2 REALITZACIÓ DE LES PROVESiessantanyi.cat/revista/pdfs/tentol15.pdf2 Agraïm totes les...

24

Transcript of 2 REALITZACIÓ DE LES PROVESiessantanyi.cat/revista/pdfs/tentol15.pdf2 Agraïm totes les...

Page 1: 2 REALITZACIÓ DE LES PROVESiessantanyi.cat/revista/pdfs/tentol15.pdf2 Agraïm totes les col·laboracions i suport de tots els nostres lectors. Els articles signats d’aquesta publicació
Page 2: 2 REALITZACIÓ DE LES PROVESiessantanyi.cat/revista/pdfs/tentol15.pdf2 Agraïm totes les col·laboracions i suport de tots els nostres lectors. Els articles signats d’aquesta publicació

2

Agraïm totes les col·laboracions i suport detots els nostres lectors.Els articles signats d’aquesta publicacióexpressen únicament l’opinió dels seus autors

ImprimeixLletra d’Impremta

Col·laboradors

Maria Magdalena AdroverMaria CaldenteyTomeu EstelrichBartomeu FontcubertaFrancesca M. Vallbona

Consell de redacció

MaquetacióBartomeu Fontcuberta

IES SANTANYÍC/Bernat Vidal i Tomàs, 79

07650 SantanyíTel. 971642071 / Fax. 971654098

www.iessantanyí.cat

Fes arribar les tevescol·laboracions a qualsevol

membre de la redacció o bé [email protected]

CorrectoresMaria Magdalena AdroverFrancesca M. Vallbona

Jaume Adrover,Coral Campoy,Clàudia Escalas,Guillem EstelrichDaniel Hidalgo,Manuel Keil,Amalia Ruano,Kristina Vertsislavova,Bonny Wolfram,Hassan Zaonaghii Antoni Vidal Ferrando

CoordinadoraFrancesca M. Vallbona

PortadaPer què no convertir la pròpia vida en obra d’art?Tomeu EstelrichContraportadaNomés hi ha llibertat on el poder és la bellesaTomeu Estelrich

Equip directiuline, per la qual cosa la correcció eraautomàtica i els resultats individualsse sabien de manera immediata. Vala dir que al centre es dugueren aterme amb molta normalitat itranquil·litat.

També hem de resaltar que elsresultats globals dels grups-classe idel centre són força positius ja queen les tres àrees s’ha superat lamitjana del global dels centres de lesIlles:

Llengua castellana Llengua catalana Matemàtiques

IES Santanyí 75,5% 67,9% 55,7%

Tots els centres 65,6% 59,4% 42,0%

Durant el primer trimestre del curs2007-08 la conselleria d’Educacióha realitzat a tots els instituts de lesIlles unes proves d’avaluació inicialper als alumnes que s’han incorporata l’ensenyament no obligatori,primer de batxillerat i primer decicles formatius (proves AIPO). Laintenció era comprovar el nivell del’alumnat en les tres àreesinstrumentals, llengua catalana,llengua castellana i matemàtiques.Les proves s’havien de realitzar on

REALITZACIÓ DE LES PROVESAIPO

Volem aprofitar les pàgines deTéntol per recordar-vos que a partird’aquest segon trimestre es posaràen funcionament el nou sistema decomunicació de faltesd’assistència, puntualitat, sancionso qualsevol altre tipus denotificacions enviant missatgesSMS o correus electrònics a lesfamílies que ho desitgin. Es tractad’un sistema eficaç per la sevarapidesa i actualitat, ja que,periòdicament, es passarà aquestainformació als pares, mares otutors i, així, se’n tendrà unconeixement immediat.Esperam que aquest sistema ajudia augmentar i mantenir sòlidamentles relacions entre l’institut,l’alumnat i la seva família.

Equip directiu

A PARTIR D’ARA, LA INFORMACIÓAL MÒBIL

Page 3: 2 REALITZACIÓ DE LES PROVESiessantanyi.cat/revista/pdfs/tentol15.pdf2 Agraïm totes les col·laboracions i suport de tots els nostres lectors. Els articles signats d’aquesta publicació

que en el món actual, amb tants avanços tecnològics queprecisament faciliten la comunicació, ens trobam, de fet,amb molts casos d’incomunicació: potser sabem navegarper internet, però no parlam amb la persona que tenim alcostat perquè, per fer-ho, li enviam un mail o un sms;estam acostumats a veure pel·lícules que ens conten milhistòries fantàstiques, però potser s’ha perdut que ens lesnarrin, tendrament, durant un horabaixa d’hivern; quantagent coneixem que no pot estar sense escoltar música pelseu MP3 o iPOD durant el temps d’esplai o mentre estàocupats en altres feines?...Evidentment no podem obviar el que ens ofereix latecnologia en l’actualitat, ja que, segurament, ens fa la vidamés còmoda i més fàcil, però tampoc no hem d’oblidarque, com a humans, disposam d’aquesta capacitat única ifantàstica per a comunicar-nos que és el llenguatge, és allòque ens identifica com a espècie, afirmen els filòsofs i elslingüistes, i la seva manifestació concreta, és a dir, lallengua pròpia de cadascú, és allò que dóna suport alnostre pensament, que ens permet conèixer el món i larealitat, que ens uneix i ens identifica com a membres d’undeterminat grup humà, i fins i tot la història de la nostrapròpia vida és, també, una història lingüística, unanarració de tot quant ens esdevé.Per tot això, i molt més, hem de tenir sempre cura de lesparaules, servar els mots, usar-los com cal, perquè són elnostre lligam amb el món i la nostra identificació. I, així,cal també recordar els poetes, llegint-los, gaudint de lesparaules que han sabut combinar i entrellaçar, del mónque han sabut construir per tal que el nostre sigui mésplaent i, sens dubte, més bell i de la seva saviesa que ensfa a tots igualment més savis i més rics.

OPINIÓ 3

Durant tot el temps que ha durat la preparació d’aquestnou número de Téntol hem tengut molt present el poetaBlai Bonet, la seva obra, la seva vida a Santanyí, elcontacte que va mantenir amb algun dels membres de lanostra comissió, l’aniversari de la seva mort, els diversoshomenatges que li han dedicat des de moltes publicacionsi des d’institucions com l’Ajuntament, el Consell Insular...Nosaltres també li hem volgut dedicar unes pàgines perl’elaboració de les quals hem demanat la participaciód’algunes persones vinculades al món de la literatura i,d’una manera o d’altra, amb l’institut i, també, lad’alumnes i professors del centre. Des d’aquí volem agraira tots la seva col·laboració.

Però, més enllà de tot això, voldria partir d’uns versos deBlai Bonet:

LA PARAULABasta dir una paraula:“pinotell” o “baladre”,i el món sona més clar

que en claredats de rama.Quina claror rentada

té el món a dins la boca!

Quina tremolor antigadir “ginjoler”, i sentirla lluminosa distància

entre el color d’una brancai el seu nom que en mi sona!

Aquests versos m’han fet reflexionar sobre la importànciadel llenguatge i de la comunicació, tant en l’entorn socialcom en l’àmbit de l’institut. Segurament és un tòpic pensar

I ENCARA LES PARAULES...Francesca M. Vallbona

Page 4: 2 REALITZACIÓ DE LES PROVESiessantanyi.cat/revista/pdfs/tentol15.pdf2 Agraïm totes les col·laboracions i suport de tots els nostres lectors. Els articles signats d’aquesta publicació

4 BLAI BONET

L’escriptor té l’obligació

de fer d’oposició al

poder.

Mai he lluitat contra res i és una cosa que mai faré.

Procur lluitar sempre a favor de les coses, de les meves

passions que són la justícia, la llibertat, l'art i els amics.

A mi la gent no em

sembla mai poc.

