EL MERCADALRevista de Corçà, Casavells, Matajudaica i Cassà de Pelràs

25

desembre2012

HORARIS/SERVEIS

Ajuntament:De dilluns a divendres de 10:00 a 13:30Dilluns de 17:00 a 19:00

Consultori municipal:Dilluns, dimecres i dijous de 9:00 a 13:00Dimarts i divendres de 12:00 a 13:00

Punt de Trobada:Dilluns, dimecres i divendres de 9:30 a 13:00 i de 15:00 a 19:00

Punt de Trobada Casavells:A convenir segons veïns

Correus:De dilluns a divendres de 8:00 a 10:00Dissabtes de 9:00 a 10:00

Centre Cívic:Cada dia de 13:30 a 21:00Dilluns tancat

Mancomunitat:Dimarts de 11:00 a 14:00Dijous de 17:00 a 20:00

DADES D'INTERÈS:

Ajuntament 972 63 00 51

Fax 972 63 04 28

Email: ajuntament@corca.cat

Web: www.corca.cat

Consultori 972 63 05 63

Farmàcia 972 63 00 83

CAP 972 64 38 08

Punt de TrobadaCorçà 972 63 00 72

arc@corca.cat

elmercadal@gmail.com

Escola 972 63 00 79

Parròquia 972 63 01 92

Emergències 112

Sarfa 972 64 09 64

Renfe 902 24 02 02

Mancomunitat d'aigües 972 63 01 71

Urgències (mancomunitat) 629 37 32 56

2

El

Mer

cadal

Aprofitem aquest espai per fer una crida a totes aquelles empreses quedesitjarien col·laborar amb la revista com a anunciants. La revista sortirà quatrimestralment.

3 quatrimestres 2 quatrimestres 1 quatrimestre

Contraportada 280 € 190 € 100 €

Quart de pàgina 150 € 100 € 55 €

Octau de pàgina 100 € 65 € 35 €

anuncia’t

EDITA: AJUNTAMENT DE CORÇÀ

CONSELL DE REDACCIÓ: Gaietà Casaponsa, Benvingut Dalmau, Jordi Fontanals, CarmeGarriga, Eva Gasull, Carme Güell, Laura Pantrigo, Dolors Tubert i Quim Vall-llosera.

DISSENY PORTADA: Montse Dalmau (Imatge cedida per casavellades.tk).

COL·LABORADORS: Entitats del Municipi, Lluís Aracil i David Martínez.

COORDINACIÓ: Eva Gasull.

IMPRESSIÓ i MAQUETACIÓ: DIG&TALprint - La Bisbal DIPÒSIT LEGAL: GI-1259-96

L'actual situació de crisi ha fet sortir als mitjans decomunicació, sovint, si ha estat una idea encertada fersales polivalents a municipis petits propers entre si, opropers a localitats més grans.

Segurament, amb la perspectiva del temps i vista lasituació econòmica, ara, podríem qüestionar moltesd'aquestes instal·lacions.

A casa nostra, a Corçà, si ho valorem per l'ús quefem de la Sala, sembla que no patim aquesta circums-tància. Balls, cursets, actuacions en directe, partits defutbol en pantalla gran..., ens fa creure que l'aprofitemprou i que no han estat llençats els diners invertits.

Tot i això, del que podem estar més orgullosos noés tant de la rendibilitat en termes d'aprofitament,com de la possibilitat de convivència que aquest llocens permet. Som una colla de veïns que en un momento l'altre de l'any, per esdeveniments puntuals o peractivitats de més llarga durada, tenim ocasió de com-partir estones amb persones amb qui no podríem veu-re'ns de forma més freqüent i distesa o amb qui no ani-ríem més enllà d'un cop de cap de salutació al trobar-nos pel carrer. És una manera de "fer poble", de conviu-re i de compartir. També ens facilita relacionar-nosamb gent de pobles veïns que aprofiten allò que esdesenvolupa a la nostra sala.

Com exemple, una de les retransmissions de futbold'un partit entre el Barça i el Real Madrid, a la salapolivalent, ens va demostrar com al voltant d'un milerde persones de totes les edats i de diverses procedèn-cies, varen estar un parell d'hores convivint de formaharmònica, amb un comportament modèlic veient unespectacle que aixeca passions i que, en altres llocs ientorns podria, potser, provocar situacions tenses.

Abans de començar el partit, una part dels assis-tents sabien que sortirien decebuts; o els d'un equip oels de l'altre. Durant la retransmissió, els ànims ana-ven canviant de bàndol, però sempre va ser amb res-pecte per al company de cadira que era dels "altres". Alfinal, cares llargues i cares d'alegria van acabar ambencaixades de mans que, per molt que algunes fossinamb cara d'emprenyat, eren sinceres perquè el nostredesengany era la felicitat de l'altre, del nostre veí, dela persona amb qui compartiríem una estona més tard,el sopar o la costellada del dia següent.

Estem aprofitant poder gaudir de la sala polivalent.L'hem d'aprofitar encara més, no tant per a fer l'activi-tat a la qual ens hem inscrit o participar en un esdeve-niment puntual, sinó també perquè ens permet sortirde casa i de nosaltres mateixos, i compartir estones.Les relacions amb la gent ens enriqueixen sempre, i sisón amb persones del nostre entorn més immediat,encara més. La proximitat i els interessos comuns ensajuden a fer més fàcil i agradable el dia a dia i, a més,és un excel·lent exemple per als més joves, que podenaprendre que molt sovint és més confortable passaruna estona formant part d'un grup que tancar-sedavant una pantalla d'un món, a voltes, inexistent.

editorialeditorial

3

El M

ercadal

SUMARI

Servei.................................................. 2

Editorial .......................................... 3

Experiències i vivències...........4

Dia a dia ..................................... 6-7

Festa de Casavells iMatajudaica....................................8

Festa de Corçà..............................9

Festa de Cassa de Pelràs......10

Sabíeu que....................................10

Article........................................11-12

L’ajuntament informa.....12-14

El català correcte.................... 15

Reflexió.......................................... 15

Des de l’escola...................16-17

Entrevista ............................ 18-20

Les entitats parlen...........20-22

Temps era temps.............23-25

Sortides de diumenge....26-27

Passatemps..................................28

Receptes.................................28-29

El poble opina................... 29-30

Les 10 diferències...................31

experiènciesexperiències ii vivènciesvivènciesDE RUPIÀ A CORÇÀ...

Laura Pantrigo

Els nostres veïns Lluís i Conxita estan de celebració. El matrimoni Rebugent Presas hacomplert 65 anys de casats!

Els protagonistes van contraure matrimoni el 22 de maig de 1947. Ho han pogutcelebrar enguany amb un gran dinar familiar.

En Lluís Rebugent farà 91 anys eldia 13 de desembre, per SantaLlúcia. És fill del poble de Rupià.

La Conxita Presas té 86 anys. El seuaniversari és el dia 5 de maig i ésfilla de Corçà.

Durant molts anys van viure a Rupiàal mas de l'Abadal fent de masovers.El propietari del mas on habitaventenia un total de 29 masos per lesnostres contrades.

Els divendres anaven al mercat de laBisbal a vendre ous i sempre estavenenfeinats. En Lluís va ser jutge deRupià durant 14 anys.

Van romandre al mas fins a la sevajubilació. En aquell moment, vandecidir canviar de poble i es van ins-tal·lar a Corçà. Actualment porten22 anys vivint a Sta. Cristina.

En Lluís i la Conxita tenen un fill,dos néts i tres besnéts! Tots ellsviuen a Barcelona.

Cada dia surten a caminar pel poblefent diverses rutes i descansant unaestoneta durant el passeig.

En Lluís ha conduït fins els 90 anysperò ara es desplacen en transportpúblic ja que fa quasi un any que no tenen cotxe. Els divendres van a l'Esplai de la Bisbalen Sarfa a esmorzar i a fer el vol a mercat. Allà es troben amb amics, coneguts i passenun dia diferent.

Abans anaven a ballar els caps de setmana, els diumenges a la Sala i també a l'Esplai,però ara les cames ja no acompanyen tant.

En Lluís també anava al centre cívic a jugar a la botifarra.

Han estat entrevistats donant testimoni de la seva experiència per als llibres del gironíEnric Saguer:

- Els últims hereus: història oral dels propietaris rurals gironins, 1930-2000.

- Forçats a foc i llum: una història oral dels últims masovers de la regió de Girona, 1930-2000.4

El

Mer

cadal

experiències i vivènciesexperiències i vivències

5

El M

ercadal

Actualment assisteixen a actes festius del poble: sardanes, concerts, teatre...

Tenen bona relació amb la gent del poble, "som amics amb tots" ens diuen. S'hi trobenbé. "Aquí tenim tots els serveis: farmàcia, supermercat, fleca, Sarfa... Ara el nostre hortés el súper".

Els 50 anys de casats els van celebrar a Salou. Es va fer una sortida des de la Bisbal enautocar. El comboi de "les bodes d'or" va passar 5 dies fent activitats: ball i visites per lazona. Un representant de la Generalitat de Catalunya va assistir a l'acte. Els participantsvan rebre un obsequi amb les felicitacions del president Pujol. Tenen un gran record dela celebració.

