2018-2019 ELS PLANETES DE HOLST€¦ · Els Planetes, op. 32 de Gustav Holst Mart, el portador de...
Transcript of 2018-2019 ELS PLANETES DE HOLST€¦ · Els Planetes, op. 32 de Gustav Holst Mart, el portador de...
ELS PLANETES DE HOLST#6 22 de març de 2019 - 12:15 h24 de març de 2019 - 19 h
Concerts de Clàssica2018-2019
Orquestra Simfònica Sant Cugat
GU
STAV
KLI
MT
- “R
etra
t d’A
dele
Blo
ch-B
auer
I”, 1
907
Repertori
Cor Vivaldi, petits cantors de Catalunya. Oscar Boada, directorJosep Ferré, director
Orquestra Simfònica Sant Cugat
#6 ELS PLANETESDE HOLST
Teatre-Auditori La MassaVilassar de Dalt22 de març de 2019 - 12:15 h24 de març de 2019 - 19 h
7’
8’
10’
3’
52’
Pompa i circumstància núm.4, d’Eduard Elgar
Sentimental Saraband, de Benjamin Britten
Obertura “Les vespes”, de Ralph Vaughan Williams
Himne “Jerusalem”, de Hubert Parry
Els Planetes, op. 32 de Gustav Holst
Mart, el portador de la guerra. - Allegro
Venus, el portador de la pau. - Adagio
Mercuri, el missatger alat. - Vivace
Jupiter, el portador de l’alegria. - Allegro giocoso
Saturn, el portador de la vellesa. - Adagio
Urà, el màgic. - Allegro
Neptú, el místic. - Andante
intermedi
L’orquestraDirector titular, Josep Ferré
Primers ViolinsGeert Hendrik KrosenbrinkInés Sanchis CarreteroNausica Berni MartinJoaquín Peláez AldanaAna KovacevicEva Panyella CallaoMarta Escoz i BalaguerElisenda Prats BrugueraPau Gomila GarrigaClara Núria Joan Marí
Segons Violins Beatriz Lizarte MartinOscar Vilaprinyó MartíBorja Peirón MartínMeritxell Nicolau TeixidóMorelba Eduardo MuñozMeritxell Tiana AlsinaJoan Bosch DanielBeatriz Gutiérrez CastañónAlbert Barbeta Martí
ViolesAlbert Flores FreixanetCristina Romaní QuintoLluis Martinez MartinezAlbert Serra i OllerVictor Mateo NebotSantiago Burgos i TarridaAlbert Martin Flores
Violoncels
Contrabaixos
Flauta
Oboè
Clarinet
Julià Borràs i QuerolAndrea Peiron MartinGemma Llorens GalbanySara Guri CasallachsMabel Sánchez GutiérrezMarta Pons Garcia
Artur Regada MatasCarles Rambla TióMiroslaw Szaradowski (Mirek)Monica Serra Roquet
Mayte Santos PérezPaula Sirvent RagaNúria Tauler Lopez
Enric Tudela PallerolaNúria Moreno Tella
Toni Rocosa GirbauJosep Mira i OlcinaJuan Pardo Fernández
FagotCarlos Martín EsteveEric Willy Galobardes
TrompesJorge Navarro RodríguezPablo Marzal MoscardóSebastià Rio SerracarabasaAntoni Moltó Seguí
TrompetaJosep Juan i PomesMarc Solanelles Campà
TrombóEnric Mestre GrasDavid Calvet AmaroMeritxell Lanau Mas
TubaAntonio José Martí Placer
PercussióDiego Sáenz MateoIsmael Azidane ChenloJavier Andrés Castán
ArpesTeresa Espuny PujolLaia Barberà de Luna
CelesteEloi Jover Navarro
Elgar no va rebre el reconeixement fi ns ben bé els 40 anys, però de cop es va convertir en una estrella na-cional: va començar a rebre encàrrecs de tot arreu, les seves obres s’interpretaven constantment, el van fer Doctor honoris causa, la reina el va nomenar Sir... La primera marxa de Pompa i circums-tància (en va arribar a escriure cinc) es va estrenar a Liverpool l’any 1901 i ha esdevingut molt popular arreu del món.
Després dels èxits de Henry Purcell (abans de l’any 1700), la nòmi-na de compositors anglesos rellevants va caure en picat. No va ser fi ns a fi nals del XIX i principis del XX que van poder tornar a treure pit amb autors de la casa. De cop, la llista va començar a ser nom-brosa: Elgar, Vaughan Williams, Holst, Berkeley, Britten...
