2. El grec meridional - · PDF fileEls Tarongers- Associació d’Estudiants de...
8
Els Tarongers- Associació d’Estudiants de Clàssiques 2. El grec meridional 2.1 Grup dialectal jònico-àtic 1 Fitxa tècnica SITUACIÓ GEOGRÀFICA Àtic: Àtica i les seves colònies (Lemnos, Hel·lespont, Quersonès) Joni: Eubea, Cíclades, Jònia (del Sud d’Esmirna al Nord d’Halicarnàs) i les seves colònies (Empúries, per exemple) GÈNESI Tendeix a entendre’s que aquest dialecte és descendent del micènic parlat a l’Àtica i a la Jònia, nodrit amb nous contingents migratoris micènics al llarg de l’”Edat fosca”. GÈNERES LITERARIS BASATS EN EL JÒNICO-ÀTIC - FIGURES RELLEVANTS Èpica (heroica /didàctica) (joni): Homer, Empèdocles Iambe (joni): Hipònax, Arquíloc Elegia (àtic /joni): Soló, Arquíloc Filosofia (joni/ àtic): Heràclit, Plató Retòrica (àtic): Isòcrates, Iseu Historiografia (joni, posteriorment àtic): Heròdot, Hipòcrates / Tucídides PERVIVÈNCIA DEL JÒNICO-ÀTIC D’aquest grup dialectal sorgirà la κοινή, la lingua franca de tot el Mediterrani, que desplaçarà progressivament tots els dialectes i originarà el grec bizantí. Prendrà formes jòniques sobre les àtiques (-σσ- per –ττ), més generals. De tota manera, un cop s’hagi estès i hagi esdevingut la varietat dialectal majoritària de la població (fins arraconar el joni i l’àtic estrictes), a partir del s. II dC, en el context de la Segona Sofística es desenvoluparà l’aticisme, i el coneixement d’aquest dialecte serà requisit per a qualsevol persona adequada. Neix així la diglòssia que acompanyarà la llengua grega fins avui dia. A L’ACTUALITAT Tots els dialectes grecs actuals descendeixen de la κοινή a través grec bizantí, encara que amb algunes particularitats que comentarem als següents apartats. 1 Sobretot tret de CHRISTIDIS 2007, pp 410-412. Plató: pare de la filosofia occidental. Atenès Heròdot: pare de la història occidental. Joni
Transcript of 2. El grec meridional - · PDF fileEls Tarongers- Associació d’Estudiants de...
Els Tarongers- Associaci dEstudiants de Clssiques
2. El grec meridional
2.1 Grup dialectal jnico-tic1
Fitxa tcnica SITUACI GEOGRFICA
tic: tica i les seves colnies (Lemnos, Hellespont, Quersons)
Joni: Eubea, Cclades, Jnia (del Sud dEsmirna al Nord dHalicarns) i les seves
colnies (Empries, per exemple)
GNESI
Tendeix a entendres que aquest dialecte s descendent del micnic parlat a ltica i a
la Jnia, nodrit amb nous contingents migratoris micnics al llarg de lEdat fosca.
GNERES LITERARIS BASATS EN EL JNICO-TIC
- FIGURES RELLEVANTS
pica (heroica /didctica) (joni): Homer, Empdocles
Iambe (joni): Hipnax, Arquloc
Elegia (tic /joni): Sol, Arquloc
Filosofia (joni/ tic): Herclit, Plat
Retrica (tic): Iscrates, Iseu
Historiografia (joni, posteriorment tic): Herdot, Hipcrates / Tucdides
PERVIVNCIA DEL JNICO-TIC
Daquest grup dialectal sorgir la , la lingua franca de tot el Mediterrani, que
desplaar progressivament tots els dialectes i originar el grec bizant. Prendr
formes jniques sobre les tiques (-- per ), ms generals. De tota manera, un cop
shagi ests i hagi esdevingut la varietat dialectal majoritria de la poblaci (fins
arraconar el joni i ltic estrictes), a partir del s. II dC, en el context de la Segona
Sofstica es desenvolupar laticisme, i el coneixement daquest dialecte ser requisit
per a qualsevol persona adequada. Neix aix la diglssia que acompanyar la llengua
grega fins avui dia.
A LACTUALITAT
Tots els dialectes grecs actuals descendeixen de la a travs grec bizant,
encara que amb algunes particularitats que comentarem als segents apartats.
