2on trimestre 2017 - Ateneu Popular de Calonge · sempre amb una xarrada col·loqui sobre un tema...
26
2on trimestre 2017
Transcript of 2on trimestre 2017 - Ateneu Popular de Calonge · sempre amb una xarrada col·loqui sobre un tema...
2on trimestre 2017
2on trimestre 2017
Sumari Informació
Amb el suport de:
L’Ateneu Popular de Calonge no és responsable de les opinions dels autors que signin els articles.
Els articulistes exposen posicions personals.
Es poden reproduir articles total o parcialment sempre que es faci esment de la font.
Imatge de portada: escultura plaça d’armes Autor: Antoni Illa
• Editorial ········································· 04
• Fill adoptiu de Calonge ···················· 06
• Les dones i la gastronomia ·············· 08
• Fotolliga ········································ 09
• Deu anys de la biblioteca ················· 10
• Quart - la Creueta ··························· 13
• Ball de màscares ···························· 15
• Nacions centralitzades ···················· 18
• Ara fa 100 anys ······························· 18
• Festivals de musica de Calonge ······· 20
• Exposició fotogràfica ······················ 21
• Expohàbitat ···································· 22
• El temps a casa nostra ···················· 23
• El racó del clàssic ··························· 26
Contraportada: imatges de algunes de les celebracions de primavera.
Autor Antoni Illa
Confecció portada i contraporta: Antoni Illa
Equip d’edició i redacció: Secció de la “revista” de L’Ateneu popular de Ca-longe.
Col·laboracions: Babalú, Loaisa Esther, Molla Joan, Oriol Jordi, Jo-sep Fort, Nardo Peniza, Jaume Figueras, Josep Falgueras, Mercè Ponsatí, Enric Figueras
Adreça : Ateneu Popular de Calonge Passeig d’hivern, 16 - Edif.3 - 2n. Esquerra (Hotel d’entitats) 17251 Calonge (Baix Empordà) Apartat de correus Nº 221
www.ateneucalonge.cat. htp://ateneucalonge.blogspot.com. [email protected] [email protected]
www.facebook.com/ateneu.decalonge
BUTLLETÍ INFORMATIU
03
2on trimestre 2017
Recorda que la revista en format digital es penjarà a la web de l’ateneu www.ateneucalonge.cat
http://ateneucalonge.blogspot.com
04
Editorial
Com si l’equinocci vernal fos el tret de sortida
per que ens llancem al carrer, les activitats al aire
lliure no han donat treva als habitants del munici-
pi, culturals, musicals, infantils i fins hi tot eclesi-
àstics.
El mercat Medieval cada any fen-lo coincidir
amb les festes de Setmana Santa és un dels més
multitudinari del nostre municipi, es comença
sempre amb una xarrada col·loqui sobre un tema
relacionat amb l’època medieval. Aquest any li va
toca organitzar-ho a C.E.C Colònico, el tema
d’enguany va ser “La cuina Medieval i renaixentis-
ta” a càrrec del Sr. Jaume Fàbrega, professor de
gastronomia de la Universitat Autònoma de Bar-
celona, historiador i escriptor, va presentar l’acte
el Sr. Amadeu Serch, restaurador i propietari del
restaurant Can Muní de Calonge.
La setmana següent pels carres del nucli antic
de Calonge i al voltant del Castell, tot de parades
de artesania i productes naturals es barregen
amb actuacions i lluites medievals, danses orien-
tals, tallers infantils i torneigs de cavalls, tot un
reguitzell de entreteniments que fan la del munici-
pi un formigueig de visitants.
Doremifa’n Flors, activitat popu-
lar que més representa la primavera, carrers
plens de flors, plantes i ornaments, donen al
centre històric de Calonge la seva versió
més acolorida.
A banda de la decoració dels diferents
espais, Doremifa’n Flors també centra l’aten-
ció en la música, de manera que durant el
cap de setmana s’han programat diverses
actuacions musicals amb la participació de
Jordi Cuevas i Teresa, Ian Sala i Santi Care-
ta, l’Escola de Música Adrià Sardó, Sergi
Alpiste, l’Espai Jove i The Almighty Blues
Band. Entre les novetats d’aquest any també
hi ha una exposició fotogràfica organitzada
pel Club Motor Clàssic Calonge que recull
imatges de catifes de la processó de corpus
de Calonge des del 1952 fins al 1997.
2on trimestre 2017 05
Geolodia un altre dia amb contacte amb la natura, orga-
nitzat per l’Udg, la societat Geològica d’Espanya i GEOCAMB,
el set de maig en una sortida guiada per experts que van expli-
car el perquè del la orografia del terrenys, els problemes de les
riades i l’extracció d’aigua del subsòl, la formació de les roques
del camí de Ronda i Roques Planes, un guiatge realment in-
teresant. Amb el suport de l’Àrea d’eficiència energètica i medi
ambient i l’IES Puig Cargol.
MUSICLETADA: Es diu de la combinació entre
la pràctica de pedalar durant un matí-migdia per
un entorn de vinyes, Castell i nucli Medieval, pas-
sant per el Pla i arribant a les platges d’un poble
de la Costa Brava. Poder gaudir aquest any amb
la música de MAÏA VIDAL, JOAN COLO-
MO I ZA! i gaudir amb una copeta de Clos d’A-
gon, un gotet de sidra Mooma i una canyeta de
Cervesa La Brava.
Un cop arribats a la fi del trajecte, al Collet de
Sant Antoni de Calonge, gaudiren d’una arrossa-
da a càrrec de la Paella Viatgera, relaxant-se una
estona gaudint d’unes vistes i un entorn especta-
cular, es va poder fer una mini-bacaina per agafar
forces i acabar ballant a ritme de DJ RUBEN-
HITS oferint-nos una sessió de música de “bon
rotllisme” durant la tarda fins que caigui el sol.
Sense oblidar la Circavila,
on el poble esta conquerit per
pallassos i acròbates que con-
verteixen el casc antic de Calon-
ge en una gran carpa de circ, on
fan gaudir a grans i petits. Aquest
any també els que volguessin
menjar de una gran paella popu-
lar de productes de l’horta.
Sense oblidar que la plaça d’Armes del Castell va estar
d'estrena, una escultura creada per l’artista Àlvar Suñol
vol homenatjar la música calongina amb la figura del gran
compositor català, Pau Casals.
Redacció de La Revista
2on trimestre 2017 06
Ciudad del Vaticano, 11 nov 2016(EFE).-
El papa Francisco ha nombrado al reverendo
granadino José Cayetano Parra Novo como
nuevo obispo auxiliar de la archidiócesis de
Santiago de Guatemala, informó hoy la Santa
Sede en un comunicado.
El pontífice aceptó asimismo la renuncia
del anterior auxiliar, monseñor Gustavo Rodol-
fo Mendoza Hernández, titular de Selemsele.
Parra Novo (Otívar, Granada, 1950) es
rector de la iglesia de San Agustín en la Ciu-
dad de Guatemala y le ha sido asignada la
sede episcopal de Tubia.
En 1967 accedió a la Orden de Predicado-
res de Valencia, en España, y ha estudiado
Teología, Catequesis y Pedagogía en el semi-
nario valenciano.
