20110208 Conjuntura Economica de Catalunya IV trimestre 2010

Conjuntura

Econòmica

de Catalunya

Gabinet d’Estudis Econòmics

IV trimestre del 2010

2

ECONOMIA CATALANA

Índex

I. Activitat

Activitat econòmica ...................3

Demanda interna .......................4

Sector exterior ............................5

Indústria......................................7

Construcció.................................9

Serveis i comerç minorista........11

Turisme.....................................12

Serveis a les empreses ............13

II. Mercat de treball .....................14

III. Preus i salaris

Preus de consum......................16

Preus industrials .......................17

Preus de l’habitatge..................18

Costos laborals.........................19

3 I. ACTIVITAT I. ACTIVITAT I. ACTIVITAT I. ACTIVITAT

� Activitat econòActivitat econòActivitat econòActivitat econòmicamicamicamica

El creixement intertrimestral de l’activitat

econòmica s’estabilitza, el quart trimestre

L’indicador sintètic d’activitat econòmica que estima la

Cambra assenyala estabilitat del creixement intertrimestral el

quart trimestre, després de la pèrdua d’impuls del precedent.

Aquesta estabilitat ha estat afavorida per l’impuls de

l’exportació de béns i serveis i del consum privat, així com

per la caiguda més moderada de la inversió, elements que

han contrarestat l’acceleració de la importació. Aquesta

evolució situa el creixement interanual del PIB en l’1,1 % el

quart trimestre (0,8 % segons l’avanç del Departament

d’Economia i Coneixement de la Generalitat), i fa que en el

conjunt de l’any el PIB català hagi caigut el -0,2 %, menys

del que es preveia inicialment, principalment, pel bon

comportament de l’exportació.

El clima empresarial a Catalunya per al primer

trimestre apunta estabilitat però amb incerteses

L’indicador de clima empresarial de Catalunya elaborat per la

Cambra a partir de les enquestes de conjuntura, assenyala

que l’activitat econòmica es mantindrà força estable el primer

trimestre del 2011. La Cambra preveu que el PIB català

creixerà el 0,8 % anual el 2011, el mateix que preveia el

novembre. Ara bé, s’ha revisat lleugerament a l’alça la

previsió de creixement del consum privat, la inversió en béns

d’equipament, l’exportació i la importació. Les incerteses,

però, persisteixen. Les empreses es troben en un context de

dificultats de finançament elevades i d’augment dels costos

de producció per l’alça del preu del petroli, que dificulten la

marxa dels negocis i afecten negativament a les seves

perspectives a curt termini.

QUADRE 1. Activitat i demanda Taxes de variació interanual, en percentatge

Catalunya Espanya

última dada acum.1 2009 font última dada acum.1 2009 font

Activitat

Indicador sintètic de PIB IV trim. 10 1,12 -0,12 -4,1 CAMBRABCN III trim. 10 0,2 -0,4 -3,6 INE

Indústria IV trim. 10 5,22 1,42 -12,3 CAMBRABCN III trim. 10 1,7 0,6 -14,7 INE

Construcció IV trim. 10 -6,42 -7,02 -6,3 CAMBRABCN III trim. 10 -6,8 -6,6 -6,3 INE

Serveis IV trim. 10 1,02 0,32 -1,3 CAMBRABCN III trim. 10 1,0 0,2 -2,0 INE

Creació d'empreses des. 10 -13,7 -0,9 -26,7 IDESCAT des. 10 -5,1 7,0 -29,9 IDESCAT

Demanda

Consum privat IV trim. 10 2,92 1,12 -5,1 CAMBRABCN III trim. 10 1,4 1,1 -5,0 INE

Formació bruta de capital fix IV trim. 10 -2,52 -6,32 -14,8 CAMBRABCN III trim. 10 -7,0 -8,1 -15,3 INE

Exportacions de béns3 nov. 10 26,6 18,3 -18,2 DGD nov. 10 24,6 17,5 -15,9 DGD

Importacions de béns3 nov. 10 14,6 13,7 -23,1 DGD nov. 10 13,1 13,7 -26,2 DGD

1 Dada acumulada de l'any actual 2 Estimació 3 Dades en valors nominals

PIB per sectors

-15

-10

-5

0

5

10

I-07 II III IV I-08 II III IV I-09 II III IV I-10 II III IV

Tax

a de

var

iaci

ó in

tera

nual

, en

%

Indústria Construcció Serveis

PIB

-6

-4

-2

0

2

4

6


Tax

a de

var

iaci

ó in

tera

nual

, en

%

PIB Catalunya PIB zona euro

Creixement del PIBPrevisions de la Cambra per a l'any 2011

0,8

1,5

2,5

0

1

2

3

Catalunya Zona euro (1) Estats Units (1)

Tax

a de

var

iaci

ó in

tera

nual

, en

%

(1) Previsions de la Comissió Europea de novembre del2010

4

� Demanda internaDemanda internaDemanda internaDemanda interna

El creixement del consum privat repunta

moderadament el quart trimestre respecte al tercer

Segons les estimacions de la Cambra, el creixement

intertrimestral del consum de les llars ha agafat una mica

d’embranzida el quart trimestre, després d’haver-ne perdut el

precedent per la pujada de l’IVA i la finalització de les ajudes

a la compra de turismes. De fet, les matriculacions de

turismes han tornat a créixer, en termes intertrimestrals, el

darrer trimestre del 2010, després de la forta caiguda del

precedent. Les vendes al detall, en canvi, han caigut

moderadament el quart trimestre (el -0,6 % real). Tot i això,

en el conjunt del 2010 les vendes al detall s’han comportat

millor que a la majoria de comunitats: a Catalunya han

crescut el 0,9 % mentre que a Espanya han caigut (-1 %), i

només han crescut més a Castella i Lleó (1,1 %). També cal

destacar l’acceleració del creixement de les importacions

dels sectors de béns de consum durador i de manufactures

de consum, els mesos d’octubre i novembre. Per al 2011, la

Cambra preveu que el consum privat creixerà el 0,8 % anual.

La Cambra estima que el retrocés de la inversió es

continua moderant, el quart trimestre

L’indicador sintètic d’inversió elaborat per la Cambra apunta

que el descens es continua moderant l’últim trimestre del

2010, tant en termes intertrimestrals com interanuals. També

cal assenyalar que la inversió en béns d’equipament podria

haver tingut un comportament millor el quart trimestre del

2010 atès que la producció de béns d’equipament ha tornat a

agafar impuls aquest trimestre, després de tres mesos de

caigudes consecutives. Així mateix, el creixement de les

importacions del sector de béns d’equipament s’ha accelerat

els mesos d’octubre i novembre respecte al tercer trimestre.

,

QUADRE 2. Demanda interna Taxes de variació interanual, en percentatge

Catalunya Espanya última dada acum.1 2009 font última dada acum.1 2009 font

Indicadors de consum

Consum privat IV trim. 10 2,92 1,12 -5,1 CAMBRABCN III trim. 10 1,4 1,1 -5,0 INE

Matriculacions de turismes gen. 11 -25,6 -25,6 4,05 DGT gen. 11 -23,6 -23,6 2,35 DGT

IPI dels béns de consum3 des. 10 6,0 3,6 -8,0 INE des. 10 -0,2 0,8 -8,2 INE

Crèdit al sector privat III trim. 10 0,5 -0,5 0,9 BE III trim. 10 0,0 0,0 -1,0 BE

Import. béns consum durador4 nov. 10 27,1 37,3 -12,9 DGD nov. 10 9,8 22,2 -15,0 DGD

Importació manufact. consum4 nov. 10 16,8 15,4 -13,2 DGD nov. 10 9,8 22,2 -13,6 DGD

Indicadors d'inversió

Formació bruta de capital fix IV trim. 10 -2,52 -6,32 -14,8 CAMBRABCN III trim. 10 -7,0 -8,1 -15,3 INE

Matriculacions vehic. indust. gen. 11 4,0 4,0 0,85 DGT gen. 11 -0,9 -0,9 6,55 DGT

IPI dels béns d’equipament3 des. 10 -0,4 3,8 -25,8 INE des. 10 -4,4 -3,4 -22,1 INE

Importació béns d’equipament4 nov. 10 30,9 12,7 -32,8 DGD nov. 10 21,4 9,5 -31,2 INE

1 Dada acumulada de l'any actual 2 Estimació 3 Sèrie corregida de calendari 4 Dades en valors nominals 5 Mitjana de l’any 2010

Crèdit al sector privat

-5

0

5

10

15

20

25

30

I-06 II III IV I-07 II III IV I-08 II III IV I-09 II III IV I-10 II III

Tax

a de

var

iaci

ó in

tera

nual

, en

%

Catalunya Espanya

Importacions de béns d'equipament i utilització de la capacitat productiva

-40

-30

-20

-10

0

10

20

30

40


Imp.

bén

s eq

. - T

axa

var

. int

. 12

mes

os,

%

50

55

60

65

70

75

80

UC

P -

Per

cent

atge

Importacions de béns d'equipament Utilització de la capacitat productiva

Matriculació de turismes

-50

-40

-30

-20

-10

0

10

20

30

40

2007 2008 2009 2010 2011

Tax

a de

var

. int

eran

ual a

cum

. 12

mes

os, e

n %

5 � Sector exteriorSector exteriorSector exteriorSector exterior

El dèficit comercial de béns es torna a reduir el

novembre, per tercer mes consecutiu

Les exportacions de béns, en valor, han continuat tenint un

comportament favorable els mesos d’octubre i novembre, en

què han registrat un augment mitjà del 23,1 % interanual,

superior als registres dels tres primers trimestres del 2010. El

creixement interanual de les importacions també s’ha

accelerat, però en menor mesura, des del 12,4 % del tercer

trimestre fins al 13,3 % de mitjana els mesos d’octubre i

novembre. Aquesta evolució ha afavorit la contenció del

dèficit comercial en aquest mateix període. En termes

acumulats, però, el dèficit encara creix (gairebé el 3 % fins al

novembre) atès el fort increment que va registrar en els

mesos centrals del 2010. El creixement de les exportacions,

però, supera el de les importacions, del 18,3 % i del 13,7 %

interanual fins al novembre, respectivament.

