguin degu

dament embolcaliats.

8

La zona de degustació , inclosa la barra de serve i i

I espai ocu pat pels el eme nt s d ir ect ame nt o indirectament

relacionats cafetera, esp remedora,....),

haurá

de constituir

un espai c om pl etam ent diferenci at, funci onal ment, deis

destinats a la venda .

9

En general, aquesta zona no sera de pas obligat per

accedir a la zona de venda ni, recíprocament, aquesta no

ho sera per accedir a la zo na de d eg ust ació, encara que

podran comunicar-se liiurement. Excepc ionalment, una de

les zones

podrá

ser de pas obligat cap a I altra, si es confi

gura una zona exc lusi vament de c irculaci ó que no c om pta

bilitzi nio com a botiga ni com a zona de degustació i que

no disminuei xi, si és a la bot iga, I amplada mínima de 2 m,

assen yalada per al públic.

10

Per a I exerc ici en el matei x establiment de qualsevol

altra activitat comercial alimentaria que sigui compat ib le

per exemple, venda de xarcuteria, si la legislació específica

Sector d Urbanisme i Infrastructures

Direcció de Serveis d ctuació Urbanística

Departament de llic én i s d activitats


a

planta

E-OS01S BARCELONA

Tel. 932

9 44

47

Fax 9

3 9 445

2

Article

9

Condicions deIs establiments de venda

Als efectes d aquesta Reglamentació técnico -sanitaria

es consideraran establiments de venda de pa tots aquelis

que venguin els produ ctes inclosos en

l árnbit

d aplicació

de la matei xa.

9.1 Quan el local de venda tingui obrador

haur á

d existir

separaci ó entre aquest i el local de vendes, de manera

que el públic no pugui accedir al local de fabri cació. No

obstant, aquesta separació

podrá

permetre que el públic

contempli I interior de I ob rador.

9.2 La venda de productes sense envasar subjectes a a

questa Reglamentac ió técnico-san itaria ,

s efectuará

per

personal dedicat especialment a aques ta tas ca podent si

multanej ar-Ia, úni cament, amb la venda de productes de

rebosteria, pastisseria, confiteria, entrepans, empanades,

masses fregides , ge lat s i la seva d eg ust ac ió en el local a

companyats de begudes refresc ants i solubles així com

amb d altres productes alimenta ris

d envás

íntegre i no re

cuperable . Resta express ament prohi bi da la venda de pa

s ense env as ar a les caixes deis autoserveis .

9.3 La venda deis productes sense env as ar s ubjectes a a

questa Reglamentació es far á, únicament, en locals des

tinats exclusivament a a qu esta fina litat o en

árees

de

10-

cals del

cornero

de I alimentació que reunei xin les condici

ons

hiqienlco-sanit áríes

exigides en la present Regl amen

tació i que estiguin in de pe nd itzats de la venda d altres

prod uct es de I a liment ació pe rmes os en el punt 9.2, amb

taulelis independents i amb separació mínima d 1 metre.

9.4 Resta prohibida la venda deis productes subjectes a

aquesta Reglamentació, sense envasar, en aque lis esta

bliments on es venguin productes deferents deis de ali

mentació , amb excepció d aquelis locals que tinguin

árees

especials per als productes alimentaris , perfectament de

Iimitades.

9.5 En els d esp atxos o loca ls de venda les peces de pa i

pans especials estaran situad es en prestatgeri es o vitrines

constru i des amb materi al s adequats per a no produir cap

alteració o contaminació.

9.6 El pa sense envasar dipositat en prestatgeries

estar á

col.locat sempre a una distancia tal que resti fora de

I abats del públic .

9.7 Resta prohi bi t I emm agatzematge i expos ició del pa,

tant dam unt taulelis com en liocs diferents a les prestatge

ries, vitrines o rebotiga .

9.S La superfície total deis establi ments de venda i l alcada

mínima del sostre seran les exigides per la normativa vi

gent. En tot cas els e st abliments de venda hauran de tenir

capacitat suficient per pod er complir amb les exigéncies

establertes a I apartat 9.7 del present article.

En el cas de venda deis productes semielaborats definits a

I art icle 4 bis, a més a més

s haur á

de comptar amb un

m agatzem frigorífic que compleixi amb els requ isits esta

blerts en la legislació vigent.

Tanmateix,

haurá

de compt ar amb una cambra de fer

mentació en el cas que el producte intermedi sigui una

m as sa c ongelada o m as sa

penaría

semielaborada sense

fermentar i que precisi fermentació.

9.9 El pav iment deis esm entats locals o

árees

sera de ra

joles mosa ic hidr áulic o material an áleq. Els murs i sostres

seran impermeables, l lisos i de fácil neteja.

9.10 Hi

haurá

un annex uti li tzable com a cambra higiénica

amb aíqua c orrent i lavabo. El s ervei d i nodor prec isara fi-

Ordenanca del pa

Versió del

14/04/08 Pagina 3

de

11



qlz

juntament .• .de arcelona

ho permet), caldr á disposar d una zona, funcional i f isica

ment diferenciada de les altres serveis, amb la superficie

que determini el PECAB. No podrá ser zona de pas obligat

a les altres zones ni, recíprocament, les altres zones li han

de servir d accés obligat, encara que podran estar lIiure

ment comunicades. En aquest cas és d aplicació la mateixa

excepció del paraqraf precedent.



epartament de ñicéncies d activitats


planta

E-08018 BARCELONA

Te .

93 9 4447

Fax

93 9 445

nestra a I exterior o tindrá ventilació artificial suficient

i

no

podrá tenir sortida directa al local de venda.



Ó

jun

tamen t

..

arcelona

I

Art

icle 22

Zona pública en altres establiments: zones de venda i de-

gustació

1. En els establiments comercials polivalents (polivalents

tradicionals, autoserveis, superserveis i supermercats) i

complexos comercials (seccions d'alimentació de grans

magatzems, magatzems populars i centres comercials poli

valents) , i en les botigues annexes a gasolineres, la zona

pública de venda de pa (excepte per al pa de motile proce

dents d'indústria panificadora) ilo pastisseria quedara per

fectament delimitada i segregada amb elements arquitecto

nics fixos (baranes, mampares, etc.) de les zones generals

de circulació.

Les condicions de superficie i d'organització de I'espai

seran les mateixes que es defineixen a I'article precedent si

la venda és assistida amb dependencia. En cas de venda

en regim d'autoservei , la superficie i condicions de la zona

pública de venda seran les exigides a I'article 20.1.6 per a

la zona de públic (15 m

per a cada especialitat, sense re

ducció en cas de simultane'itat) a més de la superficie ne

cess ária per a les prestatgeries i expositors.

En els establiments del paraqraf anterior, les zones de de

gustació i consumició hauran de complir amb alió que, al

respecte, estableix I'article precedent.

Art icle 23

Obradors superfície

1. Sempre que en I'establiment es realitzi, totalment o

parcialment, el procés de producció del pa o la pastisseria,

cal destinar a obrador un recinte específic, fisicament, ar

quitectónicament i funcionalment diferenciat i independent

de qualsevol altra dependencia, sense perjudici que pugui

comunicar-s'hi rnitjancant els passos estrictament necessa

riso

El elements constructius que delimitin arquitectónica

ment I'obrador, amb I'objecte que es puguin integrar visu

alment amb la botiga, podran ser executats totalment o

parcialment, amb vidre o un altre element transparent, a

condició que sigui hiqlenlc, resistent a ratllades i cops, du

rador, rentable i IIis, i resistent al foc, si escau, per aplicació

de la normativa sectorial corresponent a la protecció contra

incendis.

2. Simultane'itat d'obradors en un mateix establiment

1) Obradors mixtos. Si en un mateix obrador s'integra

I'elaboració de pa i de pastisseria , la superficie d'aquest se

ra la que resulti d'aplicar a la totalitat de les instal.iacions

els criteris d'aquest article.

2) Obradors independents. Si en un mateix establi

ment hi ha obradors de pa i pastisseria, arquitectónicament

i funcionalment independents, cada un d'ells haurá de

complir les

exiqéncies

mínimes que li correspongui , segons

els valors corresponents deis par árnetres caracter istics.

3) Obradors d'altres activitats aliment áries. Els obra

dors, cuines i zones de treball i elaboració corresponents a

altres activitats que siguin compatibles (xarcuteria, prepa

ració d'aliments per a degustació, etc., quan la legislació ho

permeti), seran independents deis

pr óples

del pa i pastisse

ria i lIur superficie no computa a efectes d'aquests últims.

3. La superficie del o deis obradors d'un establiment amb

botiga o zona de venda és independent de la d'aquesta i no

és computable com a tal (a efectes del compliment de la

superfic ie minima de la zona de venda).


Direcció de Serveis d Actuació Urbanística

Departament de tlic

én i

s d activitats


planta

E-08018 BARCELONA

Te .

93 9 44

47

Fax 93 9 4 452

Article 9 bis

Requisits deis loca s en e s que es realitzi la cocció de

productes semielaborats

Les condicions deis establiments en els que es realitzi la

cocció in situ deis productes semielaborats per a la ven

da al públic de pa o de pans especials, seran les se

güents:

a) En els establiments a que es refereix el present article

s'efecluará la manipulació i cocció deis esmentats pro

ductes semielaborats en un área separada del local a la

que no tingui accés el públic, malgrat que pugui estar a la

vista d'aquest, tenint en compte les condicions següents:

1

Que els elements utilitzats en la separació del des

patx de pa i el

I c

on es finalitza la manipulació de les

masses pan áries i la seva cocció sigui suficient per impe

dir la seva contaminació creuada.

2

Que els productes siguin manegats d'acord amb els

principis de les bones practiques higieniques.

b) El local destinat a la venda haur á de complir amb to

tes les condicions exigides en I'article 9 d'aquesta Regla

mentació.



r n

jun t ment ..

.. e

arcelona

4 . Entorn de cada maquina, forn o taulell de treball, per a

cad a una de les ca res o fronts que han de ser accessibles

per al treball ordin ari o la neteja, hi hau ra un espai lliure ,

d ampl ada no inferior a 1 m , o 1,60 m , segons que aquest

e sp ai confronti amb front s de treball n om és a una banda , o

a ambdues bandes .

5. Superfície mínima deis obradors integrats.

a) La s uperfíci e de st in ad a exclusivament a aquesta

dependen cia no sera inferior a 30 m

2

i s egons el tipus de

forn e mp ra t segons la sup erfíc ie de solera o safates), a:

- amb forns intermite nts tra dicion als o de safat es), 4

m

m2

solera .

- amb forns con tinu s, 5 m

m

2

solera .

- amb forns de cinta, m

m2

solera.

b) En el cas que en un mateix o brad ors hi hagi dife

rents tipus de forn, la superficie mínima sera la suma de les

que, en aplicació de is m óduls precedents, correspongui per

a cada tipus per sepa rat.

6. Superfície mínima de les terminals de cocció.

La superficie dest inada a a qu esta dependen cia, encara

que es tracti del que s ha anomenat petita terminal de coc-

ció , no sera inferi or a 2 m

2

/m

2

de la sup erficie de les safa

tes o la soler a del o deis forns, amb un minim de 7 m

2

•

Ouan hi hagi , d acord amb I article 7, un o brad or me

nic

complementari , la sup

er f

ície s incrementará amb la que

correspongui segons el volum de la p aste ra .

7. Superfície mínima deis obradors rnec ánics,

8. La superficie en m

2

d estina da a a qu esta d ep en de n

cia no sera i nf er ior a la r es ul ta nt d aplicar la taula següent.

Sector d Urbanisme

i

nfrastructures

Direcció

de Serve ís d ctuacíó Urbanístíca

Oepartament de lticéncies d actívitats

Avgd a Diagonal, 240 2

3

planta

E-08018 BARCELONA

Tel. 932 9

44

47

Fax 93 914 4 52

- Si V <26

- Si 26 :S; V < 40

- Si 40 :S; V < 75

- Si 75 s V < 125

- Si 125 s V< 275

- Si 275:S; V

s

= 20 m

2

S

=

20 m

2

incre me ntad a en 0,5 m

2

per cada li tre d e xcés sobre 26

S = 27 m

2


2

per cada litre d excés sobre 40

S = 41 m

2


2

per cada litre d e xcés sobre 75

S

=

56 m

2


2

percada l itre d excés sobre 1251.

S

=

93 ,5 m

2

incrementada en 2 m

2

per cada litre d excés sob re 275

En la taula precedent, V és el volum total de la past era

expressat en litres drrr ).

Ouan hi hagi , d acord amb I article 7, una terminal de

cocció complementaria. la superficie s Incrementar áamb la

qu e correspongui segons la superfície de solera o safates .