Quan et mir, em pujauna ona blava per lacintura.

Molts mals de mónactual vénen perquè la

gent se toca poc.

Ja no hi ha terrorisme més

dur que el terrorisme de la

hipocresia legal.

Page 5: 2 REALITZACIÓ DE LES PROVESiessantanyi.cat/revista/pdfs/tentol15.pdf2 Agraïm totes les col·laboracions i suport de tots els nostres lectors. Els articles signats d’aquesta publicació

IN MEMORIAM 5

MAR

El caminar ardent

de la frescor de l’aigua.

Verdor horitzontal.

Abril està d’esquena.

Vora el mar, melodia

del vestir-se dels arbres

i desvestir-se, purs,

del color i la paraula.

El mar resta tenaç

en la seva maragda.

Recorda el cel i brilla:

Vocació de l’aigua.

Cant Espiritual. 1953

Blai Bonet

Page 6: 2 REALITZACIÓ DE LES PROVESiessantanyi.cat/revista/pdfs/tentol15.pdf2 Agraïm totes les col·laboracions i suport de tots els nostres lectors. Els articles signats d’aquesta publicació

6 OPINIÓ

A partir de 1948 passà temporades al sanatori de Caubet,al municipi de Bunyola, on prengué notes de la que seriala seva gran novel·la El mar, que anys després AgustíVillaronga duria al cinema. El mar es publicava el 58 icausà un gran impacte, perquè parlava obertament desentiments, de sexualitat, d’assassinats i de la repressió del’església. Tot barrejat amb molt de patiment. Aquestanovel·la és un reflex del que va poder viure i imaginar alsanatori, amb la proximitat de la mort, contat de formavalenta. Va ser una obra precursora i que guanyà el premiJoanot Martorell el 57. La seva cruesa i gosadiaconverteixen El mar en una obra cabdal de la literaturacatalana. La publicació d’aquesta obra li va dur molts demaldecaps, fins i tot va perdre algunes amistats.

Novament malalt es traslladà al Montseny on va viuredurant tres anys gràcies a l’ajut de Carles Riba i SalvadorEspriu, entre altres. Allà també aprengué de la natura, dela gent i de la terra. Durant aquesta època va escriureComèdia, Haceldama i una part de Judes i la Primavera.També va estar en contacte amb els artistes més destacatsdel moment: Guinovart, Tàpies, Joan Brossa, Sagarra...

Es va donar a conèixer com a poeta amb Cant Espiritualque va guanyar el premi Ossa Menor de l’any 1952. ABarcelona treballà per a l’editorial Vergara i Destino.Aquests anys va escriure Testimonios de la pintura española iEl movimiento románico. Després passà mig any a Roma desd’on publicava articles a diferents diaris. Mai no va aturar-

se d’escriure i fer conferències principalment d’art, religiói arquitectura. Cal destacar-ne una que va fer al museuPicasso de Barcelona, ja que li van demanar fer-la perquèPicasso i Blai s’havien conegut abans al sud de França.

Afectat com estava per una bronquitis, l’any 1972 tornavaa Santanyí, una mica decebut, però seguint lesrecomanacions dels metges, després d’una vintena d’anysd’etapa barcelonina. Vivia al carrer de Palma, 74, refugiat,on continuà publicant articles, assaig i crítica d’art. Era ungran coneixedor de l’art contemporani. Ca seva es va anaromplint de ceràmiques de Castaldo, pintures de Tàpies iMiquel Barceló i fotografies de Toni Catany, entre moltsd’altres. Durant aquests anys publica Mister Evasió, Si jo fosfuster i tu et diguessis Maria, el Diari Primer, el diari Segon,nombrosos assajos d’arts plàstiques, Has vist algun cop JordiBonet Can Amat a l’ombra, Cant de l’Arc, Els Fets...

Amb paraules seves: un escriptor és un edifici que es construeixa poc a poc, perquè l’escriptor de debò és la veu humana que agafavoluntàriament la tasca d’expressar i de fer entenent que “laparaula és la casa de l’home”.

L’any 1987 amb el llibre de poemes El jove va guanyar laLletra d’Or i el Premi Nacional de la Crítica. Blai és unapersona coneguda dins el món de les lletres, però la sevaobra és desconeguda encara per a molta gent. I restapendent la publicació de les seves obres completes. Elsdarrers anys de la seva vida els passà a Cala Figuera, al’hotel Tomarinar on li férem aquesta entrevista, unassolellat horabaixa de desembre de 1993.Infantesa; un país fascinant en contínua evolució.

Tomeu Estelrich

M. À ngel reguardant-se de la pluja.Tomeu Estelrich

BLAI BONET: EL GRAN DESCONEGUTBlai Bonet va néixer a una família humil, a Santanyí l’any1926. Reconegut poeta, escriptor i crític d’art. Enguanyse celebra el desè aniversari de la seva mort, el 21 dedesembre de 1997. Als dotze anys, en Blai, l’al·lotellprimatxol de Cas Garriguer se n’anà a estudiar al seminaride Palma, on conegué la cultura clàssica, que suposà elseu primer contacte amb la literatura. Llatí, grec i filosofiaeren les seves assignatures preferides. Hagué d’abandonarel seminari a causa de la tuberculosi, malaltia freqüent enaquella època de privacions. La religió i les conseqüènciesde l’afecció pulmonar condicionaren la seva salut itrajectòria artística.

El nostre estimat poeta gaudeix de més de 20.000 entrades en un dels cercadors més conegutsd’Internet. Així i tot, continua essent un gran desconegut.

Page 7: 2 REALITZACIÓ DE LES PROVESiessantanyi.cat/revista/pdfs/tentol15.pdf2 Agraïm totes les col·laboracions i suport de tots els nostres lectors. Els articles signats d’aquesta publicació

La cisterna callà en un greu silenci

d’aigua clara, que antany fou nuvolada.

La cadena, la corda, el poal gris,

el raïm d’or en la parra malalta.

De Comèdia, Barcelona 1960

OPINIÓ 7

- Què recordes, Blai, de la teva infància?

Ho record tot. Coses molt concretes. El diari Els Ullscomença quan tenia tres anys. Record quan va néixer lameva germana Antònia. Aquí hi havia dues cadires, lacomare, el padrí de Cas Garriguer, l’anís...- i mentre hova contant, gesticula i situa cada cosa amb les mans -.M’agradaria saber on és la flauta de plom de mon pare ila rescataria. La vaig tenir molt de temps dins la mevahabitació. Mon pare la tocava com un virtuós mentreguardava les egües i els cavalls al Rafal.

Record perfectament les anades a Consolació enbicicleta i a Sant Salvador a peu. I les guerres amb elsal·lots del poble, que solien ser a Ses Pedreres. Jo era elfabricant de bombes de vidre picat. També jugàvem afer comèdies inventades. Teníem una companyia deteatre i jo ballava flamenc. Érem un esquadró molt gros,el corral de ca nostra sempre estava ple.

- On vares anar a escola?

El temps del Moviment a l’escola parroquial que hihavia damunt Can Piquer. Després a l’escola que avui esdiu Blai Bonet. Quan només era un nin, me’n vaig anaral seminari, situat a la Sapiència, em vaig convertir enuna rata de biblioteca. Allà no teníem un moment lliure.M’agradava molt estar allà. Érem molts i ens divertíem.Allà vaig llegir els poetes Horaci, Virgili i Homer, queencara avui són les meves lectures preferides.

- Quina creus que ha estat la teva col·laboració mésimportant amb la cultura de Mallorca?