Fort dinamisme de les vendes i de les compres de

fora de la UEM, els onze primers mesos del 2010

Les exportacions més dinàmiques estan sent les dirigides a

fora de la UEM, que han crescut el 26,1 % interanual fins al

novembre, enfront del 12,8 % registrat per les vendes a la

UEM. Encara és més notori en el cas de les importacions,

les que provenen de fora de la zona euro han augmentat el

26,4 %, enfront del 2,2 % de les compres a la zona euro.

Aquest dinamisme fa que les exportacions a fora de la UEM

contribueixin a explicar dos terços del creixement total de les

exportacions, i les importacions a fora de la UEM expliquin el

93 % del creixement total de les importacions. Per països,

però, els que més contribueixen al creixement de l’exportació

són de la UEM: França, Itàlia i Alemanya; i de fora de la

UEM destaquen: Suïssa, el Regne Unit, Turquia, els Estats

Units, Brasil, Rússia, Polònia, el Japó i la Xina.

QUADRE 3. Sector exterior Taxes de variació interanual, en percentatge


Exportacions nov. 10 26,6 18,3 -18,2 DGD nov. 10 24,6 17,5 -15,9 DGD

Zona euro nov. 10 24,6 12,8 -17,2 DGD nov. 10 20,4 14,6 -13,8 DGD Resta del món nov. 10 29,3 26,1 -19,6 DGD nov. 10 30,2 21,2 -18,6 DGD

Manufactures de consum nov. 10 7,4 9,2 -6,3 DGD nov. 10 15,4 7,2 -6,5 DGD

Béns d’equipament nov. 10 25,1 14,1 -26,7 DGD nov. 10 22,1 15,9 -16,2 DGD

Sector d’automoció nov. 10 19,1 11,5 -21,3 DGD nov. 10 12,6 8,7 -15,1 DGD

Importacions nov. 10 14,6 13,7 -23,1 DGD nov. 10 13,1 13,7 -26,2 DGD

Zona euro nov. 10 8,4 2,2 -21,9 DGD nov. 10 2,9 4,2 -22,6 DGD Resta del món nov. 10 20,7 26,4 -24,5 DGD nov. 10 22,3 22,4 -29,1 DGD

Manufactures de consum nov. 10 16,8 15,4 -13,2 DGD nov. 10 9,8 22,2 -13,6 DGD

Béns d’equipament nov. 10 30,9 12,7 -32,8 DGD nov. 10 21,4 9,5 -31,2 DGD

Sector d’automoció nov. 10 -6,0 -18,7 -19,7 DGD nov. 10 -8,9 -5,3 -21,6 DGD

1 Dada acumulada de l'any actual

Comerç exterior de béns

-30

-20

-10

0

10

20

2007 2008 2009 2010

Tax

a v

ar. i

nter

anua

l acu

m. 1

2 m

esos

, en

%

Exportacions Importacions

Exportacions de béns per sectors econòmics

-30

-20

-10

0

10

20

30

2007 2008 2009 2010

Tax

a v

ar. i

nter

anua

l acu

m. 1

2 m

esos

, en

%

Manufactures de consum Béns d'equipament Sector d'automoció

Exportacions de béns. Detall geogràficGener-novembre del 2010

12,8

33,2

13,5

27,725,0

21,3

18,3

0

5

10

15

20

25

30

35

Zona euro UE-27 Estats Units Amèrica Llatinai Mèxic

Àsia Àfrica

Tax

a de

var

iaci

ó in

tera

nual

, en

%

Total exportacions

6

1 Un augment de l’índex denota una pèrdua de competitivitat de les manufactures catalanes i viceversa

QUADRE 5. Indicadors de tipus de canvi i de competitivitat

última dada anterior 2010 Índex de tipus de canvi1

Dòlar/euro gen. 11 1,336 1,322 1,327

Ien/euro gen. 11 110,4 110,1 116,5 Indicadors de competitivitat2

Enfront de la UE-27 II trim. 10 103,6 104,0 105,03

Enfront de p. desenvolupats II trim. 10 105,0 106,6 107,73

1 Mitjanes mensuals 2 Índex de canvi efectiu nominal amb preus industrials. Un augment de l’índex denota una pèrdua de competitivitat de les manufactures catalanes i viceversa 3 Mitjana de l’any 2009 Font: Banc d’Espanya i IDESCAT

Competitivitat1 en preus industrials enfront de la UE-27

99

100

101

102

103

104

105

106

I-07 II III IV I-08 II III IV I-09 II III IV I-10 II

Índe

x 19

99 =

100

Els productes energètics i els béns d’equipament

representen dos terços del dèficit comercial

El dinamisme de les exportacions de béns queda reflectit a

tots els sectors econòmics, excepte al de béns de consum

durador, que encara registra una caiguda lleugera (-1,5 %

interanual fins al novembre), arrossegat per la branca del

moble i altres béns de consum durador ja que les vendes a

l’exterior dels sectors d’electrodomèstics i d’electrònica de

consum han crescut. Els sectors més dinàmics han estat el

d’altres mercaderies i el de matèries primeres, amb

creixements de les exportacions del 69 % i del 44 %,

respectivament, seguits pels de productes energètics,

productes químics i semimanufactures no químiques, tots

ells amb augments superiors al 20 %. Ara bé, els sectors que

més contribueixen al creixement de les exportacions totals

són els de productes químics, béns d’equipament i aliments.

Cal destacar que la importació també es mostra dinàmica

fins al novembre, excepte en el cas del sector dels aliments,

en què creix feblement (0,25 %), i en el del sector de

l’automòbil, en què s’ha reduït gairebé el 19 %. De fet,

aquesta reducció ha afavorit que aquest sector, juntament

amb el d’altres mercaderies, siguin els únics amb superàvit

comercial fins al novembre. El dèficit comercial de béns

prové, principalment, dels sectors de productes energètics i

de béns d’equipament (dos terços del dèficit total). En el cas

del primer, s’explica sobretot per l’evolució alcista del preu

del petroli i derivats.

La Cambra eleva la previsió de creixement real de

l’exportació de béns i serveis, fins al 6,3 %, el 2011

Les previsions de creixement del comerç mundial de l’FMI

realitzades al final del gener, s’han revisat lleugerament a

l’alça respecte a les d’octubre: una dècima, fins al 7,1 % per

al 2011, i dues dècimes, fins al 6,8 % per al 2012. Aquesta

revisió es basa en unes perspectives de creixement

econòmic mundial moderadament millors de les previstes fa

uns mesos enrere, i explica que la Cambra hagi revisat

lleugerament a l’alça la previsió de creixement real de les

exportacions de béns i serveis a Catalunya per al 2011, des

del 6 % previst el novembre, fins al 6,3 %. De fet, ja s’ha vist

al llarg del 2010 que el fort creixement de les economies

emergents i l’inici de la recuperació econòmica a la UEM,

juntament amb la depreciació de l’euro, estan afavorint el

dinamisme de les exportacions catalanes.

QUADRE 4. Previsions d’exportacions i importacions1

2010 2011 Data publicació

EXPORTACIONS DE BÉNS I SERVEIS

Generalitat 1,0 --- novembre 09

BBVA 8,9 7,2 novembre 10 Caixa Catalunya 10,7 5,0 juliol 10 CAMBRABCN 9,7 6,3 gener 11

Mitjana 7,6 6,2

IMPORTACIONS DE BÉNS I SERVEIS

Generalitat -2,8 --- novembre 09

BBVA 4,2 1,6 novembre 10 Caixa Catalunya 3,2 2,3 juliol 10 CAMBRABCN 5,8 2,6 gener 11

Mitjana 2,6 2,2 1 Previsions d’exportacions i importacions en termes de comptabilitat nacional

7 � IndústriaIndústriaIndústriaIndústria

El creixement intertrimestral de l’activitat a la

indústria torna a agafar impuls, el quart trimestre

La Cambra estima que l’activitat a la indústria s’ha accelerat

el quart trimestre, després de la pèrdua d’impuls de l’anterior

trimestre. Això és coherent amb l’evolució de l’índex de

producció industrial (IPI) corregit de calendari, que ha

registrat una acceleració del creixement interanual el darrer

trimestre del 2010. Aquesta acceleració obeeix a la del

component energètic i al de béns de consum, i en menor

grau, al de béns d’equipament. La producció industrial més

dinàmica ha estat la d’energia, seguida per la de béns

d’equipament, que han crescut el 12,1 % i el 3,8 % anual el

2010, respectivament. Això explica, fonamentalment, el

diferencial positiu de creixement de l’IPI de Catalunya amb

Espanya.

