A. Les claus per entendre la filosofia dels pluralistesa) Context històric

Segle VI aC: invasió persa i destrucció de les polis jònies 480 aC: victòria de Salamina: Atenes nou centre econòmic, polític i cultural

b) Qui hi forma part i quins trets tenen en comú?:

i. Autors: Anaxàgores de Clazòmenes i els atomistes (Leucip i Demòcrit d’Abdera)ii. Participen de les idees de la polis democràticaiii. Objectiu:

Investigar la naturalesa però sense violar les condicions de racionalitat establertes per Parmènides

Superar les objeccions de Parmènides al moviment, el canvi i la pluralitativ. Com? Quins són els seus pressupòsits metafísics?:

i. No hi ha un principi únic (monisme), sinó que els principis són infinits en nombre (pluralisme)

ii. No hi ha generació ni corrupció, sinó composició i descomposició

3. Els presocràtics3.5. Els pluralistes

Pàgina 35

Quadrepàgina 35

Pren-ne nota!

pàgina 35

B. Anaxàgores de Clazòmenes1. La recerca de l’arjé: les homeomeries

Explicació de la pluralitata) Punt de partida: “Tot existeix des de sempre” b) Les coses són agregats de llavors o homeomeriesc) Característiques de les homeomeries: són materials, diferents entre si (per

la seva distinta proporció d’oposats i substàncies naturals), infinitament divisibles sense perdre les seves qualitats

d) “En tot”, fins i tot en el que és infinitesimalment petit, “hi ha una porció de tot”

e) Segons la qualitat que domina en les llavors, les coses se’ns apareixen sota un aspecte qualitatiu o un altre

Explicació del canviLes transformacions es donen per agregació i desagregació (de les llavors i les

parts infinitesimals que contenen de tot el que existeix)

3. Els presocràtics3.5. Els pluralistes

Pàgina 36

Textpàgina 36

Dades biogràfiques pàgina 36

B. Anaxàgores de Clazòmenes2. Cosmogonia i l’explicació del moviment (el Nous)

3. Els presocràtics3.5. Els pluralistes

Pàgina 37

Caos“Tot indiferenciat”: barreja de les homeomeries i els oposats tradicionals

Nous (Ment o Enteniment)“Intel·ligència ordenadora”. Principi exterior que inicia el moviment: imposa un moviment circular que provoca un procés de diferenciació

Lleis (Que conformen /ordenen l’univers)El que és pesant va cap al centre i el que és lleuger va cap l’exterior, el que és igual s’atrau entre si

Cosmos (Tot ordenat)Les distintes coses es formen per agregació i desagregació

Model mecanicista atenuat: El Nous només inicia el moviment de rotació, després comencen a actuar factors purament mecànics (les lleis del Cosmos)

C. Els filòsofs atomistes: Leucip i Demòcrit d’Abdera1. La recerca de l’arjé: els àtoms i el buit

a) Accepten dues de les condicions de Parmènides:i. D’una realitat no pot originar-se la pluralitat: la realitat està formada per

multitud de realitats: els àtomsii. El que és real posseeix totes les característiques atribuïdes per

Parmènides menys tres: la unicitat, la immobilitat i l’esfericitat com a forma única:

Ontologia: cada àtom és material, inengendrat, indestructible, indivisible, immutable, finit, compacte i homogeni. Són infinits en nombre i forma. Imperceptibles a la vista. Es diferencien entre si en la forma, l’ordre i la posició:

b) Explicació de la pluralitat: les coses són agregats d’àtomsc) Explicació del moviment: afirmen l’existència del buit

3. Els presocràtics3.5. Els pluralistes

Pàgina 38

Textpàgina 38

Dades biogràfiques pàgina 38

Il·lustraciópàgina 38

C. Els filòsofs atomistes: Leucip i Demòcrit d’Abdera2. Cosmogonia: l’origen de l’univers

3. Els presocràtics3.5. Els pluralistes

Pàgina 38

CaosLa infinitud d’àtoms es mouen (cauen) lliurament en el buit. El moviment és etern (diferència amb Anaxàgores)

RemolíEls àtoms, que es mouen per si mateixos, formen un remolí o vòrtex que provoca un procés d’agregació/ordenació de la matèria

Lleis (Que conformen /ordenen l’univers)El que és pesant va cap al centre i el que és lleuger va cap l’exterior

Cosmos (Tot ordenat)Les distintes coses es formen per agregació i desagregació d’àtoms

Model mecanicista: en el procés cosmogònic no intervé cap intel·ligència ordenadora. Així que es pot entendre com a resultat de l’atzar (interpretació de Plató) o de la més fèrria necessitat (determinisme) (interpretació d’Epicur)

C. Els filòsofs atomistes: Leucip i Demòcrit d’Abdera3. La teoria del coneixement: el sensisme

El moviment dels àtoms explica el coneixement humà que, en el fons es redueix al tacte (sensació), al contacte entre els:

3. Els presocràtics3.5. Els pluralistes

Pàgina 39

José Vidal González Barredo

Pren-ne nota!

pàgina 39

Eidola• Imatges subtils formades pels fluxos d’àtoms que emanen dels cossos

Ànima• Àtoms esfèrics que formen l’ànima (estan escampats per tot el cos i en una alta concentració en la ment)

Coneixement

• Imatge formada per l’empremta deixada pels eidola a l’ànima