ANY ESPRIU1913-2013

Amb motiu de l'any Espriu els alumnes del grup COMPETIC2 hem treballat amb uns fragments d'obra seva. Hem aplicat formats diferents, hem incls imatges i enllaos. El treball s'ha fet al nvol amb el programa Google Drive i posteriorment s'han recollit en un document nic amb el programa Writer.

Biografia de SALVADOR ESPRIU Salvador Espriu neix a Santa Coloma de Farners (la Selva), on el seu pare exerceix de notari, el 10 de juliol de 1913. La seva famlia, per, s'estableix el 1915 a Barcelona, a banda de passar algunes temporades a Arenys de Mar. Aquesta poblaci t un significat essencial en l'univers literari del poeta que la mitifica amb el nom de Sinera. ( Que es ARENYS al revs)

Molt aviat sent la vocaci literria. El seu primer llibre, Israel, escrit en castell, es publica el 1929, quan noms t setze anys. El 1930 Salvador Espriu estudia Dret i Histria Antiga a la Universitat de Barcelona. El 1931 publica El doctor Rip i Laia, dues novelles que mostren ja la seva capacitat com a narrador original que s'aparta dels corrents noucentistes. Laia tindr desprs diverses versions i arribar fins i tot al cinema amb l'actriu Nria Espert de protagonista.

El 1933 fa un viatge amb un grup de professors i estudiants a l'Orient, en un creuer per la Mediterrnia que el porta a visitar, entre altres indrets, Egipte, Turquia, Palestina, Itlia i Grcia, espais geogrfics que tindran un paper important en l'obra que ms tard far. Espriu viu l'poca de la preguerra civil espanyola, de gran vitalitat cultural sobretot a Barcelona, i es relaciona amb intellectuals com Bartomeu Rossell-Prcel, Ferran Soldevila i Carles Riba.

Publica Aspectes (1934), Ariadna al laberint grotesc (1935) amb una prosa que consolida el seu do de narrador situada entre la stira esperpntica i el lirisme. El 1935 es llicencia en Dret i el 1936 ho fa en Histria Antiga. La guerra civil espanyola li tall la llicenciatura de Llenges Clssiques quan el mobilitzen amb destinaci a la columna Maci-Companys, a la secci d'Arxius de l'Auditoria de Guerra on va estar fins el 1939.

Un cop acabada la guerra, treballa com a advocat en una notaria. Aleshores, amb les llibertats catalanes abolides de manera absoluta, s quan Salvador Espriu viu el que ms tard es coneixer per l'exili interior. Malgrat continuar la seva feina d'advocat, Espriu mai no abandona el conreu literari. D'aquesta etapa sorgeixen obres de teatre com Primera histria d'Esther (editada el 1948 i estrenada el 1957) o els llibres de poemes Les canons d'Ariadna (1949), Les Hores i Mr. Death (1952), El caminant i el mur (1954), i Final del laberint (1955). Ja a la dcada dels seixanta i dels setanta, l'obra d'Espriu, i ell mateix, es converteixen en smbol de la literatura catalana (La pell de brau, 1960).

Les musicacions que fa el cantautor Raimon d'alguns dels seus poemes contribueixen de manera notable a la popularitzaci, aix com les diverses representacions que es fan de les seves obres teatrals com Ronda de mort a Sinera (1966), muntatge fet per Ricard Salvat sobre textos del poeta, o Una altra Fedra, si us plau (1978). El 1980 es publica el primer volum de l'Obra Potica Completa traduda al castell a cura d'Andrs Snchez Robayna i Ramon Pinyol.

El seu nom est sovint en les propostes per al premi Nobel que haurien hagut d'arribar a l'Acadmia Sueca en una situaci normalitzada. s distingit amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1972) i rep la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1980) i la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona (1982). s nomenat doctor honoris causa per les Universitats de Barcelona i de Tolosa de Llenguadoc. Per la seva actitud cvica, l'any 1982 rebutja la Creu d'Alfons X el Savi. s membre i Soci d'Honor de l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana. Durant els darrers anys de la seva vida, Espriu es dedica a corregir i revisar la seva obra, amb la finalitat de convertir-la en un corpus ben travat.

