Campanya 2.0: una oportunitat perduda - #20n micro píndoles - Diari ARA
20150327_ Entrevista Diari Ara
1
16 política DIVENDRES, 27 DE MARÇ DEL 2015 ara ■ Jordi Pujol Ferrusola admet inversions opaques Jordi Pujol Ferrusola, primogènit de l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol, va reconèixer ahir davant la jutge que investiga la fortuna oculta de la seva família que el suposat llegat del seu avi Florenci Pujol es va invertir en “làmines financeres” de titularitat “opaca”. Unes inversions que, seguint la versió de Jordi Pujol fill, amb els anys els van reportar fins a 8 milions d’euros, a repartir entre la seva mare i els set germans. Jordi Pujol Ferrusola va declarar ahir davant la titular del jutjat d’instrucció 31 de Barcelona en qualitat d’imputat per delictes contra la hisenda pública i blanqueig de capitals. Durant les dues hores de declaració, va assegurar que, quan el 1990 va assumir l’administració dels fons de la suposada deixa de mans del seu oncle Joaquim Pujol i Figa, va rebre el llegat en forma de productes financers opacs ubicats en països com Finlàndia, Alemanya, Àustria i els Estats Units. Aquests productes financers en què es van invertir els 140 milions de pessetes (en dòlars) del suposat llegat inicial tenien dates de venciment diferents i van acabar reportant un milió d’euros a cada beneficiari: ell, els seus sis germans i la seva mare. Els 140 milions es van convertir en 500 el 1990, i en 1.400 –uns 8 milions d’euros– el 2000, quan van acabar els venciments. També ahir la junta de portaveus del Parlament va avalar amb l’única oposició del PP l’audició a porta tancada del CD de La Camarga a la comissió d’investigació del cas Pujol. El CD el va lliurar Jordi Pujol Ferrusola al president de la comissió, David Fernàndez, durant la compareixença del 23 de febrer. La mesa del Parlament decidirà avui si manté el criteri i permet escoltar als diputats de la comissió la conversa entre Alícia Sánchez-Camacho i l’examant de Jordi Pujol fill Victoria Álvarez. enbreu El PP va dipositar ahir a l’Audiència Nacional un aval de 245.492 euros del Banco Popular per pagar la fiança imposada pel jutge Pablo Ruz pel cas Gürtel en relació a les activitats del partit a Pozuelo i Majadahonda, segons va informar el partit. La fiança és fruit de la consideració del PP com a partícip a títol lucratiu de la trama corrupta, en el marc de la peça del jutge sobre la primera època de la xarxa Gürtel, entre el 1999 i el 2005. L’exministra de Sanitat Ana Mato va dipositar la fiança de 28.467 euros que li va imposar el jutge també com a partícip a títol lucratiu. Les dues fiances tenen com a objectiu cobrir possibles responsabilitats civils. L’aval del PP el va firmar el Banco Popular el 23 de març. Són una petita part del total dels 449 milions d’euros en fiances que Ruz va demanar als més de 40 encausats per la primera època de la trama Gürtel. La més elevada és la de Luis Bárcenas, de 88 milions d’euros. ■ El PP paga els 245.000 euros de fiança pel cas Gürtel PATRÍCIA MATEOS “Les sigles tenen menys pes en les eleccions municipals” Paguen els impostos a la ciutat i han fet un pla d’expansió que aportarà 8 milions d’euros que serviran per fer una escola de música i per invertir en equipaments en barris pobres. ¿Amb qui s’entendria millor: amb l’alcalde Trias o amb l’alcaldessa Colau? Amb l’alcalde Trias hi tinc una ex- cel·lent relació. Compartim la Fira i l’Àrea Metropolitana. Barcelona sap que necessita un Hospitalet fort, i l’Hospitalet una Barcelona forta. A Colau no la conec i no sé quina seria la relació que podríem tenir. No va parlar gaire bé del Mobile World Congress, no sé si per desconeixe- ment. Una cosa és estar a l’oposició i una altra ser alcalde. I per ser alcal- de has de tenir rigor, pensar en el bé col·lectiu més que en la ideologia. El MWC és un esdeveniment perfecta- ment progressista. Els 450 milions d’impacte que deixa beneficien ho- tels, restaurants, taxistes i genera milers de llocs de treball. En la situació que viu el PSC, la marca del partit no suma gaire. ¿De cara a les