IIMMHHOOTTEEPP · 2008-11-28 · formar part de l’exposició temporal Josep Vives Campomar....

AAssssoocciiaacciióó dd’’AAmmiiccss ddeell MMuusseeuu ddee MMeennoorrccaa

DDeesseemmbbrree 22000066 –– BBuuttlllleettíí nnúúmm.. 2200

IIMMHHOOTTEEPP

SSUUMMAARRII

11.. EEDDIITTOORRIIAALL

Comunicat del president de l’Associaciód’Amics del Museu de Menorca

33.. EEXXPPOOSSIICCIIOONNSS TTEEMMPPOORRAALLSS

Les exposicions que han tingut lloc durantl’any 2006 al Museu de Menorca.Previsió de les pròximes mostres

22.. EELL MMUUSSEEUU IINNFFOORRMMAA

Donacions, dipòsits i col·laboracionsdel Museu de Menorca

44.. AALL NNOOSSTTRREE MMUUSSEEUU

Peces destacades al llarg del 2006al Museu de Menorca

77.. AACCTTIIVVIITTAATTSS DD’’AARRQQUUEEOOLLOOGGIIAA SSUUBBAAQQUUÀÀTTIICCAA

La vocalia d’Activitats Subaquàtiques presenta els nous treballs arqueològics al derelictede Binissafúller

88.. EESSTTAATT DDEE CCOOMMPPTTEESS 22000055

Informe del Tresorer sobre l’Estat deComptes de l’Associació del 2005

99.. LLAA BBOOTTIIGGAA

Peces i novetats de la botigadel Museu de Menorca

55.. AACCTTIIVVIITTAATTSS DDIIDDÀÀCCTTIIQQUUEESS

Les activitats didàctiques organitzadesper l’Associació o amb la sevacol·laboració durant el 2006.

5ª Fira i 6ª Setmana de la Ciència

66.. CCAAMMPP DDEE TTRREEBBAALLLLAARRQQUUEEOOLLÒÒGGIICC

TTOORRRREE DD’’EENN GGAALLMMÉÉSS 22000066

Informe sobre les darreres excavacions idesenvolupament del Camp de Treball

Arqueològic de Torre d’en Galmés

IMHOTEP desembre 2006 - núm. 20

2

Si bien es cierto que nuestra Associació va alcan-zando sus objetivos trazados en lo referente a sucompromiso en la defensa, protección, investiga-ción y difusión del patrimonio histórico deMenorca, tal es el desarrollo de una excavacióndel calibre del Camp de Treball Arqueològic deTorre d’en Galmés, con una continuidad anual ydentro de un rigor profesional multidisciplinar–consolidando áreas y estructuras en un pobladode amplios límites, que fue utilizado por diferen-tes culturas desde su fundación, dada la variedadde materiales rescatados–, y ha sido progresiva-mente necesaria la introducción de maquinariapesada para alcanzar la total movilidad y consoli-dación de los materiales en términos absolutosque hoy día se van desarrollando; sin duda, no esmás que un eslabón de una cadena que no hahecho más que empezar y que satisface ver sutrasformación.

Conseguir un local social para la Associaciósupuso un magnífico despegue para poder traba-jar, suficientemente diáfano, donde conjugar lasreuniones de la Junta Directiva, las de nuestra sec-ción o vocalía de Actividades Subacuáticas, que-dando agrupada toda la documentación, materia-les de trabajo diversos, un equipo informático yun paquete documental ya notorio; los Quadernsd’Amics, boletines como el presente, reproduccio-nes de piezas arqueológicas, etc. son ejemplos deuna actividad complementaria a la del Museu deMenorca –tales son los volúmenes sobre las exca-vaciones realizadas en Talatí de Dalt de Maó o delVII Congreso Nacional de Paleopatología–.

Atrás quedaron las excavaciones simuladas paraparticipación infantil, las exposiciones anuales enel Aeropuerto, excursiones guiadas, etc. que serápreciso retomar sin duda. No así las charlas y cursosque se vienen realizando en el marco del Museu,tales fueron un ejemplo reciente las JornadasSubacuáticas, con ocasión de la excavación suba-cuática de Binisafúller, estando sus resultados en

proceso de síntesis final para ser dados a conocer.Esta sección va aportando nuevos casos dentro delya extenso compendio de las Cartes arqueològi-ques subaquàtiques, donde además, la Conselleriad’Educació i Cultura del Consell Insular deMenorca constituye la tutela.

Se completó la restauración y conservación de laamplia colección fotográfica antigua CardonaGonyalons, y otras compilaciones de sumo interésabiertas a estudio; las muestras gastronómicas,como la del s. XVIII que tuvo lugar recientemente,paralelamente a la exposición temporal que elMuseu de Menorca ofreció tan brillantemente ola del período romano hace algo más de dos años.

Sin duda, la proyección y desarrollo de las activi-dades de nuestra Associació siguen un proceso derenovación continuado; echar la vista atrás nosdio fuerzas para seguir ampliando, mejorando,rectificando.

Esta misiva es también el anuncio de mi renova-ción como presidente tras ocho años de trabajo eilusiones –que se hicieron cortos– gracias al equi-po de compañeros de las cinco diferentes Juntasque se constituyeron.

En el ciclo que se abre, esta Junta Directiva ossolicita mantengáis vuestro apoyo desde laAsamblea del mes de enero próximo, para quenuestra AAssssoocciiaacciióó dd’’AAmmiiccss ddeell MMuusseeuu ddeeMMeennoorrccaa siga consolidando objetivos.

