Edició de LleidaDIMECRES · 28 de març del 2018. Any XLIII. Núm. 14590 - AVUI / Any XL. Núm. 13460 - EL PUNT

1,20€

1344

95-1

1607

88w

1215

03-1

1363

83w

NACIONAL P16,17

Ocupació defins al 95%a Ponent perSetmanaSantaEs podrien vendremés de 10.000 forfets

EUROPA-MÓN P22

Es manté l’acusació d’afavorirla immigració irregular peròno la d’organització criminal El vaixell arribant a Pozzallo ■ REUTERS

Confiscat perItàlia el vaixelld’Open Arms

FET · El Comitè de DretsHumans accepta estudiarsi Espanya ha vulnerat els seus drets polítics

L’ONU també intervéen el cas Puigdemont

INTERLOCUTÒRIA · Lajutgessa alemanya no prenpartit per l’extradició i deixaoberta tota possibilitat

PLE · Torrent congelacap nova roda decontactes en espera queJxCat designi candidat

P6-14

Emissió del ple del Parlament a partirde les 10 del matí

Mobilitzacióa favor dels presospolítics

15-AL’ESPORTIU

S’imposa elcriteri del COI

Espanyahauràd’acceptarKosova

Jocs Mediterranis

Talls de protesta a les carreteresEls Mossos van carregar per desallotjar de manifestants l’A-2 a Soses ■ ACN

Els CDR bloquegen l’A-2 a Alcarràs i altres vies al nord i al sud

EL PUNT AVUIDIMECRES, 28 DE MARÇ DEL 20182 |

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

o passin de llarg.Malgrat el títol

d’aquesta columna, elcontingut no té pas resa veure amb el procésde la independència

de Catalunya, no. No va de política. O sí.Però de política social. I és a partir d’untitular demolidor. D’una notícia que diuque l’any passat, el 2017, un totalde 38.000 persones dependents vanmorir sense haver rebut les presta-cions que els corresponien, 104 perso-nes van morir cada dia. És molt gros. Ino només això. L’Observatori Estatalper a la Dependència denuncia que hiha més d’un milió de ciutadans recone-guts com a dependents i que d’aquestsn’hi ha 120.000 que encara s’han de va-lorar! És a dir que aquesta xifra esgarri-fosa pot ser encara més elevada aquest2018. Ja em perdonaran, però com potser que ens passi això? En quin món vi-vim? Les administracions no vetllen perles persones més necessitades, nocompleixen ni tan sols amb allò ques’han compromès a fer, que no és altracosa que atendre els que més ho ne-

cessiten. No és demagògia. Senzilla-ment és denunciar un fet que hauria decaure com una llosa sobre les sevesconsciències i fer-los caure la cara devergonya. Com deia l’antropòleg EudaldCarbonell, a aquesta societat, tal comestà muntada i concebuda, el millor queli pot passar és que es col·lapsi, ques’ensorri i que les pròximes generacionss’encarreguin de refer-la de cap i de nouhavent après dels errors que s’han co-mès. Perquè és molt fort tot el que es-tem vivint. Canvi climàtic, extincionsmassives, desigualtats creixents. Commés desigualtat, més conflicte. I si hi hamés conflicte social, juntament ambl’auge de la tecnologia, més capacitatde destrucció. Aquest és per desgràciael camí que hem agafat com a espècie,nosaltres els humans, cada dia ambcomportaments més animals. Qui se’nrecorda ara de la societat del benestar,que havia de durar per sempre? Unasocietat que s’ha convertit en la del ma-lestar i en la qual malgrat tot s’ha de te-nir present que hi ha un gran nombre depersones que hi confien i que són de-pendents d’aquest sistema en fallida.

N

Keep calmMartí Gironell

Dependents

Les administracions novetllen per les persones mésnecessitades, no compleixenni tan sols amb allò que s’hancompromès a fer

La vinyetaFer

l professor Llorenç Soldevila emcita en un bar de la plaça Novad’Argentona. Fa sol, però ens re-

fugiem dins perquè no tenim edat pera segons quines exposicions a la in-tempèrie. Em fa a mans l’últim volumde la seva magna Geografia literària,dedicat a les Illes Balears i Pitiüses.L’havia vist a la llibreria Quart Crei-xent de Palma, la setmana passada.No sabia que un text meu hi figurés.Està tret d’El net del pirata i fa refe-rència as Castell de Menorca, on vaigfer el soldat. Ja havia fet sortir un arti-cle meu sobre Mataró al volum corres-ponent al Maresme. Mentre estic dis-tret fullejant el llibre, paga els cafèsque ens hem pres. La seva generositatno té límits i la meva falta de reflexoscordials, tampoc. En dos dies he estatcarn de dues antologies. Ahir vaig re-bre Terra de lletres, on Jordi Llavinarescata un altre text meu sobre Mata-ró. En aquest llibre tinc per compa-nyia Pla, Gaziel, Pedrolo, Monzó... Enel de Llorenç Soldevila, tots els escrip-tors que, en català, han projectat in-terès sobre l’arxipèlag, illencs o no.

En Soldevila és un colós, un tità.

E

Com diu Josefina Salord en el pròlegdel volum que ens ocupa, “talla l’alè”.En la Geografia literària no es limita aaplegar textos cèlebres o més o menysconeguts sobre ciutats, paisatges i in-drets. Ell va a aquestes ciutats i pai-satges i rescata dels arxius, les cases odels autors escrits que hi fan referèn-cia. “M’ha sorprès la potència literàriad’Inca.” Per si no fos prou, fa fotos delsllocs descrits, de la casa on va néixertal autor, de la tomba on està enterrattal altre. M’ho explica, i em ve un prin-cipi de mareig. Vostès saben què és lo-calitzar cases, monuments i tombesen un lloc que desconeixes? La caser-

na on vaig fer el servei, hi és. I per sitampoc fos prou, inclou en els llibresque va elaborant la història de les po-blacions, les coordenades i la manerade programar el GPS per arribar-hi.L’editorial Pòrtic publica l’obra, peròell ha anat a buscar, també, els patro-cinadors que la fan possible. Disposade col·laboradors, és clar. Em diu quees posa a escriure a les nou del matí ise li fan les dotze de la nit. Això, a ca-sa. Abans hi ha hagut les expedicions.Ara les fa pel País Valencià. Poble a po-ble, escriptor a escriptor. Un cop com-pletats i publicats els volums dedicatsa Barcelona (tres), a les comarques deLleida, l’Alt Pirineu i l’Aran, a les deTarragona i les Terres de l’Ebre, a lesde Girona i ara a les Illes, li falten An-dorra, la Franja, la Catalunya del Nordi l’Alguer. Compta enllestir el 2020. Inosaltres, que ho vegem, sempre queno ens toqui un cop d’aire dolent. Lesproduccions de Llorenç Soldevila sónestructures d’estat i de Països Cata-lans, més que moltes accions políti-ques, reeixides o no. Em diu: “No hoconec tot, però diria que no hi ha capaltra cultura amb una obra semblant.”

“LlorençSoldevila publica elvolum de les Balearsi Pitiüses

Vuits i nous

Geografia literàriaManuel Cuyàs

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIMECRES, 28 DE MARÇ DEL 2018

ramàtic compàs d’espera. Aixípodem definir la situació enquè es troba el president Puig-

demont retingut a Alemanya. Els savisde torn s’han avesat ràpidament a es-pecular sobre suposades errades de se-guretat i càlculs imprudents del presi-dent i el seu equip des que va posar unpeu a Finlàndia. I els abonats a les ju-gades mestres enarboren teories queapunten a una operació premeditadaque permetrà a Alemanya mitjançaren el conflicte entre Catalunya i l’Es-tat espanyol. Jo tinc clar que Puigde-mont no ha fet altra cosa que guiar-seper la voluntat d’internacionalitzar elconflicte tot i els riscos inherents. Enaquest cas a Finlàndia, però com ho vafer en el seu dia a Dinamarca o Suïssa.Podria haver-se quedat tancat a Bèlgi-ca però l’exili hauria perdut bona partdel sentit. Perquè tant ell com la restad’exiliats i exiliades tenen clar quemés enllà de resguardar-se de la re-

D “Hi ha hagutmés solidaritat ambPuigdemont en dosdies a Alemanyaque en sis mesos al’Estat espanyol

pressió, a l’exili són l’altaveu més po-tent contra la vulneració dels drets fo-namentals de l’Estat espanyol. Ara,però, toca mantenir l’esperança que niPuigdemont ni la resta seran entre-gats a un estat que practica la justíciaficció venjativa. Una espera durant laqual no falten mostres de suport a Ale-

manya mateix malgrat que això nopressuposi la decisió definitiva. Tot unvicepresident del Bundestag i tambévicepresident del liberal Partit Demo-cràtic Lliure, Wolfgang Kubicki, hadescartat que Puigdemont pugui serextradit. O el portaveu de política eu-ropea del partit d’esquerres Die Linke,Andrej Hunko, que assegura que “ésuna vergonya que Puigdemont hagi es-tat detingut precisament a Alema-nya”. Per no parlar de la declaració deJakob Augstein, copropietari de la in-fluent publicació Der Spiegel: “Alema-nya no pot lliurar aquest home. El go-vern central espanyol vol resoldre unproblema polític amb la policia i la jus-tícia.” Solidaritat contra una injustí-cia que ha donat més fruits a Alema-nya en dos dies que el de la majoria depersonalitats mediàtiques i políticsd’esquerres de l’Estat espanyol en sismesos des de l’1-O. Els de la ‘ceja’ hantancat els ulls. Per fer-s’ho mirar.

