2010_0514-Atur i Espoli entre Transversals i Carismàtics

8/4/2019 2010_0514-Atur i Espoli entre Transversals i Carismtics

1/8

14/05/2010-Atur i Espoli entre Transversals i Carismtics( http://blocgran.cat/?p=1970 )

maig 14, 2010 | Fantassin Manel |

Estic en una terrassa dun bar comentant amb dos

amics com, de seguida que van maldades, els

causants de la crisi corren a proposar la soluci

que invariablement passa per abaratir

lacomiadament i reduir encara ms el nostre salari

de mil euros (sense tocar el seu, al meu parer

excessiu per la seva feina de parsits de luxe).

Un dels meus companys proclama la soluci dientque, si la crisi la paguen els pobres, a nivell de

territori la paga Catalunya, que s la pitjor finanada. Cal la independncia! Tothom a votar una nica

(i coneguda) candidatura transversal! Desprs, en la discussi, en demanar-li propostes de

rescabalament dels treballadors, ens respon dient que no s moment dapellar a posicions desquerra

sin al sentiment patritic.

-En quin mon vius? li diem. Tothom dels nostre voltant (coneixem la gent del barri) sn gent coneguda,

podem dividir-los entre socialistes i convergents, i de tots ells no nhi ha cap que es defineixi

independentista, per en sabem dalguns que ho farien si aix els alleugers de langoixa de no

poder arribar a final de mes. Fins a l punt que el nostre altre company de taula, el tercer de la tertlia,

es diu Mohammed, s nascut al Marroc i, junt amb nosaltres dos, sumem els tres nics votants

independentistes habituals que hi ha en lentorn.

Tanmateix, arrel daix, ens submergim novament en la disjuntiva intellectual de si guanyar la

independncia estenent la indignaci social del poble, o de confiar que ja en tindrem prou amb

convergents penedits, sumats a la rauxa daquells fillegs militants que shan autocastrat per

lesquerra (per tal dassajar un nou pla dalliberament rpid consistent en desembarcar del facebook a

lassalt del poder).

Durant anys i panys loasi, el conformisme catal, derivava de la manca dagressions. Si nosaltres no

colpejvem els espanyols no ens reprimem. s daquesta manera que els governs regionals catalans

del postfranquisme podien oferir un miratge de pseudonormalitat al poble catal a canvi quecontinussim espoliats.

Per aix jo crec que ha estat bona idea fer propostes reformistes, com lEstatut, i crec que els sectors


2/8

empresarials pujolistes no ho volien, i crec que no ho volien precisament per evitar la inevitable

reacci espanyola que trencaria en conformisme catal, perqu lagitaci no s bona pe l negoci.

Els catalans de lactualitat som fonamentalment reactius, per tenim la circumstncia (la sort?, ho

haurem de debatre!) que la potncia colonial que ens domina s massa depenent dels nostres diners.

No pot permetres gaires trets de normalitat democrtica. En conseqncia, lindependentisme catalha crescut i sha ests com mai (com mai des del seu renaixement en lextrema esquerra dels anys

seixanta). Per encara s un independentisme feble, perqu no ha resolt la gran anomalia que suposa

que CiU encara shi resisteixi. Tot i aix, s innegable el forat que ha fet, en les files convergents, tota la

ignomnia que ens han llanat els vens i tamb lespoli que sha destapat en el context de la reacci

espanyola contra lEstatut.

Malauradament encara som febles. Som febles perqu a les comarques perifriques (de la Snia al

Segura, a la Franja, a les illes, al nord) domina lenemic. Som febles perqu a les comarques centrals

fins e ls ms arrauxats pequen de regionalistes a lhora de reivindicar tota la naci. Som febles perqu

ERC encara no domina el centre-esquerre catal i perqu la majoria de lindependentisme continua

sent desquerres tot i haver un centre-dreta regionalista potent per poruc. s en aquest context

que han comenat a sorgir iniciatives tendents a acabar destendre lindependentisme cap a la

dreta. No s estrany, s realment una urgncia nacional !

