revista · 2014-05-13 · La cosmètica dental, desembre 2011 costi el que costi? Revista COEC 158...

LArevistaCOECD E S E M B R E | 2 0 1 1 | 1 5 8

www.coec.cat

Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya

Junta de Govern. Carta oberta del President | Experiència professional. Trucs, truquets i trucots |

Síndromes de dolor craniofacial | Set recomanacions per tenir cura dels ulls |

Ortodòncia accelerada amb corticotomies | Les normes específiques de qualitat en el sector dental |

Noticiari | Premsa i odontologia | Serveis | Notícies d’empresa

Nova normativa europea per a l’emblanquiment dental!Editorial i pàgina 48

DIRECTORSCARLOS LEÓN PÉREZVÍCTOR MEDRANO JOSEP

COMITÈ EDITORIALJOSEP LLUÍS NAVARRO MAJÓJOSEP M. CLEMENTE SALA

DIRECTOR EXECUTIUEULÀLIA XIMENIS CAAMAÑO

EDITACOL·LEGI D'ODONTÒLEGS I ESTOMATÒLEGS DE CATALUNYATravessera de Gràcia, 93-95 08006 BARCELONATEL. 93 310 15 55 / [email protected]

SEUS COL·LEGIALSC.O.E.C.Travessera de Gràcia, 93-95 08006 BARCELONATel. 93 310 15 55 - Fax 93 310 63 99JUNTA PROVINCIAL DE GIRONARonda Pare Claret, 43 1r. 2ª - 17002 Girona Tel. 972 21 05 72 - Fax 972 48 64 [email protected] PROVINCIAL DE LLEIDAAv. Blondel, 54 edif. Catalunya - 25001 LleidaTel. 973 27 58 25 - Fax 973 28 31 [email protected] PROVINCIAL DE TARRAGONAPau Casals, 11 2-2 - 43003 TarragonaTel. i Fax 977 24 55 [email protected]

DISSENY i MAQUETACIÓESTUDI TONI INGLÈSwww.toni-ingles.com

PUBLICITAT/COMERCIALELISABET SOLER [email protected]. 93 310 15 55 / Ext. 460

IMPRESSIÓLITOSTAMP, S.A.: Perú, 14408020 Barcelona / TEL. 93 307 89 89

DIPÒSIT LEGAL: M.37.546-1987S.V.R.: 573ISSN: 1138-0071

CONSELL EDITORIAL

LArevistaCOECd e s e m b r e | 2 0 1 1 | 1 5 8

www.coec.cat


4Editorial

• La cosmètica dental, costi el que costi?6Junta de govern

• Carta oberta del President del COEC a la col·legiació

• Activitats novembre i desembre 201110Vida col·legial20Espai Coec, l’espai de formació• Activitats de novembre i desembre24Exercici professional

• Trucs, truquets i trucots en odontologia pràctica

• Síndromes de dolor craniofacial. Tipus, causes i enfocament terapèutic

• 7 recomanacions per tenir cura dels ulls

• Nous paradigmes en ortodòncia quirúrgica i cirurgia ortognàtica: ortodòncia accelerada amb corticotomies

• Les normes específiques de qualitat en el sector dental

48Noticiari54Noticiari / Premsa i odontologia60Serveis col·legials64Serveis solidaris66Biblioteca68Agenda

• Curs acadèmic 2011-201272Notícies d’empresa

Els articles publicats expressen l'opinió dels seus autors.Tira

tge:

5.0

00 e

xem

plar

s /

Impr

ès e

n pa

per

ecol

ògic

La cosmètica dental, costi el que costi?

dese

mbr

e 20

11

Rev

ista

CO

EC 1

58

4

Editorial

A Espanya, l’emblanquiment ha passat de ser unprocediment poc conegut a popularitzar-se, ambla creença que tothom pot emblanquir-se lesdents d’una manera senzilla.

El fet que molts facultatius seleccionin una tècni-ca ambulatòria o bé deleguin aquest tipus detractaments als seus higienistes, ha pogut ajudara que el pacient percebi el tractament com unapràctica senzilla. No obstant això, cal deixar clarque deleguem sota la nostra estricta supervisió.

L’emblanquiment dental va aparèixer als EUA a mitjan dels anys 90. L’emissió de programestelevisius, on simplificaven i —fins i totm’atreviria a dir— banalitzaven els actes no tansols odontològics, sinó també mèdics i estètics,va produir que tractaments estètics i cosmèticsesdevinguessin una moda.

ASSESSORIA JURÍDICAANA FERNÁNDEZ HANRATH [email protected] / Ext. 431JESÚS ANDREU ESCARTÍN [email protected] / Ext. 430RUBEN AZNAR [email protected] / Ext. 432JOSÉ FÉLIX ALONSO-CUEVILLAS I SAYROL [email protected] / Ext. 433

TRESORERIAANA MARTÍNEZ MOYA [email protected] / Ext. 420OLGA FERRER MONTILLA [email protected] / Ext. 421

SECRETARIACARMINA ABAD HEREDIA [email protected] / Ext. 414

CAP DE SECRETARIAMARIA LLUÏSA MOYA [email protected] / Ext. 411

INFORMÀTICA EVA AGUILÓ GARCÍA [email protected] / Ext. 412

CURS ACADÈMIC - FORMACIÓCARMEN RIBAS BONET [email protected] / Ext. 402

BIBLIOTECAMYRIAM NADAL SOLER [email protected] / Ext. 404

PUBLICACIONS I PREMSAEULÀLIA XIMENIS CAAMAÑO [email protected] Ext. 410

PUBLICITAT/COMERCIALELISABET SOLER GOMIS [email protected] / Ext. 460

RECEPCIÓFRANCESCA SUÁREZ CANO [email protected] / Ext. 400

ATENCIÓ COL·LEGIAL

Recentment, la Directiva Europea ha modificatl’ús i la dispensació dels productes emblanqui-dors, la qual cosa podeu consultar a l’interiord’aquesta revista. La dispensació de productesque continguin entre el 0,1% i el 6% de peròxidd’hidrogen, l’hauran de prescriure exclusivamentels odontostomatòlegs i dins un centre o clínicadental sota la nostra supervisió i criteri. Aixídoncs, la pregunta que sorgeix immediatamentdesprés de llegir la normativa és: què succeeixamb els productes amb una concentració major ique tan bé ens funcionen? Bé, tot fa suposar queen un termini no superior a un any acabaranessent retirats del mercat, llevat que es procedei-xi a una revisió de la Directiva, cosa que espe-rem que passi ben aviat.

Fa poc, a Barcelona, han aparegut centres que esfan denominar cosmètics i que publiciten tracta-ments emblanquidors, els quals garanteixen al100% que no provoquen sensibilitat, que no fanmalbé les dents i que no contenen peròxids.

Editorial

5

Quin producte pot degradar els pigments emma-gatzemats a les dents i alhora que produeixi unemblanquiment sense que contingui peròxidd’hidrogen? I encara més, quin producte no téefectes adversos i sembla gairebé miraculós?Sense cap mena de dubte, l’aparició d’aquesttipus de “pràctiques sobre les dents” són actesodontològics i, per consegüent, considerem quenomés un facultatiu és qui pot i qui ha de realitzar-los.

El Col·legi s’ha posat en contacte amb el Depar-tament de Salut per informar-lo de l’existènciad’aquests centres que no estan registrats com aclínica dental, així com també de l’activitat quehi desenvolupen, però ara per ara encara no hemobtingut cap resposta. Esperem poder seguirinformant-vos de l’estat del procés d’aquests cen-tres i dels productes que utilitzen. També usdemanem des d’aquestes línies que si teniu algu-na informació de centres on s’efectuïn aquesttipus de pràctiques, ho comuniqueu al Col·legi,

PRESIDENTJOSEP LLUÍS NAVARRO MAJÓ

VICEPRESIDENTSCARLOS SERRA DE FORTUNY

PERE SIQUÉS JOFRÉ(PRESIDENT DE LA J. PROVINCIAL DE GIRONA)

RAMON ROSELL JUVILLÀ(PRESIDENT DE LA J. PROVINCIAL DE LLEIDA)

JESÚS ALBIOL MOLNÉ(PRESIDENT DE LA J. PROVINCIAL DE TARRAGONA)

SECRETARIJOSEP M. CLEMENTE SALA

TRESORERALBERTO PÉREZ-PORRO LÓPEZ

COMPTADORFRANCISCO IGLESIAS CAMIÑA

VOCALSPABLO ECHARRI LOBIONDOFRANCESC MATAS ESTANYSILVIA CARDONA ALTÉS

COMISSIÓ ASSESSORAVÍCTOR MEDRANO JOSEPCARLOS LEÓN PÉREZ

GERENTFCO. JAVIER CABEZA LORIENTE

LLETRAT ASSESSORJOSÉ FÉLIX ALONSO-CUEVILLAS SAYROL

JUNTA DE GOVERN

dese

mbr

e 20

11

Rev

ista

CO

EC 1

58

bé via administrativa o mitjançant una seccióespecífica que s’ha incorporat en el fòrum delweb del COEC, la qual cosa permet una via decomunicació directa i àgil.

Crisi significa moment d’oportunitats, i algunsempresaris ho saben, però no pas jugant amb lasalut oral dels nostres pacients, costi el que costi.És el moment de defensar allò que ens pertany.

Carlos LeónVíctor MedranoCodirectors de La Revista COEC

6

Benvolgut/da col·legiat/da,

Amb l’entrada del nou any 2012, vull comunicar-te una bona notícia per al nostre col·lectiu, des-prés que s’hagi finalitzat un exercici complicat peral Col·legi.

La Junta, després de patir un any marcat pels anò-nims dirigits a familiars, a la Junta i als col·legiats;pel robatori d’ordinadors personals, així com l’ac-ció de pirates informàtics als nostres comptes decorreu electrònic i de robatoris informàtics a lesnostres consultes; per cartes a totes les institu-cions públiques amb l’intent clar de desprestigi, téla satisfacció d’informar-vos que l’acomiadamentde l’exgerent ha estat procedent.

Em permeto de presentar-te part de tot el procésjudicial que s’ha viscut en el COEC, tot plegat ambla prudència que ens permet el fet que la sentèn-cia encara no és ferma, ja que en el moment d’es-criure aquestes ratlles encara pot ser recorreguda.

El procés judicial ha seguit el seu curs, lent, peròimplacable. Cal destacar que ens enfrontem a unprocés penal presentat per l’actual Junta deGovern contra l’exgerent per apropiació indegudai un altre laboral presentat per aquest contra elCOEC, en considerar que havia estat acomiadat deforma improcedent. En ambdós casos, l’Assem-blea Col·legial Extraordinària va aprovar per majo-ria que es portés a judici l’exgerent i que s’arribés

fins a les últimes conseqüències investigant el querealment ha succeït.

La sentència de la jutgessa laboral deixa clar elsfets: l’acomiadament és procedent perquè quedaprovat que es va actuar dins del termini legal a par-tir del moment en què el President va tenir conei-xement de les activitats delictives, el 13 de desem-bre, quan se li va comunicar que no hi haviaeconomia per pagar les nòmines i que hi havia fac-tures irregulars.

Fets provats a la sentència “sic”

«En particular, se ha podido comprobar que Usted,abusando de la confianza depositada en su día porla Entidad y prevaliéndose del cargo del Gerenteque ha venido ocupando en la misma ha llevado acabo reiteradamente y con ocultación, toda unaserie de actuaciones irregulares realizadas de unaforma fraudulenta.»

«En conclusión, los hechos anteriormente descritosconstituyen una muy grave transgresión de la buenafe contractual, un abuso de confianza y deslealtadcon la Entidad, por cuanto Usted ha incumplido deforma consciente y voluntaria, las obligaciones quele eran propias…. defraudando la confianza que laentidad había depositado en usted.»

«El actor era quien daba instrucciones a la jefa deadministración y a la contable siendo él quien

desembre2011

Rev

ista

CO

EC15

8

Carta oberta del Presidentdel COEC a la col·legiació

Junta de govern

Junta de govern

7

autorizaba adelantos de salarios a los trabajado-res, incluido a si mismo, sin intervención del Pre-sidente ni del tesorero de la entidad.»

«Se ha podido constatar que mediante apuntescontables ha ido rebajando la deuda contraída porusted para con esta Entidad “anticipos de remune-ración”… cancelando la deuda, sin realizar nin-gún ingreso de fondos, limitándose a compensar ladeuda, indebidamente y con ocultación mediantela liquidación de facturas emitidas por sociedadesque se encuentran bajo su control.»

Fins aquí els fets provats per la sentència. Des delmoment en què se li va comunicar a la Junta deGovern una sospita de mala gestió, es va demanaruna auditoria externa investigadora del possiblefrau. Cal dir que pocs dies abans l’exgerent haviaconvençut tota la Junta de Govern que teníem unsuperàvit de 500.000 euros, circumstància queconsta en la seva defensa i que era, a la llum delsfets, falsa.

Quan vam tenir la certesa dels fets delictius, vam aco-miadar el gerent d’acord amb les indicacions delsadvocats externs i vam interposar una querella penal.

El judici laboral va ser ajornat la primera vegadaper “sic”; «… petición de la parte actora (exgeren-te)… no constar los testigos debidamente citados.»« Y por no haberse recibido de la Tesorería de laSeguridad Social el informe de vida laboral reque-rido.» És a dir, que un dels motius va ser que nos’havien presentat dos testimonis de la part actoraa l’hora d’estendre’s l’acta de suspensió.

Per segona vegada, es va ajornar per la pressió delsadvocats i del secretari del jutjat d’arribar a unacord. Oferien al COEC una opció de pacte per275.000 euros. Sabíem que en aquest momentpodien ser provats 500.000 euros de suposada sos-tracció i per això es va prendre l’acord que atesala importància d’una decisió com aquesta, fos totala col·legiació mitjançant una assemblea qui hodecidís. L’Assemblea va decidir anar a per totes iaclarir el que en realitat ha succeït.

Al present, i a la llum de la sentència que s’hamostrat anteriorment, queda clar que la Junta va

ser enganyada, d’una manera contínua, amb factu-res falses i factures de proveïdors per a actuacionsque mai van ser realitzades i difícils de detectar.

Pel que fa al plet penal havia estat ajornat, peldescobriment de més irregularitats per part delsauditors del COEC i la seva presentació al jutjat. Eldia 19 de desembre es va prendre declaració penalal Sr. Geli. Ara preparem la nostra compareixençai declaració.

La Junta de Govern, davant d’aquesta situació,continua treballant sense parar, i ha contractat unnou gerent seleccionat per una empresa externa.Amb la seva anàlisi i amb la tasca de tots elsmembres de la Junta estem, un cop examinada l’e-conomia real, portant a bon port el Col·legi, i hoestem aconseguint.

Han dimitit membres joves de la nova Junta guan-yadora, per la pressió externa que els implicavaamb la gestió anterior, però hi han restat els mésjoves que, rebutjant les pressions, han treballat itreballen des del primer moment i molt per alCOEC. Les activitats pròpies del COEC, que no sónsolament econòmiques, han continuat gràcies a latasca de tots al nivell requerit.

S’ha creat, a petició de la Junta de Govern, unacomissió de control i aclaridora de l’economiacol·legial, independent, i constituïda per membresdesignats a través de les institucions catalanes icol·legiats que, d’una manera lliure, s’hi han apun-tat i han estat admesos segons les condicions de lamateixa comissió.

Aquesta comissió ha d’aclarir l’economia col·legialque l’anterior gerent tenia segrestada. Quan l’As-semblea aprovi els comptes col·legials, aleshores,i no abans convocarem eleccions.

El fet de sortir en els mitjans de comunicació creael dubte sobre la nostra honestedat. Resta en laconsciència dels acusadors el dany irreparablecausat. No descartem accions.

Josep Lluís Navarro MajóPresident del COECGener, 2012

desembre2011

Rev

ista

CO

EC15

8

dese

mbr

e 20

11

Rev

ista

CO

EC 1

58

8

Junta de govern

Activitats novembre i desembre 2011Josep M. Clemente Sala, secretari

2 novembre

■ El Dr. Navarro, vicepresidentde la sectorial de Salut del’Associació Intercol·legial deCol·legis Professionals, convocauna reunió a la seu del COECamb els representants del sectorSalut, a la qual assisteixenpsicòlegs, fisioterapeutes ilogopedes.

7 novembre

■ Reunió de la ComissióDeontològica, amb l’ordre del diasegüent: citació d’un col·legiatper comentar l’article publicat aLa Vanguardia el passat mes dejuny; consentiments informats:revisió emblanquiments dentals;preus de tractaments amb ofertesi publicitat; judici en què eldemandat és Vital Dent.

■ Reunió de la Comissiód’empresaris per preparar lapropera convocatòriad’assemblea d’assegurancesoberta a tots els col·legiats.

29 novembre

■ El Dr. Navarro assisteixinvitat al Paranimf de laUniversitat de Barcelona percommemorar l’acteinstitucional i acadèmic de lacreació ara fa 25 anys de laFacultat d’Odontologia arrel dela promulgació de la Llei sobreodontòlegs i altres professionalsdel món de la salut dental.■ Presentació del projecte“Somriures solidaris” a la JuntaProvincial del Col·legi deGirona, amb la presència del seupresident, Dr. Pere Siqués Jofré.

5 desembre

■ Reunió de Junta Permanent.

12 desembre

■ Reunió de Junta Permanent.■ Reunió de la ComissióDeontològica, amb l’ordre del diasegüent: revisió de consentimentsinformats; resposta dels centresd’emblanquiment dental; fòrumsdentals on els pacients comprendirectament els productessanitaris (implants); reunió ambnous col·legiats; relació ambMapfre i resolució de queixes;relació de llistats de pèrits.

14 novembre


17 novembre

■ Reunió de l’AssociacióIntercol·legial de Col·legisProfessionals de Catalunya.

21 novembre


24 novembre

■ Vista oral Jutjat Social peltema de l’acomiadament del’exgerent del Col·legi.

28 novembre


Parlament del Dr. Navarro a la commemoració de l’acte institucional iacadèmic de la creació ara fa 25 anys de la Facultat d’Odontologia.

dese

mbr

e 20

11

Rev

ista

CO

EC 1

58

10

Junta de govern

13 desembre

■ Assemblea general ordinàriade l’Associació Intercol·legial deCol·legis Professionals deCatalunya, amb l’ordre del diasegüent: informe sobre les novesincorporacions a l’Associació;examen i aprovació, si escau, dela gestió de la Junta Directiva ide la proposta de pressupost i dequotes per a l’exercici 2012; tornobert de paraules, i nomenamentde tres interventors per al’aprovació i signatura de l’acta.

■ Reunió d’assegurances obertaa tots els col·legiats, ambl’ordre del dia següent: Tema:“VERS UNA ASSEGURANÇACOL·LEGIAL. La necessitat d’unsistema propi de captació depacients” Punts per tractar:Pòlissa dental d’AECAD(Associació EmpresarialClíniques Dentals deCatalunya); targeta dedescompte col·legial, i propostade creació d’un sistema dequalitat basat en criteris clínics.

15-16 desembre

■ Assemblea general ordinàriaa Madrid, amb l’ordre del diasegüent: qüestions prèvies;actes; planificació política iprevisió pressupostària per al’any 2012 propostes per partdel Comitè Executiu;especialització odontològica;títol de dentista especialista delConsell General; informe ipropostes d’acord decomissions del Consell Generali delegats en associacions a quèpertany el Consell General;informes i propostes d’acord deconsellers de l’assemblea;

informes i propostes d’acord delcomitè executiu; propostad’aprovació de pressupostos ireglament d’execuciópressupostària de 2012;assumptes de tràmit, i precs ipreguntes.

19 desembre

■ Ple de Junta de Govern, ambl’ordre del dia següent: Lecturai aprovació, si escau, de l’actaanterior; informe President;informe Secretari; informeJuntes Provincials, i assumptesde tràmit.

El Col·legi ara més aprop dels col·legiats■ Intensifiquem la comunicació,més ràpida i directa, via web,correus electrònics i sms.

■ Reduïm els enviaments percorreu ordinari en paper, llevat dels estrictament obligatorisper temes legals.

Si no reps informació del COEC, contacta amb la secretaria del Col·legi i actualitza les teves dades.

[email protected] 310 15 55

Vida col·legial

dese

mbr

e 20

11

Rev

ista

CO

EC 1

58

12

Vida col·legial

El passat dia 20 d’octubre es vacomplir un any des de la defunciódel Dr. Pere Carol Murillo.

