Consells

1 Consells drsquoalimentacioacute durant la gestacioacute

2 El massatge perineal

3 Moviments fetals

Iacutendex

CONSELLSDALIMENTACIOacuteDURANT LA GESTACIOacute

QUEgrave FER EN CAS DE

Nagraveusees i vogravemitsbull Eacutes convenient realitzar ingestes lleugeres frequumlents i de poca

quantitat aixiacute com respectar lhorari dagravepats Evita aliments rics engreixos i espegravecies o begudes molt calentes o fredes

bull Si tens nagraveusees al matiacute deixa una torrada o galeta a la tauleta de nit imenja-te-la abans daixecar-te Evita beure liacutequids en dejuacute

bull El gingebre (en infusioacute o en cru) pot alleugerir les nagraveusees

Acidesabull Despreacutes de menjar espera fins a 2 hores abans destirar-te o anar a

dormir

bull Fes agravepats frequumlents i de poca quantitat Evita aliments rics en greixosi picants

bull Eleva el capccedilal del llit entre 15-20 cm Tambeacute et pot servir posar meacutescoixins

bull Mastega ametlles crues o beu un got de llet freda pot ajudar-te amillorar lacidesa

Restrenyimentbull Augmenta l ingesta daigua diagraveria (uns 2 litres)a

bull Menja aliments rics en fibra com les verdures llegums fruita naturalo cereals integrals

bull Augmenta lactivitat fiacutesica Surt a caminar tots els dies durant 1 hora

bull Beu en dejuacute laigua de 2 o 3 prunes posades en remull la nit anterior

bull Evita lauto-administracioacute de laxants Consulta amb la teva llevadorao ginecograveleg

SUPLEMENTS

Suplementacioacute d agravecid fogravelic

bull Es recomana prendre suplement fins a les de gestacioacute12 setmanes

bull Durant lembaragraves pren fruites i verdures de fulla verda llegums lagravecticsi ous per cobrir les necessitats de lorganisme

Suplementacioacute amb Iode

bull No eacutes necessagraveria la suplementacioacute durant lembaragraves sempre i quaningereixis 3 gr de sal iodada i 3 racions de lagravectics (llet dediagraveriamentvaca no ecologravegica) i 2-3 racions de peixsetmanalment

HORARI de dilluns a divendres de 0800 h a 2000 h

Servei drsquoObstetriacutecia i

Ginecologia

Hospital de Terrassa

Ctra de Torrebonica sn

227 Terrassa08

t ext93 731 00 07 2003Contactesginecologiacstcat

EXEMPLE DE DIETA EQUILIBRADA

OLI I FRUITA SECA 1 cullerada sopera doli o3 a 6 racionsdia 20-25 gr de fruita seca

LAgraveCTICS 200 ml (un tassoacute) de llet o 2 iogurts3 o 4 racionsdia o 125 gr de formatge tipus matoacute

PROTEICS 120-130 gr de vedella pollastre o peix o 2 ous2 o 25 racionsdia o 80gr de llegums en cru combinats amb cereals o verdura

VERDURA I HORTALISSES 250-300 gr de verdura cuita2 o 3 racionsdia o un plat de verdura variada

FRUITA 1 poma o 1 pera o 2 talls de siacutendria o meloacute2 o 3 racionsdia o 3 albercocs

HIDRATS DE CARBONI 60 gr de pa (preferentment integral) 60-80 gr de pasta3 a 5 racionsdia o arrograves (en cru) o 150-200 gr de patates

CONSELLSMenja unes 5 vegades al dia Es tracta de menjar poc perograve sovintdaquesta manera afavoriragraves la digestioacute i et sentiragraves millorRecorda que no has de menjar per 2

Evita picar entre hores Si no ho pots evitar opta per productessaludables i no aliments processats

Modera el consum de sal (conserves salaons menjar pre-cuinat) Eacutes preferible que cuinis amb sal iodada

Ingereix uns 15 ndash 2 litres de liacutequid diaris Laigua eacutes moltsaludable no esperis a tenir set

Evita prendre begudes gasoses refrescos i estimulants (cafegrave tecola) Si no ho pots evitar intenta beure no meacutes de 2 tasses decafegrave descafeiumlnat o te sense teiumlna

Evita consumir qualsevol tipus de beguda alcohogravelica durantlembaragraves Lalcohol arriba a traveacutes de la teva sang al teu bebegrave demanera que petites quantitats podrien resultar perjudicials

Vigila la forma de cuinar Es recomana fer servir tegravecniques que nocomporten un exceacutes de greix evita els fregits eacutes preferible cuinara la planxa al vapor o al forn

Separa els aliments crus daquells que ja es poden consumir desdel carret de la compra fins la nevera de casa

HAS DE TENIR EN COMPTEPer la prevencioacute de la LISTERIOSIFruites i verdures abans de consumir-les fins i tot lesrenta-les beacuteamanides de bossaLagravectics comprova que estiguin elaborats a partir de llet pasteuritzadaPeix i marisc fresc procura fer-ne una No es recomanabona coccioacuteconsumir salmoacute o bacallagrave fumat durant lembaragravesAliments precuinats shan de consumir No hi ha risc siben escalfatsconsumeixes el pateacute enllaunat o els Frankfurt ben cuinats

Per la prevencioacute de la TOXOPLASMOSIAquest microorganisme es destrueix a altes i baixes temperatures (cuinat ocongelat a 20ordmC)-Carn eacutes important cuinar-la beacute assegurant que no quedi cruaEmbotits els embotits cuits soacuten totalment segurs Pots menjar embotitscurats sempre i quan hagin estat Procura nocongelats 48h abansmenjar-los fora de casa

Per prevenir el contagi per ANISAKISAbans de consumir el peix cru (Sushi Ceviche) assegurat que hagi estatcongelat meacutes de 24h

ESMORZAR bull 1 got de llet semi o descremada o 2 iogurts descrematsbull 40 gr de pa (2-3 llesques de pa de barra de quart)

o 3-4 torrades o 4-5 galetes (tipus Maria)eo 2-3 cullerades soperes de cer als desmorzar

MIG MATIacute bull 40 gr de pa o 3-4 torradesbull 1 tall de pernil o embotit o formatge o tonyina de 20-30grbull 1 peccedila de fruitabull 1 iogurt descremat

DINAR bull 1 plat de verdura o amanidabull 150 gr de patata o 60gr de llegums o 45gr de pasta o arrogravesbull 1 racioacute de carn o peix o ousbull 1 peccedila de fruitabull 40 gr de pa o 3-4 torrades

BERENAR bull 1 got de llet semi o descremada o 2 iogurts descrematsbull 40 gr de pa o 3-4 torrades o 4-5 galetes

o 2-3 cullerades soperes de cereals desmorzar

SOPAR bull 1 plat de verdura o amanidabull 150 gr de patata o 60 gr de llegums o 45 gr de pasta o arrogravesbull 1 racioacute de carn o peix o ousbull 1 peccedila de fruitabull 40 gr de pa o 3-4 torrades

RESSOPOacute bull 1 got de llet semi o 2 iogurts descremats

NOTA el pes dels aliments es refereix a la part comestible en cru

pI

MassatgePerineal

ebull Associacioacute

Catalana de Llevadores

La p)(pecirctlae ioacute dtl pali

i CllllltlHSatge ]Jrri J] (laI la cura durant lembaragraves contr ibueix a uns millors resultats durant el part Rebre informacioacute sobre els canvis que es produiran durant lembaragraves i el posport d isposar d uns controls adequats lacceacutes a una a limentacioacute equilibrada i en general uns hagravebits sa ludables ens ajuden a gaudir d un embaragraves part i crianccedila en les millors cond icions

Dins de la preparacioacute per al part el massatge perineal eacutes un recurs senzill I

access ible per a tothom

Au tores Morta Dolors C reus Pu10l Cr istina Mar tiacutenez Bueno Gemma Olivera Soacutenchez Eva Vela Martiacutenez

Illa

El massatge perineal eacutes una mesura fiacutesica preventiva aplicable durant

lembaragraves que conSisteix en lestimulacIoacute tagravectil de la pell i els teixits

del perineu Sha demostrat que pot ser un factor protector contra el trauma

perineal principalment episiotomies en dones primerenques Tambeacute redueix el

dolar perineal en el pospart

Eacutes per tant aconsellable que les dones rebin informac ioacute sobre el probable

benefici del massatge perineal i sobre la manera de realitzaria

En aquest fulletoacute troba ragraves informacioacute sobre quegrave eacutes el massatge

perinea l per a quegrave serveix i com el pots rea li tzar correc tament

(llu ( pi

at~( pf i IHal

Triangleanterior

Anus

Q U( ltIS el perineu

Nucli fib roacutes central

El perineu eacutes la par t del cos que forma el terra de la pelvis on es troben els oacutergans genitals externs i la nus

Estagrave format per parts toves (muacutesculs i lligaments) El perineu 1( b rma de rombe i es divideix en dos triang les (veure imatge) En el tr iangle anterior es trobo la uretra i en el posterior lanus

El massatge perineal es fa sobre el perineu posterio r forma t pel pla muscular profund I ocupat pel conduc te i esfiacutenter anal I el nuc li fibroacutes central del perineu

Cal conegraveixer aquesta part del cos tenir-ne cura i ser consCients de la seva importagravencia durant lembaragraves i el part

Trecircuunatis]n~ pe1i n(la)

Entenem per tra umatisme perinea l qua lsevol tipus de lesioacute que succeeix en

els genitals durant el par t 10 sigui de formo espontagrave nia o causada per uno

episotom ia

Quegrave eacutes la episiotomia Eacutes un toll en els te ixits del perineu que

envolten lo vag ina que en algunes ocasions el professional que ateacuten el port

pot haver de rea litzar

Quins avantatges fi (1

rnassatgf peri neal

Quall tal t OlllPIl ((ll i amb qll illn

flrquumlegravencia ~ b a df tpr

(1ui (gt1pot ff l

El mossatge ho demostrat ser eficaccedil in iciat o partir de lo setmana 32 de gestacioacute cop o ls 7 mesos i mig dembaragraves Es important realitzar-lo com o miacutenim dos cops per setmona perograve tambeacute es pot fer o diari

Levidegravencia cientiacutefica mostro que lo constagravencia en lo rea litzacIoacute del mossatge eacutes fonamental per lo mdluumlra de le lasti c itat del peri neu i lo reducc ioacute de les epis iotom ies