Tanmateix, una nova variable entra en joc: la crisi. Com modificar aquest factor el taulell descacs?

Sempre li poso la cara den Jos Sazatornil a aque ll comercial catal que mimagino intentant vendre els

productes de la indstria catalana per les Espanyes de mitjans del segle passat. Imagino com el client

es consideraria insultat per part daquell homenet amb accent estranger que no acceptava la paraula

dhonor dun espanyol sin que li exigia una paga i senyal (son unos peseteros estos catalanes!) i

compromisos per escrit. Tranquils, que la sang no arribaria al riu! Un i altre esdevenien una parella

sistmica: els homes de negocis catalans potser no tindrien poder poltic, i a ms haurien de pagar-seells les autopistes, els trens i daltres infrastructures, per podrien salvar uns guanys suficients de la

botigueta. A ms, el poble catal tindria uns mnims raonables per viure i fins per importar ma dobra

estrangera. Amb les subvencions que rebria Espanya per part duna Catalunya conformada,

simpedirien trasbalsos socials que podrien posar en perill la caixa. I desprs de Franco, en accedir

aquests grups socials a les institucions autonmiques, la feina tampoc no seria gaire diferent,

perqu consistiria en continuar venent-se el pas a canvi de mantenir privilegis i bons sous.

Per ara toca que molta daquesta gent, que s un sector social fonamental, faci el pas al

sobiranisme des del centre-dreta regionalista. De quin pas? Dun pas amb gran conscincia tnica?

No. Dun pas que ha integrat gent darreu i on molts dels que es creuen de cognoms catalans resulta


3/8

que els tenen occitans i que sn tan descendent dimmigrants com tothom. Dun pas on diuen que el

catal no s llengua dacollida sin dascens socials, la qual cosa vol dir que el triomf electoral

sobiranista est molt vinculat a aquest ascens social.

Lascens socialja era difcil per manca de poltiques socials degut a la s ituaci despoli i descanyament

de leconomia productiva, per ara ser ms difcil, ats el consens (consens tamb de la burgesia

catalana) de que Catalunya ha de collaborar a reduir el dficit. Tamb consens (no reconegut per que

podem percebre) entre el poder de Madrid i la burgesia catalana que cal evitar la contestaci dels

afectats i que cal aprofitar la crisi per: precaritzar ms el treball, estigmatitzar la immigraci amb

lobjectiu dusar-la com a cap de turc per a distreure el personal, convncer els treballadors que

treballin ms per menys diners, facilitar els acomiadaments i reduir les prestacions datur (perqu

diuen que sin la gent shi acomoda i perd motivaci per cercar feina).

Sense poder refiar-nos dun centre-dreta que es resisteix a les aventures sobiranistes, en un moment

que aquest mateix sector es veu erosionat per la indignaci popular catalana reactiva a lagressi

hispnica, ara ens submergim en la incertesa de si ens veurem a latur, si els nostres fills no podran

estudiar i si no podrem pagar la hipoteca i perdrem la casa. Qu faran aquests sectors autodenominats

nacionalistes? Aliar-se com sempre amb Madrid a canvi de la pau social dun poble catal

moderadament extorsionat? O tirar pel dret cap a la independncia? I que far la resta del poble, un

cop retallades les poltiques socials de cohesi i amb grups dedicats a lestigmatitzaci dels que han

arribat una mica ms tard?

Us deia al final del vuit pargraf que s en aquest context que han comenat a sorgir iniciatives

tendents a acabar destendre lindependentisme cap a la dreta. No s estrany, s realment una urgncia

nacional. Doncs si. Per es tracta diniciatives transversals que no plantegen la uni tctica, en fronts

patritics, on dreta i esquerra no es mosseguen la llengua per fan ostentaci de complicitat en ra de

la urgncia nacional. Sn formacions que all que fan s retallar el discurs social precisament per

lesquerra.

En conseqncia, el poble real, que potser t tots els membres adults en atur i veu amb angoixa que

potser no arribar a final de ms, no veu cap sortida patritica a la seva situaci. Pitjor encara, pot

sentir inseguretat social per uns lder nacionals que somplen la boca duna transversalitat en la qual no

shi veuen en absolut reflectits. La lgica resultant de la desconfiana s la creaci dorganitzacions

de classe (i no per aix menys patritiques, sin tot el contrari) i la multiplicaci de loferta electoral.

