Sumari · 2012. 2. 1. · tiu de l’agricultura intensiva en les economies rurals. Entrevista a...

Editorial

Ecología y gestión del agua en CatalunyaNarcís Prat

Infraestructuras y recursos. ¿Necesitamos elagua del Ródano?Jesús Carrera

Fiscalidad ambiental y nueva cultura del aguaEnric Tello

El municipio y la nueva Ley catalana del aguaCarlos Padrós y Lucia Casado

Agricultura de regadío y sostenibilidadXavier Coll

Entrevista a Marta LacambraLluís Reales

Normativa ambientalIgnasi Doñate

ActualidadJohanna Cáceres

Ecología del ocioXavier Duran

Sumario

Summary

Sumari

Editorial

Ecologia i gestió de l’aigua a CatalunyaNarcís PratCada cop hi ha més dèficit hídric: ens cal més aigua, i aigua de bona qualitat. Per-què nosaltres, els humans, en gaudim, cal que els ecosistemes fluvials també pu-guin accedir a l’aigua en la quantitat i qualitat necessàries. Cal, doncs, replantejarla gestió de l’aigua al nostre país, perquè la gestió és la causa de la mancança.

Infraestructures i recursos. Ens cal l’aigua del Roine?Jesús CarreraEl trasvasament d’aigua des del riu Roine és una solució tècnicament raonable pergarantir el subministrament a l’àrea de Barcelona, tot i tenir un cost excessiu.L’alternativa és l’aplicació d’una política integrada en la gestió dels recursos hí-drics a casa nostra: hi ha voluntat política de fer-ho?

Fiscalitat ambiental i nova cultura de l’aiguaEnric TelloUn conflicte a l’àrea de Barcelona, "la guerra de l’aigua", aporta una base sòlidaper a la reflexió sobre la fiscalitat dels recursos hídrics i la necessitat d’un canvi enaquest sentit. En efecte, per superar l’actual "hidroesquizofrènia" que pateix lagestió de l’aigua a casa nostra cal una revolució fiscal verda, fonamentada en lapotenciació de la democràcia.

El municipi i la nova Llei de l’aiguaCarlos Padrós i Lucia CasadoDues lleis noves sobre la gestió i tributació de l’aigua a Catalunya perfilen un noumodel de gestió basat en el tractament integral d’aquest recurs. D’entre els seusefectes positius destaca l’afavoriment del principi de subsidiarietat amb la creacióde les Entitats Locals de l’Aigua, que suposen el retorn de competències als enslocals.

Agricultura de regadiu i sostenibilitatXavier CollL’agricultura de regadiu s’acostuma a presentar com el primer consumidord’aigua, el més malbaratador i un dels que més contribueix a la degradació del re-curs. Les comunitats de regants són conscients d’això, però també de l’efecte posi-tiu de l’agricultura intensiva en les economies rurals.

Entrevista a Marta LacambraLluís Reales

Normativa: La nova ordenació i gestió legal de les aigües a CatalunyaIgnasi Doñate

Actualitat: La Cimera del Clima, Programa "Pirineu viu"

Ecologia de l’oci• Informe sobre el desenvolupament humà 1999• L’estat del món 1999• El sistema català de reproducció• Medio ambiente y desarrollo sotenible• Vegetació i zones bioclimàtiques del món• Informe sobre la informació ambiental• Medi ambient. Anuari d’entitats catalanes 1998• La sostenibilitat, o el futur possible

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

2

3

4

78

79

83

88

96

100

108

109

102

104

Editorial

Ecology and water management in CataloniaNarcís Prat

Infrastructures and resources. Do we needwater from the Rhone?Jesús Carrera

The environmental taxation system and thenew water cultureEnric Tello

Municipalities and the new Water ActCarlos Padrós & Lucia Casado

Irrigation agriculture and sustainabilityXavier Coll

Interview with Marta LacambraLluís Reales

Environmental legislationIgnasi Doñate

NewsJohanna Cáceres

Ecology of LeisureXavier Duran

112

113

117

122

129

133

141

142

135

137

16

26

40

48

54

60

70

67

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

3

Cap a un nou model de gestió del’aigua

Fa uns mesos, tot just abans de finalitzar l’anterior legislatura, elParlament deCatalunya va aprovar per unanimitat la Llei d’Ordenació,Gestió i Tributació de l’Aigua. La dinàmica europea i també es-panyola van contribuir a assolir el consens del conjunt dels agentssocials implicats en la gestió dels recursos hídrics al nostre país.Era un acord molt necessari i urgent tot considerant el seguit defracassos anteriors.La nova Llei és un bon punt de partida per fer un salt qualitatiu en-davant i implantar un model sostenible de gestió de l’aigua aCatalunya. La política inversora que només prioritza col·lectors,depuradores i abastaments ha esdevingut obsoleta. Era necessà-ria però ara cal anar cap a un model que abordi la gestió del’aigua d’unamanera integrada, quemantingui i millori l’estat ecolò-gic dels ecosistemes aquàtics i que garanteixi l’accés al recurs peròa partir d’un ús racional i sostenible de l’aigua. Aquest és l’esperitde la nova Llei i la tasca que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA)ha de desenvolupar.L’ACA té una tasca complexa i difícil. Deixant de banda el canviclimàtic i com aquest afectarà les zonesmediterrànies, aquesta no-va entitat ha de ser capaç d’implantar, com afirma Narcís Prat enel seu article, un model de gestió de l’aigua a Catalunya on elsaspectes de conservació i regeneració dels ecosistemes siguintan importants com els econòmics o la captació del recurs. El ca-tedràtic d’Ecologia de la Universitat de Barcelona repassa els da-rrers anys de la gestió dels recursos hídrics al nostre país –fona-mentada enuna estratègia de l’oferta– i proposa una gestió alternativafidel als criteris de sostenibilitat.Per la seva banda, Jesús Carrera, de l’Escola Tècnica Superiord’Enginyeria de Camins, Canals i Ports de la Universitat Politèc-nica de Catalunya (UPC), aborda la polèmica qüestió del trans-vassament del Roine. Carrera, a partir d’una anàlisi detallada dela demanda –centrat en Barcelona i la seva àrea–, els recursos ila qualitat argumenta a favor i en contra pel que fa al transvassa-ment d’aigua del Roine. Ens deixa ple d’interrogants.

La següent aportació se centra en la fiscalitat ambiental. El pro-fessor de la UB, Enric Tello, explica perquè va esclatar la guerra del’aigua i descriu el nou escenari fiscal que impulsa la nova Llei ique ha permès precisament posar fi al conflicte. Els aspectes le-gals i concretament el paper central dels municipis en el noumodel organitzatiu són tractats per Lucia Casado i Carles Padrós,ambdós professors de Dret Administratiu de la Universitat Au-tonòma de Barcelona.En aquest número dedicat a l’aigua no podia faltar la veu de lapagesia. El president de la Junta de Govern dels Canals d’Urgell,Xavier Coll, recorda que l’agricultura ha estat el gran motor dedesenvolupament de les terres de Ponent. En aquest sentit, dis-posar dels recursos hídrics necessaris permetrà consolidar aquestdesenvolupament el qual , segons afirma Coll, ha d’incorporar me-sures de modernització i major eficiència en l’ús dels recursos.La nova directora de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), MartaLacambra, és la protagonista de l’entrevista. I no és cap casualitatatès que Lacambra ha estat una persona clau en la recerca delconsens i el procés d’elaboració de la Llei. Finalment, el número25 de la revista "Medi Ambient. Tecnologia i Cultura" es comple-ta amb l’habitual i sàvia anàlisi jurídica de l’advocat ambientalistaIgnasi Doñate•

Lluís RealesDirector de Medi Ambient. Tecnologia i cultura

Editorial

Tradicionalment, la gestió del’aigua ha anat dirigida a cobrir undèficit sempre creixent amb novesofertes d’aigua. Cal substituiraquest model per un basat en l’úsracional i sostenible del recurs i enla protecció del medi, tal compreveuen les noves lleis en aquestàmbit. En efecte, la gestió hídricadel futur més immediat rau ensatisfer alhora els usos humans iles necessitats ambientals. Per tenirèxit en aquesta tasca, cal examinarper què la gestió del passat haresultat insatisfactòria i quina és lamillor estratègia de gestió per a unpaís petit, mediterrani i molt actiucom és el nostre.

Ecologia i gestió de l’aiguaa Catalunya

Narcís PratDepartament d’Ecologia, Universitat de Barcelona

A les portes del tercer mil·lenni, la gestióde l’aigua a Catalunya i Europa es trobaen un moment decisiu que es reflexa enpropers canvis importants en l’ordenamentjurídic. A Catalunya amb una llei que totjust s’acaba d’aprovar (la Llei d’ordenació,gestió i tributació de l’aigua), a Espanyaamb la reforma de la Llei d’aigües i, final-ment, a Europa en la propera aprovació delaDirectivaMarc de l’aigua. A totes tres lleissurten lesmateixes paraules clau, «ús racio-nal i sostenible de l’aigua»; «preservació,protecció i millora del medi» o «manteni-ment omillora de l’estat ecològic». L’objectiude la gestió per al propermil·lenni se centratant en garantir el recurs com en fer-homantenint o millorant l’estat ecològic delsecosistemes aquàtics.

La gestió de l’aigua a Catalunya:noves perspectives, vells problemes

Fins ben endinsat el segle XX l’únic objec-tiu de la gestió de l’aigua a Catalunya iEspanya va ésser garantir la disponibilitatdel recurs fos com fos, anant-lo a buscar oncalgués (estratègia de l’oferta), desprès s’hiafegí la preocupació per la qualitat de l’aiguacomabeguda (recurs en condicions)mentreque els problemes ambientals lligats a lasobreexplotació dels recursos i la degra-dació dels ecosistemes aquàtics hancomençat a preocupar-nos ara fa ben pocquan el sanejament mitjançant depurado-res no s’ha vist com un fre al creixementsinó com una necessitat. Per al propermil·lenni la gestió de l’aigua sembla quetindrà com a eix central la preservació delmedi sense oblidar el dret de totes les perso-nes a tenir una garantia de quantitat i quali-tat en l’abastament d’aigua.

Ens podríem preguntat si a Catalunya, unpaís mediterrani amb pluges escadusse-res i irregulars, és possible establir una polí-tica de gestió de l’aigua que tingui el medicom a preocupació fonamental. Podemrealment garantir bons nivells d’abastamentde qualitat i alhora tenir uns rius amb bonestat ecològic?Catalunya és un país amb molta activitatindustrial i ambun ús de l’aigua intens quanels recursos són limitats i hi ha una fortacompetència pels recursos, ja sigui entreels diferents usuaris com entre aquests iel medi. Com a conseqüència els ecosis-temes naturals han patit una degradacióimportant tant per la sobreexplotació delsrecursos com pels usos que se’n fan del’aigua amb la contaminació associada. Peraixò, i tot l’esforç fet per sanejar les aigües,tenim molt problemes en la restauracióde l’estat ecològic dels nostres ecosistemesaquàtics fins al moment.D’altra banda Catalunya és un país moltextens i la problemàtica de l’aigua no éslamateixa a les zones d’agricultura de rega-diu que a les zones urbanes i industrials. Enconjunt a Catalunya, segons els planshidrològics de les conques internes i del’Ebre, la demandaurbana i industrial és unatercera part de l’agrícola (1.039 hm3/anycomparat amb 2.522 hm3/any) però aquestsvalors són molt diferents si comparem laconca del Segre ambuna demanda agrícolade 846 hm3/any i la domèstica i industrialde només 41 hm3 amb el Baix Llobregat, onaquestes proporcions s’inverteixen (50hm3/any agrícoles i 527 hm3/any domèsticsi industrials). La diferent distribució de recur-sos i demandes ja ha generat varis trans-vasaments, comel del Ter a la regiódeBarce-lona o la de l’Ebre al Camp de Tarragona.

Fins ara la gestió de l’aigua ha anat dirigidaa cobrir un dèficit sempre creixent ambnoves ofertes d’aigua. Aquestmodel no potcontinuar sent el mateix en el futur. Caldràsubstituir-lo per unmodel diferent d’acordamb el que preveuen les normes esmen-tades a l’inici d’aquest treball. Si el futur queens arriba és la gestió per satisfer alhora elsusos i les necessitats ambientals, cal queexaminemper què el passat ha resultat insa-tisfactori i quina és la millor estratègia degestió per a un país petit, mediterrani i moltactiu.

Lliçons del passat proper: el Pla desanejament de Catalunya

Un esforç importantCatalunya s’ha destacat pel seu impuls enimplementar un Pla de sanejament dirigita complir la directiva europea sobre depu-ració de les aigües que preveia que el sane-jament de les ciutats ambmés de 2.000 habi-tants fos realitzat abans de l’any 2000. Aquestesforç s’ha posat coma exemple per amoltspaïsosmediterranis i s’ha realitzatmitjançantl’impuls d’una entitat creada només per aaixò: la Junta de Sanejament adscrita alDepartament deMedi Ambient de laGene-ralitat deCatalunya. Aquesta entitat ha editatrecentment un balanç de la seva acció desanejament des de l’any 1992 a l’any 1998.Els números són prou importants. De 90depuradores en servei i 53 en construcciós’ha passat a 210 funcionant i 48 en cons-trucció a més de 39 previstes, fins arribara les 297 grans depuradores que estaran enfuncionament el 2001. Pels pobles ambmenysde2.000habitants equivalents (encarapendents de sanejament) es preveuen cons-truir fins a 1.700 sistemes de tractamentd’aigües residuals entre el 2001 i el 2005 iaixí completar el Pla de sanejament deCata-lunya. També se’ns informa en l'opuscle delPrograma de tractament de fangs, encaraavui en dia enviat principalment a aboca-dors o al mar (més de 125.000 t/any), peròque es preveu compostar o assecar tèrmi-cament abans del 2001, instal·lant siste-mes de cogeneració a les grans depura-dores (fins a una potència de 80 MW).

També en el treball esmentat hi ha una infor-mació dels resultats del Programa de sane-jament d’aigües industrials, on s’ha reduïtla càrrega contaminant que cal tractar desde 82.564 t deDQO/any fins a 44.875, essentla reducció més important aquella ques'abocava a la llera pública (de 63.141 a18.421 t/any). Per això s’han fet a les indús-tries catalanes 436 PDG (Programes dedescontaminació gradual), i s’han donat516 subvencions a empreses per adequarels seus sistemes de sanejament o pretrac-trament. Finalment se’ns informa que l’anypassat es van fer 8.466 inspeccions a empre-ses.

Els resultats: millors i pitjorsEl resultat d’aquest esforç s’ha avaluat perpart de la Junta de Sanejament mitjançantl’índex ISQUA, un índex de qualitat del’aigua que varia entre 0 i 100 i que utilitza5 paràmetres fisicoquímics, la temperatura,la DQO, lesmatèries en suspensió, l’oxigendissolt i la conductivitat. De l’any 1992 al’any 1998 s’ha passat de 55 a 143 puntsde control. Segons aquest índex fisicoquí-mic la qualitat de les aigües dels rius cata-lans ha millorat molt. Si ens fixem en elsrius Foix, Tordera, Besòs i Llobregat (quetradicionalment han estat els més conta-minats de Catalunya) la recuperació, segonsaquest índex, és espectacular com es potveure a la Taula 1 on hemagrupat en 5 cate-gories els punts mostrejats en aquells dosanys, tot i que el nombre de punts mostre-jats el 1992 era molt baix. Partint d’aquestataula hom podria mostrar-se molt satisfetdel resultat de la política de sanejament ipensar que els nostres rius estat nets i plensde vida.

Per tal de corroborar aquesta visióde la recu-peració dels rius Tordera, Besòs, Llobregati Foix, hem comparat les dades de l’ISQUAamb les de la qualitat biològica dels matei-xos riusextretesde l’estudique realitza l’equipECOBILL de la Universitat de Barcelona perencàrrec de l’Àrea del Medi Ambient de laDiputació de Barcelona sobre la seva quali-tat ecològica. En aquest estudi s’utilitza uníndex biològic, l’índex FBILL, que usa elsorganismesmacroinvertebrats (o sigui insec-tes, cargolsetc.,demidasuperiora250micres)coma indicadors de la qualitat de l’aigua. ELseu valor fluctua entre 0 (qualitat pèssima)i 10 (excel·lent). A la Figura 1 s’indica enunmapa laqualitat biològicadels quatre riusen tots els punts mostrejats l’estiu del 1998.Com es pot veure a la Taula 1 i a la Figura1 encara queden força punts de qualitatbiològica pèssima als nostres rius (valorsinferiors termèdia (FBILL entre 54-5) o siguique de rius contaminats n’hi ha un 18%,mentre que de llocs on la comunitat biològica no es diferenciamassa de la natural n’hiha només un 37% (mentre l’ISQUA apujaaquest valor fins a un 52%). Tanmateixels punts que ea FBILL 4), fins a un 15%dels punts estudiats, especialment a la partmés baixa dels rius i molts estan al Besòs,mentre que segons l’ISQUA només un 5%dels punts es trobarien en aquesta situació.De la categoria intermèdia (FBILL entre 54-5) o sigui que de rius contaminats n’hi haun 18%, mentre que de llocs on la comu-nitat biològica no es diferencia massa dela natural n’hi ha només un 37% (mentrel’ISQUA apuja aquest valor fins a un 52%).Tanmateix els punts que es troben a la cate-goria de FBILL 6-7 no vol dir que estiguin enbones condicions,molt d'ells tenen un grau

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

6

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

7

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

8

important d'alteració (sobretot eutròfia).Els valors de l’índex fisicoquímic no infor-men adequadament de la qualitat ecolò-gica de l’aigua dels rius i la relitat és queel Pla de sanejament pot haver millorat laqualitat fisicoquímica dels rius catalans,però no ha assolit el mateix grau de rege-neració de la seva qualitat biològica.

Les raons de la diferènciaL’objectiu de l’actual Pla de sanejamentha esta complir la directiva sobre depura-ció d’aigües que fixa només dos paràme-tres demesura de l’eficàcia del sanejament,la DBO i els sòlids en suspensió, que hande ser inferiors a 25 ppm a la sortida dedepuradora. El Pla per complir aquestadirectiva ha consistit en construir ràpida-ment infraestructures (col·lectors, depu-radores), prevaler la rapidesa i obviar el fetque el medi receptor són rius mediterra-nis amb cabalsmolt baixos o nuls, de vega-des. Les diferències es deuen també quel’índex químic emprat permesurar l’eficàciadel Pla (ISQUA) no és una bonamesura dela qualitat de l’aigua dels ecosistemesfluvials, la qual s'ha de mesurar amb indi-cadors biològics com es reconeix a laProposta de la Directiva marc sobre lesaigües.Tot i que cal reconèixer l'esforç impor-tant realitzat en els darrers anys i unamilloraen les condicions biològiques d’alguns riusgràcies al sanejament, (l’any 1992 el nombrede punts inclosos en la categoria de conta-minats, o sigui índex biològic 5 o inferioren els quatre rius estudiats era de fins aun 50%), la situació no es pot considerarsatisfactòria, sobretot si es té en comptela milionària inversió que s’ha fet (fins a400.00 milions per any).El fet que els riusmediterranis, comel Besòso el Foix, no hagin recuperat la qualitatde les aigües es deu a diversos factors peròdos són molt importants:• La falta de dilució del cabal abocat perles depuradores.

• Les elevades concentracions d’amoni queaquestes (fins i tot les biològiques)aboquen als rius.

El disseny del Pla de sanejament de Cata-lunya va oblidar que l’amoni ambpHelevatses transforma en amoníac el qual és enor-mement tòxic en concentracionsmolt baixesi això significa que els peixos i la majoriade macroinvertebrats es poden morir envalors tan baixos d’amoni, com d’1 ppm,mentre algunes depuradores aboquen almedi valors tan alts com 20 o 30 ppm. Peraixò no s’ha recuperat la fauna piscícola iinvertebrada de lamajoria dels trams baixosdel Besòs, Congost, Tenes, Ripoll o de lariera de Rubí o la del Gurri aigües avallde la depuradora de Vic.El paper clau de l’amoni es pot veure a totsels trams de riu posteriors a les grans depu-radores biològiques que s’han construït elsdarrers anys a les parts baixes del Besòs, elFoix i el Llobregat. A la Taula 2 es presentala llista de les deu primeres depuradoresen cost d’explotació (segons l’avanç delpressupost del 1999 de la JS) i es compu-ten els seus efectes al medi. Totes les depu-radores citades són actualment biològiques,excepte la de Sant Adrià del Besòs que ésfisicoquímica.Enaquestes gransdepuradoreshi haproble-mesde funcionament per la barreja d’aigüesindustrials i domèstiquesquedificulta el sane-jament (és fàcil fer funcionar la depuradorade Ribes de Freser, per exemple, però méscomplicat lad’Igualada). Elproblemade fons,però, és de disseny (no s’ha pensat en elsnivells d’amonide sortida comunproblema)i que no s’han tingut en compte que elmedi

receptormoltes vegadesésun riu seco sensecapacitat de dilució, cosa que impossibilitala regeneracióde l’ecosistemaaquàtic. Espotdir que molts rius catalans neixen avui ales depuradores (el Congost a la depuradorade Centelles i després a la de Granollers, elRipoll a la de Sant Llorenç Savall i de nou ala de Castellar del Vallés, la riera de Caldesa la depuradora de Caldes de Montbui, elFoix a la depuradora de Vilafranca delPenedès, la riera de Rubí a la depuradorade Terrassa, etc.).Les grans depuradores biològiques cata-lanes deixen l’aigua amb una DBO i DQOi un contingut d’amoni amb valors entre5 i 10 vegades superiors als que es trobenen qualsevol riu (que no haurien de supe-rar els 5, 10 i 0,5 ppm respectivament delstres paràmetres esmentats). Per tant esrequeriria un cabal en el riu que perme-tés la seva dilució i autodepuració. Aquestno és el cas dels rius mediterranis, semprede cabal migrat i per això el model de Plade sanejament actual no garanteix la recu-peració dels nostres rius, tot i les milloresque hi ha hagut en alguns d’ells. En resum,el balanç del sanejament de Catalunya noés tan optimista ni tan satisfactori compuguisemblar en l’opuscle que la Junta ha editat.Lesmillores en alguns rius nopoden amagaruna decepció important pel que fa a la recu-peració de la vida als rius (molts polítics igestors no han pogut complir la sevapromesa de banyar-se a sota de les depu-radores que han inaugurat).

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

9

L’estat ecològic, molt més que laqualitat de l’aigua

Els rius comaecosistemes aquàtics sónmoltmésque la vida a l’aigua, ja que les de la sevaribera són tant o més importants que lescomunitats aquàtiques. La ribera és la franjainundable prop del riu que va des del canald’aigües baixes fins a la zona on arriben lesinundacions més importants i per això lavegetació és especial, lligada a la presènciade l’aigua a la qual els arbres poden acce-dir mitjançant les seves arrels. El sistemade ribera és un veritable cau de biodiversi-tat i un element clau com a corredor biolò-gic de contacte entre els diferents ecosiste-mesdeCatalunya.Aquestes sónunveritablecorredor biològic que garanteixen que elsespais protegits a Catalunyanoesdevinguinilles enmig d’un sistema urbà o semiurbà.Per això, la qualificació de la ribera té unarellevància molt gran en el càlcul de l’estatecològic dels rius. Per als riusmediterranis,hem dissenyat un índex que qualifical’ecosistema de ribera amb valors entre 0i 100 (índexQBR). A aquesta puntuació s’hiarriba considerant quatre característiquesdel sistema de ribera (cada una d’elles valo-rada en 25 punts). Les característiques quecal mesurar són:• La cobertura de la vegetació. Una bonacobertura significarà que no existeixenalteracions que impedeixen de formacontinuada el creixement de la comu-nitat vegetal.

• L’estructura. Es tracta d’avaluar la comple-xitat estructural de la vegetació i es potdir que és una avaluació indirecta de labiodiversitat del sistema.

• La potencialitat del sistema per tenir unavarietat important d’arbres de ribera, unamesura de la complexitat del sistema quecal ponderar per cada tipus geomor-fològics diferents de riu. Inclou unamesura de naturalitat segons les espèciestrobades siguin autòctones o introduïdes.

• L’alteració del canal fluvial de formapermanent per l’home, valorant la presèn-cia d’infraestructures en el tram estudiat.

Lamanera de calcular aquest índex i la sevaaplicació al Llobregat, Foix, Tordera i Besòs

es pot trobar de forma detallada a altrespublicacions (veure bibliografia). Segonsel valor de l’índex tenim cinc rangs de quali-tat que són:• Bosc de ribera sense alteracions, quali-tat molt bona, estat natural: valors > 95

• Inici d’alteració, qualitat bona: 75-90• Alteració important, qualitat regular: 55-70• Forta degradació, qualitat dolenta: 30-50• Degradació extrema, qualitat pèssima:valors <35

Emprant les dades dels estudis realitzats pelDepartament d’Ecologia per a l’Àrea deMediAmbient de la Diputació de Barcelona, espot fer una avaluació de la situació de lesriberes als quatre rius esmentats. Com espot veure a la Taula 3 la situació dels boscosde ribera als rius estudiats és en generaldolenta ja que gairebé un 60%dels llocs visi-tats tenen un valor del QBR molt dolent opèssim i només un 7% es poden qualifi-car com en estat natural. A la Figura 2 espresenta un mapa amb el valor del QBRen elsmateixos punts en què es va estudiarla qualitat biològica. Com es veu les partsbaixes estan en una situació pèssima pelque fa el bosc de ribera (alta volta colorstaronges o vermells), però també en algu-nes parts altes els valors són relativamentbaixos. La degradació de les riberes es deua diferents causes: la urbanització delsmarges, l’extracció d’àrids, la ramaderiaintensiva prop del riu o l’excessiva freqüen-tació. Fins i tot de vegades la Junta de Sane-jament ha construït els col·lectors pel migdel riu destruint l’ecosistema de ribera.D’altres vegades la pròpia administració (iespecialment la Junta d’Aigües) s’encarregad’impossibilitar la regeneració de les ribe-res amb les seves actuacions de canalitza-ció o de neteja de rius per evitar els proble-mes de les inundacions ja que es consideraque els arbres poden obstruir els ponts i peraixò el millor és tallar els arbres (en canvino s’ha considerat que la culpa la podentenir els ponts que no estan ben fets). Laconservació dels rius com a ecosistemesrequereix que el sistema de ribera tinguiun bon estat de salut, i per tant s’han detenir en compte quan s’ha de definir l’estatecològic dels rius.

