NÚ

MER

O 1

2 | N

OvE

MbR

E –

DEsE

MbR

E 20

08

quan s’és gran

La Vida SexuaL després de ser pares

Passar un bon Nadal

www.absroca.com

La revista del vostre equip d’Atenció Primària

salutfer

L’equip d’infermeria de la RocaEmbaràs i salut bucal

Editorial Sumari

SER PARES 12Infeccions respiratòries agudes: un mal comú a l’hivernS’anomena infeccions respiratòries agudes al

conjunt de malalties que afecten les vies per

on passa l’aire. Les poden causar tant els virus

com els bacteris i això fa que siguin molt con-

tagioses i per tant molt comunes en els nens i

nenes en edat escolar. GENT GRAN 15Passar un bon Nadalquan s’és granNadal és època de reunions familiars, de men-

jars especials i de regals. Però quan ens fem

grans, el Nadal pot portar també sentiments

de melanconia o de soledat. Cal viure el Nadal

sense imposicions i també anant amb compte

amb la dieta.

DONA I HOME 8 - 9Vida sexual després de ser paresEl naixement d’un fill comporta molts canvis en la vida familiar i de parella. Les relacions sexuals és

un dels àmbits que acostuma a veure’s més afectat i aquesta nova situació requereix un període i

unes estratègies d’adaptació.

VIURE JOVE 14La primera feina

Iniciar la vida laboral és un signe de maduresa.

Els períodes de vacances són una bona opció per

combinar feina i estudis, però és aconsellable

fer un esforç previ de reflexió i enfocar la nostra

carrera cap a un objectiu definit.

EL CAP DESTACA.. 4 - 5L’equip d’infermeria de la Roca

L’ABS la Roca ha estat un centre pioner a intro-

duir les consultes d’infermeria dins del serveis

d’Atenció Primària. El infermers i les infermeres

del Centre atenen les consultes per malalties

agudes com ara la grip, els constipats o els

mals d’esquena.

SALUT 10 - 11Proves diagnòstiques invasivesLes valoracions diagnòstiques invasives es

caracteritzen perquè introdueixen un element

extern dins el cos amb el propòsit de fer el

diagnòstic d’un òrgan o teixit. Algunes poden

tenir, a més, caràcter terapèutic.

salutfer

CRÈD

ITs

PREMI JAUME AIGUADERI MIRÓ A LA MILLOR

COMUNICACIÓ sANITÀRIA

salutfer2 salutfer 3

és una publicació gratuïta,

promoguda pels centres d’Atenció Primària

autogestionats amb l’objectiu d’impulsar els

hàbits saludables de la població.

Web revista: www.fersalut.comQualsevol suggeriment o comentari el podeu

expressar per telèfon al 93 446 02 33 o per

internet a l’adreça electrònica icesalud@icesalud.com

salutfer

és una publicació periòdica promoguda per: Albera Salut, ABS Alt Camp Oest, ABS La Roca del Vallès, CAP Can Rull,

CAP Muralles, EAP Osona Sud-Alt Congost, EAP Poble Sec, EAP Sardenya, EAPs Sarrià i Vallplasa Atenció Primària, EAP Vallcarca-Sant Gervasi, EAP Vic, EAP Can

Bou i EAP El Castell.

Comitè editorial: Sílvia Arpal, Òscar Autet, Nieves Barragán, Marta Camps, Lourdes Garcia, Núria Garcia, Maria Josep Guinovart, Antoni

Iruela, Jordi Lorente, Rosa Rovira, Ferran Vaquero, Roger Vinyeta, Eva Marimon i Beatriu Bilbeny.

Edició, disseny, producció i publicitat: ICE Salud. Passatge Mercader, 15. 08008 Barcelona. Tel. 93 446 02 33 icesalud@icesalud.com Dip.

Legal: B-41601-2003

Dr Josep Lluis Fernandez RoureDirector ABS la Roca del Vallès

Promoció de la salut bucodental infantilLes noves prestacions públiquesEn aquest espai editorial volem fer-nos ressò de la propera incorporació de les noves prestacions en promoció de la salut bucodental infantil, que el CatSalut ofereix en la Cartera Pública de Serveis. Fruit de l’acord entre el departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Sanitat i Consum.

Aquestes prestacions ja eren incorporades per iniciativa pròpia a l’EAP de la Roca del Vallès, des del maig del 2003. Una proposta que aleshores va ser innovadora, a partir d’ara aquestes prestacions formen part del conjunt del Sistema Sanitari a Catalunya.

Reproduïm integrament la carta adreçada als ciutadans des del Servei Català de la Salut:

salutfer4 salutfer 5

Des De fa sis anys, la unitat

D’infermeria Del l’aBs atén les

DemanDes Dels usuaris per les

malalties aguDes més freqüents

entre la poBlació. a partir D’aquí

valoren i gestionen la DemanDa

resolent-la, o Derivant-la amB el

professional assistencial més aDient.

aquest fet permet la optimització Dels

recursos humans i professionals i

una millor accessiBilitat Dels usuaris

al sistema De salut.

L’ABS la Roca destaca...

ara els usuaris demanen sovint ser atesos directament pels infermers de l’aBs de la roca. l’atenció vers els ciutadans pren una dimensió global i multi disciplinaria gràcies a la proximitat del tracte, el coneixement de la situació familiar i la col·laboració de la resta de l’ equip : atenció a l’usuari, metges, treball social i d’altres recursos i serveis de l’equip del centre.

del tracte, el coneixement de la situació familiar

i la col·laboració de la resta de l’ equip : atenció a

l’usuari, metges, treball social i d’altres recursos

i serveis de l’equip del centre.

UN modEL dE gEstióLa dilatada experiència de tots els membres

de l’Equip en hospitals i en centres d’atenció

primària han aconseguit que els serveis s’ajustin

a la demanda de la població i que l’Equip sigui un

dels més valorats a Catalunya. La Conselleria de

Salut així com experts en gestió sanitària d’altres

països de l’Amèrica Llatina, Europa i Àfrica han

visitat l’ ABS La Roca, per tal de conèixer el model

d’organització i gestió, entre d’altres, de la Unitat

d’Infermeria en Atenció Primària. A Catalunya les

iniciatives de l’ABS de la Roca han creat debat,

tot i així, d’altres equips comencen a organitzar-

se de forma innovadora.

