252232-340574-1-PB

7/25/2019 252232-340574-1-PB

1/12

299

CONCRECI DE LES COMPETNCIESBSIQUES AL CICLE INICIAL DEDUCACI

PRIMRIA. UNA PROPOSTA

Carme Domnech AguilZER Font de lAiguad

Margarita Merlos Borrull

ZER Font de lAiguad

RESUMEn aquest article saporta una proposta, una eina, un instrument per avaluar les vuit

competncies bsiques al cicle inicial de leducaci primria. Us expliquem el treball fet pelcollectiu de docents que formen el grup GROC de lEbre. La idea que guia el treball slelaboraci duns documents que posem a disposici de la comunitat educativa que puguinservir-los per organitzar latenci a la diversitat de tot lalumnat des dun plantejament cur-

ricular per competncies. Al llarg de larticle us expliquem el procs seguit en aquesta elabo-raci. En la part final presentem els indicadors dassoliment pensats per a cada competnciai el model de registre previst per fer la sistematitzaci dels resultats obtinguts.

PARAULESCLAU:avaluaci competencial, indicadors dassoliment, atenci a la diver-sitat, grup de treball.

SPECIFYING KEY SKILLS IN THE INITIAL CYCLE OF PRIMARYEDUCATION (6-8 YRS). A PROPOSAL

ABSTRACTThis article puts forward a proposal, a tool, and an instrument to assess the eight key

skills in the initial cycle of primary education (6-8 yrs). We explain the work done by thegroup of teachers who collaborate on the GROC de lEbre working group. The idea thatguides the work is the elaboration of a number of documents to make them available tothe educational community, thus helping it to organise the attention that should be paid tothe diversity of all pupils from a competence-based curricular approach. Throughout thearticle, we explain the process applied to elaborate these documents. In the final section,

Revista Catalana de Pedagogia[Societat Catalana de Pedagogia]DOI: 10.2436/20.3007.01.57 Vol. 7 (2009-2010), p. 299-310

7/25/2019 252232-340574-1-PB

2/12

CARME DOMNECH AGUIL I MARGARITA MERLOS BORRULL

300

we present some indicators of attainment designed for each competence, as well as theassessment/registration model to systematise the results obtained.

KEYWORDS: competence assessment, attainment indicators, attention to diversity,working group.

CONTEXT INICIAL DE LEXPERINCIA

El treball que descriu aquesta experincia s fruit de la reflexi dun grupde treball: GROC de lEbre. Aquest s un collectiu de docents provinents de

centres diversos que treballen en les etapes educatives: educaci infantil, educaciprimria, secundria. Tamb el componen persones que desenvolupen la seva tas-ca a centres especfics deducaci especial, serveis educatius (Centre de RecursosPedaggics-CRP i equip dassessorament psicopedaggic-EAP), assessors ELIC(equip de llengua i cohesi social), i inspecci dEducaci.1

La iniciativa de constituci del grup de treball pren com a model un altregrup experimentat en la investigaci collaborativa, el grup GROC (Grup de Re-cerca en Organitzaci de Centres).

A les Terres de lEbre sorgeix la proposta dorganitzar un grup de recercaindependent per semblant en funcionament al GROC. Unes poques persones

el dinamitzen i saconsegueix inclourel dins les activitats intrazonals del Pla deformaci del Departament dEducaci, que el consideren una modalitat del grupde treball. El mes de setembre de lany 2007 comena la tasca. El tema de treballque daleshores en mou el nostre inters s relatiu a lmbit de la investigaciper a la millora de la gesti i latenci a la diversitat als centres educatius.

Aquest s el tercer curs escolar de vida del grup. El treball sha anat definint,perfilant i continuem construint respostes de preguntes que sens van plantejantdiriament en la nostra realitat ms immediata. Alguns dels membres que el com-ponen es mantenen des dun principi, daltres han anat passant, venint o marxantsegons les necessitats i possibilitats i recentment noves persones shan incorporat

donant continutat al treball engegat.La metodologia que seguim al llarg de les sessions parteix de la prpia prc-tica o experincia que avana cap a la reflexi compartida, la recerca i el contrast

1. Han collaborat en la proposta que descriu aquest article els segents membres de GROCde lEbre: Roberto Altaba, Lourdes Ambrs, Carme Domnech, Gisella Farns, Joana Ferr, Desi-re Fible, Jessica Fumad, Maria Gallego, Esther Noem Genaro, David Ginovart, Eva Mara Gis-bert, Abel Gonzalvo, Pili Ibez, Tere Izquierdo, Merc Lleix, Francesca Mari, Sarai Martos, Ber-nardeta Mas, Ricard Marrugat, Marga Merlos, Montserrat Mestre, Pere Montanyana, Pilar Moreso,Laura Navarro, ngels Nolla, Clia Pallars, Teresa Prades, Snia Puey, Conxita Pujol, Mart Roca,Montserrat Segarra, Carme Uni, Joaqun Vallesp i Rosa Irene Zarzoso.