El grau d’utilització de la capacitat productiva

s’eleva dos punts, fins al 73 %, el quart trimestre

La marxa dels negocis a la indústria encara ha estat

lleugerament dolenta el quart trimestre, però ha millorat una

mica, segons els resultats de l’enquesta de clima de la

Cambra i l’Idescat. La disminució de la cartera de comandes

s’ha continuat moderant, la facturació ha crescut

lleugerament i els preus de venda pràcticament han deixat

de caure. El grau d’ús de la capacitat productiva s’ha elevat,

per setè mes consecutiu, fins al 73 % el darrer trimestre del

2010, recuperant el nivell de fa dos anys i mig. L’augment

dels costos de producció ha guanyat importància com a

factor que limita la marxa dels negocis, situant-se com el

segon factor més assenyalat per les empreses, després de

la debilitat de la demanda. Un guany d’importància associat

a l’increment dels costos energètics que ha suposat l’alça

que el preu del petroli registra des de l’octubre passat.

Índex de producció industrialSèrie corregida de calendari

-30

-20

-10

0

10

20

2007 2008 2009 2010

Tax

a v

ar. i

nter

anua

l acu

m. 1

2 m

esos

, en

%

Béns de consum Béns d'equipament Béns intermedis

QUADRE 6. Indústria Taxes de variació interanual, en percentatge Catalunya Espanya


Indicador d’activitat industrial IV trim. 10 5,22 1,42 -12,3 CAMBRABCN III trim. 10 1,7 0,6 -14,7 INE

Índex de producció industrial3 des. 10 3,1 4,3 -15,6 INE des. 10 -0,1 0,8 -15,8 INE

Béns de consum3 des. 10 6,0 3,6 -8,0 INE des. 10 -0,2 0,8 -8,2 INE

Béns d'equipament3 des. 10 -0,4 3,8 -25,8 INE des. 10 -4,4 -3,4 -22,1 INE

Béns intermedis3 des. 10 -0,9 2,9 -19,5 INE des. 10 0,5 2,7 -21,0 INE

Producció de turismes des. 10 -27,5 11,2 -18,7 MITYC des. 10 -18,5 4,8 -7,6 MITYC

Producció de vehic. indust. des. 10 8,0 108,4 -67,2 MITYC des. 10 16,5 40,2 -39,5 MITYC

Importació turismes i motos4 nov. 10 -32,1 -35,8 -20,2 DGD nov. 10 -34,1 -25,3 -19,1 DGD

Importació components autom.4 nov. 10 26,4 6,9 -18,8 DGD nov. 10 10,6 15,7 -24,0 DGD

Ocupats - Indústria IV trim. 10 -0,9 -3,4 -16,5 INE IV trim. 10 -2,2 -5,9 -13,3 INE

Aturats registrats - Indústria gen. 11 -8,7 -8,7 2,85 INEM gen. 11 -3,4 -3,4 3,05 INEM

1 Dada acumulada de l’any actual 2 Estimació 3 Sèrie corregida de calendari 4 Dades en valors nominals 5 Mitjana de l’any 2010

Ocupació

-20

-15

-10

-5

0

5

10


Tax

a de

var

iaci

ó in

tera

nual

,, en

%

Indústria Total

PIB. Sector de la indústria

-15

-10

-5

0

5


Tax

a de

var

iaci

ó in

tera

nual

, en

%

8

La marxa dels negocis a la branca d’alimentació

continua millorant, per segon trimestre consecutiu

La marxa dels negocis ha estat bona a l’alimentació i a la

química, el quart trimestre. En el cas de l’alimentació a més

hi ha hagut una millora notable, i també en el cas de la

branca de maquinària i equips mecànics, tot i que en

aquesta última encara ha estat lleugerament dolenta. La

millora a la alimentació també ha quedat reflectida en un

augment de la cartera de comandes, per primera vegada en

els darrers tres anys. L’increment en el grau d’ús de la

utilització productiva (UCP) s’ha donat a totes les branques

industrials, excepte a la del cautxú i el plàstic i a la de

fabricació de material de transport. La millora més notable

també s’ha donat a l’alimentació, en passar del 74 % el

tercer trimestre al 79 % el quart, recuperant el nivell de fa

quatre anys. Aquest subsector, juntament amb el de la

química, tenen la UCP més elevada (79 %). Les vendes han

augmentat a l’alimentació, la maquinària mecànica, el

material de transport, la química i l’edició i arts gràfiques. A

l’alimentació ha crescut el nombre de treballadors, per tercer

trimestre consecutiu. Així mateix, la inversió ha crescut, per

segon trimestre consecutiu, a l’alimentació, la química, la

maquinària elèctrica i electrònica i a les branques diverses.

Els empresaris preveuen un creixement feble de

les vendes el primer trimestre del 2011

Les expectatives empresarials apunten que el primer

trimestre del 2011 podria empitjorar una mica. Es preveu una

petita reducció de la utilització de la capacitat productiva i

que la facturació creixerà però feblement. En canvi, es

preveu que el creixement de l’exportació es mantindrà

estable i que els preus de venda creixeran enfront de

l’estancament del darrer any. Mentre que l’evolució de la

inversió podria millorar lleugerament, segons els empresaris.

Inversió industrialPerspectives

-30

-20

-10

0

10

20

30

I 07 II III IV I 08 II III IV I 09 II III IV I 10 II III IV I 11

Sal

do, e

n pe

rcen

tatg

e

Augmentar

Mantenir-se

Disminuir

Marxa dels negocis

-7

-4-4

-21

-35

-40

-20

0

Sal

do, e

n pe

rcen

tatg

e

IV 09 I 10 II 10 III 10 IV10

Normal

Dolenta

QUADRE 7. Enquesta de conjuntura a la indústria Saldos,1 en percentatge

IV trimestre del 2010 Marxa dels negocis Facturació2 Facturació a l’estranger2

Tendència3 de la

inversió Alimentació, begudes i tabac 22 36 38 1 Tèxtil, confecció, cuir i calçat -19 -17 -12 -1 Indústries de la fusta i del suro -38 -14 10 -19 Paper, edició, arts gràfiques i reprografia -14 5 4 -5 Indústries químiques 15 5 30 15 Cautxú i matèries plàstiques -12 -14 15 -2 Altres productes minerals no metàl·lics -61 -10 -22 -26 Metal·lúrgia i fabricació de prod. metàl·lics -17 -7 7 -1 Maquinària i equips mecànics -3 31 34 9 Màquines d'oficina, eq. elèctrics i electrònics -14 -8 9 7 Fabricació de material de transport -3 24 81 2 Indústries manufactureres diverses -38 -16 12 -5

Total indústria -3 8 24 2

1 Saldo: diferència entre el percentatge de respostes “positives” i “negatives” 2 Respecte del trimestre anterior 3 Perspectives per al proper trimestre

Font: CAMBRABCN i IDESCAT

Utilització de la capacitat productivaIV trimestre del 2010

6060

6866

79

68

72

79

737470

60

Mitjana: 73

45

50

55

60

65

70

75

80

85

90

Per

cent

atge

química aliment. màq.mecàn.

màq. elec.

paper cautxú plàstic

mat.transport

metal. tèxtil manuf.diverses

fusta i suro

prod. min. nometàl.

Total indústria

9 � ConstruccióConstruccióConstruccióConstrucció

El descens de l’activitat de la construcció es

continua moderant, fins al -6,4 %, el quart trimestre

L’indicador sintètic de la Cambra apunta una caiguda més

moderada de l’activitat de la construcció, però encara

intensa: -6,4 % interanual, el quart trimestre. Aquesta

intensitat de la caiguda de l’activitat interna també es

manifesta en l’evolució del consum aparent de ciment, que

s’ha reduït el -20,4 % anual, el 2010. La producció de ciment,

en canvi, ha disminuït el -3 % en el conjunt de l’any passat,

una disminució que ha estat moderada gràcies al fort impuls

de l’exportació de ciment i clínquer (+155,5 % anual), on el

sector està trobant una vàlvula de sortida de la crisi. Pel que

fa a l’activitat constructora interna, cal destacar que els visats

de direcció d’obres han caigut a l’octubre, per tercer mes

consecutiu, una caiguda que s’ha intensificat (-30,4 %

interanual). Paral·lelament, el nombre de transaccions de

compravenda d’habitatges ha caigut el novembre, per tercer

mes consecutiu, una evolució molt lligada a l’entrada en

vigor de l’augment de l’IVA.

La licitació oficial ha crescut el 4,2 % anual el 2010,

impulsada per l’obra civil

La licitació oficial d’obra ha augmentat el 4,2 % anual el

2010, enfront del descens del -27,6 % el 2009, segons xifres

de la CCOC. Aquesta evolució ha estat afavorida pel

creixement de la licitació d’obra civil, del 9,2 % anual, ja que

la d’edificació ha caigut (-1,2 %), per segon any consecutiu.