En 1967 fue destinado como misionero al
Alta Verapaz de Guatemala y concluyó su for-
mación teológica en el Instituto Teológico Sa-
lesiano de la Universidad "Francisco Marro-
quín" en Ciudad de Guatemala.
Fue ordenado presbítero en 1979 y en di-
versas ocasiones ha ejercido como párroco y
superior local de la comunidad dominica.
En 1993, mientras era párroco de San Mar-
tín de Porres, constituyó la "Fundación San
Martín de Porres" para impulsar proyectos
educativos y sociales en las zonas marginales
de Verapaz y de Quiché.
En 1994 se licenció en Teología y en 2001
fue designado párroco de "Nuestra Señora del
Carmen" en Santa Ana, el Salvador.
Entre 2002 y 2012 fue nuevamente titular
de la parroquia de "San Martín de Porres" y en
2013 obtuvo la ciudadanía guatemalteca.
JOSEP PARRA NOVO - FILL ADOPTIU DEL MUNICIPI
El passat 9 de juny Josep Parra Novo Bisbe auxiliar de
de Santiago de Guatemala, en el transcurs d’una eucaris-
tia i acompanyat per el Mossèn Josep Lafont, de Jaume
Aymar Rector de Santa Maria de Badalona (fill adoptiu de
Calonge des de 2012), de una delegació del municipi de
Otivar (poble natal) i de familiars i amics, va ser nomenat
fill adoptiu de Calonge per l’Alcalde de Calonge Jordi Soler
i Casals
2on trimestre 2017 07
Calonge – Sant Antoni, 3 d’abril de 2017.- El Ple de Calonge – Sant Antoni va nomenar dijous per unanimitat
Josep Parra Novo com a fill adoptiu del municipi. Parra, que recentment ha estat nomenat bisbe de Tubia i bisbe
auxiliar de l’arxidiòcesi de Santiago de Guatemala, va néixer a Otívar, poble avui agermanat amb Calonge, si bé
va arribar amb la seva família a Calonge quan tenia pocs dies de vida. Va estudiar al Col·legi de les Germanes
Carmelites de la Caritat Vedruna de Calonge, al seminari de Girona i, després de cursar el noviciat amb els do-
minics de Cardedeu, va ser destinat a una escola de València. El 1976 fou destinat a Guatemala com a missio-
ner, una tasca que des dels inicis va desenvolupar al costat dels més necessitats, donant suport i assistint als
indígenes q’echi que vivien en la pobresa més extrema.
La vida i l’acció pastoral de fra Josep Parra han tingut una marcada vocació social i d’ajut als més necessitats
que ha transmès també als seus col·laboradors, impulsant projectes d’educació i de desenvolupament comuni-
tari. Les seves experiències com a missioner les explica en el llibre Veinticinco años, veinticinco vivencias publi-
cat a Guatemala el 2005. Malgrat la distància, Parra sempre ha mantingut el contacte amb Calonge.
El nomenament de fill adoptiu fou aprovat pel Ple de Calonge – Sant Antoni per unanimitat i fou promogut pel
Centre d’Estudis Calongins Colònico. Un cop aprovat pel Ple el nomenament, l’Ajuntament començarà els pre-
paratius per poder fer entrega d’aquest distintiu en un acte públic.
Jaume Figueras
Departament de premsa
Ajuntament de Calonge
2on trimestre 2017 08
CALONGE 972 650 061
Traveler .es pàgina web especialitzada en Viat-
ges, realitza i busca les dones més influents del
Planeta Gastronomia
Se'ls ha ocorregut una idea. Construir un ràn-
quing amb les dones més influents del Planeta Gas-
tronòmic; no es tracta (només) de premiar el talent,
l'esforç i la capacitat de sumar d'aquestes currantas,
també es tracta d'allò que tan bé va exposar Emma
Watson: "El feminisme és creure que tant homes
com dones han de tenir els mateixos drets i
oportunitats . És la teoria política, econòmica i
social de la igualtat de sexes. Per això als ho-
mes aquí presents vull fer-los una invitació for-
mal perquè s'impliquin en aquesta lluita: la
igualtat de gènere també és cosa seva ".
La gastronomia també va de sommeliers, cam-
brers, periodistes, agricultors ...
I és que estem massa acostumats a aquesta
tonteria del "Per què els millors cuiners són ho-
mes?". Hi ha mil raons (i aquest no és el lloc per
exposar-les) però és que resulta la gastronomia
també va sommeliers, de cambrers, de periodistes i
agricultors.
LES DONES MÉS INFLUENTS DEL PLANETA DE LA GASTRONOMIA
Montse Molla
Montse, enòloga de Mas Molla; des de 1338 (sí,
han llegit vostès bé) generació rere generació con-
reant vinyes i fruiters a la falda de les Gavarres. Mon-
tse parla clar: "En el nostre celler seguim fent el vi
com al segle XIX. No és una decisió presa amb el
cap i meditada, simplement hem fet el que hem après
dels nostres pares: estimem la nostra tradició i els
nostres clients també. Bé és cert que durant uns anys
fer vi de pagès, sense cap control en les fermenta-
cions, sense aclarir o filtrar, vins que no estaven esta-
bilitzats ... era gairebé un crim! i estava més aviat mal
vist. Però per sort el vent bufa a favor de les nostres
arrels, ja que novament s'entenen aquests vins potser
no tan perfectes però amb la força de la bóta vella, les
aromes de les varietats autòctones (xarel·lo, malva-
sia, garnatxa, carinyena, monastrell ... però també
picapolla-moscatella, beus, Abeller, blanc de cera,
Grech ...) i el gust de la criança amb els seves 'mares'
". Montse treballa braç a braç amb les seves germa-
nes: "Les meves germanes, com jo, hem nascut
entre préssecs, cireres, clients, ampolles buides,
raïm i bótes. Entrar al nostre celler per a la gent és
una olor al passat, per a nosaltres és a casa ".
Text: Jesús Terrés (@nadaimporta)
2on trimestre 2017 09
Espai de Fotografia
Ja finalitzada la fotolliga , els guanyadors
de la Fotolliga 2016-2017 són:
Classificació General
1r. Classificat: Albert Fontàs Ribas - Agrupació Foto-
gràfica i Cinematogràfica de Blanes - AFIC Blanes
2n. Classificat: Carles Masó Varés - Associació Gironi-
na de Fotografia - AGFA
3r. Classificat: Carles Carreras - Agrupació Fotogràfica
i Cinematogràfica de Blanes - AFIC Blanes
Classificació per categories
1r. Classificat Categoria Or: Albert Romani Molla -
Agrupació Fotogràfica i Cinematogràfica de Sant Feliu
de Guíxols - AFIC Sant Feliu de Guíxols
1r. Classificat Categoria Plata: Albert Fontàs Ribas -
Agrupació Fotogràfica i Cinematogràfica de Blanes -
AFIC Blanes
1r. Classificat Categoria Bronze: Juan Laguna Jime-
nez - Agrupació Fotogràfica i Cinematogràfica de Bla-
nes - AFIC Blanes
1r. Classificat Categoria Jove: Marina Illa Mingorance
- Ateneu Popular de Calonge – Secció de Fotografia
Premi Toni Martínez a la Millor Col·lecció
Jeffrey Martí Vilagran - Agrupació Fotogràfica i Cine-
matogràfica de Sant Feliu de Guíxols - AFIC Sant Feliu
de Guíxols
Premi a la Millor entitat
Agrupació Fotogràfica i Cinematogràfica de Blanes
- Agrupació Fotogràfica i Cinematogràfica de Blanes -
AFIC Blanes
AGEFF
2on trimestre 2017 10
BIBLIOTECA PERE CANER
2007-2017: 10 ANYS
Era l’11 de febrer de 2007, i el Conseller Tres-
serras i el nostre alcalde, Jordi Soler, donaven el
tret de sortida a aquest nou equipament cultural pel
municipi de Calonge-Sant Antoni.
