30 anys - Ajuntament d'Algemesí · primers números de la revista eixiren amb un 80 per cent de la...

30 anysde la revista

BERCA

2

SALÓN PARA COMUNIONES · DESPEDIDAS DE SOLTEROS · SALÓN PRIVADO · MENÚ DIARIOSÁBADO NOCHE CENA-BAILE CON ORQUESTA

Pol. Cotes B-Moliner, 34 · 46680 ALGEMESÍ Mª CARMEN GARCES 96 244 83 41 · JOSE L. MAIQUES 630 38 70 88

COMIDAS, CENAS FAMILIARES Y DE EMPRESAS PARA EL MES DE DICIEMBRE Y NAVIDADES

Reserva

las plazas ya!

CENA DE FIN DE AÑO Despide 2009 y da la bienvenida al 2010 con nosotros

ESPECIAL DIA DE REYES Celebra los regalos de Reyes

DIUMENGE 3 DE GENER19.30 horesPlaça MajorMusical Meganimals

DILLUNS 4 DE GENER19 horesPlaça MajorTres ambaixadors recolliran les cartes de tots els xiquets d’Algemesí

DIMARTS 5 DE GENER17.30 horesArribada dels Reis Mags en helicòpter al Pla19 horesCavalcada de Reis per Algemesí

REIS 2010

3

carta de l’alcalde

berca Butlletí d’Informació Municipal Número 176 desembre 2009

Edita: Ajuntament d’Algemesí. Domicili: Plaça Major, 3. Regidor de Comunicació: Enrique Salvador Ballester Llopis. Redacció, maquetació i imprenta: Opció comunicativa, s.l. Correcció

i assessorament lingüístic: Oficina de Promoció del Valencià. Ajuntament d’Algemesí. Publicitat: Opció comunicativa, s.l. (Tel.: 96 171 02 44). Distribució: Repart-Coal · Cervantes, 7-1r-1a

- Algemesí. Tiratge d’aquest número: 12.500 exemplars. Depòsit legal: V-2521-1983 - ISNN: 1136-4084.

Bim Berca no es responsabilitza de les opinions expressades per col·laboradors i opinants.

Els mitjans de comunicació formen part inseparable de la democràcia. És un dels instruments més importants que te-nen els gestors polítics per a explicar el seu treball i posar-se en contacte amb els seus veïns. Per això, una de les primeres mesures de la primera corporació municipal democràtica en 1979 va ser crear esta revista que tenen vostés a les mans: Berca, un nom evocador que ens remet a les més profundes essències de la nostra ciutat.

Hui, tres alcaldes, onze regidors delegats i 175 números després, la revista Berca arriba puntual a les nostres cases els primers dies de cada mes per a acostar-nos l’actualitat del que passa a la ciutat i l’agenda amb tot el que passarà.

És cert que Berca és una revista municipal, editada per l’Ajuntament, però sempre ha tingut una vocació informa-tiva, formativa i d’entreteniment com diuen el teòrics de la comunicació. Al llarg dels 30 anys hem vist com evolucio-nava, passava del blanc i negre al color, millorava el paper i adaptava els seus formats estètics a l’època que vivim. Però sempre ha tingut un mateix objectiu, el de contar tot allò que és actualitat a la nostra ciutat i explicar les coses que es fan a Algemesí.

Per tant, cal agrair el treball portat a terme per tots els re-gidors del més ampli espectre polític i ideològic que han si-gut responsables del manteniment de la revista, i desitjar 30 anys més de vida a la revista de tots els algemesinencs.

Per altra banda, no vull deixar passar esta possibilitat per a felicitar els veïns d’Algemesí en estes festes de Nadal. també vull recordar als qui ja no estan amb nosaltres i desitjar que el 2010 siga un any millor que el que deixem enrere en què puguem tindre faena i disfrutar de bona salut.

Vicent Ramón García MontAlcalde d’Algemesí

Vull felicitar els veïns d’Algemesí en estes fes-tes de Nadal. També vull recordar als qui ja no es-tan amb nosaltres i desi-tjar que el 2010 siga un any millor que el que deixem enrere en què puguem tindre faena i disfrutar de bona salut.

En els 30 anys de Berca

4

Berca, 30 anys de la revista d’Algemesí

Quan Lluís Escartí i Ximo Rosell, en eixe moment regidors de l’Ajuntament, crearen la revista Berca allà per mitjan del 1979 pocs pensarien que la revista arribaria als 30 anys d’existència i 175 números. El temps passa, els productes evolucionen i una revista per a ser bona ha d’avançar en la seua companyia. Sols així es pot entendre el pas del blanc i negre al color, els canvis de format i disseny o l’augment de la tirada.

Però hi ha una cosa que no ha canviat en aquests 30 anys. És la vocació d’una publicació d’estar al servici dels seus ciutadans, de ser el fil conductor d’una societat que defineix el seu futur cada mes a través de cròniques, comuni-cats, actes, articles, reportatges, entrevistes... Tots els gèneres periodístics es donen cita cada mes en les seues cases. I ho fan sense més motiu que acostar-los tot allò que és notícia a la ciutat i pot ser del seu interés.

El llarg recorregut junts es va iniciar en 1979. Berca repartia 7.500 exemplars en les cases de la població. En 2009 s’imprimeixen 12.500 exemplars que van a totes les cases de la ciutat, però també molts s’envien als algeme-sinencs que viuen en la pràctica totalitat de les comunitats autònomes espanyoles.

Quantes vegades han escoltat allò que hi ha gent d’Algemesí a qualsevol lloc del món? Algu-na veritat hi haurà en això quan dels 463 envia-ments a Espanya, 337 es fan a diverses ciutats de la Comunitat Valenciana, 35 a Catalunya, 25 a Madrid, 22 a les Illes Balears i la resta es reparteix per Múrcia, Castella-La Manxa, Anda-lusia, Castella-Lleó, Aragó, País Basc, Navarra, Canàries i Galícia.

El Berca que tenen a les mans també s’envia a 125 algemesinencs que viuen a l’estranger, concretament a Europa i el continent americà. La gran majoria se’ls fa arribar a França, Alema-nya, Argentina, Bèlgica, Bolívia, Brasil, Canadà, Holanda, Itàlia, Mèxic, República Dominicana, Suïssa, Anglaterra, Estats Units i Veneçuela.

Però, per a contar la història, la trajectòria i els canvis, qui millor que els regidors que han estat al capdavant al llarg dels 30 anys.

➣ XIMO ROSELLREGIDOR DE LA REVISTA BERCA DES DE 1979 FINS A 1983

En principi es va crear, primer per informar, i després també per donar-li participació al poble. No era simple-ment informar, era una reciprocitat: l’Ajuntament informa d’allò que fa i el veí té la possibilitat d’escriure-hi i dir «açò em pareix be o no» i donar la seua opinió. Evidentment, en cada època els motius pels quals la gent opina són diferents. En la nostra època, acabats d’entrar en la de-mocràcia, els temes eren la democràcia, l’autonomia, la llengua; eren temes prioritaris i totes les comunicacions anaven al voltant d’eixos temes.

No em considere fundador, sóc el regidor al qui Joan Girbés encomanà l’àrea de Comunicació. Ja portàvem la idea de fer un butlletí per a informar. Com a regidor, em va tocar a mi posar-lo en mar-xa, de forma molt precària, molt baratet, no hi havia pressupost per a més, més menut que un foli. Començàrem amb 16 pàgines, tot en blanc i negre, però sí que enférem 7.500 números per a repartir-los a tos els veïns del nostre poble. Era molt agraït enviar-lo a la gent que vivia fora... i així començà. Quan entràrem a l’Ajuntament, hi havia un pressupost per a tot l’any de 68 milions de pessetes i d’això separàvem un pessiguet i férem el Berca. Eixia al principi, més o menys, trimestralment, i en els primers 4 anys en traguérem 16 números.

Jo vaig convocar la gent que coneixia, que li agradava i que volia col·laborar-hi i cadascú s’encarregava d’una cosa. Per exemple, Lluis Escartí tenia uns espais fixos, alguns encara continuen, i després tenia uns altres col·laboradors que voluntàriament i, a canvi de res, quedàvem un dia i decidíem allò que era més interessant per a pu-blicar.

➣ LLUÍS ESCARTÍREGIDOR DE LA REVISTA BERCA DES DE 1983 FINS A 1987

És un mitjà de comunicació entre l’Ajuntament i la so-cietat del poble. Al llarg del temps han aparegut una sèrie de seccions en funció dels interessos d’un grup o d’un altre. És una eina que l’Ajuntament té al seu abast per a poder informar el poble de com funciona l’Ajuntament.

És fonamental recordar la participació de gent que treballava la història local. Es publicaven textos de Josep Antoni Domingo, de Vicent Terol, de Vicent Castell Llàcer. Textos que ajudaven a conèixer la història d’Algemesí. Els primers números de la revista eixiren amb un 80 per cent de la informació en castellà i un 20 per cent en valencià. Anàrem canviant fins que vàrem arribar a fer-lo tot en valencià.

El pressupost era fonamental, nosaltres estàvem de precari. Jo, personalment ha-via de fer a mà el muntatge de la revista, pàgina a pàgina. Una vegada muntat anava a València i durant tres o quatre hores acabàvem de fer-lo. Com que no hi havia diners, el cos de lletra era menut, l’interlineat era estret i no es podia donar més. Tot i això ,en la meua legislatura hi havia revista que tenia 52 pàgines i vàrem fer 18 números.

➣ JOAN MARTÍREGIDOR DE LA REVISTA BERCA DES DE JULIOL DE 1987 FINS A 1990

Jo pense que el BIM Berca ha jugat i juga un paper fonamental en el poble perquè transmet al veïnat tot allò que va realitzant la corporació i les associacions de veïns. És molt important perquè sense ell no existiria un mitjà es-crit per a parlar de l’àmbit local. Pense que l’aportació que férem nosaltres des de juliol de 1984 va ser importantís-sima. Veníem d’unes legislatures anteriors on el bloc que governava era IPA i mai havíem tingut un canvi de color de Govern. Eixa legislatura enceta la tasca el Govern socialista encapçalat pel company Emili Gregori i això representava una certa incertesa. Emili va depositar la confiança en mi per portar la Regidoria de Comunicació a què pertanyia la revista Berca i amb les idees clares que allò que volí-em era consolidar el BIM i donar-li un contingut com a revista, així com una pluralitat en la confecció. El primer número va ser el 34, al setembre de 1984, en tan sols dos mesos. Els canvis fonamentals van ser que es va nomenar un director de la revista i un

Parlen els regidors

5

Durante los meses de Noviembre y Diciembre: Visita ortodoncia Radiografías para ortodoncia Estudio de ortodoncia

GRATIS al realizar el tratamiento(Descuento a realizar del total del presupuesto

del tratamiento de ortodoncia)

¡10º Aniversario!

grup de redacció. Pel que fa al canvi visual es pretenia donar-li aspecte de revista i això no es va aconseguir fins al número 35.

Un tema que va donar molt de color i molt a parlar va ser la presenta-ció dels regidors. Fins aleshores sempre s’havia fet de forma molt seriosa i, en el número 34, els regidors es van presentar a la població amb un toc d’humor. Cada regidor va presentar la seua àrea amb unes caricatu-res realitzades per Joaquim Pérez. Això sí va aconseguir trencar un poc la seriositat de la presentació.

➣ JOSEP MONTESINOSREGIDOR DE LA REVISTA BERCA DES DE 1990 A 1994

Encara que en totes les etapes del Berca no ha imperat este objectiu, crec que sí que ha sabut vertebrar un poc més la societat del poble, establir un lligam per la participació d’entitats, associacions, comunicacions de l’Ajuntament al veïnat, cartes dels ciutadans... No sempre els objectius que et fixaves per al Berca els aconseguies, entre altres coses, perquè estàs dins d’un grup municipal i hi ha diverses idees a les quals has d’atendre en la mesura de les possibilitats. Però jo, la idea que tenia del Berca era que fóra un Berca més ciutadà, més cultural, per descomptat, informatiu i menys polític. És a dir, en la mesura que fóra possible, els aspectes politics del Berca que foren d’allò més modestos. Nosaltres sobretot posàrem l’èmfasi en els continguts de la revista. Jo no pretenia que fóra un Berca polític, en absolut, i que hi destacara la preocupació pel ciutadà, en la formació, en la cultura i comunicació per part de l’Ajuntament cap al veïnat. Una de les coses per les quals apostàrem va ser el manteniment del format perquè sabíem que molta gent es col·leccionava i s’arxivava totes les revistes.