1 Sobretot tret de CHRISTIDIS 2007, pp 410-412.
Plat: pare de la filosofia
occidental. Atens
Herdot: pare de la histria
occidental. Joni
El grec pntic (parlat antigament a la Mar Negra) mant el timbre /e/ en
paraules que tenien /e:/ () i que haurien dhaver clos en /i/ a la
dpoca imperial (s aix en bizant i grec modern). Segurament aquest tret s
reflex del joni dialectal de la zona2: (
2) Palatalitzaci d/u:/ (>/y:/).
Diftongs
3) Prdua del segon element dels diftongs j: /t:/
a. Excepci: Eubea i les seves colnies (com el grec del NO i el
beoci) escura el primer element del diftong i el mant en Vj:
/tej/.
Consonantisme
1) Prdua primerenca de la (*/w/ PIE), que comporta una gran
quantitat dalteracions, com ara el 3r allargament compensatori joni
i les mettesis de quantitat tiques.
2 bidem, p. 499. 3 https://en.wikipedia.org/wiki/Pontic_Greek
https://en.wikipedia.org/wiki/Ancient_Greek_phonologyhttps://en.wikipedia.org/wiki/Front_vowelhttps://en.wikipedia.org/wiki/Back_vowelhttps://en.wikipedia.org/wiki/Close_vowelhttps://en.wikipedia.org/wiki/Close_front_unrounded_vowelhttps://en.wikipedia.org/wiki/Close_front_rounded_vowelhttps://en.wikipedia.org/wiki/Close_back_rounded_vowelhttps://en.wikipedia.org/wiki/Ancient_Greek_phonology#cite_note-27https://en.wikipedia.org/wiki/Mid_vowelhttps://en.wikipedia.org/wiki/Mid_front_unrounded_vowelhttps://en.wikipedia.org/wiki/Mid_back_rounded_vowelhttps://en.wikipedia.org/wiki/Open_vowelhttps://en.wikipedia.org/wiki/Open_front_unrounded_vowelhttps://en.wikipedia.org/wiki/Front_vowelhttps://en.wikipedia.org/wiki/Back_vowelhttps://en.wikipedia.org/wiki/Close_vowelhttps://en.wikipedia.org/wiki/Close_front_unrounded_vowelhttps://en.wikipedia.org/wiki/Close_front_rounded_vowelhttps://en.wikipedia.org/wiki/Close_back_rounded_vowelhttps://en.wikipedia.org/wiki/Close-mid_vowelhttps://en.wikipedia.org/wiki/Close-mid_front_unrounded_vowelhttps://en.wikipedia.org/wiki/Close-mid_back_rounded_vowelhttps://en.wikipedia.org/wiki/Open-mid_vowelhttps://en.wikipedia.org/wiki/Open-mid_front_unrounded_vowelhttps://en.wikipedia.org/wiki/Open_vowelhttps://en.wikipedia.org/wiki/Open_front_unrounded_vowelhttps://en.wikipedia.org/wiki/Pontic_Greek
TIC
CARACTERSTIQUES FONTIQUES
Vocalisme
1) Rckverwandlung de l[] a [a]:
a. [r]: tic, vs. jnic , dori
i. excepci: en la contracci d[e]+[a] a lac. sg.: >
ii. aquesta evoluci s anterior a la prdua de la en la seqncia [rw]:
PG *: jnic / tic (>*).
b. vocal/semivocal palatal: , vs. jnic , .
2) Declinaci tica, sovint fruit duna mettesi de quantitat derivada de la prdua
de la . PG * > > (jnic)> (tic).
Consonantisme
1) La seqncia panhellnica -- s -- (/ ) en tic i euboic.
2) La seqncia panhellnica -- s -- ( / / ,
) en tic i euboic. La triar les formes jniques en ambds
casos.
3) A Oropus (Nord d ltica) i a Ertria (Sud dEubea) la [s] intervoclica se
sonoritza i arriba a rotitzar (desprs de la 2a meitat del s V Ac): >
.
4) en paraules invariables o morfemes finals acabats per una
vocal palatal breu /.
JONI
CARACTERSTIQUES FONTIQUES
Vocalisme
1) 3r allargament compensatori: la caiguda de la en la seqncia [nw]; [rw]
allarga la vocal precedent: PG *> (/tic ) *>
(/tic ).
2) a Jnia i rarament a Eubea les seqncies en qu la primera vocal s una /e/ no
se solen contraure: (en tic , ).
