20 aniversari institut dr Puigvert

Institut Dr. Puigver t - BARCELONA - 02 -

P E R M O L T S A N Y S

Montserrat Ciuró MontañàDirectora de l’INS Dr. Puigvert

Felicitats

a tots i a totes !

Els aniversaris sónmotiu de joia i felicitat, celebrar els 20 anysd’existència del nostre institut encara és unaefemèride més gran perquè tenim la sort de podermirar enrere i veure el camí que ha seguit unprojecte que va començar fa molt de temps. L’edificidel nostre institut va ser inaugurat durant el curs1991-1992 just fa vint anys aquest curs 2011-2012que estem finalitzant.

Quan mirem enrere no podem oblidar lafeina feta per totes les persones que handonat temps i energia per fer possible elquè és ara el nostre centre. Directors idirectores com Pere Danès, MiquelGarriga, Lluís Garcés, Maria Serrano,José Miguel García, Josep Bantulà iM. Pilar Molina i tots els profess orsi professores, alumnes i personalno docent que han deixatpetjada en el nostre Puigvert.

Per què és diu així l’institut?Després de moltes lluites i reivindicacions dediferents entitats del barri de Sant Andreu, es vaaconseguir crear aquest centre de secundària. Vacomençar com extensió de l’Institut de Sant Andreuubicat a l’Ateneu Obrer de Sant Andreu, on l’AntoniPuigvert va fer els primers estudis.

Mentre professors i alumnes esperaven poderinaugurar el nou edifici van rebre la visita del DoctorPuigvert, aquell antic alumne de l’Ateneu Obrer,ara llicenciat en medicina per la Universitat deBarcelona i que va arribar a ser un dels millorsinvestigadors i especialistes del món en urologia. El 1961 va crear la Fundació Puigvert que s’haconvertit en una entitat referent en urologia,nefrologia i andrologia, d’àmbit internacional i alservei dels malalts, de les seves famílies i de lasocietat. Va ser doncs un honor posar el seu nomal nou institut i creiem que és un excel·lent referent

pels nostres estudiants

La història marca el futur i com que la nostra històriaés gran i important, el futur que ens espera estaràple de reptes i de il·lusions. En aquest moment elnostre institut porta 20 anys educant el futur deSant Andreu i sabem que la nostra missió és la deformar els nois i noies perquè esdevinguinciutadans responsables i solidaris, amb habilitatssocials que els possibilitin inserir-se en aquest móntant canviant.

Aquest ha estat el meu primer curs coma directo ra de l’INS Doctor Puigvert,

tant jo com tot l’equip directiu i tot elprofessorat tenim moltes ganes de

tirar endavant nous projectesd’innovació, de cercar noves

maneres d’entendre lessituacions d’ensenyament i

aprenentatge per als nois inoies que han nascut en

aquesta societat de la informació, i de fer elsesforços necessaris per a millorar dia a dia elsnostres resultats, tot i els entrebancs que ens tocasortejar amb la crisi econòmica.

Amb motiu d’aquesta celebració hem volgut feraquesta publicació que pretén ser un breu recullde pensaments i fets que esdevenen al nostreinstitut; i també un petit record per guardar... Si hitrobem gust i ens agrada, pot ser un bon objectiufer-la créixer d’ara endavant.

Només portem 20 anys i encara ens queda moltafeina per fer!

20è aniversari - Al servei del barri- 03 -

EL PUIGVERT AL COR

Quan vam arribar el 1992, el Puigvert era un edifici gris enmig d’undescampat entre les casernes encara actives de Sant Andreu i unacarretera transitada. La proximitat del riu i el corredor de vent del Passeigde Santa Coloma ens glaçaven els sentits a primera hora del matí.

L’edifici encara és gris, però el paisatge ha canviat. El barri s’ha transformat amb la Ronda i els pisos dedavant del centre, les casernes han desaparegut, s’ha creat l’escola Eulàlia Bota i aviat s’inaugurarannous equipaments per al barri. El color de l’edifici no és important, el cor de l’institut, sí. I el cor són elsalumnes i els professors que el fan bategar dia a dia, curs rere curs. I ja són 20.