Quan vaig tornar de Barcelona, la modernitat no haviaentrat encara a Mallorca. En literatura va entrar quanvaig publicar El mar, que va causar un gran impacte.Però en l’art plàstic encara no havia entrat. I a Pelaires,en Pep Pinya i jo la vam posar en marxa. Aquestacol·laboració va durar devers deu anys. Eren els anys 60.Hi va exposar en Calder, es van fer dues exposicionssensacionals de Picasso, i Miró hi va exposar la sèrieMallorca. Van venir els crítics d’Estats Units i moltapremsa. En ocasió d’una d’aquestes exposicions vavenir Vargas Llosa. Vaig escriure el primer assaig sobreJuli Ramis, que era de Sóller i vivia a Tànger, i que va serun dels primers europeus que va fer pintura abstracta.

- Per acabar Blai, què els diries als teus lectors?

Que cada un d’ells sàpiga que també pot ser escriptor.Que, en l’acte de llegir-me, comprengui que cadascú potser també un escriptor.

I això ens contava un dels escriptors més grans que ha donat Mallorca. Un home savi. Etern adolescent, sensible, queconsiderava Einstein el més gran poeta del segle XX. Té l’honor d’estar entre els grans de la literatura catalana. L’any1990 la Generalitat de Catalunya li atorgava la distinció màxima: la Creu de Sant Jordi.

“Conteu-me coses” demanava assegut a la camilla. S’alimentava, en part, d’allò que li contaven els amics, de les visiteshabituals i de la seva extraordinària capacitat d’inventar-se històries. Era un home aparentment seriós, però amb sentitde l’ humor. Amb ell parlàvem de tot manco de literatura. Era un gran conversador. Tenia la capacitat de traslladar-seals llocs on li hauria agradat viatjar. I contava el que li hauria agradat viure. Si ho hagués viscut possiblement no hauriatengut la necessitat de contar-ho. Poeta apassionat, irònic, ple de contradiccions, que tenia el do de viure a diferents llocsdel món des de Santanyí. Blai Bonet: un gran desconegut. Aquell horabaixa també repetí: “Tornareu diumenge que ve?”Mentre ens acompanyava fins al portal. I com a bon mestre m’acompanya sempre, sempre.

Tomeu Estelrich Rigo, Ses Salines, desembre 2007

Page 8: 2 REALITZACIÓ DE LES PROVESiessantanyi.cat/revista/pdfs/tentol15.pdf2 Agraïm totes les col·laboracions i suport de tots els nostres lectors. Els articles signats d’aquesta publicació

8 OPINIÓ

Tot i esser tots dos del mateixpoble, no vaig conèixerpersonalment Blai Bonet finsa l’estiu del seixanta-tres. Jotenia desset anys i ell en deviatenir trenta set. Encara quevivia a Barcelona, solia venir aSantanyí a passar les vacances.Record que, un matí, em vaigplantar a ca seva, amb un amiccomú, en Marc Bonet, i unmunt de poemes manuscrits,que li duia a mostrar amb lamateixa actitud d’aquell quese sent propietari d’un tresor.Aleshores Blai Bonet estavade moda. Val a dir que, aquí,el seixanta-tres, les lletrescatalanes encara eren cosa deminories.

BLAI BONET: REBEL, PARADOXAL IIMPRESCINDIBLE

Antoni Vidal Ferrandoestava enamorat d’ell mateix.Però jo ja hi havia anatfascinat pels paradisos i elscamps de mines del seu mónmetafòric. Dic caps de minesperquè, com molts d’altrespoetes de la meva generació ide la seva, arribà un momenten què vaig caure en el paranyde voler-lo imitar. D’això, enpodria donar testimoni unllibre inèdit, que vaig escriureen aquelles saons, i que encaraguard com una relíquiasentimental, destinada a serpurifica pel foc.Vaig tardar moltíssim a poderprescindir d’aquellainfluència. Ben mirat, no sé sin’arribaré a prescindir mai.Però, com que no vaigcomençar a publicar poesiafins als quaranta anys, quan jatenia la meva pròpia veu, ésdifícil que qualcú puguidetectar aquesta influència enels meus llibres.

l’empremta de l’amor a lesparaules”.

D’aquella primera visita,m’han quedat alguns recordsque, amb el temps, a penes hehagut de matisar. Sé queaquell dia no vaig parlar gaire.Ell, en canvi, s’expressavaamb una gran eloqüència iamb una gran cordialitat. Totd’una vaig notar que era unactor excel·lent: brodava elpaper de protagonista.Picardiós, sabia que t’acabariaenamorant, de la mateixamanera que, sens dubte,

Un dia que jo comentavaaquestes coses a Blai Bonet,molts d’anys després, ell emva fer una observaciócontundent, fent la mitja:“Tots els que vos heuapassionat, en algun moment,amb la meva obra sempre endureu, com a mínim,

Realment et comunicavaaquest amor i també la sevaindescriptible ambicióliterària. Els seus referentseren els grans mestres de laliteratura universal. En cincminuts de conversa, BlaiBonet era capaç de curar detots els perills del localismequalsevol mortal amb dos ditsde seny. En canvi els

Page 9: 2 REALITZACIÓ DE LES PROVESiessantanyi.cat/revista/pdfs/tentol15.pdf2 Agraïm totes les col·laboracions i suport de tots els nostres lectors. Els articles signats d’aquesta publicació

una retxa, va aclarir el que no havien aclarittots els filòsofs plegats...No pots aspirar alsublim mirant les estrelles. Hi aspires fregantuna persona o menjant una poma...”Blai Bonet era tot intuïció, una explosió decreativitat i d’originalitat. Era això, un eternadolescent i pura rebel·lia: ni preceptives nicànons ni acadèmies ni generacions ni gèneres

literaris ni capmena de

frontera física nimental. Tenia clar que

el mal de la històriaés el poder. I que

la fi del mónno serà cap

catac l i smec ò s m i csinó la fid e l s

fanatismes,de les

guerres, delsdogmes, de la

misèria moral idels estralls que

provoquen quasitotes les pàtries

polítiques. “La pàtriaés la tenaç continuïtat

de l’olor / que elsametllers regalen quan són

ells amb la flor; / la pàtria ésla veu d’uns aucells, que justvolen / anar de vol i d’aucellsen un redol concret, / tal i com

l’aigua vol estar amb l’aigua, / tal i com el jovevol ensumar i riure al país del jovent, / perquèla vida no és una opinió”, ens deixà escrit, enun dels tretze llibres de poemes més salvatges,més verds, més paradoxals, més contundentsque s’han escrit al llarg de la bella aventura dela literatura catalana.

OPINIÓ 9

elements amb què construïa els seus textos, elstreia sempre de la realitat més pròxima: elsseus anys de seminari; el sanatoriantituberculós de Caubet, una guarda de boustravessant els carrers del poble, camí del’abeurador públic; l’olor de sofrit que fan elscarrers, al migdia; la litúrgia de la SetmanaSanta; el mateix corral deca seva; les garriguesperfumades del sudde Mallorca; elsa m b i e n t smariners deCala Figuera;la Barcelonadels anyscinquanta is e i x a n t a . . .Però mai nou t i l i t z àa q u e s t sm a t e r i a l samb d’altraintenció queno fos lad’explicar-seel món. Ellho deia:“ Q u a nescriuen unpoema és peraclarir-se a simateixos. No a simateixos segonsen quin sentit, sinóaclarir-se a simateixos el món. Peròcom que no pots ser pertot el món, t’has de limitara l’espai que tens. Tens unespai, que és petit, i elrecompons. D’aquesta manera, recompons elmón, en fas una síntesi. Una cosa que unassagista necessita explicar en cent cinquantapàgines, un poeta ho resumeix en una retxa imitja. Per exemple, hi ha un moment deHölderlin que diu: “Qui aspira al sublim esdecanta pel que és vital” Aquest home, amb

Il· lustració de KristinaV ertsislavova, 4 t ESO B

Page 10: 2 REALITZACIÓ DE LES PROVESiessantanyi.cat/revista/pdfs/tentol15.pdf2 Agraïm totes les col·laboracions i suport de tots els nostres lectors. Els articles signats d’aquesta publicació

ACTUALITAT10

CELEBRACIÓ DE LES VERGES

Per tal de celebrar el dia de les Verges i aconseguir unsquants dinerons per al viatge d’estudis, que serà aAmsterdam els tres dies previs a les vacances de Pasqua,els alumnes de 2n de batxillerat varen fer aquesta granbunyolada.