No estàs sol, a AlemanyaFerran Espada / fespada@elpuntavui.cat

A la tres

Les cares de la notícia

Maceo Parker, Rubén Blades, James Rhodes, Es-topa i The Blues Brothers són alguns dels artistesque actuaran en l’edició d’enguany del degà delsfestivals d’estiu, que ha programat fins a una cin-quantena d’espectacles. Es tracta de l’edició méspolièdrica, amb actuacions per a tots els gustos.

SECRETARI GENERAL DE CC OO

Festival polièdric

Entitats, sindicats i organitzacions de la societatcivil han creat l’Espai Democràcia i Convivència,una plataforma que vol defensar les institucionscatalanes i els drets i llibertats dels ciutadans. En-tre els impulsors hi ha CCOO, UGT, l’ANC, Òmni-um, l’UFEC, la CONFAVC... Es tracta de sumar.

-+=

-+=

Temps passatsM. Dolores de Cospedal

Democràcia i ConvivènciaJavier Pacheco

-+=

Albert Mallol

Per segon any consecutiu a tots els edificis del’Exèrcit onejarà la bandera espanyola a mig palentre el Dijous Sant i el Diumenge de Pasqua se-guint les instruccions de la ministra de Defensa.Una mesura del tot anacrònica en un estat acon-fessional que recorda temps passats.

MINISTRA ESPANYOLA DE DEFENSA

DIRECTOR ARTÍSTIC DEL FESTIVAL DE PORTAFERRADA

Els darrers empresonamentsde membres del govern cata-

là per part del jutge del Suprem Pa-blo Llarena i la detenció del presi-dent Puigdemont a Alemanya handesfermat una comprensible ona-da d’indignació en àmplies capesde la ciutadania i les conseqüentsprotestes. Manifestacions i talls decarreteres han estat les principalsmostres de rebuig a la repressiócontra els líders polítics catalans,que han servit com a via de canalit-zació de la ràbia per la vulneracióde drets fonamentals que perpetral’Estat espanyol. Una mobilitzaciólegítima que cal mantenir sempreen la dinàmica pacífica i cívica queidentifica el moviment republicàcatalà. Ara bé, també cal una refle-xió sobre la necessitat d’evitar ac-cions improvisades, disperses iamb un consum d’energia cívica isocial que el país ha de poder con-centrar de la manera més efectiva.

La recuperació d’una direcciópolítica que lideri la resposta a la re-pressió de l’Estat i impulsi la imple-mentació de la República és, doncs,una urgència. Per això, resulta im-prescindible que els partits republi-cans arribin immediatament a unsacords que permetin reconduir lasituació amb una estratègia com-partida i que aglutini forces ambobjectius concrets i eficients. Éscert que la situació de les forces re-publicanes és dramàticament pre-cària, amb els seus principals diri-gents a la presó o a l’exili. La qualcosa limita molt la seva operativi-tat. Circumstàncies que haurien degenerar la comprensió de la ciuta-dania. Però és hora de regenerar li-deratges i travar acords que per-metin fer front a la situació amb fer-mesa des d’un lideratge compartitentre els partits i les principals or-ganitzacions de la societat civil ique maximitzi els recursos a l’abastdel moviment republicà.

Cal direcciópolítica enla resposta

EDITORIAL

De reüllAnna Serrano

L’autoboicot

a foto de dissabte amb els diputats del PSCasseguts amb cara de circumstàncies, junt amb els

de Ciutadans, mentre els de les forces independentistesi Catalunya en Comú Podem aplaudien, drets, cap a latribuna de convidats on hi havia familiars dels presospolítics i dels exiliats, acompanyarà per sempre elssocialistes. Més perquè va ser poc després que MiquelIceta parlés d’empatia en la seva intervenció en lasegona sessió del ple d’investidura. En una de les paretsdels cinemes Texas de Barcelona hi ha aquesta frase de

Woody Allen: “Les coses no esdiuen, es fan, perquè al fer-se parlensoles.” El discurs més o menysamable i de reconciliació del primersecretari es va quedar, amb ell i elseu grup, tan caducat com immòbil,als seus escons. Va durar gairebétan poc com el que, darrerament,ho fan les seves propostes. Com

quan, en plena campanya, va suggerir que s’hauria decomençar a pensar en els indults dels dirigentsindependentistes i va ser ràpidament esmenat pelPSOE. O com quan ara ha abordat la possibilitat deconformar un govern de concentració de tots els partitsper afrontar “la situació excepcional” que viu Catalunya.La plantofada en forma de no dels de Pedro Sánchezencara ressona. No hi ha res a parlar amb JxCat, ERC i laCUP, és la màxima de Ferraz. Una estratègia queboicoteja des de dins el plantejament d’Iceta d’intentarsuperar la lògica dels blocs. L’autoboicot dels socialistes.

L

No hi ha res aparlar ambJxCat, ERC i laCUP, és lamàxima deFerraz

http://epa.cat/c/kthiin

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Pepa Masó, Joan Rueda, Mi-quel Riera, Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Montse Oliva (delegada a Madrid), Jordi Molins (Disseny), Andreu Puig(Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIMECRES, 28 DE MARÇ DEL 20184 | Punt de Vista |

1any

El govern posa en qüestió elpaquet d’inversions queanunciarà avui Mariano Rajoypel llarg historiald’incompliments.

10anys

20anys

La guerra de l’aigua s’esténa Lleida i l’Ebre. El consellerBaltasar admet haver estudiatdos transvasaments més, aOliana i al canal d’Urgell.

Nou de cada deu espanyolspensen que les lleis no sóniguals per a tothom i s’apliquenen funció de la persona quearriba als tribunals.

Sense crèdit Guerra de l’aigua Justícia suspesaTal diacomavui fa...

oltes raons te-níem divendres

passat per tenir el cortrencat. El magistratque ja tots sabem ha-via ordenat presó in-

condicional per a Jordi Turull, JosepRull, Raül Romeva, Dolors Bassa i Car-me Forcadell; i Marta Rovira optava permarxar a l’estranger. Una altra puntadadescosida –i ja en són moltes– en lacostura de la democràcia. Anàvemtous i la notícia de la mort de l’escrip-tor i professor Jordi Tiñena, aquell ma-teix dia, ens va acabar d’ensorrar. Elcàncer s’emportava una de les veus li-teràries destacades, i la ciutat de Tar-ragona, on vivia, es quedava encongi-da. Càncer, sí. A un professional de leslletres com Tiñena no li agradava queels mitjans de comunicació arrosse-guem el tractament eufemístic delcàncer amb l’ús de l’expressió “llargamalaltia”, segons va apuntar en un delscapítols del llibre Creu-me, és possible.Afrontar el càncer amb optimisme, sig-nat pel periodista Ricard Lahoz. El càn-cer s’ha endut un Tiñena que en els

darrers anys deia que havia après aviure amb la incertesa. Fa tres anysvaig participar amb ell i amb l’escripto-ra Margarida Aritzeta en un debat or-ganitzat per la revista Fet a Tarragonasobre el premi de narrativa Pin i Soler(que ell mateix va guanyar el 1998 ambDies a la ciutat). Allà vam recordar laconvocatòria de l’any 2003, quan el ju-rat va decidir concedir el guardó a l’es-criptor Jaume Cabré per la novel·la Lesveus del Pamano però que, arran d’unainvestigació d’aquest diari i de qui sig-na aquest article, finalment va haverde retirar. Vam adonar-nos que s’in-complien les bases del premi, perquèaquella obra ja tenia els drets d’ediciócompromesos amb Proa. Jordi Tiñena,que precisament era membre d’aquelljurat, deia anys més tard, en aquell de-bat, que no li haurien d’haver retirat elpremi. Que lliurar-lo a Cabré hauria es-tat determinant per donar embranzidaal Pin i Soler. Tiñena no parlava de le-galitats (si li haguessin donat el premies vulnerava la llei); parlava de dignitat.D’allò que no podem deixar perdre. ■

M

Full de rutaCarina Filella

Jordi Tiñena

El càncer s’emportavadivendres passat una de lesveus literàries destacades, ila ciutat de Tarragona, onvivia, quedava del totencongida

“El drama ésque avui Espanyaés un país en quèels drets personals icol·lectius grinyolen

iumenge feia un dia gris, plujós,més humit que fred, més tardo-renc que primaveral. Al migdia, re-

bíem la terrible notícia de la detenció delpresident Puigdemont, lamentable colofóper a una setmana negra no pas per a l’in-dependentisme català, que també, sinósobretot per a la democràcia espanyola, ieuropea (i vull creure que, encara més, pera l’agressiu nacionalisme espanyol). A pri-mera hora de la tarda, un conegut poeta itraductor del país m’enviava l’estrofa ini-cial del poema CXI d’Ausiàs March: “Aixícom cell qui·s parteix de sa terra / ab cortot ferm que jamés hi retorn, / deixantamics e fills plorant entorn, / e cascú d’ellsa ses faldes s’aferra, / dient, plorant, ‘Anarvolem ab vós! / Oh, no·ns lleixeu trists eadolorits’”... I jo vaig pensar que el bell poe-ma marquià, malauradament, en aquellsmoments ja havia perdut pistonada, i que,per desgràcia, hauria estat més encertatde difondre una altra peça molt coneguda,en aquest cas de Jordi de Sant Jordi, quefa: “Deserts d’amichs, de bens e de senyor,/ en estrany loch y en stranya contrada, /luny de tot be, fart d’enuig e tristor, / mavoluntat e pensa caytivada, / me trop del

D tot en mal poder sotsmes, / no vey algu quede me s’aja cura, / e soy guardats, enclos,ferrats e pres, / de què·n fau grat a ma tris-ta ventura.”