Nunca mejor que hoy para desearos un FelizAño 2007.

Siempre con vosotros.

AAnnttoonnii CCaaññeellllaassPresident de l’Associació

d’Amics del Museu de Menorca

SSiigguueenn ttiieemmppooss ddee rreennoovvaacciióónn......

11.. LL’’EEDDIITTOORRIIAALL

3


CCOOMMPPRREESS 22000055--22000066

l 27 d’abril de 2005: Tres medallons de busts de personatges, gravats sobre nacre, de l’artista menor-quí JJooaann HHeerrnnáánnddeezz PPoonnss ((11883300--11889944)).

l 27 de setembre de 2005: 2 àlbums de xilografies de l’artista FFrraanncceesscc HHeerrnnáánnddeezz MMoorraa ((11990055--11998800)). Un àlbum consta de 21 xilografies i l’altre de 20 xilografies colorejades.

l Juliol 2006: L’AAssssoocciiaacciióó dd’’AAmmiiccss ddeell MMuusseeuu col·labora en la compra d’un lot d’eines, plantilles icatàlegs de l’antiga fàbrica de plateria i bijuteria de JJoosséé CCaarrddoonnaa CCaarrddoonnaa,, ffuunnddaaddaa aa ffiinnaallssddeell ss.. XXIIXX. Aquesta fàbrica estava situada al carrer Isabel II, 32 de Maó.

DDOONNAACCIIOONNSS 22000055

l Novembre 2005: L’artista JJoosseepp VViivveess CCaammppoommaarr dóna al MMuusseeuu ddee MMeennoorrccaa una obra que vaformar part de l’exposició temporal JJoosseepp VViivveess CCaammppoommaarr.. TTrraajjeeccttòòrriiaa dd’’uunn aarrttiissttaa mmeennoorr--qquuíí, que va tenir lloc al Museu de Menorca, del 29 de juliol al 5 de setembre de l’any 2005. La mos-tra també es va veure a Palma, al Casal Balaguer, del 15 de setembre al 29 d’octubre del 2005. L’obra donada és ““HHoommeennaattggee aa LLuuiiss MMeelléénnddeezz ““. Oli sobre tela. 55 x 46 cm. 2004.

DDIIPPÒÒSSIITTSS 22000055

l 15 de novembre de 2005: Obra de l’artista FFrraanncceesscc HHeerrnnáánnddeezz MMoorraa, dipositada per AAnnttoonnííSSeegguuíí PPaarrppaall.Es tracta d’una selecció de l’obra de l’artista menorquí FFrraanncceesscc HHeerrnnáánnddeezz MMoorraa ((11990055--11998800)),propietat de la família Seguí Parpal, descendents d’Antònia Parpal, dona de l’artista.El conjunt està compost per 25 obres (escultures, dibuixos i pintures), produïdes per l’artista al llargde la seva vida.

22.. EELL MMUUSSEEUU IINNFFOORRMMAA

EEXXPPOOSSIICCIIOONNSS TTEEMMPPOORRAALLSS 22000066 -- MMUUSSEEUU DDEE MMEENNOORRCCAA

l Del 3 al 24 de febrer: MMaattiieess QQuueettggllaass. Ajuntament de Ciutadella. Fundació Sa Nostra i Govern deles Illes Balears.

l Del 28 d’abril al 30 de maig: TTrraannssffeerrèènncciieess. Govern de les Illes Balears.l Del 8 al 13 de juny: JJooiieerriiaa ccoonntteemmppoorràànniiaa.. IIVV IInntteerrnnaacciioonnaall TTrraavveelllliinngg SSyymmppoossiiuumm. Escola

d’Art de Menorca. Govern de les Illes Balears.l Del 29 de juliol al 5 de desembre: SSaa RRaavvaall ddeess CCaasstteellll.. LLaa hhiissttòòrriiaa dd’’uunn ppoobbllee aa ttrraavvééss ddeell

mmaatteerriiaall aarrqquueeoollòòggiicc. Govern de les Illes Balears, Museu de Menorca i Consell Insular de Menorca.l Del 15 de desembre al 31 de gener: MMiiqquueellaa VViiddaall. Govern de les Illes Balears.

33.. EEXXPPOOSSIICCIIOONNSS TTEEMMPPOORRAALLSS

El Museu de Menorca va participar en l’exposició de FFoonntt ii VViiddaall.. CCrròònniiqquueess ppiiccttòòrriiqquueess ddeellXXIIXX, organitzada per l’Ajuntament de Maó a la sala d’exposicions del Claustre del Carme (Maó). Del7 de juliol al 19 d’agost.

En aquesta mostra el Museu va deixar en préstec 9 obres de l’artista: paisatges, vaixells i vistes delport de Maó. Es va comptar amb el comissariat de Cristina Andreu.

Entre agost i setembre també es va participar amb l’obra MMeerrccaatt del pintor JJ.. RRoobbeerrttoo TToorrrreenntten l’exposició 110000 AAññooss ddee HHiissttoorriiaa.. UUnnaa mmiirraaddaa eenn eell ttiieemmppoo, al Museo Nacional de ArtesVisuales de Montevideo, organitzada pel Govern de les Illes Balears.