En homenatge a la dedicacióque el doctor Carol va dedicar

a la professió i com a exponent

HOMENATGES

Homenatge al Doctor Pere Carol i Murillo en el1r aniversari de la seva defunció

d’una brillant generaciód’odontòlegs, el seu nebot, eldoctor Joan Rossell va prepararun sentit audiovisual querepassava la trajectòriaprofessional del Doctor Carol tanta l’hospital de Sant Pau entasques docents com a la sevapràctica professional a la sevaconsulta i al CAP de Manso. ElCol·legi d’Odontòlegs va cedir unespai habilitat perquè les prop de30 persones que van acudir al’acte, poguessin compartir lesvivències passades amb el Dr.Carol i gaudir d’un senzillpiscolabis organitzat per la sevafamília. En honor a la sevamemòria, sempre serà recordatcom un gran professional i unaexcel·lent persona ■

CAMPANYES

Curs de diagnòstic del càncer oral 2011

El proppassat 11 de novembreva tenir lloc a les

instal·lacions del COEC el Cursde diagnòstic i prevenció precoçdel càncer oral que es varealitzar en el marc de la Campanya de Detecció Precoçdel Càncer Oral 2011.

Enguany, cal destacar queaquest curs va comptar amb unaparticipació de més de 100professionals ■

COMISSIONS

Es crea una novacomissiódeontològicacol·legial

El passat 7 de novembre vatenir lloc la primera reuniód’aquesta nova comissió.

Està constituïda pelsmembres següents: Silvia

Cardona, Carlos León, FranciscoGüerri i Josep M. Clemente,amb els assessors jurídics, JoséFélix Alonso Cuevillas i Jesús L. Andreu. Pel que fa als temesque es van tractar, cal remarcarels referents a la revisió delsexpedients disciplinaris, ladenúncia sobre centres estèticsque practiquenemblanquiments dentals i lacorresponent queixa d’aquestapràctica davant el Departamentde Salut, i la decisiód’actualitzar els consentimentsinformats ■

dese

mbr

e 20

11

Rev

ista

CO

EC 1

58

14

Vida col·legial

Tuvimos la suerte de conocerte,de trabajar contigo, de

formarnos casi al mismo tiempobebiendo de las mismas fuentes dela Ortodoncia. Compartimosinquietudes, dudas, temores yalgún mal momento pero tambiénalegrías y felicidad, no sólo en elcampo profesional, sino también enel campo privado y familiar.Tuvimos la suerte de compartirinolvidables momentos llenos decompañerismo, sonrisas y risas,conociendo tu divertido yparticular humor. Te escuchábamostus vivencias de infancia en Ribesde Freser y las innumerables ydivertidas anécdotas de tu vida deestudiante de Medicina yEstomatología en el Colegio Mayorde la calle Urgell, con tu amigo delalma Ramón Perera; anécdotas quenos conocíamos de memoria peroque no nos cansábamos de oír unay otra y otra vez.

Tuvimos la suerte de conocer atu adorable y adorada esposaIsabel, que ha vivido pendiente deti en todo momento hasta el final.Vimos llegar a este mundo a tus

IN MEMORIAM

Jordi Vilarrasa Adam (1958-2011)Se nos hace muy difícil pensar que Jordi ya no está entre nosotros…hasido todo tan rápido…cuatro meses viendo como tu amigo se vamarchando sin poder hacer nada para evitarlo. Qué última lección nosdio. Se fue sin ruidos, con discreción, igual que toda su vida. Se marchóen casa rodeado del amor y calor de lo que más quería en este mundo,su familia.

hijos Jordi y Xavier a los que tantoquerías. Ellos están siguiendobrillantemente tus pasos en estaprofesión que amabas profundamente.

Tuvimos la suerte de compartirtu inquietud y curiosidad por losúltimos avances de la especialidadque siempre nos animabas adesarrollar.

Tuvimos la suerte de recibir tucariño y disfrutar de tu amistad,algo que tenía un valor primordialen las coordenadas de tu vida. Asímismo compartimos tu rectitud,honestidad y la escala de valorescon los que gobernaste tu vida.

Es por estas cosas y muchasque se quedan en el tintero queestamos agradecidos por habertenido la suerte de encontrarnoscontigo, querido amigo, en estemundo y es por esto que:“trobarem a faltar el teusomriure…” ■

J.Ignacio BlasiJoaquín ColomerAntonio Ruiz

dese

mbr

e 20

11

Rev

ista

CO

EC 1

58

16

Vida col·legial

IN MEMORIAM

En la pèrdua de la Dra. Isabel Retana (1946-2011)El dia 1 d’octubre de 2011 va deixar d’estar entre nosaltres la Dra. Isabel Retana Castán. Davant d’aquesta pàgina en blanc, tinc unasensació de llibertat d’evocació i una necessitat d’escriure sobre ella..

La notícia, l’any 2008, de la greumalaltia d’Isabel Retana, a qui

els seus familiars més propersanomenaven “Pibe”, i de les sevesintervencions, ja ens va omplird’inquietud, però en aquella ocasió,la seva recuperació va ser total.

Ha passat el temps i ara ens hacolpit la trista i inesperada nova delseu trànsit.

La cultura de la mort entrenosaltres no hi és present, generauna certa aversió i evitemespontàniament evocar-la. Quanaquesta es presenta amb la partidad’un ésser estimat, encara resultamés sorprenent i dolorosa.

Aquest és el sentiment que, entots els qui la coneixíem iestimàvem, ens ha generat lapèrdua de la Isabel.

Els qui estàvem propers a ella,sospitàvem amb temor i preocupacióque una complicació podriaesdevenir però, quan li ha arribat, enaquell moment faig un pensamentenrere, evoco les vegades que vamcoincidir a la vida quotidiana i a laprofessió i sento la necessitat deplasmar un record per a ella,persona que al seu pas per aquestaterra, ha deixat una empremtaindeleble en les nostres vides.

Abans d’entrar en contacte ambla Isabel, ja tenia coneixement del’existència de la seva família a lanostra ciutat, ja que durant la mevajove adolescència un bon amic decasa a qui jo professava un granafecte, el Sr. Julián Casanova Izuel,cosí de la seva mare, ja ens parlavadel parentiu que tenia amb lafamília anomenada Retana.

La Isabel va perdre el seu pare, elDr. Retana, essent molt jove i laseva mare Nieves, va desplegar,amb una solitud i valentia fora delcomú, l’educació de les seves tresfilles petites: Adela, Nieves i Isabel,portant endavant la família, que eraper a ella, coratjosa mare, laprioritat de la seva existència.

Va conservar amb romanticismerespectuós l’antiga consulta on elseu espòs havia exercit l’especialitat

de l’ortodòncia amb caire exclusiu,especialitat inèdita en la seva època,ja que coincideix en la persona delDr. Retana el fet d’haver estat elprimer professional que es vadedicar a l’ortodòncia a Barcelona.

En l’esdevenir dels anys, pel fetd’haver estat dins de la professió,ens vàrem creuar amb la Isabel, i al’Hospital Infantil de Sant Rafaelhem conviscut un quart de segletreballant en el Servei d’Ortodòncia.

La seva filla Bea, actualment unaprofessional excel·lent, va ser per aella el centre de la seva existència ien graduar-se, va poder gaudir de laseva companyonia professionaltreballant juntes a la clínica. Enaquesta època va poder gaudirimmensament amb Bea el fet depoder traspassar-li tot el contingutcientífic i humà que tenia acumulat.

Afortunadament, per la Isabelaquesta experiència va poderarribar a assolir-la i penso que vaser per a ella un regal del cel elpoder exercir-la.

Àvia amantíssima dels dos nétsque la seva filla Bea li ha donat: enRoc, de 5 anys i l’Ona, de 3 anys imig, ha pogut gaudir tambéd’aquesta experiència inefable, jaque li varen portar la llum i lafelicitat més extrema en els darrersanys de la seva vida.

L’evocació de la Isabel és moltintensa, ja que com a persona i coma professional vaig tenirl’oportunitat de comprovar ambregularitat la seva vàlua personal,l’empatia, la generositat il’abnegació que va exercir al llargde la seva existència.

No és moment per desglossartots els mèrits de la persona seriosa

i solvent que sempre va ser.La seva professió la portava als

gens, ja que el seu pare,ortodontista, tenia un cosí germàque era catedràtic d’Ortodòncia al’Escola d’Estomatologia, a Madrid.Aquest era el Professor Dr. JuanMañes Retana.

Va estimar la seva feina i la vaprodigar amb un excel·lentcontingut científic, acompanyant-lad’un plus d’humanitat i empatiapels seus pacients, que laconvertien en excepcional.

En l’interval de temps que untractament suposa, tots els qui vantenir la fortuna de ser tractats perella, van acabar amb uns llaçosd’afecte permanents. Amb el seucaràcter alegre i obert, tots els quila van conèixer, pacients,col·laboradors i amics, recordenamb gratitud, les estones viscudesamb ella, ja que combinavasàviament la seva faceta científicaamb la humana, d’una manera quela transformava en una personainoblidable en les seves vides.

Va tenir una dolença dura i llargal’any 2008 amb repetidesintervencions, de les quals es vaanar recuperant però finalmentl’any 2011, va aparèixer una novapatologia, inesperada i d’extremagravetat, que amb pocs mesos la vaportar al tristíssim desenllaç.

Tot ho va assumir amb uncoratge fora del comú. Essentperfectament conscient de lagravetat del seu pronòstic, no vaadoptar una actitud negativa i vaestalviar, als qui la rodejaven, laconnotació de tristesa i d’acabamentde la vida que amb tota seguretatintuïa que podia ser pròxim.

Hem perdut una persona en unmoment de la seva cronologiaexistencial que no tocava.

La tendresa i l’amor que la varenrodejar en els últims moments de laseva vida, portada amb delicadesa itacte pels seus éssers estimats, vanaconseguir en la Isabel un trànsitd’aquesta terra al camí dels àngelsamb el vertader bàlsam de l’amor.

La pèrdua d’una companya ambla valentia i discreció amb què hova afrontar ens demostra que la“Pibe” que, també, vol dir “petita”era, veritablement un ésser moltgran ■

José Carrière

dese

mbr

e 20

11

Rev

ista

CO

EC 1

58

18

Vida col·legial

Apreciat Sr. President:Em dirigeixo a vostè com a

màxim responsable de la nostrainstitució.

L´últim mes he hagut de fer unaselecció de personal per taldíncorporar personal auxiliar a lameva clínica dental.

La qüestió és que ha estat moltdecebedor comprovar comcompanys/es nostres que hanfinalitzat la carrera dÓdontologiaaquests darrers anys, cansats de notrobar feina, estan buscant feina

com a auxiliars de clínica. On ha arribat aquesta professió?

Realment el Col·legi no pot fer-hires?

En els darrers 15 anys s´ha mésque duplicat el nombre decol·legiats i el nombre de novesclíniques dentals no paradáugmentar. Fins on hem dárribarperquè es comenci a regular elnombre de professionals i clíniquesdentals dácord amb lófertaexistent?

Es pot fer una limitació de

clíniques per municipis com passaamb les farmàcies?

És veritat que els professionalsestan molt ben formats, però dequè ens serveix si molts déllsacaben marxant a fora?

És una llàstima comprovar comes va saturant lóferta de serveisdentals en una realitat de mercaton cada dia disminueix lademanda.

En espera de la seva resposta,rebi una cordial salutació.

Dra. Montse Granollers i TorrensCOEC núm. 2.621Esplugues de Llobregat, 17 dóctubre de 2011

BÚSTIA

El Col·legi i la plètora professional

Benvolguda Dra. MontseGranollers,

La plètora professional és unarealitat: el nombre de col·legiatss’ha aturat, ja que no es col·legiensi no troben feina, la qual cosa ésindicatiu del que està passant. Java passar a medicina, als anys 80,quan els metges feien de visitadorsmèdics.

D’aquí a uns anys,probablement faltin dentistes,quan el nombre de jubilacionss’iguali al de noves col·legiacions.Ara es jubilen molt pocs encomparació amb els que surten deles facultats. A més, la crisi fa quees vagi menys a les consultes, demanera que la col·legiació de nousprofessionals es reté.

Una de les polítiques que hemaplicat amb la màxima contundènciaés la pressió sobre els rectorsperquè no s’obrin noves facultats a

Catalunya. Aquest és el cas deGirona, Vic i l’Autònoma, amb elsquals hem arribat a ser fins a pesats.

El que no podem evitar és quecatalans estudiïn a fora i tornin, oque dentistes comunitaris o sud-americans vinguin al queconsideren terra de promissió.

No hi ha cap limitació ni està enel cap de cap polític el numerusclausus, tot i la insistència davantels ministeris corresponents, delConsell General, que és qui té lescompetències.

No hi ha possibilitat de limitarles clíniques per municipis ni decap altra manera. Tot el que limitila competència és multat pelTribunal de la Competència. Perexemple, ens prohibeixen publicarhonoraris orientatius. Va contra lalliure competència limitar lapublicitat mentre no siguienganyosa o falsa.

Pel que fa a les farmàcies,probablement pel mateix motiu, leslimitacions seran suprimides.

Una altra petició freqüent és quesiguin dentistes els propietaris deles clíniques dentals. Les clíniquesmèdiques com Teknon, Dexeus,Quirón… són multinacionals. O elsgabinets d’advocats… no sónsempre propietats d’aquest.

Creu-me, apreciada Montse, quela teva frustració és compartida. Elmercat s’autoregula, en teoria, iquan la societat se n’adoni queaquesta professió no és tanrendible disminuiran les sol·licitudsd’ingrés a les facultats i fins i totpotser tanquin algunes. Ha passathistòricament en altres països.

Atentament,

Josep Lluís Navarro MajóPresident del COECBarcelona, 3 de novembre de 2011

Fe d’errates

Ala Revista núm. 156, pàg. 18, seccióde Formació, 10è Congrés Català-VII

Fòrum Dental del Mediterrani, va sortirpublicada per error una foto amb el textsegüent: “El Dr. Clemente amb elsguanyadors dels pòsters de la UIC”.Reproduïm a continuació la foto correctaamb els guanyadors dels pòsters en ladarrera edició del 10è Congrés Català perpart dels alumnes de la UniversitatInternacional de Catalunya, Gràcia TenaMartín i Olalla Gutiérrez Rodríguez.

dese

mbr

e 20

11

Rev

ista

CO

EC 1

58

20

Espai Coec, l’espai de formació

Activitats de novembre i desembre

2 novembre ■ Cursos modulars per a auxiliars i higienistes a/e

3 novembre ■ Conferència “ATM y ortodoncia. Valoración de factores de riesgo de la patología disfuncional” (Dr. H. Aravena) c/a

4 novembre ■ Curs “Aula clínica de diagnòstic d’ATM. Elaboració i ajustament de fèrules” (Dr. C. Serra) c/a■ STRAUMANN a/e■ Curs “Característiques diferencials del tractament implantològic en el pacient periodontal” (Drs. J. J. Echeverría, A. Echeverría, I. Mendoza, M. Santamaria) c/a

5 novembre ■ Curs “Aula clínica de diagnòstic d’ATM. Elaboració i ajustament de fèrules” (Dr. C. Serra) c/a■ Curs “Característiques diferencials del tractament implantològic en el pacient periodontal” (Drs. J. J. Echeverría, A. Echeverría, I. Mendoza, M. Santamaria) c/a■ ESCOLA NÀUTICA MARESME a/e■ MAXIDEX a/e




10 novembre ■ Conferència “Tallado y cementado de carillas de cerámica” (Dr. Ernesto Toledo) c/a

11 novembre ■ Màster Internacional en Implantologia, Periodòncia i Rehabilitació (INEEA) a/e■ ZIMMER DENTAL a/e■ Curs diagnòstic visual (Campanya Càncer Oral) a/coec

12 novembre ■ ESCOLA NÀUTICA MARESME a/e■ Màster Internacional en Implantologia, Periodòncia i Rehabilitació (INEEA) a/e■ ZIMMER DENTAL a/e■ BIOMET a/e


16 novembre ■ Curs de radiologia dental (UTPR) c/e■ MISS IBÉRICA a/e

17 novembre ■ Curs de radiologia dental (UTPR) c/e■ Conferència “Estado actual de la cirugía periapical” (Dr. J. Martínez) c/a

18 novembre ■ SALENGEI a/e■ Curs de radiologia dental (UTPR) c/e■ Curs “Complicacions, incidències, fracassos i patologia en implantologia oral. Tractaments i solucions” (Dr. E. Padullés) c/a■ PROCLINIC-FADENTE a/e

19 novembre ■ ESCOLA NÀUTICA MARESME a/e■ Curs de radiologia dental (UTPR) c/e■ Curs “Complicacions, incidències, fracassos i patologia en implantologia oral. Tractaments i solucions” (Dr. E. Padullés) c/a


c/a = curs acadèmic c/e = curs extracol·legial a/e = actes externs a/coec = actes Coec

Data Actes / Entitat organitzadora Tipus


dese

mbr

e 20

11

Rev

ista

CO

EC 1

58

21

24 novembre ■ Presentació producte sistema CAD-CAM (SIRONA) a/e■ LAPLAZA ASSESSORS a/e

25 novembre ■ Màster Internacional en Implantologia, Periodòncia i Rehabilitació (INEEA) a/e

26 novembre ■ Curs “El paper dels odontòlegs en la medicina del son: noves perspectives” (Drs. E. Estivill, J. Coromina) c/a■ ESCOLA NÀUTICA MARESME a/e■ MICRODENT a/e


1 desembre ■ Cursos modulars per a auxiliars i higienistes a/e■ ITI (Dr. Böhm) a/e

3 desembre ■ ESCOLA NÀUTICA MARESME a/e■ Curs “Actualització en odontologia legal i forense” (Dr. E. Chimenos) c/a

9 desembre ■ Màster Internacional en Implantologia, Periodòncia i Rehabilitació (INEEA) a/e

10 desembre ■ Màster Internacional en Implantologia, Periodòncia i Rehabilitació (INEEA) a/e■ ESCOLA NÀUTICA MARESME a/e

12 desembre ■ Cursos modulars per a auxiliars i higienistes a/e

13 desembre ■ Presentació de l’assegurança dental a/coec

15 desembre ■ Cursos modulars per a auxiliars i higienistes a/e■ Conferència “Manejo integral del paciente bruxista” (Drs. E. Vázquez R., E. Vázquez D.) c/a

16 desembre ■ SEOIA a/e■ Màster Internacional en Implantologia, Periodòncia i Rehabilitació (INEEA) a/e■ ZIMMER DENTAL a/e■ Sopar (XALANA) a/e

17 desembre ■ Màster Internacional en Implantologia, Periodòncia i Rehabilitació (INEEA) a/e■ ZIMMER DENTAL a/e

22 desembre ■ Cursos modulars per a auxiliars i higienistes a/e

c/a = curs acadèmic c/e = curs extracol·legial a/e = actes externs a/coec = actes Coec

Llancem un nou canal de comunicació col·legialMés ràpid ➛ Més àgil ➛ Amb un sol clic

Tots els col·legiats que tingueu facebookpodeu accedir a informació d’última hora.Us apropem a l’última informació sobre els actes, els cursos de formació,els serveis i tota l’activitat col·legial des d’un nou canal de comunicaciómés ràpid, àgil i visual.

http://www.facebook.com/pages/COEC-Collegi-Oficial-dOdontòlegs-i-Estomatòlegs-de-Catalunya/325894642130

Data Actes / Entitat organitzadora Tipus

dese

mbr

e 20

11

Rev

ista

CO

EC 1

58

22


Dentaurum España va reunir el passat mesd’octubre a Barcelona, a les instal·lacions

del Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegsde Catalunya, més de 40 professionals del sector,en el curs “Problemes i solucions en l’àmbit d’unaortodòncia moderna”, impartit pel Dr. SantiagoIsaza Penco. El curs va despertar gran interèsentre els nombrosos professionals que van acudira l’acte, pel seu contingut científic d’alt interès iactualitat. Els continguts del curs van aprofundiren les noves mecàniques de baixa fricció, els miniimplants d’ús ortodòntic i el tractament de lesclasses II en pacients no col·laboradors. Atès l’è-xit obtingut, Dentaurum España continuarà orga-nitzant cursos amb el Dr. Isaza a diferents ciutats.

Gran èxit d’assistència en el curs de Dentaurum España amb el Dr. Isaza

Curs STRAUMANN

Curs de regeneració de teixits tous organitzatper Straumann el passat mes de novembre.

dese

mbr

e 20

11

Rev

ista

CO

EC 1

58

24

Exercici professional / Odontologia pràctica

En aquest cas, veurem una situació delicada.Es tracta d’un pacient especial, poc col·labora-dor, que presenta erosions dentals molt accentua-des que li provoquen sensibilitat. (Fig. 1).

La família no accepta cap tipus de sedació pera aquest tipus de procediment.

Secció dirigida pels doctors Eduard Padrós, Josep Lluís Padrós i Mercè Creus.