Als Estats Units es coneix com a “Himne de graduació” i s’interpreta en festivals acadèmics. El títol fa referència a uns versos de l’Otel·lo de Shakespeare, però la música no hi té gran cosa a veure, més enllà de l’èpica i el caràcter cerimonial.
Vaughan Williams, com molts autors britànics, va dedicar grans esforços a l’estudi de la música antiga anglesa i de la música folklòrica. Es va apassionar amb la música de l’època dels Tudor (segle XVI) i va transcriure centenars de cançons populars que recollia pels pobles. Per a una representació teatral de la comèdia clàssica Les vespes del grec Aristòfanes, Vaughan Williams va escriure l’any 1909 més de 100 minuts de música. Després en va fer una suite de poc més de 25 minuts i avui n’escoltem l’obertura, en la que destaca el tema principal a partir d’una escala pentatònica antiga.
Hubert Parry és un dels impulsors de l’anomenat “Renaixement musical anglès” com la resta d’autors del concert d’avui. Va ser professor del Royal College of Music de Londres i va destacar com a compositor de música coral. També va fer música incidental per a obres teatrals dels clàssics grecs, però avui se’l recorda per aquest Himne Jerusalem. L’obra, escrita el 1916, posa música a un poema de William Blake i molts la consideren l’autèntic himne nacional anglès.
Gustav Holst va escriure la seva obra més popular entre 1914 i 1916. La suite Els Planetes s’es-tructura en set moviments, un per a cada planeta, i se succeeixen els canvis de ritme i caràcter ja que cada planeta està identifi cat amb unes característiques pròpies de clar ascendent astrolò-gic. Mart és enèrgic; Venus, pacífi c; Mercuri, lleuger; Júpiter, festiu; Saturn, misteriós; Urà, agi-tat i Neptú, asserenat. Plutó no compta amb cap fragment dedicat perquè no va ser descobert fi ns el 1930, però tant se val: des del 2006 tampoc se’l considera un planeta, així que la suite de Holst torna a estar completa. L’obra es va estrenar el 29 de setembre de 1918 —ja ha complert 100 anys—, i ha gaudit de gran popularitat des del primer dia, especialment alguns moviments com Mart, per la seva energia i fi ns i tot violència, o Venus, justament pel contrari: per la seva be-llesa i serenor. Fins i tot alguns compositors de música cinematogràfi ca han estat acusats de plagi per haver-se “inspirat” una mica massa en la partitura de Holst, com és el cas de John Williams en alguns fragments de la banda sonora de Star Wars o Hans Zimmer a Gladiator.
Pompa i circumstància d’Edward Elgar
Sentimental Saraband de Benjamin Britten Obertura “Les vespes” de Ralph Vaughan Williams
Himne “Jerusalem” de Hubert Parry
Els planetes, op. 32 de Gustav Holst
Comentariper David Puertas Esteve
Gioachino Rossini1792-1868Felix Mendelssohn1809-1847
Emile Waldteufel1837-1915Piotr I. Txaikovski1840-1893Rimski-Kórsakov1844-1908Hubert Parry1848-1918Edward Elgar1857-1934Ralph V. Williams1872-1958Gustav Holst1874-1934Juli Garreta1875-1926Irving Berlin1792-1868Sergei Prokofi ev1891-1953
Dmitri Xostakóvitx1906-1975Benjamin Britten1913-1976
Wojciech Kilar1932-2013Claude-M. Schönberg1944
Salvador Brotons1959
Darius Milhaud1892-1974
Vincent Persichetti1915-1987
Paul Hart1945
Julie Giroux1961Miquel Ortega1963David Bozzo1980
Johann Strauss (Jr.)1825-1899Eduard Strauss1835-1916
Compositorsde la temporada
Retrat d’Enric VIII dAnglaterra Sistema Solar
Mercuri
Venus
Terra
Mart
Júpiter
Saturn
Urà
Neptú
Plutó
Shéhérazade és la obra més popular de Rimski-Kórsakov: el violí ens transporta, transmutant-se en la veu de la donzella, a llocs exòtics i llunyans; la música ens fa viure la por per la tempesta, la valentia de Simbad i les festes a Bagdad.
El compositor David Bozzo ha escrit especialment per aquest concert la “Suite Popular Catalana”. Música del segle XXI amb fortes arrels en la nostra música tradicional. L’estrena d’aquesta obra serà el colofó ideal d’un gran concert i d’una gran temporada.