Avui, 15 anys després, arriben als 65 de convivència, fent-se companyia i tenint cura l'unde l'altre.

Per molts anys Conxita i Lluís!!!

6

El

Mer

cadal

diadia aa diadia

Cinema a la PlaçaDijous 5 de juliol al cobert del PuigLlistó de Sta. Cristina, després de moltstrons i llamps i amb un gran xàfec,reproducció de la pel·lícula musical"GREASE".Dijous 12 de juliol a la placa del firal,pel·lícula d'acció i comèdia amb "ATRA-CO POR DUPLICADO".Dijous 19 de juliol a la plaça del firal,acció i suspens amb la pel·lícula "SHER-LOCK HOLMES. JUEGO DE SOMBRAS".Dijous 26 de juliol a la pista deCasavells, la pel·lícula infantil "ELSBARRUFETS".Divendres 3 d'agost a la pista deCasavells, acció amb la pel·lícula"INVASIÓN A LA TIERRA".

30 de junySardinada: Cinquena sardinada populara la plaça de Corçà organitzada per lacolla de marxaires de Corçà. Hi van assis-tir unes 200 persones. Un bon sopar iuna bona companyia tot gaudint de lescançons de les veus de Parlavà. Ei gent,si l'any vinent en voleu tornar a gaudir,no espereu a apuntar-vos a l'últimmoment!!

22 de juliolFesta de Santa Cristina: Un altre any i ambil·lusió s’ha celebrat la festa del barri. "Fa goig veure el veïnat, i és bo recordar elsorígens de la festa: un tocadiscs, coques i aballar! No calia tancar carrers! A la tardapallassos i fins tot una atracció casolana: larateta pels més petits. Missa a la capella, bonsopar i ball fins a sortir el sol! S'omplien laplaça Gelabert, i el carrer Catalunya! Pocdormir i passar-ho molt bé". Fragment del pregó llegit durant la festa delbarri de Santa Cristina.

30 d’agostSortida a Port Aventura dels nois i noiesdel projecte "Anem per feina". Veure pàgina 30.

1 i 2 de setembreFesta Major de Casavells i Matajudaica. Veure galeria d’imatges pàgina 8.

8 i 9 de setembreTractokama a Casavells: Un any més elpoble s'omple de tractors antics i nous. Un gran català i un tractor fets amb balesde palla ens donen la benvinguda a lafesta.

Finals de futbol. Sala Municipal 23 d'agost. Final de la supercopad'Espanya F.C. Barcelona - Real Madrid.29 d'agost. Final de la supercopad'Espanya Real Madrid - F.C. Barcelona.

27 de Juliol. Sopar de Germanor a Cassà de Pelràs:Com cada any organitzen un sopar d'es-tiu per als veïns i amics del poble.

dia a diadia a dia

7

El M

ercadal

13 de novembreCastanyada: Un any més la colla demarxaires de Corçà organitzen latradicional castanyada al costat de la salamunicipal. Aquest any hi ha assistit unes120 persones i el temps ha permès de fer-ho a l'aire lliure. Tot era boníssim, per cert.

15 de novembreDonació de sang: Un any més una acciómolt solidària. Unes 25 persones van anara donar sang. Gràcies a tots per ajudar aomplir aquests bancs de sang delshospitals.

10 de novembreXerrada "La catalanitat de CristòfolColom, ciència històrica o fanatismepatrioter?": Va ser a càrrec del Sr.Francesc Albadarner i Llorens -vicepresident del Centre d'EstudisColombins i es va dur a terme a la SalaMunicipal.

11 de novembreFesta major a Cassà de Pelràs i Planils:Els veïns i amics celebren la festa deSant Martí amb una cantada a càrrec dela coral de Corçà, seguida de la Missasolemne. Després ballada de sardanesamb la cobla La Principal de Porqueresi un aperitiu per a tots els assistents.Enguany s'ha estrenat una escultura deSant Martí que ha fet una artista delpoble de Casavells, la Núria Efe. Genial.Veure imatges pàgina 10.

Es fan proves de conducció i destresaamb aquestes màquines i una cercavilad'antics tractors, joies de museu. Unagran festa que no es pot perdre.

30 de setembre i 6 i 7 d’octubreFesta Major de Corçà. Veure galeria d’imatges pàgina 9.

Continuarà...

DISSENYA LA TEVA PORTADA

A la pàgina 9 del darrer número de El Mercadal convocàvem un con-curs per tal de dissenyar futures portades de la nostra revista. Quandes de la redacció vàrem decidir fer aquesta convocatòria, vàrem estaruna bona estona pensant format, temes, data, qui hi podia participar,qui seria el jurat... Hi vàrem esmerçar més de mitja pàgina per expli-car-ho. En aquella reunió es va decidir que les portades no guanyado-res, es quedarien al nostre arxiu per a futures publicacions. Ens hemfet un fart de riure mentre preparàvem el número que teniu a les mans.Hem rigut al recordar que no es va presentar ningú, ABSOLUTAMENTNINGÚ, al concurs. Ens agradaria tenir més fortuna el proper cop quedemanem ajut, tot i que, potser, hem estat nosaltres que no ho hemsabut explicar prou bé.

festafesta dede CasavellsCasavells iiMatajudaicaMatajudaica ii TractokamaTractokama

8

El

Mer

cadal

Im

atges d

e Nú

ria Ram

írez

9

El M

ercadal

festafesta dede CorçàCorçàIm

atg

es d

e Jo

sep B

ofil

l

festafesta dede CassàCassà dede Pelràs Pelràs i Planilsi Planils

10

El

Mer

cadal

La Iolanda Delgado, tècnica de l'Ajuntament, va recollir com a presidenta de la Firadel Circ de La Bisbal, http://www.firadecirc.org/2012/index.php, el premi Nacional deCultura en Circ dintre els premis CONCA, organisme creat pel Parlament de Catalunyaper encoratjar les diferents arts escèniques, plàstiques i visuals. El premi va ser donatpel seu bon criteri i rigor professional des que va ser creada el 1996, per l'encertadaoptimització de recursos, per la seva qualitat artística i per l'impacte territorial i lapopularitat que ha assolit. La Fira ha integrat el circ com a eina pedagògica i educa-tiva en l'ensenyament públic i en els joves adolescents. Felicitats!

L'Assumpció Teixidor, de Cal Ferreret, compleix enguany els 100 anys i rebrà la meda-lla del centenari donada pel Departament de Benestar i Família de la Generalitat.Aquesta medalla és d'argent gravada amb el nom de la persona i l'any de celebraciódel centenari. No us oblideu de felicitar-la.

A les rotondes de les carreteres està prohibit posar cartells anunciadors que puguindistreure als conductors i així evitar col·lisions segons criteri de la Direcció Generalde Trànsit.

El mapa de l'Institut Cartogràfic de Catalunya no està del tot actualitzat en les nostrescontrades; hi ha camins no senyalitzats o trams asfaltats com a camins.

Es busquen afeccionats als escacs per jugar la tarda dels dies laborals tot prenent uncafè. Podeu dirigir-vos a cf6.escacs@gmail.com.

Els gossos i gosses deixen els seus excrements al carrer i aleshores els humans elstrepitgen si abans no s'han recollit.

Si els cotxes no aparquessin a les cantonades facilitarien la visibilitat dels conductorsi els vianants no haurien de fer giragonses.

El passat 12 de setembre, a 1/4 de 4 de la tarda, i durant unes quantes setmanes, eltemps es va aturar a Corçà. Aquell dia i a aquella hora, va caure un llamp que va fermalbé el rellotge del campanar. Ara ja ens torna a acompanyar el so de les campanes.Ha estat molt maco veure com tanta gent les ha trobat a faltar. Qui va tenir menyssort va ser un xiprer del cementiri, a qui també li va caure un llamp aquell dia....., elrellotger no ha pogut fer res per salvar-lo.

sabíeusabíeu que...que...3

3

3

3

3

3

3

3

11

El M

ercadal

ArticleArticle l’Ajuntament informal’Ajuntament informa

COMPTES MUNICIPALS DE L'EXERCICI DEL 2011Josep Carreras Fabrellas. Secretari interventor de l'Ajuntament de Corçà

Els ingressos corrents de l'exercici del 2011 varen ser de 963.305,44€, que representen751,99€ per habitant i són els derivats dels tributs municipals (excepte les contribucionsespecials), les transferències habituals d'altres administracions públiques i els rendi-ments del patrimoni municipal.

Les despeses corrents de l'exercici del 2011 varen ser de 734.430,25€, que representen573,33€ per habitant i són les derivades del personal municipal, la gestió dels serveispúblics municipals, les transferències habituals a d'altres administracions i les subven-cions habituals a entitats de tot tipus (els interessos dels préstecs també són tècnica-ment despeses corrents però s'han considerat a part en aquest resum per facilitar laseva comprensió).

Així doncs, l'estalvi brut durant aquest exercici va ser de 228.875,19€, que representael 23,76% dels ingressos corrents. Aquesta diferència són els fons municipals quedurant l'exercici del 2011 es varen destinar a finançar inversions municipals i a amor-titzar els préstecs concertats en exercicis anteriors per al finançament d'inversionsmunicipals.