Truc per cobrir erosions en unpacient especial disminuït psíquic

Trucs, truquets i trucots en odontologia pràctica

Habitualment, els esforçats clínics ens

preocupem per seguir els protocols i les

tècniques ideals amb l’objectiu

d’aconseguir l’excel·lència en els nostres

tractaments. Tanmateix, de vegades, ens

trobem amb situacions clíniques que

requereixen una solució ràpida i, per això,

sovint, cal aguditzar l’enginy.

2

El pacient no tolera sessions clíniques llar-gues, així que cerquem un tractament eficaç, peròque alhora pugui dur-se a terme en pocs minuts.

En aquestes circumstàncies, podem recórrer aun vell amic dels trucs dentals: la silicona demossegada transparent.

Josep Lluís Padrós

2TRUQUETSEdició especial

1

1


dese

mbr

e 20

11

Rev

ista

CO

EC 1

58

25

El primer dia simplement prendrem unesimpressions d’estudi amb alginat. Fàcil i ràpid.

Sobre el model articulat prepararem un ence-rat, simplement afegint-hi cera allà on siguinecessari, sense tallar la dent, i ajustant-la ade-quadament des del punt de vista oclusal. (Fig. 2).

A continuació realitzarem una clau de siliconatransparent de l’encerat.

Per tal d’actuar amb la màxima celeritat, en lasegona visita aïllarem el camp i aplicarem un adhe-siu autogravant simplificat (d’un sol pas clínic), eldeixarem 30 segons i el fotopolimeritzarem.

Acte seguit recorrerem a un compòsit nanohibrídamb l’ajut de la clau de silicona, i fotopolimeritza-rem a través seu durant només 10 segons. (Fig. 3)

A continuació retirarem la clau de silicona, ipassarem una tira de polir inteproximal serrada(com la Serrated Strip de Cosmedent o la Ceri-Saw de Denmat), fotopolimeritzarem uns altres60 segons, i polirem ràpidament els sobrants dematerial que hi puguin haver.

Haurem de comprovar l’oclusió, tot i que enreproduir l’encerat diagnòstic, els retocs seranpocs. A la figura 4 es pot observar l’aspecte uncop finalitzades les reconstruccions.

Malgrat que en unes condicions normals,sovint emprem altres tipus d’adhesius, i de com-pòsits, la combinació de les propietats de dife-rents materials ens permet resoldre casos espe-cials com aquest amb raonable èxit.

LArevistaCOECwww.coec.cat


El millor aparador per arribar a tots els odontòlegs i estomatòlegs de Catalunya ■

PUBLICITAT COEC / Elisabet Soler / Tel. 93 310 15 55 - Ext. 460 / [email protected]

3

4

dese

mbr

e 20

11

Rev

ista

CO

EC 1

58

26


Aquest podria ser l’exemple d’un d’aquestscasos: una obturació de classe 5* paramarginalo lleugerament subgingival sense peça dentàriaveïna.

En primer lloc, necessitem aïllar la cavitat peraconseguir un camp operatori ideal. Però lacol·locació del “dic” pot ser més enrenou que solu-ció. Les matrius Contour-StripTM (Ivoclar-Vivadent)són una magnífica eina de treball per restaurar les

Restauracions de C-5 i zones edèntules adjacents

Trucs, truquets i trucots en odontologia pràctica

Què complicat pot arribar a resultar fer

determinades restauracions que d’entrada

semblen ben senzilles!

cavitats de C-5. Després de modelar la matriu pertal que s’adapti al coll de la peça dentària, escol·loca en boca i queda retinguda pels punts decontacte de les peces veïnes. A continuació es fixa is’adapta al coll de la peça a restaurar amb tasconso cotonets i una resina líquida com, per exemple,HeliobondTM (Ivoclar- Vivadent). Però aquí trobemla dificultat d’aquest cas! Com aconseguim que s’a-guanti la matriu si no tenim peça adjacent? Aquestés el petit enginy que potser us pot resultar útil.

Abans de col·locar la matriu mesurem l’espaiedèntul amb una sonda periodontal o un peu derei. Agafem una fusta de modelatge i la tallem aaquesta mida; l’anem retocant fins que queda per-fectament clavada com si fos un pòntic. Ara ja

Mercè Creus

(*) Tal i com ens va informar el Dr. Uribe en el curs deljuny passat al COEC, el Dr. Black va fer la classificació delstipus de cavitats amb números aràbics i no amb númerosromans, com habitualment acostumem a utilizar. Encara queens resulti incòmode potser haurem de canviar!

Figura 1. Cas abans de fer les restauracions de C-5. La canina és la peça que ens il·lustra

el “truquet” explicat.

1


dese

mbr

e 20

11

Rev

ista

CO

EC 1

58

27

Figura 3. Cas acabat.

podem fixar la matriu: per un costat queda sostin-guda a la peça dentària adjacent i per l’altre a la“fusteta” que actua com a la peça “absent”. Final-ment s’estabilitza amb tascons o cotonets i essegella amb HeliobondTM. Dos comentaris més:

■ Quant a l’estabilització de la matriu, podemutilizar tot tipus de tascons, però si escollim elsde plàstic com els de la imatge (TriodentTM Mice-rium), és recomanable tallar amb precaució (perno esmicolar el tascó), la zona circumferencialdissenyada per agafar-la amb més comoditat.Realitzem aquesta petita “modificació del tascó”per obtenir una millor visió de l’àrea on treba-llem. L’altra opció és fer un “tascó individualit-zat”, és a dir, a la zona de la tronera s’introdueixun tampó de cotó que pren la forma de la tronera

i s’impregna amb la resina líquida que s’ha depolimeritzar quasi de forma instantània a lacol·locació del “cotonet”. Aquest últim quedarígid i actua de “tascó individualitzat”.

■ Quan segellem tot el muntatge amb l’Helio-bondTM, convé cobrir també tota la fusta per talque no s’humitegi en els processos posteriors derentat amb diferents productes com, per exemple,el gravat àcid.

Ja tenim el camp operatori aïllat i còmode pertreballar amb tranquil·litat.

Aquests petits invents del dia a dia és el que faque la nostra feina sigui diferent per cada cas i ensmantingui amb la ment inquieta i imaginativa.

Figura 2. Fixació de la matriu amb la fusta de modelatge i els tascons.

2

3

dese

mbr

e 20

11

Rev

ista

CO

EC 1

58

30

Exercici professional

Síndromes de dolor craniofacial.Tipus, causes i enfocament terapèuticP. Sanz-Cartagena, Neuròleg; J. Bara-Casaus, Unitat de Cirurgia Maxil·lofacial(Unitat de Dolor Craniofacial. Clínica Diagonal. Barcelona)

La presència de dolor referit a estructures de localització craniofacial, suposa un

desafiament diagnòstic per a tots els professionals implicats.

El dolor de localització cranial o facial pot tenir unorigen neurològic, otorinolaringològic, oftalmo-lògic, odontològic o per patologia maxil·lofacial.Molts d’ells, en la seva presentació crònica especial-ment, impliquen components afectius no menyspre-ables per al seu correcte maneig o causes mixtes deperpetuació o accentuació del dolor. El dolor cranio-facial és una de les entitats en què la valoració inter-disciplinar pot contribuir a la millor aproximaciódiagnòstica i maneig terapèutic (1) Taula I

No és infreqüent que cefalees d’origen vascu-lar, sovint acompanyades de símptomes vegetatius,com el clúster, impliquin dolor orofacial, i provo-

quin múltiples intervencions mèdiques, sobretotodontològiques, amb resposta insatisfactòria.

CONCEPTETradicionalment, les síndromes de dolor orofacials’han classificat en neuràlgies facials típiques idolor facial atípic, reclassificat en la Secció 13 dela Classificació Internacional de les Cefalees de2004 com “dolor facial idiopàtic persistent”.

Mentre que les primeres estan ben caracterit-zades, les segones constitueixen un conjunt dedolors de característiques mal definides i meca-nismes etiològics escassament compresos.

Taula 1. Diagnòstic diferencial del dolor orofacial

Tipus Localització Qualitat Intensitat Durada

Neuràlgia trigeminal V2-V3 Lancinant Sever Segons

Neuràlgia glossofaríngia Faringe posterior/orella Paroxismal Sever Segons

Dolor facial atípic Unilateral variable Profund Moderat Constant

DATM Mandibular preauricular Profund Moderat Min/hores

Pulpitis Dentari, mal localitzat Irritatiu Variable Min/hores

Tumors orofacials Variable Variable (atípic) Sever Variable

Cefalea punxant Punt del crani Paroxismal Sever Segons


dese

mbr

e 20

11

Rev

ista

CO

EC 1

58

31

El dolor craniofacial és una deles entitats en què la valoracióinterdisciplinar pot contribuir a la millor aproximaciódiagnòstica i maneig terapèutic.

dese

mbr

e 20

11

Rev

ista

CO

EC 1

58

32


DOLOR FACIAL IDIOPÀTIC PERSISTENTLes neuràlgies facials es defineixen com “dolorsparoxismals, de durada breu, confinats a la distri-bució d’una o més branques d’un nervi sensitiuen absència de dany evident en el nervi”. Contrà-riament, la definició del dolor “atípic” revela elcalaix de sastre en què el concepte es converteix:“dolor facial que no posseeix les característiquesd’una neuràlgia típica i no està associat a signestípics o causa demostrable”.

Aquesta definició, que ja denota la gran varie-tat de característiques clíniques i mecanismespatogènics que es poden incloure amb aquestdiagnòstic, deriva del naixement del terme. En elsanys 20, els neurocirurgians van detectar que alvoltant d’un 10% dels pacients amb àlgies facialspresentaven un dolor més continu i profund, devegades cremor, no lancinant i no responien altractament quirúrgic. Es tractava majoritàriamentde dones amb dolor facial de les característiquesdescrites que s’irradiava a l’òrbita, templa, orella,mandíbula, espatlla i braç, i que superava clara-ment la distribució del trigemin. Gairebé dues ter-ceres parts presentaven dolor continu, unilateral,que podia persisitir hores, dies o més temps, sen-se zona gallet.

El dolor es pot iniciar després d’un traumatis-me o cirurgia de la cara, dents o genives, peròpersisteix sense una causa local demostrable. (2)

Entre les múltiples descripcions hi ha dolorsd’inici episòdic que es converteix en crònic, con-tinu des de l’inici, continu amb exacerbacions,formes amb llargues remissions espontànies, etc.Gairebé la meitat poden anar acompanyades demanifestacions autonòmiques com tumefacciófacial, injecció conjuntival, llagrimeig, fotofòbia,anisocòria, sudoració, salivació, rinorrea o nàuse-es. Malgrat la càrrega clínica vegetativa, ni la sec-ció d’arrels trigeminals ni la simpatectomia cervi-cal modifiquen el dolor.

En molts d’aquests pacients s’hi identifiquenfactors afectius previs al dolor i molts milloren entractament amb antidepressius, majoritàriamenttricíclics, però també milloren amb aquest tracta-ment pacients que no tenen prèviament símpto-mes, per la qual cosa no s’ha de considerar engeneral, una entitat psicògena.

Malgrat que la classificació des del punt devista neurològic, sembla conferir-li menor trans-

cendència a aques tipus de dolor davant les neu-ràlgies típiques, a la pràctica odontològica la pre-sència de dolor orofacial sense causa identificableés freqüent, convertint el terme “atípic” en fran-cament inadequat. Entitats com l’”odontologiaatípica” i fins i tot la “síndrome de la bocaardent” semblen estar relacionades, sense menys-prear que gairebé el 30% dels pacients ambmigranya o cefalea tradicional refereixen dolordentari o facial associat i gairebé l’1,3% delspacients amb cefalees primàries són diagnosticatsde dolor facial idiopàtic persistent per descriuredolor de la dita localització, amb les implicacionsterapèutiques imaginables. (3)

Es tracta, doncs, d’una entitat mal definida enquè s’ha de descartar sempre una causa primàriadel dolor, tant neurològica com odontològica. Atall d’exemple, cal recordar que és poc freqüentperò ben coneguda la presentació de la neoplàsiade pulmó no metastàsica en forma de dolor facialsense causa aparent, atribuït a factors humorals.

El tractament, exclosa causa primària, s’ha debasar en els antidepressius, principalment tricí-clics, combinats segons les característiques deldolor amb antiepilèptics amb efecte analgèsicdemostrat, tot descartant els opiacis, d’efectivitatnul·la en aquests casos.

NEURÀLGIES FACIALSEls nervis sensitius cranials estan implicats tant enla transmissió del dolor neurogènic, com en eldolor nociceptor, percebut com a cefalea. El dolorneurogènic apareix quan l’axó o el cos neuronal estroben afectats per trastorns tant extrínsecs, comintrínsecs, manifestant-se com a neuràlgies. (4)

La classificació de la Societat Internacionalde Cefalees considera les síndromes següents:■ Neuràlgia trigeminal■ Neuràlgia glossofaríngia■ Neuràlgia del nervi intermedi■ Neuràlgia del laringi superior■ Neuràlgia nasociliar■ Neuràlgia supraorbitària■ D’altres neuràlgies de branques terminals(infraorbitària, lingual, alveolar, mentoniana,nummular)■ Neuràlgia occipital


dese

mbr

e 20

11

Rev

ista

CO

EC 1

58

33

NEURÀLGIA DEL TRIGEMINLa neuràlgia del trigemin és una síndrome que escaracteritza per crisis repetides de dolor facialunilateral i recurrent, descrit pels pacients comuna “descàrrega elèctrica”, que pot ser lancinanto punxant, d’inici brusc, durada de segons habi-tualment, molt sever, en la distribució d’una omés branques del nervi trigemin. Les crisis, si béen general es presenten de forma espontània,poden ser precipitades per estímuls trivials comrentar-se la cara, afaitar-se, raspallar-se les dents,fumar o parlar que s’identifiquen com estímulsgallet o desencadenar-se pel contacte de petiteszones de la regió nasolabial o la barbeta, anome-nades “zones gallet”.

Amb descripcions inicials per contemporanisde Galeno, ja en el segle XI se suggeria com a pos-sible causa la proximitat de l’artèria al nervi. (5)

La incidència oscil·la en diferents estudisentre el 4,3 i el 13/100.000 i la prevalença de70/100.000. És més freqüent en dones i augmentaamb l’edat, essent màxima a partir dels 60. Enpacients joves s’ha de preveure l’esclerosi múlti-ple com a possible causa, però és extraordinàriacom a primera manifestació de la malaltia. Afectamés sovint el costat dret de la cara i les branquesV2 i V3 del trigemin.

Pot tenir presentació familiar fins en un 4,1% deles unilaterals i un 17% de les bilaterals, essent lamajor part de casos familiars essencials, però tambés’han descrit associacions amb altres patologies.

Els estudis etiològics han implicat causes decompressió, distorsió i estirament de les arrels tri-geminals, essent el 5-7% simptomàtiques(tumors, malformacions arteriovenoses, EM ocauses molt més infreqüents) i entre el 79 i el97% dels casos són secundàries a la compressióde l’arrel per un vas immediatament abans del’entrada en el tronc de l’encèfal.

Clínicament no és freqüent trobar alteraciósensitiva en els pacients amb NT essencial, peròsí que es detecten en estudis neurofisiològics odeterminacions sensitives quantitatives.

El diagnòstic és eminentment clínic, essentútils les exploracions neuroradiològiques per des-cartar possibles casos simptomàtics o detectar lacompressió vascular, això últim requereix estudisRNM específics.

La clínica típica, descrita prèviament, potsemblar modificada quan el pacient refereix eldolor de tipus continu com a conseqüència depresentar dolors tan seguits que superen, conjun-tament, els dos minuts de durada màxima d’unacrisi aïllada. En pacients amb llarga evolució deldolor no és infreqüent observar modificacions enel dolor típic inicial. La sensibilització central aldolor crònic seria una causa possible. La neuro-patia trigeminal dolorosa, un dolor de caracterís-tiques similars a dolors neuropàtics habitualscom el de la diabetis, no neuràlgiques, pot apa-rèixer en pacients amb NT prèviament tractadaamb procediments neuroablatius.

dese

mbr

e 20

11

Rev

ista

CO

EC 1

58

34


El tractament de la NT pot ser farmacològic oquirúrgic, seguint molts pacients un tractamentseqüencial segons la resposta. Cada vegada ésmés freqüent plantejar tractament quirúrgic mésprecoç, sobretot en pacients joves, ja que les evo-lucions llargues augmenten la refractarietat, si béen determinen l’elecció la severitat, la interferèn-cia en activitats habituals, l’operabilitat o l’opiniódel pacient. (6)

Els fàrmacs antiinflamatoris no tenen efectivitati cal evitar-los, i iniciar el tractament amb antiepi-lèptics en monoteràpia. La carbamazepina és l’ú-nic que disposa en l’actualitat d’evidència grau A,sia per reducció de la intensitat o del nombre totalde crisis o per alleujament global del dolor. La dosis’ha d’augmentar segons resposta fins a la mínimaefectiva o, en absència de resposta, seguir fins a lamàxima tolerada (400-1200 mg).

Molts abandonaments són per efectes secun-daris i el camí a seguir no està clar, tot i queoxcarbazepina ha demostrat amb grau B eficàciasimilar amb millor tolerància, per la qual cosapodria ser una bona opció en pacients intolerantsamb exclusió de les al·lèrgies, ja que presenten

fins un 25% de reaccions creuades. Ambdós fàr-macs poden perdre eficàcia a la llarga, i obligar aun canvi d’estratègia. D’altres antiepilèptics,Pimozida o Baclofèn han tingut resultats en estu-dis que permeten plantejar-se la seva utilitzacióen casos individuals.

En el cas de pacients a qui se’ls va inciar eltractament farmacològic i la resposta es considerainadequada o els efectes secundaris intolerables,cal plantejar-se el tractament quirúrgic.

En el tractament quirúrgic s’ha de distingirentre els tractaments ablatius, menys invasius i ladescompressió microvascular amb cirurgia oberta,que continua essent el gold standard d’aqueststractaments per la menor taxa de recidives malgratla major taxa de complicacions més importants.

La descompressió microvascular és la tècnicad’elecció en pacients joves i la neuròlisi perifèricaen gent gran d’elevat risc quirúrgic.

Entre les tècniques neuroablatives són les méshabituals la compressió amb baló, la ganglionitisamb glicerol i la termocoagulació per radiofre-qüència de les fibres retroganglionars associadesa l’arrel corresponent.


dese

mbr

e 20

11

Rev

ista

CO

EC 1

58

35

NEURÀLGIA DEL GLOSSOFARINGIEs caracteritza per crisis paroxismals de dolorneuràlgic en el territori de distribució de les bran-ques auricular i faríngia del vague i glossofaringi,és a dir, orella, part posterior de la llengua, fossaamigdalina, faringe o sota l’angle de la mandíbu-la. Es provoca a l’hora de mastegar, empassar,badallar, tossir o parlar.

Pot ser tant simptomàtica com essencial i enel primer cas s’han descrit causes tumorals, pro-cessos infecciosos o inflamatoris, traumatismes,elongació del lligament estilohioïdal, Paget, EM,alteracions vasculars o malformacions. No ésinfreqüent que en els casos secundaris el dolorreferit superi el territori sensitiu del nervi.

Descartades les causes possibles, el tractamentd’elecció és farmacològic, amb les mateixes pau-tes bàsiques que l’exposat per a la neuràlgia deltrigemin, si bé també s’han proposat tècniquesquirúrgiques, amb resultats qualificats com a“bons” en un 85% dels casos, però amb mortali-tat perioperatòria d’un 5%, en bona part atribuï-ble a inestabilitat hemodinàmica.

NEURÀLGIA DEL NERVI INTERMEDIARI DE WRISBERGClínicament es caracteritza per crisi de dolor lan-cinant en la profuditat del conducte auditiu, ambzona gallet a la paret posterior del conducte audi-tiu extern.

Malgrat que la seva descripció sembla suggerirun diagnòstic senzill, la realitat és que la comple-xitat de la innervació de l’orella, amb implicacióde V3, glossofaringi, vague, facial, C2 i C3, fa queno sigui infreqüent haver de recórrer al bloqueigperifèric per confirmar el diagnòstic. El tracta-ment d’elecció és el farmacològic ja descrit i elquirúrgic té la limitació de la variabilitat anatòmi-ca possible en la sensibilitat del conducte auditiu,la qual cosa pot fer que la secció quirúrgica delnervi resulti un tractament incomplet.

D’ALTRES NEURÀLGIESLa resta de neuràlgies anomenades són entitatsmés infreqüents, definides pel dolor de caracterís-tiques neuràlgiques en el territori dels nervis obranques del trigemin que els donen nom i algu-nes de les quals, com la neuràlgia occipital o ladel supraorbitari es poden beneficiar, en cas de

tractament farmacològic, amb benefici insufi-cient, de bloqueigs perifèrics en mans expertes.

DOLOR FACIAL D’ORIGEN CENTRALEl dolor d’origen central es defineix com el causatper lesió o disfunció del sistema nerviós central.En general constant i de presentació espontània,alguns casos poden tenir paroxismes.

