2. DISCÒBOL. MIRO

2. DISCÒBOL

MIRÓ

Història de l’art

IES Ramon Llull (Palma)

Curs 2010-11

Professora: Maria Assumpció Granero Cueves

Aportacions 2014-15

Alumne: Àngel Miquel Blanch Vallespir

FITXA TÈCNICA (documentació general):

Catalogació i anàlisi material

Títol Discòbol (llançador de disc)

Autor Miró (actiu entre 490-430 aC)

Cronologia Cap al 460-450 aC

Estil Grec càssic (primer classicisme)

Localització actual Museu “Nazionale Romano delle Terme”. Roma.

Vàries còpies més en altres museus i llocs

Material Original en bronze, còpies romanes en marbre

Tècnica Fosa (bronze) i talla (marbre)

Tipologia Escultura exempta (forma) dempeus (tipus)

Dimensions 1’53 m d’alt

Cromatisme Monocroma

Tema Atleta en el moment de màxima tensió

1.- INSERCIÓ EN CONTEXT HISTÒRIC (1pt)

1.A.- L’ARTISTA: MIRÓ (490-430 aC)

- FORMACIÓ I OBRES

- MOVIMENT

- NATURALISME


• En la segona meitat del segle V aC, durant el govern de Pèricles, Atenes és

el gran centre polític i artístic de l’Hèl·lade.

• És el moment de

la Democràcia a

Atenes, l'època

del seu màxim

esplendor, quan

la ciutat dirigia

l’aliança militar de

la Lliga de Delos

per aturar

l’amenaça dels

perses (poble

dels medes).

MAPA LLIGA DE DELOS


• El triomf dels grecs a les Guerres

Mèdiques va enfortir la consciència i

identitat històrica de la cultura grega.

Per als grecs suposava el triomf de

la llibertat contra la tirania i de la

moderació contra la desmesura, on

el ciutadà és el protagonista i no el

cap d’estat o religiós. D’aquesta

manera l’art s’aproxima a l’home i

perd la funció d’estar al servei d’un

ordre superior.

• L’home es converteix en la

mesura de totes les coses

(ANTROPOCENTRISME) i també en

centre del saber. L’artista es basarà

en l’observació de la natura, en la

seva experiència i en al raó com a

principi de coneixement i això estarà

en la base de la creació artística.

1.- INSERCIÓ EN EL

CONTEXT HISTÒRIC (1pt)

• Miró va viure aquesta etapa, moment en què

s’unifiquen els criteris creatius i els escultors arriben a

un domini total de la tècnica, que permet d’establir

CÀNONS (diccionari terminològic PAU) o models de

bellesa ideal, basats en les proporcions entre les

diverses parts del cos.

• Els cossos apareixen, freqüentment, en actitud de

repòs i expressió serena. En les figures vestides, el

tractament de la roba permet suggerir les formes

ocultes (Panatenees, “draps mullats”, Fídies), en

compte d’amagar-les com es feia a l’època arcaica.

• És l’inici del període clàssic i de la recerca de la

perfecció.

• Les tres figures del primer classisme són: Miró, Policlet

i sobretot Fídies, l’amic i col·laborador de Pèricles.



- FORMACIÓ I OBRES

- MOVIMENT

- NATURALISME


DINS EL SEU CONTEXT HISTÒRIC

• Miró és el més vell de tots tres, s’interessa per l’estudi

de l’anatomia en acció, així, investiga sobre el

moviment de les figures i aconsegueix plasmar el

concepte de rhytmos, en la seva obra més coneguda, El

Discòbol, de la qual no es conserva l’original en

bronze, sinó que la coneixem per vàries còpies d’època

romana que s’han conservat. (darrere)

• Sota el mandat de Pèricles, treballà en la decoració

de l’Acròpoli d’Atenes, i es convertí en l’artista del

moviment per excel·lència.