Les despeses derivades dels préstecs concertats en exercicis anteriors per al finançamentd'inversions municipals varen ser de 84.073,80€ (15.022,90€ d'interessos i 69.050,90€d'amortitzacions), amb un capital pendent d'amortitzar el dia 31 de desembre del 2011 de556.382,44€, que representa 434,33€ per habitant i el 57,76% dels ingressos corrents (elmàxim permès és el 75 %).

Conseqüentment, l'estalvi net va ser de 144.801,39€, que representa el 15,03% delsingressos corrents. Aquesta és la diferència entre l'estalvi brut i les anualitats dels prés-tecs concertats en exercicis anteriors per al finançament d'inversions municipals i són elsfons municipals que durant l'exercici del 2011 es varen destinar al finançament d'inver-sions municipals.

Els fons destinats al finançament d'inversions municipals durant l'exercici del 2011varen ser de 636.984,08€, que representen 497,26€ per habitant i són el resultat d'ad-dicionar l'estalvi net i les subvencions concedides per altres administracions públiques.

RESIDUS MUNICIPALSSi no reciclem més i millor ho pagarem car

Cada vegada generem més quantitat de residus i Europa demana que reciclem més. Sino ens prenem seriosament aquests advertiments la factura de les deixalles s'apujaràmoltíssim i el nostre entorn no podrà assumir tants residus.

Actualment els ajuntaments del Baix Empordà porten els residus a Forallac i Solius, peròaquest últim està saturat i la intenció del Govern és reduir abocadors. Pretenen queutilitzem el de Lloret. Això, per Corçà, representarà un augment en la despesa pel sobrecost del transport si realment les deixalles acaben a Lloret.

A més a més, el sistema actual penalitza els usuaris que reciclen malament, perquèllavors el triatge s'ha de fer manual i té un sobrecost important que es preveu queaugmentarà a partir del proper any. O sigui, cada vegada serà més car llençar plàstic,vidres, cartrons, etc. en el contenidor que no toca i no en parlem de si aquest conte-nidor és el de la brossa.

És per això que tornem a fer una crida per tal que siguem conscients de reciclar bé elsresidus, la matèria orgànica, el rebuig, etc. Tot el que es faci malament anirà en perjudi-ci dels costos que pagarem entre tots els veïns del municipi.

12

El

Mer

cadal

DESESTIMACIÓ DE LES AL·LEGACIONSLa Generalitat de Catalunya ha desestimat les al·legacions contra la renovació del'autorització ambiental interessada per la mercantil Recuperació de Pedreres S.L. del'activitat de dipòsit controlat de residus no perillosos situada en el paratge deVacamorta del Municipi de Cruïlles-Monells i Sant Sadurní de l'Heura.

A CASAVELLS JA HI HA UN DESFIBRILADORAl número anterior informàvem de la instal·lació d'un desfibrilador a Corçà. Ara ja n'hiha un a Casavells. La Diputació de Girona i l'Ajuntament de Corçà van organitzar alcasinet, el 22 de novembre, una jornada informativa.

PREVENCIÓ D'INCENDISPlànol de delimitació de la llei de mesures de protecció d'incendis forestals en les urba-nitzacions.Amb l'objectiu de millorar la seguretat i la prevenció d'incendis forestals, la corporaciómunicipal ha aprovat el mapa que delimita la zona al voltant de la urbanització que ha dequedar neta.

La franja de protecció afectarà el perímetre (25 m.) del barri de Santa Cristina que estàal costat del que en diem Bosc Caramany. No afecta cases o masies aïllades. Per aixòdurant la primavera es procedirà a la neteja de la franja perimetral segons marquen lesinstruccions de la Generalitat. Aquesta actuació s'ha de repetir cada any.

ArticleArticle l’Ajuntament informal’Ajuntament informa

l’Ajuntament informal’Ajuntament informa

Estem estudiant reduir el nombre de punts de recollida de rebuig i ubicar més puntsde reciclatge per tal d'equilibrar la factura d'escombraries quan els canvis anunciatssiguin efectius. Igualment demanem que es sigui curós en el reciclatge: capsa decartró plegada, ampolles de plàstic xafades, millorar el reciclatge de la matèriaorgànica…

Recordeu:

13

El M

ercadal

l’Ajuntamentl’Ajuntament informainforma

RECOLLIDA D'OLIDe moment continua el sistema antic En el número anterior us informàvem de la col·locació de contenidors per a la recollidad'oli usat. L'empresa que havia signat el conveni passa per moments de crisi i només espoden utilitzar els bidons dels dos punts de recollida: Punt de Trobada a Corçà i pati dela rectoria de Casavells.

CORREUSDeficiències en el serveiDesprés que molts veïns varen formular reiterades queixes per la deficient prestació delservei de Correus, motivades per la devolució de gran nombre de trameses postals i pelscontinus canvis de carter, l'Ajuntament va demanar a la subdelegació del Govern del'Estat que prengués les mesures necessàries per evitar els canvis de carter al municipi.Esperem que el servei hagi millorat; en cas contrari, feu arribar la vostra queixa i dema-narem parlar directament amb la subdelegació.

EL CASAL D'ESTIUEstiu en verd. Corçà 2012. Equip de monitors/es de l'Associació Del 25 de juny al 10 d'agost l'equip de monitors/es de l'Associació SITRA, Educació iDivulgació Ambiental, vam tenir l'oportunitat de poder organitzar el casal d'estiu quevam anomenar Estiu en Verd. Corçà 2012.L'activitat va tenir molt bona acceptació. Un total de 70 infants, principalment delmunicipi de Corçà i rodalies, d'edats compreses entre els 3 i els 9 anys (P3 a 4t), vanparticipar durant alguna de les set setmanes.L'equip de monitors va plantejar un casal basat en l'educació en el lleure i alhora enl'educació ambiental. D'aquesta manera els par-ticipants van poder gau-dir d'activitats pròpies delmón del lleure com sónels jocs, els tallers, lesexcursions..., però totesenvoltades de temàticanaturalista i/o ambiental,i amb una clara intencio-nalitat educativa.Cada setmana ens vamproposar donar a conèi-xer un ambient o hàbitatconcret del municipi deCorçà. Vam començar pelbosc, passant per la riera,el medi urbà, les fonts ibasses, els conreus i laramaderia, el cel i acabantamb l'horta. Com activitats destacades podríem comentar les descobertes de fauna a la riera delRodonell, la construcció d'una bassa al sorral de l'Escola, la sessió d'anellament a l'ermi-ta de l'Esperança, la sessió de contes, l'intercanvi amb el Centre d'Esplai de la Bisbal,la visita a l'exposició de figures d'ocells a Casavells, on també vam fer pa, el taller detitelles, el taller de cuina, l'excursió als Aiguamolls de l'Empordà, el taller d'escombresde bruc, el manteniment de l'hort de l'Escola i la venda dels productes recol·lectats, lavisita als cavalls de Monells i al Mas Negre...

14

El

Mer

cadal

l’Ajuntament informal’Ajuntament informa

Un cop acabada l'activitat, l'equip de monitors espera i desitja que els participants sen'hagin endut un bon record i que l'experiència hagi estat positiva. Per nosaltres, hanestat uns mesos d'intens treball, però també hem pogut recollir molts somriures, satis-faccions, agraïments...Esperant trobant-nos de nou en alguna altra activitat, us desitgem salut i que gaudiude la natura i l'entorn del municipi de Corçà. Els nens i nenes de ben segur que us enpodran explicar algunes coses ben interessants.

MOCIONSCorçà, municipi per la independènciaEl ple de l'Ajuntament del 2 d'agost va aprovar per majoria absoluta la Moció per la qualel municipi de Corçà s'adheria a l'Associació de Municipis per la Independència i donavasuport a l'exercici del dret a l'autodeterminació a Catalunya.

Moció a favor del dret a decidirL'Ajuntament de Corçà, el dia 27 de setembre, emparant-se en l'article 1.2 de laConstitució Espanyola que reconeix que la sobirania de tota nació resideix en el seupoble, demana que el poble català, titular de la sobirania de Catalunya, pugui decidirdemocràticament el seu futur mitjançant la celebració d'un referèndum d'autodeter-minació.

SUBVENCIONSLa Diputació de Girona ha subvencionat el 90% de la compra de material informàticnecessari per a aquest any.

L'Ajuntament de Corçà ha sol·licitat una ajuda de 1.778,15€ a l' Organisme Dipsalut peral "tractament de les plagues a la Plaça del Firal", i a la Generalitat 4.500€ per actuar enla "millora de camins forestals".

Per ajudar en el finançament de les activitats escolars dels curs 2012-2013 l'Ajuntamentaporta a l'escola El Rodonell 2.100€.

També s'ha sol·licitat una subvenció a la Diputació de Girona per un import de54.572,30€ corresponent al cost del 50% per executar les obres d'arranjament delscarrers Garbí, Núria i la barana superior.

