59

Estudis altafullencs 35, pgs . 59-74

PLANTES DALTAFULLA (5)

Maria Noguera Figueras

En el refranyer popular hi trobem moltssimes referncies a unes de les plantes que tractem en aquest article, de fet potser eren de les ms emprades en la vida quotidiana i per aix servien dexemple, de comparaci amb les coses que passaven dia a dia, de resposta sorneguera la majoria de vegades .

En referncia a la farigola hem trobat:

No deixar criar farigola en un cam per indicar que shi transita molt .Sopes de farigola i parts de rosari s el que toca fer a una persona vella .Terra de farigola, terra de poc pa .

laltra planta que t nombroses comparacions s la figuera:

aix sn figues dun altre paner canviem de concepte de discusi .Com ara plouen figues no creure el que un altre assegura .fer figa perdre les energiesfer la figa gest descarni posant el dit gros entre lindex i el mig tan-

cant el puny .Mig figa mig ram estat dindecisi, no trobar-se b .Pesar figues endormiscar-sefigues i sermons, passat Pasqua no sn bonsCada cosa al seu temps, com les figues a lagost .figues i vi, mort de cam; figues i aigua, mort en laire .Sembrar una figuera caure de cap .Estar a la figuera estar distretPer sant Miquel, les figues sn mel .

I s bonica la indicaci per trobar els fruits saborosos:

la figa per ser maduraHa de tenir tres senyals:Clivellada, secallonaI picada de pardals .

60

Farigola (Thymus vulgaris l .) Famlia de les labiadesNom local: farigolaSinnims: Tim, timonet, frgolaCastell: TomilloLocalitzaci: Es troba a les zones seques i assolellades, moltes vegades

junt amb el roman i lespgol .Descripci: Petita mata que no acostuma a passar del pam dalria .

Molt ramificada amb tiges llenyoses, petites fulles linears i flors rosades o blanques agrupades en inflorescncies al cap de munt de les tiges . El fruit forma tres capsuletes triangulars . s planta molt aromtica rica amb timol .

Aplicacions: s una de les plantes remeieres per excellncia . an-tisptica, les ferides i nafres milloren considerablement en ser rentades amb aigua de farigola suavitzant al mateix temps el mal o la cossor . antiespas-mdica, ajuda en les afeccions de laparell respiratori modificant les secre-cions i la tos convulsiva indicada en casos de faringitis, laringitis i grip . In-cideix sobre la circulaci sangunia i ajuda a cremar greix i provoca lorina, la menstruaci i el part . Una tassa dinfusi de farigola ajuda a la digesti i a calmar espasmes nerviosos, diarrees i gastritis . afegir oli essencial de fa-rigola, o b una infusi concentrada, al bany t efectes tonificants . Els usos culinaris sn de sobres coneguts: sopes de farigola (bullides o escaldades), per donar sabor i perfum als plats de carn o de peix, i tamb a les olives en posar-les en aigua amb sal .

Curiositats: s planta originria de la zona occidental de la Medite-rrnia . a les illes Balears noms es troba a Eivissa . s creena popular que la farigola collida el divendres sant no perd la fulla i per tant t ms propietats (cosa possiblement certa ja que s en lluna plena) . En el llenguatge de les flors significa constncia, fora, coratge, activitat .

flor fruit

61

Farigola borda (Coris monspeliensis l . Subsp . fontqueri Masclans) Famlia de les primulciesNom local: farigola mascleSinnims: farigola mascle, pinzell, pinell, herba flatera .Castell: Consuelda de peas, hierba pincel, hierba de las lceras, hier-

ba soldadora, tomillo morisco .Localitzaci: En llocs secs i assolellats, sovint entre roques .Descripci: s una mateta que no sol tenir ms de 20 cm dalada . T

fulles linears, dures, que recorden les dels brucs; flors rosades reunides en espigues molt denses . El calze s ornamentat per dues rengleres de dents i es mant tancat un cop marcida la corolla .

Aplicacions: s dirtica, emprada en algunes comarques contra el mal de pedra . Sha utilitzat contra la sfilis . la rel sha usat com a vomitiu .