Segons explica l’equip d’infermeria de l’ABS La

Roca, les competències professionals del seu

col·lectiu als centres d’atenció primària han

estat sovint desaprofitades i moltes vegades

infravalorades. El canvi de model proposat,

comporta un aprofitament dels recursos

competencials de les infermeres, una millor

utilització dels recursos mèdics i una atenció

social i sanitària més integral.

Un dels avantatges que aquesta redistribu-

ció de les responsabilitats té per als pacients

es que reben un tracte integrat i proper de

cada professional sanitari, des dels tècnics

d’atenció a l’usuari fins als metges. Els pa-

cients s’impliquen més en la observació dels

seus processos i el temps dedicat a cada un

d’ells mai baixa dels 10 minuts per visita.

Un gUany PeLs UsUarisL’ABS la Roca ha estat un centre pioner

en introduir aquest model de serveis en

atenció primària. De fet l’equip d’infermeria

tracta les patologies agudes freqüents, s’ocupa

del seguiment dels pacients amb dependència

i desenvolupa les tasques d’ educació per a

la prevenció i les auto cures de les malalties,

d’acord amb protocols d’actuació consensuats

amb la direcció i l’equip assistencial de l’ABS.

Ara, aquest model, s’està re- definint per ampliar

les funcions d’infermeria cap a d’altres àrees

d’intervenció sanitària.

Les infermeres Lourdes Santafe, Maite Romera,

Marta Pujol, Mireia Gallardo, Nùria Bartres

i l’infermer Càndido Martínez es mostren

orgullosos de la feina que fan a La Roca, i

reivindiquen que la seva professió va molt més

enllà de posar injeccions o prendre la temperatura.

Els seus estudis universitaris i la seva trajectòria

professional en l’àmbit de la salut, els hi donen

les habilitats professionals que aquest equip pot

desenvolupar amb professionalitat , seguretat i a

partir d’una visió de la salut i la malaltia centrada

en la persona i el seu entorn, a partir d’una visió

integral del pacient. Fets que deriven en una

major eficiència en la utilització dels recursos

socials i sanitaris aconseguint millors resultats i

una major satisfacció dels ciutadans.

Ara els usuaris demanen sovint ser atesos

directament pels infermers de l’ABS de la Roca.

L’atenció vers els ciutadans pren una dimensió

global i multi disciplinaria gràcies a la proximitat

Mitjançant la gestió dels cassos fem un

abordatge global de la demanda, una atenció

longitudinal, millorant la continuïtat de

l’assistència, creant una major proximitat amb la

població, afavorint les estratègies de participació

de, i amb la comunitat.

Els usuaris van trigar molt poc a acceptar que un

infermer o una infermera els visités, vetllés per

l’ acompliment terapèutic i per l’evolució de la

seva malaltia i aconsellés, fés costat i ensenyés

a les families i cuidadors aspectes de prevenció

postural, d’alimentació, d’hàbits higienics de

salut. els bons resultats en l’accessibilitat dels

ciutadans i en la continuïtat de l’assistència ,

a més de l’empatia pròpies dels professionals

d’infermeria han fet que aquest nou paradigma

d’atenció a l’usuari fos acceptat en poc temps.

L’aBS La Roca ha eStat un centRe pioneR en dEsENVoLUPAR un nou rol d’infermeria dins dels serveis d’atenció primària

els usuaris van trigar molt poc a acceptar que un infermer o una infermera els visités, vetllés per l’acompliment terapèutic i per l’evolució de la seva malaltia i aconsellés, fés costat i ensenyés a les famílies i cuidadors, aspectes de prevenció postural, d’alimentació, d’hàbits higiènics de salut. els bons resultats en l’accessibilitat dels ciutadans i en la continuïtat de l’assistència, a més de l’empatia pròpies dels professionals d’infermeria han fet que aquest nou paradigma d’atenció a l’usuari fos acceptat en poc temps.

salutfer6 salutfer 7

eMBaRÀS i SaLut BucaL

sovint hem sentit a les nostres mares i

àvies dir-nos: “ cada fill em va costar

un queixal”, pot ser veritat però de fet

no està relacionat amb la pèrdua de calç de

les nostres dents, doncs un cop formades

no retornen el seu contingut de calç al

cos. El que succeeix és que moltes vegades

augmenta el nombre de càries degut a

altres factors: durant l’embaràs acostuma

ha haver-hi un estat de languidesa i aquest

fet fa que tinguem necessitat de menjar en

petites quantitats més cops al dia, l’hàbit de

“picar entre hores” està relacionat amb un

risc més elevat de creació de càries. També

els anomenats “desitjos”, fan que mengem

molts cítrics que solen erosionar la superfície

de la dent, o en hores avançades de la nit

provoquen la necessitat de menjar aliments

dolços. Els vòmits en repetició i el reflux

gàstric, danyen la superfície de l’esmalt.

La primera causa dels problemes bucals són

les restes de menjar barrejades amb la calç

de la saliva i altres minerals i als àcids que

s’acumulen en les parets dentals, el que

anomenem placa bacteriana, que afavorirà el

desenvolupament de càries i la inflamació i

sagnat de les genives.

Tot el que ingereixis durant l’embaràs afecta

en el desenvolupament dental del teu fill.

El procés de calcificació d’algunes dents

(enduriment) s’inicia entre els 3 primers i

3 últims mesos de gestació, durant aquest

L’ABS la Roca destaca...

sully Urquizo

higienista i auxiliar de clínica de

l’aBs la roca

Dra. Carolina Cuadrado

odontòloga

aBs la roca

subgingival afavorint el creixement d’alguns

microorganismes específics de la malaltia

periodontal . tot i que existeixin aquests

canvis hormonals es poden prevenir les

malalties gingivals amb un bon manteniment

bucal: raspallant i passant el fil dental

correctament i diàriament i portant una dieta

equilibrada, d’aquesta manera es mantindran

unes genives saludables.