Han anat passat generacions d’alumnes, un munt de nois inoies que hem perdut de vista, però que retrobem al cap dels anysen qualsevol indret i que ens recorden amb l’alegria d’havercompartit amb ells els seus 15 anys.

Aquest curs marxaran una generació que simbolitza especialment elsentit de la docència que estimem: alumnes generosos i xerrairesque han fet del centre no solament un lloc d’estudi sinó un espai deviure, de compartir i de créixer. Llibres en blanc per escriure:Komal, Ivan, Eliana, Víctor C, Sergi, Quino, Sandra, Yasmina,Pedro, Cristina, Leire, David, Helena, Nabil, Elisabet, Karla, Arnau, Laia L, Keren, Víctor L., MiguelÀngel, Aurea, Carlos, Quim, Sílvia, Dídac, Laia Q, Noemí, Alba, Adrián, Xavi S., Yolanda, Adrià, Andreu,Xavi V., Lesmes i Víctor Z.

Què és un docent? Molt poc o potser molt. El camí personal de cada jove és diferent , com un riu demil afluents.

El docent, el/la professor/a o millor el/la mestre/a és l’acompanyant en el camí de la vida d’uns alumnes a qui dóna la mà quan encara són nens i a qui deixa caminar a l’inici de l’edat adulta. Un tempsde formació personal i acadèmica.

Els alumnes ens deixen perquè la vida és així: canviant, diferent. Atzar i destí. Però sempre tenim alcor aquells nois i noies que ens han donat, amb la seva alegria dels 15 anys, l’empenta per creure enel futur, l’esperança que les seves vides seran honestes i dignes, il·lusionades i que sempre triomfa elbé sobre el caos. D’ells n’hem après moltes coses i ens fan créixer cada any com a professores i coma persones.

Haver-los ensenyat a viure

amb valors i dignitat és la

nostra més gran recompen-

sa. Ells són el cor de

l’institut, el batec de

l’ensenyament, el sentit de

la docència.

Rosa Espinet - Helena Guasch

«E l c a m í p e r -s o n a l d e c a d aj o v e é s d i f e -r e n t , c o m u nr iu de m i l a f l u -en ts »


TURQUIA MON AMOUR

E n r i c V i l a

Em dic Vila, Enric Vilaaltrament conegut encerts ambients com

l’algebraic. Com a bon ripollès que sóc tot ho cardo,però el que em fa més xera és cardar el camp quanarriba el juliol. Cames ajudeu-me, cap a Turquia hifalta gent.

Vaig descobrir que el turc és un tipus molt esfaient iamb propensió, a part de vendre catifes, a agafartantes turques com pot.Istanbul és una ciutat enorme,tant que si la vols recórreracabes estellat. Tot i això, valla pena visitar-la, començantper la mesquita blava, passantper Santa Sofia i sense oblidar,abans de tocar el dos, passarper l’harem tot intentant deixarcórrer la imaginació i essent elsultà passejant conill per lesseves dependències.

Una cosa que sobta ésl’adoració que té el turc pel seuex president Atatürk -pare de lapàtria. En canvi aquí tenim unatendència més que justificadaa oblidar els nostres ex dirigents. Tenim una dificultatmanifesta en posar-los adjectius positius i en canviuna certa facilitat per posar-los-en de negatius -suposo que no cal pas posar cap exemple. PelsTurcs, Atatürk és quasi diví, ara us convido avosaltres a pensar el primer adjectiu que us vingui alcap en relació a qualsevol dels presidents que hemtingut darrerament.... igual, ara això no toca.

Jo, com un almogàver modern, em vaig llençar a laconquesta d’Istanbul/Constantinoble. Reconec, però,que he acabat rendit als seus peus. I és que tot sónavantatges. Mireu si no les reflexions que un, que ésmés pagès que Sant Galderic, va fer tot assegutdavant el Bòsfor tot contemplant, a l’altra banda delmar, les terres islàmiques d’Anatòlia. En aquest marc,

sobtadament, vaig veure la llum i vaig copsar quen’és de saludable seguir les normes d’Allah.