é

jun

tament de arcelona

Article

Obradors i zones de venda i degustació. Ventilació.

1. La ventilació deis obradors i zones de venda podré ser,

en general , natural o toreada per mitjans mecani cs.

2. Les obertures de ventilació natural deis obradors hau

ran de situar-se a una aleada mínima respecte a vials, zo

nes verdes, espais lliures d edi ficació i patis, de noranta

cent ímetres (0,90 m) i, en cap cas, poden obr ir-se a patis

interiors, de parcel.ia compartits amb altres usuaris .

S exceptuen les portes que comuniquin, a nivell , í obrador o

la zona de venda amb qualsevol d aquells espais.

3 . La superficie d obertures de ventilació, en cas que a

questa sigui natural , no podré ser inferior al 8 de la su

perfície útil de I obrador o al 5 de la zona de venda. No

podran considerar-se els forats arquitectónlcs I obertura

deis quals resulti incompatible amb les cond icions de tran

quil.litat, salubritat, higiene o perillositat d incendis del propi

establiment o d altres locals o habitatges.

4 En qualsevol cas, la ventilació natural no podré ser

causa de cap mena de molestia per bafs, olors, boires, etc.,

tal com es determina en la vigent ordenanca sobre conta

minació de I atmosfera. Si no fos possible evi tar les moles

ties , caldr á prescindir de la vent ilació natural, substituint-Ia

pe r venti/ació toreada mec ánicarnent,

5. La ventilació toreada , sempre per impulsió d aire exte

rior (combinada en els obradors amb extracció deis bafs de

cocció, quan aquesta sigu i preceptiva d acord amb l article

següent), garantira un mínim de 8 renovacions/hora en els

obradors i 6 renovac ions/hora en les zones de venda, sen

se perjudici que per altra banda, calgu i aportar el cabal ne

cessari perqu é les condicions de temperatura del local es

mantingui dintre deis Iímits que determinin altres dispo

sicions legals d aplicació. A I aspiració d aire exterior cal

d isposar un filtre eflcac per captar la pols atmosférlca.

6. L aire es dlstríbuirá dintre del local de forma racional ,

de tal manera que quedi assegurada la uni formitat de la

ventilació suficient, sense que quedin racons venti lats insu

ficientment.

Article 5

Altres condicions deIs obradors

1. El paviment deis obradors sera durador , continu, lIis,

du r i res istent a les rat llades i cops i f ácilrnent rentable (ter

ratzo en

I ses

o continu , gres , continu de morter de ciment

amb la superfície tractada amb producte endur idor i anti

pols , etc.)

2. Els paraments verticals estaran revestits fins 2,20 m

d alcada com a mínim i, en cap cas , 0,50 m,

pe r

sobre del

rnáxlrn galib de máquines, forns i e lements de treball, amb

material durador, continu , llis , dur, resistent a les ratl lades i

cops i fácilrnent rentable (rajola de Valencia, per exemple).

3 . El sostre tractat, com a mínim, amb una pintura de du-

ració garantida per a la temperatura del servei del local,

impermeable i rentable; les parets per sobre de les alcades

a que es refereix el paráqraf anterior podran revestir-se

com la seva part infer ior o pintar com el sostre.

4

Les arestes entre paraments horitzontals i ver ticals se

ran arrodonides, per facilitar-ne la seva neteja.

5 . Els forns

eléctrica

de cocció, de potencia conjunta su

perior a 7,5 kW disposaran sempre de xemeneia

d extracció de bafs, de categor ia

O;

els forns que facin ser-


Direcció

de

Serveis

d ctuació Urbanistica

Departament de llic éncies d activitats


a

planta

E-08018 BARCELONA

Tel. 932 91 7

Fax 932 91 52

Article

8

Condicions deIs establiments del material i del personal

8.5 Les indústries des tinades a la fabricació de pa i pans

especials solament podran instal.iar-se en locals que tin

guin ventilació directa al carrer, patis centrals d illa o es

pais lliures i si aixó no fos possible hauran de tenir circula

ció artificial d aire pr éviarnent filtrat.

8.6 En els locals des tinats a la elaboració de pa i pans es

pecials s vltar á al m áxim I entrada de pols i las circulaci

ons no controlad es d aire , La seva ventila ció sera suficient

i adequad a, preferentment circulació artificial d aire

preví

ament filtrat.

Article

8

Condicions deIs establiments del material i del personal

8.7 Els paraments i superfícies exteriors deis forns hauran

de revestir -se amb mater ial a illant de poder suf icient per

que la temperatura de la seva super fície exterior no ultra

pass i, en cap moment, I establerta per la legislació vigent,

de forma que tampoc transmiteixin el calor a les parets de

las facanes de la via pública, parets mitgeres o sostres ,

estara n separades d aquelles pe r espais practicables per

que I aire pugui circular l liurement per el ls, i per facil itar la

seva neteja.

8.8 Les portes i finestres de les indústries del pa i pans

especials han de tancar herm éticarnent i han d estar pro

ve ides de dispositius especia ls per evitar la introducció

d insectes, rosegadors i altres animals domestica o no.

8.9 Els paviments deis obradors seran llisos, durs i resis

tents al fregament, impermeables, incombustibles i de fácil

neteja i poden ser continus o de peces per fectament uni

des , no admetent-se la xapa de ciment pórtland .

8.10 Les parets deis obradors hauran de revestir-se de

rajoles de Valencia o mater ia ls rentables fins una aleada

mínima de dos metres; la resta de les parets i els sostres

es revestiran d esmalt o pintura plástica d especial resis-

Ordenanca del pa Versió del 14 04 0a

Pagina 7 de 11



junt ment

de

rce

lon

vir qualsevol altra font d energia, o que siguin el éctrics amb

potencia superior a 7,5 kW, tindran una xemeneia indepen

dent per focus de la categoria que correspongui al tipus de

combustible i fum emesos. Malgrat tot, en el primer supósit,

caldr á xemeneia sempre que els bafs puguin produir mo

lésties a tercers.

Sector d Urbanism e i nfrastructures

Direcció

de Serveis d ctuació Urbanística

Departament de llic cies d activitats

Avgda Diagonal , 240 2

planta

E-08018 BARCELONA

Te . 932 914 447

Fax

93 9 44

52

tencia als rentats i a el calor.

8.11 Tant les parets com els sastres i paviments es man

tindran en perfecte estat de conservació i neteja.



cd;o

junt ment

.. ~ ..de

rcelon

Ar t

lcle 26

Emmagatzematge de farina

1. Cal magatzem específic de farina (farinal o sitges )

sempre que I establiment , amb obrador rnecaníc o integral,

es qualifiqui a I art icle 17 com activitat de quarta categoria.

Per als altres establiments amb obrador

rnec áníc

o integrat,

I emmagatzematge de far ina es pot fer en un espai obert,

perfectament relacionat amb I obrador (pero que no comp

tabilitza com a tal), amb un s ócol on apilar els sacs de fa

rina, elevar un mínim de 15 cm, i de la superficie indicada

en els

par áqrafs

següents.

2 El farinal sera un local dest inat exclus ivament a ma

gatzem de farina, tancat i ventilat (de forma natural o me

canica) per evitar la formació d humitats .

3 El paviment i els paraments laterals del farinal o de la

zona d emmagatzematge deis sacs de farina seran de ma

terial higiénic, IIis, compacte, dur, resistent a I abrasió i als

productes de neteja, impermeable i gens porós, i fácilrnent

rentable; el sost re, com a mínim,

estará

pintat amb esmalt

o un altre tipus de pintura rentable i resistent al rentat reite

rat. Les arestes d in tersecció deis diferents paraments,

sostre i paviment seran de mitja canya .

4 La superf ície destinada a I emmagatzematge de la fa

rina en les activitats que només tinguin obrador mecáníc no

sera inferior a 1 m

2

per cada 8 m

2

d obrador; per a les acti

vitats amb obrador integrat, aquesta superficie mínima sera

d 1 m

2

per cada 20 m

2

de superfície de I obrador.

5

La superfície destinada a I emmagatzematge de farina

en les act ivitats que només tinguin obrado r

rnec ánic

no se

ra superior al doble de la superfic ie mínima. Són excepció

els farinals deis obradors ubicats en zona industrial, per als

quals no hi ha Iímit superior.

6

Quan la farina s emmagatzemi en sitges, la capacitat

d aquestes sera d 1 m

3

per cada 30 m

2

d obrador.

Artlcle 27

Magatzem de massa precuita o especial itat equivalent il o

cambra de congelació

1 Cal magatzem de massa precuita o especialitat equi

valent

i o

cambra de congelació sempre que I establiment

només tingui obrador rnecáníc o tingui obrador integrat i

produeixi massa precuita o especialitat equivalent. O mas

sa congelada, sense acabar el procés de cocció en la tota

litat o en part de la producció.

2 El magatzem de massa precuita ilo camb ra de conge

lació per a massa congelada sera un local destinant exclu

sivament a aquesta funció , tancat i refrigerat o a la tempe

ratura de congelació, segons escaigui; alternativament es

podran emprar mobles frigorífics o congeladors, i s entén

que aquests són elements no visi tables

3 El pav iment i els paraments laterals seran de material

higiénic i fáciíment rentable; el sostre, com a mínim ,

estar á

pintat amb esmalt o un altre tipus de pintura rentable i re

sistent al rentat retterat,

4 Amb carácter general, la superfície d aq uest magatzem

o cambra no sera inferio r a 4 m

2

en cap cas o

5 La superfície d aquest magatzem o cambra en les acti

vitats que només obrador rnecánlc, no sera inferior

a 1 m

2

per

cada 5 m d obrador ; per a les activitats amb o

brador integrat o amb terminal de cocció , aquesta superfí

cie mínima sera 1 m

2

per cada 10 m

2

de superfície

d obrador.


Direcció de

Serveis d ctuació

Urbanística

Departament de tlic éncies d activitats


a

planta

E-08018 BARCELONA

Te . 93

9 4447

Fax 932 914 452



junt ment ..

de

rcelon

6. La superfície d aquest magatzem o cambra, en les ac

tivitats que només tinguin obrador rnec ánic no sera superior

al doble de la superfície mínima. En són excepció els ma

gatzems deis obradors ubicats en zona industrial, per als

quals no hi ha límit superior.

7. En cas d emprar-se mobles frigorífics o congeladors

(arcons, armaris, etc.) el volum mínim s obtindr á amb

l equival éncia d 1 m

per cada 2 m

de superfície de cam

bra o magatze m substitu it.


irecció de Serveis

d ctuació

Urbanística

Oepartament de utc

cies d activitats


a

planta

E-08018 BARCELONA

Te .

93 9 444

7

Fax

93 9 445



it

junt ment de

rcelo

n


Direcció

de Serveis d Actuació Urbanistica

Departament de tllc éncies d activitats


3

planta

E-08018 BARCELONA

Te . 932 914 447

Fax 932 914 452

Article 10

Condicions generals deis materials

Les taules mostradors i prestatgeries seran de marbre,

acer inoxidable, material vitrificat o matéries dures total

ment lIises, f ácilment netejables, i tots els elements i atu

ells que puguin entrar en contacte amb les matéries prime

res, els articles elaborats o en procés de fabricació tindran

característiques tals que, en cap cas, puguin transmetre al

producte propietats nocives o sabors desagradables.

Donada I especialitat de determinades labors

própies

del

manipulat de masses pan áries, s autoritza expressament

la utilització de taules amb taulell de fusta de faig, roure o

pi roigo

Tot material que estigui en contacte amb el pa i pans

especials, en qualsevol moment de la seva elaboració,

distribució i venda , mantlndrá les condicions següents, a

més d aquelles altres que específicament s assenyalen en

aquesta Reglamentació.

10.1 Tenir una composició adequada a la fi a que es

destinen.

10.2 No cedir substancies toxiques, contaminants, i, en

general, alienes a la composició normal deis productes

objecte d aquesta Reglamentació o que, encara essent-ho,

excedeixin del contingut autoritzat en els mateixos.

10.3 No alterar les característiques de composició ni els

car áctersorganoléptics del pa i pans especials.

Superfície

Decret

333 1998

de

24

de desembre sobre comercia-

l it za ci ó i venda de pa.

Article 7

Establiments especia/itzats

La superfície neta de venda dedicada exclusivament a la

comercialització de pa i derivats sera de 30 m

2

com a mí

nim.

Etiquetat

Rei al D ec re t

1334 1999

de

31

de jullot

pel qual

s aprova

la

Norma

gen er al d etiquetat presentació i

publicitat deIs

productes

alimentaris.

Article 16

Productes envasats pels titulars del comen; minorista

1. L etiquetat deis productes que siguin envasats pels

titulars del cornero minorista d alimentació i que es pre

senti així el mateix dia del seu envasat par a la seva venda

immediata en I establiment o establiments de la seva pro

pietat hauran d indicar les dades establerts en I art icle 5.