Quantes formacions independentistes es presenten a les properes eleccions regionals?

Per una banda la desitjada majoria social nacionalista que no vol ser independentista. Per laltra

ERC que ha estat vista com massa tova, que no ha sabut fer visualitzar ni la seva estratgia ni els seus

xits de govern, ni tan sols entre la seva gent, i que tampoc no ha aconseguit fagocitar gaire electorat


4/8

del PSC. Desprs els altres que apellen al patriotisme oblidant-se de les poltiques socials en situaci

de crisi i que a ms es veuen ja guanyadors. Finalment, en la Catalunya real des treballadors que

no arribem a final de mes, la competncia per veure qui lidera la defensa de les condicions socials

del poble, amb iniciatives electorals des de lesquerra radical independentista.

I com alternativa a tot aix la candidatura den Laporta. Sintegrar en algun dels xiringos existents oesdevindr una opci carismtica? Ser una soluci que salvar lindependentisme en un moment tant

estpidament difcil com aquest, en qu som ms colla que mai i estem ms dividits que mai? O ens

acabar de rematar?

Que tingueu un bon jorn de satisfaccions i de lluita en el cam de lalliberament!

Fantassin Manel

14 comentaris

14 respostes

1. LLus M Mandado i Rosselldiu:maig 14, 2010 a les 10:04 am

Quina fallada, els catalans i els occitans sn la mateixa naci o poble, els occitans no sn

estrangers, som occitans.

A veure si hi entrem en a ix.

2. Crisi: sempre paguem els mateixos dietarihumbertdiu:

maig 14, 2010 a les 11:02 am

[...] bloc gran de l sobiranisme. Atur i espoli entre transversals i carismtics. Conversa de

terrassa de bar amb dos [...]

3. vallfosca diu:

maig 14, 2010 a les 11:55 am

Un panfleto molt bo.

Les esquerres esteu disposats a anar a la independncia del bra dels independentistes

conservadors?. Ja tho vaig preguntar laltre dia i no mhas respost.

La Identitat, La Catalanitat et molesta molt es veu

Per cert, a Espanya i Catalunya ha crescut el PIB a compte del deute, deute que ha anat aparar en gran part en despesa de subsidi i en les administracions poltiques que e l gestionen,

esquerres .

El Poble , el real i lirreal, avui s feudatari de lestablishment poltic, que ha esdevingut una


5/8

classe, entre els que shi compten les esquerres .

4. Fantassin Maneldiu:

maig 14, 2010 a les 12:23 pm

-LLUIS M => no s quins requisits cal per a que saccepti que catalans i occitans som o siguem

la mateixa naci, per si ho esbrines jo ser e l primer a signar a favor.


maig 14, 2010 a les 12:27 pm

-VALLFOSCA =>

ja magradaria que lindependentisme catal no fos en un 99% desquerres, de fet s la

principal anomalia que sofreix el nostre pas i cal corregir-ho.

I S CLAR QUE ESTEM DISPOSATS A ANAR A LA INDEPENDNCIA DEL BRA DELS (excassos per

no dir marginals) INDEPENDENTISTES CONSERVADORS, de fet s una prctica habitual al llarg

de la histria de les independncies. El sistema sanomena front patritic.

Com es pacta el Front Patritic? Doncs en funci de la correlaci de forces determinada pel

reconeixement com a ms patriotes, per part duns i altres i de la societat en general

(casualment els fronts patritics histrics han estat liderats tradicionalment pels comunistes,

en tant que patriotes ms sacrificats).

I no consisteix crear un partit que anula els plantejaments desquerra sin que consisteix en

una a liana tctica similar a la que fan e ls espanyols per a fotrens.

No sanula pas el PSOE quan salia amb el PP, ni es fonen en un sol partit anomenat

Reagrupamiento!