• La ciutat gastava molts diners en obres que li donaven

prestigi. És una època de gran producció d’escultures,

en homenatge als vencedors dels jocs atlètics, tot i que

no cercaven que s’assemblés a cap persona en concret,

ja que els escultors d’aquesta època volien plasmar la

bellesa ideal, l’home perfecte (IDEALITZACIÓ), i Miró

no n’és una excepció.

DISCÒBOL (460-450 aC). MIRÓ (490-430 aC)



- FORMACIÓ I OBRES

- MOVIMENT

- NATURALISME

1.A.- MIRÓ (490-430 aC): FORMACIÓ I OBRES

• Miró es va formar, juntament amb Fídies i Policlet, en el

taller d’Agelades. Miró fou un escultor i bronzista

prestigiós i esdevingué capdavanter de la seva època

gràcies a la utilització de la tècnica del bronze, que li donà

gran fama.

• Les fonts històriques el recorden per la gran varietat de la

seva obra, malgrat que en restin poques, com el Discòbol i

Atena i Màrsies (darrere) que, a més, són

còpies romanes, perquè de les de bronze (avui totalment

perdudes) se’n coneix la trajectòria gràcies a les còpies

romanes en marbre. (darrere)

• Hi ha documentades moltes altres obres, com les estàtues

d’atletes pels santuaris d’Olímpia i Delfos o el corredor

de Lades; tant feia animals, com la Vaca Sagrada de

l’Acròpoli d’Atenes, com grups escultòrics o figures

exemptes. Una de les seves primeres obres conegudes és un

Hèracles de bronze, reproduït en petita mida (Boston).

OBRES DE MIRÓ



- FORMACIÓ I OBRES

- MOVIMENT

- NATURALISME

1.A.- MIRÓ I EL DISCÒBOL: MOVIMENT

• El Discòbol és l’obra mestra de Miró, l'artista

del moviment per excel·lència (bis); cap escultor

grec no el va superar mai en aquest aspecte. Miró

fou un creador força innovador que va

revolucionar les velles fórmules del passat.

• El Discòbol responia, en darrera instància, a les

exigències de l'art egipci, en què el tors es

representava en visió frontal i els braços i les

cames de perfil, és a dir, Miró ha compost la

imatge del cos humà a partir dels aspectes més

característics de les seves parts, tal com ho feien

els egipcis.

• El pas endavant, que va fer l'escultor i el

diferencia dels egipcis, va ser convertir el que ja

era un prototip sense vida en un prodigi de

moviment, només pel fet d‘adaptar el cos del

personatge perquè semblés versemblant en

aquesta postura forçada.

INTRODUCCIÓ



- FORMACIÓ I OBRES

- MOVIMENT

- NATURALISME

1.A.- MIRÓ I EL DISCÒBOL: NATURALISME

• Els escriptors antics reconeixien Miro com

un dels iniciadors del realisme, així se’l

recorda pel seu interès en reproduir la

realitat i evitar la simetria, tot i que li

censuren el desinterès per reflectir les

emocions i la seva obsessió pels detalls

superficials.

• De tota manera, Miró va ser molt respectat

per la seva honestedat i per la seva valenta

recerca de formes noves, evident en el

mateix Discòbol o en el corredor de Lades,

que avançava lleuger sobre les puntes dels

peus i mostrava tots els músculs en tensió.

• La prova més evident del realisme de

l'artista és que la seva estàtua més famosa

va ser una vaca situada a l'Acròpoli, que es

podia confondre amb una de real.

INTRODUCCIÓ

2.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL (1pt)

2.A.- DESCRIPCIÓ DE L’OBRA: INTENCIÓ

(moviment i serenitat)

2.B.- COMPOSICIÓ DEL DISCÒBOL

(volum, llum, expressivitat, textura)

2.C.- FINALITAT DE MIRO AMB EL DISCÒBOL

2.D.- MATERIAL I FACTURA (ACABAT)

2.- ANÀLISI

TÈCNICA I FORMAL

(1pt)

És un jove atleta

esculpit en el precís

moment de llançar

el disc.



El Discòbol del Museu Nazionale Romano delle Terme.