Per administracions, la licitació d’obres que ha crescut al

llarg del 2010 ha estat la de les administracions central i

l’autonòmica (47,1 % i 37,8 % anual, respectivament). La de

l’administració local, en canvi, s’ha reduït gairebé el -32 %,

en bona part degut al fort creixement que va tenir el 2009 per

l’impuls que va suposar el fons estatal d’inversió local.

Habitatges iniciats

-80

-60

-40

-20

0

20

2007 2008 2009 2010

Tax

a va

r. in

tera

nual

acu

m.1

2 m

esos

, en

%

QUADRE 8. Construcció Taxes de variació interanual, en percentatge


Indicador activitat construcció IV trim. 10 -6,42 -7,02 -6,3 CAMBRABCN III trim. 10 -6,8 -6,6 -6,3 INE

Consum aparent de ciment des. 10 -14,9 -20,4 -29,6 Ciment Català des. 10 -9,6 -15,1 -32,3 OFICEMEN

Visats de direcció d’obra oct. 10 -30,4 24,0 -42,3 Col·l. Arquit. oct. 10 -34,0 -13,2 -51,0 MFOM

Habitatges iniciats – Total obra nov. 10 -32,6 12,0 -51,8 DMAHG set. 10 -4,3 -19,2 -54,1 MFOM

Habitatges acabats - Total obra nov. 10 -45,9 -47,2 -45,9 DMAHG set. 10 -43,0 -36,5 -32,9 MFOM

Licitació oficial d’obres des. 10 -45,4 4,2 -27,6 CCOC3 des. 10 -48,3 -32,2 -1,8 SEOPAN

Edificació des. 10 -52,5 -1,2 -5,2 CCOC3

des. 10 -50,7 -20,4 18,1 SEOPAN

Obra civil des. 10 -35,7 9,2 -40,7 CCOC3

des. 10 -46,8 -38,6 -10,1 SEOPAN

Administració central des. 10 -83,0 47,1 -52,6 CCOC3

des. 10 -71,1 -54,7 -29,4 SEOPAN

Generalitat des. 10 -54,1 37,8 -46,7 CCOC3

des. 10 -32,0 -21,3 -8,3 SEOPAN

Administració local des. 10 -9,6 -31,9 23,4 CCOC3

des. 10 41,8 -22,4 57,5 SEOPAN

Compravenda d’habitatges nov. 10 -0,2 23,3 -26,5 INE nov. 10 -6,2 7,5 -25,4 INE

Aturats registrats – Construcció gen. 11 -4,0 -4,0 9,14 INE gen. 11 -3,9 -3,9 5,64 INE

1 Dada acumulada de l’any actual 2 Estimació 3 La CCOC recull la licitació per data d’obertura, incloent-hi les concessions, i SEOPAN recull la licitació per data de publicació i sense incloure les concessions

4 Mitjana de l’any 2010

Ocupació

-30

-20

-10

0

10

20

30


Tax

a de

var

iaci

ó in

tera

nual

, en

%

Construcció Total

PIB. Sector de la construcció

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6


Tax

a de

var

iaci

ó in

tera

nual

, en

%

10

La feblesa de la demanda com a factor limitador de

la marxa dels negocis se situa en un màxim històric

L’enquesta de clima empresarial a la construcció apunta que

la situació del sector continua sent negativa i estable, el

quart trimestre. La marxa dels negocis és dolenta, per tercer

any consecutiu, i no s’aprecia una millora. El volum de

contractació d’obres ha continuat caient fortament i no hi ha

senyals de moderació de la caiguda. Fins i tot cal destacar

que les empreses grans del sector de la construcció (de més

de 50 treballadors) han registrat una caiguda més

accentuada del volum de contractació d’obres el quart

trimestre —el saldo és el més negatiu que s’ha registrat

durant aquesta crisi. El descens del volum d’obra executada,

en canvi, s’ha moderat l’últim trimestre del 2010. La caiguda

dels preus de venda s’ha accelerat una mica el quart

trimestre, però únicament en el cas de les empreses més

petites (que tenen entre 1 i 9 treballadors). Entre els factors

que limiten la marxa dels negocis, el més important, la

debilitat de la demanda, guanya importància i se situa en un

màxim històric. També guanyen importància el segon factor

més rellevant —l’augment de la competència— i el quart —

l’augment dels costos de producció—; el tercer factor —les

dificultats de finançament— es manté gairebé igual.

Els empresaris apunten que la marxa dels negocis

continuarà estabilitzada, el primer trimestre

Les perspectives per al primer trimestre es mantenen

negatives i estables, excepte a les grans empreses, que

assenyalen un empitjorament, tant en l’obra executada com

en la contractació d’obres. Els empresaris del sector

preveuen un augment dels preus de compra dels proveïdors,

per primera vegada en els darrers dos anys, i que els preus

de venda continuaran caient el primer trimestre.

Volum obra executadaPerspectives

-30

-34-32-33

-8

-24

-21

-40

-30

-20

-10

0

III 09 IV 09 I 10 II 10 III 10 IV 10 I 11

Sal

do, e

n pe

rcen

tatg

e

Empitjorar

Mantenir-se

QUADRE 9. Enquesta de conjuntura a la construcció Saldos,1 en percentatge

I trim. 09 II trim. 09 III trim. 09 IV trim. 09 I trim. 10 II trim. 10 III trim. 10 IV trim. 10

Marxa dels negocis -50 -44 -42 -41 -45 -45 -46 -44

Volum de contractació -70 -59 -65 -66 -62 -63 -65 -69

Volum d’obra executada2 -52 -22 -34 -26 -31 -24 -43 -34

Tendència3 marxa dels negocis -17 -17 -20 -24 -1 -26 -28 -31

Tendència3 preus de venda -26 -26 -31 -19 -17 -26 -22 -21

Tendència3 preus de compra -17 -13 -11 -7 -4 -6 -11 6



Nombre de treballadorsPerspectives

-23

-28

-31

-28

-13

-28

-20

-40

-30

-20

-10

0

Sal

do, e

n pe

rcen

tatg

e

III 09 IV 09 I 10 II 10 III 10 IV 10 I 11

Empitjorar

Mantenir-se

Factors que limiten la bona marxa dels negocis IV trimestre del 2010, en percentatge

5

7

8

10

24

55

59

91

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

Insuficiència de l'equip productiu

Ineficiència de serveis

Insuficiència d'infraestructures

Manca de mà d'obra qualificada

Augment de costos de la producció

Dificultats de finançament i tresoreria

Augment de la competència

Debilitat de la demanda

11 � Serveis i comerç minoristaServeis i comerç minoristaServeis i comerç minoristaServeis i comerç minorista

L’activitat del sector serveis continua agafant

impuls el quart trimestre, sobretot pel turisme

L’indicador sintètic d’activitat als serveis que elabora la

Cambra assenyala una acceleració del creixement el quart

trimestre amb relació al tercer, que situa l’interanual en l’1 %,

el quart trimestre. Aquesta acceleració obeeix, sobretot, al

bon comportament del turisme. Les estadístiques d’aquesta

branca dels serveis indiquen que el nombre de

pernoctacions ha crescut el 13,7 % interanual el darrer

trimestre del 2010, més que en els dos precedents. Així, el

seu creixement en el conjunt de l’any passat ha estat de

l’11,4 %, el més elevat de la sèrie, que comença el 2000. El

grau d’ocupació per places també ha pujat, fins al 42,9 % el

quart trimestre, el més alt dels darrers tres anys.

Perspectives estables al comerç minorista per al

primer trimestre

L’enquesta de clima al comerç minorista assenyala un

empitjorament de la marxa dels negocis el quart trimestre.

Aquest empitjorament prové de la branca de venda de

vehicles, que en acabar-se les ajudes a la compra, ha vist

com queia la facturació; i de les branques de farmàcia,

drogueria i perfumeria i de roba i calçat, perquè

probablement s’han posposat compres a l’espera de les

rebaixes del gener. En sentit positiu, destaca la millora de la

marxa dels negocis a les branques de productes alimentaris i

de comerç no especialitzat en grans superfícies, que a més

han tingut un augment de les vendes el quart trimestre. La

feblesa de la demanda, les dificultats de finançament i

l’augment dels costos de producció guanyen rellevància com

a factors que limiten la marxa dels negocis. Les perspectives

de la marxa dels negocis el primer trimestre es mantenen

estables. Així, es preveu una caiguda de la facturació similar

a la del mateix trimestre del 2010. Els preus de venda

creixeran però moderadament, el primer trimestre.

.