La veritat és que treballàvem en precari. Els col·laboradors eren sim-plement col·laboradors, però sí que reunírem un equip de redacció, amb poques persones (Vicent Carbonell, Teo Montalvà, Octavi Ferrís i Enric Es-crivà). Però totes estes persones tenien el seu treball i encara intentàvem mantindre unes seccions fixes. El problema és que això ens impedia certa regularitat en la revista. La nostra pretensió era fer-la bimensual o trimes-tral però moltes vegades no podies arribar, normalment solíem publicar-la amb motiu d’alguna festa o algun esdeveniment local.

El número 51 de l’any 93 fou el que va marcar la meua Regidoria. Una persona ens va facilitar la foto de portada en què apareixia la Mare de Déu sense la corona i sense els altres atributs ornamentals. Tingué un èxit extraordinari, s’esgotà i no poguérem atendre totes les peticions d’este número del Berca. Encara que vàrem ser criticats pel clero que

considerava que mai s’havia d’haver publicat esta foto de la Mare de Déu sense els seus ornaments.

➣ SALVADOR LLOPISREGIDOR DEL BIM BERCA DES DE 1994 A 1995

Jo crec que la revista Berca durant tota la seua existència ha jugat un paper molt impor-tant. No sols un paper informatiu sinó també divulgador de la llengua i de la nostra cultura. També ha jugat un paper importantíssim des de moltes vessants, per exemple, des de la vessant social és un llibre on es poden veure retratades totes les associacions que al llarg dels anys han anat fent activitats, en fi, oberta a eixe món social que té Algemesí. Des del punt de vista polític també ha estat el instrument per a transmetre les diferents opinions polítiques de cada govern. També és molt important el punt de vista antropològic perquè, no sols ha estat una eina transmissora d’informació, sinó que inclús en podem trobar alguns exemplars que són vertaderes obres d’etnologia fets per gent interessada en el tema que retrataven personatges que han tingut un valor important en el poble, nissagues d’Algemesí que s’hagueren perdut en l’oblit. D’al-guna manera jo crec que els algemesinencs tenen un instrument molt valuós que difícilment es pot trobar a qualsevol altre poble d’Espanya. L’etapa en què jo vaig portar la gestió del Berca es resol amb una clara diferenciació de les altres. Fins a aquell moment el grup de gent que treballava al voltant del Berca eren col·laboradors, aficionats que hi ocu-paven el seu temps lliure, no deixava de ser un poc 'amateur'. En la meua època, va ser la primera vegada en què es va traure a concurs la gestió de la revista, buscant la seua professionalització. Eixe és l’element més important.

També vàrem pretendre en eixa època, transformar un poc la revista i convertir-la en un magazín, com el que hui és. Eixa era la meua idea, en-cara que, de vegades, les idees van per un costat i els diners per un altre. Realment en el temps en que jo la vaig gestionar no vàrem aconseguir el que hui és però sí que vaig obrir la porta cap a eixe camí.

Una de les coses que més recorde d’aquella època era el fet dd’ha-ver d’acabar la revista sempre a última hora, l’ultima nit sempre faltaven textos per recollir i moltíssimes vegades a última hora havíem de buscar el corrector lingüístic per a acabar textos i corregir-los perquè en poques hores el Berca havia d’anar a impremta.

6

➣ PERE CALPEREGIDOR DE LA REVISTA BERCA DES DE 1995 A 1999

El paper del Berca és difondre la infor-mació de tot allò que fa l’Ajuntament, oferir un espai per als veíns perquè puguen també expressar-s’hi. El Berca de la meua etapa feia un especial ressó a totes les publicacions, efe-mèrides locals, festes i tradicions, i donàvem a conèixer tots els acords municipals amb tots els pèls i senyals. Una de les meues aportaci-ons va ser obrir dues pàgines perquè tots els grups municipals tingueren la possibilitat de comentar l’actualitat local, tots amb el mateix espai, independentment dels seus resultats electorals i sense cap classe de censura. Un altre canvi es va introduir en les portades de les revistes. Iniciàrem una sèrie de pintures d’artistes locals joves i, després, passà-rem a fotografies de la ciudad. Vam tindre molta cura en el tractament de les informacions. Que les fotografies reflectiren la pluralitat de la nostra societat, que no apareguera sempre l’alcalde, sinó que el protagonisme es repartira entre els regidors i la gent del poble que era protagonista de la informació. Els editorials es repartien. Unes vegades els signava l’alcal-de, en altres ocasions jo mateix o altres regidors i, en altres, el consell de redacció o algun dels seus membres.

La revista Berca s’ha de mantenir com a revista local però, per al meu gust, hauria d’incorporar articles de caràcter divulgatiu de major profunditat i tal vegada deixar de costat tantes convocatòries i agenda que es podria articular a través de les noves tecnologies. Berca ha de continuar sent una eina de reflexió i crònica del present, de les coses que passen a Algemesí.

Recorde una anècdota que, encara que no està la revista pel mig, sí que em va marcar. Quan convocàrem el primer certamen de dolçaina, un dolçainer d’un poble de Castelló, un home ja major, em va enviar un felici-tació per potenciar la dolçaina i un bitllet de 500 pessetes per a col·laborar amb el premi, uns diners que ingressàrem en la Tresoreria municipal.

➣ INMA FERRAGUTREGIDORA DE LA REVISTA BERCA DES DE 1999 A 2002

Quan l’alcalde Emili Gregori em va confi-ar la Regidoria de Comunicació en l’any 99, el Berca escrit havia recorregut un sòlid camí de vint anys i el treball desinteressat de valuosos col·laboradors, cor i motor del BIM, havia fet possible que rebérem a casa “la revista del nostre poble”, el recull de la vida diària del que passava a Algemesí. Tal volta per l’ànim perio-Tal volta per l’ànim perio-dístic que em mou professionalment o perquè el BIM acabava de complir un cicle de dues dècades, arribava el moment d’un lleuger aire de canvi que es traduí en un nou format inspi-rat en els diaris tabloides, un disseny més avantguardista, una maquetació amb fonamentació periodística i el refermament de la periodicitat mensual. Partíem de la màxima que no hi ha mitjà de comunicació menut si la qua-litat prima per damunt de tot.

Allò fonamental de la nostra aposta, amb el constant recolzament d’Emili Gregori i l’assessorament d’Andreu Alberola, director del Berca, passava per la professionalització dels mitjans de comunicació locals dintre d’un pla integral on el BIM Berca era la clau, però que també afavoria el Berca Televisiu i on es programava ja el salt a Internet. Un canvi d’imatge i continguts acords als nous temps.

Així, el plec de condicions per a la nova adjudicació del BIM fomentava la creació d’un consell editorial i la incorporació als col·laboradors veterans, sense els quals no existiria el Berca escrit, d’un equip de redactors titu-lats, que impulsà la creació de llocs de treball preeminentment adreçats a periodistes locals. En definitiva, el de l’any 2000 va ser un dels pressu-postos municipals en què la presència dels mitjans de comunicació locals va assolir major pes. Tot un repte institucional com a regidora i, alhora, també professional, com a periodista: l’oportunitat per a aportar un granet a l’engranatge del ja consolidat Berca, en el qual casualment anys enrere havia fet les primeres pràctiques de periodisme gràcies a un conveni de l’Ajuntament amb la Universitat.

Fent una ullada a aquell projecte de comunicació, crec que entre tots hem d’aconseguir que el BIM Berca es convertisca en un butlletí pioner a la nostra terra on el protagonista siga solament el ciutadà, desvinculant-lo de tot tipus d’interessos, perquè acabe sent el millor testimoni en paper que pot tenir la història del nostre poble.

Felicitats a tots per aquests trenta anys i que es complisquen molts més.

➣ JUAN BELTRÁNREGIDOR DE LA REVISTA BERCA DES DE 2002 a 2003

La revista Berca ha informat al poble de tot el que passava a l’Ajuntament. Inclús en els primers números podem trobar fins i tot els pressupostos municipals. Era una revista diferent a la d’ara. Però igualment es tractava d’informar al poble dels esdeveniments locals.

Jo vaig aportar poc a la revista, però recor-de perfectament que en aquell moment existia un consell de redacció que s’encarregava de coordinar un poc la redacció de la revista. An-dreu Alberola i Francesc Viadel s’encarregaven de dirigir la revista però hi havia un grup que coordinava i aconsellava sobre els continguts. Jo crec que la revista no ha canviat massa: quan jo era regidor ja es pu-blicaven articles i reportatges com els de Lluís Escartí, ja existia la secció «Els partits opinen»... i la resta era, com ara, informació sobre el dia a dia del poble.

CELEBRACIONS PEL BERCA 100: Jo vaig arribar a l’abril i els actes de celebració ja estaven pensats perquè eren per a eixe mes de desembre. Jo vaig arreplegar els fruits de tots els qui havien treballat anteriorment. Es va fer un CD amb tots els números i un Berca 100 especial amb una portada d’Enric Belloch. A més, es va fer una exposició al Museu de la Festa sobre el Berca.

➣ PEPE ESTEVEREGIDOR DE LA REVISTA BERCA DES DE 2004 A 2007

La revista municipal Berca és de les coses ben fetes que té el poble d’Algemesí i encara que siga rar crec que els polítics hem clavat poc la mà en el Berca. Crec que Hem tingut grans equips humans treballant en el Berca, gent professional o voluntària, i el ben cert és que, ara com ara, la revista Berca es pot com-parar amb la millor revista que puga fer qualse-vol ajuntament d’Espanya. La revista reflecteix tot allò que ha passat al nostre poble en 30 anys, moltes coses s’han quedat fora però la majoria de les coses importants que ha fet la gent del nostre poble estan allí, les coses que l’Ajuntament ha retut comp-tes estan allí i aquelles frustracions d’allò que no s’ha pogut fer també estan allí. Per tant, crec que ha tingut un paper important i, encara que parega un poc grandiloqüent, també ha jugat un paper històric. La revista Berca naix en un context que és el del primer ajuntament democràtic i per tant, allò més important en aquell moment, era demostrar al poble que existia un ajuntament democràtic que retia comptes i informava. Després ja han passat molts anys, jo ja em faig càrrec l’any 2004 i el primer que vaig pensar va ser si realment feia falta canviar alguna cosa. Sóc partidari que allò que funciona bé no cale canviar-ho. Així, en la meua etapa, jo vaig procurar no canviar allò que funcionava i animar els equips humans que hi treballaven. No férem grans canvis, adaptar-nos amb notícies que realment interessaren els veïns.

El Berca de l’any 2004 ja és un Berca professional, amb un equip de periodistes darrere que eren els que el confeccionaven i ho portaven tot. Per tant, en eixe aspecte la tasca del regidor és poc imaginativa. Evidentment, es dedicava menys temps perquè era fàcil de portar. Ara bé, jo intentava, modestament, que la qualitat fora la màxima.

Les anècdotes més importants per a mi és veure la quantitat de gent que et parava pel carrer i t’agraïa que s’haguera publicat alguna notícia, majorità-riament, referent als seus fills sobre èxits professionals, d’estudis o esportius. També, banda dins, hi ha hagut moments molt bonics amb la gent que feia el Berca.

7

berca economia

PUBLICITAT BERCA

NACIONAL E INTERNACIONAL

Plaza Carbó, 7 bajo · 46680 AlgemesíTels.: 649 84 80 95 / 96 248 22 59

MENSAJERÍA URGENTE

Reparto de correspondencia y publicidad

DOCUMENTACIÓNPAQUETERÍASERVICIO DE RECOGIDASCONTROL DE SEGUIMIENTO

Diuen els especialistes en la matèria que els mitjans de comunicació no han de ser notícia. Però què, si ho són, al-menys que ho siguen per un motiu com el que commemorem en este número, els 30 anys de la revista municipal Ber-ca. Al llarg de tot este temps, la nostra publicació ha complit el paper d’infor-mar els veïns i per al futur ha de ser una eina que ha de garantir el dret a la informació dels algemesinencs i sempre buscant criteris de veracitat i servici pú-blic.

No és mala cosa mirar enrere i veu-re el camí fet al llarg dels anys, perquè la realitat de hui és en gran part una herència de tot el que s’ha anat fent. I per això, cal tenir un reconeixement a tots els regidors que han passat per un departament difícil però apassionant, així com a tots els col·laboradors pas-sats i presents, en especial a tots els nostres veïns i associacions municipals que amb les seues aportacions han fet possible una revista cada vegada més participativa.

