2. EXERCICIS CONSONANTISME
-
Upload
raqueldoca -
Category
Documents
-
view
165 -
download
12
Transcript of 2. EXERCICIS CONSONANTISME
Rdc.
2. FONÈTICA I ORTOGRAFIA: LABIALS I PALATALS
1. La b i la v
És acceptable, fins i tot en nivells formals, la neutralització dels sons /b/ i /v/,
ja que aquesta és la pronúncia habitual en una gran part del domini
lingüístic. Però, s’ha d’evitar traslladar les referències gràfiques del castellà
al català, que en aquest punt presenten les divergències següents:
Català amb V Castellà amb b Català amb v Castellà amb badvocatalcovaalmadravaalmívarAnversarravatararrovaavallavarcaavetaviavorriravortarbavabevemcanvicaravel·lacascavellcavalcarcavallcervellcivada covardCòrdovacrivellardevemendíviaenvestirespavilarescovillóescrivimEsteveesveltfava
abogadoalcobaalmadrabaalmíbarAmberesarrebatararrobaabajoabarcaabetoabueloaburrirabortarbababebemoscambiocarabelacascabelcabalgarcaballocerebrocebadacobardeCórdobaacribillardebemosendibiaembestirespabilarescobillónescribimosEstebánesbeltohaba
gavanygavardinagavarragavatxglevagoverngravarHavana, l’haverjavelinallavinúvolpavellóprevereprovarravalravesavisavinaSavoiaservasèversivellatàvectoveratravartrèvolvaixellvedellvermellvernísvogavoltavoltor
gabángabardinagabarragabachoglebagobiernogarbarHabana, lahaberjabalinalabionubepabellónpresbíteroprobararrabal rábanosabiosabinaSaboyaserba (fruit del server)acíbarhebillatábanotoberatrabartrébolbarcobecerrobermejobarnizbogabóvedabuitre
1
Rdc.
Català amb B
Castellà amb V
Català amb B Castellà amb V
Àlaba
baf
baró
basc
beina
bena
berruga
besllum
debanar
desimbolt
mòbil
Nerbion
oblidar
Àlava
vaho
varón
vasco
vaina
venda
verruga
vislumbre
devanar
desenvuelto
móvil
Nervión
olvidar
biga
Biscaia
bivac
bolcar
boleiar
calb
comboi
corb
paborde
rebentar
rebolcar
saba
trobador
viga
Vizcaya
vivaque
volcar
voltear
calvo
convoy
cuervo
pavorde
reventar
revolcar
savia
trovador
2. Les palatals
j/ g/ tj/ tg En valencià cal pronunciar exactament igual les grafies simples i
les dobles: pujar /púdƷar/; vegeu /vedƷéu/; platja /pládƷa/;
metge /médƷe/
-jecc- /-ject- Cal pronunciar /dƷ/, i no amb /i/, els mots cultes formats amb
aquests infixos: injecció, objecte, projectil, subjectar,
trajectòria…
jo i ja Poden pronunciar-se /ió/ i /iá/, respectivament.
g Cal evitar la pronunciació velar de la g com ara distingir
/distindƷír/ i no */distingír/, extingir /ekstindƷír/ i no */ekstingír/
j Cal evitar l’ensordiment: jove / dƷóve/ i no */t∫óve/
2
Rdc.
3. Els sons de la ‘x’
La lletra x és la més polivalent dins del nostre sistema ortogràfic, ja que se li atribueix gran diversitat de sons:
En posició inicial i després de consonant, cal pronunciar /t∫/: xafardejar, xeringa, panxa, bolxevic
x
Paraules d’altres idiomes: si estan adaptades gràficament, cal aplicar les mateixes regles de lectura. Així, s’han de pronunciar amb /t∫/ inicial: xampany, xandall, xantatge, xampú, xarcuteria, xassís, xef, xeic, xèrif, xíling, xofer.
En alguns topònims es realitza com a fricativa: /∫/: Xàbia, Xàtiva, Xeraco, Xeresa, Xixona.