3) a Jnia (i a les ciutats dries dsia Menor, de tradici jnica) les seqncies en
qu la segona vocal s una /o/ tendeixen a esdevenir diftongs decreixents amb
vau: , (en tic ,
2.3 Grup dialectal arcadi-xipriota4
Fitxa tcnica SITUACI GEOGRFICA
Arcdia (centre del Pelopons) i Xipre
GNESI
Dialecte conegut noms per les inscripcions, no apareix com a tal a les fonts clssiques.
Generalment s considerat com el ms conservador de tots i descendent directe dels
micnic. Desprs de la controvertida invasi dria, els aqueus haurien estat arraconats
a lArcdia, una zona muntanyosa i pobra, allada de la resta del mn grec o b haurien
migrat o envat lilla de Xipre i shaurien unit al contingent micnic que ja hi habitava
al IIn millenni aC.
PERVIVNCIA DE LARCADI-XIPRIOTA
Tot i la presncia fencia a Xipre, el xipriota es va escriure en el seu sistema descriptura
propi fins el s I aC, un sillabari derivat de les escriptures egees del IIn millenni aC
(Lineal A). Fins la seva extinci es reservava lalfabet grec per a la .
A LACTUALITAT
Potser el sufix nasal final del xipriota modern s una supervivncia dun dels trets
daquest dialecte.
4 essencialment, extret de Christidis 2007, pp. 415-426
Inscripci en sillabari xipriota
Et in Arcadia ego de Guercino
AR
CA
DO
-XIP
RIO
TA
CARACTERSTIQUES FONTIQUES
Vocalisme
1) Oclusi d/e/> [i] en context nasal: >
>.
2) Oclusi d/o/> [u] generalment en context nasal, per amb
excepcions i en general en posici final: (
ARCADI
CARACTERSTIQUES FONTIQUES
1) La labiovelar esdev africada davant de vocal palatal (*/kwe/> /tse/)
a. tic (>PG *qis, cf llat quis, snscrit kis, angls what) = arcadi .
XIPRIOTA
CARACTERSTIQUES FONTIQUES
1) Simplificaci del diftong en posici final (gen. M. Sg 1a dec: -; ya
(>).
2) La labiovelar esdev sibilant davant de vocal palatal palatal (*/kwe/> /tse/> /se/)
a. tic (>PG *qis, cf llat quis, snscrit kis, angls what), arcadi ,
xipriota ( = ).
3) Presncia de semivocals (/w/; /j/) antihitiques per evitar la seqncia iV, uV:
b. y y, vs tic , ,
.
4) Per a partir dpoca clssica, desenvolupament duna nasal prosttica: ()
(), (= , ).
CARACTERSTIQUES MORFOLGIQUES
1) El genitiu singular de la 2a declinaci (m/f) s (): per . (/PIE
*-osyo>o.o>).
2) En els noms propis, el genitiu dels noms atemtics en s , aix com
els masculins en , en , i els , .
3) Desenvolupament duna declinaci de neutres en , anlegs als de la 2a
declinaci, com a fruit de la presncia de la nasal prosttica. Present en xipriota
medieval i modern.
a. per .
4) Pel mateix motiu que lanterior, acusatius de la tercera declinaci en :
a. y per (>).
ALTRES
1) Adjectius patronmics acabats en -: , .
2.4 El pamfili5
Fitxa tcnica SITUACI GEOGRFICA
Regi de Pamflia, sia Menor.
GNESI
Els micnics ja tenien presncia a lsia Menor, per molt segurament la presncia
grega es veu ampliada amb larribada de nous contingents de poblaci a lEdat Fosca,
de divers origen, ja que aquest dialecte comparteix isoglosses amb el dori. Precisament
Pamflia significa totes les tribus (+). Malgrat aix, presenta una forta
influncia del substrat, cosa que fa que ens haguem de plantejar quina era la
composici tnica de la poblaci.
PERVIVNCIA DEL PAMFILI
El seu relatiu allament i la proximitat amb Xipre van allargar la vida al dialecte: la
a penes hi va penetrar, al llarg del Ir millenni aC. Cal pensar tamb que, com a
Xipre, la societat micnica no va patir una sotragada tan forta com a la Grcia
continental i egea, de manera que hi ha ms continutat cultural. Els contactes
comercials amb Xipre van continuar fins els anys 1920 i lintercanvi de poblaci entre
Grcia i Turquia.
5 pp. 427-432
CARACTERSTIQUES FONTIQUES
