2n Batxillerat 2004-2005

Badia guia Badia

GUIA DE BATXILLERAT 2n CURS

CURS 2016-17

La guia de 2n de Batxillerat conté:

1

- El curs:

o Matèries

o Horari curs 2016-17

o Llistat de mestres

o Tutoria

o Orientació escolar professional

o Activitats culturals i sortides

o Treball de recerca

o Avaluació

- Les Proves d’Accés a la Universitat:

o Estructura de les PAU

o Horari i calendari de les PAU 2017

o Resultats de selectivitat dels darrers anys a l’escola

- Els estudis universitaris:

o L’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES)

o L’accés a la universitat i el procediment d’assignació de places

o Preinscripció a vuit carreres realitzada pel…..

o Llistat de totes les carreres amb nota de tall del 2016 (12 i 21 de juliol), preu aproximat i ponderacions de la fase específica de les PAU

- Annex:

o Normes i hàbits de convivència

o Calendari-resum

2n Batxillerat 2016-17 INTRODUCCIÓ AL CURS:

Segon de Batxillerat és un curs terminal i, per tant tanca i valora un procés d’aprenentatge.

És un curs especialment exigent a nivell acadèmic, exigència que es veu potenciada pel

treball de recerca i la prova de selectivitat.

Durant el curs, per primera vegada, l’alumne realitza una tria específica dels seus futurs

estudis i comença a dibuixar ja el seu camí professional. Tot això es produeix en un moment

on l’alumne adquireix la majoria d’edat i socialment ja és -i és vist- com a lliure i responsable

dels seus actes i de les seves relacions amb els altres.

A l’Escola intentem que totes aquestes dificultats i responsabilitats que el curs comporta

juguin a favor de l’alumne, fent-lo prou autònom per encarar les etapes futures. Pretenem

capacitar-lo per superar-les i procurem que es faci seu l’aspecte acadèmic i també el cultural

perquè creiem que això li permetrà assolir una vida amb una major plenitud.

2

ESTRUCTURA DEL CURS: Com a complement a la Guia de Batxillerat entregada el 2015, recordem les matèries i modalitats que el ......... pot escollir el segon curs de Batxillerat.

Matèries comunes :

LLENGUA CATALANA 2 h/set

LLENGUA CASTELLANA 2 h/set

LLENGUA ANGLESA 3 h/set

HISTÒRIA D’ESPANYA 3 h/set

HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA 3 h/set

TREBALL RECERCA / TUTORIA 1 h/set

.

Matèries de modalitat i optatives: Cada alumne ha de cursar 32 hores/set de matèries optatives al llarg del Batxillerat (16 + 16 normalment). Tenint en compte que cada any ha de cursar 3 matèries de la modalitat pròpia, la quarta matèria pot ser d’una altra modalitat o una optativa no adscrita a cap modalitat. Modalitat de ciències de la naturalesa: - Matemàtiques (4h), Física (4h), Química (4h), Biologia (4h) i Dibuix tècnic (4h). Modalitat de humanitats i ciències socials: - Mates. soc. (4h), Geografia (4h), Hist. de l’art (4h) i Llatí (4h), Lit. castellana (4h). Optativa: Francès (2h).

Tria feta per l’alumne:

Modalitat: Ciències de la naturalesa

Català2 Matemàtiques2

Castellà2 Lit. catalana

Anglès2 Hª Art

Hª Filosofia Geografia

Història d’Espanya Francès2

3

1

Horari de l’alumne:

Horari del grup:

D i l l u n s D i m a r t s D i m e c r e s D i j o u s D i v e n d r e s

8.45 FILOSOF. vicenç D LITE.CAS. ona B MATEMÀ. jordi B MATEMÀ. jordi D H.ART lala D

9.40 LITE.CAS. ona N MATEMÀ. jordi D FRANCÈS sophi C GEOGR. mercè D ANGLÈS ruth C

11.10 GEOGR. mercè D FILOSOF. vicenç D GEOGR. mercè D ANGLÈS ruth D HISTÒRIA mercè D

12.00 CASTE. emilia D H.ART lala D CATALÀ ona D LITE.CAS. ona C

1.00 MATEMÀ. jordi D FRANCÈS sophi D H.ART lala D HISTÒRIA mercè B TUT/T.R. jordi D

2.30 ANGLÈS ruth C GEOGR. mercè D CATALÀ ona Q H.ART lala D

3.30 CASTE. emilia B HISTÒRIA mercè D FILOSOF. vicenç D LITE.CAS. ona B

B D i l l u n s D i m a r t s D i m e c r e s D i j o u s D i v e n d r e s

8.45 FIL vicen D FÍS jordi D L.U. ona B

MAT jordi B MA.S dani A LLA emil N

MAT jordi D MA.S dani T LLA emil B

H.ART lala D QUÍ viqui Q

9.40

FÍS jordi D LCAS. ona N

MAT jordi D MA.S dani T LLA ona B

FRA sophi C BIO marí N DIB joan C

GEO mercè D

ANG ruth C HIS mercè D

11.10

BIO marí N DIB joan T

GEO mercè D FIL vicen D

BIO marí N DIB joan I

GEO mercè D ANG ruth D

ANG ruth C HIS mercè D

12.00 QUÍ viqui Q CAS emil D H.ART lala D QUÍ viqui Q

CAT ona D FÍS jordi D

L.CAS. ona C

1.00

MAT jordi D MA.S dani A LLA emil T

FRA sophi B H.ART lala D HIS mercè B TUT jordi D TR dani B

2.30

ANG ruth C CAS emil B

BIO marí N DIB joan T

GEO mercè D

CAT ona Q FIL vicen D

H.ART lala D QUÍ viqui Q

3.30

CAS emil B ANG ruth C

HIS mercè D CAT ona Q FIL vicen D

FÍS jordi D L.CAS. ona B

4

Els mestres de cada matèria L'equip de mestres que imparteix classes és el següent:

LL.CATALANA: - Ona Ramos LL.CASTELLANA: - Emília Ocaña LL.ANGLESA: - Ruth Zamora LL.FRANCESA: - Anne Sophie Jégou HISTÒRIA/GEOGRAFIA: - Mercè Carulla Hª DE L’ART : - Lala Blay BIOLOGIA: - Josep Marí MATEM./FÍSICA: - Jordi Gómez MAT.CC.SS: - Daniel Urbano QUÍMICA: - Victòria Burgués FILOSOFIA: - Vicenç Del Hoyo LITERATURA CATALANA : - Ona Ramos LLATÍ: - Emília Ocaña / Ona Ramos DIBUIX: - Joan Serrat

Funció dels tutors

El tutor és el mestre que té al seu càrrec un grup d'alumnes, segueix l'evolució acadèmica i

personal de cadascun i orienta l'alumne i la família, tant en la seva trajectòria escolar, com

professional. Serà funció primordial dels tutors potenciar una sèrie d'actituds i valors que

permetin que els nostres alumnes es puguin comportar amb maduresa, autocontrol i

autonomia afectiva.

