Tema 3La construcció de l’estat liberal

(1833-1868)

Context Històric

Internacional:• Europa: Revolucions liberals burgeses

( onades revolucionàries de 1830 i 1848 )

• Revolució industrial ( Gran Bretanya, Països Baixos, Alemanya, França...)

Espanya i Catalunya:• Regències de Maria Cristina i Espartero i regnat

d’Isabel II.

• Procés de revolució liberal: constitucions de 1837 i 1845, desamortitzacions de Mendizabal i Madoz, guerres carlines...

• Industrialització incompleta ( només a Catalunya i menys a Euskadi ).

Les revolucions liberals de 1820-1830 i 1848

El poder polític (1833-1868)

• Regència Maria Cristina (1833-1840):• Regència Espartero (1840-1843)• Isabel II (1843-1868)

REGÈNCIA DE MARIA CRISTINA(1833-1840)

minoria d’edat d’Isabel II.

Maria Cristina de

Borbó Dues Sicílies

Governs absolutistes (inici de la regència)

Primera Guerra Carlina 1833-1840

Governs liberals moderats (1833-1835):

Estatut Reial 1834

Governs liberals progressistes (1836-37): Desamortització de

Mendizabal 1837, Constitució de 1837

Governs liberals moderats (1837-40): Intents de desvirtuar els

avenços progressistes.

Desmantellament de l’Antic Règim i configuració

de l’estat liberal.

Predomini governs liberals moderats.

1. La primera Guerra Carlina (1833-1840)

La primera Guerra Carlina (1833-1840)

• Guerra civil• Conflicte dinàstic• Enfrontament absolutistes i liberals • Triomf liberals• Instauració d’una monarquia constitucional i parlamentària.• Economia capitalista: propietat privada i llibertat econòmica.• Control polític de la burgesia agrària.

La primera Guerra Carlina: causes

• Polítiques:Conflicte successori: carlins i isabelins

Dues ideologies diferents: absolutistes i liberals

• Socioeconòmiques:

Les classes populars de les zones rurals del País Basc, Navarra i Catalunya perjudicades per les reformes liberals.

La desamortització només beneficia els burgesos de les ciutats.

Els impostos s’han de pagar en metàl·lic i això és un problema per molta gent, sobretot de les zones rurals.

Bàndols i suport social a cada bàndol:

Carlins:Petita noblesa ruralClergatPagesos petits propietarisArrendataris emfitèuticsArtesans arruïnats

Isabelins:• Part de l’alta noblesa• Funcionaris• Sectors de la jerarquia eclesiàstica.

• Burgesia liberal

IdeologiaCarlins: “Déu, Pàtria, Rei i Furs”

• Partidaris de la monarquia absoluta• Partidaris del manteniment del poder

espiritual, social i econòmic de l'església.• Volen mantenir els privilegis nobiliaris• Volen mantenir els furs regionals d'origen

medieval ( descentralització )• Volen conservar l'agricultura tradicional

senyorial.

Qüestió foral:• Els furs són lleis locals i territorials.

• Van ser creades per a constituir com a nació, principat o regne un territori conquerit.

• Al regnes cristians de la península Ibèrica es van utilitzar en la repoblació de territoris després de la Reconquesta.

• Cal destacar els respectius furs dels territoris de la Corona d’Aragó i el Regne de Navarra.

• L’abolició dels furs va ser un dels motius principals de l’oposició al centralisme liberal al País Basc i Navarra.

• A Catalunya, la restitució de les institucions i constitucions catalanes, abolides el 1714, també va ser motiu d’oposició al liberalisme.

Mapa d’Espanya 1855

Ideologia: liberals(moderats i progressistes)

• Fi de l’absolutisme i de l’Antic Règim

• Instauració d’un estat liberal:

Sobirania Nacional, constitució, sufragi, divisió de poders, igualtat davant la llei, llibertats individuals, llibertat econòmica...