4.A.- INTENCIÓ DE L’OBRA: Miró fou l’artista del MOVIMENT

1.- Miró amb el Discòbol vol

distanciar-se definitivament del

hieratisme del període arcaic.

HO ACONSEGUIRÀ?

3.- Miro capta el

moment en què l’atleta

es disposa a iniciar el

gir per llançar el disc, el

cos es contrau i tots

els músculs són en

tensió en aquesta

extraordinària

expressió de

moviment pur. El

llançador amb el tors

girat per aprofitar la

seva força i amb el cap

tombat per mirar el disc,

està totalment

concentrat en la seva

empresa. Tot el pes

recau sobre la cama

dreta, que recolza en el

peu dret (ferm en el

terra) i el cos

s’enrosca com una

espiral, que recorre

dels peus fins al cap.

2.- El jove atleta llançador

està representat en el

moment de màxima tensió

(aquesta és la qüestió clau):

l’instant en què, a punt de

llençar el disc, s’inclina cap

endavant i tira el braç dret

amb el disc cap enrere amb

la finalitat d’agafar impuls per

poder-lo llançar amb més

força; en el moviment

següent farà un pas

endavant, es girarà i deixarà

anar el disc amb tota la

força, tot impulsant el

llançament amb el

moviment del cos.

4.- Miró capta un moviment

fugaç, un instant

immobilitzat. Uneix en un sòl

moment l’instant anterior i

posterior, i recull un altre

moment en què el moviment

s’ha aturat; integra, doncs,

varis moviments successius,

o el que és el mateix, capta el

moviment amb tres

posicions: anterior, posterior

i estàtic.

5.- És una representació del

moviment plenament resolta; Miro

s’allunya del hieratisme arcaic

dels primers temps.

8.- El costat esquerre és angular i

obert, i està regit per una ziga-

zaga.

6.- Miró excel·lí, sobretot, com a bronzista. A la còpia

romana de marbre s’hi va afegir un tronc per tal de

suportar el pes de l’escultura.

7.- Miró rebutja la simetria i la repetició de formes

del període arcaic. Es perd frontalitat.

11.- Els cabells són com una

mena de casc de rínxols que

no es diferencien els uns dels

altres.

10.- Certa calma inexpressiva en el

rostre. El somriure arcaic és, encara,

semblant a l’expressió estereotipada

dels Kouroi.

9.- El costat dret és llis i tancat, està regit

per una corba contínua.

12.- COMPOSICIÓ plana, figura

concebuda per ser vista en un sol pla

(frontal). La visió lateral o posterior la fa

difícil de reconèixer.

2.A.- DESCRIPCIÓ DE L’OBRA

Discòbol del Museo Nazionale Romano delle Terme

12.- Així doncs, tot i l'aparent

llibertat del gest, es tracta

d'una COMPOSICIÓ plana,

seguint el model egipci.

Figura concebuda per ser

vista en un sol pla (el frontal,

lleugerament desplaçat cap a

l’esquerre de l’observador).


DISCÒBOL

(460-450 aC)

MIRÓ

(490-430 aC)

12.- Figura concebuda per ser vista en un sol pla (el frontal, lleugerament

desplaçat cap a l’esquerre de l’observador), que només té sentit si es mira de

cara o d'esquena.


12.- Figura concebuda per ser

vista en un sol pla (el frontal,

lleugerament desplaçat cap a

l’esquerre de l’observador),

que només té sentit si es

mira de cara o d'esquena;

... qualsevol altre angle de

visió té com a resultat una

confusió gens harmònica.


Visió lateral Visió posterior

12.- La visió

lateral o

posterior la fa

difícil de

reconèixer.

Miró. Discòbol

Visió lateral oblíqua

EXERCICI:

COMPLETAR…

El costat esquerre

és angular i obert, i

esta regit per una

ziga-zaga.

A la còpia de

marbre s’hi va

haver d’afegir

un tronc per

tal de suportar

el pes de

l’escultura.

El costat dret del

Discòbol és llis i

tancat, està regit per

una corba contínua.

Volia evitar la simetria.

Miró excel·lí sobretot com a bronzista.

Copia romana de marbre.