Els pocs antropònims que comencen amb x, cal llegir-los amb /∫/: Xavier, Xenofont, Xerxes, Ximena
En valencià, és preferible la pronuncia de la /i/ que precedeix la /∫/: caixa, peix.
ix En mots adaptats d’altres idiomes és preferible llegir-lo com a /∫/: Khruixtxov, beixamel, haixix. Tot i que és acceptable la pronuncia de la /i/
ux Cal pronunciar-la /∫/: disbauxa, rauxa.
/KS/
Sempre que va en posició intervocàlica: axioma, fixar, flexible, lèxic, luxe, màxim. Mèxic, sexe, taxi. Excepcions: enguixar, pixar, ixes.
En final absolut de mot, darrere de vocal: lax, Sax, annex, complex, perplex, fènix, fix, prolix, heterodox, ortodox, dux, influx. Excepcions: guix, haixix, ix o mix.
Alguns mots d’origen culte, en què la x va en posició final absoluta precedida de n: esfinx, larinx, linx.
Cal pronunciar /ks/ mots com: excursió, exclusió, expansió, experiment, exterior, extorsió.
Cal evitar la lectura /ks/ de mots com: esplaiar-se, esplanada, espoliar, estendre, estrany, estranger.
/gz/
Mots començats amb ex- o inex- seguits de vocal, h o consonant sonora: exacte, examen, exemple, exercici, èxode, exhaurir, exhibir, exhortar, exhumar, exdiputat, exministre, inexistent, inexorable
Cal evitar la palatalització de la x en aquests mots: executar */ei∫ecutár/, exemple */ei∫emple/.
3
Rdc.
EXERCICIS
1. En alguns casos la b i la v tenen un caràcter diferenciador del
significat. Relaciona cada paraula amb el seu significat.
Sacerdotessa de Bacus 1. bacil·lar
3a persona del plural del present d’indicatiu d’anar 2. vacil·lar
Crida, pregó, edicte, publicat per ordre d’una autoritat 3. bisar
Acció d’avisar; l’efecte; paraules, escrit, etc. Amb què s’avisa 4. visar
Paratge humit on creix la boga 5. bogar
Verificar un document i posar-hi la conformitat perquè tinga
validesa
6. vogar
Repetir l’execució d’una peça musical 7. bacant
Mancat de finor, de delicadesa, de poliment 8. vacant
Crit del bestiar de llana i del cabrum 9. besar
Avesar, acostumar, habituar 10. vesar
Una cosa, tocar suaument, una altra cosa 11. beta
De gran extensió 12. veta
Causat per la presència de bacils 13. bisó Tros de roba destinat a tapar una cosa que no es vol que estiga
exposada a les mirades14. visó
Una cosa, moure’s lleugerament d’ací d’allà, tremolar, per manca
d’estabilitat
15. abís
Moure els rems per tal de propulsar la nau 16. avís
Nom de la segona lletra de l’alfabet grec 17. ban
Mamífer carnívor fissípede de la família dels mustèlids 18. van
Que vaca, que no està ocupat 19. bast
Abisme 20. vast
Mamífer bòvid de cos robust i de cap gros, amb un gep voluminós
a l’esquena
21. bel
Teixit en forma de cinta, de lli o cotó 22. vel
4
Rdc.
1. Omple els buits amb les grafies corresponents b/v:
Han investigat les funcions superiors del cer____ell i les relacions
amb les lesions cere____rals.
La policia va a_____ortar les pràctiques a_____ortives de la clínica.
L’escri_____a assegut podia continuar escri_____int durant dies.
Les consonants bila____ials necessiten els dos lla____is per a ser
pronunciades.
El telèfon mò____il permet tenir més llibertat de mo____iments.
No és pro_____able que avui puguem fer les pro____es amb el
cotxe.
El dè_____it del balanç no recull els diners que de____em.
2. Ompli els espais buits de les frases següents amb les
grafies b o v. Utilitza, si cal, el diccionari.
—El __esu__i no ha entrat en erupció des del 1944.
—L’autobús va __olcar en entrar a la cor__a.
—Mai no he tro__at cap trè__ol de la sort.
—En la collita d’enguany hem tret molt poques arro__es.