7/25/2019 252232-340574-1-PB

3/12

CONCRECI DE LES COMPETNCIES BSIQUES AL CICLE INICIAL DEDUCACI PRIMRIA

301

per construir collaborativament propostes conjuntes en el si del collectiu. Ensmou la necessitat de superar la mirada professional individual per assolir unaamplitud ms gran de camp visual compartit.

Ens sembla important concebre latenci a la diversitat en el si de cadascunade les nostres escoles com una prctica educativa complexa que, per poder portarendavant, cal que comporti:

Un treball de pensament i planificaci conjunt de lequip docent que tin-gui la participaci de suports i assessoraments externs de manera ms o menyspuntual.

Preveure a lavanada quines necessitats podem tenir al centre, quina hau-r de ser la direccionalitat de la feina engegada, qu comportar seguir-la, i quinessn les noves fites que cal preveure i prioritzar.

Revisar lavaluaci que despleguem. En qu consisteix? Qu valora? Comho transmet a les famlies, a les persones interessades, al collectiu docent...?

La necessitat doptimitzar el temps dedicat a reunions, coordinacions iatencions individualitzades.

La prpia millora amb la nostra formaci personal i dels docents del centre.

El treball del GdE (GROC de lEbre) vol inserir-se en les necessitats de lacomunitat docent, creant models a llarg termini i no a la inversa. Pensem quequan latenci a la diversitat noms es correspon amb un model de resposta a lesnecessitats que van sorgint, com un model de resposta durgncia, no t futur.

PUNT DE PARTIDA: LATENCI A LA DIVERSITAT I LA MILLORADE LES COMPETNCIES BSIQUES

La nova llei educativa, la Llei orgnica deducaci (LOE), ens possibilitaamb el seu desplegament curricular el treball de les competncies bsiques (CB).El fa real, tangible, prxim. Aquell desig que tantes voltes molts professionals des

de diferents mbits educatius shavien plantejat comena a prendre cos: el treballde les CB, de les capacitats s la base dels nous currculums. El seu assolimentmxim s el que haurem de procurar per a tots els nostres alumnes. Amb aquestplantejament es fa absolutament necessari concebre latenci a la diversitat de TOTlalumnat dels nostres centres.

En les primeres sessions de treball del GdE, vam engegar un treball dequipper avanar en lorganitzaci racional i de criteri dels recursos que des dels cen-tres dediquem a aquesta pretesa millora de latenci a la diversitat. Era una tascade reflexi per posar en com les experincies que aportem des dels nostres espais

7/25/2019 252232-340574-1-PB

4/12


302

de treball. Ens preguntvem com ho fiem per gestionar lorganitzaci daquestsrecursos. Amb quins criteris es distribuen a les nostres escoles i instituts.

Les converses van posar de manifest que:

Acostumem a esperar el final o el comenament del nou curs escolar perprendre decisions importants en aquest aspecte.

Moltes vegades aquestes decisions es prenien atenent prctiques consoli-dades al centre, loportunitat de les quals ni tan sols ens havem qestionat.

Tot sovint ens organitzvem responent a les demandes de professionalsque sefectuaven des del propi inters o segons la popularitat entre els docents

del grup que els havia tocat. Sovint els condicionants de temps, les necessitats individuals, la urgncia,els canvis sobrevinguts... ens passaven altra volta al davant, i ens condicionavena improvisar decisions organitzatives que evidentment tenen un cost econmic ipersonal que cal que sigui considerat.