La concreció d’aquestes funcions al darrer curs de l’Escola - en el que l’autonomia hauria de

ser ja prou alta - impliquen principalment una tasca d’acompanyament per encarar

l’exigència acadèmica del curs, el caràcter globalitzant d’aquest –i per tant l’elevat grau de

significació dels resultats-, el seu evident lligam amb el futur de l’alumne i les decisions a

prendre sobre ell. Voldríem combinar aquest acompanyament nostre amb una transformació

que vagi integrant en ell aquesta diversitat d’aspectes (acadèmics, culturals, capteniment en

situacions que ja no són senzilles, presa de decisions...) per tal que surti de l’escola

efectivament capacitat per encarar el ja imminent futur.

Entrevistes

L'horari d'entrevistes dels tutors és el següent:

2n Batxillerat – (Humanitats i ciències socials) Daniel Urbano:

Pares: Dimarts 14.30 h. Alumnes: Divendres 9.45 h.

2n Batxillerat – (Ciències) Jordi Gómez:

Pares: Dimarts 14.30 h. Alumnes: Dimarts 11.10 h.

5

Orientació escolar professional

Complementant les tasques del tutor per aquells aspectes relacionats amb els futurs estudis i

professió dels alumnes, l’Escola disposa d’un gabinet d’orientació professional.

Particularment l’autoconeixement, que és un dels elements nuclears del 2n de Batxillerat,

serveix també d’element de partida per a l’orientació professional. A mesura que l’alumne va

sent conscient de les seves capacitats, va escollint carrera universitària i professió. En el

servei d’orientació s’ajuda l’alumne a plantejar el model de vida que vol tenir, i que aquest

actuï com a fonament de determinació. Aquest, combinat amb l’autoconeixement i la

informació que es proporciona a l’alumne sobre estudis i professions li ha de permetre

prendre una decisió satisfactòria. També s’aprofita aquest procés per reflexionar sobre la

presa de decisions per tal que l’alumne sigui capaç de prendre les adequades en cada

moment tant tècnicament com moral, també en àmbits no acadèmico-professionals.

El gabinet d’orientació professional és obert als estudiants i a les seves famílies, el

responsable n’és el Vicenç del Hoyo i l’hora d’atenció els divendres de 14.30 a 16.30 h.

L’equip directiu i les hores de visita

Podeu parlar amb la directora de l’Escola: Carme Duran, acudint personalment sense cita

prèvia. Els dimarts de les 15,30 h a les 16,30 h. I si l’horari no us va bé, podeu trucar a

secretaria i concertar entrevista amb reserva de dia i hora.

També podeu concertar entrevista amb el Cap d’Estudis d’ESO i Batxillerat, Vicenç Del

Hoyo, els dijous de 13.30 a 14.30 h, a través de la secretaria de l’Escola.

6

Activitats culturals

Al llarg dels més de 40 anys a l’Escola ha anat prenent importància la integració de l’accés a

la cultura, més enllà de les qüestions acadèmiques i possibilitant-ne el pont entre les dues.

Fa quinze anys, de manera espontània, vam començar a organitzar sortides a diferents

esdeveniments i han acabat incorporant-se al tarannà de l’Escola. Es tracta d’activitats

completament voluntàries que organitzem per als alumnes de quart d’ESO, de Batxillerat i

també per als ex-alumnes. Mirem d’oferir un ventall d’activitats molt ampli que inclou arts

plàstiques, arquitectura, música, cinema, dansa, literatura i teatre i, a vegades, conferències

sobre altres temes filosòfics o científics. Primer presentem la proposta als alumnes perquè

decideixin si els interessa anar-hi i de cada activitat els donem una petita tarja per recordar-la.

En general mirem d’oferir propostes que puguin obrir camins de pensament i sensibilitat i que

permetin als alumnes apropiar-se-les. Tot això va lligat amb dues sortides bianuals: la visita al

museu Chillida Leku a Sant Sebastià i el viatge de final d’estudis a Itàlia, en el qual, durant

una setmana ens immergim en alta cultura. Pensem que, participar en aquestes activitats

serveix als alumnes per descobrir les coses importants que ha anat creant l’home i que els

ajuden a fer el seu camí.

Podeu seguir les activitats que es van programant al web de l’Escola en l’enllaç

http://www.escolamestral.cat/activitats-mestral/activitats-culturals.html

Sortides

- Pròpies de la matèria i amb objectius didàctics que són: 1r trimestre

LITERATURA CATALANA: “L’Ànec salvatge” al Teatre Lliure.

2n trimestre

Hª DE L’ART: Recorregut per les obres de selectivitat que hi ha a BCN.

TUTORIA –ORIENTACIÓ PROFESSIONAL: Portes obertes a la Universitat Autònoma de

Barcelona (Bellaterra). També es realitzarà una visita voluntària al Saló de l’ensenyament.

LLATÍ: Visita a Tarraco.

JORNADA CULTURAL: Cinebaix.

Probablement del 29 al 31 de març: Viatge al País Basc.

3r trimestre

LLENGUA CATALANA: “Ivanov” al Teatre Lliure.

7

http://www.escolamestral.cat/activitats-mestral/activitats-culturals.html

Treball de recerca

Durant el Batxillerat els alumnes han de realitzar un treball de recerca consistent en un

conjunt d'activitats estructurades i orientades amb vista a la investigació que realitza l'alumnat

amb l'orientació del professorat. Això implica tant la realització d'activitats de laboratori o de

camp com activitats de documentació bibliogràfica.

L'objectiu del treball és que l'alumnat posi en marxa determinats procediments, i que ho faci

en àmbits de recerca que poden ser diferents d'aquells on els va adquirir, aprofundint sobre

algun tema d'interès que estigui al seu abast. D'aquesta manera, l'alumnat es prepara per

adaptar-se a situacions semblants de la vida acadèmica o professional posterior, en les quals

hagi d'aplicar diferents procediments, fer transferència de coneixements d'un camp a un altre i

mostrar capacitat per organitzar-se i planificar la feina de manera autònoma.