Que són:

a) Denominació de venda del producte.

b) L/ista d ingredients.

i) Identificac ió de I envasador .



Real

Decreto

1945 1983 de 22 de junio por el

que

se regulan

las

infracciones y

sanciones en materia de

defensa

del consumidor y de la producción

agro-

alimentaria

Sumario:

En su virtud a propuesta de los Ministros de Sanidad y Consumo y de Agricultura Pesca y

Alimentación de acuerdo con el Consejo de Estado y previa deliberación del Consejo de

Ministros en su reunión del día 22 de junio de 1983 dispongo:

Artículo 1.

Definiciones obligaciones prohibiciones

1.1. Se entenderá por materias y elementos necesarios para la producción agroalimentaria

alimentos productos útiles instalaciones actividades y servicios y por su aptitud e idoneidad

para su uso o consumo humano las correspondientes definiciones y precisiones contenidas en

el Código Alimentario Español en las Reglamentaciones Técnico Sanitarias en las Normas de

Calidad y en las demás disposiciones especiales que respectivamente los regulen.

1.2. Quienes realicen su producción importación exportación manipulación almacenamiento

depósito distribución suministro preparación venta o prestación quedarán sujetos a los

requisitos condiciones obligaciones y prohibiciones determinados en dicha normativa a lo

establecido en este Real Decreto y con carácter general a la obligación de evitar cualquier

forma de fraude contaminación alteración adulteración abuso o negligencia que perjudique o

ponga en riesgo la salud pública la protección del consumidor o los intereses generales

económicos o sociales de la comunidad .

Artículo 2. Infracciones

sanitarias

2.1. Son infracciones sanitarias:

2.1.1. El incumplimiento de los requisitos condiciones obligaciones o prohib iciones de

naturaleza sanitaria determinados en la normativa a que se refiere el artículo 1.

2.1.2 . Las acciones u omisiones que produzcan riesgos o daños efectivos para la salud de los

consumidores o usuarios ya sea en forma consciente o deliberada ya por abandono de la

diligencia y precauciones exigibles en la actividad servicio o instalación de que se trate.

2.1.3. El incumplimiento o transgresión de los requerimientos previos que concretamente

formulen las autoridades sanitarias para situaciones específicas al objeto de evitar

contaminaciones o circunstancias nocivas de otro tipo que puedan resultar gravemente

perjudiciales para la salud pública.

2.2. Se considerarán infracciones sanitarias leves las que con arreglo a los criterios que se

contemplan en los apartados 3 y 4 de este artículo no deban calificarse como graves o muy

graves.

2.3. Se calificarán como infracciones sanitarias graves:

2.3.1. Las que reciban expresamente dicha calif icación en la normativa especial aplicable en

cada caso.

2.3.2. La promoción o venta para uso alimentario o la utilización o tenencia de aditivos o

sustancias extrañas cuyo uso no esté autorizado por la normativa vigente en la elaboración del

producto alimenticio o alimentario de que se trate cuando no produzcan riesgos graves y

directos para la salud de los consumidores.

2.3.3. La elaboración distribución suministro o venta de preparados alimenticios cuando en su

presentación se induzca a confusión al consumidor sobre sus verdaderas características

sanitarias o nutricionales.

2.3.4.

en general el incumplimiento de los requisitos condiciones obligaciones o

prohibiciones establecidos o la falta de diligencia o precauciones exigibles cuando por su



duración u otros hechos y circunstancias concurrentes impliquen un desprecio manifiesto por el

riesgo eventualmente creado para la salud de los consumidores

2 4 Se calificarán como infracciones sanitarias muy graves:

2 4 1 Las que reciban expresamente dicha calificación en la normativa especial aplicable en

cada caso

2 4 2 La preparación distribución suministro o venta de alimentos que contengan gérmenes

sustancias químicas o radiactivas toxinas o parásitos capaces de producir o transmitir

enfermedades al hombre o que superen los limites o tolerancias reglamentariamente

establecidas en la materia

2 4 3 La promoción o venta para uso alimentario utilización o tenencia de aditivos o sustancias

extrañas cuyo uso no esté autorizado por la normativa vigente en la elaboración del producto

alimenticio o alimentario de que se trate y produzca riesgos graves y directos para la salud de

los consumidores

2 4 4 El desvío para consumo humano de productos no aptos para ello o destinados

específicamente a otros usos

2 4 5 en general el incumplimiento de los requisitos condiciones obligaciones o

prohibiciones establecidos o la falta de diligencia o precauciones exigibles cuando produzcan

un riesgo grave y directo para la salud de los consumidores

Artículo 3 nfracciones en materia de protección al consumidor

3 1 Son infracciones por alteración adulteración o fraude en bienes y servicios susceptibles de

consumo:

3 1 1 La elaboración distribución suministro o venta de bienes a los que se haya adicionado o

sustraído cualquier sustancia o elemento para variar su composición estructura peso o

volumen con fines fraudulentos para corregir defectos mediante procesos o procedimientos

que no estén expresa y reglamentariamente autorizados o para encubrir la inferior calidad o

alteración de los productos utilizados

3 1 2 La elaboración distribución suministro o venta de bienes cuando su composición o

calidad no se ajuste a las disposiciones vigentes o difiera de la declarada y anotada en el

Registro correspondiente

3 1 3 El fraude en cuanto al origen calidad composición cantidad peso o medida de cualquier

clase de bienes o servicios destinados al público o su presentación mediante determinados

envases etiquetas rótulos cierres precintos o cualquier otra información o publicidad que

induzca a engaño o confusión o enmascare la verdadera naturaleza del producto o servicio

3 1 4 El fraude en la prestación de toda clase de servicios de forma que se incumplan las

condiciones de calidad cantidad intensidad o naturaleza de los mismos con arreglo a la

categoría con que éstos se ofrezcan

3 1 5 El fraude en la garantía y en el arreglo o reparación de bienes de consumo duradero por

incumplimiento de las normas técnicas que regulen las materias o por insuficiencia de la

asistencia técnica en relación con la ofrecida al consumidor en el momento de la adquisición de

tales bienes

3 2 Son infracciones en materia de transacciones comerciales condiciones técnicas de venta y

en materia de precios:

3 2 1 La venta al público de bienes o la prestación de servicios a precios superiores a los

máximos legalmente establecidos o con incumplimiento de las disposiciones o normas vigentes

en materia de precios y márgenes comerciales

3 2 2 La ocultación al consumidor o usuario de parte del precio mediante formas de pago o

prestación no manifiestas o mediante rebajas en la calidad o cantidad reales respecto a las

prestaciones aparentemente convenidas

3 2 3 La imposición de condiciones que supongan una prohibición de vender a precios

inferiores a los mínimos señalados por el productor fabricante o distribuidor de productos

singularizados por una marca registrada



3 2 4

La realización de transacciones en las que se imponga injustificadamente al consumidor

o usuario la condición expresa o tácita de comprar una cantidad mínima o productos no

solicitados o la de prestarle o prestar él un servic io no pedido o no ofrecido

3 2 5 La intervención de cualquier persona firma o Empresa en forma que suponga la

aparición de un nuevo escalón intermedio dentro del proceso habitual de distribución siempre

que origine o dé ocasión a un aumento no autorizado de los precios o márgenes máximos

fijados

3 2 6:

Declarado nulo

r

la Sentencia del Tribunal Supremo de 10 defebrero de 1988.

3 2 7 El acaparamiento o detracción injustificada al mercado de materias o productos

destinados directa o indirectamente al suministro o venta al público en perjuicio directo e

inmediato para el consumidor o usuario

3 2 8 La negativa injustificada a satisfacer las demandas del consumidor o usuario y de

expendedores o distribuidores producidas de buena fe o conforme al uso establecido cuando

su satisfacción esté dentro de las disponibilidades del vendedor o prestador habitual así como

cualquier forma de discriminación con respecto a las referidas demandas

3 2 9 La no extensión de la correspondiente factura por la venta de bienes o prestación de

servicios en los casos en que sea preceptivo o cuando lo solicite el consumidor o usuario

3 3

Son infracciones en materia de normalización documentación y condiciones de venta o

suministro:

3 3 1

El incumplim iento de las disposiciones relativas a normalización o tipificación de bienes o

servicios que se produzcan comercialicen o existan en el mercado

3 3 2 El incumplimiento de las disposiciones sobre instalación o requisitos para la apertura de

establecimientos comerciales o de servicios y para el ejercicio de las diversas actividades

mercantiles sea cual fuere su naturaleza incluidas la hoteleras y turísticas

3 3 3 El incumplim iento de las disposiciones administrativas sobre prohibición de elaborar y/o

comercializar determinados productos y la comercialización o distribución de aquéllos que

precisen autor ización administrativa y en especial su inscripción en el Registro General

Sanitario sin disponer de la misma

3 3 4

El incumplimiento de las disposiciones que regulen el marcado etiquetado y envasado

de productos así como la publicidad sobre bienes y servicios y sus precios

3 3 5 El incumplimiento de las disposiciones sobre utilización de marchamos troqueles y

contramarcas

3 3 6 El incumplimiento de las normas relativas a documentación información libros o

registros establecidos obligatoriamente para el adecuado régimen y funcionamiento de la

Empresa instalación o servicio y como garantía para la protección del consumidor o usuario

3 3 7

El incumplimiento de las disposiciones u ordenanzas sobre condiciones de venta en la

vía pública domiciliaria ambulante por correo o por entregas sucesivas o de cualqu ier otra

forma de toda clase de bienes o servicios

3 3 8 El incumplimiento de las disposiciones sobre seguridad en cuanto afecten o puedan

suponer un riesgo para el usuario o consumidor

Artículo 4 nfracciones en materia de defensa de la calidad de la producción

agroalimentaria

4 1 Son infracciones antirreglamentarias:

4 1 1 La no presentación del certificado acreditativo de la inscripción oficial de la Empresa

industria almacén materia o producto en el Ministerio de Agricultura Pesca y Alimentación

cuando a ello se estuviere obligado o la no exhibición del mismo en el local correspondiente en

la forma en que estuviera establecido

4 1 2

La distribución de propaganda sin previa autorización del Ministerio de Agricultura Pesca

y Alimentación cuando ésta sea preceptiva o cuando no se ajuste a los requisitos oficiales

establecidos



4 1 3 El incumplimiento en la rerrusron dentro de los plazos marcados de los partes de

existencia y movimientos de productos o materias o la presentación de partes defectuosos

cuando éstos sean obligatorios

4 1 4 La falta de talonarios matrices de facturas de venta libros de movimientos o cuantos

documentos obliguen a llevar las disposiciones vigentes

4 1 5 La modificación relativa al cambio de titularidad y el arrendamiento de las industrias

agrarias y alimentarias que no haya sido comunicado al Organismo administrativo

correspondiente según las normas en vigor

4 1 6 La paralización de las actividades de las industrias agrarias y alimentarias sin haberlo

comunicado al correspondiente Organismo admin istrativo con arreglo a la legislación vigente

1 7 El incumplimiento de las instrucciones que sobre su actividad y competencia emanen del

Ministerio de Agricultura Pesca y Alimentación siempre que se trate de infracciones

meramente formales no contempladas en los apartados siguientes

4 2 Son infracciones por clandestinidad:

4 2 1 La tenencia en explotaciones agrarias e industrias elaboradoras o en locales anejos de

sustancias no autorizadas por la legislación específica para la producción o elaboración de los

productos

4 2 2 La elaboración distribución o venta de productos materias o elementos de o para el

sector agroalimentario sin que el titular responsable o el local posea la preceptiva autorización

cuando legalmente fuera exigible dicho requisito

4 2 3 La falta de inscripción de dichos productos materias o elementos en la forma que para

cada uno de ellos se hubiera establecido

4 2 4 La tenencia o venta de productos a granel sin estar autorizados para ello o la

circunstancia de no reunir los envases los requisitos exigidos por las disposiciones

correspondientes

4 2 5 La falta de etiquetas o rotulación indeleble que fueren preceptivas o el no ajustarse las

mismas a la forma o condiciones establecidas para dichos productos

4 2 7 suministrar sin ajustarse a la realidad cuantos datos sean legalmente exigibles