L’estat ecològic dels riusmediterranis

La mesura de l’estat ecològic dels riusrequereix un índex integrador que ensdefineixi la qualitat ecològica global del’ecosistema aquàtic. El concepte d’estatecològic s’origina a la Proposta de direc-tiva marc sobre les aigües de la Comis-sió de la Unió Europea de 1997 (COM(97)49 final. 1997) i és un concepte adminis-tratiu que recull altres idees anteriorspròpies de la literatura científica, comels de salut de l’ecosistema (Munawar) ola integritat ecològica (Karr), per exem-ple. Com hem dit repetidament determi-nar l’estat ecològic és un dels elementsclaus de la Proposta de directiva de 1997i per tant és la perspectiva clau per a lagestió de l’aigua per a l’inici del propersegle. La definició de l’estat ecològic espot llegir al preàmbul de la pròpia Lleid’ordenació, gestió i tributació de l’aiguai també a la Reforma de la Ley de aguas.Diu la Llei:«5) Estat ecològic: una expressió de la quali-tat de l’estructura i el funcionament delsecosistemes aquàtics associats a les aigüessuperficials. Té en compte la naturalesa fisi-coquímica de l’aigua i els sediments, lescaracterístiques del flux de l’aigua il’estructura física de lamassa d’aigua, peròse centra en la condició dels elements biolò-gics de l’ecosistema.»Aquesta és la primera vegada que de formaclara queda reflectida enuna llei la importàn-cia dels seus components biològics per esta-blir quina és la qualitat del sistema. En el

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

11

futur caldrà, doncs, analitzar la qualitatglobal del sistema aquàtic, o sigui, deter-minar el seu estat ecològic. Els esforçosrealitzats per a la millora de la qualitatdels ecosistemes (com el sanejament o lesactuacions de restauració de les lleres) oles accions en sentit contrari (sanejamentincomplet, canalitzacions, extraccionsd’àrids, etc.) es valoraran atenent sobre-tot a la comunitat d’organismes aquàtics,incloent la situació de les riberes.És evident que la valoració de l’estat ecolò-gic serà relativament complex i seran neces-saris equips de gent de diverses disciplinesper fer-ho. S’han d’estudiar totes les comu-nitats aquàtiques (plantes, invertebrats,peixos, altres vertebrats), les riberes (vege-tació, estructura) identificar els paràmetresfisicoquímics claus i, fins i tot la, geomor-fologia del riu. Lamateixa Proposta de direc-tiva europea no ha desenvolupat encarala manera de fer-ho i sembla que deixaràque cada país ho faci seguint un sistemapropi però que es pugui comparar ambel dels altres.Una primera aproximació al problema espot fer utilitzant un índex de caracteritza-ció ràpida que tingui en compte les dife-rents parts de l’ecosistema. Això és el quehem fet el grup de recerca ECOBILL de laUniversitat de Barcelona en col·laboracióamb l’Àrea de Medi Ambient de la Dipu-tació deBarcelona, del Consorci de la Concadel Besòs, del laboratori de Sant JoanDespíd’SGABSA, de la Mancomunitat de Muni-cipis del Penedès-Garraf i de la FundacióRectoria Vella de Sant Celoni. Hem elabo-rat un índex de qualitat integrada de la quali-tat de l’ecosistema fluvial que pertany ala família dels índexs d'avaluació ràpida dela qualitat de l'aigua, ja que fa una valo-ració de l’estat ecològic del sistemade formaràpida i simple utilitzant dos atributs dela zona mostrejada:• L’índex de qualitat biològica FBILL basaten els macroinvertebrats.

• L'índexQBR que valora l’estat de conser-vació de les riberes.

Lametodologia ésmolt senzilla: una vegadacalculat l'índex biològic FBILL i el QBR,l'estat ecològic s'obté amb el valor dels dos

índexs, tal com apareix a la Taula 4. Ambaquesta taula podem establir cinc nivellsd’estat ecològic del riu d’acord amb la situa-ció conjunta de la qualitat biològica deles aigües i de les característiques de laribera.En el cas dels rius Tordera, Besòs, Llobre-gat i Foix, les dades globals del seu estatecològic el 1998 es poden trobar a la Taula5. Com es pot veure dels 81 punts valo-rats en els quatre rius, 42 (més de lameitat)es troben en un estat ecològic dolent opèssim i només 13 es poden consideraren estat natural. Aquests corresponen sobre-tot a les capçaleres del Llobregat i el Foixi als punts del Besòs i el Tordera que estroben dins el Parc Natural del Montseny.Els que estan en situaciómés crítica són elscorresponents a les parts baixes de tots

els rius, tant per la degradació de les ribe-res com per la situació de la qualitat del’aigua, encara no depurada correctamento afectats per derivacions de cabals o perfalta de dilució.A la Figura 3 hem fet un resum de l’estatecològic dels quatre rius, d’acord amb lesdades recollides fins ara on hem conside-rat amés de les característiques biològiquesde l’aigua i la ribera, alguns paràmetres fisi-coquímics (com l’amonioelsnutrients).Hemestablert unes àrees que mostren les zonesamb estat pèssim (gris fosc), molt dolent(gris), dolent (gris clar), regular (blau cel) ibo (blau fosc) i que reflexa la situació enquèes troben els quatre rius esmentats, quesónels quepresentenunaproblemàticamésimportant de contaminació. Els rius medi-terranis de poc cabal amb molta pressió

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

13

humana i sense ser valorats com a ecosis-temes són molts difícils de recuperar, finsara no ho hem aconseguit, però cal insistirper arribar a una situació en la qual podremafirmar que tenim rius vius.Hem de recordar que en aquesta avalua-ció encara no s’han inclòs altres caracte-rístiques dels rius que s’hauran de mesu-rar en el futur, comara la població depeixosi la presència d’espècies introduïdes als riuscom els crancs americans, cosa que podriafer que algunspunts dequalitat bonao regu-lar encara empitjoressin la seva situació.

L’aigua com a recurs, gestió del’oferta o estratègia ecosistèmica?

L’estat ecològic deficient de la majoria delsriusmediterranis s’explica permoltsmotius,peròunmotiu clau és la forta explotaciódelsrecursos que s’utilitzen per abastar la pobla-ció, per regar o per produir energia elèctrica(és especialment important l’efecte de lesminicentrals). Com a conseqüència algunsrius baixen totalment secs o tenen cabalsmolt migrats. La major part del problemaes deu al fort consum d’aigua que tenenles poblacions costaneres i industrials deCatalunya i sobretot a la gran concentra-ció de la població i l’activitat industrial a laregió de Barcelona. Els transvasaments fetsfins ara (del Ter, de l’Ebre) ho han estatper satisfer la set de les ciutats i les indús-tries i els que es planegenper al futur tambévan dirigits a apaivagar els dèficits ques’estimenque es produiran en el futur. Si elsrius es queden secs o amb cabals migratsper la captació excessiva d’aigua, el seu estatecològic serà molt dolent per causa que elriu ha deixat de ser-ho (en el moment ques’ha assecat) o que no pot digerir la conta-minació que se li aboca. Realment fa faltatanta aiguaqueés impossiblemillorar la salutdels nostres ecosistemes senseunnou trans-vasament d’aigua a la regió de Barcelona?

Les previsions de futur seguintl’estratègia de l’ofertaL’aigua que proveeix la regió de Barcelonaprové de tres fonts diferents, d’una bandaaigües subterrànies dels pous, munici-

pals o de les companyies d’aigua, d’altrales aigües superficials captades al riu Llobre-gat i finalment les aigües del Ter. Tot elsistema està connectat per una xarxa regio-nal extensa que abasta fins a 4 milions imig d’habitants i pot obtenir uns recur-sos mitjans anuals de prop de 499 hm3 delsquals 173 hm3 provenen de fonts subterrà-nies, 100 hm3 del riu Llobregat captadesa Sant Joan Despí (Agbar) i la resta de laxarxa ATLL (del Llobregat a Abrera i delTer provinents de El Pasteral i potabilit-zades a Cardedeu). Actualment a la regióde Barcelona augmenta el consum a lacorona exterior metropolitana (incrementsde fins al 29% al Maresme els anys 1992-1995), mentre que disminueix a l’àreacentral (disminucions de fins el 13,73% al’àmbit de l’entitat metropolitana entre 1991i 1996).Què s’esdevindrà en el futur? Com que perllei l’abastament de la regió de Barcelonarecau fins ara en ATLL (Aigües Ter-Llobre-gat, una empresa pública), aquesta ha fetuna previsió de futur per a l’any 2025 basadaen les següents premisses:• Increment de la població enmigmilió depersones.

• Increment del consum per càpita.• Ja no és possible fer més estalvis.• L’aigua del Llobregat és de mala quali-tat i s’ha de disminuir el seu consumper a la població.

• Hi ha sobreexplotació dels recursos subte-rranis i per tant s’ha de disminuir elconsum d’aigua de pous.

• Cal augmentar el cabal ecològic del Teri del Llobregat fins al mar.

Així s’arriba a la conclusió que cal portarrecursos addicionals com es dedueix delbalanç de la Taula 5 elaborada a partir delsestudis d’ATLL publicats el 1999. En aquestataula es descriuen tres escenaris, el primer(2025a) suposa reduir la sobreexplotaciódels aqüífersmantenint la potabilització del’aigua a Sant Joan Despí i augmentant elconsum per al creixement de la població.En el segon (2025b), esmanté l’escenari decreixement i els supòsits anteriors i a méss’elimina la potabilització de Sant JoanDespíper la manca de qualitat de l’aigua. Final-

ment en el tercer escenari (2025c) esprograma una contenció del consum peròes disminueix l’explotació dels pous is’elimina la captació a Sant Joan Despíper la manca de qualitat. En tots els casoses conclou que fa falta més aigua i calenrecursos addicionals o sigui que ens cal unnou transvasament. Aquests valors han estatels que s’han utilitzat per demanar el trans-vasament de les aigües del Roine a Cata-lunya d’entre 10 i 15 m3/seg.

El control de la demanda ipossibilitats d’una gestióalternativaEls arguments de demanda creixent perla necessitat de no sobreexplotar els pous,millora de la qualitat, garantia d’abastamento assegurar uns cabals ambientals semblenmolt raonables i podríem pensar que unnou transvasament és imprescindible. Peròtrobem a faltar en aquestes xifres algunesconsideracions que podrien moderar elconsum i no queda clar si es pot estalviaraigua o és possible la reutilització de lesaigües depurades per a usos municipalso industrials. Hem fet un càlcul alternatiude la despesa d’aigua a la regió de Barce-lona emprant una estratègia de sostenibi-litat o gestió ecosistèmica (Taula 6). Aquestaes basa en:• Explotació sostenible dels recursossubterranis, acceptant com diu ATLL unadisminució de l’explotació des de 173 a92 hm3/any, tot i que s’hauria d’estudiarmillor aquesta xifra que està basada en unaenquesta realitzada a les companyiesd’aigua.• Estalvi industrial. Segons l’estudi enca-rregat perATLLhi ha unapossibilitat d’estalviaddicional a la indústria que s’ha avaluatcom a màxim en 20 hm3/any. Acceptemaquest valor com unmínim que descomp-tem de la despesa industrial actual (de156 a 136 hm3/any).• Estalvi domèstic. En aquest sentit, ambunes dades d'un estudi de Madrid, ATLLl’avalua en 62 hm3/any, però considera queés molt complicat assolir-ho i no ho té encompte en el seu balanç final. Pel que fa ales pèrdues, es calcula que avui la xarxa té

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

14

només un 10% de pèrdues reals pel que esconsidera inviable econòmicament fer estal-vis addicionals. Com que en l’estratègiaecosistèmica fixem un valor de 150l/persona/dia, l’estalvi i la disminució depèrdues ja queden inclosos en aquest valori per això no els considerem de forma indi-vidualitzada a la Taula 6.• Qualitat. Eliminar la potabilitzadora delBaix Llobregat per la salinitat elevada del’aigua no és una mesura sostenible (s’hande consumir els recursosde la pròpia conca).Ambaccions nomassa cares es podria reduiri disminuir la salinitat a menys de la meitat(control de les aportacions a la riera delFusteret a Súria i altres aportacions delsrunams de Sallent) com ja ha estat propo-sat per la pròpia Agbar. Mantenim els 100hm3/any coma recurs que s’ha d’utilitzar enel nostre balanç alternatiu de la Taula 6.• Cabals ecològics. La problemàtica delscabals ecològics és complexa i en els riusLlobregat i Ter no es pot separar de lapresència de minicentrals que deriven elscabals. Els 3 m3/seg actualment previstosa la pròpia legislació que haurien de circu-lar pel baix Ter farien que el riu tingués unaqualitat ecològica acceptable si no hihaguessin les minicentrals que derivenl’aigua. Aquest problema s’ha de solucio-nar regulant les extraccions de les mini-centrals i fixant un cabal de compensacióal riu per a cada tram. En el cas del Llobre-gat, amés, es podria usar l’aigua de la depu-radora del Prat com a cabal ecològic pelseu darrer tram, remuntant-la fins a SantBoi. No considerarem, doncs, recursos addi-cionals necessaris per al cabal ecològic delsdos rius en el nostre balanç de la Taula 6.• Augment del consum per a la pobla-ció. Si suposem un increment de poblacióde mig milió de persones i que cada habi-tant tingui una despesa domèstica de 261litres cada dia, la quantitat d’aigua necessà-ria seria de 636 hm3/any (Taules 5 i 6). Peròamb una estima més real del creixementpoblacional (per exemple, 4,6 milions) iunconsumresponsablede150 l/persona/dialademandaurbanaes redueix a252hm3/any,una diferència considerable.

•Reutilització.ATLL l’avalua comamàxim34 hm3/any,mentre la Junta de Sanejamenten la seva memòria de 1997 ja tenia unareutilització planificada de fins a 283hm3/any. Si el 15% de despesa d’aigua ques’utilitza per a serveismunicipals fos d’aiguaregenerada això permetria estalviar fins a37 hm3/any. Usarem aquesta xifra en elsnostres càlculs com a mínim possible.Amb tots aquests càlculs alternatius fets ala Taula 6, on es compara la situació actualreal derivada de l’estudi d’ATLL, la situacióprevista per ATLL el 2025 en el cas de satis-facciómàxima de la demanda (o siguimoltaoferta) i l’estratègia ecosistèmica, derivadade les consideracions fetes en els apartatsanteriors es pot concloure que no calenmés recursos addicionals si es canvial’estratègia de gestió de l’aigua a Catalunya.

Cap a un model nou de gestió del’aigua a Catalunya

La sosteniblitat i l’ús racional de l’aigua quedemana la nova Llei catalana de l’aiguaimplica solucionar problemes molt méscomplexes que les sumes i restes de recur-sos o construir depuradores i fer pagarcànons de sanejament. Alguns estan ja

presents entre nosaltres, com fer front al’escassetat de recursos, la contaminaciópermicrocontaminants orgànics o lesmini-centrals que no respecten els cabals decompensació (també dits cabals ecològics).A d’altres encara no se’ls ha donat laimportància que mereixen, com és lapresència d’espècies invasores exòtiques,com el cranc americà que comprometenl’estat ecològic dels nostres rius. Finalmentla sostenibilitat es pot veure amenaçada perperills de futur que potser encara ni sabemcom ens afectaran, com el canvi climàtic.Lagestióde l’aiguaaCatalunya requereixunagestió integrada,destinadaamantenir imillo-rar l’estat ecològic dels nostres ecosistemesaquàtics i demana un canvi de mentalitat iuna política d’inversió diferent que la ques’està fent ara, centrada només en construircol·lectors, depuradores o abastamentsd’aigua.Aixòés el queesperemde l’AgènciaCatalana de l’Aigua que ha de desenvolu-par la Llei d’ordenació, gestió i tributacióde l’aigua.Els colls d’ampolla que hem identificat quepoden dificultar la regeneració de l’estatecològic dels nostres rius, llacs, embassa-ments, aqüífers i aiguamolls es poden sinte-titzar enundecàleg que s’hauria depreveure

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

15

solucionar en començar el proper segle:1. Integració de tot el cicle de l’aigua,

objectiu prioritari de l’ACA. En la descen-tralització que es preveu en aquesta llei(formació de les ELA, Entitats Locals del’Aigua) el control de la demanda had’ésser un dels aspectes claus.

2. Una política molt activa i decidida enla utilització de recursos alternatius coml’aigua regenerada de les depurado-res o la dessalinització d’aigües salo-bres dels aqüífers litorals.

3. Canvis en els dissenys i la construcciódels col·lectors i depuradores. Per alsprimers demanem respecte per les ribe-res existents, en el cas que s’hagi depassar obligatòriament el col·lector perla llera o la ribera del riu o si no, la sevarestauració posterior. Per a les depu-radores el disseny ha tenir en compteel cabal delmedi receptor, especialmentals rius mediterranis.

4. Consideració de l’amoni com unelement clau per a la recuperació dela vida als rius i disseny d’un pla d’accióper a la seva reducció immediata a lesdepuradores que superin valors d’1 ppma la seva sortida, si el riu no dilueixl’aigua de la depuradora en una propor-ció de 10 a 1 com a mínim. Cal tambéestudiar la problemàtica dels micro-contaminants orgànics i com afectena les xarxes tròfiques.

5. Estudi en profunditat del tema de la sali-nitat que queda als rius derivada de lesaigües industrials i urbanes, que potcomprometre la regeneració futura dela fauna i flora de molts rius on s’estanconstruint depuradores.

6. Mesura detallada dels nivellsd’eutrofització i accions per a la sevaminimització. Això requerirà tractamentsterciaris a les depuradores i bones pràc-tiques agrícoles, així com solucionar elproblema de l’excés de purins.

7. Resolució definitiva del tema dels cabalsde compensació de les minicentralshidroelèctriques. Al llarg de molts delsnostres rius moltes minicentrals deri-ven les aigües del riu i fan que moltstrams estiguin secs. Al tram alt del Ter

n’hi ha 45 i un 82% del riu està afec-tat. El Cardener té 25 minicentrals i elLlobregat 55, aquest darrer riu té laprimera a 50metres del seu naixementi la segona a 100metres que fa una deri-vació de més de 15 km emportant-setot el cabal del riu gran part de l’anyja que s’han concedit derivacions exces-sives. S’ha de fixar un cabal de compen-sació per a cada riu i tram, ja que non’hi ha prou amb programes com eld’Aigües Vives de 1999 per minimit-zar els efectes de la reducció del cabala l’estiu.

8. Estudi detallat de la problemàtica de lesespècies introduïdes (cranc americà,peixos) i dels seus efectes sobre elsecosistemes. Això suposa també revi-sar totalment la gestió de la pesca queavui en dia està destinada a mantenir"vedats-granja" de cap de setmanamésque no pas les comunitats pròpies delsecosistemes catalans.

9. Unprogramade regeneració de les ribe-res degradades que inclogui un controlde la ramaderia i la pastura (especial-ment a les parts baixes) i un canvi en elsistema de protecció de les avingu-des.

10. Establiment d’un sistema de controlde l’estat ecològic que permeti avaluar,mitjançant les comunitats d’organismes,la salut dels ecosistemes aquàtics. En elcas del rius la utilització d’índexs biolò-gics i d’estat de conservació de les ribe-res pot ser una eina molt útil.

Aquest decàleg (al que segurament s’hipoden afegirmoltesmés coses) no es podràassolir sense una bona conscienciació dela població per tal que reconegui que viuen un paísmediterrani on l’aigua és escassai l’oci no va lligat només als camp de golf.Un programa d’educació ambiental que facique la gent no visqui d’esquena als riusés absolutament imprescindible per poderassolir el canvi cap a la gestió ecosistèmica.Esperem que l’Agència Catalana de l’Aiguacomenci amb empenta la seva acció i quedisposem d’aquí a poc temps d’un modeldiferent de gestió de l’aigua a Catalunya,on els aspectes de conservació i regene-

ració dels ecosistemes siguin tant impor-tants com els econòmics o la captació delrecurs•Nota de l’autor:Agraïments als companysde l'equipEcobill delDepar-tament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona(A.Munné,C. Solà,N.Bonada,M.Rieradevall), senseels quals els treballs de l’estat ecològic dels rius nohaguessin estat possibles. A l'Àrea de Medi Ambientde la Diputació de Barcelona per l'impuls i el suportque ens donendes del 1994 per tal de fer el seguimentde la qualitat ecològica dels rius de la província deBarcelona. I alConsorci per a laDefensadel riuBesòs,el laboratori de SGABSA a Sant Joan Despí i el seuequip de Policia de Rius, a la Mancomunitat Inter-comarcal Penedès-Garraf i a la Fundació RectoriaVella de Sant Celoni per la col·laboració en el nostretreball dels riusde laprovínciadeBarcelona. Lesdadesde sanejament les he obtingudes gràcies a la mevacondició de membre del seu Consell Directiu repre-sentant aDepana. Les dades sobre l’abastament de laregió de Barcelona m’han estat proporcionades ales reunions del Comitè que estudiava l'abastamentd'aigua a Barcelona, del qual n’era membre, i hed’agrair especialment les atencions de Robert Vergésque n’era el secretari.

Bibliografia

• ATLL. L’abastament d’aigua a les comarques del’entorn de Barcelona. Aigües Ter-Llobregat, 1999,96 pàg.

• JUNTADESANEJAMENT.Memòriad’activitats1997.Generalitat de Catalunya. Dept.Medi Ambient, 1998,104 pàg.

• JUNTA DE SANEJAMENT. Informe de les depura-dores en servei. Any1998. Generalitat de Catalunya.Dept. Medi Ambient, 1999, 55 pàg.

• MUNNÉ, A.; SOLA, C.; RIERADEVALL, M.; PRAT,N. ÍndexQBR.Mètode per a l’avaluació de la quali-tat dels ecosistemes de ribera. Estudis de la quali-tat ecològica dels rius 4. Àrea Medi Ambient, Dipu-tació de Barcelona, 1998, 28 pàg.

• PRAT, N. «Planificar l’aigua; oblidar-se de la vida».A: Ecologia i territori aCatalunya. Acció Ecologista.Publicacions UAB, 1996, pàg. 15-30.

• PRAT, N. Retos para la conservación de los ríos.Ecosistemas 20/21, 1997, pàg. 42-47.

• PRAT, N.; RIERADEVALL,M.; MUNNÉ, A.; SOLA, C.;CHACON,G. La qualitat ecològicade les aigües delBesòs i el Llobregat Informe 1996. Els cabals delriu Congost. Estudis de la qualitat ecològica delsrius, 2. Àrea Medi Ambient, Diputació de Barce-lona,1997, 153 pàg.

• PRAT, N; MUNNÉ, A.; BONADA, N.; SOLA, C.;CHACON, G.; RIERADEVALL, M. La qualitat ecolò-gica de les aigües del rius Foix, Tordera, Besòs i elLlobregat Informe1998. Estudis de laqualitat ecolò-gica dels rius, 6. Àrea Medi Ambient, Diputacióde Barcelona, 1998. [En premsa].

El trasvasament d’aigua des del riuRoine és una solució tècnicamentraonable per garantir elsubministrament a l’àrea deBarcelona, tot i tenir un costexcessiu. Segurament, però,desincentivaria el desplegament depolítiques de gestió integrada, iaixò aniria en detriment deldesenvolupament tecnològic de laindústria del país. És per això quel’autor es decanta per no realitzar-lo, un cop analitzats els recursoshídrics i les infrastructures jaexistents al territori català.

Infrastructures i recursos.Ens cal l’aigua del Roine?

Jesús CarreraEscola Tècnica Superior d’Enginyeria de Camins, Canals i Ports. Universitat Politècnica de Catalunya

Aquest article tracta de l’aigua i, específi-cament, de l’abastament d’aigua a Barce-lona i les contrades del seu voltant. El temaés complex, no tant per qüestions cienti-ficotècniques, que Déu n’hi do, com pelsaspectes administratius, socials i polítics. Elfet és que la situació de l’aigua és un puzlemultidimensional en el qual cada peça estàlligada a totes les altres, no sempre demanera evident. En part, la complexitat neixde la naturalesa mateixa de l’aigua. Coma recurs físic, l’aigua està relacionada ambdisciplines que abracen des de la micro-biologia i la química a la geologia il’enginyeria civil. Des d’una perspectivamés àmplia, la gestió de l’aigua està ínti-mament lligada amb aspectes tant distantscom el creixement de la població, el marclegal o la qualitat de vida (i no només lahumana).Aquesta complexitat dóna lloc que tothomtingui opinions molt arrelades i que elstemes de l’aigua es discuteixin acalorada-ment. Aquesta no és pas una singularitatcatalana, només cal veure els nostres veïnsaragonesos o valencians per descobrir acti-tuds nomenys emocionals que les nostres.Tampoc no és una característica medi-terrània. Ara mateix, a Tucson (Arizona),des d’on escric aquestes ratlles, es discu-teix, ambuna extraordinària càrrega emocio-nal la conveniència o no de recarregar arti-ficialment l’aqüífer amb l’aigua transvasadades del riu Colorado (cosa que m’ompled’orgull, mai un tema de la meva recercahavia tingut tant de protagonisme!). D’aquía un parell de setmanes en faran un referèn-dum.En aquest context de complexitat, opinionsmolt arrelades, càrrega emocional i inte-ressos no sempre evidents, l’objectiu

d’aquest article és discutir breument la situa-ció actual del subministrament d’aigua aBarcelona, la possible evolució futura iles alternatives per fer front als problemes.És evident que l’abast de la discussió had’ésser molt limitat.Primer de tot, però, hemde parlar unamicadel marc legal. La Constitució reserva al’Estat les competències en planificacióhidrològica i afavoreix la gestió per conqueshidrogràfiques. LaGeneralitat té competèn-cies exclusives a les conques internes deCatalunya, que inclouen tota Catalunya,excepte la conca de l’Ebre (i un tros petitde la del Xúquer). Dins d’aquest territori,la situació també és complexa, perquèaquestes competències estan distribuïdesentre gairebé totes les Conselleries (norecordo cap competència per Ensenyament,Presidència i Cultura, però potser és undescuit). Finalment, la responsabilitat últimadel subministrament a cada casa és delsajuntaments. A l’àrea de Barcelona, però,aquesta funció havia estat assumida perla Corporació Metropolitana.En aquest context, l’any 1990 es va crearl’empresa pública Aigües del Ter-Llobregat(ATLL) amb l’objectiu d’assumir les funcionsde la Corporació Metropolitana i, en gene-ral, subministrar aigua a tots els munici-pis que ho demanessin. És a dir, ATLL elsaporta l’aigua i ells (o alguna empresaconcessionària) en fan la distribució casaper casa. L’àrea servida per ATLL ha anatcreixent fins a incloure les comarques delBarcelonès, el Maresme, el Baix Llobregat,l’Alt Penedès, El Garraf, el Vallès Orien-tal, el Vallès Occidental i l’Anoia. Aquestaés l’àrea que anomenarem àrea ATLL o deBarcelona i que defineix l’abast geogràficd’aquest treball. Per fer front a la demanda

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

d’aigua d’aquesta àrea, ATLL ha proposatla construcció d’un transvasament des delRoine. Per tal d’assessorar ATLL, es va cons-tituir un comitè científic assessor. El quepresento a continuació és la meva opiniópersonal, en bona mesura com a resultatdels debats portats a terme dins el Comitè,però també de treballs addicionals i de laperspectiva que dóna veure com els habi-tants d’Arizona es barallen per problemessemblants.

Situació actual

La situació d’un subministrament d’aiguaestà definida per la demanda, els recur-sos disponibles i la qualitat. A continua-ció es revisen breument aquest temes pera l’àmbit d’ATLL.