Alumnes 2n de batxillerat. Fotografies de ManuelKeil

Dia 29 de novembre de 2007, vàremanar amb tots els grups de 2n d’esoal conservatori de Palma a veurel´obra musical Història d’un soldat.En acabar anàrem al castell deBellver i allà vàrem berenar irealitzàrem una gincana amb premisper a tots els alumnes.La participació va ser molt positiva iva resultar de gran èxit.

HISTÒRIA D’UNSOLDAT

ENGUANYMATEMÀTIQUES

I MÚSICAComissió d’exposicióEnguany l’exposició dematemàtiques tractarà les relacionsentre matemàtiques i música.Obrirà les seves portes del 16 al 18de maig.S’hi podran veure, i manipular,elements que fan possible la músicatal i com la coneixem i els seusfonaments matemàtics. Comsempre, també hi haurà tallers per atreballar el que s’ha vist al’exposició i tenir un recordfuncional del que hi apareix.Aquesta exposició és fruit de lacol·laboració entre elsdepartaments de Matemàtiques,Música i Tecnologia.Recordau que si voleu refrescar elque vàreu veure els anys anteriors, obé descarregar-vos alguna activitat,ho teniu a:http://www.iessantanyí.cat/exposiciomatematiques

Aquest curs hem volgut posar accenta la nostra web.Possiblement no sigui la mésdinàmica de la xarxa però hemaconseguit que el nom del nostrecentre apareixi correctamentaccentuat.

POSAM L’ACCENTA LA WEB

Comissió de web

www.iessantanyí.catAra, si teniu un navegadoractualitzat, ja podeu fer serviraquesta adreça sense capinconvenient. La versió senseaccentuar continua essent totalmentvàlida.Només un inconvenient, el correuelectrònic encara no admet aquestscaràcters multilingües. Per això, siens heu de remetre algunacomunicació recordau que no lipodeu posar l’accent:

[email protected] igual amb el correu de la revistaque estau llegint:

[email protected]

Page 11: 2 REALITZACIÓ DE LES PROVESiessantanyi.cat/revista/pdfs/tentol15.pdf2 Agraïm totes les col·laboracions i suport de tots els nostres lectors. Els articles signats d’aquesta publicació

11ACTUALITAT

L’any 1999 es presentà per sorpresa l’oportunitat departicipar a l’11a Mostra Nacional de Música popular itradicional al carrer de Valls. En aquell moment elscomponents del grup eren tres: M. Pilar Pons, SimóAdrover i Toni Adrover que provenien d’altresformacions musicals. Gràcies a aquest esdeveniment sorgí la necessitat deposar un nom al petit grup, i varen decidir que fos EsRevetlers. Després d’això, decidiren continuar com agrup i, de cada vegada més, la demanda d’actuacionsanà creixent així com també el nombre de componentsfins a formar un total de set: Maria del Pilar Ferrereta,Toni Mel, Jaume Paulo, Tià Guingaia , Miquel Petit , SimóPaulo i Margalida de s’Era.Nosaltres sonam les jotes i mateixes pageses que hemaprès dels nostres familiars que tenien molta estimacióper a la música popular i també tocam altres cançons decreació pròpia com un fandango, un bolero, etc.Hem actuat a quasi tots els pobles, des de Llevant fins aMigjorn. De Manacor fins a Cala Llombards passant perSon Macià, Felanitx, Son Prohens, Son Mesquida, SonValls, Son Negre, Es Carritxó, Cas Concos, Portocolom,s’Horta, Calonge, s’Alqueria Blanca, Portopetro, Calad’Or, Cala Ferrera, Santanyí i a molts d’altres indretscom Campos, Montuïri, Llucmajor, Sineu, Es Secar dela Real, Selva, Muro, Sant Llorenç, Lloseta, Palma,Binissalem, Pollença, Ariany... També hem participat a fires i mostres musicalsdiverses:II Fira de Música popular d’arrel tradicional (laMisericòrdia, 2005)III Fira de Música popular d’arrel tradicional (la

ES REVETLERS: UNA MICA D’HISTÒRIA DEL GRUP

Jaume Adrover, 4t D

Misericòrdia, 2006)Sant Lluís i Es Migjorn Gran (Menorca, març 2005)Es Mercadal i Ciutadella (Menorca, juny 2007)XI Mostra Nacional de Música popular i tradicional alcarrer a Valls (Tarragona, 1999)Festes de Sa Pobla a Gràcia (Barcelona, 2006 i 2007)XX Edició Festival Folk Internacional Tradicionàrius(2007)Danses a la plaça del Rei (Barcelona, 2007)La Notte della Taranta festival (Cursi, Itàlia. 2007)Presentació del primer disc d’Es Revetlers:Encantam sa primeraEl passat dia 31 d’agost Es Revetlers presentaren as’Alqueria Blanca, amb la participació de diferentsagrupacions musicals com: Xaloc Música, s’Estol des Picot,Abeniara, s’Estol des Gerricó... Després de l’actuació d’Abeniara Es Revetlers pujaren al’escenari a encantar el primer disc que va caure en mansde l’agrupació folklòrica Es Majoral. Feia 35 anys que nos’encantava cap ball a s’Alqueria Blanca. La persona queva adquirir el primer disc va poder triar ballador perballar una mateixa, i els balladors, en aquest cas, varenser Bàrbara Pinya i Toni Mel; la mateixa, la varen sonarels sonadors de jotes i mateixes (Blai, Xisco i Rafel). Entre grup i grup es pogué sentir el so de les xeremiesa càrrec d’en Tomàs i en Miquel mentre la gents’entretenia menjant una galeta i bevent un glop demoscatell. Després que en Miquel Salom llegís unes gloses deBàrbara Fiol sonà s’Estol des Picot que ja donà pas a EsRevetlers. Fou una festa molt entranyable i plenad’emocions i sentiments, d’alegria i de nostàlgia.

Page 12: 2 REALITZACIÓ DE LES PROVESiessantanyi.cat/revista/pdfs/tentol15.pdf2 Agraïm totes les col·laboracions i suport de tots els nostres lectors. Els articles signats d’aquesta publicació

12 ACTUALITATNUPCIAL 2007

Tomeu EstelrichEnguany el grup d’Iniciació professional de Restaurant iBar també hem participat a la Fira Nupcial. Va ser dia 9 denovembre a l’aeroport. Vàrem preparar tres còctels sensealcohol: batut de cafè, ice- tea i còctel de regalèssia i menta.El batut de cafè es prepara amb coctelera: du llet sencera,cafè soluble i xarop de sucre. Directament dins la copa hiposam el xarop de menta. La resta es prepara i serveiximmediatament. Fa un contrast de color ben interessant.Ice-tea: preparam primer un te vermell i el deixamrefredar. Després posam dins la coctelera 3 cubs de gel, elsuc de llimona natural rebaixat amb aigua, el xarop desucre i el te. És una beguda molt refrescant.Cóctel de regalèssia i menta: Preparam una infusió deregalèssia i menta fresca. La deixam refredar. Desprésposam dins la coctelera la infusió i un poc de xarop desucre. Ho agitam i servim ben fresquet. És unacombinació de sabors que us sorprendrà.La setmana abans vam practicar cada dia. Érem 4 institutsque compartíem l’ espai de l’estand oficial de la Conselleriad’Educació: els alumnes de cuina d’Alcúdia, els dejardineria de Son Ferriol, laboratori d’imatge de Calvià iRestaurant i Bar de Santanyí. Va ser realment divertit. Undia per demostrar el que hem après i de veure altresalumnes que també aprenen coses ben diferents a lesnostres. I veure la gent que participa a la fira nupcial: totacasta d’empreses de restauració, de vestits de festa, hotels,agroturismes, agències de viatges i models guapíssimesamb vestits de nuvia. Hi vam anar: Rubén Santos, DamiàVidal i Davide Rosa.Idò, què vos pensàveu que no aprenem coses beninteressants a iniciació professional?