4 2 8 La posesión de maquinaria o útiles sin la preceptiva inscripción de la misma en los

registros legalmente establecidos así como no darla de baja en dichos registros cuando por

cualquier causa deje de utilizarse de una manera permanente

4 2 9 La plantación o cultivo no autorizado de especies o variedades de plantas que estén

sujetas a normativas específicas o la multiplicación sin la autorización del obtentor de

variedades registradas

4 2 10 La instalación o modificación en los casos de ampliación reducción perfeccionamiento y

traslado de las industrias agrarias y alimentarias con incumplimiento de las disposiciones

vigentes en materia de regulación de dichas industrias

4 2 11 ejercicio de actividades en las industrias agrarias y alimentarias sin estar inscritas en

el correspondiente Registro o cuando aquellas actividades no estén previstas en dicha

inscripción o ésta haya sido cancelada

4 2 12 La transferencia de las autorizaciones para la instalación o modificación de industrias

agrarias y alimentarias no liberalizadas sin permiso expreso de la Dirección General de

Industrias Agrarias y Alimentarias en tanto no se haya montado la industria y ultimado la

modificación así como el incumplimiento de las cláusulas de la autorización o requisitos

exigibles y el incumplimiento de los plazos previstos en dicha autorización o en su caso en

las prórrogas otorgadas para realizar las instalaciones o las modificaciones autorizadas

4 2 13 Y en general toda actuación que con propósito de lucro tienda a eludir la efectividad de

las normas y medidas de vigilancia o intervención establecidas en las materias a que se refiere

este artículo

4 3 Son infracciones por fraude:

4 3 1 La elaboración de medios de producción productos agrarios y alimentarios mediante

tratamientos o procesos que no estén autorizados por la legislación vigente así como la adición

o sustracción de sustancias o elementos que modifiquen su composición con fines

fraudulentos

4



4 3 2 Las defraudaciones en la naturaleza composicron calidad riqueza peso exceso de

humedad o cualquier otra discrepancia que existiese entre las características reales de la

materia o elementos de que se trate y las ofrecidas por el productor fabricante o vendedor así

como todo acto voluntario de naturaleza similar que suponga transgresión o incumplimiento de

lo dispuesto en la legislación vigente

4 3 3 utilizar en las etiquetas envases o propaganda nombres indicaciones de

procedencia clase de producto o indicaciones falsas que no correspondan al producto o

induzcan a confusión en el usuario

4 3 4 La falsificación de productos y la venta de los productos falsificados

4 3 5 La aportación de datos falsos que puedan inducir a cualquier Organismo del Ministerio de

Agricultura Pesca y Alimentación a otorgar ayudas subvenciones o beneficios de cualquier

índole sin que se cumplan los requisitos o se reúnan las condiciones previamente establecidas

a partir del momento en que se conceda la subvención o beneficio



ESTUDIDE LA CAMBRA

D’ESCOMBRARIES ENESTABLIMENTS COMERCIALS

ÍNDEX

1. ANTECEDENTS2. PROPOSTA DE CÀLCUL DE LA SUPERFÍCIE

3. CARACTERÍSTIQUES DE LES CAMBRES



1. ANTECEDENTS

1.1- PREUS PÚBLICS PER A L’ANY 2008 (ACORDS DELS ÒRGANS DEGOVERN). (GASETA MUNICIPAL N. 1 DEL 10-01-2008)

El document dels “Preus Públics” assenyala les bases per a la prestació del servei derecollida de residus comercials i industrials assimilables a municipals

A l’Article. 5. s’especifica una classificació de les activitats en funció dels residusgenerats

A l’Apartat 5.1. es fa una classificació pel volum dels residus generats: Si no hi

ha una “Declaració de Residus” explícita per part de l’establiment , s’aplica unaassignació teòrica d’un volum de producció màxima i d’una superfície màxima acada tipus de generador.



Els tipus de generadors que indica són:

TAULA Nº 1: Tipus de generadors

Generadors Superfície Producció teòrica

-Generador Mínim: Fins a 25 m2 30 litres/dia Resta

30 litres/set paper-car tró

-Generador Petit: De 25 a 50 m2 120 litres/dia Resta i Orgànica

120 litres/set altres fraccions

-Generador Mitjà: De 50 a 250 m2 240 litres/dia Resta i Orgànica


-Generador Important De 250 a 500 m2 900 litres/dia Resta i Orgànica


-Generador Gran >500 m2 > 900 litres/dia Resta i Orgànica

> 900 litres/set altres fraccions



A l’Apartat 5.2. es fa una associació teòrica entre un tipus d’establiment i les

fraccions que genera

TAULA Nº 2: Classificació per fraccions residuals generades

També hi consta una relació d’activitat, amb epígraf de l’IAE, associada a cada

grup.

Grup Fracció Activitat tipus

A Resta Prof. I Empr. no classificats

B Resta+P/C Comerç, Tèxtil i Oficines

C Resta+P/C+V+E Serveis d’oci, Lleure, Bars

D Resta+Org.+P/C Comerç Alimentari

E Resta+Org.+P/C+V+E Serveis amb Restauració



TAULA Nº 3: Tipus de fraccions produibles en funció dels tipus degeneradors

Grup Fracció MÍNIM0-25 m2

PETIT25-50 m2

MITJÀ50-250 m2

IMPORTANT250-500 m2

A Resta Θ Θ Θ ---

B Resta+P/C Θ Θ Θ ---

C Resta+P/C+V+E --- Θ Θ Θ

D Resta+Org.+P/C --- Θ Θ Θ

E Resta+Org.+P/C+V+E -- Θ Θ Θ



1.2.- ORDENANÇA GENERAL DEL MEDI AMBIENT URBÀ DE BARCELONA(OGMAUB)

L’Ordenança General del Medi Ambient Urbà de Barcelona, a l’article 157, regula elsaspectes relacionats amb la recollida selectiva comercial.

-L’Apartat 3er de l’article 157, determina les obligacions de la persona titular del’activitat generadora de residus, entre les quals hi ha les següents:

3.b) Obligació de fer la Declaració de Residus per a l’obtenció de permisos

per a l’exercici de l’activitat.

-L’Apartat 4rt de l’article 157 fa una classificació dels usuaris del servei municipal

de recollida comercial.

4.a) Definició de Generadors Singulars:

Són els que tenen una producció en volum:

> 900 litres/d en orgànica i rebuig

> 900 litres/Setmana en les fraccions de paper-cartr ó, vidre ienvasos



El Capítol 4 de l’OGMAUB, article 163, explicita les condicions dels edificis o locals

Art. 163.1. S’ha de disposar un espai tancat per a emmagatzematge de residus

en:-Edificis d’habitatges particulars

-Locals comercials i de serveis-Altres establiments

Art. 163.4. Requeriments dels locals subjectes a Llicència d’Activitats

-Referència a l’Ordenança Municipal d’Intervenció Integral de

l’Administració Ambiental OMAIIAA, que cal reconfigurar.

De la revisió d’aquests antecedents surt l’objectiu d’elaborar unaproposta de configuració de l’espai tancat per a l’emmagatzematge deresidus (Cambra d’escombraries), tant pel que fa a la superfíciemínima com a les característiques de l’habitacle.



2. PROPOSTA DE CÀLCUL DE LA SUPERFÍCIE DE LA CAMBRAD’ESCOMBRARIES

2.1- CONSIDERACIONS PRÈVIES

El mètode de càlcul es pot aplicar als establiments fins a una superfície útil de500 m2, que permet regular l’habitacle en els grups de generadors mínims,petits, mitjans i importants.

Per als “Grans Generadors” amb locals amb superf ície úti superiors a 500 m2,caldrà que el projectista faci un estudi pormenoritzat de la producció de residusdel local i de l’espai necessari de magatzematge. En tot cas, la superfície de lacambra d’escombraries no podrà ser inferior a l’establert per a un generador important.

Per als generadors mínims i petits, si la superfície total requerida és igual oinferior a 3,00 m2, l'espai de magatzematge podrà ser obert.

El contenidor mínim admès és el de 120 litres. Només per a generadors mínims

o petits i per a Vm ≤ 30 L es podran acceptar recipients de capacitat inferior.



2.2- MÈTODE DE CÀLCUL

2.2.1- Càlcul de la superfície per fracció

El projectista haurà de tenir en compte els factors següents:

A- En primer lloc cal identificar el tipus de generador per predeterminar la quantitat

tèòrica de residus i el grup d’activitat per tenir en compte les fraccions queprodueix. (Taula nº 1 i Taula nº 2)

B- En segon lloc cal tenir en compte la producció de cada fracció d’escombraries

previstes:

B.1- Es poden emprar els valors teòrics assenyalats a la taula nº 1, o elsque justifiqui el projectista, sempre i quan no siguin inferiors.

B.2- Per obtenir la quantitat diària de producció, caldrà repartir laquantitat global de litres per setmana de les altres fraccions de la taulanº 1, (Paper, vidre i envasos) en tres part, i dividir-ho pels dies de lasetmana. (Veure Taula nº 4). (Hipòtesi de repartiment homogeni).

B.3- Es defineix Qf (Litres) el volum teòric de litres de residus d’una

fracció produït a l’establiment en un dia. (Veure taula nº 4).



TAULA Nº 4: PRODUCCIONS EN FUNCIÓ DEL TIPUS DE GENERADOR

CAS GENERAL PRODUCCIÓ TEÒRICA

MÍNIM0-25 m2

PETIT25-50 m2

MITJÀ50-250 m2

IMPORTANT250-500 m2

GRAN>500 m2

Litres/dia R + ORG 30 120 240 900 >900

Litres/Setm P + E + V 30 120 240 900 >900

ASSIGNACIÓ DIÀRIA:Grup B

PRODUCCIÓ DIÀRIA Qf *Supòsit Grup E

MÍNIM0-25 m2

*PETIT25-50 m2

*MITJÀ50-250 m2

*IMPORTANT250-500 m2

*GRAN>500 m2

Litres/Dia Resta 30 60 120 450 >450

Orgànica - 60 120 450 >450

Litres/Dia Paper 4,28 5,714 11,428 42,857 >42,857

Envasos- 5,714 11,428 42,857 >42,857

Vidre - 5,714 11,428 42,857 >42,857



B.4- A la Taula nº 5 s’especifica el volum de cada fracció de residus aemmagatzemar, tenint en compte la freqüència de recollida de cadaresidu, (per íode P) segons normativa vigent.

-Els per íodes considerats són:

-Període de recollida de resta i orgànica: 1 (recollida diària)

-Per íode de recollida de paper i envasos: 2 (rec. cada dosdies)-Període de recollida de vidre: 7 (recollida cada set dies)

B.5- Per tant, el volum de magatzematge necessari de cada fracció

prové de la multiplicació de la producció diària prevista pel per íode derecollida. Es defineix el volum de magatzematge per fracció Vmf (Litres)següent:

Vmf = Qf x P

B.6- Cal fer l’elecció del tipus i nombre de contenidors de forma que lacapacitat de diposit sempre sigui superior al volum de cada fracció deresidus a emmagatzemar obtingut anteriorment.

-Vfcont ≥ Vmf Nombre de contenidors d’una capacitat

determinada (N), per fracció.



TAULA Nº 5: VOLUM DE MAGATZEMATGE SEGONS EL PERÍODE DERECOLLIDA (HIPÒTESI DE REPARTIMENT HOMOGENI)

MAGATZEMATGE SEGONS PERÍODE DE RECOLLIDA Vm

MÍNIM0-25 m2

PETIT25-50 m2

MITJÀ50-250 m2

IMPORTANT250-500 m2

P= 1 Litres/Dia Resta 15 60 120 450

Orgànica 15 60 120 450

P= 2 Litres/ 2 Dia Paper 2,856 11,428 22,856 85,714

Envasos 2,856 11,428 22,856 85,714

P= 7 Litres/ 2 Dia Vidre 9,996 39,998 79,996 299,999



C- En tercer lloc, caldrà aplicacar el factor de contenidorització, que relaciona elvolum del recipient amb la superfície necessària d’ocupació i maniobrabilitat . ElCTE, en el document HS2, concreta uns valor que s’utilitzen en aquestprocediment.

TAULA Nº 6: Factors de contenidor (m2/litre)

CapacitatContenidor(Litres)

Factor Contenidor(M2/Litres)Origen: CTE

Espai Magatzem iManiobraM2

120 0,0050 0,6

240 0,0042 1,0

330 0,0036 1,2

600 0,0033 2,0

800 0,0030 2,4

1100 0,0027 3,0



D- En quart lloc, s’obté la superfície necessària per fracció, de la manera següent:

Sup f = Nf x Cap. Cont x Factor cont.

Nf= Nombre de contenidors necessarisCapacitat de cada tipus de contenidor en litres

Factor de contenidor de la Taula nº 6

2.2.2- Càlcul de la superfície inicial de magatzematge

Sup. Espai Mag. = Σ Superfícies de magatzematge de cada fracció

2.2.3- Aplicació de coeficients d'adaptació a les activitats

Es considera que la heterogeneitat dels diversos tipus de locals s’ha de reflectir en elcàlcul de les superfícies resultants amb la ponderació d’uns coeficients dedecrement o increment de la quantitat de residus generats, d’acord amb latransformació dels elements materials que són objecte de cada activitat, que esreflecteix a la taula nº 7.