62

Figuera (ficus carica l .) Famlia de les morciesNom local: figueraSinnims: figuer, figuera de cristi . la silvestre: figuera borda, cabra-

figueraCastell: Higuera . la silvestre: cabrahiguera, cabrahigo, higuera bra-

va, higuera de chasco .Localitzaci: Normalment s un arbre conreat que prefereix terrenys

calcaris i argilosos encara que, la figuera borda la trobem en terrenys pedre-gosos i per diseminaci de les llavors a travs dels ocells, creix espontnia-ment en escletxes de murs vells i no s estrany de veuren dalt dun campanar o dun casalot . s un arbre que no resisteix les baixes temperatures .

Descripci: arbre de dos a cinc metres dalada, amb tronc gruixut, grisenc i fusta lleugera . T les fulles caduques, grans, palmado-lobulades, rasposes, amb un ltex llets . les flors sn dins un receptacle piriforme i necessiten ser pollinitzades per insectes amb pollen procedent de figueres silvestres . El fruit s un tipus dinfrutiscncia anomenat siconi que correspon a la figa . Nhi ha moltes varietats: blanca, negra, coll de dama, bordissot, cen-drosa, gavatxona, de la goteta de mel, . . . .

63

Aplicacions: Des de molt antic shan conegut les virtuts de les figues per a reblanir la tos; els egipcis ja les utilitzaven com a laxants; bullides en llet serveixen per a les inflamacions de les genives i de la gola . El ltex aplicat a les berrugues les fa desaparixer . Tothom coneix el valor alimentari de les figues, tant les fresques com les assecades al sol o al forn, o en melmelada .

Curiositats: Hi ha creena popular que fent una determinada ceri-mnia amb una branca de figuera borda es pot curar lhrnia infantil . En el llenguatge de les flors t el significat de penria .

64

Figuera de moro (Opuntia ficus-indica .) Famlia de les cactciesNom local: figuera de moro, figuera de punxa .Sinnims: figuera de pala, figuera de pic, figuera dIndia, nopal, figue-

ra de punxa, figuerassa .Castell: Chumbera, nopal, higuera de tuna, higuera de Indias .Localitzaci: Marges assolellats .Descripci: Planta formada per pales molt carnoses, de forma oblonga

i cobertes de punxes, que no sn altra cosa que la tija aplanada . les veritables fulles surten a les pales tendres i sn substitudes per les punxes . les flors neixen a les vores de les pales i els fruits tenen una forma oval, amb una co-roneta que queda all on hi havia els spals i els ptals, tots coberts tamb de petites espines . El fruit pot ser de color vermells o ataronjat, amb un gust dol bastant insuls, amb moltes llavors que omplen tota la polpa . Es repro-dueix fcilment de qualsevol tros de pala .

Aplicacions: Els fruits sn astringents, si sn figues de color verme-lls tenyeixen lorina . les pales obertes pel mig i escalfades al foc es posen com a cataplasma sobre zones inflamades, i posant-hi una mica de sucre sn molt efectives contra lerisipela . Tant els fruits com les pales sn bones

65

per a reblanir la tos . a Malta se nobtenen molts productes derivats, des de licor fins a cremes de bellesa . a Mallorca, les pales han servit com a base important de lalimentaci dels porcs negres . a Canries i a amrica Central sutilitzaven per a la cria de la cotxinilla de la qual sen treia una preuada tintura vermella .

Curiositats: s planta originria damrica . En el llenguatge de les flors significa exercici .

66

Flor de Sant Joan (Helichrysum stoechas .) Famlia de les compostesNom local: flor de Sant JoanSinnims: Sempreviva, maanella, mananilla borda, caanella, flor de

corpus, flor de Santa llcia, ramell de Sant Pon, perptua de muntanya .Castell: Siempreviva, perpetua, manzanilla bastarda, inmortal, man-

zanilla de pastor .Localitzaci: En zones seques i esclarissades, camps erms, vores de

bosc, vores de platja .Descripci: Herba de ramosa amb tiges duns 20 o 40 cm dalada, fu-

lles linears de color gris-blanc, cabeoles en corimbe dun groc daurat, tenen un tacte de flor seca i una olor molt forta . floreix del maig al setembre .