QUADRE 10. Serveis i comerç minorista

Catalunya Espanya Indicadors quantitatius Taxes de variació interanual, en %


Indicador activitat dels serveis IV trim. 10 1,02 0,32 -1,3 CAMBRABCN III trim. 10 1,0 0,2 -2,0 INE

Vendes al detall6 des. 10 -2,6 0,9 -4,8 INE des. 10 -3,8 -1,0 -5,7 INE

Trànsit aeri de passatgers des. 10 0,4 3,4 -7,2 Aviació Civil des. 10 -2,0 3,0 -8,0 Aviació Civil

Trànsit marítim de mercaderies nov. 10 10,0 8,0 -20,3 Ports Estat nov. 10 4,6 7,8 -13,4 Ports Estat

IMD dels vehicles pesants nov 10 -14,9 -5,4 -6,3 CAMBRABCN febr. 10 -5,4 -6,4 13,4 MFOM

Ocupats - Serveis IV trim. 10 1,7 0,3 -4,6 INE IV trim. 10 0,2 -0,3 -2,5 INE

Enquesta comerç minorista Catalunya. Saldos,3 en percentatge IV trimestre del 2010

productes alimentaris roba i

calçat

parament de la llar

llibres i revistes

farmàcia,

drogueria i perfumeria

venda

vehicles i accessoris

grans superfícies

altre tipus de comerç

especialitzat total comerç

minorista

Marxa dels negocis4 18 -25

-23 8 -42 -43 68 -6 -20 Vendes4 27 -12

-21 3 -44 -48 37 -1 -17

Tendència5 de marxa negocis -38 -14

-6 -46 -30 -20 -43 -2 -18

1 Dada acumulada de l’any actual 2 Estimació 3 Saldo: diferència entre el percentatge de respostes “positives” i “negatives” 4 Respecte del trimestre anterior 5 Perspectives per al proper trimestre

6 sense estacions de servei, índex deflactat per l’IPC


PIB. Sector dels serveis

-3

-2

-1

0

1

2

3

4

5

6


Tax

a de

var

iaci

ó in

tera

nual

, en

%

Facturació del comerç minorista Perspectives per al I trimestre del 2011

-18

-49

-17

-47

-34

-7-10

-66

-21

-80

-70

-60

-50

-40

-30

-20

-10

0

Sal

do, e

n pe

rcen

tatg

e

prod.alimentaris

roba i calçat

parament de la llar

llibres irevistes

farmàcia,drogueria,perfumeria

vendavehicles i

acces.

granssuperfícies

altre tipus comerç

especial.

Total comerç minorista

Mantenir-se

Disminuir

Marxa dels negocis del comerç minorista

-70

-60

-50

-40

-30

-20

-10

0

10


Sal

do, e

n pe

rcen

tatg

e

Bona

Normal

Dolenta

12 � TurismeTurismeTurismeTurisme

La marxa dels negocis el quart trimestre del 2010

ha estat millor que el mateix trimestre del 2009

Els resultats de l’enquesta de clima al sector hoteler ha posat

de manifest la millora de la marxa dels negocis el quart

trimestre respecte un any enrere, especialment al

Barcelonès, on ja es considera que la marxa dels negocis és

normal (el saldo és pràcticament zero). Pel que fa a

l’evolució de la facturació, també destaca la millora

registrada a la zona dels Pirineus. El descens dels preus de

venda del sector s’ha suavitzat el quart trimestre, en termes

interanuals, excepte a la Costa Brava i a l’Interior. De fet, a la

Costa Brava, la marxa dels negocis ha empitjorat força el

quart trimestre, cosa que podria explicar la baixada dels

preus de venda. La caiguda de les inversions realitzades

s’ha moderat, i en el cas dels Pirineus ha crescut, el quart

trimestre. Entre els factors que limiten la bona marxa del

negoci, destaca el guany de pes de la debilitat de la

demanda (fins al 86 %), que ha continuat sent el factor més

important. I el segon en importància —l’augment de la

competència— s’ha mantingut en el 54 %.

La marxa dels negocis empitjorarà lleugerament, el

primer trimestre

Les perspectives dels empresaris per al primer trimestre

assenyalen que la marxa dels negocis el primer trimestre del

2011 empitjorarà moderadament. L’excepció és el

Barcelonès, on es preveu que la marxa dels negocis

millorarà, cosa que no passava en un primer trimestre des

del 2007, abans de l’inici de la crisi. En termes de facturació,

els empresaris preveuen una caiguda però moderada,

excepte al Barcelonès, on podria créixer lleugerament el

primer trimestre. Pel que fa als preus de venda, es preveu

una caiguda més suau, i un lleuger augment a l’Interior.

Marxa dels negocis del sector hotelerIV trimestre del 2010

-74

-2

-28-31

-19

-56-50

-29

-90

-80

-70

-60

-50

-40

-30

-20

-10

0

Sal

do, e

n pe

rcen

tatg

e

Pirineus Costa Brava

Costa delMaresme

Barcelonès Costa de Garraf Costa Daurada Interior

Total Catalunya

Dolenta

Normal

QUADRE 11. Enquesta de conjuntura al sector hoteler Saldos,1 en percentatge

IV trimestre del 2010 Comparativa2 preus de venda Tendència3 preus de

venda Tendència3 marxa dels negocis Tendència3 de les

inversions

Pirineus -20 -27 -17 -33

Costa Brava -72 -6 -11 8

Costa del Maresme -65 -34 -32 -17

Barcelonès -44 0 4 3

Costa de Garraf -69 -43 -40 -36

Costa Daurada -59 2 -40 12

Interior -50 9 -14 -1

Total Catalunya -54 -9 -13 -3

1 Saldo: diferència entre el percentatge de respostes “positives” i “negatives” 2 Respecte del trimestre anterior 3 Perspectives per al proper trimestre Font: CAMBRABCN i IDESCAT


3

5

10

13

21

32

54

86

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100





Dificultats de finançament i tresoreria

Augment dels costos de la producció



Viatgers allotjats i pernoctacions

-10

-5

0

5

10

15

20

2007 2008 2009 2010

Tax

a de

var

. int

eran

ual a

cum

. 12

mes

os, %

Viatgers Pernoctacions

13

� Serveis a les empresesServeis a les empresesServeis a les empresesServeis a les empreses

Estabilitat de la marxa dels negocis al sector de

serveis a les empreses, el quart trimestre

Els empresaris encara han qualificat la marxa dels negocis

de dolenta el quart trimestre, però la situació s’ha mantingut

estable, segons els resultats de l’enquesta de clima al sector

que fan la Cambra i l’Idescat. La branca d’informàtica ha

estat una excepció ja que la marxa dels negocis ha estat

bona el quart trimestre, per primera vegada des de fa dos

anys. Aquesta millora s’ha reflectit en un increment lleuger

de la facturació, a diferència de la resta de branques, on

encara cau. El descens dels preus s’ha estabilitzat el darrer

trimestre del 2010, per tercera vegada consecutiva, si bé

s’ha moderat bastant a la branca d’activitats de lloguer. Per

primera vegada des del final del 2008, la inversió ha

començat a créixer, tot i que feblement, el quart trimestre,

una evolució força generalitzada per subsectors, amb les

excepcions de les branques d’activitats de lloguer i d’R+D i

estudis de mercat. La debilitat de la demanda i l’augment de

la competència, els dos factors que més assenyalen les

empreses com a limitadors de la marxa dels negocis, han

guanyat importància.

Els empresaris preveuen estabilitat per al primer

trimestre del 2011

Les perspectives empresarials sobre la marxa dels negocis

per al primer trimestre encara són lleugerament negatives

però es mantenen pràcticament estables, excepte a la

branca d’activitats jurídiques i comptables, on ha millorat una

mica, i a la branca d’activitats empresarials diverses, on ha

empitjorat moderadament. Cal destacar també que són una

excepció les branques d’informàtica i de publicitat i serveis

audiovisuals, on es preveu una marxa dels negocis bona, i

un increment moderat de la facturació i de l’ocupació.

QUADRE 12. Enquesta de conjuntura al sector de serveis a les empreses Saldos,1 en percentatge

IV trimestre del 2010

activitats informàtiques activitats

de lloguer

R+D, estudis de

mercat i serveis tècnics

activitats jurídiques, comptables

i gestió empresarial

publicitat i serveis

audiovisuals

activitats empresarials

diverses

total serveis

a les empreses

Marxa dels negocis 12 -30 -34 -20 -40 -16 -17 Facturació2 11 -19 -7 -12 -9 -6 -6 Inversions realitzades2 4 -8 -5 4 2 2 2 Nombre de persones ocupades2 -3 -15 -13 -6 -20 -9 -9 Tendència3 de marxa dels negocis 18 -20 -2 -9 11 -12 -9 Tendència3 de la facturació 17 -14 -2 -9 7 -7 -6



Marxa dels negocis

-12

-17-17

-13

-24

-50

-40

-30

-20

-10

0

Sal

do, e

n pe

rcen

tatg

e

IV 09 I 10 II 10 III 10 IV 10

Normal

Dolenta

Facturació del sector de serveis a les empresesEvolució respecte del trimestre anterior. IV trimestre

-21

-3

3

-1

-43

9 12

-7 -6

6

-9-12

-19

11

-50

-40

-30

-20

-10

0

10

20

Activitatsinformàtiques

Activitats delloguer

R+D, estudisde mercat i

serveis tècnics

Act. jurídiq.,comptab., i

gestió empr.

Publicitat i serveis

audiovisuals

Act.empresarials

diverses

total

Sal

do

2009 2010

Mantenir-se

Menor

Més gran


2

4

4

12

16

31

47

72

0 10 20 30 40 50 60 70 80





Augment costos de la producció

Dificultats finançament i tresoreria



14 II. MERCAT DE TREBALLII. MERCAT DE TREBALLII. MERCAT DE TREBALLII. MERCAT DE TREBALL

La població ocupada pràcticament deixa de caure,

el quart trimestre

Segons dades de l’EPA, el nombre d’ocupats a Catalunya

s’ha situat en 3.133.500 persones el quart trimestre, 42.600

menys que el tercer. Això ha suposat un retrocés

intertrimestral del -1,3 %, menor al registrat un any enrere.