municipals serà més la marca Núria Marín? No renuncio al meu partit i em pre- sentaré amb aquestes sigles, però en unes municipals es posa en valor l’Ajuntament, la proximitat. La gent coneix el candidat, les perso- nes, les trajectòries. L’avaluació els ciutadans no la fan en 15 dies, sinó en un cicle en el qual et veuen cada dia treballant al seu costat. Els par- tits tenen menys importància en aquestes eleccions. Les sigles tenen menys pes perquè hi ha un plus que aporten els candidats. ¿És l’últim cop que es presentarà a les eleccions municipals? El 19 d’abril farà 7 anys que vaig ser escollida alcaldessa. Em presento per continuar i el meu compromís és amb la ciutat. No m’he plantejat deixar de presentar-me. Però ¿aspira a governar el PSC en el congrés de finals d’any com podria fer la seva homòloga de Santa Colo- ma de Gramenet, Núria Parlon? El meu compromís és amb l’Hospi- talet de cara als pròxims 4 anys. Si Parlon hi vol optar em sembla fan- tàstic. Ara tenim Iceta de primer se- cretari, que fa una bona tasca. Quan arribi el moment ja en parlarem.e HORITZÓ ELECTORAL El 19 d’abril farà set anys que Núria Marín (l’Hospitalet de Llobregat, 1963) agafava el relleu a l’alcaldia a Celestino Corbacho, que se n’anava a fer de ministre. Les urnes la van ra- tificar el 2011 i l’Hospitalet es con- vertia en bastió irreductible d’un PSC en declivi. En aquesta entrevis- ta explica que de cara al 24-M explo- tarà més la marca Núria Marín que no les sigles PSC, en uns comicis que seran el test de resistència dels soci- alistes catalans en el seu feu històric davant les forces emergents. Vostè governa la joia de la corona municipal socialista catalana. Per què es torna a presentar? Per defensar els ciutadans de l’Hospitalet. Sempre ha sigut una ciutat progressista que s’ha enco- manat a governs d’esquerres. Espe- ro que ho continuï sent per seguir transformant la ciutat. Per què el PSC, a diferència de ciu- tats com Barcelona, s’ha mantingut al govern de l’Hospitalet? És fruit del tarannà de la ciutat. Fa anys que treballem amb i per als ciu- tadans i amb complicitat amb ells. Tenim molts projectes de futur. Abans era una ciutat abocada a ser un suburbi de Barcelona. Hem patit molt el fet de ser veïns de Barcelona. Ara ens beneficiem de la nostra situ- ació estratègica i del pol econòmic al voltant de la plaça Europa. Quina penetració creu que pot tenir el vot de Podem i C’s a la ciutat? Els ciutadans decidiran. A mi m’agradaria continuar amb una perspectiva municipal progressista. Els primers que van parlar de casta van ser Plataforma per Catalunya. Ja és curiós que en parlin des de l’extrema dreta i el feixisme... ...fins a l’extrema esquerra? No he sentit que els dirigents de Po- dem s’hagin definit. Més aviat diuen que no són de dretes ni d’esquerres. Estic molt orgullosa de formar part d’una formació d’esquerres, amb ideologia i uns ferms valors pels quals hem lluitat. L’alcalde del Prat de Llobregat, Lluís Tejedor, diu que sort que no es va fer Eurovegas. Eurovegas no és el model que encai- xa a l’Hospitalet. Tenim un projec- te de desenvolupament econòmic, el Biopol. Apostem per l’excel·lència i la investigació. Quin benefici econòmic aporta Ikea a la ciutat? BARCELONA ANTONI BASSAS RUTH MARIGOT Núria Marín ALCALDESSA DE L’HOSPITALET DE LLOBREGAT I CANDIDATA DEL PSC A LA REELECCIÓ
-
Upload
nuria-marin -
Category
Documents
-
view
50 -
download
8
description
Entrevista a Núria Marín feta pel Antoni Bassas publicada al Diari Ara el 27/03/2015
Transcript of 20150327_ Entrevista Diari Ara
-
16poltica
DIVENDRES, 27 DE MAR DEL 2015 ara
Jordi Pujol Ferrusola admet inversions opaques
Jordi Pujol Ferrusola, primognit de lexpresident de la Generalitat Jordi Pujol, va reconixer ahir davant la jutge que investiga la fortuna oculta de la seva famlia que el suposat llegat del seu avi Florenci Pujol es va invertir en lmines financeres de titularitat opaca. Unes inversions que, seguint la versi de Jordi Pujol fill, amb els anys els van reportar fins a 8 milions deuros, a repartir entre la seva mare i els set germans.