La demandaLa població d’aquest àmbit és de 4,4milionsd’habitants que demanen prop de 500hm3/any (15,8 m3/s). La majoria d’aquestademanda (69%) és de tipus domèstic ipúblic, i la resta (31%) és industrial. Aques-tes dades impliquen una dotació mitjanade 112 m3/hab./any (308 l/hab./dia), delsquals 77m3/hab./dia (205 l/hab./dia) corres-ponen a demanda urbana no industrial.Com a referent, la demanda domèsticamitjanamundial és de 52m3/hab./any (esti-mació per a l’any 1987) i l’europea de 87m3/hab./any (1995). Les dotacions, però,són molt variables i no semblen guardargaire relació amb el nivell de desenvolu-pament econòmic. Les dotacionsd’Alemanya i el Regne Unit són de 64 i 41m3/hab./any, respectivament, mentre queles de França i Espanya són de 106 i 93m3/hab./any. Tampoc no queda clar que hihagi una forta relació ambel clima. AGrècia,la dotació és de 42m3/hab./any i a Islàndiaés de 197. És probable que aquesta varia-bilitat reflecteixi en part diferències en elscriteris de mesura. De fet, segons el Plahidrològic de les conques internes de Cata-lunya, la dotació domèstica en aquestesconques és de 110 m3/hab./any (un 50%més alt que la de l’àrea de Barcelona querepresenta el 80% de la població). Aquesta

disparitat reflecteix que la demanda de laciutat de Barcelona és més baixa, peròtambé que els criteris de càlcul no sónhomogenis. En tot cas, sembla clar que lademanda de l’àmbit d’estudi no és exage-radament alta ni petita.La demanda global a la xarxa regional s’hamantingut relativament estacionària durantels darrers anys. Va baixar gradualment desde 341 hm3 el 1991 fins a 305 hm3 el 1996i ha tornat a pujar en els darrers dos anys.Tampoc varia gaire al llarg de l’any. Lamàxima demanda es produeix al juliol iés un 15% més gran que la mitjana anual.

Els recursos disponiblesPer tal de jutjar si en tenim prou d’aigua,cal comparar els recursos disponibles ambla demanda. La primera qüestió, però, éssobre quina àrea s’han de considerar elsrecursos. Si ens limitem als recursos gene-rats dins la mateixa àrea metropolitana,és prou evident que no n’hi ha prou (actual-ment, uns 193 hm3/any d'aqüífer dins l'àrea). Fins i tot, caldria utilitzar gairebétot el Besòs i el Llobregat per satisfer lademanda. Això requeriria fer molts nousembassaments, cosa que no sembla plan-tejable en el moment actual. És per aixòque Barcelona ha estat transvasant aiguadel riu Ter (uns 200 hm3 anuals) i que, coma primer àmbit de referència es prenguinles conques internes de Catalunya. Dinsaquest àmbit, segons el Pla hidrològic, lademanda és de 1.302 hm3 i els recursosdisponibles són 1.587 hm3. És a dir, entermes mitjans i considerant totes lesconques internes, en tenim prou d’aigua.Això no vol dir gaire, perquè és possibleque aquesta demanda estigui inflada i elsrecursosminvats. Amés, que laMuga tinguimolta d’aigua no diu gaire respecte a lasituació de l’àrea metropolitana.En termes reals, l’àrea metropolitana obtéels seus recursos de les fonts que esmostrena la Taula 1.En essència, l’any 1994, 200 hm3 van proce-dir del riu Ter, 106 del Llobregat i 193d’aqüífers diversos. De vegades es diu queaixò representa una infrautilització de lesaigües subterrànies (dels països europeus,

només Noruega fa servir una proporciód’aigües subterrànies més petita). Cal dir,però, que tampoc tenim gaires aqüífersgrans. En tot cas, sobre aquest temahi torna-rem més endavant.Després de tota aquesta discussió, seguimsense definir si en tenimprou o no. A termemig, els recursos disponibles (Llobregat,aqüífers i transvasament del Ter) són sufi-cients. La qüestió és què passa si ve unasequera. Per tal de valorar si els cabals dispo-nibles són suficients, els serveis de submi-nistrament d’aigua fan servir el conceptede garantia, és a dir, la seguretat que esté de poder servir tota l’aigua demanada.Normalment, s’expressa en termes deproba-bilitat de fallada.El càlcul de la garantia no és immediatperquè cal considerar la variabilitat tempo-ral i espacial tant dels recursos com de lesdemandes. A més, l’estat dels recursos (i,específicament, dels embassaments) depènde regles d’operació (quan i quant desem-bassar) que no sempre són fàcils de sinte-titzar. Per tant, el càlcul de la garantia reque-reix elaborar unmodel numèric que incloguil’operació, les demandes, la geometria dela xarxa regional de distribució, les entra-des d’aigües als embassaments i les reglesd’operació de tot el sistema. El càlcul dela garantia serà precís quan elmodel repro-dueixi amb precisió tots aquests aspec-tes. Com que això és impossible, el càlculde la garantia és sempre aproximat.El model preparat per ATLL per simularel seu sistema d’abastament és força deta-

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

18

llat. S’ha de tenir present, però, que nopot reproduir la flexibilitat del sistema real.Per exemple, durant el darrer any hanaugmentat significativament els bomba-ments als pous del Baix Llobregat perrespondre a la sequera. Aquesta menad’operacions no estan reflectides en elmodel, per la qual cosa és probable queel model hagués fallat quan, en realitat,no s’ha deixat de subministrar aigua. En totcas, considerem que el model és adequatper respondre demanera aproximada a lesqüestions plantejades.ATLL ha fet servir aquest model per calcu-lar la garantia de subministrament a l’àreade Barcelona i ha arribat a les següentsconclusions. Primer, sota les condicionsactuals, es produeix una fallada el 10% delsanys (és a dir, un de cada 10 anys no espot satisfer la demanda), tot i que el 99%delsmesos espot servir almenys el 80%de l’aiguademanada.Pot sobtarqueelmodelprodueixifallades quan la percepció és que, a la pràc-tica,mai no s’han sofert restriccions. Aquestresultat reflecteix el fet esmentat que elsistema real és més flexible que el model(cal recordar que el model no incloul’evoluciódels aqüífers). En tot cas, l’evolucióde l’estat dels embassaments, que pràcti-cament es buiden cada 5-10 anys, reflec-teix prou bé la realitat i dóna fiabilitat almodel.La valoració d’aquests resultats és subjec-tiva, però tenir fallades cada 10 anys noes pot considerar satisfactori. Les restric-cions afecten negativament el turisme, laindústria, els serveis i, el que és pitjor, lapròpia percepció del país. Una àrea com lade Barcelona, amb més de 4 milions deciutadans i ambunes expectatives demilloraimportants nopot encarar el segle XXI senseuna gran seguretat respecte al seu submi-nistrament d’aigua.Altres conclusions interessants del modelés que, en bonamesura, la pèrdua de garan-tia és deguda a la necessitat demantenir uncabal mínim per permetre la producciód’energia hidroelèctrica aigües avall delsembassaments. D’un altre costat, en lescondicions actuals caldria reduir la demandao tenir una aportació addicional contínua

d’uns 60 hm3/any (2 m3/s), per tal d’arribara un nivell de garantia raonable.Qualitat de l’aigua i medi ambientTot i les dificultats per subministrar total’aigua demanada, personalment consideroque el problema més seriós de l’àrea deBarcelona no és pas de quantitat, sinómésaviat de qualitat. Dels tres conjunts de fontsd’aigua, tant la del Ter com la subterràniasón bones, però la del Llobregat és dolenta.El tractament permet que la del Llobregatsigui acceptable, però l’aigua subministradano es pas inodora ni insípida.La diferència dequalitat entre l’aiguadel Teri la del Llobregat creauna situació degreugecomparatiu entre els que reben l’aigua delTer, amb la qual es pot cuinar bé i que noté un sabor desagradable, i els que rebenl’aigua del Llobregat, que s’han anat acos-tumant a cuinar i beure ambaiguad’ampolla.S’ha d’afegir que els problemes de l’aiguadel Llobregat tenen un origen humà (i nopas natural o hidrogeològic com insistei-xen alguns). Els problemes de sabor estancausats pels alts valors de conductivitat elèc-trica i concentracions de clorurs, magnesi,sodi i potassi. L’origen d’aquestes substàn-cies són les salmorres procedents de lesterreres de les mines del Bages. El segonproblema de qualitat del Llobregat sónels vessaments esporàdics de substàn-cies tòxiques que obliguen a uncontrol gairebé continu de la quali-tat a la presa d’aigua al riu, i, de vega-des, al seu tancament.La qualitat ambiental dels rius ésdolenta. D’un costat, el cabal a la partbaixa dels rius és insuficient. Aixòprovoca, per exemple, que la majo-ria del temps el Llobregat no vessiaigua al mar. També provoca unamanca de dilució a la sortida de lesestacions depuradores d’aigües resi-duals. Com a conseqüència, a moltsindrets les concentracions d’oxigensónmassa baixes i les de substànciesno desitjables (com, per exemple,l’amoni) massa altes. Tot això condueix auna pèrdua de diversitat i a l’empobrimentbiològic dels rius. Això també contribueixque els rius facin mala olor i que, de mica

en mica, vagin perdent el seu valor social.Amb això es tanca el cicle de degradació.La manca de cura condueix a la degrada-ció de les riberes, cosa que produeix unnou empitjorament del riu, i una novapèrdua de la seva valoració. El cert és que,sobretot a les parts baixes, els valors ecolò-gics, socials i paisatgístics del rius (espe-cialment el Llobregat) han desaparegut.La situació no és tan dolenta a les parts altes,però tampoc no és lamés desitjable. El certés que les concessions, especialment les deles minicentrals, arriben a deixar gairebésecs alguns trams dels rius.

L’evolució futura

La situació actual és insatisfactòria peròencara pot empitjorar. Dels estudis realit-zats per ATLL es conclou que la demandapujarà i que la degradació de la qualitat delsrecursos actuals farà que s´hagind’abandonar alguns d’ells. Com a conse-qüència la garantia de subministramentbaixarà. Tot això, si no es fa res.Segons ATLL, la pujada de la demanda seràel resultat d’augments tantde lapoblació com

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

19

Segons ATLL, un de cada deu

anys no es pot satisfer la

demanda d’aigua de l’àrea de

Barcelona. El problema més

seriós, però, no és de quanti-

tat, sinó de qualitat.

20

del consumper càpita. ATLLpreveu que la població dinsla seva àrea pugui arribar alscincmilions d’habitants l’any2025. Aquesta estimació ésmolt incerta. Sembla proba-

ble que, a curt termini, la població no variïgaire. A llarg termini, però, no es pot descar-tar un augment considerable de la pobla-ció com a conseqüència d’augments de lanatalitat, de la immigració o de l’esperançade vida. Tampoc no es pot descartar que lagent se’n vagi a viure molt més lluny, demanera que la població a l’àrea metropoli-tana es mantingui estable. El cert és que,en l’actualitat, les grans àreesmetropolitanesnomés semblen créixer al tercer món.El consum per càpita pot augmentar comaconseqüènciade la tendència a anar a viurefora de les grans ciutats i de la construccióde segons habitatges. És possible, però, queles segones residències tendeixin a fer-sefora de l’àmbit i que el creixement del’educació ambiental limiti el consum. Peraixò, el consumde 129m3/hab./any estimatper ATLL és altament incert.El producte d’aquesta dotació prevista pera lapoblaciódóna lloc aunademandaglobalde 636 hm3/any (137 hm3/any més que enl’actualitat). El comitè científic assessor vaconsiderar aquesta previsió com a exces-siva i que elmés probable és que no s’arribia aquesta xifra. Val a dir, però, que no ésabsurda i que no es pot descartar.Segons ATLL, les coses seran encara pitjors,perquè preveu que calgui retallar el bomba-ment d’aigües subterrànies en uns 81hm3/any per por a la contaminació. És a dir,a llarg termini, només 92 hm3/any serancoberts ambels recursos de les entitats locals(en l’actualitat són 173 hm3/any). El comitècientífic va ésser crític amb aquesta esti-mació per manca de justificació. En totcas aquests 81 hm3/any sumats als 137previstos d’augment de la demanda dónaun augment de 218 hm3/any de demandasobre les xarxes regionals.Un altre aspecte que cal tenir present enla planificació hidràulica és el canvi climà-tic. Com a conseqüència de l’activitathumana s’estan produint unmunt de canvis

a escala global (reducció de l’ozó estra-tosfèric, augment de les concentracions deCO2, NOx, SO2 i d’altres elements). Com aconseqüència, el balanç energètic de laTerra s’està canviant, la qual cosa estàconduint a canvis en el règim climàtic. Comque encara hi ha incerteses en l’efected’alguns dels canvis observats i, a més, elclima és un fenomen força inestable, és difí-cil de dir la mena de canvi climàtic quecal esperar. Tanmateix, algunes cosessemblen clares. La temperatura pujarà. Aixòimplica una reducció de la precipitacióen forma de neu i de la superfície de neupermanent dels Alps. Una primera conse-qüència, rellevant per al tema que ensocupa, és que cap a finals del segle vinenthaurà desaparegut la regulació que propor-cionen les geleres alpines. Això implica queals estius secs, els rius alpins (incloent-hi elRoine) portaranmoltamenys aigua que enl’actualitat.Una segona conseqüència de la pujada deles temperatures serà l’augment del’evaporació i transpiració (de fet, l’augmentés conseqüència de l’increment de la radia-ció, que també causa la pujada de tempe-ratures). Cal esperar que, en general, aixòprodueixi una certa acceleració del ciclehidrològic perquè l’augment de l’evaporaciófarà augmentar la pluja, etc. Tot això és anivell global. A la nostra escala, no se sapencara. En general, però, és probable quees produeixi un augment de les pluges al’hivern i de la sequedat del sòl a l’estiu.La síntesi de la discussió sobre el canvi climà-tic és que: (1) es produirà; (2) encara nosabem com ens afectarà a nosaltres; i (3)contràriament al que s’ha estat dient, no exis-teixen evidències per pensar que els nostresrius portaranmenys aiguaque ara. Tot i això,és evident que convé estar-hi a sobre.

Els transvasaments

Com que la situació actual és insatisfactò-ria i tot fa pensar que tendirà a empitjorar,ATLL va plantejar la conveniència de portaraiguad’altres conques. Bàsicament, ATLLhaplantejat dues possibilitats, transvasamentdes de l’Ebre i des del Roine. Les seves carac-

Transvasar aigua del Segre,

en lloc de fer-ho des de l’Ebre o

el Roine, és més raonable

tècnicament però socialment

més difícil.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

21

terístiques bàsiques es troben resumides ala Taula 2.D’entre aquestes dues alternatives, el comitècientífic va triar de manera unànimel’alternativa Roine per diversos motius: laqualitat de l’aigua del Roine és superior ala de l’Ebre. La fiabilitat n’és també millor.És molt poc probable que hi hagi unasequera molt important simultàniament ales conques internes de Catalunya i a la delRoine. Tampoc no és gaire probable queel canvi climàtic afecti negativament totsdos indrets. A més, sembla haver-hi unamillor disposició a cedir l’aigua (menysconflictes socials) al Roine que a l’Ebre.El cost de les dues opcions és semblant.L’única avantatge de l’Ebre és la sevamajorflexibilitat. Es podria fer només la cano-nada, que és molt més barata que la delRoine, i deixar per a més endavant inver-sions orientades a la millora de la garan-tia (rescat de concessions hidroelèctriques,etc.).S’ha d’afegir que existeixen altres possibi-litats. Lamés evident és fer el transvasamentdes del Segre. Aquesta possibilitat, que java ésser proposada per Victoriano MuñozOms famésde 30 anys, probablement dona-ria lloc a un aigua més barata i de millorqualitat que no pas l’Ebre o el Roine. Elfet que no hagi estat considerada per ATLLpot reflectir més les dificultats socials oambientals que no pas les tècniques.

S’hand’esmentar tambépossibilitats intermè-dies. Els transvasaments discutits fins arasón de l’ordre de 300 hm3. Seria possible defer transvasament de l’ordre de 30-60 hm3

amb un cost unitari molt més petit. Entreaquests cal destacar la continuació delmini-transvasament de l’Ebre o la transferènciad’aigua des de Rialb al Cardoner.Totes aquestes alternatives tenen dificultatssocials, legals o ambientals. La seva discus-sió queda fora de l’abast d’aquest article irequeririen estudis específics. En tot cas, sónpossibilitats que haurien d’ésser considera-des, almenys si es pensa seriosament en lapossibilitat de gestió integrada que comen-taremenelproper apartat.Demoment, però,ens centrarem en el transvasament des delRoine, ja que semblamillor que el de l’Ebre.Els aspectes bàsics del transvasament sónels següents:• El transvasament resol el problemadegarantia. El subministrament d’aiguaa l’àrea de Barcelona no es veuria afec-tat per les sequeres. Encara més impor-tant, la gestió del transvasament és moltsenzilla. La definició de l’acord interna-cional i les consideracions financeresintrodueixen un cert grau de complexi-tat. Però, una vegada construït, el funcio-nament és relativament convencional iels ingressos semblen assegurats. És a dir,la operació té un risc petit.

• El transvasament del Roine impli-caria una millora important de laqualitat de l’aiguaaBarcelona.Encaramés important, s’eliminarien els greugescomparatius actuals pel que fa a la quali-tat de l’aigua subministrada. Cal insistir,però, que no tenim dades de microcon-taminants. Això és important perquè laseva eliminació és difícil, acabarà essentobligatòria i el caràcter industrial de laconca del Roine fa pensar que és possi-ble tenir concentracions altes.

• Podria arribar a donar-se la irònica situa-ció d’haver de recórrer a tractaments detipus manofiltració o osmosi inversa (laconsideració d’aquesta mena de tracta-ment faria innecessari el transvasament).Per això, és important no assumir capcompromís abans d’aclarir aquest extrem.

• La posada en marxa del transvasa-ment trauria pressió sobre els rius iaqüífers.Això, permetriamillorar la sevaqualitat ambiental. Considerant, a mésa més, que el transvasament no semblatenir cap impacte ambiental negatiu, esconclou que el transvasament pot tenirefectes positius. S’ha d’insistir, però, queaquests efectes no vindran de maneraautomàtica. Sobre aquest tema hi torna-rem al pròxim apartat.

L’únic inconvenient del transvasament delRoine és el seu cost. La construcció s’estimaal voltant de 150.000MPTA.Considerant quela part espanyola del transvasament es faambuna subvenció del 50%, els costos fixosdel transvasament serien d’uns 15.000MPTA/any (o 50 ptes./m3 per als 300 hm3

previstos a l’any). Els costos variables supo-senunes 30ptes./m3 addicionals.D’aquestescal destacar que unes 10 ptes. correspo-nen a les despeses de bombament, que sónforça baixes si es pensa que el bombamenttotal és de l’ordre de 500 m (1,4 kWh/m3).D’aquests, uns 150 corresponen a l’augmentde cota des de la presa d’aigua fins a l’estacióde Cardedeu i la resta a pèrdues d’energiaa les canonades. S’ha de dir que aquestespèrdues són força altes (pendent hidràulicdel 10/00) i que, des d’una perspectiva desostenibilitat, potser s’hauria d’augmentar lainversió per reduir-les.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

22

El cost de 80 ptes./m3, que probablementacabarà pujant una mica més, és addicio-nal al de tractament i distribució. Tanma-teix, no implica necessàriament una pujadadel preu de la mateixa magnitud. Si el costfos assumit per tots els ciutadans de l’àrea,l’augment de preu seria d’unes 50 ptes./m3

(resultat de dividir el cost total entre els 500hm3 de demanda actual). Això és possi-blement equitatiu però, després de les expe-riències que hem viscut recentment, ésdubtós que es pugui implantar.

Apunts per a una gestió integrada

En analitzar la proposta de construcció deltransvasament, la conclusió més unànimedel comitè científic va ésser la de consi-derar que la solució als problemes de submi-nistrament a l’àrea de Barcelona no had’ésser puntual sinó que s’ha de plantejardes d’una perspectiva de gestió integrada.Això no vol pas dir que el transvasamentno sigui necessari, sinó que s’ha de consi-derar només com un element addicionalde gestió.Per gestió integrada s’entén la utilitzacióconjunta d’aigües superficials i subterràniessota criteris de sostenibilitat. Aquí diemsoste-nibilitat en un sentit ampli, és a dir, inclo-ent-hi el restabliment del funcionament delssistemes naturals com un dels criteris quecal considerar. Comque això de gestió inte-grada sona bé però no s’entén gaire, potserconvé esmentar un parell de conceptes.Comaprimer exemple del que s’ha d’evitarsota criteris de gestió integrada, cal esmen-tar el que es proposa per fer front a la conta-minaciódenitrats.No sembla adequat a llargtermini elprogressiuabandonamentde recur-sos actualment en servei perquè es vagincontaminant poc a poc. Això no és nomésmalbaratar la poca aiguaque tenim, sinóqueafecta també a la flora i fauna del rius il’economia. Aquest darrer punt resta clara-ment il·lustrat pel cas de Barcelona, on esbombende l’ordrede30hm3/anypermante-nir baix el nivell freàtic. Lamajoria d’aquestaaigua s’aboca a les clavegueres, de maneraque al cost del bombament s’hi afegeix lapèrdua de l’aigua i el cost del tractament.

Una segona ideaper il·lustrar el conceptedegestió integrada és la que algú sigui i se sentiresponsable. Part de les disfuncions actualssón degudes que ningú no sembla sentir-se responsable. ATLLnomés se sent respon-sable de l’abastament, la Junta d’Aigües dela quantitat, la de Sanejament del tractamentde les aigües residuals, la Conselleriad’Agricultura dels recs, la de Sanitat de lescondicions sanitàries del subministrament ila d’Indústria de l’estalvi per part de la indús-tria. Tot i reconèixer que cadascú d’ells fala seva feina demanera correcta (i alguns demanera excel·lent!), el cert és que ningú nosembla sentir-se responsableque l’Ajuntamentde Sant Adrià s’hagi de gastar prop de 10milions de pessetes l’any en bombar 8hm3/any,quecoms’hadit a l’apartat 2.3 repre-senta més del 10% del dèficit actual, per talde mantenir sec un aparcament subterrani,o que s’hagi de tancar un pou d’abastamentperquè s’hagin fet servir massa fertilitzants.Val adirque la recent creació iproperaposadaen marxa de l’Agencia Catalana de l’Aigua(ACA)had’ésser consideradaunprimer pasen aquesta direcció.En el que resta només apuntaré algunes deles idees que s’haurien de discutir en elcontext d’una gestió integrada.

Protecció de les fonts d’aiguaAquesta línia d’actuació està encaminadaamillorar la qualitat de l’aigua. Afecta indi-rectament la garantia perquè la reduccióde contaminació fa innecessari abando-nar recursos que actualment estan sentexplotats. Les dues actuacionsmés evidentssón, d’un costat, la captació dels escola-ments de salmorres procedents dels runamssalins del Llobregat i Cardener i, d’un altre,l’establiment demesures protectores de lesaigües subterrànies i de control del vessa-ments als rius.Respecte a les salmorres s’ha de dir ques’estima que més de 200.000 tones de sales dissolen cada any als runams salins delBages. De l’ordre de la meitat es porten aprop del mar mitjançant un col·lector desalmorres construït a finals del anys 1980.La posada en marxa d’aquest col·lectorva fer baixar la concentració de clorurs a

Sant JoanDespí de 734mg/l (mitjana 1980-89) a 382,8 (mitjana 1990-97), la de sodi de357 mg/l a 190 mg/l i la de potassi de 127a 47. És possible de reduir la massa desalmorres que arriben al riu de duesmane-res. Primera, captant les sortides que encaras’escolen directament al riu i, molt singu-larment, la riera Fusteret a Súria. Segona,impedint l’entrada d’aigua dolça als runamsbé mitjançant el desviament de les entra-des procedents dels laterals (cas deCardona)o bémitjançant la cobertura quan això siguipossible. No es discuteix aquí la possibi-litat d’eliminar els runams. Suposant que espogués captar un 25%de l’escolament total,la concentració de clorurs quedaria lleu-gerament per sobre dels 200 mg/l, la desodi dels 100 mg/l i la de potassi per sotadels 30mg/l. Només amb aquesta actuacióels valors d’aquests paràmetres i de la sali-nitat total arribarien a valors dignes. Proba-blement, el cost de l’operació, que s’had’amortitzar en 25 anys, no excediria de les0,2 ptes./m3 per als 500 hm3 d’aigua consu-mits en l’actualitat.Si realment es pogués evitar queunapropor-ció important d’aigua dolça es convertís ensalmorra, es podria portar més aigua pelcol·lector. Així, seria factible realitzar uninventari de les aportacions salines al Llobre-gat procedents d’indústries que ja tractenles seves aigües residuals. És raonablepensar que una part important de les apor-tacions es concentrin en unes poques indús-tries i que seria factible portar-les tambéal col·lector. No estem en condicionsd’avaluar l’efectivitat d’aquestamesura. S’hade dir, però, que ha estat portada a termeamb èxit al riu Besòs.La protecció de les aigües subterrànies ésuna acció habitual a tots els països desen-volupats. De manera específica, la majo-ria dels països europeus han engegat polí-tiques actives per tal de reduir les entradesde nitrats als aqüífers. El nitrats provenenmajoritàriament de l’aplicació de dosisexcessives de fertilitzants. Amés de conta-minar les aigües (concentracions conti-nuades per sobre dels 50mg/l poden resul-tar perilloses per als nens i les mareslactants), tenen l’efecte d’inhibir els proces-

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

23

sos de degradació natural de molts delsmicrocontaminants orgànics, que haurand’ésser eliminats quan es comenci a apli-car la nova directiva europea de l’aigua. Éspossible que els únics ciutadans que esti-guin gaudint d’una aigua de qualitat homo-logable a la qual es requerirà en el futursiguin els que reben aigua de pous. El fetque aquests pous s’hagin de tancar és,doncs, irònic. La reducció de nitrats reque-reix reduir la utilització de fertilitzants, tascaque no és pas fàcil però caldrà fer frontméstard omés d’hora. Amés de reduir els nitratscal començar una política activa de defi-nició de perímetres de protecció. En síntesi,la protecció de les aigües subterrànies téun important cost de gestió. El seu efecteseria millorar la qualitat i indirectamentels recursos, en la mesura que no calguésabandonar pous.

Regeneració i reutilització d’aigüesSota aquest epígraf s’inclouen les activitatsorientades a facilitar la utilització d’aigüesresiduals tractades i d’aigües disponiblesperò de qualitat no assegurada (com aral’aigua de mines o la subterrània de Barce-lona).La posada en marxa d’aquestes polítiquesrequereix les següents actuacions concretes:1. Implantació d’instal·lacions de regene-

ració amb capacitat i fiabilitat per tal desatisfer amb aigua regenerada certs usosque podrien alliberar aigua per consumdomèstic.