JOVENTUT Anem per feina!Aquest estiu han estat vuit els nois i noies que han participat en el projecte "anem perfeina". Ja és el tercer estiu que joves del municipi col·laboren amb el Casal d'Estiu, ambel Punt de Trobada i amb la brigada municipal, realitzant diferents tasques que els aju-den a comprendre i valorar què és el municipi. Cada setmana es reuneixen amb elstutors-responsables i en fan una valoració. A primers de setembre, els participants, acom-panyats de personal de l'Ajuntament, han fet una sortida a Port Aventura.

AUTOSERVEI

DARDER-TUBERT, S.L.c/ Marina, s/n

Tel. 972 63 00 3317121 CORÇÀ

15

El M

ercadal

Bastant / bastantsEls mots bastant i bastants no tenen femení. Per tant, les formes bastanta i bastantes sónincorrectes.Així, escriurem bastant de feina (no bastanta feina) i bastants preocupacions (no bastan-tes preocupacions).

Prou, força i massaCal recordar que les paraules prou, força i massa no tenen plural. És, doncs, incorrecteutilitzar les formes prous, forces i masses.Així, escriurem prou diners (no prous diners), força cotxes (no forces cotxes) i massa per-sones (no masses persones).

DoncsHem de tenir present que no sempre doncs equival al mot castellà pues.Pues pot tenir valor causal (vol dir que introdueix una frase que indica motiu o causa).Ex.: no he podido comprar el vestido pues no tenia bastante dinero.Doncs, en canvi, no té mai valor causal. Per tant, l'expressió "no he pogut comprar el ves-tit doncs no tenia prou diners" és incorrecta. En aquests casos cal substituir doncs perd'altres conjuncions que puguin tenir valor causal, com ara perquè, per tal com, puixque, ja que. Ex.: "no he pogut comprar el vestit perquè no tenia prou diners".L'ús de doncs és correcte quan introdueix una frase que és conseqüència o continuaciód'una idea expressada anteriorment. Ex.: "no ens vols ajudar? doncs no ho farem"."Aquest motor no funciona; caldrà, doncs, avisar el mecànic".

Compte, comte i conteSovint, a l'hora d'escriure-les, confonem aquestes tres paraules que, si bé s’assemblenexternament, tenen un significat ben diferent.Compte (en castellà cuenta). Ex.: "obriré un compte corrent”.Comte (en castellà conde). Ex.: "el comte d'Urgell".Conte (en castellà cuento). Ex.: "explica'm un conte".

EL MILLOR REGALFa temps, un home va renyar a la seva filla petita per haver fet malbé un rotlle de paperdaurat d'embolicar paquets. La família, aquella temporada anava faltada de diners i peraixò, el pare va explotar de fúria en veure la nena atrafegada embolicant una caixa quevolia posar sota l'arbre de Nadal.Tot i els crits, el matí següent, la nena va dur el regal al seu pare i li va dir:- "Això és per a tu, papa".Ell, avergonyit amb la reacció del dia anterior, va obrir la caixa, però es va tornar a enfu-rismar al veure que era buida. - "Que no ho saps que quan dónes un regal a algú se suposa que hi ha d'haver algunacosa a dintre?"La petita aixecà el cap i amb els ulls plens de llàgrimes va dir:- "Papa, no esta buida, jo he omplert de petons la caixa. Tots són per a tu!".El pare va obrir els braços, va agafar la nena, la va abraçar i li va demanar que el per-donés.Hom diu que aquell home guardà aquella caixa daurada prop del capçal del llit durantmolts d'anys i sempre que se sentia enfonsat i sense ànims, agafava de la caixa un petói recordava l'amor amb què la seva petitona els hi havia posat dins.

elel catalàcatalà correctecorrecte

reflexióreflexió

desdes dede l’escolal’escola

Els nens de primer i segon vam anar d'excursió alMuseu de la Farinera a Castelló d'Empúries. Ens vanexplicar com es fa la farina. Vam visitar el museu, vamveure la maquinària i ens van ensenyar molts tipus depa. El que més ens va agradar va ser el taller final:vam fer pa i ens el vam emportar a casa!

També vam visitar la carbo-nera de Forallac. Un senyorgran, en Josep, ens va expli-car com es construïa la car-bonera i ens va mostrar labarraca dels carboners.

Vam aprendre moltes coses iva ser molt interessant.

EDUCACIÓ INFANTILEls nens i nenes anem a Girona!!!

El dimarts 23 d'octubre vam anar al teatre Municipal de Girona a veure el conte dela lletera. Va ser una obra molt divertida que ens va fer riure molt a tots.

Al migdia vam anar a dinar a un parc on vam poder jugar una estona. Després dejugar, el tren Gerió ens esperava al pont de pedra per començar un viatge fantàsticpels carrers i carrerons de Girona. Va ser molt emocionant!

Quan vam bai-xar del tren vamanar a veure sitrobàvem unacastanyera i...quina sorpresa!Vam trobar uncastanyer! Vamcomprar castan-yes i ens lesvam menjar totjugant a la plaçadels planetes.

Va ser un diagenial!

CICLE INICIAL D’excursió al Museu de la Farinera i a la Carbonera!!!

16

El

Mer

cadal

17

El M

ercadal

CICLE MITJÀExcursió a Palafrugell

Els nens i nenes de Cicle Mitjà vam anar a l'Estadi Municipal de Palafrugell a ferproves d'atletisme. Vam saltar tanques, vam fer curses de velocitat -60 metresllisos- , salt de llargada, llançament de pes i de javelina.També vam anar a fer jocs d'aigua a la piscina petita i a nedar a la piscina grossa.Al migdia vam anar a la platja del Canadell de Calella de Palafrugell a dinar i vamtenir temps lliure per jugar a la platja. Vam fer un concurs de castells i construc-cions de sorra. Les senyoretes ens van donar premis a la construcció més original,a la més ben dissenyada, a la millor enginyeria, a la més artística...Vam fer aquesta excursió perquè els nens i nenes de quart aquest trimestre han tre-ballat "Els jocs olímpics." Ens ho vam passar molt bé.

des de l’escolades de l’escola

CICLE SUPERIORSortida a la UdGEl passat 16 de novembre, els alum-nes de Cicle Superior vam fer unasortida al Parc Científic de la UdG.Anàvem a fer un taller de robòtica. Primer, uns professors de la UdG,ens van explicar en què faríem: cre-aríem el nostre propi robot. Unavegada feta l'explicació, ens vandividir en petis grups, ens vandonar peces de Lego i vam començara muntar els robots.Una vegada construïts, i després d'anar a esmorzar, vàrem anar a l'aula d'informà-

tica per programar-los i que, quan el sensordetectés alguna cosa, fes un moviment enconcret.També ens van fer una sessió d'astronomia,tot relacionat amb la robòtica i finalmentens vam dirigir a un planetari, que per certestrenàvem nosaltres, per poder observarels estels i satèl·lits creats per estudiar elnostre planeta.Va ser una sortida molt interessant, vamaprendre un munt de coses i ens ho vampassar molt bé. Va ser un dia perfecte!

NARCÍS DALMAUMontse Dalmau

El meu avi, en Narcís Dalmau, té gairebé97 anys. Va néixer a Casavells, a Cal'Àngel, el 12 de març del 1916. Era elpetit de dos germans, fill d'ElviraManzanas i Joan Dalmau. Hi va viure finsals 20 anys, quan el van cridar per anar ala guerra. Al tornar, es va casar amb labisbalenca Carme Almar, i junts van viurea la Bisbal, i un temps a Corçà. Té 4 fills,8 néts i 4 besnéts (de moment). Ara viu al'Aigüeta, en un pis amb una flamantsenyera al balcó, i malgrat els anys queporta a sobre, té les idees ben clares.

Gairebé 97 anys...són molts anys això!(riu)

Encara se'n recorda de quan vivia aCasavells i anava a l'escola?I tant! Hi vaig anar des dels 8 fins als 14anys. Els de Casavells anàvem a l'escola aCorçà, però havíem de pagar 5 pessetesd'aquell temps per anar-hi. El meu pare esva vendre un camp perquè poguéssim anara l'escola. Si no recordo malament,començàvem a les 8 del matí fins a l'hora dedinar. A l'hivern ens feien plegar més aviat. Els últims anys, als més petits els feia demestre. Recordo que el mestre, el Sr.Herrero, em va dir que ja no tenia resmés per ensenyar-me i que podia ferd'ajudant. En Ribas, d'aquí a Corçà,sempre em diu que vaig ser el primermestre que ha tingut! N'hi va haver quees van posar molt tristos quan vaigdeixar l'escola, però el pare tenia moltafeina i l'havia d'ajudar al camp. Aquella vaser la primera feina que vaig tenir, i enlloc de cobrar, havia de pagar!

entrevistaentrevista

Però sé que a part d'ensenyar a l'escola,també té i tenia una altra gran afició...Sí, el dibuix. Als 9 anys ja vaig començara aprendre'n. Hi anava als vespres, a laBisbal, amb una bicicleta nova que vacomprar-me el meu pare a terminis. Pelcurs, s'havien de pagar 23 pessetes l'any,i es feia a la Diputació*. Era prou barat!Teníem el Sr. Sala de mestre. Hi haviagent que em deia "no sé pas com ho fas!Et surt bé gairebé tot!" Però el necessariper fer les coses ben fetes és la paciència.Sense paciència, no pots pas tirarendavant. Ja t'ho ben asseguro.