Els cabells són com

una mena de casc

de rínxols que no es

diferencien els uns

dels altres.

Certa calma inexpressiva en

el rostre. El somriure és

encara semblant a

l’expressió estereotipada

dels Kouroi.

EXERCICI:

REVISAR…

• Un aspecte a destacar és el treball

anatòmic, que es denota en la perfecta

representació de tots els músculs en

tensió, que participen en l’esforç de

llançar el disc.

• Però, malgrat estar en el moment de

màxima tensió, esforç i concentració,

alguns elements arcaics segueixen

molt presents com el tractament

homogeni dels cabells (encara són

geomètrics); els muscles (part

superior i lateral de l’espatlla de l’home)

són massa plans (el torç no es

correspon a l’acció vigorosa dels

braços); i l’expressió de les faccions del

rostre són poc expressives, encara

mostren un cert somriure arcaic

(segueix els principis d’immutabilitat

clàssica, de rostre inexpressiu).


(MOVIMENT I SERENITAT)

L’expressió de les faccions del rostre

són poc expressives, encara mostren

un cert somriure arcaic (segueix els

principis d’immutabilitat clàssica, de

rostre inexpressiu).



DISCÒBOL

(460-450 aC)

MIRÓ

(490-430 aC)

• En definitiva, l’anatomia

està tractada amb un gran

naturalisme, però l’esforç

físic no afecta a la

serenitat que expressa el

rostre, per tant, el rostre

no acusa l’esforç que

realitza l’atleta.



• L'encert de Miró es va complementar

amb una estudiada tensió entre les

diverses formes geomètriques que

componen el cos.



• Al Discòbol no s'hi poden establir els

eixos de simetria, tan importants en

el cas de Policlet (contemporani de

Miró), però és possible identificar-hi

una COMPOSICIÓ.



• Precisament, la bellesa de l’obra deriva de

la magnífica COMPOSICIÓ geomètrica a

base de triangles (línies diagonals) i línies

corbes, que accentuen la sensació

moviment.


• Així, la composició és oberta i ve marcada

per dues línies compositives de mitja

circumferència, una va des del disc fins al

peu esquerre i l’altra des del peu dret fins al

cap. Per exemple, el cap, els malucs i els

peus formen una mitja circumferència que

s'oposa, en un equilibri precari, responsable

en gran part de la sensació de moviment, a

l'altra mitja circumferència que formen els

braços estesos, que descriuen un gran arc:

el braç dret cap enrere per agafar impuls i el

braç esquerre recolzat sobre el genoll.

(1) Línies compositives del Discòbol. (1)



• A més, el cos forma

una línia en ziga-zaga

des del disc fins al peu

esquerre, que trenca

qualsevol harmonia

estàtica, seguint un

camí que va del disc

fins a l'espatlla dreta,

d’aquesta al maluc, del

maluc al genoll i del

genoll al peu aixecat.

• En definitiva, el Discòbol

ÉS L’EXPRESSIÓ

PERFECTA DEL

MOVIMENT.

• Aquest conjunt de línies

aconsegueix donar a l'obra

una gran sensació de

dinamisme, si l'observem

de front.

• A més d'usar complicades

formes geomètriques per

dinamitzar la figura, Miró

aconseguí l'extraordinari

ritme del Discòbol

recorrent a una fórmula que

podia semblar ja caduca

(EGIPTE), però que, tal com

la féu servir, prengué una

nova força.

• Miró aconsegueix un

moviment equilibrat per

mitjà de les diagonals

compensades (mentre

unes tracen el sentit

ascendent, les altres

tracen el sentit

descendent).



• Va saber representar

els trets més

característics del cos

humà, a la manera dels

antics egipcis, amb

TÈCNICA

INNOVADORA.

• D’aquesta manera, com

passa a les pintures

egípcies, s'observa el tors

frontalment, mentre que

les cames i els braços

són de perfil.

• La intel·ligència de l'artista

està en el fet de triar un

model humà en una actitud

que feia creïble i natural

la postura forçada.