1.2 El desenvolupament del conflicte armat:

• Enfrontaments bèl·lics: guerrilles (carlins) contra l’exèrcit regular liberal.

• No ocupen tot el territori• No hi ha grans operacions militars• Conveni de Bergara (1839)• Acords: Carlins abandonen la lluita.

Oficials s’incorporen a l’exèrcitEs mantenen els furs del País Basc i Navarra.

• La guerra continua a Catalunya i al Maestrat ( País Valencià) fins 1840, en que van ser derrotats per l’exèrcit liberal.

• Zumalacarregui: militar liberal que va aconseguir importants victòries a la zona del País Basc i Navarra.

• Ramon Cabrera: líder dels carlins catalans

2. El procés de revolució liberal (1833-1843)

Regència Maria Cristina2.El procés de revolució liberal (1833-1843)

2.1 Els governs de transició (1833-36)

• Primers governs de Maria Cristina absolutistes moderats• Davant el conflicte carlí, la reina regent necessita el suport dels

liberals i instaura un govern liberal moderat.• Aquest govern realitza unes reformes molt limitades i insuficients.• 1833 Divisió territorial provincial (Espanya dividida en 49

províncies). Unitat administrativa de l’Estat.• 1834 Estatut Reial : Espècie de constitució molt limitada. Era un

conjunt de regles per convocar Corts, però en realitat eren les Corts de l’Antic Règim adaptades lleugerament als nous temps.

• Radicalització. • Bullangues a Barcelona. Assalt convents• Incendi fàbrica Bonaplata (1833)• Govern liberal progressista a partir de 1836

Regència Maria Cristina:2.2 Govern progressista (1836-37)

• Mendizábal, liberal progressista, cap de govern i posteriorment ministre d’hisenda.

• Reforma de l’Estatut Reial• Organitza i reforma l’Exèrcit contra el carlisme.• Decret de dissolució dels ordes religiosos (1836)• Mendizábal és destituït per la llei de desamortització dels

bens del clergat.• Revoltes populars• Insurrecció de la Granja• Restabliment de la Constitució de Cadis• Nou govern progressista• Mendizábal ministre d’hisenda

2.3 El desmantellament de l’Antic Règim :

reformes del nou govern liberal progressista

Reforma agrària liberal (1837):• Dissolució Règim Senyorial: els senyors perden els drets jurisdiccionals (cobrar impostos, ...)• Desvinculació: la terra deixa de pertànyer a una família determinada i es pot vendre al mercat (propietat privada)• Desamortització: venda per mitjà de subhasta pública de terres de l’Església i dels ajuntaments (del comú).

La desamortització de Mendizabal (1837)

• Principalment terres de l’església• Es podien pagar en metàl·lic o amb títols de

l’estat.

Objectius desamortització:• Reducció del deute públic• Obtenir diners per continuar la guerra carlina• Consolidar partidaris del liberalisme entre els

beneficiats• Mesura liberal per introduir el capitalisme i la

propietat privada al camp i millorar-ne la productivitat.

El desmantellament de l’Antic Règim :Altres mesures per liberalitzar l’economia i activar

el funcionament lliure del mercat:

• Abolició dels privilegis de la Mesta• Llibertat d’arrendaments agraris,

preus...• Abolició dels privilegis dels gremis• Llibertat d’indústria i comerç• Eliminació de duanes interiors• Abolició dels delmes eclesiàstics...