Tot evoluciona, i una revista que va nàixer en 1979 i de la qual s’han fet 175 números ha tingut una sèrie de

canvis tant estètics com pel que fa al contingut. Els mitjans de comunica-ció municipals han de proporcionar el dret de l’accés a la informació a tots els veïns, perquè la desinformació genera confusió i eixa és una situació que no ajuda gens a crear una societat demo-cràtica i participativa com la que tenim.

La revista Berca compleix 30 anys i ho fa plena de salut i vigència. Evident-ment, l’Ajuntament ha d’apostar per in-troduir les noves tecnologies en la seua relació informativa amb el ciutadà. En els pròxims mesos anem a sentir parlar molt de la política de comunicació mu-nicipal. Les mesures més immediates seran la integració de Berca Televisió en un canal de televisió digital terres-tre, i l’aposta per les noves tecnologies de la informació i la comunicació com són la pàgina web municipal i la revista electrònica Algemesí segle XXI. Però la revista Berca té per davant molta vida encara i continuarà arribant a totes les cases a primers de mes com s’ha fet en els últims anys.

Enrique S. Ballester LlopisRegidor de Comunicació

Berca, dret a la informació

8

Del 10 al 23 de desembre · Hall de l’AjuntamentInauguració:Dijous 10 de desembre · 19 hores · Hall de l’Ajuntament

La vida ens obri portes que resulten difícils de tancar. Editar més de 100 nú-meros de la revista Berca, tots els exem-plars des del 1995, és un curs accelerat d’algemesinitat per a una persona que acabava d’aterrar a Algemesí i que a pe-nes coneixia les persones que vivien al mateix carrer. Al llarg de 15 anys, queda un solatge important que resulta del fet d’haver sigut acceptat per tots i poder conviure en una ciutat que, passe el que passe, ja és la meua ciutat.

Algemesí és un poble amb persona-litat pròpia. Perquè, tot i que sone a tòpic i semble redundant, Algemesí és Algemesí. Els algemesinencs són na-cionalistes del seu poble, d’Algemesí, i això marca— i molt— el caràcter, al temps que explica com la fusió d’ener-gies, de vegades incompatibles en altres camps, produeix fenòmens que perviuen al temps i a les modes, com la Processó de la Mare de Déu.

Un temps que Algemesí ha aprofitat fins a trobar el seu espai com a referent dels valencians. Emprant paraules que no són meues, la nostra ciutat és «el cor de la Comunitat Valenciana», amb un vertader tresor que és la Processó de la Mare de Déu de la Salut, i una festa amb un potencial extraordinari com és la Set-mana de Bous. Dos joies (veritat amic Tomás?) que sols es poden entendre en l’entorn singular del centre històric de la ciutat. Balls i tradicions hi ha moltes a València, però a Algemesí se’n troba l’essència.

Els anys han passat veloços, sense massa temps per aturar-se i reflexionar.

La reflexió és, sense dubte, un luxe que sovint no ens podem permetre. Però ara, sobre el paper, confesse que ha estat un plaer ser testimoni discret, i al temps actiu, d’un període important en què la ciutat ha anat evolucionant. Un temps que ens ha tocar viure i que ha aportat un cabdal d’informació que no es pot perdre.

Algemesí ha encetat un procés d’in-dustrialització marcat pel tarannà em-prenedor dels seus veïns. Ací conviuen una de les cooperatives agrícoles més importants d’Europa amb un llançament espectacular de sòl industrial i de pro-gressió empresarial, i un sector comer-cial que resisteix l’embat de les pitjors crisis. No es pot deixar de costat un altre fet singular de la ciutat com és l’exis-tència d’un centenar d’associacions i entitats de tota classe que confirmen la naturalesa dinàmica de la societat alge-mesinenca.

El caràcter municipal de la revista Berca m’ha portat a la convivència amb dos alcaldes i sis regidors de diverses tendències polítiques. El secret de so-breviure a tants canvis, si ho volen sa-ber, radica en el fet d’assolir el paper de ser un professional de la comunicació i no voler ser protagonista de la infor-mació. Si això s’ha aconseguit ho deixe al criteri de tots vostés. A mi sols em queda desitjar 30 anys més de vida a la revista Berca. I que vostés ho vegen i ho puguen llegir.

Andreu AlberolaDirector de la revista Berca

des de 1995

Berca, una revista, una satisfacció i per molts anys més

30 anys de la revista Berca

Exposició

Participa en l’enquesta sobre la revista Berca en www.algemesi.net

9

berca institucional

Lluís Vives, 24 · 96 242 09 33 [10 sessions]

Algemesí comptarà, en breu, amb diferents contenidors subterranis ubi-cats en diverses zones de la ciutat que entraran en funcionament de forma escalonada des de hui fins que acabe l’any. La presentació d’estos conteni-dors marca l’inici de la modernització pel que fa al depòsit i arreplega de re-sidus en la ciutat.

En total són set els contenidors

d’estes característiques. El primer està ubicat al carrer Nou del Convent, compta amb dos unitats de residus sòlids urbans i una unitat per a deixar els envasos de vidre. Ha sigut finan-çat amb aportacions de la Caixa Rural d’Algemesí i l’Ajuntament de la ciutat.

«Algemesí és capdavantera en re-ciclatge. Per això, volem instaurar un nou sistema que afavorirà l’arreplega

selectiva, alhora que estem segurs que augmentarà el volum de produc-tes per a reciclar», comenta l’alcalde de la localitat, Vicent Ramón García.

Els altres sis contenidors s’han fi-nançat amb el Pla E de dinamització de l’economia per un valor total de 223.000 euros. Estan ubicats al Carras-calet, a la plaça de la Ribera i a la plaça d’Enric Valor. Tots ells estan equipats amb dos unitats de residus sòlids ur-bans, una per a arreplegar plàstic i una altra on depositar el vidre. Les tres unitats entraran en funcionament en els pròxims dies. Els altres tres conte-nidors s’estan construint a la plaça de la Constitució, a la plaça de Cabanilles i al costat de la Biblioteca Municipal.

«Es tracta de modernitzar el siste-ma de depòsit i arreplega de fems i adaptar-lo al segle XXI. Els set conteni-dors subterranis, en diverses zones de la ciutat, no són un projecte sinó una realitat que esperem que vaja implan-tant-se en totes les zones de la ciutat», exposa el regidor de Servicis Públics, Miguel Ángel Calpe.

D’altra banda, diferents empreses locals han dut a terme el treball. Es tracta d’espais dotats amb tecnologia electrohidràulica perquè se’n puga realitzar l’arreplega i neteja posterior.

La modernització del treball de depòsit i arreplega de residus s’estendrà a diferents zones de la ciutat

Algemesí posa en marxa els primers contenidors subterranis de recollida de fem

Inauguració dels nous contenidors al carrer Nou del Convent.

Amb els millors desitjos,BON NADAL!

www.algemesi.es

de dilluns a divendres

a les 13.30i a les 20 hores

Polígono industrial Cotes B · AlgemesíTeléfono de Reservas:

962 44 86 82 /637 00 02 24

Comidas de Empresa, Navidad, Nochevieja, Reyes.

ESPECIAL NAVIDAD

¡Celebra estas fiestas con nosotros!

10

Sorteig el divendres 8 de gener de 2010Sala d’actes del Casino a partir de les 20.30 horesEn directe per Berca TV

AGÈNCIES DE VIATGES• VIATGES ECUADORARTICLES DE REGAL• MAGIC WORLD• IBORASSESSORIES• ASSESSORIA CUIXERESBARS• LA TAVERNA de Santi• BAR LLOPISCARNISSERIES• CARNES BLASCO• CARNICERÍA VILLAESCUSA• AL SEU GUSTCLINIQUES ODONTOLÒGIQUES• VITALDENTCORSSETERIES/LLENCERIES• M.V.A. FACTORY• MARINTIMA• MODA ÍNTIMA EVACORTINES/PERSIANES• PERSIANES I CORTINES CANDEL-BENEDITOCORTINES/TEXTIL-LLAR• CUBELLSCRISTALLERIES• CRISTALERIA PASCUAL CARRERESDROGUERIES/PERFUMERIES• DROGUERIES NACHERDROGUERIA/PINTURES/DECORACIÓ• DECORACIÓ ESTEVEELECTRODOMÈSTICS• ELECTRODOMÉSTICOS FAUS• ELECTRODOMÈSTICS PONS• TELEHOGAR MAIQUESESPORTS• VANGUARDIA SPORT• COASPORT• BASE: DESMARQUEESPORTS DE RISC• RISCESTETICISTES• MAQUILLADORA Y ESTETICISTA CAROLINAFERRETERIES• FERRETERIA ÁNGEL

MIGUEL GARCÍA PÉREZ• FERRETERIA ALGEMESÍ• FERRETERIA LÓPEZ• FERRETERIA PLAÇA MAJORFLORISTERIES• ANTARA, flors i plantesFORNS/PASTISSERIES• FORN I PASTISSERIA CERDÀ• FORN PASTISSERIA TRINIINFORMÀTICA• CLICK informatica• INFO-COSTE.com• U.P.I., Unión Profesional InformáticaINSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES• MUNTATGES ELÈCTRICS GIRBESINTERMEDIARI BANCARI/ASSEGURANCES/ADMCIÓ. FINQUES• INTERBANJOIERIES/RELLOTGERIES• AMELIA´S• iO JOYERÍA• JOIERIA I RELLOTGERIA FOLCH• JOIERIA SAFIR• MACHI, joies de disseny• MARTA BELLIDO, joieria• SANZ JOIER• TORRES JOYERO• V.O. JOYEROSLLIBRERIES• LLIBRERIA SAMARUCMANUALITATS• SALUT MANUALITATSMENJARS PREPARATS PER EMPORTAR• LA CUINAMOBLES/DECORACIÓ• ROSA ESQUER DISSENYÒPTQUES• CENTRO ÓPTICO MONTRULL• ÓPTICA ADAM• ÓPTICA BETÍ• VISTALIA, óptica AlgemesíPAPERERIES• LA PORTA DE XAROL

PAPERERIES/ARTICLES DE REGAL• PAPERERIA LA CANALETAPASTISSERIES• ROSELL PASTISSERSPERFUMERIES/PERRUQUERIES/ESTETICISTES• PACO PRIETOPERRUQUERIA• DEBORA CAMPOS, PERRUQUERIA• PELUQUERÍA VILLAR• PELUQUERIA ROBERTO PÉREZPERRUQUERIA/ESTETICISTA• SALÓ DE PERRUQUERIA I ESTÈTICA NATALIA & ARANTXAPINTURES• PINTURES PUIGPNEUMÀTICS• PNEUMÀTICS DIERTPREMSA/QUIOSC• PREMSAPUBLICITAT• IDEA GRÀFICARECANVIS ELECTROD./MATERIAL MUNTATGE AIRE COND.• COERARELLOTGERIES• RELLOTGERIA MARTINEZREPARACIÓ DE CALÇAT• SABATER de CONSUMRESTAURANTS• LA BODEGUETA• RESTAURANT ALISIOS (Club Algetenis)ROBA I COMPLEMENTS• ANTONIO GIRBES• CARMEN• COCUS• FACTORY OULET• MERÇY• MIA moda• MODA-DONA MARIA JOSE• MODAS CARRYS• MODAS CHANO• MODAS GLOMI

• MODES YBGROBA INFANTIL I JUVENIL• MODA INFANTIL I JUVENIL CARMEN• TRIANGLE, moda infantil i juvenil• XIQUETS I XIQUETESROBA/TALLES GRANS• MODES GEMMASABATERIES• YOJU, ALMACEN DEL CALZADOSABATERIA INFANTIL• LA LLUNASABATES I COMPLEMENTS• MILANO• STILANDSERRALLERIA METÀL·LICA• ALGEMETALSOMIERS, MATALÀS I SOFÁS• LA TENDA DEL DESCANSTALLER ARTESANIA/JOIERIA• JOIERIA SANT SEBASTIÀTALLERS REP.COTXES/VENDA COTXES NOUS• AUTO CAÑADAS (SEAT)• TALLERES SIURANA (FORD)• TALLERS LA RIBERATELEFONIA MÒBIL• G & M, SERVICIOS Y COMUNICACIONES (movistar)• ORANGE• TONGA’S (VODAFONE)• YOIGOTELES I MERCERIA• RETALLS AMPARO, teixits i merceriaTEXTIL-LLAR• CONCHA RUBIO FRASQUET• LA LLUNA LA PRUNA• TEXTIL TU CASAVERDURERIES• FRUITES DESI• VERDURERIES FRUMAR

Comerços participants en el SORTEIG DE NADAL

11

M.A.R. ConsultingMétodo Asesoramiento Responsabilidad

Asesoría de Empresas

ALZIRAAvda. Santos Patronos, 35entresuelo-C96-245 95 28

ALGEMESÍFerran d’Aragó, 59

Baix96-248 32 25

MAQUILLATGE + MANICURA

ESPECIAL NADAL

25 €

El Cor Maristes d’Algemesí, a través de la Regidoria de Benestar Social de l’Ajuntament d’Algemesí, convoca el I Festival Solidari de Nadales“ ...A Betlem Anem!!