PPRREEVVIISSIIÓÓ DD’’EEXXPPOOSSIICCIIOONNSS TTEEMMPPOORRAALLSS 22000077 -- MMUUSSEEUU DDEE MMEENNOORRCCAA

l Gener: EEll rroossttrree ddee lleess ppeeddrreess. Obra de l’artista mallorquina MMiiqquueellaa VViiddaall. Escultura ipintura. Govern de les Illes Balears.

l Febrer: HHiissttoorriieetteess ddee ccòòmmiicc aa lleess IIlllleess BBaalleeaarrss. Projecte Llevant.

l 21 de març-30 d’abril: FFoonnss dd’’aarrtt ccoonntteemmppoorraannii de Sa Nostra.

l Maig: Exposició de l’obra de FFrraanncceesscc HHeerrnnáánnddeezz MMoorraa. Fons del dipòsit realitzat al Museude Menorca per Antoni Seguí.

l 22 de juny – juliol: EEssccuullttuurraa ccoonntteemmppoorràànniiaa aa lleess IIlllleess BBaalleeaarrss. Projecte Llevant.

VVaaiixxeellll ca. 1850-1870. Font i VidalFFrraaggaatteess aall ppoorrtt ddee MMaaóóca. 1850-1870. Font i Vidal


CCOOLL··LLAABBOORRAACCIIOONNSS DDEELL MMUUSSEEUU DDEE MMEENNOORRCCAAEENN EEXXPPOOSSIICCIIOONNSS DDUURRAANNTT LL’’AANNYY 22000066

4

LL’’EEXXPPOOSSIICCIIÓÓ

L’any 2000 va tenir lloc una excavació arqueolò-gica, a causa de les obres d’ampliació del cementi-ri des Castell, que va treure a la llum els vestigisd’un poble que va créixer com a raval del castellde Sant Felip per donar recer a les famílies delssoldats i a aquells que s’ocupaven del seu submi-nistrament. Sa Raval només va tenir vigència entreels anys 1690 a 1777, ja que fou enderrocat pel fetque la seva proximitat amb el castell representavaun perill. Amb les seves restes es va construir unnou poble: Es Castell.

La major part de les restes que van aparèixer al’excavació es van exposar al Museu de Menorca,del 29 de juliol al 5 de desembre, ambl’objectiu d’acostar-nos a la vida quo-tidiana dels seus habitants, un gruphumà que va haver de desenvolupar-se en una situació complexa i moltpeculiar de la història de Menorcacom és el segle XVIII, en el qual la nos-tra illa va viure sota diverses domina-cions d’estats europeus.

EELL PPRROOJJEECCTTEE DDIIDDÀÀCCTTIICC

Per tal de difondre els coneixementsentre els escolars es va dissenyar unprojecte didàctic adaptat a diferentsnivells que consistia en una visita

guiada per l’exposició i un taller que ofe-ria una sèrie de propostes concebudesper exemplificar alguns dels contingutsque es desenvolupaven durant la visita. Elprincipal objectiu d’aquestes activitatsfou difondre entre els grups escolars laimportància de les excavacions arqueolò-giques per descobrir o confirmar la histò-ria dels nostres avantpassats. Així doncs,a partir d’un poble desaparegut es posàèmfasi en la recuperació del patrimonicom a document d’estudi per a la histò-ria.

Durant la visita guiada es feia un reco-rregut pels tres àmbits en què es dividia la mostra:

SSiittuuaacciióó ii ccoonntteexxtt:: A través de nombrosos gra-vats de l’època, s’ubicava als visitants dins el con-text històric i geogràfic del castell de Sant Felip icom la seva existència va generar el desenvolupa-ment d’un poble.

LL’’aarrmmaammeenntt:: Aquest espai es destinava al fun-cionament i mecanismes concrets de la guerra idels exèrcits: l’artilleria de setge, la regularitzaciód’uniformes i banderes...

LLaa vviiddaa qquuoottiiddiiaannaa:: L’àmbit més gran de l’ex-posició mostrava la major part de les restes mate-rials recuperades en l’excavació (ceràmica, vidre,pedra i metall). A través d’aquests objectes d’úsquotidià i d’altres documents gràfics de l’època

SSAA RRAAVVAALL DDEESS CCAASSTTEELLLLLLAA HHIISSTTÒÒRRIIAA DD’’UUNN PPOOBBLLEE AA TTRRAAVVÉÉSS DDEELL MMAATTEERRIIAALL AARRQQUUEEOOLLÒÒGGIICC


5


(pintures i gravats), es tractaven els aspectes méssignificatius de les activitats que es duien a termea sa Raval: els oficis, el comerç, el culte i l’oci.

L’exposició comptava amb un CD-ROM que ensendinsava en una reconstrucció tridimensional dela zona excavada de sa Raval i ens permetia ima-ginar amb més detall com eren les seves cases.

Després del recorregut per l’exposició els alum-nes anaven al taller on realitzaven una activitatcomplementària centrada en l’observació de

material ceràmic original trobat a l’excavació.Amb l’observació i manipulació d’aquestes restesels escolars recreaven el procés d’investigació,deducció i conclusions dels mateixos arqueòlegs.Així, de manera més experimental, prenien cons-ciència de la importància de les restes materialsper a l’estudi de la història.

A l’activitat, van assistir-hi 559 alumnes de dife-rents escoles, instituts i grups d’adults.