La visita periòdica a l’odontòleg ha de seguir-

se durant l’embaràs, és important realitzar

higienes en cada trimestre de l’embaràs si

és necessari o si més no l’administració de

fluor tòpic en la consulta, que ajudarà a la

mineralització de les dents i a la protecció

contra les càries. Per a evitar problemes

dentals durant la gestació, cal realitzar

almenys una visita al dentista , tot i no tenir

símptomes. Des de la consulta d’odontologia

us faran un diagnòstic i us aconsellaran

sobre la tècnica de raspallat adequada per a

mantenir una boca sana i evitar problemes

dentals en el futur.

Els tractaments odontològics més complexes

han de ser evitats durant el primer i últim

trimestre d’embaràs, si existeix algun antecedent

d’avortament ,algun risc o contraindicació

mèdica, l’odontòleg us aconsellarà postergar

el tractament, sempre que no sigui urgent, fins

a desprès del part. Els tractaments dentals es

poden realitzar de forma segura entre la 13 i la

21 setmanes de gestació.

sERVEis odoNtoLògics qUE Es REALit-zEN A L’Abs dURANt L’EmbARàs:

• Exploració preventiva de la cavitat oral

• Higienes bucals trimestrals, en cas de ser

necessari

• Aplicació de Fluor tòpic en consulta,

trimestralment

Consells i instruccions sanitàries en higiene,

dieta i salut, per a un correcte manteniment

bucal.

La instrucció en higiene oral, el consell

dietètic, fins hi tot la possibilitat de realitzar

tartrectomies (higienes bucals en la consulta)

en aquells cassos, en els que el procediment

permeti millorar sensiblement el control de

la placa dental, han de ser simultanis amb un

adequat diagnòstic de l’estat de la salut oral

i amb el consell terapèutic sobre les possibles

necessitats d’atenció urgent. Els professionals

d’odontologia són els especialistes capacitats

per als diagnòstics, prevenció i tractament de

les malalties orals.

La integració dels serveis d’odontologia amb

els serveis d’obstetrícia fa possible que totes

les dones en gestació puguin ser ateses en

revisió odontològica dins les primeres 12

setmanes d’embaràs.

l’emBaràs és un períoDe en quÈ es presenten necessitats específiques que ens

oBliguen a prenDre mesures extraorDinàries en el manteniment De la nostra

salut Bucal.

període és molt important la quantitat

de nutrients que subministres al teu

organisme.

PRiNciPALs PRobLEmEs EN LEs doNEs EmbARAssAdEs:Càries: Com hem comentat anteriorment,

moltes dones creuen que en cada embaràs

es perd una dent, res més lluny de la realitat.

La càries és el resultat de reiterats atacs a

l’esmalt dental i pot ser evitat mitjançant el

raspallat i l’ús del fil dental.

Gingivitis de l’embaràs (sagnat de les genives): la placa no eliminada pot irritar

les genives, transformant-les en vermelloses,

color intens, textura llisa i brillant, a més

fàcilment sagnants al raspallat, és el que

anomenem gingivitis , la gingivitis pot ser

el inici de problemes més seriosos tant a les

genives com a l’os que suporta les dents.

Per això si abans de l’embaràs les genives ja

eren malaltes hi ha moltes possibilitats que

durant els mesos de gestació s’apreciï un

augment de la mobilitat de les dents, que

no millorarà fins a la fí de la gestació. I que

necessitarà d’un tractament periodontal ( de

les genives) específic en la consulta.

Durant l’embaràs la gingivitis està present

en gaire bé el 80% de les dones. Aquesta

freqüència s’atribueix a alteracions

hormonals dels estrògens i progesterona,

aquestes hormones alteren l’ecosistema

Per a evitar problemes dentals s’ha de

mantenir una bona higiene bucal, raspallar

les dents almenys 2 cops al dia, si és necessari

amb un raspall més suau i utilitzar el fil

dental per les zones on el raspall no arriba.

L’augment del consum de calç amb iogurts,

formatges, llet..reforçarà els ossos i les dents,

a més del consum de proteïnes procedents

de carns, de peix i llegums, que ajudaran en

la defensa front les infeccions. Les Vitamines

B, C i D seran un bon recolzament.

El servei d’odontologia de l’abs , vol afavorir

l’accés horari, per això darrerament s’han

inclòs els dissabtes al matí per a les visites a

dones gestants.

salutfer8 salutfer 9

Dona i home

La vida sexual després de ser pares

toRnaR-Se a enaMoRaREL NAIxEMENT D’UN FILL és UNA ExPERIÈNCIA qUE OMPLE DE JOIA PERò qUE TAMbé COMPORTA MOLTs CANvIs EN LA vIDA FAMILIAR I DE PARELLA. LEs RELACIONs sExUALs és UN DELs ÀMbITs qUE ACOsTUMA A vEURE’s Més AFECTAT I AqUEsTA NOvA sITUACIÓ REqUEREIx UN PERíODE I UNEs EsTRATÈGIEs D’ADAPTACIÓ.

E l desig sexual és tan divers com ho són

les persones i en aquest terreny les

generalitzacions són perilloses, però els

experts coincideixen a assenyalar que després de

ser mares, les dones perden bona part de l’interès

sexual cap a les seves parelles.

LEs cAUsEs bioLògiqUEsLa Cristina Silvente és psicòloga especialitzada en

psicologia perinatal i ens explica que una causa

important d’aquest fet són els dràstics canvis

orgànics que pateix la dona en ser mare. El seu

cos s’està preparant des de l’embaràs per atendre

el nadó de manera que el seu fill passi a ser la

prioritat. Fins i tot les seves percepcions cerebrals

comencen a canviar, per exemple, per ampliar el

sentit de l’oïda per tal que pugui percebre qualsevol

moviment del nadó.

D’altra banda el cos no està per tenir una altra

criatura i instintivament la dona defuig els contactes

Les prioritats de la dona canvien en ser mare. Ja des de l’inici de l’embaràs el seu cos i la seva ment es preparen per tenir cura del seu fill

sexuals. La Cristina Silvente comenta que “es parla

de la quarantena i molts homes estan esperant que

passi aquest període, però moltes vegades pot ser

molt més que això”.