2. Implantació de programes decontrol de vessaments que nohipo-tequin la posterior reutilització del’aigua.

3. Implantació progressiva i estratè-gica de xarxes secundàries per a ladistribució d’aigua regenerada.

4. Adquisició d’experiència enl’explotació i mantenimentd’aquests projectes.

Aquesta opció ha anat creixent en els darrersanys i comença a ésser habitual a Califòr-nia, Florida i Arizona, als EUA. S’ha de dirque el tercer pas (distribució de l’aigua rege-nerada) pot requerir inversions importants(bombaments, canonades, dipòsits de regu-lació) i costos de funcionament compara-bles als de la xarxa primària. Per això,d’entrada cal una empenta important perpart de l’Administració Pública (la inicia-tiva privada no en pot assumir el risc).També per això és important que aquestamena d’operacions es facin en el contextd’una gestió integrada quepermeti una certadistribució de costos entre tots els usua-ris. La realitat és que els que ho han inten-tat n’estan contents.És difícil avaluar l’impacte d’aquestesmesu-res. Als Estats Units, es reciclen d’aquestamanera entre el 10% i el 30% del consum(cal recordar que, en les condicions actuals,la garantia de subministrament seriaadequada si es reduís la demanda en un12%). Algunes operacions que semblenclares són la substitució del recs del deltadel Llobregat per aigua regenerada. Aixòalliberaria uns 20 hm3/any al riu Llobre-gat ambun cost addicional d’unes 5 ptes./m3

(cost del tractament terciari). Cal esmen-tar també l’aprofitament de les aigüessubterrànies sota la ciutat de Barcelona ques’estan començant a fer servir per a regde parcs i jardins.

Polítiques d’estalviDins aquest apartat s’inclouen diversos tipusd’activitats: educació ambiental, utilitzaciód’equipaments de baix consum, reduccióde pèrdues a les xarxes de distribució i polí-tiques de preus.

• Educacióambiental.Les campanyes deconscienciació solen reservar-se comunade les primeres accions que cal pren-dre per fer front a les sequeres (tal comha fet ATLL aquesta primavera). Consi-derem que és bomantenir aquesta flexi-bilitat i que no s’hauria d’exhaurir la capa-citat d’estalvi.Més aviat, el fet que aquestescampanyes condueixin a reduccions delconsum a mig termini suggereix que lescampanyes haurien d’estar orientadesmés a l’educació ambiental (quines plan-tes són més apropiades al país, quantaaigua consumeix, etc.), en la línia jaesmentada de cercar la complicitat delsciutadans, que a l’estalvi per ell mateix.

• Reduir les pèrdues de la xarxa. Lespèrdues a la xarxa de distribució ja sónbaixes, almenys a la ciutat de Barcelona.Tot i reconèixer que s’haurien d’analitzarles pèrdues d’altres ciutats i pobles del’àrea, considerem que aquesta línia noseria gaire rendible.De fet, des d’unapers-pectiva de gestió integrada, les pèrduesa la xarxa no impliquen pèrdues d’aiguadel sistema global.

• Equipamentsestalviadors.Tampoc nosón gaire optimistes les expectatives dereducció del consumper la via dels equi-paments (aixetes, dutxes, cisternes). Detotes maneres, caldria estudiar amb curael tema i pensar en solucions potencial-ment innovadores. Per exemple, es podriaafavorir la instal·lació d’equipaments debaix consum tractant fiscalment com unluxe els equipaments convencionals (aArizona és obligatori la utilitzaciód’equipaments de baix consum). Òbvia-ment, caldria deixar un períoded’adaptació i d’altres mesures per tal deno perjudicar la indústria. El que ésevident és que la nostra indústria sortiràenfortida i serà més competitiva si somels primers a fer-ho.

En resum, és probable que elprincipal efecte d’aquestesmesures siguifrenar el creixement de la demanda, mésque no pas reduir-la. En tot cas, el seucost és relativament petit.

• Políticadepreus.Undels elementsmésimportants per a la gestió integrada és

Per gestió integrada

s’entén la utilització

conjunta d’aigües superfi-

cials i subterrànies sota

criteris de sostenibilitat.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

24

la política de preus. En general es consi-dera que el consum domèstic és moltrígid, en el sentit que variacions del preude l’aigua no condueixen a canvis subs-tancials del consum. El LBAE qüestionaaquesta idea i esmenta que l’elasticitatpot arribar a –0,57 (un augment del 1%del preu condueix a una reducció de lademanda del 0,57%). És a dir, les varia-cions de preus poden tenir un cert efectesobre la demanda. El preu de l’aigua aBarcelona és dels més alts d’Espanya(però no pas d’Europa!) i pujar-lo s’hauriade fer amb cura. El que segur que s’hauriade fer és variar l’estructura de la tarifa.

Actualment, es paga una part constant forçaalta, i una part variable relativament petita.L’efecte d’això és que el preu mitjà delm3 baixa en augmentar el consum. Ésevident que això afavoreix els consumsalts i, en general, el malbaratament del’aigua. Per evitar-ho cal fer servir estruc-tures de tarifes amb preus marginals (imitjans!) creixents amb el consum. Això,a més de tendir a frenar el creixementde la demanda per als consumidors petits,suposa un bon incentiu perquè els gransconsumidors (que paguen preus margi-nals alts) considerin la possibilitat de ferservir aigua regenerada. L’estructura de latarifa actual es justifica sobre la base quela part constant paga la disponibilitat delservei (xarxa de distribució, comptador,etc.). Es podria argumentar que aquestscosts no són realment constants, sinó quesón més alts per als que viuen en zonesde baixa densitat d’habitatges que solentenir consumsmés alts. Independentment,d’això, crec que la justificació del canvis’ha de basar en la filosofia de raciona-lització de la gestió integrada.

Polítiques d’augment directe de lagarantia de subministramentDins aquest apartat també s’inclouen trestipus de mesures: variacions en els règimsde concessions de minicentrals, augmentde la recàrrega d’aigua de pluja i reduc-ció de la salinitat d’aigües de baixa quali-tat.

• Concessions deminicentrals.Com jas’ha esmentat en discutir la situacióactual, la garantia de subministramentés baixa en part per les obligacions demantenir un cabal mínim per a les mini-centrals aigües avall dels embassaments.Una manera de millorar la garantia seriavariar els règims concessionals, demanera que l’operació dels embassa-ments tingués menys traves. Dinsd’aquesta operació caldria revisar elscabals mínims ecològics.

• Recàrrega d’aigua depluja. Les mesu-res orientades a l’aprofitament d’aigüesde pluja consisteixen en afavorir que esrecarreguin els aqüífers. Aixòs’aconsegueixmitjançant grans basses derecàrrega artificial de l’aigua que flueixpels rius durant les avingudes omitjançantcol·lectors permeables, quan existeix unaxarxa de drenatge doble (una per a aigüesresiduals i una altre per a l’aigua detempestes). Com que la pluja té una sali-nitat molt baixa i les concentracions decontaminants solen ésser prou baixescomper assegurar la seva eliminació perregeneració natural als aqüífers, aques-tes actuacions tendeixen a millorar laqualitat de l’aigua, a més d’implicar unaugment net dels recursos. Un beneficiaddicional és la reducció, normalmentmolt petita, del cabal màxim d’avingudaaigües avall. Aquesta mena de mesurestenen un cost alt tant d’inversió com demanteniment i el benefici queda tan difu-minat que només tenen sentit en elcontext d’una gestió integrada. En tot cas,la inversió es pot reduir sensiblementsi les actuacions es limiten a les zones denova urbanització, si es lliguen al’ordenació del territori (basses a les zonesinundables) i si es fan servir comuna einaaddicional pels arquitectes del paisatge(basses de recàrrega als parcs). Convérecordar aquí que una de les conclusionsde l’apartat anterior és que part del crei-xement previsible de la demanda és atri-buïble a la migració fora de les ciutats ia la construcció de segones residències.

• Dessalinització. Si les anteriors opcionsno fossin suficients, sempre es podria

recórrer a la dessalinització d’aigüesresiduals (molt més barata que lamarina). Si l’aigua que surt d’una esta-ció de tractament terciari passés unprocés d’osmosi inversa, l’aigua resul-tant tindria una salinitat molt baixa i capmicrocontaminant. És a dir, seria encaramillor que la resultant de la potabilit-zació de l’aigua del Roine. La norma-tiva actual, que segurament hauriad’ésser revisada, no permetria la sevainclusió directa en la xarxa. Per aquestmotiu, hauria de passar un procés denaturalització en un aqüífer. Tot i queel comitè no coneix el cost exacted’aquesta actuació, es poden donar mésxifres orientatives. El cost de dessalaraigua del mar per osmosi inversa pera una planta de 60.000 m3/dia (22hm3/any) és, segons el LBAE, d’unes 72ptes./m3 (unes 50 ptes./m3 de funcio-nament i la resta d’amortització al 5%en 15 anys). Considerant que aquestaaigua no requereix potabilització (laqual cosa permet restar unes 30 ptes./m3,per tal de comparar aquest preu amb elde l’aigua del Roine) i que el sobre-cost de transport és petit, resulta un costper sota de les 45 ptes./m3. Aquestscàlculs s’han fet suposant una dessali-nització de l’aigua del mar. La dessali-nització de l’aigua regenerada tindriaun cost significativament inferior (proba-blement es podria fer per electrodiàlisi).Cal afegir que, en aquestes condicions,el cost energètic seria comparable al del’aigua del Roine. L’osmosi inversa debaixa pressió amb un rebuig del 35%(que es vessaria directament al mar)té un consum de 1 kWh. L’experiènciaper aigües residuals és limitada, perla qual cosa les nostres empreses guan-yarien competitivitat si l’adquirissin. Ladessalinització d’aigües subterràniessalobres a Canàries costa unes 50ptes./m3 (es a dir, un cost de només20 ptes./m3 per sobre de l’actual). Latecnologia de l’osmosi està perfecta-ment provada.

Una darrera reflexió arran de la dessali-nització és que, ja que la inversió és rela-

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

25

tivament petita, segurament seria rendi-ble construir les instal·lacions i fer-les servirnomés per fer front a les sequeres.

Algunes reflexions finals: deixar eltransvasament de banda

Fins aquí he intentat ser objectiu (si això éspossible). En aquest darrer apartat, però,vull afegir algunes reflexions finals arrandel que s’ha estat dient sobre aquest tema.Existeix una mena de prejudici en contradels transvasaments, especialment alscercles conservacionistes. En part, aquestprejudici està justificat. Molts transvasa-ments han estat greus errades (ningú nopot deixar de pensar en el mar d’Aral). Enaquest cas, però, no crec que les circumstàn-cies justifiquin tanta prevenció. El cabal quees treu és una fracció petita del que portael Roine, no el posarem en cap riu nostre,sinó que anirà directament a l’estació detractament i el que portem no té gaire sal.S’ha parlat del risc de contaminació radio-activa. La realitat, però, és que la radioac-tivitat és fàcil demesurar i per tant de contro-lar. En condicions naturals, la radioactivitatdel Roine és inferior a la del Llobregat i,en cas d’accident a alguna de lesinstal·lacions nuclears franceses, seria ben

fàcil tancar l’aixeta al punt de presa d’aigua.De fet, des del punt de vista de la qualitatde l’aigua, una de les incerteses que s’hande resoldre són les concentracions demicro-contaminants. Si aquestes són elevades,segurament el projecte hauria d’ésser aban-donat, perquè per eliminar aquests conta-minants probablement s’hauria de recórrera tecnologies de dessalinització. Suposemque no son elevades (això s’ha de verificar,és clar).També s’ha dit que el transvasament delRoine és un projecte faraònic. No ho crecpas. És una construcció molt gran, peròcoherent amb el que es proposa. Com amoltes obres públiques és de dimensionsi pressupost grans, però no és pasmés faraò-nic que 150 km d’autopista o un gran port.De fet, quan es compara ambd’altres inver-sions públiques no sembla desproporcio-nat. El problema és quan es compara ambles despeses de funcionament dedicades al’ensenyament, les universitats, els parcsnaturals, la innovació tecnològica, el benes-tar social, etc. Però això és el mateix desempre: als polítics els agradamés la inver-sió que les despeses de funcionament.Resumint, el transvasament del Roine ésuna bona solució. Els problemes són decost i que resol el subministrament d’aiguaaBarcelonamassa bé. Vull dir, si es fa, ningúmai no se’n recordarà de la resta de proble-mes. En relació al cost, penso que és exces-siu i que les polítiques de gestió integradaesmentades a l’apartat anterior poden resol-dre els problemes de subministrament a

l’àrea de Barcelona amb un costmoltmenor; la qüestió és si exis-teix voluntat política per fer-ho.Tradicionalment, la políticahidràulica ha estat el resultat degrans discursos sobre equitat. Larealitat, però, és que mai no sesap ben bé que es vol dir amb laparaula equitat. Certament no es

vol dir equitat econòmica (que paguin elsbeneficiats), perquè se cerquen i, normal-ment, es troben subvencions. Tampoc esvol dir equitat social perquè els més bene-ficiats són sempre uns poquets i no pasels quemenys tenen. L’equitat política impli-

caria que decidissin els afectats, cosa quemai passa perquè l’interès nacional sempreestà per sobre. En fi, només els ecologis-tes estan preocupats per l’equitat interge-neracional. En resum, tot i que la políticahidràulica dels grans discursos emmolesta,tampoc sabria proposar-neunad’alternativa.El lector que hagi arribat a aquest punt had’estar absolutament confús. Si no, vol dirquenohaparat prou atenció. Jo estic confús.És evident que la decisió no és estrictamentracional, que s’han de considerar elementsideològics i que, per tant, cadascú tindràuna opinió personal. Seria deslleial, però,amb els que hagin arribat fins aquí si nocompartís amb ells lameva valoració perso-nal que ésmillor, demoment, no fer el trans-vasament. Irònicament, el que pesa en lameva opinió són aspectes que no he discu-tit gaire. Crec que optar per la gestió inte-grada afavoriria el desenvolupament tecnolò-gic d’empreses ambientals al nostre país enunmoment de gran futur (per una vegada,no aniríema remolc de la resta delmónocci-dental!). Crec que optar per la gestió inte-grada ens permetria d’anar netejant elsnostres sistemes hídrics.Fins ara hem dit que la gestió integrada iels transvasaments no són opcions exclo-ents. En essència no ho són. Dubto, però,que la nostra Administració opti de veritatper una gestió integrada si es construeix eltransvasament. Això implica cercar i trobarcomplicitats amb els ajuntaments, els ciuta-dans, les empreses de serveis, les universi-tats, les organitzacions ecologistes, etc. Finsara no s’ha fet. Si es construeix el transva-sament, seràmenys urgent i no es farà. A talld’exemple, les universitats i centrede recercade l’àrea ATLL generen l’1% de la ciència itecnologia mundial en temes de l'aigua(mesurat en termes de nombre de publi-cacions en revistes científiques d’alt nivell).Doncs bé, cap d’ells no ha realitzat capdelsmúltiples estudis que s’han fet al voltantde la proposta de transvasament.És des d’aquesta perspectiva de granconfiança en la nostra capacitat que pensoque és millor, de moment, no fer el trans-vasament. Si resulta que les polítiques ques’engeguin no són suficients, doncs ja ho

La decisió sobre el transvasa-

ment del Roine no és estricta-

ment racional; hi entren

elements ideològics.

Dues lleis noves sobre la gestió itributació de l’aigua a Catalunyaperfilen un nou model de gestióbasat en el tractament integrald’aquest recurs. D’entre els seusefectes positius destaquenl’afavoriment del principi desubsidiarietat mitjançant lesEntitats Locals de l’Aigua, i eltractament integral del cicle hídricgràcies a la creació de l’AgènciaCatalana de l’Aigua, on quedenunificades i aglutinades totes lescompetències de la Generalitat deCatalunya en matèria de gestió del’aigua .

El municipi i la novaLlei de l’Aigua

Lucia Casado Casado i Carlos Padrós ReigProfessors de Dret Administratiu. Universitat Autònoma de Barcelona

L'aigua és un tema de plena actualitat, noúnicament pel gran nombre de notícies queperiòdicament veiemen els diferentsmitjansde comunicació –sobre la situació i evolu-ció de l'actual sequera, l'estat actual deles reserves hídriques, les polèmiques sobreeventuals transvasaments, els problemesde qualitat i de contaminació persistents,els cabals ecològics mínims o, fins i tot,la creació de l'anomenatmercatde l'aigua–,sinó també a nivell normatiu, per les inicia-tives que des de diferents àmbits s'estanduent a terme a favor d'una gestiómés soste-nible d'aquest recurs natural. Evidentment,l'aigua és un tema candent, d'innegabletranscendència econòmica, social i territoriali, amés, un recurs fonamental per al desen-volupament de qualsevol societat.Per aquests motius, des de la Generalitatde Catalunya s'ha d'intervenir en la sevaordenació i així, efectivament, s'ha fet desde l'any 1981, amb l'aprovació de la primeraLlei en aquest àmbit –Llei 5/1981, de 4 dejuny, de desplegament legislatiu en matè-ria d'evacuació i tractament d'aigües resi-duals– fins al moment actual, a través del'aprovació de nombrosos instrumentsnormatius i de la implantació d'un ampliventall de tècniques d'intervenció admi-nistrativa, la finalitat última de les qualsés la protecció d'aquest recurs escàs, peròalhora essencial, per assegurar la seva inte-gritat, l’adequada conservació i la utilitza-ció racional. En definitiva, es tracta, ambaquesta ordenació, de conciliar demaneraordenada les exigències de desenvolupa-ment econòmic amb els imperatius deprotecció ambiental, tal i com imposa lapròpia Constitució Espanyola a l'article 45.2.Recentment, el Parlament de Catalunyaha aprovat la Llei 6/1999, de 12 de juliol,

d'ordenació, gestió i tributació de l'aigua,una llei que, des de l'òptica de la sosteni-bilitat i donant compliment al manamentconstitucional incorporat a l'article 45, plan-teja un noumodel per a la gestió de l'aiguaa Catalunya. Tanmateix, no es tracta d'unanovetat legislativa aïllada, sinó ques’emmarca en una reforma iniciada, en lavessant organitzativa, l'any passat amb lacreació de l'Agència Catalana de l'Aigua,a través de la Llei 25/1998, de 31 de desem-bre, de mesures administratives, fiscals id'adaptació a l'euro.Així mateix, la Llei 6/1999 neix en unmoment en què s'està plantejant, a diferentsescales, una reforma profunda de les basessobre les quals s'ha d'articular la planifi-cació, la gestió i la utilització de l'aiguaen els propers anys. D'una banda, a nivellestatal, s'està tramitant a les Corts Generalsel Projecte de llei de modificació de la Llei29/1985, de 2 d'agost, d'aigües1, per talde donar resposta a diferents problemespràctics en la gestió de l'aigua a nivell nacio-nal, tant des d'una perspectiva quantitativa,atès el progressiu increment del consumd'aquest recurs, com qualitativa, per lanecessitat d'aprofundir i perfeccionar elsmecanismes deprotecció existents. De l'altrabanda, a nivell comunitari, s’està discu-tint la Proposta de Directiva del Consellpresentada per la Comissió, per la quals'estableix un marc comunitari d'actuacióen l'àmbit de la política d'aigües2.

El marc inspirador de la Llei

La Llei 6/1999, de 12 de juliol, d'ordenació,gestió i tributació de l'aigua neix per donaruna resposta actual a la problemàtica dela gestió de l'aigua. Les profundes trans-

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

formacions experimentades en els darrersanys per la nostra societat i la creixent cons-cienciació envers els problemes ambien-tals, així com la constatació de la insoste-nibilitat de determinats models dedesenvolupament i la seva afectació sobrela qualitat dels recursos hídrics, són el puntde partida que ha propiciat l'elaboraciód'una nova legislació de l'aigua a Catalunya,per tal de situar l'actual regulació en uncontext més modern, on es facin efectiusels nous imperatius del desenvolupamentsostenible i s'accentuï la perspectiva ambien-tal.Dues són les principals característiques quepodem destacar d'aquesta nova regulacióde l'aigua. En primerlloc, l'establiment deles bases per a unenfocament integratde la gestió de l'aigua(abastament i sane-jament)3. En segonlloc, el disseny d'unanova organitzacióadministrativa enmatèria d'aigües.D'una banda, s'hacreat l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA),en la qual queden unificades i aglutina-des totes les competències de la Genera-litat de Catalunya en matèria de gestió del'aigua, donant així resposta a l'objectiude tractament integral del cicle hidràulic.De l'altra, fent efectiu el principi de subsi-diarietat, es creen les Entitats Locals del'Aigua (ELA) per a la més eficient admi-nistració del recurs, i s’apropa al ciutadàla gestió als nivells més pròxims.Així mateix, aquesta Llei es dicta a l'emparadel que disposen les recents normativescomunitàries. En efecte, d'una anàlisi de lanormativa comunitària enmatèria d'aigües,i de forma palesa a la Proposta de Direc-tiva del Consell per la qual s'estableix unmarc comunitari d'actuació en l'àmbit de lapolítica d'aigües, es desprèn la finalitatde fer una política integrada de l'aigua, quesigui comprensiva de tot el cicle hidràu-lic. Així mateix, també es recull a nivellcomunitari el Districte deConca Fluvial com

a unitat administrativa bàsica a l’efecte dela gestió de l'aigua, sobre la qual hand'adoptar-se les mesures de coordinació,supervisió i control destinades a assolirels objectius ambientals d'una protecció iun ús sostenibles de l'aigua. Finalment, caltenir en compte que la Llei que comen-tem dóna compliment a les exigències delReial Decret Llei 11/1995, de 28 de desem-bre, que estableix les normes aplicablesal tractament de les aigües residuals urba-nes i que transposa laDirectiva 91/271/CEE,del Consell, de 21 de maig, sobre tracta-ment d'aigües residuals urbanes.

El model dissenyat per a la gestióintegrada de l'aigua

La Llei 6/1999, de 12 de juliol, d'ordenació,gestió i tributació de l'aigua té la virtutd'establir les bases per a un nou modelen relació amb la gestió del cicle de l'aiguaaCatalunya,marcat per un enfocament inte-gral, dissenyat sobre la base de l'aplicaciód'una sèrie de principis de caràcter preven-tiu –molts d'ells, consolidats a nivell de laComunitat Europea– que facin possiblel'equilibri entre la protecció ambientald'aquest recurs natural i el desenvolupa-ment econòmic.A partir d'aquestes premisses, l'article primerconfigura com a objecte de la llei «orde-nar les competències de la Generalitat iles dels ens locals enmatèria d'aigües i obreshidràuliques, regular, en l'àmbit d'aquestescompetències, l'organització i el funcio-nament de l'AdministracióHidràulica a Cata-lunya, mitjançant una actuació descentra-litzadora, coordinadora i integradora queha de comprendre la preservació, la protec-ció i la millora del medi, i establir un nourègim de planificació i economicofinan-cer del cicle hidrològic».Per tal de fer efectiu aquest objecte, la Lleis'estructura en un títol preliminar (articles1 a 5), en el qual es recullen els principisbàsics quehande regir l'actuació de laGene-ralitat en matèria d'aigües, així com lescompetències, tant de l'Administracióautonòmica comde la local en aquest àmbiti cinc títols. El títol I (articles 6 a 10) es dedica

42

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Les Entitats Locals de L’Aigua

(ELAs) fan efectiu el principi

de subsidiarietat i porten la

gestió als nivells més propers

al ciutadà.

a l'Administració hidràulica local; el títolII (articles 11 a 14), a l'abastament d'aiguade municipis; el títol III (articles 15 a 24),als sistemes de sanejament; el títol IV (arti-cles 25 a 36), a la planificació hidrològica;i el títol V (articles 37 a 55), al règim econo-micofinancer. A continuació analitzaremles principals novetats que es desprenend'aquesta regulació en relació a la gestióde l'aigua.

Els principis bàsicsEn el seu títol preliminar, la Llei que comen-tem proclama els principis bàsics que hande regir l'actuació de la Generalitat enl'exercici de les seves competències enmatè-ria d'aigües. LaGeneralitat, que ha de vetllarper l'ús sostenible, l'estalvi, la reutilització,l'optimització i l'eficiència en la gestió delsrecursos hídrics, ordenarà la seva actua-ció d'acord amb una sèrie de principis decaràcter eminentment preventiu, entre elsquals podem destacar la unitat de gestió,el tractament integral i l'economia de l'aigua;la compatibilitat de la gestió pública del'aigua amb l'ordenació del territori, lapreservació, la protecció, la millora i larestauració del medi i dels ecosistemesvinculats al medi hídric; la prevenció dela contaminació, protecció i millora de laqualitat i sanejament de l'aigua; la promo-ció de les actuacions necessàries per pal·liarels dèficits i els desequilibris hídrics; il'equilibri en el desenvolupament territoriali sectorial.Aquests principis, tal i com estableix elpreàmbul de la Llei, es fonamenten en laconsideració de l'aigua comun recurs natu-ral escàs i indispensable per al desenvo-lupament harmònic i sostenible de les acti-vitats econòmiques, que ha d'ésseroptimitzat i que requereix una gestió eficientmitjançant la introducció de tècniquesd'estalvi d'aigua i de foment de la reutilit-zació planificada del recurs.

La intervenció necessària de laGeneralitat per garantirl'abastament dels municipisEl títol II de la Llei reconeix la Generalitatcom a titular de les competències

d'ordenació del cicle de l'aigua i de la inter-venció necessària per garantir l'abastamentdelsmunicipis dins els límits i en els termesestablerts per la planificació hidrològica. Aaquests efectes, les xarxes bàsiquesd'abastament, amb independència de llurrègim de titularitat i de gestió, estan subjec-tes al control i supervisió de la Generali-tat, la qual, a més d'exercir les potestatsestablertes per la legislació sectorial d'aigües,té atribuïdes una sèrie de prerrogatives,entre les quals podem destacar l'adopcióde mesures de substitució de la totalitat ode part dels cabals circulants en les xarxesbàsiques d'abastament per altres de dife-rent origen o d'un altre punt de presa, totrespectant els drets concessionals i el marcde la planificació hidrològica; i l'establiment,en situacions de sequera extraordinària oestats de necessitat que requereixin demanera urgent la disponibilitat d'aigua,demesures de caràcter temporal per acon-seguir l'equilibri més just possible en ladistribució dels recursos disponibles.

El sistema de sanejament com aunitat bàsica per a la prestació delservei integral de tractament ievacuació de les aigües residualsUna altra de les novetats importants queaporta la Llei és la creació del sistema desanejament4 com a unitat bàsica per a laprestació del servei integral de tractamenti evacuació de les aigües residuals i el tras-llat de la seva gestió a les Entitats Localsde l'Aigua, que han assumit l'exercici de lescompetències municipals de sanejament,sens perjudici de la titularitat de lesinstal·lacions5.En aquest noumodel, correspon a les Enti-tats Locals de l'Aigua l'atorgament de lesautoritzacions d'abocament, la inspecció,la sanció i el rescabalament dels eventualssobrecostos d'explotació en els sistemespúblics de sanejament de llur àmbit. Encanvi, l'Agència Catalana de l'Aiguamanté,en relació amb els sistemes públics de sane-jament, l'alta inspecció i l'autorització del'abocament del sistema al medi receptor.És important destacar que l'autorització d'unabocament almedi només eximeix la conne-

xió a un sistema públic de sanejament siaquest no existeix o bé si, encara que n'hihagi, és autoritzat per l'organisme de concaperquè és més beneficiós per al medi.Finalment, cal destacar que la Llei estableixun règim sancionador específic en rela-ció amb el sistema de sanejament.S'estableix, a aquests efectes, un catàlegd'infraccions lleus, greus i molt greus, quepodran ser sancionades ambmultes de finsa 1.000.000 de pessetes, d'entre 1.000.001i 5.000.000 de pessetes, i d'entre 5.000.001i 25.000.000 de pessetes, respectivament.La imposició de les sancions correspon alpresident o presidenta de l'ELA gestora delsistema. Aquestes sancions es graduarand'acord amb la gravetat del fet constitutiude la infracció, i es consideraran els danysi perjudicis produïts, el risc objectiu causatals béns o a les persones, la rellevànciaexterna de la conducta infractora, l'existènciad'intencionalitat i la reincidència. Aixímateix, la imposició de les sancions és inde-pendent de l'obligació exigible en qual-sevol moment de reparar els danys i perju-dicis causats a la integritat i al funcionamentdel sistema.