TAULA Nº 7: Coeficients aplicables al resultat obtingut perincrementar la superfície corresponent al grup delgenerador

Als generadors mínims i petits se’ls hi aplicarà un coeficient = 1.

GENERADOR MITJÀ(50-250 m2)

IMPORTANT(250-500 m2)

Garatges, Aparcaments i similars 0,1 0,2

Consultoris 0,25 0,5

Hotels, Hospitals, Cíniques (Sense menjador) 0,75 1,25

Centres de Comerç mixt, Oficines (Grup A, Grup B) 1 1,50

Supermercats (Grup D) 1,5 1,8

Restaurants, Bars, etc (Grup C, Grup E) 1,5 2,0



2.2.4- Ajustament del càlcul de la superfície de l’espai destinat a magatzematge en el

grup de generadors mitjans. (Taules nº 9 i nº 10)

El grup de generadors mitjans, considerats en la franja de superfícies compresaentre els 50 m2 i el 250 m2 abasta una casuística de casos molt diversos, per la qual cosa es considera adient un ajustament d’aquest tram en tres subtrams:

-El primer subtram amb una superfície útil entre 50 i 100 m2.-El segon subtram amb una superfície útil entre 100 i 200 m2.-El tercer subtram amb una superfície útil entre 200 i 250 m2.

Els valors de les superfícies de referència obtinguts amb el mètode proposats’hauran d’aplicar al subtram intermig, per a superfícies entre 100 i 200 m2.

Per al primer subtram es pot agafar el valor corresponent a la mitjana aritmèticaentre el corresponent al segon subtram del generador mitjà i el corresponent aldel generador petit.

Per al tercer subtram es pot agafar el valor corresponent a la mitjana aritmèticaentre el corresponent al segon subtram del generador mitjà i el corresponent aldel generador important.



2.2.5- Resum del procediment de càlcul

2.2.5.1- Quadre de resum orientatiu de superfícies obtenibles de l’espai per a residus en funció dels quatre tipus de generadors i dels cinc grupsd’activitats:

2.2.5.2- Quadre de resum orientatiu de superfícies obtenibles de l’espai per a residus en funció dels quatre tipus de generadors, i dels tres tramsassignats al generador Mitjà, i dels cinc grups d’activitats:

TAULA Nº 9 GENERADORMÍNIM PETIT MITJÀ IMPORTA

GRUP 0-25 M2 25-50 M2 50-250M2 50-500 M

E 0,50 2,00 4,50 14,36D 0,30 1,80 2,70 10,76C 0,40 1,40 4,47 10,70B 0,20 1,20 1,78 6,23 A 0,10 0,60 1,18 4,46

Espais amb cambra de residus tancada

TAULA Nº 10 GENERADORMÍNIM PETIT MITJÀ IMPORTA

GRUP 0-25 M2 25-50 M2 50-100M2 100-200 M 50-500 ME 0,50 2,00 3,25 4,50 14,36D 0,30 1,80 2,25 2,70 10,76C 0,40 1,40 2,94 4,47 10,70B 0,20 1,20 1,49 1,78 6,23

A 0,10 0,60 0,89 1,18 4,46


2,82

200-250 M29,436,737,594,00



2.2.6- Exemple nº 1: Restaurant de 100 m2 de sup. (Franja de 50 a 250 m2)

2.2.6.1- Identificació de grups

Generador: Mitjà

Grup E: Residus a considerar Org. + Resta + Paper + Envasos + Vidre

2.2.6.2- Procediment

-Sup. necessària per fracció = 1 cont x 120 litres x 0,005 m2/litre = 0,60 m2

-Sup global = 5 fraccions x 0,60 m2 = 3,00 m2

-Aplicació coeficients (Taula nº 7): Sup. Cambra = 3,00 m2 x 1,5 = 4,50 m2

Pas 1Prod. Gen.

Pas 2Prod. dia

Pas 3Vol. Magat.

Pas 4Tipus Con

Pas 5N. Cont .

Pas 6Factor Cont.

Residu T - Nº 1 T - Nº 5: Qf T – Nº 6: VmVmf = Qf x P Vfcont ≥ Vmf

T - Nº 7

Org. 120 L/dia 120 L/dia 120 L/dia 120 L 1 0,0050 m2/L

Resta 120 L/dia 120 L/dia 120 L/dia 120 L 1 0,0050 m2/L

Paper 80 L/set 11,42 L/d 22,85 L/dia 120 L 1 0,0050 m2/L

Env. 80 L/set 11,42 L/d 22,85 L/dia 120 L 1 0,0050 m2/L

vidre 80 L/set 11,42 L/d 79,99 L/dia 120 L 1 0,0050 m2/L



2.2.7- Exemple nº 2: Supermercat de 500 m2 de sup. útil (Franja de 250 a 500 m2)

2.2.7.1- Identificació de grups

Generador: Important

Grup D: Residus a considerar Org. + Resta + Paper

2.2.7.2- Procediment

-Sup. necessària Resta = 1 cont x 800 litres x 0,003 m2/litre = 2,40 m2-Sup. necessària Org. = 1 cont x 800 litres x 0,003 m2/litre = 2,40 m2

-Sup. necessària Paper = 1 cont x 330 litres x 0,0036 m2/litre = 1,18 m2

-Sup global = 2,40 m2 + 2,40 m2 + 1,18 = 5,98 m2

-Aplicació coeficients (Taula nº 7): Sup. Cambra = 5,98 m2 x 1,8 = 10,76 m2

Pas 1Prod. Gen. Pas 2Prod. dia Pas 3Vol. Magat. Pas 4Tipus Con Pas 5N. Cont . Pas 6Factor Cont.

Residu T - Nº 1 T - Nº 5: Qf T – Nº 6: VmVmf = Qf x P Vfcont ≥

Vmf

T - Nº 7

Org. 450 L/dia 450 L/dia 450 L/dia 800 L 1 0,0030 m2/L

Resta 450 L/dia 450 L/dia 450 L/dia 800 L 1 0,0030 m2/L

Paper 900 L/set 128,57 L/d 257,14 L/dia 330 L 1 0,0036 m2/L



ANNEX: TAULES DE REFERÈNCIA DE SUPERFÍCIES DELS ESPAIS DEMAGATZEMATGE DE RESIDUS I NOMBRE DE CONTENIDORS EN FUNCIÓDE LA FRACCIÓ RESIDUAL

1.2- GRUP E GEN. PETIT 25-50 M2O+R 120 L/dP+E+V 120 L/set

Residu P1 P2 P3 P4 P5 P6 P7 P8 P9Prod prev Qf Vm Vcont Ncont Fcont Scont Coef Amp S Total

O 60 L/d 60 L/d 60 L 120 L 1 0,60R 60 L/d 60 L/d 60 L 120 L 1 0,60P 40 L/Set 5,71 L/d 11,42 L 45 L 1 0,10E 40 L/Set 5,71 L/d 11,42 L 45 L 1 0,10V 40 L/Set 5,71 L/d 40,00 L 120 L 1 0,60

2,00 1,00 2,00

1- GRUP E1.1- GRUP E GEN. M NIM 0-25 M2

O+R 30 L/d (Adaptació de fraccions de la Taula nº 1)P+E+V 30 L/set

Residu P1 P2 P3 P4 P5 P6 P7 P8 P9

Prod prev Qf Vm Vcont Ncont Fcont Scont Coef Amp S TotalO 15 L/d 15 L/d 15 L 45 L 1 0,1R 15 L/d 15 L/d 15 L 45 L 1 0,1P 10 L/Set 1,43 L/d 2,86 L 45 L 1 0,1E 10 L/Set 1,43 L/d 2,86 L 45 L 1 0,1V 10 L/Set 1,43 L/d 10,00 L 45 L 1 0,1

0,50 1,00 0,50



1.3- GRUP E GEN. MITJÀ 50-250 M2O+R 240 l/dP+E+V 240 L/set


O 120 L/d 120 L/d 120 L 120 L 1 0,6R 120 L/d 120 L/d 120 L 120 L 1 0,6P 80 L/Set 11,42 L/d 22,85 L 120 L 1 0,6E 80 L/Set 11,42 L/d 22,85 L 120 L 1 0,6V 80 L/Set 11,42 L/d 80,00 L 120 L 1 0,6

3,00 1,50 4,50

1.4- GRUP E GEN. IMPORTANT 250-500 M2O+R 900 l/dP+E+V 900 L/set


Prod prev Qf Vm Vcont Ncont Fcont Scont Coef Amp S TotalO 450 L/d 450 L/d 450 L 800 L 1 2,4R 450 L/d 450 L/d 450 L 800 L 1 2,4P 300 L/Set 42,86 L/d 85,72 L 120 L 1 0,6E 300 L/Set 42,86 L/d 85,72 L 120 L 1 0,6V 300 L/Set 42,86 L/d 300,00 L 330 L 1 1,18

7,18 2,00 14,36



2- GRUP D

2.1- GRUP D GEN. MÍNIM 0-25 M2O+R 30 L/d (Adaptació de fraccions de la Taula nº 1)P 30 L/set


O 15 L/d 15 L/d 15 L 45 L 1 0,1R 15 L/d 15 L/d 15 L 45 L 1 0,1P 30 L/Set 4,29 L/d 8,58 L 45 L 1 0,1

0,30 1,00 0,30

2.2- GRUP D GEN. PETIT 25-50 M2O+R 120 l/dP 120 L/set


O 60 L/d 60 L/d 60 L 120 L 1 0,6R 60 L/d 60 L/d 60 L 120 L 1 0,6P 120 L/Set 17,11 L/d 34,28 L 120 L 1 0,6

1,80 1,00 1,80



2.3- GRUP D GEN. MITJ 50-250 M2O+R 240 l/dP 240 L/set


Prod prev Qf Vm Vcont Ncont Fcont Scont Coef Amp S TotalO 120 L/d 120 L/d 120 L 120 L 1 0,6R 120 L/d 120 L/d 120 L 120 L 1 0,6P 240 L/Set 34,28 L/d 68,57 L 120 L 1 0,6

1,80 1,50 2,70

2.4- GRUP D GEN. IMPORTANT 250-500 M2O+R 900 l/dP 900 L/set


Prod prev Qf Vm Vcont Ncont Fcont Scont Coef Amp S TotalO 450 L/d 450 L/d 450 L 800 L 1 2,4R 450 L/d 450 L/d 450 L 800 L 1 2,4P 900 L/Set 128,57 L/d 257,14 L 330 L 1 1,18

5,98 1,80 10,76



3- GRUP C

3.1- GRUP C GEN. MÍNIM 0-25 M2R 30 L/d (Adaptació de fraccions de la Taula nº 1)P+E+V 30 L/set


R 30 L/d 30 L/d 30 L 45 L 1 0,1P 10 L/Set 1,43 L/d 2,86 L 45 L 1 0,1E 10 L/Set 1,43 L/d 2,86 L 45 L 1 0,1V 10 L/Set 1,43 L/d 10,00 L 45 L 1 0,1

0,40 1,00 0,40

3.2- GRUP C GEN. PETIT 25-50 M2R 120 l/dP+E+V 120 L/set



1,40 1,00 1,40



3.3- GRUP C GEN. MITJ 50-250 M2R 240 l/dP+E+V 240 L/set

Residu P1 P2 P3 P4 P5 P6 P7 P8 P9Prod prev Qf Vm Vcont Ncont Fcont Scont Coef Amp S TotalR 240 L/d 240 L/d 240 L 330 L 1 1,18P 80 L/Set 11,42 L/d 22,85 L 120 L 1 0,6E 80 L/Set 11,42 L/d 22,85 L 120 L 1 0,6V 80 L/Set 11,42 L/d 80,00 L 120 L 1 0,6

2,98 1,50 4,47

3.4- GRUP C GEN. IMPORTANT 250-500 M2R 900 l/dP+E+V 900 L/set



5,35 2,00 10,70



4- GRUP B

4.1- GRUP B GEN. M NIM 0-25 M2R 30 L/d (Adaptació de fraccions de la Taula nº 1)P 30 L/set


R 30 L/d 30 L/d 30 L 45 L 1 0,1P 30 L/Set 4,29 L/d 8,58 L 45 L 1 0,1

0,20 1,00 0,20

4.2- GRUP B GEN. PETIT 25-50 M2R 120 l/dP 120 L/set



1,20 1,00 1,20

4.3- GRUP B GEN. MITJ 50-250 M2

R 240 l/dP 240 L/set



1,78 1,00 1,78



4.4- GRUP B GEN. IMPORTANT 250-500 M2R 900 l/dP 900 L/set



4,15 1,50 6,23

5- GRUP A

5.1- GRUP A GEN. MÍNIM 0-25 M2R 30 L/d (Adaptació de fraccions de la Taula nº 1)