Aquest eacutes un mossatge que pot rea litzar-se la ma teixa embarassada o beacute una a ltra persona Pot colmiddotlaborar-h i la pa rella i a ixograve eacutes especia lment recomanable a mesura que avanccedila lembaragraves i es fa meacutes d ifiacutec il pel volum de la panxa

bull 32

(~llina ~s la pmiddoteparaeioacute neeessiquesttria pel 111assatgr

Rentarse beacute les mans i lenir 185 ungles neles i rallades

Buscar un lloc cogravemode de lo caso i tenir un mirell per poder visualilzar el perineu i fomlliacuteariacute1zar-se amb lo seva onolomia

Posicl6 semi o5seguda (ol llit a lo lasso del we ol bidet a lo gatzoneta recolzada en una poreL)

~ H~s Pmiddot(~rnecirc1CcedilJLiexclgIJlp ~ ccedilkJQY ~9~QJ ~ eD i~~r~f~iexclC2DPrsectS~S - I I~ ccedil2e~te~ psectl[~~~ I~~o~~ I ~I _ __ _

~ - ---- ~- =------ 1-- ----- =-- --~ I En cosmiddotdaulogravernasso~e_s~UjII IIZecircIacutel els~diIS polzeslirnag~k = = I ~-------- ____ bullbull __ _ _ bullbull ~ 1 = -- I

1 Consells drsquoalimentacioacute durant la gestacioacute

2 El massatge perineal

3 Moviments fetals

Iacutendex

CONSELLSDALIMENTACIOacuteDURANT LA GESTACIOacute

QUEgrave FER EN CAS DE

Nagraveusees i vogravemitsbull Eacutes convenient realitzar ingestes lleugeres frequumlents i de poca

quantitat aixiacute com respectar lhorari dagravepats Evita aliments rics engreixos i espegravecies o begudes molt calentes o fredes

bull Si tens nagraveusees al matiacute deixa una torrada o galeta a la tauleta de nit imenja-te-la abans daixecar-te Evita beure liacutequids en dejuacute

bull El gingebre (en infusioacute o en cru) pot alleugerir les nagraveusees

Acidesabull Despreacutes de menjar espera fins a 2 hores abans destirar-te o anar a

dormir

bull Fes agravepats frequumlents i de poca quantitat Evita aliments rics en greixosi picants

bull Eleva el capccedilal del llit entre 15-20 cm Tambeacute et pot servir posar meacutescoixins

bull Mastega ametlles crues o beu un got de llet freda pot ajudar-te amillorar lacidesa

Restrenyimentbull Augmenta l ingesta daigua diagraveria (uns 2 litres)a

bull Menja aliments rics en fibra com les verdures llegums fruita naturalo cereals integrals

bull Augmenta lactivitat fiacutesica Surt a caminar tots els dies durant 1 hora

bull Beu en dejuacute laigua de 2 o 3 prunes posades en remull la nit anterior

bull Evita lauto-administracioacute de laxants Consulta amb la teva llevadorao ginecograveleg

SUPLEMENTS

Suplementacioacute d agravecid fogravelic

bull Es recomana prendre suplement fins a les de gestacioacute12 setmanes

bull Durant lembaragraves pren fruites i verdures de fulla verda llegums lagravecticsi ous per cobrir les necessitats de lorganisme

Suplementacioacute amb Iode

bull No eacutes necessagraveria la suplementacioacute durant lembaragraves sempre i quaningereixis 3 gr de sal iodada i 3 racions de lagravectics (llet dediagraveriamentvaca no ecologravegica) i 2-3 racions de peixsetmanalment

HORARI de dilluns a divendres de 0800 h a 2000 h

Servei drsquoObstetriacutecia i

Ginecologia

Hospital de Terrassa

Ctra de Torrebonica sn

227 Terrassa08

t ext93 731 00 07 2003Contactesginecologiacstcat

EXEMPLE DE DIETA EQUILIBRADA

OLI I FRUITA SECA 1 cullerada sopera doli o3 a 6 racionsdia 20-25 gr de fruita seca

LAgraveCTICS 200 ml (un tassoacute) de llet o 2 iogurts3 o 4 racionsdia o 125 gr de formatge tipus matoacute

PROTEICS 120-130 gr de vedella pollastre o peix o 2 ous2 o 25 racionsdia o 80gr de llegums en cru combinats amb cereals o verdura

VERDURA I HORTALISSES 250-300 gr de verdura cuita2 o 3 racionsdia o un plat de verdura variada

FRUITA 1 poma o 1 pera o 2 talls de siacutendria o meloacute2 o 3 racionsdia o 3 albercocs

HIDRATS DE CARBONI 60 gr de pa (preferentment integral) 60-80 gr de pasta3 a 5 racionsdia o arrograves (en cru) o 150-200 gr de patates

CONSELLSMenja unes 5 vegades al dia Es tracta de menjar poc perograve sovintdaquesta manera afavoriragraves la digestioacute i et sentiragraves millorRecorda que no has de menjar per 2

Evita picar entre hores Si no ho pots evitar opta per productessaludables i no aliments processats

Modera el consum de sal (conserves salaons menjar pre-cuinat) Eacutes preferible que cuinis amb sal iodada

Ingereix uns 15 ndash 2 litres de liacutequid diaris Laigua eacutes moltsaludable no esperis a tenir set

Evita prendre begudes gasoses refrescos i estimulants (cafegrave tecola) Si no ho pots evitar intenta beure no meacutes de 2 tasses decafegrave descafeiumlnat o te sense teiumlna

Evita consumir qualsevol tipus de beguda alcohogravelica durantlembaragraves Lalcohol arriba a traveacutes de la teva sang al teu bebegrave demanera que petites quantitats podrien resultar perjudicials

Vigila la forma de cuinar Es recomana fer servir tegravecniques que nocomporten un exceacutes de greix evita els fregits eacutes preferible cuinara la planxa al vapor o al forn

Separa els aliments crus daquells que ja es poden consumir desdel carret de la compra fins la nevera de casa

HAS DE TENIR EN COMPTEPer la prevencioacute de la LISTERIOSIFruites i verdures abans de consumir-les fins i tot lesrenta-les beacuteamanides de bossaLagravectics comprova que estiguin elaborats a partir de llet pasteuritzadaPeix i marisc fresc procura fer-ne una No es recomanabona coccioacuteconsumir salmoacute o bacallagrave fumat durant lembaragravesAliments precuinats shan de consumir No hi ha risc siben escalfatsconsumeixes el pateacute enllaunat o els Frankfurt ben cuinats

Per la prevencioacute de la TOXOPLASMOSIAquest microorganisme es destrueix a altes i baixes temperatures (cuinat ocongelat a 20ordmC)-Carn eacutes important cuinar-la beacute assegurant que no quedi cruaEmbotits els embotits cuits soacuten totalment segurs Pots menjar embotitscurats sempre i quan hagin estat Procura nocongelats 48h abansmenjar-los fora de casa

Per prevenir el contagi per ANISAKISAbans de consumir el peix cru (Sushi Ceviche) assegurat que hagi estatcongelat meacutes de 24h

ESMORZAR bull 1 got de llet semi o descremada o 2 iogurts descrematsbull 40 gr de pa (2-3 llesques de pa de barra de quart)

o 3-4 torrades o 4-5 galetes (tipus Maria)eo 2-3 cullerades soperes de cer als desmorzar

MIG MATIacute bull 40 gr de pa o 3-4 torradesbull 1 tall de pernil o embotit o formatge o tonyina de 20-30grbull 1 peccedila de fruitabull 1 iogurt descremat

DINAR bull 1 plat de verdura o amanidabull 150 gr de patata o 60gr de llegums o 45gr de pasta o arrogravesbull 1 racioacute de carn o peix o ousbull 1 peccedila de fruitabull 40 gr de pa o 3-4 torrades

BERENAR bull 1 got de llet semi o descremada o 2 iogurts descrematsbull 40 gr de pa o 3-4 torrades o 4-5 galetes

o 2-3 cullerades soperes de cereals desmorzar

SOPAR bull 1 plat de verdura o amanidabull 150 gr de patata o 60 gr de llegums o 45 gr de pasta o arrogravesbull 1 racioacute de carn o peix o ousbull 1 peccedila de fruitabull 40 gr de pa o 3-4 torrades

RESSOPOacute bull 1 got de llet semi o 2 iogurts descremats

NOTA el pes dels aliments es refereix a la part comestible en cru

pI

MassatgePerineal

ebull Associacioacute

Catalana de Llevadores

La p)(pecirctlae ioacute dtl pali

i CllllltlHSatge ]Jrri J] (laI la cura durant lembaragraves contr ibueix a uns millors resultats durant el part Rebre informacioacute sobre els canvis que es produiran durant lembaragraves i el posport d isposar d uns controls adequats lacceacutes a una a limentacioacute equilibrada i en general uns hagravebits sa ludables ens ajuden a gaudir d un embaragraves part i crianccedila en les millors cond icions

Dins de la preparacioacute per al part el massatge perineal eacutes un recurs senzill I

access ible per a tothom

Au tores Morta Dolors C reus Pu10l Cr istina Mar tiacutenez Bueno Gemma Olivera Soacutenchez Eva Vela Martiacutenez

Illa

El massatge perineal eacutes una mesura fiacutesica preventiva aplicable durant

lembaragraves que conSisteix en lestimulacIoacute tagravectil de la pell i els teixits

del perineu Sha demostrat que pot ser un factor protector contra el trauma

perineal principalment episiotomies en dones primerenques Tambeacute redueix el

dolar perineal en el pospart

Eacutes per tant aconsellable que les dones rebin informac ioacute sobre el probable

benefici del massatge perineal i sobre la manera de realitzaria

En aquest fulletoacute troba ragraves informacioacute sobre quegrave eacutes el massatge

perinea l per a quegrave serveix i com el pots rea li tzar correc tament

(llu ( pi

at~( pf i IHal

Triangleanterior

Anus

Q U( ltIS el perineu

Nucli fib roacutes central

El perineu eacutes la par t del cos que forma el terra de la pelvis on es troben els oacutergans genitals externs i la nus

Estagrave format per parts toves (muacutesculs i lligaments) El perineu 1( b rma de rombe i es divideix en dos triang les (veure imatge) En el tr iangle anterior es trobo la uretra i en el posterior lanus

El massatge perineal es fa sobre el perineu posterio r forma t pel pla muscular profund I ocupat pel conduc te i esfiacutenter anal I el nuc li fibroacutes central del perineu

Cal conegraveixer aquesta part del cos tenir-ne cura i ser consCients de la seva importagravencia durant lembaragraves i el part

Trecircuunatis]n~ pe1i n(la)

