Marc Torres Camia 2B I.E.S Sa Colomina

Era el dia de Tots Sants, i en Jaume havia danar al cementiri. A ell no li agradava gens la idea danar-hi a posar flors als seus difunts. Creia que era avorrit, per la seva mare estava malalta i no podia anar. Va sortir de casa al sol post cap al cementiri, es va dur uns fruits secs per menjar anant pel cam. Era una tarda nuvolosa i freda i el cel amenaava a turmenta. Va arribar al cementiri i va veure un cartell que posava: obert fins les deu de la nit. Va mirar el seu rellotge, eren les vuit i quart. Tenia temps de sobra.

Les tombes dels seus avis estaven a la zona oest del cementiri. Quan va arribar, va deixar les flors i sen va tornar. Es va trobar amb la porta tancada. Va mirar el seu rellotge, aquest marcava les vuit i mitja. -Jaume, aix no pot ser! - es va dir a ell mateix. Es va girar, les tombes shavien obert. Va comenar a ploure. Es van sentir uns crits fantasmals i de la tomba es va aixecar un difunt.

En Jaume es va quedar petrificat, no sexplicava el qu estava passant. Aleshores, el difunt va dir: -Ei, Jaume com va?, que et duu per aqu?- va dir amb una veu greu. En Jaume, sense sabre qu dir ,va respondre en veu baixa: -He vingut a veure els meus avis. -Doncs resulta que jo soc el teu avi- va dir.

-No et pareixes gens al meu avi. -Els anys van passant... i per a un mort com jo... En Jaume estava impressionat, aquell era el seu avi! Per hi havia una cosa que no li quadrava,... i la seva avia? A ms a ms, la seva tomba no estava all. -No et crec. -De veres? La veritat s que ets un boix molt llest- va dir enfurismat. Aleshores, va fer una passa endavant.

Es va apropar fins en Jaume, aquet va crrer com un descosit cap a la tomba dels seus avis. Llavors va sortir una m del terra i va agafar la cama den Jaume. Aquest va caure. El mort ja era davant ell. -Qu et creus, que jo soc lnic que camina estant mort en aquest cementiri?- Es va riure. De repent, de totes les tombes van sortir difunts i difunts. Tots cridaven Jaume, Jaume, Jaume! Una difunta va dir:

-Grcies per utilitzar el servei del cementiri, si vol tornar a gaudir dels nostres serveis reservi una cita cridant al 971313120, grcies i que passi una bona nit. En Jaume va observar com tots els difunts van tornar a les seves tombes i la porta del cementiri es va tornar a obrir, va mirar el seu rellotge i va comprovar que seguien sent les vuit i mitja.

Maria Claps

Hi ha moltes histries del dia de tots sants, encara que no totes sn certes. Us asseguro que aquesta us far creure que existeix realment el poder espiritual que tenen tots els uns de novembre de cada any. El Marc i la Margarita eren uns bessons duns tretze anys, fills dun dels homes amb ms terres de lilla, gaireb mitja part de Santa Eulria, el Joan Torres. Eren uns nens molt coneguts a lilla dEivissa en aquella poca, i, grcies a les riqueses del seu pare, estaven una mica massa consentits. Cada tarda passejaven pel port de Vila amb els seus amics, sense control per part dels pares, que estaven molt enfeinats. Un plujs 1 de novembre, varen decidir donar una volta per les afores de Vila. Trobaren una casa en runes que, aparentment, estava deshabitada. La gent deia que aquella casa havia sigut en poques anteriors un orfenat que shavia

El Marc va proposar entrar-hi a investigar. La Margarita, molt poruga, es va negar; per el Marc ja shavia introdut a la casa i ella no va tenir ms remei que seguir-lo, per por de que li passs alguna cosa. La casa estava en silenci, noms es sentien el pardals que piulaven al camp. El Marc va treures un misto de la butxaca i el va encendre per a illuminar la casa. Hi havia una gran sala amb una llarga taula cremada amb cadires i plats romputs al damunt. A la dreta hi havien unes escales, que conduen a les habitacions i a lesquerra, una cuina enorme amb una gran xemeneia. La Margarita li deia al Marc que volia sortir, per ell feia com si no la sents.

El Marc va pujar les escales i la Margarita, temerosa, el va seguir. A dalt hi havia una nica habitaci amb llits plens de cendra i sang seca a terra. De sobte, varen sentir unes veus pronunciant alguna cosa que no sentenia. Desprs duns segons, el Marc va distingir que algunes de les veus deien sortiu daqu, fora!. El Marc va sentir un escalfred. La Margarita encara intentava descobrir qu deien. Uns moments desprs, la porta es va tancar i el misto es va apagar. Lhabitaci es va quedar completament a les fosques. Les veus varen augmentar el seu to de veu. Un pallasso es va illuminar i tornar a apagar rpidament i els nens varen comenar a

Una figura borrosa duna noia plena de sang amb el cap a les mans va passar per davant dels nens. La noia deia que sempenedirien dhaver entrat a lorfanat. El Marc i la Margarita no paraven de cridar morts de por. All no era de mentida, les figures que ara veien existien de veritat. Eren els esperits dels nens que havien mort all. Un ganivet va aparixer del no res i... No es va tornar a saber res ms dels bessons. La policia va investigar la desaparici dels nens per no esbrinaren gaire. Un pags confes que va veure els nens entrant a lantic orfanat i que els crid per a que tornessin, per ells no el varen escoltar. La policia hi va entrar per no hi trobaren res. Derrumbaren lorfanat i tiraren les restes a la mar, a on desaparegueren. Els pares, la familia i els amics ploraren la resta de les seves vides la seva desaparici i den que all va passar, l1 de novembre va ser conegut com el dia dels

Diuen que l1 de novembre de cada any, si et trobes a prop don se situava lorfanat, encara pots escoltar les veus del Marc i la Margarita demanant ajuda.

FI