LLAA CCLLOOEENNDDAA

Com a cloenda de l’exposició Sa Raval desCastell, l’AAssssoocciiaacciióó dd’’AAmmiiccss i el MMuusseeuu ddeeMMeennoorrccaa, amb la participació del RReessttaauurraanntt CCaann’’AAgguueeddeett, el GGrruupp FFoollkkllòòrriicc EEss RReebboosstt iFFoorrmmaattggee AArrtteessàà SSoonn GGaallll, van organitzar unacte, obert al públic, que tingué lloc al claustre delMuseu i que consistia en una ddeegguussttaacciióó ddeeddiivveerrssooss pprroodduucctteess ddee llaa ccuuiinnaa mmeennoorrqquuiinnaaddeell sseeggllee XXVVIIIIII i una aaccttuuaacciióó ddeell ggrruupp EEssRReebboosstt, amb balls i vestuari representatius de lamateixa època.

6


NNúúmm.. IInnvveennttaarrii:: 53097

OObbjjeeccttee:: Plat

TTaalllleerr:: Barcelona (Catalunya)

TTèèccnniiccaa:: Estannífera blanca amb decoració blava

SSèèrriiee:: Cirereta

CCrroonnoollooggííaa:: 1770-1776

MMiiddeess:: 20,1 D x 8,4 d x 4,3 cm alt

DDeessccrriippcciióó:: Pisa estannífera amb decoració en blau. Pasta ocre. Plat pla de parets rectes amb repeu d’a-

nell. Decoració de triple ramellet central amb el motiu “de la cirereta” en blau. D’aquest ramellet irradien

quatre segments compostos per tres línies, la central de les quals és més gruixada. Entre els espais que for-

men aquests segments es repeteix el motiu central. Hi podem veure la influència de la sèrie de l’arracada

per la sanefa de randa. La cronologia que s’hi dóna té relació amb la destrucció de sa Raval l’any 1776. Al

mateix lloc del pou negre, varen sortir dos plats complets més de la mateixa mida. S’ha realitzat la recons-

trucció de la peça a partir dels nombrosos fragments trobats.

BBiibblliiooggrraaffiiaa:: Batllori i Llubia (1949: 249 B). Alberti, S. (1982: 16-18)

FFoonntt:: Pou negre UUEE:: 5001 (Sector E) FFuunncciióó:: Taula, per a aliments sòlids

NNúúmm.. IInnvveennttaarrii:: 52915

OObbjjeeccttee:: Escudella

TTaalllleerr:: Albisola (Ligúria, Itàlia)

TTééccnniiccaa:: Vidriat de plom i manganès

SSèèrriiee:: À taches noiresCCrroonnoollooggííaa:: 1750-1776

MMiiddeess:: 11,7 D x 5,7 d x 6 cm alt

DDeessccrriippcciióó:: Terrissa vidriada amb coberta de plom de color marró i decoració de manganès de ratlles ona-

des a ambdues cares. Pasta de color vermell clar. Escudella completa, amb repeu anular.

Es tracta d’una producció d’Albisola i correspon a la tipologia ciotola de l’estudi de Milanese i altres.

En el conjunt del jaciment han sortit dues escudelles més i fragments d’altres.

S’ha efectuat la reconstrucció de la peça a partir dels nombrosos fragments trobats.

BBiibblliiooggrraaffiiaa:: Milanese, M.; Biagini, M.; Ventura, D. (1997: 349)

FFoonntt:: : Pou negre, casa gran UUEE:: 1002 (Sector C) FFuunncciióó:: Taula, per a líquids

Per aquesta edició de l’Imhotep, hem escollit dues peces de ceràmica representatives de l’exposiciótemporal de SSaa RRaavvaall ddeess CCaasstteellll.. LLaa hhiissttòòrriiaa dd’’uunn ppoobbllee aa ttrraavvééss ddeell mmaatteerriiaall aarrqquueeoollòòggiicc,que ens permeten fer-nos una idea de la intensa activitat comercial d’aquest poble durant elsegle XVIII.

44.. AALL NNOOSSTTRREE MMUUSSEEUU

7


EEll MMUUSSEEUU DDEE MMEENNOORRCCAA PPAARRTTIICCIIPPAA AA LLAA55ªª FFIIRRAA DDEE LLAA CCIIÈÈNNCCIIAA

CCiièènncciiaa ii ttèèccnniiqquueess ddee llaa mmaarr

La darrera setmana d’abril i la segona setmana de maig la Comunitat Autònoma de les Illes Balearsva organitzar la 55ªª FFiirraa ddee llaa CCiièènncciiaa, sota el títol de CCiièènncciiaa ii ttèèccnniiqquueess ddee llaa mmaarr, que va tenirper seus Palma, els dies 27, 28 i 29 d’abril i Eivissa els dies 11,12, i 13 de maig.

El GGaabbiinneett DDiiddààccttiicc ddeell MMuusseeuu ddee MMeennoorrccaa, amb la col·laboració de l’AAssssoocciiaacciióó dd’’AAmmiiccss ddeellMMuusseeuu ddee MMeennoorrccaa, va participar a les dues seus, amb una parada que va tenir per títol LLaa mmaarr,,rreebboosstt ddee llaa hhuummaanniittaatt.

Com cada any, la parada del nostre museu va tenir dos tipus d’ofertes. El primer, uns elementsinformatius, consistents en una gran pancarta on, sobre un fons de la mar amb la figura d’Oceanoss’explicava el sentit de la parada, uns panells amb la imatge, el text i una exposició de materialsetnològics i materials i reproduccions arqueològiques.