Una altra explicació és que durant l’alletament

es segreguen hormones, com l’oxitocina i les

endorfines, que també intervenen en la relació

sexual, i que arriben al cervell de la dona quan

alleta. D’aquesta manera el seu cervell està satisfet

i no necessita la relació sexual.

També hi juga un paper important el fet que la

dona s’ha de llevar durant la nit diverses vegades

per donar el pit al nadó i està més cansada i també

pot trobar dificultats en l’alletament que fan que

no se senti còmoda.

Un altre factor molt important són els efectes

del part i del postpart. Moltes vegades el part no

és com la dona esperava i això afecta també la

seva sexualitat. La situació pot variar molt segons

com ha estat el part, si ha estat traumàtic, si hi

ha hagut danys físics, si hi ha hagut episiotomia.

L’episiotomia és una incisió al perineu i la vagina

practicada en el moment de l’expulsiu i les dones

sovint triguen molt a recuperar-se’n tant físicament

com psicològicament. La Cristina Silvente afirma

que “això passa molt més sovint del que la gent

pensa, perquè és un tema del qual no se’n parla”.

LEs cAUsEs EmocioNALsTambé afecta la dona el fet que hi hagi hagut coses

que no li han deixat fer en el part o després del part,

reCOManaCiOns Per a La PareLLa• Parlar-ne: la comunicació és una eina bàsica. La dona es pot sentir culpable i l’home es pot sentir

inhibit o li pot saber greu tenir més demanda de la que la dona pot satisfer.

• Aquests sentiments s’han d’expressar per tal de ser-ne conscients, evitar l’enquistament de la situació

i, a poc a poc, anar retrobant l’equilibri.

• El paper de l’home és molt important a l’hora de tornar a atraure l’interès de la seva dona. Això vol dir

tenir cura de la part afectiva de la dona: escoltar-la, abraçar-la, estar per ella.

• Si la parella no es veu capaç de reconduir la seva relació i trobar-se tots dos còmodes és

aconsellable que consultin un especialista o també és útil participar en tallers de postpart

per compartir experiències.

• En l’àmbit fisiològic, els exercicis de Kegel —que consisteixen a contraure i relaxar la musculatura pu-

bococcígia— són essencials per tonificar els músculs vaginals i tornar a una vida sexual normal després

del part. Perquè siguin efectius s’han de repetir 200 cops al dia, normalment en 4 tandes de 50.

sobretot en casos de cesària. “La dona no expressa

aquesta frustració o si ho fa no l’escolten. En molts

casos es minimitzen els sentiments de la mare i

això pot tenir implicacions com estats depressius,

malsons o altres patologies.”

La dona també és més sensible a crítiques i

comentaris de la família, dels coneguts. A més, el

seu cos ha canviat respecte a abans de quedar-se

embarassada i moltes vegades no se sent a gust

amb els canvis.

qUAN LA sitUAció No AcomPANYALes futures mares, sobretot les primípares, tenen

unes expectatives sobre els nadons: haurien de

dormir, menjar i tornar a dormir. Però a la realitat

es troben moltes vegades que el nen plora molt,

menja a totes hores, necessita atenció constant.

Això fa que les mares es vegin desbordades i les

limiti a l’hora de gaudir d’altres parts de la seva

vida, com pot ser la relació de parella.

EL PAPER dE L’HomEDavant aquest panorama el paper de l’home és

fonamental i la seva percepció varia segons com

ha viscut l’embaràs i com entén la relació de

parella. Si limita la seva manera d’expressar l’afecte

a la relació sexual es pot sentir sol i abandonat.

Per això és necessari un procés per entendre i

adaptar-se a la nova situació, viure la vinguda del

nadó, implicar-se en els nous rols. És molt important

el seu suport a la dona. Per a la Cristina Silvente “és

una mica un procés de re-enamorament, tornar

a conquerir la dona. Fer-li abraçades, manyagues,

fer-li un regal, una sorpresa. En definitiva, donar-li

suport en la part afectiva”.

Més informació a www.cristinasilvente.com i a

www.lauragutman.com

La maternitat i la paternitat requereixen

una adaptació que afecta tots els aspectes de

la vida, i també el sexual

mamografia, o en les biòpsies cerebrals guiades per

TAC, ressonància magnètica o angiografia.

La biòpsia endoscòpica s’obté mitjançant un

endoscopi que s’insereix per un orifici natural o per

una petita incisió quirúrgica. Mitjançant un sistema

d’il·luminació i una petita càmera, l’endoscopi

permet observar les lesions dels òrgans

buits o cavitats del cos, i amb les pinces que

incorpora dins del tub també permet extirpar

petits fragments de teixit. En són exemples les

biòpsies obtingudes mitjançant endoscòpies de

colon, esòfag o estómac, per al diagnòstic del

càncer.

Les biòpsies per punció poden ser per aspiració, i

es fan amb agulla fina connectada a una xeringa

per extreure cèl·lules aïllades que serveixen per

fer una citologia (estudi de l’estructura i funció

de les cèl·lules d’un teixit). O poden ser per

punció amb una agulla més gruixuda, que és

buida i que es dispara mitjançant una pistola

automàtica per obtenir una mostra de teixit,

que serveix per fer estudis histològics. Aquestes

biòpsies normalment van guiades per mitjans

radiològics com ecografia, mamografia o TAC.

LAPARoscòPiALa laparoscòpia (el mot grec lapára significa

‘abdomen’) és una endoscòpia que permet la visió

de la cavitat de la pelvis i abdominal. A través

d’una fibra òptica, introduïda per una incisió

quirúrgica, s’il·lumina la cavitat i amb la

càmera connectada se n’observen les imatges.

Normalment s’hi introdueix aire o CO2 per

dilatar l’abdomen.

A part de servir per diagnosticar, aquesta

tècnica serveix per fer pràcticament qualsevol

intervenció quirúrgica a l’àrea. Els avantatges

respecte a la cirurgia oberta són que la incisió

és molt més petita i la recuperació més ràpida.