Vam començar amb molta il·lusió, però també amb
moltes prestatgeries buides i pocs usuaris. No hi
havia tradició “d’anar a la biblioteca”, ja que l’ante-
rior feia molts anys que havia tancat. Però de mica
en mica, vam anar engrandint el nostre fons, vam
anar ampliant les prestatgeries, vam incrementar
les activitats que oferíem, i el que és més impor-
tant: hem hagut d’ampliar el nombre de taules i ca-
dires, ja que les que teníem en un inici fa temps
que han quedat insuficients.
Augmentar en usuaris, en préstecs, en connexions
a la xarxa, en assistents a activitats només vol dir
una cosa: que estem duent a terme correctament la
nostra missió: facilitar l’accés igualitari a la cultura i
a la informació, promoure la lectura i les activitats
en relació a ella. Sense informació, sense coneixe-
ment i esperit crític, sense comprensió lectora, sen-
se cohesió social,... la nostra societat no tindria
futur.
Hem programat infinites hores del conte, tallers i
biblionadons per als més menuts, nombroses edi-
cions de la Bibliocursa a l’estiu, visites per a tots
els escolars... Per als adults, oferim dos clubs de
lectura, presentacions de llibres, sessions de con-
verses en anglès, xerrades sobre temes quotidians,
alguna obra de teatre de petit format de tant en
tant, la cita anual amb les Biblioteques amb DO o
la ja consolidada Revetlla de Sant Jordi.
I és clar, totes aquestes activitats i tots aquests
avenços no serien possibles sense les persones.
Vull agrair a tot el personal de la Biblioteca Pere
Caner: la Montse, la Verònica, la Susanna, en Xa-
vier i l’altra Montse la seva dedicació i empenta en
aquest projecte. Perquè tots plegats formem un
equip amb un engranatge que funciona. Moltes
gràcies per la vostra feina, per la vostra complicitat
i per fer funcionar cada dia aquest gran equipament
que tenim.
I sobretot que no m’oblidi jo crec que el més important, vosal-
tres, tots vosaltres, els usuaris, els grans, els petits a tots ple-
gats gràcies. Vosaltres sou els que ompliu les sales de la bi-
blioteca, els que veniu a buscar llibres o música o pel·lícules,
sense vosaltres això no funciona.
Per celebrar l’efemèride hem confeccionat un punt de llibre i
també hem fet una bossa perquè quan vingueu a la biblioteca
la pugueu omplir de llibres, de música...en definitiva de cultu-
ra.
Varem començar les activitats el passat 4 de febrer inaugu-
rant una exposició, on hi surten retratats tots els membres del
Club de Lectura i que la Montse Darnaculleta, la conductora
del club, els hi va fer a cadascun d’ells una foto amb el seu
llibre preferit. També la Mita Casacuberta ens va oferir una
xerrada i ens va parlar de tots aquests llibres, 100 ni més ni
menys, que havíem llegit.
2on trimestre 2017 11
El mateix dia 11, el dia que feia exactament 10 anys va tenir lloc l’acte més institucional de tots, on les
autoritats i la gent del poble es van acostar a la biblioteca per celebrar-ho. Hi van haver uns parlaments
i després varem presentar un vídeo-resum de les activitats que hem portat a terme al llarg d’aquests
deu anys, unes lectures que van fer dues voluntàries de l’Espai Jove de Calonge i tot seguit hi va haver
un refrigeri per tothom.
Durant el mes de març hi va haver la presentació d’un nou centre d’interès: Calonge, terra de músics, el
divendres 10 de març, varem omplir la biblioteca de persones i de músics Ivan Juanals, Jordi Molina,
Antoni Ros-Marbà, Antoni Mas o Martí Camós i entre tots varem dissertar sobre el món de la sardana,
perfectament conduïda per Francesc Sanchez-Carcassés. Varem exposar tots els materials que hem
pogut recollir d’aquesta temàtica.
I el divendres 17 de març, varem presentar el llibre “Històries de músics” on el seu autor Antoni Mas,
ens va explicar curioses anècdotes del món dels músics.
El mes de maig ha estat el mes dedicat a la col·laboració amb les entitats, concretament hem fet dues activitats.
La primera el divendres 12 de maig, organitzada amb col·laboració amb Colònico. Taula rodona: “Pere Caner,
l’homenot de Calonge” on els integrants de la taula varen ser Josep Cargol, Carme Echevarría, Jaume Aymar i
Montserrat Darnaculleta. Varen convidar a l’Albert Vilar però no va poder assistir. Cadascun d’ells va parlar de la
seva relació amb en Pere Caner. Varem poder conèixer una mica més a Pere Caner.
2on trimestre 2017 12
Col·labora amb
“La Revista” Envia’ns els teus es-
crits, critiques, cartes al director.
[email protected] [email protected]
www.ateneucalonge.cat
Telf. 699911592
I la segona, el divendres 26 de maig, organitzada amb col·laboració amb l’Ateneu Popular de Calonge. Els mem-
bres Joan Molla i Esther Loaïsa ens van oferir una xerrada molt interessant anomenada: Canvis al segle XIX a la
vila de Calonge. El senyor Joan Molla, però abans de començar la xerrada va voler introduir uns comentaris sobre
en Pere Caner, amb el qual es coneixien i que ens va explicar coses d’ell que molts potser no sabíem.
La veritat és que ha estat un aniversari (2007-2017) molt profitós, hem intentat col·laborar amb moltes enti-
tats del poble i ens hem volgut integrar en el teixit associatiu del municipi.
“Un lector viu mil vides abans de morir,
Qui no llegeix, només en viu una”.
George R. Martin
Creiem que encara ens queda molta feina per fer, i la farem si tots vosaltres ens hi acompanyeu.
Llarga vida a la Biblioteca Pere Caner!
Mercè Ponsatí
BIBLIOTECA PERE CANER
Directora
2on trimestre 2017 13
Quart. I per què li van posar Quart? Ah! Serà pel
fet d’estar situat a un quart d’hora de Girona. Crec
que abans, quan Girona era més enllà i Quart més
ençà, la distància obligava a tardar més temps anar
a ciutat. Inclús avui que l’una i l’altre s’han acostat,
també hi ha més d’un quart, sempre anant a peu,
tret de que sia un quart de pagès. Aquesta és una
hipòtesi que no se sosté, o sí.