I llavors es va dedicar al camp?Al principi ajudava al meu pare al camp. Enaquells moments estava molt enfeinat. Erael jutge de pau de Casavells, i també eramilitant d'Esquerra Republicana durant larepública. D'aquella època recordo que envaig fer una de grossa. No hi haviagasolina per poder regar. Ni a Girona! Aixíque jo i un altre de Casavells vam decidirllogar un taxi, i vam tornar amb unamarranxa de 30 litres de gasolina des deBarcelona! Sort que no ens van veure...,però al final tothom va estar molt content!

Però no sempre ha treballat al camp...Als 16 anys vaig treballar de mecànic, allàon ara hi ha el Banc Popular a la Bisbal.Vinga a arreglar bicicletes! Però empagaven ben poc: tres pessetes i mitja a lasetmana durant els tres anys que hi vaig

*Escola Menor de Belles Arts de La Bisbal (situada alprimer pis del teatre Municipal del carrer del Morró).18

El

Mer

cadal

Ja fa gairebé dos mesos, quan tot l'equipens vam posar a pensar qui seria l'entre-vistat d'aquest número, l'acord va ser unà-nime. El Sr. Narcís Dalmau; un personat-ge d'avançada edat ben conegut al muni-cipi, amb moltes vivències a contar-nos.Tot un exemple. El 15 de desembre, pocdesprés de realitzar-li aquesta entrevista,lamentàvem la seva defunció. Ens haguésagradat que l'hagués pogut llegir.Gràcies Sr. Narcís i en el seu record.

L’equip de redacció

entrevistaentrevista

treballar. A més, cada setmana, l'amo emdonava un bitllet de 10 pessetes perquèanés a l'estanc per fer-li canvi per al meujornal! I mira que, fins i tot, els diumengehavia d'anar a netejar el taller. Llavorsvaig marxar a treballar de mecànic aPalafrugell, on cobrava més, tot i tenir elspreus fixats pels sindicats. Va ser quantreballava aquí quan em van cridar peranar a la guerra en el bàndol republicà.

Així, quants anys va ser fora per laguerra? On va estar?Massa. Hi vaig anar amb 20 anys, i fins alcap de 10 anys no vaig tornar. Em van destinar fora de Catalunya.Aprofitant que tenia coneixements demecànica, em feien arreglar tot tipusd'instruments de tir i afinar la punteriade les escopetes.

I un cop acabada, ja va poder tornar?Acabada la guerra, vaig estar en camps deconcentració. El primer va ser a Múrcia.Llavors em van traslladar a Madrid, potserérem 500 cotxes plens. Ens deien "de aquínadie se escapa". Havies de tenir seny iportar-te bé, si no, et fotien una pallissaque no ho explicaves. Allà els llits erenhorribles, no es podia dormir de picor (hidevia haver puces). A les estones lliuresdibuixava retrats a partir de fotografies decarnet, sobre paper de fumar, per a mi i per

a tothom qui m'ho demanava. Al final, vanenviar-me a un camp de treball a fertreballs forçats a un poble a prop de lafrontera amb França, però de la provínciade Girona. Allà ens feien desmuntar unpont, per evitar que hi hagués gent quepogués escapar-se cap a França. Un dia, dela pols de fondre peces d'aquell pont, vamquedar mig intoxicats: vaig estar dos diesmalalt. Sort del metge que ens va ajudar.Vam haver de treure tot el que havíemrespirat. També recordo que en aquellpoble hi havia un col·legi de nenestuberculoses. La directora es va assabentarque sabia dibuixar i em va cridar perquè lifes dibuixos, per al seu casament. Alsfalangistes no els va agradar gaire.D'aquest fet, em van posar a picar pedrafins a les 11 de la nit com a càstig.

Però llavors ja va tornar cap a casa.Encara no. També vaig estar fent la mili aSaragossa. Allà també ens feien arreglarponts i coses d'aquestes, ben bé fins quevaig fer 30 anys.

I al tornar, de què treballà?Al tornar de la mili, vaig anar a buscarfeina al mecànic on havia treballat a laBisbal, i em van dir "a tu no". També emvaig casar amb la Carme. Llavors, vaigtrobar una feina de recollir carbó: jo elrecollia i els altres el netejaven per cremar,

19

El M

ercadal

lesles entitatsentitats parlen...parlen...CLUB FUTBOL CORÇÀA la edició del mes de juliol del 2012 de la revista EL MERCADAL ens fèiem ressò de l'ex-cel·lent campanya de l'equip aleví i de l'equip de 4a Catalana a la passada temporada 2011-2012. Malauradament, el fet que els dos entrenadors i el delegat de l'equip no el continues-sin entrenant i que molts jugadors pleguessin o anessin a jugar a altres equips (més omenys uns 13 jugadors), va fer que la continuïtat de l'equip de 4a catalana perillés. Desde la junta directiva es va sospesar seriosament la possibilitat de no inscriure l'equip de 4catalana a l'actual temporada per falta de jugadors, però gràcies als jugadors que es varenquedar, a d'altres de nous i a alguns juvenils que varen jugar les primers jornades, es vaoptar per inscriure'l altra vegada. La Junta Directiva vol donar sincerament les gràcies atots aquests jugadors i a l'actual equip tècnic per fer-ho possible. Deixant de banda aquesta petita anècdota, volem remarcar que hem començat la tempora-da amb equips inscrits en totes les categories, de manera que tots els nens i nenes de Corçàpuguin jugar amb l'equip del seu poble i no hagin d'anar a pobles veïns. En total hi ha ins-crits uns 125 jugadors. Uns 55 en el Consell Comarcal i uns 70 a la Federació Catalana deFutbol. De tots aquests jugadors n'hi uns 40 que són de Corçà o vénen a l'escola a Corçà ila resta són de pobles veïns com ara la Bisbal, Forallac, Monells, Cruïlles, etc.També ens agradaria ressaltar la feina de tota aquesta gent que desinteressadament ensajuda, en especial als jugadors, delegats i pares que col·laboren, ja sigui en el bar, mar-cant el camp o entrenant. Des de fora tot sembla molt fàcil, però realment portar un clubde futbol genera molta feina i a l'actual junta directiva ens agradaria que la gent s'invo-lucrés més en el dia a dia del club. Cal dir que part d'aquesta directiva ja hi porta 7 anysi en som alguns que ja ens agradaria un canvi.Des d'aquí aprofitem per invitar-vos a la quina que cada any celebrem per les festes deNadal i Cap d'any. Aquest any seran els dies 8, 9, 23, 25, 26 i 30 de Desembre, i els dies1 i 6 de Gener. Us hi esperem a tots.

per als cotxes de gasogen. Es guanyavamolt bé, 100 pessetes a la setmana. Peròdesprés el carbó va anar davallant, i vaigfer de recader. Anava a Girona agafant eltren petit, fins que al 1956 va deixar defuncionar. Llavors, vaig provar de fer-hoamb la Sarfa però era molt car. I comprarun camió tampoc no ho vaig poder fer. Elsdiumenges també feia de cobrador del'Ocaso durant molts anys. I al final, vaigfer de ceramista a Can Coromina, a CanRamon Font i a Ceràmiques Est. Tot i quevaig haver d'estar un temps sensetreballar, perquè envernissava les peces ila pols del vernís, que conté plom, se'm vaficar als pulmons.

Llavors un cop retirat, jo sé que tampocno s'ha estat quiet.(Riu). No. Al principi tenia un hort, quanera a Corçà. També he pintat moltsquadres a l'oli i he fet moltes figures de

ceràmica. I una bona col·lecció debastons. Amb tres cames es camina mésbé. I ara cada dia a la tarda vaig a l'Esplai,a fer un cafè, a passar la tarda llegint elsdiaris. Allà els tenen tots o gairebé tots.S'ha d'estar al dia.

I el Barça, què?Ui, aquest rai! Si puc, intento veure'l perla tele. M'agrada el futbol perquè distreu.Però, si no puc , ja surt l'endemà al diari.Quin remei!

Després de tants anys, com veuCatalunya? Ara hi ha un ambient bencrispat...Catalunya ha patit molt durant molt detemps i ens han estafat molt. Ara es parlamolt de la independència, i no sé si hoveuré o si ho veurem. Però s'ha de tenirpaciència que tot el que ha d'arribarsempre arriba.

entrevistaentrevista

20

El

Mer

cadal

CORALVoldríem, amb aquestes ratlles, tenir un record per a dos companys que ens han deixaten el decurs d'aquest any. El 29 de febrer se n'anava en Josep Cruset de Madremanya, iel 24 de juny en Josep Carreras de la Bisbal d'Empordà. Són dues pèrdues molt sentides. És per això que hem hagut de reestructurar un xic lacoral. La directora, actualment, és la Marina Pagès que fins ara ja ens acompanyava alpiano. A causa de la complexitat de tocar i dirigir, hem hagut de canviar el repertori. Noés ni millor ni pitjor, diguem que és diferent i la coral continua endavant.

lesles entitatsentitats parlen...parlen...