—El dia 22 de maig les campanes __olejaran anunciant la festa.
—No t’oblides la ga__ardina, està nú__ol i sembla que plourà.
—’__aró’ és un títol nobiliari situat jeràrquicament per sota del
__escomte.
5
Rdc.
—Tot el pa__elló va xiular els dos equips. Havia estat un partit
a__orridíssim.
—L’equip __iscaí és l’equip __asc menys golejat.
—Han programat un viatge pel sud de la península i no han
inclòs Còrdo__a.
—La sa__a circula a través del teixit vascular de les plantes.
—Aquesta ferida s’ha de protegir amb una __ena.
—Sembla un __oltor, sempre pendent de l’agonia de la seua
presa.
—He fet constar que la __iga que suporta tota la construcció està
en pèssimes condicions.
—M’importa un ra__e el que puga pensar la gent, jo sóc feliç així.
—Si no vols fer tard al concert, espa__ila’t.
—Hem re__entat una roda i hem en__estit un __edell que peixia
vora el camí.
—Desem__eina l’espasa, si tens valor!
—La situació és greu i no hi __esllumem cap solució.
—Passejant pel jardí botànic hem vist una __erbena preciosa.
—Almadra__a, cara__el·la, ga__arra i __aixell són mots que
pertanyen al lèxic mariner.
—Qui li ha posat el casca__ell al gat?
—Aquestes festes de Nadal s’ha fet un fart de menjar préssecs
en almí__ar.
—Amb un oratge tan fred i humit és lògic que ací dins hi haja
__af.
6
Rdc.
—Passa hores i hores bevent a la ta__erna del costat.
3. Agrupa els mots de l’exercici anterior segons
s’escriguen amb b o amb v.
-B: __________, __________, __________, __________, __________,
_________, __________, __________, __________, __________,
__________, _________, __________, __________, __________,
__________.
-V: __________, __________, __________, __________, __________,
_________, __________, __________, __________, __________,
__________, _________, __________, __________, __________,
__________, __________, _________, __________, __________,
__________, __________.
4. Ompli els espais buits de les frases següents amb la
forma corresponent de cada parella.
(boga/voga)
—El costum d’eixir els dijous a la nit és un costum que està
molt en ____________.
7
Rdc.
—S’ha adormit assegut a una cadira de ____________.
—____________ i _____________, però la barca no avança.
(bol/vol)
—No consent a beure’s el ____________ de cafè amb llet.
—Al teu fill li encanta atrapar les mosques al ____________.
(boleien/voletegen)
—Els voltors ja ______________ al voltant de la seua presa.
—Les campanes ______________ en senyal de festa.
(sabina/savina)
—En aquest bosc no hem vist cap exemplar de ______________.
—Una ______________ ens passejà per tota la ciutat.
(beure/veure)
—Ni menjar sense ______________ ni firmar sense _____________.
8
Rdc.
1. Escriu la grafia que falta en els buits dels mots següents i després classifica’ls en la graella segons la pronúncia.
G/J IX/X TG/TJ TX/IG
Gui____, me____icà, ____imnàs, in_____ecció, plu_____a, è____ode, ____avier,
bate____ar, te____t, ____arop, ____irafa, _____ueu, reconè_____er, tra____ecte,
daltaba____, que____a, ____àtiva, ____ocolate, ____a, e____haurir, haixi____,
be____amel, bol____evic, ____imena, ____arxa, du_____, esfin____, mi____,
pi____ar, ha____ix, e___torsió, e___ercici, e____èrcit, e____emple, ____o, e-
____ili, e____cedir, fi____,
/dƷ/ /i/ /∫/ /t∫/ /ks/ /gz/
9
Rdc.
2. Ompli els espais buits de le frases següents amb g, j, tg o tj.
—Joan Fuster era un gran assa__ista.
—Encara no saben quin dia bate__aran el xiquet.
—Com vols anar a la pla__a, amb aquesta plu__a!
—Pretenien bombarde__ar i, posteriorment, asse__ar la ciutat.
—S’ha enu__at perquè no esperava que el porter rebu__ara la
pilota.
—No és un rello__e nou, només li he canviat la corre__a.