EL DRAMA D’AQUESTA ‘DETERMINADA’ Es-panya és que avui qui hi du la veu cantantés Vox, una formació d’ultradreta, i elspartits, tristíssims partits que defensenper sobre de tot la unitat de la nació, li vanal darrere, llepant-li la roda, fent sonaramargs flabiols (Ciudadanos, l’aspirant;PP, la figura crepuscular; el PSOE, la cari-catura, amb un PSC que és la caricaturade la caricatura). El drama d’aquesta de-

terminada Espanya és que tots aquestsactors legals no saben qui és AusiàsMarch, ni Jordi de Sant Jordi, ni cap autorque hagi escrit res en català. No sabentampoc, o no ho volen saber, que el nostreés un dels Parlaments més antics del con-tinent europeu. Ignoren, igualment, quehi ha una llengua que ens agermana, la ca-talana. No, no és cert: no ho ignoren, no laignoren, perquè voldrien veure-la morta ienterrada. El drama és que avui Espanya,gràcies a qui la dirigeix, és un país en quèels drets personals i col·lectius grinyolencom un violí de fira. ¿Recordeu la llei mor-dassa, oi? Doncs continuem comptant...

ENS PENSÀVEM QUE ESPANYA havia can-viat, d’ençà de la dita Transició (ho poso enpresumpta cursiva). El drama d’aquestadeterminada Espanya és que s’emmirallaen el goyesc Saturn devorant els seus fills,i, tantes dècades més tard, encara no l’hasuperat. El drama més gran, però, d’aques-ta determinada Espanya és que no ens faràcanviar mai, perquè mai no ens ha volgutseduir, sinó sotmetre. El drama més gran,però, és que ens ha perdut, encara que espensi que, agredint-nos, ens farà creure.

Jordi Llavina. Escriptor

Del tot en mal poder sotmèsTribuna

Tanqueu-mea la presób Per favor, jutges que sou tancorrectes i imparcials, us de-mano que a mi també em tan-queu a la presó. Principalmentperquè estimo un país, el meu,que pensa i parla en català. Hevotat els meus representants,ara tancats o a l’exili, perquèdefensin el meu país davant unestat (Espanya) que ens inten-ta aniquilar des de sempre pe-rò que evidentment mai hoaconseguirà. No fa gaires anysque un dictador ens matava iens prohibia parlar en català ino va aconseguir la desapari-ció de la meva gent... Per tant,ara que les paraules són la ma-nera més justa d’entendre’nsentre tots, encara ho tenenmés difícil. Ja sé que el poderde les lleis inventades per ellsmai ens deixarà ésser lliures,però també sabem que mésendavant, tard o d’hora, hi hau-rà justícia davant tanta mani-pulació evident. No fa ni uns

dies, els jutges europeus varenreconèixer una injustícia sobreuns terroristes bascos... Si aixòs’ha aconseguit després demolts anys, com voleu que nopensem que al final serem lliu-res! Ens teniu tant odi quequalsevol persona intel·ligentno ho pot entendre.ALBERT ALTÉS SEGURAVic (Osona)

‘El Llarenosolitario’b Els que tenim una certaedat, recordem les aventuresen cinema i còmics d’un ex-ranger de Texas que recorria elterritori a lloms d’un cavallacompanyat d’un indi nadiu ianava repartint trets i pataca-des contra els dolents d’unabanda que terroritzaven elsgrangers de la zona. Perme-teu-me fer un joc de paraules icanviar El llanero solitario perEl Llareno solitario amb refe-rència al jutge del Tribunal Su-prem Pablo Llarena Conde,

que està imputant a tort i adret polítics i líders socials delbàndol independentista i estàtancant a la presó tots aquellsindependentistes que se li po-sen pel davant. És la venjançadel Llareno? Serà que ho es-criu després d’haver llegit lapremsa de la caverna? Perquèel text redactat empra una fra-seologia calcada de la premsaunionista, amb una visió es-biaixada de la realitat catalana,retorçant els fets anomenant-los de violència extrema. Peròtranquils, que el Llareno solita-rio anirà cavalcant repartinttrompades judicials en nom del’estat de dret. Buf, quina fal·là-cia!JORDI LLEAL I GIRALTBadalona (Barcelonès)

Familiarsdels presosb La imatge del Parlament del24 de març en què es podiaveure com els diputats de Cs idel PSC restaven asseguts als

seus escons i d’esquena als fa-miliars dels presos políticsmentre aquests eren aplauditspels diputats, posats dem-peus, de les totes les altres for-ces polítiques, resulta, com amínim, vergonyosa i tot un re-flex de la divisió –que no frac-tura– que pateix la societat ca-talana. Com a mínim, es po-dien haver posat drets, mirantde cara els familiars i deixantde banda les diferències políti-ques, com a senyal de respec-te i d’educació. La imatged’aquests polítics constitucio-nalistes asseguts resulta enca-ra més lamentable i contradic-tòria alhora, ja que durant elsseus discursos el senyor Icetava mostrar la seva empatia en-vers la situació dels familiars ila senyora Arrimadas es vaqueixar pel fet que els políticssobiranistes no la saludavenquan es trobaven pels passa-dissos. Una mica més de cohe-rència i d’educació, si us plau!JOSEP VILÀ BATLLEOlesa de Montserrat (Baix Llobr.)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIMECRES, 28 DE MARÇ DEL 2018

Jaume Alonso-Cuevillas, ADVOCAT DEL PRESIDENT CARLES PUIGDEMONT

“Es considera un pres polític, i com a tal estàperfectament disposat a suportar el que calgui”

La frase del dia

“A Espanyasemblen desitjarque de la humiliaciótotal en surtinmobilitzacions ogrupuscles violents.No hauriend’aconseguir-ho

quests dies han estat molt lúgu-bres, massa farcits de notícies. Elsobiranisme no deixa de rebre

plantofades. Des del 21-D que ja estavaclar que l’Estat espanyol no posaria lescoses fàcils a l’independentisme, permolt que es tingués majoria per formargovern. El missatge era clar, gens demo-cràtic –d’inqüestionable mal perdedor–però cristal·lí: el candidat a la presidènciahavia d’acatar l’ordre constitucional i noestar immers en cap causa penal de lesmúltiples pendents contra el sobiranis-me. S’han assajat diverses opcions per nohaver d’abaixar el cap; tornar a investirPuigdemont –no va ser possible–, o JordiSànchez (el seu número dos a la llista deJxCat), i finalment Jordi Turull, que ha-via estat ja més d’un mes a la presó al no-vembre.

EN AQUEST ÚLTIM CAS, LA CUP va dir queno: calia fer un discurs netament repu-blicà, desobedient i abrandat, que no re-negués de res del que ha passat al paísdes de l’octubre i que encaminés les ins-titucions cap a la sobirania total. Turullva fer, en canvi, un discurs prudent, encap moment va citar la República com aopció viable, molt centrat en la recupe-ració de la dignitat i les institucions in-tervingudes. L’endemà tornava a la pre-só, juntament amb cinc membres mésdel govern, exceptuant Marta Rovira,que ha partit a l’exili. Podem conjecturarque, a Turull, potser li hauria convingutmés fer el discurs que volien sentir elsquatre diputats de la CUP; treure tots elsdraps bruts a l’oposició, ser investit iaquella mateixa nit també emprendre elcamí cap a la frontera. Tindríem dos pre-sidents a l’exili, cosa que no ens apropala República, és cert, però que multipli-caria els maldecaps de l’Estat espanyol.Almenys si sabem exiliar-nos fora del’abast de les ordres europees de deten-ció.

ARA MATEIX, LA SITUACIÓ és de desfeta, es-

A càndol i ultratge. Hem après duramentel pa que s’hi dona. El rigorisme feixistano accepta referèndums. T’assota i a so-bre t’acusa de rebel·lió, sord a l’escàndolque la majoria de juristes liberals no dei-xen de descriure. S’està fent un ús abu-siu del Codi Penal, com sempre s’haviafet –partidista– de la Constitució. Dinsles files independentistes no hi ha unitatmés enllà de la denúncia de la foscamanera de reprimir que té la justícia es-panyola. No s’ha estat ni capaç de con-sensuar un projecte de govern, ni un pro-grama de mínims per a almenys mitja le-gislatura. Això també ha estat lamenta-ble.

A ESPANYA SEMBLEN DESITJAR que de lahumiliació total en surtin mobilitza-cions o grupuscles violents. No hauriend’aconseguir-ho. És important que la se-va bogeria no se’ns encomani. Volen queperdem qualsevol mena de fe en el país iles seves institucions, els nostres polí-tics, fins i tot la nostra policia. Xarop degarrot, o el proverbial bombardeig de ca-

da 50 anys que fa que dues generacionsrecordin que no han d’estirar més el braçque la màniga.

HEM VIST TAMBÉ LA MIDA DELS BADALLSdel progressisme de barra de bar –el nos-tre i el d’Espanya–, el de tots els intel·lec-tuals antifeixistes de cafeteria que a l’ho-ra de la veritat han mirat a una altra ban-da mentre la resta dels seus conciuta-dans aplaudien la repressió més obscenai miserable. Ens segueixen acusant denazis, simplement per pretendre votar iper voler, sempre per mitjans pacífics,una república. No hi ha qui els ho faci en-tendre.