Aquesta pulcritud afegida al valor de la seva obra el converteix en un model de l'ltim quart de segle. La construcci de la seva mitologia geogrfica t com a claus principals: Lavnia (Barcelona); Sinera (Arenys); Konilsia (terra de conills-Espanya); Alfaranja (Catalunya) o Sepharad (pennsula ibrica). El 22 de febrer de 1985 va morir a Barcelona i s enterrat al cementiri d'Arenys de Mar, la seva mitificada Sinera.

L'any 2013 la Instituci de les Lletres Catalanes organitza l'Any Espriu, amb motiu del centenari del seu naixement, amb l'organitzaci de nombrosos actes.

Escriptors.cat

He mirat aquesta terra

(Salvador Espriu - Raimon)Quan la llum pujada des del fons del mara llevant comena just a tremolar,he mirat aquesta terra,he mirat aquesta terra.

Quan per la muntanya que tanca el ponentel falc s'enduia la claror del cel,he mirat aquesta terra,he mirat aquesta terra.

Mentre bleixa l'aire malalt de la niti boques de fosca fressen als camins,he mirat aquesta terra,he mirat aquesta terra.

Quan la pluja porta l'olor de la polsde les fulles aspres del llunyans alocs,he mirat aquesta terra,he mirat aquesta terra.

Quan el vent es parla en la solituddels meus morts que riuen d'estar sempre junts,he mirat aquesta terra,he mirat aquesta terra.

Mentre m'envelleixo en el llarg esforde passar la rella damunt els records,he mirat aquesta terra,he mirat aquesta terra.

Quan l'estiu ajaa per tot l'adormitcamp l'ample silenci que estenen els grills,he mirat aquesta terra,he mirat aquesta terra.

Mentre comprenien savis dits de ceccom l'hivern despulla la son dels sarments,he mirat aquesta terra,he mirat aquesta terra.

Quan la desbocada fora dels cavallsde l'aiguat de sobte baixa pels rials,he mirat aquesta terra,he mirat aquesta terra.(1980)

https://www.google.es/search?hl=ca&site=imghp&tbm=isch&source=hp&biw=1024&bih=634&q=VIENTO&oq=VIENTO&gs_l=img.3

A vegades s necessari i fors

A vegades s necessari i forsque un home mori per un poble,per mai no ha de morir tot un pobleper un home sol:recorda sempre aix, Sepharad.Fes que siguin segurs els ponts del dilegi mira de comprendre i estimarles raons i les parles diverses dels teus fills.Que la pluja caigui a poc a poc en els sembratsi l'aire passi com una estesa msuau i molt benigna damunt els amples camps.Que Sepharad visqui eternamenten l'ordre i en la pau, en el treball,en la difcil i merescudallibertat.

Centenari Espriu (clic enlace)

CREONT (a ANTGONA) : Thas alat sempre en contra meu, has dubtat sempre del meu afecte. Modies

ANTGONA: Digues ms aviat que no testimo ni et respecto, per no todio. No, ara ja no todio. Els teus consells han estat fatals a la meva casa. Vares atiar les nostres discrdies per aconseguir la corona, que ja s teva. Des daquest setial, pots descansar en la constant inquietud del poder.

CREONT: No em vols entendre, ni tan sols tu no em vols entendre? Creus que he estat jo, noms jo, el qui ha dirigit tants esdeveniments horribles cap a lnica finalitat a qu al.ludeixes? No em pots imaginar tamb, amb els teus pares, els teus germans i els altres, com un instrument a les mans de la necessitat? Sn amargs per a mi els teus retrets, Antgona. Laltivesa et tiranitza la ra. Els de la vostra famlia no teniu mesura.

ANTGONA: No hem pogut viure mai humanament.

.

Salvador EspriuANTGONA (fragment)

Inici de cnticen el temple

(Salvador Espriu - Raimon)

Ara digueu: "La ginesta floreix,arreu als camps hi ha vermell de roselles.

Amb nova fal comencem a segarel blat madur i amb ell, les males herbes."

Ah, joves llavis desclosos desprsde la foscor, si sabeu com l'albaens ha trigat, com s llarg d'esperarun alament de llum en la tenebra!