ESCOLA DE PATINATGE

El passat 17 d'octubre vacomençar el nou curs depatinatge. Seguint la tònicadel curs passat, el grup dexou prepara el nou especta-cle que es presentarà a lacompetició dels jocs espor-tius escolars a l'abril. Demoment es representarà elque va anar a competiciól'any passat (Big bang, crea-ció de la llum). A la vista hiha confirmada la participa-ció a la festa de patinatgeque es fa cada any el febrera Palamós, al pavelló deVila-romà. 21

El M

ercadal

lesles entitatsentitats parlen...parlen...

ARC CORÇÀEl passat mes d'octubre van iniciar els nous cursos fets al punt de trobada i a la salamunicipal.

Des de l'ajuntament s'aposta per fomentar la nostra cultura i la nostra llengua i per aixòaquest any de retallades s'ofereix:

4 Curs de SARDANES, gratuït, impartit per Àngel Puigvert per aprendre, millorar iperfeccionar els passos de la nostra dansa.

4 Curs de CATALÀ, impartit per Glòria Torras amb un preu simbòlic de 5€/mes.

4 Curs de DANSES DEL MON, gratuït, impatit per la Irene Colomer, per gaudir d’unabona estona aprenent els balls tradicionals d'arreu .

Novetats:4 Curs de QIGONG, impartit per Mila de Pozo. És un mètode per ajudar a la curació

i prevenció de malalties, equilibri entre el cos i la ment, postures curatives, tècni-ques respiratòries, adreçat a persones de totes les edats.

4 TALLER DE COSTURA, per Neus Bahí.24 d'octubre, costura de supervivència.21 de novembre, com transformar un texà en un davantal.19 de desembre, taller de Nadal.

Cursos de sempre: 4 ANGLÈS, nivell inicial i nivell intermedi impartit per Eloi Collelldemont.

4 FRANCÈS, impartit per Laia Solé.

4 GIMNÀSTICA, per Carme Pagès, per estar millor amb un mateix i amb el cos.

4 INFORMÀTICA, per Montse Dalmau. Curs de Windows, Word, Internet.

4 HATHA IOGA, RESPIRACIÓ I RELAXACIÓ, impartit per Anna Prujà i Isabel Muñoz.

4 REEDUCACIÓ POSTURAL, per Carme Pagès. Elasticitat i millor posició, més qua-litat de vida.

4 RIO ABIERTO, per Anna Maria Ambrós. Per moure'ns gaudint amb la música iconnectar amb el nostre cos.

Apunteu-vos, n'hi ha per tots el gustos!

Deixant a part les convocatòries dels Jocs Esportius Escolars de Catalunya, el Club PatíCorçà ha iniciat una activitat paral·lela que consisteix a fer actuacions a la mitja part d'al-guns partits d'hoquei patins. El Club Hoquei Palafrugell, és l'únic equip de categoriaNacional catalana del Baix Empordà i el passat divendres 16 de novembre ens van con-vidar a anar a animar la mitja part d'un partit entre el Palafrugell i el Tona. Va ser moltemocionant veure un públic que es va quedar enganxat a la grada veient un espectacleque no s'esperava i que va aplaudir molt.Un gran encert per part de l'organització del C.H. Palafrugell el fet de combinar dos ves-sants del patinatge: d'una banda un esport molt emocionant i amb un ritme frenètic, ide l'altra el contrast d'una mostra de sensibilitat i bellesa plàstica que ajuda a relaxarl'ambient per una estona.Vam passar un bon vespre que la victòria del Palafrugell per 6 a 4 va acabar d'arrodonir.

22

El

Mer

cadal

tempstemps eraera temps temps

L'escola del poble seguia el model unitari irural; s'agrupava la mainada en dues clas-ses, nens i nenes, exceptuant els anys de laGuerra Civil, període en què els alumnes esrepartien segons l'edat. Els nens estaven acàrrec de Jaime Casas Camps, titular de laplaça de mestre fins l'any 1941 (1934-1941)i capità de l'exèrcit durant el conflicte. Mésendavant seria substituït per en LuísAnglada i en Bernardino Gumà. Hi haviatrenta-set nens inscrits però "mai hi erentots" segons fa constar el mateix mestre.

La Victòria Vigo Benia era una jove devint-i-un anys quan el 1933, en plena etaparepublicana, va guanyar les oposicions i laplaça de mestra de Corçà en propietat. Lasenyoreta Vigo vivia a la Bisbal i venia alpoble en bicicleta portant cada dia una car-manyola amb el dinar que li escalfaven a canPerapau (Bahí), al costat mateix de l'escola.En aquells anys, l'aula de les nenes acolliatrenta-nou alumnes de cinc a tretze anys irebien ensenyament sota els principis de lapedagogia activa, marcadament influenciatspel moviment republicà de l'Escola Nova1.

Després de la Guerra Civil la Victòria vaser depurada, procés pel qual passaven tots

els funcionaris de la Generalitat deCatalunya. Acusada de "familiar de E.R.C",de res varen servir els avals de molts capsde família constatant la seva vàlua com amestra. Finalment va acabar perdent laplaça a Corçà i fou enviada a Bielsa, alPirineu aragonès. Per tal de no abandonarla família va renunciar a aquesta opció i vacontinuar exercint el magisteri obrint unaacadèmia a la Bisbal.

Durant la primera etapa franquista erad'obligat compliment l'aplicació de la LeyNacional de Educación de 1938 basada enel catolicisme i el patriotisme espanyolista.Els alumnes entraven a les nou del matí irebien classe fins a dos quarts de tres de latarda. L'edat d'inici escolar es fixava als sisanys i acabava als dotze; eren els estudisprimaris. Poques famílies disposaven lla-vors dels recursos necessaris per tal que elsfills realitzessin la prova d'ingrés a batxille-rat que culminava amb l'examen d'Estat alsdisset anys i el posterior ingrés a la univer-sitat.

Aquests primers anys de postguerra esrecorden per les dures condicions a l'escola,especialment per la fred i les goteres, i per

L’ENSENYAMENT A CORÇÀ DES DE 1931Maria Carme Güell Parnau

23

El M

ercadal

les classes d'instrucció carretera amuntcarretera avall, simulant una desfilada mili-tar. Tot plegat entre les matemàtiques, lahistòria, la geografia i, és clar, la religió. Elprofessor d'instrucció era el cap de laFalange de Corçà, el senyor Josep Torras, iels dogmes catòlics els supervisava el cape-llà del poble, el mossèn Gumersindo Palahí.

L'any 1944, l'inspector José Dorca qualifi-ca la instrucció femenina a Corçà de"lamentable i dolorosa". I segueix: "Lasactuales almas, las mayores, no están enposesión del bagaje cultural y intelectualque corresponde a su edad…no saben nadade nada. La ignorancia más supina campaen la escuela" 2. La culpable segons l'inspec-tor és l'anterior mestra Victòria Vigo i esrecomana a la nova professora que segueixi

les recomanacions amb l'objectiu d'aconse-guir "jóvenes cristianas hasta la médula delos huesos, que mañana puedan llegar a serexcelentes madres de família que den a Diosy a España días mejores". La Junta Local deInstrucción Primaria no es va constituirformalment fins l'any 1945 nomenant-nepresident l'alcalde Juan Mercader Coloma;com a secretari el mossèn Gumersindo

temps era tempstemps era temps

Palahí Blanc i com a vocals en FranciscoCorretger Garrofa, metge del poble, enJaume Casas Arolas, regidor del'Ajuntament, en Luís Anglada Blanch, mes-tre de l'escola, i la Mercedes Darder Estiu ien Josep Mª Güell Sais, pares de família.Decideixen reunir-se una vegada al mescom és obligatori i escullen com a dies fes-tius "la Candelaria del dos de febrero, laentrada de las tropas Nacionales en Corçàel cinco de febrero, el Miércoles de Ceniza,el día de San Sebastián, veinte de enero y eldia de San Miguel 29 de septiembre."

Un any més tard l'escola del poble la diri-geixen els germans Plaja: Anna Maria de laPau Plaja Trull i Martí Plaja Busquets.L'assistència a classe és regular, el nombred'alumnes oscil·la entre vint-i-vuit i trenta-dos però algunes absències són inevitables.

L'activitat dels mestres és lloada per lesautoritats i per la inspecció que en la visitacorresponent al gener de 1954 parla de"escuelas en las que uno ha de adentrarsecon el mismo respeto con que se pisa untemplo," i també de les "lindas mariposas lasniñas mayores, angelitos auténticos deRubens y Murillo las benjaminas". De lasenyoreta Nita s'escriu que "ella es maestra24

El

Mer

cadal

temps era tempstemps era temps

(1) En paraules dels mateixos ideòlegs d'aquesta escola: "Les escoles no són només escoles, són el Palaude la Cultura. Els infants són els primers ciutadans de la república, entenent també la cultura com un valorsuprem que ha d'arribar a tots els barris i després a tot el poble per aconseguir passar d'habitants a ciuta-dans. L'Escola nova construeix la república dels mestres com a pilar fonamental del fons ideològic de trans-formació social. Si es fa una escola laica, unificada i activa es sembren els fonaments d'una societat repu-blicana basada en el treball i la fraternitat humana".