La causa millor coneguda són els infarts talà-mics, en què la pèrdua de sensibilitat de la zonaafectada pot anar acompanyada de dolor enaquella mateixa zona i és freqüent que el tactes’interpreti com a dolor. El dèficit sensitiu d’a-questa causa pot ser parcial, és a dir, afectar úni-cament la cara, la mà, etc.

Si és probable segons els estudis recents (7)

que la vivència del dolor tingui, si més no enpart, un substrat genètic, en aquests casos encarasembla més probable, ja que lesions d’idènticalocalització poden generar dolor en uns pacients ien d’altres, no.

DOLOR ATRIBUÏT A DISFUNCIÓ DEL’ARTICULACIÓ TEMPOROMANDIBULAR(ATM)

L’articulació temporomandibular és l’única delocalització facial, en què el còndil del maxil·larinferior s’articula amb la fossa glenoide del tem-poral, i on se situa entre ambdós el disc en posi-ció de boca tancada. En una primera fase de l’o-bertura es produeix la rotació anterior del còndil ien la segona el seu desplaçament anterior, al qualacompanya el disc. Inmmediatament posterior, sesitua la sortida del canal auditiu extern.

La complexitat d’aquesta mecànica articular iel fet de tractar-se d’una de les que més càrre-gues suporta de tota l’anatomia, contribueixen ala freqüència de trastorns d’aquesta articulació ia la seva implicació en dolors de localització cra-niofacial.

La innervació de l’ATM depèn de la brancaauriculotemporal de la tercera branca del trige-min i són estructures articulars potencialmentdoloroses la càpsula articular, els lligaments dis-cals i els teixits retrodiscals. (8) No és infreqüentque dolors causats per patologia mandibular o dedents mandibulars, puguin referir-se a l’àrea pre-auricular, així com no és infreqüent que patologiaarticular es descrigui com a otàlgia. (9)

dese

mbr

e 20

11

Rev

ista

CO

EC 1

58

36


BIBLIOGRAFIA

1. Siccoli MM, Bassetti CL, Sándor PS.Facial pain: clini-cal differential diagnosis. Lancet Neurol. 2006Mar;5(3):257-67

2. Agostini E, Frigerio R, Santoro P Atypical facial pain:clinical considerations and differential diagnosis. NeurolSci (2005) 26:S71-S74

3. G. Bussone, V. Tullo. Reflections on the nosology ofcranio-facial pain syndromes. Neurol Sci (2005 )26: S61-S64

4. Aguggia M. Typical facial neuralgias. Neurol Sci(2005) 26:S68-S70

5. Heras-Pérez JA, De la Cruz-Cosme C, Neuralgia deltrigémino en Tratado de cefaleas Mateos V, Pareja JA,Pascual J Eds. Luzán 5,.2009

6. Zakrzewska JM. Consumer views on management oftrigeminal neuralgia. Headache. 2001;41:369-76

7. Fillingim RB, Wallace MR, Herbstman DM, Ribeiro-Da Silva M, Staud R. Genetic contributions to pain: arevew of findings in humans. Oral Dis 2008NOv;14(8):673-82

8. Buescher JJ. Temporomandibular joint disorders. AmFam Physician. 2007;15;76;1477-82

9. ROGER A. MEYER Temporomandibular Joint Pain

10. Dworkin SF, LeResche LR, Von Korff, Howard J, etal. Epidemiology of signs and symptoms in temporo-mandibular dysorders. I: clinical signs in cases and con-trols. J Am Dent Assoc 1990; 120:273

Tradicionalment, el dolor relacionat a tras-torns de l’ATM s’ha dividit en aquell atribuïble acauses intraarticulars o a patologia de la muscula-tura adjacent. A la pràctica, és freqüent que elpacient consulti i presenti símptomes mixtos.

L’afectació articular es pot relacionar a despla-çament del cartílag, hipermobilitat de l’articula-ció, patologia degenerativa articular, secundària aaltres patologies relacionades com artritis reuma-toide, osteoartritis, capsulitis, sinovitis o disfun-ció relacionada a patologia neurodegenerativacom els parkinsonians. De les causes musculars,la més freqüent és el dolor miofascial.

Els símptomes més freqüents suggestius depatologia de l’ATM són el dolor a la pròpia articu-lació, que sol millorar amb el repòs, de caracterís-tiques inflamatòries i que empitjora amb la masti-cació o la pressió articular. El dolor de lamusculatura adjacent, persistent, sord, que potempitjorar o no amb la masticació, es caracteritzaper la hipersensibilitat al tacte de masseter i/otemporal, amb característiques ocasionalment de“punt gallet”.

ALGUNS PACIENTS REFEREIXEN ACÚFENSPELS ESPETECS ARTICULARS

Estudis epidemiològics suggereixen que apro-ximadament el 75% de la població presenta simés no un signe de disfunció de l’ATM al voltantd’un 33%, si més no un símptoma (dolor, espe-tecs, rang de moviment articular limitat). Es con-sidera, tanmateix, que només un 5% requereixen

tractament (10). Els criteris diagnòstics de la IHSde 2004 requereixen per això una cefalea decaracterístiques compatibles, amb evidènciaradiològica d’alteració de l’ATM, associat a algundels signes següents: dolor precipitat per movi-ments articulars, rang reduït o obertura irregularde la mandíbula, soroll en una o ambdues articu-lacions o hipersensibilitat en les càpsules d’una oambdues ATM, així com la desaparició i no reci-diva tres mesos després del tractament efectiu.

Per bé que s’han realitzat nombrosos estudisper justificar la relació entre la patologia de l’ATMi la presentació de cefalea, des del punt de vistapràctic és prou conegut que alguns pacients ambcefalea crònica de característiques vascular o ten-sional, milloren significativament en la freqüènciai intensitat amb el tractament de la seva disfunció.

El maneig de la disfunció de l’ATM implicatambé un enfocament pluridisciplinar (cirurgiàmaxil·lofacial, odontostomatòleg, rehabilitador,fisioterapeuta), que escaparia als nostres objec-tius en aquest article, però que és un argumentmés a favor del maneig del dolor craniofacial decaracterístiques complexes en unitats pluridisci-plinars quan sigui possible.

El maneig de la disfunció de l’ATM implica també unenfocament pluridisciplinar

dese

mbr

e 20

11

Rev

ista

CO

EC 1

58

38


7 recomanacions per tenir cura dels ulls

Adoptar una sèrie d’hàbits i prendrealgunes mesures de prevenció, ésfonamental per preservar la salut ocular.Expliquem en aquesta publicació quinessón les set normes que haurien de seguirels professionals.

1. REVISIÓ OFTALMOLÒGICA ANUALAmb la finalitat de detectar al més aviat possiblequalsevol problema oftàlmic (miopia, astigmatis-me i hipermetropia), és aconsellable realitzar unarevisió ocular anual. La degeneració macular i elglaucoma, entre d’altres patologies, presentenmillor pronòstic si es detecten i es tracten abans.Els errors refractius no corregits comporten unesforç visual amb dificultat a l’hora d’enfocar,fatiga ocular i cefalees.

2.ALIMENTACIÓ SANAÉs necessària per mantenir una bona funcióvisual. Les vitamines A, C i E, minerals com elzinc i el seleni, pigments com la luteïna i elsàcids Omega 3, són essencials per a la retina i perendarrerir l’envelliment de les estructures ocu-lars. Aquestes substàncies es troben a les verdu-res, fruites, peix blau, marisc i fruits secs.

3.PRESERVAR LA SUPERFÍCIE OCULARLa superfície ocular es manté hidratada gràcies ala lubricació. Quan parpallegem recobrim l’ullamb una pel·lícula. Quan fixem la vista en elcamp operatori intraoral, reduïm la freqüència delparpalleig. Això ocasiona sequedat ocular ambaparició de vermellor, dolor i llagrimeig. Per evi-tar aquestes molèsties, és aconsellable l’ús de llà-grimes artificials.

4.NO FREGAR-SE MAI ELS ULLSDavant una contaminació ocular per efecte d’uncos estrany o per alguna substància química(sang, àcid ortofosfòric, fragment de compòsit oesmalt…), és aconsellable el rentat immediatamb aigua neta en abundància, abans d’anar al’oftalmòleg. Mai s’han de fregar els ulls.

5.PROTECCIÓ OCLULARÉs fonamental l’ús d’ulleres o pantalles protecto-res per prevenir traumatismes. Fins i tot quan l’o-perador és portador d’ulleres graduades, no estàsuficientment protegit. Les pantalles no solamentens protegeixen de contaminacions infeccioses,sinó de la integritat de l’estructura ocular. En el

Dr. Carlos León

NOVA SECCIÓ


dese

mbr

e 20

11

Rev

ista

CO

EC 1

58

39

cas hipotètic que es perdés la funció visual d’unsol globus ocular, es perdria la capacitat de per-cepció de profunditat, per la qual cosa no podrí-em exercir i quedaríem rellevats a funcions admi-nistratives.

6.TREBALLAR AMB BONA IL·LUMINACIÓUna il·luminació adequada és imprescindible perevitar la fatiga visual. Quan revisem històriesmèdiques durant un període de temps prolongat,és recomanable situar la font de llum darrera nos-tra i enfocada en el documents. Quan es treballa ala cavitat oral del pacient, s’ha d’evitar que es pro-dueixin reflexos sobre instruments metàl·lics(espèculs, clamps, separadors, sondes…). Tanma-teix col·locarem el focus dotat dels lluxs adequatsen una posició que eviti la formació d’ombres.

7. RELAXAR LES ESTRUCTURES OCULARSLes estructures oculars són responsables de l’aco-modació (enfocament) i relaxar-les periòdicamenttambé redueix l’estrès visual d’una tasca mantin-guda força temps. Per això recomanem desviar la

vista del camp operatori cada 10-20 minuts (onpredomina el cromatisme vermell per efecte de lamucosa, geniva, sang…) i durant uns 10-15segons mirar una superfície de color antagonista(blau o verd), com pot ser les talles, les qualssolen ser d’aquests colors amb el propòsit defomentar l’acomodació visual i la relaxació ocular.

dese

mbr

e 20

11

Rev

ista

CO

EC 1

58

40


Nous paradigmes en ortodòncia quirúrgica i cirurgia ortognàtica: ortodòncia accelerada amb corticotomiesJoan Birbe

Alguns pacients amb deformitats facials i

maloclusions no se’ls tracta per por a la

cirurgia o per problemes econòmics.

Amb l’ús de les noves tècniques ortodònti-ques accelerades amb cirurgia, el tractament espot dur a terme de manera més eficient, pre-dictible, assequible i ràpida en pacients ambula-toris. Aquestes noves tècniques són les osteoto-mies i corticotomies. La corticotomia es defineixcom un procediment quirúrgic on només es talla,perfora o altera mecànicament l’os cortical. Aixòcontrasta amb l’osteotomia, que es defineix comla cirugia que altera tant l’os cortical com elmedul·lar.

La distracció osteogènica es va utilitzar perprimera vegada en medicina al començament del1900, però no va ser més comunament utilitzadafins al 1950, quan un cirurgià especialista enortopèdia, Ilizarov, va perfeccionar-ne la tècnica.Utilitzava sovint cirurgia òssia per corregir defor-mitats i reparar defectes en braços i cames. Men-tre tractava un pacient amb un monyó curt des-prés d’una amputació, Ilizarov va realitzar unaosteotomia. Va col·locar una peça de metall al

La corticotomia es defineix comun procediment quirúrgic on

només es talla, perfora o alteramecànicament l’os cortical.

voltant del monyó, per tal de crear l’espai de dis-tracció, i va descobrir així que el nou os creixia alvoltant d’aquest espai, i eliminà així la necessitatde realitzar un rebliment ossi. D’aquesta manerava descobrir i va provar que “estressant” l’os, esproduïa un augment de l’activitat metabòlica i laregeneració cel·lular, la qual cosa es coneix coma “remodelació òssia”, que provoca com a resul-tat un creixement d’os nou. Aquest fenomen vaser anomenat distracció osteogènica (DO).

A principi de 1960, els cirurgians craniofacialsvan començar a utilitzar tècniques de DO perexpandir paladars ràpidament en pacients en crei-xement. A la dècada de 1970, la tècnica es vaintroduir en la cirurgia mandibular. Durant lesdues dècades següents, l’interès per la distracciócraniofacial va créixer lentament i es van dur aterme experiments esporàdics, sobretot en gos-sos. A principi dels 90, la tècnica va començar afer-se servir més sovint en pacients amb defectesmandibulars. Mentrestant, un conegut ortopedis-ta, Harold Frost, va demostrar que hi havia unacorrelació directa entre el grau de dany causat aun os i la intensitat de la seva resposta de cura-ció. Ell ho va batejar com un fenomen accelerato-ri ràpid (RAP). En el RAP es dóna una “explo-sió” temporal de remodelació localitzada en elsteixits tous i durs. Wilckodontics

L’ús de corticotomies per corregir maloclu-sions va ser descrit per primera vegada el 1892per L. C. Bryan i Cunningham el 1893. Però nova ser fins al 1959 que Köle va publicar el que vaser la primera descripció de l’ortodòncia facilita-da amb corticotomia. Köle realitzava corticoto-mies alveolars interdentals, sense danyar l’osmedul·lar, combinat amb una osteotomia horit-zontal de gruix total supra apical. Va utilitzar elterme “Bony Block”, ja que ell considerava queaquesta preparació quirúrgica dels alvèols perme-


dese

mbr

e 20

11

Rev

ista

CO

EC 1

58

41

tria el moviment ràpid de les dents, suggerint queés la continuïtat i gruix de la cortical la que ofe-reix major resistència al moviment dental, i d’a-questa manera les dents es mourien a manera deblocs ossis i no per una reabsorció i aposicióòssia com en l’ortodòncia convencional.

El 2001, Wilcko va suggerir que el movimentràpid dental associat a l’ortodòncia facilitada ambcorticotomia era més probablement com un resul-tat d’un procés de desmineralització/remineralit-zació consistent en una fase inicial de fenomenregional accelerat, un increment en la porositat del’os cortical i un gran augment en el turnover dela superfície de l’os trabecular, a causa de l’incre-ment de l’activitat osteoclàstica. Aquest concepteja havia estat descrit per Urist el 1965, quan vademostrar que la matriu d’os descalcificat podiainduir a la formació de cartílag i os nous. AOO

La inclusió d’augment ossi amb una cirurgiade corticotomia i el moviment dentari ortodònticés un nou concepte que fa possible l’incrementdel volum alveolar per ajudar al suport de lesdents en la seva posició correcta i per una poste-rior rehabilitació amb implants si aquests fossinnecessaris.

AOOLa nova tècnica utilitzada per Wilcko és unacombinació d’activació òssia (decorticació alveo-lar selectiva, osteotomies i aprimament ossi sensemobilització), augment alveolar utilitzant com amaterial d’empelt un os particulat i tractamentortodòntic. Aquest procediment és anomenatOrtodòncia Osteogènica Accelerada (AOO)

El principal objectiu de la cirurgia d’AOO és lacreació d’una capa d’os relativament fina (=1,5mm) per damunt de la prominència radicular enla direcció en què es va a realitzar el movimentdentari.

Osteotomia AOO)

Corticotomia (PAOO)

Tractamentamb AOO,després de 6 mesos i 2 setmanes.

El disseny de la corticotomia, les perforacions,etc. és irrellevant, però sí que cal perforar la capacortical de l’os i estendre solament superficial-ment en l’os medul·lar (osteotomia). Això és elque el diferencia de l’altra tècnica postulada perWilcko, la PAOO (Ortodòncia Accelerada Osteogè-nica Periodontal) teòricament basada en el patróde cicatrització òssia conegut com a fenomenacceleratori regional (RAP). No és necessari prac-ticar luxacions.

Les corticotomies circumscrites a la zona lin-gual i labial d’os han de proporcionar una mínimainjúria en l’os interradicular, on hi ha una granprobabilitat d’incidir en les arrels de les dents.

TÈCNICA QUIRÚRGICA DE L’AOOEl pla de tractament l’ha de desenvolupar l’orto-dontista i el cirurgià, per determinar quines dentsestaran sota l’activació òssia, quines seran utilit-zades com a ancoratge i quines seran extretes.

Es realitzaran penjalls de gruix complet, que esretrauran tant en lingual com en labial, juntamentamb la papil·la interdental excepte entre les inci-sives centrals. Les incisions verticals s’hauran dereposicionar almenys una dent més enllà de lazona d’activació òssia, especialment si es fa servirun gran volum de material ossi de rebliment. Laretracció del penjall es farà amb cura i estenent-se

dese

mbr

e 20

11

Rev

ista

CO

EC 1

58

42


més enllà dels àpexs de les dents per evitar dan-yar el complex neurovascular situat en els alvèols.

Després de l’activació òssia, es col·locarà elmaterial de rebliment ossi particulat reabsorbible,per damunt de les corticotomies realitzades. Aquestmaterial ossi se sol humitejar prèviament amb unasolució aquosa bacteriostàtica amb fosfat de clinda-micina d’aproximadament 5 mg/ml. El fet d’humi-tejar el rebliment ossi en facilita la col·locació.

Durant la conversió del material de rebliment aos es dóna una reducció del volum original d’un50 % o més. Tot i que es poden utilitzar membra-nes reabsorbibles per incrementar el volum d’osresultant, s’aconsella limitar-ne l’ús a les àreesque hagin de rebre implants posteriors a la retira-da dels bràquets.

Posteriorment se suturen els penjalls que hanestat reposicionats coronalment, i es cobreix ambel material de rebliment. La sutura es deixa unmínim de dues setmanes abans de retirar-la.

RELLEVÀNCIA CLÍNICALes corticotomies poden accelerar el tractament orto-dòntic en els adults i permetre realitzar movimentsortodòntics dentoalveolars majors en pacients enquè l’única opció era la cirurgia ortognàtica.

CONVENCIONALEl temps de tractament és rellevant en el pacientadult, sovint reticent a l’hora d’iniciar tracta-ments llargs. El fet d’augmentar el marge demoviments ortodòntics en pacients “bordeline”pot suposar tractar pacients que volien una cirur-gia ortognàtica, però que en canvi sí que estandisposats a una cirurgia menor ambulatòria comles corticotomies. Aquest tractament prometedor,té escassa informació quant a resultats a llarg ter-mini i calen més estudis sobre el tema.

Els seus inconvenients

1. És un procediment de cost elevat.

2. És un procediment quirúrgic mitjanament invasiu, i com totes les cirurgies, comporta uns riscos.

3. Cal l’ús d’algun tipus d’anestèsia.

4. El pacient pot experimentar una mica de dolor i inflamació, i pot existir la possibilitat d’infecció.

5. No està recomanat en pacients en tractament crònicamb AINEs, ja que aquests interfereixen en la producció de prostaglandines i disminueixen el procés de creixement ossi.

6. El pacient probablement perdrà algun dia de feina.

7. No està indicat en maloclusions de Classe III.

8. El tractament ortodòntic posterior pot ser lleugerament dolorós. Wilckodontics

Els seus avantatges

1. Millora en el tractament de la maloclusió. Per exemple, incrementant els límits del moviment dentari i disminuint la necessitat d’extraccions.

2. Disminució del temps de tractament, ja que augmenta la taxa de moviment dental.

3. Augment del volum alveolar i un periodonci millor estructurat, corregint les dehiscències i fenestracions preexistents.

4. Remodelació alveolar per una subtil millora del perfil del pacient quan està indicat (la prominència alveolar del mentó no es pot avançar excepte fent una genioplàstia).

5. La ràpida recuperació a la superfície de dents no erupcionades. AOO

Es prefereix l’ús de materials de reblimentreabsorbibles. Poden ser al·loempelts ossis liofi-litzats desmineralitzats al 100 % (DFDBA), unamescla de DFDBA i os boví o una mescla deDFDBA i al·loempelts liofilitzats mineralitzats. Laquantitat de material de rebliment ossi depèn dela quantitat d’os preexistent, la severitat de l’a-pinyament que s’ha de resoldre, la severitat deldefecte dentoalveolar previ, el nombre i l’extensióde les osteotomies requerides i la quantitat deremodelació facial necessària.

dese

mbr

e 20

11

Rev

ista

CO

EC 1

58

44


Les normes específiques de qualitat en el sector dental

Ja fa temps que la gestió de la qualitat és

un eix en la manera de considerar la

prestació del servei per part de moltes

empreses. Tothom, des de la direcció de

les empreses fins a l’administració, passant

pels clients, n’és conscient de la seva

importància. Moltes empreses han

focalitzat els seus esforços per incorporar

la qualitat com a model de treball. El

concepte de qualitat no es refereix

únicament a una qualificació que donem

al nostre producte o servei, sinó que és

una filosofia de fer les coses, un model

que tothom a l’empresa interioritza i es

compromet a desenvolupar. Treballar des

de la qualitat significa fer les coses de

manera que preval l’interès per millorar

dia a dia i per oferir al pacient un servei de

qualitat, un servei excel·lent.