2.4 La Constitució de 1837 (progressista)

Elements progressistes:• Sobirania Nacional• Amplia declaració de drets dels ciutadans (llibertat de

premsa, d’opinió, d’associació, de religió...)• Divisió de poders• No confessionalitat de l’estat

Elements moderats:• Corts amb dues cambres ( Congrés i Senat )• Senat escollit directament pel Rei• Amplis poders per la Corona (vet de lleis, dissolució del

Parlament, nomenar i destituir ministres...)• Sufragi censatari masculí• Obligació de l’estat de mantenir l’església catòlica• Llibertat d’indústria i comerç

2.5 L’alternança en el poder (1837-1843)

• Primer sistema de partits• Partit Moderat i Partit progressista

• Intervenció de l’exèrcit en els canvis polítics (Espartero, Narvaez, O’Donnell)

Els moderats al govern (1837-1840)

• Eleccions i nou govern moderat• Intenten desvirtuar els elements més progressistes de la

Constitució de 1837• Llei electoral més restrictiva• Limitació de la llibertat d’impremta• Llei d’ajuntaments en que la Corona podia nomenar els

alcaldes de les capitals de província.• Retorn dels béns expropiats del clergat secular• Projecte de reimplantació del delme• Oposició progressista a les mesures moderades.• Moviment insurreccional i formació de juntes

revolucionàries.• Dimissió de Maria Cristina.

La regència d’Espartero 1840-43

• Intent de trencar el predomini

dels moderats.

• Govern progressista

• Política autoritària, revoltes i

conspiracions: dimissió

• Revolta de la Jamància a

Barcelona 1843

• S’avança la majoria d’edat

d’Isabel II

La regència d’Espartero (1840-43)

• Espartero, militar progressista, s’oposa a les mesures moderades de la reina regent i estableix una regència. Maria Cristina se’n va a l’exili.

• Eleccions i nou govern progressista• Política autoritària, per restablir el control de la situació.• 1842 Aranzel lliurecanvista. Protesta de la burgesia i de les classes

populars.• Aixecament a Barcelona. Bombardeig de la ciutat.• Conspiracions dels moderats i dimissió d’Espartero• Nou govern progressista• Aixecament popular ( revolta de la Jamància 1843): enfrontament

entre l’exèrcit i la burgesia conservadora per una banda i les classes populars i la petita burgesia per l’altra, a Barcelona.

• Volien mesures més progressistes: sistema fiscal progressiu, respecte a les llibertats públiques, fi de la corrupció i alguns volien la república.

• Majoria d’edat d'Isabel II (1843):

Milícia Nacional• La milícia nacional fou una organització de ciutadans

armats, diferent de l'Exèrcit o els cossos de policia, i similar a les que amb els noms de guàrdia nacional, milícia urbana o guàrdia cívica van tenir protagonisme en les grans revolucions liberals europees i americanes.

• Per al projecte polític liberal, aquest tipus de milícies encarnava la base organitzativa d'un Estat participatiu de ciutadans armats, amb capacitat per a fiscalitzar les autoritats i resistir-se als seus mandats si els consideraven inadequats.

• Per aquest motiu els governs liberals la volen abolir i és reivindicada pels demòcrates, més partidaris de la participació popular.

3. Les diferents opcions del liberalisme

AGRUPACIONS O PARTITS POLÍTICS

MODERATS PROGRESSISTES

Dret a la propietatSufragi censatari

Principis d’autoritat i ordreEl poder en mans d’una minoria

Sobirania compartidaLimitació drets individualsConfessionalitat de l’Estat

Defensors de la llibertatSobirania nacional

Predomini del poder legislatiuEl rei només moderadorEnfortir els poders localsAmplis drets individuals

Sufragi censatari més ampliReforma agrària

Limitar la influència de l’església

AGRUPACIONS O PARTITS POLÍTICS

DEMÒCRATES REPUBLICANS

Ampliació drets políticsDrets socials

Sobirania popularSufragi universal masculí

Cambra ÚnicaAmplies llibertats i drets

col·lectiusPartidaris de la Milícia Nacional

Elecció dels ajuntaments i diputacions

Ensenyament públicBeneficència socialLlibertat de culte

Contraris a la monarquiaElecció de tots els càrrecs públicsCaràcter més social i popular

Partits polítics 1808-1868

El regnat d’Isabel II 1843-1868

Predomini dels governs moderats.

Procés d’institucionalització de l’estat liberal

(centralisme, uniformització, jerarquització).