El segon tipus d’oferta era una sèrie de propostes d’activitats: un taller de reproducció de la deco-ració pictòrica d’una urna ibèrica amb temes relacionats amb la mar i d’una rajola catalana del s.XVIII, de tema mariner; una carpeta amb una làmina de mostres i les siluetes de nou peixos, ques’havien d’acolorir; un taller per aprendre la tècnica bàsica de la confecció d’una xarxa de pescar; idues aplicacions multimèdies sobre temàtica marinera.

55.. AACCTTIIVVIITTAATTSS DDIIDDÀÀCCTTIIQQUUEESS

8

IInnffaannttss ppiinnttaanntt llààmmiinneess ddee ppeeiixxooss aa llaa ppaarraaddaa ddeell MMuusseeuu ddee MMeennoorrccaa


66ªª SSEETTMMAANNAA DDEE LLAA CCIIÈÈNNCCIIAA AALL MMUUSSEEUU DDEE MMEENNOORRCCAA

Tot seguint el cicle d’activitats anuals programades per la UE,destinades a la difusió de la ciència al món escolar, entre els dies6 i 17 de novembre el MMuusseeuu ddee MMeennoorrccaa va celebrar la 66ªªSSeettmmaannaa ddee llaa CCiièènncciiaa, sota el títol de MMeennoorrccaa ii llaa mmaarr aall’’aannttiigguuiittaatt.

Per tal ocasió el Museu va oferir la visita guiada a una novaexposició temporal sobre les influències del seu entorn medite-rrani a Menorca, oberta a la primera planta de l’exposició per-manent. Aquesta exposició recull tot un seguit de materials quees presenten al públic per primera vegada, com la figureta debronze egipci, que representa el déu Horus o una punta de flet-xa grega, entre d’altres.

A la vegada, es van fer, al Gabinet Didàctic del Museu de Menorca, els tallers de decoració depeces de ceràmica antigues i de xarxa, que s’havien fet a la Fira de la Ciència i s’hi va afegir un tallerde nusos mariners.

Al llarg d’aquestes dues setmanes, hi van participar 19 grups escolars amb un total de 451 alumnes.

GGuussttaauu JJuuaannGabinet Didàctic del Museu de Menorca

HHoorruuss,, ffiigguurreettaa ddee bbrroonnzzee eeggiippccii

AAlluummnneess aall ttaalllleerr ddee xxaarrxxaa ii nnuussooss mmaarriinneerrss

9


10

Un any més, tal i com és ja habitual, l’AAssssoocciiaacciióó dd’’AAmmiiccss ddeell MMuusseeuu ddee MMeennoorrccaa ha organit-zat un CCaammpp ddee TTrreebbaallll AArrqquueeoollòòggiicc durant els mesos de juliol i agost de 2006. Aquesta activitatva adreçada sobretot a estudiants universitaris d’Història que tinguin previst dedicar-se a l’arqueo-logia; però hem de recordar que està obert a tots els membres de l’Associació i també a qualsevolaltra persona interessada pel nostre passat. El camp de treball d’enguany, igual que els d’edicionsanteriors, ha comptat amb l’aval científic i logístic del MMuusseeuu ddee MMeennoorrccaa, així com amb el recol-zament acadèmic de la UUnniivveerrssiittaatt AAuuttòònnoommaa ddee BBaarrcceelloonnaa, la UUnniivveerrssiittaatt ddee lleess IIlllleess BBaalleeaarrssi la UUnniivveerrssiittaatt ddee VVaallèènncciiaa. Cal agrair també l’ajut prestat pel CCoonnsseellll IInnssuullaarr ddee MMeennoorrccaa, laCCoonnsseelllleerriiaa ddee CCuullttuurraa,, EEdduuccaacciióó ii EEssppoorrttss, l’AAjjuunnttaammeenntt ddee MMaaóó, l’AAjjuunnttaammeenntt dd’’AAllaaiioorr i elMMiinniisstteerriioo ddee EEdduuccaacciióónn,, CCuullttuurraa yy DDeeppoorrttee. Totes aquestes institucions han contribuït, d’unamanera o altra, a fer possible el camp de treball.

Dins el context d’aquest camp de treball s’ha dut a terme una nova campanya d’excavació arque-ològica al poblat de TToorrrree dd’’eenn GGaallmmééss ((AAllaaiioorr)). Aquesta intervenció és la sisena que l’Associaciód’Amics del Museu de Menorca realitza en aquest jaciment; d’ençà que hi va excavar, per primercop, l’estiu de l’any 2001.

El camp de treball d’aquest estiu s’ha organitzat de la mateixa manera que els d’anys anteriors.Per una banda, s’havien plantejat uns objectius de caire científic: continuar amb l’estudi de la zonasud del poblat, per mirar d’entendre’n millor el traçat urbanístic i les fases cronològiques. Per altrabanda, es volien assolir també uns objectius didàctics: formar futurs arqueòlegs en totes les tasquesque implica la investigació arqueològica.