Jordi Pujol Ferrusola va declarar ahir davant la titular del jutjat dinstrucci 31 de Barcelona en qualitat dimputat per delictes contra la hisenda pblica i blanqueig de capitals. Durant les dues hores de declaraci, va assegurar que, quan el 1990 va assumir ladministraci dels fons de la suposada deixa de mans del seu oncle Joaquim Pujol i Figa, va rebre el llegat en forma de productes financers opacs ubicats en pasos com Finlndia, Alemanya, ustria i els Estats Units. Aquests productes financers en qu es van invertir els 140 milions de pessetes (en dlars) del suposat llegat inicial tenien dates de venciment diferents i van acabar reportant un mili deuros a cada beneficiari: ell, els seus sis germans i la seva mare. Els 140 milions es van convertir en 500 el 1990, i en 1.400 uns 8 milions deuros el 2000, quan van acabar els venciments.
Tamb ahir la junta de portaveus del Parlament va avalar amb lnica oposici del PP laudici a porta tancada del CD de La Camarga a la comissi dinvestigaci del cas Pujol. El CD el va lliurar Jordi Pujol Ferrusola al president de la comissi, David Fernndez, durant la compareixena del 23 de febrer. La mesa del Parlament decidir avui si mant el criteri i permet escoltar als diputats de la comissi la conversa entre Alcia Snchez-Camacho i lexamant de Jordi Pujol fill Victoria lvarez.
enbreu
El PP va dipositar ahir a lAudincia Nacional un aval de 245.492 euros del Banco Popular per pagar la fiana imposada pel jutge Pablo Ruz pel cas Grtel en relaci a les activitats del partit a Pozuelo i Majadahonda, segons va informar el partit. La fiana s fruit de la consideraci del PP com a partcip a ttol lucratiu de la trama corrupta, en el marc de la pea del jutge sobre la primera poca de la xarxa Grtel, entre el 1999 i el 2005. Lexministra de Sanitat Ana Mato va dipositar la fiana de 28.467 euros que li va imposar el jutge tamb com a partcip a ttol lucratiu. Les dues fiances tenen com a objectiu cobrir possibles responsabilitats civils. Laval del PP el va firmar el Banco Popular el 23 de mar. Sn una petita part del total dels 449 milions deuros en fiances que Ruz va demanar als ms de 40 encausats per la primera poca de la trama Grtel. La ms elevada s la de Luis Brcenas, de 88 milions deuros.
El PP paga els 245.000 euros de fiana pel cas Grtel
PATRCIA MATEOS
Les sigles tenen menys pes en les eleccions municipals
Paguen els impostos a la ciutat i han fet un pla dexpansi que aportar 8 milions deuros que serviran per fer una escola de msica i per invertir en equipaments en barris pobres. Amb qui sentendria millor: amb lalcalde Trias o amb lalcaldessa Colau? Amb lalcalde Trias hi tinc una ex-cellent relaci. Compartim la Fira i lrea Metropolitana. Barcelona sap que necessita un Hospitalet fort, i lHospitalet una Barcelona forta. A Colau no la conec i no s quina seria la relaci que podrem tenir. No va parlar gaire b del Mobile World Congress, no s si per desconeixe-ment. Una cosa s estar a loposici i una altra ser alcalde. I per ser alcal-de has de tenir rigor, pensar en el b collectiu ms que en la ideologia. El MWC s un esdeveniment perfecta-ment progressista. Els 450 milions dimpacte que deixa beneficien ho-tels, restaurants, taxistes i genera milers de llocs de treball. En la situaci que viu el PSC, la marca del partit no suma gaire. De cara a les municipals ser ms la marca Nria Marn?