Una altra teoria, diuen que el campanar de la
vila tenien un rellotge que únicament tocava els
quarts i les hores les senyalava. La gent del poble,
estava acostumada a comptar sempre quarts i si
algun foraster preguntava l’hora a un vilatà, aquest
deia: ara acaba de tocar un quart, i sempre era un
quart. L’hora la posava el preguntador. Així els fo-
rans quan parlaven d’aquest poble en deien els del
quart són així o els del quart fan això. I quedà el
nom de Quart.
També una altre creença diu que es reuniren els
tres més savis del poble per posar-li un nom, ja que
tothom només deia: el poble això, en el poble allò,
és a dir que únicament era el poble, així, sense
haver passat per la pila baptismal. Per donar solu-
ció en aquest defecte o falla els tres homes de raó,
en una de les reunions, que tenien lloc a la nit
quan ja la lluna es dibuixava en el cel voltada d’es-
trelles, un d’ells va suggerir que podien posar-li:
Lluna, al veure-la tant rodona i blanca. Sí, digué un
altre, però la lluna no sempre es veu així, tant pot
ser a quart creixent com a quart minvant i al tenir
variacions no seria just que oblidéssim aquests
aspectes. I quan li toca dir la seva, el tercer va dir:
mireu, avui em trobeu de bona lluna i per tenir en
consideració les dues propostes, suprimiria d’un la
lluna i de l’altre el minvant i el creixent, quedant
solament el de Quart, nom que apart de ser bonic,
s’adiu amb una de les divisions urbanes del poble.
La votació no fou necessària perquè els altres
dos van donar la seva conformitat, fent constar que
mai s’establís o es fundés un cinquè barri. I així
s’ha respectat el topònim, inclús en aquella època
en què s’obligava el canvi de tots el noms catalans.
Bé, potser que caminéssim, o no ens en sorti-
rem. I comencem la tasca aparcada. Al passar da-
vant l’estació ens complau trobar-hi un homenatge
a aquest tren que tants viatges va fer durant la se-
va vida. L’obra, consisteix a tenir en un pedestal,
una reproducció amb mida reduïda d’una de les màqui-
nes que cada dia circulava a mig els camps verds i hu-
mits, des de la costa fins a Girona. A cada cara del seti
que sosté la màquina, hi ha incrustades algunes de les
peces que la indústria rajolera de Quart assorteix a tot
arreu. Càntirs, gerres, plats, cassoles, tests i algun altre
que potser m’he oblidat.
Després de sortejar uns quants carrers, avancem en
zona urbanitzada, caminant per voreres i travessant
avingudes de nova cuita. Aquest barri, es encara d’es-
quenes, posició que mantindrà per poc temps. S’han
estructurat carrers i parcel·les que aviat s’ompliran de
rajols i cotxes. Entre carrers, han pensat en fer-hi parte-
rres. En tota la llargària n’hi ha una dotzena o més,
d’uns cinc metres cada un. Tots ells estan plantats. Ara
bé, no es troba cap mena de flor, ni tampoc cap classe
de gespa. Són unes plantacions herbàcies i arbustives
del bosc. En una hi trobem farigola aromàtica i de flors
blanques; el bruc, que sempre es manté verd i fa flor
blanca; l’esparreguera, que fa l’espàrrec prim i llarg que
té tendència a caure; la falguera de fulla verda aplana-
da; el romaní, molt aromàtic i de flors blavoses; la
mòdega, una classe d’estepa i fulles enganxoses; el
tomanyí, mata aromàtica, flors liles amb les seves fulles
colorades de verd i blanc; el fonoll, de fulles dividides i
pètals grocs; la ginesta, amb els seus joncs de poca
fulla i flors d’un groc intens com la seva olor; la garriga,
de fulla petita, una mata que sembla una alzina, escan-
yolida, migrada i que no ha pogut créixer; el ginebró, de
flors grogues, grosses i oloroses, d’ella en surt la gine-
bra; el llentiscle, aromàtic i que creix com un arbre; el
llistó, herba curta de talla i prima com un paper de can-
tó; la marialluïsa desprenent la seva olor allimonada i
amb flors liles, petites, que és emprada per tisanes.
Si s’hi para atenció, gairebé totes fan flors i despre-
nen olors tant diferents que si s’agrupessin juntes cons-
tituiria una fragància difícil de definir-la amb una sola
paraula. És millor assaborir-les d’una en una quant re-
bin un reg periòdic, abans de que caiguin músties, pan-
sides, sense alè per respirar la humitat. Aquesta és la
impressió que m’ha causat. La idea fantàstica, però la
conservació un desastre.
Una vegada aquest jardí bosquetà tant original, com
faltat de flors vistoses, travessem l’Onyar que va tom-
bant l’aigua cap a Girona i aquesta, encara clara, que
ara passa als nostres peus, arribarà primer que nosal-
tres a la capital del Gironès.
QUART - LA CREUETA 08/04/2003 C.132
2on trimestre 2017 14
C/ Josep Tarradellas, 27 Urb Mas Barceló
17251 Calonge (Girona—Costa Brava)
Tel. +34 972 660 486 Tel. +34 972 661 740
Mobil. +34 653 664 366 [email protected] Www.hotelmas1670.com
Quan hem fet mig quilòmetre ens fan passar per dessota la
carretera, girem i tornem anar enrere per agafar un camí que
també fa una giragonsa. Aquest tros, ja podeu estar segurs que
no era pas el que feia el tren, però si que han fet els interes-
sats. Al capdavall el tren també ha desaparegut, poden dir.
Prop del camí hi ha una masia molt gran que es troba des-
habitada i apart de que volem donar-hi un cop d’ull, aprofitarem
per esmorzar. Ens hi acostem pel darrera. És, efectivament,
una finca molt gran. Separat de la casa hi ha un porxo amb un
arc grandiós fet de maons. Anem a veure’l. La seva grandiositat
ho demana. Observant-lo frontalment, al centre de l’edifici, un
altre arc supleix el viatge i aguanta encara la teulada força mal-
mesa.
Esmorzem asseguts en un pedrís de pedra al costat de la
porta principal d’entrada. Entre queixalades, passen dues noies
amb decidida passa que sembla que van o tornen de caminar.
Ens donen el bon dia i els hi demanem si volen fer-nos una fo-
tografia. Accedeixen amb tota naturalitat i amabilitat. Per dir
alguna cosa, dic que així tindrem en record de casa nostra.
Elles pregunten si es veritat que s’hi farà un restaurant. Ah! un
restaurant hi faran? contestem... i acte seguit les noies diuen:
Ah! així ja veiem que no és seva. No ens faria res tenir-la, ho
creieu? I com se’n diu d’aquesta finca? L’avellaneda, responen.
Una de les noies s’ha fet càrrec de la càmera i encara no ens
hem posat bé la clenxa, clic! i llestos. Gràcies. Adéu-siau.
Seguim. L’Onyar ens acompanya. Aquest tros és bonic, tran-
quil. El riu amb alguna riera que també ha volgut prendre’n part,
ens situem a la Creueta. Suposem que el nom correspon a tenir
-hi una creu com a referència.
Prenem senyals per la propera vegada i un cop determinat,
girem la direcció per veure si som capaços de veure una creu.
