24 Conflict Social Anna S

9
CONFLICTIVITAT CONFLICTIVITAT SOCIAL SOCIAL I I OPOSICIÓ POLÍTICA OPOSICIÓ POLÍTICA DÈCADES DEL 1960 i 1970 DÈCADES DEL 1960 i 1970 ANNA SALA

Transcript of 24 Conflict Social Anna S

Page 1: 24 Conflict Social Anna S

CONFLICTIVITATCONFLICTIVITAT SOCIALSOCIAL I I OPOSICIÓ POLÍTICAOPOSICIÓ POLÍTICA

DÈCADES DEL 1960 i 1970 DÈCADES DEL 1960 i 1970

ANNA SALA

Page 2: 24 Conflict Social Anna S

5.1 Els moviments socials d’oposició

Protesta dels Treballadors

La majoria d’aquests conflictes tenien el seu origen en qüestionslaborals, molts es van polititzar.

Augment de la intensitat

Tensió social(1960)

Conflictes laborals (1960-1975)

Vagues

Reivindicacions obreres

Manisfestació de la vaga minera d’Astúries l’any 1962

Page 3: 24 Conflict Social Anna S

• La conflictivitat obrera va estimular el sorgiment d’un sindicalisme al marge de l’oficial.

L’any 1964 neix a Barcelona Comissions Obreres (CCOO). A partir del 1967, un grup de sindicalistes vinculats a les Juventuts Obreres

Cristianes es va separar de CCOO i van fundar la Unió Sindical Obrera (USO)

• Un altre element de protesta va ser el moviment estudiantil. A partir del 1960, va manifestar el seu contingut antifranquista.

L’any 1966 estudiants de la Universitat de Barcelona van crear el Sindicat Democràtic d’Estudiants(SDEUB).

Constitució del Sindicat Democràtic de la Universitat de Barcelona el 9 de març de 1966 a la sala d'actes del convent dels Caputxins de Sarrià. Presideixen, d'esquerra a dreta: Ramon Torrent, delegat de Dret; E. Manzano, delegat d'Arquitectura; Joaquim Benet; M. Rodríguez, de Perits, Francisco Fernández, delegat de Filosofia; Salvador Espriu; Jordi Rubió; Joan Oliver; Manuel Sacristán; Joaquim Boix, delegat d'Enginyers; J. Maimó, delegat de Ciències; A.Ortega, sots-delegat d'Econòmiques i R. Rodriguez, delegat de Medicina.

Page 4: 24 Conflict Social Anna S

• Al 1970, van sorgir altres moviments socials. Un dels més importants van ser els moviments de les organitzacions veïnals dels barris populars.

• La difusió dels postulats reformistes del Concili Vaticà II i la preocupació per la injustícia social van propiciar l’aparició, dins l’Església Catòlica, d’actituds crítiques amb la dictadura.

Part de la jerarquia eclesiàstica es va distanciar i es van expandir actituds antifranquistes dins l’Església Catòlica.

La reivindicació democràtica va arribar a l’exèrcit, van crear la Unión Militar Democrática (UMD)

Anys 70. Mobilitzacions de les associacions de veïns

reivindicant escoles públiques en els barris.

Page 5: 24 Conflict Social Anna S

• En resum:

Moviments socials d’oposició

Protesta laboral:(CCOO, USO) Organitzacions veïnals

Reivindicació democràticade l’exèrcit

(UMD)

Postura crítica Església Catòlica:

(JOC, HOAC)

Moviment estudiantil:(SDEUB)

Page 6: 24 Conflict Social Anna S

5.2 Els grups polítics antifranquistes• A Catalunya:

Color blau: partits més actius Color taronja: partits amb presècia testimonial, poc actives

Aquesta oposició va crear la Comissió Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya (1969).

L’any 1974 neix Convergència Democràtica de Catalunya (CDC)

Partit Socialista

Unificat de Catalunya(PSUC)

EsquerraRepublicana

(ERC)

FrontNacional

de Catalunya(FNC)

Unió Democràtica de Catalunya

(UCD)

Moviment Socialista de

Catalunya(MSC)

FrontObrer de Catalunya

(FOC)

PARTITSPOLIÍTICS

Page 7: 24 Conflict Social Anna S

• A la resta de l’Estat:

Partits més actius:

L’oposició estava representada per la democràcia cristiana.

AL PAÍS BASC: El Partit Nacionalista Basc (PNB) mantenia la seva estructura. L’any 1959 es va crear ETA (Euskadi Ta Askatasuna) (País Basc i

Llibertat). Lluita armada contra el franquisme a partir del 1968.

Partido Comunista de España (PCE)

Partido Socialista Obrero Español (PSOE)

Gràfica que mostra l’evolució del número d’assassinats per any

Page 8: 24 Conflict Social Anna S

5.3. La represa cultural de Catalunya

• La reivindicació de l’ús de la llengua catalana va donar lloc a una represa cultural.

Va emergir un moviment cívic catalanista. Comportà:

Aquest moviment de recuperació cultural va anar acompanyat de campanyes reivindicatives.

Es va produir un important moviment de renovació pedagògica (Rosa Sensat).

L’aparició de revistes en català

Creació i consolidació d’entitats

Projectes culturals

Editorials

Nova Cançó catalana

Els Setze Jutges

Page 9: 24 Conflict Social Anna S

Alguns vídeos d’interès:• 1936-1938:

http://video.google.es/videosearch?hl=es&source=hp&q=franquismo%20movimientos%20estudiantiles&rlz=1R2GGLL_es&um=1&ie=UTF-8&sa=N&tab=wv#• 1963: L’edat d’Or de Catalunya:

http://video.google.es/videosearch?hl=es&source=hp&q=franquismo%20movimientos%20estudiantiles&rlz=1R2GGLL_es&um=1&ie=UTF-8&sa=N&tab=wv#q=franquismo+1963&hl=es&view=2&emb=0• 1966: Franco i el referèndum

http://video.google.es/videosearch?hl=es&source=hp&q=franquismo%20movimientos%20estudiantiles&rlz=1R2GGLL_es&um=1&ie=UTF-8&sa=N&tab=wv#q=franquismo+1966&hl=es&view=2&emb=0