Fins ara, existien normes de qualitat genèri-ques que no eren prou concretes per al sectordental i que per tant no aportaven unes milloresevidents en la gestió de centres sanitaris en gene-ral i en la gestió dels serveis odontològics en par-ticular. Però des de fa poc han aparegut ja duesnormes específiques per al sector dental. Sónnormes fetes “per i per a“ professionals de l’o-dontologia, que ajuden a dotar els centres d’unaorganització eficaç, preparada i puntera de laqual tothom en surt beneficiat: direcció, personali pacients. Per primera vegada, són els propisprofessionals sanitaris els qui participen demanera activa en la confecció d’una norma dequalitat, la qual cosa només representa avantat-ges per al nostre sector.

ESTEM PARLANT DE DUES NORMES La Norma UNE 179001:2007 de qualitat en elscentres i serveis dentals i la Norma de Gestión decalidad para clínicas de odontología y estomatolo-gía, de la Fundació AD Qualitatem. Aquestes duesnormes estableixen els requisits que han de com-plir les clíniques dentals per a millorar la qualitatdel servei que presten. Han estat elaborades perexperts en odontologia i estomatologia amb conei-xements i experiència des d’un enfocament multi-disciplinar, sota el lideratge de l’Il·lustre ConsellGeneral de Col·legis d’Odontologia i Estomatolo-gia. D’aquesta manera, les normes específiquesdel sector dental esdevenen un referent en la regu-lació voluntària de diferents aspectes de la gestióde les clíniques dentals. A més, aporten una

Dra. Rosa M. [email protected]


dese

mbr

e 20

11

Rev

ista

CO

EC 1

58

45

millora evident en les condicions de l’exercici pro-fessional i també en l’àmbit de la satisfacció deles necessitats dels pacients.

Les normes defineixen els requisits de qualitati inclouen diferents aspectes que estan relacio-nats amb l’organització, els equips, els materials,les instal·lacions, la formació i capacitació delsprofessionals, així com els processos d’assistènciaal pacient.

En conjunt, l’obtenció de les certificacionsespecífiques del sector dental permet identificar-se com a consultes on es presta un servei de qua-litat, donant un valor afegit als centres dentalsque s’esforcen en la seva implantació. I ho fanmillorant el servei, a través de la satisfacció detotes les persones implicades en el servei que esbasa en tres pilars destacats: la capacitació pro-fessional i la millora en la formació dels membresde l’equip, l’organització i gestió de l’empresa i la

interacció de l’empresa amb el seu entorn.Sens dubte, la incorporació de la qualitat és

una de les estratègies més poderoses per afrontaramb èxit l’actual situació socioeconòmica. Elpacient vol tenir la seguretat que quan gasta elsseus diners en un tractament dental ha triat l’op-ció de millor qualitat en relació al preu. La visua-lització externa de la certificació auditada per unaempresa independent és una garantia més, que sesuma a la ja tradicional confiança metge - pacienta l’hora d’escollir-nos.

La inversió en qualitat és molt rendible, ja queés una bona manera de captar pacients i de fide-litzar-los a través de la satisfacció amb el serveirebut. També és una bona eina de màrqueting, jaque un pacient satisfet és un referidor dels nos-tres serveis, mentre que un pacient insatisfet potarribar a ser un ambaixador de mala voluntat pera la imatge de la nostra clínica dental.

dese

mbr

e 20

11

Rev

ista

CO

EC 1

58

46


AVANTATGESDels molts avantatges que ens aporta la implan-tació d’un sistema de qualitat en el sector odon-tològic, podem destacar:

■ La millora en el funcionament global de l’em-presa. Si s’acompleixen els objectius de qualitat,s’acompliran també els objectius de l’empresa,que aquests s’hagin definit d’una manera realista.

■ L’anàlisi dels errors en la prestació del serveii la detecció de les possibilitats de millorar-lo.

■ La simplificació en l’organització del treball,a través dels processos. És molt probable que elsresultats siguin millors si aconseguim integrar leshabilitats i les experiències dels diferents mem-bres de la nostra consulta.

RESUMINT La implantació d’un sistema de gestió de la quali-tat ens permetrà assolir els nostres objectiusessent més competitius, més eficaços i més efi-cients, així com assegurar-nos que són satisfetesles expectatives que els nostres pacients esperende nosaltres.

QUÈ M’APORTARÀ LA IMPLANTACIÓ DE LES NORMES DE QUALITAT ESPECÍFIQUES DEL SECTOR?

■ Mecanismes d’organització a la meva clínica amb unes pautes clares i ordenades en el treball diari.

■ L’obtenció de dades de satisfacció dels meus pacients d’una manera fluida que em permetrà aconseguir la millora contínua.

■ Una optimització dels costos amb l’obtenció d’un major benefici econòmic.■ La simplificació en el dia a dia de la gestió, amb una organització racional i lògica.■ Avançar-me a la competència, ser pioner: el sector dels centres dentals s’està iniciant

en la implantació de normes de qualitat.■ Els meus pacients percebran la seguretat d’un segell de qualitat d’una entitat independent

que li oferirà un plus de garantia assistencial i en el tracte.

dese

mbr

e 20

11

Rev

ista

CO

EC 1

58

48

Noticiari

Noticiari

Resum de la modificació de laDirectiva 76/768/CEE, relativa

als productes cosmètics

Concentracions menors al 0,1%de peròxid d’hidrogen■ Present en productes bucals oalliberada d’altres compostos omescles és segura.■ Per tant, és permès l’ús deperòxid d’hidrogen en aquestaconcetració en els productes bucals.

Concentracions entre el 0,1% iel 6% de peròxid d’hidrogen■ Aquestes concentracions,presents o alliberades per altrescomponents o mescles poden sersegures, sempre i quan escompleixin les condicions següents:• Realització d’un examen clínicadequat.• Garantir que no hi ha factors derisc o qualsevol altra patologiabucal i que l’exposició a aquestsproductes és limitada.

MEDICAMENTS I PRODUCTES SANITARIS

La UE revisa l’ús dels productes emblanquidorsdentals

El passat 29 d’octubre va sortir publicada en el Diari Oficial de la UnióEuropea una nova Directiva (2011/84/EU) que modifica la 76/768/CEEde productes cosmètics.

• Que el pacient sigui major de 18anys.■ Aquestes condicions s’ha decomplir per tal d’evitar-ne un mal ús.■ La venda serà exclusiva aodontostomatòlegs, els productes quecontinguin aquestes concentracionsno seran accessibles d’una maneradirecta als consumidors.■ En cada cicle d’utilització, elprimer ús estarà restringit aodontostomatòlegs qualificats otindrà lloc sota la seva supervisiódirecta.■ Els odontostomatòlegs podranfacilitar després l’accés a aquestsproductes durant la resta del cicled’utilització.■ vEls productes que continguinmés del 0,1% de peròxidd’hidrogen hauran d’exhibir unaetiqueta on consti la concentració.

D’altra banda, els assessors jurídicsdel Consell General aclareixen:“L’exploració clínica, l’objecte de la

qual és determinar que el pacientno pateix cap patologia oral i noincorre en factors de riscrelacionats amb el tractament,haurà de ser necessàriamentpresencial i s’haurà de realitzar enuna consulta dental. Per tant, elpaper del dentista en relació ambun tractament d’emblanquiment noes pot limitar a ser un simpleinformador o respondre preguntesper telèfon o per correu electrònic,atès que ha d’efectuar unaexploració clínica, i sota la sevaabsoluta responsabilitat,determinar si el pacient pot o noportar a terme el tractament”.

La normativa no fa referència alsproductes amb concentracionssuperiors al 6% de peròxidd’hidrogen. Restem a l’espera queel Consell de la Comissió Europearespongui les preguntes que des delCOEC es plantegen referents a lautilització d’aquests últimsproductes ■

“Por tanto, procede regulardichos productos, a fin degarantizar que no seandirectamente accesibles a losconsumidores. En cada ciclo deutilización de estos productos, elprimer uso estará restringido aodontólogos cualificados,definidos con arreglo a la Directiva2005/36/CE del ParlamentoEuropeo y del Consejo, de 7 deseptiembre de 2005, relativa alreconocimiento de cualificacionesprofesionales (3), o tendrá lugarbajo su supervisión directa siempreque se garantice un grado deseguridad equivalente. Losodontólogos podrán facilitar luegoel acceso a estos productos duranteel resto del ciclo de utilización.”

SANITAT

Pla de Salut 2011-2015Des de fa uns mesos els equips tècnics del Departament de Salut i delCatSalut estan treballant en l’elaboració del nou Pla de Salut, que ésl’instrument indicatiu i el marc de referència per a totes les actuacionspúbliques en matèria de salut, en l’àmbit de la Generalitat de Catalunya.

Adiferència dels Plans de Salutanteriors, aquesta nova

elaboració incorpora elements claude caràcter assistencial i degovernança del sistema, que afegitals objectius de salut pròpiamentdits, configuraran una visió completadel que ha de ser el sistema sanitari aCatalunya fins al 2015.

Un Pla que, en un moment clauper al nostre sistema sanitari quevol mantenir-se com a capdavanter

en els bons resultats de salut peròque a l’hora ha de fer front alsreptes dels propers anys(envelliment de la població,problemes sanitaris crònics, novesteràpies, nous medicaments, i enun entorn de recursos limitats ambun augment de la pressió sobre elsrecursos públics) ens ha de servird’eix de treball i de projecteestratègic per tot el sector sanitaripels propers quatre anys.

El sector de la salut també hiparticipaEl Departament de Salut vol que elPla de Salut 2011-2015 reculli tambéles aportacions del sector de lasalut a Catalunya per aconseguirque les principals línies de canvi itransformació del sistema sanitaride Catalunya en els pròxims anystinguin el major consens i lesmàximes complicitats.

És per això que s’ha elaborat undocument marc del pla, i s’harealitzat una Jornada per debatreels seus continguts generals i fer-neun llançament participatiu amb elsrepresentants del sector de la salut.

També s’ha obert un formularide participació per poder realitzaraportacions o intervencions ■

dese

mbr

e 20

11

Rev

ista

CO

EC 1

58

49

Noticiari


Llum d’operacions dentals XO, model XO 4

Comunicat de la Unitat de Vigilància de Productes Sanitaris del’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS)

La Unitat de Vigilància deProductes Sanitaris de

l’Agència Espanyola deMedicaments i ProductesSanitaris (AEMPS) ha rebut unanota de seguretat de l’empresa XOCARE A/S, Dinamarca,relacionada amb el risc de

despreniment del llum en produir-se danys al reflector del producte“Llum d’operacions dentals XO”,model XO 4. Per tal d’evitar que elreflector es desprengui i puguicausar danys al pacient, elfabricant ha desenvolupat unalàmina de seguretat per col·locar a

la part posterior del reflector. Recomanem que les possibles

persones afectades es posin encontacte amb l’empresa fabricantXO CARE A/S, Dinamarca,situada a Haandvaerkersinget, 6,2970 Hoersholm, núm. de telèfon+45 70205511, núm. de fax +4570205510, e-mail: [email protected], [email protected], isol·licitin la làmina de seguretat iles instruccions d’instal·laciócorresponents ■

L’empresa Colgate PalmoliveEspaña, s.a. ha comunicat a

l’AEMPS la retirada voluntària detots els lots d’aquest producteper estar contaminat amb elbacteri Burkholderia cepacia.Aquest bacteri té baix potencialinfecciós en persones sanes, si bépot presentar riscos per apersones amb problemes de saluto en circumstàncies especials.


Retirada del mercatL’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS)ha informat de la retirada del mercat de tots els lots del producte“Colgate Periogard Clorhexidina Col·lutori Bucal sense Alcohol”, ambnúmero de registre 1173-DENT, per estar contaminatsmicrobiològicament.

Colgate Palmolive España, s.a.ha iniciat la retirada del productedels magatzems propis, centresde distribució i locals de venda alpúblic, incloent farmàcies iconsultoris mèdics dentals. Per ala recuperació de les unitatsadquirides pels consumidors haninclòs una advertència a la sevapàgina web (www.colgate.es) ■

Microscopi Leica M320 F12 ambcàmera HD integrada

Voldria contactar ambcompanys/es que tinguin aquest

microscopi des d’ aproximadamentun any i que estiguin documentantamb vídeo i/o foto els seus casosclínics. Leica M320 F12 amb càmeraHD integrada.Dr. Manel Torralba e-mail: [email protected]

dese

mbr

e 20

11

Rev

ista

CO

EC 1

58

50

Noticiari

CONGRESSOS

X Congrés de la SEOEME

El passat 18 i 19 de novembre va finalitzar el desècongrés de la Societat Espanyola d’Odontologia iEstomatologia per al Pacient Minusvàlid iMèdicament Compromès (SEOEME), a Santiago deCompostel·la, i organitzat pel Prof. Pedro Diz i elseu equip.

En quest congrés, que va comptar amb gran èxit departicipació i nivell científc, es van lliurar les

insígnies d’or de la Societat en commemoració delvint-i-cinquè aniversari de la seva fundació ■

Els membres fundadors recollint la insígnia d’or de laSocietat en l’acte d’homenatge al Dr. Manuel Bratos, elseu fundador.

Els autors d’aquest treballpertanyen al grup d’investigació

“Patologia i TerapèuticaOdontològica i Maxil·lofacial” del’Institut d’Investigació Biomèdica deBellvitge (IDIBELL), que coordina elprofessor Cosme Gay Escoda.

Es tracta d’un assaig clínicpreliminar aleatoritzat i a doble cecen pacients atesos en el Màster deCirurgia Bucal i ImplantologiaBucofacial de la Universitat deBarcelona, per precisar l’extraccióde les terceres molars inferiorsincloses simètriques.

L’aplicació del làser de baixapotència es va fer de formaaleatòria sobre un dels costatsintervinguts. Es va emprar unaenergia de 5 J/cm2, a una potènciade 0,5 W i amb una longitud d’onade 810 nm. En el costat control esva aplicar la peça de màintraoralment, però el làser no vaser activat. Es van avaluar el nivellde dolor, el trisme i el graud’inflamació postoperatoris.

El dolor experimentat en lesprimeres hores després de

PREMIS

Premi al millor article de cirurgia bucal (JCR) de la SECIB per un treball de l’IDIBELLLa Societat Espanyola de Cirurgia Bucal (SECIB) va concedir, durant elseu últim congrés celebrat a Saragossa el premi al millor article originalde cirurgia bucal publicat durant l’any 2011 en una revista amb factord’impacte al treball titulat: “Efficacy of low-level laser therapy in themanagement of pain, facial swelling, and postoperative trismus after alower third molar extraction. A preliminary study”, publicat a la revistaLasers Med Sci DOI 10.1007/s10103-011-0936-8 signat pels Drs. López-Ramírez M, Vilchez-Pérez MA, Gargallo-Albiol J, Arnabat-Domínguez Ji Gay-Escoda C (factor de impacto 2,311.JCR-2010).

l’extracció quirúrgica va ser menoren el costat experimental (làseractivat), per bé que no es vanobservar diferències estadísticamentsignificatives (p=0,258).

La inflamació i el trismepostoperatoris als 2 i 7 dies van serlleugerament superiors en el costatcontrol (làser inactivat), tot i quetampoc es van detectar diferènciesestadísticament significatives(p>0,05).

Com a conclusió es pot afirmarque l’aplicació del làser de baixapotència amb els paràmetresemprats en aquest estudi, no téefectes beneficiosos en la disminuciódel dolor, la inflamació ni el trismedesprés de l’extracció de les terceresmolars inferiors incloses ■

FORMACIÓ

XXXIII Curs bàsicteoricopràctic decirurgia oral

Del 20 al 25 de febrer de 2012tindrà lloc el XXXIII Curs bàsicteoricopràctic de cirurgia bucal,dirigit pel Prof. Dr. Cosme GayEscoda, al Centre Mèdic Teknonde Barcelona.

És un curs orientat a la formaciócontinuada dels odontòlegs i

estomatòlegs interessats enaquesta especialitat odontològica,amb un total de 55 hores lectivesintensives.

El programa consta d’una partteòrica (queixals del seny inclosos,cirurgia periodontal, caninesincloses, cirurgia periapical,traumatologia alveolodentària,quists maxil·lars, frens bucals, etc.)i una part pràctica preclínica sobrefantomes i mandíbules de porc, ambdiferents tècniques quirúrgiques(preparació de penjalls, plàstialocals, frenestració d’una caninainclosa, extracció de queixals delseny inclosos, odontoseccionsestratègiques, etc.), seguint endirecte una dotzena d’intervencionsquirúrgiques i podent veure més de35 intervencions gravades en cursosanteriors.

Per a més informació delscursos de cirurgia bucal, es potconsultar la pàgina web:http://www.gayescoda.com ■

dese

mbr

e 20

11

Rev

ista

CO

EC 1

58

52

Noticiari

En aquest acte es va analitzar larelació professional existent

entre els dentistes i els protèticsdentals. Alfonso Villa Vigil vaincidir una vegada més que elsprotètics estan reconeguts com a“professionals sanitaris” a l’article2.3 de la Llei 44/2003 LOPS, de 21de novembre, “conforme a loestablecido en el preámbulo de laLey 10/1986”. Tanmateix, el fet queun professional sigui consideratcom a “sanitari”, no implica que laseva tasca tingui caràcter“assistencial” o “clínic”. Elsprofessionals clínics o assistencialssón els que gaudeixen de capacitati autorització legal per treballardirectament sobre els pacients, comels dentistes i els higienistes, peròno tots els professionals sanitarisho són. Així, els protètics dentals,en tant que professionals sanitaris,són tècnics que treballen endiferents laboratoris de fabricació i

ORGANITZACIÓ COL·LEGIAL

La relació entre dentistes i protètics, tema dedebat de l’Organització Col·legial de Dentistes

El passat 15 de juliol va tenir lloc a la seu de la mútua d’assegurancesAMA una assemblea general extraordinària del Consell General deCol·legis d’Odontòlegs i Estomatòlegs d’Espanya, amb assistència demembres de Juntes de Govern dels Col·legis i de les SocietatsCientífiques, a més dels Presidents col·legials.

aliens a les clíniques, i no estanhabilitats, ni autoritzats, niqualificats oficialment per atendreels pacients. Qualsevol intervenciód’un protètic, en aquest sentit, esconsideraria intrusismeprofessional.

Villa Vigil va puntualitzar quealgunes sentències no haninterpretat correctament aquestesqüestions i han deduït de la sevacondició de professionals sanitarisque els protètics sí que podentreballar amb pacients, malgrat queno es desprèn de cap norma legalcap tipus de reconeixement decompetències assistencials.

Quant a si el protètic pot serescollit pel pacient, el President del’Organització Col·legial va reiterarque el pacient té dret a conèixer elprotètic amb qui treballa eldentista, però que cap norma legaldóna suport al fet que el pacientpugui imposar al dentista el

protètic. En aquest sentit va aclarirque tant en l’àmbit assistencialpúblic com en el privat per compted’altri, el pacient té dret a escollir elmetge, però no el protètic, ni capaltre professional sanitari.

Pel que fa a l’àmbit privat percompte propi, la relació entrepacient i facultatiu es basa en uncontracte lliurement acordat entreles parts, per la qual cosa eldentista pot rebutjar qualsevolintent d’imposició, per part delpacient, de treballar amb unprotètic determinat amb qui noconfiï o amb qui no estiguiconforme, igual que faria davantqualsevol imposició d’higienista,medicament, instrumentista, etc.

Segons el President del ConsellGeneral de Dentistes, el pacient tédret a conèixer els tècnics, elsmaterials, els professionals i elsproveïdors amb qui treballa eldentista, però en cap cas el pacientpodrà imposar-los al facultatiu.

D’altra banda, cal no oblidar queel dentista és l’únic professionalque pot col·locar i adaptar lapròtesi en el pacient, per tant és elmàxim responsable delstractaments rehabilitadorsprotètics. D’aquí que la relacióentre el dentista i el protètic s’ha debasar en la confiança del primervers el segon ■

En aquesta edició, el jurat haestat constituït pel degà

d’odontologia de la Universitat deSevilla, Pedro Bullón, i presidentdel jurat; Francesca Monticelli,vicedegana de la Universitat deSaragossa; Juan Carlos PradosFrutos, director del departamentd’estomatologia de la UniversitatRey Juan Carlos i l’assessor mèdicde Colgate i professor de la UCM,Ignacio Corral. El premi eninvestigació odontològica dotatamb la quantitat de 2.000 euros esva entregar a l’exalumne de 5ècurs de la Universitat Rey JuanCarlos, Mariano Nicolás Pedanode Piero ■

PREMIS

Lliurament del V Premi Colgate enInvestigació Odontològica

Per cinquè any consecutiu, Colgate España ha fet lliurament del Premien Investigació Odontològica, un guardó dirigit exclusivament aalumnes dels tres últims cursos d’odontologia matriculats a facultatsespanyoles.