Entenem per tra umatisme perinea l qua lsevol tipus de lesioacute que succeeix en

els genitals durant el par t 10 sigui de formo espontagrave nia o causada per uno

episotom ia

Quegrave eacutes la episiotomia Eacutes un toll en els te ixits del perineu que

envolten lo vag ina que en algunes ocasions el professional que ateacuten el port

pot haver de rea litzar

Quins avantatges fi (1

rnassatgf peri neal

Quall tal t OlllPIl ((ll i amb qll illn

flrquumlegravencia ~ b a df tpr

(1ui (gt1pot ff l

El mossatge ho demostrat ser eficaccedil in iciat o partir de lo setmana 32 de gestacioacute cop o ls 7 mesos i mig dembaragraves Es important realitzar-lo com o miacutenim dos cops per setmona perograve tambeacute es pot fer o diari

Levidegravencia cientiacutefica mostro que lo constagravencia en lo rea litzacIoacute del mossatge eacutes fonamental per lo mdluumlra de le lasti c itat del peri neu i lo reducc ioacute de les epis iotom ies

Aquest eacutes un mossatge que pot rea litzar-se la ma teixa embarassada o beacute una a ltra persona Pot colmiddotlaborar-h i la pa rella i a ixograve eacutes especia lment recomanable a mesura que avanccedila lembaragraves i es fa meacutes d ifiacutec il pel volum de la panxa

bull 32

(~llina ~s la pmiddoteparaeioacute neeessiquesttria pel 111assatgr

Rentarse beacute les mans i lenir 185 ungles neles i rallades

Buscar un lloc cogravemode de lo caso i tenir un mirell per poder visualilzar el perineu i fomlliacuteariacute1zar-se amb lo seva onolomia

Posicl6 semi o5seguda (ol llit a lo lasso del we ol bidet a lo gatzoneta recolzada en una poreL)

~ H~s Pmiddot(~rnecirc1CcedilJLiexclgIJlp ~ ccedilkJQY ~9~QJ ~ eD i~~r~f~iexclC2DPrsectS~S - I I~ ccedil2e~te~ psectl[~~~ I~~o~~ I ~I _ __ _

~ - ---- ~- =------ 1-- ----- =-- --~ I En cosmiddotdaulogravernasso~e_s~UjII IIZecircIacutel els~diIS polzeslirnag~k = = I ~-------- ____ bullbull __ _ _ bullbull ~ 1 = -- I

CONSELLSDALIMENTACIOacuteDURANT LA GESTACIOacute

QUEgrave FER EN CAS DE

Nagraveusees i vogravemitsbull Eacutes convenient realitzar ingestes lleugeres frequumlents i de poca

quantitat aixiacute com respectar lhorari dagravepats Evita aliments rics engreixos i espegravecies o begudes molt calentes o fredes

bull Si tens nagraveusees al matiacute deixa una torrada o galeta a la tauleta de nit imenja-te-la abans daixecar-te Evita beure liacutequids en dejuacute

bull El gingebre (en infusioacute o en cru) pot alleugerir les nagraveusees

Acidesabull Despreacutes de menjar espera fins a 2 hores abans destirar-te o anar a

dormir

bull Fes agravepats frequumlents i de poca quantitat Evita aliments rics en greixosi picants

bull Eleva el capccedilal del llit entre 15-20 cm Tambeacute et pot servir posar meacutescoixins

bull Mastega ametlles crues o beu un got de llet freda pot ajudar-te amillorar lacidesa

Restrenyimentbull Augmenta l ingesta daigua diagraveria (uns 2 litres)a

bull Menja aliments rics en fibra com les verdures llegums fruita naturalo cereals integrals

bull Augmenta lactivitat fiacutesica Surt a caminar tots els dies durant 1 hora

bull Beu en dejuacute laigua de 2 o 3 prunes posades en remull la nit anterior

bull Evita lauto-administracioacute de laxants Consulta amb la teva llevadorao ginecograveleg

SUPLEMENTS

Suplementacioacute d agravecid fogravelic

bull Es recomana prendre suplement fins a les de gestacioacute12 setmanes

bull Durant lembaragraves pren fruites i verdures de fulla verda llegums lagravecticsi ous per cobrir les necessitats de lorganisme

Suplementacioacute amb Iode

bull No eacutes necessagraveria la suplementacioacute durant lembaragraves sempre i quaningereixis 3 gr de sal iodada i 3 racions de lagravectics (llet dediagraveriamentvaca no ecologravegica) i 2-3 racions de peixsetmanalment

HORARI de dilluns a divendres de 0800 h a 2000 h

Servei drsquoObstetriacutecia i

Ginecologia

Hospital de Terrassa

Ctra de Torrebonica sn

227 Terrassa08

t ext93 731 00 07 2003Contactesginecologiacstcat

EXEMPLE DE DIETA EQUILIBRADA

OLI I FRUITA SECA 1 cullerada sopera doli o3 a 6 racionsdia 20-25 gr de fruita seca

LAgraveCTICS 200 ml (un tassoacute) de llet o 2 iogurts3 o 4 racionsdia o 125 gr de formatge tipus matoacute

PROTEICS 120-130 gr de vedella pollastre o peix o 2 ous2 o 25 racionsdia o 80gr de llegums en cru combinats amb cereals o verdura

VERDURA I HORTALISSES 250-300 gr de verdura cuita2 o 3 racionsdia o un plat de verdura variada

FRUITA 1 poma o 1 pera o 2 talls de siacutendria o meloacute2 o 3 racionsdia o 3 albercocs

HIDRATS DE CARBONI 60 gr de pa (preferentment integral) 60-80 gr de pasta3 a 5 racionsdia o arrograves (en cru) o 150-200 gr de patates

CONSELLSMenja unes 5 vegades al dia Es tracta de menjar poc perograve sovintdaquesta manera afavoriragraves la digestioacute i et sentiragraves millorRecorda que no has de menjar per 2

Evita picar entre hores Si no ho pots evitar opta per productessaludables i no aliments processats

Modera el consum de sal (conserves salaons menjar pre-cuinat) Eacutes preferible que cuinis amb sal iodada

Ingereix uns 15 ndash 2 litres de liacutequid diaris Laigua eacutes moltsaludable no esperis a tenir set

Evita prendre begudes gasoses refrescos i estimulants (cafegrave tecola) Si no ho pots evitar intenta beure no meacutes de 2 tasses decafegrave descafeiumlnat o te sense teiumlna

Evita consumir qualsevol tipus de beguda alcohogravelica durantlembaragraves Lalcohol arriba a traveacutes de la teva sang al teu bebegrave demanera que petites quantitats podrien resultar perjudicials

Vigila la forma de cuinar Es recomana fer servir tegravecniques que nocomporten un exceacutes de greix evita els fregits eacutes preferible cuinara la planxa al vapor o al forn

Separa els aliments crus daquells que ja es poden consumir desdel carret de la compra fins la nevera de casa

HAS DE TENIR EN COMPTEPer la prevencioacute de la LISTERIOSIFruites i verdures abans de consumir-les fins i tot lesrenta-les beacuteamanides de bossaLagravectics comprova que estiguin elaborats a partir de llet pasteuritzadaPeix i marisc fresc procura fer-ne una No es recomanabona coccioacuteconsumir salmoacute o bacallagrave fumat durant lembaragravesAliments precuinats shan de consumir No hi ha risc siben escalfatsconsumeixes el pateacute enllaunat o els Frankfurt ben cuinats

Per la prevencioacute de la TOXOPLASMOSIAquest microorganisme es destrueix a altes i baixes temperatures (cuinat ocongelat a 20ordmC)-Carn eacutes important cuinar-la beacute assegurant que no quedi cruaEmbotits els embotits cuits soacuten totalment segurs Pots menjar embotitscurats sempre i quan hagin estat Procura nocongelats 48h abansmenjar-los fora de casa

Per prevenir el contagi per ANISAKISAbans de consumir el peix cru (Sushi Ceviche) assegurat que hagi estatcongelat meacutes de 24h

ESMORZAR bull 1 got de llet semi o descremada o 2 iogurts descrematsbull 40 gr de pa (2-3 llesques de pa de barra de quart)

o 3-4 torrades o 4-5 galetes (tipus Maria)eo 2-3 cullerades soperes de cer als desmorzar

MIG MATIacute bull 40 gr de pa o 3-4 torradesbull 1 tall de pernil o embotit o formatge o tonyina de 20-30grbull 1 peccedila de fruitabull 1 iogurt descremat

DINAR bull 1 plat de verdura o amanidabull 150 gr de patata o 60gr de llegums o 45gr de pasta o arrogravesbull 1 racioacute de carn o peix o ousbull 1 peccedila de fruitabull 40 gr de pa o 3-4 torrades

BERENAR bull 1 got de llet semi o descremada o 2 iogurts descrematsbull 40 gr de pa o 3-4 torrades o 4-5 galetes

o 2-3 cullerades soperes de cereals desmorzar

SOPAR bull 1 plat de verdura o amanidabull 150 gr de patata o 60 gr de llegums o 45 gr de pasta o arrogravesbull 1 racioacute de carn o peix o ousbull 1 peccedila de fruitabull 40 gr de pa o 3-4 torrades

RESSOPOacute bull 1 got de llet semi o 2 iogurts descremats

NOTA el pes dels aliments es refereix a la part comestible en cru

pI

MassatgePerineal

ebull Associacioacute

Catalana de Llevadores

La p)(pecirctlae ioacute dtl pali

i CllllltlHSatge ]Jrri J] (laI la cura durant lembaragraves contr ibueix a uns millors resultats durant el part Rebre informacioacute sobre els canvis que es produiran durant lembaragraves i el posport d isposar d uns controls adequats lacceacutes a una a limentacioacute equilibrada i en general uns hagravebits sa ludables ens ajuden a gaudir d un embaragraves part i crianccedila en les millors cond icions

Dins de la preparacioacute per al part el massatge perineal eacutes un recurs senzill I

access ible per a tothom

Au tores Morta Dolors C reus Pu10l Cr istina Mar tiacutenez Bueno Gemma Olivera Soacutenchez Eva Vela Martiacutenez

Illa

El massatge perineal eacutes una mesura fiacutesica preventiva aplicable durant

lembaragraves que conSisteix en lestimulacIoacute tagravectil de la pell i els teixits

del perineu Sha demostrat que pot ser un factor protector contra el trauma

perineal principalment episiotomies en dones primerenques Tambeacute redueix el

dolar perineal en el pospart

Eacutes per tant aconsellable que les dones rebin informac ioacute sobre el probable

benefici del massatge perineal i sobre la manera de realitzaria

En aquest fulletoacute troba ragraves informacioacute sobre quegrave eacutes el massatge

perinea l per a quegrave serveix i com el pots rea li tzar correc tament

(llu ( pi

at~( pf i IHal

Triangleanterior

Anus

Q U( ltIS el perineu

Nucli fib roacutes central

El perineu eacutes la par t del cos que forma el terra de la pelvis on es troben els oacutergans genitals externs i la nus