66.. CCAAMMPP DDEE TTRREEBBAALLLL AARRQQUUEEOOLLÒÒGGIICC TTOORRRREE DD’’EENN GGAALLMMÉÉSS 22000066

AAlluummnneess aassssiisstteennttssaall CCaammpp ddee TTrreebbaallll

AArrqquueeoollòòggiiccTToorrrree dd’’eenn GGaallmmééss -- 22000066


11

Aquest any, els alumnes assistents als cursos provenien de diverses universitats de l’estat espanyol:Universitat de Granada, Universitat de València, Universidad Complutense de Madrid, UniversitatAutònoma de Barcelona i Universitat de Barcelona. També vam tenir un jove alumne menorquí queestà cursant Batxillerat a l’IES Josep Miquel i Guàrdia d’Alaior i que ja havia participat a l’excavacióla campanya anterior. Van ser en total 8 alumnes, distribuïts en dos torns de dues setmanes. Un tornal mes de juliol, entre els dies 10 i 23, amb 4 alumnes i l’altre el mes d’agost entre els dies 7 i 20,amb 4 alumnes més. La resta de dies, durant els mesos de juliol i agost, l’equip d’arqueòlegs del’Associació d’Amics del Museu de Menorca va continuar amb els treballs de camp.

En aquesta campanya l’equip de treball ha estat format pels directors Joaquim Pons Machado,Carmen Lara Astiz i Antoni Ferrer Rotger, els tècnics Martí Carbonell Salom, Margarida AngladaMoll i Irene Riudavets González.

L’organització del curs ha seguit el mateix esquema que en anys anteriors, combinant la docènciai el treball d’investigació. Pel matí s’anava al jaciment a excavar, on es dividien els alumnes en diver-sos grups per realitzar les tasques d’excavació, des del treball de camp fins a la planificació de l’ex-cavació. Abans de dinar s’anava a la residència on s’allotjaven els estudiants (l’escola Mare de Deude Gràcia) a netejar la ceràmica recollida durant el matí. Per la tarda es donaven classes teòriquesals alumnes: prehistòria de Menorca, classificació i documentació de material arqueològic, dibuixarqueològic, etc.

TToorrrree dd’’eenn GGaallmmééssCCeerrccllee 77.. EEssttrruuccttuurraa dd’’hhààbbiittaatt dd’’èèppooccaa ttaallaaiiòòttiiccaa


En quant a la part de caràcter més estrictament científic, és a dir, l’excavació en sí, aquest any s’hacontinuat excavant el CCeerrccllee 77. La informació recollida durant aquesta campanya ens permet afir-mar que les hipòtesis de treball que havíem plantejat al final de la campanya anterior eren total-ment encertades: ens trobem davant d’una eessttrruuccttuurraa dd’’hhààbbiittaatt dd’’èèppooccaa ttaallaaiiòòttiiccaa molt sem-blant a altres que trobem a Torre d’en Galmés, que consta d’un pati central, al qual s’arriba a tra-vés d’un corredor que connecta amb la porta oberta a l’extrem sud, que dóna accés als diversosàmbits, disposats de forma radial al voltant d’aquest pati. Tal i com ja haviem observat l’any passat,el material ceràmic que hem recuperat és molt homogeni des del punt de vista cronològic: corres-

pon, majoritàriament, al segle III aC. Espot dir que no han aparegut materials(exceptuant els del nivell superficial)posteriors als darrers anys del segle IIIaC. Aquest fet ens fa pensar en la pos-sibilitat que l’edifici fos abandonat (ofins i tot destruït) com a conseqüènciade la Segona Guerra Púnica.

Durant aquesta campanya ha estatnecessari retirar un bon nombre degrans blocs de pedra, alguns del qualsestaven caiguts i altres estaven al seulloc però amenaçaven de caure si escontinuava traient el sediment que elsaguantava. Tots ells van ser numerats ifotografiats per poder ser restituïts a laseva posició original en acabar l’exca-vació.

Podem afirmar, per tant, que l’exca-vació d’aquest edifici ens permetràconèixer amb gran detall la distribuciói el funcionament d’un àmbit domèsticd’època talaiòtica. Aquest estiu hemrealitzat ja, de fet, troballes molt inte-ressants: hem tret a la llum l’entradad’un petit àmbit situat al costat delcorredor d’accés, just al costat de laporta de la casa. Aquest accés és molt

baix (1 metre d’alçada, aproximadament) fet que ens ha portat a considerar que es tractaria d’unespai destinat a guardar-hi bestiar petit, com porcs o cabres. També ens va sorprendre descobrir totauna sèrie “d’armariets empotrats”, destinats segurament a guardar-hi objectes d’ús personal, a laparet d’una de les habitacions de la casa.

En resum: aquest estiu hem obert una altra petita finestra des d’on observar la vida quotidianad’aquells menorquins tan llunyans de nosaltres en el temps, però tan propers en molts altresaspectes.

AAnnttoonnii FFeerrrreerrVocal del Camp de Treball Arqueològic Torre d’en Galmés

12


NNOOUUSS TTRREEBBAALLLLSS AARRQQUUEEOOLLÒÒGGIICCSS AALLDDEERREELLIICCTTEE DDEE BBIINNIISSSSAAFFÚÚLLLLEERR

Entre els dies 22 i 30 de setembre de 2006 lavvooccaalliiaa dd’’AAccttiivviittaattss SSuubbaaqquuààttiiqquueess dd’’AAmmiiccssddeell MMuusseeuu ddee MMeennoorrccaa juntament amb l’empre-sa d’arqueologia catalana AArrqquueeoollííttiicc TTeerrrraa--SSuubb, van portar a terme una sèrie de treballs derecerca al ddeerreelliiccttee ddee BBiinniissssaaffúúlllleerr, jacimentsituat just al mig d’aquesta cala del terme munici-pal de Sant Lluís.