Dècada Moderada (1844-1854): governs moderats, constitució de

1845 (moderada), Segona Guerra Carlina o dels Matiners 1846-47,

Concordat amb la Santa Seu...

Bienni Progressista (1854-56): etapa de canvis, desamortització de

Madoz, Lleis de Ferrocarrils 1855... mesures progressistes.

Governs de la Unió Liberal ( 1856-1863): etapa de relativa

estabilitat i creixement econòmic.

Crisi dels governs moderats (1864-1868): Descomposició del

sistema. Necessitat de canvis progressistes. Insurreccions i revoltes.

Crisi de 1866.

4. La dècada moderada (1844-1854)

4.1 La configuració del règim moderat.

• 1844 Eleccions i nou govern moderat.• Predomini social de la burgesia

terratinent, nascuda de la fusió entre els vells aristòcrates que havien acceptat el liberalisme i la nova burgesia de propietaris rurals.

• Focus d’insurrecció: carlins i classes populars proletàries.

LA CONSTITUCIÓ DE 1845:

(moderada)

• Sobirania compartida• Restringeix els drets dels ciutadans• Legislatiu: dues cambres• Sufragi censatari molt limitat• Molt de poder a la Corona• Estat catòlic. No es permet el culte públic

de cap altre religió.

El Concordat amb la Santa Seu de 1851:

• Mesures liberals que afectaven a l’església catòlica: desamortització i abolició del delme.

• Acords entre el govern moderat d’Isabel II i el Vaticà:

• Suspensió de la desamortització • Finançament de l’església espanyola (culte i

clergat)• Restabliment dels ordes regulars.• Amplies competències en educació per l’església• Reconeixement del catolicisme com a religió

oficial.• Reconeixement d’Isabel II.

4.2 Institucionalització estat liberal:Centralisme, uniformització i jerarquització

• Reforma fiscal• Codi Penal (1848)• Codi Civil (projecte)• Reforma de l’administració pública (llei de funcionaris)• Llei d’administració territorial (províncies i diputacions)• Llei d’administració local (ajuntaments): Estructura jerarquitzada i

piramidal. Cada província depenia d’un poder central a Madrid, el Ministeri de la Governació, del qual depenien els governadors civils.

• Qüestió foral: solució intermèdia. Decret de 1844 Manteniment al País Basc i Navarra dels ajuntament forals i de les juntes generals però trasllat de les duanes als Pirineus.

• Llei Moyano 1857: Sistema nacional d’instrucció pública. Regulava els plans d’estudi i els diferents nivells d’ensenyament. Primera gran llei d’educació espanyola

• Sistema únic de pesos i mesures: sistema mètric decimal• Creació de la Guardia Civil (1844), cos armat amb finalitats civils

però amb estructura militar, que s’encarrega de l’ordre públic sobretot a les zones rurals.

4.3 La crisi del govern moderat• Política al marge del Parlament.• “Camarilles” i grups de pressió que buscaven el favor reial.• Progressistes marginats de la política• Burgesia catalana conservadora, marginada dels centres de

poder.• L’exèrcit exerceix la repressió a Catalunya.• Segona Guerra Carlina o Guerra dels Matiners (1846-49): • Aixecaments carlins a Catalunya• Causes: crisi agrària i crisi de la indústria tèxtil.• Signe diferenciador: revolta dels sectors urbans que s’afegeix

a la tradicional dels pagesos.• L’exèrcit va sufocar la revolta però no es van resoldre els

problemes.• S’accentua l’autoritarisme amb propostes de reforma que feien

gairebé desaparèixer el sistema parlamentari i contemplaven la possibilitat de governar per decret.

• Descontentament d’amples capes socials, cada vegada més marginades de la política.

• Fundació del Partit demòcrata (1849)

5. El Bienni Progressista (1854-56)

5. El Bienni Progressista (1854-56)5.1 La revolta de 1854 i nou govern progressista

• Unió de progressistes, demòcrates i alguns sectors moderats contra el règim.