La planificació hidrològicaEl caràcter netament ambiental que inspirael nou model d'intervenció sobre l'aiguaa Catalunya es reflecteix de manera deci-dida en el títol IV en establir-se el nou règimde la planificació hidrològica, basat en elDistricte de Conca Fluvial com a unitatbàsica de gestió. La planificació, com ainstrument de naturalesa preventiva, téun paper fonamental en el nou sistemade gestió integrada de l'aigua instauratper la Llei que analitzem, per assolir unsobjectius molt concrets: garantir la sufi-ciència i ús sostenible del recurs, econo-mitzar la seva utilització i assignar-lo alsdiferents usos en funció de la disponibili-tat i de la qualitat requerida, prevenir eldeteriorament de la qualitat ecològica ambun enfocament combinat del tractament dela contaminació i recuperar les aigües conta-minades.Integren la planificació hidrològica delDistricte de Conca Fluvial de Catalunya

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

43

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

44

un conjunt de plans i programes de baseterritorial i sectorial dirigits a assolir la dispo-nibilitat i la qualitat del recurs i la preser-vació dels ecosistemes fluvials. Són elssegüents: el Pla de gestió del Districte deConca Fluvial de Catalunya; el Programade mesures; els programes de control; iels programes i els plans de gestió espe-cífics per tractar aspectes individualitzatsde la gestió de l'aigua. L'aprovació delPrograma de mesures, dels programes decontrol i dels plans i els programes de gestióespecífics correspon al Govern, a propostade l'ACA. Es preveu també la participacióde les Entitats Locals en l'elaboraciód'aquests plans i programes per mitjà dellur representació en els òrgans de deci-sió de l'ACA i a través de la inclusiód'actuacions i d'obres que siguin de llurinterès.

El nou cànon de l'aiguaUn darrer objectiu que planteja la Llei6/1999, de 12 de juliol, per tal d'assolirun nou model per a la gestió de l'aiguaés la simplificació i la racionalització dela tributació de la Generalitat sobre aquestrecurs. A aquests efectes, es crea al títolV el nou cànon de l'aigua com a ingrésespecífic del règim economicofinancer del'Agència Catalana de l'Aigua, un impostde naturalesa ecològica sobre l'ús real opotencial de l'aigua i la càrrega contami-nant abocada.Aquest tribut, que substitueix els anteriorscànon d'infraestructura hidràulica, incre-ment de tarifa i cànon de sanejament dela Generalitat, resta afectat a la prevencióen origen de la contaminació i la recupe-ració i el manteniment dels cabals ecolò-gics; a l'assoliment dels altres objectiusde la planificació hidrològica, i particu-larment la dotació de les despeses d'inversiói d'explotació de les infraestructures ques'hi preveuen; i a les altres despeses quegenera l'acompliment de les funcions ques'hi atribueixen a l'Agència Catalana del'Aigua.Aquest cànon, exigible a tots els usuarisllevat de les entitats públiques pel que faals consums fets per operacions

d'investigació o control i de gestió i milloradel domini públic hidràulic, pels serveispúblics d'extinció d'incendis o en cas decatàstrofe, pel que fa als usos corresponentsa la utilització de l'aigua per a l’alimentacióde fonts públiques, neteges de carrers oregs de parcs i jardins i pel que fa al consumd'aigua per a l'ús agrícola quan no hi hagicontaminació, representa una novetatimportant pel que fa als usuaris domèstics.Efectivament, garanteix un nivell bàsic deconsum, equivalent a cent litres per personai dia, a un preu assequible, atenent elnombre d'usuaris de cada habitatge. Aixídoncs, en l'aplicació de l'impost als usosdomèstics se satisfà les demandes socials,tancant l'anomenat conflicte de l'aigua.L’exacció del cànon de l’aigua és compa-tible amb la imposició de contribucionsespecials i amb la percepció de taxes, quansigui procedent, pels ens locals.

Nou model organitzatiu i creaciód’ens administratius en matèriad’aigües

La Llei que analitzem fa palesa que les refor-mes encaminades a aconseguir un tracta-ment integral del cicle hidràulic han d’anaracompanyades també d’una reforma de lesentitats administratives que tenen competèn-cies en aquest sector. En certa manera, esdemostra com l’organització administrativaque pot semblar un camp àrid i gens atrac-tiu per a l’estudi, és en canvi fonamentalper encarrilar el bon funcionament d’unnoumarc d’intervenció pública en el sectorde l’aigua.Així, la Llei 6/1999, de 12 de juliol, es carac-teritza per introduir reformes importants enl’organització administrativa de l’ordenaciói gestió de l’aigua. Aquestesmodificacionsresponen als principis de descentralització,coordinació i integració, especialment teninten compte que hi ha almenys dos nivellsadministratius que tenen competènciessobre lamatèria, com són lamateixa Admi-nistració autonòmica i els ens locals. S’hade garantir, doncs, un disseny adminis-tratiu que combini els criteris de gestió inte-grada i de descentralització en la gestió.

S’ha demostrat també com les estructuresadministratives existents, és a dir, la Juntade Sanejament i la Junta d’Aigües, oferei-xen una intervenció sols parcial i a vega-des no coordinada del cicle hidrològic i pertant no responen a l’objectiu de gestió inte-gral del cicle de l’aigua. Aquesta situació esveu fins i tot agreujada per la dobledependència d’aquestes Juntes: la de Sane-jament del Departament de Medi Ambienti la d’Aigües del Departament de PolíticaTerritorial. És per aquestsmotius que aparei-xen dues noves entitats administratives:l’Agència Catalana de l’Aigua i les EntitatsLocals de l’Aigua.

L’Agència Catalana de l’AiguaL’Agència Catalana de l’Aigua és l’autoritatadministrativa que exerceix les competèn-cies de la Generalitat en matèria d’aigües.L’Agència ha estat objecte d’un tractamentespecífic mitjançant l’aprovació de la Llei25/1998, de 31 de desembre, i el Decret dePresidència 125/1999, de 4 de maig, queaprova el seu Estatut.L’Agència esdevé, doncs, l’única Admi-nistració hidràulica al territori català, cons-tituïda com una entitat de Dret públicresponsable enmatèria d’aigües en l’àmbitde les competències de la Llei 25/1998 iregulada pels seus Estatuts i per la Llei4/1985 de l’Estatut de l’empresa públicacatalana. D’aquestamanera, l’ACA, adscritaal Departament de Medi Ambient agrupales funcions, fins ara exercides per la Juntad’Aigües, la Junta de Sanejament i la Direc-ció General de Política Hidràulica, is’aconsegueix així la unificació de la gestiódel cicle de l’aigua. També és destacableque junt amb aquest canvi de gestió esprodueix el que podríem anomenarambientalitzacióde lamatèria puix que lagestió es passa al Departament de MediAmbient, atesa la imprescindible relacióexistent entre l’aigua com a recurs natu-ral i el medi ambient.Els òrgans de l’ACA són: el Consell deDirec-ció, el Consell d’Administració i els Consellper a l’Ús Sostenible de l’Aigua. El Consellde Direcció està integrat per representatsdels sis Departaments implicats (Medi

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

45

Ambient, Agricultura, Indústria, PolíticaTerritorial, Sanitat i Governació). Tant elConsell d’Administració com el Consell pera l’Ús Sostenible compten amb represen-tació dels ens locals (quatre en el primercas i vuit en el segon).El fonament de la creació de l’ACA és lanecessitat de coordinar els esforços admi-nistratius dels diversos ens administratius

de conca i de les entitatslocals, coordinació queve imposada per la lògicadel sistema i per la pròpianormativa comunitària.Constatat el fet que lapolítica de l’aiguapresenta una concurrèn-cia d’Administracionssobre unamateixa esferad’activitat, les relacionsentre elles han de poder-se reconduir d’alguna

manera. La coordinació, a diferència dela cooperació, implica una potestat de direc-ció i un caràcter obligatori. D’aquestamanera poden plantejar-se els límits de lafacultat de coordinació amb el principid’autonomia local. Aquest conflicte es tractad’evitar amb la participació de lesmateixesentitats locals en l’òrgan de coordinació, ésa dir, en l’Agència. Així, l’estructura admi-nistrativa de la Generalitat no és un cos alièals propis municipis ja que aquests parti-cipen en la mateixa activitat de coordina-ció.Finalment, val a dir que l’Ens d’Abastamentd’Aigua creat per la Llei 4/1990, d’ordenacióde l’abastament d’aigua a l’àrea de Barce-lona, s’adscriu al Departament de MediAmbient a l’igual que l’Agència i que aquestaassumeix part de les seves competències(planificació, assignació de recursos i rela-ció amb els ens locals).

Les Entitats Locals de l’AiguaEls ens locals posseeixen també competèn-cies en matèria d’aigües i per tant han detenir una presència dins l’organigrama admi-nistratiu en aquesta matèria. Així, l’article4 de la Llei 6/1999 estableix que corresponals ens locals:

• l’abastament d’aigua potable• el clavegueram i el tractament d’aigüesresiduals

• el control sanitari de les aigües residuals• l’exercici de funcions que aquesta Lleiestableixi

Per al compliment d’aquestes competèn-cies es creen les Entitats Locals de l’Aiguaque poden ser de caràcter bàsic i de caràc-ter qualificat. Les primeres són ens terri-torials que agrupen un o varis ens localsper gestionar els sistemes de sanejament,d’abastament en alta i de subministramenten baixa per alsmunicipis que les integren.Són entitats ambpersonalitat jurídica pròpiai capacitat per gestionar la prestació delsserveis relacionats.El model no determina el nombre d’ELAque existiran en el conjunt del territori.Dependrà de les capacitats de cadascundels ens locals i de la integració o no enuna agrupació de municipis. La determi-nació de l’àmbit geogràfic de cada ELAdependrà de la voluntat delsmunicipis. Peraixò existeix un registre gestionat per l’ACAon s’ha de comunicar la constitució i lesmodificacions d’aquests ens administratius.Ara bé, un cop constituïdes, els munici-pis que les integrin han d’atribuir de formaobligatòria l’exercici de les seves competèn-cies, o part d’aquestes, a la nova entitat. Noes tracta doncs d’una administració voluntà-ria o simplement consorciada. Per contra,estem davant d’un veritable ens adminis-tratiu de caràcter territorial i a la vegadafuncional, amb competències pròpies idelegades o assignades per l’Agència Cata-lana de l’Aigua.Respecte a la voluntarietat d’integrar unaELA, val a dir que els criteris que han depresidir la seva constitució han de ser elsrelatius a aspectes com la demografia, lageografia, l’economia, etc. No és doncsacceptable la integració dels municipis enuna o altra entitat depenent d’altres crite-ris. La debilitat de la Generalitat es trobaprecisament en la manca de potestat perexercir un control efectiu sobre els crite-ris d’integració de les ELA. L’única dispo-sició que permet una certa racionalitza-ció del sistema és la disposició addicional

La Llei de l’Aigua parla d’un recurs

escàs que requereix una gestió

eficient mitjançant la introducció

de tècniques d’estalvi i el foment

de la reutilització.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

46

primera quan estableix que correspon al’Agència Catalana de l’Aigua l’emissió d’uninforme preceptiu sobre els expedientsde constitució d’una ELA.Dins aquestmodel correspon a les ELAbàsi-ques:• col·laborar en la gestió de les instal·lacionsque integren les xarxes bàsiquesd’abastament

• gestionar el sistema de sanejamentd’aigües residuals, inclòs l’atorgamentd’autoritzacions d’abocaments en aquestsistema (no, en canvi, al medi)

Els municipis en qualsevol cas retenen lapotestat d’ordenar el subministramentmuni-cipal. L’article 25.2 de la LBRL reconeixals municipis competències en matèria declavegueram i tractament d’aigües residuals.Aquesta atribució ha estat en certa maneramodificada pel Reial Decret Llei 11/1995que implica una supra-municipalització deltractament de les aigües residuals. Per tant,totes les facultats relacionades amb el ciclede l’aigua, excepte el clavegueram, podenser assumides per entitats diferents alsmuni-cipis. En altres paraules, els ens locals nodesapareixen com a nivell administratiucompetent, ja que les ELA han d’existir obli-gatòriament però sols pel que fa al tracta-ment d’aigües urbanes residuals o per aaltres competències que se li assigninvoluntàriament, tant per part dels ens inte-grants com per part de l’Administracióautonòmica.Respecte de les Entitats Locals de l’Aiguaqualificades, val a dir que es diferencien deles bàsiques en dos sentits. En primer lloc,es tracta d’un ens supramunicipal (ambel qual es permet la participació de lescomarques) o d’agrupació d’ens locals,l’àmbit territorial del qual és definit per laplanificació hidrològica. L’àmbit territorial,doncs, no és flexible per les ELA bàsiquessinó que ve determinat per l’activitat deplanificació. En segon lloc, són entitatsadequades per a la gestió integrada del’aigua en una conca fluvial o una partd’aquesta conca (encara que aquestaadequació no implica, necessàriament, lagestió efectiva de tots els serveis compre-sos en aquesta conca). No es tracta d’una

entitat de gestió dels serveis de l’aigua sinód’una entitat de planificació. Tal i com esdesprèn de les discussions parlamentà-ries en la tramitació de la Llei , «la (ELA)bàsica es refereix més a una mancomuni-tat de municipis que gestionen conjunta-ment uns serveis, i la qualificada implicaun concepte més ampli, que porta implí-cit un element de planificació. Podríem dir,amb matisos, que es tracta de les comar-ques hidrològiques6».Aquestes agrupacions municipals consti-tuïdes per persones jurídiques plenes respo-nen, en part, a la constatació de la mancade capacitat d’alguns municipis per portara terme la gestió complexa de l’aigua entotes les seves fases. Cal recordar que Cata-lunya pateix el conegutminifundismemuni-cipal i que molts municipis petits es veuenamb dificultats per complir les competèn-cies obligatòries de la LBRL. Amés, la refor-mulació de la competència que fins araes considerava municipal, com és el sane-jament, ve donada per l’aprovació del ReialDecret Llei 11/1995, de 28 de desembre,que transposa la Directiva 91/271/CEE delConsell, de 21 de maig, sobre tractamentde les aigües urbanes residuals. La Direc-tiva i la norma bàsica de l’Estat modifiquenel criteri de càlcul basat en habi-tants/municipi pel habitants/equivalents,cosa que de retop suposa lamodificació del’article 26 de la LBRL en encarregar a lescomunitats autò-nomes la delimita-ció de les aglome-racions urbanes.Això suposa lareubicació d’unacompetènciamuni-cipal a un nivellsupramunicipalqueen la majoria delscasos caldrà insti-tucionalitzar i quea Catalunya es concreta en la creació de lesELA.LaDirectiva respecta el principi d’autonomiainstitucional dels Estats Membres remetentl’organització administrativa que ha dedesplegar les previsions de la norma comu-

nitària a la normativa interna: no es prejutja,doncs, el tipus d’organització supramuni-cipal que s’esculli, del que s’exigeix nomésque sigui representatiu delsmunicipis. Així,es podrien adoptar fórmules organitzativescom els consorcis, lesmancomunitats, o béla creació d’un ens local ad hoc, com al finals’ha fet. L’opció escollida té un clar recol-zament estatutari, ja que l’article 5.2 del’Estatut d’Autonomia de Catalunya preveuque la Generalitat podrà crear agrupacionsterritorials demunicipis de caràcter funcio-nal i fins específics.Novament, podem plantejar la compati-bilitat d’aquest sistema amb l’autonomialocal. Val a dir que es tracta d’un sistemaobligatori, on els ens locals forçosamenthan d’atribuir competències pròpies a lesELA. Tot i això, es pot considerar aquestaatribució com beneficiosa per als munici-pis des de varis punts de vista. En primerlloc, es tracta d’una activitat de coordina-ció de la gestió integrada de l’aigua i per

Totes les facultats relacionades

amb el cicle de l’aigua, excepte

el clavegueram, poden ser

assumides per entitats diferents

als municipis.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

47

tant, l’Administració autonòmica està legi-timada per imposar unmodel organitzatiu.En segon lloc, l’article 18 de la Llei obligal’Agència Catalana a atribuir recursos ales ELA perquè aquestes puguin prestareficientment els serveis de sanejament.L’atribució de competència de forma obli-gatòria va acompanyada en aquest cas del’obligació de finançament, cosa que nosempre succeeix en matèria local.Finalment, també podem dir que el modelorganitzatiu de les ELA té com a gran virtutque tots els nivells d’Administració cedei-xen quelcom. Així, no es tracta d’una simpleimposició organitzativa als municipis sinód’un veritable nou disseny de política inte-grada de gestió on cada nivell hi aporta obé competències o bé finançament o béambdós. No hi ha, doncs, perdedors i guan-yadors sinó un saldo organitzatiu positiu.La gran potencialitat de les ELA es trobaprecisament en la possibilitat d’ampliar elseu àmbit d’atribucions. Es permet concen-trar en aquests ens tant les competènciesque d’acord amb la LBRL són de titulari-tat municipal o formen part del cercled’interessos del municipi, però que a fid’assolir una gestió integrada de l’aigua hande resituar-se en un nivell supramunicipal,com les competències pròpies de la Gene-ralitat que aquesta pugui atribuir per obte-nir unapolítica coherent i integrada enmatè-ria d’aigües.Segons previsió de la mateixa Llei (dispo-sició addicional desena), l’Entitat Metro-politana de Serveis Hidràulics i Tractamentde Residus té la condició d’ELA bàsica peral subministrament d’aigua en baixa i peral sanejament. Els altres ens locals, inclo-sos els consorcis, que tinguin reconegutel caràcter d’Administració en tema de sane-jament d’aigües hand’adaptar-se a les dispo-sicions de la Llei en el termini de 6 mesos(per exemple, el Consorci de la Costa Bravao el Consell Comarcal del Maresme).També cal posar atenció a la regulació delDistricte de Conca, definida com la zonaadministrativa o unitat de gestió que agrupauna o més conques enteses com la zonad’escorrentia superficial i les aigües subterrà-nies. És l’àmbit territorial on poden inter-

venir els ens administratius nous, depenentprecisament del territori que estigui comprèsdins un Districte.Per Reglament es determinaran els límitsgeogràfics de les conques i subconques.Res no impedeix que l’òrgan administra-tiu encarregat de dur a terme les actuacionsd’una subconca sigui una ELA.

Valoració final

L’anàlisi de la Llei 6/1999, de 12 de juliol,suposa un avanç significatiu per a la gestióde l’aigua a Catalunya. Aquesta Llei aportaalgunes novetats importants. En primer lloc,un dels aspectes més rellevants és el trac-tament integral que es dóna a l’aigua, enla línia de les noves tendències comunità-ries.En segon lloc, la creació de l’Agència Cata-lana de l’Aigua també suposa un importantpas endavant, tant per a la unificació de lescompetències sobre el cicle de l’aigua, ante-riorment disperses en la Junta d’Aigües ila Junta de Sanejament, com per a la sevadependència del Departament ambcompetències en el medi ambient. Tanma-teix, no podem oblidar l’existència a Cata-lunya de conques intercomunitàries (Ebre,Garona i Xúquer) i l’encavalcament decompetències que es pot produir en aques-tes conques que queden afectades per lalegislació estatal.En tercer lloc, pot valorar-se positivamentla creació de la nova figura de les ELA, querepresenten una innovadora estructurasobre el territori, afavoreixen el principi desubsidiarietat i suposen el retorn decompetències de sanejament i d’abastamentals ens locals.Finalment, es pot considerar que estemdavant d’una bona Llei que possibilita novesperspectives per a una gestió sostenibled’un recurs natural escàs, però d’un inne-gable valor econòmic i social. Per a això,caldrà que les seves prescripcions es facinefectives i això requerirà disposar d’unfinançament suficient•

Referències

1 BoletínOficial de las Cortes Generales, Congrés delsDiputats, VI Legislatura, Sèrie A, núm. 171-1, de 24de maig de 1999.

2 COM (97) 49 final, de 26 de febrer de 1997, 97/0067(SYN). Vegeu també la Propostamodificada deDirec-tiva del Consell, COM (97) 614 final, de 26 de novem-bre de 1997, 97/0067 (SYN); i COM (1998) 76 final,de 17 de febrer de 1998, 97/0067 (SYN).

3 L'article 2 de la Llei defineix la gestió integrada del'aigua com «l'abastament en alta, el subministramentdomiciliari o en baixa, el sanejament de les aigüesresiduals, tant en alta com en baixa, i el retorn del'aigua al medi».

4 El sistema públic de sanejament d'aigües residualses defineix a l'article 2 de la Llei com «el conjuntde béns de domini públic interrelacionats en untot orgànic, compost per una o més xarxes localsde clavegueram, col·lectors, estacions de bomba-ment, emissaris submarins, estació depuradorad'aigües residuals i altres instal·lacions de saneja-ment associades, amb l'objecte de recollir, conduirfins a l'estació i sanejar, de manera integrada, lesaigües residuals generades en un o més munici-pis».

5 Mentre les Entitats Locals de l'Aigua no assumeixinla gestió del sistema de sanejament, les instal·lacionsque en formen part són gestionades perl'Administració competent.

6 Diari de Sessions del Parlament de Catalunya. SèrieP – núm. 123 d’1 de juliol de 1999, pàgina 8438

L’agricultura de regadius’acostuma a presentar com elprimer consumidor d’aigua, el mésmalbaratador i un dels que méscontribueix a la degradació delrecurs. Les comunitats de regantssón conscients d’això i, alhora, del’efecte positiu de l’agriculturaintensiva en les economies rurals.Per això propugnen l’ús detecnologies de reg més eficients i uncanvi cultural envers l’aigua.

Agricultura de regadiui sostenibilitat

Xavier Coll GilabertPresident de la Junta de Govern dels Canals d’Urgell

Sovint, la pagesia i especialment la de rega-diu per practicar una agriculturamés inten-siva, és qüestionada per no ser prou respec-tuosa amb els recursos naturals. És freqüentllegir que el consum agrícola ésmolt supe-rior a l’urbà, que cal posar preu a l’aigua dereg perquè se’n faci un ús més racional,o que l’excés de fertilitzants comprometseriosament la qualitat dels recursos hídrics.Des de la Comunitat General de Regantsdels Canals d’Urgell, que abasta una extensaàrea geogràfica de les comarques de Lleidai constitueix la taca verdamés gran de Cata-lunya, se n’és conscient de tot això, aixícom tambéque gràcies al regadiu s’ha confi-gurat unmodel agrari que ha donat un granimpuls a les activitats derivades, com lesramaderes, agroindustrials i de serveis,essent el motor del procés expansiu deles terres de Ponent. Per això defensemel dret a disposar de l’aigua necessàriaper consolidar-lo, junt amb mesures queafavoreixin la modernització i el canviprogressiu a sistemes més eficients.Lesmodernes tecnologies de reg ens obrennoves possibilitats, però paral·lelament elsregants hem de fer un esforç per millorarles pràctiques culturals que evitin la conta-minació difusa i preservin la qualitat delrecurs, conscients que el futur passa perla integració ambiental de l’agricultura.

Antecedents

L’agricultura és una activitat a la intempè-rie, sense sostre, i per tant sotmesa a lesirregularitats climatològiques. Per la sevapròpia naturalesa, és una activitat moltexigent en aigua, ja que aquesta és indis-pensable per al desenvolupament de lesplantes i dels fruits, una part de la qual

s’integra i una altra torna al medi. Enmigd’aquest procés i gràcies a la fotosíntesi,la planta actua talment com una excel·lentdepuradora ambiental, alliberant oxigena l’atmosfera i reduint l’anhídrid carbò-nic.No és necessari que es confirmin les previ-sions dels científics sobre un canvi climà-tic, amb una possible disminució de lapluviometria fins a un 10% i un augmentde la seva irregularitat, perquè el temade l’aigua prengui carta de naturalesa. Desde la dècada dels vuitanta, hi ha hagut unprocés creixent de sensibilització en lasocietat sobre la necessitat de preservarel cicle integral de l’aigua, tenint cura notan sols de millorar l’eficiència del recurssinó també la seva qualitat, com ja propug-nava la Carta de l’Aigua aprovada l’any 1968en la conferència europea d’Estrasburg. Enaquesta Carta, s’emfasitzava el seu caràcterde recurs indispensable per a tota activi-tat humana, no inesgotable, que cal preser-var-lo, perfeccionant les tècniquesd’utilització, reciclatge i depuració, perquèno comprometin l’ús posterior, públic oprivat.Aquesta sensibilització també és palesaen el fet d’haver-se impulsat i aprovat enaquest període reformes legislatives enmatèria hidràulica, com la Llei d’aigües, de2 d’agost de 1985, que a hores d’ara jacompta amb un Projecte de llei de reformad’aquesta llei, l’elaboració del Pla hidrolò-gic nacional i dels Plans hidrològics deconca, el Pla nacional de regadius, el LlibreBlanc de l’Aigua, o en l’àmbit autonòmic laLlei 6/1999, de 12 de juliol, d’ordenació,gestió i tributació de l’aigua.Sembla innecessari, per evident, recalcarl’important paper que en aquest sentit

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

correspon a les comunitats generals deregants, com a entitats de domini públichidràulic, que han de vetllar i garantir lamés racional i solidària gestió i distribu-ció de les aigües públiques.