El jurat i els premiats.

Estos son algunos de los datosque ha aportado Santiago

Llorente, presidente del comitéorganizador del simposio y directordel Centro de Cabeza y CuelloDoctor Llorente, quien ha indicadoque el diagnóstico precoz es clave

ARTICLES PUBLICATS: DIARIO MÉDICO, 1/12/2011

Los tumores malignos referentes a la región decabeza y cuello ocupan un 17 por ciento de losdiagnosticadosUn 17 por ciento de los tumores malignos que se diagnostican cada añoafectan a la región de cabeza y cuello. En el caso del cáncer de laringe suincidencia en Estados Unidos es de 6,6 casos por 100.000 habitantes,mientras que en España, en una comunidad como Asturias es de 12,6casos. En cuanto al cáncer oral, su incidencia es de 5,7 a 12,9 casos por100.000 en la población masculina, y de entre 0,6 y 2,1 casos entre lasmujeres.

en el pronóstico de los tumores decabeza y cuello. “La supervivènciaglobal se sitúa en torno a la mitad,pero los resultados mejoran si sedetecta en estadios iniciales. Unaafonía o cambios en la voz puedenalertar de un posible cláncer de

dese

mbr

e 20

11

Rev

ista

CO

EC 1

58

54

Noticiari / Premsa i odontologia

laringe, y una úlcera bucal nodolorosa puede indicar un cánceroral: de ahí la importancia de losmédicos de atención primaria en eldiagnóstico temprano”.

Aproximadamente el 90 porciento de los cánceres orales sediagnostican en mayores de 40años, y más del 50 por ciento enindividuos de más de 65 años.“Recientemente se ha registrado unaumento de incidència de laenfermedad en sujetos menores de40 años, lo que podría estarrelacionado con la infección porvirus del papiloma humano. Latasa de supervivencia es del 90 porciento si su diagnóstico se produceen la pimera fase y sólo del 10 porciento si se diagnostica ya enestadio IV” ■

Cuando el enfoque de laodontología era terapéutico, la

edad a la que se acostumbrabarecomendar la primera visita dentalera a partir de los tres o cuatroaños. Una edad que ahora resultatardía para el inicio de los serviciospreventivos adecuados. El niñodebe ser visitado por elodontopediatra cuando erupcionael primer diente, es decir, entre los6 y 12 meses de edad. El comienzode la prevención tempranapermitirá evitar un númerosignificativo de problemasinfecciosos, funcionales,ortodóncicos y del crecimiento delcomplejo maxilofacial. Elodontopediatra instaurará unprograma para los padres dandoconsejos referentes a la lactancia,chupete, biberón, hábitos,alimentación, erupción dental,higiene y conocimientosodontológicos básicos,fundamentales para establecer

ARTICLES PUBLICATS: EL PERIÓDICO, 20/11/2011

Avanzar la prevención odontológica

La odontopediatría basa actualmente su enfoque en la prevención. Lapertinencia de recomendar un cuidado dental temprano, sin lugar adudas, obedece a la cantidad y calidad de la información sobreprevención, tratamientos y técnicas disponibles. Una recomendaciónque coincide con el cambio de criterios en la profesión en cuanto a laóptima edad para que el niño reciba supervisión profesional.

unas bases a corto, medio y largoplazo.

Limpieza de los dientesLos dientes deben limpiarse

desde el momento en queerupcionan, primero con una gasitay, a partir del año de edad, concepillos adecuados para la edadtemprana y agua. A los dos añosintroduciremos la pasta dentífrica,poniendo una mínima dosis, desdeun granito de arroz hasta lacantidad equivalente al tamaño deun guisante.

Y es que los dientes de leche hayque conservarlos y cuidarlos,porque tienen un gran número defunciones importantes, ya que

ayudan a mantener una buenanutrición, permitiendo que el niñomastique adecuadamente; permitenun lenguaje correcto con unabuena pronunciación; ayudan aque al niño se sienta mejor con sufunción social hacia los demás; yguían la erupción de los dientespermanentes.

Para prevenir la cariesnecesitamos, además, un controlsobre la alimentación que nocontenga un exceso de azúcar y uncontrol de las tan apeteciblesChuches y chocolates, así comoenjuagues de flúor diarios osemanales a partir de los seis años.La caries dental es un problemaque debemos evitar en nuestrosniños, ya que se trata de unainfección que provoca ladestrucción del diente. En estesentido, algunos de los factores queintervienen para su producción sonlas bacterias que convierten losazúcares en ácidos, la dieta, lasusceptibilidad dental y el tiempode contacto de los ácidos con losdientes ■

Entre els àmbits que s’han tractatamb més profunditat, han

destacat els relatius a les mesuresde prevenció i control deltabaquisme, l’assistència sanitàriatransfronterera, la seguretat delpacient, i la promoció de la salutelectrònica i de les TIC.

ARTICLES PUBLICATS: PREMSA GENCAT, 21/11/2011

Boi Ruiz rep el comissari europeu de Polítiquesde Salut, John Dalli

El conseller de Salut, Boi Ruiz, ha rebut aquest matí el comissari dePolítiques de Salut i Protecció als Consumidors de la Unió Europea, JohnDalli, per tractar diversos temes sanitaris que s’estan impulsant tant anivell català com europeu.

John Dalli, responsable delPrograma europeu “Salut per alcreixement” (2014-2020), dotat en446 milions d’euros, ha mostratespecial interès en els projectespromoguts pel Departament deSalut tant a Catalunya com a nivelleuropeu. A banda, ha volgutde

sem

bre

2011

R

evis

ta C

OEC

158

56


conèixer el paper de l’administraciócatalana en alguns dels 40 projecteseuropeus en les quals Salutparticipa com a soci i, especialment,en els 13 que es lideren des deCatalunya.

L’han acompanyat el director dela Representació de la ComissióEuropea i el Parlament Europeu aBarcelona, Manel Camós, dosmembres de la Direcció General deSalut i Protecció als Consumidorseuropea, així com representants de Relacions Exteriors i delDepartament de Salut de laGeneralitat de Catalunya ■

Girona ja té la primera clínicadental solidària de la

demarcació destinada a personesen situacions de precarietatsocioeconòmica. La clínica és unainiciativa del Col·legi d’Odontòlegsi Estomatòlegs de Girona i ofereixuna solució a la població senserecursos que no pot fer front a untractament odontològic privat.Disset dentistes voluntaris treballendesinteressadament durant lesseves hores lliures i fan tractamentsa preus més baixos que els delmercat, i que oscil·len entre els sisi els 150 euros. Des del 10d’octubre, més de 35 pacients hanpassat per la clínica solidària is’espera que, en un any, la clínicadoni assistència directa a més de100 persones.

En temps de crisi, les visites aldentista privat són un sobrecost pera totes les famílies i una dificultatafegida per a aquelles persones quetenen problemes econòmics. És peraquest motiu que des del Col·legid’Odontòlegs i Estomatòlegs deGirona van pensar en la possibilitatde crear una clínica dental solidàriaque donés resposta a les necessitats

ARTICLES PUBLICATS: EL PUNT AVUI, 18/11/2011

Dentista a preu simbòlic per als gironins ambpocs recursos econòmics

El Col·legi d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Girona crea una clínicasolidària on treballen desinteressadament disset dentistes durant horeslliures.

dentals que pateix la població mésdesfavorida.

Diversos tractamentsTot i que la clínica sigui

solidària, no tothom pot anar-hi.Els pacients cal que vinguinderivats des dels serveis socials od’entitats que treballen al territorigironí. La clínica ofereix diversostractaments d’odontologia bàsica;és a dir, extracció de dents, tambées maten nervis (endodòncies) i esmunten dentadures postisses(pròtesis). Els preus oscil·len entre6 euros per una extracció de dent ireparació de càries fins als 150euros per una dentadura postissa.

La clínica, situada dins delMercat del Lleó, es va crear ambl’ajuda de l’organitzacióOdontologia Solidària i seguintl’exemple de les diverses clíniquesdentals solidàries existents aBadalona, Barcelona i València. Lainauguració oficial serà el 29 denovembre, pero ja està enfuncionament. El president del’associació Dentistes Solidaris deGirona, Emili Banchilleria, sostéque les clíniques solidàries de

Granollers i Badalona estavencol·lapsades i tenien llistesd’espera de dos i tres anys. Lavicepresidenta de l’associació,Teresa Maria Saguer, diu quecol·laborar en el projecte és “unaopció personal” que “repercuteixpositivament en la persona”.

Un projecte que va arrencar fatres anys

La idea va néixer l’any 2008 dinsdel Col·legi d’Odontòlegs iEstomatòlegs de Girona el qual vacrear l’associació DentistesSolidaris de Girona perdesenvolupar aquest projecte,anomenat Somriures Solidaris. Lainiciativa no té intenció desuplantar l’acció de l’administracióen salut bucodental, sinó quetreballa per cobrir les mancancesque pateix la població mésdesafavorida. El president del’associació Dentistes Solidaris deGirona, Emili Banchilleria, explicaque els preus que ofereix la clínicasón “simbòlics i limitats al cost delproveïdor”. A més, creu que elspacients “valoren més positivamentla feina” si han de pagar un mínimpreu en comptes de tenir unaassistència totalment gratuïta. Lanova clínica compta amb l’ajudaeconòmica o material d’entitatscom Dipsalut, OdontologiaSolidària, l’Ajuntament de Girona,membres del Col·legi d’Odontòlegsi Estomatòlegs de Girona i delaboratoris ■


dese

mbr

e 20

11

Rev

ista

CO

EC 1

58

57

En una entrevista concedida aEuropa Press, lo ha explicado el

director general del Hospital Clínicde Barcelona, el gastroenterólogoJosep Maria Piqué, que haseñalado que la iniciativa nacióhace un año fruto del liderazgo deprofesionales, y sin el auspicio deninguna clínica o bien hospital.

El jefe del Servicio de CirugíaGastrointestinal del Clínic, AntonioMaría de Lacy, –pionero en laintroducción de técnicasquirúrgicas en España– es elpresidente del Bima, del que yaforman parte el cardiólogo JosepBrugada, el oncólogo JosepTabernero, el oftalmólogo Borja E.Corcóstegui, el cirujano torácicoLaureano Molins y el cirujanoplástico Jorge Planas.

Además de Piqué, tambiénintegran el centro el traumatólogoRamon Cugat, el epidemiólogoJosep Maria Gatell, el nefrólogoJosep Maria Campistol, el radiólogoLluís Donoso, el hepatólogo JoanRodés, el epidemiólogo PedroAlonso, el hepatólogo Rafael Estebany el neumólogo Àlvar Agustí.

Para integrarse a la entidad, losespecialistas deben ser invitados a

ARTICLES PUBLICATS: EUROPA PRESS, 14/11/2011

Médicos punteros crean una plataformaempresarial para captar a pacientes en elextranjeroUna quincena de médicos y cirujanos punteros se han constituido en laplataforma empresarial Barcelona International Medical Academy(Bima) para promover la “excelencia” de servicios sanitarios públicos yprivados entre facultativos y pacientes extranjeros.

formar parte previamente yacreditar con el currículum y doscartas de recomendacióninternacionales una dilatadaexperiencia y prestigio internacionalexcelente, ha explicado Piqué.

Visita a MoscúEn su primer cometido, unadelegación de Bima visitó la capitalrusa el año pasado para dar aconocer la medicina que se practicaen Barcelona, y ofrecer los serviciosespecializados a médicos rusosque se interesen por conoceralguna técnica quirúrgicaempeladas en el territorio catalán.

La medicina que se aplica enBarcelona, y sus centros deinvestigación, cuentan conreconocimiento en los principalessectores de la biomedicina europea,pero, a juicio de los integrantes deBIMA, es aún poco conocida enMoscú.

Piqué ha explicado que lavoluntad de la plataforma es situara la capital catalana en el mapasanitario mundial, cuyo escenarioestá cambiando por nuevosmodelos hasta ahorainsospechados, teniendo en cuenta

dese

mbr

e 20

11

Rev

ista

CO

EC 1

58

58


que actualmente ciudades comoShanghai, Singapur (China) yNueva Delhi (India) compiten acostes menores con la ofertasanitaria internacional.

Shanghai, Singapur y Nueva DelhiComo explica el directivo,aseguradoras americanas ya envíana enfermos a las citadas ciudadespara operar, con la mitad de coste ycon los mismos resultados, algunosprocedimientos como la colocaciónde un ‘stent’ cardíaco para unpaciente con insuficiencia cardíacaen situación estable.

“Se trata de procesos querequieren una tecnología alta ycara” con un perfil de enfermoestable no urgente, al que se lepuede trasladar en avión a otro paísy en manos de médicos acreditadoses operado.

En este escenario, Bima tambiéntrabajará para atraer a pacientesinternacionales de otras partes delmundo, compitiendo con expertos,tecnología y prácticas acreditadas anivel internacional.

De hecho, ya existe un flujo deenfermos espontáneos, pero hastaahora se iban a la Clínica Mayo deEstados Unidos, y ahora este hábitoestá cambiando, comenta Piqué,que dibuja el hospital del futurocomo un centro para grandesintervenciones y para un abordajemuy especializado ■

El documento promueve lanecesidad de una educación

para la seguridad del paciente quereduzca los riesgos actuales. La guíadebe ayudar a los universitarios encampos como Odontología, Medicina,Enfermería y Farmacia en todo lo

ARTICLES PUBLICATS: DIARIO MÉDICO, 3/11/2011

La OMS publica una nueva guía sobre seguridaddel paciente

La Organización Mundial de la Salud ha publicado una nueva edición desu Patient Safety Curriculum Guide multiprofesional.

relativo a los riesgos sanitarios.“La formación es la base de una

Sanidad segura y de calidad, perohasta ahora ha sido infravalorada.Ha quedado patente que serequiere una nueva aproximaciónpara que la educación tome el

papel que debería en loconcerniente a los riesgossanitarios”, ha señalado LiamDonaldson, enviado de la OMSpara la Seguridad del Paciente.

En los últimos tres años, “laOMS ha explorado la relación entrela formación y la práctica médica ycomo resultado ha elaborado estaguía, que relata una gran aviedadde ideas y métodos para enseñar yevaluar en una seguridad delpaciente que sea más efectiva quela que hasta ahora existe”, haañadido Donaldson ■


dese

mbr

e 20

11

Rev

ista

CO

EC 1

58

59Una correcta higiene dental

redueix en un 24% lesprobabilitats de patir un atac decor, i en un 13%, el risc de serafectat per un vessament cerebral(ictus). Així ho indica un estudipresentat aquest diumenge alcongrés de l’Associació Americanadel Cor (AHA, per les seves siglesen anglès), celebrat a Orlando(Florida).

La investigació, realitzada percardiòlegs taiwanesos i que va seguirels casos de més de 100.000participants –sense problemes

ARTICLES PUBLICATS: ARA, 14/11/2011

La higiene dental redueix el risc de patir atacsde cor i vessaments cerebrals

Un estudi de cardiòlegs taiwanesos presentat al congrés de l’AssociacióAmericana del Cor (AHA) indica que una bona higiene dental disminueixen un 24% el risc de patir malalties cardíaques, i en un 13% lesprobabilitats de patir un ictus.

cardíacs a l’inici de l’estudi- durantset anys, conclou que les personesque se sotmeten a una neteja dentalprofessional disminueixenconsiderablement el risc de patiralguna anomalia coronària ocerebrovascular. En concret, elsmetges indiquen una neteja a l’any,com a freqüència idònia. L’estudis’ha fet amb 51.000 adults –amb unpercentatge similar d’homes i dones–que s’havien sotmès almenys a unaneteja dental al llarg de la seva vida, iel mateix nombre de participants quemai se n’havien fet cap.

La higiene bucal i el raspallat deles dents redueix el desenvolupamentdels bacteris orals responsables dela inflamació de les genives, undels factors que pot desembocar enmalalties cardiovasculars.

Un altre estudi de científicssuecs indica que les malaltiesperiodontals –relacionades amb lesgenives- són un indicador clau delrisc de patir un accidentcardiovascular o un vessamentcerebral. La investigació, feta amb8.000 participants, conclou que unsagnat elevat de les genives duplicael risc d’infart, i les infeccionsfreqüents a la base de les dentsamplien fins a un 53% més el riscde patir un atac de cor. A més,l’estudi indica que els adults ambmenys de 21 peces dentals –la xifranormal és de 32- tenen un 69%més de probabilitats de patir unatac cardíac que els que comptenamb totes les dents ■

María José Campanario, esposadel matador Jesulín de

Ubrique, s’ha matriculat al graud’odontologia que ofereix la UIC aSant Cugat perquè la van fer forade la UEM de Madrid per la sevacondemna en el cas de l’OperacióKarlos. En acabar el curs passat,Campanario va rebre unanotificació escrita per part de laUniversitat Europea de Madrid queli confirmava que no seriareadmesa el curs següent en aquellcentre. La seva condemna a un anyi onze mesos per un delicte contrala Seguretat Social, portat a termeconjuntament amb la seva mare, vafer que la UEC no li deixés


La dona de Jesulín de Ubrique es refugia a la UICen ser expulsada d’una universitat de MadridLa Universitat Internacional de Catalunya ha deixat matricularCampanario, condemnada pel cas Carlos, a la carrera d’odontologia.

inscriure’s al curs 2011-2012d’Odontologia perquè delinquir vacontra el reglament disciplinarid’aquesta universitat.

D’aquesta manera, es podràgraduar en una carrera de l’àmbit dela sanitat, una especialitat quesempre li ha agradat molt. Ella és

tècnic de laboratori i, fins i tot, vafingir durant un temps que erainfermera, cosa que el Col·legid’Infermeria de Castelló va acabardesmentint.

En el trajecte cap al restaurantde menú diari al qual ha anat adinar, s’ha mostrat incòmoda ambla presència de la premsa mentrecarregava l’ordinador portàtil i labata blanca que utilitza per fer lespràctiques de 3 a 6 de la tarda.Alguns mitjans expliquen queCampanario tindrà un pla d’estudisespecífic per poder acabar lacarrera ■

La secretaria d’Universitats ha posat fil a l’agulla en el camp dels màsters,després de la mesura més immediata, que va ser reduir l’oferta de

màster un 7% per aquest curs, calia posar rumb cap a la reducció global,que el Govern preveu del 30% en dos anys.

El nombre mínim d’estudiants matriculats als màsters haurà de ser de 20persones, tot i que s’hi introdueix una reserva: si són menys alumnes peròes matriculen per a un nombre de crèdits equivalent al de 20 alumnes (20 matrícules per cada crèdit impartit), el màster podria seguir ■


Els màsters amb menys de 20 alumnes tancaranen tres anys

L’acord de rectors i Govern també exigeix un 80% de graduats.

dese

mbr

e 20

11

Rev

ista

CO

EC 1

58

60

Serveis col·legials / Iuristravel

SERVEIS COL·LEGIALS

SAFARIS URBANS:A LA DESCOBERTA DE LONDRES,FLORÈNCIA, PARÍS, NOVA YORK...

Iuris Travel i CiènciaAventuraproposen al viatger una forma

diferent d’apropar-se a aquellesciutats o poblacions que potser jahem visitat moltes vegades. Mésenllà dels monuments que ensatrauen, i són motiu del nostreimaginari des de la infància, el BigBen, la Torre Eiffel, el PonteVecchio o l’Empire State Building,conviuen tota una altra sèried’indrets que podem descobrir dela mà d’un guia científicespecialitzat que ens submergirà enuna història; una història capaçd’articular un apassionant itinerariurbà.

l’expedicionari sobre l’existència ono del personatge que va fer famósen sir Arthur Conan Doyle. Però,què dir de les especialitzades iantigues botigues londinenquesque va immortalitzar en CharlesDickens, i després Virginia Wolf?Per al mes de desembre de 2012proposem un itinerari literari que,alhora, ens permetrà fer lescompres de Nadal en alguns delsestabliments més emblemàtics delLondres victorià. I els aficionats ala Història de la Medicina tenenuna cita obligada amb el HunterianMuseum (del Reial Col·legi deCirurgians), i els museus delLondon Hospital i el SaintBartholomew Hospital.

Dinosaures en el bell mig de Nova York? Naturalistes noucentistes pelJardí de les Plantes de París? El telescopi d’en Galileu Galilei a Florència?Els misteris de Sherlock Holmes a Londres? Homínids pels carrers deBurgos? Hem inventat la Màquina del Temps? No. Senzillament existeixuna altra manera de conèixer des de les grans ciutats fins als petitspobles que ens envolten; i és que no sempre és necessari realitzarllargues expedicions, endinsant-nos en els paratges més exòtics, per aviure una extraordinària aventura: l’aventura del coneixement.