A l’Escola ens sembla que és un instrument molt útil i important per adquirir aquestes

capacitats i, per tant, la dedicació dels alumnes i el professorat a ells és especialment

significativa.

En principi el treball que fa el.... es titula ................................ i té com a tutor .................

Els alumnes l’han d’entregar el 8 de novembre i la defensa pública del treball es realitzarà el

15 i 16 de desembre de 2016.

El pes del treball de recerca en la Nota d’expedient del Batxillerat és del 10%.

Avaluació

L’avaluació a l’Escola és contínua, es realitza mitjançant l’observació i valoració del treball, les

proves parcials i una prova final que té caràcter recuperador. És una part integrant de la

formació i, a segon de Batxillerat, és especialment globalitzant. Això ha de permetre als

alumnes ser molt conscients del punt del procés d’aprenentatge en què es troben, col·laborant

així al seu procés d’autoconeixement i a la conseqüent presa de decisions.

El curs està dividit en tres avaluacions (la tercera inclou la prova global) i és al final que es fa

l'avaluació de l'alumne. Enguany els resultats de cada avaluació i els finals estaran

disponibles al web el 2 de desembre de 2016 (1ª avaluació), el 10 de març de 2017 (2ª

avaluació) i el 25 de maig de 2017 (l’avaluació final) i es notificarà l’arribada dels resultats per

mail cada avaluació. El dia 26 de maig es poden presentar reclamacions a les notes finals.

En l’avaluació final de Batxillerat l’alumne ha de superar la totalitat de les matèries de

Batxillerat i el treball de recerca. Si no es supera l’avaluació final existeix una convocatòria

extraordinària els dies 13 i 14 de juny que ja no dóna accés a la selectivitat ni a la

preinscripció de juny.

La Nota d’expedient de Batxillerat s’obté de la mitjana aritmètica de les notes enteres de totes

les matèries amb un valor del 90% i el treball de recerca amb un valor del 10 %.

8

Calendari escolar Vacances:

Nadal:

del 23 desembre de 2016 al 8 de gener 2017

(ambdós inclosos)

Setmana Santa:

Del 8 al 17 d’abril de 2017 (ambdós inclosos)

Últim dia d'escola: 21 de juny 2016

Dies festius:

10 d’octubre de 2016 (Festa lliure disposició)

11 d’octubre 2016 (Festa local)

12 d’octubre 2016 (Festa Pilar)

1 de novembre 2016 (Festa: Tots Sants)

5 de desembre de 2016 (Festa lliure disposició)

6 de desembre de 2016 (Festa de la constitució)

8 de desembre de 2016 (Festa la Immaculada)

1 de maig de 2017 (Festa del treballador)

2 de juny de 2017 (Festa lliure disposició)

5 de juny de 2017 (Festa local)

Tardes no lectives pels alumnes: 20, 21 i 22 de desembre de 2016

5 i 6 d’abril de 2017

Biblioteca

L’escola compta amb el servei d’una bibliotecària (Maria Candel) i ofereix als alumnes a més

del servei de préstec i consulta una tasca d’assessorament i dinamització de la lectura.

La biblioteca com a lloc de treball i estudi està oberta de dilluns a dimecres de 8.45 a 13 i de

14.30 a 16.30.

Activitats extraescolars

Poden participar en activitats musicals i teatre.

9

LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT

Per accedir als estudis universitaris cal realitzar les Proves d’Accés a la Universitat (PAU)

formulades coordinadament des de les universitats catalanes. L’objectiu és valorar la maduresa

acadèmica, els coneixements i les competències adquirides en el Batxillerat.

La prova d’accés, per cada estudiant, té, en principi, una durada de tres dies, amb un màxim

de sis hores diàries i consta de dues fases:

GENERAL: és el requisit per anar a qualsevol universitat, per tant, és una fase

obligatòria. Els estudiants s’ han d’examinar de 5 proves:

1. Llengua catalana i literatura.

2. Llengua castellana i literatura.

3. Llengua estrangera.

4. Història / Filosofia.

5. Matèria de qualsevol modalitat de segon curs. No cal haver-la cursada.

ESPECÍFICA: és el procediment d’admissió a un estudi de Grau concret, d’una

determinada universitat i té caràcter voluntari. Segons el Grau i la universitat l’alumne s’haurà

d’examinar, com a màxim, de tres proves, distintes a l’examinada a la fase general.

Dibuix tècnic Geografia Biologia Llatí Física Mates aplicades a les ciències socials Matemàtiques Història de l’art Química Literatura catalana

En concret en ........ s’ha preinscrit a l’opció :

Els estudiants han de realitzar una prematrícula a principis de març a l’adreça

http://accesnet.gencat.net explicitant les matèries opcionals escollides tant de la fase general

com de l’específica, que ja no podran modificar. La matrícula definitiva l’han de realitzar a

finals de juny per internet i validar-la al banc pagant les taxes corresponents.

10

Matèries a les PAU

Fase General: CATALÀ

CASTELLÀ

ANGLÈS

Mat comú: HIS.ESPANYA

Mat. Modal.: MATEMÀTIQUES

Fase específica: MAT.SOCIALS

LIT. CATALANA

GEOGRAFIA

http://accesnet.gencat.net/

HORARI (*provisional) I CALENDARI DE LES PAU 2017

Dimarts 13 de juny de 2017

8.30 h – 9.00 h Comprovació dades alumnat

9.00 h – 10.30 h Llengua castellana i literatura(*)

11.00 h – 12.30 h Llengua catalana i literatura

13.00 h – 14.30 h Química

15.30 h – 17.00 h Dibuix Tècnic

Dimecres 14 de juny de 2016

8.30 h – 10.00 h Història o Filosofia

10.30 h – 12.00 h Llengua anglesa

12.30 h – 14.00 h Matemàtiques CC.SS.

15.00 h – 16.30 h Història de l’Art

Dijous 15 de juny de 2017

8.30 h – 10.00 h Física Geografia

10.30 h – 12.00 h Matemàtiques Llatí

12.30 h – 14.00 h Biologia

15.00 h – 16.30 h Literatura catalana

(*) En negreta els exàmens que en principi farà el ....... Les dates seran aquestes, l’ordre dels exàmens queda

pendent de confirmació.