R 30 L/d 30 L/d 30 L 45 L 1 0,10,10 1,00 0,10

5.2- GRUP A GEN. PETIT 25-50 M2R 120 l/d


R 120 L/d 120 L/d 120 L 120 L 1 0,60,60 1,00 0,60



5.3- GRUP A GEN. MITJ 50-250 M2R 240 l/d


R 240 L/d 240 L/d 240 L 330 L 1 1,181,18 1,00 1,18

5.4- GRUP A GEN. IMPORTANT 250-500 M2R 900 l/d


R 900 L/d 900 L/d 900 L 1100 L 1 2,972,97 1,50 4,46

6- RESUM

6.1- ESCALA GENERAL DE GENERADORS

GENERADORMÍNIM PETIT MITJÀ IMPORTA

GRUP 0-25 M2 25-50 M2 50-250M2 50-500 M2

E 0,50 2,00 4,50 14,36

D 0,30 1,80 2,70 10,76C 0,40 1,40 4,47 10,70B 0,20 1,20 1,78 6,23

A 0,10 0,60 1,18 4,46


6.2- ESCALA DESGLOSSADA DE GENERADORS

GENERADORMÍNIM PETIT MITJÀ IMPORTA

GRUP 0-25 M2 25-50 M2 50-100M2 100-200 M 250-500 M2

E 0,50 2,00 3,25 4,50 14,36

D 0,30 1,80 2,25 2,70 10,76C 0,40 1,40 2,94 4,47 10,70B 0,20 1,20 1,49 1,78 6,23

A 0,10 0,60 0,89 1,18 4,46


200-250 M2

9,43

6,737,594,002,82



3- CARACTERÍSTIQUES DE LA CAMBRA D’ESCOMBRARIES

3.1- PRESCRIPCIONS ASSENYALADES EN EL DB HS2 “EVACUACIÓ DE RESIDUS”(CODI TÈCNIC DE L’EDIFICACIÓ)

Situació:

-Recorregut entre magatzem i exterior: Amplada ≥ 1,20 m. Admesosestrangulaments menors o iguals a 20 cm i L ≤ 45 cm.

-Les portes del recorregut han d’obrir en el sentit de la sortida.

-La pendent del recorregut serà inferior al 12%, i no hi hauran graons.

Configuració:

-El disseny i l’emplaçament garanteixen que la temperatura no superi els 30º. Si cales col.locarà un sistema de refrigeració .

-El revestiment de parets i terres serà impermeable i fàcilment netejable.-Les trobades entre parets i terres seran arrodonides.



Instal.lacions:

-Contindrà, com a mínim, una presa d’aigua amb vàlvula de tancament (q ≥ 0,2l/seg).

-Contindrà una bunera sifònica antimúrida al terra (desguàs am diàmetre ≥ 50 mm).

-Disposarà d’il.luminació artificial que proporcioni 100 lux a una alçada d’1 metre.

-Tindrà una base d’endoll fixa 16A 2p+T.

3.2- PRESCRIPCIONS ASSENYALADES EN EL DB SI “PROTECCIÓ CONTRAINCENDIS”

En locals de risc especial baix amb superfície entre 5 i 15 m2

-Resistència al foc de l’estructura: R90

-Resistència al foc de parets i sostres: EI90

-Portes de comunicació: EI2 45-C5

-Recorregut màxim d’evacuació fins a sortida del local ≤ 25 m-Classes de reacció al foc d’elements constructius:

-Parets i sostres: B-s1, d 0

-paviments: Bfl-s1



Dotació contra incendis en locals de risc especial baix amb sup. entre 5 i 15 m2 :

-Extintor portàtil a l’exterior del magatzem i proper a la porta d’accés:

Eficàcia 21 A-113 B.

-A l’interior del magatzem, els necessaris perque el recorregut real fins algun, inclósel situat a l’exterior, no sigui més llarg de 15 metres en locals de risc baix.

3.3- PRESCRIPCIONS ASSENYALADES EN EL DB HS3 “VENTILACIÓ”

-El cabal mínim de ventilació exigit serà de qv 10 l/s/m2 útil. (36 m3/h/m2)

-El tipus de ventilació podrà ser podrà ser nattural, híbrida o mecànica:

Natural: -Obertura mixta (admissió i/o extracció) situades almenys a duesparets oposades del magatzem. Cap punt dista més de 15 metresde l’obertura més propera.

-A través d’obertures d’admissió i extracció comunicadesdirectament amb l’exterior, i amb una separació vertical entre ellesd’1,5 metres.



Híbrida: -Els conductes d’admissió tenen una longitud 10 metres

-El magatzem està compartimentat, l’obertura del’extracció es disposa al compartiment més contaminat, i lad’admissió a altres espais. Es disposen obertures de pasentre els espais.

-Les obertures d’extracció es connecten a conductesd’extracció que no es comparteixen amb locals d’altres

usos.

Mecànica: - El magatzem està compartimentat, l’obertura del’extracció es disposa al compartiment més contaminat, ila d’admissió a altres espais. Es disposen obertures de pasentre els espais.

-Les obertures d’extracció es connecten a conductesd’extracció que no es comparteixen amb locals d’altres

usos.

-Els mecanimes d’extracció d’aire hauran d’estar dotats de filtres de carboni queevitin el pas d’olors als espais exteriors.






CIRCULAR INTERNA

núm. ordre: 65 /2008 data:21 de novembre de 2008

aquesta circular anul·la a

TEMA CONSTITUCIÓ DE DIPÒSITS DE GARANTIA PER ALA REPOSICIÓ D’ELEMENTS URBANÍSTICSA L’ADMINISTRACIÓ DE L’ESTAT I DE LAGENERALITAT

normativa de referència: : Art. 12 de la Llei 52/1997, de 27 de novembre, d’Assistència jurídica a l’Estat i institucions públiques iDisposició addicional quarta .

Art. 173 del Tex refós de la Llei reguladora de les Hisendes locals (Real Decret legislatiu 2/2004, de 5 de març).altra normativa vinculada:

En relació a la qüestió relativa a si es pot exigir a l’Administració de la Generalitat i a la del’Estat la constitució de dipòsits de garantia per a elements urbanístics, es redacta la circularsegüent:

L’article 12 de la Llei 52/1997, de 27 de novembre, d’Assistència jurídica a l’Estat i institucions públiques estableix, al seu article 12, l’exempció de l’obligació de constituir dipòsits, caucions,consignacions o qualsevol altre tipus de garantia previst a les a les lleis. Aquesta exempciós’estén a les Comunitats autònomes i entitats públiques d’elles dependents, en virtut de ladisposició addicional quarta de l’esmentada Llei.

La mateixa exempció es recull a l’article 173 del Tex refós de la Llei reguladora de les Hisendeslocals (Real Decret legislatiu 2/2004, de 5 de març), respecte als ens locals.

Aquestes disposicions abasten als organismes autònoms i entitats públiques empresarials, que per llur regulació i naturalesa jurídica tenen la consideració d’organismes públics, però no a lessocietats mercantils públiques que actuen subjectes a les normes de dret privats.

Conclusions:

1.-No es pot exigir a l’Administració de l’Estat ni tampoc a la de la Generalitat capdipòsit de garantia per el compliment de les obligacions concretes en la concessiód’una llicència urbanística. 2.- S’afegirà a totes les llicències d’obres concedides a l’Administració de laGeneralitat i de l’Estat, la condició següent:“El titular de la llicència estarà obligat a la reposició o reconstrucció de les voreres

malmeses durant l’execució de la obra, així com a la reparació dels danys que espuguin ocasionar en els elements urbanístics del sòl, vol o subsòl de la via pública”.

EL DIRECTOR DE SERVEIS .D’ACTUACIÓ URBANÍSTICA

Miquel Garcia i Sanjuan






CIRCULAR INTERNA

núm. ordre: 0 66 /2008 ACTIVITATS data: 15 de desembre de 2008

TEMA TRAMITACIÓVisat de certificats finals d’instal·lació d’atraccions de fira i d’actes extraordinaris

normativa de referència:altra normativa vinculada:

El motiu de la present Circular és donar resposta a la problemàtica plantejada per la pressa i la precipitació en que es treballa en el muntatge de les atraccions de fira, o de les carpes i delsescenaris i dels altres dispositius que puguin ser necessaris per a realitzar tota mena d’actesextraordinaris.

És corrent que el muntatge de l’acte i/o dels equips sonors, atraccions i aparells es finalitzi ambnul·la o escassa antelació respecte a l’inici de l’acte i/o de la posada en funcionament dels aparells i de les atraccions.

Com és sabut, el facultatiu responsable de certificar que la implantació física de l’acte i/o elfuncionament dels elements tècnics és correcte, només pot redactar-la i tramitar-la desprésd’haver reconegut el muntatge, el que només pot fer una vegada estigui totalment finalitzada lainstal·lació de tots els elements.

Habitualment el muntatge es finalitza molt poc abans d’iniciar -se l’acte o posar enfuncionament l’atracció, en moments en que els col·legis professionals que han de visar elsdocuments, estan tancats i, ni tant sols poden registrar la seva recepció. El problema és moltsignificatiu en els actes de cap de setmana o nocturns.

La conseqüència de tot això és que els documents tècnics (certificat i projecte “as build” quan

cal) no es visen ni lliuren a l’administració abans de la inauguració o realització de l’acte o de la posada en servei de l’atracció (moltes vegades es formalitza el tràmit després de finalitzar l’acteo d’haver -ne desmuntat la instal·lació,)

Per això, i entretant no s’implementin per part de l’administració i els col·legis professionals, procediments electrònics d’acusament de rebuda i visat “pro forma” o previsat, i per a evitaraquella disfunció, quan es prevegi que no serà possible lliurar a temps, a l’administraciómunicipal, el certificat visat, el facultatiu haurà de:

- visar i lliurar a l’administració municipal, amb una anticipació mínima de 5 dies laborables ,un full d’encàrrec, amb la descripció de l’abast de la seva intervenció; en aquest full hiconstarà explícitament el compromís del facultatiu de lliurar el certificat només si laimplantació i instal·lacions són conformes,

- Un cop executades les instal·lacions i abans de la seva posada en funcionament, lliurar al’administració, un certificat (amb projecte “ as build” quan calgui) ,sense visar, en el que






consti que les instal·lacions son conformes i el compromís de visar formalment el documenti lliurar-lo a l’administració municipal en un termini màxim de 48 hores.





Ajuntament i deBarcelona

CIRCUL R INTERN

Sector d Vrbanisme lnfrastructures

Dírecciá de Serveis d Acluoció Urbantstíca

Departament de llicencies d

a

ctivitats

Avgda Diagonal 240 2

a

planta

E 08018 BARCELONA

Tel. 9 914 447

Fax 9 914 452

nlÍm ordre: 068/2009 ACTIV ITATS

ac uesta circular com lementa a la núm 064/2008 :

dala: 22 d octubre de 2009

TEMA ACLARIMENTS AL DOCUMENT DE

D1MENSIONAT 1

CONDlCIO

NS DE LA CAMBRA DE RES IDUS

EN ESTABLIMENTS COMERCI LS

norrnauva de referencia: ORDE:\A: < A GENERAL DEL MEDI URBA DE BARCELONA (OG I UB).

altra

normativa vinculada: ORDENANCES FISCALS

El moti u de la prese nt Circular es el reproduir el document d aclar iments elaborat per part de l Sr Josep M

a

Rius, Cap de Zona del Departament de Gestió Operativa de Neteja, per donar resposta a les nombrases

consultes rebudes.

Passem a transcriure literalment I informe d aclariments emes:

ACLARIMENTS AL DOCUMENT RELATIU AL

DlM

ENSIONAT I CONDlCIONS DE LA

CAMBRA DE RESIDUS EN ESTABLIM ENTS CO MERCIA LS

ABAST DE L APLICACIÓ

El document és aplicable als establimen ts indicats a I article 20n .1 del document de Preus Públics deis

servéis de recollida de residus comercíals i industrials assimilables a municipals i de prestació de serveís

especials de neteja i recollida de residus municipals .

BASE DE CALCUL DE LES TAULES

El document és una guia pract ica que presenta un metodc per calcular la superfic ie de les cambres

d e scombraries i descriu les caracteristiques que ha de ten ir I espai reservat per a contenidors.