LA DETENCIÓ DE PUIGDEMONT a Alemanyade diumenge posa el problema català al’agenda europea un altre cop, i d’unamanera més contundent que no ho ha-vien fet els esdeveniments de la tardor.Alemanya torna a tenir a les mans unpresident català, com l’any 1940. Lla-vors, el feixisme va fer la seva feina as-sassina, però ara, hem d’esperar, les au-toritats alemanyes seran més escrupolo-ses; hauran de saber que, d’entregar elnostre MHP, l’exposen a una condemnallarga, desorbitada, fruit no d’un estat dedret sinó d’un rigorisme nacionalistaque no té cap sòlid suport jurídic.

LA TEORIA DE NEGOCIACIÓ –Alemanyahauria detingut el MHP per forçar unacord entre Catalunya i Espanya– potimplicar el lliurament; se l’entregaria,potser d’aquí a mesos, només si Espanyarebaixa la tensió i fa les reformes que cal-min el sud d’Europa. Em penso que Ale-manya és ara un país seriós, amb un po-der judicial autònom; si Espanya s’atre-veix a fer maniobres per sota per forçarl’extradició, farà encara més patent elpur desig de reprimir al marge de lleis igaranties. Amb Puigdemont lliure hi hamés pas social a Catalunya que no pasdetingut a Espanya o a qualsevol altrepaís europeu.

Melcior Comes. Escriptor

La llei i els justosTribuna

SísifJordiSoler

ot i que llec en lamatèria, fa anys

que soc membre delpatronat de la Funda-ció Orienta, dedicadaa la salut mental d’in-

fants i d’adolescents. Admiro els/lesprofessionals que hi treballen i que hanentès que salut també vol dir “una ma-nera de viure autònoma, solidària ijoiosa”. Hi ha tants elements, a la nos-tra societat i a casa nostra, que atemp-ten contra la salut mental, en general, icontra nens i adolescents, en particu-lar! Massa famílies viuen entre angú-nies i agonies quotidianes, cròniques,que entelen la pretesa normalitatd’una supervivència digna. A més, unalt tant per cent dels missatges queescampen, i escampem, els dits diri-gents, polítics i generadors d’opinió,fan que tremoli l’esquena del llop. Lesmales pràctiques i la fàbrica perma-nent de tensions, que recolzen sovinten estats de misèries encadenades ode qui vol fer negocis bruts amb lesdesgràcies dels sectors més fràgils delnostre cos social, fan tan difícil la feinadels que hi volen posar remei, si no de-finitiu sí per pal·liar-ne els efectes, queaboquen massa persones al neguitcrònic. Admiro aquest treball de pro-fessionals que s’hi deixen la pell i queno paren, com he pogut comprovar jades de fa molts anys, d’assajar nouscamins terapèutics, per treballar enequip, per debatre’ls. I això que sabenque en molts casos no se’n sortiran ihauran de reciclar el fracàs per tornar-hi, amb seny, amb força, amb humilitatde gent sàvia.

Cada cop que torno d’una reuniódel patronat d’Orienta em sento cridata demanar que aquesta manera de fersigui la que se’ns encomani a la restadels que vivim en un país que tendeixicap al benestar gradual dels que hi vi-vim.

T

De set en setIgnasi Riera

Salut mental

EL PUNT AVUIDIMECRES, 28 DE MARÇ DEL 20186 |

El Pirineu fregarà elple i la costa tambérebrà forçavisitants a partirde demà

Tallen l’autopista aFigueres, l’N-340 aAlcanar i una partde l’A-2 a Alcarràs,entre d’altres

Actes deprotesta delsCDR arreudel territori

Bona SetmanaSanta per alsector turísticcatalàNacional

Una espurna de llum en elcas de Carles Puigdemontenmig d’un procés d’ex-tradició incert. Dilluns almatí, després que el presi-dent de la Generalitat pas-sés la primera nit detinguta la presó de Neumünster,i en espera de ser identifi-cat per la jutgessa instruc-tora que va examinar enprimer terme l’euroordre,el Comitè de Drets Hu-mans de l’ONU va adme-tre a tràmit la seva deman-da contra l’Estat espanyolper la vulneració de dretspolítics. Es tracta, però,d’una acceptació que noentra en el fons de la qües-tió i que tampoc no dictamesures cautelars, a dife-rència del que sí que va feren el cas de Jordi Sànchez.

Els advocats de Puigde-mont no van demanaraquestes mesures en pre-sentar la demanda, a prin-cipis de març. En canvi, síque van esgrimir un argu-ment de pes per fer-ho enel cas de Sànchez: és l’Es-tat espanyol qui el reté iimpedeix que pugui exer-cir els seus drets polítics.Per aquesta raó, segons vaexplicar l’advocada NeusTorbisco-Casals a Catalu-nya Ràdio, van presentardimecres passat el cas de

Sànchez al Comitè deDrets Humans, que vapronunciar-se en 48 ho-res. Ara, la situació pro-cessal del president de laGeneralitat ha canviat perla detenció a Alemanya.

En la demanda, Puigde-mont denunciava ques’havien vulnerat el seudret a la participació polí-tica, el dret a la lliure asso-ciació i reunió, i el dret a lallibertat d’expressió i opi-nió, tots ells reconeguts endiversos articles de la De-claració de Drets Humansi en el Pacte Internacionaldels Drets Civils i Polítics.La confirmació de l’admis-sió a tràmit va arribar di-lluns, però no va ser finsahir que van fer públic eldocument. El govern espa-nyol va menystenir-hoperquè no prové d’un òr-gan jurisdiccional. Res-pecte a l’euroordre, tambéva al·legar que l’executiuno intervindrà en el pro-cés d’extradició. S’execu-ta, va dir, “entre autoritatsjudicials sense intervenciódels polítics”.

El procés d’extradiciócontinua en curs, i el pro-nunciament de l’ONU nohi interferirà, segonsfonts expertes en dret in-ternacional consultadesper aquest diari. La fiscaliaalemanya ha de determi-nar en els pròxims dies si

es compleixen els requi-sits per demanar l’execu-ció de l’ordre del jutge delTribunal Suprem PabloLlarena davant de l’Au-diència Territorial deSchleswig-Holstein. Des-prés, serà aquest el tribu-nal que haurà de decidir sil’admet a tràmit i, al ma-teix temps, si manté o mo-difica la detenció de Puig-demont a la presó. Dilluns,la jutgessa instructora queva analitzar formalmentl’euroordre i va corroborarla identitat de Puigde-mont, va considerar que hihavia un risc de fuga a Bèl-gica, tenint en compte queno es pot presumir que el

procés d’extradició fos elmateix allà i podria tenirun “incentiu notable” peranar-hi. De fet, Puigde-mont va ser detingut quanhi viatjava procedent deFinlàndia, on era quan elSuprem va tramitar leseuroordres i les ordres in-ternacionals de detencióper a tots els processats al’exili. En la interlocutòria,la magistrada indicavaque l’extradició podria ser

improcedent i denegadaperò que també podria noser-ho, tenint en comptela jurisprudència. És a dir,no prenia partit per capopció i deixava obertes to-tes les possibilitats.

Un dels advocats dePuigdemont, Jaume Alon-so-Cuevillas, va assegurarahir que el president de laGeneralitat “no es ren-deix” i va mostrar la sevaconfiança en la justíciaalemanya. També va feruna crida a la “unitat delsobiranisme”. Avui, de fet,JxCat, ERC i la CUP apro-varan conjuntament duesresolucions que insten elParlament a garantir elseu dret polític a ser inves-tit, al costat del de Sàn-chez i el també empreso-nat Jordi Turull. Alonso-Cuevillas va destacar quees troba “en perfecta for-ma anímica” i en “excel-lents condicions físiques”.

Investidura de SànchezDesprés de l’acceptació deles mesures cautelars pera Sànchez per part del Co-mitè de Drets Humans, laseva defensa sosté quel’Estat espanyol hauriad’acatar-les i permetreque l’expresident de l’ANCsigui investit acudint pre-sencialment al Parlamento a través d’un debat tele-màtic. Per això es decan-

ten perquè, al marge deconsideracions polítiques,JxCat, ERC i la CUP tor-nin a intentar investir-lo.Així ho va manifestar Tor-bisco-Casals. Si l’Estat hopermet, sosté, “podremdir que compleix el dret in-ternacional”, es demos-trarà que vulnera dretshumans i això “es podràal·legar en totes les de-mandes d’altres preso-ners polítics”. Els advo-cats de Sànchez ja vanpresentar un escrit al Su-prem perquè Llarena tin-gui en compte l’ONU.