2.C.- FINALITAT DE MIRO AMB EL DISCÒBOL • Però la fita de Miró no era apropar-se

a la realitat; de fet, la postura de l’atleta

respon més a la impressió del

moviment que volia transmetre que no

pas a la posició real que adopten els

llançadors de disc; perquè si algú

provés de llançar el disc partint

d'aquesta postura, l'únic que

aconseguiria és que el disc li caigués als

peus, ja que l'escultura va ser feta per

crear la il·lusió de moviment i no pas

per mostrar la tècnica i dels

llançadors de disc de l'època.

2.C.- FINALITAT DE MIRO AMB EL DISCÒBOL • Oblidaren que

l’escultura de Miró no

és un fotograma d’un

documental esportiu,

sinó una obra d’art

grega, i com a tal,

idealitzada.

• Però, l’actitud

sembla tan natural

que els esportistes

moderns l’han pres

com a model i han

tractat d’aprendre, a

partir d’aquesta

postura, l’estil grec

de llançar el disc

amb exactitud, cosa

que no els ha

resultat tan fàcil

com esperaven.

L’original era de bronze,

com totes les obres de

Miró, per la qual cosa no

tenia el tercer peu en

forma de tronc que té la

còpia de marbre, per tal

de suportar el pes de

l’escultura, que s’inclina

cap endavant, donat que

el bronze li permetia que

s’aguantés tota sola.


L’aspecte de l’escultura era, doncs, més dinàmic i l'estructura de bronze

no estava gens sotmesa als condicionaments del material utilitzat.

La còpia de marbre analitzada, tanmateix,

té una gran qualitat d'execució

(FACTURA), que aconsegueix, també,

transmetre el moviment esmentat. La

superfície de l'atleta té un acabat brunyit.


3.- INTERPRETACIÓ DELS ASPECTES

ICONOGRÀFICS (1pt)

3.- ICONOGRAFIA: FUNCIÓ

• El Discòbol representa un jove atleta,

en la seva màxima plenitud física, que

es troba a punt de llançar el disc, en un

moment decisiu per a qualsevol esportista

(il·lustra l'ideal atlètic de l'època).

• L’escultura és un obra commemorativa

del discòbol Jacint, que morí en uns

jocs dedicats a Apol·lo.

• En aquest cas, només s'intenta

homenatjar un atleta mort en ple

exercici de les activitats esportives; per

això hi predomina l'element estètic per

damunt de tota altra consideració.

Discòbol del Museo Nazionale Romano delle Terme

Aquest tipus d’escultures es feia

per retre homenatge als

vencedors dels jocs atlètics

(demostra la gran importància que

tenien per als grecs els jocs), però

l’escultura no guardava mai cap

versemblança amb l’atleta. Els

artistes grecs intentaven plasmar

en les seves obres la bellesa ideal.

Durant el segle V estava en boga la teoria de Plató de què el món terrenal era reflex imperfecte d’un

món ideal supraterrenal.



• Des de l'època arcaica, els atletes van ser

considerats herois de les diverses polis que entraven

en competició.

• Els guanyadors dels jocs aconseguien una

altíssima consideració social i els eren dedicats

monuments commemoratius.

• El Discòbol, com totes les obres gregues d’aquest

període, era destinat a ser exposat en públic, en

un punt estratègic de la ciutat, perquè el poble el

contemplés.

4.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESTIL, MODELS I

INFLUÈNCIES (1pt)

4.A.- CARACTERÍSTIQUES ESCULTURA CLÀSSICA

4.B.- MODELS I INFLUÈNCIES

4.A.- CARACTERÍSTIQUES ESCULTURA

CLÀSSICA (RECORDATORI)

• L’escultura de la Grècia clàssica presenta una gran evolució respecte al

hieratisme de l’antiguitat i marca una fita històrica en l’art.

4.A.- CARACTERÍSTIQUES ESCULTURA

CLÀSSICA (RECORDATORI)

• PROPORCIÓ: Policlet va ser el teòric de la proporció amb els escrits que va fer

sobre els cànons (proporció matemàtica entre les parts del cos; Dorífor: 7;

Apoxiòmenos de Lisip del període postclàssic: 8).