No renuncio al meu partit i em pre-sentar amb aquestes sigles, per en unes municipals es posa en valor lAjuntament, la proximitat. La gent coneix el candidat, les perso-nes, les trajectries. Lavaluaci els ciutadans no la fan en 15 dies, sin en un cicle en el qual et veuen cada dia treballant al seu costat. Els par-tits tenen menys importncia en aquestes eleccions. Les sigles tenen menys pes perqu hi ha un plus que aporten els candidats. s lltim cop que es presentar a les eleccions municipals? El 19 dabril far 7 anys que vaig ser escollida alcaldessa. Em presento per continuar i el meu comproms s amb la ciutat. No mhe plantejat deixar de presentar-me. Per aspira a governar el PSC en el congrs de finals dany com podria fer la seva homloga de Santa Colo-ma de Gramenet, Nria Parlon? El meu comproms s amb lHospi-talet de cara als prxims 4 anys. Si Parlon hi vol optar em sembla fan-tstic. Ara tenim Iceta de primer se-cretari, que fa una bona tasca. Quan arribi el moment ja en parlarem.e
HORITZ ELECTORAL
El 19 dabril far set anys que Nria Marn (lHospitalet de Llobregat, 1963) agafava el relleu a lalcaldia a Celestino Corbacho, que se nanava a fer de ministre. Les urnes la van ra-tificar el 2011 i lHospitalet es con-vertia en basti irreductible dun PSC en declivi. En aquesta entrevis-ta explica que de cara al 24-M explo-tar ms la marca Nria Marn que no les sigles PSC, en uns comicis que seran el test de resistncia dels soci-alistes catalans en el seu feu histric davant les forces emergents. Vost governa la joia de la corona municipal socialista catalana. Per qu es torna a presentar? Per defensar els ciutadans de lHospitalet. Sempre ha sigut una ciutat progressista que sha enco-manat a governs desquerres. Espe-ro que ho continu sent per seguir transformant la ciutat.
Per qu el PSC, a diferncia de ciu-tats com Barcelona, sha mantingut al govern de lHospitalet? s fruit del tarann de la ciutat. Fa anys que treballem amb i per als ciu-tadans i amb complicitat amb ells. Tenim molts projectes de futur. Abans era una ciutat abocada a ser un suburbi de Barcelona. Hem patit molt el fet de ser vens de Barcelona. Ara ens beneficiem de la nostra situ-aci estratgica i del pol econmic al voltant de la plaa Europa.
Quina penetraci creu que pot tenir el vot de Podem i Cs a la ciutat? Els ciutadans decidiran. A mi magradaria continuar amb una perspectiva municipal progressista. Els primers que van parlar de casta van ser Plataforma per Catalunya. Ja s curis que en parlin des de lextrema dreta i el feixisme...
...fins a lextrema esquerra? No he sentit que els dirigents de Po-dem shagin definit. Ms aviat diuen que no sn de dretes ni desquerres. Estic molt orgullosa de formar part duna formaci desquerres, amb ideologia i uns ferms valors pels quals hem lluitat. Lalcalde del Prat de Llobregat, Llus Tejedor, diu que sort que no es va fer Eurovegas. Eurovegas no s el model que encai-xa a lHospitalet. Tenim un projec-te de desenvolupament econmic, el Biopol. Apostem per lexcellncia i la investigaci. Quin benefici econmic aporta Ikea a la ciutat?
BARCELONAANTONI BASSAS
RUTH MARIGOT
Nria MarnALCALDESSA DE LHOSPITALET DE LLOBREGAT I CANDIDATA DEL PSC A LA REELECCI