Canals d’Urgell: notes històriques

L’idea de regar les planes urgellenques ésde temps immemorial. Els àrabs construï-ren les sèquies dels pobles de la riberadel Segre i establiren en alguns indrets dela plana xarxes locals de reg derivades delsrius Corb i Cervera. Hom fa partir la histò-ria del Canal d’Urgell dels temps de CarlesI, el qual signà unes ordenances encami-nades a la construcció d’una Sèquia Reial,que Felip II va ampliar amb noves dispo-sicions. A partir d’aleshoresmolts foren elsintents per construir-lo. La pèrdua persis-tent de les collites per falta de pluges induïaels propis urgellencs a emprendre pel seucompte la construcció del canal, però lamisèria extrema que abatia la pagesia de lacomarca va impossibilitar arreplegar laquantitat necessària per sufragar l’obra.Però al llarg de més de cinc-cents anysels projectes anaven fracassant, l’un darrerel’altre per motius ben diversos. Finalment,l’any 1852 aparegué a la ‘Gaceta deMadrid’el Reial Decret que atorgava a l’empresaGirona germans, Clavé i Cia. la concessiódefinitiva –la qual la traspassà, quinzemesosmés tard, a l’empresa Canal d’Urgell SA–,per un termini de 99 anys, consistent enl’execució d’obra pública (canal principali quatre sèquies principals), la derivació decabals del riu Segre i l’explotació d’aquells.Acabat el termini de la concessió, el Minis-teri d’Obres Públiques va instruir expedientper determinar si el Canal d’Urgell havia derevertir a l’Estat, com deia el RD, de 3 denovembre de 1852, o bé als regants, tal comdisposava la Llei d’aigües vigent. Per Ordreministerial, de 10 d’agost de 1964, es resol-gué que els regants d’Urgell havien de crearuna Comunitat General –que es declaràformalment constituïda el 24 de desem-bre delmateix any –que seria titular a perpe-tuïtat de la concessió de l’aprofitament de

les aigües i de la totalitat de les obres preci-ses per al reg.Per al millorament dels regs, ja que el CanalPrincipal d’Urgell no era suficient, fou ator-gada a Canal d’Urgell SA la concessió delCanal Auxiliar, que fou construït per laConfederació Hidrogràfica de l’Ebre entreel 1929 i el 1932 i més endavant, l’any 1966lliurat per l’Administració a la ComunitatGeneral de Regants del Canals d’Urgell aperpetuïtat.Finalment, per resolució de data 2 de setem-bre de 1991, el Ministeri d’Obres Públiquesdeclarà constituïda a favor de la Comuni-tat General de Regants dels Canals d’Urgellla concessió d’aigua del riu Segre amb unscabals màxims que s’han de derivar de 33m3/s pel Canal Principal al TM de Ponts ide 8 m3/s pel Canal Auxiliar al’embassament de Sant Llorenç de Mont-gai, TMdeCamarasa, ambdestinació al reg,proveïment de poblacions i usos industrials,i no es poden utilitzar més de 9.000m3/hectàrea i any. Així mateix, atorgavaa la Comunitat el dret a poder utilitzar lesaigües drenades, les que circulen per leslleres que travessen la zona regable i lessubterrànies que es trobin dins d’aquestazona.Els drets d’aquesta concessió es mantin-dran fins al dia 1 de gener de l’any 2061,d’acord amballò quedisposa la Llei d’aigües,de 2 d’agost de 1985.

Situació actual

Fins a l’any 1959 el riu Segre no tenia capmena de regulació i les terres regables delsCanals d’Urgell es veien condicionades aconrear una elevada proporció de cereald’hivern, principalment blat i ordi, per lamanca d’aigua a l’estiu, amb la impossibi-litat de fer conreus més rendibles, com elpanís –blat de moro–, l’alfals, la ceba, elsfruiters o altres. A partir d’aquest any, ambl’entrada en funcionament de l’embassamentd’Oliana, de 101 hm3de capacitat, s’iniciavauna progressiva transformació de les explo-tacions, sent cada vegada més intensivesi propiciant el desenvolupament de la rama-deria com a activitat complementària.

Enmatèria d’infraestructures hidràuliques,és a partir de l’any 1964, el de la reversiódels canals al país regant quan s’aposta deci-sivament per la millora de la xarxa princi-pal –144 km de Canal Principal, 76 km deCanal Auxiliar i 103 km de sèquies prin-cipals – havent–se’n revestit fins a l’actualitat171 km i realitzar l’acanonament d’uns 3.000km de sèquies de distribució secundària imés d’un centenar d’embassaments regu-ladors de les 21 Col·lectivitats de Regantsque integren la Comunitat General.Actualment des dels Canals esmentats esdonen els següents serveis:• Abastament d’aigua de boca a 120.000habitants de 63 municipis, amb més decent nuclis de població que pertanyena sis comarques: la Noguera, la Sega-rra, l’Urgell, el Pla d’Urgell, les Garriguesi el Segrià, així comuna important cabanaramadera, especialment de porcí quesupera elmilió deplaces ambunaproduc-ció superior als dos milions de caps debestiar anuals.

• Rega prop de 75.000 ha, sent els conreusmajoritaris els d’estiu –alfals 30%, fruitadolça 30%, panís 20%, altres 5% – i enmenys quantia els d’hivern –blat 15%–.Dita superfície es troba excessivamentatomitzada, ja que presenta 52.717parcel·les que pertanyen a 22.003 propie-taris, amb una mitjana per parcel·la de1,33 hectàrees, de parcel·les per propie-tari de 2,4 hectàrees i de superfíciemitjanaper explotació de 3,18 hectàrees. El regés en un 90% per inundació o a manta itan sols un 10% està emprant sistemes dedegoteig o aspersió.

• També dóna servei a més d’un cente-nar d’indústries, la majoria de caràcteragroalimentari, a les quals s’han d’afegirles incloses en xarxes urbanes de distri-bució. Quant a l’aprofitament hidro-elèctric, hi ha algunes minicentrals enel decurs del Canal Principal i les sèquiesprincipals.

Un dels principals handicaps de la pagesiaurgellenca, ha estat el poder disposar degaranties per abastar d’aigua amb norma-litat els conreus propis de la zona, espe-cialment els fruiters, els farratges, el panís

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

50

i la ceba, els quals havien experimentatpèrdues quantitatives i qualitatives consi-derables en el decurs dels darrers anysper la manca de reserves d’aigua a Olianaa partir dels primers deu dies d’agost.Malgrat haver-se autoimposat restriccionsen els percentatges de conreus d’estiu ihivern que cal implantar, a fi i efecte d’evitarsituacions crítiques a l’estiu, les dotacionsnormals en què s’ha vingut regant a l’Urgellhan oscil·lat entorn dels 0,45 litres/segoni hectàrea, lameitat de la qual es considerauna dotació òptima. Amés amés, cal anotarel fet que un 15%de la zona dominada pelsCanals d’Urgell es rega amb aigües proce-dents de l’extensa xarxa de desguassos, debaixa qualitat agronòmica, i enmolts indretss’ha de complementar amb aigües de pous.Aquesta situació de precarietat no ha propi-ciat uns rendi-ments òptims i ésper això que lesinversions hanestat importantsperò insuficients.Avui, el regantsuporta unaderrama properaa les 20.000ptes./hectàrea,que en el cas delpanís, és l’equivalent al 20% delmarge bruten un any normal, havent-se invertit enmillores de xarxa principal i secundària8.500 milions de pessetes en els darrers30 anys.

Possibilitats derivades de la majorregulació del Segre

La major disponibilitat de regulació delSegre, propiciada per l’embassament deRialb, de 400 hm3 de capacitat, no sola-ment saldarà el dèficit estructural de l’actualzona regable de l’Urgell, amb una dota-ció objectiu de 8.923 m3/ha i any, ambgaranties del 90% i una modulació d’estiualta, sinó que possibilitarà l’ampliació de lazona regable de l’Urgell en 4.000 ha i laposta en regadiu de 2.000 ha de compen-sació en la zona afectada de Rialb i aigües

amunt, a més a més del desenvolupamentde la nova zona regable del CanalSegarra- Garrigues, amb 51.764 ha. almargedret i 20.000 ha a l’esquerre. Addicional-ment, mitjançant elevació d’aigua del baixEbre s’aconseguiran les garanties míni-mes establertes en el Pla hidrològic de laconca de l’Ebre.Són igual de rellevants les altres milloresimplícites amb Rialb, com les següents:• Millora en l’abastament d’aigua a gairebélameitat de la població de les comarqueslleidatanes, que sovint pateixen restric-cions a la segona meitat de l’estiu.

• Prevenció de riuades, tan importants comla dels anys 1907, 1937 i 1982.

• Compensació mediambiental: Permetràl’establiment de cabals ecològics o demanteniment, que afavoriran la biodi-versitat de la fauna i la flora del riu.

• Contribució al manteniment de l’objectiuC-2 de qualitat de l’aigua del riu Segre,cosa que facilitarà els tractaments per ala seva potabilització, si escau.

• Aprofitament hidroelèctric, amb unaugment entorn del 35% sobre la produc-ció hidroelèctrica actual en el riu i canalsde derivació, fet que suposarà un estalvide combustibles fòssils o tradicionals ireduirà la contaminació per emissionsde diòxid de carboni.

Modernització dels regadius.Aspectes ambientals

L’optimització de l’aigua per a regs, tendentsa economitzar i racionalitzar el recurs ésuna obligació contemplada en la Lleid’aigües vigent i especificada en els Planshidrològics. La Comunitat General deRegants dels Canals d’Urgell es troba en unprocés de modernització que incloul’adequació de lesOrdenances i Reglamentsde la Comunitat a les noves exigènciessocials amb l’objectiu d’aconseguir unagestió integrada de l’aigua, facilitant elscanvis a sistemes de reg i de distribuciómés eficients, que permetin unamillora delreg en parcel·la, ambmenys necessitats demà d’obra i de manteniment i major nivelltecnològic.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

51

Les comunitats generals de regants

han de vetllar i garantir la més racio-

nal i solidària gestió i distribució de

les aigües públiques.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

52

En aquest sentit, es considera importantefectuar els següents treballs:• Diagnosi sobre l’estat de la xarxa prin-cipal i de distribució, impulsant la sevarehabilitació imillora, amb atenció prefe-rent al revestiment dels trams de terra iles obres singulars, com els túnels, sifonso aqüeductes.

• Avaluació dels sistemes de reg ja implan-tats, efectuant programes d’estudi de lacorrelacióexis-tent entredotacions dereg aplicadesi rendimentsobtinguts.

• En regs amanta, instarl’anivellamentperiòdic delterreny perevitarpèrduesper percola-ció o esco-rrentiu.

• Incentivar elcanvi a siste-mes de reg més eficients, com l’aspersióo el degoteig (localitzat), promocio-nant la fertirrigació com amillor mètodepel control de l’adobat. En fruiters, onsembla el més recomanat per a la sevaimplantació, el 82%de la superfície encaraes rega per inundació i només el 16%és localitzat. El regatge d’aspersió és reduïti sovint s’utilitza per a la protecció contrales gelades de primavera.

• Conscienciar i promoure la necessitat dela concentració parcel·laria, a priori difí-cil per la interferència amb els conreusestablerts, existència demicroclimes, tipo-logies del sòl i altres factors. Tot i això,una altra possibilitat serien els plansd’explotació conjunta, basats enl’agrupació d’explotacions.

• Oferir als regants una informació puntualde dades agroclimàtiques de la zona queels permeti en cadamoment i per a cadaconreu, saber quines son les necessi-tats d’aigua, per poder aplicar la doside reg òptima.

• Desenvolupar el Projecte de regulaciódinàmica dels canals i sèquies principals,que contempla la construcció de duesbasses de cua al Canal Principal i al CanalAuxiliar respectivament, així com altresde regulació intermèdia, la instal·lació decomportes de nivell constant,l’automatització de les preses de deri-vació i telecomandament des de la seucentral.

Preservar la qualitat de l’aigua és prioritari,per això s’han de respectar els cabals demanteniment o ecològics dels rius i tambéactuar en els següents àmbits:• Aconseguir disminuir la contaminaciódifusa de nitrats a les aigües, d’acord ambla Directiva nitrats (91/676/CEE), perles seves implicacions mediambientalsi sanitàries. Cal recordar que un aiguaamb més de 50 mg de nitrats per litreés no potable, fet que acaba provocantproblemes d’abastament a les àrees ruralsi en indrets de població dispersa, entred’altres.

• Evitar o disminuir els problemes de conta-minació difusa a les aigües originats perla matèria orgànica o el fòsfor, atèsl’important cens ramader de la zona, quesupera el milió de places de porcí, ambla conseqüent producció de residus. Lagestió dels fems i purins s’ha de basar tanten criteris agronòmics com ambientals,ja que s’ha realitzat darrerament undesplegament important de la implan-tació d’activitats de gestió de residus rama-ders, ja sigui en basses col·lectives depurins que permeten la seva incorpo-ració progressiva i acurada a les finquesde conreu o en plantes de tractaments depurins que realitzen un assecat de la frac-ció sòlida del purí mitjançant el calorproduït en una planta de cogeneració iun tractament biològic de la fracciólíquida.

• Fora insostenible que no hi hagués unesmesures administratives de planifica-ció, seguiment i control per dur a termeels Programes d’actuació per a les zonesvulnerables, d’acord ambel Codi de bonespràctiques agràries (CBPA), tasca feixuga

Fins al 1959, la manca d’aigua a

l’estiu feia que les terres regables

dels Canals d’Urgell cultivessin

molt cereal d’hivern i fossin

impossibles conreus més rendi-

bles com el panís, l’alfals, la ceba

o els fruiters.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

53

que requereix molta formació dels page-sos, ramaders i gestors del territori.Conclusions

Malgrat haver-se aprovat els Plans hidrolò-gics de conca, els problemes de l’aiguano acaben de trobar una solució que satis-faci tots els sectors implicats. Es disposad’un instrument, el Llibre Blanc de l’ Aigua,que ha de servir de base per a la discus-sió del Pla hidrològic nacional i de la reformade la Llei d’aigües, però és necessari que eldebat s’obri a tota la societat, que es cone-guin i es comprenguin els programes deprotecció i utilització de l’aigua i que esdoni una resposta social a la necessitat demillorar, garantir i ampliar les disponibili-tats dels recursos hídrics. En aquest sentit,la Llei catalana 6/1999, d’ordenació, gestiói tributació de l’aigua, pot contribuir deci-sivament en la preservació, la protecció ila millora del medi, establint un règim deplanificació i economicofinancer del ciclehidrològic.Quant al regadiu, pensar que la repercus-sió dels costos en les tarifes de l’aigua hade tenir un caràcter decisori i així poderdisminuir les demandes del sector, pot serun greu error, ja que la demanda d’aiguade l’agricultor, en funció del preu, resultamolt inelàstica en el tram final, ja que elsconsums no es redueixen fins que els preussónmolt elevats, amb unes conseqüènciesde tipus econòmic, agronòmic i socialsimportants (pèrdua de competitivitat, dediversitat de conreus i de feina per la sevarepercussió en les indústries associades).D’altra banda, la modernització dels rega-dius tradicionals com els de l’Urgell, amb140 anys d’existència, suposa un repteimportant. Els problemes estructuralsd’aquests regadius exigeixen actuacionsintegrals difícils i costoses d’implantar, peròencara que tímidament ja s’han iniciat d’unamanera creïble i raonada. La millora de lagestió del recurs ha de sermatèria obligadai prèvia a les inversions, però els benefi-cis socials derivats de les mateixes han decompensar als que les han portat a terme,ja que d’una altra manera serien inassoli-bles pel sector.

Finalment, de la mateixa manera que enel sector agrari hi ha una preocupaciópermanent per reduir el consum d’aigua,cal que la societat urbana també faci elmateix, i no solament en termes de produc-tivitat, sinó de sostenibilitat, que permetisatisfer les necessitats de la població actualsense comprometre les necessitats de lesgeneracions futures, respectant la biodi-versitat i mitjançant una adient organitza-ció social•

Bibliografia

• MATEU, J. [et al.]. El tresor dels Canals d’Urgell. 1996.• VILA, J. Els Canals d’Urgell i la seva història. 1992.• FEDERACIÓNNACIONALDECOMUNIDADESDEREGANTES. Impacto de la política de precios delagua en las zonas regables. 1999.

• COLL, X. Comunicación en IX Congreso Nacionalde Comunidades de Regantes de Zaragoza. 1998.

• COLL, X. Comunicació en el I Congrés sobre cabalsecològics. Terrassa.1999.

• BOLEA, J.A. Las comunidades de regantes. 1998.• MINISTERIODEMEDIO AMBIENTE. Libro Blancodel Agua en España. 1998.

• COMUNITAT GENERAL REGANTS CANALSD’URGELL. Memòria dels SSTT. 1998.

• DARP. Regadius, present i futur a Catalunya. 1999.

MartaLacambra

Directora de l’Agència Catalana de l’Aigua

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

54

"La nova llei suposa una novamanera de fer i planificar la gestió

de l'aigua"

Una entrevista de Lluís Reales

Marta Lacambra és economista de formació. Abans d'incorporar-se al'Administració va donar classes de macroeconomia a la Universitat Autònoma deBarcelona (UAB) i a Esade. Dins l'àmbit públic ha acumulat una gran experiència apartir del seu pas per diversos departaments de la Generalitat de Catalunya. Des delDepartament d'Ensenyament va participar en la confecció del Mapa Escolar de

Catalunya. Més endavant, va exercir com a secretària general en el Departament deCultura i, fins fa poc va ocupar la mateixa responsabilitat en el Departament deMedi Ambient. Comissionada per impulsar la Llei de l'Aigua –dos intents anteriors

havien fracassat–, Lacambra ha jugat un paper clau en fer possible la novalegislació, en el disseny de la Agència Catalana de l'Aigua (ACA).Des de fa unes

setmanes, Lacambra és la nova directora de l’ACA.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

56

Efectivament el primer intent de fer una Llei de l'Aigua va ser en l'etapa dels ex-conse-llers Cullell i Roma; més tard ho va intentar l'actual conseller d'Economia i Finances Ar-tur Mas. El tercer intent ha estat exitós però han estat decisius tant el context com la filo-sofia amb què s'ha elaborat el projecte. Ens ha ajudat molt el fet que a Europa ja circulésl'avantprojecte del que podia ser la nova directiva, la qual ha estat plantejada de tal ma-nera que unifica la gestió del cicle de l'aigua. Aquesta orientació trenca la dicotomia tra-dicional que enfrontava el bloc constructivista hidràulic versus el plantejament ambien-talista i centrat en el sanejament de les aigues.

El projecte legislatiu català ha partit de la directiva europea, decisió que ha estat un en-cert. Era un enfoc nou que oferia moltes possibilitats de canviar radicalment el planteja-ment a l'hora d'enfocar la política de l'aigua. De fet, tant els representants polítics comels grups socials i les organitzacions ciutadanes vinculats amb el conflicte del rebut de l'aiguavan entendre que la directiva era novedosa i diferent respecte a plantejaments anteriors.Hi havia un terreny comú per treballar conjuntament.

Ha estat un punt essencial i l'element que explica l'alt grau de satisfacció assolit pel grupde treball. L'èxit en la fòrmula de desenvolupament de la llei s'explica perque anàvem con-solidant espais de confiança. I aquesta metodologia de treball ha fet possible complir elscompromisos adquirits amb el Govern de la Generalitat.

En primer lloc, establir un únic interlocutor en l'àmbit de l'administració de l'aigua a Ca-talunya. La ciutadania agraeix, sigui en el tema que sigui, un únic interlocutor que li par-li de la globalitat d'un determinat problema i que li doni una solució global. Per tant, elfet de plantejar-se com unificar l'administracio de l'aigua a Catalunya era un objectiuprioritari i s'ha aconseguit.En segon lloc, es volia reformar la Llei d’Aigües de l’any 1985. Una qüestió pendent eraclarificar el rol que jugaven les diferents administracions en la gestió dels recursos hí-drics. Sens dubte, el nou marc legislatiu havia d’abordar el cicle de l’aigua des del puntde vista del sanejament i l’abastament però tanmateix s’havia de clarificar la competènciaen la matèria de cadascuna de les administracions. S’ha aplicat el principi de subsidiarie-tat, és a dir tot allò que es pugui es fa en el nivell més proper dels ciutadans.

Efectivament. La Llei atorga un gran protagonisme al món local i també estableix meca-nismes perquè les entitats supramunicipals organitzin el seu cicle de l'aigua. El tercerelement és que havíem de resoldre el conflicte del rebut de l'aigua. Si haguéssim unificatl'administració hidràulica i clarificat les competències entre l'administració autonòmica ila local sense desactivar aquest conflicte la percepció hauria estat de fracàs. Amb la novallei, el ciutadà veu clarament quins són els costos vinculats a la gestió de l'aigua atès ques'unifica i es fa de forma eficient.

Han estat molts. L'Ajuntament de Barcelona, l'Entitat Metropolitana, la Federació de Mu-nicipis, l'Associació deMunicipis, els Joves Agricultors, les Comunitats de Regants de l'Urgell,de l'Ebre, Foment del Treball, les Cambres deComerç, els sindicats, la Federació d'Associacionsde Veïns de Barcelona, l'Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya, Aigües de

A la tercera ha estat la vençuda.Què ha fet possible en aquestaocasió trobar el consens políticnecessari per aprovar una lleitan important per al pais?

Per tant, el punt de partida comúha estat la nova política deBrussel·les?

Fins a quin punt la participació iimplicació de tots els agentssocials vinculats ha estatdecisiva?

Quins eran exactament aquestscompromisos?

Per tant, l'Administració local téun protagonisme central en lanova Llei...

Quines han estat les institucionsi els grups que han participat enel procés d'elaboració de la llei?

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

57

Quins són?

Però hi ha sectors, com lescomunitats de regants, que tenenuns punts de vista diferents...

Els temps canvien i i cal adaptarles tradicions als nous temps...

Tornem a la llei: quines són lesseves principals aportacionsrespecte la situació anterior?

Barcelona (Agbar)... Vam celebrar gairebé 350 reunions de treball i es pot afirmar quetots el grups vinculats directament o indirecta a la qüestió de l'aigua han estat escoltats ies poden sentir partíceps de la llei. Crec que hem aconseguit un mínim comú denomina-dor que clarifica els eixos centrals de la llei.

Definir l'administració hidràulica, establir els eixos de planificació, planificar l'estudi deles conques i establir el nou cànon de l'aigua i definir el reglament de sanejament uncop construides gairebé 300 depuradores al conjunt de Catalunya. Tanmateix, crec que totshem quedat molt satisfets del disseny de les Entitats Locals de l'Aigua (ELAs). Repeteixo,perquè ho considero clau en el procés d'elaboració legislativa, que l'establiment d'unmarcbàsic d'acord i unes regles del joc basades en la confiança entre tots els grups implicatsha fet possible la nova llei.

És cert que el punt de vista de les comunitats de regants moltes vegades s'acaba limitantal fet de si l'aigua es paga o no es paga. Les coses són molt més complexes: no es tractanomés de qui paga tributs sinó també de com s'usa l'aigua, a partir de quins títols i quinsdrets. Les comunitats de regants tenen una llarga tradició i és molt important que com-parteixin i expliquin els seus punts de vista.

Certament, però la situació de les comunitats de regants a Catalunya és molt similar a lade la resta de l'Estat i d'Europa. El primer pas per a lamodernització –que ja s'ha fet– és iden-tificar uns interlocutors i establir un flux de confiança amb la resta dels agents socials.

La creació de les ELAs és fonamental ja que millorarà molt la coordinació i la presa dedecisions. Els interlocutors i els òrgans decisoris estàn clarament identificats. Sigui el te-ma de les aigües netes, de les minicentrals o qualsevol altre, la Llei estableix una novamanera de treballar que contempla qualsevol problemàtica a partir del cicle de l'aigua.La política de planificació és un altre aspecte que millorarà molt amb la llei. En els darrersvint anys, la política de planificació ha estat molt compartimentada. S'han posat en marxaplans d'abastament, de regadius, de sanejament, diversos estudis sobre l'entorn metropo-lità però no s'han impulsat estudis pormenoritzats sobre concessions, drets, autoritza-cions, etc. En canvi la llei introdueix una nova manera de fer i de planificar ja que es pla-nifica cada conca i a partir d'aquesta es dissenya el programa de mesures concretes.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

58

En primer lloc s'analitzen tots els rius: el Llobregat, el Fluvià, el Muga, el Francolí... La lleiestableix que s'ha de saber el sumatori de tots els cabals, els diferents usos en els dife-rents trams i quins són els establiments de cada tram, així com els agents vinculats a ca-da ús. Tanmateix s'han d'establir els cabals disponibles. Finalment s'arriba a un sumatorii a la reserva de cabals ecològics. El següent pas és proposar quins són els índexs dequalitat que es volen preservar per a cada un dels trams.

Efectivament. El sistema d'informacióés la base per establir els nous plansde sanejament, els plans de reutilit-zació i els plans de cabals ecològics.

L'ingrés que ha de permetre tot aquestprocés està dissenyat com un impostambiental. A més a més, en l'àmbitdomèstic, regula el cobrament a par-tir d'un tram que es considera vital.Per tant, el cànon incorpora una certa sensibilitat cap a l'estalvi, la racionalitat i l'eficiència.Vol transmetre que resulta més fàcil i menys costós mantenir que netejar.

Exacte. El conjunt de la llei s’enfoca a limitar la demanda. Es preten que tots els sectors–industrial, agrícola, ramader i domèstic– incorporin la filosofia de l'estalvi.

Possiblement sí. En qualsevol cas crec que la llei farà canviar coses en els estatuts de lescomunitats de regants. Un exemple és el Canal de l'Urgell. Des del moment en què es plan-tegen un estatuts on la cooperació entre els diferents comuners és en funció dels metrescúbics consumits i no de les hectàrees a regar, això vol dir que hi ha una certa percepcióque l'important és consumir el mínim possible. No es poden canviar les coses de la nit aldia però estic convençuda que la directiva europea, per una banda, i la nova legislació aCatalunya, per una altra, dibuixen un nou panorama també per al sector primari. Nooblidem que la nova política agrària comuna definirà un nou escenari on la pagesia eu-ropea pagarà per l'aigua que consumeixi.

Des del primer moment ens vam plantejar que no volíem que la nova administració fosel sumatori de la Junta d'Aigües i de la Junta de Sanejament. El disseny de l'Agència Ca-talana de l'Aigua respon al seu objectiu: executar les competències que estableix la Lleide Gestió i Ordenació de l'Aigua. L'establiment d'una àrea de planificació, una altra dedomini públic hidràulic, una d'inspecció i control, una d'ingressos i finalment una àreatècnica s'ha fet per poder donar la millor resposta a les necessitats de planificació, per ala constitució de les ELAs, i en definitiva, per aplicar la llei de la manera més eficient.

I posteriorment es fa una anàlisiglobal?

La informació integrada i dequalitat esdevé eix central de laplanificació...

Tota aquesta feina requereixmolts recursos. Quina és lafilosofia del cànon de l'aigua?

Res a veure amb la famosamàxima: "qui embruta, paga"; estracta de compensar a quiestalviï...

La llei podria haver estat mésatrevida pel que fa al sectorprimari?

L'ACA té molta feina perendavant. Com s'organitzaestructuralment?

La nova política agrària

comuna definirà un nou

escenari on la pagesia

europea pagarà per

l'aigua que consumeixi.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

59

I també un compromís de l'Administració amb l'usuari. Des del primer moment, hemvolgut que l'ACA doni el servei més àgil en el menor temps possible. En aquest sentit,ens plantegem la gestió de la informació com un aspecte clau de l'ACA. Els tres gransreptes són l'establiment d'un Sistema d'Informació Geogràfica (SIG) per a cadascuna de lesconques, els aspectes de coordinació, i la gestió d'un nou cànon capaç de fer la quota amida, en funció del nombre d'usuaris que penja del comptador.