RESULTATS DE LES PAU 2016.

El curs 2015-6 ha estat el setè any del nou model de

prova d’accés a la universitat (LOE), amb una part

optativa específica segons els estudis que es vulguin

seguir. Els resultats dels alumnes a l’Escola han estat

excepcionalment bons:

Les proves d’accés a la universitat (PAU-juny) d’enguany

han estat superades pel 100% d’alumnes de l’Escola per

un 97 % que ho ha fet a Catalunya.

La mitjana dels alumnes de l’escola en la fase general ha

estat de 7,77, superior en més d’un punt al 6,58 de la

resta d’escoles de Catalunya. SÓN ELS MILLORS

RESULTATS DE LA HISTÒRIA DE L’ESCOLA.

Per matèries a l’Escola enguany són especialment bons

els resultats en literatura catalana (2,1 punts per sobre

Catalunya), història de l’art (1,9) , dibuix (1,8) i biologia (1,7).

Aquests resultats s’obtenen tot i presentar a selectivitat-juny un 85 % dels alumnes inicials de

2n de batxillerat de l’escola mentre la mitjana de Catalunya només presenta un 60 % dels

alumnes.

De nou un alumne de l’Escola (Sònia Marias) ha obtingut la distinció especial de les PAU pels

11

PA

U

LIT

ER

AT

UR

AC

AT

AL

AN

A

HIS

TÒ

RIA

DE

L'A

RT

DIB

UIX

BIO

LO

GIA

Mitjana catalana i Mestral per matèries. PAU Curs 2016

. Mitjana Catalunya

ESCOLAMESTRAL

alumnes amb més de 9 a la fase general de les proves.

En general a Catalunya destaca una tendència dels darrers anys a augmentar l’exigència tal

i com es constata tant en l’augment del nombre de suspesos de 2n de batxillerat (superior al

30 % en els darrers anys) com en la millor nota d’expedient i de selectivitat. De fet enguany

s’ha obtingut la segona millor nota a nivell de Catalunya tot i el nombre d’alumnes amb

distinció de les PAU ha passat de 100 a 500 en els darrers vuit anys.

RESULTATS DE LES PAU DEL PERÍODE 2000-2016

Presentem els resultats acumulant també els 10 anys LOGSE, obtenint així dades d’16

anys i per tant fortament significatives.

- El 90 % dels alumnes de Catalunya han superat les PAU, a l’escola Mestral l’han

superada més del 99,6 % dels alumnes. No les han superades un 10% a Catalunya per un

0,4 % a la Mestral.

- El nombre d’alumnes que no aprova 2n de Batxillerat al juny és del 31 % a Catalunya, a

l’escola ho fan el 12 % dels alumnes.

- El 54 % dels alumnes de Catalunya que comencen 2n de Batxillerat acaben aprovant el

curs, la selectivitat i accedint a la universitat. A l’escola Mestral ho fan el 86 %. Això fa més

meritoris els resultats a les proves de selectivitat dels alumnes de l’escola ja que són

obtinguts presentant un proporció d’alumnes a les PAU molt més alta que la resta de

centres.

- La nota mitjana de les PAU és de 5,90 mentre que la mitjana dels alumnes de l’escola

Mestral és de 6,87. Això ha permès que una proporció molt alta d’alumnes pogués optar

pels estudis i el centre que havia sol·licitat en primera opció.

5

5,5

6

6,5

7

7,5

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Evolució comparada de les PAU a Mestral i Catalunya en el període 2000-2016

PAU MESTRAL

PAU Catalunya

- Per matèries els resultats acumulats també són molt bons. Destaquen especialment el

dibuix tècnic (5,8 a Catalunya 7,8 a la Mestral) la Física (5,1 a Catalunya, 6,7 a la Mestral) i

les Matemàtiques ciències (5,5 a Catalunya, 7,1 a la Mestral). També és molt positiu que

totes les matèries a l’Escola es troben per sobre la mitjana de la respectiva matèria a

Catalunya tot i presentar una proporció molt més alta d’alumnes.

13 12

4,00

4,50

5,00

5,50

6,00

6,50

7,00

7,50

8,00

CA

TA

LÀ

CA

ST

ELL

À

AN

GLÈ

S

HIS

TÒ

RIA

FIL

OS

OF

IA

MA

TE

S C

ièn

.

FÍS

ICA

QU

ÍMIC

A

BIO

LO

GIA

DIB

UIX

MA

TE

S S

ocia

ls

GE

OG

RA

FIA

LLA

TÍ

LIT

.CA

TA

LA

NA

H. A

RT

Mitjana catalana i Mestral per matèries. PAU Període 2000-2016.

Mitjana Catalunya

ESCOLA MESTRAL

RELACIÓ ENTRE LA NOTA DE L’EXPEDIENT DE L’ALUMNE AMB NOTA A LA SELECTIVITAT.

Es constata una bona correlació entre les notes a l’Escola i els resultats de les PAU. Els alumnes

acostumen a moure’s entre la nota de l’expedient de l’escola i un punt per sota.

Per fer pronòstics, recordem els resultats de 1r de Batx. de l’alumne...............

Nota mitjana de primer: Matèries Pendents de 1r:

Nota d’Accés estimada :

14

ELS ESTUDIS UNIVERSITARIS: Espai Europeu d’Educació Superior

El projecte de construcció de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) comença el 1999, quan

els ministres amb competències en educació de 29 països signen la Declaració de Bolonya. Els

ministres d’educació, ara ja de 48 estats europeus1, es reuneixen cada dos anys per fer balanç del

que s’ha aconseguit i fixar els objectius del període següent, que es recullen en una declaració2.

La declaració estableix les bases per construir a Europa un espai comú d’educació superior, a

partir d’uns objectius:

L’adopció d’un sistema de titulacions fàcilment comprensible i comparable.

L’adopció d’un sistema basat en tres cicles: grau, màster i doctorat.

L’establiment d’un sistema de crèdits europeus (ECTS).

La promoció de la mobilitat dels alumnes, professors i investigadors.

La promoció de la cooperació europea per garantir la qualitat i el desenvolupament de

criteris i metodologies comparables.

Espanya és un dels països més endarrerits en la seva adequació a l’EEES perquè fins el 2007 no

es va aprovar la reglamentació bàsica implementant uns graus de 4 anys. Tot just l’any 2015 es va

aprovar la possibilitat que els graus durin tres anys com a la majoria d’estats europeus, i de

moment pràcticament no s’apliquen.

