7/28/2019 20130707016

1/1

LA LECTURA DEL DIUMENGE

DESCANS

s inevitable que les retallades afec-tin la vida quotidiana dels ciuta-dans, per quan arriben al cervelldalguns gestors i els impedeixen

pensar en els ms desfavorits, convertint laciutat en territori hostil, no hi ha excusa. Fa unsdies vaig acompanyar una amiga afectada du-na llarga i injusta malaltia, que es veu obligadaa anar amb cadira de rodes, a fer una sessi derehabilitaci al Centre Hospitalari de Manresa;

que, com molt b indica el seu nom, es tractadun edifici on es presta assistncia a persones,moltes de les quals amb problemes de mobili-tat. Loptimisme generat pel bon servei i les fa-

cilitats del servei de bus adaptat dura benpoc, just fins a tocar de peus a terra per patirles dificultats des del punt on ens ha deixatel transport pblic fins a lentrada de lhos-pital. Lestat de les voreres a banda i bandas lamentable per poder baixar i circular

sense que sencalli la cadira, i la foto seria msapropiada per a un escenari de postguerra queper a un accs a un centre sanitari duna ciutatdel primer mn. Quan has pogut arribar a laporta principal, desprs duna complicadagimcana per un carrer estret ple de bonys i ra-joles esquerdades, et trobes de cara amb unaporta que, en lloc de procedir a lobertura deforma lateral i automtica, cal obrir manual-ment cap enfora; com ho llegeixen, ms difcil

impossible! Dues pesades fulles tobliguen aretrocedir perqu puguin fer la seva funci do-bertura, quan locupant de la cadira, la personaque lacompanya, i el voluntari que en aquellmoment ajuda desinteressadament, han tro-bat la frmula per posar-se dacord tots tres ipoder accedir a linterior del recinte. Suats iemprenyats, no acaba aqu laventura, perqudesprs de superar un entrenament que ensajudaria a superar les proves classificatries

per participar al triatl dels properslmpics, et trobes al davant duna rapossible de pujar si ning no thi ajun recorregut ms complicat que eMnaco i un pendent molt superiocent, que no compleix cap normatiun homenatge a la famlia de larqula va dissenyar i al funcionari de torautoritzar i aprovar, aquestes dues cions difcils dimaginar si no s tra

establiment gestionat per un patroper lAjuntament. Es fa difcil entenpassin aquestes coses, si no s que sables malauradament tamb tenemolt alt de discapacitat, no fsica petal i intellectual, que els hauria dinper gestionar. I si no, que un dia facfeina sobre rodes i que ho provin... trenquen coll i barres, segur que elsde vergonya.

i ha edificis que sempre, o de tanten tant, estan sota sospita. Sotasospita de la nosa, i alg, no se sapben b per qu, es planteja ender-

rocar-los. Tampoc no s ben b per qu aixpassa sovint en aquest pas massa sovint

amb els teatres i altres equipaments culturals.Fan nosa. No sn rendibles, no donen bonaimatge i sembla que qualsevol cosa que shipugui fer ser millor que no pas deixar-los ifer-los lluir, per fora i sobretot per dins ambbons continguts. S, ja se sap que no sn bonstemps ni per fer-los lluir ni per omplir-los decontinguts. Ara Manresa millor dit, alg deManresa t el dit ficat al teatre Conservatori.

Ja se sap, es comena per un dit i sacabaamb lexcavadora. I quan ledifici no hi s,el que shi fa desprs en el seu lloc solenser botigues en franqucia ja no impor-ta tant com el fet dhaver fet desaparixer

un edifici cultural en aquest cas el tea-tre Conservatori que sembla que per

a alguns fa nosa. Nosa? S. Nosa. Di-uen que el teatre Conservatori se-

para el Passeig de la plaa Sant Domnec ide retruc del Barri Antic, abans vell i ara pol-ticament centre histric. Diuen que sense elteatre tot fluir, unes boniques i estndardsbotigues lluiran el temps que avui en dia durael llument de les franqucies i la plaa SantDomnec ser ms gran per fer-hi ms co-ses. Em permeto recordar que tenim una fla-mant plaa Major, gran i espaiosa, i que bsi-cament aquesta ciutat que tant diu defensar elBarri Antic, abans vell i ara centre histric, nola fem servir per a res. Quasi. En parlarem unaltre dia. El rumor de fotre avall el teatre Con-servatori ja t rang de projecte en el nouPOUM i mesvera pensar com, sense debatsen profunditat o en superficialitat, de cop, unteatre fa nosa. Deu ser que la cultura en gene-ral fa nosa. I quan es treu la cultura del mig de

la ciutat traient els equipaments qpossible o deixant-los morir, es mms que uns metres quadrats. Lessn importants, s, per se nobrequen. El seu valor afegit s, dient-hvingut, el valor de la caixa enregist

dels teatres? Quin s el valor real dles biblioteques i els centres culturtura generada, compartida i realitespais culturals a les ciutats dna va les ciutats, i s el que dna sentitdesprs o abans i durant puguem tigues, de copes o de passeig. La cuvalor i un pol datracci en si mategent que no ho veu. Perill. Que ninquivoqui. I els qui governen, menescriuen en un projecte aix amb aun teatre com el teatre Conservatoa terra sense debats, sense estudissultes, sense arguments ms enllfcil carregar-se un teatre i que enlo es guanya vista i es deixa lloc pebotigues deixeu-mho dir, no snVaja, jo no men refiaria.

H

PepGarcia

PROMOTOR I GESTOR CULTURAL

pep@lageneralsl.com

@peplageneral

Posar pals, portes i rampes a les rodes

Quan els teatres fan nosa. Pocs arguments per a tanta nosa

VA, QUEDEM JAS DILLUNSGaldric Sala

JoanBarb

GUIONISTA I AUTOR

TWITTER: @Joan_Barbe

DIUMENGE, 7 DE JULIOL DEL 20136 17

Diuen que sense el teatre Conservatoritot fluir, unes boniques i estndardsbotigues lluiran el temps que avui en diadura el llument de les franqucies