Els integrants del grup ens preguntvem si, amb un model com aquest, res-ponem a la proposta de la LOE en la qual es vol assolir latenci a les necessitatsprpies i diferents de cadascun dels nostres alumnes o invertem molt temps, es-foros i recursos pensant noms en la resposta de les necessitats del collectiu que

presenta o que considerem que t necessitats educatives especials (NEE).El fet de fer un plantejament previ permetia preveure i evitar la indesitja-ble improvisaci i labsurd en ls dels recursos. Tamb garantia la consolidacidun projecte coherent amb la construcci del centre que volem, i que, de maneraautnoma, hom en el si del seu mbit de treball pogus contribuir a desenvolu-par. Evitarem aix el desgast personal del professional (docent, directiu, asses-sor, orientador...) que no fa res ms que atendre urgncies que podria recuperar,projectar i compartir una perspectiva holstica del centre. Calia posar en ordreuna distribuci una mica assenyada per repartir i optimitzar els recursos de qudisposem: mestres deducaci especial, mestres de suport, vetlladors, auxiliars deconversa, hores de docncia daltres mestres del centre...

s evident que hi ha uns encrrecs normatius que cal atendre a lhora de ferqualsevol actuaci, com ho s la prioritat de latenci als alumnes amb NEE de-rivades de dictamen per acreditaci o certificaci de disminuci a lhora dorga-nitzar latenci a la diversitat del centre. Per un cop gestionada aquesta resposta,que tampoc no sol ser tan gran perqu no s aquesta tipologia dalumnat el msnombrs entre el collectiu de nens i nenes del centre, com ho fem?

Atenent el nombre del grup? Responent als resultats acadmics?

7/25/2019 252232-340574-1-PB

5/12


303

Prioritzant els problemes de conducta? En moments de canvis detapa o cicle? Segons necessitats puntuals?, etc.

A travs del bon debat entre els membres del GdE, va sorgir la idea que caliaplantejar-nos un treball de les competncies i capacitats de tot lalumnat. Per,per on havem de comenar? Com podem passar a lacci? Calia concretar lafeina ms enll de les intencions.

I ms enll de tot aix ens plantejvem tamb: t sentit aquesta feina que vo-lem emprendre? Ser til? Si larribem a fer servir en els centres educatius, quins

canvis suposar? Quin cost tindr? Rebrem el suport de la comunitat docent peraplicar-la, se la faran seva? La comunitat educativa ho entendr? Els equips decicle i els tutors seran capaos de portar-la a terme?

DESCRIPCI DE LA PROPOSTA I PRESENTACI

Va ser a principi del curs 2008-2009 que vam comenar a fer la tasca que totseguit us mostrarem. El temps que havem dedicat al debat, la reflexi i la posadaen com dexperincies ens va servir per decidir i argumentar que podia ser unabona tasca lelaboraci duns registres que ens permetessin la validaci de:

Cadascuna de les competncies. Tot lalumnat de laula. En acabar cada cicle educatiu.

Cal assenyalar que les propostes davaluaci i millora de lassoliment de lesCB que farem des del grup atenen la concepci cclica de les diferents etapeseducatives. El marge del temps que ofereix el cicle per a la concreci dindicadorsdassoliment de les competncies s bastant ms ampli i adequat per avaluar-lesque no espais ms curts de temps com podrien ser els dun curs escolar.

Per lelaboraci daquest registre suposava la redacci duna llista de con-

tinguts? No, evidentment que no. Aquesta elaboraci pretenia fer una descripcidetallada de cada competncia mitjanant un nombre determinat dels seus indica-dors dassoliment. Un nombre prudencial que permets agilitat a lhora demprarel registre com a eina avaluadora i que, a la vegada, fos prou extens per descriurenla globalitat, sense descuidar-ne cap aspecte important.

Veureu que cada indicador preveu tres nivells dassoliment: ptim, suscepti-ble de millora, clarament deficient. Haurem pogut preveuren ms, per ens vasemblar que el registre, si shavia de concebre com una eina davaluaci gil, esfaria molt extens.

7/25/2019 252232-340574-1-PB

6/12


304

Per cada indicador dassoliment de cada competncia hem posat tamb unexemple duna situaci educativa que shi pogus relacionar, intentant facilitaraix la tasca dels mestres que lhan de passar. Aquests exemples no els podreutrobar en larticle perqu feien excessivament llarga la taula de registre. Cas queus interessin, us els podem facilitar sense problema.

El fet de dur a terme lavaluaci a final de cicle de cada alumne en relaciamb els diferents indicadors ens proporcionaria informaci sobre el progrs queestava fent en lassoliment de la competncia. Ens permetria obtenir informacidetallada sobre:

Qu saben fer. Qu no saben fer encara. Qu poden aprendre amb una mica dajut.El registre que us presentem noms s un exemple construt amb les aporta-

cions dels membres del GdE. Pot ser vlid o no, per, en tot cas, cada centre, cadaequip docent, des de les seves caracterstiques lhaur dadaptar o elaborar fins alpunt que li serveixi per respondre a les seves necessitats.