• Escultura d’EXPRESSIÓ EQUILIBRADA. Fídies és qui ho representa millor

(Panatenees).

• Té DINAMISME. Representa el moviment (per exemple el Discòbol de Miró).

• Flexibilitat en els membres de l'anatomia. Alternança de músculs tensos amb

d'altres relaxats. CONTRAPOSTO (o contraposat del Dorífor).

• Eviten la simetria, a diferencia del període arcaic. Perd frontalitat.

• Transparència als vestits de dones (DRAPEJAT), els homes segueixen nus.

• El material segueix sent el marbre o el bronze.

• Naturalisme, intent actituds naturals. Braços desenganxats del cos.

Dama d’Auxerre o Koré d’Auxerre

650-625 aC

Museu del Louvre

Grec arcaic

Kouros d'Anàvissos

530 aC

Museu Arqueològic

Nacional d'Atenes

Kore amb peple

510-500 aC

Museu de

l'Acròpoli d'Atenes

Efebus Criti, Críties

490-480 aC

Museu de


Grec arcaic final/ Protoclàssic/ Estil sever

Discòbol, Miró

460 aC

Museu Nazionale

Romano

delle Terme

Dorífor (7 caps), Policlet

450-420 aC (s. V, Pèricles)

Museu Vaticà de Roma

Museu Nacional de Nàpols

Apoxiòmenos (8 caps),

Lisip

340-325 aC

Museu Vaticà, Roma

Grec clàssic Postclàssic, s. IV

Hermes amb Dionís infant

Praxíteles, 343 aC

Museu Arqueològic d’Olímpia.

Hel·lenístic

Victòria de

Samotràcia

Pithócritos

200-190 aC

Museu del Louvre

Laocoont i els seus fills

Agesandre (pare), Polidor i

Atenodor (fills) de Rodes

Segles II aC (bronze), segle I aC còpia romana

Pati de Bellvedere, Museus Vaticans

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/6/63/Paris.louvre.winged.500pix.jpg

4.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESTIL, MODELS I

INFLUÈNCIES (1pt)

4.A.- CARACTERÍSTIQUES ESCULTURA CLÀSSICA


• És innegable la influència dels egipcis en el modelatge de les figures dels

joves representats pels grecs, en la llei de frontalitat i en la forma de dibuixar i

dividir els músculs del cos.

• Però, tot i que començaren a partir d'aquestes pautes, els grecs continuaren

investigant per a poder aconseguir una millor naturalitat i noves formes. És una

novetat de l’escultura grega la nuesa i la no utilització d’un suport

(posterior).

• Cada troballa que feia un escultor, era compartida i assimilada pels altres, de

forma que aquestes millores contribuïren a seguir avançant en la recerca de

noves tècniques.

• Finalment, com a influències posteriors trobam el propi període postclàssic i

hel·lenístic, que deuen les seves bases a l'arcaic i clàssic i, més enllà, les

tendències marcades per Grècia influiran en altres períodes molt més posteriors

com el Renaixement (s. XIV-XV) o el Neoclassicisme (s. XIX), que recuperen

aquesta bellesa grega idealitzada.


• Atenes, a mitjans del segle V aC, no només tenia l’hegemonia política dins

del món grec, sinó també l’artística, provocant una unificació de criteris

creatius d’arquitectes, escultors i pintors, i altres artistes. Era l’inici del període

clàssic, de la recerca de la perfecció.

• El Discòbol s’inscriu dins del classicisme inicial i, per això, encara mostra

elements del període arcaic: hieratisme, tractament homogeni dels cabells,

somriure, expressió del rostre. Presenta influències de la primera època també

en l’anatomia, tot i que el cos respecta el cànon de Policlet (7 caps).

• Representà un gran avanç en l’estudi del moviment, la tensió muscular i

la integració de la figura en l’espai, en introduir un moviment més àgil i

dinàmic que no l’escultura clàssica del període sever.