Estagrave format per parts toves (muacutesculs i lligaments) El perineu 1( b rma de rombe i es divideix en dos triang les (veure imatge) En el tr iangle anterior es trobo la uretra i en el posterior lanus

El massatge perineal es fa sobre el perineu posterio r forma t pel pla muscular profund I ocupat pel conduc te i esfiacutenter anal I el nuc li fibroacutes central del perineu

Cal conegraveixer aquesta part del cos tenir-ne cura i ser consCients de la seva importagravencia durant lembaragraves i el part

Trecircuunatis]n~ pe1i n(la)

Entenem per tra umatisme perinea l qua lsevol tipus de lesioacute que succeeix en

els genitals durant el par t 10 sigui de formo espontagrave nia o causada per uno

episotom ia

Quegrave eacutes la episiotomia Eacutes un toll en els te ixits del perineu que

envolten lo vag ina que en algunes ocasions el professional que ateacuten el port

pot haver de rea litzar

Quins avantatges fi (1

rnassatgf peri neal

Quall tal t OlllPIl ((ll i amb qll illn

flrquumlegravencia ~ b a df tpr

(1ui (gt1pot ff l

El mossatge ho demostrat ser eficaccedil in iciat o partir de lo setmana 32 de gestacioacute cop o ls 7 mesos i mig dembaragraves Es important realitzar-lo com o miacutenim dos cops per setmona perograve tambeacute es pot fer o diari

Levidegravencia cientiacutefica mostro que lo constagravencia en lo rea litzacIoacute del mossatge eacutes fonamental per lo mdluumlra de le lasti c itat del peri neu i lo reducc ioacute de les epis iotom ies

Aquest eacutes un mossatge que pot rea litzar-se la ma teixa embarassada o beacute una a ltra persona Pot colmiddotlaborar-h i la pa rella i a ixograve eacutes especia lment recomanable a mesura que avanccedila lembaragraves i es fa meacutes d ifiacutec il pel volum de la panxa

bull 32

(~llina ~s la pmiddoteparaeioacute neeessiquesttria pel 111assatgr

Rentarse beacute les mans i lenir 185 ungles neles i rallades

Buscar un lloc cogravemode de lo caso i tenir un mirell per poder visualilzar el perineu i fomlliacuteariacute1zar-se amb lo seva onolomia

Posicl6 semi o5seguda (ol llit a lo lasso del we ol bidet a lo gatzoneta recolzada en una poreL)

~ H~s Pmiddot(~rnecirc1CcedilJLiexclgIJlp ~ ccedilkJQY ~9~QJ ~ eD i~~r~f~iexclC2DPrsectS~S - I I~ ccedil2e~te~ psectl[~~~ I~~o~~ I ~I _ __ _

~ - ---- ~- =------ 1-- ----- =-- --~ I En cosmiddotdaulogravernasso~e_s~UjII IIZecircIacutel els~diIS polzeslirnag~k = = I ~-------- ____ bullbull __ _ _ bullbull ~ 1 = -- I

EXEMPLE DE DIETA EQUILIBRADA

OLI I FRUITA SECA 1 cullerada sopera doli o3 a 6 racionsdia 20-25 gr de fruita seca

LAgraveCTICS 200 ml (un tassoacute) de llet o 2 iogurts3 o 4 racionsdia o 125 gr de formatge tipus matoacute

PROTEICS 120-130 gr de vedella pollastre o peix o 2 ous2 o 25 racionsdia o 80gr de llegums en cru combinats amb cereals o verdura

VERDURA I HORTALISSES 250-300 gr de verdura cuita2 o 3 racionsdia o un plat de verdura variada

FRUITA 1 poma o 1 pera o 2 talls de siacutendria o meloacute2 o 3 racionsdia o 3 albercocs

HIDRATS DE CARBONI 60 gr de pa (preferentment integral) 60-80 gr de pasta3 a 5 racionsdia o arrograves (en cru) o 150-200 gr de patates

CONSELLSMenja unes 5 vegades al dia Es tracta de menjar poc perograve sovintdaquesta manera afavoriragraves la digestioacute i et sentiragraves millorRecorda que no has de menjar per 2

Evita picar entre hores Si no ho pots evitar opta per productessaludables i no aliments processats

Modera el consum de sal (conserves salaons menjar pre-cuinat) Eacutes preferible que cuinis amb sal iodada

Ingereix uns 15 ndash 2 litres de liacutequid diaris Laigua eacutes moltsaludable no esperis a tenir set

Evita prendre begudes gasoses refrescos i estimulants (cafegrave tecola) Si no ho pots evitar intenta beure no meacutes de 2 tasses decafegrave descafeiumlnat o te sense teiumlna

Evita consumir qualsevol tipus de beguda alcohogravelica durantlembaragraves Lalcohol arriba a traveacutes de la teva sang al teu bebegrave demanera que petites quantitats podrien resultar perjudicials

Vigila la forma de cuinar Es recomana fer servir tegravecniques que nocomporten un exceacutes de greix evita els fregits eacutes preferible cuinara la planxa al vapor o al forn

Separa els aliments crus daquells que ja es poden consumir desdel carret de la compra fins la nevera de casa

HAS DE TENIR EN COMPTEPer la prevencioacute de la LISTERIOSIFruites i verdures abans de consumir-les fins i tot lesrenta-les beacuteamanides de bossaLagravectics comprova que estiguin elaborats a partir de llet pasteuritzadaPeix i marisc fresc procura fer-ne una No es recomanabona coccioacuteconsumir salmoacute o bacallagrave fumat durant lembaragravesAliments precuinats shan de consumir No hi ha risc siben escalfatsconsumeixes el pateacute enllaunat o els Frankfurt ben cuinats

Per la prevencioacute de la TOXOPLASMOSIAquest microorganisme es destrueix a altes i baixes temperatures (cuinat ocongelat a 20ordmC)-Carn eacutes important cuinar-la beacute assegurant que no quedi cruaEmbotits els embotits cuits soacuten totalment segurs Pots menjar embotitscurats sempre i quan hagin estat Procura nocongelats 48h abansmenjar-los fora de casa

Per prevenir el contagi per ANISAKISAbans de consumir el peix cru (Sushi Ceviche) assegurat que hagi estatcongelat meacutes de 24h

ESMORZAR bull 1 got de llet semi o descremada o 2 iogurts descrematsbull 40 gr de pa (2-3 llesques de pa de barra de quart)

o 3-4 torrades o 4-5 galetes (tipus Maria)eo 2-3 cullerades soperes de cer als desmorzar

MIG MATIacute bull 40 gr de pa o 3-4 torradesbull 1 tall de pernil o embotit o formatge o tonyina de 20-30grbull 1 peccedila de fruitabull 1 iogurt descremat

DINAR bull 1 plat de verdura o amanidabull 150 gr de patata o 60gr de llegums o 45gr de pasta o arrogravesbull 1 racioacute de carn o peix o ousbull 1 peccedila de fruitabull 40 gr de pa o 3-4 torrades

BERENAR bull 1 got de llet semi o descremada o 2 iogurts descrematsbull 40 gr de pa o 3-4 torrades o 4-5 galetes

o 2-3 cullerades soperes de cereals desmorzar

SOPAR bull 1 plat de verdura o amanidabull 150 gr de patata o 60 gr de llegums o 45 gr de pasta o arrogravesbull 1 racioacute de carn o peix o ousbull 1 peccedila de fruitabull 40 gr de pa o 3-4 torrades

RESSOPOacute bull 1 got de llet semi o 2 iogurts descremats

NOTA el pes dels aliments es refereix a la part comestible en cru

pI

MassatgePerineal

ebull Associacioacute

Catalana de Llevadores

La p)(pecirctlae ioacute dtl pali

i CllllltlHSatge ]Jrri J] (laI la cura durant lembaragraves contr ibueix a uns millors resultats durant el part Rebre informacioacute sobre els canvis que es produiran durant lembaragraves i el posport d isposar d uns controls adequats lacceacutes a una a limentacioacute equilibrada i en general uns hagravebits sa ludables ens ajuden a gaudir d un embaragraves part i crianccedila en les millors cond icions

Dins de la preparacioacute per al part el massatge perineal eacutes un recurs senzill I

access ible per a tothom

Au tores Morta Dolors C reus Pu10l Cr istina Mar tiacutenez Bueno Gemma Olivera Soacutenchez Eva Vela Martiacutenez

Illa

El massatge perineal eacutes una mesura fiacutesica preventiva aplicable durant

lembaragraves que conSisteix en lestimulacIoacute tagravectil de la pell i els teixits

del perineu Sha demostrat que pot ser un factor protector contra el trauma

perineal principalment episiotomies en dones primerenques Tambeacute redueix el

dolar perineal en el pospart

Eacutes per tant aconsellable que les dones rebin informac ioacute sobre el probable

benefici del massatge perineal i sobre la manera de realitzaria

En aquest fulletoacute troba ragraves informacioacute sobre quegrave eacutes el massatge

perinea l per a quegrave serveix i com el pots rea li tzar correc tament

(llu ( pi

at~( pf i IHal

Triangleanterior

Anus

Q U( ltIS el perineu

Nucli fib roacutes central

El perineu eacutes la par t del cos que forma el terra de la pelvis on es troben els oacutergans genitals externs i la nus

Estagrave format per parts toves (muacutesculs i lligaments) El perineu 1( b rma de rombe i es divideix en dos triang les (veure imatge) En el tr iangle anterior es trobo la uretra i en el posterior lanus

El massatge perineal es fa sobre el perineu posterio r forma t pel pla muscular profund I ocupat pel conduc te i esfiacutenter anal I el nuc li fibroacutes central del perineu

Cal conegraveixer aquesta part del cos tenir-ne cura i ser consCients de la seva importagravencia durant lembaragraves i el part

Trecircuunatis]n~ pe1i n(la)

Entenem per tra umatisme perinea l qua lsevol tipus de lesioacute que succeeix en

els genitals durant el par t 10 sigui de formo espontagrave nia o causada per uno

episotom ia

Quegrave eacutes la episiotomia Eacutes un toll en els te ixits del perineu que

envolten lo vag ina que en algunes ocasions el professional que ateacuten el port

pot haver de rea litzar

Quins avantatges fi (1

rnassatgf peri neal

Quall tal t OlllPIl ((ll i amb qll illn

flrquumlegravencia ~ b a df tpr

(1ui (gt1pot ff l

El mossatge ho demostrat ser eficaccedil in iciat o partir de lo setmana 32 de gestacioacute cop o ls 7 mesos i mig dembaragraves Es important realitzar-lo com o miacutenim dos cops per setmona perograve tambeacute es pot fer o diari