Per exemple, Londres, una de lesciutats més seductores del món, ésl’escenari d’alguns dels nostressafaris urbans que moltes vegadess’amplien fins a Cambridge, Oxfordo el mateix poblet de Downe: lazona rural anglesa on s’ubica lacasa de Charles R. Darwin.Precisament, Darwin és el principalprotagonista d’una de les nostresrutes amb més èxit. Ara bé, Darwinés un personatge real. Què passariasi volguéssim parlar d’en SherlockHolmes? Doncs que el fem reviure;per tot Londres existeixen petitsracons, edificis, restaurants, pubs,museus... que faran dubtar a

Jordi SerrallongaArqueòleg, naturalista i guia de l’expedició

A Florència, i pobles de laToscana, ens endinsem en laHistòria de la Ciència delRenaixement: Leonardo da Vinci iGalileu Galilei, en són personatgesdestacats. I a París fem un passeigper la vida de grans naturalistescom el Comte de Buffon, el cavallerde Lamarck i en George Cuvier;obrirem nova llum sobre jardins,col·leccions, gabinets de lescuriositats... que no apareixen a lesguies i rutes turístiques de lacapital francesa. I fins un altre puntde França, la Dordogna, viatjaremtambé l’any 2012 per a realitzar uninteressant itinerari pels jaciments

Serveis col·legials / Iuristravel

dese

mbr

e 20

11

Rev

ista

CO

EC 1

58

61

IURISTRAVELRoger de Llúria 108 pral 2a08037 BarcelonaTel. 93 207 31 98o la web: www.iuristravel.com

Per més informació:

prehistòrics del Paleolític europeu,sobretot, les coves amb pinturesprehistòriques rupestres. I parlantde Prehistòria; els nostresexpedicionaris sempre quedenmeravellats del safari urbà que enstrasllada a Burgos amb l’objectiu deno només gaudir de les sales delnou Museu de l’Evolució Humanasinó també dels jacimentsd’Atapuerca.

Nova York (amb l’AmericanNatural History Museum i elMetropolitan), Berlin, Madrid i, finsi tot, Barcelona, són altres de lesdestinacions dels Safaris Urbans deIuris Travel i CiènciaAventura...fins i tot, el 2012 també viatjarem ales Illes Canàries, concretament, ala Gomera, per a seguir latrajectòria de l’explorador i geògrafAlexander von Humboldt en el seusestudis sobre el vulcanisme del’arxipièlag canari; una temàtica degran actualitat després de l’activitatvolcànica a l’illa del Hierro.

dese

mbr

e 20

11

Rev

ista

CO

EC 1

58

62

Serveis col·legials / AGS

AGS SERVEI COEC

La petició d’informació sobre l’activitat econòmica de les clíniquesper part d’intervencions d’Hisenda

Cal recordar que les obligacionsformals a què obliga l’exercici

d’una activitat econòmica: quan estracta d’empresari o professionalsindividuals, o societats civils(SCP’s, CB’s,...), es refereixenfonamentalment a llibres deregistre d’ingressos, de despeses,de béns d’inversió i de bestretes decobraments (aquest últim, d’úsinusual en l’activitat dental). Quanes tracta d’una societat mercantil, amés de la comptabilitat ajustada alcodi de comerç, cal complir elsrequisits que la vinculen a l’Impostde Societats i al Registre Mercantili, en el cas concret de les vendes, elcorresponent Diari de Vendesassociat als comptes de client,sempre des d’un punt de vistaeconòmic. Mai associat amb lesdades de l’historial clínic del pacient.

Dit això, també s’ha dereconèixer que amb el temps s’hananat incorporant en el sector del’odontostomatologia noves einesinformàtiques que, en entrellaçar-se les seves aplicacions, han donatlloc a una base de dades molt mésàmplia i complexa que arriba aintegrar sota un únic codi depacients diversos mòduls que perells mateixos són de naturalesadiferent:

a) Historials clínics de lesactuacions mèdiques (que podenmostrar els antecedents del pacientabans de venir a la nostraconsulta), juntament ambconclusions, recomanacions oriscos dels tractaments efectuats.

b) Estudis de mesuraments previsi/o posteriors al tractament mèdic(cas habitual en ortodòncia,implants, pròtesis, etc...)

c) Pressupostos (en plural) depossibles opcions de tractament,terminis, materials, interrupcions...

d) Fitxa econòmica delspagaments i deute pendent que,com hem indicat anteriorment, noconstitueix cap dels Llibres deRegistre exigits per mostrarl’activitat econòmica d’una clínicadental.

e) Correspondència electrònicaentre la clínica i el pacient ambdiversitat de matisos,recomanacions, confirmacions ijustificants de recepció de moltvariada naturalesa i interpretació.

Aquesta concentraciód’informació vinculada ens porta aqüestionar-nos fins on les peticionsde les intervencions d’Hisendaentren en conflicte amb laprivacitat dels actes mèdics, nosolament sota la visió estrictamentcol·legial, sinó també per una lleide rang superior, com és la Lleiorgànica de protecció de dades.

Després de consultar l’AgènciaEspanyola de Protecció de Dades,en el seu informe 0242/2010,confirma que la cessió de dades decaràcter personal relacionats ambla salut està subjecta a fortesrestriccions per l’esmentada LleiOrgànica, on estableix a l’apartat 3

com a regla general que “les dadesde caràcter personal que facinreferència a l’origen racial, a lasalut i a la vida sexual solamentpodran ser obtingudes, tractades icedides quan, per raons d’interèsgeneral, així ho disposi la Llei ol’afectat ho consenteixi de maneraexpressa”.

És cert que, d’una banda, la Llei58/2003, de 17 de disembre,general tributària estableix al’article 93.1 que el contribuent tél’obligació de cedir totes aquellesdades amb transcendènciatributària a l’Administració (aixòinclou tot tipus de dades, informes,antecedents i justificants)relacionats amb el compliment deles seves pròpies obligacionstributàries o deduïts de les sevesrelacions econòmiques,professionals o financeres ambtercers. Aquesta obligació d’oferirinformació de transcendènciatributària no requereixexplícitament el consentiment del’afectat.

A més, el marc del procedimentinspector, en el seu article 146.1determina que “les actuacionsinspectores es realitzaranmitjançant l’examen de documents,llibres, comptabilitat principal iauxiliar, fitxers, factures,justificants, correspondència ambtranscendència tributària, bases dedades informatitzades, programes,registres i arxius informàticsrelatius a activitats econòmiques,així com les inspeccions de béns,elements, explotacions i qualsevolaltre antecedent o informació ques’hagi de facilitar al’Administració”.

Aquí cal remarcar que lainformació que s’haurà de facilitarserà necessàriament la querevesteixi “transcendènciatributària”, però no d’altra.

Tractant-se de comunicació dedades o documents inclosos en lahistòria clínica dels pacients atesospels professionals que han rebut elrequeriment de l’AgènciaTributària, cal tenir en compte quela regulació de la història clínicaqueda recollida en una lleiespecífica (Llei 4/2002), on a

En aquests últims mesos s’han viscut diverses actuacions per part delsserveis d’Inspecció d’Hisenda que inclouen la visita directa a les clíniquesamb la sol·licitud expressa d’obtenir dades justificatives de l’activitateconòmica que, com és d’esperar, van lligades amb actes de naturalesamèdica i, per tant, de caràcter reservat. Sens dubte, una situacióincòmoda que porta a fortes tensions i incerteses, ja que cada situació téreferents d’arrel diferents.

NOTÍCIES DE L’ASSESSORIA FISCAL, LABORAL I COMPTABLE DEL COEC

Serveis col·legials / AGS

dese

mbr

e 20

11

Rev

ista

CO

EC 1

58

63

l’article 14.1 disposa que “lahistòria clínica comprèn el conjuntdels documents relatius alsprocessos assistencials de cadapacient, amb identificació delsmetges i altres professionals que hihan intervingut”. En qualsevol cas,l’accés a la història clínica o lacomunicació de les seves dadesamb una altra finalitat, requeriràsempre el consentiment exprés del’afectat”.

Aquest complex entramat dedisposicions que vetllen perpreservar la confidencialitat entemes de salut doblementfonamentat per la llei que regula lahistòria clínica i la llei de proteccióde dades pot preservar la cessió dedeterminada informació clínica.Però no ha de ser un obstacle perno poder oferir la informacióeconòmica que requereix lainspecció tributària per realitzar lesseves tasques.

Si reprenem el que dèiem en elsprimers paràgrafs d’aquest articlepel que fa a les obligacions formalsque té un contribuent quedesenvolupa actvitatseconòmiques, observarem que laintegració d’informació per unagestió global d’un pacient (que devegades fins i tot és difosamitjançant comunicacionsinformàtiques, correus, sms, etc.),crea un conflicte de final incert quedepèn de la intensitat de l’actuació

inspectora.Hem d’oferir tota la informació

relacionada amb l’activitateconòmica exigiblereglamentàriament, però al mateixtemps hem de preservar la cessiód’informació sensible sobre la salutde l’afectat, sense el seuconsentiment exprés.

No hi ha una solució única, peròpot endevinar-se la necessitat deconstruir un model de gestió quetingui en compte ambduesexigències. A més, quan la facturaemesa d’un tractament descriu enexcés dades mèdiques tambépodria vulnerar la confidencialitatque ha de protegir a l’afectat. Tot eldescrit podria ser revisat sota lapetició d’un jutge si ho considerésconvenient per interessos generalsde la situació.

La nostra recomanció incloudiferents apartats:

a) Revisar els canals d’informacióinterns d’ús quotidià, els seusaccessos i el formatd’emmagatzemament existent. Sies pot demostrar que no hi hainformació econòmica en les fitxesclíniques, serà més fàcil preservarla confidencialitat del pacient.

b) El compliment del ques’estableix a la Llei de protecció dedades (mai podrem emparar-nos-hi

si com a centre mèdic no complimel que se’ns exigeix).

c) Analitzar pros i contres d’úsobert d’eines informàtiques quepoden generar incertesa i/ointerpretacions equivocadesrelacionades amb l’activitateconòmica realment realitzada.

d) Assumir que el marcreglamentari vigent ha canviat ique no podem regir-nos per patronsanteriors d’actuació que deixenindefens el contribuent. D’aquí laimportància que els col·lectiusprofessionals, sumin esforços pernegociar pautes d’actuació, el mésobjectives i concretes possibles, enles seves relacions ambl’administració.

Aquesta situació vinculada ambla defensa de la protecció dedades, juntament amb altresobligacions relacionades amb laprevenció de riscos laborals o elsajustaments a realitzar com aconseqüència de les recentsinspeccions sobre el marc de lesrelacions laborals amb elsprofessionals que la desenvolupenens porta a la necessitat deprocedir a una serena revisiód’alguns dels principis utilitzatsdurant anys i que la progressivaaparició de noves reglamentacionsobliga a revisar, a totes les parts.

Si ets un professional de l’odontologia amb inquietudsper aconseguir un món més just i una salut universal,vine a DentalCoop i col·labora amb nosaltres. Qualsevolacció que ens puguis aportar serà ben rebuda.

[email protected]@infomed.es

DentalCoop és una associació de voluntaris per a la salut dental.

dese

mbr

e 20

11

Rev

ista

CO

EC 1

58

64

Serveis solidaris

SERVEIS SOLIDARIS

Destino MadagascarDos palabras mágicas, que encierran el sueño de una aventura. Laprimera vez que oímos esa frase fue en el mes de Mayo; era elproyecto de un viaje a un lugar lejano del mundo, que implicaba ofrecerallí lo que mejor sabemos hacer como profesionales.

Para llevar a cabo esta“aventura” contábamos con el

apoyo de muchas personas que nosquieren y con la guía inestimabledel Dr. Ignacio Calatayud, que conentusiasmo y tenacidad nos llevó aconcretar una idea que sin él nohubiera sido posible.

Como inexpertas en este tipo decooperación, sólo podíamos aportarilusión y experiencia profesional.Avanzando en la idea de hacer lascosas lo mejor posible, sin contarcon los medios técnicos habitualesen nuestro entorno, ya que nuestralabor fundamental consistiría enrealizar todas las extraccionesposibles, nos pusimos “manos a laobra” para conseguir todo elmaterial necesario gracias a laayuda de DentalCoop, algunoslaboratorios y sobre todo a lagenerosidad de nuestros amigos ya una “cena extraordinaria“ quesuperó todas nuestras previsiones.

Cargadas con lápices, gafas,medicamentos, anestesias, cepillosy pastas, todo tipo de instrumental,y sobre todo de ilusión, ahí

estábamos volando haciaAntananaribo con el compromisode prestar asistencia dental enMadagascar.

A nuestra llegada al aeropuerto,con ocho horas de retraso, nosesperaban 6 personas: Alex,nuestro contacto en Mada, y ungrupo de niños. Todos elloshicieron desde ese momento queformáramos parte de un equipo endesplazamiento continuo.

Debo decir que desde el primerminuto nos sentimos tratadascomo reinas y la palabra másrepetida en malgache era tungasu(“bienvenidas”). Tambiénaprendimos que el manaona tupco(“hola”), se acompañaba siemprede tres besos por cabeza y sonrisasde “oreja a oreja”, de modo quehabía días de mucho ceremonial ymovimiento de cuello.

Aunque ya en la capitalcomenzamos a hacer extraccionesal personal de la casa, nuestroverdadero trabajo comenzó 3 díasdespués en Ambatolampy, a 70km, que era donde se encontraba la

escuela. Estuvimos en eldispensario del pueblo, donde eldentista nos prestó unos días susillón. Allí desplegamos nuestroinstrumental y contando con unachuleta español- malgache depalabras básicas como (hola, abre,cierra, ¿duele?, traga, ¿dónde?).Con ello empezamos a trabajar ensus bocas. Hicimos muchasextracciones, en circunstanciasmuy especiales (sobre todo ensectores posteriores).

A los niños les dábamos uncepillo de dientes tras visitarnos yel último día hicimos en la escuelauna “clase de técnicas de cepillado”con asistencia masiva.

Desde allí nos trasladamos 700km al Sur, a Satrokala, un lugar queparecía pertenecer al Áfricaprofunda. Tanto el aspecto físicode los habitantes como suvestimenta eran distintos de lo quehabíamos visto en la capital. Loshombres solían llevar mantas opañuelos grandes, extendidos comotúnicas e iban descalzos. Algunosniños pequeños iban cubiertos sólopor una camiseta. Todos tenían encomún sus amplias sonrisas y susauténticas carcajadas cuando seveían en las fotos que les hacíamos.Todos muy guapos, con una mezclade rasgos asiáticos y africanos. Suscasas eran de adobe con tejado depaja. Las viviendas se distribuíande manera que la mayor eraadjudicada a la primera esposa, lassiguientes de acuerdo al orden“matrimonial”.

En sus bocas, eranfundamentalmente los sectoresanteriores los peor parados.Sorprendentemente, no seconsideraba fea la carencia dedientes, sino que hubo inclusoquienes nos pidieron que lesextrajéramos incisivos sanos parahacer el frente “más estético”.

Muy pocos entendían el francés,sólo el malgache. Con ellos noscomunicábamosfundamentalmente gesticulando ycon nuestra chuleta malgache-español. Para comunicaciones máscomplejas Thaína, nuestra guía ycontacto, nos ayudaba traduciendoPaseando por Satrokala.

Serveis solidaris

dese

mbr

e 20

11

Rev

ista

CO

EC 1

58

65

al francés. Ella no se separó denosotras en los 17 días de estancia.

Montamos nuestra área detrabajo improvisando. Como sillóndental por ejemplo usamos elasiento trasero de la furgoneta en laque nos habíamos desplazadomontado sobre ladrillos.

Como no había ni agua corrienteni luz, nuestra cadena de limpiezade instrumental comenzabaquitando los residuos con toallitasdesinfectantes. Pasábamos despuésel material a un cubo paracepillarlo con agua jabonosa.Luego, aclarábamos con agua enotro barreño y, por últimointroducíamos el material en lacubeta de esterilizador en frío.

Íbamos equipadas con linternasque nos dejaban las manos libres ynos turnábamos en el papel deayudante. No permitíamos escupir

a nadie y el atelumi (“trague”) eranuestra palabra que indicaba elfinal de la actuación. Hubo unintento de escupir de un paciente

que muy educadamente nos pidiópermiso para ello, gesticulando ylevantando con un dedo un pico dela alfombra de esparto.

El día de nuestra despedida, nosdieron una comida al aire libre, enla plaza, con una mesa muy largay muchos comensales, entre losque se encontraban todas lasfuerzas vivas del pueblo.

Nos hicieron llorar de emociónmientras escuchábamos losdiscursos que nos habían preparado.

Fueron días maravillosos en losque no faltaron las risas, los llantosde emoción y el placer deencontrarnos con tanta genteencantadora.

Nunca como en estos momentosnos hemos sentido tan orgullosasde nuestra profesión, por habernosbrindado la posibilidad de ejercerlaentre gente tan necesitada yagradecida como ellos.

Madagascar es una isla preciosa,sorprendente y muy pintoresca, asícomo también lo son sushabitantes, que son gente sencilla ymuy acogedora.

El regreso a la capital nos llevó17 horas de viaje en la furgoneta,junto a 12 personas más, perogracias a eso pudimos conocer lospreciosos paisajes por los quepasábamos, así como sushabitantes.

Al día siguiente volvimos aEspaña. Con sus sonrisas y su afecto,los malgaches han hecho más pornosotras, que nosotras por ellos.

Dra. Raquel Giménez de La Torre Dra. María José García de la Hoz

La furgoneta de regreso, con todos los pasajeros.

En plena acción, en Satrokala.

El paisaje malgache.

dese

mbr

e 20

11

Rev

ista

CO

EC 1

58

66

Serveis / Biblioteca

BIBLIOTECA

Cambie su sonrisaRonald E. GoldsteinQuintessenceBarcelona, 2011R. 2559 p. 232

PeriodonciaB. M. Eley, M. Sory, J. D. MausonElsevierBarcelona, 2012R. 2563 P. 421

Es tracta de la sisena edició delclàssic Periodoncia que

continua oferint als lectors lainformació essencial i necessàriaper adquirir una comprensió claradel tema des d’una perspectivacientífica i clínica.

Aquest volum totalment actualitzatinclou les àrees de microbiologia,patologia inflamatòria, immunologia,genètica i medicina dental enl’etiopatogènia de les malaltiesperiodontals, a més de conceptesd’higiene dental, odontologiarestauradora, medicina dental per altractament coadjuvant i la intervencióquirúrgica per al seu tractament.

Presentat per experts dereputació internacional, aquestaobra està pensada per als estudiantsde grau i postgrau d’odontologia,així com per als professionalsinteressats en la medicina oral.

La Clasificación SAC enImplantología oralA. Dawson, S. Chen, D. Buser, L.Cordaro, W. Martin, U. BelserQuintessenceBarcelona, 2011R. 2561 p. 158

Al llarg dels últims trenta anys,el desenvolupament de noves

tecnologies i avenços en elsprocediments clínics han donat lloca una constant integració de laimplantologia oral en la pràcticadiària. Els professionals del’odontologia han hagut d’ampliarla seva competència per poderoferir als pacients la millor qualitatassistencial. Tanmateix, l’ofertaformativa amb prou feines ha posatèmfasi en la identificació del graude complexitat i del risc queimpliquen cadascun delsprocediments. Per als clínics,aquest és un important obstacle al’hora de proporcionar als pacientsel tractament òptim.

Com a resposta a aquestasituació, ITI ha formalitzat unsistema de classificació per a lestècniques d’implantologia oral ambla finalitat d’ajudar als clínics,independentment del seu nivelld’habilitat i experiència. Aquestapublicació té la seva base en eldebat i en les conclusions d’unaconferència de consens ITI a la qualva assistir un grup multidisciplinaride 28 clínics i que va tenir lloc aMallorca el març de 2007.Proporciona unes pautes sobre una

gran varietat de situacionsimplantològiques per a aquestscasos protètics, que es classifiquenen tres categories: senzill (S),avançat (A) i complex (C).

ITI empra la Classificació SACcom a part del seu programaeducatiu des de 2003. Aquestapublicació representa una eina dereferència imprescindible per a totsels odontòlegs en la presa dedecisions a l’hora de seleccionar untractament en concret. Unesdescripcions i una classificacióprou clares permeten als clínicsavaluar el grau de complexitat i elrisc de cada cas i les habilitatsnecessàries per portar a terme eltractament.

Aquesta obra no solament ajudaals clínics a planificar eltractament, sinó que és també unaeina de gran utilitat per alsprofessionals docents a l’hora dedissenyar programes de formacióamb un nivell alt de dificultat.