Les titulacions en el ...........de l’EEES es dissenyen a partir del crèdit ECTS (European Credit

Transfer and Accumulation System). Aquesta unitat de mesura es basa en el còmput del treball

total de l’estudiant dins i fora de l’aula (hores lectives, hores d’estudi i d’elaboració de treballs,

pràctiques...). Un curs acadèmic conté 60 ECTS, que corresponen aproximadament a una

declaració de 40 hores/setmana durant 38 setmanes lectives.

Els estudis universitaris oficials s’estructuren en tres cicles:

1 S’inclouen els països de la UE i l’espai europeu de lliure comerç i països del centre i l’Est d’Europa. 2 Documents o declaracions que recullen el procés de construcció de l’EEES: Bolonya, juny 1999; Praga, maig 2001; Berlín, setembre 2003; Bergen, maig

2005; Londres, maig 2007; Lovaina (Bèlgica), abril 2009.

Estudis de Grau

240 ETCS o 4 anys excepte el Grau en Arquitectura 300 ECTS o 5 anys.

Ofereixen una formació acadèmica i professional que capacita per a la

incorporació al món laboral.

Estudis de Màster

60-120 ECTS o 1-2 anys

Permeten adquirir una formació especialitzada orientada al

món professional o a l’àmbit d’una recerca.

Exercici professional

Estudis de Doctorat

3-4 anys

Proporcionen una formació.

15

Els titulats tindran, a més, el Suplement Europeu al Títol, un document oficial que acompanya el

títol universitari i reflecteix de manera clara, personalitzada i unificada la informació de les

assignatures cursades, els resultats obtinguts, les capacitats acadèmiques i professionals

adquirides i en nivell de la titulació. L’objectiu principal és incrementar la transparència entre les

diverses titulacions d’educació superior impartides a diferents països i facilitar la mobilitat tant

d’estudiants com de professionals.

L’accés a la universitat i l’assignació de places: Nota d’Accés i Nota d’admissió

El nou model de les PAU diferencia entre la superació de les PAU i el procediment d’admissió a

la carrera universitària.

Es considerarà que l’alumne ha superat la Prova d’Accés a la Universitat si obté una nota igual o

superior a 5 com a resultat de la mitjana ponderada del 60% de la nota mitjana del Batxillerat i el

40% de la qualificació de la fase general (que només promitja amb nota superior a 4) 3.

+ = Nota d’accés

En aquells casos en què l’oferta de places universitàries sigui inferior a la demanda serà necessari

ordenar els estudiants segons la seva nota d’admissió . Cada matèria examinada a la fase específica

serà qualificada per separat. Només es tindrà en compte la nota si la qualificació és igual o superior

a cinc i els dos resultats que més puguin beneficiar l’alumne. Segons el Grau el coeficient de

ponderació de les matèries de la fase específica pot ser 0,1 o 0,2. L'estudiant obté una Nota

d’admissió diferent per cada títol de Grau i Universitat on sol·liciti ser admès.

Nota d’accés + C1 * M.E.1 + C2 * M.E.2 (*) = Nota d’admissió

(*) C1 i C2 són els coeficients de ponderació i M.E. és la nota obtinguda en les matèries específiques. Valen les dues que més beneficiïn l’alumne.

Els coeficients de ponderació inclouen les matèries directament relacionades amb el grau més les

associades a la branca que en general responen aproximadament al següent criteri:

• Arts i humanitats: 2 punts per LLATÍ i Lit. CATALANA.

• Ciències: 2 punts per MATEMÀTIQUES i FÍSICA.

• Ciències de salut : 2 punts per BIOLOGIA i QUÍMICA.

• Socials i jurídiques: 2 punts per MATES.s i GEOGRAFIA

• Enginyeries i Arquitectura: 2 punts per MATES, FÍSICA i QUÍMICA i/o DIBUIX. Hi ha matèries que ponderen 0,1, podeu consultar la taula de ponderacions a accesnet o en el llistat final d’aquesta guia.

3 La superació de la prova té una validesa indefinida, a diferència del resultat de la fase específica, que és de 2 anys.

60% Mitjana Batxillerat

40% nota Fase general PAU

16

Exemple:

Per entendre millor el procés de càlcul de la Nota d’admissió d’un alumne per a cada Grau

presentem el següent exemple: un noi de la modalitat de ciències socials, que de l’Escola ha sortit

amb un Nota d’expedient de Batxillerat de 7.0 i que a la Fase General de les PAU ha tret un 6,0.

Es presenta a H.ART, MATES.S. i GEOGRAFIA a la Fase Específica i obté 9.0, 5.0 i 6.0

respectivament. El noi escull en primera opció Periodisme (U.B) que dóna coeficient 0,2 per les tres

matèries i en segona opció A.D.E. (U.A.B) que dóna coeficient 0,2 per MATES i 0,1 per les altres.

Primerament s’obté la Nota d’accés= 60% de 7.0 + 40% de 6,0 = 6,6

I li sumem els punts de les dues matèries de la fase específica que més l’afavoreixen per cada

grau.

L’alumne surt amb dues

Notes d’admissió diferents;

9,6 per accedir a Periodisme i

8,5 per A.D.E.

La inscripció:

Per accedir a qualsevol universitat catalana pública o privada vinculada a una universitat pública

(la gran majoria d’universitats), cal omplir una preinscripció durant el mes de juliol de 2015, amb les

vuit opcions d’estudis. Aquesta preinscripció és modificable fins a la publicació dels resultats dels

alumnes de les PAU. És important omplir la preinscripció atenent només a l’ordre de preferència i

no a previsions sobre la possible nota.

Normalment a mitjans de juliol es coneix l’assignació de places. Si s’accepta la carrera assignada,

la matrícula es realitza en els dies següents. Si es vol esperar, la matrícula es realitza al setembre.

Per triar els estudis cal valorar les preferències personals, les capacitats i la dificultat de la carrera,

la formació cultural i personal, les sortides professionals, la ubicació del centre, el preu, etc. Per

això adjuntem una llista amb els preus i les notes de tall (de l’any 2014) per les diferents carreres,

així com la llista d’una preinscripció provisional omplerta pel ......

També podeu consultar a www.gencat.net/dursi on trobareu més ampliada la informació sobre les

PAU, els mòduls professionals i les diferents carreres.