TAULA1

Aprenentatges bsics desitjables en acabar el cicle inicial de primria

Competncia Indicador de desenvolupament de la competncia

Competncialingstica

1. T intencionalitat en la conversa.

2. Mant un to de veu adequat en parlar.

3. Adequa els registres orals segons les situacions daula, socials i fa-miliars.

4. Disposa dun vocabulari bsic en qu desapareixen les paraulescomod i les infantilitzacions.

5. Evoca fets viscuts recentment i en sap donar ra.6. Construeix oralment la tira fnica prvia a la frase.

6.1. Ordena all que vol dir.6.2. Mou els elements clau per compondre all que vol dir en es-

tructurar la tira fnica.6.3. Insereix les frases correctament en lordre de la conversa.6.4. Descodifica lectures senzilles i les entn.6.5. Escriu correctament frases i textos molt breus.

7/25/2019 252232-340574-1-PB

7/12


305

TAULA1 (Continuaci)Aprenentatges bsics desitjables en acabar el cicle inicial de primria


Competnciasociali ciutadana

1. Respecta laltre, la manera diferent de vestir, dactuar, de comuni-car-se, els costums...

2. Entn que hi ha diversitat de cultures i llenges i hi mostra respecte.

3. Percep lexistncia destereotips (racistes, classistes o sexistes).

4. Adapta el propi comportament a les situacions quotidianes.

5. s capa de posar-se per un moment en el lloc de laltre atenentuna situaci concreta.

8. Practica el dileg i la negociaci per resoldre conflictes.

9. Sap que, en funci de lorigen, hi ha diferents graus dassolimentdels drets humans.

Competnciaen autonomia

i iniciativapersonal

1. T interioritzades les diferents parts del cos.

2. Mant un bon equilibri esttic i dinmic.3. Reconeix, interpreta i sap moures en els espais propers ms ha-

bituals.

4. T una bona coordinaci dinmica general.

5. T una bona coordinaci oculomanual

6. Ordena i gestiona el material personal.

7. Interacciona amb lentorn de manera correcta.

8. s autnom en algunes de les tasques del seu dia a dia.9. Escolta, entn i executa encrrecs i ordres.

7/25/2019 252232-340574-1-PB

8/12


306



Competnciadaprendrea aprendre

1. Relaciona converses, lectures i descobriments amb fets que coneixo que sn propers a la seva vida quotidiana.

2. Recorda consells, normes, maneres de fer que ha aprs en algunmoment i les utilitza per resoldre alguna dificultat.

3. T iniciativa, est motivat per aprendre.

4. Posa atenci en all que fa.

5. Aplica una seqncia lgica a lhora dorganitzar una acci quecal fer.

6. Aprn manipulativament, per observaci, sinicia en labstracci iconstrueix aprenentatges.

7. Sinicia en el treball collaboratiu i comparteix significats amb elsaltres.

Competncia

matemtica

1. Entn el valor posicional de les unitats, desenes en nmeros i cen-

tenes fins al miler i les relaciona amb quantitats estimades.2. Realitza operacions de suma i resta en tots els nivells dincgnita:

al principi, al mig i en els resultats.

3. Verbalitza amb llenguatge matemtic els processos de resoluciduna situaci problemtica.

4. Aplica els coneixements matemtics en situacions reals quan li conv.

5. Entn que mapes, grfics, formes geomtriques i llenguatge ma-temtic en general sn representacions del mn i sinicia en ls.

6. Estima el grau de certesa/absurd dun resultat obtingut o de les-tratgia emprada per resoldre la situaci problemtica.

7. Reconeix els i els com a proporcions ms petites que la unitatnumrica, el litre, el metre, el quilo...

8. Reconeix el temps per incorporar-lo a les activitats de la prpiavida: dia/hora, setmana, agenda, temps treball/oci, relacions/canvi.

9. Troba regularitats (ascendents i descendents), generalitzacions, re-peticions de patrons i sries i mosaics.

7/25/2019 252232-340574-1-PB

9/12


307



Competnciaartstica icultural

1. Discrimina les qualitats del so: durada (llarg-curt), intensitat (fort-fluix), alada (agut-greu) i timbre (instruments o veus conegudes).