El festival tindrà lloc en el Teatre Municipal de la ciutat, el diumenge que ve 27 de desembre del 2009, a les 19 hores. El Festival Solidari anirà a benefici de Càritas Arxiprestal d’Al-gemesí i desitgem poder comptar amb la seua presència, col·laboració i participació en la dita activitat per a organit-zar entre tots un gran acte i poder oferir una mostra de ge-nerositat a una causa que tant s’ho mereix.

A fi de facilitar-los la màxima informació els detallem les bases per a participar-hi:

1. Podrà presentar-se des d’una única persona fins a grups, associacions o col·lectius que realitzen interpretació coreogràfica o musical.

2. La temàtica del Festival és única, per la qual cosa les interpretacions hauran de ser nadalenques.

3. El temps màxim per actuació no excedirà els 5 minuts. Cada participant haurà d’aportar l’acompanyament musical, indumentària o atrezzo que requerisca per a la posada en escena de l’actuació.

4. Tant les interpretacions musicals com coreogràfiques podran ser inèdites o bé adaptacions a partitures tradicio-nals.

5. El termini màxim per a la inscripció serà el divendres 20 de novembre de 2009. Els interessats podran inscriure’s en l’Aulari del Teatre Municipal en horari de matí i vesprada, telefonant al 606 59 70 73 o bé remetent un correu electrònic a l’adreça [email protected].

6. Un representant de cada col·lectiu participant haurà d’assistir a una reunió prèvia on se li facilitarà els detalls de l’acte. Esta reunió se li notificarà en temps i forma.

L’objectiu del Festival és omplir de valors les festes nada-lenques i potenciar el sentit de la paraula solidaritat a través de l’esforç de cada col·lectiu.

Mercat benèfic de Nadal

El mercat benèfic nadalenc de

l’Associació de Familiars i Amics de l’Alzheimer d’Algemesí, Asfal, esta-rà obert del 28 de novembre al 12 de desembre en la Sala d’Exposici-ons de l’Ajuntament

L’horari és de dilluns a diven-dres, de 17 a 20 hores. Els dissab-tes d’11 a 13.30 hores i de 17 a 20 hores. Els diumenges i festius esta-rà tancat.

I Festival Solidari de Nadales

Desembre 2009

DIA ACTIVITAT HORA LLOC

Dimarts 1 Recital d’amics de la poesia. Organitza: Apyldea: Associació Poètica i Literària d’Algemesí 19.30 hores Real Sociedad de Agricultura

de València

Dijous 3

III Jornades Dia Interacional de les persones amb discapacitat.Acuacions del mag José Luís, el monologuista David Cabezas i representació teatral a càrrec del grup A per totes

19.30 hores Teatre Municipal

CONFERÈNCIA. CICLE JAUME BLEDA I L’EXPULSIÓ DELS MORISCOSEls dominicans, J. Bleda i els escrits sobre els moriscosA càrrec d’Alfonso Esponera (Facultat de Teologia Sant Vicent Ferrer)

19.30 hores Sala d’actes del Casino Lliberal

Divendres 4

Xerrada-col·loqui: Discapacitat i família 19 hores Sala de plens de l’Ajuntament

Entrega de trofeus de la Setmana de Bous 2009 20 hores Teatre MunicipalGala benèfica a benefici dels xiquets d’Erfoud (Marroc)ONG Intervenció, Ajuda i Emergències 21.30 hores Casal de Festes (antiga sala Rex)

Diumenge 6

IX Mitja Marató del Samaruc 10 hores Eixida del Poliesportiu Municipal

Cine: Nueva York para principantes. Preu: 3 €Venda d’entrades: - en taquilla: diumenge 6 a partir de les 17.30 hores - en Internet: des de l’1 de novembre en www.bancaja.es - telefònica: des de l’1 de novembre Tel.: 963995577 902115577

19 hores Teatre Municipal

Dimarts 8

Concert: Orquesta de Pulso y Púa Joaquín Rodrigo de l’ONCE. Preu: 2€Venda d’entrades: - en taquilla: diumenge 6, de 17:30 a 19 hores, dimarts 8, des de les 17:30 hores - en Internet: des de l’1 de desembre en www.bancaja.es- telefònica: des de l’1 de desembre Tels.: 963995577 902115577


Dijous 10CONFERÈNCIA. CICLE JAUME BLEDA I L’EXPULSIÓ DELS MORISCOSJaume Bleda i l’expulsió dels moriscos. Un problema polièdricA càrrec de José Juan Llácer Bueno (Catedràtic de Filosofia)


Divendres 11Gala Benèfica SOLMARALPreu: 5 € Venda d’entrades: Del 30 de novembre al 4 de desembre. Consergeria del Col·legi Maristas. A partir de les 17 hores


Dissabte 12

Futbol - Juvenil A 1a regionalRacing d’Algemesí - CD Xàtiva

16 hores Poliesportiu Municipal

Futbol. Primera regional Algemesí CF - Picassent 18 hores Estadi Municipal

Presentació Falla El Pla

Diumenge 13

Futbol - Amateur A “preferent”Racing d’Algemesí - CD Torrent


ABONAMENT B. La Muerte y la doncella, Cia. SagaPreu: 6 €Venda d’entrades: - en taquilla: diumenge 13 a partir de les 17.30 hores


Dimarts 15

Presentació del llibre: Sobrepeso / Obesidad, Ejercicio físico y Salud:Intervención mediante programas de Fitness DD. AA.Presentarà: Iván Chulvi, coautor del llibre. Llicenciat en CC. de l’Activitat Física i l’Esport i Vicepresident de l’Instituto Internacional de Ciencias del Ejercicio Físico y la Salud


Dimecres 16 CONFERÈNCIA: La Religió de Charles DarwinA càrrec de Martí Domínguez. Organitza: A. Amics de Joan Girbés 19 hores Sala d’actes del Casino Lliberal

Dijous 17

Club de lectura. Comentarem La sociedad literaria y el pastel de piel de patata, de Guernsey. Per a majors de 16 anys

de 18.30 a 20 hores Biblioteca Municipal

CONFERÈNCIA. CICLE JAUME BLEDA I L’EXPULSIÓ DELS MORISCOSJaume Bleda: autobiografia de l’expulsióA càrrec de Vicent Josep Escartí (Universitat de València)


Concert: Associació Gitana Nuevo AmanecerPreu: 6 €. Venda d’entrades: - en taquilla: dimecres 16 , de 18 a 20 hores, dia de l’espectacle: de18 hores fins les 21:55 horesen Internet: des de l’1 de desembre en www.bancaja.es- telefònica: des de l’1 de desembre Tel.: 963995577 902115577


Divendres 18

Animació a la lectura infantil, amb Almudena Francés. Per a xiquets de 5 a 9 anys

de 18 a 19.30 hores Biblioteca Municipal

ABONAMENT A. TeatreCòmica Vida. Cia. Dagoll Dagom. Preu: 6 €Venda d’entrades: - en taquilla: dimecres 16 i dijous 17, de 18 a 20 hores, dia de l’espectacle: 1 hora abans que comence- en Internet: des de l’1 de novembre en www.bancaja.es- telefònica: des de l’1 de novembre Tel.: 963995577 902115577

22.30 hores Teatre Muncipal

Dissabte 19

RETAULE DE NADALCors de xiquets de la Schola Cantorum

12 hores Basílica Sant Jaume

Futbol - Juvenil B 3ª regionalRacing d’Algemesí - Vall dels Alcalans


Futbol - Amateur B 2a regional Racing d’Algemesí - FC Tous 18 hores Poliesportiu Municipal

Bàsquet - Junior Señalizaciones Roses-CB Algemesí - Godella 18 hores Pavelló Cobert

Bàsquet - Senior preferent Unipal-CB Algemesí - Xàtiva 20 hores Pavelló Cobert

Presentació Falla Parc Bernat Guinovart

13

Diumenge 20

Bàsquet- Senior segona zonalCaixa Rural-CB Algemesí - Nou Bàsquet Alzira

16.30 hores Pavelló Cobert

Bàsquet- Senior femení Pintures Puig-CB Algemesí - Alzira-Tavernes 18.30 hores Pavelló Cobert

Cine: X Men. Orígenes: Lobezno. Preu: 3 €Venda d’entrades: - en taquilla: diumenge 20 a partir de les 17.30 hores - en Internet: des de l’1 de novembre en www.bancaja.es - telefònica: des de l’1 de novembre Tel.: 963995577 902115577


Dilluns 21Preparem el Nadal (targetes i decoració) amb Ana Canet, de “Contes per al nou mil·leni”. Per a xiquets de 6 a 9 anys.Places limitades. Cal apuntar-se

de 18 a 19.15 hores Biblioteca Municipal

Dimarts 22 XXXVI CONCERT DE NADALSchola Cantorum d’Algemesí

22 hores Basílica de Sant Jaume Apòstol

Dimecres 23

Cine infantil: Harry Potter y el misterio del príncipe. Preu: 3 €Venda d’entrades: - en taquilla: dimecres 23 a partir de les 17.30 horesen Internet: des de l’1 de novembre en www.bancaja.es- telefònica: des de l’1 de novembre Tel.: 963995577 902115577


Diumenge 27

ABONAMENT A. Concert de Cap d’AnyOrquestra Simfònica de la Ribera. Preu: 6 €Venda d’entrades: - en taquilla: Dimecres, 23 de 17.30 a 20 hores. Diumenge, 27 a partir de les 11:00 horesen Internet: des de l’1 de novembre en www.bancaja.es- telefònica: des de l’1 de novembre Tel.: 963995577 902115577


A Betlem anem · Festival de NadalesA benefici de Càritas Arciprestal de AlgemesíCor Maristas Algemesí. Programa per confirmar. Donatiu: 5 €Contacte venda d’entrades: Cor Maristas Algemesí


Dimarts 29 Cuinem entre llibres. Per a xiquets de 8 a 10 anysPlaces limitades. Cal apuntar-se d’11 a 13 hores Biblioteca Municipal

Dimecres 30

Donació de sang Autobanc plaça del MercatCine Infantil: Up. Preu: 3 €Venda d’entrades: - en taquilla: dimecres 30 a partir de les 17.30 horesen Internet: des de l’1 de novembre en www.bancaja.es- telefònica: des de l’1 de novembre Tel.: 963995577 902115577


II Sant Silvestre Ciutat d’Algemesí 20 hores Eixida des de la Plaça Major

Dijous 31Donació de sang De 17 a 20.30 h Sala d’exposicions de l’Ajuntament

Festa de Cap d’Any. Carpa i discomòvil per celebrar el cap d’any 23 hores Plaça Major

Dissabte 2 de generConcert: La Colla d’Algemesí. Entrada lliure 19 hores Teatre Jaume I

Reis al Barri del Carrascalet. Entrega de cartes 19.30 hores Centre Municipal Sociocultural del Carrascalet

Diumenge 3 de gener

ABONAMENT B. Concert d’Any NouOrquestra Simfónica de la RiberaVenda d’entrades: - en taquilla: Diumenge, 3 a partir de les 11 hores


Musical: Meganimals 19.30 hores Plaça Major

Dilluns 4 de gener

Contes de Nadal, amb Ana Canet de “Contes per a un nou mil·leni”Per a xiquets de 4 anys de 12 a 13 hores Biblioteca Municipal

Festa de Reis. Tres ambaixadors recolliran les cartes de tots els xiquets d’Algemesí 19 hores Plaça Major

Dimarts 5 de gener

Festa de Reis. Arribada dels Reis Mags en helicòpter al Pla 17.30 hores El Pla

Cavalcada del Reis per Algemesí 19 hores

Reis al Barri del Carrascalet. Cavalcada de reis per tot el barri del Carrascalet. Adoració al xiquet en la parròquia del Pilar

Dimecres 6 de gener Reis al Barri del Carrascalet. Els Reis faran entrega dels regals Des de les 9 hores

EXPOSICIONS PERMANENTS EXPOSICIONS TEMPORALS

MUSEU DE LA FESTA DESEMBRE 2009

FESTA DE LA MARE DE DÉU DE LA SALUT

Ajuntament d’Algemesí.

INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ PERMANENT DE LA SETMANA

DE BOUS D’ALGEMESÍDimarts 22 de desembre

De dimecres a dissabtes: Matins de 11 a 14 hores

Vesprades de 17.30 a 19.30 h

Dimarts, diumenges i festius: Matins de 11 a 14 hores

Vesprades tancatDilluns: tancat

EXPOSICIÓ “365 PASSOS”DEL PINTOR PABLO NOGUERA

Horaris

Regidoria de Cultura

AULA PERMANENT DE NATURA

Des del 16 de desembre

El museu tancarà els dies, 24, 25, 26, 27 i 31 de desembre.

Col·labora Museu Taurí de la Diputació de València

ACTES / INAUGURACIONS

16 de desembre, 20 hores: Inauguració de l’exposició365 PASSOS, del pintor Pablo Noguera

14

CENTRE SOCIOCULTURAL DEL CARRASCALET:

PROPOSTA DE TALLERS, CURSOS I ACTIVITATSDE GENER A MARÇ 2010

ANIMACIÓ LECTORAEs pretén que els més menuts adquirisquen hàbits de lectura. El plaer per llegir, trobar nous mons i nous personatges amb els llibres com a companys d’aventures. Mitjançant el joc i la diversió els llibres entraran en les nostres vides.- Alumnes: xiquets i xiquetes de 6 a 11 anys- Duració: del 15 de gener al 30 de març- Horari: dimarts i divendres de 17.30 a 18.30 hores- Preu: 13 €- Places: 12

CYBEREXPLORADORESEls més joves descobriran totes les oportunitats i els recursos que ens ofereix Internet més enllà dels xats i el “vota a mi cuerpo”. Es pretén que els joves aprenguen tot el que Internet els pot oferir mitjançant proves, recerques, etc. Internet mai havia estat tan divertit!- Alumnes: joves de 12 a 20 anys

- Duració: del 20 de gener al 17 de març- Horari: dimecres de 17.30 a 18.30 hores- Preu: 20 €- Places: 12 places

AUTOMASSATGE I DIGITOPRESSIÓ IIL’objectiu del taller és proposar a l’alumne unes tècniques bàsiques i senzilles per a disminuir el nivell d’estrès, a través de la digitopressió, l’automassatge, moviments articulars suaus, tècniques de respiració i visualitzacions guiades. Tècniques que pugen emprar-se a casa, de forma individual i eficaç més enllà de la finalització del curs. Un altre objectiu del taller és la reeducació de la postura. - Alumnes: adults.- Duració: del 12 de gener al 30 de març- Horari: dimarts i dijous de 10 a 11.30 hores- Preu: 28 €

- Places: 15

PINTURA A L’OLIAquest curs va dirigit a persones amb algun coneixement previ de dibuix i composició. Es tracta de començar des del primer dia a pintar sobre llenç amb pintures a l’oli. Es treballarà el bodegó i el paisatge. També tècniques de proporció, color, volum, efectes, etc.- Alumnes: adults- Duració: Grup 1: del 12 de gener al 25 de maig Grup 2: del 13 de gener al 26 de maig.- Horari: Grup 1: dimarts de 16:30 a 19:30 hores Grup 2: dimecres de 17:30 a 20:30 hores- Preu: 70 € aprox.- Places: 26 (13 per cada grup)

TALLER ANTICRISI: TRUCS, BRICO LATGE I REPARACIONS EN LA LLARL’objectiu és aprendre a realitzar certes tasques, que normalment

encarreguem a professionals i tèc-nics, nosaltres mateixos, així com es tal viar diners (i energia) mitjançant trucs senzills. Electricitat, fontaneria, muntatges, etc.- Alumnes: adults- Duració: del 18 de gener al 29 de març- Horari: dilluns i dijous de 19 a 20.30 hores- Preu públic: 27 €- Places: 17

PER A MÉS INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS:

MATRÍCULA:A PARTIR DEL 28 DE DESEMBRE FINS AL DIA DEL COMENÇAMENT

DE CADA ACTIVITAT

CENTRE SOCIOCULTURAL DEL CARRASCALET

(09.00 – 12.00 h / 16.30 - 20.30 h)PLAÇA ESPANYA 10, ALGEMESÍ.

Tel.: 96 242 23 68e-mail:[email protected]

TALLER DE NADAL

- Dies: 23,24,28,29,30,31 de Desembre 2009, 4 i 5 de Gener 2010- Participants: Dirigit a alumnes en edats de 4 a 11 anys- Horari de 9.00 a 13.00 hores- Lloc: C.P. Blasco Ibañez- Inscripcions del 9 al 18 de desembre de 17.30 a 19.30 hores a l’Ajuntament

➣ TEATRE I ANIMACIÓ INTERCULTURAL

- Activitats: Teatre, contes, jocs, danses, música i cançons...- Dirigida a xiquets i xiquetes, i públic en general- Els dies 6, 13 i 20 de Desembre. Diumenges de mati: d’11:30 a 13:30 h.- Lloc: MUSEU DE LA FESTA

desitja als socis/es, simpatitzants i veïns

que el missatge nadalenc de pau i alegria siga per a tots motiu de felicitat en

esta pasqua de Nadal i any nou 2010.

Amb els majors desitjos, els saluda el president,

Salvador Camarasa Aliaga

PROJECTE D’INTERVENCIÓ COMUNITÀRIA PER A LA INTEGRACIÓ I LA CIUTADANIA: Activitats gratuïtes programades per al mes de DESEMBRE:

CLUB D’OCILa Junta Directiva de l’Associació de

Jubilats i Pensionistes d’Algemesí

De nou, i per quart any consecutiu l’Ajuntament d’Algemesí ha impulsat l’activitat “CLUB D’OCI”, des d’un programa de contractació pública subvencionat pel SERVEF.

El “Club d’Oci” té com objectiu fonamental la integració i participació social de persones amb discapacitat en la vida social i cultural d’Algemesí, utilitzant les activitats d’oci i de temps lliure com vehicle per a la normalització de qualsevol persona amb discapacitat en la nostra localitat.

En definitiva, les activitats del club pretenen potenciar els vincles socials, al temps que es gaudeix de tot allò que ens ofereix el lloc on vivim i la seua gent.

El programa està recolzat per dues professionals (una psicòloga i una animadora) encarregades d’impulsar i realitzar amb ells activitats variades com: tallers, esports, anar al cine, visites culturals, jocs…

Les activitats d’“el Club” tindran lloc del 16 de novembre de 2009 a maig del 2010.INFORMACIÓ: C/ Arquets, 1- Baix - Telèfon: 678.696.646

Horari: de 17:30 a 20 hores

15

berca institucional

Nuevas Instalaciones en Avenida País Valencià nº 151Tel. 96 242 10 31 · Fax: 96 201 51 91 ·46680 ALGEMESÍ

C/. Teular, 2 bajo · 46680 ALGEMESÍ (Valencia)Tel. Laboral y Fiscal 96 242 12 33 · Tel. Seguros 96 242 40 10

Fax. 96 242 11 11 · www.asesoriabotella.es

Algemesí baixa un 15% l’IBI de rústica i rebaixa la contribució urbana a les famílies nombroses

L’Ajuntament d’Algemesí millora diversos camins rurals del terme municipal

L’Ajuntament d’Algemesí baixarà un 15% l’Impost de Béns Immobles de rústi-ca a fi d’intentar pal·liar la difícil situació en què es troben els agricultors. Es tracta de la segona abaixada d’aquest impost en la present legislatura, ja que la prime-ra es va dur a terme l’any 2008.

Des del consistori s’ha apostat tam-bé per incrementar les bonificacions de l’Impost de Béns Immobles conegut com a 'urbana' per a les famílies nom-broses en un 15% més. Així, les famílies

nombroses tindran una reducció total del 20%, mentre que les famílies amb cinc fills o més tindran una reducció del 40% en la contribució urbana.

En la reforma de les taxes municipals es recull una reivindicació plantejada per diverses famílies per la qual les vi-vendes contigües comunicades entre sí es consideraran ambdós com una sola vivenda habitual i es pot accedir a les bo-nificacions corresponents.

Des de l’Ajuntament d’Algemesí es destaca que s’ha fet un important esforç per a no incrementar els impostos mu-nicipals a pesar del retall de l’aportació de l’estat en un 6% per als ciutadans d’Algemesí i que per a l’any que ve s’espera que siga major, a pesar que les necessitats han crescut en els últims mesos perquè, amb la crisi econòmica, han augmentat les ajudes socials i bor-ses de contractació municipals per a des-ocupats.

L’Ajuntament d’Algemesí ha completat l’asfaltat del camí rural de la Casa de Toles. Açò suposa una actuació d’un quilòmetre i mig, i que ara compta amb una amplària de sis metres.

Dins del programa municipal de millora de camins rurals, s’ha portat este tre-ball de pavimentació del camí de la Casa de Toles que va del Camí Reial al camí de Benifaió, així com una actuació en el camí de l’Androna on s’ha canalitzat la séquia de reg i s’ha asfaltat també prop d’un quilòmetre i mig.

Un treball que s’ha dut a terme amb la col·laboració econòmica de la Conselle-ria d’Agricultura dins del programa de millora i condicionament de camins rurals a la Comunitat Valenciana. El cost de la millora substancial d’este camí rural s’eleva a 156.000 euros, dels quals la Conselleria aporta 93.000 i l’Ajuntament 63.000 euros. El regidor d’Agricultura, Vicente Felici, ha destacat estes obres com una inversió per a millorar el treball dels agricultors, alhora que ha avançat noves actuacions

com la pavimentació del camí de la Sego-na Canal i un tram del camí de la Casa de Falcó, així com establir la senyalització ho-ritzontal en diverses zones del terme mu-nicipal d’Algemesí.

Els majors ballenMés de 3.000 persones de tota la Ribera es traslladaren fins a Algemesí per a participar en el

concurs de la Diputació de València, Els majors ballen. Centenars de parelles majors de 65 anys participaren en les tres modalitats de balls de saló com són el pasdoble, merengue i cha, cha, cha.

La concentració de tots els participants va tindre lloc en la plaça del Pla per a iniciar-se una competició massiva. Els Majors Ballen, una novetat enguany dins els plans provincials de l’àrea de Benestar Social, s’emmarca dins del projecte global de Sona la Dipu i, en ella, les persones majors posaren a prova, en aquesta concentració comarcal, les seues habilitats en la pista de ball.

16

El projecte de l’ESCOLA TALLER MU-SEU VALENCIÀ DE LA FESTA finalitza d’ací poc. Per això volem exposar un re-sum del seu desenvolupament perquè tothom en conega de prop l’abast i la repercussió social.

L’Ajuntament d’Algemesí amb el su-port del SERVEF i el FSE obrí el 27 de desembre de 2007 l’actual Escola Taller (ET) ubicada al convent de Sant Vicent Ferrer, amb 38 alumnes d’edats com-preses entre els 16 i els 25 anys, que començaven un programa de forma-ció per a arribar a ser fusters, jardiners, electricistes, pintors o obrers.

Durant aquests dos anys han passat per l’ET 69 alumnes. Quant a l’alumnat, la primera fase va ser la més inestable, i, posteriorment el projecte assolí esta-bilitat.

El programa es divideix en quatre fa-ses. La primera de totes és de formació i dura sis mesos. En les altres tres, tam-bé de sis mesos cadascuna, els alumnes passen a ser alumnes-treballadors con-tractats per l’Ajuntament amb una mo-dalitat de contracte de formació. Açò permet que realitzen un treball real que els ajudarà a desenvolupar-se en l’ofici escollit.

La nostra jornada laboral comença a les 7.15 hores i acaba a les 3.15 hores. El treball es du a terme en la seu mateixa de l’escola, el Museu, de manera que els alumnes en contribueixen a la reha-bilitació i hi preparen les diferents ex-posicions que al llarg de l’any s’hi pro-gramen. En tot i en això, l’especialitat de jardineria, en moments puntuals, ix a les zones verdes i naturals de la ciutat.