EL TALLERPREPROFESSIONAL

Inclòs dins els programes d’atenció a la diversitat el TPPté com objectiu principal la motivació de certs alumnesque per les seves característiques tenen el risc d’abandódels estudis abans dels setze anys, ja sigui per retardescolar o per falta d’interès.Aquests alumnes dificulten el funcionament normal del’aula i se’ls ofereix unes hores de caràcter més pràctic.L’horari del TPP consta de dos blocs:El primer bloc són tres hores de taller de Premsa iSocietat on es treballen el llenguatge oral i escrit,habilitats socials i coneixements bàsics de cultura,societat, geografia, etc.El segon bloc de Taller de Manteniment consta de cinchores de caràcter pràctic on els alumnes aprenen a fertreballs senzills de manteniment del centre: fusteria,pintura, muntatge i reparació de mobles, portes,enllumenat, etc.Dins l’aula taller els alumnes construeixen petitsprojectes com maquetes, canelobres, objectes per almanteniment del centre, capsetes de fusta, jocs dedames, etc.

Guillem Estelrich

Page 13: 2 REALITZACIÓ DE LES PROVESiessantanyi.cat/revista/pdfs/tentol15.pdf2 Agraïm totes les col·laboracions i suport de tots els nostres lectors. Els articles signats d’aquesta publicació

ACTUALITAT 13

- Què fas quan vas a Filipines?A Filipines el que faig és anar a passejar amb la mevafamília, sempre anam als centres comercials el matí. A latarda sempre vaig a patinar a la plaça del poble i a la nitsom tot el temps al ciber del meu germà.- Quan vares començar apatinar? Als 11 anys. Quan veia elsque patinaven a la plaçaEspanya de Palma. Vaigcomençar amb un patí de 20duros. Quan veia els skatersde Palma, veia els trucs quefeien amb l’skate, railavenbancs i rails. Anys després,vaig començar a anar amb ellsi en vaig aprendre. Em varenanimar a participar en unacompetició. Hi havia moltspatinadors amb molt de nivelli vaig quedar en primeraposició. Ara ja no particip encompeticions. Vaig a patinar aCala d’Or, Portocolom,Palma, Santanyí...- I, quina és la música quemés t’agrada?Rock, pop-punk, punk-rock,jazz... Els meus grupspreferits són Dave weckl,Incubus, Alter Bridge, Creed,Yellowcard, DashboardConfessional, Metallica, etc.- Quina música no t’agrada escoltar?Hip hop, tecno, house, rap, trance, pop, regueton.L’òpera i la música clàssica, tampoc. - Què opines dels programes com Operación Triunfo?No m’agraden. Són un doi. Només fan música pop. Totsfan el mateix estil de música i, a més a més, es creuen

TINO: UN BATERIA A L’ INSTITUTTomeu Estelrich

estrelles.- Com has après a tocar la bateria?N’he après escoltant música, escoltant el bombo, la caixai altres components de la bateria: charles, ride, crash i elstimbals. Vaig començar a tocar quan tenia només 5 anys.

Primer vaig anar a classea l’escola de música deSantanyí. Després hovaig deixar, però hi vaigtornar als 13 anys.Metrestant escoltavamúsica i agafava ritmesde rock: The Calling,AC/DC, JimmyHendrix, Aerosmith,Bad Religion,Millencolin, Lag Wagon,entre d’atres.Als 14 anys els meuspares em van comprar laprimera bateria. El dia delmeu aniversari, pelnovembre, quan vaigarribar de l’institut emvaig trobar una capsaenorme. Els meus pareshavien anat a Palma im’havien comprat unabateria de color negre. Lavàrem començar amuntar amb el meugermà gran, en Bryan,que és guitarrista. La

muntàrem dins la sala i vaig aprendre els ritmes bàsics. EnByan m’ensenyà vídeos de solos de bateria. Jo no enteniares. Després d’un any de tocar sol li vaig demanar ajuda aSergi Tomàs Vidal de diversificació. Ell em va ensenyartècnica i ritmes de jazz. Li tenc molt de respecte perquè ellme’n va ensenyar l’any passat. És el meu mestre de bateria,i tres mesos després vàrem fer a l’institut un taller depercussió amb en Sergi i en Julián Abad Ribera.- Amb quins grups has tocat?5 Dragons, Bamboo (Palma), Atributo, Asteroid(Santanyí), The GodFather i ara acabam de muntar ungrup de reggae aquí a Santanyí.- Quins són els músics que més admires?Jimmy Hendrix, Dave Weck, José Pasillas, Steve Gadd,Paul Simon, The Police, Creed i Vic Mercado, que és elmillor bateria de Filipines.

Hans Constantine Bautista va néixer a Mallorca. De pares filipins. Té 17 anys i estudia IP deRestaurant Bar al nostre centre. Viu a s’Alqueria i fa 4 anys que ve a l’ institut. Les sevesaficions: la bateria i patinar.

Page 14: 2 REALITZACIÓ DE LES PROVESiessantanyi.cat/revista/pdfs/tentol15.pdf2 Agraïm totes les col·laboracions i suport de tots els nostres lectors. Els articles signats d’aquesta publicació

14 ACTUALITAT

alumnes. Principalment consultes engrup.S’han fet, durant el primer trimestre,aquestes XERRADES:SIDA per a 4t i 1r de Batxillerat.PREVENCIÓ de TRASTORNSALIMENTARIS per a 2n i 3 rd’ESO.Vàrem començar les d’EDUCACIÓSEXUAL per a 1r i 2 n d’ESO (escompletaren al gener).I falta per concretar la data de la dePRIMERS AUXILIIS per a IP iALTER.En els tallers de NADAL la comissióparticipà en el TALLER DEDOLÇOS SALUDABLES ambl’elaboració de brossat, pa de figues itorró fluix.

Comissió de salut

COMISSIÓ DE SALUT

Segueix el camícomençat anysenrera amb elso b j e c t i u ssegüents:

En relació al’alumnat:1-Millorar elsconeixements ensalut delsa d o l e s c e n t smitjançant laresolució dedubtes que plantegin en unaConsulta Jove.2-Desenvolupar habilitats que elspermetin practicar conductes i hàbitssaludables.

En relació al centre:1- Conèixer millor les creences,actituds i valors dels adolescents queels dificulten la pràctica de conductessaludables.2- Donar a conèixer als adolescentsels recursos socio-sanitaris públics.3- Detectar i derivar als serveispertinents els adolescents ambproblemes de salut.

La CONSULTA JOVE ha tengut,fins ara, una participació de 82

COQUES DE TORRÓIngredients:

- 1Kg d’ametlles picades.- 900gr de sucre- Llimona ratllada.- Un poc de canyella.- 20 neules.

Preparació:Feis una pasta amb tots els ingredients, aplanau-ladamunt una neula i col·locau-ne una altra damunt.

Notes complementàries: Heu de deixar eixugar el torró durant un tempsdeterminat, ja que necessita reposar. Hi ha la creença defer-lo el dia de Santa Catalina (25 de novembre) permenjar-lo el dia de Nadal.