—Nete__eu la ximeneia, la teniu plena de su__a.
—Desi__em que passeu un feliç cap de setmana.
—Seguint aquestes pe__ades de cavall, trobareu el camí.
—Cridava desesperadament, semblava una bo__a.
—Tornaré d’ací mi__a hora.
—La porta del gara__e és massa menuda per al cotxe nou.
—A Pere li han de fer un trasplantament de fe__e.
10
Rdc.
—Aquest bosc s’ha de nete__ar de bo__a.
—Aquests costums que teniu són molt lle__os, espere que els
corregiu aviat.
3. Busca mots derivats dels termes següents.
VOCAL + IG CONSONANT + IG
assaig __________ desig __________
bateig __________ mig __________
bombardeig __________
boig __________
Observa i completa
—Dels mots anteriors els que acaben amb vocal + ig, formen
derivats sense t, els que acaben amb consonant + ig, formen
derivats amb t.
En serien excepcions ________, d’enuig; ________, de
rebuig; i ________, de lleig.
—Els acabats en -etge, -atge i els seus derivats s’escriuen
amb t, per tant _______ (de setge) hi manté la t.
11
Rdc.
4. Ompli els espais buits dels mots següents amb x, ix, tx,
ig, g, j, tg, o tj . Cal tenir en compte—i completar— els
contextos que et presentem a la part inferior.
__ocat, __aloc, __ecoslovàquia, __amfrà, a__ò,
__est, __eroglífic, garbu__, __ar__a, __ibrell,
ar__iu, El__, safare__os, ra__ava, bi__est,
__irafa, rau__ós, madu__es, Stòi__kov,
__arampió, gu__, col·le__i, __alet,
llebe__, mi__er, carto__à, mira__e, __àbia,
gava__os, pante__ar, __opades, __àvega, correge__es.
indes__ifrable,
—Als llavadors municipals els _______ anaven massa plens i les dones
acabaven sempre _________.
—Pere viu en una casa que dóna a tres carrers diferents, que fa
_________.
—Va anar al zoo a fotografiar una ________ per al treball del
_________.
—Han ________dos turismes en eixir de la corba, per _________ s'ha
produït aquest __________ de cotxes.
—Despectivament anomenem _________ els francesos.
—_________ és el vent dels sud-oest i _________, el del sud-est.
—L'any ________, també s'anomena anys de traspàs.
12
Rdc.
—Calma't i parla més a poc a poc, només fas que ________ i no
t'entenc res.
—A Xavier el vam vacunar contra el _________ quan va fer els divuit
mesos.
—Quan lleves taula, posa els plats bruts dins el ________.
—Una _______és una ________ de cànem per a portar palla.
—Anant pel desert va tindre un _______: una font de la qual _______
un aigua fresquíssima.
—S'ha comprat un ________ al camp per viure-hi tot l'any.
—Pel camí vam veure un monestir _________ i ens vam apropar, però
estava deshabitat.
—És un ________, tot ho fa per caprici.
—Rosa ha comprat _________ per a menjar-se-les a les postres.
—Aquest text és ________; sembla un __________, de complicat que és.
—Els documents dels segle XIII els trobaràs a l'_______ Històric.
—Mai no he visitat __________, però tampoc m'agradaria anar-hi tan
lluny en viatge organitzat.
—Normalment estiueja a ________; però enguany vol visitar alguns
pobles de la Marina, per exemple, _________.
—Si no ________ aquest vici de fer tard a l'entrenament, no seràs mai
un bon atleta.
—A l'arbitre no li va agradar el ________ de ________ i el va expulsar
per comportament antisocial.
—Amb aquest ________ que deixa tanta pols, odie escriure a la
pissarra.
13
Rdc.
—Tinc un hort que fa marge _________ amb el de Josep.
3. FONÈTICA I ORTOGRAFIA: LES ALVEOLARS 1. Les fricatives alveolars ‘s’, ‘z’, i els sons de la ‘tz’
Cal mantenir clarament diferenciats els sons de la /s/ i de la /z/ en
l’estàndard oral. Així doncs, fent un repàs de les normes ortogràfiques, pot
establir-se la pronúncia adequada:
1.a Les fricatives alveolars ‘s’ i ‘z’
EXEMPLES PRONÚNCIA
La grafia s en qualsevol posició altra que intervocàlica:
sal, sol, festa, cansar, cos, pes.
