La pericana i l'olleta, el Montca-brer, l'aigua de rius i de rambles,el comerç de la neu, el ball... Els

habitants que viuen entorn de la serrade Mariola no sols comparteixen terri-tori, sinó també una gastronomia, unssímbols, un passat i un patrimoni im-material comuns. No obstant això, lesseues localitats havien establert histò-ricament pocs vincles entre elles pro-bablement per la disparitat administra-tiva d'un territori distribuït entre dosprovíncies i quatre comarques (l'Alcoià,l'Alt Vinalopó, el Comtat i la Vall d'Al-baida). A més, l'absència de concrecióde l'àrea compresa tampoc ajudava enaquesta línia perquè a les set pobla-cions situades dins del parc natural(Agres, Alcoi, Alfafara, Banyeres deMariola, Bocairent, Cocentaina i Muro)caldria incloure'n d'altres com Beneixa-ma, Biar, el Camp de Mirra, la Canyadai Onil fins on arriben els contraforts dela serralada o Beniarrés, Gaianes,Penàguila i Planes amb intensos lli-gams socioculturals.

Primers vinclesEn canvi, la declaració mateixa de

protecció el 8 de gener del 2002 va es-peronar un procés de convergènciaque està generant la posada en marxade diverses iniciatives caracteritzadesper la pluralitat que els atorga el nàixerdes de diferents estrats de la societatcivil, amb la implicació tant de les insti-tucions com de persones i de col·lec-

Els habitants dela Mariolaredescobreixenels seus lligams

Institucions, propietaris i col·lectius de fins a setze

localitats deixen enrere el distanciament històric i

engeguen projectes comuns al voltant de la serra

Mariola. El 4 i 5 d’octubre l’Assemblea dels Pobles

organitza l’Aplec de la Mariola, se celebrarà al

municipi d’Alfafara.

tius. Així, el 17 de setembre del 2005 esprodueix un punt d'inflexió amb la cele-bració del 1r Aplec de danses de la Ma-riola que reuneix des de llavors balla-dors de fins tretze localitats de lacontrada de forma anual i itinerant, ambla intenció de mostrar la dansada tradi-cional de cada indret i, per extensió, "lariquesa cultural existent en l'àmbit de lamúsica i del ball tradicional". A conti-nuació, el 4 de gener del 2009 va arri-bar el torn de l'Institut d'estudis de lesValls de Mariola amb l'objectiu d'agluti-nar les inquietuds d'un conjunt de per-sones interessades en el foment delconeixement de les poblacions de l'à-rea, de defensar el seu patrimoni i dedivulgar-lo. Amb una activitat més bémodesta, l'objectiu de vertebració ro-man viu com demostra l'organitzaciód'un sopar literari d'homenatge a VicentAndrés Estellés el 28 de setembre prò-xim a Beneixama.

Paral·lelament, cal fer constar el nai-xement de dos moviments que partiende l'oposició a sengles infraestructuresprojectades des de la Generalitat Va-lenciana. La Coordinadora d'estudis eò-lics del Comtat que abasteix també l'Al-coià i la Marina Alta quedavaconstituïda el maig del 2004 arran de lapublicació dels avantprojectes i de l'es-tudi d'impacte mediambiental de l'ano-menada Zona 14 del Pla eòlic valenciàmentre que el disseny de l'autovia Vi-llena-Muro el 2007 va promoure la cre-ació de la plataforma ciutadana Salvemla Valleta que advocava tant pel res-

JOSE M. BENEYTO

Panoràmica de Mariola des de la Font . ARCHIVO

Martes, 17 de Septiembre de 201322 el nostre ciutatcomarcas

el nostre ciutat Martes, 17 de Septiembre de 2013 23comarcaspecte i per la conservació de l'entorn naturalde la vall d'Agres com per la millora del be-nestar del veïnat. Per tant, el foment dels lli-gams ludicoculturals i la preocupació per lesamenaces sobre el patrimoni mediambientalreforçat per un sentiment de manca d'inver-sions van encendre una flama que ha présdefinitivament els darrers mesos.

Les noves iniciativesLes institucions públiques s'han sumat a

aquesta tendència amb la creació de l'Asso-ciació Serra Mariola el juny del 2012 que estàoberta també a la iniciativa privada. La pro-moció turística, la creació de riquesa i d'ocu-pació o la protecció dels recursos i dels va-lors del territori són alguns dels fins establertsals seus estatuts i a hores d'ara compten jaamb una pàgina web (serramariola.org) ambinformació per a visitants i estan presents ales xarxes socials per tal de difondre els prin-cipals esdeveniments socials, culturals i fes-tius dels seus integrants. Igualment, els seusresponsables estan treballant en el dissenyd'una aplicació mòbil al servei dels turistes.