Levidegravencia cientiacutefica mostro que lo constagravencia en lo rea litzacIoacute del mossatge eacutes fonamental per lo mdluumlra de le lasti c itat del peri neu i lo reducc ioacute de les epis iotom ies

Aquest eacutes un mossatge que pot rea litzar-se la ma teixa embarassada o beacute una a ltra persona Pot colmiddotlaborar-h i la pa rella i a ixograve eacutes especia lment recomanable a mesura que avanccedila lembaragraves i es fa meacutes d ifiacutec il pel volum de la panxa

bull 32

(~llina ~s la pmiddoteparaeioacute neeessiquesttria pel 111assatgr

Rentarse beacute les mans i lenir 185 ungles neles i rallades

Buscar un lloc cogravemode de lo caso i tenir un mirell per poder visualilzar el perineu i fomlliacuteariacute1zar-se amb lo seva onolomia

Posicl6 semi o5seguda (ol llit a lo lasso del we ol bidet a lo gatzoneta recolzada en una poreL)

~ H~s Pmiddot(~rnecirc1CcedilJLiexclgIJlp ~ ccedilkJQY ~9~QJ ~ eD i~~r~f~iexclC2DPrsectS~S - I I~ ccedil2e~te~ psectl[~~~ I~~o~~ I ~I _ __ _

~ - ---- ~- =------ 1-- ----- =-- --~ I En cosmiddotdaulogravernasso~e_s~UjII IIZecircIacutel els~diIS polzeslirnag~k = = I ~-------- ____ bullbull __ _ _ bullbull ~ 1 = -- I

pI

MassatgePerineal

ebull Associacioacute

Catalana de Llevadores

La p)(pecirctlae ioacute dtl pali

i CllllltlHSatge ]Jrri J] (laI la cura durant lembaragraves contr ibueix a uns millors resultats durant el part Rebre informacioacute sobre els canvis que es produiran durant lembaragraves i el posport d isposar d uns controls adequats lacceacutes a una a limentacioacute equilibrada i en general uns hagravebits sa ludables ens ajuden a gaudir d un embaragraves part i crianccedila en les millors cond icions

Dins de la preparacioacute per al part el massatge perineal eacutes un recurs senzill I

access ible per a tothom

Au tores Morta Dolors C reus Pu10l Cr istina Mar tiacutenez Bueno Gemma Olivera Soacutenchez Eva Vela Martiacutenez

Illa

El massatge perineal eacutes una mesura fiacutesica preventiva aplicable durant

lembaragraves que conSisteix en lestimulacIoacute tagravectil de la pell i els teixits

del perineu Sha demostrat que pot ser un factor protector contra el trauma

perineal principalment episiotomies en dones primerenques Tambeacute redueix el

dolar perineal en el pospart

Eacutes per tant aconsellable que les dones rebin informac ioacute sobre el probable

benefici del massatge perineal i sobre la manera de realitzaria

En aquest fulletoacute troba ragraves informacioacute sobre quegrave eacutes el massatge

perinea l per a quegrave serveix i com el pots rea li tzar correc tament

(llu ( pi

at~( pf i IHal

Triangleanterior

Anus

Q U( ltIS el perineu

Nucli fib roacutes central

El perineu eacutes la par t del cos que forma el terra de la pelvis on es troben els oacutergans genitals externs i la nus

Estagrave format per parts toves (muacutesculs i lligaments) El perineu 1( b rma de rombe i es divideix en dos triang les (veure imatge) En el tr iangle anterior es trobo la uretra i en el posterior lanus

El massatge perineal es fa sobre el perineu posterio r forma t pel pla muscular profund I ocupat pel conduc te i esfiacutenter anal I el nuc li fibroacutes central del perineu

Cal conegraveixer aquesta part del cos tenir-ne cura i ser consCients de la seva importagravencia durant lembaragraves i el part

Trecircuunatis]n~ pe1i n(la)

Entenem per tra umatisme perinea l qua lsevol tipus de lesioacute que succeeix en

els genitals durant el par t 10 sigui de formo espontagrave nia o causada per uno

episotom ia

Quegrave eacutes la episiotomia Eacutes un toll en els te ixits del perineu que

envolten lo vag ina que en algunes ocasions el professional que ateacuten el port

pot haver de rea litzar

Quins avantatges fi (1

rnassatgf peri neal

Quall tal t OlllPIl ((ll i amb qll illn

flrquumlegravencia ~ b a df tpr

(1ui (gt1pot ff l

El mossatge ho demostrat ser eficaccedil in iciat o partir de lo setmana 32 de gestacioacute cop o ls 7 mesos i mig dembaragraves Es important realitzar-lo com o miacutenim dos cops per setmona perograve tambeacute es pot fer o diari

Levidegravencia cientiacutefica mostro que lo constagravencia en lo rea litzacIoacute del mossatge eacutes fonamental per lo mdluumlra de le lasti c itat del peri neu i lo reducc ioacute de les epis iotom ies

Aquest eacutes un mossatge que pot rea litzar-se la ma teixa embarassada o beacute una a ltra persona Pot colmiddotlaborar-h i la pa rella i a ixograve eacutes especia lment recomanable a mesura que avanccedila lembaragraves i es fa meacutes d ifiacutec il pel volum de la panxa

bull 32

(~llina ~s la pmiddoteparaeioacute neeessiquesttria pel 111assatgr

Rentarse beacute les mans i lenir 185 ungles neles i rallades

Buscar un lloc cogravemode de lo caso i tenir un mirell per poder visualilzar el perineu i fomlliacuteariacute1zar-se amb lo seva onolomia

Posicl6 semi o5seguda (ol llit a lo lasso del we ol bidet a lo gatzoneta recolzada en una poreL)

~ H~s Pmiddot(~rnecirc1CcedilJLiexclgIJlp ~ ccedilkJQY ~9~QJ ~ eD i~~r~f~iexclC2DPrsectS~S - I I~ ccedil2e~te~ psectl[~~~ I~~o~~ I ~I _ __ _

~ - ---- ~- =------ 1-- ----- =-- --~ I En cosmiddotdaulogravernasso~e_s~UjII IIZecircIacutel els~diIS polzeslirnag~k = = I ~-------- ____ bullbull __ _ _ bullbull ~ 1 = -- I

La p)(pecirctlae ioacute dtl pali

i CllllltlHSatge ]Jrri J] (laI la cura durant lembaragraves contr ibueix a uns millors resultats durant el part Rebre informacioacute sobre els canvis que es produiran durant lembaragraves i el posport d isposar d uns controls adequats lacceacutes a una a limentacioacute equilibrada i en general uns hagravebits sa ludables ens ajuden a gaudir d un embaragraves part i crianccedila en les millors cond icions

Dins de la preparacioacute per al part el massatge perineal eacutes un recurs senzill I

access ible per a tothom

Au tores Morta Dolors C reus Pu10l Cr istina Mar tiacutenez Bueno Gemma Olivera Soacutenchez Eva Vela Martiacutenez

Illa

El massatge perineal eacutes una mesura fiacutesica preventiva aplicable durant

lembaragraves que conSisteix en lestimulacIoacute tagravectil de la pell i els teixits

del perineu Sha demostrat que pot ser un factor protector contra el trauma

perineal principalment episiotomies en dones primerenques Tambeacute redueix el

dolar perineal en el pospart

Eacutes per tant aconsellable que les dones rebin informac ioacute sobre el probable

benefici del massatge perineal i sobre la manera de realitzaria

En aquest fulletoacute troba ragraves informacioacute sobre quegrave eacutes el massatge

perinea l per a quegrave serveix i com el pots rea li tzar correc tament

(llu ( pi

at~( pf i IHal

Triangleanterior

Anus

Q U( ltIS el perineu

Nucli fib roacutes central

El perineu eacutes la par t del cos que forma el terra de la pelvis on es troben els oacutergans genitals externs i la nus

Estagrave format per parts toves (muacutesculs i lligaments) El perineu 1( b rma de rombe i es divideix en dos triang les (veure imatge) En el tr iangle anterior es trobo la uretra i en el posterior lanus

El massatge perineal es fa sobre el perineu posterio r forma t pel pla muscular profund I ocupat pel conduc te i esfiacutenter anal I el nuc li fibroacutes central del perineu

Cal conegraveixer aquesta part del cos tenir-ne cura i ser consCients de la seva importagravencia durant lembaragraves i el part

Trecircuunatis]n~ pe1i n(la)

Entenem per tra umatisme perinea l qua lsevol tipus de lesioacute que succeeix en

els genitals durant el par t 10 sigui de formo espontagrave nia o causada per uno

episotom ia

Quegrave eacutes la episiotomia Eacutes un toll en els te ixits del perineu que

envolten lo vag ina que en algunes ocasions el professional que ateacuten el port

pot haver de rea litzar

Quins avantatges fi (1

rnassatgf peri neal

Quall tal t OlllPIl ((ll i amb qll illn

flrquumlegravencia ~ b a df tpr

(1ui (gt1pot ff l

El mossatge ho demostrat ser eficaccedil in iciat o partir de lo setmana 32 de gestacioacute cop o ls 7 mesos i mig dembaragraves Es important realitzar-lo com o miacutenim dos cops per setmona perograve tambeacute es pot fer o diari

Levidegravencia cientiacutefica mostro que lo constagravencia en lo rea litzacIoacute del mossatge eacutes fonamental per lo mdluumlra de le lasti c itat del peri neu i lo reducc ioacute de les epis iotom ies

Aquest eacutes un mossatge que pot rea litzar-se la ma teixa embarassada o beacute una a ltra persona Pot colmiddotlaborar-h i la pa rella i a ixograve eacutes especia lment recomanable a mesura que avanccedila lembaragraves i es fa meacutes d ifiacutec il pel volum de la panxa

bull 32

(~llina ~s la pmiddoteparaeioacute neeessiquesttria pel 111assatgr

Rentarse beacute les mans i lenir 185 ungles neles i rallades

Buscar un lloc cogravemode de lo caso i tenir un mirell per poder visualilzar el perineu i fomlliacuteariacute1zar-se amb lo seva onolomia

Posicl6 semi o5seguda (ol llit a lo lasso del we ol bidet a lo gatzoneta recolzada en una poreL)

~ H~s Pmiddot(~rnecirc1CcedilJLiexclgIJlp ~ ccedilkJQY ~9~QJ ~ eD i~~r~f~iexclC2DPrsectS~S - I I~ ccedil2e~te~ psectl[~~~ I~~o~~ I ~I _ __ _