L’inconvenient és que permet l’accés a òrgans

vitals que poden resultar danyats i per tant

requereix una expertesa i una sòlida formació

del cirurgià que la practica.

AmNiocENtEsiEs tracta d’una prova invasiva de diagnòstic prenatal

que serveix per determinar el cariotip (descripció

cromosòmica) i esbrinar un possible defecte

Proves diagnòStiqueS inVaSiVeSLES PROVES DIAGNòSTIqUES INVASIVES ES CARACTERITzEN PERqUè INTRODUEIxEN UN ELEMENT ExTERN DINS EL COS AMb EL PROPòSIT DE fER L’AVALUACIÓ D’UNA MALALTIA O L’ESTUDI D’UN òRGAN O TEIxIT. ALGUNES PODEN TENIR A MéS CARàCTER TERAPèUTIC, JA qUE EN LA MATEIxA INTERVENCIÓ ES REALITzA UN TRACTAMENT.

salutfer10

Salut

EN AqUEsT ARTICLE TRACTEM LEs PROvEs

INvAsIvEs Més COMUNEs.

biòPsiAEs tracta de l’extracció o extirpació d’una mostra

de teixit per examinar-la al laboratori en la recerca

d’una patologia o per comprovar la compatibilitat

de teixits abans d’un trasplantament. La paraula

està composta de bíos que significa ‘vida’ en grec, i

ópsis, que significa ‘vista’, ‘aparença’. Hi ha diferents

tipus de biòpsies:

La biòpsia excisional es du a terme al quiròfan per

extirpar completament un òrgan o tumor. S’aplica

d’origen cromosòmic en el fetus (per exemple, la

síndrome de Down). Està especialment indicada

en dones embarassades de més de 38 anys o amb

antecedents familiars de risc. També s’indica quan

els resultats de les ecografies facin sospitar d’una

malformació o alteració cromosòmica del fetus, d’un

creixement fetal per sota del normal, d’alteracions

en el líquid amniòtic o quan les anàlisis de sang

(triple screening) realitzades a la gestant donin un

índex de risc superior al poblacional.

L’amniocentesi consisteix en l’extracció d’una

mostra de líquid amniòtic mitjançant la punció amb

una agulla molt fina de la cavitat uterina, a través

de la paret abdominal de la mare. Es realitza sota

control ecogràfic simultani.

L’anàlisi del líquid amniòtic permet

diverses determinacions cromosòmiques,

bioquímiques i citològiques. Es realitza

salutfer 11

Les proves diagnòstiques invasives acostumen a realitzar-se sota anestèsia local o general per amortir el dolor que produeixen

entre les setmanes 14 i 16 de la gestació.

cAtEtERismE i ANgiogRAFiA PER cAtÈtERUn catèter o sonda és un tub llarg i prim emprat

per explorar, eixamplar, injectar o evacuar

un conducte o un òrgan buit. El cateterisme

diagnòstic cardíac consisteix en la introducció

del catèter per les venes o artèries dels engonals,

el coll o els braços. Si la finalitat és l’estudi de

les artèries cardíaques, la tècnica s’anomena

coronariografia. Si el catèter arriba fins al cor,

la tècnica s’anomena angiografia cardíaca. Per a

l’estudi de les cavitats cardíaques de la dreta s’hi

arriba des de les venes, i per a l’estudi de les de

l’esquerra, des de les artèries.

Un cop dins el cor, s’injecta a través del catèter

una substància radioopaca o contrast que permet

visualitzar amb tècniques radiològiques l’interior

del cor, el seu moviment i el funcionament de

les vàlvules.

També es practiquen angiografies per examinar

els vasos del cervell, els ronyons, la pelvis, les

cames i diagnosticar-hi possibles malalties, com

aneurismes (bossa formada per la dilatació de les

parets d’una artèria o d’una vena) o trombosis

(coàguls).

El cateterisme diagnòstic cada cop se substitueix

més per altres tècniques menys agressives

com l’ecocardiografia Doppler, la ressonància

magnètica o el TAC.

ANgioPLàstiA i ‘stENt’En canvi sí que s’usa cada cop més el cateterisme

terapèutic per tractar o corregir les cardiopaties

i evitar intervenir quirúrgicament. Aquest és el

cas de les angioplàsties, que són reconstruccions

dels vasos malalts o danyats.

Si es tracta d’un aneurisma, es poden administrar

substàncies a través del catèter per contraure

el teixit o col·locar dispositius com els coils

(espirals) al voltant dels quals es forma un petit

coàgul que controla l’aneurisma.

Per contra, si el problema és l’obstrucció del

vas, es pot col·locar un stent, que és un petit

tub semirígid que manté l’artèria o la vena

dilatades.

en els tumors de mama petits, en les lesions cutànies

sospitoses i en cas de limfoma.

A la biòpsia incisional es talla només un tros de

teixit. Aquesta tècnica s’utilitza en els tumors situats

en teixits tous, com els músculs, el cervell, fetge o

pulmó i la pell sobretot, bé perquè aquests òrgans

no es poden extirpar o bé perquè la lesió és molt

gran o estesa.

Les biòpsies estereotàctiques són les que es realitzen

amb l’ajut de proves d’imatge en tres dimensions per

tal d’ubicar la lesió. S’utilitzen en casos de tumors

de mama que no es localitzen pel tacte però sí per

Salut a la llar

ELs MINERALs sÓN COMPONENTs INORGÀNICs qUE ObTENIM DELs ALIMENTs I sÓN IMPREsCINDIbLEs PER AL DEsENvOLUPAMENT DE LEs FUNCIONs vITALs. PARTICIPEN EN L’ELAbORACIÓ DE TEIxITs, EN LA síNTEsI D’hORMONEs I EN LA MAJOR PART DE LEs REACCIONs qUíMIqUEs.