S ha d en tendre que els quadres de superficies assenyalats en el document d estudi de les cambres

d escombraries provenen de considerar una producció mínima teórica de les fraccions de residus

especifi cada en el text deis Pre us Públics , i d

u n

repartimen t homogeni de les fraccions. Les dades

teóriques son d aplica ció en el supósit de que el titular de l activitat no presenti una j ustificació de la

quantitat concreta de residus generats a I establ iment. En tot cas, si el titular de l activirat presenta dades

de producció propies les haurá de validar en presentar la Declaració de Residus. Les produccions reals

podrán ser comprovades posterionnent per l A juntament.

3- CRITERIS PER A L OBTENCIÓ DE LA SUPERFÍCIE

3. 1 Quant a la producció de residus

El projectista pot presentar un estudi detallat i argumentat de la producc ió prevista i del repartimen t de

fraccíons que pot generar l establiment . Aquesta base servirá per calcular la superficie de la cambra o de

I espai reservar

pe t

a contenidors, d acord amb el procediment estab lert en el document municipal de

referencia.

CIRCULAR INTERNA Pagina 1 de 2 Circular 068-2009 activiter s.doc



Ajuntament . deBarcelona

3.2- Quan t a les modalitat s de recollida

Sector d Urbanisme Infrastructures

D receló de Servels J ctuació Urbanlstlca

Departament de icenciesd activitats

Avgda Diagonal, 240 planta

E-OS018 BARCELONA

re i.

9329

14 447

Fax 932

9 44

52

L apartat 20n.2

del document

de

P reus Públic s

fa referencia a les

modalitats

de reco llida se lectiva de

residus d acord a mb el que subscriu l

O M

AU,

En funció

d aq

uests antecedents cal entendre que l aplicaci ó del procediment de cálc ul de la superfic ie de

la cambra

d esc

ombraríes o de l espa i reservat per a contemdors ha de ser obligatori en els establiments

que s hagin d adsc r iure a les rnodalitats de recollida comercial porta a porta i a la moda litat de recollida

comercial per a grans generado rs de residus. També será recomanable per a la resta d establiment s que es

realitzin

s cálculs de l espa i o cambra d escombraries segons el procediment especificat en el document

municipal de

re f

erencia,

ja

que

l

Ajunrament té l objectiu de desp legar progressívament la recollida

comercia l a tola la c iutal en un termin¡ mirjá.

En tal cas , en les modalitats indicades de porta a pa

na i

de grans generadors seran d a plicació les

Ireqüenc ies de recollida assenyalades a l e studi de la cambra d escombrerles.

Barcelona, 22 d octubre de 2009

E DIRECTOR DE S VEIS

\ CTUACIÓ URBA iSTlCA

Miguel arcia i Sa

an

CIRCULAR INTERNA agina2de 2

L ENGINYERCAP DEL D.L.A,

Joan

Magriá

Circular 068-2009 acnvitats.doc



Q

juntament deBarcelona

CIRCULAR

INTERNA

núm ordre: 069/2009 ACTIVITATS

Sector d Vrbanisme

i

lnfrastruclures

í

ecci ódeServeís

d { tu ució

V bUl i ftica

Departament de llic éncies d ac tiv itats

Avgda Diagonal, 240 2- planta

E OSD

8 BARCELONA

r ei. 932914 447

Fax 932 914 452

data : 22 d'octubre de 2009

TEMA

POSSIBILlTAT DE

RESTAURANT, D ELEMENTS DE

RECINTE TANCAT DE LA CUINA

DISPOSAR, EN

C

OC C

IÓ FORA

UN

DEL

normali\-a de referencia-

al , normallwa vmculada:

üRDENA

NC

A MUNICIPALDE LES ACTIVITATS [DELS

ESTA

BLlMENTS DE

CONCURRENC

I

PÚ LICA DI BARCELONA

DOCUMENTS BÁSICS DBS (SEGURET

A l

CONTRAINCENDlS) I DBUS

(SAL UBRITAT) DEL VIGENT COD TECNlC DE L' l::u lt ICACIÓ

ORDENANCA GENERALDELMEnJ AMBIENTURBÁDEBARCELONA

El motiu de la present Circular es d adj untar el document d 'aclariments elabora per part de

Ricard Alsina i Donadeu , Cap de l Program a d' lntervenció Ambiental, Jesús Martlnez Viejo,

Cap Divisi ó de

Prevenció

de I S PEIS i Joan Moya

Magriá,

Cap del Departament de

Llicencies

d'Activitats ,

per

donar resposta a les consultes rebudes en re lació a la poss ibilitat de d isposar,

en un restaurant, d 'elements de cocc ió fora del rec inte tancat de la cui na .

Val a d ir que la part relativa a incendis ha estat consultada verbalrnent amb I'autor de l document

básic DBSI (seguretat co ntra incendis), el Sr José Luis Posadas.

Barcelona, 22 d 'octubre de 2009

E

r

D RECTOR DE S RVEIS

D \ CTUACIÓ URO NÍSn CA

Miquel Garcia i S uan

CIRCUI.AR INTERNA Pagina I de I

L'ENGINYER C P DEL D LA.

agria

Circular 069·2009acuvnau.doc



¡j¡

Ajuntament ' deBarcelona

Sect or d'V rban isme j de In f

raest

ruct u res

Dire

cc é

de servers d'Actuaci6 urnaotsuca

Departament de Lnce

nc e

s d'Acli vitats

AyDiagonal 240

08018 _ BARCELONA

Tlf.

93 291 44 53

Fax 93291 U 52

INFORME

RELATIU A LA POSSIBILlTAT DE DISPOSAR, EN UN RESTAURANT, D'ELEMENTS DE

COCCIÓ FORA DEL RECINTE TANCAT DE LA CUINA

Es tracta de donar resposta a les qüestions següents:

En quina

nor

mativa es recull fa possibifitat de que, a banda de la propia cuino. en el

menja

dor

ounrestaurant, es

pugui

tenir una o más planxes

En et cas que vo uessin

cono

cer campana extractora en cada planxa, suposo que el

conducte general podria

ser

un únic tal com funciona t'elre condicionar'.

Les dues qüestions ptantejades es relacionen amb les prescripcions de diverses normes

de car ácter tecnic. al menys :

Documenta básics DBSI (seguretat contra incendis) i DBHS (salubrttat) del vigent Codi

T écmc de t'Edificació,

OGMAU (Ordenanca General del Medi Ambient Urca de Barcelona).

i té , dones, Implicacions en, al menys. tres vessants: sequretat, salubritat i medi ambient.

Per aquest motiu aquest sera una resposta coHegiada de la Divisi6 de Prevenció de

I'SPEIS, el Programa d'lntervenció Ambiental i el Departament de Llicéncies d Activitats del

Sector o'Urbanisme.

Actualmen t, hi ha una casuística mol t variada d'establiments pertanyents al grup 2.3

(Eslabliments de restauraci6 ) de l'Ordenanca Mun icipal d Activitats i d'Establiments de Pública

Concurrencia que , a part de disposar de cuina, podrien emprar ele rnents de cocció de

caractenstiques diverses. dins de la sala de menjador, a la vista del públic ( asador castellá o

graella argentina, ·wok-, etc.).

D'acord amb les definieions de I'annex I de l'Ordenanca de les activitats i deis eslabliments

de Pública Concurrencia. hi ha dos classes d'establiment en que es podrien donar les

circumstanctes que es plantegen a la consulta.

2.3.2.2. Bar de menj r rap id: Bar que disposa de tota mena d 'elements de

o e

ó i

preparaci6 d 'aliments, sense límit de combustible ni de po tencia, en e/s que es poden

elaborar tapes i entrepans freds i cetents, pero no es possible servir dinars ni sopars.

2.3.3,- R

est ur nt

Dlsposa de servei de menj dor amb la finalitat d 'oferir eoets al

oú t consistents básicament en dinars i sopars, mitjanc;antpreu, per ser consumits en

el mateix establiment en el que es desenvoJupa I'activitat.

Per altra banda, a l'articJe 39 de la mateixa ordenance. s'estableixen les condicions deis

eslabliments de restauraci6 que, pel que fa al tema que ens ocupa, s ór r

1,-Els bars de menjar rapid i ere restaurants i restaurants-bar amb cuma, han de

disposar de xeme nefa d'extrecció de tums, d'acord amo les prescripcions de I'OGMAU

sobre els conductes o'evacuació.

2.- La cuina deis restau rants i dets restaurants-bar ha de tenir una superficie mtnlrna de

10 m

2

j ha d'estar ubicada en un espai diferent de la resla de I'establiment, amb la qua

s'ha de comunicar per mltjá de portes , sens pe rjudici qu e en el projecte tecnlc es

pug ui n es tabli r so luc ions al ternatives diferen ts I adeq uades a les earaeterist iques

de I es tabl iment , el que deixa la porta oberta a que tora de la cuina pugui haver-hi.

també, elements de cocció.

Pel que fa a les caractertstiques deis conduetes, aquestes es traben ñxaoes al Tlto -

Protecció de l'Atmosfera, de l'Ordenanca General del Med i Amb ient Urbá de Barcelona, que en

el seu articJe 17 estableix:

1. En genera ha d 'instaUar·se un

co

nducte de fums pe r focus, excepte quan el

conducte com ú

a

diversos focus ja estigui adequadament

project t

per

a

eix ó

o

en cas

que es trecti de focus de combustió de productes gasosos.



\

3. En cap cas no es

ooomn

evacuar per un

ún

conducte focus

too

de combusti6

p rove as de

ti f for Jat

La Proposta de modiñcació del tlto i de l Ordenan ca General del Medi mbient Urbá de

Barcelona (actualment en tramit). relatiu a la protecci6 de l atmosfera. altera la numeració i el

redactat de t article anterior, a I establir textualment

Articfe 20

Relaci6 entre generadors de calor

o

de vapor

i

conductes

de

fum s

1. En general ha d ;nslal-lar-se un conducte de fums per

c

gen erador, de calor

o

de

vapor, exc epte quan el co nducte comú

a

diversos generadors estigui adequadament projectat

per a aixo. En aquest aerrer suoos it s ha de justificar, amb criteris í écnics, que el dis seny de fa

instaUació en permet un

on t

funcionament, tíns i tot quan algun

o

alguns deIs generadors

estiguin parats.

Tant en el Tltol l sobre Protecció de l Atmosfera de roroenanca General del Medi Ambien t

Urbá de Barce lona vigent actualment, com en la proposta de modiñcació del Tilol esmentaí, es

considera preferible la instal·laci6 d un conducte d evacuació deis fums individual per a

cadascun deis focus generadors.

Tanmateix , en ambd6s documente. també es contempla la possibilñat d ins tal·lar un

únic

conduele, comu per diversos focus. sempre que la inst

atla

ció es projecti adequadament per a

reautzar la seva

nco

d evacuació dets produetes de la combustió.

En aquest útt m supósit, es considera que en projectar la mstal-lació s haunen de preveure

ifo justificar

els

aspeetes seqüents:

a) el volum de gasos a evacuar corresponenl a cadaseun cels focus generadors

Individuals.

b) la capacñat del sistema per a la captació deis gasas prcoutts en cada punt individual de

generació.

e) la capacitat del sistema per a la conduceió deis gasas des de cada punt de captació fms

al ccnducte cerne. i a traves d aquest tins a la seva evacuacíó a rextertcr .

e) les mesures i

els

dispositrus que garanteixin el bon funcionament de la instal·laci6 en el

cas de que algun O alguns dels focus, i, si es el cas, deis elements d extr acci6 corresponents,

estiqutn aturats.

t) les caractertstiques del eonducte d evacuacló a l extenor deis gasos de co mbustió (per a

determinar rafeada o la categoria caldr á considera r l etecte addit iu de tots els focus connectats

al conduete co mú de sortida ).

Altrament, amb independéncia de que s mstalf un conduete d evacuació deis fums

individual per a cadaseun dels focus o un de comú per a diversos foeus, i de la ubicació deis

elements de cocció en un recinte especític (cuines) o no; en les dependencies deis tocals en les

quals s ubiquin elements de cocció s nauria de preveure l aportactó del caba l d aire addicional

necessa ri per a la combustió i ext racció deis fums generats, si és el cas, i l extracció deIs

vapors i bafs de la coceo. lxó amb Independencia deis requenmeots del sistema de ventilacló

general deis locats en els quals s ubiquin els elements de coc

eó

.

Encara que es refereix

a

les cuines deis habitatges, podria servir de referen ia el DB HS3

de e r E apartat

3.1.1.3

i

taula

2.1 .

En aquest docum ent també s indica que el sistema

d extracc ió deIs tums, vapors

i

b fs de les cuin es ha

de

ser indep endent deIs de ventilaci6

general de la vivenda.

També s hauria de tenir en compte el Reglament té m de distribució i utilització de

combustibles gasos.

NOTA: Caloría grafiar sob re plánols de planta i alcat les conduccions projectades.