~ - ---- ~- =------ 1-- ----- =-- --~ I En cosmiddotdaulogravernasso~e_s~UjII IIZecircIacutel els~diIS polzeslirnag~k = = I ~-------- ____ bullbull __ _ _ bullbull ~ 1 = -- I

Illa

El massatge perineal eacutes una mesura fiacutesica preventiva aplicable durant

lembaragraves que conSisteix en lestimulacIoacute tagravectil de la pell i els teixits

del perineu Sha demostrat que pot ser un factor protector contra el trauma

perineal principalment episiotomies en dones primerenques Tambeacute redueix el

dolar perineal en el pospart

Eacutes per tant aconsellable que les dones rebin informac ioacute sobre el probable

benefici del massatge perineal i sobre la manera de realitzaria

En aquest fulletoacute troba ragraves informacioacute sobre quegrave eacutes el massatge

perinea l per a quegrave serveix i com el pots rea li tzar correc tament

(llu ( pi

at~( pf i IHal

Triangleanterior

Anus

Q U( ltIS el perineu

Nucli fib roacutes central

El perineu eacutes la par t del cos que forma el terra de la pelvis on es troben els oacutergans genitals externs i la nus

Estagrave format per parts toves (muacutesculs i lligaments) El perineu 1( b rma de rombe i es divideix en dos triang les (veure imatge) En el tr iangle anterior es trobo la uretra i en el posterior lanus

El massatge perineal es fa sobre el perineu posterio r forma t pel pla muscular profund I ocupat pel conduc te i esfiacutenter anal I el nuc li fibroacutes central del perineu

Cal conegraveixer aquesta part del cos tenir-ne cura i ser consCients de la seva importagravencia durant lembaragraves i el part

Trecircuunatis]n~ pe1i n(la)

Entenem per tra umatisme perinea l qua lsevol tipus de lesioacute que succeeix en

els genitals durant el par t 10 sigui de formo espontagrave nia o causada per uno

episotom ia

Quegrave eacutes la episiotomia Eacutes un toll en els te ixits del perineu que

envolten lo vag ina que en algunes ocasions el professional que ateacuten el port

pot haver de rea litzar

Quins avantatges fi (1

rnassatgf peri neal

Quall tal t OlllPIl ((ll i amb qll illn

flrquumlegravencia ~ b a df tpr

(1ui (gt1pot ff l

El mossatge ho demostrat ser eficaccedil in iciat o partir de lo setmana 32 de gestacioacute cop o ls 7 mesos i mig dembaragraves Es important realitzar-lo com o miacutenim dos cops per setmona perograve tambeacute es pot fer o diari

Levidegravencia cientiacutefica mostro que lo constagravencia en lo rea litzacIoacute del mossatge eacutes fonamental per lo mdluumlra de le lasti c itat del peri neu i lo reducc ioacute de les epis iotom ies

Aquest eacutes un mossatge que pot rea litzar-se la ma teixa embarassada o beacute una a ltra persona Pot colmiddotlaborar-h i la pa rella i a ixograve eacutes especia lment recomanable a mesura que avanccedila lembaragraves i es fa meacutes d ifiacutec il pel volum de la panxa

bull 32

(~llina ~s la pmiddoteparaeioacute neeessiquesttria pel 111assatgr

Rentarse beacute les mans i lenir 185 ungles neles i rallades

Buscar un lloc cogravemode de lo caso i tenir un mirell per poder visualilzar el perineu i fomlliacuteariacute1zar-se amb lo seva onolomia

Posicl6 semi o5seguda (ol llit a lo lasso del we ol bidet a lo gatzoneta recolzada en una poreL)

~ H~s Pmiddot(~rnecirc1CcedilJLiexclgIJlp ~ ccedilkJQY ~9~QJ ~ eD i~~r~f~iexclC2DPrsectS~S - I I~ ccedil2e~te~ psectl[~~~ I~~o~~ I ~I _ __ _

~ - ---- ~- =------ 1-- ----- =-- --~ I En cosmiddotdaulogravernasso~e_s~UjII IIZecircIacutel els~diIS polzeslirnag~k = = I ~-------- ____ bullbull __ _ _ bullbull ~ 1 = -- I

Triangleanterior

Anus

Q U( ltIS el perineu

Nucli fib roacutes central

El perineu eacutes la par t del cos que forma el terra de la pelvis on es troben els oacutergans genitals externs i la nus

Estagrave format per parts toves (muacutesculs i lligaments) El perineu 1( b rma de rombe i es divideix en dos triang les (veure imatge) En el tr iangle anterior es trobo la uretra i en el posterior lanus

El massatge perineal es fa sobre el perineu posterio r forma t pel pla muscular profund I ocupat pel conduc te i esfiacutenter anal I el nuc li fibroacutes central del perineu

Cal conegraveixer aquesta part del cos tenir-ne cura i ser consCients de la seva importagravencia durant lembaragraves i el part

Trecircuunatis]n~ pe1i n(la)

Entenem per tra umatisme perinea l qua lsevol tipus de lesioacute que succeeix en

els genitals durant el par t 10 sigui de formo espontagrave nia o causada per uno

episotom ia

Quegrave eacutes la episiotomia Eacutes un toll en els te ixits del perineu que

envolten lo vag ina que en algunes ocasions el professional que ateacuten el port

pot haver de rea litzar

Quins avantatges fi (1

rnassatgf peri neal

Quall tal t OlllPIl ((ll i amb qll illn

flrquumlegravencia ~ b a df tpr

(1ui (gt1pot ff l

El mossatge ho demostrat ser eficaccedil in iciat o partir de lo setmana 32 de gestacioacute cop o ls 7 mesos i mig dembaragraves Es important realitzar-lo com o miacutenim dos cops per setmona perograve tambeacute es pot fer o diari

Levidegravencia cientiacutefica mostro que lo constagravencia en lo rea litzacIoacute del mossatge eacutes fonamental per lo mdluumlra de le lasti c itat del peri neu i lo reducc ioacute de les epis iotom ies

Aquest eacutes un mossatge que pot rea litzar-se la ma teixa embarassada o beacute una a ltra persona Pot colmiddotlaborar-h i la pa rella i a ixograve eacutes especia lment recomanable a mesura que avanccedila lembaragraves i es fa meacutes d ifiacutec il pel volum de la panxa

bull 32

(~llina ~s la pmiddoteparaeioacute neeessiquesttria pel 111assatgr

Rentarse beacute les mans i lenir 185 ungles neles i rallades

Buscar un lloc cogravemode de lo caso i tenir un mirell per poder visualilzar el perineu i fomlliacuteariacute1zar-se amb lo seva onolomia

Posicl6 semi o5seguda (ol llit a lo lasso del we ol bidet a lo gatzoneta recolzada en una poreL)

~ H~s Pmiddot(~rnecirc1CcedilJLiexclgIJlp ~ ccedilkJQY ~9~QJ ~ eD i~~r~f~iexclC2DPrsectS~S - I I~ ccedil2e~te~ psectl[~~~ I~~o~~ I ~I _ __ _

~ - ---- ~- =------ 1-- ----- =-- --~ I En cosmiddotdaulogravernasso~e_s~UjII IIZecircIacutel els~diIS polzeslirnag~k = = I ~-------- ____ bullbull __ _ _ bullbull ~ 1 = -- I

Trecircuunatis]n~ pe1i n(la)

Entenem per tra umatisme perinea l qua lsevol tipus de lesioacute que succeeix en

els genitals durant el par t 10 sigui de formo espontagrave nia o causada per uno

episotom ia

Quegrave eacutes la episiotomia Eacutes un toll en els te ixits del perineu que

envolten lo vag ina que en algunes ocasions el professional que ateacuten el port

pot haver de rea litzar

Quins avantatges fi (1

rnassatgf peri neal

Quall tal t OlllPIl ((ll i amb qll illn

flrquumlegravencia ~ b a df tpr

(1ui (gt1pot ff l

El mossatge ho demostrat ser eficaccedil in iciat o partir de lo setmana 32 de gestacioacute cop o ls 7 mesos i mig dembaragraves Es important realitzar-lo com o miacutenim dos cops per setmona perograve tambeacute es pot fer o diari

Levidegravencia cientiacutefica mostro que lo constagravencia en lo rea litzacIoacute del mossatge eacutes fonamental per lo mdluumlra de le lasti c itat del peri neu i lo reducc ioacute de les epis iotom ies

Aquest eacutes un mossatge que pot rea litzar-se la ma teixa embarassada o beacute una a ltra persona Pot colmiddotlaborar-h i la pa rella i a ixograve eacutes especia lment recomanable a mesura que avanccedila lembaragraves i es fa meacutes d ifiacutec il pel volum de la panxa

bull 32

(~llina ~s la pmiddoteparaeioacute neeessiquesttria pel 111assatgr

Rentarse beacute les mans i lenir 185 ungles neles i rallades

Buscar un lloc cogravemode de lo caso i tenir un mirell per poder visualilzar el perineu i fomlliacuteariacute1zar-se amb lo seva onolomia

Posicl6 semi o5seguda (ol llit a lo lasso del we ol bidet a lo gatzoneta recolzada en una poreL)

~ H~s Pmiddot(~rnecirc1CcedilJLiexclgIJlp ~ ccedilkJQY ~9~QJ ~ eD i~~r~f~iexclC2DPrsectS~S - I I~ ccedil2e~te~ psectl[~~~ I~~o~~ I ~I _ __ _

~ - ---- ~- =------ 1-- ----- =-- --~ I En cosmiddotdaulogravernasso~e_s~UjII IIZecircIacutel els~diIS polzeslirnag~k = = I ~-------- ____ bullbull __ _ _ bullbull ~ 1 = -- I

Quall tal t OlllPIl ((ll i amb qll illn

flrquumlegravencia ~ b a df tpr

(1ui (gt1pot ff l

El mossatge ho demostrat ser eficaccedil in iciat o partir de lo setmana 32 de gestacioacute cop o ls 7 mesos i mig dembaragraves Es important realitzar-lo com o miacutenim dos cops per setmona perograve tambeacute es pot fer o diari

Levidegravencia cientiacutefica mostro que lo constagravencia en lo rea litzacIoacute del mossatge eacutes fonamental per lo mdluumlra de le lasti c itat del peri neu i lo reducc ioacute de les epis iotom ies