Judith vilaDiplomada en Infermeria

Dietista i nutricionista

eap|sardenya

salutfer 13

L es infeccions respiratòries agudes (IRA)

són la principal causa de consulta en els

serveis de salut, sobretot a l’hivern. El

terme aguda no significa que sigui greu, sinó que

el quadre patològic s’ha iniciat fa pocs dies. Són

més freqüents quan es produeixen canvis bruscos

de temperatura i en l’exposició a ambients molt

contaminats, a llocs poc ventilats o a on es fuma. De

promig en àrees urbanes, un nen presenta entre 5 i

8 episodis d’IRA l’any, mentre que en àrees rurals la

incidència és més baixa.

tiPUsEs classifiquen segons les vies respiratòries que

afecten, que poden ser les vies altes: nas (rinitis),

gola (faringitis), sins paranasals —cavitats de la

cara i de la base del crani que es comuniquen amb

el nas— (sinusitis), oïda mitjana (otitis), amígdales

(amigdalitis) i epiglotis —llengüeta cartilaginosa

que en el moment de la deglució tapa la glotis—

(epiglotitis); o bé poden ser les vies baixes: laringe

o cordes vocals (laringitis), tràquea (traqueïtis),

Ser pares

salutfer12

infeccions respiratòries agudes: un MaL coMú a L’hiVeRns’ANOMENA INFECCIONs REsPIRATòRIEs AGUDEs AL CONJUNT DE MALALTIEs qUE AFECTEN LEs vIEs PER ON PAssA L’AIRE. LEs PODEN CAUsAR TANT ELs vIRUs COM ELs bACTERIs I AIxò FA qUE sIGUIN MOLT CONTAGIOsEs I PER TANT MOLT COMUNEs EN ELs NENs I NENEs EN EDAT EsCOLAR.

els minerals a la dieta

QUan CaL anar a La COnsULta?Sempre en nadons menors de tres mesos o quan la febre és de més de 39ºC, dura més de dos dies o

reapareix; si els símptomes duren més de set dies; si fa mal l’oïda o supura; quan el mal de gola és tan

intens que impedeix menjar; quan el nen no té gana, està molt irritable, inactiu o té molta son; quan

té secrecions groguenques als ulls, orina poc, respira més de pressa que normalment o amb dificultat,

fa xiulets en respirar o té tos amb flegma.

COM es transMet eL refredat?El refredat s’encomana a casa, a l’escola i als llocs concorreguts. La tos i els esternuts disseminen

partícules virals que s’inhalen o entren en contacte amb les mucoses d’una altra persona.

D’altra banda, els virus poden sobreviure a les mans del malalt durant més de dues hores i sobre les

superfícies que ens envolten, durant alguns dies. Per això la millor mesura per evitar el contagi és ren-

tar-se sovint les mans amb aigua i sabó. És millor utilitzar mocadors de paper, que es llencen després

de cada ús, que no pas de roba.

FòsFoR (P)Intervé en el manteniment dels ossos i les dents i en quasi tots els processos metabòlics. Ajuda a mantenir el pH de la sang, és un component important de l’ADN i dels teixits cerebrals. Es troba a la majoria d’aliments, però les principals fonts són fruits secs, llegums i cereals.

PotAssi (K)Està implicat en la fisiologia dels nervis i els músculs. Manté l’equilibri àcid-base de les cèl·lules i regularitza la quantitat i repartiment de l’aigua a l’organisme. El trobem a les verdures i fruites fresques (plàtan sobretot), llegums, fruits secs, cafè i cacau.

sodi (Na)El sodi és present a tots els aliments de forma natural i està especialment concentrat al formatge, pa, carns i peixos fumats o salats. A més, s’afegeix en forma de sal comuna o de saboritzant als aliments i per això normalment n’ingerim més del que necessitem. El potassi redueix l’excés de sodi.

FERRo (Fe)Una de les funcions més importants del ferro és oxidar la glucosa per convertir-la en energia. Combinat amb les proteïnes forma l’hemoglobina que transporta l’oxigen als teixits. Activa les vitamines del grup B i estimula la immunitat i la resistència

PrOBLeMes Per eXCÉs O dÈfiCit deLs PrinCiPaLs MineraLs

- Els principals afectats en el dèficit de calci són els ossos i les dents, que estan compostos

fonamentalment per aquest mineral.

- La insuficiència de magnesi es pot traduir en irritabilitat, disminució de reflexos, trastorns

premenstruals, osteoporosi i càries.

- La carència de potassi es pot traduir en debilitat muscular, insuficiència cardíaca i tensió

baixa. Un símptoma de falta de potassi són les rampes en practicar exercici.

- La carència de sodi es pot donar si es prenen diürètics, si se sua molt i en quadres de diarrea

o vòmits. Els símptomes són deshidratació, mareig i tensió baixa. Per contra, l’excés de sodi

provoca hipertensió, malalties coronàries, retenció de líquids i sobrecàrrega dels ronyons.

- La insuficiència de iode pot provocar hipotiroïdisme i goll. Per contra, l’excés provoca hi-

pertiroïdisme.

bronquis (bronquitis), bronquíols (bronquiolitis),

alvèols (alveolitis) i parènquima pulmonar o teixit

que cobreix els pulmons (pneumònia).

Les IRA normalment comencen amb un refredat

comú que pot ser originat per més de 200 virus

diferents, essent els més freqüents el rinovirus,

el virus sincític respiratori (RSV), l’adenovirus i

el virus influenza, que és el que causa la grip. La

majoria dels quadres gripals són lleus o moderats

i es resolen al cap de vuit o deu dies. Però els

virus, en deteriorar els mecanismes de defensa de

l’organisme, poden facilitar l’atac de bacteris que

causin infecciones d’oïda, sinusitis, angines o, en

casos extrems, pneumònia.

sÍmPtomEs i tRActAmENtEls símptomes de la infecció respiratòria benigna

són nas tapat, dificultat per respirar, mocs, tos, mal

lleu a la gola i febre lleugera, mal de cap i malestar

general.

És important treure la mucositat de les fosses

nasals i si és necessari fer servir sèrum fisiològic.

Cal que cada hora aproximadament el nen begui

un gotet d’aigua, suc natural o un brou suau. Si

té febre o malestar és bo que s’estigui al llit i cal

ventilar l’habitació dos cops al dia com a mínim.