Ara b, pot ser difcil crear un front patritic entre una esquerra independentista i uns

inexistents (o extremadament marginals) independentistes no-desquerra.

En tot cas, ara la bimba s a la teulada daquells que sembolcallen molt amb la senyera per

no saben desprendres del DNI ecspanyol: CiU.

2-

La catalanitat no em molesta, em molesta que no nhi hagi prou amb aquest 1% que

menvolta, que conec personalment, que sn sentimentalment i folklrica catalans i que diuen

ser polticament espanyols.

Em molesta que per aconseguir la independncia calgui gent dorigen immigrant com jo, per

encara em molesta ms que no nhi hagi encara prou, que calgui molta ms gent. Ara b all

que ms em fot s que en un context on els nics independentistes som tres (un dels quals

marroqu) hi hagi gent que creu que ja som majoria electoral. Qu no tenen ulls a la cara? Que

no veuen que cal convncer molta ms gent?

Per tampoc no tinc cap dificultat a recon ixer que lesquerra catalana (que ha governat en

coalici amb lesquerra espanyola radicada a Cata lunya) ha coms errors, que e l poder

corromp i que lestablishment poltic ha esdevingut UN GRUP SOCIAL format per gent tamb de

centre-esquerra.


6/8

6. Durruti fai Companys cnt amb psuc. diu:

maig 14, 2010 a les 12:33 pm

Els requisists sn els mateixos que per considerar que Vallesans i Pallaresos sn de la mateixa

naci, el que cal s no deixar-se enganyar, fins al s. XX hom considerava un sol poble. Els que

el van dividir noms per quatre trets dialectals- regionalistes?- que ho expliquin.


maig 14, 2010 a les 12:42 pm

El que hem de fer sn accions decidides adreades a la reivindicaci de la unitat i concretar

propostes de reunificaci.

Aquestes propostes espontnies virtuals:

http://www.facebook.com/group.php?gid=207163078722

http://www.facebook.com/group.php?gid=9622285815

cal convertir-les en programes poltics.

8. Susanna Casellas Parra diu:

maig 15, 2010 a les 8:11 am

Interessant: molt!. Ja fa molt de temps qu penso qu el malet seny ha estat, durant molts

anys, un eufemisme de cobardia, ja s hora que surti la rauxa. I qu lestat espao l no ens vol

deixar anar, ni a nosa ltres ni a Euskalerria perqu sm la seva guardiola. A ms, si ells

mateixos ens tracten de cabrons per amunt: perqu volen que els fem companyia?

Respecte als garrepes -hi aix noms s un anecdotari- imagino que ve de la negativa a

pagar elsou dels teros, o sigui, no saben ni perqu ho diuen!. Sc mig castellana (que no

espanyola)i Tinc molta familia als madriles. Al darrer casament qu van convidar ma mare, que

s, per aquest ordre: castellana, espaola y catalana, es va proposar anar a fer un vermutillu,

que desprs tots sescaquejaven de pagar. Al final, la caste llana es va cabrejar tant qu elsva

espetar: Como aqu nadie quiere soltar un duro, lo pago yo, la CATALANA. En aquest cas:

visca la mama, qu collons!

9. vallfosca diu:

maig 15, 2010 a les 10:18 am

*FANTASSIN-^]-

Els desquerres sou lladregots, de on ho treus que el 99% dindependentistes som

desquerres? potser ens vols engalipar?, combregar amb pedres de mol? els 350.000 vots

que varen votar a ERC lany 2.003, no son catalans desquerres, son catalans amb algunes

coincidncies amb les esquerres, les dretes i sobre tot, crec jo, amb el liberalisme.

Un altre arrogaci mangurrina que fas, ning vol un sol partit, el que esdevindr se r potser i

amb sort, una COALICI , o Candidatura nica.

Ah! de moment i amb el teu perms, perdoneu-me la gosaria amo, soc Catal, i el meu

opressor s lEstat Ecspanyolo & Friends, i tots aquells catalans que van en contra la Unitat de

resposta per a lassumpci de LEstat Catal.