Aquest eacutes un mossatge que pot rea litzar-se la ma teixa embarassada o beacute una a ltra persona Pot colmiddotlaborar-h i la pa rella i a ixograve eacutes especia lment recomanable a mesura que avanccedila lembaragraves i es fa meacutes d ifiacutec il pel volum de la panxa

bull 32

(~llina ~s la pmiddoteparaeioacute neeessiquesttria pel 111assatgr

Rentarse beacute les mans i lenir 185 ungles neles i rallades

Buscar un lloc cogravemode de lo caso i tenir un mirell per poder visualilzar el perineu i fomlliacuteariacute1zar-se amb lo seva onolomia

Posicl6 semi o5seguda (ol llit a lo lasso del we ol bidet a lo gatzoneta recolzada en una poreL)

~ H~s Pmiddot(~rnecirc1CcedilJLiexclgIJlp ~ ccedilkJQY ~9~QJ ~ eD i~~r~f~iexclC2DPrsectS~S - I I~ ccedil2e~te~ psectl[~~~ I~~o~~ I ~I _ __ _

~ - ---- ~- =------ 1-- ----- =-- --~ I En cosmiddotdaulogravernasso~e_s~UjII IIZecircIacutel els~diIS polzeslirnag~k = = I ~-------- ____ bullbull __ _ _ bullbull ~ 1 = -- I

(~llina ~s la pmiddoteparaeioacute neeessiquesttria pel 111assatgr

Rentarse beacute les mans i lenir 185 ungles neles i rallades

Buscar un lloc cogravemode de lo caso i tenir un mirell per poder visualilzar el perineu i fomlliacuteariacute1zar-se amb lo seva onolomia

Posicl6 semi o5seguda (ol llit a lo lasso del we ol bidet a lo gatzoneta recolzada en una poreL)

~ H~s Pmiddot(~rnecirc1CcedilJLiexclgIJlp ~ ccedilkJQY ~9~QJ ~ eD i~~r~f~iexclC2DPrsectS~S - I I~ ccedil2e~te~ psectl[~~~ I~~o~~ I ~I _ __ _

~ - ---- ~- =------ 1-- ----- =-- --~ I En cosmiddotdaulogravernasso~e_s~UjII IIZecircIacutel els~diIS polzeslirnag~k = = I ~-------- ____ bullbull __ _ _ bullbull ~ 1 = -- I

iquestfl1an[()d a~Rssum l) Rol SJ mo~)

naulJad lap 9suajslp CcedillJnoy Iy ou anb ol opoWOJ6oJd

0IJCcedillS8J ep SOJ U8 jollpUI Ccedilljsa oN

()~pssvm la nq ~A) dlqtHhHIIO))1 oi ~mm) ~(lnb CfI

iexcl-d~(huo) lh-) qU)l IH) ~no~)llv~))((I sm11~)

liccorda

[egraves i nfornuteioacute ~mhl(l pi

Hlassatgr perineal

bull 41 bull

Article cienliacutefic so re mossalge pe al ~ revisloen fermer iocylcomIndex ph rev sloenrerr e io~ arrclevjew~91 6

Feliccedilpart

Materia l elaborat per lAssoc iacioacute Catalana de l levadores amb lo collaboracioacute de Labora toris Rubioacute

Rubioacute VfWW loborOIOfOSIUbo com

Moviments fetals

MOVIMENTS FETALS Informacioacute pels pares Quan comenccedilareacute a notar els moviments fetals

Els moviments fetals soacuten un dels primers signes de vida fetal En condicions normals no acostumen a ser percebuts per la mare abans de les 20 setmanes Si ja has estat embarassada pregraveviament pot ser que comencis a notar-los abans (sobre les 18 setmanes) i en cas de ser el primer embaragraves fins passades les 22 setmanes Tot i aixograve les gestants obeses acostumen a percebrersquols una mica meacutes tard ( a partir de les 24 setmanes)

Sempre soacuten iguals els moviments fetals En condicions normals a les 20 setmanes de gestacioacute ja han aparegut tots els moviments fetals Habitualment els fetus es mouen meacutes a la tarda i nit Al llarg de tot el dia els fetus tenen periacuteodes de son drsquouns 20-40 minuts durant els quals no es mouen A partir de les 28 setmanes la intensitat dels moviments es magravexima No obstant a partir de les 34 setmanes la intensitat dels moviments pot disminuir lleugerament A mesura que el fetus creix te menys espai dins lrsquouacuteter i els seus moviments es fan meacutes limitats Per un altre banda hi ha diferents situacions maternes que poden disminuir la percepcioacute dels moviments fetals Les meacutes frequumlents son fumar haver pres alcohol o alguna medicacioacute sedant o antidepressiva lrsquoestregraves matern llargs periacuteodes de temps estant de peu o fent activitat fiacutesica i el dejuni perllongat

Tots els fetus es mouen de la mateixa manera Cap fetus es mou igual pel que fa a caracteriacutestiques intensitat i ritme de moviments Cada nadoacute te les seves pautes i eacutes la mare la que ha drsquoobservar-se i conegraveixer el patroacute de moviments del seu fetus El meacutes important eacutes que el seu nivell drsquoactivitat no canviiuml massa amb aixograve sabragraves que el meacutes probable eacutes que tot vagi beacute

Quan haig de consultar En condicions normals a les 24 setmanes has de percebre els moviments del teu nadoacute Si has arribat a les 24 setmanes de gestacioacute i no perceps cap moviment hauries drsquoanar a consultar Si ja has notat els moviments perograve perceps un canvi en el patroacute habitual dels moviments del teu nadoacute tambeacute es recomana anar a consulta Com a magravexim es recomana consultar en un termini no superior a les 24h si no notes cap moviment i no meacutes de 48 hores si perceps una disminucioacute global dels moviments Si existeixen dubtes es recomana comptar el nuacutemero de moviments que presenta el nadoacute durant les dues hores seguumlents despreacutes de menjar A meacutes a meacutes srsquoaconsella fer aquest comptatge estirada sobre el teu costat esquerra Si comptes menys de 10 moviments durant aquestes dues hores hauries de consultar

13 13 13

naulJad lap 9suajslp CcedillJnoy Iy ou anb ol opoWOJ6oJd

0IJCcedillS8J ep SOJ U8 jollpUI Ccedilljsa oN

()~pssvm la nq ~A) dlqtHhHIIO))1 oi ~mm) ~(lnb CfI

iexcl-d~(huo) lh-) qU)l IH) ~no~)llv~))((I sm11~)

liccorda

[egraves i nfornuteioacute ~mhl(l pi

Hlassatgr perineal

bull 41 bull

Article cienliacutefic so re mossalge pe al ~ revisloen fermer iocylcomIndex ph rev sloenrerr e io~ arrclevjew~91 6

Feliccedilpart

Materia l elaborat per lAssoc iacioacute Catalana de l levadores amb lo collaboracioacute de Labora toris Rubioacute

Rubioacute VfWW loborOIOfOSIUbo com

Moviments fetals

MOVIMENTS FETALS Informacioacute pels pares Quan comenccedilareacute a notar els moviments fetals

Els moviments fetals soacuten un dels primers signes de vida fetal En condicions normals no acostumen a ser percebuts per la mare abans de les 20 setmanes Si ja has estat embarassada pregraveviament pot ser que comencis a notar-los abans (sobre les 18 setmanes) i en cas de ser el primer embaragraves fins passades les 22 setmanes Tot i aixograve les gestants obeses acostumen a percebrersquols una mica meacutes tard ( a partir de les 24 setmanes)

Sempre soacuten iguals els moviments fetals En condicions normals a les 20 setmanes de gestacioacute ja han aparegut tots els moviments fetals Habitualment els fetus es mouen meacutes a la tarda i nit Al llarg de tot el dia els fetus tenen periacuteodes de son drsquouns 20-40 minuts durant els quals no es mouen A partir de les 28 setmanes la intensitat dels moviments es magravexima No obstant a partir de les 34 setmanes la intensitat dels moviments pot disminuir lleugerament A mesura que el fetus creix te menys espai dins lrsquouacuteter i els seus moviments es fan meacutes limitats Per un altre banda hi ha diferents situacions maternes que poden disminuir la percepcioacute dels moviments fetals Les meacutes frequumlents son fumar haver pres alcohol o alguna medicacioacute sedant o antidepressiva lrsquoestregraves matern llargs periacuteodes de temps estant de peu o fent activitat fiacutesica i el dejuni perllongat

Tots els fetus es mouen de la mateixa manera Cap fetus es mou igual pel que fa a caracteriacutestiques intensitat i ritme de moviments Cada nadoacute te les seves pautes i eacutes la mare la que ha drsquoobservar-se i conegraveixer el patroacute de moviments del seu fetus El meacutes important eacutes que el seu nivell drsquoactivitat no canviiuml massa amb aixograve sabragraves que el meacutes probable eacutes que tot vagi beacute

Quan haig de consultar En condicions normals a les 24 setmanes has de percebre els moviments del teu nadoacute Si has arribat a les 24 setmanes de gestacioacute i no perceps cap moviment hauries drsquoanar a consultar Si ja has notat els moviments perograve perceps un canvi en el patroacute habitual dels moviments del teu nadoacute tambeacute es recomana anar a consulta Com a magravexim es recomana consultar en un termini no superior a les 24h si no notes cap moviment i no meacutes de 48 hores si perceps una disminucioacute global dels moviments Si existeixen dubtes es recomana comptar el nuacutemero de moviments que presenta el nadoacute durant les dues hores seguumlents despreacutes de menjar A meacutes a meacutes srsquoaconsella fer aquest comptatge estirada sobre el teu costat esquerra Si comptes menys de 10 moviments durant aquestes dues hores hauries de consultar

13 13 13

liccorda

[egraves i nfornuteioacute ~mhl(l pi

Hlassatgr perineal

bull 41 bull

Article cienliacutefic so re mossalge pe al ~ revisloen fermer iocylcomIndex ph rev sloenrerr e io~ arrclevjew~91 6

Feliccedilpart

Materia l elaborat per lAssoc iacioacute Catalana de l levadores amb lo collaboracioacute de Labora toris Rubioacute

Rubioacute VfWW loborOIOfOSIUbo com

Moviments fetals

MOVIMENTS FETALS Informacioacute pels pares Quan comenccedilareacute a notar els moviments fetals

Els moviments fetals soacuten un dels primers signes de vida fetal En condicions normals no acostumen a ser percebuts per la mare abans de les 20 setmanes Si ja has estat embarassada pregraveviament pot ser que comencis a notar-los abans (sobre les 18 setmanes) i en cas de ser el primer embaragraves fins passades les 22 setmanes Tot i aixograve les gestants obeses acostumen a percebrersquols una mica meacutes tard ( a partir de les 24 setmanes)