No és recomanable medicar els nens per un

refredat, ja que el procés ha de seguir el seu curs.

Si es prefereix alleugerar els símptomes amb un

fàrmac, cal consultar abans el pediatre. Això és

especialment rellevant en el cas dels antibiòtics, ja

que el pediatre sap distingir si el quadre és bacterià

o el causa un virus.

física. Són rics en ferro la carn, peix, llevat de cervesa, algues marines, cereals (quinoa), llegums (mongetes vermelles, cigrons, soja, llenties, tramussos, pèsols), fruits secs, verdures de fulla verda i remolatxa.

iodE (i)És indispensable per al bon funcionalment de la glàndula tiroide, que controla el metabolisme de tot el cos. Ajuda al creixement, millora l’agilitat mental, crema l’excés de greix i participa en el desenvolupament d’ungles, cabell, pell i dents. El trobem a la sal marina, peix, marisc, algues i vegetals conreats en sòls rics en iode.

mAgNEsi (mg)El magnesi manté l’equilibri de les neurones i actua sobre la transmissió nerviosa, ajuda a fixar el calci i el fòsfor i prevé els càlculs renals. Es troba en els fruits secs, cereals (germen de blat, llevat, mill, arròs i blat), llegums i germinats.

ziNc (zn)El zinc afavoreix la pell, el cabell, les ungles i les membranes mucoses. Ajuda a controlar el creixement i es concentra en els òrgans genitals, les glàndules endocrines, cabell, ungles i ossos. Participa en el funcionament de 70 reaccions enzimàtiques i destrueix elements tòxics per a l’organisme. El trobem en els cereals integrals, fruits secs (llavors de carbassa i de gira-sol, cacauets, nous, ametlles, avellanes), verdures (ceba, all, julivert, mongetes tendres), bolets, llegums, carn, fetge, ous, marisc i te.

cRom (cr)El crom regula el metabolisme del sucre i els nivells de colesterol i triglicèrids. Aliments rics en crom són els olis vegetals, llevat de cervesa, cereals integrals (ordi i blat de moro), nous, poma, enciam, patates, créixens, bolets, ceba, bròquil, fetge de vedella, pollastre i marisc.

Més informació a www.gencat.net/ics/usuaris/campanyes/refredat_

grip/ i a www.camfic.org

Els minerals són elements químics bàsics per a una bona funció metabòlica, i l’aigua que circula entre els diferents teixits els porta en

solució. El 4% del pes corporal està compost per 19 minerals diferents que es consideren indispensables per a la vida humana.

tiPUs dE miNERALsEls minerals es classifiquen, segons la quantitat que se’n troba en els teixits vius, en:• Macronutrients o elements principals (en necessitem més de 100 mg al dia): calci, fòsfor, potassi, sodi, ferro i iode.• Oligoelements (en necessitem menys de 100 mg al dia): magnesi, coure, zinc, molibdè, manganès, cobalt, fluor, sofre, clor, crom i seleni.

cALci (ca)És el mineral més abundant en el cos humà i la seva principal funció és la construcció i manteniment dels ossos i les dents. També participa en altres funcions molt importants com la transmissió de l’impuls nerviós o la permeabilitat de la cèl·lula. La correcta assimilació del calci depen del fet que a més d’ingerir-lo hi hagi disponibles altres elements com la vitamina D, que participa en el procés d’absorció a l’intestí prim. Es troba en els làctics, fruits secs, verdures, llegums, cereals (civada, blat) i fruita (figa seca, panses, dàtils).

salutfer 15

L’Àngela i la Loli són responsables del Grup

de Dones en Forma i de l’Aula Cultural Gent

Gran del centre cívic Torre Llobeta de Bar-

celona. Malgrat que són molt amigues, cadascuna

es planteja el Nadal de manera molt diferent. Totes

dues han perdut familiars molt propers i aquesta

és una època que els recorda els que ja no hi són.

L’estratègia de la Loli per vèncer aquesta malenco-

nia va ser des del principi mantenir les tradicions de

tota la vida a casa: reunir-se amb els seus fills i néts,

germans i nebots, cantar cançons i intentar passar-

ho el millor possible. La Loli comenta: “M’agrada

molt fer treballs manuals i el Nadal és molt bona

excusa per fer coses boniques; setmanes abans ja

estic pensant com guarniré la casa aquest any, i fer

el pessebre amb els meus néts també em fa molta

il·lusió.”

En canvi l’Àngela no celebra el Nadal a casa des que

va perdre el seu marit i el seu fill. “Preferim anar amb

les meves filles a un restaurant, perquè quedar-nos

a casa ens porta massa records.” Aquests podrien

ser dos exemples ben diferents de viure el Nadal a

la tercera edat. Totes dues opcions són ben vàlides.

L’important és viure el Nadal de manera coherent

amb el que es desitja i sense obligacions, imposi-

cions, ni deixar-se portar pel que fan els altres o pel

que toca.

I és que a part de reunions familiars, el Nadal també

Gent gran

Passar un bon Nadalquan S’éS gRan

El Cap d’Any pot ser una bona excusa per fer balanç, proposar-nos canviar coses amb les quals no estiguem del tot contents o iniciar projectes que desitgem fa temps

NADAL és ÈPOCA DE REUNIONs FAMILIARs, DE MENJARs EsPECIALs I DE REGALs. PERò qUAN ENs FEM GRANs, EL NADAL POT PORTAR TAMbé sENTIMENTs DE MALENCONIA O DE sOLEDAT, qUAN ELs NOsTREs éssERs EsTIMATs NO hI sÓN. PER AIxò CAL vIURE EL NADAL sENsE IMPOsICIONs I TAMbé ANANT AMb COMPTE AMb LA DIETA I vIGILANT LA sALUT.

salutfer14

Viure jove

INICIAR LA vIDA LAbORAL és EL PRIMER PAs CAP A LA INDEPENDÈNCIA ECONòMICA I UN sIGNE DE MADUREsA. LA PRIMERA FEINA és UNA OPORTUNITAT ÚNICA PER PORTAR A LA PRÀCTICA UNA sÈRIE D’hAbILITATs PsICOsOCIALs I COMPETÈNCIEs qUE hEM hAGUT D’ANAR DEsENvOLUPANT DEs DE LA INFANTEsA.

amb la gent i, per exemple, saber presentar un pro-

jecte d’una manera sintètica i persuasiva. La comu-

nicació també vol dir tenir cura de la imatge que es

dóna i evitar que entri en conflicte amb la filosofia

de l’empresa o del sector.