Entrades: anticipades de 8 €, 11 € i 15 € - taquilla de 10 €, 13 € i 17 €
CONCERT DE SANT JORDI#7 5 de maig de 2019 - 19 h
El proper concertCONCERT DE SANT JORDI
Atenció NOVA DATA
Petits cantors de Catalunya DirectorCor Vivaldi Oscar BoadaFundat l’any 1989 a l’escola IPSI de Barcelona pel pianista i director Òscar Boada, el Cor Vivaldi ha esdevingut a través dels anys un referent del nou cant coral infantil català. Guanyador d’importants premis internacionals —Cantonigròs, Tolosa, Mendoza (Argentina), Tours (França) Arezzo (Itàlia), Torrevieja, Bilbao—, ha realitzat un gran nombre d’enregistraments per a segells diversos, entre els quals cal destacar K617, amb les versions amb l’Ensemble Elyma i Gabriel Garrido d’obres de compositors hispanoamericans del barroc. El 2003 enregistrà la banda sonora de La mala educación, de Pedro Almodóvar, a la qual seguirien Viatge a l’Àfrica, de Jordi Llompart, i El
bosc, d’Óscar Aibar. Des del 2002 compta amb el seu propi cicle de concerts, anomenat “Les quatre estacions del Cor Vivaldi”, on presenta quatre programes diferents cada any. Col·labora regularment amb el Gran Teatre del Liceu en òperes i concerts, i ha actuat per Europa, els Estats Units i l’Argentina. També comissiona compositors nacionals i internacionals (Albert Guinovart, Salvador Brotons, Alberto García Demestres, Kirby Shaw, Peter Bacchus, Eduard Iniesta, Narcís Bonet, Josu Elberdin) per tal d’incrementar el repertori per a veus blanques. El 2013 li fou atorgada pel president Artur Mas la Creu de Sant Jordi.
Director OSSC
Nascut a Nulles (Tarragona). Realit-zà els estudis musicals al Conserva-tori Superior de Música de Barcelo-na, on va obtenir els premis d’honor de fl auta travessera i de piano. Actualment és el director titular de l’Orquestra Simfònica Sant Cugat i director artístic de la Fundació Pri-vada Música Simfònica i de Cam-bra. En la seva llarga trajectòria el mestre Josep Ferré ha dirigit diferents forma-cions com el Cor del Gran Teatre del Liceu, l’Orquestra Simfònica del Vallès, l’Orquesta Provincial de Má-laga, la Clark College Symphonic Orchestra (Vancouver - USA), l’Or-questa Sinfónica de la Universidad
de Nuevo León (Monterrey - Mèxic), l’Orchestra Simfonica di Grosseto (Grosseto - Itàlia) o la Symphonic Orchestra of Pazardzhik (Bulgària). “La tasca que realitza l’Orquestra Simfònica Sant Cugat és admirable. Cal destacar el nombrós públic que assisteix als concerts. L’Orquestra realitza un treball professional d’alt nivell artístic, ofereix programes atractius, dóna oportunitats als jo-ves i col·labora amb tot tipus d’ini-ciatives de caràcter social i solidari”.Segons el mestre Josep Ferré, aquest és el camí a seguir i la fór-mula d’èxit de l’Orquestra Simfòni-ca Sant Cugat.
Josep Ferré
www.josepferre.cat
Repertori
Jordi Piccorelli, director convidatPere Bardají, concertino
Orquestra Simfònica Sant Cugat
Suite popular catalana, de David Bozzo (estrena)
Suite Holberg d’Edvard Grieg
Sardana “Llibertat i sentit” de Jordi PiccorelliDedicada al poeta Lluís Solà. Estrena de la versió simfònica
intermedi
Shéhérazade, op. 35, de Nikolai Rimski-Kórsakov
El Mar i el vaixell de Simbad. - Largo i maestoso- Allegro non troppo
La história del princep Kalendar. - Lento- Andantino
- Allegro molto- Con moto
El jove princep - Andantino quasi allegretto i la jove princesa. - Pochissimo più mosso
- Come prima- Pochissimo più animato
Festival a Bagdad, el mar i el vaixell - Allegro molto s’estavella contra les roques. - Vivo
- Allegro non troppo maestoso
I - Introducció: Ball de la CivadaII - La PastoretaIII - El Ball de Sant FerriolIV - Interludi: Ball de la Civada
Preludi, Air i Rigaudon
V - La Presó de LleidaVI – MargaridetaVII - Ball de la Civada
Amb la col·laboració de
Patrocinadors dels concerts
La Temporada de Clàssica 2018-2019 comptaamb el suport de
Patrocinador principal de l’OSSC
Teatre La MassaPlaça del Teatre, 3
VILASSAR DE [email protected]