Nota Periodisme A.D.E

Nota d’accés: 6,6 6,6 6,6

Fase Específica: Coefi. punts: Coefi. punts

H.ART 9.0 0,2 1,8 0,1 0,9

MATES.S. 5.0 0,2 1,0 0,2 1,0

GEOGRAFIA 6.0 0,2 1,2 0,1 0,6

Nota d’admissió: 9,6 8,5

NOTA IMPORTANT:

La matriculació per a la Selectivitat i la preinscripció i matriculació per la

universitat són tràmits individuals que cada alumne ha de realitzar amb un

codi privat que la Generalitat envia per carta a cada alumne a mitjans de

febrer. L’Escola no podrà controlar que aquests procediments hagin estat

correctament realitzats per l’alumne.

17

http://www.gencat.net/dursi

L’accés dels nostres alumnes a l’educació superior

En general els nostres alumnes volen seguir estudis universitaris i així ho fan pràcticament

tots. El nombre d’alumnes que opten per estudiar mòduls és inferior a un per classe i fins i tot

els repetidors també acaben accedint a la universitat al cap d’un any.

El nombre d’alumnes que inicien el segon de Batxillerat a l’Escola i que accedeix a la

universitat és del 86% mentre la mitjana catalana és del 54 %. A més els que accedeixen ho

fan amb un punt de la nota més alta, això permet que el 66% pugui escollir la carrera

universitària i el centre on estudiar-la respecte un 33 % de la mitjana a Catalunya

El 2015 -i per primer vegada- la totalitat dels alumnes que van aprovar a la convocatòria

ordinària de juny (14 de 16) van poder accedir als estudis que volien i en el centre universitari

que volien. Enguany ho han fet el 88 % dels aprovats al juny.

18

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

33% Nota mitjana 5,9

66%Nota mitjana 6,9

8%

10%

13%

10%

6% 31%

12%

Comparativa: Alumnes inicials 2n Batx.- Situació Juliol. Període 2000-16

1ª preferència estudis+centre 1ª pref. Estudis no centre. No 1rs estudis

Insuficients PAU No PAU (mòduls etc..) Insuficients Batxillerat

ESCOLA MESTRAL

CATALUNYA

ENQUESTA SOBRE LA PREINSCRIPCIÓ A LA UNIVERSITAT:

Alumne: Previsió Nota d’Admissió del.........: 11,6 ± 1,3

Opció 1: Administració i direcció d'empreses - Economia / Dret [agrup. de simult.] (UPF - Bcn) (11,49 - 11,48)

Branca 4 Ciències Socials i jurídiques. Universitat Pública.

90 places , preu aproximat: uns 2.000 €

• L’estudiant tria un estudi de grau “X” per cursar-lo simultàniament amb un segon estudi de grau “Y” o “Z”. Durant els primers cursos l’estudiant farà matèries del grau “X”i matèries comunes dels graus “Y” i “Z”; més endavant, l’estudiant • haurà de triar definitivament el segon estudi de grau, “Y” o “Z”, que vol cursar. En finalitzar, obtindrà duestitulacions oficials corresponents als dos estudis de grau realitzats. • Aquests estudis seguiran la normativa ada per la Generalitat de Catalunya en el Decret pel qual es fixen els preus per a la prestació de serveis acadèmics universitaris.

Opció 2: Dret (UPF - Barcelona) (9,80 - 9,57)



• Aquests estudis seguiran la normativa marcada per la Generalitat de Catalunya en el Decret pel qual es fixen els preus per a la prestació de serveis acadèmics universitaris.

Opció 3: Administració i direcció d'empreses (UPF - Barcelona) (10,57 - 10,01)




Opció 4: Administració i direcció d'empreses / Dret [simultaneïtat] (UB - Barcelona) (10,00 - 9,57)



• L’estudiant realitzarà dos estudis simultàniament, en finalitzar-los obtindrà els dos títols oficials de grau. • Aquests estudis seguiran la normativa marcada per la Generalitat de Catalunya en el Decret pel qual es fixen els preus per a la prestació de serveis acadèmics universitaris.

Opció 5: Dret (UB - Barcelona) (7,88 - 7,46)




Opció 6: Administració i direcció d'empreses (UB - Barcelona) (6,83 - 6,51)




Opció 7: Economia (UPF - Barcelona) (10,06 - 9,61)




Opció 8: Administració i direcció d'empreses / Dret [sim.] (UAB - Cerdanyola del Vallès) (8,70 - 8,42)



• L’estudiant realitzarà dos estudis simultàniament, en finalitzar-los obtindrà els dos títols oficials de grau. • Aquests estudis seguiran la normativa marcada per la Generalitat de Catalunya en el Decret pel qual es fixen els preus per a la prestació de serveis acadèmics universitaris.

19

SIMULACIÓ (molt provisional) DE LA SELECTIVITAT I L’ADMISSIÓ UNIVERSITÀRIA

21077 11,49 11,48 P

41013 9,80 9,57 P

41008 10,57 10,01 P 11,48 9,57 10,01 9,57 7,46 6,51 9,61 8,42

11064 10,00 9,57 P 11,49 9,80 10,57 10,00 7,88 6,83 10,06 8,70

11012 7,88 7,46 P F.G.: MA 2 2 2 2 2 2 2 2

11033 6,83 6,51 P F.E.1: MS 2 2 2 2 2 2 2 2

41014 10,06 9,61 P F.E.2: LC 1 1 1 1 1 1 1 1

21098 8,70 8,42 P F.E.3: GE 1 1 0 1 1 0 0 1

CA

TA

LÀ

CA

ST

EL

LÀ

AN

GL

ÈS

HIS

TÒ

RIA

MA

TE

S C

ièn

.