PA DE FIGAIngredients: - 1 quilo i mig de figues seques.- ¾ de sucre integral.- 1 quilo d’ametlles- 2 claus- 3 gr de canyella - 3 gr de matafalugaPreparació: - Heu de moldre les ametlles- Netejau bé les figues, treis el pecíol, i trossejau-les béamb la picadora de carn. - Afegiu-hi el sucre, els claus i la canyella. Removeu-hotot bé. - Escaldau les ametlles amb aigua ben calenta i pelau-lesbé. Tallau-les per la meitat i afegiu les ametlles a la pasta- Introduiu la pasta en un motlle i prémeu-la bé fins quequedi ben compacta.

UN “METGE-ROBOT” RESOLDRÀELS DUBTES DELS

ADOLESCENTSSOBRE SEXE IDROGUES PER

INTERNET

Pots convidar al Messenger [email protected] i tenir amb ell unaconversa confidencial i privadasobre els teus dubtes en temes demalalties de transmissió sexual,mètodes anticonceptius, riscs deltabac i de l’alcohol.Ah! En Robin no entén elllenguatge abreujat que empres pelmòbil o la xarxa. Has d’escriurecorrectament.

Page 15: 2 REALITZACIÓ DE LES PROVESiessantanyi.cat/revista/pdfs/tentol15.pdf2 Agraïm totes les col·laboracions i suport de tots els nostres lectors. Els articles signats d’aquesta publicació

ACTUALITAT 15

ECOCENTREComissió ecocentre

La Comissió d’ecocentre estàformada per un grup de professorsamb la col·laboració d’alumnes quetreballen per millorar el nostreinstitut en matèria mediambiental.En un món tan ferit i amb febre,l’actitud de tots ha de ser derespecte i compromís amb l’entorn.

CONCERT DE NADAL

Departament de Música

El passat dijous 20 de desembre,dins el cicle d’activitatsorganitzades en motiu de les festesde Nadal, els alumnes de tercerd’ESO realitzaren un concert a lasala d’actes. Cada grup interpretàuna obra diferent. Els alumnes detercer A interpretaren Els piratesdel Carib, els de tercer B tocarenuna bourreé; el curs tercer C ensferen gaudir amb El Senyor delsanells i els alumnes de tercer Einterpretaren una cançó celta. Totsels assistents a l’acte disfrutàrem

d’una bona estona de música ambl’esforç i la dedicació de tots elsparticipants.

Des d’aquesta revista volem animartant els alumnes com el professorata ser més ecologistes; un possiblemètode és el de les 3 R:RECICLAR... paper, llaunes i altresmaterials amb els quals, desprésd’un procés de reelaboració, escreen nous objectes que evitenhaver de continuar utilitzantmatèries primeres.REUTILITZAR... aquells objecteso recursos que encara ens podenser útils en lloc de tirar-los icomprar-ne de nous.REDUIR... el consum d’energia,aigua, paper, etc.Per altra banda, enguany volemcentrar els esforços a millorar lanostra utilització del pati i el nostrecomportament, per això demanema tots els alumnes que utilitzincorrectament els contenidors, noembrutin el terra i respectin elscompanys. Un pati més net iharmoniós, el gaudirem més tots. Per últim felicitam els alumnes de1r C per haver guanyat el ConcursAules Verdes del primer trimestre.Animam la resta de grups aesforçar-se a mantenir una aula mésneta i ecològica, perquè tots encarasom a temps de guanyar el viatge aCabrera a final de curs.

Gràcies per la vostra col·laboració.

Page 16: 2 REALITZACIÓ DE LES PROVESiessantanyi.cat/revista/pdfs/tentol15.pdf2 Agraïm totes les col·laboracions i suport de tots els nostres lectors. Els articles signats d’aquesta publicació

16 ACTUALITAT

Page 17: 2 REALITZACIÓ DE LES PROVESiessantanyi.cat/revista/pdfs/tentol15.pdf2 Agraïm totes les col·laboracions i suport de tots els nostres lectors. Els articles signats d’aquesta publicació

ACTUALITAT 17

Maria Caldentey

DESCOBRINT ALTRES MÓNS VISUALS

Quina sorpresa més gran per a una professora de plàstica queuna alumna li digui: “Serà la primera vegada que vaig a unmuseu”. “No Brigitte, no aniràs a un, avui en visitaràs dos.”Davant el portal del Casal Solleric alguns queden amb la bocabadada per la majestuositat de l’edifici i no es poden creureque, per entrar, no haguem de pagar res. Entrada triomfal,pujam a veure els quadres de Botero. Una exposició inusual:tirs, cames tallades, sang, màrtirs, paisatges insòlits... A naJudith no li agrada gens, li pareix poc educatiu visitar aquestaexposició. De fet, he de reconèixer que la temàtica és bastantdesagradable, encara que mai poc educativa.

Visita a l’exposició d’Alberto Giacometti a la Fundació La CaixaVisita a l’exposició de Fernando Botero al Casal Solleric

d’aquest artista. Ens introdueixen a l’exposició amb unesfotos que ens mostren els seu caràcter nerviós, el seu aspectedespreocupat, el seu estudi brut i desordenat, la seva mare (elln’és una rèplica) l’ambient del poble, les bauxes amb gentelegant. “Quins dibuixos més estranys, té un traç insegur” afirma enMiquel que continua “la meva mestra sempre me corregiaquan jo dubtava en el dibuix posant més d’una línia. A lesnotes sempre sortia - té un traç insegur -” A voltes, volemcorregir coses que ni els grans artistes no han superat mai ique, a més, aquest defecte s’ha convertit en una impronta dela seva obra. Així, ens apropam a la manera de fer feinad’aquest artista: el dibuix insistent, línies i línies i més líniesque evoquen la seva inseguretat i persistència. La petjada a lesescultures, textura inquieta i expressiva que omple de misteriaquests personatges esquifits L’obra de Giacometti gira entorn a l’ésser humà i reflexa lafragilitat i la solitud en què, segons ell, viu l’home de la sevaèpoca.. La Caixa dedica una exposició a desvetllar una de lesfacetes més desconegudes d’Alberto Giacometti, la dedibuixant, ja que aquest gran artista suís és coneguthabitualment per les seves escultures de formes estilitzades iaspecte arcaic. Persones altes i primes elaborades amb unrealisme molt particular.De fet, Giacometti donava el mateix valor a qualsevol tècnicad’expressió plàstica, i feia servir el llapis, el burí, el pinzell, elguix o el fang, amb la mateixa intenció creativa i amb la granfinalitat d’aprendre a endinsar-se a l’interior de l’ésser humà.Va ser un dematí dens i prou interessant en el qual elsalumnes descobriren dues maneres d’interpretar la realitatmolt diferents. Amb dues temàtiques molt distants. Duespersonalitats molt fortes. Una molt perfeccionista i infantil enel dibuix, l’altra descontrolada en les formes però rotunda enel pensament. Hi va haver opinions molt variades, però hi vanpoder ser perquè vam descobrir dos museus, dos pintors,quatre professors i cinquanta companys. Sempre hem de sercuriosos i mai no hem d’estar tancats a nous coneixements.