Torbisco-Casals defen-sa que les mesures caute-

lar són igual de vinculantsper a l’Estat espanyol queels pronunciaments de laCort Internacional de Jus-tícia o el Tribunal Europeudels Drets Humans, i afec-ten tots els poders de l’es-tat, incloent-hi el judicial.En canvi, altres expertsconsultats per aquest dia-ri consideren que si Estra-sburg hagués dictat mesu-res cautelars seria total-ment vinculant, mentreque les del Comitè deDrets Humans no ho sónper al poder judicial espa-nyol i el govern pot argu-mentar que hi ha separa-ció de poders. ■

Odei A.-EtxearteBARCELONA

FONS El Comitè de Drets Humans de l’ONU accepta estudiar la vulneració de dretspolítics esgrimida pel president de la Generalitat però no dicta mesures cautelarsEXTRADICIÓ La fiscalia ha de decidir ara si demana l’execució de l’euroordreMISSATGE Puigdemont demana unitat als partits a través d’un dels seus advocats

L’ONU admetla demanda dePuigdemont

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El pronunciamentde l’ONU nointerfereix en elprocés a Alemanya

EL PUNT AVUIDIMECRES, 28 DE MARÇ DEL 2018 | Nacional | 7

ViolènciesL’APUNT quen violència implícita, els fets de diumenge haurien

d’equivaldre a una espècie de guerra química a l’Ei-xample, si és que eren de major violència, encara, se-gons el ministre. Més aviat sembla que es tracta d’im-plicar la violència a qualsevol preu i en un acte relacio-nat amb el procés per facilitar la inventiva del jutgedel Suprem.Carles Sabaté

El ministre Zoido es va afanyar a qualificar de “majorviolència” les protestes per l’empresonament de Puig-demont. L’actuació desmesurada dels Mossos diu-menge facilita la feina al ministre, que ara és qui elsmana i dona ordres. Però si fins ara les actuacions delgovern durant l’octubre havien estat tan greus per ar-ribar a acusacions de sedició i rebel·lió, que ja impli-

es de diumenge, Alema-nya no pot inhibir-se méstemps del procés a CarlesPuigdemont”, escrivia

ahir Jakob Augstein, el columnista mésdestacat de Der Spiegel, el setmanari po-lític de referència d’aquest país. “Puigde-mont va ser legítimament elegit pel seupoble i ha estat destituït i perseguit pelgovern espanyol”, continuava. Alema-nya hauria d’apel·lar a la moderació i elseny. El fet que estigui detingut és “unavergonya, per a Espanya, per a Europa iper a Alemanya”, concloïa el columnista,el cognom del qual remet al fundador delsetmanari, l’emblemàtic Rudolf Augs-tein, fundador de la revista.

El seu no és l’únic clam que se senten contra de l’execució de l’euroordre.Des de Süddeutsche Zeitung, expo-nent de la premsa diària més seriosa,escrivia Wolfgang Janisch: “És bo com-provar que mecanismes europeus coml’euroordre funcionen. [...] Però els jut-ges alemanys no poden ignorar que lesacusacions contra Puigdemont «proba-blement» tenen una motivació políti-ca.” El diari muniquès dedicava ahirdues planes senceres, més un article deportada, al cas de Puigdemont, a mésd’un extens perfil del polític.

La seva detenció és tema prioritari atots els mitjans del país. I un paràgrafdel comunicat emès dilluns pel jutge deprimera instància de Schleswig, segonsel qual havia de quedar detingut a lapresó de Neumünster, ha donat per ainterpretacions també favorables al lí-der independentista. “Un bri d’espe-

“D

rança per a Puigdemont”, escrivia elmateix Der Spiegel, amb relació al pa-ràgraf en què deia que “no hi ha evidèn-cia, de moment, que la petició de deten-ció i extradició no estigui legitimada”.Hi afegia després, en condicional, quecompeteix al Tribunal Territorial “ana-litzar en profunditat” que efectivamentsigui així. El “de moment”, com el for-mat condicional, sembla apuntar adubtes per part de la jutgessa d’instruc-ció que va decidir mantenir-lo a la pre-só. Va ser una decisió provisional i el pa-ràgraf insinua una advertència destina-da al fiscal i la instància següent, el Tri-bunal Territorial, abans de decidir-se aexecutar o no l’euroordre, com vol elSuprem espanyol. Al clam entre elsmitjans de referència, s’hi afegeixen elsdubtes coincidents entre juristes i cate-dràtics de dret penal sobre la viabilitatde l’acusació de rebel·lia, inexistent alCodi Penal alemany. L’equivalent teò-ric que aquests dies s’esmenta, el d’altatraïció, inclòs en l’article 81, no s’haaplicat a Alemanya des dels anys cin-quanta. No hi ha precedents recents deprocediments per alta traïció. És uncàrrec anacrònic i que a més està lligata la violència o a l’amenaça de violència.

Aquesta és l’opinió del professorMartin Heger, de la Universitat Hum-boldt de Berlín, i de Nikolaos Gazeas, dela de Colònia, dos rostres mediàticsaquests dies, de plató en plató televisiu,a les públiques o les privades, on ex-pressen més dubtes que cap altra cosa.Accedir a l’extradició seria més fàcil sifos pel càrrec de malversació de fons, jaque la fiscalia alemanya no ha de com-provar que sigui o no fonamentat, sinóque “existeix” com a delicte també aAlemanya. Però Llarena ha jugat, finsara, al tot o res: rebel·lió. ■

CLAM · Els mitjans de comunicació es decanten perquèAlemanya no extradeixi el president DECISIÓ · La noequivalència dels delictes complica la resolució

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Una vergonya

GemmaS. Serra

Protestes de catalans i alemanys davant de la presó de Neumünster ■ EFE

Berlín

La fiscalia de l’Audiencia Na-cional va obrir una investiga-ció per avaluar si les quatrepersones que acompanyavenCarles Puigdemont en el viat-ge des de Finlàndia van co-metre un delicte d’encobri-ment. Entre els acompa-nyants, hi havia dos agentsdels Mossos d’Esquadra queja estan sent investigats in-ternament per la policia cata-lana, amb l’objectiu de deter-minar si feien feines d’escor-ta en períodes de permís i devacances. Els altres dos

acompanyants de Puigde-mont eren amics seus.

La fiscalia ja recull infor-mació per aclarir si tots qua-tre van cometre un delicted’encobriment. Quan es vaproduir la detenció del presi-dent de la Generalitat un coptravessada la frontera d’Ale-manya amb Dinamarca, totscinc eren al cotxe.

No és la primera vegadaque els acompanyants dePuigdemont són investigats.Existeix el precedent delmosso d’esquadra que va ser

expedientat després d’unainvestigació de la divisiód’afers interns per haveracompanyat Puigdemont al’exili, a Bèlgica, aprofitant unperíode de vacances i un per-mís. Pretenen aclarir també,segons va especificar l’ACN,si la quinzena d’agents quevetllen per la seguretat delpresident de la Generalitatsón policies catalans queviatgen a Brussel·les per ofe-rir voluntàriament els seusserveis quan fan dies de festaal cos de Mossos d’Esquadra.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Investiguen els acompanyants de Puigdemont

L’advocat de CarlesPuigdemont, JaumeAlonso-Cuevillas, ahir, davant de lapresó de Neumünster ■ AFP

EL PUNT AVUIDIMECRES, 28 DE MARÇ DEL 20188 | Nacional |

1760

07-1

1839

46L

ÉsUn centenar de polítics iintel·lectuals han promo-gut un manifest perquè elspartits investeixin CarlesPuigdemont com a presi-dent de la Generalitat ve-ient la greu situació queviu Catalunya. “El seu exilii el paper simbòlic que els

seus perseguidors li hanatorgat han fet del presi-dent Puigdemont una fi-gura de referència inter-nacional, que esdevé, decara al món, un exemplede dignitat i coherència”,manté el text, i hi afegeix:“La força dels fets el con-verteix avui en el gran ac-tiu d’un republicanismeque va més enllà de la for-

ma de govern i que s’avéamb la filosofia del país.”També recorden que Puig-demont “és l’únic políticen actiu que, fet i fet, hadeclarat la República”.

Destaquen que el países troba en un “momentmolt crític de la història” ique ha arribat “l’hora de ladignitat democràtica”. Enaquest context, conclouen

que la millor opció és lacontinuïtat del presidentlegítim, que va ser “desti-tuït il·legalment amb ma-tusseres maniobres políti-ques i jurídiques”.

Els signantsEntre els signants trobeml’exvicepresident de la Ge-neralitat Josep-Lluís Ca-rod-Rovira; l’actual vice-president de l’ANC, JosepCruanyes; els escriptorsJordi Coca, Josep Vallver-dú, Joan-Lluís Lluís i LizCastro; el dramaturg JoanLluís Bozzo, i el politòlegRamón Cotarelo, entred’altres.

Promouen un manifestper investir PuigdemontRedaccióBARCELONA

Ningú li ho havia pogutqüestionar encara, però elportaveu espanyol, ÍñigoMéndez de Vigo, va voleriniciar la compareixençaposterior al Consell de Mi-nistres negant amb insis-tència que Mariano Rajoyhagi parlat o parli en el fu-tur amb Angela Merkel perabordar l’entrega de Car-les Puigdemont a Espa-nya. “L’euroordre facilitaque la decisió de detenir ientregar el reclamat esdisputi entre autoritats ju-dicials sense intervenciódels governs. Insisteixo:sense intervenció dels go-verns”, va repetir per des-mentir una gestió diplo-màtica. Tot i el teòric lais-sez faire, però, el governespanyol manté amb Ber-lín contactes informalsentre portaveus, i ara es-pera que el tribunal deSchleswig-Holstein li en-tregarà Puigdemont peldelicte d’alta traïció, queMadrid tradueix com a re-bel·lió tot i no ser igual, ique abonarà així la teoriade la violència que el jutgePablo Llarena intentaconstruir en el cas per ele-var les penes a 25 anys.

La confiança de LaMoncloa és més concloenten privat que en públic, pe-rò el mateix portaveu vareivindicar que si Puigde-

mont està ara acorralat ésgràcies a un annex del po-pular José María Aznar enel Tractat d’Amsterdam(1997) que elimina l’asilpolític entre estats de laUE i a l’euroordre forjadael 2000 per Rajoy –sentministre de l’Interior– enaliança amb la llavors so-cialista Rosa Díez. “Puig-demont està en mans ex-clusivament de la justí-cia”, va reblar, abans d’ad-vertir que “transgredir lallei és atemptar contra laUE”. I va aventurar el des-

enllaç del cas evocant queAlemanya és “el país quemés entregues va iniciar el2015: 1.610”. “La normaalemanya parteix de lapresumpció d’execució: lanorma general és l’entre-ga”, va concloure.