FA

SE

GE

NE

RA

L

MA

TE

S S

ocia

ls

LIT

. C

AT

AL

AN

A

GE

OG

RA

FIA

Exp

. E

SC

OL

A

NO

TA

AC

CÉ

S

Ad

min

istr

ació

i d

irec

ció

d'e

mp

rese

s -

Eco

no

mia

/ D

ret

[agr

up

. de

sim

ult

.] (

UP

F -

Bcn

)

Dre

t (

UP

F -

Bar

celo

na)

Ad

min

istr

ació

i d

irec

ció

d'e

mp

rese

s (

UP

F -

Bar

celo

na)

Ad

min

istr

ació

i d

irec

ció

d'e

mp

rese

s /

Dre

t

[sim

ult

aneï

tat]

(U

B -

Dre

t (

UB

- B

arce

lon

a)

Ad

min

istr

ació

i d

irec

ció

d'e

mp

rese

s (

UB

- B

arce

lon

a)

Eco

no

mia

(U

PF

- B

arce

lon

a)

Ad

min

istr

ació

i d

irec

ció

d'e

mp

rese

s /

Dre

t [

sim

.] (

UA

B

- C

erd

anyo

la d

el V

allè

s)

9,5 6,5 7,5 10,0 2,5 7,20 9,5 6,0 4,5 8,34 7,88 10,38 10,38 10,38 10,38 10,38 10,38 10,38 10,38

8,0 7,0 9,5 10,0 6,0 8,10 8,0 7,5 6,5 8,57 8,38 10,73 10,73 10,73 10,73 10,73 10,73 10,73 10,73

8,5 7,0 6,0 7,5 5,5 6,90 8,5 5,0 8,5 8,48 7,85 10,40 10,40 10,05 10,40 10,40 10,05 10,05 10,40

10,0 6,5 9,5 7,0 4,0 7,40 10,0 8,0 7,5 8,53 8,08 10,88 10,88 10,88 10,88 10,88 10,88 10,88 10,88

8,5 7,5 10,0 10,0 5,5 8,30 6,5 10,0 8,5 8,48 8,41 10,71 10,71 10,71 10,71 10,71 10,71 10,71 10,71

8,5 7,5 10,0 10,0 8,5 8,90 4,0 10,0 9,5 8,20 8,48 10,43 10,43 9,48 10,43 10,43 9,48 9,48 10,43

5,5 6,5 7,0 10,0 8,5 7,50 8,5 9,0 10,0 8,43 8,06 10,76 10,76 10,66 10,76 10,76 10,66 10,66 10,76

10,0 6,0 8,5 9,0 3,0 7,30 6,5 8,5 9,5 8,95 8,29 10,54 10,54 10,44 10,54 10,54 10,44 10,44 10,54

8,0 6,5 7,0 10,0 3,5 7,00 6,5 10,0 8,5 8,39 7,83 10,13 10,13 10,13 10,13 10,13 10,13 10,13 10,13

5,5 7,5 9,0 8,5 7,0 7,50 5,0 8,5 8,5 8,43 8,06 9,91 9,91 9,91 9,91 9,91 9,91 9,91 9,91

9,5 6,0 10,0 9,5 8,0 8,60 8,0 9,5 9,5 8,48 8,53 11,08 11,08 11,08 11,08 11,08 11,08 11,08 11,08

9,0 7,5 9,0 9,0 8,5 8,60 9,0 10,0 7,0 8,34 8,44 11,24 11,24 11,24 11,24 11,24 11,24 11,24 11,24

9,0 6,5 9,5 9,5 5,5 8,00 8,0 9,0 9,0 8,76 8,46 10,96 10,96 10,96 10,96 10,96 10,96 10,96 10,96

8,5 7,0 10,0 8,0 7,0 8,10 7,5 8,5 6,5 8,48 8,33 10,68 10,68 10,68 10,68 10,68 10,68 10,68 10,68

8,3 7,0 8,7 9,1 6,3 7,88 7,4 8,2 8,2 8,48 8,24 10,60 10,60 10,48 10,60 10,60 10,48 10,48 10,60

81% 100% 93% 100% 100% 12 J: 1% 96% 49% 91% 100% 100% 83% 100%

21 J: 1% 99% 85% 99% 100% 100% 93% 100%

CA

TA

LÀ

CA

ST

EL

LÀ

AN

GL

ÈS

HIS

TÒ

RIA

MA

TE

S S

ocia

ls

F.G

.

MA

TE

S C

ièn

.

LIT

. C

AT

AL

AN

A

GE

OG

RA

FIA

Exp

. E

sc.

N. A

ccés

Ad

min

istr

ació

i

dir

ecci

ó

d'e

mp

rese

s -

Dre

t (

UP

F -

Bar

celo

na)

Ad

min

istr

ació

i

dir

ecci

ó

d'e

mp

rese

s (

UP

F -

Ad

min

istr

ació

i

dir

ecci

ó

d'e

mp

rese

s /

Dre

t

Dre

t (

UB

-

Bar

celo

na)

Ad

min

istr

ació

i

dir

ecci

ó

d'e

mp

rese

s (

UB

-

Eco

no

mia

(U

PF

-

Bar

celo

na)

Ad

min

istr

ació

i

dir

ecci

ó

d'e

mp

rese

s /

Dre

t

8,2 7,2 8,9 9,1 7,4 8,16 6,4 8,2 8,1 8,48 8,35 10,51 10,51 10,30 10,51 10,51 10,30 10,30 10,51

94% 81% 100% 99% 12 J: 1% 94% 39% 87% 100% 100% 72% 100%

26 J: 1% 98% 74% 98% 100% 100% 82% 100%

CA

TA

LÀ

CA

ST

EL

LÀ

AN

GL

ÈS

HIS

TÒ

RIA

LIT

. C

AT

AL

AN

A

F.G

.

MA

TE

S S

ocia

ls

MA

TE

S C

ièn

.

GE

OG

RA

FIA

Exp

. E

sc.

N. A

ccés

Ad

min

istr

ació

i

dir

ecci

ó

d'e

mp

rese

s -

Dre

t (

UP

F -

Bar

celo

na)

Ad

min

istr

ació

i

dir

ecci

ó

d'e

mp

rese

s (

UP

F -

Ad

min

istr

ació

i

dir

ecci

ó

d'e

mp

rese

s /

Dre

t

Dre

t (

UB

-

Bar

celo

na)

Ad

min

istr

ació

i

dir

ecci

ó

d'e

mp

rese

s (

UB

-

Eco

no

mia

(U

PF

-

Bar

celo

na)

Ad

min

istr

ació

i

dir

ecci

ó

d'e

mp

rese

s /

Dre

t

8,2 7,0 8,8 9,1 8,2 8,26 7,5 6,3 8,1 8,47 8,39 11,15 11,15 10,96 11,15 11,15 10,96 10,96 11,15

100% 94% 80% 100% 12 J: 27% 99% 73% 98% 100% 100% 81% 100%

21 J: 28% 99% 82% 99% 100% 100% 93% 100%

CA

TA

LÀ

CA

ST

EL

LÀ

AN

GL

ÈS

HIS

TÒ

RIA

GE

OG

RA

FIA

F.G

.