Botero cercava treure’s la ràbia i va retratar la perspectiva de lesvíctimes, moltes nues, lligades de mans, encaputxades,apilades en una piràmide humana, penjades d’un peu o ambmembres tallats. Va fer un centenar d’obres per denunciar elsabusos dels drets humans de la guerrilla colombiana, elconflicte armat més llarg de Sud-Amèrica. Tot, com éscostum a l’obra de Botero, gegant. Botero no ha defugit maila polèmica. El mateix artista va declarar: “No és el primercop que em preocupa alguna cosa i ho he d’expressar”. Fapoc ha muntat una altra exposició per denunciar l’horrord’una altra guerra, la tortura als reclusos de l’Abu Ghraib i laconducta inacceptable del govern nord-americà a la guerrad’IraqFeim camí per arribar a veure una altra exposició, la deGiacometti, a la Fundació La Caixa. Arribam, un altre granedifici majestuós, net, impol·lut i gratuït. Allí, ens espera unaguia que, molt amablement, ens comença a mostrar l’obra

Page 18: 2 REALITZACIÓ DE LES PROVESiessantanyi.cat/revista/pdfs/tentol15.pdf2 Agraïm totes les col·laboracions i suport de tots els nostres lectors. Els articles signats d’aquesta publicació

18 ACTUALITAT

JOSEP MARIA LLOMPART (PALMA, 1925- 1993)Josep Maria Llompart destaca com aimpulsor d’activitats de tot tipus endefensa de la llengua catalana aMallorca (conferenciant, president del’Obra Cultural Balear, assessorliterari, professor universitari, etc.)Aquesta faceta d’home públic devegades ha postergat en un segon plauna obra poètica de gran intensitat iqualitat, que constantment juga ambla recerca formal i la creació d’ununivers poètic ric i elaborat, el qualgira entorn dels grans eixos temàticsde l’Amor, la Mort i la Pàtria. A més,Llompart destaca com a traductorpoètic, principalment de poesiagalaicoportuguesa, i també com a

assagista literari i civil.Destaca per una fecunditat literàriaextraordinària (poesia, crítica literària,articles periodístics i literaris, etc.)però sobretot hem de parlar de lespublicacions dels seus poemaris delsanys setanta i vuitanta, amb volumscom La Terra d’Argensa o La Capelladels Dolors i altres poemes, que elconsagren com el gran poeta que és. Podrem conèixer millor i de maneramés directa la seva obra amb lalectura d’una selecció de poemes i larecitació d’algunes de les sevescomposicions durant la Jornada dePortes obertes que es durà a terme alcentre.

PRIMAVERAEres tu el camp, o el camp enamoraves? Coneixies l’abril i ja et somreia un dimoni boiet a flor de galta. Venies per un caminet ros de mitja tarda. Flames del vent cremaven blaus domassos d’aigua de mar, em duies un paner d’ametlons, copinyes, nacres, i tenies la veu color de rosa. Temps era temps, amor, temps era temps! Parlàvem... Jo no sé de què parlàvem; d’exàmens de llatí, o per ventura d’un llibre de poemes. El crepuscle se’ns moria a les mans com un fresquíssim papalló virolat. Cavalls de l’ombra la sang ens galopaven. Temps era temps, amor, temps era temps! Dissabtes de capvespre, sense escola. Qui recorda?... Qui sap?... Mira la pluja.

Quan tu deies “amor”els brolladors florien dins la tarda

Quan tu deies “amor”un ocell s’encenia a cada branca.

Tota la mar s’alçava de puntetessi el teu nom estremia la distància.Te’n recordes, amor?, deies “amor”i l’herba de la font s’enamorava.

¿Quina ona de silencisha escampat les petxines per la platja?¿Quin oratge d’absènciacommou aquesta angoixa primfilada?

Al lluny la teva mà –ja inútilment-dibuixa un llarg adéu al pit de l’aire.

Page 19: 2 REALITZACIÓ DE LES PROVESiessantanyi.cat/revista/pdfs/tentol15.pdf2 Agraïm totes les col·laboracions i suport de tots els nostres lectors. Els articles signats d’aquesta publicació

ACTUALITAT 19

IES Santanyí Comissió Literària

L’IES Santanyí organitza, en aquesta vuitena edició, un concurs literari amb les següents categories:

NARRATIVA:Alumnes de 1r cicle (1r i 2n d’ESO)Alumnes de 2n cicle (3r i 4t d’ESO)

Alumnes de Batxillerat (1r i 2n)POESIA: per a tots els nivells.

BASES:Les narracions i les poesies han de ser de tema lliure, originals i inèdites, i han d’estar escrites en llengua catalana.Els textos es podran presentar a mà o mecanografiats i en fulls escrits a una cara a un espai.L’extensió màxima serà de 4 pàgines per a les narracions. Els poemes hauran de tenir un mínim de 10 versos.Les narracions i els poemes s’hauran de presentar a secretaria dins un sobre gros on figurarà el títol i el curs de l’alumne/a. Dins elsobre hi ha d’haver:

- Dues còpies del text.- Un sobre petit tancat on s’hagin escrit el títol i les dades personals de l’autor.

El jurat estarà format per professorat de diversos departaments, un membre de l’AMIPA i un escriptor.Hi haurà quatre primers premis de 60 euros cada un i quatre segons premis de 30 euros. A més de lots de material audiovisual iliterari en català.Es poden presentar les narracions i poemes fins a dia 15 d’abril de 2008.Els premis seran lliurats al centre la Jornada de Portes obertes que previsiblement es farà el mes de juny.Si el jurat ho considera oportú, podrà propasar modificacions puntuals d’aquestes bases.

Comissió Literària i de Normalització Lingüística

COMISSIÓ LITERÀRIA I DE NORMALITZACIÓLINGÜÍSTICA

Des de la Comissió Literària i deNormalització Lingüística enguanyhem previst diverses activitats perpromoure l’ús del català com allengua vehicular al nostre centre,sempre sota un prisma positiu versla realitat multicultural de les nostresilles.Com cada any, es celebrarà elConcurs Literari, premis AntoniVidal Ferrando, on tot l’alumnatpodrà participar amb creacions

VIII CONCURS LITERARIPREMIS DE CREACIÓ LITERÀRIA

ANTONI VIDAL FERRANDO

pròpies narratives i poètiques (lesbases apareixen a continuació)Enguany volem commemorar elquinzè aniversari de la mort del’escriptor mallorquí Josep MariaLlompart, per tal de donar a conèixerla seva figura i divulgar-ne la sevaobra. A més, enguany hem iniciat les“parelles lingüístiques” queconsisteixen en fer grups d’alumnesaprenents i alumnes ensenyants. Elpropòsit d’aquestes parelles és, peruna banda, ajudar l’alumnat ambproblemes d’expressió oral enllengua catalana, que normalment estracta d’alumnat nouvingut; i perl’altra, crear la figura de l’alumnetutor que dóna suport de formapositiva a la tasca duita a terme per laresta d’educadors del Centre.Cal esmentar que aquest curs també

s’ha posat en marxa una sèrie denotificacions que es fan arribar acada aula amb el nom de “CNLINFORMA”, on periòdicament esdonen una sèrie de referènciesgramaticals i lèxiques d’ús comú encatalà.També es preveu durant el 2ntrimestre la realització d’unSeminari-Taller de poesia per al’alumnat de 4t d’ESO, duit a termepel professor i escriptor AntoniVidal Ferrando.