Com a prova de la totalconfiança en l’entrega pelmàxim delicte, Méndez deVigo només es va aturar enel supòsit d’alta traïció del’article 81 del Codi Penalalemany, però no el va lle-gir del tot perquè va silen-ciar l’exigència de la vio-lència. “Alemanya castigal’equivalent a rebel·lióamb pena privativa de lli-bertat no inferior a deuanys, i pot ser reclusió deper vida”, va subratllar.

‘Carlos’ PuigdemontDavant el revés de l’ONU aEspanya en la investidurade Jordi Sànchez, Rajoyno s’immuta perquè “no ésvinculant” i no tindrà cappressa a respondre al precde preservar els drets polí-tics del número dos deJxCat. “Direm que el go-vern no interfereix en de-cisions judicials”, va dirMéndez de Vigo, que no vaocultar que ignora si al’ONU “se li ha de respon-dre en dos mesos o sis”.

Després de forçar el veta la investidura de Puigde-mont –a qui ahir Méndezde Vigo va anomenar des-pectivament Carlos Puig-demont– a través del TC ique el Suprem tombés lesde Sànchez i Jordi Turull,Rajoy no tolera queixes.“En tres mesos només hiha hagut un candidat [enal·lusió a Turull] i no va sercapaç de reunir els vots, iels processats els van pre-sentar com a candidats sa-bent-ne la situació proces-sal, ara no es poden pre-sentar com a víctimes”, vaavisar el portaveu. ■

Rajoy espera una entregad’Alemanya per alta traïció

David PortabellaMADRID

a Nega cap contacte amb Merkel però té fe en una extradició de Puigdemont que aboni la rebel·lióa “Ha atemptat contra la UE”, diu Méndez de Vigo a Menysté el revés de l’ONU per “no vinculant”

Coincidint amb la reclusió deCarles Puigdemont a la presóalemanya de Neumünster,el magistrat del Suprem PabloLlarena va extremar ahir lesgaranties del processamentque no havia previst fins arai va permetre al president i alsconsellers Lluís Puig i ClaraPonsatí personar-se en elsumari.

A través d’una providènciadictada ahir, el jutge Llarena

El portaveu, Íñigo Méndez de Vigo, en la compareixença posterior al Consell de Ministres extraordinari d’ahir ■ ZIPI / EFE

considera que, com que Puig-demont ha estat detingut i lesaltres detencions estan en trà-mit, és procedent acceptar laseva personació en el sumariara. El tràmit suposa que elssigui notificada la causa i quea partir d’aleshores comenci acomptar el termini per a lapresentació de recursos, pri-mer davant Llarena mateix idesprés davant el Suprem. Enel cas de Puigdemont i de la

resta de diputats presos, aixòels obre la via a evitar que eljutge els inhabiliti ja com a di-putats al Parlament.

En paral·lel, la defensa deCarme Forcadell al·lega en unrecurs davant Llarena que nose la pot jutjar per rebel·lióperquè en el procés no hi hahagut ni violència ni un aixeca-ment com el militar del 23-F, ique només se la podria jutjarper desobediència.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Llarena els permet ara personar-se i elevar un recurs

| Publicitat | 9EL PUNT AVUIDIMECRES, 28 DE MARÇ DEL 2018

Au

tor:

Mai

te D

alm

ases

801175-1184634T

163 dies a la presó - 146 dies a la presó - 5 dies a la presóEn aquesta plana publiquem cada dia una obra que reivindica la llibertat per a Jordi Cuixart i en Jordi Sànchez i

per als membres del govern i del Parlament de Catalunya Oriol Junqueras, Joquim Forn, Jordi Turull, Raül Romeva,Dolors Bassa, Josep Rull i Carme Forcadell, empresonats injustament.

Si voleu aportar-hi el vostre original, envieu-lo a presospolitics@elpuntavui.cat

Els comitès de defensa dela República (CDR) es vanactivar ahir arreu del paísen protesta per la detenciódel president Puigdemonti per reclamar la llibertatdels presos polítics.

D’entre totes les mobi-litzacions que van afectarahir la xarxa viària de Ca-talunya, la que va tenirmés recorregut va ser alnord del país: el tall de

l’AP-7 al peatge nord de Fi-gueres (al terme munici-pal d’Hostalets de Llers)va provocar quilòmetresde retencions i embussos,des de la frontera francesai fins a uns 20 quilòmetresal sud de Figueres, que no-més es van anar resolent apartir de mitja tarda. ALlers, un miler de manifes-tants convocats pels CDRde Girona i de l’Empordàs’havien citat a les sis delmatí al peu de l’autopistaper formar dos barratges,

a 1 quilòmetre de distàn-cia l’un de l’altre, impedintel trànsit a l’autopista enels dos sentits. En cada und’aquest punts i a cadacarril, els manifestantss’havien situat enmig deparets de neumàtics permaterialitzar el barratge is’havien desmuntat algu-nes tanques de seguretatper impedir el pas de vehi-cles als accessos de l’AP-7.Amb la lliçó apresa de lamobilització del novem-bre (quan es va tallar l’au-topista a Borrassà, uns 15quilòmetres més al sud),la logística dels manifes-tants estava perfecta-ment rodada: tendes decampanya, armilles gro-gues, motxilles amb men-jar i beure per aguantar eltemps que fes falta, pan-cartes i pintades recla-mant la llibertat dels pre-sos. Entorn a les deu delmatí, però, els manifes-tants van optar per re-agrupar-se i concentrartotes les seves forces en unsol punt, el de més al nord.Corria la veu que les furgo-netes dels cossos de segu-retat (Brimo i ARRO) ja fe-ien camí i es van presentara tres quarts de dotze. Vanser 25 vehicles, els efecti-

us dels quals van interve-nir amb contundència isense preocupar-se per lesescridassades que rebiendels manifestants: en mit-ja hora, amb alguna càrre-ga i traient en pes els úl-tims manifestants que noes volien moure, els agentsvan tenir desallotjades lescalçades centrals. Partdels manifestants, unsdos-cents, van seguir laprotesta traslladant-se auns centenars de metresde distància, on van for-mar un barratge a l’N-II.

En aquell moment, en-tre la una i les tres de la tar-da, és quan es va compli-car més el trànsit enaquest sector: els efectiuspolicials encara estavenenfeinats a l’autopista ise’ls obria un segon front ala carretera nacional. Lacirculació es va anar nor-

malitzant a partir de mitjatarda. A les comarques gi-ronines, els mateixos CDRes van tornar a activar aun quart de cinc de la tar-da iniciant una marxa len-ta de vehicles per l’AP-7,en sentit sud i entre elspeatges de Vilademuls iFornells. L’acció es va des-convocar poc abans de lessis.

A la demarcació la pri-mera protesta s’havia fet ala nit, quan durant un pa-rell d’hores havia quedattallat l’accés als túnels deBracons des de la Vall d’enBas (C-37), amb una barri-cada a la rotonda del polí-gon de les Serres. Desenesde persones hi van tornarpoc abans de les nou delvespre, tancant la bocanord dels túnels en els dossentits de la marxa, unaacció que va finalitzar a lesonze de la nit.

L’A-2, l’AP-7 i l’N-340Els CDR també van ser ac-tius en altres punts del ter-ritori: unes dues-centespersones convocades pelsCDR del Camp de Tarrago-na i les Terres de l’Ebrevan tallar l’N-340 al seupas per Alcanar al voltantde dos quarts de nou del

matí. Després d’unes sishores de tall, els manifes-tants es van traslladarfins a l’AP-7 fent una mar-xa a peu per l’autopista ensentit nord fins a l’alturade l’Ampolla. Una altraprotesta va tallar l’N-340al seu pas per l’Ampolla(Baix Ebre) cap a dosquarts de sis de la tarda.També va quedar talladal’A-2 a l’altura d’Alcarràs(Segrià) en sentit Barcelo-na. Unes cent cinquantapersones s’havien concen-trat a primera hora delmatí entre Alcarràs i Sos-es. La protesta es va aixe-car al voltant de dosquarts d’onze del matí.Abans de marxar, però, enaquest punt es van encen-dre els pneumàtics ambels quals s’havia impedit lacirculació per l’autovia iper aquest motiu el resta-bliment del trànsit es vaendarrerir. L’A-2 haviaquedat tallada en sentitSaragossa a la tarda, a dosquarts de cinc. Els Mossosvan desallotjar aquestpunt amb una càrrega capa les sis de la tarda. Cap ales tres de la tarda (durantmenys d’una hora), la C-17 va quedar tallada aSant Quirze de Besora(Osona), i a un quart de setde la tarda, a Puigcerdà(Cerdanya) es va iniciarun tall a l’N-152 i l’N-154 atocar de la frontera.