• Fundació de la Unió Liberal (1854) partit de centre format per moderats més liberals i progressistes més conservadors.

• 1854 Pronunciament de Vicàlvaro (O’Donnell)• Manifest del Manzanares:

demandes dels insurrectes• Acompliment de la Constitució• Reforma de la llei electoral• Reducció d’impostos• Restauració de la Milícia.

5. El Bienni Progressista (1854-56)5.1 La revolta de 1854 i nou govern progressista

• Noves eleccions i govern progressista d’Espartero en coalició amb la Unió Liberal.

• Primera vegada al Parlament de diputats demòcrates.

• Intenta restaurar els principis progressistes• Reimplanten la Milícia• Recuperen la llei municipal que permetia l’elecció

directa dels alcaldes• Projecte de Constitució (1856) (no entra en vigor)• Pla de reformes econòmiques que defensava els

interessos de la burgesia i de les classes mitjanes, amb l’objectiu d’impulsar el desenvolupament econòmic i la industrialització.

5. El Bienni Progressista (1854-56)5.2 La legislació econòmica

• Desamortització de Madoz (1855): sobretot béns dels ajuntaments (propis i comunals)

• Llei de Ferrocarrils (1855): se'n regula la construcció i s’ofereixen incentius per les empreses. Comporta beneficis importants pel capital estranger.

• Lleis de reforestació• Telègraf• Xarxa de carreteres• Societats per accions• Banca• Mineria • Marc legal que comporta una ràpida expansió

econòmica fins 1866•

Llei general de ferrocarrils 1855:

5.3 La crisi del Bienni

• 1855 Crisi econòmica i de subsistències• Vagues obreres a Barcelona • Els treballadors volien:• Reducció dels impostos de consums• Abolició de les quintes• Millora dels salaris• Reducció jornada laboral• Castella: aixecament pagès• Revoltes populars a moltes ciutats del país. Crisi

molt greu• Divisió del govern en progressistes i demòcrates.• Dimissió d’Espartero.• La reina encarrega formar govern a O’Donnell

(Unionista)

6.La descomposició del sistema isabelí (1856-1868)

• Alternança en el poder d’unionistes i moderats

• La reina afavoreix els moderats• Marginació de progressistes i

demòcrates• Descomposició del sistema polític

isabelí.

6.La descomposició del sistema isabelí6.1 Els governs unionistes (1856-63)

• Govern unionista (O’Donnell), equilibri polític• Estabilitat relativa• Prosperitat econòmica• Febre especuladora de les accions ferroviàries a la borsa.• Política exterior activa, per tal de recuperar el prestigi

internacional:• Expedició a Indoxina (1858-63)• Intervenció a Mèxic (1862)• Campanyes militars al Marroc (1859-60). Triomf a les batalles de

Tetuan i Castillejos.• Incorporació del territori d’Ifni (Pau de Wad-Ras)• Ampliació de la plaça de Ceuta.• Successió de governs inestables.• Dimissió d’O’Donnell• Retorn al poder dels moderats (Narváez)

6.La descomposició del sistema isabelí6.2 Els governs moderats (1863-68)

• Manca de suport social i feblesa dels governs• Forma autoritària de govern, al marge de les

corts i de tots els grups polítics.• Repressió contra la oposició• Insurreccions progressistes amb el suport del

Partit Democràtic• 1866 Insurrecció de la Caserna de Sant Gil• 1866 Crisi de subsistències: augment de preus i

descontentament popular• Pacte unionistes, progressistes i demòcrates per

enderrocar Isabel II.

L’exèrcit protagonista dels canvis polítics

• Isabel II era partidària dels moderats• Sufragi censatari i manipulació de les eleccions.

• Es produeix una distorsió en l’accés al poder.• L’exèrcit pren part activa en els canvis polítics mitjançant els “pronunciamientos”

• Les revoltes populars també provoquen canvis en el poder.