Fins a les onze del matí, la nostra es-cola és igual que qualsevol altra perquè hi ha classes teòriques amb una horari establit. A partir d’eixa hora, obri el Mu-seu i els alumnes s’hi dediquen a treba-llar segons l’especialitat que han triat.

Una sèrie de característiques confe-reixen un toc particular a la nostra Es-cola Taller: el treball es du a terme de cara al públic. Qualsevol persona que s’acoste al Museu pot observar el tre-ball que realitzen els alumnes, el seu comportament i, sobretot, ser testimo-ni de l’evolució i dels resultats mate-rials del treball. En conseqüència, a més d’aprendre amb la teoria, la pràctica i el treball real, cal aconseguir fer-ho amb compte i aplicar unes habilitats socials específiques perquè s’han de compar-tir espais i tasques amb personal que no és de l’Escola Taller. Però aquesta situació, en comptes de ser un entre-banc, ajuda els alumnes a madurar tant

en el terreny professional com en el so-cial i, aquest últim és un dels objectius primordials del projecte.

Tot seguit destaquem els treballs més importants que s’han dut a terme segons les especialitats.

En l’especialitat d’obra Construcció de dos escales a la part sud de l’edifici, una de principal i l'altra com a eixida d'emergència del que es-devindrà el futur Museu permanent de les Festes Valencianes. Aquest projecte ha constat de les fases següents:

ReplanteigReconstrucció amb rajolesCol·locar de plaques de marbreRejuntat i acabat

Reforç de tots el pilars del pati per a la qual cosa s’han descobert uns 50 cm al voltant i s’han reforçat amb ferralla i formigó . Distribució amb barandats i l’enlluït de les futures sales per a exposicions permanents.

En l’especialitat d’electricitat Manteniment de la instal·lació elèc-trica de l’edifici. Il·luminació de totes les exposicions que han tingut lloc al museu. Centralització de totes les depen-dències de la planta baixa mitjançant el quadre de llums. Preinstal·lació i instal·lació dels llums d’emergències, així com dels llums de les noves escales de la part sud de l’edifici. Centralització de part dels llums de la primera planta en un nou quadre elèc-tric.Preparació de la instal·lació elèctri ca i de fred-calor de les futures sales per a exposicions permanents.

En l’especialitat de pintura Instal·lació, apegat i distribució de panells, fotografies i cartells explicatius en les diferents exposicions programa-des; així com pintar o repintar les parets i estructures de l’edifici on van ubica-des les exposicions. Manteniment de les reixes de ferro de l'edifici, escatat i repintat. Condicionament de la canalera de la teulada. Condicionament del claustre. Amb les actuacions següents:

Rascar i sanejar les cornises i els frontals de les teules, motlures i parets.

Passar un fixador adequat a totes les superfícies.

Recompondre totes les zones que estan trencades i deteriorades amb pas-tes de ciment i massilles adequades.

Escatar les zones massillades i tornar

a fixar per unificar.Pintar amb pintura d'exterior ade-

quada.Rascar i netejar la cara vista de les ar-

cades i motlures per a hidrofugar pos-teriorment.Preparar les parets i pintar les dos

escales noves de la part sud de l'edifici.Preparar les parets del futur museu

permanent per a ser pintades poste-riorment.

En l’especialitat de fusteria Fer 58 estructures de fusta de dife-rents tamanys, com a suport de les ex-posicions del Museu. Realització i muntatge de marcs so-bre fotos, plànols, quadres o altres pa-nells expositius. Restauració i manteniment d'ele-ments de fusta que hi ha a l'edifici. Fabricació d'un enteulat de fusta des-muntable per al Museu i un altre per al belen de l’ajuntament. Fabricació, lacat i muntatge de so-brefinestres, així com de portes per a l’edifici del Convent. Col·locació de quadres en les dife-rents exposicions que han tingut lloc al Museu. Adequació de l'aula de natura amb banquets de fusta, dos taules per als or-dinadors, una taula per a la peixera, un altre moble per al canó de projecció i una taula gran per a reunions. Construcció d'estanteries (12 x 3 m ) que s’ubicaran a l'entresòl, a la zona de magatzem de l'edifici. Construcció de tres ponts de fusta tractada per a la Llacuna del Samaruc.Construcció de estructures de fusta per el futur museu permanent.

En l’especialitat de jardineria Rotonda de la Muixeranga i l'adjunta: eliminació de la vegetació autòctona llevat de les oliveres (desbrossar, tallar la tanca i podar les oliveres), remoguda de la terra, instal·lació de reg localitzat, col·locació d’una malla antibrossa i re-partiment de la grava. Cementeri vell: desbrossar manual-ment, rastellar, cremar la brossa i reco-llir les fulles. Xopera: desbrossar amb màquina i químicament amb herbicida; podar, llevar les deixalles, arreglar la tanca metàl·lica i de fusta, retallar la tanca de xiprers i baladre, rastellar el terra i cre-mar les males herbes. Llacuna del Samaruc: arregar la tanca, desbrossar els corredors interior i exte-rior, retallar els passadors manualment (tisores) i a màquina, llevar la boga arrancada per la brigada de Conselle-ria, llevar els rebrots dels xops i olms,

Balanç de l’Escola Taller Museu Valencià de la Festa

17

berca associacions

ROSA COLOMERperruqueria

C/ Nou del Convent, 3 · Algemesí 96 248 40 52

Bon Nadal i Feliç 2010!

especialitat en Nova

maquillatges

netejar cartells, podar arbres i llevar les branques seques (poda de seguretat), col·locar els pals indicadors, llevar els contenidors de l’aigua, retallar el lli-gabosc de la tanca, llevar les deixalles de la séquia així com omplir la palissada, construir escales amb fusta i terra; arreglar els desnivells i arreglar el sorti-dor d’aigua i col·locar punts de fusta.

El convent de Sant Vicent és testimoni del treball realit-zat i, qualsevol persona que s’hi acoste pot veure’l. Els jó-vens que han participat en el projecte han assolit un grau de maduresa, professionalitat i uns hàbits que, amb el temps, es faran més palesos.

Aquest projecte s’inicià amb tan sols tres alumnes que eren graduats en ESO. I se’ns plantejaren dos reptes amb la resta. D’una banda, que estudiaren per tal d’obtindre’n el títol i, d’altra banda, que es matricularen en l’Escola d’adults. La tasca no ha resultat fàcil, però hem ob-tingut resultats positius.

També aconsellàrem a uns quants alumnes-treballadors, amb capacitat per continuar estudiant, que es matri-cularen en l’ensenyament reglat. Així

doncs, els hem preparat per a superar la prova lliure d’accés a un mòdul for-matiu de grau mitjà.

En aquest moments quatre alumnes estan cursant un Cicle Formatiu de grau

mitjà, tres d’ells en especialitats rela-cionades amb les que s’havien format a l’ET i un quart en una altra de diferent.

En definitiva, aquest projecte ha si-gut molt més que la realització d’una obra, hem intentat sobretot centrar, formar, crear inquietuds i orientar un col·lectiu que procedia del fracàs esco-lar i que no tenia massa clar el que ha-via de fer amb la seua vida.

A l’edifici del convent de Sant Vi-cent, actual Museu Valencià de la Festa, molts jóvens s’han format i continuen formant-se; hi han contribuït a la reha-bilitació de l’espai i, a més a més, ara,

com a empresaris, ens propor-cionen els seus servicis.

Sempre quedarà com un lloc emblemàtic de la seua forma-ció, de la seua car rera profes-sional i en general de les seues vides. Estem en un museu, però en el record de moltes perso-nes d’Algemesí i d’altres ciutats veïnes quedarà com alguna cosa més: ET EL CONVENT I CON-VENT II, EL CONVENT III, EL MU-SEU I, EL MUSEU II I L’ACTUAL ET EL MUSEU VALENCIÀ DE LA FESTA.

S’ha de fer una menció espe-cial a tot l’equip de l’ET, perquè, sense ells, els objectius del pro-

jecte no hagueren arribat a port. Tam-bé a tot el personal del Museu amb qui hem compartit durant aquests dos anys espai i treball; als diferents depar-taments de l’ajuntament amb els que hem mantingut un contacte estret i que sempre ens han facilitat el treball. Final-ment, cal donar les gràcies a les famílies que, en general, ens han recolzat sem-pre que ho hem necessitat.

ACSA INFORMA:

Ja està en funcionament la PÀGINA WEB

del Comerç d’Algemesí.

Tot el que necessites ho trobaràs en:

Entra i visítala !!

www.acsa-algemesi.com

18

Cap a finals d’agost és habitual sentir i escoltar al carrer afirmacions alarmistes i contundents que, molt sovint, no tenen res a vore amb la realitat: que la gota freda està a punt d’arribar, que enguany l’aigua del mar està més calenta que mai i que ens portarà una gota freda molt perillosa esta tardor… que com ha fet molta calor i no ha plogut gens, tota la pluja ens vindrà de colp. La veritat, és com sentir campanes i no saber d’on vénen, ja que són afirma-cions que pertanyen ja a la rumorologia popular o a llegendes urbanes molt exte-ses entre la gent de la nostra Comunitat i que fan referència a un factor determinat dels que componen les gotes fredes o que reflecteixen la por de la gent davant un fe-nomen que moltes vegades els ha deixat sense collites o, fins i tot, sense les ma-teixes cases o gran part del mobiliari. Sa-ben de què parle, veritat?

Des del 20 d’octubre de 1982, quan la tràgica ‘pantanà’, sempre associem qual-sevol temporal de pluges torrencials a la ‘gota freda’ i açò, és erroni. Nombrosos meteoròlegs i investigadors, porten dèca-des insistint que gota freda no equival a inundació, però la realitat és que sempre que hi ha inundació, inconscientment li tirem la culpa a la gota freda, i més, si es produeix en la tardor.

Evidentment, és a final de l’estiu i princi-pi de la tardor (especialment els mesos de setembre, octubre i fins a la primera quin-zena de novembre) quan major és el perill de pluges torrencials propiciades per este fenomen. Molta gent pensa que un mar ca-lent és el responsable de ‘fabricar’ les gotes fredes en la tardor i açò és totalment erro-ni. Un mar calent és un element a tindre en compte si algun embossament d’aire fred en altura s’acosta a la nostra Comunitat ja que, en funció de la seua temperatura, pot fer que eixa gota freda siga més o menys explosiva.

D’altra banda, qui pense que una gota freda o DANA (nom més tècnic que equi-val a Depressió Aïllada en Nivells Alts) és per ella mateixa el detonant del problema està també molt equivocat. Un embossa-ment d’aire fred en altura (o gota freda) per sí mateix no representa cap perill. Ara bé, per a explosionar necesita dos elements. I ací està la clau de la qüestió. És com un

bidó de gasolina. Per si mateix no compor-ta cap perill… llevat que li acostem un mis-to. Per tant… quin són estos dos elements que la poden convertir en perillosa? En primer lloc, el mar. Necesitem un mar ca-lent que és la llavor del procés. El depòsit de combustible que genere vapor d’aigua a l’atmosfera i que emeta l’energia neces-sària perquè un vent de component marí-tima (segon element, i que seria el misto) carregue esta gota freda d’humitat i la faça explosionar. Borsa d’aire fred en altura, mar calent i vents humits. Combinació i cocktail fatal.

Precisament els mesos on més calent està el mar Mediterrani són els mesos de setembre, octubre i fins a la primera quin-zena de novembre. Després de tot l’estiu calfant el sol, tota la superfície marítima, és en estos mesos quan el mar presenta la temperatura més elevada (després del mes d’agost, el mar pot estar a uns 30ºC a la zona del Golf de València) ja que el mar necessita molt més temps que l’aire per a

calfar-se (igual que per a refredar-se). L’aire es calfa i es refreda molt més ràpid que l’aigua del mar (a mateix volum d’aigua i aire, el mar reté 3.000 vegades més calories que l’aire). A partir de la segona quinzena de novembre, el mar ja comença a gelar-se progressivament i ja no és perillós per a fer explosionar gotes fredes. Perd molta energia a mesura que es refreda, o siga que la resta de l’any, com el mar està més gelat, sempre ens fallarà este element i, per tant, poden acostar-se les gotes fredes que vulguen que, com no coincidiran amb es-tos dos elements a la vegada (mar calent i vents humits), no presentaran problemes.