A Barcelona l’avingudaDiagonal només va estartallada durant una hora almatí (va quedar reobertaal voltant de dos quarts denou), en una protesta quevolia solidaritzar-se ambles altres accions que esvan fer arreu del país. ■

Els CDR s’apoderen de lesgrans carreteres del paísa Les mobilitzacions en defensa dels presos van provocar talls i embussos a les principals viesdel nord, el sud i l’oest a A l’Empordà la protesta va mantenir tallada l’AP-7 fins al migdia

Esteve CarreraGIRONA

Els cossos de seguretat, minuts bans de desallotjar l’AP-7 al nord de Figueres; a la dreta, el tall del CDR a l’N-340 a Alcanar ■ MANEL LLADÓ / ACN

6hores va quedar ocupadal’AP-7 al nord de Figueres pelsmanifestants convocats pelsCDR de l’Empordà i Girona.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

EL PUNT AVUIDIMECRES, 28 DE MARÇ DEL 201810 | Nacional |

1760

07-1

1839

47L

Serà

EL PUNT AVUIDIMECRES, 28 DE MARÇ DEL 2018 | Nacional | 11

178906-1185041T

Els Mossos d’Esquadravan desplegar ahir un con-tundent dispositiu, ambel suport d’efectius de se-guretat privada, per con-trolar una manifestacióconvocada davant de l’es-tació de Sants i pel temorque s’hi repetís l’escena dela vaga general del 8 denovembre passat, quan ungrup de persones van ocu-par les vies obstaculitzantel pas dels trens. La fortapresència policial va ferque la protesta es desen-volupés integrament al

carrer.La jornada de mobilit-

zació d’ahir tenia com a co-lofó una concentració a laprincipal estació ferrovià-ria de Barcelona, convoca-da pels Comitès de Defen-sa de la República (CDR)amb el lema “Envolteml’estació”. L’acció es va ferl’endemà mateix que ungrup de persones identifi-cades pel tall de vies del 8de novembre estiguessincitades a declarar davantel jutge.

A les sis de la tarda, i desde diversos punts de la ciu-tat, van anar arribant finsa Sants grups de manifes-

tants que en trobar-se al’estació van organitzaruna marxa que va fer lavolta al gran recinte ferro-viari fins acabar concen-trant-se a la plaça Joan Pe-riro, al costat oposat de laplaça dels Països Catalans.

L’accés al metro, tancatTant en un accés com enl’altre un fort dispositiu deseguretat filtrava les per-sones que entraven a dinsde l’estació, que era inac-cessible des dels passadis-sos interiors que connec-ten amb les línies 5 i 3 delmetro. Personal de segu-retat privada informaven

que l’accés estava tancat“per manifestació”, sensedonar més explicacions, iobligaven els viatgers asortir al carrer per accedira l’estació. El filtre de segu-retat també estava refor-çat a l’accés a les vies del’alta velocitat. Dins delgran vestíbul de l’estació

també era evident unamajor presència de vigi-lància privada i policia depaisà.

En trobar-se amb elsMossos, alguns dels mani-festants van proferir critsen contra de les forces poli-cials, titllant-los de “forcesd’ocupació” però en cap

moment s’hi van viure es-cenes d’enfrontament en-tre policies i manifestants,com sí que va passar en al-tres concentracions d’ahir.L’acte de Sants va quedaroficialment dissolt a les vuitdel vespre, després de la lec-tura d’un manifest i delcant d’Els segadors. ■

Jordi PanyellaBARCELONA

Sants es blinda perpor a una marxaindependentistaa Centenars de persones envolten la principal estació deBarcelona a Contundent dispositiu contra els concentrats

Capçalera de la manifestació davant de l’estació de Sants ahir a la tarda ■ JUANMA RAMOS

Una plataforma d’organit-zacions de la societat civil,sindicats i ONG s’han aple-gat en el que han batejatcom a Espai Democràcia iConvivència a fi de reivin-dicar i defensar les institu-cions de Catalunya, les lli-bertats dels ciutadans i al-hora fomentar la convi-vència i la cohesió social,uns valors que considerenque són vulnerats, bloque-

jats o amenaçats arrandels últims esdevenimentspolítics. Aquesta reivindi-cació, que segons els seusportaveus “no descartacap forma pacífica de mo-bilització”, però que enprincipi no preveu una va-ga general, tindrà un puntàlgid durant la manifesta-ció que convocaran al pas-seig de Gràcia de Barcelo-na per al dia 15 d’abril,coincidint amb els sismesos que els Jordis són ala presó. Una marxa que

encara no té lema perquèes vol invocar la màximaunitat i transversalitat enuna resposta “pacífica i fer-ma”.

La plataforma, presen-tada ahir a la premsa jun-tament amb el seu mani-fest fundacional, adreçat atotes les institucions espa-nyoles i europees, és im-pulsada per onze entitats,entre les quals hi ha des del’Assemblea Nacional Ca-talana i Òmnium Culturalfins als sindicats majorita-ris, CCOO i la UGT, pas-sant per la Confederaciód’Associacions de Veïns deCatalunya, el Consell Na-cional de la Joventut de Ca-talunya, l’Associació d’Ac-tors i Directors Professio-nals de Catalunya i la Unióde Federacions Esportivesde Catalunya. Moltes de les

entitats provenen de l’em-brió que va ser la Taula perla Democràcia, creadal’any passat i que incloïa,per exemple, algunes orga-nitzacions empresarials, ique al seu torn era herevadel Pacte Nacional pel Re-ferèndum.

Tot i l’absència iniciald’algunes organitzacions,els promotors de la novaplataforma es van mostraroberts a sumar adhesionsd’un ampli espectre d’enti-tats per esdevenir un espai“transversal”, que recone-gui la “pluralitat i la diversi-tat de la societat catalana”,en paraules de Javier Pa-checo, secretari general deCCOO. “Representem elteixit associatiu com a xar-xa de vertebració d’unmarc de construcció i con-vivència des de la pluralitat

i la diversitat”, va remar-car Pacheco, i hi va afegirque, més que “un lobby depressió, l’Espai Democrà-cia i Convivència el que volés influir i aplegar el mà-xim d’adhesions”.

El seu homòleg a laUGT, Camil Ros, va posarl’accent en el fet que, si a latardor la resposta aborda-va l’àmbit de drets i lliber-tats, ara cal sumar-hi “lanecessitat de recuperar laconvivència i la cohesió so-cial”. “No necessitem judi-cis ni sentències –va agre-gar Ros–, sinó política en elbon sentit de la paraula, ique es pugui dialogar, vo-tar i trobar solucions”,amb l’objectiu de recupe-rar, salvant les distànciesen el temps i les circums-tàncies, “l’esperit del 10-J”quan es va crear una forta

unitat popular davant laretallada de l’Estatut.

Per la seva banda, Mar-cel Mauri, vicepresidentd’Òmnium, creu que calenespais transversals per de-mostrar que aquest és unpaís de “grans consensos,un sol poble”, i que, encaraque els integrants defensincoses diferents, “compar-tim el que volem que siguila societat catalana en laseva pluralitat”.

“Per garantir una bonaconvivència, cal democrà-cia”, va proclamar PepCruanyes, vicepresidentde l’ANC, que va puntualit-zar que tant la declaracióuniversal dels drets hu-mans com totes les dispo-sicions internacionals enaquest sentit defensen elsdrets individuals i col·lec-tius, “però també els dretspolítics, econòmics i so-cials”. Per Cruanyes, “l’Es-tat espanyol està incom-plint tots aquests mandatsquan posa en perill la lliber-tat d’expressió, d’associa-ció, el dret de sufragi i derepresentació”.

Finalment, Gerard Es-teva, president de la Unióde Federacions Esporti-ves, i Àlex Casanovas, del’Associació d’Actors i Di-rectors, van recordar queuna de les voluntats del’Espai Democràcia i Con-vivència és “passar de serreactius a constructius” iesdevenir “una àgora dedebat i accions noves”, desd’on, en paraules de JordiGiró, de la Confederaciód’Associacions de Veïns,reclamar “respostes políti-ques i no repressives alsproblemes polítics” i inter-pel·lar no sols les institu-cions catalanes sinó espe-cialment les de l’Estat i leseuropees perquè “trobinespais de diàleg”. ■

Entitats civils s’uneixen perdefensar drets i institucions

M. MorenoBARCELONA

a Sindicats, ONG i associacions cíviques i culturals creen l’Espai Democràcia i Convivència a Laplataforma “transversal” s’obre a noves adhesions i convoca una gran manifestació el 15 d’abril

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La data

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Hem de ser totsferms, serens i valents,com els empresonats,malgrat els momentsdifícils que vivim”Camil RosSECRETARI GENERAL D’UGT

“Estem conjurats enels consensos que ensenforteixen com a paísdavant la repressió i lavulneració de drets”Marcel MauriVICEPRESIDENT D’ÒMNIUM CULTURAL

15.4.2018La plataforma convoca unamanifestació unitària alpasseig de Gràcia perreivindicar els drets civils.

“La nostra vocació noés pressionar ningú,sinó oferir una xarxaper sortir del bloqueiginstitucional”Javier PachecoSECRETARI GENERAL DE CCOO

“La crida sempre és amanifestacionspacífiques i rebutgemsempre qualsevolaldarull marginal”Josep CruanyesVICEPRESIDENT DE L’ANC

Representants de les entitats que s’uneixen a l’Espai Democràcia i Convivència, durant la presentació de la plataforma ■ ANDREU PUIG

EL PUNT AVUIDIMECRES, 28 DE MARÇ DEL 201812 | Nacional |

1760

07-1

1840

02L Tens el

carnet?

EL PUNT AVUIDIMECRES, 28 DE MARÇ DEL 2018 | Nacional | 13

1793

74-1

1843

01T

El govern d’Escòcia s’haqueixat a l’executiu espa-nyol sobre l’emissió de leseuroordres contra CarlesPuigdemont i la resta demembres del seu govern,sobretot pel que fa a ClaraPonsatí, que resideix enaquest país.