De manera que la caiguda interanual de l’ocupació s’ha

suavitzat fins al -0,1 %, és a dir, pràcticament ha deixat de

caure. Altres comunitats han registrat creixements de

l’ocupació el quart trimestre, però Catalunya és la que

registra la caiguda més petita. En el conjunt del 2010,

l’ocupació ha retrocedit el -1,6 %, més moderadament que el

2009 (-8,7 %) i s’han perdut 51.300 llocs de treball (305.800

el 2009). La població ocupada a temps parcial ha continuat

augmentant el darrer trimestre del 2010 (3,0 % interanual), a

un ritme semblant al de l’anterior, de manera que la taxa de

temps parcial s’ha elevat quatre dècimes, fins al 12,3 %. La

caiguda de l’ocupació a temps complet pràcticament s’ha

aturat el quart trimestre (-0,5 % interanual).

El creixement interanual de l’ocupació als serveis

s’accelera, fins a l’1,7 %, el quart trimestre

El sector serveis és el que presenta una evolució més

favorable de l’ocupació, amb un creixement interanual el

quart trimestre (1,7 %), per tercera vegada consecutiva, i

superior als anteriors. L’ocupació a la indústria ha augmentat

en termes intertrimestrals, per segona vegada consecutiva,

tot i que encara no ho fa en termes interanuals (-0,9 %).

Mentre que a la construcció, el descens dels ocupats s’ha

accentuat una mica, fins al -13,9 %. En el cas de la indústria,

cal destacar que els afiliats a la Seguretat Social han caigut

més (-3,7 %) del que assenyala l’EPA, el quart trimestre.

QUADRE 13. Mercat de treball Taxes de variació interanual, en percentatge

Catalunya Espanya última dada acum. 1 2009 font última dada acum. 1 2009 font

Població activa IV trim. 10 1,1 0,2 -0,9 INE IV trim. 10 0,6 0,2 0,8 INE

Població aturada IV trim. 10 6,8 9,4 78,9 INE IV trim. 10 8,6 11,6 60,2 INE

Població ocupada IV trim. 10 -0,1 -1,6 -8,7 INE IV trim. 10 -1,3 -2,3 -6,8 INE

Ocupats a temps parcial IV trim. 10 3,0 4,0 -8,9 INE IV trim. 10 0,2 1,4 -0,4 INE

Ocupats a temps complet IV trim. 10 -0,5 -2,4 -8,7 INE IV trim. 10 -1,5 -2,8 -7,6 INE

Per sectors

Indústria IV trim. 10 -0,9 -3,4 -16,5 INE IV trim. 10 -2,2 -5,9 -13,3 INE

Construcció IV trim. 10 -13,9 -14,1 -18,4 INE IV trim. 10 -12,8 -12,6 -23,0 INE

Serveis IV trim. 10 1,7 0,3 -4,6 INE IV trim. 10 0,2 -0,3 -2,5 INE

Població assalariada IV trim. 10 0,4 -1,1 -8,5 INE IV trim. 10 -1,2 -2,1 -6,0 INE

Assalariats indefinits IV trim. 10 -1,4 -1,1 -4,7 INE IV trim. 10 -0,8 -1,5 -0,9 INE

Assalariats temporals IV trim. 10 9,5 -0,9 -22,5 INE IV trim. 10 -2,2 -4,0 -18,4 INE

Població no assalariada IV trim. 10 -2,9 -4,2 -10,1 INE IV trim. 10 -1,9 -3,0 -10,3 INE

Atur registrat gen. 11 1,0 1,0 11,62 INEM gen. 11 4,5 4,5 11,42 INEM

1 Dada acumulada de l'any actual 2 Mitjana de l’any 2010

Taxa d'atur

6,7

17,017,9 17,7 17,4

18,0

8,89,4 9,7

7,3

10,0 10,0

6,66,86,1

7,6 7,69,0

11,8

16,2 15,9 16,0

9,8 9,9

7,2 7,4

9,79,38,88,07,6

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

20


Per

cent

atge

Catalunya Zona euro

Ocupació

-12

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4


Tax

a de

var

iaci

ó in

tera

nual

, en

%

Taxes d'atur femení i total

5

7

9

11

13

15

17

19


Per

cent

atge

Taxa d'atur femení Taxa d'atur total

15

Els assalariats amb contracte temporal creixen, per

primera vegada en els darrers quatre anys

El quart trimestre del 2010, l’ocupació assalariada ha crescut

(0,4 % interanual), per segona vegada consecutiva, tot i que

ha perdut una mica d’impuls; mentre que la no assalariada

ha caigut més moderadament. El creixement dels assalariats

prové del dels temporals (9,5 % interanual), que no creixien

des del quart trimestre del 2006. En canvi, els assalariats

amb contracte indefinit no han consolidat la tendència de

creixement del trimestre anterior i han caigut (-1,4 %). Els

assalariats al sector públic han caigut el quart trimestre, per

segona vegada consecutiva, però a un ritme més moderat

(-1,4 %). I els assalariats al sector privat també han

mantingut la tendència de creixement iniciada el trimestre

anterior però a un ritme més suau (0,8 % interanual). Al

sector privat, aquest creixement dels assalariats prové dels

que tenen contracte temporal, que a més han accelerat el

ritme de creixement, ja que els indefinits han començat a

disminuir novament. En canvi, la disminució dels assalariats

al sector públic es dóna entre els indefinits, mentre que els

temporals han crescut el quart trimestre, després de dos

trimestres de reduccions.

La taxa d’atur repunta sis dècimes, fins al 18 %, la

més alta dels darrers 13 anys

La població aturada ha crescut el 2,6 % el quart trimestre

respecte al tercer, mentre que la població activa ha caigut el

-0,7 %. Això ha suposat un augment de la taxa d’atur de sis

dècimes, fins a situar-se en el 18 %, després de dos

trimestres caient lleugerament. Aquesta taxa d’atur és la més

elevada que s’ha registrat des del primer trimestre del 1997.

En sentit contrari, la taxa d’activitat s’ha reduït quatre

dècimes, fins al 62,9 %, i la taxa d’ocupació, set dècimes,

fins al 51,6 %, el quart trimestre. El gener, l’augment de l’atur

registrat repunta vuit dècimes, fins a l’1 % interanual.

Temporalitat dels contractes

-30

-25

-20

-15

-10

-5

0

5

10

15


Tax

a de

var

iaci

ó in

tera

nual

, en

%

Assalariats amb contracte indefinit Assalariats amb contracte temporal

QUADRE 14. Mercat de treball Taxes, en percentatge

Catalunya Espanya

última dada acum. 1 2009 font última dada acum. 1 2009 font

Taxa d’atur IV trim. 10 18,0 17,8 16,2 INE IV trim. 10 20,3 20,1 18,0 INE

Taxa d’atur juvenil IV trim. 10 39,7 39,5 37,1 INE IV trim. 10 42,8 41,6 37,9 INE

Taxa d’activitat IV trim. 10 62,9 62,8 62,7 INE IV trim. 10 60,0 60,0 59,9 INE

Taxa d’ocupació IV trim. 10 51,6 51,7 52,5 INE IV trim. 10 47,8 48,0 49,1 INE

Taxa de temporalitat IV trim. 10 18,8 18,0 18,0 INE IV trim. 10 24,8 24,9 25,4 INE

Taxa de temps parcial IV trim. 10 12,3 12,5 11,6 INE IV trim. 10 13,4 13,3 12,8 INE


Atur juvenil

5

10

15

20

25

30

35

40

45


Per

cent

atge

Taxa d'atur juvenil (16-24 anys) Taxa d'atur total

Afiliats a la Seguretat Social i atur registrat

-8

-6

-4

-2

0

2

4

Afil

iats

SS

- T

axa

de v

ar.

inte

ranu

al,

%

-20

-10

0

10

20

30

40

50

60

70

80

2007 2008 2009 2010 2011

Atu

r -

Tax

a de

var

iaci

ó in

tera

nual

, en

%

Afiliats a la Seguretat Social Atur registrat

16 III. PREUS I SALARISIII. PREUS I SALARISIII. PREUS I SALARISIII. PREUS I SALARIS

• Preus de consum Preus de consum Preus de consum Preus de consum

La inflació repunta cinc dècimes i arriba al 3 %, el

desembre

Els preus de consum han crescut el 0,7 % mensual el

desembre, cosa que ha situat la inflació en el 3 % interanual,

cinc dècimes per sobre de la de novembre. D’altra banda, la

inflació subjacent també s’ha accelerat i ha repuntat dues

dècimes fins arribar a l’1,6 %. La pujada impositiva sobre el

tabac explica bona part de l’alça de la inflació subjacent. Així,

dels tres components del nucli estable que composen la

inflació subjacent, el creixement dels preus dels aliments

elaborats, begudes i tabac, ha registrat una acceleració de

0,9 punts, fins al 2,3 % interanual. I pel que fa als preus dels

béns industrials sense productes energètics i els dels

serveis, ambdós es mantenen estables en l’1,1 % i l’1,6 %

interanual, respectivament. L’acceleració dels preus dels

combustibles ha fet avançar el creixement de l’IPC de

productes energètics 3,8 punts, fins al 14,9 %. I en el cas

dels preus dels aliments sense elaboració, el repunt ha estat

de 0,5 punts, fins al 3 % al desembre. En mitjana anual, la

inflació catalana ha estat del 2 %, enfront del 0,2 % del 2009.