Per hem viscut per salvar-vos els mots,per retornar-vos el nom de cada cosa,perqu segussiu el recte camd'accs al ple domini de la terra.

Vrem mirar ben al lluny del desert,davallvem al fons del nostre somni.Cisternes seques esdevenen cimspujats per esglaons de lentes hores.

Ara digueu: "Nosaltres escoltemles veus del vent per l'alta mar d'espigues".Ara digueu: "Ens mantindrem fidelsper sempre ms al servei d'aquest poble".(1965)

Bodes d'uns amics, a Sinera

Durant el llarg estiu hem vist cremar molts boscosal nostre vell pas tan desarbrat.Quan tramuntava el sol, de l'incendi del vespres'alaven foc que lentament obrienles amples portes de la desolaci de la nit.Ronden garb o migjorn: sempre, sempreel sec al del vent damunt els camps.L'eixut estronc dolls, arrasava collites,endinsa en el record fressa de plujaper vinyes i rials, cam de mar.Per segueix, tristesa enll, el designi de vida,car fou escrit que l'amor venceria la mort.Ara un home i una dona joves resolien casar-se,i nosaltres acollim somrients el coratgedels qui confien que hi haur dem.

http://es.wikipedia.org/wiki/Cementiri_de_Sinera

La pell de Brau(Fragment)

[XXX]

Diversos sn els homes i diverses les parles,i han convingut molts noms a un sol amor.La vella i frgil plata esdev tardaparada en la claror damunt els camps.La terra, amb paranys de mil fines orelles,ha captivat els ocells de les canons de l'aire.S, comprn-la i fes-la teva, tamb,des de les oliveres,l'alta i senzilla veritat de la presa veu del vent:"Diverses sn les parles i diversos els homes,i convindran molts noms a un sol amor."

imagenes de internet

LES ROSES RECORDADES

Recordes com ens duienaquelles mans les rosesde Sant Jordi, la vellaclaror d'abril ? Plovia a poc a poc.

Nosaltres,amb gran tedi,darrera la finestra, mirvem,potser malalts,la vida del carrer.

Aleshores ella venia,sempre olorosa, benigna,amb les flors, i tancavafora, lluny, la sofrenadel pobre drac, i deiamolt suament els nostrespetits noms, i ens somreia.

Salvador Espriu

PERQU UN DIA TORNI LA CAN A SINERA

El meu somni lentde la gran pau blancasota el cel clement.Passo pels caminsencalmats que portenla claror dels cims. s un temps parata les vinyes altes,per damunt del mar. He parat el tempsi records que estimoguardo de l'hivern.Per tu riurs,car veus com es tanquen llavis catalans.I es baden al solboques de captaires,plagues de leprs.Ning no ha comprsel que jo voliaque de mi es salvs.Mai no ha ents ningper qu sempre parlodel meu mn perdut.Les paraules snforques d'on a trossospenjo la ra.Branden a ple ventcordes que no podensuportar ms pes.El cntic s lluny,i la greu campanatoca pels difunts.

Ha cessat el ballde l'altiva monjai de l'embriac.La dansa tambdel pelut dimoniamb la reina Esther.Ja no volta l's.He llegit el llibredel Predicador.Deso a poc a pocdintre de la capsatots els meus ninots.Ara he de callar,que no tinc prou fora contra tant de mal.D'un mal tan anticaquesta veu febleno et sabr guarir.En un estany buit,manen el silencii la solitud.Sols queden uns noms:arbre, casa, terra,gleva, dona, solc.Noms frgils motsde la meva llengua,arrel i llavor.La mar, el vell pi,pressentida barca.La por de morir.

DE TAN SENZILL, NO T'AGRADAR

Cansat de tants de versos que no fan companyia-els admirables versos de savis el granexcel.lents-,i de mirar com passa l'emperador tot nu,i de plany del vent, aquest vell adversari, i de l'excs de mi, sense missatge,ara us dir, amb paraules ben clares,amb crit elemental, lluny d'artifici,que vull noms parar-me en el cam,ja decantat amic de l'ltima injustcia,i ajaar-me per sempre, sense recana, mort,damunt la bona terra.

Salvador Espriu

COMPETIC22013 Any Espriu