Aplicacions: Presa en infusi t propietats expectorants i febrfugues . a les cases de camp sen penjaven rams per atraure les mosques i aix no mo-lestaven les persones ni el bestiar .

Curiositats: En el llenguatge de les flors significa et declaro la guerra .

67

Fonoll (foeniculum vulagare .) Famlia de les umbelferesNom local: fonollSinnims: fenoll, fonollera .Castell: HinojoLocalitzaci: Vores de camins i marges, terrenys erms, secs i assolellats .Descripci: Planta umbellfera dun metre i mig dalada o ms, t

el tronc dret, estriat i rams . les fulles molt dividides, filiformes i llargues formen una roseta a la base, mentre que les que hi ha al llarg de la tija moltes vegades queden redudes a una llengeta que lenvolta . les flors grogues es-tan reunides en umbelles i el fruit s allargat, duns 4 mm, amb estries, el qual t gust dans . floreix durant tot lestiu .

Aplicacions: T propietats carminatives, que ajuden a eliminar gasos de lestmac, dirtica, vermfuga, relaxant de la tos i fent gargarismes va b per la gola irritada . Instillar unes gotes dinfusi als ulls els neteja i desinfla-ma . amb les fulles bullides es poden fer cataplasmes per aplicar sobre el pit en cas de refredats forts o sobre abscessos per ajudar-los a supurar . les fulles tendres poden menjar-se en amanida . les tiges i fruits sn emprats a la cuina com a condiment, tamb per macerar les olives .

68

Curiositats: s una planta mediterrnia utilitzada ja pels antics egipcis i grecs . a lEdat Mitja els monjos benedictins la van estendre per Europa i a travs dEspanya va arribar a amrica . En el llenguatge de les flors significa fora .

69

Fonoll mar (Crithmum maritimum .) Famlia de les umbelferesNom local: fonoll marSinnims: fenoll mar, fenosa marina, julivert de mar, cresta marina,

rapa marina .Castell: Hinojo marino, perejil de mar .Localitzaci: a les roques de la vora del mar .Descripci: Mata que pot arribar al mig metre dalada, amb tiges her-

bcies per gruixudes, de color glauc, amb fines estries; les fulles neixen en-voltant la tija i sn tamb gruixudes i glauques, amb el limbe dividit en grups de tres folols . les flors formen umbelles amb 10 o 20 radis, de color blanc o verd-grogs . floreix a partir de finals dagost . Els fruits sn ovoides, amb estries, duns 5 mm de llargada .

Aplicacions: T propietats antiescorbtiques i per aix era molt uti-litzada pels antics navegants en llargues travessies . s dirtica . Macerada en vinagre s emprada en amanides i t un sabor especial .

70

Frare de roman (Orobanche latisquama Batt .) Famlia de les orobancciesNom local: flareSinnims: Bec de corb, dits de frare, estopissot de gos, pa de corb, frare .Castell: Orobanca .Localitzaci: a la zona de muntanya, per Sant antoni i els turons on

hi ha roman .Descripci: Planta herbcia parsita de 20 a 40 cm dalada . Com a

parsit t les arrels transformades per alimentar-se directament de lhoste, les fulles redudes a esquames i la tija molt curta; sovint es ramifica des de la base . les flors blanquinoses amb nervadures purpries formen espiga . floreix a lestiu . Viu sobre larrel del roman i les estepes .

Curiositats: s una planta endmica de lest de la Pennsula Ibrica i de les Illes Balears, s a dir, no es troba a la resta de la Pennsula .