2. Percep la diferncia entre el so i el silenci.

3. Discrimina materials, colors, formes, volums, lnies i grandries en

les imatges i obres artstiques.Competnciaen tractamentde lainformacii comunicaci

1. Engega i apaga lordinador de forma autnoma.

2. Coneix la terminologia i funcions bsiques dels elements de tre-ball TIC (ordinador, teclat, pantalla, ratol, etc.).

3. Coneix, obre i tanca programes bsics utilitzant les funcions bsi-ques de les seves icones principals: programes dedici de textos,programes de dibuix i de navegaci.

4. Sinicia en ls del correu electrnic per transmetre i rebre infor-

maci de forma efectiva.

Competnciaen interacciamb el mnfsic

1. Coneix les funcions prpies i la dels altres com a individus perta-nyents a una comunitat.

2. Comena a interactuar de manera autnoma i respectuosa amblentorn.

3. Controla el propi estat emocional i ladequa als requeriments delcontext.

4. Distingeix entre realitat i ficci.5. Relaciona una informaci nova adequant-la als diferents coneixe-

ments i mbits de la seva vida.

6. Planteja possibles estratgies o hiptesis de resoluci per solucio-nar problemes abans descollir-ne una amb adequaci.

7. Mostra inters en els hbits bsics de salut, alimentaci i relaciamb el mn.

7/25/2019 252232-340574-1-PB

10/12


308

A la vegada, lesfor fet en aquest cas pel grup de treball, o en el supsit queel desenvolupament del registre per cicles lentomi un centre concret, permetriala seqenciaci del treball de cada competncia al llarg de tota letapa educativa,que lencaminaria, concretaria des de la globalitat de totes les rees curriculars, iens faria replantejar tamb com fem les avaluacions (all que avaluem correspon aun treball competencial?). Si volem aconseguir aix, cal que modifiquem, recon-dum alguna cosa del que fem? Permetria tamb reflexionar sobre quines sn lescompetncies que ms treballem i quines sn les que concebem com a secundrieso actitudinals.

El seguiment mitjanant registres de levoluci dels nostres alumnes en aca-bar el cicle ens facilita entendre qu cal modificar o millorar per garantir lasso-liment de les CB (taula 2). Ens fa possible la consolidaci duna lnia de centre.

De manera ms general, podem dir que respon tamb a lobjectiu inicial queens proposvem al grup de treball:

Fer plantejaments organitzatius per distribuir els recursos atenent el tre-ball de les CB des de totes les rees curriculars.

Fer-ho a lavanada, seguint criteris organitzatius i seqencials als dife-rents cicles i des de totes les rees curriculars.

Tenir en compte TOTlalumnat.

En definitiva, ens permet repensar la prpia prctica per millorar-la subs-tancialment, apostant per una mirada global dels processos densenyament-apre-nentatge i trencant la compartimentaci estricta del treball des de cadascuna deles rees. Ens facilita la seqenciaci de lavaluaci en lassoliment del progrs delaprenentatge amb la mirada posada en les CB. Tamb ens fa adonar quins sn elsmotius dxit en laprenentatge, quins sn els que potenciem socialment i quinsels que treballem i avaluem realment.

Tot aix suposa deixar de treballar sols per fer-ho en equip, obrint la possi-bilitat de compartir all que valorem del fet educatiu en el nostre espai ms ntim.La millora de lassoliment de les CB no s mai una aposta individual dun mestre,

cal comptar amb la participaci i implicaci dels altres, principi bsic de la refle-xi per fer possible la recerca collaborativa.

7/25/2019 252232-340574-1-PB

11/12


309

TAULA

2

Competncia

Noma

lumne/a

Indica

dor

compet

ncia

1

Indica

dor

competncia

2

Indica

dor

competncia

3

Indica

dor

competncia

4

Indica

dor

competncia

5

Indica

dor

competncia

6

Indica

dor

competncia

7

Indica

dor

competncia

8

7/25/2019 252232-340574-1-PB

12/12


310

ON SOM ARA? QU FALTA FER?

En aquest article noms us hem presentat la proposta dexemple davaluacide les competncies per al cicle inicial deducaci primria. En aquests momentsel grup est treballant en lelaboraci del registre per al cicle mitj (CM) i esperemben aviat posar-nos amb el de cicle superior (CS). Ens falta fer la continuaci dela taula davaluaci per a leducaci secundria obligatria (ESO) i lavaluaci deles capacitats a leducaci infantil. Tot i que aquesta etapa no es considera obliga-tria, creiem que s important comenar a sistematitzar el treball de les capacitatsamb els ms petits des de ben aviat.

252232-340574-1-PB

Documents

Transcript of 252232-340574-1-PB