5.- TRANSCENDÈNCIA DE L’OBRA (per pujar nota)

• És evident el progrés en la resolució de problemes que s’estaven plantejant,

des del segle anterior, per arribar a la síntesi perfecta, a l’equilibri clàssic, cosa

que seria tasca de la següent generació. L’obra de Miró és cabdal per entendre

l’evolució des de l’estètica hieràtica, pròpia de les escultures orientals, fins a

l’estètica més realista dels grecs.


Dama d’Auxerre o Koré d’Auxerre

650-625 aC

Museu del Louvre

Grec arcaic

Kouros d'Anàvissos

530 aC

Museu Arqueològic

Nacional d'Atenes

Kore amb peple

510-500 aC

Museu de


Efebus Criti, Críties

490-480 aC

Museu de


Grec arcaic final/ Protoclàssic/ Estil sever

Discòbol, Miró

460 aC

Museu Nazionale

Romano

delle Terme

Dorífor (7 caps), Policlet

450-420 aC (s. V, Pèricles)

Museu Vaticà de Roma

Museu Nacional de Nàpols

Apoxiòmenos (8 caps),

Lisip

340-325 aC

Museu Vaticà, Roma

Grec clàssic Postclàssic, s. IV

Hermes amb Dionís infant

Praxíteles, 343 aC

Museu Arqueològic d’Olímpia.

Hel·lenístic

Victòria de

Samotràcia

Pithócritos

200-190 aC

Museu del Louvre

Laocoont i els seus fills

Agesandre (pare), Polidor i

Atenodor (fills) de Rodes

Segles II aC (bronze), segle I aC còpia romana

Pati de Bellvedere, Museus Vaticans

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/6/63/Paris.louvre.winged.500pix.jpg

• En la recerca de formes noves, Miró va saber

captar com ningú, fins aleshores, el moviment


• La introducció del moviment, amb línies

compositives dinàmiques, fou considerada un gran

avenç, un pas important en l’evolució de la tècnica

escultòrica i de l’art.


• La INNOVACIÓ rau en què, en mans de

Miró, la utilització d’aquella antiga

formula egípcia de representació del cos

humà s’ha convertit en quelcom diferent;

ha partit del elements de representació

tradicional dels egipcis, però ha buscat

un model real i l’ha adaptat perquè

paregui una natural representació d’un

cos en moviment.

• Si correspon o no a la millor postura

per a llançar el disc, poc importa.

• La qüestió és que Miró va conquerir el

moviment, de la mateixa manera que els

pintors de la seva època varen

conquerir l’espai.

6.- ANNEX: ALTRES OBRES DE MIRÓ

(1) El Discòbol de marbre. Museu “Nazionale Romano delle Terme”. Roma.

(1)

(2) El Discòbol en el Jardí Botànic de Copenhaguen, Dinamarca.

(3) Reproducció romana en bronze del Discòbol, segle II, Gliptoteca de Munic.


(4 i 5) Palas Atena i Màrsies (conjunt escultòric, Musei Vaticani).

La deessa llança furiosa una flauta. El seu rostre era seré i tranquil, i el cos

estàtic. El faune té moviment i manifesta més expressivitat.


(4 i 5) Palas Atena i Màrsies (conjunt escultòric, Musei Vaticani)

Línia de la composició.


Captació del moviment en

un instant fugaç.

(4 i 5) Palas Atena i Màrsies

(conjunt escultòric, Musei Vaticani).


7.- BIBLIOGRAFIA

http://www.slideshare.net/maricarmearanda

http://www.slideshare.net/landa

Pérez Molina, T., http://www.slideshare.net/tomperez

Pérez Molina, T., Web Gallery of Art, www.wga.hu

Wikimedia Commons

http://www.wikipediaenciclopedia libre

http://www.slideshare.net/maricarmearanda



http://www.slideshare.net/tomperez

http://www.wga.hu/

http://commons.wikimedia.org/

http://www.slideshare.net/joand

2. DISCÒBOL. MIRO

Education

Transcript of 2. DISCÒBOL. MIRO