El diferencial d’inflació de Catalunya amb Espanya

desapareix, el desembre

La inflació a Espanya ha repuntat set dècimes el desembre i

se situa al mateix nivell que a Catalunya, per la qual cosa el

diferencial entre ambdues ha esdevingut nul (el novembre

era d’una dècima). La pujada impositiva del tabac explica

que l’augment de la inflació a Catalunya hagi estat superior a

la de la UEM, de manera que el diferencial d’inflació de

Catalunya amb la zona euro s’ha elevat fins a 0,8 punts i ha

assolit màxims des de l’any 2008.

Índex de preus de consum. Desembre del 2010

0

2

4

6

8

10

12

14

16

begudesalcohòliques

i tabac

transport habitatge hotels, cafèsi restaurants

parament dela llar

alimentació vestit i calçat

Tax

a de

var

iaci

ó in

tera

nual

, en

%

Catalunya Espanya

Índex de preus de consum

-2

-1

0

1

2

3

4

5

6

2007 2008 2009 2010

Tax

a de

var

iaci

ó in

tera

nual

, en

%

Catalunya Espanya

QUADRE 15. Preus i costos Taxes de variació interanual, en percentatge

Catalunya Espanya


Preus

Índex de preus de consum des. 10 3,0 2,0 0,2 INE des. 10 3,0 1,8 -0,3 INE

Aliments des. 10 0,9 -0,2 0,0 INE des. 10 0,7 -0,8 -1,1 INE

Béns industrials des. 10 4,9 3,1 -3,0 INE des. 10 4,7 2,9 -3,1 INE

Serveis (amb lloguer) des. 10 1,6 1,5 2,7 INE des. 10 1,6 1,3 2,4 INE

Inflació subjacent des. 10 1,6 0,9 1,2 INE des. 10 1,5 0,6 0,8 INE

Costos Cost salarial per treballador i mes III trim. 10 0,4 1,6 1,9 INE III trim. 10 0,1 1,3 3,2 INE Augment salarial pactat en convenis nov. 10 1,6 1,6 2,5 DTG des. 10 1,3 1,3 2,6 MTAS

1 Dada acumulada de l'any actual 2 Mitjana de l’any

Índex de preus de consum 3,0

2,52,6

2,4

2,12,2

1,7

2,0

1,71,7

1,21,4

1,2

0,70,5 0,5 0,6

0,20,5

0,7

1,11,3

1,4 1,4 1,41,6

0

1

2

3

des.09

gen.10

febr. març abr. maig juny jul. ag. set. oct. nov. des.

Tax

a de

var

iaci

ó in

tera

nual

, en

%

IPC general IPC subjacent

17

QUADRE 16. Preus industrials Taxes de variació interanual, en percentatge Catalunya Espanya


Índex de preus industrials des. 10 4,9 2,4 -3,4 INE des. 10 5,3 3,2 -3,4 INE

Béns de consum des. 10 1,4 0,0 0,0 INE des. 10 1,3 0,2 -0,6 INE

Béns d'equipament des. 10 1,2 0,6 1,6 INE des. 10 0,7 0,2 0,8 INE

Béns intermedis des. 10 5,7 3,4 -5,8 INE des. 10 5,7 2,9 -5,4 INE

Energia des. 10 14,3 7,2 -9,7 INE des. 10 13,5 9,8 -6,8 INE

Preu del barril de petroli ($) gen. 11 27,0 27,0 29,12 MEH

1 Dada acumulada de l'any actual 2 Mitjana de l’any 2010

• Preus industrials Preus industrials Preus industrials Preus industrials

El creixement dels preus industrials s’accelera fins

al 4,9 % interanual, el desembre

El creixement de l’índex de preus industrials (IPRI) s’ha

accelerat vuit dècimes, fins al 4,9 % interanual el desembre, el

ritme més elevat des de l’octubre del 2008. Aquesta acceleració

ha estat menys intensa que la del conjunt d’Espanya, de

manera que el diferencial d’evolució de l’IPRI català respecte

l’espanyol s’ha fet més negatiu, de -0,4 punts. El diferencial amb

la UEM s’ha estabilitzat, també en -0,4 punts. Tots els

components de l’IPRI català, a excepció del de béns

d’equipament, han registrat una acceleració del creixement dels

preus el desembre. La més significativa ha estat la de l’energia,

de 2,2 punts, fins al 14,3 % interanual. A aquesta la segueixen

l’acceleració de l’augment dels preus dels béns intermedis

(d’1,1 punts, fins al 5,7 %) i la dels béns de consum (de tres

dècimes, fins a l’1,4 %). El creixement dels preus industrials

dels béns d’equipament s’ha estabilitzat en l’1,2 % interanual.

L’alça del preu de les matèries primeres i dels preus

regulats es traslladaran a la inflació a curt termini

La impossibilitat d’anticipar la pujada impositiva sobre les labors

del tabac que el Govern ha aprovat el desembre ha fet que la

inflació del desembre hagi estat superior a la prevista per la

Cambra el mes passat. Pel que fa a l’evolució dels propers

mesos, l’alça del preu del petroli i d’altres primeres matèries

continuarà sent el principal factor que impulsarà a l’alça el

nostre escenari d’inflació. En aquest sentit, el gener l’escalada

continua, i el preu del barril ja se situa prop dels 100 dòlars. A

més, els augments aprovats recentment dels preus regulats de

l’electricitat i del gas també faran augmentar la inflació els

primers mesos del 2011, encara que segurament els següents

mesos tornarà a baixar, per l’efecte esglaó. Cal esperar que

l’augment de preus de la resta de components continuarà força

contingut, en línia amb la feblesa de la demanda.

Índex de preus industrials i preu del petroli

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

8

10

2007 2008 2009 2010

IPR

I - T

axa

de v

ar. i

nter

anua

l, en

%

-100

-50

0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

500

Pre

u pe

trol

i - T

axa

de v

ar. I

nter

an.,

%

IPRI Preu del petroli

Índexs de preus de consum i de preus industrials

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

8

10

2007 2008 2009 2010

Tax

a de

var

iaci

ó in

tera

nual

, en

%

IPC IPRI

Índex de preus industrials

-10

-5

0

5

10

2007 2008 2009 2010

Tax

a de

var

iaci

ó in

tera

nual

, en

%

Catalunya Zona euro

18 � Preus de l’habitatgePreus de l’habitatgePreus de l’habitatgePreus de l’habitatge

La caiguda del preu de l’habitatge es pronuncia el

quart trimestre

El preu de l’habitatge s’ha reduït el -3,3 % interanual el quart

trimestre del 2010, segons dades de la Secretaria

d’Habitatge del Ministeri de Foment. Això suposa que la

caiguda del preu s’ha intensificat, després de quatre

trimestres consecutius de suavització. En mitjana anual, el

preu de l’habitatge lliure ha caigut el 3,0 % el 2010 (-6,5 % el

2009). La contracció més intensa del quart trimestre

reflecteix l’evolució del preu de l’habitatge lliure, que s’ha

reduït el -3,3 %. En canvi, el preu de l’habitatge protegit ha

crescut amb més intensitat aquest trimestre (1,6 %). Pel que

fa al preu de l’habitatge lliure, tant el de l’habitatge nou com

el de segona mà han intensificat la caiguda fins al -3,8 % i el

-3,2 %, respectivament. Cal destacar que, el quart trimestre

del 2010, el preu de l’habitatge lliure ha tornat a caure a la

província de Lleida (-2,2 % interanual), mentre que ha

accentuat la contracció a Girona (-4,3 %), a Tarragona

(-3,4 %) i a Barcelona (-3,2 %). El quart trimestre, la caiguda

del preu de l’habitatge lliure a Catalunya ha estat una mica

inferior a la registrada a Espanya (-3,5 %). L’esforç d’una llar

per a la compra d’habitatge va repuntar lleugerament el

tercer trimestre, reflectint la reducció més intensa dels salaris

que del preu de l’habitatge i el repunt del tipus d’interès.

Els costos de la construcció es mantenen

pràcticament estancats, el desembre

Els costos de la construcció han crescut el 0,6 % interanual

el mes de desembre, quatre dècimes més que el novembre.

Malgrat aquesta acceleració, el creixement dels costos està

pràcticament estancat. Aquesta contenció és possible per la

caiguda dels costos d’edificació (-0,6 %), que contrasta amb

el creixement dels costos d’obra civil (4 %). Pel que fa als

materials d’obra, destaquen els intensos augments del preu

de l’alumini i del coure, del 60 % i del 41,5 % interanual el

desembre, respectivament.