Baixem una mica cap a una casa ja vella i allà, al peu del camí,
una creu de pedra sembla que senyalava l’entrada del poble.
És, possiblement, una creu de terme, encara que aquestes
solien ser grans i aquesta es petita, d’aquí ve el de creueta. En
el pilar s’hi marca una entalladura quadrada en la que hi devia
figurar alguna inscripció que indicaria la seva
condició. Males mans que sempre les fan ser-
vir per malmetre i fer desaparèixer allò que no
coneixen, ni els hi interessa saber, el que per
els demés és causa de coneixement, és van
fer càrrec de l’escrit.
L’entorn és un pèl descuidat. No sé si el
veïnat actual cuidarà de l’arranjament o farà
servir la creu pel llindar d’una porta, o venent-
la a trossos.
Anem desfent el camí d’anada fins a l’apar-
cament del cotxe.
Tenim deu minuts i els gastem per anar
fins a l’església romànica, a l’altre costat de
carretera. Ja sabem que aquestes visites, sal-
vades comptades ocasions, sempre són exter-
nes per no poder accedir a l’interior. Fem un
vol curt just perquè en Damià la vegi i obser-
vem que des de l’última vegada, els esglaons i
la paret que circumda l’entrada han estat con-
dicionats i l’aspecte general ha sofert un canvi
total, millorant-ho. Ho celebrem i ens acostem
a casa.
Josep Falgueras
2on trimestre 2017 15
La Lucrezia estava completament excitada amb la
preparació de la Festa de Primavera que se celebraria
al Palazzo amb vistes al Gran Canal.
Hi havien programades quatre vetllades amb els
consegüents balls de màscares.
Tenia la proposició d'aquell interessant comerciant
català, client del seu pare, que li havia demanat si
l'acompanyaria durant aquelles festes. Necessitava
una parella.
Havia rebut una invitació i no sabia que havia
de fer, com havia de vestir, com havia d'actuar.
Hauria de rebre classes de ball.
Ella no era una habitual d'aquestes reunions de
l'alta societat. Sempre estava immersa en la lectura
dels seus llibres, ocupada amb les seves classes
d'idiomes, de filosofia, d'art. No era una dama de saló.
Però, aquest cop, estava completament
il·lusionada perquè sentia una mena d'atracció
especial cap a aquell jove d'ulls de color castanya,
intel·ligent, enginyós i de somriure permanent.
Durant anys havia acompanyat al seu pare, un
prestigiós i acomodat mercader Venecià, en els seus
periples per Orient.
Havia assistit a festes extraordinàries. Havia
conegut dames amb vestits exquisits. Ella era molt
creativa i tenia ben present el que volia. Només li
faltava posar-ho a la pràctica.
Durant anys havia anat recollint teles delicades i
úniques en un bagul. Eren els seus tresors adormits
que esperaven el seu moment. I havia arribat.
Va demanar permís als seus pares per a utilitzar la
sala de ball, la més gran de la casa, per a muntar un
taller de costura i de pintura improvisats.
Havia de buscar a quatre de les millors costureres
perquè vinguessin al Palazzo a donar vida a les seves
creacions.
Volia parlar amb elles, descobrir les seves
habilitats i així poder decidir.
Els models eren molt diferents, però exclusius. Un
tindria els colors de l'Oceà i de la cúpula celestial. Un
potent blau indi amb brodats de les principals
constel·lacions. Les formacions d'estrelles ocuparien la
part posterior del vestit i just al davant hi hauria una
mitja lluna brodada amb pedres precioses. Pedres que
emetrien centelleigs enlluernadors quan la llum de les
làmpades de vidre incidís en la superfície tallada. En
voltar portada pel seu interessant acompanyant brillaria
com un verdader estel deixant a tots els assistents a la
festa enlluernats amb aquella visió etèria. Seria màgic.
Era un treball meticulós i que havia de ser portat a
terme pels millors artesans. Havien de sentir el que
feien i posar la mateixa passió que sentia ella només
d'imaginar-ho.
EL BALL DE MÁSCARES
2on trimestre 2017 16
Les capes dels quatre vestits serien iguals. Serien el
denominador comú de la col·leció de Primavera del seu
primer ball amb acompanyant.
Confeccionades amb teles vaporoses que volessin amb
els seus moviments i que formessin part d'ella. La caputxa
cobriria les màscares que acompanyarien a cadascun dels
seus models.
A mesura que anava pensant anaven apareixent idees. La
màscara del vestit blau seria una lluna plena de color platejat
amb cristalls com els de la mitja lluna del vestit. Però, amb els
colors girats. El fons platejat i els cristalls de color blau indi o
cobalt. Color dels diferents mars i Oceans que havia creuat
amb la nau del seu pare.
Un altre vestit seria blanc immaculat com els núvols i
l'escuma blanca de les ones. Amb incrustacions de cristalls
vermells i coralls pintats a mà pels seus amics pintors. La
capa seria vermella amb acabaments de puntes del mateix
color com la resta de les capes.
Les joies anirien conjuntades amb els vestits. Diamants pel
de color blau, robins pel vermell, maragdes pel verd i
ametistes pel malva.
Ella en tenia algunes, però en aquesta ocasió caldria
recórrer al joier de la mare. Qui estava plenament feliç de
veure la seva filla convertida en una verdadera dama. Ja
havia perdut les esperances. Des de ben petita que es
comportava com un homenot. Sempre entre llibres i mapes
del món.
El vestit verd faria honor a la Primavera. Seria d'un verd un
pèl elèctric amb brodats de flors de tots colors i formes. La
capa de color verd més fosc. Una al·legoria a la primavera.
El de color malva imitaria els colors de la seva orquídia
preferida i la capa seria de color porpra com els acabaments
extraordinaris de la seva flor i que la tenien fascinada. Li
encantava veure obrir-se els capolls, admirar com anaven
treien el cap a la vida. Algunes ho feien sense por, altres
necessitaven el seu temps, no s'acabaven de decidir. Era
extraordinari. La natura sempre l'havia fascinat.
La part de la cua del vestit portaria una au del paradís
brodada. De colors liles i daurats. Seria com aquelles aus que
tenia dibuixades en les llibretes dels seus diaris de viatges.
Havia de portar guants. Un parell, el lila i el blau indi,
serien de pell com els que havia vist a Florència. Fins al
colze, estilitzaven la figura i li donaven una elegància innata.
Els altres dos serien de puntes uns de blancs i uns de verd
fosc del mateix to de la capa.
Estaria espectacular amb totes aquelles
meravelles. Estava completament excitada i
encomanava la seva alegria a tots els artesans
que omplien la casa de fresa i vida.
Faria portar una orquestra que toqués
música relaxant per a calmar l'estrès de la
gent. Calia una atmosfera de treball adient a la
situació.
Els pares de la Lucrezia estaven
entusiasmats pels preparatius. El cavaller
català no havia de veure cap dels dissenys.
Seria una sorpresa.
Sempre volia ser diferent, no li agradava
seguir la moda com les altres dames. Ella
sabia perfectament el que volia. El més
important era sentir-se còmode dins de la roba.