De fet, la gota freda no és un fenomen

exclusiu de la tardor. Al llarg de l’any so-lem tindre a la nostra Comunitat moltes situacions de gota freda però, insistim, com la temperatura de l’aigua del mar no serà tan alta com al principi de la tardor, l’evaporació i aportació de vapor d’aigua a les capes superficials de l’atmosfera no serà tan elevada.

També podria donar-se un altre cas. Gota freda en la tardor (el pitjor moment), mar calent però, el vent entrar de com-ponent terral, sec. No patisquen. Quatre tronades per ací, quatre per allà… però, de registres pluviomètrics escandalosos o pluges intenses i persistents durant varios dies… res de res. Insistim, si la DANA no ve acompanyada d’estos dos elements a la vegada, no patirem una situació crítica.

Factors orogràficsEvidentment, també hem de tindre en

compte un altre factor importantíssim que ajuda molt a esta potencialitat en les plu-ges torrencials de la tardor. L’orografia del nostre terreny. El relleu muntanyos que condiciona el perfil de la nostra Comuni-tat Valenciana, amb un gran desnivell en-tre la línia de costa i l’interior. Massissos com el del Caroig, el Mondúver, la Serra de Corbera, la d’Aitana, la Mariola, el Benica-dell, etc. actuen com una rampa, com un element de disparament que força l’aire càlid i humit que ve del mar a ascendre i injectar-lo en direcció cap a la gota freda que puguem tindre a uns 5.500 m d’altura aproximadament, amb temperatures que poden oscil·lar, allà dalt, entre els -20º i -25ºC.

El procés, ja és conegut per tots vostés. L’aire, quan puja, es refreda i ja no pot re-tindre tota la humitat que porta en forma de vapor d’aigua (estat gasós), per la qual cosa se satura i es desencadena un espec-tacular procés de condensació en forma de gotes de pluja, que precipiten a la su-perfície amb intensitats, de vegades, to-rrencials. Les quantitats que caiguen, les zones afectades i la seua major o menor intensitat, dependran sempre de com es combinen estos factors, d’on se situe el nucli fred d’este embossament d’aire fred en altura i de la direcció del vent. Les gotes fredes més perilloses són les que solen en-trar o situar-se entre les Balears i l’Algèria,

per Jovi EsteveResponsable informació meteorològica a Ràdio 9 -RTVV-

En tot l’any no ens recordem d’ella ni ens ve al cap però… com totes les temporades, és acabar l’estiu, i sobretot quan s’aproxima la tardor, quan ens entra la por de la gota freda. A la nostra Co-munitat, no ens falten raons més que suficients per tindre-li molt de respecte i prudència ja que la nos-tra història està carregada de mals records, episo-

dis delicats i imatges tràgiques pel que fa al capítol de pluges torrencials en esta zona de la península, encara que no sempre hem d’associar gota freda a riuades i desgràcies. Es tracta d’un fenomen com-plex, de comportament a vegades confús i molt imprevisible. Hui aclarirem alguns conceptes i tren-carem també alguns tòpics al seu voltant.

19

amb un anticicló de bloqueig al nord de la Península que les alimenta d’este vent humit.

Per últim, un dels problemes d’estos em-bossaments d’aire fred en altura, és el seu moviment. Al contrari que les borrasques, que solen ser més nobles i tenen una trajec-tòria ben definida i previsible, les gotes fredes són molt erràtiques en el seu comportament i el camí que recorren varia molt d’un dia a un altre. Algunes poden arrancar des del centre del país i situar-se a la zona del golf de Cadis, i després travessar l’estret de Gibraltar. Altres, ja les veus vindre desde l’Atlàntic i, quan en-tren al país, es debiliten ràpidament i, les més difícils i complicades puguen ser les anome-nades de ‘retrocés’. Pràcticament des del Me-diterrani Occidental, o per exemple el golf de Lleó, reculen fins al sud-est de la península (zona d’Alboran) i després es desplacen per tot el litoral mediterrani.

Això sí, no ens enganyem, a la tardor tam-bé pot ploure de manera important sense tindre una gota freda damunt. El que passa és que els principals temporals de pluges to-rrencials i inundacions històriques a la nostra comarca, sempre han tingut a les gotes fredes i tots els ingredients que els he explicat, com a protagonistes. Diu el refrany que «Octu-

bre és un mes d’història que ens porta mala memòria». Les gotes fredes formen part im-portant del clima de la nostra ciutat, les hem patit, les hem viscut recentment…(l’última, la d’este passat mes de setembre. Va ser acabar-se la Setmana de Bous, exactament el dia 27 i començar a complicar-se la situació especial-ment els dies 28 i 29. Va ser la més activa dels últims 12 anys a la nostra Comunitat i la va recórrer de sud a nord) i, sens dubte, lamen-tablement tornaran a visitar-nos en un futur. Formen part del nostre clima mediterrani i de les característiques orogràfiques del lloc on vivim. Almenys, ja les coneixem una mique-ta més. El problema és que, tot i tindre unes millors infraestructures de contenció per a forts aiguats, quan plou d’esta manera, no hi ha clavegueram en el món que puga absorbir esta impressionant quantitat d’aigua que pot arribar a caure en poc de temps.

Per a acabar, un últim apunt. Recorden que en la pàgina web de l’Ajuntament del nostre poble (www.algemesi.es), disposen vostés d’un punt d’informació meteorològi-ca específica per a la nostra localitat, un link titulat ‘ORATGE’ i on els avisem de qualsevol situació adversa que puga afectar el nostre poble amb antelació (temporals de pluja, de vent, ones de calor, entrades d’aire fred, gotes fredes, tronades, etc.)

Si punxen esta opció, podran disfrutar d’una completíssima pàgina d’informació de l’oratge i de la seua evolució per als pròxims dies, amb una estació automàtica que ens mostra, 'a temps real', totes les variables me-teorològiques (direcció i intensitat del vent, pluja, temperatura màxima i mínima del dia, pressió, humitat, rècords històrics, etc.) i una selecció dels millors links meteorològics d’internet, a més de reportatges sobre meteo-rologia i medi ambient i comentaris de l’estat del temps. Un producte totalment diferent i personalizat per al nostre poble i que supo-sa un pas avant en el món de la informació meteorològica que tanta espectació i interés desperta entre la població.

Mapa de 5.500 m d’altura (zones de color) i de superfície (línies en blanc) del dia 20 d’octubre de 1982.

De tant en tant, u rep suggeri-ments per part de la gent per a par-lar en el Berca d’algun personatge en concret perquè creu que hi ha motius més que suficients per a re-cordar-lo. Aquest és el cas de Bap-tista, el Manyo, un home senzya-lats de la Festa de la Mare de Déu.

Lluís Escartí

Carrer de Lluís Vives, 9.

HORARI:De dilluns a divendres, de 10:30 a 13:00 hores

i de 17:30 a 20:30Dissabtes pel matí:

de 10:30 a 13:00

El día 20 d’octubre de 1982 la situació era impressionant i dan-tesca per a moltes zones de la Co-munidat Valenciana. L’anticicló s’extén pel nord de la Península cap a l’interior d’Europa, i queda una profundíssima DANA en la zona de l’estret (cercle en groc) que porta associada una borrasca en superfície en el nord d’Àfrica (com el mapa és alemany, en lloc de Borrasca “B”, fica Tief “T”). De fet, entre l’anticicló europeu i esta bor rasca, es va crear un flux ben marcat de vents de llevant en superfície, amb vents secs i càlids del nord d’Àfrica que, al to-car este aire més gelat que hi ha-via a 5.500 m d’altura (on la tem-peratura era de -25ºC), va crear una situació molt explosiva.Carrer de Sant Joan Baptista el dia després de

la pantanà. La fletxa roja indica el nivell que va alcançar l’aigua.

20

A las puertas del 2010 es bueno que revisemos los principales pro-yectos de inversión pendientes y sus vías de financiación. Salimos,

así, al paso de informaciones malintencionadas que intentan extender el bulo de que el equipo de gobierno no sabe conseguir los recursos necesarios.

En primer lugar, tenemos el nuevo Mercado Muni-cipal y su aparcamiento. Como ya hemos explicado, por la crisis, no se ha podido iniciar. Las empresas inte-resadas no encontraban la financiación necesaria. Por ello, lo haremos en dos fases: el aparcamiento, con un coste previsto de 6.311.533,14 euros, y, concluido éste, el del mercado en superficie con un coste aproxi-mado de unos 2.000.000 de euros.

La primera fase la ejecutará la Generalitat, den-tro del Plan Confianza (Plan Camps) que invertirá 5.636.973,14 euros y el resto, 674.560 €, lo aportará el Ayuntamiento con parte de lo que obtenga por la venta de plazas.

La segunda fase se financiará con la venta de plazas.

Por las plazas se ingresarán entre 7.000.000 y 10.000.000 euros, dependiendo del precio de venta, dinero que será patrimonio de la ciudad.

En segundo lugar, tenemos el Centro de Día, con un presupuesto de obra de 1.765.000 euros. Como ya dijimos, tenemos una subvención de Diputación de 600.000 euros y otra de Consellería de 300.000 euros. Además, hace dos años concertamos un préstamo de 2.100.000 que iba destinado en 1.500.000 euros para ese proyecto y en 600.000 para el Centro Polivalen-te. Por tanto, como el dinero no se ha tocado, excepto para pagar la redacción de los respectivos proyectos, tenemos más que suficiente para hacerle frente.

Por último, el Centro Polivalente. Hasta ahora he-mos gastado unos 200.000 euros en redacción de pro-yectos. Lanzaremos la redacción definitiva y la direc-ción de obra por 410.000 euros y nos quedará la ejecu-ción de la obra, que, estimamos, rondará los 5.500.000 euros. Por tanto, el coste total de todo será de unos 6.100.000, más o menos. Como sabéis, obtuvimos una subvención de fondos Feder de 3.209.115 euros. A esto hay que sumar los 600.000, ya comentados, del préstamo del 2008 y 1.411.970 del préstamo que pe-diremos en el 2010. En total, 5.221.085. El resto, unos 900.000 euros lo financiaremos con cargo a las plazas de garaje.

En conjunto, buenos proyectos, proyectos necesa-rios, proyectos demandados por nuestros ciudadanos y, proyectos reales y posibles, y con la necesaria finan-ciación asegurada.

No queremos despedirnos sin felicitar a todo el equi-po de Berca (BIM) por sus 30 años entrando en las casas de todos los algemesinenses, ofreciendo infor-mación sobre el día a día de la ciudad, sus proyectos, ilusiones, historia,… Y, como grupo político, agradecer el espacio de libertad que siempre nos ha brindado. ¡Enhorabuena Berca!.

Vicent R. García no deixa parlar a l’oposició en els plens municipals

Ni per al·lusions personals. De cap manera el PP deixa parlar a l’anterior alcalde o als regidors del PSOE, quan intenten rebatre les mentides que malintenciona-dament llancen en els plens.

L’alcalde García censura en els plens la veu del PSOE. Amb la seua actitud es col·loca en la intolerància radical del qui sols representa una part del poble. No ens mereixem un alcalde que no manté la imparcialitat i l’objectivitat a l’hora de moderar els debats.

La innecessària i inoportuna obra del Parc malbarata els diners públics. Mentrestant el mercat continua sent la vergonya nacional

La gran mentida de la rebaixa en els impostos

• Als llauradors la gran rebaixa de l’IBI rústica els suposa 1 euro/any i fanecada.• La taxa del fem domèstic l’han desdoblat en dos. De pagar 42,50 euros per vivenda, passarem a pagar-ne al voltant de 80 euros quan apliquen la totalitat del rebut. • L’IBI urbana ens costarà un 6,6 % més. On pa-guem 100 euros, pagarem quasi 107 euros.

Molts veïns reben ja Algemesí notícies, si no vols que t’ho conten, escriu-nos:

[email protected] Més informació en

http://pspvpsoealgemesi.blogspot.com/

21

Recuperem el País Valencià, recuperem Algemesí, recuperem la il.lusió

El 20 d’octubre, Esquerra Unida va presentar Convocatò-ria Ciutadana pel País Valencià. Més d’un centenar de sindi-calistes, professors universitaris, representants de la cultura, l’ensenyament i els moviments socials donen suport a l’estra-tègia d’EUPV per a enfortir una alternativa de progrés al País Valencià.