Això no és senzill, sobretot tenint en compte que en molts casos la informació la propor-ciona l'entitat subministradora. Les entitats subministradores també s'hauran d'adaptar ala nova realitat.

Inclourà el personal de la Junta d'Aigües i el personal de la Junta de Sanejament. Els re-cursos econòmics provenen del cànon d'infraestructures hidràuliques, dels fons euro-peus i de les aportacions de l'Estat. De fet, la font d'ingressos no canvia substancialment.La modificació rau en el fet que les dues figures tributàries existents passen a ser una desola: el cànon de l'aigua.

Hi ha tres òrgans. El Consell de Direcció, que és un òrgan polític, on hi són representatsels Departaments de la Generalitat que tenen una relació directa o indirecta amb la ges-tió de l'aigua. Són Agricultura amb tot el tema dels recs, Indústria amb el tema de les mi-nes, Sanitat en relació a la salubritat de les aigües, i Governació amb el tema d'ordenaciódel territori. Després hi ha un òrgan de gestió i execució, amb responsabilitat mercantil.En el Consell d'Administració estan representats els diferents usuaris de l'aigua, des delsregants fins a les entitats industrials.Pel que fa a l'ús domèstic, la representació correspon al món local. La novetat és el Con-sell de l'Ús Sostenible.

Exacte, però un consell assesor que hauria de trobar un punt comú per començar unprocés de treball. Hi ha una part d'informació que encara és molt important compartir-laperquè els usuaris de l'aigua segueixen funcionant al voltant de diversos grups. Hi ha pocsentorns on es comparteixi aquesta informació. La filosofia i l'esperit de la nova llei de-mana treballar en xarxa.

L'evolució de la nostra societat està determinada per dos vectors: Europa i el ciutadà. Pertant, l'eix de l'ACA serà un servei àgil i de qualitat al ciutadà. Per fer-ho haurà de dispo-sar d'informació sistematitzada i de qualitat. Europa no trigarà a establir quins són els sis-temes d'informació comuns per determinar els usos hídrics, els requeriments de qualitati els nivells d'abocaments permesos. D'aquí a deu anys m'imagino una societat de la in-formació on l'aigua serà una qüestió absolutament estratègica i, per tant, les institucionspúbliques hauran de saber-ho tot i molt bé•

Simplificació i criteris dequalitat?

Reptes gens senzills...

De quins recuros humans ieconòmics disposarà l'ACA?

I la gestió més política?

És una mena de consell assesor?

Com s'imagina l'ACA dintre d'unsanys?

La nova llei catalana és de naturalesa admi-nistrativa i en aquest sentit té per objecteprogramàtic ordenar les competències de laGeneralitat i les dels ens locals en matèriad'aigües i obres hidràuliques. En l'àmbitd'aquestes competències la llei regulal'organització i el funcionament del'Administració hidràulica de Catalunya,mitjançant una actuació descentralitzadora,

coordinadora i integradora que ha de compren-dre la preservació, la protecció i la milloradel medi, i establir un nou règim de planifi-cació i economicofinancer del cicle hidrolò-gic.Aquesta ordenació administrativa cal emmar-car-la en l'àmbit de la regulació estatal deldomini públic i de l'aprofitament de les aigües,regulats en els articles 407 a 425 del Codi Civil

Normativa ambiental

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

60

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalun-ya -DOGC- del passat dia 22 de juliol va publi-car la Llei 6/1999, de 12 de juliol, d'ordenació,gestió i tributació de l'aigua. Aquesta llei hasuposat la culminació d'un procés encami-nat a la gestió integrada de l'aigua i compor-ta l'inici d'un nou procés de regulació, quees traduirà bàsicament en l'aprovació pelGovern de la Generalitat, en el termini màximd'un any, d'un text únic que refongui tota lalegalitat vigent en matèria d'aigües continen-tals de competència autonòmica i de saneja-ment.

Amb aquesta nova llei es pretén incorporar elsprincipis i objectius ambientals de laUnió Euro-pea per a la gestió integrada de l'aigua;s'unifiquen les estructures administratives degestió de l'aigua i s'instaura el principi de subsi-diarietat a favor de la gestió dels ens locals i esracionalitza i simplifica el cànon de l'aigua, id’aquesta manera es dóna compliment alsacords que posaran punt i final a l'anomenadaguerra de l'aigua plantejada pel movimentveïnal.

D'acord amb la Constitució Espanyola, i tali com preveu l'Estatut d'Autonomia de Cata-lunya, la Generalitat té competència exclusi-va en «aprofitaments hidràulics, canals i rega-dius, quan les aigües corrin íntegrament perdins de Catalunya». Així també, en el marcde la legislació bàsica de l'Estat, correspon ala Generalitat el desenvolupament legislatiui l'execució de la protecció del medi ambient.

En aquest sentit la Generalitat té plenescompetències quant a les aigües de les conquesinternes del Principat (les dels riusMuga, Fluvià,Ter, Daró, Tordera, Besòs, Llobregat, Foix,Gaià,Francolí, Riudecanyes) i de totes les rieres costa-neres de la frontera ambFrança. Aquestes estandistribuïdes en tres conques: les del nord, centrei sud. En canvi, a les demarcacions de ponent(Segre i Garona), així com també a les terresde l'Ebre, les competències bàsiques corres-ponen a l'Estat.

La nova ordenació igestió legal de lesaigües al Principat deCatalunya

• • • • • • • • • • •Ignasi Doñate i SanglasAdvocat expert en qüestions ambientals

1Introducció

2El marc constitucional

3El marc estatal de propietat iaprofitament de les aigües

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

61

parcialment derogats per la vigent normativaespanyola d'aigües, la Llei 29/1985, de 2 d'agost;BOE núm. 189, de 8 d'agost de 1985. Lesdiferències entre l'antic règim establert en elCodi Civil i el nou de la Llei d'aigües, espe-cialment pel que fa al règim de propietat priva-da de les aigües, són importants. El CodiCivil reconeixia i regulava la propietat priva-da de les aigües. En canvi la Llei d'aigüesdefineix en termes més amplis el mal anome-nat dominio público hidráulico i deixa de regu-lar les aigües de propietat privada per intro-duir que el principi general enmatèria d'aigüescontinentals és de caràcter públic, i deixa a lesaigües privades un caràcter pràcticament resi-dual. Així quasi es pot dir que totes les aigüessuperficials continentals a l'Estat han esde-vingut de domini públic. En aquest procésevolutiu la llei espanyola va convertir en domi-ni públic totes les aigües renovables, fona-mentant-se en el concepte d'unitat del ciclehidrològic.La doctrina jurídica distingia en el domini públicde les aigües, les aigües públiques per natu-ralesa –són públiques amb independènciade la naturalesa pública o privada de la fincaon neixin– , les públiques per accessorietat–quan les aigües es troben en terrenys de domi-ni públic– i les públiques que originàriamenteren privades, pel fet d'haver sorgit en unafinca privada i passar a ser públiques un copsurten de la propietat privada.La mateixa normativa estatal és la que deter-mina la propietat pública de les lleres decorrents naturals -contínues i discontínues-,dels llits de llacs i de les llacunes. En canvi sónde domini privat les lleres per on corren aigüespluvials, en tant que només travessin des del'inici finques privades.Molts cops s'ha posat en qüestió el termepropietat privada aplicat a les aigües, ja queaquestes són un recurs natural en constantrenovació i demúltiples usos socials. En aquestsentit la propietat s'assimila en la pràctica alconcepte d'aprofitament privat de l'aigua i ésper aquest motiu que cal tenir en compte, notant el caràcter públic o privat de les aigües,sinó quines són les facultats o possibilitats legalsd'aprofitament privat de les aigües, tot i seraquestes de domini públic.L'aprofitament de les aigües està regulat bàsi-cament a la Llei d'aigües que, prohibint

l'adquisició del dret d'aprofitament d'aigüesper la prescripció de 20 anys, instaura el siste-ma de concessions administratives com elprocediment normal per autoritzarl'aprofitament privatiu de les aigües públiques.Els aprofitaments comuns de les aigües dedomini públic són aquells que no exclouenla utilització de l'aigua per a un tercer i, peraquest motiu, no plantegen problemes espe-cials per la seva quasi nul·la incidència sociali ecològica. Aquests aprofitaments es consi-deren generals quan no comporten ni unamodificació de la qualitat ni de la quantitatde les aigües –banyar-se, beure, usos domès-tics... En canvi quan els aprofitaments comunscomporten perillositat, intensitat o circumstàn-cies semblants es qualifiquen d'aprofitamentsespecials -navegació, barques de pas...- i hande ser objecte d'una autorització administra-tiva que és normalment temporal. Tot i així noés clar en quins tipus d'aprofitaments comunsespecials caldrà demanar una concessió admi-nistrativa i no una mera autorització.Més incidència econòmica i social tenen, encanvi, els aprofitaments privatius de les aigüespúbliques, que són aquells de caràcter exclo-ent i que, per tant, limiten l'aprofitament delsrecursos hídrics per a un tercer i per a la socie-tat, en general. Precisament, pel seu caràcterexcloent, es preveu legalment que hi hagiun ordre de preferències d'aprofitaments queseran els determinats en el Pla hidrològic decada conca. Només amb caràcter subsidiarila mateixa Llei d'aigües prescriu que l'ordregeneral de preferència serà: abastament depoblacions, regs i usos agraris, usos industrialsper energia elèctrica, altres usos industrials,aqüicultura, usos recreatius, navegació i trans-port aquàtic i, finalment, altres aprofitaments.Sempre, i en tot cas, l'abastament de les pobla-cions tindrà caràcter prioritari.L'aprofitament privatiu de les aigües públiques,tot i ser objecte d'una concessió administrati-va, constitueix un dret que ingressa en el patri-moni del titular de l'aprofitament. És un dretde caràcter administratiu, de contingut patri-monial i que, per tant, pot ser objecte decomerç, està qualificat com de naturalesa real,oposable davant de tothom, susceptible detràfic i de naturalesa immobiliària. En aquestsentit els aprofitaments privatius de les aigüespúbliques han d'inscriure's en el Registre

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

62

d'Aigües, cosa que permet una millor infor-mació dels aprofitaments concedits, dels seuslímits i condicions.Les concessions d'aprofitament s'extingiran peltranscurs del termini de la concessió, pel fetde declarar-se caducades, per incompliment opel no-ús continuat durant tres anys conse-cutius, per expropiació forçosa o per renún-cia expressa del concessionari.Tot i la tendència evolutiva a declarar en totcas que les aigües són de domini públic, ésevident que el propietari d'una finca té dret

a l'aprofitament de les aigües de font existentsa la finca quan el volum total anual no supe-ri els 7.000 metres cúbics. Aquest reconeixe-ment no implica que aquestes aigües siguinprivades, encara que el seu aprofitament privatfa que es confonguin les virtualitats de la propie-tat amb les de l'aprofitament. També en elcas de les aigües subterrànies és possible parlarlegalment d'aigües d'aprofitament privat quesón les que legalment no són consideradescom a part integrant del domini públic pel

fet de no estar plenament integrades en el ciclehidrològic.Tot i així sembla evident que cal una nova regu-lació del règim de propietat i d'aprofitamentde les aigües. En primer lloc hi ha una confu-sió molt gran per la manca d'una derogacióclara dels preceptes del Codi Civil per partde la Llei d'aigües de l'any 1985. En segon lloc,tot i la progressiva desaparició de les aigüesconsiderades de propietat privada, l'ampliventall d'aprofitaments privats dilueix el caràc-ter públic fins a buidar-lo de sentit i de contin-gut. Però, sobretot, el caràcter estrictamentantropocèntric de les prioritats en les conces-sions privades fa que els criteris globals o ecolò-gics passin de prioritaris a un darrer terme. Al'actual normativa, l'aigua no és consideradacom a font de vida que té una funció especí-fica en si mateixa sinó tan sols com un recursd'explotació al servei dels aprofitaments priva-tius antropogènics.Com exposava el professor Ramon Margalefen una conferència (UIMP-Medi Ambient.“Anàlisi de problemes i propostes de gestió”.Barcelona, 30 de juny 1994): «Cal tenir tambéen compte, és clar, que l'esmentat Pla hidrolò-gic (Pla hidrològic nacional de l'Estat espan-yol), com el que ha succeït en altres llocs arreudel món, a Califòrnia, a Rússia, etc... canvia lescondicions ecològiques en àrees implicades,més o menys extenses, hipotecant el futurd'algunes d'elles. Es basa en una idea, que potsemblar genial, potser només perquèhanpassatmés de 20 segles des que es formulà per prime-ra vegada, segons la qual convé que s'aprofitifins a la darrera gota d'un riu, de manera que

ja noquedi aiguaper lliurar almar. Amés convé,segons els il·luminats, tallar i rectificar elsrius, eliminar meandres i usar tota o la majorpart de l'energia del riu per produir electrici-tat o per altres funcions. Aquesta visió no té encompte que la circulació fluvial és un meca-nisme de rentat dels continents i de bescanvientre continents i mar, que havia funcionat finsara demanera acceptable i que està començantamostrar símptomes evidents d'insuficiència.»El procés de degradació continuada del siste-ma hidrològic és una mostra de la insuficientconceptualització del domini públic hidràulic,de l'excessiva instrumentalització del recursper a aprofitaments privats i de la manca devoluntat del legislador de definir i defensarla funció ecològica de les aigües continen-tals fent-la compatible amb el seu aprofitamentsostenible. Les lleres són objecte d'especulacióurbanística perquè es permet la implantaciódenuclis urbans en zones inundables, es fomen-ta la canalització dels rius per uns criteris deseguretat més que dubtosos, i es permetl'especulació urbanística de les lleres, feno-men que amaga la reconversió inconfessadad'un domini públic en domini privat.La pervivència de les lleres i, per tant, la recu-peració dels rius passa per l'establiment d'unesmesures clares de protecció, ús i gestió delsistema hidrològic. La definició legal de leslleres com l'espai cobert per les aigües ambmotiude lesmàximes avingudes ordinàries ésuna mostra de la seva insuficiència, del'heterodòxia que suposa el poder separar lallera de la conca on se situa, de poder conce-bre la llera sense tenir en compte la seva funcio-

4Les aigües continentals com arecurs i font de vida o com a merobjecte d'aprofitament

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

63

nalitat en un sistemamés ampli. En aquest sentitcaldria anar a una nova regulació dels apro-fitaments, sotmesos en tot cas a un estudid'impacte ambiental i amb una configuració

territorial més àmplia de les lleres, que perme-tés establir diferents nivells de protecció i d'ús,seguint ambparal·lelismes els sistemes de zoni-ficació instaurats per la Llei de costes.

El 24 de maig d'aquest any 1999 el ButlletíOficial de les Corts Generals (Sèrie A, núm.1.711) publicava el Projecte de llei de modi-ficació de la Llei 29/1985, de 2 d'agost, d'aigües.La novetat més important en el projecte és laque es coneix a nivell d'opinió pública comel mercat de l'aigua. És cert que l'aigua és dedomini públic. Això no obsta que els parti-culars puguin vendre/comprar els seus dretsd'aprofitament de l'aigua. No cal dir que laintroducció d'aquesta noció demercat compor-ta una privatització del recurs corregint aixíla tendència publificadora de l'aigua practi-cada per la llei vigent.De fet és cert que l'actual llei ja preveudemane-ra clara lapossibilitat de transmissió total oparcialdels aprofitaments d'aigua que impliquin unservei públic. Aquesta transmissió actualmentestà sotmesa a una autorització administrativaprèvia. La novetat del projecte és que desapa-reix l'autorització administrativa prèvia de latransmissió, fet que suposa una liberalitzaciódelmercat que contraria les exigències deplani-ficació implícites en qualsevol projecte públicordenat i equilibrat, on es tinguin en compte lesnecessitats d'abastament, les d'ús productiu i lesfuncionsecològiquesmésbàsiques i fonamentalsde les aigües continentals. Com reflexionaAnto-nio Embid Irujo (“Revista mensual de gestiónambiental”. Año 1. Núm. 7. juliol 1999. La Ley-Actualidad), «pero noquiero concluir sin apun-tar algunas tareas pendientes como, por ejem-plo, la reflexión sobre la compatibilidad y formade relación de esta institución (el mercado delagua) con la planificación hidrológica, signodistintivo de la Ley, y que aparece como unode losprimeros retos a enfrentar, almenosdesdeel punto de vista jurídico. Igualmente la rela-ciónentreel cuidadomedioambiental y elmerca-do, sobretodo tras leer cuidadosamente las expe-riencias de otros países que señalan eldesconocimientode las preocupacionesmedio-ambientales comounade las características inde-seadas de la instauración del mercado».

La reforma és justificada en el mateix projec-te per l'existència de problemes pràctics enla gestió de l'aigua a nivell estatal i en l'absènciad'instruments eficaços per fer front a les novesdemandes d'aigua, tant en quantitat com enqualitat. Així ho recull en l' exposició demotiusdel projecte quan diu: «En este sentido, la expe-riencia de la intensísima sequía padecida pornuestro país en los primeros años de la déca-da final de este siglo impone la búsqueda desoluciones alternativas, que, con indepen-dencia de la mejor reasignación de los recur-sos disponibles, a través de mecanismos deplanificación, permitan, de un lado, incrementarla producción de agua mediante la utilizaciónde nuevas tecnologías, otorgando rango legalal régimen jurídico de los procedimientos dedesalación o reutilización, de otro, potenciar laeficiencia en el empleo del agua para lo que esnecesario la requerida flexibilización del actualrégimen concesional a través de la introduc-ción del nuevo contrato de cesión de derechosal uso del agua, para permitir optimizar social-mente los usos de un recurso tan escaso, y, porúltimo, introducir políticas de ahorro de dichorecurso, bien estableciendo la obligación gene-ral de medir los consumos de agua mediantesistemas homologados de control o pormediode la fijación administrativa de consumos dereferencia para regadíos».Els termes d’«incrementar la producció d'aigua»,o la preferent finalitat «d'optimitzar els usosd'un recurs tan escàs» llegits conjuntament ambla referència fenomènica a la «sequera» i lapràcticament nul·la referència a les exigènciesambientals -que es deuen considerar obsole-tes pels autors del projecte- permet conver-tir la planificació hidrològica en una absèn-cia de reflexió pública i de control previ delsrecursos hídrics, passant per sobre del possi-ble canvi d'usos que comporti cada transmis-sió i obviant la imposició de la lògica delmercat per sobre de les necessitats ambientals

5El projecte de reforma de la Lleid'aigües estatal. El mercat del'aigua

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

64

mésbàsiques dels diferents ecosistemes i pobla-cions.La nova llei catalana, tot i estar emmarcadaen l’esmentada legislació estatal, té com unade les seves principals virtuts la d’establir lesbases d'ordenació del cicle de l'aiguamitjançantla seva gestió integrada, que comporta desde l'abastament en alta, passant pel submi-nistrament domiciliari o en baixa, el saneja-ment de les aigües residuals, fins el retornde l'aigua al medi.Fins fa poc el cicle de l'aigua estava gestio-nat separadament per dos tipus d'organismesdiversos, depenents també de dues conselle-ries diferents. Per un costat, la Direcció Gene-ral de Política Hidràulica que establia les direc-trius de la planificació hidrològica i la gestiódel domini hidràulic, i coordinava les activitatsde la Junta d'Aigües deCatalunya, entitats admi-nistratives adscrites al Departament de Políti-ca Territorial i Obres Públiques. Per un altre,la Junta de Sanejament, adscrita al Departa-ment deMedi Ambient, encarregada del sane-jament de les aigües residuals de Catalunya,de l'aplicació del cànon i del control de la quali-tat de les aigües.Amb l'aprovació dels Estatuts de l'Agència Cata-lana de l'Aigua –ACA-– es van fusionar en aquestorganisme la Direcció General de PolíticaHidràulica, la Junta d'Aigües i la Junta de Sane-jament, sota l'adscripció única del Departa-ment de Medi Ambient. Així doncs l'ACA, entant que empresa pública, aplega totes lescompetències hidràuliques de la Generalitati integra en els seus òrgans de govern repre-sentants de les administracions competents,usuaris i entitats representatives vinculadesamb l'aigua.Els principis bàsics que han de regir l'actuacióde la Generalitat en l'ordenació i gestió del’aigua es fonamenten en la consideració del'aigua com un recurs natural escàs i indis-pensable per al desenvolupament harmònici sostenible de les activitats econòmiques, recursque ha d'ésser optimitzat i que requereix unagestió eficient mitjançant la introducció detècniques d'estalvi d'aigua i de foment de lareutilització planificada del recurs.Es regula la creació de les anomenades Enti-tats Locals de l'Aigua (ELA) a les quals, entant que òrgans de cooperació entre els ens

locals i l'ACA, s'atribueixen competències irecursos enmatèria d'abastament d'aigua i desanejament d'aigües residuals per a la gestiómés eficient dels recursos hídrics. Les ELA bàsi-ques són els òrgans capacitats per gestionaríntegrament un omés sistemes públics de sane-jament o de subministrament. En canvi les ELAqualificades es configuren com a òrgans pera la gestió integrada de l'aigua en una concao una porció de conca fluvial, l'àmbit territo-rial dels quals és definit per la planificacióhidrològica.Per incrementar el control sobre les fontsd'abastament a poblacions es reconeix laGene-ralitat com a titular de les competènciesd'ordenació del cicle de l'aigua, amb competèn-cia per adoptar mesures que garanteixinl'abastament dels municipis, dins els límits ien els termes establerts per la planificacióhidrològica i la redistribució del recurs.El sistema públic de sanejament d'aigües resi-duals serà gestionat per les ELA que haginassumit l'exercici de les competències de sane-jament. Per tant, a les ELA els correspon ator-gar les autoritzacions d'abocaments, inspec-cionar, sancionar i rescabalar dels eventualssobrecostos d'explotació en els sistemes públicsde sanejament de llur àmbit. També haurande confeccionar i mantenir un cens de lesempreses connectades al sistema i són respon-sables de l'acompliment dels límitsd'abocament del sistema al medi receptor.L'Agència Catalana de l'Aigua manté l'altainspecció i la intervenció administrativa del'abocament del sistema al medi receptor.En aquest títol s'estableix també un règimsancionador específic.El règim de planificació hidrològica es basaen el Districte de Conca Fluvial com a unitatbàsica de gestió. Així, integren la planifica-ció un conjunt de plans i programes de baseterritorial i sectorial dirigits a assolir la dispo-nibilitat i la qualitat del recurs i la preserva-ció dels ecosistemes fluvials. El nou règimde programació té en compte els objectiusde la planificació i s'hi determina la partici-pació de la Generalitat i, si escau, de les enti-tats beneficiàries en el finançament de cadaactuació.La llei regula la creació del nou cànonde l'aigua,com a ingrés específic del règim economico-

6L'ordenació integral de les aigüesdel Principat

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

65

financer de l'ACA, que ve definit per la llei comun «impost amb finalitat ecològica». Consti-tueixen el fet imposable del cànon de l'aigual'ús real o potencial de l'aigua i la contami-nació que el seu abocament pot produir, inclo-ent-hi els usos de tipus indirecte provinentsd'aigües fluvials o escorrenties, associats ono a un procés productiu.No obstant, es declaren exempts del cànon:• el consum d'aigua fet per l'ACA, les ELA i elsòrgans de l'Estat per a operacionsd'investigació o control, els sondeigs expe-rimentals que no siguin objecte de cap apro-fitament, les operacions de gestió i milloradel domini públic hidràulic i les efectua-des amb destinació a obres públiques de llurcompetència.

• els consums fets pels serveis públics d'extinciód'incendis o els ordenats per les autoritatspúbliques en situacions de necessitat extre-ma o catàstrofe.

• els usos corresponents a la utilització del'aigua per part de les entitats públiquesper a l’alimentació de fonts públiques imonu-mentals, neteges de carrers i regs de parcs,jardins i camps esportius públics.

• en general l'abastament en alta d'altres serveispúblics de distribució d'aigua potable.

• el consumde l'aigua per a l'ús agrícola, llevatque hi hagi contaminació de caràcter espe-cial en naturalesa o quantitat per adobs, pesti-cides o matèria orgànica, comprovat pelserveis d'inspecció de l'Administració compe-tent.

• els usos domèstics de l'aigua en tots els nuclisde població de menys de 400 habitants depoblació base que no disposen de submi-nistrament domiciliari d'aigua i de xarxade tractament o evacuació d'aigües residuals.

Els primers esborranys de la nova llei de l'aiguavan incloure un gravamen sobre els regs agrí-coles. La proposta va generar l'oposició delssectors afectats i va ser retirada. Així també,el projecte presentat pel Govern manteniaun gravamen reduït per a l'ús de l'aigua enexplotacions ramaderes demitjana i gran capa-citat. Durant el tràmit parlamentari, aquestimpost també va ser retirat. En canvi els regsdestinats als camps de golf hauran de pagarel gravamen general per a aquest sector, de13,14 pessetes permetre cúbic; només queda-ran exclosos del cànon els regs que es facinamb aigua reciclada. Així mateix, les centralshidràuliques no pagaran cànon de l'aigua iles centrals nuclears només hauran de pagarel gravamen específic per l'aigua que aboquin

amb un increment de temperatura superior als3 graus.

L'avanç positiu de la nova llei pot resultar opti-mitzat o frustrat, tant en funció de les mesu-res i instruments que es recullin en el textque ha de refondre les diferents normes cata-lanes existents, com en el seu desenvolupa-ment mitjançant els reglaments posteriors.Només amb uns instruments de planificacióadequats, fonamentats en la consideració ecolò-gica de les aigües continentals, es podrà compa-tibilitzar la figura del mal anomenat mercatde l'aigua amb els interessos generals.L'experiència d'aquesta figura en el continentamericà no és precisament un presagi de racio-nalització de les exigències, tant ecològi-ques com socials. La manca d'estudi del querealment pot ser el mercat de l'aigua hauria

d'estimular al legislador a instaurar mesuresprudents que limitin la incidència del funcio-nament d'aquest mercat –límits temporals,d'usos i territorials.Per un altre costat, l'estudi dels recursos exis-tents, la quantificació dels mateixos, la sevavaloració econòmica i la no-especulació, enbase a previsions de demanda futura sobre-estimades, són elements que cal tenir en comp-te per a l'adequada gestió dels recursos hídrics,on cada dia la lluita per la sostenibilitat ensportarà no a incrementar la quantitat de recur-sos disponibles, sinó a optimitzar la qualitatdel seu ús amb un estalvi del consum i ambunamínima interferència en el cicle natural del'aigua, actualment interromput en greumane-ra per la contaminació de les aigües superfi-cials i subterrànies fins al punt d'esdevenir difí-cilment recuperables per a l'ús.

7En espera del desenvolupamentde la nova llei

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

66

Normativa catalana d’aigües

A) Administració hidràulica i infraes-tructures

• Decret 577/1983, de 28 de desembre,sobre la prossecució del subministramentd'aigua a les comarques deficitàries(DOGCnúm. 427, de 18 d'abril de 1984).

• Llei 4/1990, de 9 de març, sobre orde-nació del proveïment d'aigua a l'àrea deBarcelona (DOGC núm. 1.271, de 23 demarç de 1990 i BOEde 5 d'abril de 1990),parcialment derogada per la Llei 6/1999.