I, això, per què et deus preguntar amable lector.Doncs hi ha tot un seguit de raons que us enumero.

1- No menjava porc. L’índex de colesterol em vabaixar un 19% al cap d’una setmana d’haver arribat.També és veritat que el que enyorava més del meupaís era el pernil salat... deixem-ho estar, però.

2- Un cop al dia anava a lamesquita i feia 500 genuflexions.D’una banda, m’estalviava els50 euros que costa l’abonamental DIR, i per l’altra, em va quedarun «tiparret» que és l’enveja delsmeus veïns. Això sí, com que elsermó del Mullah era una micaavorrit, i el que escriu té sangllatina, feia les genuflexions alritme de l ’Asereje de lesketchup. Em deien que eral’alegria de la mesquita. I joencantat.

3- Pel que fa a certes abstinèn-cies, les vaig seguir -ves quinremei. Sembla que la població

turca s’hagués encaparrat amb que fos bon minyó.

4- No bevia alcohol. Aquesta norma la vaig seguir alpeu de la lletra fins a les 11 de la nit. A partir d’aquestahora em pesava la meva educació catòlica (això delcos i la sang de Crist) per això no vaig ser gota estricteamb aquesta regla.

5- A més a més, en comptes de cafè bevia té. Totsels metges asseguren que és molt més saludable.Però desprès de veure’n vuit al dia, pensava que sime n’oferien un més, de l’atac de nervis que tindriapodria emular la Matança de Texas i acabar a lamateixa presó que el protagonista de l’Exprés de lamitja nit -ves per on, ara m’ha sortit la vena cinèfila.

C o n t i n u a r é i n f o r m a n t . . .

Al setembre, quan vaig arribar per primer cop al’institut, estava molt neguitosa i és que hi haviatantes coses noves: nou col· legi , nousprofessors, nous companys... Tot era nou.

A primera hora, vam anar a la sala d’actes perdonar-nos la benvinguda i explicar-nos a quinaclasse havíem d’anar, amb quins companys iamb quin tutor.

A mi, em va tocar amb l’Agustí Puig, que es unprofessor molt bo i que t’ajuda en tot el que pot.Vam pujar al primer pis, a la classe de 1r. d’ESOA. I allí, em vaig trobar una una barreja de noisi noies coneguts idesconeguts. L’Agustí ensva expl icar quinesinstal·lacions tenia l’institut,com les hauríem d’usar,quines matèries tindríem,quin seria el nostre horari, iun munt de coses més.Després vam anar al pati iens van presentar tots elsprofessors i professores queens donarien classe.

El temps va anar passant i,dia a dia, tot es feia més fàcil i em sentia méscòmoda a l ’ institut. Van anar passant lessetmanes i els mesos i, de sobte, ja s’haviaacabat el primer trimestre. La veritat és que lesnotes no em van anar massa bé, però al segontrimestre em vaig posar les piles. Vaig començarel segon trimestre amb ganes. Les coses escomplicaven cada vegada més però a l’horatambé anava tenint més amics i amigues i mésconfiança amb els professors. Les notes em van

començar a anarmillor. El trimestreva tornar a passarvolant i van arribaraltre cop les notes. Aquesta vegada, les cosesm’havien anat molt millor.

Durant el curs hem fet moltes festes: Nadal,Carnestoltes, Sant Jordi... Totes molt divertides.Com més temps passava, més m’agradava aixòde l’institut.

Enmig de tot, la Setmana Santa. Vacances. Entornar, som-hi una altra vegada. La tercera

avaluació, l ’ú l t ima. Estavapreocupada, sabia que m’havia de«matxacar» més si no volia repetircurs. Així que vaig t rebal larmoltíssim. Els exàmens eren cadavegada més difícils, els professorses posaven cada vegada mésestrictes en el treball dia a dia aclasse. Va anar passant tot eltercer trimestre i va arribar l’horade saber les notes. He pujat enmoltes assignatures i la veritat esque la meva mare està bastantcontenta amb les notes que vaig

portant. Jo també n’estic, tot i que sé que encarahe de treballar més.