Li agradava sentir-se lliure i bonica al mateix
temps. No li agradava ser el centre d'atenció, li
agradava passar desapercebuda, però no
sempre ho aconseguia. Ans el contrari, sempre
acabava sent el punt de mira per la seva
manera de fer, la seva energia i la seva
2on trimestre 2017 17
elegància innata. La seva diferència la marcava
des de la seva infantesa. Potser per això es
refugiava en els seus llibres i en els seus
viatges, perquè el món superficial de l'alta
societat no li agradava. Ella era feliç en el seu
món. No li calien grans coses.
Se li havia girat feina, però sabia com manar
i organitzar tot allò. Tothom sabia quina era la
seva tasca i el seu objectiu final. Sobre la marxa
anirien polint els petits detalls i anirien
perfeccionant els models.
Dues nits aniria amb el carro de cavalls
del seu pare. Seria molt romàntic sentir els
cascos del cavall avançar pels carrers
empedrats i admirar el cel estrellat.
Dues nits aniria amb barca i entraria al
Palazzo per la porta d'accés al Gran Canal. Li
encanta navegar de nit i veure els jocs de llum
sobre les aigües, veure les façanes il·luminades
amb els tons més estranys. Veure els colors de
la nit. Sentir la màgia de la remor de les ones,
sentir com el mar s'anava obrint per la proa de
l'embarcació.
Volia gaudir d'aquells dies profundament.
Volia ballar sense parar en braços del seu
cavaller.
Les màscares. Una lluna pel model blau, un
dofí pel blanc immaculat amb coralls vermells,
una papallona pel vestit verd i un ocell preciós
pel vestit malva.
Va sortir disparada cap al barri dels pintors.
Volia parlar amb els seus amics perquè
donessin vida al seu somni.
Mai abans s'havia sentit tan viva, tan
energètica. Potser acabava de descobrir la seva
verdadera vocació? Ser dissenyadora de moda?
També li caldrien unes sabates per a cada
model, una bossa de mà...
Babalú, 17 d‘abril de 2016
2on trimestre 2017 18
Creien, crèiem que després de gairebé
trenta-nou anys de tornar a instaurar la demo-
cràcia -una història penosa de cops d'estat,
pronunciaments, dictadures amb els patiments
horribles que tot això comporta- les nacions
immemorials que formen la denominació d'Es-
panya, podrien desenvolupar amb tota llibertat
la força de la seva grandesa social i econòmi-
ca impulsada pels seus ciutadans i mitjançant
una veritable autonomia: la facultat de gover-
nar-se per les seves pròpies lleis. El respec-
te total cap als seus Parlaments democràtics i
sobirans. Però el centralisme radical i interven-
cionista del temps de Maria Castanya ho ha
desballestat tot. La dreta radical, centralista,
nacionalista espanyola i amb poder absolut
mai ha sabut governar a Espanya.
Són aquests Parlaments formats per re-
presentants elegits pel poble els que, cedint
part de la seva pròpia sobirania, han de decidir els poders 'limitats' que atorguen a l'Estat i govern central. I no aquest
govern central, la sobirania que atorga a les nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades que for-
men Espanya. Nacions que haurien de creure en la seva pròpia força, independència política, social i econòmica, tre-
ball i progrés. No en subvencions permanents.
La immemorial nació catalana, fundada l'any 986, ha defensat, defensa i defensarà el que és un veritable autono-
misme ,i, al no ser escoltada, atesa i respectada marxa cap a la independència.
ENRIC FIGUERAS
Nacions centralitzades i sense futur
Contrast de parers
ARA FA 100 ANYS
AL MON. - LA REVOLUCIÓ RUSSA Gener de 1917......A Suïssa petit illot de pau , al centre mateix
d'una Europa que lliurava una guerra espantosa, interminable
i sense final, a Zurich, un refugiat polític rus de 47 anys es
dirigia a joves socialistes. Els parlava de la Revolució russa
de 1905 i concloïa amb tristesa : “Nosaltres els vells potser no
coneixerem les lluites decisives de la revolució imminent.”
L'orador era un tal Vladimir Illic Ulianov. Menys de set setma-
nes després esclataria la revolució i el Zar seria escombrat, i
abans de deu mesos aquell vell revolucionari , accediria al
poder i seria mundialment conegut amb el nom de Lenin.
Al moment que ens referim aquest revolucionari es trobava al
capdavant dels bolxevics, una agrupació sorgida de les divisi-
ons i escissions del partit socialista rus.
Maig 1917 Lenin dirigint-se als obrers a Petrograd
2on trimestre 2017 19
A CATALUNYA . - L'ASSEMBLEA DE PARLAMENTARIS PER CATALUNYA PROPOSA CREAR UN ESTAT AUTONÒMIC
Octubre 31 de 1917.- Com estava anunciat aquesta tarda es va celebrar en el saló d'actes de l'Ateneu l'As-
semblea de parlamentaris. Ramón Abadal pronunciava les següents paraules. “Ens reunim avui en circums-
tàncies molt diferents a les del 19 de juliol, en què se'ns va perseguir i es va extremar la censura fins al punt
que no es va poder donar la transcendència de l'acte: ara l'opinió podrà tenir coneixement de les nostres deli-
beracions i acords, encara que n hem pogut reunir-nos en el local que ens corresponia. És necessari, dons,
que l'opinió sàpiga tots els fets que van motivar l'Assemblea del 19 de juliol
: La policia va dissoldre als par-lamentaris catalans reunits el 19 de juliol en el Restaurant de la Ciutadella.
A CALONGE .- 1917 FESTES MAJORS DE CALONGE I SANT ANTONI Durant més de 15 anys m'han arribat a les meves mans mils de fotografies de temes diferents del nostre municipi,
i ha estat una gran casualitat que del tema de Festes Majors coincidissin dues fotos del mateix any del 1917. Una
de Calonge i l'altra de Sant Antoni
1917 Festa Major de Calonge 1917 Festa Major de Sant Antoni
Josep Fort
2on trimestre 2017 20
El passat 22 d'abril en el cas-
tell de Calonge es va presentar
el llibre, Festivals de Música de
Calonge {Interludi} 50 edicions
1968 - 2017, del que són autors
Josep Fort i Jaume Figueras.
Tot va començar en la reunió
de l'assemblea de socis dels
Festivals de Música celebrats el
12 de desembre de 2015, a
l'apartat de precs i preguntes es
va comentar que l'any 2017 se
celebrarien 50 anys dels Festi-
vals, i que seria interessant que
a més dels concerts es fessin
altres actes.
El mateix dia de l'assemblea a més d'altres
projectes va sorgir el de editar un llibre on es
recollís la màxima informació dels Festivals du-
rant els últims 50 anys.
Aquest projecte s'ha pogut dur a terme, amb
la publicació de un llibre de 276 pàgines, on fi-
guren 188 articles de premsa de 13 editorials
diferents, 172 fotografies, 52 cartells i 31 docu-
ments varis, a més dels escrits dels sis presi-
dents que hi ha hagut durant aquests 50 anys.