71

Freixe de fulla petita (fraxinus oxycarpa, Wildenow) Famlia de les oleciesNom local: freixeSinnims: freix, fleix, freixera, arbre ver, estanca-sang .Castell: fresno, frgino .Localitzaci: s arbre de ribera, necessita humitat i per tant el trobem

a les ribes del riu Gai .Descripci: arbre de fora alada, tronc dret, escora dun verd griss,

llisa per que es clivella en fer-se vell, de fulla caduca . les fulles sn oposa-des, compostes amb folols sense pecol, ellptics, de punta allargada i marge finament dentat . les flors no tenen calze ni corolla i apareixen durant labril i maig, abans que les fulles . Els fruits en forma de smara, s a dir amb una membrana en forma dala que facilita la seva dispersi, disseminen la llavor lany segent a la fructificaci .

Aplicacions: En medicina s utilitzat com a laxant i febrfug . En tisana i en ungent susa contra lartritis i el reuma . En ebenisteria s molt apreciada la fusta pel color, resistncia i flexibilitat . a pags els mnecs bons de les eines, aixades, destrals, etc ., eren de freixe .

Curiositats: Segons tradici es creu que sota els freixes no hi ha serps ni animals verinosos ja que components de les fulles els allunyen . En el mn de la bruixeria la vara de freixe era la que servia per a foragitar les bruixes, no tenien efecte els cops si es donaven amb vares de pi, avellaner o altra llenya . En el llenguatge de les flors significa obedincia .

72

Fumaterra (fumaria officinalis l . fumaria capreolata) Famlia de les fumarcies . (Hi ha algun autor que les inclou en les pa-

pavercies)Nom local: BallarinsSinnims: fumusterra, fumdeterra, herba de fum, herba del innocents,

colomina, coll de colom, gallerets, peuets de Nostre Senyor, julivert bord .Castell: fumaria, palomilla, zapatitos, paalitos del Nio Jess, gita-

nillas, hierba del conejo . Localitzaci: a les vores dels camins, vores de sembrats .Descripci: Herba anual de dos pams dalada amb tija angulosa, a

vegades de color vermells . les fulles estan molt dividides, semblant a les del julivert, de color verd clar grisenc o blavs . les flors formen espigues; sn de color blanc rosat amb lextrem superior de color vi fosc, quasi negre . T un sabor molt amarg .

Aplicacions: s antiescorbtica, dirtica i principalment depurativa . Tamb s bona per als malalts dictercia o fel sobreeixit .

Curiositats: El nom de la planta, fum de terra, satribueix a diferents motius: Si sinstilla una gota de suc a lull provoca llgrimes com ho fa el fum als ulls; un altre origen s lefecte visual quan en un camp abunden aquestes plantes, des de la distncia sembla un tnue fumissol arran de terra . En el llenguatge de les flors significa temor .

fumria capreolata fumria officinalis l

73

BIBLIogrAFIA

alCOVER, aNTONI M . i MOll, fRaNCESC DE BORJa: Diccionari Catal-Valenci-Balear. Palma de Mallorca 1975 .

aMaDES, JOaN: Costumari catal. El curs de lany. Ed . Enciclopdia Catala-na; Barcelona 2001; 3 edici .

BONNIER, GaSTON: Flore complete portative de la France, de la Suisse et de la Belgique. librairie Gnrale de lEnseignement; Paris 1975

CallEJO CaBO, JESS: La historia oculta del mundo vegetal. Ed . aguilar; Madrid 1996 .

CallEJO CaBO, JESS: El alma de las flores. Leyendas, mitos y misterios. Ed . Corona Borealis; Madrid 2006 .

DDaa: Gran Enciclopdia Catalana. Edicions 62; Barcelona 1970fONT I QUER,P .: Plantas medicinales. El Dioscrides renovado. Ed . labor 10

edici; Barcelona 1987 . GREENaWaY, KaTE: El llenguatge de les flors. Ed Elfos Barcelona 1984MaSClaNS, f .: Guia per a conixer els arbusts i les lianes. Centre Excursionis-

ta de Catalunya; Ed . Montblanc; Barcelona 1973 .ORIOl, JOaN a .: Botnica mgica. llibres de lndex S .a .; col . Els senyals

nm . 4; Barcelona 1994 .

Fotografies

NOGUERa fIGUERaS, Maria

Informaci local

GaTEll GaValD, Salvador VIVES MIl, Joan