Aquest institut, per a mi, és fantàstic. M’agradamoltíssim el que fan per ajudar-te tant elsprofessors com els companys. Si algun nen onena de sisè llegeix això i encara té dubtessobre a quin institut anar jo els diria que no s’hopensessin i vinguessin a l’institut Dr. Puigvert.S’hi està genial i segur que us agrada moltíssim.

Silvia Garcia - 1r. ESO A

TOT NOU PER A MI


Actualment, a causade la nostra irres-ponsabilitat amb el

consum desmesurat d’un munt de productes i ambla falta de conscienciació per reciclar-los, a més derealitzar altres activitats que perjudiquen al mediambient i que no som conscients de les sevesconseqüències, estem provocant que el nostre ecosistemacomenci a patir les conseqüències d’un canvi climàtic inosaltres som els pitjors perjudicats en aquest problema.

Per tal d’afrontar els problemes del planeta l’any 1992es va fer a Rio de Janeiro la Cimera de la terra. S’hivan debatre estratègies per trobar un model dedesenvolupament sostenible buscant una millora devida i que no hi hagués més riscos de patir un canviclimàtic en el nostre planeta. Es tractava de lluitarcontra l’exhauriment dels recursos i les desigualtatsen la seva distribució o la contaminació que posa enperill la salut de les persones i éssers vius que habitenel nostre planeta. Per això, van acordar un pla detreball per al segle XXI: l’Agenda 21.

L’Agenda 21 és una expressió referida al pla de treballque realitzarien els estats per tal d’assolir model dedesenvolupament no basat en una explotació derecursos naturals com si fossin il·limitats i en un accésdesigual als seus beneficis, en un nou pla d’accióque satisfaci les necessitats de les generacionsactuals sense comprometre a les futures generacions.

En l’actualitat hi ha més de 5.000 ciutats en tot elmón que estan adherides a l’Agenda 21 i conformenagrupacions de la comunitat local per tal d’establirels objectius per a contribuir localment aldesenvolupament sostenible de les comunitatsplanetàries, i Barcelona és una de les ciutats mésactives en aquest moviment ecològic.

L’Ajuntament de Barcelona, des del 2001, anima elscentres educatius a participar en aquest pla d’acció com

L ’ A G E N D A 2 1

Manel Garcia Càceres


Racó volcànic al pati de l’institut. Unes quantespedres de procedència volcànica i flors al seuvoltant

a projecte d’educació, participació i implicació cívica.

És per això que l’Agenda 21 es troba en els centreseducatius format per grups d’alumnes conscienciatsamb l’ecologia i el reciclatge per tal de construir unmón millor i més sostenible.

Des de l’INS Dr. Puigvert estem conscienciats delcompromís amb la natura, per fer un món méssensible, la voluntat de fer un projecte col·laboratiu ila integració dels diferents estaments del nostrecentre educatiu. Per això a finals del curs 2009-2010l’INS Dr. Puigvert va decidir participar al projecte del’Agenda 21 a Barcelona. A partir d’aquest moment,uns quants alumnes i professors fidels a lasostenibilitat i la natura van començar a reunir-se pertal de realitzar l’elaboració d’una sèrie d’actuacionsconcretes referides al projecte.

El projecte d’Agenda 21 va ser aprovat per unanimitatpel Consell Escolar del Centre i el claustre delprofessorat, donant inici al projecte en l’INS Dr. Puigvert.

Podeu veure un recull d’activitats fetes i projectes de l’Agenda 21 a:

ht tp : / /vo lemelpuig-verd.webnode.es/


Agust í Pu ig i Mas ip

S A N T J O R D I T I C

Vivim en un món on la tecnologia ho envoltagairebé tot. Les tecnologies digitals van enaugment i estan implicades en més i més activitats.Treball, oci, educació, ensenyament, socialització...van amarant-se cada cop més d’aquestestecnologies. S’esdevé, per tant, la necessitat deser «alfabetitzat» també en aquest àmbit.