Un altre sector que ha emprés el camí pera establir "una sòlida unió" són els particularsamb parcel·les en el parc natural que com-prenen un 85% del total de la superfície pro-tegida. En aquest cas, "els entrebancs del'administració i la preocupació davant els in-cendis" com el de l'estiu passat figuren entreels motius esgrimits tal i com va quedar pa-lesat durant l'acte de presentació que va te-nir lloc el 15 de juny passat a Bocairent. Ac-tualment, l'agrupació de propietaris és ja unarealitat amb una junta gestora que està per-filant els estatuts al mateix temps que ultimenuna campanya per a promoure el respecteals seus terrenys durant l'imminent períodede recollida de bolets.

Finalment, la tercera iniciativa generada a la

Presentat el programadefinitiu de l’Aplec

L'Assemblea dels Pobles de la Mariola ha presentat el pro-grama definitiu per al 1er Aplec de la Mariola. El programacompta amb activitats de tot tipus i per a totes els públics,sempre reivindicant una serra sense incendis, i que farà d'Al-fafara la capital cultural de la Mariola els pròxims 4 i 5 d'oc-tubre.

Des de l'Assemblea han informat que el programa "respona la necessitat de reivindicar una Serra lliure d'incendis i ambuna intervenció forestal responsable, així com a la necessi-tat de mostrar el divers món associatiu que conforma lesnostres comarques i els nostres pobles".

El divendres 4 d'octubre s'iniciarà l'Aplec amb la lectura delManifest, un sopar popular a la fresca i diversos concerts.Entre les activitats del dissabte trobem tallers i jocs infantils,exhibició de Pilota Valenciana, danses, gastronomia tradi-cional, correllengua, fireta d'entitats i productes artesanals,una xerrada sobre incendis forestals a càrrec de la Coordi-nadora d'Estudis Eòlics del Comtat, i una taula redona ambla participació de La Carrasca, Acif, Arrel i Mariola Verda, en-tre altres participants. Ambdós dies tancaran les activitatsels concerts, que correran a càrrec d'ESiR, El Diluvi, Badok,Perifèrics, Odi, Karraska'l, Inèrcia, Barbaritats, Auxili, Tropicli-torianes o Faraona Sistema de Sonats, entre altres.

L'Assemblea ha mostrat la seua satisfacció davant "un pro-grama farcit d'activitats, fruit de l'esforç de totes les perso-nes implicades i gràcies a les quals l'Aplec serà una realitat"han manifestat els i les organitzadores.

A més, el col·lectiu juvenil d'Agres i Alfafara, Joves de laSerra de Mariola, va presentar l'Aplec aquest divendres, 13de setembre, al patronat d'Alfafara, seguit d'un sopar popu-lar i animats per la música d'ESiR i Faraona Sistema de So-nats.

4 i 5 d’0ctubre

zona és l'Assemblea dels pobles de la Ma-riola que iniciava la seua trajectòria les últi-mes setmanes amb la finalitat d'organitzar ca-da any un aplec de forma totalmentautogestionada i sense cap vincle polític nisindical com el que acollirà Alfafara el primercap de setmana d'octubre. Col·lectius comSerrella de Banyeres de Mariola i l'Espigolàde Bocairent; organitzacions com el CasalJaume I d'Alcoi, Joves amb Compromís del'Alcoià i el Comtat i la Coordinadora pel va-lencià del mateix àmbit, i formacions musicalscom Inèrcia, el Diluvi o la colla de dolçainersRudimentària i Pandorga d'Onil han resposta la crida llançada pels Joves de la serra deMariola per dur endavant aquesta proposta.

Precisament, el jovent d'Agres i d'Alfafaratambé ha promogut un voluntariat mediam-biental durant aquest estiu, circumstància queno s'havia donat encara a aquests municipis.

Així doncs, sembla que els habitants de laserra de Mariola hagen redescobert els lli-gams que els uneixen i han passat a l'accióper tal d'enfortir-los, al mateix temps que va-loritzen una àrea que forma part de l'imaginaricol·lectiu valencià. La perspectiva oberta delsplantejaments iniciats i la varietat d'actorsexistents demostra la potencialitat d'un terri-tori que vol fer de la necessitat, virtut. De l'èxitd'aquestes propostes dependrà el seu futur iel Nostre Periòdic pretén contar-ho i oferir-losun altaveu amb el que conèixer la seua veu.

Aplec de danses celebrat a Bocairent.