Encara, recordo fa dos anys, per a la Diada, com els aclits desquerres varen agredir en una


7/8

terrassa al carrer, als independentistes de dretes. Aix s que no em vinguis amb collonades

dels collons, ara per ara, no esteu disposats a Sumar, i per tan aneu en contra Cata lunya.

Per cert, els de dretes son uns cabrons, hi estic dacord, per s ben curis que lesquerre

NOMS comet errors, perqu suo bons de collons home bonico a un altre gos amb aquest

os.


maig 15, 2010 a les 8:31 pm

Vallfosca, no s com ho comptes, aix.

Mhe tornat a mirar la composici del Parlament de Catalunya:

http://www.parlament.cat/web/composicio/grups-parlamentaris

i he fet lesfor de tornar-los a comptar.En primer lloc he comptat el nombre de partits independentistes de dretes i desprs e l nombre

de partits independentistes desquerres.

El resultat -llevat que mhagi descomptat- ha estat que el 100% dels partits independentistes

que hi ha a l Parlament es defineixen desquerra.

Llevat que un diputat de dretes s hagi presentat per un partit desquerres (la qual cosa

implicaria com a mnim una estafa a ls electors) trobem que el 100% dels vots independentisteshan anat a partits desquerra.

s clar, aix implica que el 100% dels votants independentistes voten esquerra, i votar

esquerra imagino que vol dir ser desquerra (perqu se r de dretes i votar esquerres tampoc no

s un gaire bon indicador de salut mental).

Per tant, per molt que et repeteixis, jo tinsisteixo que: SI QUE ESTEM DISPOSATS A SUMAR

amb els independentistes de dretes.

Per el problema s que JA EM DIRS ON SN AQUESTS. A nivell percentual no en conec

dindependentistes de dreta, en conec de regionalistes(convergents que no fan fstics a

definir-se com espanyols), i conec alguns independentistes de dreta (cinc o sis, per aix en

nombre s massa marginal, no suma, com a molt es pot fagocitar).

Tot i aix ja et dic que el gran problema de Catalunya s precisament la manca dun

independentisme de dreta.

Espero que nhi hagi aviat perqu s una urgncia nacional, s la gran anomalia que dificulta el


8/8

.

Tot i aix suposo que aquesta mancana s deguda a que la dreta t ms interessos a

lEspanya de la seguretat i lespoli moderat que no pas en un procs independentista defectes

econmics incerts. La incertesa no s bona pels negocis!

En fi, segons tu els votants del partit desquerres ERC no ho sn necessriament. Aix ens va!

I pel que dius de les agress ions, no mestranya, s tan possible que hagi passat aix com tot

el contrari, per ara no estem parlant dancdotes.

11. linu diu:

maig 17, 2010 a les 11:42 pm

No ens hauriem d discutir entre nosaltres per collonades, que tots volem el mateix!!

lo q hauriem d fer es: convencer a la gran majoria de la poblaci perque voti x la

independencia, i els motius pels quals sha d fer les millores q podria aportar tenir un estat

propi dirigit desde la proximitati fer veure les grans diferencies q ens separen dels espanyols

(llengua, cultura)

es indiferent q e ls independentistes siguin d dretes o esquerres, lo important es q els

inependentistes vagin a votar, i no tinguin por.

PD: recordeu que: LA UNIO FA LA FORA!!!

12. El Bloc Gran Del Sobiranisme Blog Archive De lindependentisme electoral a la naci

independentista diu:

maig 27, 2010 a les 10:32 pm

[...] -Atur i Espoli entre Transversals i Carismtics ( http://blocgran.cat/?p=1970 ) [...]

13. El Bloc Gran Del Sobiranisme Blog Archive Abans danar a missa cal escorcollar Du per esbrinar

qu amaga i qu pretn! diu:

juny 3, 2010 a les 11:11 pm


14. El Bloc Gran Del Sobiranisme Blog Archive No perdeu el temps en ximpleries catalanistes ! diu:juny 18, 2010 a le s 12:03 am


2010_0514-Atur i Espoli entre Transversals i Carismàtics

Documents

Transcript of 2010_0514-Atur i Espoli entre Transversals i Carismàtics