El nostre institut, d’acord amb els temps i lesnecessitats dels nostres alumnes, està realitzantl’esforç d’inserir les TIC en diferents àmbits delprocés educatiu. S’ensenya informàtica, peròtambé s’utilitza com a instrument de formació enmatèries diverses. De fet, l’arribada de les primerespissarres digitals al nostre centre han suposat unsalt qualitatiu significatiu en aquest sentit.

En aquest context, el Departament de Català delnostre centre ha volgut aprofitar els recursostecnològics que gaudim per tal de reforçar diver-sos objectius. Com cada curs, pels volts del mesde febrer, el professorat comença a planificar elque ha d’estar la diada de Sant Jordi. Cal organitzarles activitats clàssiques i imprescindibles com elcertamen literari que es realitza cada any. Caltambé, però, intentar innovar la festa per tal que,tot i continuar mantenint l’essència, es visualitzi

un cert dinamismeque pot resultarmotivador. Cadacurs, ideem algunaactivitat. El passat, per exemple, vam organitzaruna mena de mar de poesies. Enguany, vam deci-dir realitzar un audiovisual que conjumines imatges,

música i poesia. L’activitat és senzilla en si.Es tractava de fer una selecció de poesiacatalana i fer que els alumnes la recitessintot gravant-los la veu quan ho feien. Un copgravat i editat el so, es van cercar les imatgesque podien donar valor afegit a allò que deienles poesies i una música que ajudes lacomprensió dels diferents textos. Finalment,vam agafar tot el material, el vam mesclartan bé com vam saber, i vam editar un vídeod’uns 20 minuts de durada.

El dia de Sant Jordi, vam col·locar una granpantalla al rebedor de l’institut i vam anarpassant el resultat. La satisfacció va ser

gran. Els alumnes que havien participat semblavencontents i orgullosos del resultat. El professoratque hi havia treballat també. I la resta de lacomunitat educativa ens va fer arribar les sevesfelicitacions per diferents vies, cosa la qual ensmotiva a continuar treballant i dóna sentit a la nostrafeina.

No vull acabar, sense esmentar un fet que emsembla especialment important. En aquest treballhi ha participat 83 alumnes, tots ells de formavoluntària. Aquests alumnes pertanyen a tots elnivells educatius, des de 1r. d’ESO fins 2n. deBatxillerat. Penso que les activitats que impliquenalumnes de diferents nivells són importants atèsque incideixen en la cohesió de l’alumnat: sercoparticep d’un treball implica tenir quelcom mésen comú i incrementa el sentiment de pertinençaal Dr. Puigvert

Podeu veure l’audiovisual a: feinada.blogspot.com


VÍCTOR TIJERAS

Pregunt a. Què et va influir al’hora de formar els equip sd’esport s del Puigvert?

Respost a. «La implicació personal que tinc amb l’institut. Sóc ex alumne i, amb aquest curs, ja seran8 les temporades que l’associació esportiva porta funcionant, des que el 2004 la Montse Ciuró i jo ensdediquéssim a fundar l’associació. L’associació té una funcionalitat educativa i saludable, de maneraque qualsevol esport és benvingut, si això implica la participació de més alumnat i adolescents.»

P. Vas ser tu el que va prendre la decisió de ser entrenador d’aquest s equip s o t’ho van demanar?

R. «En un dels equips m’ho van demanar personalment jaque portem molts anys junts, de manera que, evidentment,he continuat sent l’entrenador. I en altre equip, no m’hovan demanar, diguem que em va tocar. No importa quinsigui l’equip que entreni, el més important són els valorsque intentem transmetre: esforç, col·laboració, lluita...».

P. Com valoraries la temporada dels teus equip s a lesseves competicions a aquestes alçades de temporada?

R. «La veritat és que molt bona. En els dos casos hanmillorat, han treballat amb ganes i estan evolucionant desdel primer dia d’entrenament. I d’això es tracta,independentment dels resultats obtinguts. L’essència del’associació esportiva és aquesta: formar a les persones a través de l’esport. I, en aquest sentit, podemestar satisfets.»