S'ha comptat amb la col·laboració de l'Ajun-
tament de Calonge, Jordi Soler, Sant Vila, Anto-
ni Ros Marbà, Àlvar Suñol, Jaume Aymar Racol-
ta, Mª Antonia Vilaseca, Jaume Aymar Monton,
Victor Pou, Adrian Buckley, Albert Fort, Montse-
rrat Darnaculleta Poch, Pere Vidal, Esperança
Llorens, Agustí Panadés, Montserrat Darnacu-
lleta Esteve, Montse Pérez, Blanca Costa i els
socis que han facilitat fotografies o documenta-
ció, sense tots ells no hagués estat possible fer
aquest llibre.
Redacció de Revista
PRESENTACIÓ DEL LLIBRE FESTIVALS DE MÚSICA DE CALONGE {INTERLUDI} 50 EDICIONS 1967 - 2017.
2on trimestre 2017 21
Dissabte 13 de maig dintre els actes
de DoReMifa'n Flors, va tenir lloc la
inauguració de l'exposició fotogràfica
“Catifes de la Processó de Corpus de
Calonge 1952 - 1997”.
Un total de 120 fotografies donaven
una visió de com se celebrava el Cor-
pus durant 45 anys en el nostre munici-
pi.
Al llarg de tot el recorregut de la pro-
cessó de Corpus s'estenien catifes de
flors i es feien altars pels carrers. Se-
gons Pere Caner, l'itinerari era : esglé-
sia de Sant Martí, plaça Major, carrer
Major, carrer Hospital, plaça del Xato,
carrer Sant Joan o de l’Educació, carrer
E.Roura, plaça de la Concòrdia, carrer
E. Roura, carrer Estacada, carrer Sala,
carrer E.Roura, carrer Rutlla, carrer
Guimerà i de nou cap a l’església de
Sant Martí.
J.F.R.
EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA “CATIFES DE LA PROCESSÓ DE CORPUS DE CALONGE 1952 - 1997”.
1989. Carrer Enric Roura
2on trimestre 2017 22
La renovada Expohàbitat va tancar les
portes el dia 1 de maig a la tarda amb un bon regust
de boca. Tant el nombre d’assistents com la valora-
ció de les empreses que van participar en aquesta
fira fan ser optimista a l’organització. El nombre de
visitants es va situar en valors similars als de l’última
edició, l’any 2008, assolint els 6.000 visitants durant
els tres dies de fira. Pel que fa a la valoració dels
expositors, segons les dades obtingudes a través
d’una enquesta de valoració, el 95% pensen que la
fira hauria de ser anual enlloc de cada dos anys. Jus-
tament des de l’Àrea de Promoció Econòmica de
l’Ajuntament de Calonge ja es treballa en aquesta
direcció, i un cop vistos els resultats de la fira ja es
treballa per organitzar-ne una nova edició l’any vi-
nent.
Enguany els visitants de la fira van trobar 40 em-
preses que oferien serveis i productes relacionats
amb la llar, des de serveis de lloguer i gestió immo-
biliària, jardineria, reformes, piscines, fins a mobiliari i
decoració, entre d’altres. A banda de les empreses
expositores, durant els tres dies d’Expohàbitat van
tenir lloc diverses xerrades i tallers que van comptar
amb una molt bona assistència de públic, especial-
ment la conferència Herramientas online y offline
para optimizar una vivienda turística, a càrrec de Ka-
ajal Mansukhani, responsable de Comunicació de
Spain-Holiday.com.
L’edició d’aquest 2017 s’ha presentat totalment
renovada, amb més de 2.000 m² d’exposició i confe-
rències
Jaume Figueras Departament de premsa Ajuntament de Calonge
2on trimestre 2017 23
EL TEMPS A CASA NOSTRA
Març molt suau, almenys a Calonge!! Un mes on les
mitjanes de la temperatura màxima van estar 3,1º per
sobre dels últims 10 anys (16,7º vs 19,8º) i mínimes
0,6º per sobre d’aquesta última dècada (6,3º vs
6,9º). Amb aquestes dades, és fàcil adivinar que es
van superar els 20º en 13 dies superant l’anterior
rècord que era de 10 dies (el març de 2012).
Només de començar el mes, hi va haver un fet però
que, tot i només afectar a una franja d’uns 20
quilòmetres de costa que va des de St. Feliu de
Guíxols a Llafranc (que en tingui constància) i que no
va entrar gaire a l’interior, va provocar una important
destrossa, sobretot d’arbres. La nit del divendres 3 al
dissabte 4 de març, a part de tenir pluges que van
deixar 9,2 mm, van venir acompanyades de vent, i en
determinades zones, vent molt fort que va provocar
destrosses i afectacions a diversos carrers, carrete-
res i, fins i tot, a locals i habitatges. No hi ha constàn-
cia que afectés a cap persona. Des de @bomberscat,
van emetre una piulada on informaven de 60 avisos a
la Regió d’Emergència de Girona.
Aquella matinada, a l’estació que gestiono “només”
vaig enregistrar 69,3 km/h però a la web del Port Ma-
rina de Palamós es va enregistrar un cop de 62,6
nusos que equivaldrien a uns 116 km/h. Llavors, el
penell i anemòmetre d’aquesta estació van deixar de
funcionar durant unes hores. El “rècord” del cop de
vent més elevat que he trobat, pertany a l’estació si-
tuada a l’Hotel Llafranc i que va donar un valor de
123,9 qm/h!! Us mostro un mapa de la zona afectada
amb fotografies d’afectacions (visitant meteocalon-
ge.wordpress.com, s’hi pot accedir i s’hi poden veure
més de 30 fotografies de les zones afectades). Els
punters blaus són les fotos (amb el nom de l’autor) i
l’icona rodona, els cops de vent màxim de les esta-
cions que he pogut recopilar de la zona.
El motiu d’aquesta ventada, podria ser degut a la for-
ta davallada de la pressió atmosfèrica que vam
“patir”. En 24 hores, la pressió va baixar 25 hPa i en
va pujar 13 hPa, diferència molt important que no sol
passar en tant poc espai de temps. Si mirem per ho-
res, veurem que des de les 10 del matí (en horari
civil) del dia 3 (1012 hPa) fins a les 0:00 del dia 4
(998 hPa), havia baixat 14 hPa, però d’aquella
hora fins a les ±4:30-5:00 (que és quan el progra-
mari de l’estació va enregistrar la mínima amb
987 hPa) va continuar baixant 11 hPa més… Fou
en aquella estona en que va bufar més fort
aquest vent de component Sud (entre SW-SE) i
on, probablement, es va produir tota aquesta
destrossa d’arbres… Després en el marge de 4-5
hores, es va recuperar 13 hPa fins arribar als
1000 hPa.
Hem de definir vent com “aire en moviment” i
aquest és degut a la diferència de pressió que
existeix en punts de l’atmosfera, ja que es des-
plaça des de les zones d’alta pressió (Anticiclons)
a zones de baixes pressions (ciclons, borras-
ques) per contrarestar la diferència existent entre
aquestes zones.
Podem pensar en un globus… quan l’inflem, dins
del globus hi ha una pressió (alta), a fora n’hi ha
una altra (baixa). Quan deixem sortir l’aire,
aquest surt amb “potència” provocant vent. Per
tant, molt probablement aquest canvi tant sobtat
de la pressió que vam patir, va provocar que hi
hagués aquest vent i amb ell les afectacions que
es van produir.