Page 20: 2 REALITZACIÓ DE LES PROVESiessantanyi.cat/revista/pdfs/tentol15.pdf2 Agraïm totes les col·laboracions i suport de tots els nostres lectors. Els articles signats d’aquesta publicació

20 ACTUALITAT

Té 12 anys, és bessó de Jordan i viu a Cala Ferrera.Abans anava a l’escola de Cala d’Or i ara ve a l’Institutde Santanyí on cursa primer d’ESO.Sempre ha estat mol hàbil amb la pilota i jugant amb elCala d’Or ja apuntava maneres. Per això, de tant entant, anava a disputar partits amb la Selecció Balear.Fa dos estius el club de futbol del Mallorca el vaconvidar a jugar un torneig a Màlaga. Era un torneigque normalment es disputava a Madrid però el campdel Madrid estava en obres i, per això, es va fer aMàlaga. A casa seva hi accediren i a partir d’aquí vancomençar les relacions amb el club mallorquí. Enaquest torneig l’acompanyaren son pare i l’entrenadord’aquell temps. Allà es va trobar amb alguns amics dela Selecció Balear. Estaven allotjats en un hotel de 4estrelles que tenia piscina i s’ho passaren pipa. Aquestestiu passat va repetir experiència i va ser quan el clubmallorquí li va proposar jugar amb ells. Ara és jugador del Mallorca i entrena tres pics persetmana: dimarts, dijous i divendres. De 17.30h a19.30h. Els de casa seva l’han d’acompanyar aManacor a les 15.30h i d’allà parteix una furgoneta capa Palma. Són set nins de la zona més el conductor.Torna de Palma devers les 21.30h. Sopa i fa els deures.Els dissabtes o diumenges és quan tenen els partits pertot Mallorca. Hi inverteix moltes hores, en aquestesport. Arriba a ser un poc cansat i sacrificat, tantatremoia, entrenar, fer els deures, però en gaudeix.També ha tengut la sort de jugar un partit amb laSelecció Espanyola, integrada per un jugador de cadaselecció provincial. Els entrenadors van ser Vicente

Brandon Thomas, els seus començaments

S’HA OBERT EL CAMÍ PER A UN FUTBOLISTAD’ÈXIT SEGUR

Maria Caldentey

del Bosque i Camacho. Guarda molt bon record detots dos. Els deien que el més important era jugarcontents i no deixar de banda els estudis. El partit vaser contra la Selecció de Camerun que teniad’entrenador Etoo. Al Mallorca els controlen les notes. El curs passat elporter en va dur 7, de suspeses i va haver de quedar

dos o tres partits sense jugar. Tambéva iniciar unes xerrades amb unorientador per tal de millorar elsestudis.Han de donar una imatge i els regalenmolta roba. Roba d’entrenament, devestir, tenen l’armari ple! Pot veuretots els partits del Mallorca de franc.Són molt estrictes amb les normes i elsposen multes si no les compleixen.Tenen multa si no porten la camisetaque pertoca, si celebren un gol delMadrid, si duen una arrecada, si novan ben pentinats, si van amb l’MP3....Quan entren a la Ciutat Esportiva (aSon Bibiloni) han de complir lanormativa. La imatge és la imatge.Ell és molt feliç en aquest món!

Page 21: 2 REALITZACIÓ DE LES PROVESiessantanyi.cat/revista/pdfs/tentol15.pdf2 Agraïm totes les col·laboracions i suport de tots els nostres lectors. Els articles signats d’aquesta publicació

ACTUALITAT 21

Bonny Wolfram té 13 anys, viu aCampos i li agrada el món delscavalls. Munta des dels 4 anys i ara enfa un que practica amb el cabriol.L’afició li ve de la mare que fa 30anys o més que munta. La seva maremunta a Cala Mondragó i el seucavall nom Eloy. Quan van traslladar-se d’Alemanya cap aquí també vandur el cavall Na Bonny, a Campos, cuida uncavall, Never Alone. El neteja, tambéneteja la quadra, el munta, li posa lamuntura... i tot el que necessiti. Hiinverteix molt de temps diàriament:netejar-lo uns 15 minuts, posar-li lamuntura uns 5 minuts, treure’l percavalcar-lo. El dia que se li fa unaneteja a fons, uns 30 minuts i quan esneteja la quadra uns 30 minuts més.Clar, Never Alone s’ha convertit enel seu millor amic!Never Alone té el cos marró, la coa iels cabells del cap són negres. És moltmaco. Són tres germans i aviat ennaixerà un altre. Té una germana queés com ell. L’altra germana és moltrossa. Ell és molt tranquil, mai no volfer res, podríem dir que és molt vague.Han de tenir molta paciència perquècregui, l’han de tocar i, a voltes, li hande pegar (no fort) perquè faci qualquecosa. És un trotador (no galopa,només trota), és un cavall de carreres.

NA BONNY I ELS CAVALLSMaria Caldentey

Entrena per, en un futur, fer carreres.Encara no pot córrer encompeticions perquè té un problemaa les cames de darrere. Una és mésllarga que l’altra. Per això quan corresempre es frega una cama amb l’altrai es fa mal. Li intenten corregir aquestdefecte amb un aparell especial queproven en els entrenaments. És elrecurs que tenen perquè no pateixi.Aquest cavall tampoc pot dur cabriolperquè es mou fent ziga-zaga imolestaria els altres cavalls. Ésadequat per muntar-lo.Ara na Bonny ajuda a muntar unaamiga. Li diu com ha de seure, comha d’aguantar les regnes... A la amiga,també li agrada molt!Cada setmana va a veure les carreresa Palma o a Manacor. A les carreresajuda a preparar els cavalls d’en ToniValls. Aquest, junt amb el seu pare, ésl’amo de les quadres de Campos“Quadres Son Rullan SL”. Magistral iMalone, que és la germana de NeverAlone, són els cavalls millors de lesquadres. Tots dos han guanyat moltsde premis. Cada un té 15 primerspremis. Abans d’una carrera es fa ,alcavall, tot un ritual de preparació,

que sol durar devers una hora. Elnetegen, li posen benes a les camesperquè no es faci mal. Després liposen l’ormeig per enganxar-lo alcabriol. Tampoc pot menjar ni beureres abans de la carrera, no pot tenir lapanxa plena. Hi ha alguns amos queel dia d’abans ja deixen el cavall sensemenjar, en Toni no ho fa, la darreramenjada li dóna tres hores abans. Ana Bonny li encanta aquest trull i enun futur vol poder competir a lescarreres per això necessita treure’s uncarnet per manar el cabriol que nopoden obtenir fins els 13 anys (arase’l traurà) Si guanyes les carrereste’n portes trofeus i diners. Segonsels metres que corren poden guanyarmés o menys diners.També guanyenmés o menys segons la importànciade la carrera. A voltes, fins i tot, hi hacavalls francesos que vénen a córreraquí.Na Bonny fa 6 anys que viu aMallorca i a Alemanya ja teniaaquesta afició. Ben bé ha anat ambella. Quan sigui gran vol ser mestrad’alemany i d’anglès i continuar ambels cavalls. Té clar quin és el seuhobby!

Dibuix de na Bonny Wolfram, 1 D

Dibuix d’en Hassan Zaonaghi, 1 D

Page 22: 2 REALITZACIÓ DE LES PROVESiessantanyi.cat/revista/pdfs/tentol15.pdf2 Agraïm totes les col·laboracions i suport de tots els nostres lectors. Els articles signats d’aquesta publicació

22 ENTRETENIMENTS

ENDEVINALLES

Sempre a l’aventuraTallo on passoI sense costuraCuso allò que tallo.

Sempre net i pentinatI cap pinta no m’ha tocat.

Sóc morena i dolça com les confituresi em podeu trobar al nas de les criatures

Això són dos i un pixa tort.

Se’n van dos i cau el del mig.

Un caragol es passeja i derrapa.

ACUDITS2n ESO A

Clàudia Escalas, 2n ESO A

Vaixell

Xocolata

Moix

SOPESCoral Campoy, Amalia Ruano, 2n ESO A

10 ciutats europees

9 menjars de Nadal

Descobreix d’on són les dues imatges amagades en aquestmuntatge fotogràfic.

The Black BeardsEl castell de Cabrera

Page 23: 2 REALITZACIÓ DE LES PROVESiessantanyi.cat/revista/pdfs/tentol15.pdf2 Agraïm totes les col·laboracions i suport de tots els nostres lectors. Els articles signats d’aquesta publicació

CREACIÓ 23

Page 24: 2 REALITZACIÓ DE LES PROVESiessantanyi.cat/revista/pdfs/tentol15.pdf2 Agraïm totes les col·laboracions i suport de tots els nostres lectors. Els articles signats d’aquesta publicació