P. Creus en la possibilit at d’una llarga existència d’aquest s equip s?

R. «Tan de bo que sigui així. Per ells, per mi i per l’associació esportiva. Per ells, perquè continuaremfent una activitat saludable en el seu temps lliure; per mi, perquè desprès d’estar amb ells durant unsquants anys ells acaben estimant i valorant el que són: petites grans personetes; i per l’associació,perquè complirà amb la seva màxima: aconseguir que l’alumnat realitzi el màxim d’activitat física.

P. Quines són les teves expect atives de futur per als teus equip s?

R. «El temps m’ha ensenyat a no fer expectatives a molt llarg termini. El que avui pot semblar molt clar,demà pot canviar radicalment. Així que crec que el més sensat és pensar en el dia a dia, valorar eltreball diari i gaudir dels instants que tenim la sort de compartir junts. Demà... ja es veurà!!»

Robert Manukyan, Enric Morella,Pedro Vargas i José A. Antúnez.

Víctor T ijeras és cofundador de l’Associació Esportiva delnostre institut. Des del 2004 que hi col·labora. Actualmentés l’entrenador dels equip s masculí i femeni de futbol salade l’Associació

El còmic que teniu entre les mans és el resultat d’un tal ler del ’Aula de Divers i f icac ió Curr icu lar , que mol ts seguramentconeixeu més aviat com a Aula Oberta . Hi han part icipat laNaryes Abdese lam, la Tan ia Cruz , e l Jord i Fernández, la Joyce Br iones , l ’E r ikCasadesús i el Josué Cortés. Volem agrair la col· laboració de l ’Adam, el Moussa, elKarim, el Pedro i la peti ta Dúnia.

En el marc del programa Èxit2 del Consorci d’Educació de Barcelona ens vam podervaldre de la col· laboració d’un professional dels còmics, l ’Oriol Garcia i Quera. Estracta d’un dibuixant especial i tzat en còmics històr ics. Com a tutor, vaig suggerird’escoll ir un tema que rarament s’aborda en les nostres escoles: a Espanya (i en moltsaltres països) hi ha una l larga tradicióde l leis dir igides a el iminar la culturadels gitanos. Per sort, hi ha també unallarga tradició de convivència que vamexempli f icar amb una història d’amord’una parel la mixta.

D ’aques ta manera vam in t rodu i r e lsegon tema del treball : l ’acceptació dela immigrac ió . Ana l i tzant la h is tòr iadels gitanos vam poder veure que hi hamolts elements comuns entre els dos:l a n e c e s s i t a t d e t e n i r p a p e r s , l apercepció molt comú dels gitanos i delsimmigrants com a altres, la consciènciaq u e l ’ e c o n o m i a n e c e s s i t a a q u e s t s

altres per funcionar, etc.

Vam vo le r t a n c a r l a n o s t r a r e v i s i ó

històrica fent referència a un discurs

d’un ex diputat gi tano, Juan de Díos

Ramírez Heredia, que va declarar davant

les Corts que la defensa del dret a ser

d i f e ren t és un pa t r imon i de to ta l a

human i ta t . E n s a d h e r i m a a q u e s t

missatge.


LA NOIA DEL PARC

M a r i o F a d d a

��

� ��

��

��

��

�!�"��#�

��

��

��

��

��!��"��

��!#��$��!��%��&

��'(')��!��!��

��*��

+��"��

,��-�"��

��"��

.��!��

�/��

Ins

titut D

r. Pu

igv

ert - B

AR

CE

LO

NA

- 10

-

��

��

��

��

�� !�� """��

��#

$%��!�#

��&''�

�� (�� )��*��

��!��

�� *

$+��#�$,��#

-�(.��#��

��

��

��

��

��

!��

��"#$%&��'�

��(��)��

��

"*#$&��+��,��

20

è a

niv

ers

ari - A

l se

rv

ei d

el b

arri

- 11

-

��

��

��

� !"��#��$��%��

�&��'��(��)��*��


PODEU VISITAR LA VERSIÓ DIGITAL DE LA REVISTA A

www.feinada.blogspot.comEdició i maquet ació: Agustí Puig i Masip

20 aniversari institut dr Puigvert

Documents

Transcript of 20 aniversari institut dr Puigvert