El mes d’octubre de 2005 Arqueolític i els Amicsdel Museu de Menorca van realitzar un curs d’ini-ciació a l’arqueologia subaquàtica i a les tècniquesde prospecció que aquesta utilitza al Portd’Addàia, al jaciment del segle I a. C. de Na Carbó.Aquest curs anava dirigit tant als col·laboradorsde la secció subaquàtica del Museu de Menorcacom als arqueòlegs de l’illa que no treballen enaquest àmbit de l’arqueologia. A fi de donar con-tinuïtat al primer curs, es va proposar una segonapart en la qual els participants van poder col·labo-rar en els treballs d’excavació submarina realitzatsal derelicte de Binissafúller.

Els treballs arqueològics van ser dirigits pelsarqueòlegs d’Arqueolític Antoni Palomo i XavierAguelo i van ser coordinats per l’arqueòlegd’Amics del Museu Octavi Pons. A part d’aquesttres tècnics es va comptar amb la col·laboració del’arqueòleg de la Generalitat Valenciana Carles deJuan, que va realitzar la nova planimetria del vai-xell, i amb la col·laboració de l’arqueòleg JuanPinedo, que va realitzar l’excavació dels vaixellsfenicis de Mazarrón i l’excavació dels vaixells delport de Cartagena localitzat a l’illa d’Escombreras.Es va aprofitar l’estada d’aquests especialistes perrealitzar un cicle de conferències.

La filmació dels treballs arqueològics va ser por-tada a terme per dos col·laboradors d’Amics delMuseu, en José Cánovas i en Lluís Sintes Rita.

Els objectius del projecte d’investigació i del curspràctic van ser els següents:

l Aprofundir en els coneixements impartitsdurant el primer curs l’octubre del 2005.

l Col·laboració en una excavació arqueològicaper portar a la pràctica el coneixementsimpartits durant el primer curs

l Pràctica d’excavació subaquàtica amb elmuntatge de quadrícules i utilització demànegues de succió.

l Valorar l’estat de conservació del derelicte deBinissafúller, materials ceràmics i estructuradel vaixell, per poder dur a terme tasquespreventives de protecció i conservació.

l Valorar la possibilitat de realitzar futuresintervencions per excavar en la seva totalitatel derelicte.

Tots aquests objectius es van assolir des delmoment en què els alumnes van col·laborar en lestasques de recerca i excavació arqueològica i desdel moment en què es van localitzar les restes delvaixell excavades als anys setanta i es va podercomprovar que encara restava jaciment intacte.

77.. AACCTTIIVVIITTAATTSS dd’’AARRQQUUEEOOLLOOGGIIAA SSUUBBAAQQUUÀÀTTIICCAA

13


El jaciment es troba situat al mig de la cala deBinissafúller, a uns sis metres de fondària, sota unsòl marí format per sorra i prades de posidònia.Les rels d’aquestes praderies marines que agafenla sorra i la fan compacte han permès l’excel·lentconservació de les restes del vaixell i d’algunsmaterials ceràmics.

L’excavació arqueològica va posar al descobert,per una banda, les restes del vaixell. Aquestes vanaparèixer sota una capa d’1 metre i mig d’arena.Les restes conservades ens donen a conèixer unaembarcació construïda a casc amb la tècnica dellengüetes, clàvies i encaix. S’han documentat vuittraques de folre amb una unió entre elles mit-jançant la tècnica de juntes d’unió en diagonal.No s’han localitzat les quadernes del vaixell, peròs’han pogut documentar les empremtes deixadesper aquestes. Vorejant les quadernes hi ha unasèrie de perforacions en grups de quatre que ensduen a argumentar que les quadernes estavenfixades al casc amb la tècnica del cosit.

En un sondeig realitzat al costat oest de les res-tes de fusta va aparèixer, segellat sota una capade posidònia, un potent estrat arqueològic fèrtilformat per àmfores ibèriques. Quan es va procedira la neteja d’una àmfora ibèrica de boca plana esva localitzar al seu interior llavors de raïm, fet queens fa suposar que el vaixell transportava unacàrrega d’àmfores que contenien vi.

Relacionat amb el curs es va realitzar un cicle deconferències els dies 25, 26 i 27 de setembre a lasala d’actes del Museu de Menorca. Aquestesxerrades van ser impartides pels arqueòlegs OctaviPons, d’Amics del Museu de Menorca, que va pre-sentar una visió del patrimoni arqueològic sub-mergit de l’Illa, Juan Pinedo, de Múrcia, que ensva parlar de les excavacions realitzades aEscombreras amb motiu de l’ampliació del port deCartagena, i en Carles de Juan, de la ComunitatValenciana, que ens va parlar de l’excavació i pros-pecció de dos vaixells romans, els derelictes del’Albufereta i del Bou Ferrer.

El nombre d’alumnes que va participar al curs enles seves diferents vessants va ser d’una vintena iels treballs arqueològics van ser possibles gràcies al’aportació econòmica del CCIIMMee, i per l’ajut pro-porcionat per diferents empreses privades:AArrqquueeoollííttiicc TTeerrrraa--SSuubb, CClluubb ddee ssuubbmmaarriinniissmmeeSSoottaa ll’’AAiigguuaa ddee PPuunnttaa PPrriimmaa, RReeddoorrKKaa,RReessttaauurraanntt DDPP ddee CCaallaa TToorrrreett, PPaarroott MMeennoorrccaaSSLL i PPeeddrroo’’ss BBooaatt CCeenntteerr.