La ministra d’Afers Es-trangers escocesa, FionaHyslop, va escriure unacarta a l’ambaixador espa-nyol a Londres i també vahaver-hi “contactes” perdenunciar la situació ques’està vivint a Catalunya.

“Lamentem profunda-ment que el govern espa-nyol hagi fracassat a l’horade dialogar amb els polí-tics catalans i que el temaara estigui en mans delsjutges”, va remarcar el mi-nistre de Justícia escocès,Michael Matheson. Tot iaixò, va deixar clar que ac-tualment la qüestió estàen mans de justícia i s’hade respectar la separacióde poders. “El tema, ara,és judicial, i és importantque el Parlament ho res-pecti”, va ressaltar el mi-nistre, en la línia del comu-nicat que va emetre el capde setmana la primera mi-

nistra escocesa, NicolaSturgeon. Això sí, va dei-xar clar, un cop més, el su-port del seu executiu pel“dret del poble de Catalu-nya a decidir el seu futur”.

En aquesta mateixa lí-nia es va expressar l’expri-mer ministre escocès AlexSalmond, que va fer unacrida a no callar davant larepressió de l’Estat espa-nyol. En un vídeo, que vapenjar el diari The Natio-nal, va fer una defensa dela “llibertat de pensa-ment” de Ponsatí.

La consellera d’Ense-nyament s’entregarà avuial matí a les autoritats po-

licials escoceses i està pre-vist que poques hores des-prés ja declari davant deljutge per donar explica-cions sobre l’eurooredrede detenció cursada perPablo Llarena. L’advocatde Ponsatí, Aamer Anwar,argumentarà que ha deser posada en llibertatmentre duri el procés judi-cial sobre l’euroordre.

“Ponsatí s’enfronta a càr-recs per rebel·lió violenta imalversació de fons pú-blics en relació amb l’orga-nització del referèndum,uns càrrecs que la mevaclienta rebutja frontal-ment”, assegurava Anwarahir en un comunicat.

Segons ell, tot el seuequip “defensarà robusta-ment” que la consellera no

sigui extradida. “Ponsatíconsidera que aquests càr-recs són una persecuciópolítica i manté que elsseus drets humans i la jus-tícia no es poden garantirals tribunals espanyols”,destaca Anwar. La conse-llera conclou que “el go-vern espanyol mai podràesclafar l’esperit del poblecatalà”. ■

RedaccióBARCELONA

El govern escocèses queixa a l’Estatde les euroordresa La consellera Clara Ponsatí s’entregarà avui a lesautoritats policials i declararà davant del jutge

Ponsatí va decidir marxar de Bèlgica a principis d’aquest mes i tornar a exercir com aprofessora a la universitat de St Andrews, a Escòcia ■ EL PUNT AVUI

EL PUNT AVUIDIMECRES, 28 DE MARÇ DEL 201814 | Nacional |

1760

07-1

1839

56L

LRP.cat

No prendre més decisionsen calent. Després de la in-vestidura fallida de JordiTurull, aquesta és la pautaque s’ha proposat el presi-dent del Parlament, RogerTorrent, que ha refredat laidea d’iniciar ja una novaroda de contactes amb elspartits per designar un al-tre candidat, i esperarà al-menys a tornar de Setma-na Santa. Torrent, a més,segueix aquests dies les re-unions amb entitats perbastir un front social amplicontra la repressió.

JxCat, que al cap i a la fiés qui ha d’aclarir ara quiproposa, està d’acord a noprecipitar-se i deixar-ho re-posar uns dies per veurel’evolució judicial dels trespresidenciables designatsabans, tots a la presó aramateix. I és que el grup téclar que no activarà unaquarta investidura si no téplenes garanties de reeixir,tant pel suport parlamen-tari com per la situació judi-cial. La prioritat segueixsent Carles Puigdemont,però fonts internes adme-ten que tampoc volen“complicar escenaris que jasón prou complexos”, enal·lusió al procés d’extradi-ció a Alemanya.

Això sí, analitzada la re-solució del comitè de dretshumans de l’ONU que ex-igeix com a mesura caute-lar que l’Estat espanyol pre-servi els drets polítics deJordi Sànchez a ser inves-tit, i després que ell mateixs’hi hagi tornat a mostrardisposat, ERC no amagaque hi veu un fibló amb pos-sibilitats de triomf en l’em-bat contra l’Estat, tot i queno entri en el perfil de can-didat “efectiu” que no haparat de reclamar. Fontsdels republicans van deixarclar ahir que aposten per“estirar aquest fil” fins a lesúltimes conseqüències enels propers dies. “Anem es-cassos de victòries, i el quediu l’ONU ho és; no ho po-

dem deixar en un triomfmoral”, indicaven, i recor-daven que les propostes deresolució que s’aprovaranen el ple d’avui ja van dirigi-des a avalar aquesta opció,que Torrent també veuamb bons ulls. El jutge Lla-rena, de fet, ja té sobre lataula des de dilluns la peti-ció de la defensa de Sàn-chez, a la qual haurà de do-nar resposta, que esgri-meix la resolució de l’ONUperquè el deixi sortir a serinvestit si es dona el cas, pe-tició a què el Parlaments’afegiria si el tornés a pro-posar.

ERC, això sí, recordaque la tramitació, ahir, deles Nacions Unides d’una

denúncia similar de Puig-demont podria obrir tambéla via per a ell, si bé en no ha-ver-se dictat mesures cau-telars, l’efecte no el veuprou immediat. En aquestsentit, la CUP suggeria jaque aquestes es poden de-manar també per al cas delpresident. El diputat VidalAragonés, de fet, mantenial’oferta d’entrar a la mesaper “assumir políticament ilegalment les repercus-sions negatives” de perme-tre una investidura no pre-sencial de Puigdemont, op-ció que de fet el Parlamentmai ha descartat. Ahirmateix, Cs va demanar uninforme al Consell de Ga-ranties Estatutàries sobre

la reforma que impulsa lamesa de la llei de la presi-dència, en lectura única,per permetre la investidu-ra telemàtica. Els d’Arri-madas consideren queaquest procediment no espot fer servir perquè aques-ta llei “forma part del blocestatutari”.

En tot cas, si vol tornar-se a proposar ja sigui Puig-demont, Sànchez o Turull,caldria afanyar-se, perquèLlarena els podria inhabili-tar o suspendre com a dipu-tats, i per tant com a presi-denciables, quan decretique és ferma la presó pre-ventiva arran del seu pro-cessament, fet que podriapassar en qüestió de dies. ■

a El grup es dona uns dies de coll per veure l’evolució judicial i evitar cap altrainvestidura fallida a ERC aposta per jugar la carta de Sànchez que avala l’ONU

Òscar PalauBARCELONA

Torrent congela cap novaroda de contactes en esperaque JxCat designi candidat

Les entitats que formen elGrup Impuls per Girona (GiG)es posen a disposició del Par-lament per integrar un frontcomú en defensa de la demo-cràcia i els drets fonamentalsa Catalunya. L’anunci que vanrealitzar ahir és en resposta ala demanda que va fer el pre-sident de la institució, RogerTorrent, en el seu discurs de

Torrent, aquí amb entitats del tercer sector, va seguir ahir contactes per un front social ■ ACN

diumenge. El GiG està confor-mat per les Cambres de Co-merç de Girona, Palamós iSant Feliu de Guíxols; les pa-tronals FOEG i la Pimec Giro-na, i el Fòrum Carlemany.Consideren necessari que en-titats de tota mena intentincontribuir per posar fi a la ju-dicialització de la política i lacrispació. En un comunicat, el

GiG reclama, un cop més, quel’Estat espanyol dialogui, totrecordant que “la nostra socie-tat sempre s’ha fonamentat enla cultura de la pau i el respec-te, i així volem continuar”. ElGiG s’ofereix “a participar entot allò que pugui contribuir amillorar la situació actual, in-vestint com més aviat millor unpresident de consens”. ■ G.P.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Empresariat gironí, a disposició del Parlament

L’Associació de Municipisper la Independència(AMI) és una entitat parti-dista i com a tal no pot re-bre el suport d’un ens mu-nicipal que no hi pot dedi-car diners públics, i enca-ra menys quan aquests di-ners es poden dedicar auna finalitat contrària al’ordenament jurídic espa-nyol. Aquest és l’argumentque fa servir la jutgessa delcontenciós administratiunúmero 9 de Barcelona,Rocío Colorado, en la sen-tència en què revocal’acord del juliol del 2015de l’Ajuntament de Ter-rassa d’adherir-se a l’AMI.

Contra aquest acord, hiva presentar recurs l’advo-cat de Societat Civil Cata-lana, a qui ara ha donat laraó la magistrada amb l’ar-gument que els ens localshan d’estar subjectes alque marca la ConstitucióEspanyola. La jutgessa re-coneix que els polítics “te-nen dret a sostenir la ne-cessitat de la independèn-cia” sempre que no s’“ins-trumentalitzin” les insti-tucions.

La sentència no és fer-ma i arriba tard, ja que elnovembre de l’any passatels vots del PSC, Ciutadansi el PP van fer que Terrassasortís de l’AMI. El recurscontenciós ha trigat tresanys a resoldre’s. ■

Un jutjat revocal’adhesió deTerrassa a l’AMI

RedaccióBARCELONA

a La jutgessa entén que un enspartidista no pot rebre diners públics

Les banderes de Catalunya, Espanya i Terrassa del’ajuntament de la cocapital vallesana ■ ARXIU