La M.ª José Poza emmarca la iniciativa dins d’uns

marges, ja que quan es planteja un problema a

l’empresa li agrada que el jove qüestioni i proposi,

però també que demani una aprovació abans de

portar a terme una idea pròpia.

INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL A LA FEINA

L’autocontrol i l’autoconeixement formen part

de la intel·ligència emocional, que vol dir

reconèixer, acceptar i canalitzar les

emocions i els sentiments. En aquest

àmbit, l’automotivació és una eina

bàsica que mitjançant el coneixe-

ment dels punts forts i febles per-

met potenciar-ne uns i minimitzar

els altres.

Finalment, una actitud positiva i el

sentit de l’humor són les millors eines

per superar els obstacles de l’entorn labo-

ral. Són dues maneres de controlar l’estrès,

ja que permeten donar la volta a una situa-

ció, desdramatitzar i prendre distància. En

aquest sentit la M.ª José Poza reconeix que

“els empresaris valoren i reconeixen la ca-

pacitat dels joves d’aportar aire fresc a les

seves organitzacions”.

Més informació a

www.porta22.com.

T ot procés de recerca de feina hauria

d’iniciar-se amb una pregunta prèvia: “Sé de

què vull treballar?” Porta22 Espai de Noves

Ocupacions de l’entitat municipal Barcelona Activa

ofereix eines que ajuden a descobrir els interessos

professionals i les competències clau per definir

l’objectiu professional. L’autoconeixement no es li-

mita a valorar els coneixements i experiències, sinó

que s’hi han d’afegir els trets de personalitat i les

competències personals. En aquest sentit, Porta 22

ha desenvolupat un diccionari de competències que

inclou més de 20 definicions.

ADAPTAR-SE A LA REALITAT

Segons la psicòloga M.ª José Poza, especialista en

organització i empreses, “el jove té idealitzat el món

laboral i si no ha fet petites incursions mentre estu-

diava moltes vegades la primera feina pot suposar

una desil·lusió”. Emfatitza el fet que “és molt impor-

tant tenir una mentalitat oberta i una actitud proac-

tiva, que vol dir intentar gaudir de la tasca, posar-hi

interès i buscar-hi la satisfacció”.

Entre les habilitats que actualment més demanen els

empresaris hi ha la capacitat de relació, que vol dir

ser agradable, transmetre vivesa i energia. L’empatia

implica la capacitat d’escolta, posar-se en el lloc de

l’altre i entendre’l, però sense contagiar-se. És molt

important en la resolució de conflictes, on implica

una actitud assertiva, que vol dir no entrar en el

conflicte. Altres demandes són el treball en equip,

al qual la M.ª José Poza creu que els joves estan ha-

bituats, i la predisposició per treballar sota pressió,

ja sigui perquè les plantilles són justes o perquè les

tasques canvien molt.

Més competències bàsiques són la flexibilitat com

adaptació al canvi i la capacitat de comunicació en

el sentit que cada cop es demana més interactuar

haBiLitatS a L’entReViStaA l’hora d’enfrontar-se a una entrevista de

feina la M.ª José Poza recomana sobretot

molt sentit comú.

• Cal ser prudent i no anticipar-se, deixar

que sigui l’entrevistador qui guiï la conversa.

• Cal anar preparat: saber contestar so-

bre els punts forts i febles de la perso-

nalitat. D’altra banda, conèixer l’empresa

donarà seguretat al candidat i farà dis-

minuir el seu nerviosisme.

• Cal ser molt cortès i tenir cura de la imatge

personal i de la comunicació no verbal (ges-

ticulació i postures).

• Al final de l’entrevista l’entrevistador ha de

tenir molt clar que el candidat: a) pot fer la

feina (té els coneixements i aptituds neces-

saris), b) la vol fer (té l’actitud necessària) i c)

es podrà adaptar al lloc de treball.

La pRiMeRa Feina

ofereix l’oportunitat d’ampliar i afermar les relacions

socials participant a les festes i trobades que orga-

nitzen tots els ajuntaments, centres cívics i casals.

VigiLAR LA sALUt EN ÈPocA dE FEstEsSi es tria per l’opció més social, passar-ho bé i re-

unir-se amb els amics o familiars, cal evitar que

sigui a costa de desequilibrar la dieta. Els abusos

a taula no sols ens poden fer agafar quilos de més,

sinó que poden derivar en empatxos, pujades de

tensió i altres alteracions en pacients diabètics. Hi

ha unes quantes pautes que ens poden ajudar a

seguir en forma durant les festes nadalenques:

• El més important és no menjar grans quantitats i

fer una dieta variada.

• Mastegar a poc a poc ens permet assaborir els

plats, quedar tips abans i ajuda el sistema digestiu.

• Si ens toca cuinar, pot ser una bona opció escollir

receptes de peix o de carns poc greixoses com el

gall dindi o el pollastre. No convé abusar del marisc,

perquè aporta molt àcid úric i greix.

• Menjar fruita és una molt bona manera de com-

pensar un dinar massa calòric. A més, aporta vita-

mines i facilita la digestió.

• De begudes alcohòliques i de postres dolços se

n’han de prendre amb moderació, ja que tenen

una aportació calòrica molt alta i apugen desme-

suradament els nivells de sucre en les persones

diabètiques, així com els de colesterol.

• Abans que comprar torrons light o baixos en

calories és millor comprar un bon torró tradicio-

nal i menjar-ne només els dies més assenyalats.

• Finalment, en la mesura del possible cal

continuar practicant l’exercici que fem habi-

tualment, ja sigui caminar, nedar o fer una

gimnàstica suau.