(2) Font: Arxiu Municipal de La Bisbal d'Empordà Fons Arxiu Corça, capsa nº 63

madre espiritual y sacerdotisa de este tem-plo de la cultura". La majoria dels alumnesa Corçà seguien els estudis primaris men-tre que els que podien estudiar el batxille-rat tenien tres possibilitats: anar a laBisbal, marxar a un internat, o bé quedar-se al poble cursant els estudis "per lliure"preparant les matèries i examinant-se afinal de curs a Girona. De la preparació delbatxillerat se'n va cuidar la senyoreta Nita.Asseguts de dos en dos en "mesas biperso-nales" es cantava el Cara al Sol i l'Himno delTercio de Requetés.

A l'escola de nenes es resava una part delrosari al matí i l'altra a la tarda. Cosir, pin-tar quadres i gerros entre les matemàti-ques, la geografia i la gramàtica també erenmatèries clau en l'ensenyament de l'època.Les noies, com a bones mestresses de casa,tenien cura del pati enjardinat mentre elsnois treballaven més el càlcul i les matemà-tiques i tots, nens i nenes, havien de conèi-xer, com hem vist, la Formación delEspíritu Nacional. Els pessebres de paperdibuixats i pintats pels alumnes, les felicita-cions de Nadal dedicades a pares i avis il'assistència comunitària als actes religio-sos també formaven part de l'educació delmoment. Les classes començaven passadala Festa Major (11-12 de setembre) i acaba-ven per als nens a primers de juliol mentrecontinuava per a les nenes fins al 15. Elnombre d'alumnes matriculats l'any 1954era de vint-i-un nens i de vint-i-dos nenes.Al Nadal i a l'estiu es feien les oportunes

exposicions de treballs que, a més de lesmanualitats, mostraven com avançavaintel·lectualment la mainada del poble.

Amb la jubilació del senyor Martí es vaobrir una nova etapa. El senyor MoisèsTibau Pell, nascut a Cadaqués i establert aca la Sisa, va ser un mestre apreciat i recor-dat com a persona estricta i carinyosa.Continuen com a mestres fins els anys sei-xanta el senyor Esteve Sadurní, el senyorBaltasar Alamañach, el senyor Romero i elsenyor Frederic Becerra. Aquest últim,natural de Santa Pau, passava per ser unapersona exageradament rigorosa, sobretoten l'àmbit del càlcul i les matemàtiques. Delsenyor Romero la gent en destaca el caràc-ter afable i en recorda una anècdota, quanles branques de la poda dels arbres de laplaça van permetre que el pati de l'escola esconvertís en tot un campament d'indis!

El 1968 es va jubilar la senyoreta Nita,l'Ana Plaja, i varen arribar a Corçà una mes-tra interina, la Joana Balaguer Galmes, i unmestre titular, el senyor Lluís Pous i Matas.A l'any següent els titulars eren el senyorLluís i la senyoreta Teresa Garcia. El sen-yor Lluís se'n cuidava també de la formaciódels nois i noies que estudiaven el batxille-rat "per lliure". Tots dos van introduir lesmodificacions que va comportar la novaLlei d'Educació de 1970 establint l'ensenya-ment obligatori fins als catorze anys, cur-sant l'Educació General Bàsica i els estudisposteriors de BUP i FP.

25

El M

ercadal

sortidessortides dede diumengediumengeColla de Caminadores i Caminadors de CORÇÀ

Avui us proposo una caminada per descobrir la zona del Montgrí queva des de les dunes fins al Mar. Amb el cotxe anem fins a laUrbanització Torre Vella, a la carretera de L'Estartit i el deixem a lapart del damunt (veure mapa).

Comencem seguint les marques del GR (blanques i vermelles) pel camí que comença al'acabar la urbanització i al cap d'uns 200 metres trobem l'indicador de "RUTA DELVENT" a mà dreta. L'agafem tot seguint una paret de pedra seca i no tardem a trobarles runes d'un vell FORN DE CALÇ. El deixem a la dreta i seguim el camí, i ens tro-bem amb una BARRAQUETA i en mig dela pineda a mà dreta a uns 50 metres iencastada dins un mur de pedra seca unaaltra. Aquestes barraques servien perguardar-hi les eines i aixoplugar-se. Mésendavant trobarem l'indicador de "RUTADEL VENT" a mà esquerra, ens hi endin-sem per un corriol que ens durà cap alparatge de la COMA LLOBERA extensióde mata baixa on abunden les plantesaromàtiques com la farigola, l'espígol, elromaní etc. Travessem aquest paratgetot seguint el corriol fins trobar-nos elsplafons que ens indiquen que a mà dretahi ha unes formacions calcàries que s'a-nomenen DOLINES. Més endavant en trobarem un altre per indicar-nos els dipòsitsnaturals d'aigua anomenats CISTERNONS. Seguim el camí i en una cruïlla girem cap26

El

Mer

cadal

a la dreta on llegim l'indicador de la"RUTA DEL VENT". Aviat ens trobaremdavant d'una bifurcació amb un plafó queens indica a la dreta la Ruta del Vent i al'esquerra la BARRACA DELS HEREUS.Anem a veure aquesta barraca que és auns 100 metres del plafó tot entrant peruna obertura que hi ha en una paret depedra seca baixa. Al cap de poc veuremuna barraca de pedra en perfecte estat deconservació on podem observar totes lesindicacions que ens donaven en el plafóanterior. Tornem al camí de la Ruta i pocdesprés ens trobem amb LA PEDRERA IEL FORN DELS HEREUS una cosa acada costat amb el seu plafó explicatiu. El camí ens portarà a una cruïlla. A partir d’a-quí seguim el GR cap a la dreta durant uns 200 metres i en una cruïlla agafarem elcamí de l'esquerra tot abandonant el GR i el sender local. Avancem fins a una cruïllavora un camp i seguim cap a la dreta durant uns 400 metres. Vigilem perquè hem d'a-gafar un caminet poc fresat i endinsant-nos uns 50 metres fins a trobar una barraca

quasi idèntica a la dels hereus però elsseus voltants són més bruts. La deixemenrere i anem cap al camí que trobaremal davant i anem a l'esquerra durant uns500 metres que creuarem una pistaampla i ens endinsem en un bosc fins atrobar una cruïlla. Girem a l'esquerra. Elcamí travessa una paret de pedra seca iaviat arribem davant d'una BARRACAENDERROCADA, semblant a la delsHereus. Sense desviar-nos ens trobaremaviat amb un tros de pista asfaltada.Anem pujant i després de deixar-la a màesquerra, ens trobem al mig d'una corba.Una cruïlla, a mà esquerra segueix lapista cap a les antenes i la càmera que

TV3 hi té muntat al cim del ROCAMAURA. Davant i per un camí al mig de les roqueshi ha el sender local que puja cap al vèrtex geodèsic del Rocamaura i a la dreta elcorriol que ens durà més endavant a la TORREMORACHA. Nosaltres vàrem pujar pelcamí de les roques i vam baixar per la pista. A dalt el panorama és impressionant.Vàrem esmorzar-hi i vam fer moltes fotos. Tal com us comentàvem vàrem baixar perla pista i vàrem enfilar el corriol cap a la TORRE MORACHA. Aviat som a dalt i unaaltra sessió fotogràfica. Baixem per l'altre cantó d'on hem arribat pel corriol marcatcom a sender local. Aquí hem d'anar amb compte perquè el corriol passa per sobre depedres i roques que ens poden fer patinar. Un cop a baix i quan el sender gira cap al'esquerre el deixem per un corriol que surt a mà dreta fins a trobar el camí de l'es-querre i que ens durà a la cruïlla anterior que vàrem seguir per arribar a la Barracaenderrocada. Aquest cop seguim el camí esquerre tot pujant una mica. Ja no el dei-xem i ens trobarem al cap d'una estona l'indret on hi el senyal de la ruta del vent queens va fer deixar el camí que seguim fins a creuar la clariana que trobem al davant ique a mà esquerra hem vist les primeres barraques. Aviat trobarem el GR que agafemcap a l'esquerra i que ens durà on hem deixat el cotxe. Per a més detalls de la ruta així com fotografies podeu anar a l'enllaç següent: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2697006

sortides de diumengessortides de diumenges

27

El M

ercadal

passatemps passatemps Horitzontals.1 Les estimades dones del nostre poble.2 Nom d'home, pels futbolistes ex-juga-dor del Barça independentista. Reuniu,combineu, ajunteu. 3 Assassí a sou. Enromans, nombre d'obres presentades alnostre premi literari. Barcelona. 4D'orient unit per un tractat. Nom dedona o devoció santa. 5 Orgull, tarannàaltiu. Cub de jugar. Antic mossèn moltvalorat al poble. 6 Parlaràs molt. Motorengegat estona. 7 Enric o Emili.Alumini. Mil Manolos. Aversió greu aalgú. 8 Inusitadament, inhabitualment.Exclamació d'ànim. 9 Equip del nostreclub de futbol que va tenir molt èxitaquesta temporada passada. Rodona. al’inrevès, titol de cortesia per dames. 10Fictici, inventat, quimèric. Independència

Verticals.