El manifest analitza la doble crisi política i econòmica en què es troba immers el País Valencià, amb “un govern autista, malbaratador, que accentua les desigualtats socials a favor dels benestants, destrueix el territori, menysprea el patrimoni històric, cultural i natural, i ataca la nostra llengua i els nostres creadors”. Davant eixe panorama, considera “indefugible la construcció d’una alternativa real a la política que es desplega des de les institucions valencianes”. L’estratègia per a acon-seguir-ho és “la convergència de l’esquerra social al voltant d’EUPV generant una dinàmica de participació”.

Eixe procés, anomenat Convocatòria Ciutadana pel País Valencià, pretén “convocar les persones que s’identifiquen amb l’esquerra alternativa i que en aquests moments no tro-ben motius per col·laborar activament a enfrontar-se amb el neoliberalisme i la corrupció”. Aquesta convocatòria ha de representar “els diferents matisos progressistes, els diferents moviments socials i fins i tot les diferents adscripcions identi-tàries.

La Convocatòria Ciutadana pel País Valencià té un doble horitzó temporal: l’objectiu específic i immediat són les elec-cions municipals i autonòmiques del 2011, però més enllà ha de suposar “el punt de partida de la refundació de l’esquerra valenciana, amb la perspectiva de la transformació del País”.

El manifest considera que “per construir l’alternativa també cal regenerar la política, demostrant en la pràctica que és pos-sible una altra manera de fer política, més respectuosa amb els interesos de la societat i, per damunt de tot, més ètica.

Recuperem AlgemesíTambé en Algemesí cal ser valents i afrontar amb deci-

sió i amb compromisos unitaris la tasca d’aglutinar totes les persones que pensem en un altre Algemesí, un Algemesí on retrobem el interès col·lectiu, on recuperem el diàleg i el res-pecte a totes les propostes i on els nostres representants si-guen exemple d’austeritat, de solidaritat, de comportament i de treball, lluny del seu exclusiu benefici personal. Mereixem un projecte respectuós amb el medi ambient, integrador de les diferents cultures i afavoridor d’una societat més justa.

Es per aixó, que dintre del projecte general d’EUPV, anem a iniciar contactes amb el major nombre de persones, i amb els distints partits polítics amb una sensibilitat progressista per recuperar el nostre poble, per recuperar la il·lusió i el compro-mís de ser poble.

TU TAMBÉ ESTAS CRIDAT. En aquest exemplar del Berca, es compleixen els trenta

anys de funcionament, des d’EU pensem que és un motiu de celebració per a tots els algemesinencs i orgull per la iniciativa pionera que va suposar en el seu moment, tot i que caldria de-manar alguns graus més de pluralisme (Vegeu per curiositat quantes vegades apareix l’oposició).

eualgemesi.blogspot.com

IniciativaPerAlgemesíCand ida tu ra Independen t

Per fi la pista d’atletisme

El perquè d’una pista d’atle-tisme és una reivindica ció que tenia la història de l’At le tisme

d’Algemesí, des dels anys 1940. És una instal·lació, que junt amb el circuit del camp a través, serà usada a qualsevol hora pels veïns d’Algemesí. Serveix per a l’esport de competició, popular i el de manteniment, per a totes les edats, per a preparar oposicions físiques o estar en forma.

La història de l’atletisme de competició comença en 1925 amb el Club Los Luises. Però seria en la dècada dels 40 quan un grup d’atletes humils, comencen les gestes de l’esport d’Algemesí, guanyant per equips en totes les maratons d’Espanya. Encapçalats pel gran Alfonso Se-bastia, guanyador en 1944 de la marató d’Espanya, amb Jose M. Blay, 2n amb 17 anys. Per mitjà de la delegació Llevantina d’Atletisme i l’alcalde Salvador Castell, porta la primera Marató de la regió Llevantina a una ciutat no capital com Algemesí, i se celebren 3 maratons per ser Algemesí la màxima potència en proves de resistència, culminant els èxits en 1947 quan els 5 atletes a creuar la meta eren del club d’Algemesí. Fet que no ha repetit cap club d’Espanya fins a la data. Amb tot açò, el bres-sol de l’atletisme que era Algemesí de l’esport valencià, el president de la Federació Llevantina i l’alcalde Salva-dor Castell acorden demanar a les autoritats de l’estat, la primera pista d’atletisme per a celebrar Campionats d’Espanya amb graderia i instal·lacions d’altres esports, l’estadi del camí de Guadassuar. L’1-4-48 ix d’Algemesí una selecció de corredors de la selecció llevantina, 6 dels 10 eren d’Algemesí. Van córrer en relleus fins al Pa-lacio del Pardo, on els va rebre el General Franco. Els van fer l’entrega de la construcció de la pista d’Atletisme. Aquesta iniciativa politicoesportiva comptava amb un altre al·licient més, commemorar l’1 d’abril, el dia de la Victòria de l’Exèrcit de Franco.

El 24-4-1948 Jose M. Blay aconsegueix la mínima per a l’Olimpiada de Londres, primer olímpic valencià, però, per circumstàncies polítiques, en repassar la seua història, van veure que no requeria el perfil d’aqueixa èpo ca, deixant-lo en l’estacada en l’entroncament fer-roviari d’Alcazar de Sant Joan i acusant-lo d’anar-se’n de festa. Se li fa un consell sumaríssim, presidit per Luis Puig, del S.E.U., Bonet, Front de Joventuts, i el General Cortina. S’acorda suspendre a perpetuïtat a Blay. Un mes abans de l’Olimpíada li van fer córrer 20 km en pista a Barcelona, per a veure si el podien eliminar esportiva-ment. L’acompanya el delegat d’esports J. Bomboi. Va guanyar a tots, no passà res. Recordem que Blay era militar i açò era desacatament a la nació, pena de presó o una altra cosa més greu. Els seus companys es van rebel·lar, ens vam quedar sense pista i sense atletes. En la dècada dels 80 es va fer la pista del poliesportiu, manant I.P.A. i en l’Estat U.C.D. no reglamentària. En el 85, els socialistes no van creure, no van poder o no van voler la pista sintètica. En el 2009 amb el PP i en el pla Zapatero tindrem la pista. Els atletes d’Algemesí donem les gràcies després de 60 anys a tots els alcaldes que no han volgut, no han pogut i als qui ho han aconseguit.

JuanraDelegat Provincial de l’Atletisme de València

22

berca associacions

Euphorbia pulcherrima (Poinsetia o flor de pasqua)

Espai verd. Consells pràctics de jardineria

Planta nadalenca molt apreciada que creix uns 75 cm. Cultivar-la en l’exterior és molt fàcil però en interior és una planta prou delicada. Ací veurem les condicions que exigeix i les cu-res que cal donar-li per a tindre-la a casa.

Necessiten molta llum quan està en flor, ja que en un ambient sec i poc il·luminat li cauen

les fulles. Prop d’una finestra està magnífica quant a llum, però, atenció amb el fred de la nit. Necessita un lloc clar, però no assolellat i tempe-ratures mitjanes.

Una vegada que tingues la planta a casa posa-la sobre una capa de cudols amb aigua en un bol o plat fondo sense que el fons del test esti-ga en contacte amb l’aigua líquida. D’aquesta manera aconseguim hu-mitejar l’aire al voltant de la planta. Amb 2 regs per setmana és suficient, però procura que entre reg i reg s’asseque en part el substrat.

A l’hivern, quan la planta floreix, cal mantindre la terra humida; quan les fulles comencen a caure, s’ha de reduir la humitat i la planta ha de ser posada en un lloc més fresc. A la primavera es pot traure fora de casa en el seu test.

Al setembre, tornem la planta a l’interior. Per a provocar la floració, hauries d’allargar les seues nits tapant-la amb un plàstic negre a po-queta nit fins al matí següent durant unes quantes setmanes (deixant-la dins d’un armari perquè no li arribe la llum artificial). Necessita cada dia 14 hores en absoluta foscor durant els 2 o 3 mesos anteriors a la flo-ració (octubre i novembre) i la resta del dia amb llum. Amb més hores de llum, la planta creix però no dóna flors ni fulles pintades.

És una planta molt popular de Nadal i existeix en diversos colors; últimament, en algunes varietats molt rares

Coincidint amb el IV centenari de l’Expulsió dels Moriscos del Regne de València en 1609, l’Associació Napoleònica Va-lenciana, amb seu a Algemesí, ha participat enguany en el ro-datge de dos documentals per a televisió que reviuen aquests fets històrics i que analitzen les seues causes, així com les con-seqüències que el dràstic decret de Felip III va tindre en aques-tes terres fa 400 anys.

El primer documental, “Moriscos, els valencians oblidats”, dirigit per Sergi Tarín i Juli Esteve, es va rodar el passat mes de juliol en Cortes de Pallás, durant la recreació històrica que va tindre lloc en aquesta localitat amb motiu de la commemo-ració de la Rebel·lió dels Mo-riscos en el Muela de Cortes, acabdillats pel líder morisc Vi-cent Turigi, que s’enfrontà sen-se a penes armes a un poderós contingent de tropes reials for-mat pel Tercio Viejo de Lom-bardía i les Milicias Efectivas del Reino, entre les quals tam-bé van combatre la Milícia de la Vila Reial d’Algemesí, recrea-des l’any passat per l’Associació Napoleònica Valenciana per a col·laborar amb l’Ajuntament d’Algemesí en el IV centenari del títol de Vila Reial atorgat per Felip III, el mateix monarca que un any més tard va decretar l’expulsió dels moriscos, que en el cas de València suposaven un terç de la població. Per a aquest esdeveniment, l’Associació Napoleònica Valenciana va orga-nitzar el primer grup de recreació a Espanya que representa als moriscos, hòmens, dones i xiquets, de principis del segle XVII, amb la indumentària i armes típiques de l’època.

L’altre documental sobre els moriscos, “El que Déu vull-ga”, dirigit per Juan Ángel Gómez, que ja va comptar amb

l’associació en anteriors rodatges sobre la batalla d’Almansa. En aquesta ocasió, les seqüències històriques es van filmar a mitjan de novembre en la contornada d’Olocau, i serà presen-tat oficialment al gener del 2010.

Des dels seus inicis en 2003, l’Associació Napoleònica Va-lenciana ha participat en el rodatge de 17 documentals i sèries de temàtica històrica de diverses productores i cadenes de televisió, entre les quals destaca el prestigiós Canal Historia, que al maig d’enguany va comptar amb el nou grup “Partida de Josep Marco, el Penjadet, 1707”, organitzat per l’associació

d’Algemesí, per al seu docu-mental monogràfic sobre la batalla d’Almansa. També han col·laborat amb TVE, Canal 9, Punt 2, Televisió d’Aragó, Cas-tella-La Manxa TV i altres cade-nes regionals i locals.

Han sigut dirigits per di-rectors de prestigi com Albert Solé, en la sèrie del qual “Mina, sueños de libertad”, escrita i presentada per Javier Nart i rodada a Castelló, els mem-bres de l’Associació Napoleò-nica Valenciana van escenificar

l’afusellament de Javier Mina, malaguanyat heroi de la Guerra de la Independència que continuà la seua lluita a Mèxic.

Alguns dels rodatges han fet necessària l’adaptació d’uniformes, armes, distintius i equips per a representar a tro-pes de diverses èpoques i també d’altres països, que inter-pretaren en aquestes filmacions soldats francesos, napolitans, portuguesos, mexicans o moriscos, apuntales de les tropes es-panyoles recreades habitualment.

Joaquín Blasco

DOCUMENTALS HISTÒRICS DE L’ASSOCIACIÓ NAPOLEÒNICA VALENCIANA

23

Copal carburantes, s.l.

➧Prueba nuestras mejoras en el centro de lavado

➧Nueva fase de prelavado automático

*Para clientes con: • Tarjeta de Caixa Rural D’algemesí• Tarjeta de Socio de la Cooperativa• Empresas asociadas

C/ Copal, s/n - Algemesí - Tel.: 96 248 05 00

Obtén un mejor lavado al mismo precio

Próxima promoción en carburantes a partir del 15 de Diciembre y hasta el 17 enero

descuento de 4 céntimos por litro*Consulta nuestra nueva página web. www.copal.es

Abierto a todo el público

30 anys - Ajuntament d'Algemesí · primers números de la revista eixiren amb un 80 per cent de la...

Documents

Transcript of 30 anys - Ajuntament d'Algemesí · primers números de la revista eixiren amb un 80 per cent de la...