/s/
SO
R
D
Excepcionalment, la s en posició intervocàlica quan
segueix determinats prefixos: asimetria, antesignatura,
antisemita, bisexual, contrasenya, homosexualitat,
multisecular, sobresou, suprasensible, tetrasíl·lab.
/s/
E El grup ss: passeig, tossir, transsexual, transsiberià. /s/
S La c davant de les vocals e, i: cel, cendra, cinc, cirera. /s/
La ç en qualsevol posició: força, Moçambic, capaç. /s/
El grup sc: piscina, consciència, ascens. /s/
La grafia z en qualsevol posició: zero, bronze, ozó /z/
S
O
N
O
La grafia s quan va entre dues vocals: casa, desembre
(excepte en els prefixos del punt 2)
La s es manté sonora quan forma part del mateix prefix:
desacostumar, desequilibri, diseconomia…
/z/
R
E
S
La s en mots formats amb els grups fons, dins i trans,
seguits de vocal o de consonant sonora: enfonsar,
endinsar, transatlàntic, trànsit, transbord.
/z/
Quan precedeix una consonant sonora: esbirro,
14
Rdc.
esdevenir, esgotar, eslau, esllomar, esmenar, esvelt. /z/
1.b Els sons de la tz
EXEMPLESPRONÚNCIA
TZ S’ha de pronunciar necessàriament africada en mots
com dotze, tretze, setze, i en alguns topònims com
l’Atzúvia o Atzeneta.
També convé pronunciar-la africada en mots com
atzar, atzavara, atzembla, atzucac, etzibar, guitza,
horitzó, Llàtzer, zitzània…
/dz/
-ITZAR
i
derivat
s
Autoritzar, organització, realitzador, /dz/
/z/
EXERCICIS
1. A continuació tens una relació de paraules que normalment pronunciem malament,
intenta pronunciar-les bé, però abans hauràs d’escriure les grafies que hi manquen:
Ca_____os
Emi_____ora
Eivi_____a
Na____al
Et____ètera
Discu____ió
Deci____ió
Persua____ió
Di____oldre
Exce____iu
Pre____ió
____ona
Mi____ió
____ebra
Transmi____or
Expre____ió
Impre____ió
Repre____ió
Comi____ió
Pai____atge
Ga____a
Cerve____a
Epi____odi
Paï____os
Me____ies
Parà____it
Ga____os
Divi____or
Anestè____ia
15
Rdc.
Entu____iasme
A____il
Agre____ió
2. Omple el text amb les grafies que hi falten.
Al llarg de tota la co____ta valenciana i, po___iblement, de la mediterrània
també, el co___tum de pe___car eri____ons i menjar-ne està for____a e___tés.
L’eri___ó és un animalet marí de forma globular aplatada i té les clo____ques
eri____ades de pues, les quals es po____en perpendiculars quan qual___evol
tipus de perill els amena_____a, per al qual acte omplin d’aire el seu aparell
digestiu i s’unflen.
La dita popular referix que hom pot menjar eri___ons de mar, anomenats
també garotes, tots els me____os que porten la lletra erra, però els
ente____os sols els pe____quen al llarg de de____embre i gener, perquè
diuen, i tenen raó, que és quan més plens podem trobar-los. El pe____cador
tradi____ional els treu de la mar utili____ant una canya llarga amb dos ferros
a un e____trem i que fan de ganxo; aquells que pe____quen per fer-ne
nego____i i empren el sistema de po____ar-se el vestit de goma i les ulleres i
bu_____ant fan les captures que després, al mercat venen a do___enes i a un
preu que compen____a de l’esfor____ de navegar sota l’aigua.
Bernat Capó, Costumari català
16
Rdc.