1 La Neus Bahí ho és, així com altres queella ha format. 2 El nostre grumet enposarà sempre a les receptes. Nom àrabo en Dalí decapitat. 3 Ho farem perquèl'ajuntament ens ho proposa. 4 Francesos desordenats. Des de baix, en direcció a sota. 5 Peix decolor gris clar, que es menja sol o en sal. Ni al davant ni al darrera. 6 Al revés, moneda nipona.Habitant d'un país del Caucàs que no toca al mar. 7 Terminació verbal del dret i del revés notamusical. Punta, agulla. Nens desordenats i sense so. 8 Nitrogen. Onze romans. Forat a terra.Anarquia. 9 Que no et belluguis. Matrícula alemanya. Si es negre es refina. 10 Segons la Carmeho era la primera escola del poble. Salt de perxa. 11 Rei decapitat. Enganxa, atrapa, captura. 12Espai situat sota terra.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

LÒGICA NOMBRES ROMANS.Canviant de costat una sola xifra romana la igualtat és manté. II + II = IV (dues solucions)

28

El

Mer

cadal

receptesreceptesConill de boscTallem el conill a octaus i el salpebrem. Hoprepararem per a la maceració en un reci-pient que es pugui tancar. Hi posarem elconill, unes gotes de llimona, vi negre, oli,vinagre, pebre en gra, un parell de claus,dues fulles de llor, alls aixafats i moltaceba tallada en juliana. Així ho deixarem ala nevera durant un dia. En una cassola,amb un xic d'oli, hi posem el talls de conillper enrossir-los. Un cop estigui cruixenthi abocarem la bressa, intentant treurecom més grans de pebre possibles, i hodeixarem que es vagi coent primer en focviu per més tard abaixar-lo i que faci elxup-xup. Quan veieu que el conill estiguicuit, cap a taula. Bon profit!

elel poblepoble opinaopinaRECORDANT EN JOSEP CARRERAS I LLAGOSTERADirector de la Coral de Corçà - Moisés Puig

Si t'has de posar a escriure sobre la mort sobtada d'uncompany (24 de juny) segur que et deixa descol·locat.Això és el que ens va passar amb en Josep, que desprésde disset anys entre nosaltres va deixar petjada com adirector i amic. Per això i altres coses, es mereix serrecordat. Nosaltres, en aquell moment, teníem moltesnotes per afinar i ell segurament moltes esperances percompartir amb esposa, fills, néts, etc.A en Josep sabíem que li agradava la música i el cant.Segurament que l'entorn familiar li va afavorir aquestasensibilitat. Ell mateix havia cantat havaneres en algungrup ara desaparegut, i per això, quan se li va plante-jar la possibilitat de dirigir-nos, va acceptar sense con-dicions.D'en Josep escriuré només el que vaig percebre enaquests anys. Com a director tenia talent i li agradavatafanejar i treure la pols a partitures adormides que ellhavia vist i tenia en la memòria d'altres temps d'algunautor principalment bisbalenc o empordanès. El seu posat era més aviat seriós, però una vegada elconeixies encaixava molt bé amb tots nosaltres. En el

seu comiat va quedar palès que tenia companys i amics. Se li van dedicar emotivesparaules, el cant de la tenora del seu fill Jordi, músics dels Montgrins i la Coral queell dirigia van fer d'aquest comiat una cerimònia entranyable.Segur que en arribar a dalt s'haurà trobat amb altres companys de la coral que enshan deixat i tot i que la seva mort va ser sentida també era més anunciada i potserencara arranjaran alguna cançó.Et recordem i et trobem a faltar. Eres un bon home.

receptesreceptes

29

El M

ercadal

Trinxat patata, ceba i barreja de bolets4 patates grogues, 4 cebes de Figueres, 150gr de carlets, 150gr de rovellons,150gr de rossinyols, 150gr de ceps,sal, pebre i oli d'oliva.

Pelarem i bullirem les patates tallades adaus i un cop cuites les escorrem.Seguidament, trinxarem els bolets i els sal-tejarem amb all i julivert per separat per-què cadascun d'ells conservi el seu color igust, després els barrejarem. Tot seguit,ofegarem a ceba tallada a juliana amb oli imantega i hi afegirem la meitat dels boletsi la patata. Ho barrejarem tot junt, la pata-ta s'anirà desfent i ja tindrem el trinxat. Per presentar-lo agafarem unes cullerades de trinxat i les saltejarem amb una paella fentla forma de una truita i l'enrossirem una mica. Ho posarem al fons del plat i després hiafegirem dues cullerades de saltejat de bolets per damunt.

el poble opinael poble opina

PORT AVENTURACorina Páez Cortés

L'Ajuntament del poble de Corçà ha posat en pràctica (ja fa 3 anys) el projecte ANEM PERFEINA! Va dirigit als joves de 14 a 16 anys que no tenen l'edat de treballar però sí lesganes. Aquests tres anys ha tingut molt bona acollida. Consisteix a triar un treball delsque t'ofereixen (Secretari/a, netejar el poble amb la brigada o ajudar al casal) amb super-visió dels professionals que treballen en allò. Una vegada acabem el mes de treball, ja que no ens poden pagar perquè no tenim l'edat,el nostre salari és un viatge a Port Aventura amb les dues "monitores", la Iolanda Delgadoi la Ingrid Mir, que són molt divertides!!

El viatge: Aquest any vam llogar un autobús només per a nosaltres. Ens esperava a la parada a 2/4de 8 del matí. Quan vam ser-hi tots, vam marxar. El viatge per arribar a Port Aventurava ser molt divertit, ja que tots anàvem amb ganes d'arribar i passar-nos-ho bé.Un cop allà ens vam asseure tots en un banc i vam esmorzar el que ja portàvem de casa. Totjust acabar, vam anar a comprar les entrades amb els descomptes que havíem aconseguit.Vam entrar al parc i vam pactar les hores i els llocs de trobada que aniríem fent, perquèla Iolanda i la Ingrid ho tinguessin controlat. Ens vam separar en dos grups: els nois(Alan, Cosmin i Pol) i les noies (Ariadna, Tània i Corina). Després ens vam trobar i vamanar junts tots 6.Va arribar l'hora de trobar-nos amb les monitores per anar a dinar. Tots teníem una gana!Després de dinar els nens van decidir anar per separat i nosaltres, les nenes, vam deci-dir passar la tarda amb la Iolanda i la Ingrid. Elles no volien pujar a cap atracció i comque nosaltres ja hi havíem pujat, ens vam dedicar a mirar espectacles i a passejar pelparc. També vam pujar a la barca que va de la Mediterrània a la Xina. Vam trobar unaparadeta que feien tatuatges i les dos monitores i jo ens en vam fer un!A les 9 del vespre vam sopar i vam mirar l'últim espectacle del parc. Va ser impressionant,hi havia moltíssima gent! Quan es va acabar vam entrar a la botiga de llaminadures quehi ha a la sortida, o a l'entrada, depèn com ho vulgueu mirar. Finalment ja vam anar capal pàrquing on ens esperava l'autobús.El viatge de tornada cap a Corçà va ser molt més tranquil. Tots estàvem molt cansats decaminar tot el dia. La majoria ens vàrem adormir. A la meitat del trajecte ens vam pararen una àrea de servei perquè alguns tenien ganes d'anar al servei. Vam continuar finsarribar al nostre destí.Personalment m'ho vaig passar molt bé! Ho tornaria a repetir però ja no tinc l'edat...Espero que tots els joves entre 14 i 16 anys que hagin llegit aquest text s'animin a apun-tar-se al projecte ANEM PER FEINA! És molt i molt divertit, i t'ensenya moltíssimescoses, aprens molt!

30

El

Mer

cadal

Solucions als mots encreuatsHoritzontals 1. Corçanenques. 2. Oleguer. Uniu. 3. Sicari. XII. B. 4. Taila. Pietat. 5 Urc. Dau. Tate. 6. Rallaràs.RRR. 7. E. Al. M. Odiar. 8. Rarament. Apa. 9. Alevins. O. An. 10. Imaginari. S.Verticals 1.Costurera, 2 Oliara. Ali. 3. Reciclarem. 4. Sgal. Llava. 5. Aurada. Mig. 6. Nei. Armeni. 7 Er. Pua.NSN. 8. N. XI. Sot. A. 9. Quiet. D. Or. 10. Unitaria. I. 11. Ei. Atrapa. 12. Subterrani.Solucions a nombres romans 1

II + III = V ; III + II = V

SOLUCIONS

Aquest és un espai creat per a tots aquells i aquelles que tinguin ganes de fer-nosarribar un escrit o una opinió. Tots els temes seran acceptats sempre i quan es siguirespectuós amb els demés.

Feu-nos arribar la vostra opinió al elmercadal@gmail.com o bé al Punt de Trobada.

opina i col·labora

31

El M

ercadal

lesles 1010 diferènciesdiferències

`