NOVETAT:Servei de difusió selectiva de la informació

La Biblioteca posa en marxa el Servei de Difusió Selectiva de laInformació, servei que permetrà rebre, de forma gratuïta, un

correu electrònic amb un llistat d’articles que siguin d’interès i ques’hagin rebut aquell mes. En el cas que siguin revisteselectròniques, el professional podrà rebre directament l’enllaç perpoder descarregar l’article gratuïtament.

Serveis / Biblioteca

dese

mbr

e 20

11

Rev

ista

CO

EC 1

58

67

BIBLIOTECA

Periodoncia en España, 2025Blas Noguerol RodríguezJuan Carlos Llodra CalvoSEPABarcelona, 2011R. 2562 p. 115

Veneer VisionsO. Reichert di lorenzenQuintessenceBarcelona, 2011R. 2560 p. 119

L’estètica dental és molt més queuna simple optimització de les

dents. La totalitat de les facetesdentals que es mostren en aquestllibre, no requereixen d’unapreparació prèvia de les dents. Escol·loquen a través d’unprocediment exempt de dolor,sense necessitat de reducció del’estructura dental i sense anestèsies.

ITI Treatment GuideDaniel Wismeijer, Daniel Buser,Urs C. BelserQuintessenceBarcelona, 2011R. 2526 p. 234

Des de la introducció de laimplantologia oral, fa uns

quaranta anys, s’han produït moltscanvis. El desenvolupament il’evolució dels materials i deldisseny implantològics i protètics il’optimització dels protocols delstractaments protètics i quirúrgicshan obert aquesta àrea del’odontologia a una gran quantitatd’odontòlegs i de pacients. Laimplantologia oral ofereix alspacients edèntuls una retenciódefinitiva de la pròtesi completa,fet que ha provocat una millorasubstancial en la seva qualitat devida. Segons les investigacions il’augment del coneixement pràctics’ha definit la col·locació de dosimplants com el tractamentestàndard per a la retenció desobredentadures en pacientsedèntuls.

La innovació, el coneixement il’experiència han proporcionat unamillora en el disseny dels implants iuna optimització dels protocols detractament. Mitjançant lainvestigació i l’avaluació delstractaments hem après a optimitzarel disseny biomecànic de lessuperestructures i a seleccionaradequadament als pacients segonsels diferents protocols de

tractament, convertint a laimplantologia oral en una opcióterapèutica més predictible. Al llargdels últims quaranta anys hempassat de períodes d’integració desis mesos en el maxil·lar i de tresmesos a la mandíbula a protocolsde càrrega immediata en una granquantitat de pacients id’indicacions terapèutiques.

Les tecnologies informàtiques iels sistemes CAD/CAM estandesenvolupant un paper cadavegada més important en laimplantologia oral.

Els sistemes de guiatge i lafabricació de superestructuresassistida per ordinador hanproporcionat als clínics les einesnecessàries per elaborar el pla detractament complet en un entornvirtual. Aquesta és la tendència ques’està imposant en la implantologiaoral.

L’agost de 2008, els membres dela ITI es van reunir a Stuttgart ambmotiu de la 4th ITI ConsensusConference per debatre una granquantitat de temes, entre els quals,els protocols de càrrega per apacients edèntuls i l’ús de lainformàtica i de la tecnologia.

CAD/CAM en pacients edèntuls.Les actes de la conferència es vanpublicar en un suplement de larevista International Journal of Oraand Maxillofacial Implants el 2009.

Aquesta guia de tractament ésun compendi de les conclusions iles declaracions de la 4th ITIConsensus Conference,complementada amb l’evidènciacientífica subjacent. Segonsaquestes declaracions esproporcionen directrius irecomanacions sobre les diferentsopinions terapèutiques per apacients edèntuls i s’il·lustren ambinformes detallats de casos clínics.

Els autors confien que aquestquart volum de la sèrie de Guies detractament ITI serveixi com a sòlidaguia de referència per als clínics al’hora d’elaborar el pla detractament adequat per als seuspacients edèntuls.

dese

mbr

e 20

11

Rev

ista

CO

EC 1

58

68

Serveis / Agenda

AGENDA

ESPANYA

1-4/II/2012. Gran Canaria. 26th World Congress ofInternational College Maxilllo-Facial Surgery (ICMFS)

4/II/2012. Sevilla. IV Jornadad’Emblanquiment Dental.Inf.: tel. 954 98 80 10.

17-18/II/2012. Madrid.III Congrés Internacional del’Apnea del Son en Odontologia.Inf.: tel. 91 327 43 48,www.congresodeapnea.es

23-25/II/2012. Madrid.ExpoDental.Inf.: www.ifema.es/ferias/expodental/default.html

9-11/III/2012. València.I Congrés Nacional d’HigienistesDentals.Inf.: www.colegiohigienistascv.es

26-28/IV/2012. Barcelona. XII Congrés de SELO i 13thCongress World Federation forLaser Dentistry.

10-12/V/2012. Barcelona. 13th World Congress of theWorld Federation for LaserDentistry (WFLD)

24-26/V/2012. València. Congrés 2012 de la SocietatEspanyola d’Implants.Inf.: www.sei2012.com

7-9/VI/2012. Huelva. XXXIV Meeting of the SpanishSociety of Paediatric Dentistry.

8-10/VI/2012.Valladolid. 21 Congrés Nacional de CirurgiaOral i Maxil·lofacial (SECOM).

18-23/VI/2012. Santiago deCompostel·la. Congrés de la Societat Europead’Ortodòncia (EOS).Inf.: 981 56 90 40.

11-13/X/2012. Granada.42 Reunió Anual SEPES 2012.çInf.: tel. 91 576 53 40,www.sepes.org

11-13/IV/2013. Expoorto.Inf.: www.expoorto.com.

INTERNACIONAL

3-5/V/2012. Lucerna (Suïssa).International Camlog Congress2012. Inf.: tel. 91 456 08 72,[email protected]

9-12/V/2012. Göteborg (Suècia).Congrés Mundial d’Astra Tech.Inf.: tel. 902 10 15 58,www.astratechdental.es

6-9/VI/2012. Viena. VII Europerio.Inf.: [email protected].

dese

mbr

e 20

11

Rev

ista

CO

EC 1

58

70

Serveis / Curs acadèmic 2011-2012

Programacurs acadèmic2011-2012Conferències

12 gener 2012Planificació 3D i navegació en implantologia. On som?Dictant: Dr. Juan Carlos Moreno Vázquez

19 gener 2012Invisaling: 10 anysDictant: Dr. Joan Raga Serra

26 gener 2012Ortodòncia, articulaciótemporomandibular i oclusió a la pràctica clínicacontemporània. Tractamentsinterceptius primerencs icorrectius tardansDictant: Dr. Diego Tatis

2 febrer 2012Tribuna mèdica de medicinabucal. Debat de casos clínicsDrs. Eduardo Chimenos Küstner, JoséLópez LópezEls col·legiats interessats que vulguin participar i aportar en aquest debat casuística personal,hauran de contactar amb els moderadors a travésdels correus electrònics del Dr. Eduardo Chimenos([email protected]) i Dr. José López ([email protected]), i remetreuna o més fotografies juntament amb ladescripció del cas

16 febrer 2012 (21.00 h)Simposi: Restauracions conservadoresen odontopediatriaDrs. Yndira González Chópite, RuthMayné i Acién

23 febrer 2012Taula rodona. Bruxisme-parafucions-apnea-roncDrs. Carles Bru de Sala Oms, José MaríaMontserrat, Eduardo Padrós Serrat

1 març 2012 (21.00 h)Taula rodona de diagnòsticdiferencial del dolorcraniofacialModerador: Dr. Eduardo VázquezRodríguezPonents: Drs. Jordi Coromina Isern,Carlos Mendieta Fiter, Juan OliveresFolguera, Ernesto Sierra Terrade,Eduardo Vázquez Delgado

8 març 2012Taula rodonaRegeneració vertical. És predictible?Moderador: Dr. Federico HerándezAlfaroPonents: Drs. Hugo Campos Leitao,Fernando de la Iglesia Beyme, JordiGargallo Albiol

15 març 2012Maneig dels teixits durs i tousal voltant dels implants en elfront estèticDictant: Dr. Xavier Vela Nebot

29 març 2012Seqüència de detalls en elmaneig de les nostresrestauracions de compòsit per millorar la seva qualitatestèticaDictant: Dra. Mercè Creus Martínez

12 abril 2012Taula rodonaOrtodòncia plàsticaModerador: Dr. Eduardo Padrós SerratPonents: Drs. Juan Carlos DíazRendón, Antonio Lucea Marchador,Enriqueta Pérez Ripollés, Pablo EcharriLobiondo

26 abril 2012Guia de conducta enodontopediatria:consideracions en el contextsociocultural i familiar actualDictant: Dr. Carles Muñiz Roca

3 maig 2012Taula rodonaCriteris endodòntics,periodontals i prostodònticsper a la conservació oextracció d’una dent pilarModerador: Dr. Ernest Mallat CallísPonents: Drs. Joan Cadafalch Cabaní,Jordi Cambra Sánchez, Jordi LópezRoura

10 maig 2012Apnea obstructiva del son:paper del dentista en el seutractamentModerador: Dr. Francisco GonzálezLagunasPonents: Drs. Ana Molina Coral(fèrules de reposicionament), Jose MªMontserrrat (diagnòsticpolisomnogràfic i tractament inicialamb CPAP), Joan Birbe Foraster(cirurgia ortognàtica com a tractamentdel Sd apnea obstructiva del son)

24 maig 2012Taula rodonaRevisió crítica de l’ús debiomaterials en cirurgiaperiodontal i implantològica:evidència científica i clínicaModerador: Dr. Antonio SantosAlemanyPonents: Drs. José Nart Molina, JoanBirbe Foraster, Blanca Miranda

14 juny 2012Distracció alveolar. Cap a onanem?Dictant: Dr. Arturo Bilbao Alonso

Curs acadèmic 2011-2012 / Serveis

dese

mbr

e 20

11

Rev

ista

CO

EC 1

58

71

Cursteoricopràctic de biòpsia

4febrer 2012

DictantsDrs. Enric Jané Salas, Xavier Roselló Llabrés, Carlos Arranz Obispo

ObjectiusRecordar al cursetista els aspectes mésrellevants en relació amb la presa demostres biòpsiques: anatomia histo-funcional, elecció del punt a biopsiar,manipulació i conservació de la mos-tra, informe que cal acompanyar ambla mostra quan s’envia al patòleg, etc.Presentar les tècniques més modernes deselecció de la superfície de biòpsia. Practi-car diferents tipus de tècniques biòpsi-ques, amb la utilització dels instruments imaterials més indicats en cada cas.

Programa■ Lesions biopsiables. Actualització enalteracions potencialment malignes■ Anatomia bàsica. Consideracionstècniques i prevenció de complicacions■ Tècniques de biòpsia i sutura

Material necessari per a la realització de les pràctiques■ Bisturí d’un sol us■ Pinces amb dents■ Portaagulles■ Pinces tipus mosquit■ Tisores de disecció■ Sutures d’agulla triangular■ Bata, ulleres(Les pràctiques es realitzaran sobrematerial biològic tipus careta de porco cap de be.)

Horari9.00-13.30 h

Drets d’inscripció■ Professionals: 90,00 €■ Estudiants: 50,00 €

4 febrer 2012Curs combinat de fotografia i photoshopDictant: Sr. Marcel Martín BarcelóHorari 9.00-14.00 h

3 març 2012Curs per a auxiliars dentals:Odontologia conservadora pera auxiliars i higienistesDictants: Drs. Josep Pumarola,Sebastiana ArroyoHorari 9.30-13.30 h

31 març 2012Curs: Claus en la rehabilitacióestètica implantosuportadaDictant: Dr. Xavier Vela NebotHorari 9.00-14.00 h

21 abril 2012Curs: Primers auxilisDictant: Dr. Josep Olivet PujolHorari 9.00-15.00 h

18-19 maig 2012El tractament ortodòntic enl’adultDictants Drs. Juan Antonio RubioHerrera, Armando MenéndezGonzález de Rey

5-6 octubre 2012La implantologia actual pas apas: d’allò més simple a allòmés complexDictants Dr. Manuel Maria RomeroRuiz

Girona

Proper curs

Tarragona

26 maig 2012Curs: Estètica natural ambcompòsitDictant: Dra. Patricia GatónHernándezHorari 9.00-14.00 h

14 juny 2012Conferència “Investigacióforense de la mort” i acte decloendaDictant: Dr. Narcís Bardalet VinyalsHorari 21.00 h

72

Noticiari / Notícies d’empresaNoticiari / Notícies d’empresa

“Campus odontológico”, una nueva plataforma de formación ON-LINE en castellano y portugués Addentra presenta “Campus Odontológico Internacional”, un nuevoconcepto de página web y aula virtual (e-learning).

ADDENTRA

En esta plataforma se podráacceder a una interesante oferta

de formación: postgrado, cursosintensivos, actualización técnica,seminarios… Pudiendo elegir entrecursos de larga y corta duración.Además, se ofrecerá formación encastellano y en portugués.

Addentra, además del desarrollo

de la infraestructura tecnológica,también se ha ocupado de lacreación de toda la imagencorporativa de la plataforma ■

ADDENTRA Desarrolla para “DENTALDOCTORS"la nueva plataforma de aula virtual

Addentra ha desarrollado para dentalDoctors la infraestructuratecnológica para su nueva plataforma web, que albergará el Aula Virtualdesde la que se llevarán a cabo los cursos de formación impartidos porla división de Formación del Centro del Dr. Primitivo Roig Jornet.

ADDENTRA

Además, se ha desarrollado unaexclusiva red social para los

antiguos alumnos de los cursos dedentalDoctors, llamada “micírculo”, en la que se podrán llevara cabo debates, intercambios dedocumentos, información, etc. conel objeto de ampliar y afianzar loslogros conseguidos durante la

formación y sacar el máximopartido a su potencial profesional.

Gracias a esta colaboración,dentalDoctors ha ayudado a queAddentra adapte los servicios de suprograma de gestión de clínicas(Gestiona) a los más altos nivelesde los estándares de calidad ymarketing en la gestión de clínicasodontológicas ■

ADDENTRA pone suprograma “Gestiona”a disposición deConfianza Dental Addentra ha llegado a unacuerdo con Confianza Dentalpara que sus cooperativistaspuedan disfrutar del módulo deGestión de Pacientes, unelemento clave del potenteservicio de Gestión de Clínicas“Gestiona”.

ADDENTRA

Aquellos profesionales queformen parte de la

cooperativa Confianza Dentaltendrán acceso, de formagratuita, a la aplicación“Gestiona” y poder probar asílas ventajas de trabajar con lasolución más evolucionada parala gestión de clínicasodontológicas, diseñada por ypara dentistas ■

dese

mbr

e 20

11

Rev

ista

CO

EC 1

58

Not

ície

s d’

empr

esa

AVINENT lanza un nuevo mango porta-implantes cómodo, útil y fiableAVINENT

El nuevo instrumento facilita latarea del implantólogo: se trata

de una herramienta cómoda y útilpor sus medidas, su fiabilidad y lamaniobrabilidad que permite. Elnuevo mango es acoplable alsistema de implantes AVINENT. Lafirma desarrolla de forma continuanuevas mejoras para contribuir a lamejora de las técnicas y delinstrumental de los profesionales ■

AVINENT acaba de lanzar al mercado un nuevo mango porta-implantes,que tiene la función de transportar de forma manual el conjunto deimplante y transportador desde el vial hasta la boca del paciente.

dese

mbr

e 20

11

Rev

ista

CO

EC 1

58

73

Se publica el cuarto volumen científico deAVINENT, que incluye nuevos casos protésicos

AVINENT

Esta publicación nace de lavocación innovadora de

AVINENT y contiene diversos casosde análisis científicos, en este casodel ámbito protésico, como elestudio comparativo de los ajustesde una estructura realizada a partirde diferentes procesos de

fabricación: fresado PROTECH,colado y sinterizado. Tambiénincluye un artículo sobre laadhesión de la cerámica en funciónde cada sistema (fresado, colado,sinterizado), así como varios casosprotésicos ■

AVINENT ha publicado su cuarto volumen de documentación científicacon el objetivo de difundir conocimientos y contribuir así al avancegeneral del sector.

DemiPlus – lámpara de polimerización por LEDDemiPlus es una lámpara de polimerización inalámbrica, de diseñoergonómico y con emisión de luz por diodos. .

KERR Entre sus amplias prestacionesdestacan:

■ Tecnología Demetron™PLS: lepermite obtener una gama deimpulsos de intensidad desde 1100mW/cm3 hasta 1330 mW/cm3, loque garantiza al usuario una auténticapolimerización en 5 segundos detonos universales o claros.

■ Este sistema de pulsos en laemisión lumínica evita elcalentamiento del tejido pulpar.

■ Ajustes de tiempo en 5, 10 y20 segundos, con memoria de laúltima polimerización

■ Diseño avanzado de subatería: con una única carga seobtienen 300 polimerizaciones de10 segundos.

■ Amplia garantía. Sus tres añosde garantía le asegura sacar elmáximo partido de una importanteinversión.

■ Guía de luz Turbo extra-largacon salida de 8 mm de diámetroque le permitirá acceder másfácilmente a la restauración.DemiPlus: Lo mejor se hasuperado

Para más información sobreDemiPlus visite www.kerrdental.euo contacte con KerrHawe SA enMadrid. Tel. 91 519 61 00

Noticiari / Notícies d’empresa

LArevistaCOECwww.coec.cat


Noticiari / Notícies d’empresa

Not

ície

s d’

empr

esa

dese

mbr

e 20

11

Rev

ista

CO

EC 1

58

74

DI&B organiza un Aula i-CAT en colaboración conla Clínica Diagnoimagen en el Colegio Oficial deOdontólogos y Estomatólogos de LeónEl pasado 17 de Noviembre, con motivo de la instalación de un i-CATNueva Generación en la Clínica Diagnoimagen de León, DI&B organizóun Aula i-CAT (en colaboración con dicha clínica) en la sede del ColegioOficial de Odontólogos y Estomatólogos de León.

DI&B

En torno a 50 profesionalesinteresados en los protocolos de

utilización de i-CAT asistieron aeste Aula i-CAT, llenándosecompletamente el aforo y siendo elsexto que organiza DI&B en España.

Esta iniciativa se presenta en unformato de cursos gratuitosorganizados por DI&B encolaboración con el centro queadquiere el tomógrafocomputerizado de haz cónico, conel fin de introducirse en la

Comunidad Odontológica ypresentarles los serviciosdisponibles a sus pacientes.

Aula i-CAT se ofrece como unapuesta en valor de los servicios devalor añadido que DI&B aporta asus clientes.

En el contenido del curso setrata el protocolo de utilización dei-CAT Vision, proporcionando acada asistente un CD con variosestudios reales de maxilar superior,inferior, extendidos, ATMs, etc ■

OptiDisc® - Discos de pulido

KERR

OptiDisc® es un sistema depulido y acabado con el que

conseguirá que susrestauraciones tengan un brilloigual al del diente natural.

El sistema Kerr OptiDisc® esla combinación perfecta dediscos de diferente grano paracontornear, acabar y pulir congran brillo composites,ionómeros, amalgamas, metalespreciosos y no preciosos,cubriendo así todo tipo dedemanda estética.

OptiDisc® se monta en unmandril con un revestimientoespecial que protege larestauración de posiblesarañazos y facilita su manejo.

El exclusivo mandril cortopermite el acceso en posterioresy áreas de difícil acceso.

Su codificación de coloresfacilita la correcta elección decada disco según el grosor delgrano. Ahora una nuevacodificación le ayudará areconocer la cara activa del discode la no activa ■

El disco de pulido traslúcido,ahora más fácil de elegir

AVINENT consolida su presencia en Portugal conla participación en Expo-Dentária y el congreso dela SPEMD AVINENT está ampliando y consolidando su presencia en Portugal,donde distribuye de forma habitual sus productos y servicios y tiene unaincidencia cada vez más notable.

AVINENT

Una muestra más de su interéspor este país es su presencia en

los congresos y certámenes másimportantes que se organizan. Así,este mes de noviembre, AVINENTha estado presente en el CongresoAnual de la Orden Dos MédicosDentistas (OMD), que tuvo lugar del10 al 12 de noviembre en Lisboa,conjuntamente con Expo-Dentária,

el principal certamen del sectordental que se celebra en Portugal.Igualmente, unos días antesAVINENT participó en el Congresoanual de la Sociedade Portuguesa deEstomatología e Medicina Dentaria(SPEMD), que se celebró en laciudad portuguesa de Coimbra yque también reunió a los principalesespecialistas del sector ■

revista · 2014-05-13 · La cosmètica dental, desembre 2011 costi el que costi? Revista COEC 158...

Documents

Transcript of revista · 2014-05-13 · La cosmètica dental, desembre 2011 costi el que costi? Revista COEC 158...