2on trimestre 2017
Passada la “tempesta” va arribar la calma, i
gran part del mes vam tenir la temperatura
per sobre la mitjana. I encara “sort” que la
temperatura nocturna va ser inferior als 10º
tots els dies del mes excepte el dia 22 amb
10,5º, perquè sinó la mitjana hagués estat
més elevada. Es podria destacar la pluja
que vam tenir els dies 24 i 25, amb 16.2 mm
recollits amb vent de llevant amb cops su-
periors als 50 qm/h i que va provocar la
màxima més baixa del mes amb 14,7º.
El dia 19, dia de St. Josep, el termòmetre es
va enfilar fins els 24º, la tercera temperatura
més alta en un mes de març dels últims 10
anys (pel darrera dels 26,4º de 2014 i 25,3º
de 2012).
Pel que fa a la pluja: Força per sota la mitja-
na. Es van recollir 27,2 mm en tot el mes.
Comparats amb la mitjana dels últims 35
anys (59,2 mm) suposa el 45,9% de la pluja
que climatològicament es recull a Calonge
en el mes de març.
Arribem a l’abril, un mes on vam tenir 16
dies per sobre i 14 per sota la mitjana
climàtica comparada amb els últims 11
abrils. Per tant, podríem dir això de mig-mig.
Excepte els dos primers dies del mes que
teníem una llengua d’aire fred en alçada i
que va provocar una mica de pluja (1,5mm)
i que la temperatura va quedar en els 18,6º i
19,9º, els següents quinze dies, fins el dia
18, concretament, es van superar els 20º a
cada jornada, amb la màxima de 24,8º (la
més alta del que portàvem d’any) del dia 14.
El dia 19, la temperatura va començar a baixar i els dies
20-21, la màxima es va quedar amb 17,3º, la mínima va
arribar als 2º dins l’abric meteorològic, però amb tempera-
tura negativa al terra (la sonda em va registrar -0,4º aque-
lla matinada del 20 al 21). No enregistràvem una tempera-
tura igual de baixa des del passat 18 de gener. Per St.
Jordi i St. Marc es va recuperar una miqueta però va ser
una pujada poc apreciativa per tornar, a la jornada de la
Mare de Déu de Montserrat, a baixar resultat d’una glopa-
da d’aire més fred, fent baixar la temperatura fins els 12,4º
de màxima. La màxima més baixa per un mes d’abril des
del dia 28 de l’any 2013 (10º aquell dia i 11,4º el dia ante-
rior). La mínima es va quedar a 1,5º (i la sonda arran de
terra, va enregistrar -0,8º).
Després d’aquestes dues important davallades de la tem-
peratura, algunes plantes, a destacar els ceps d’algunes
vinyes del poble (i d’altres localitats catalanes), van que-
dar tocades. Alguns ceps de determinades vinyes del ter-
me municipal, van quedar “cremats” per la fred afectant a
la “futura collita” tal i com es pot veure en la següent foto-
grafia.
Tot i l’escassetat de pluges, ens podria arribar a
“sorpendre” que va arribar a precipitar fins a 10 dies. Ara,
amb quantitats molt minses… Només es poden destacar
els 4,7mm del dia 27.
I fins aquí aquest resum de l’abril. Pel que fa a la pluja no
es va complir allò que diuen de “per l’abril, aigües mil”, al
contrari, força per sota la mitjana. Es van recollir 17mm en
tot el mes. Comparats amb la mitjana dels últims 35 anys
(58,8mm) suposa el 28,9% de la pluja que climatològica-
ment es recull a Calonge en el mes d’abril. Quantitat força
ridícula.
2on trimestre 2017
I amb aquest passat mes de maig, podem continuar dient que estem amb precipitació per sota del que seria normal.
Tot i que les dades dels embassaments puguin ser molt bones (a finals de maig estàvem al voltant del 80% en el
conjunt Sau-Susqueda), estem en un període de dèficit pluviomètric, almenys a la nostra zona. Les dades ens diuen
que ha precipitat 10 dels 31 dies, un terç de les jornades mensuals, però han estat precipitacions minses. Si hagués-
sim de destacar els períodes de precipitació més “abundants” ho podríem fer amb la dels dies 2 i 3 (5,7mm) i la dels
dies 18 i 19 (6,3mm). Les altres, clarament per sota.
Pel que fa a temperatura podríem destacar la màxima de 29,2º del dia 25. Una jornada marcada per la calor causada
a una llengua càlida provinent del continent africà, i que va afectar a gran part de l’Europa Occidental, va provocar
que a gran part del prelitoral i interior de Catalunya (sobretot vall de l’Ebre i del Pla de Lleida) es superessin els 30, o
fins i tot, els 35º. Veiem-ho en un mapa:
Si mirem el cantó contrari del termòmetre, la temperatura mínima del mes es va enregistrar el dia 2 amb 6,8º (una de
les 4 mínimes inferiors als 10º del mes). El dia següent, teníem la màxima més baixa del mes, on el mercuri va que-
dar frenat als 17.1º.
Curiosament, un altre mes sense tramuntana, el component dominant de les ratxes de vent va ser de SE tot i que la
més forta, fou de 48.1 qm/h de component S del dia 12. Tampoc podem parlar de cap tempesta! Ni tant sols es va
deixar sentir cap tro.
I fins aquí aquest resum. Pel que fa a la pluja igual que el mes passat, no es va complir la típica dita “pel maig, cada
dia un raig”, al contrari, força per sota la mitjana. Es van recollir 14,7mm en tot el mes. Comparats amb la mitjana
dels últims 35 anys (58,4mm) suposa el 25,2% de la pluja que climatològicament es recull a Calonge en el mes de
maig.
I per finalitzar aquest resum trimestral, us deixo amb la gràfica de l’evolució de les temperatures d’aquests últims 3
mesos:
Podeu trobar tota aquesta informació ampliada al web www.meteocalonge.cat i des de fa uns mesos, al blog https://
meteocalonge.wordpress.com/ on cada mes s’hi va afegint diversa informació i on podreu participar, si voleu, amb
els vostres comentaris.
Jordi Oriol
2on trimestre 2017 26
Sabeu de quin lloc del municipi són aquestes quatre fotografies?. Si ho sabeu podeu enviar la resposta al e-mail : [email protected] , amb el vostre nom i núm. de telèfon de contacte. D'entre els guanyadors, es sortejarà el llibre “Calonge Sant Antoni Les Entitats”, en cas de no haver-hi cap mà-xim encertant l'obsequi serà per la persona que més encerts tingui. El guanyador sortirà a “La revista” del proper trimestre Tots els participants tindran l'obsequi de un DVD de “La Unió Esportiva Calonge - Un viatge als anys 70”. Data límit per a la resposta : 15 de setembre de 2017
El racó del “CLÀSSIC”
1
2
3
Les Solucions de l'1er.trimestre son : Nº 1 Torre del Mal Ús Nº 2 C/ de Sant Antoni Nº 3 C/ Mossèn Cinto Verdaguer Nº 4 Fàbrica Galceran C Nou. Guanyadora Montserrat Vilar Massó 1972
Anys 50
Anys 50
2on trimestre 2017