Amb independéncia de les consideracions preceden ts, que es referetxen a condlclons

ambiental

s , el Oocument Bástc DB SI (seguretat contra incendfs) del Codi Tecnic de

I Edificació estab leix que les cuines, es cla ssifiquen co m a lo cals de risc especial a partir de

una po tencia de 20 kW . Aquesta consideració te una incidencia significativa en la qüesñó

plantejada a la consulta. En efecte:



Q>

. Ajuntarnent

de Barcelona

ectord Urbanisme i de l

nl

raestructures

Direcc i6 de s ervers d Aet uació Urbanística

Depa rtament de Lücen

ce s

d Aeti.,.itats

Av Oi

go l

4 2

08018 - BARCELONA

TII 93 291 4463

Fax 93 291 44 52

L esmentat document determina que, en usos offerents de l Hcspitalari i el Residencia l

Public, no es consideren locals de rise especia l les cuines, quan

els

aparells est iguin protegits

per un sistema automátic d extinció. L adopció d aquesta m esura alternativa permet considerar

que ja no ca l que la cuina sigui una dependencia sectcritzada.

Estableix, tanmate ix, les caractertstiques que han de complir els sistemes d extracció de

fums de les cuines, tan si són de rise especial com si no ha 56n. Aquests sislemes d extracció

han de ser independents, en princip i, de qualsevo l extraccíó o vennlació que no procedeixi de la

c

a.

En quant a la def inici6 de cuina. en el cas d establ iments de restauraci ó que disposen d un

únic rec in te taneat i d algun element de cocci6 a la seta de menjador, es poi entendre que és

el conjunl deis diferents

aparells

de que disposa

l establiment,

estiguin o no ubicats dins del

recinte d una depenoencia exclusiva, podent-se com unicar o connectar ers diferents conductes

que deriven de les campanes d e

xtracció

deis diferents focus de

cocció,

encara que estiguin

ubicades en

diferente

indrets del restaurant.

Barcelona,

1 d octubre de 2009

El Cap d I Departamenl

de lIicé nci s d activitats

Joan Moya Maqriá

El Cap del Programa

d l ntervenció Ambiental

Ricard Alsina

j

Donadeu

El Cap de la v s ó de

Prevenció de SPEIS



é:

juntament ~

deBarcelona

CIRCULAR

INTERNA

núm. ordre: 070/20

1 ACTIVITATS

Anul.la a:

Sector d Urbanisme i Infraestructures

Direcció de Serveis d Actuació Urbanistica

Departament de llicències d activitats

AvgdaDiagonal 2402

planta

E 8 18 BARCELONA

Tel. 932914447

Fax 932914452

data:

25

de gener de

2 1

T MA: LEGALITZACIÓ DE GARATGES SENSE

LLICÈNCIA

D ACTIVITAT

, PERÒ AMB LLICÈNCIA D OBRES

I

D ÚS

PER

A

GARATGE,

ANTERIOR

A LA

LLEI

4/2004

I

EL DECRET

50/2005

nonnatlva de referència LLEI 412004 REGULADORA DEL PR OCES D ADEQUACIO DE LES ACTIVITATS

D

I

NCIDÈNCIA

AMBIE

NTAL AL QUE ESTABLELX LA

LLEI

3 998D

I

NTERVE

NCIÓ

I

NT GR L DE

L ADMINISTRACIÓ

AMBIENTAL

DECRET

S0/2005 DE D E S P L E G ~ I E N T DE LA LLEI 4/2004

altra normativa vinculada: NORMATIVES D INCENDIS

l ABAST

Són objecte d aquesta C ircular els garatges que,

malgrat

di

sposar

d

u na

llicència

d obres

o

d ús qu e

atribueixi al local

l ús

de

garatge

, no s hagin sotmès al procediment de control

preventiu escaient, sigu i perquè no gaudeixen de la llicència d activitat, o de la llicència

ambiental (annex 11.2

,

o perquè no han presentat la comunicació prèvia a l obertura amb projecte

as build i certificació d una EAC (annex 111.2 , segons escaigui, a condició de complir,

simultàniament, les següents

tres

condicions:

a) que l activita t es desenvolupés

ja

en la data 6 de juliol de 2004, segons determina el Decret

50/2005

de desplegament de la llei

412004

reguladora del procés d adequació de les activitats

d incidència ambiental al que estableix la llei 3/1998 d interven ció integral de l administració

ambiental.

b) que disposin d una llicència d obres o d

ú s

que atribueixi al local l ús de garatge,

e)

que el local no hagi sofert modificacions que es puguin considerar substancials, respecte al

projecte incorporat a aquella llicència,

2.

OBJECTE

Tenint en compte el gran nombre d agents que participen, d una o altre manera, en els

procediments de regularització de les activitats esmentades (titulars d establiments , tècnics

privats, tècnics de les entitats col-laboradores de l administració, tècnics municipals dels districtes

i del sector d Urbanisme, etc.) és convenient establir cri teris d aplicació homogènia i fixar

quina

és la normativa qu e s ha de

considerar

en el tràmit de

legalització

dels garatges a

qu e

es refereix el punt precedent, sigui pel procediment singular de l avaluació ambiental

ve rificada (locals de més de 2.500 m o pel de comunicació (locals fins a 2.500 m de

superfície).

El que s estableixi tindrà caràcter transitori i quedarà sense efecte una vegada s agin regularitzat

o cessat la totalitat dels establiments abastats .



W

juntament

de arcelona

Sector d Urban isme i Infraestructures

Direcció de Serveis d ctuació Urbanlstica


Avgda Diagona l 240

2

planta

E 08018 BARCELONA

Tel. 9329

4447

Fax 9329 4452

3. NüRMATIVA

D APLICACIÓ

AMB CARÀCTER GE

NERAL

Distingim dos situacions, d acord amb el que estableix el Decret 50/2005.

a)

Garatges que

no compleixen simultàniament els apartat s a, b i e del

punt

1: Malgrat que

no estiguin compresos a l abast definit més a munt, però amb l obj ecte d aclarir la qüestió, podem

concretar que, d acord amb la normativa avui vigent, els garatges sense llicència, o comunicació

amb projecte i certificat d

u na

EAC, qu e no puguin

justificar

el compliment

d alguna

de les

tres

condicions r elacionades més a munt hauran de complir la totalitat de la

norm

ativa

d aplicació

qu e

estigui vigent avui o en el futur) en el moment de

tenir

lloc el procediment

qu e

fixa la Llei del Règim

Juridic

de les Administracions i del

Procediment

Administratiu

Comú, sigui el de la resolució de l e xpedient, el de la presentació de la comunicació amb projecte

i certificació d una EAC o qualsevol altre que allí es fixi.

b) Gar atges

qu e

compleixen simultàni

ament

els

apartats

a, b i c del punt 1: Els

ga r

atges

qu e si estiguin compresos en l abast d aquesta Circular són part de les activitats que contempla

la instrucció tècnica per a la tràmits d adequació d activitats existents a la llei

3

99 en matèria

de prevenció d incendi sd acord amb el decret 50/2005 lT-501) que estableix, precisament, quina

és la normativa de protecció contra incendis que cal aplicar, en aquest supòsit, per la redacció i

verificació de les avaluacions ambientals quan s empren per a legalitzar els establiments en

general garatges i altres), a condició que compleixen les condicions a), b) i c).

Concretant:

aquesta

normativa, pel que fa a la protecció contra incendis, és la qu e estigués

vigent en la data de resolució de la llicència d

obres

i/o d ús

qu e

és

l antecedent

de la

situació actual.

Es considera raonahle extrapolar el precedent a la totalitat de la nor mativa accessibilitat,

espectacles, etc.). Això significa que la normativa d aplicació t ot a la no rmat iv a, no només la

d incendis) hauria de se r la qu e estigués vigent en la data de resolució de la llicència d obres

i/o

d ús

.

Seria raonable respectar, llevat de flagrants i evidents incompliments d aquella normativa, les

solucions q ue en aq uel l m om en t es v an adoptar i reflectir a la llicència d obres i/o ús, malgrat

que avui ens provoquin, personalment, dubtes so bre la seva suficiència i idoneïtat. Cal tenir en

compte que els que van participar de la instrucció i resolució d aquells expedients, a ben segur,

cone ixien la normativa vigent a les hores, i la seva casuística, amb més profunditat que els tècnics

actuals que, inclusiu, podria ser que no la coneguessin per no ser avui d aplicació.

CIRCULAR INTERNA Pag ina 2 de 4 Ci rcular

7 ~ 2 O

act ivitats.do c



W

junt ment. .e Barcelona

Sector d Urbanismei Infraestructures

Direcció de Serveis d ctuació Urbanlstica


vgda

Diagonal 240

2 planta

E 08018 BARCELONA

Tel. 932914447

Fax 932914452

4.

NORMATIVA D APLICACIÓ AMB

CARÀCTER D EXCEPCIÓ: INSTALoLACIONS

DE PROTECCIÓ

CONTRA

INCENDIS

Cal fer esment d u na excepció important referent a les instaHacions de protecció contra

incendis als edificis (no a l arquitectura): l Ordenança municipal específica exigeix

l adaptació

permanent dels edificis i establiments, i dels garatges en particular, encara que estiguin

degudament intervinguts administrativament (amb la pertinent llicència sigui d obres, ambiental o

d activitats, o en règim de comunicació) a la normativa sobre les instal-lacions de protecció

d incendis vigent en cada moment.

Aquesta prescripció te dues lectures; a saber:

a) Lectura maximalista:

La plantejo, però he d advertir d entrada que és la qu e no considero

adequada

pels motius que

s exposen acte seguit:

La modificació exigida, en aquest supòsit, comportaria que qualsevol instal-laci é de protecció

contra incendis existent s hagués de modificar cada v eg ad a q ue el corresponent reglament,

instrucció tècnica complementària lTC, norma UNE-EN incorporada com d obligat compliment,

a qualsevol normativa sobre lamatèria, etc., modifiqués les caracteristiques mínimes exigibles.

Un exemple que fa entenedor aquest supòsit consistiria interpretar que caldria reformar la

instal-laci ó mecànica de ventilació, i de control i evacuació de fums, existent a un garatge

degudament autoritzat perquè, en abril del 2009, s han modificat les característiques mínimes que

han de complir aquestes

instal-lacions,

incrementant els cabals d aire i exigint que l aportació

d aire exterior sigui mecànica quan ho sigui la d extracció i que els sistema d impulsió també

estigui previst per a funcionar amb fums a 300 C durant 90 minuts, igual que la d extracció. Això

podria implicar tenir que fer una instal·lació completament nova (substituït els conductes per

altres de més secció, els ventiladors per altres de més cabal i més robustos en front dels fums

calents, etc.).

Aquesta lectura te una repercussió

desproporcionada

en front de les seva eficàcia, més si es te

en compte la freqüència amb que, darrerament, es modifiquen les normes de caràcter tècnic: cada

vegada són més rigoroses i segures, però a mesura que s avença en aquesta direcció l increment

marginal de seguretat associat a cada millora afegida és cada vegada més petit (es pot dir que

l increment percentual de la seguretat és asimptòtic amb un límit 100); vull dir que no adequar la

instal-Iacióa les darreres millores normatives no te, en aquest cas, greus conseqüències.

El que pot ser adient i proporcionat per fer una nova

instal-Iaci ó,

pot no ser-ho en processos

d adequació a normatives sobrevingudes.

En conclusió, per aquest motiu, conforme s

h a

convingut am b el

Departament

de Prevenció

de l SPEIS s adopta la següent



è

j n t a m e n t de rcelon

b) Lectura possibilista

ector d Urbanisme i infraestructures



vgdaDiagonal

, 240 2

planta

E 8 18 BARCELONA

Tel

932914447

Fax 932914452

C al que

els edificis i e stablime nts disposin de les insta Ha cions de prote cc ió contra incendis

qu e

determini

la normativa vigent en cada moment, pe r al qu e hauran

d implementar

les

instaHacions

exigides qu e els

manquin

Pel contrari: no cal

qu e

les insta l-lacíons de protecció contra incendis existents, executades

segons les prescripcions vigents en el

moment

de la c once ssió de la llicència d obres i/o d

ú s

, o

de sotmetre s al procediment de control preventiu de l activitat o e stabliment llicència,

comunicació,..), s adeqüin permanentment a les exigències sobrevingudes. Només cal

qu e

es

mantinguin

en perfectes condicions de

funcionament

.

Barcelona, 25 de gener de 20 IO

EL DIRECTOR DE SE VElS

l ~ U I Ó

U ~

.STICA

Miquel Garcia i S uan

L ENGINYERCAVDEL D.L.A.

Joan Moya i Magrià

2-2_Circulars_urbanisme_09062010-51-71

Documents

Transcript of 2-2_Circulars_urbanisme_09062010-51-71