OOccttaavvii PPoonnss,, XXaavviieerr AAgguueelloo,,AAnnttoonnii PPaalloommoo ii CCaarrlleess ddee JJuuaannVocalia d’Activitats Subaquàtiques

de l’Associació d’Amics delMuseu de Menorca i Arqueolític Terra-Sub

14


SSOORRTTIIDDEESS 22000055Torre d’en Galmés 22185,64 500 22685,64

Subaquàtics 8210,75 8210,75

Fira de la Ciència 6758,84 6758,84

Publicacions 9350,35 9350,35

Hisenda 1175,89 1175,89

Reproduccions 1976,25 1309,12 3285,37

Guàrdies Museu 1596,5 1596,5

Museu 3104,08 3104,08

Impostos 62,79 0,74 63,53

Carlos Barrantes 3795,23 3795,23

Quota Federació 120 120

Oficina 381 381

Devolució socis 396,66 30,05 426,71

Liquidació IME 310,54 310,54

Liquidació OC 126,01 126,01

Comissions 88,4 18,41 12 118,81

Son Olivaret 993,36 993,36

TTOOTTAALL 6622550022,,6611

EENNTTRRAADDEESS 22000055Interessos 6,69

Caixes Museu 3157,34

Ajudes CIMe 12000

Vigilància fora d’hores 2041,32

Socis 3302,53

Traspàs fons 200

Ajudes CAIB publicació

paleopatologia 2800

Fira i Setmana de

la Ciència CAIB 14508,77

Varis Museu 986,96

Magon Torre d’en Galmés 1200

Llibres 152,98

Son Olivaret 2540

TTOOTTAALL 4422889966,,5599

22000055 EENNTTRRAADDEESS SSOORRTTIIDDEESSCaixa Catalunya 39246,56 59424,52

La Caixa 721,52 2054,32

Banca March 2928,51 1011,77

Sa Nostra 0 12

42896,59 62502,61

DDiiffeerrèènncciiaa -19606,02

SSaallddooss

Caixa Catalunya 28/12/2004 44291,25 21/12/2005 24113,29

La Caixa 05/11/2004 1534,81 02/12/2005 202,01

Banca March 10/11/2004 2452,33 22/12/2005 4369,07

Sa Nostra 23/11/2004 2189,75 01/07/2005 2177,75

50468,14 30862,12

DDiiffeerrèènncciiaa -19606,02

FFrraanncceesscc IIssbbeerrttTresorer de l’Associació d’Amics del Museu de Menorca

88.. EESSTTAATT DDEE CCOOMMPPTTEESS 22000055

15


AASSSSOOCCIIAACCIIÓÓ DD’’AAMMIICCSS DDEELL MMUUSSEEUU DDEE MMEENNOORRCCAAAvinguda Doctor Guàrdia s/n 07701 MAÓ

Tel. 971 35 09 55

www.amicsmuseumenorca.org

[email protected]

16

JJUUNNTTAA DDIIRREECCTTIIVVAA

PPRREESSIIDDEENNTT:: Antoni Cañellas

SSEECCRREETTAARRII:: Joaquim Pons

TTRREESSOORREERR:: Francesc Isbert

VVOOCCAALL CCAAMMPP DDEE TTRREEBBAALLLL AARRQQUUEEOOLLÒÒGGIICC TTOORRRREE DD’’EENN GGAALLMMÉÉSS:: Antoni Ferrer

VVOOCCAALL AACCTTIIVVIITTAATTSS SSUUBBAAQQUUÀÀTTIIQQUUEESS:: José Martínez

VVOOCCAALL SSOORRTTIIDDEESS II EEXXCCUURRSSIIOONNSS:: Sílvia Vilallonga

VVOOCCAALL BBUUTTLLLLEETTÍÍ IIMMHHOOTTEEPP:: Marta Pelfort

VVOOCCAALL VVIIAATTGGEESS: Biel Gonyalons

99.. LLAA BBOOTTIIGGAA

RReepprroodduucccciióó dd’’uunnaaccooppaa rroommaannaa ddee vviiddrree

ttrroobbaaddaa aa SSaa NNiittjjaa..

RReepprroodduucccciióó dd’’uunnuunnggüüeennttaarrii rroommàà ddee vviiddrree..

IImmiittaacciioonnss eenn ppllaattaa ddee ppeennjjoollllssdd’’èèppooccaa ttaallaaiiòòttiiccaa..

Us seguim presentant algunes de les imitacions i reproduccions de l’AAssssoocciiaacciióó dd’’AAmmiiccss quees troben a la venda a la botiga del MMuusseeuu ddee MMeennoorrccaa:

EEllss ssoocciiss dd’’AAmmiiccss ddeell MMuusseeuu ddee MMeennoorrccaa ggaauuddeeiixxeenn dd’’uunn 2255%%ddee ddeessccoommppttee eenn ttoottss eellss aarrttiicclleess ddee ll’’AAssssoocciiaacciióó..

IIMMHHOOTTEEPP · 2008-11-28 · formar part de l’exposició temporal Josep Vives Campomar....

Documents

Transcript of IIMMHHOOTTEEPP · 2008-11-28 · formar part de l’exposició temporal Josep Vives Campomar....