3. Omple cada buit amb la grafia corresponent (ç / c / ss / z)
abade_____a
emi____ió
anti___emitisme
enyoran____a
di____eny
____el
enfon_____ar
sal_____a
entre____òl
____avi
al____ina
met____ina
uni____exual
llo____a
____inquanta
contra____enya
fo____a
xa____ís
ca____alot
dot____e
le____ió
a___imetria
agre____or
cohe___ió
trape___i
belle____a
pre____il·làbic
cal____e
metamorfo____i
esqui____ofrènic
premi____a
____ero
topa____i
pol____e
col·li____ió
oa____i
4. Ompli els espais buits de les frases següents amb les grafies
corresponents —totes
representen el so /s/.
—Avui la mar està arri__ada: no podrem __alpar fins demà.
—La sèquia anava plena a ve__ar.
—Si continua plovent així, l’estat de la gespa afavorirà l’equip que jugue
amb més for__a.
17
Rdc.
—A mi no m’agrada el ma__apà, compra’m torró.
—És una carro__a impre__ionant, tota atapeïda de gent disfre__ada.
—Josep ja ha perdut el rellotge de quar__ que li regalà son pare.
—És una qüestió tan complicada que l’haurem d’agafar amb pin__es.
—Era bijuteria i semblava or ma__ís.
—El dilluns compra llu__.
—Joan és tan to__ut que no el podràs convèn__er fà__ilment.
—No t’arrimes a la porta, tot just acabe d’enverni__ar-la.
—La fa__ana d’aquesta església s’ha de restaurar.
—Sembla una mi__ió molt perillosa, no cal que us arrisqueu!
—De barnu__os amb ratlles grogues, roges i verdes, crec que no en trobaràs
enlloc.
—Si l’arregles amb una simple pe__a de fusta, el més probable és que se’t
trenque a tro__os.
—Pensa a comprar __afrà i __ucre.
—Els carni__ers i els pasti__ers són els únics que no han secundat la vaga.
—Gran nombre dels mots anteriors amb /s/ tenen en castellà el so /ϑ/. D’ells
solament __________, ____________, ____________, ____________, ____________,
___________ i ____________ s’escriuen amb c o ç, la resta s’escriuen amb __ o
__.
5. Fixa’t en el grup de substantius que et presentem i canvia’n el
nombre.
pas ________ interès ________ cos ________
cas ________ cabàs ________ vernís ________
pis ________ arròs ________ tros ________
congrés ________ esbós ________ país ________
18
Rdc.
vas ________ calabós ________ nas ________
gos ________ tapís ________ tramús ________
progrés ________ anís ________ canyís ________
nus ________ ós ________ capatàs ________
tamís ________ pastís ________
6. Ara, canvia el gènere dels mots següents.
confós bellugadís boirós
aranès terròs fonedís
exclòs gros anglès
malaltís fabulós difós
vanitós trencadís refós
blanquinós xinès enyoradís
aquós admès rigorós
enfiladís ros llis
Completa
—Pronunciem /s/ i escrivim ___ al plural d’una sèrie de substantius acabats
en as, es, is,
os, us accentuats a l’____________ síl·laba. En serien excepcions: ____, de cas;
_____,
de país; _____, de pis; _____, de vas; i _____, de nus.
Completa
—Pronunciem /z/ i escrivim ___ als derivats (femení i plural) d’adjectius i
participis
formats amb els sufixos tònics -os i -es. No és el cas de ______, de ros ni de
_______, de gros en què -os no és sufix.
19
Rdc.
—En canvi, pronunciem /s/ i escrivim ___ en els derivats (femení i plural)
dels adjectius formats amb el sufix -ís. No és el cas de _______, de llis, en
què -is no és sufix.