MA

TE

S S

ocia

ls

LIT

. C

AT

AL

AN

A

MA

TE

S C

ièn

.

Exp

. E

sc.

NO

TA

AC

CÉ

S

Ad

min

istr

ació

i

dir

ecci

ó

d'e

mp

rese

s -

Dre

t (

UP

F -

Bar

celo

na)

Ad

min

istr

ació

i

dir

ecci

ó

d'e

mp

rese

s (

UP

F -

Ad

min

istr

ació

i

dir

ecci

ó

d'e

mp

rese

s /

Dre

t

Dre

t (

UB

-

Bar

celo

na)

Ad

min

istr

ació

i

dir

ecci

ó

d'e

mp

rese

s (

UB

-

Eco

no

mia

(U

PF

-

Bar

celo

na)

Ad

min

istr

ació

i

dir

ecci

ó

d'e

mp

rese

s /

Dre

t

8,2 7,1 8,7 9,1 8,3 8,29 7,4 8,3 6,3 8,55 8,44 11,18 10,74 10,68 10,74 10,74 10,68 10,68 10,74

100% 93% 100% 80% 12 J: 28% 96% 66% 95% 100% 100% 91% 100%

21 J: 29% 98% 91% 98% 100% 100% 94% 100%

Administració i direcció d'empreses -

Economia / Dret [agrup. de simult.] (UPF -

Marc BadiaDret (UPF - Barcelona)

Administració i direcció d'empreses (UPF

- Barcelona)Administració i direcció d'empreses /

Dret [simultaneïtat] (UB - Barcelona)

Dret (UB - Barcelona)

Administració i direcció d'empreses (UB -

Barcelona)

Economia (UPF - Barcelona)

Administració i direcció d'empreses /

Dret [sim.] (UAB - Cerdanyola del Vallès)

ANNEX: NORMES I HÀBITS DE CONVIVÈNCIA L'escola pretén crear un clima general acollidor i positiu propiciant les condicions adequades perquè

s'estableixi un ambient de comunicació entre mestres-alumnes i entre els alumnes. L'escola té un reglament

d'alumnes que regula la vida en el centre respecte el treball, les relacions personals, l'organització de la

classe i dels espais generals i sobre el repartiment de responsabilitats. Les normes es treballen amb els

alumnes de forma sistemàtica a les classes d'ètica i tutoria recordant-les sempre que l'ocasió ho requereix.

Tot i així hi ha normes que perquè es puguin portar a terme necessiten la col·laboració de l'adult (pares,

mestres).Us oferim aquelles en que la vostra col·laboració és imprescindible per dur-les a terme:

- La porta s'obrirà a les hores establertes. Els alumnes aniran entrant a la classe a mesura que arribin.

- L'assistència és obligatòria, les faltes han de ser justificades pels pares als tutors, o bé telefònicament a la

secretaria de l’escola o per escrit.

- La puntualitat és necessària pel bon profit de tots els alumnes. La porta es tancarà 5 minuts després de les

hores d’inici de les classes, per tant a les 8,50 h al matí i les 14,35 h a la tarda.

- Els alumnes que arribin tard tot i per motius justificats s'incorporaran a la següent hora a fi de no pertorbar

la marxa general de la classe.

- L’escola comunicarà a les famílies les faltes d’assistència injustificades.

- S'ha de tenir cura i mantenir net i en perfecte estat de conservació tot el material de l'escola, el dels

companys i el propi. Els desperfectes ocasionats pel mal ús aniran a càrrec de la família.

- Els informes i notes lliurades als alumnes també seran accessibles als pares des del web de l’Escola i es

notificarà per e-mail la seva publicació. Ja no caldrà retornar-les.

- A les hores d'escola no es pot sortir excepte en un cas molt especial i caldrà portar una justificació dels

pares amb anterioritat.

- Els alumnes han de venir a l'escola vestits de manera adequada a l’activitat a realitzar (no amb l'equip

d'educació física, ni pantalons d'esports, ni banyadors...) i observant les normes d'higiene.

- Qualsevol desperfecte de les instal·lacions de l'escola o del material d'un company ocasionat de forma

imprudent o premeditada, haurà de ser abonat per la família.

- L’escola no es fa responsable dels objectes de valor que l’alumne pugui portar.

- L’escola recomana que l’alumne/a no porti el telèfon mòbil. Es prohibeix fer-ne ús dins l’horari escolar

(8,45 h a les 16,30 h). L’escola no se'n fa responsable si li prenen, el perd o es trenca.

- El canal de contacte entre les famílies i el seu fill/a en cas d’urgència continua sent el telèfon de

Secretaria.

- Els alumnes com a norma general no han de venir a l'escola malalts

- No es poden enregistrar imatges dels alumnes, professors ni personal de l’escola ni fer-ne difusió a traves

de cap mitjà.

- En cas d'accident, tant a dintre com a fora de l'escola, però sempre en dies i hores d'activitat escolar, les

despeses són cobertes per l'assegurança. Si la cura és urgent, l'escola portarà a l'alumne al centre sanitari i

avisarà a la família. Si no és urgent, es notificarà i es donaran els papers necessaris perquè la família se'n

faci càrrec. L'Escola no seguirà les visites pel tractament posterior.

- D’acord amb la normativa vigent, no es pot fumar en els centres d’ensenyament de qualsevol nivell.

-Quan un alumne s’incorpora a l’escola després d’uns dies d’absència per causa d’alguna malaltia, ha

d’estar en condicions de realitzar les activitats normals de la vida escolar, com per exemple els exàmens i

deures programats i tots aquells que té pendents per causa de l’absència. En cas d’absència llarga es

programaran les activitats conjuntament amb el tutor.

- Es penalitzarà presentar-se a un examen després d’absentar-se a la/les classe/es anterior/s tant si són

del mateix dia o de les darreres classes del dia anterior. És considera també absència un retard que implica

no entrar a la classe. És a dir, està totalment injustificat no comparèixer a classes per preparar un examen o

lliurar uns deures.

35

CALENDARI-RESUM del CURS:

ESCOLA MESTRAL Centre Concertat per la Generalitat de Catalunya

Ctra.Sanson núm. 81 Tel. 93 6661428-Fax 93 6661778 08980 – Sant Feliu de Llobregat e-mail:[email protected] http://www.escolamestral.cat

37

http://www.escolamestral.cat/

2n Batxillerat 2004-2005

Documents

Transcript of 2n Batxillerat 2004-2005