• Llei 5/1990, de 9 de març, sobre infra-estructures hidràuliques de Catalunya(DOGCde 5 d'abril de 1990), parcialmentderogada per la Llei 6/1999.

• Decret 320/1990, de 21 de desembre, pelqual s'aprova el reglament de desple-gament del títol 2n del Decret legislatiu1/1988 i del títol 1r de la Llei 5/1990(DOGC de 31 de desembre de 1990).

• Llei 19/1991, de 7 de novembre, de refor-ma de la Junta de Sanejament, parcial-ment derogada per la Llei 6/1999.

• Llei 25/1998, de 31dedesembre, demesu-res administratives, fiscals i d'adaptacióa l'euro, per la qual es crea l'AgènciaCatalana de l'Aigua.

• Decret 125/1999, de 4 de maig,d'aprovació dels Estatuts de l'AgènciaCatalana de l'Aigua (DOGC núm. 2.886,d'11 demaig de 1999). Per la Llei 6/1999han estat derogats els art. 38 i 39 i s'haafegit un nou paràgraf a l'article 15.1.

• Llei 6/1999, de 12 de juliol, d'ordenació,gestió i tributació de l'aigua (DOGCnúm.2.936, de 22 de juliol de 1999).

• Decret 188/1999, pel qual es regulenles deduccions en la tributació sobrel'aigua (DOGCnúm. 2.940, de 28 de juliolde 1999).

• Decret 218/1999, de 27 de juliol, demodi-ficació del Decret 125/1999, de 4 demaig,d'aprovació dels Estatuts de l'AgènciaCatalana de l'Aigua (DOGC núm. 2.944,de 3 d'agost de 1999).

B)Aigüespotablesperal consumhumà

• Ordre de 15 de desembre de 1983, per laqual es regula la distribució d'aigües pota-bles de consumpúblic mitjançant conte-nidor, tancs i cisternes mòbils (DOGCnúm. 398, de 13 de gener de 1984).

C) Aigües residuals

• Llei 5/1981, de 4 de juny, sobre desen-volupament legislatiu en matèriad'evacuació i tractament d'aigües resi-duals (DOGC núm. 133, de 8 de junyde 1981).

• Ordre de 2 de desembre de 1982, perla qual s'aprova la taula de coeficientsespecífics de contaminació per l'estimacióa còmput de les quantitats abocades alsmedis naturals (DOGC núm. 299, de 31de gener de 1983).

• Decret 83/1996, de 5 de març, sobremesures de regularització d'abocamentsd'aigües residuals (DOGC núm. 2.180,d'11 de març de 1996).

• Decret 283/1998, de 21 d'octubre, dedesignació de les zones vulnerables enrelació amb la contaminació de nitratsprocedents de fonts agràries (DOGCnúm. 2.760, de 6 de novembre de 1998).

D) Sanejament d'aigües

• Decret 337/1982, de 27d'abril, d'aprovaciódel Pla global de sanejament de Cata-lunya (DOGC núm. 265, de 8 d'octubrede 1982).

• Decret 286/1992, de 24 de novembre, demodificació del procediment de deter-minació de l'increment de tarifa de sane-jament i cànon de sanejament permesu-rament directe de la càrrega contaminant(DOGC núm. 1.683, de 16 de desembrede 1992).

La darrera Cimera del Clima, celebrada a laciutat alemanya de Bonn entre el 25d’octubre i el 5 de novembre passats, vacloure, novament, amb pocs avenços. Elsgairebé 200 estats que van assistir-hi noes van posar d’acord sobre la manera dereduir les emissions de diòxid de carbonia l’atmosfera ni es van comprometre efec-tivament a fer-ho.Aquesta ha estat la Cinquena Conferèn-cia de les Parts del Conveni Marc de les Na-cions Unides sobre Canvi Climàtic. El Con-veni va ser signat el 1992 per 153 estats,entre els quals no hi eren els Estats Unitsd’Amèrica, durant la Cimera de la Terrade Rio de Janeiro i va ser considerat llavorscom un dels documents més importants.

Els governs dels estats signants reconeixienper primera vegada l’existència d’una al-teració climàtica ocasionada per la conta-minació atmosfèrica d’origen humà i ex-pressaven la seva voluntat de reconduiraquesta situació. Des de llavors, les ne-gociacions han estat molt lentes.Al llarg dels set anys que han passat des dela signatura del Conveni, el fet més relle-vant va ser la signatura del Protocol de Kio-to el 1997, que detalla una sèrie de mesu-res que cal prendre per tal de reduirefectivament les emissions. El cert, però, ésque s’ha fet ben poc a nivell d’endegarpolítiques i actuacions específiques enaquest sentit perquè, entre d’altres coses,cap país l’ha ratificat. Amb la signatura

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

67

Actualitat

El climano fa el cim

• • • • • • • • • • •

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

68

del Protocol de Kioto, els països indus-trialitzats es comprometien a retallar les se-ves emissions de CO2 als nivells de 1990per a la segona dècada del segle XXI (en-tre el 2008 i el 2012). De nou, els Estats Unitss’hi van oposar a l’acord perquè no com-prometia als països en vies de desenvo-lupament.La postura nord-americana, forçada pel Se-nat, va continuar sent la mateixa a Bonn,tot i que resulta ben clar que l’actual pro-blemàtica relacionada amb el clima no haestat ocasionada pels països en vies de de-senvolupament. L’anomenat Tercer Mónno ha tingut l’oportunitat de contaminargaire en comparació amb els països occi-dentals, que van iniciar els processosd’industrialització fa tres segles. Els paï-sos en vies de desenvolupament, al seutorn, reclamen el seu dret a industrialit-zar-se i assolir els nivells de benestar delspaïsos més rics del planeta.La pregunta és: només hi ha un camí –eldel desenvolupisme insostenible encetatpel Primer Món– per millorar les econo-miesmenys afavorides? Sembla que no, quela tecnologia actualment a l’abast, acom-panyada de nous models econòmics, per-met generar riquesa contaminant menys.Per aquesta raó, una de les demandes delspaïsos en desenvolupament és que elsacords sobre el canvi climàtic incloguinel compromís, per part dels països indus-trialitzats, de facilitar la transferència tec-nològica, sobretot pel que fa a les energiesnetes o renovables i a les tecnologies i pro-cessos d’eficiència energètica.

El mercat internacional de CO2

Un altre punt calent de la discussió a Bonnvan ser els anomenats mecanismes de fle-xibilitat o vies alternatives, entre els qualsdestaca la compra-venda de drets d’emissió.És a dir, un país que contamina molt –unpaís ric, per regla general– podria comprara un país poc contaminant –no industria-litzat– la quota d’emissió de CO2 que no uti-litza. Per exemple, les emissions per cà-pita dels Estats Units són 25 vegades

superiors a les de Filipines, per tant, elsnord-americans podrien continuar amb elsmateixos nivells d’emissió comprant alsfilipins la seva quota, el seu dret a conta-minar. Això sí, haurien de pagar i conta-minar resultaria més car.Lamesura és polèmica i hi ha dubtes sobrela utilitat que tindrà si serveix permantenirl’ status quo. Recordem que el canvi climà-tic, i d’altres fenòmens de la crisi ambien-tal global, ha estat causat principalment perl’activitat productiva de només un 20% dela població mundial: els punts de conta-minació poden ser locals, però els seus efec-tes són globals. En aquest sentit, i tal comargumenta la Unió Europea, l’existènciad’un mercat de CO2 no eximeix de la res-ponsabilitat de reduir les pròpies emissions.

I aquí apareix un altre desacord amb els Es-tats Units, que no volen posar límits al co-merç de les emissionsmentre que la UE elsfixa al 50%: la meitat dels esforços per re-tallar les emissions s’han de dur a termedins les pròpies fronteres.Finalment, perquè l’aplicació del Proto-col de Kioto sigui realment efectiva cal quees ratifiqui per, almenys, 55 països quesumin el 55% de les emissions globals. ElsEUA són responsables del 35-40% de lesemissionsmundials de CO2, i Rússia demésdel 15%. Si aquests dos estats no el ratifi-quen, el Protocol servirà de ben poc.Aquests són, bàsicament, els principals obs-tacles que cal salvar per tal d’arribar a unaacció efectiva envers el clima. El novembredel 2000 se celebrarà a Holanda la sisenaCimera, on s’espera que les qüestions tèc-niques quedin resoltes. Resta, doncs,menysd’un any perquè les diferents posturess’apropin.• Per amés informació sobre el Conveni deles NNUU sobre el Clima i el documentde conclusions de la Cimera deBonn, po-deu consultar http://cop5.unfccc.de

• L’associació catalana Grup de Científicsi Tècnics per un Futur no Nuclear haninaugurat un llocweb ambun ampli ven-tall de recursos sobre producció energè-tica i iniciatives polítiques i socials rela-cionades amb el canvi climàtic. El podeuconsultar ahttp://www.energiasostenible.org

•J. C.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

69

Pirineu Viu

• • • • • • • • • • •

El Departament deMedi Ambient va signarel setembre passat un conveni decol·laboració amb l'Agrupació de Defen-sa Forestal (ADF) Mig Pallars per tirar en-davant el Projecte Pirineu Viu, cofinançatpel Programa LIFE de la Unió Europea.Pirineu Viu té com a finalitat assolir unagestió sostenible dels espais naturals delsset municipis d’alta muntanya de la co-marca del Pallars Sobirà, una gestió que,amés de conservar i potenciar el valor pai-satgístic de la zona, contribueixi a dina-mitzar l’economia local.

El projecte, impulsat per l’ADFMig Pallars,es basa en la implicació de tots els agentssocials i econòmics, especialment els lo-cals, per definir i encetar fòrmules de ges-tió que permetin combinar l'ús didàctic iturístic amb la conservació d’aquest espaiforestal singular. L'acció principal del Pro-jecte consisteix en l'establiment d'una xar-xa de reserves forestals i d'uns itineraris dedemostració. També es crearà una Fun-dació per articular, d’una banda, un siste-ma d'apadrinament d'arbresmonumentalsi, de l’altra, l'esponsorització de boscosseminaturals per part d'empreses•J. C.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

70

• • • • • • • • • • • Informe sobre eldesenvolupament humà 1999

Diversos autorsPrograma de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD). Barcelona, 1999,262 pàg.

L'estat del món 1999Brown, Lester R. [dir.].Worldwatch Institute-Centre Unesco de Catalunya. Barcelona: 1999, 257 pàg.

Signes vitals 1999Brown, Lester R. [et al.]Worldwatch Institute-Centre Unesco de Catalunya, Barcelona, 1999, 195 pàg.

El 1990 el PNUD publicava el primer informe sobre el desenvolupament humà, unextens estudi que intentava fer una lectura diferent sobre els indicadors de l'estat del planeta.Amb aquesta nova edició no només es veu consolidat el projecte, sinó que s'han anatafinant els mètodes i ampliant els indicadors. La publicació de l'informe és ja un esdeve-niment esperat, perquè enfront de les xifres que ens arriben cada dia sobre el bon estatde l'economia mundial i el creixement, permet observar les grans desigualtats que hi haen el si del planeta i com la major part de la població mundial queda al marge denombrosos avenços que als països desenvolupats quasi considerem banals. L'IDH -Índex de Desenvolupament Humà- és una alternativa al PIB -Producte Interior Brut- o aaltres indicadors tan usuals. Tot i que l'IDH no és l'única cosa destacable ni potser lamés important d'aquest informe. Un informe que novament ens arriba en català gràciesl'ANUE -Associació per a les Nacions Unides a Catalunya-, la Càtedra Unesco en tecno-logia, desenvolupament sostenible, desequilibri i canvi global de la Universitat Politècnicade Catalunya, el Centre Unesco de Catalunya i la Creu Roja a Catalunya.Aquest informe té un bon complement amb dues obres també ja clàssiques i esperades.En aquest cas, són d'una fundació privada, elWorldwatch Institute. Una és L'estat del món,que junt a la usual visió general del seu director, Lester R. Brown -en aquest cas elabo-rada junt amb Christopher Flavin i dedicada a «Una nova economia per a un nou segle»-,inclou nou capítols més: un nou sistema energètic, economia de materials, productesdel bosc, els oceans, la biodiversitat vegetal, l'alimentació per a la població mundial, lesciutats, els conflictes violents i la construcció d'una societat sostenible. Tots amb nombro-ses dades i referències bibliogràfiques.La segona publicació del Worldwatch és Signes vitals, que ofereix, segons el subtítol,«les tendències ambientals que configuren el nostre futur». Les diverses taules comenta-des es refereixen a l'energia, l'atmosfera, l'economia, els mitjans de transport, les comu-nicacions, les tendències socials i el campmilitar. La segona part inclou, entremoltes altres,dades sobre conreus transgènics, resistència a herbicides, la globalització, la corrupciógovernamental, l'atur o les ONG•X.D.

Llibres i revistes

Ecologia de l’oci

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

71

• • • • • • • • • • • El sistema català de reproduccióCabré, AnnaProa, Barcelona, 1999, 304 pàg.

Catalunya ha tingut i té fama de país amb una natalitat molt baixa. Quan Anna Cabré vallegir el llibre de Josep Antoni Vandellòs Catalunya, poble decadent, publicat el 1935, iva pensar en iniciar una recerca per demostrar que la taxa de natalitat catalana haviaestat, des de mitjans del segle passat, suficient per al manteniment de la població.Aquest llibre està basat en la tesi doctoral de l'autora i és fruit del treball de molts anysper analitzar no només com ha evolucionat la població catalana, sinó també per quinesraons històriques, socials, econòmiques i culturals ho ha fet així. L'autora pren com abase l'indicador d'Henry. Tot i que s'ha difós a bastament la idea que per al mantenimentd'una població cal una taxa de 2,1 fills per dona, Louis Henry va mostrar que l'importantno és això, sinó que el total d'anys viscuts per les filles superi el total d'anys viscuts perles mares, cosa que depèn tant de la fecunditat com de la disminució de la mortalitat.A partir d'aquest referent l'autora refà l'evolució demogràfica de Catalunya entre el 1856i el 1960, període que conforma el que l'autora anomena «cent anys de singularitat demogrà-fica». La immigració ha jugat un paper importantíssim en l'evolució demogràfica delpaís, sense que es pugui dir si la baixa fecunditat és, en part o totalment, causa o conse-qüència d'aquella o si simplement han evolucionat paral·lelament sense un lligam causalclar. D'altra banda, la institució de l'hereu també ha estat bàsica en aquesta evolució.Per a l'autora, aquest sistema català de reproducció sembla estar a punt de passar a la histò-ria, donades les noves condicions tant nacionals com internacionals. Entre les possibili-tats per al manteniment de la població al país, Cabré considera que una gran expansióeconòmica podria tenir efectes perversos notables, ja que, l'expansió dels anys seixanta esva pagar amb «degradació ambiental, destrucció cultural i desnaturalització del país». Toti això l'autora s'alegra de compartir problemes així amb els altres països industrialitzats ide no patir els que tenen a la resta del món•X.D.

• • • • • • • • • • • Medio ambiente y desarrollo sostenibleBifani, PaoloIEPALA, Madrid, 1999, 593 pàg.

El 1981 l'economista italià Paolo Bifani publicava en tres volums la primera versió d'un llibreque ha conegut posterior revisions i actualitzacions. Ara ens n'arriba la quarta edició, queposa al dia aquesta obra de referència. Un valor destacable de l'obra és que l'autor feia el1981 uns plantejaments que eren bàsicament vàlids i que després no ha calgut reelaborara fons, sinó simplement completar a la vista dels nous coneixements sobre el mediambient i el desenvolupament i de la profunda activitat que des de mitjans dels 80 s'hanproduït: InformeBrundtland, Conferència de Rio de Janeiro, Protocol deMontreal, Conven-ció sobre el canvi climàtic i creixent protagonisme dels temes ambientals arreu del món.De les diverses parts del llibre, la primera és la que ofereix menys canvis, ja que exposales principals teories econòmiques i la seva visió del creixement i el desenvolupament.El to general el fa assequible a persones sense formació en economia. La segona part tambété poques variacions, ja que és una interpretació històrica sobre les relacions entredesenvolupament i medi ambient.En canvi, la tercera part, sobre recursos naturals i població, és la que, lògicament, ha hagutde ser revisada més a fons. El gran nombre de noves dades de què disposem i els fetsque exemplifiquen, a diversos països, els diferents temes tractats així ho exigien. A

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

72

partir demolta informació i interpretació, l'autor ofereix un contrast real a les teories analit-zades a la primera part. Un fet essencial, ja que molts economistes semblen treballaramb models ideals, allunyats de la vertadera situació que es viu a la major part delplaneta.Aquesta tercera part parla de l'evolució de la població, del concepte d'escassesa, dels recur-sos alimentaris -que ocupen la major part d'aquesta part-, dels recursos hídrics i delsforestals, dels ecosistemes marins, de la biodiversitat i dels recursos minerals.Per la seva estructura, claredat, rigor i actualitat, pel gran nombre d'informació quel'autor ha processat i pels plantejaments que han inspirat l'obra, ens trobem davant d'unllibre de referència bàsic per a tots aquells que vulguin entendre la relació entre lesestructures econòmiques, els recursos i el desenvolupament. L'autor ha deixat per a unasegona obra els temes de ciència i tecnologia, contaminació i instruments i mesures depolítica ambiental. Una visió també complexa que junt a aquest llibre oferirà un pano-rama molt complet de la relació entre el medi, la política i l'economia•X.D.

• • • • • • • • • • • Vegetació i zones bioclimàtiques del mónWalter, HeinrichPromociones y Publicaciones Universitarias (PPU), Barcelona, 1998, 394 pàg.

Nascut a Odessa el 1898, Heinrich Walter és un dels noms il·lustres de l'ecologia delsegle. Una de les seves obres més emblemàtiques és aquesta, publicada per primer copel 1970 i que el 1977 havia ja exhaurit la seva tercera edició. Ara ens arriba la segonaedició catalana, realitzada per un altre personatge il·lustre: Oriol de Bolós. L'obra exposael paper del clima i de la vegetació com a components essencials dels sistemes ecolò-gics. L'autor ofereix una visió general i després dedica diversos capítols al que anomenazonobiomes, entesos com a espais vitals homogenis dintre el conjunt biogeosfera. Walteren descriu nou, que inclouen des de llims bruns equatorials a la tundra, és a dir, des dellocs sempre verds sense variació al llarg de l'any a zones de vegetació sense arbres, passantper tots aquells llocs de característiques diverses i variacions estacionals. També hi haun gran nombre de gràfics i apèndixs, bibliografia, índex alfabètic i glossari. L'autor exposa,al final, unes breus consideracions sobre el futur de la humanitat des del punt de vistaecològic, cridant l'atenció sobre el creixement de la població i les alteracions antropogè-niques de l'equilibri natural. Conclou assenyalant que l'home, malgrat les seves capaci-tats espirituals, és també una part de la natura i no pot creure en un desenvolupament cien-tificotècnic il·limitat. Qui no ho vegi així, segons Walter, o bé és orb davant les lleis de lanatura o bé té una despreocupació exemplificada en aquella frase històrica, «Després demi, el diluvi»•X.D.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

73

• • • • • • • • • • • Informe sobre la informació ambiental. Mitjans de comunicació aCatalunya 1999Grup d'Informació Ambiental-Associació Catalana de ComunicacióCientíficaDepartament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1999, 98 pàg.

Aquest opuscle, elaborat pelGIA -de l'ACCC- amb la col·laboració del CEIA -Centre d'Estudisd'Informació Ambiental de l'Institut Català de Tecnologia-, recull les dades sobre qui tractala informació ambiental als mitjans de comunicació. La primera part té un llistat d'agènciesd'informació, diaris, emissores de ràdio i televisió, revistes d'informació general i revistesespecialitzades. De cada mitjà es donen les dades generals i s'explica si les notícies demedi ambient tenen una secció especial, quin tipus de notícies es destaquen i si ha profes-sionals especialitzats en el tema. La segona part té una llista alfabètica de periodistes i unaaltra demitjans que assenyala, si existeix, qui s'encarrega de la informació ambiental. Es tractad'un llibre que, a part de facilitar informació per localitzar mitjans i professionals, mostra lapoca importància que encara es dóna a aquest tema a casa nostra, ja que lamajoria demitjansno tenen redactors especialitzats i l'encarregat del tema rarament dedicamés del 20%del seutemps al medi ambient. Entre els casos curiosos hi ha el de la delegació a Barcelona d'undiari amb seu central a Madrid que té un redactor que a més de temes de medi ambientcobreix els d'infraestructura i filosofia. Una barreja ben curiosa•X.D.

• • • • • • • • • • • Medi ambient. Anuari d'entitats catalanes 1998Centre Unesco de Catalunya, Barcelona, 1999, 328 pàg.

Unaltre recull, en aquest casde les entitats queesdediquena temes ambientals als PaïsosCata-lans. El llibre no es limita a donar les referències, sinó que inclou abans uns textos queparlen de l'Assemblea d'Entitats Ecologistes, del projecte Life, de les activitats de la Plata-forma Cívica per a la Reducció de Residus de Catalunya, del creixement turístic i urbanístic aMallorca i de la proliferació de centrals eòliques i la conservació dels espais naturals a Tarra-gona. Del voltant d'un centenar d'entitats censades es proporciona la fitxa amb adreça, telè-fon i, si és el cas, correu electrònic, els seus objectius i un llistat de les seves activitats•X.D.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

74

• • • • • • • • • • • La sostenibilitat, o el futur possibleRevista "Idees", número 2 (abril-juny 1999). Centre d'Estudis de Temes Contemporanis,Generalitat de Catalunya, Barcelona, 142 pàg.

El segon número d'aquesta revista que segons el seu director, Àngel Castiñeira, preténser una eina de debat i reflexió, publica un dossier de 33 pàgines sobre la sostenibilitat.Amb una introducció de Josep M. Camarasa, inclou un article de Josep Germain i Joan-domènec Ros sobre la diversitat biològica a Catalunya i un altre de Joan Rieradevall i XavierDomènech sobre desenvolupament sostenible a les ciutats. Finalment, Lluís Realesentrevista Ramon Folch, que exposa el concepte de sostenibilitat com una transforma-ció del model econòmic actual en un altre que no tingui com a objectiu bàsic el creixe-ment i que internalitzi tots els costos -inclosos naturalment els ambientals i socials- delsprocessos productius.•X.D.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

75

• • • • • • • • • • •És demolt d'interès plantejar l'anàlisi de lesexternalitats, especialment les negatives, aaspectes que fins ara n'estaven almarge,desdel medi ambient fins a la cultura (apareixa l'article en la suggerència de valorar econò-micament el patrimoni històrico-artís-tic).Això obre noves línies d'estudi per alsqui treballemen elmónde la cultura.D'altrabanda, lamentar que la constatació per partde professionals de diversos àmbits delsproblemes econòmics, socials, ambientals,etc que es deriven del desequilibri terri-torial no tendeixin a corregir-se, sinó mésaviat tot al contrari, tant des de l'acció estric-tament política -d'ordenació del territori-comdes de l'activitat empresarial -en espe-cial, la construcció-. •

Marià Marín Tornécorreu eectrò[email protected]

• • • • • • • • • • •Una observació i una pregunta a l'articledel Sr. Ignasi Doñate "De la reparació delsdanys a la gestió dels riscos ambientals"(núm.24). Quan parla de l'avaluaciód'impacte ambiental, com molt bé diu,s'aplica només a "certs projectes" i encaraamb dificultats (punt 9.2). Hauria estatbé afegir que aquesta restricció ha mostratclarament les seves limitacions, en termesd'eficàcia i d'efectivitat ambiental, perquèels plans i els programes fonamentals, ésdir aquells que defineixen el marc delsprojectes posteriors, no solen integrar elsvalors ambientals ni garantir, consegüent-ment, un nivell adequat de protecció almedi ambient. Dit en altres termes, les alter-natives reals de menor impacte ambien-tal es troben generalment a nivell de plansi de programes. Quan s'arriba a nivelldels projectes, la majoria de les mesurescorrectores possibles són cosmètiques.

Escau recordar que quan es va introduirl'avaluació d'impacte ambiental als EUA(NEPA, 1969) es va concebre per ser apli-cada a nivell de lleis, polítiques, programesi plans, i no sols a nivell de projectes.L'experiència han mostrat que és a nivellestratègic on aquest instrument resultamésefectiu. Per això, l'avaluació d'impacteambiental de plans i programes es va esten-dre cap a molt altres països desenvolu-pats i en vies de desenvolupament, inclo-sos bastants de l'Est d'Europa.Dissortadament, quan setze anys més tardla Comunitat Europea va introduirl'avaluació d'impacte ambiental, no va apro-fitar la lliçó. El compromís de 1985, enparaules deHenkBrouwer, aleshoresminis-tre deMedi Ambient dels Paísos Baixos, fou"més el resultat de la resistència acumula-tiva dels promotors del desenvolupamenti de les burocràcies en els estats membresque no pas una síntesi de les millors ideesper la protecció delmedi ambient". Per aixòla directiva 85/337 va restringir l'aplicacióde l'avaluació d'impacte ambiental a "certsprojectes". I tant Espanya com Catalunyavan seguir aquest error quan van legislarsobre el tema a continuació.Han hagut de passar quinze anys més perrectificar. Després de vuit anys de discus-sió (el primer esborrany era de 1991), laproposta de Directiva europea de 1997(97/11/EC), introdueix l'avaluació ambien-tal a certs plans i programes, per exem-ple els urbanístics, de transports, energia oresidus. Lamentablement no incloul'avaluació dels efectes ambiental de lespolítiques. El text íntegre es pot trobar awww.europa.eu.int/comm/dg11/eia/sea-legalcontext.htm. Pel març de 1999 l'estatespanyol l'havia d'haver transposat al seuordenament jurídic. Com que no ho vafer, es planteja ara la pregunta de si laDirec-tiva europea esmentada és d'aplicació deforma substitutiva.•

Josep Maria Mallarachcorreu electrò[email protected]

• • • • • • • • • • •La lògica de producció de riscos dominaefectivament a la lògica de producció deriquesa: cal una inversió delmodel de socie-tat queminimitzi els efectes secundaris civi-litzadors.Com sia que el model actual es basa enl'equació valor=valor de mercat -ja que elvalor quantificable, numéric és l'únic comp-tabilitzable per la ciència actual- cal replan-tejar-se el model de ciència, doncs elsproblemes de sobrevivença a afrontar nosón quantificables, no és valor de mercat.Cal retrobar el valor precartesià de la cièn-cia holística, tan desacreditada peropinions civilitzadores ara desacreditadespels fets.•

Secretari de l'Ajuntament de Santa Pau(Girona)correu electrò[email protected]

La veu dels lectors Comentaris dels lectors enviats per correu electrònic a través de la pàgina web(www.gencat.es/mediamb/revista).Les opinions es refereixen al número 24 dedicat a la societat del risc.

Sumari · 2012. 2. 1. · tiu de l’agricultura intensiva en les economies rurals. Entrevista a...

Documents

Transcript of Sumari · 2012. 2. 1. · tiu de l’agricultura intensiva en les economies rurals. Entrevista a...