Sempre soacuten iguals els moviments fetals En condicions normals a les 20 setmanes de gestacioacute ja han aparegut tots els moviments fetals Habitualment els fetus es mouen meacutes a la tarda i nit Al llarg de tot el dia els fetus tenen periacuteodes de son drsquouns 20-40 minuts durant els quals no es mouen A partir de les 28 setmanes la intensitat dels moviments es magravexima No obstant a partir de les 34 setmanes la intensitat dels moviments pot disminuir lleugerament A mesura que el fetus creix te menys espai dins lrsquouacuteter i els seus moviments es fan meacutes limitats Per un altre banda hi ha diferents situacions maternes que poden disminuir la percepcioacute dels moviments fetals Les meacutes frequumlents son fumar haver pres alcohol o alguna medicacioacute sedant o antidepressiva lrsquoestregraves matern llargs periacuteodes de temps estant de peu o fent activitat fiacutesica i el dejuni perllongat

Tots els fetus es mouen de la mateixa manera Cap fetus es mou igual pel que fa a caracteriacutestiques intensitat i ritme de moviments Cada nadoacute te les seves pautes i eacutes la mare la que ha drsquoobservar-se i conegraveixer el patroacute de moviments del seu fetus El meacutes important eacutes que el seu nivell drsquoactivitat no canviiuml massa amb aixograve sabragraves que el meacutes probable eacutes que tot vagi beacute

Quan haig de consultar En condicions normals a les 24 setmanes has de percebre els moviments del teu nadoacute Si has arribat a les 24 setmanes de gestacioacute i no perceps cap moviment hauries drsquoanar a consultar Si ja has notat els moviments perograve perceps un canvi en el patroacute habitual dels moviments del teu nadoacute tambeacute es recomana anar a consulta Com a magravexim es recomana consultar en un termini no superior a les 24h si no notes cap moviment i no meacutes de 48 hores si perceps una disminucioacute global dels moviments Si existeixen dubtes es recomana comptar el nuacutemero de moviments que presenta el nadoacute durant les dues hores seguumlents despreacutes de menjar A meacutes a meacutes srsquoaconsella fer aquest comptatge estirada sobre el teu costat esquerra Si comptes menys de 10 moviments durant aquestes dues hores hauries de consultar

13 13 13

Feliccedilpart

Materia l elaborat per lAssoc iacioacute Catalana de l levadores amb lo collaboracioacute de Labora toris Rubioacute

Rubioacute VfWW loborOIOfOSIUbo com

Moviments fetals

MOVIMENTS FETALS Informacioacute pels pares Quan comenccedilareacute a notar els moviments fetals

Els moviments fetals soacuten un dels primers signes de vida fetal En condicions normals no acostumen a ser percebuts per la mare abans de les 20 setmanes Si ja has estat embarassada pregraveviament pot ser que comencis a notar-los abans (sobre les 18 setmanes) i en cas de ser el primer embaragraves fins passades les 22 setmanes Tot i aixograve les gestants obeses acostumen a percebrersquols una mica meacutes tard ( a partir de les 24 setmanes)

Sempre soacuten iguals els moviments fetals En condicions normals a les 20 setmanes de gestacioacute ja han aparegut tots els moviments fetals Habitualment els fetus es mouen meacutes a la tarda i nit Al llarg de tot el dia els fetus tenen periacuteodes de son drsquouns 20-40 minuts durant els quals no es mouen A partir de les 28 setmanes la intensitat dels moviments es magravexima No obstant a partir de les 34 setmanes la intensitat dels moviments pot disminuir lleugerament A mesura que el fetus creix te menys espai dins lrsquouacuteter i els seus moviments es fan meacutes limitats Per un altre banda hi ha diferents situacions maternes que poden disminuir la percepcioacute dels moviments fetals Les meacutes frequumlents son fumar haver pres alcohol o alguna medicacioacute sedant o antidepressiva lrsquoestregraves matern llargs periacuteodes de temps estant de peu o fent activitat fiacutesica i el dejuni perllongat

Tots els fetus es mouen de la mateixa manera Cap fetus es mou igual pel que fa a caracteriacutestiques intensitat i ritme de moviments Cada nadoacute te les seves pautes i eacutes la mare la que ha drsquoobservar-se i conegraveixer el patroacute de moviments del seu fetus El meacutes important eacutes que el seu nivell drsquoactivitat no canviiuml massa amb aixograve sabragraves que el meacutes probable eacutes que tot vagi beacute

Quan haig de consultar En condicions normals a les 24 setmanes has de percebre els moviments del teu nadoacute Si has arribat a les 24 setmanes de gestacioacute i no perceps cap moviment hauries drsquoanar a consultar Si ja has notat els moviments perograve perceps un canvi en el patroacute habitual dels moviments del teu nadoacute tambeacute es recomana anar a consulta Com a magravexim es recomana consultar en un termini no superior a les 24h si no notes cap moviment i no meacutes de 48 hores si perceps una disminucioacute global dels moviments Si existeixen dubtes es recomana comptar el nuacutemero de moviments que presenta el nadoacute durant les dues hores seguumlents despreacutes de menjar A meacutes a meacutes srsquoaconsella fer aquest comptatge estirada sobre el teu costat esquerra Si comptes menys de 10 moviments durant aquestes dues hores hauries de consultar

13 13 13

Moviments fetals

MOVIMENTS FETALS Informacioacute pels pares Quan comenccedilareacute a notar els moviments fetals

Els moviments fetals soacuten un dels primers signes de vida fetal En condicions normals no acostumen a ser percebuts per la mare abans de les 20 setmanes Si ja has estat embarassada pregraveviament pot ser que comencis a notar-los abans (sobre les 18 setmanes) i en cas de ser el primer embaragraves fins passades les 22 setmanes Tot i aixograve les gestants obeses acostumen a percebrersquols una mica meacutes tard ( a partir de les 24 setmanes)

Sempre soacuten iguals els moviments fetals En condicions normals a les 20 setmanes de gestacioacute ja han aparegut tots els moviments fetals Habitualment els fetus es mouen meacutes a la tarda i nit Al llarg de tot el dia els fetus tenen periacuteodes de son drsquouns 20-40 minuts durant els quals no es mouen A partir de les 28 setmanes la intensitat dels moviments es magravexima No obstant a partir de les 34 setmanes la intensitat dels moviments pot disminuir lleugerament A mesura que el fetus creix te menys espai dins lrsquouacuteter i els seus moviments es fan meacutes limitats Per un altre banda hi ha diferents situacions maternes que poden disminuir la percepcioacute dels moviments fetals Les meacutes frequumlents son fumar haver pres alcohol o alguna medicacioacute sedant o antidepressiva lrsquoestregraves matern llargs periacuteodes de temps estant de peu o fent activitat fiacutesica i el dejuni perllongat

Tots els fetus es mouen de la mateixa manera Cap fetus es mou igual pel que fa a caracteriacutestiques intensitat i ritme de moviments Cada nadoacute te les seves pautes i eacutes la mare la que ha drsquoobservar-se i conegraveixer el patroacute de moviments del seu fetus El meacutes important eacutes que el seu nivell drsquoactivitat no canviiuml massa amb aixograve sabragraves que el meacutes probable eacutes que tot vagi beacute

Quan haig de consultar En condicions normals a les 24 setmanes has de percebre els moviments del teu nadoacute Si has arribat a les 24 setmanes de gestacioacute i no perceps cap moviment hauries drsquoanar a consultar Si ja has notat els moviments perograve perceps un canvi en el patroacute habitual dels moviments del teu nadoacute tambeacute es recomana anar a consulta Com a magravexim es recomana consultar en un termini no superior a les 24h si no notes cap moviment i no meacutes de 48 hores si perceps una disminucioacute global dels moviments Si existeixen dubtes es recomana comptar el nuacutemero de moviments que presenta el nadoacute durant les dues hores seguumlents despreacutes de menjar A meacutes a meacutes srsquoaconsella fer aquest comptatge estirada sobre el teu costat esquerra Si comptes menys de 10 moviments durant aquestes dues hores hauries de consultar

13 13 13

MOVIMENTS FETALS Informacioacute pels pares Quan comenccedilareacute a notar els moviments fetals

Els moviments fetals soacuten un dels primers signes de vida fetal En condicions normals no acostumen a ser percebuts per la mare abans de les 20 setmanes Si ja has estat embarassada pregraveviament pot ser que comencis a notar-los abans (sobre les 18 setmanes) i en cas de ser el primer embaragraves fins passades les 22 setmanes Tot i aixograve les gestants obeses acostumen a percebrersquols una mica meacutes tard ( a partir de les 24 setmanes)

Sempre soacuten iguals els moviments fetals En condicions normals a les 20 setmanes de gestacioacute ja han aparegut tots els moviments fetals Habitualment els fetus es mouen meacutes a la tarda i nit Al llarg de tot el dia els fetus tenen periacuteodes de son drsquouns 20-40 minuts durant els quals no es mouen A partir de les 28 setmanes la intensitat dels moviments es magravexima No obstant a partir de les 34 setmanes la intensitat dels moviments pot disminuir lleugerament A mesura que el fetus creix te menys espai dins lrsquouacuteter i els seus moviments es fan meacutes limitats Per un altre banda hi ha diferents situacions maternes que poden disminuir la percepcioacute dels moviments fetals Les meacutes frequumlents son fumar haver pres alcohol o alguna medicacioacute sedant o antidepressiva lrsquoestregraves matern llargs periacuteodes de temps estant de peu o fent activitat fiacutesica i el dejuni perllongat

Tots els fetus es mouen de la mateixa manera Cap fetus es mou igual pel que fa a caracteriacutestiques intensitat i ritme de moviments Cada nadoacute te les seves pautes i eacutes la mare la que ha drsquoobservar-se i conegraveixer el patroacute de moviments del seu fetus El meacutes important eacutes que el seu nivell drsquoactivitat no canviiuml massa amb aixograve sabragraves que el meacutes probable eacutes que tot vagi beacute

Quan haig de consultar En condicions normals a les 24 setmanes has de percebre els moviments del teu nadoacute Si has arribat a les 24 setmanes de gestacioacute i no perceps cap moviment hauries drsquoanar a consultar Si ja has notat els moviments perograve perceps un canvi en el patroacute habitual dels moviments del teu nadoacute tambeacute es recomana anar a consulta Com a magravexim es recomana consultar en un termini no superior a les 24h si no notes cap moviment i no meacutes de 48 hores si perceps una disminucioacute global dels moviments Si existeixen dubtes es recomana comptar el nuacutemero de moviments que presenta el nadoacute durant les dues hores seguumlents despreacutes de menjar A meacutes a meacutes srsquoaconsella fer aquest comptatge estirada sobre el teu costat esquerra Si comptes menys de 10 moviments durant aquestes dues hores hauries de consultar

13 13 13