7. Els mots que et presentem a continuació s’han de pronunciar
amb essa sorda. Ompli els espais buits amb s, ss, c o ç. Cal tenir en
compte que en la primera columna hi ha 9 de les 15 paraules amb
ss; que dels 6 topònims, només 2 no s’escriuen amb s; que a la
darrera columna hi ha 4 paraules amb c; i que hi ha 4 paraules
acabades amb ç.
absci__a
arre__erat
eri__ó
Bru__el·les
__arabanda
pe__a
suc__edani
compromi__ar
i discu__ió
dis__ertar
ressus__itar
velo__itat
cabe__a
pon__ella
cal__er
me__ies
en__isam
__otsobrar
premi__a
ma__oneria
avan__em
di__ort
me__quita
vari__es
esquin__ar
ter__
Cadi__
matí__
ro__í
estra__a
__ucaina
__agal
Tuni__
indi__oluble
__entinella
fal__ (eina)
ge__amí
llu__
dan__ar
et__ètera
tapí__
estru__
fronti__a
exce__iu
ru__a
Mo__ambic
Vinarò__
llan__a
SS
_________, _________, _________, _________, _________, _________, _________,
_________, _________, _________, _________, _________, _________, _________,
_________.
20
Rdc.
S
_________, _________, _________, _________, _________, _________, _________,
_________, _________, _________, _________, _________.
C
_________, _________, _________, _________, _________, _________, _________,
_________, _________, _________.
Ç
_________, _________, _________, _________, _________, _________, _________,
_________, _________, _________, _________.
8. Relaciona els prefixos de la columna de l’esquerra amb els mots
començats amb s, de la dreta. Seguidament, ompli els espais buits
al costat de les definicions de la part inferior, amb el terme
corresponent —que se’n derive dels enllaços anteriors.
A (=NO) SALT
A (S) SELLA
ANTI SENSIBLE
BI SENYALAR
DI (=NO) SÈPAL
DI (S) SÈPSIA
ENTRE SÍL·LAB
PARA SIMÈTRIC
21
Rdc.
SOBRE SÍNTESI
SUPRA SEMBLANT
TELE SOLC
UNI SON
__________ Emoció produïda per una sensació sobtada.
__________ Pràctica terapèutica per a combatre i prevenir les infeccions.
__________ Formació de mots per composició i derivació alhora.
__________ Que no és simètric.
__________ Que té dues síl·labes.
__________ Dit del calze que té dos sèpals.
__________ Espai entre solc i solc.
__________ Mostrar o designar amb el dit o fent qualsevol altre senyal.
__________ Que està per damunt de la realitat sensible.
__________ Dit de dos sons que tenen el mateix to.
__________ Telefèric els vehicles del qual són simples seients.
__________ Que no és semblant.
Completa
—Generalment els derivats per prefix s'escriuen amb ___ entre vocals, per
bé
que la pronunciem amb el so de la essa ______.
Amb tot, els prefixos ____ i ____ quan no són el privatiu i el duplicatiu
respectivament, s'escriuen amb ___.
22
Rdc.
9.Ompli els espais buits amb una s o una z; seguidament agrupa els
mots segons
s’escriguen amb una o altra grafia; i, finalment, classifica’ls segons
els apartats que et proposem a la part inferior. Utilitza, si cal, el
diccionari.
__elador, centè__im, at__avara, mu__a, Su__anna, ama__ona, mi__antrop,
a__ot, a__alea, paràfra__i, __ig-__ag, ba__alt, dot__e, cori__a, enfon__ar, o__ó,
et__ibar, ri__òfag, ti__i, paleo__oic, divi__or, aran__el, magnè__ia,
esqui__ofrènia, confu__ió, tran__istor, Al__ira, __èfir, re__idu, endin__ar,
medu__a, At_eneta, cerve__a, agut__il.
Z
_________, _________, _________, ________, ________, _________, ________,
_________, _________, _________, ________, ________, _________, ________,
_________, _________, _________, ________.
S
_________, _________, _________, ________, ________, _________, ________,
_________, _________, _________, ________, ________, _________, ________,
_________, _________.
El so /z/ s'escriu z
—A principi de mot: _________, _________, _________.
—Entre consonant i vocal: ________, _________, ________, _________, _________,
________, _________.
—En alguns mots d'origen grec, entre vocals: _________, _________, _________,
23
Rdc.
_________, _________, _________,
_________, _________.
El so /z/ s'escriu s
—Entre vocals: _________, _________, _________, _________, _________,
_________, _________, _________, _________, _________,
_________, _________, _________.
—En derivats o compostos de trans, fons i dins: _________, _________,
_________.
24