Preu de l'habitatge lliure, IPC i tipus d'interès

-10

-5

0

5

10

I- 07 II III IV I- 08 II III IV I- 09 II III IV I- 10 II III IV

Tax

a de

var

iaci

ó in

tera

nual

, en

%

Preu/m2 d'habitatgeIPCTipus d'interès mitjà de préstec hipotecari en el conjunt d'entitats a més de 3 anys

QUADRE 17. Preus de l’habitatge i costos de la construcció Taxes de variació interanual, en percentatge

Catalunya Espanya


Preu/m2 de l’habitatge lliure IV trim. 10 -3,3 -3,0 -7,3 MVIV IV trim. 10 -3,5 -3,9 -7,4 MVIV

Preu/m2 de l’habitatge lliure nou IV trim. 10 -3,8 -3,2 -4,8 MVIV IV trim. 10 -3,7 -3,9 -7,0 MVIV

Barcelona IV trim. 10 -3,9 -3,3 -3,5 MVIV

Girona IV trim. 10 -1,8 0,2 -9,4 MVIV

Lleida IV trim. 10 4,4 -3,0 -6,4 MVIV

Tarragona IV trim. 10 -5,3 -8,0 -8,7 MVIV

Índex de costos de la construcció des. 10 0,6 0,8 -5,6 CCOC oct. 10 2,2 1,8 0,8 MFOM

Edificació des. 10 -0,6 -0,6 -5,6 CCOC oct. 10 2,2 1,9 0,6 MFOM

Obra civil des. 10 4,0 4,7 -5,7 CCOC oct. 10 2,2 1,5 1,7 MFOM 1 Dada acumulada de l'any actual

Índex de costos de la construcció i IPC

-10

-5

0

5

10

15

2007 2008 2009 2010

Tax

a de

var

iaci

ó in

tera

nual

, en

%

Índex de costos de la construcció IPC

Accessibilitat a l'habitatgeEsforç sobre el salari

20

25

30

35

40

45

I- 07 II III IV I- 08 II III IV I- 09 II III IV I- 10 II III

Per

cent

etge

, mitj

ana

dels

últi

ms

4 tr

imes

tres

Catalunya Espanya

19 � Costos laboralsCostos laboralsCostos laboralsCostos laborals

L’augment interanual del cost laboral pràcticament

s’estanca, el tercer trimestre

El cost laboral per treballador i mes ha estat de

2.541,44 euros el tercer trimestre, la qual cosa suposa un

creixement del 0,3 % interanual, el més moderat de tota la

sèrie històrica, que comença l’any 2000. Aquest augment, tot

i que molt moderat, contrasta amb la caiguda registrada a

Espanya (-0,3 %). L’augment del cost laboral a Catalunya

s’explica pel component salarial, que ha crescut el 0,4 %, ja

que el no salarial s’ha estancat (0 %), després de dos

trimestres de caigudes. Així, Catalunya s’ha situat entre les

vuit comunitats on el cost salarial encara registra un

creixement positiu però està a la banda baixa (vegeu el

gràfic adjunt). Així mateix, cal destacar que el cost laboral

per hora efectiva a Catalunya ha disminuït el tercer trimestre

(-1,4 %), per primera vegada en els darrers quatre anys.

Aquesta evolució difereix de la del cost laboral per

treballador i mes, degut a la disminució del nombre d’hores

efectives treballades, principalment, per les vacances d’estiu.

A la indústria, el cost laboral s’accelera fins al 2,1 %

Es continua observant una evolució dispar del cost laboral

per sectors el tercer trimestre. A la construcció, el cost

laboral per treballador i mes està caient i a més s’ha

intensificat la caiguda, fins al -3,3 % interanual. En canvi, el

cost laboral a la indústria creix i s’ha accelerat, fins al 2,1 %.

Mentre que als serveis, el cost laboral creix però ha perdut

impuls (ha estat del 0,4 % el tercer trimestre enfront l’1,9 %

del segon). Aquesta evolució s’explica per la del cost salarial,

que a la construcció ha accentuat la caiguda (fins al -4 %

interanual), a la indústria ha accelerat el creixement (fins al

2,6 %) i als serveis ha perdut impuls fins a pràcticament

estancar-se (situant-se en el 0,3 %).

,

QUADRE 18. Salaris Taxes de variació interanual, en percentatge

Catalunya Espanya última dada acum. 1 2009 font última dada acum. 1 2009 font

Cost laboral per treballador i mes III trim. 10 0,3 0,7 2,5 INE III trim. 10 -0,3 0,6 3,5 INE Cost salarial per treballador i mes III trim. 10 0,4 1,6 1,9 INE III trim. 10 0,1 1,3 3,2 INE Altres costos per treballador i mes III trim. 10 0,0 -1,8 4,3 INE III trim. 10 -1,5 -1,1 4,3 INE Cost laboral per hora efectiva III trim. 10 -1,4 0,1 4,9 INE III trim. 10 -1,4 0,4 5,6 INE Cost salarial per hora efectiva III trim. 10 -1,3 0,9 4,2 INE III trim. 10 -0,9 1,1 5,3 INE Altres costos per hora efectiva III trim. 10 -1,6 -2,3 6,5 INE III trim. 10 -2,7 -1,3 6,4 INE Augment salarial pactat en convenis nov. 10 1,6 1,6 2,5 DTG des. 10 1,3 1,3 2,6 MTAS


Cost salarial per treballador i mes

0

1

2

3

4

5

6

I 07 II III IV I 08 II III IV I 09 II III IV I 10 II III

Tax

a de

var

iaci

ó in

tera

nual

, en

%

Catalunya Espanya

Cost salarial per treballador i mes, per CAIII trimestre del 2010

-2,3

-1,3

-0,8 -0,8 -0,7 -0,7 -0,6-0,3

00,2 0,2

0,40,6

1,21,4

22,4

-3

-2

-1

0

1

2

3

And. Ara. Ast. C-M Gal. Rio. Can. Val. Cant. Bal. C-Ll Cat. Ext. Mad. Mur. Nav. P.B.

Tax

a de

var

iaci

ó in

tera

nual

, en

%

Cost salarial per hora efectiva, per sectorsIII trimestre del 2010

15,3615,19

13,35

16,90

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

indústria construcció serveis Total

Eur

os

20

L’increment salarial pactat és de l’1,59 % fins al

novembre, nou dècimes menys que un any enrere

En els onze primers mesos del 2010, s’han signat

823 acords en el procés de negociació col·lectiva, que han

afectat a 1.709.030 treballadors. L’augment salarial pactat en

aquests acords ha estat de l’1,59 % fins al novembre,

gairebé nou dècimes menys que en el mateix període de

l’any passat, i per sota de la inflació registrada el novembre

(del 2,3 % a Espanya i del 2,5 % a Catalunya). Cal destacar

que l’augment salarial pactat en l’àmbit de l’empresa ha estat

del 0,98 % fins al novembre, inferior a l’1,65 % pactat en

l’àmbit sectorial, que afecta al 91 % dels treballadors

implicats en el procés de negociació col·lectiva.

La construcció és l’únic gran sector que pacta un

augment salarial superior a la inflació

Els increments salarials pactats per grans sectors

(indústria, construcció i serveis) s’han moderat amb una

intensitat similar amb relació als registres d’un any enrere

(són gairebé un punt percentual inferiors). Ara bé, aquests

se situen en nivells diferents. En els onze primers mesos

del 2010, l’augment salarial pactat a la indústria i als

serveis ha estat de l’1,44 % i de l’1,4 %, respectivament,

mentre que a la construcció ha estat del 2,52 %, l’únic que

encara es manté per sobre de la inflació espanyola, i també

de la catalana.

L’increment salarial pactat en els acords de nova

signatura ha estat de l’1,41 % fins al novembre

En els convenis revisats, que són els que engloben al 96 %

dels treballadors afectats pel procés de negociació

col·lectiva, l’increment salarial pactat ha estat de l’1,6 % fins

al novembre. En canvi, en els convenis de nova signatura

s’ha pactat un augment dels salaris inferior, de l’1,41 % en el

mateix període, i més concretament, de l’1,45 % en els que

són de periodicitat anual, i de l’1,41 % en els que són

plurianuals. L’increment salarial pactat per províncies ha

oscil·lat entre l’1,53 %, el més baix, que ha estat el pactat a

Barcelona, i l’1,95 %, el més alt, pactat a Lleida.

Augment salarial pactat en convenisGener - novembre

2,56

3,59

2,51

1,601,59

2,48

2,81

3,73

0

1

2

3

4

2007 2008 2009 2010

Tax

a de

var

iaci

ó in

tera

nual

, en

%

total convenis convenis plurianuals - altres anys

Augment salarial pactat en convenis Per sectors. Gener-novembre

1,44

3,43

2,522,33

1,4

2,39

0

1

2

3

4

2009 2010

Tax

a de

var

iaci

ó in

tera

nual

, en

%

indústria construcció serveis

QUADRE 19. Negociació col·lectiva a Catalunya. Gen. – nov. del 2010

Acords Empr. Treball. Increment salarial

col·lectius afectades afectats pactat %

Revisats 700 155.599 1.639.767 1,60

De nova signatura 123 11.191 69.263 1,41

Anuals 28 398 4.917 1,45

Plurianuals 95 10.793 64.346 1,41

Total convenis 823 166.790 1.709.030 1,59 Font: Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya

Augment salarial pactat en convenis

-1

0

1

2

3

4

5

6

2007 2008 2009 2010

Tax

a de

var

iaci

ó in

tera

nual

, en

%

Augment salarial IPC general

20110208 Conjuntura Economica de Catalunya IV trimestre 2010

Business

Transcript of 20110208 Conjuntura Economica de Catalunya IV trimestre 2010