30 de gener de 2015 Gràcia tindrà cinc nous hotelsindependent.cat/gracia/Independent_561.pdf ·...

núm

. 561

30 de gener de 2015

Festigàbal i Districte negocien un nou espai després de l’acord Festa Major-San Miguel

Legalitat i l’ampliació de Casa Gràcia se sumen als projectes de Sol, Deutsche Bank i antiga Henkel

Gràcia tindrà cinc nous hotels

Xav

i Ted

ó

pàg. 6

pàg. 7 ISSN - 1695-4793

6La residència d’estudiants de Lesseps no es farà

12El Cercle rep 600.000 euros del pla de l’ICUB per als Verdi

16X. Artigas: “Vivim el debat del 4-F amb alegria contiguda”

X.T

Òscar Mejías

El festival, patrocinat per Damm, celebrarà enguany els deu anys lluny de la plaça Rovira

X.T

2

30 de gener de 2015l’independent ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||

cartes al director

el dependent

Adreceu les vostres cartes, amb un màxim de 15 línies, indicant el vostre nom, adreça, telèfon i DNI a: l’Independent c/ La perla, 31 baixos - 08012 BCN o bé a [email protected].

També les podeu fer arribar a través del nostre portal www.independent.cat/gracia

opinió

ull de dona

Sembla ser que, com diuen des de l’Assemblea de Dones Feministes de Gràcia, ser feminista a la Vila de Gràcia et pot costar 10.500 euros. Els grups de dones del Districte no han vist mai junts tants di-ners! Des d’aquesta columna volem denunciar aquesta san-ció desorbitada amb què ha multat el Districte de Gràcia a aquest grup de dones, pel fet de penjar uns cartells en el marc de la Festa Major de l’any passat. Aquests cartells formaven part d’una campanya per la defensa del dret al propi cos i per fer front a les agressions sexistes en espais de festa i comptava amb el suport de molts dels carrers guarnits de la Vila, que van penjar els cartells i compartir les cintes liles per adherir-se a la reivin-dicació. Com es pot sancionar ningú per lluitar contra les agressions masclistes? Cal que les nostres repre-sentants a l’Ajuntament de Gràcia facin el necessari per anul·lar els expedients san-cionadors a les set membres de l’Assemblea de Dones Feministes de Gràcia, perquè és legítim difondre i divulgar continguts en contra de la violència masclista.

Sanció desorbitada

ConxaGarcia

No és un dels grans titulars de la setmana però els jo-ves i no tant joves periodistes aixecaran les celles quan llegeixin a la pàgina 5 que Eugeni Giral és nou conseller de Federació del PSC, elegit per l’agrupació de Gràcia. Giral té un currí-culum inabastable però una de les facetes que ha deixat per a la història són les seves frases a classe, recopilades a la web frasesmitiques.com. Exemple: “Et suspenc perquè no m’has dit el que posa als apunts. Que els altres també tenen això als apunts? M’és igual el que tinguin els altres! Mira, estàs suspès. Però tranquil, t’aprovaré”.

editorial

Ni un ni dos ni tres, Gràcia tindrà cinc hotels més i passarà dels sis actuals establiments als onze; la majoria d’aquests establi-ments estaran ubicats fora del nucli històric i per primera vegada cada barri dels cinc que conformen el districte en tindrà un. A favor dels veïns hi ha la sensació de gol per tota l’esquadra en ple debat del pla d’usos on les plataformes socials no comptaven que els colarien terrasses i hotels. Ningú no ho va preveure en el document inicial pactat amb el Districte. A favor de l’Ajuntament hi ha l’informe municipal del 2012 que posava Gràcia a la cua de l’oferta hotelera de tota la ciutat, amb un 1,2% del total de la ciu-tat. Encara hi és. Per cert, quatre dels onze hotels estan o estaran a la confluència Jardinets-Còrsega, una zona que tècnicament és

Gràcia però que políticament i socialment fa mesos que ho va deixar de ser.La setmana passada el debat se centrava en un rumor sobre un nou hotel a Travessera amb Torrent de l’Olla sobre el qual afirmàvem que no hi havia base per penjar-li l’estigma, però ja advertíem que en el debat dels hotels s’escapava el ressorgiment del sector del totxo, que ja estava impulsant noves promocions com les d’abans de la crisi, amb pisos de 90 metres quadrats a 500.000 euros. En aquell temps,

un pis al carrer Astúries va arribar a costar un milió d’euros i a Dones del 36 es van pagar alegrement 600.000 euros.Hi ha més elements que s’escapen en aquest debat centrat en els hotels i que, a força de presentar la realitat segmentada (també culpa de nosaltres com a mitjà de comunicació), ens fa perdre de vista la complexa realitat. Ho hem dit anteriorment: Gràcia té 768 habitatges d’ús turístic i, sobretot, 700 anuncis particulars englo-bats a la plataforma P2P Airbnb. Gràcia, com diuen els analistes de la trama urbana, no té un problema d’hotels, sinó que ja és un formiguer de turistes que hi entren i hi surten per la porta i per la finestra. Cinc hotels, és cert, poden contribuir a fer més acusada la sensació d’abocament al turisme, però les portes al camp fa temps que ja era impossible posar-les.

L’hotel de la setmana (i 2)

Quatre dels 11 hotels estan o estaran als

Jardinets, en una zona que ja no és Gràcia

No hi ha un problema d’hotels sinó de suma amb

HUT i Airbnb; ja és un formiguer de turistes

PARC TEMÀTICLlegeixo a la portada de l’Inde-pendent 560 que a la Travessera de Gràcia amb Torrent de l’Olla, una empresa francesa perpetrarà un nou crim contra la història. Paradoxal-ment els francesos solen tenir un sentit de la cultura i de la història bastant més respectuós que nosal-tres i no són els únics. Un cop més primarà l’especulació i el caler ràpid. Felicitats Barcelona, la botiga més absurda del món. Quan entenguem la plastificació massi-va que s’està incrustant en aquesta ciutat serà massa tard. L’erm parc temàtic i de disseny dubtós, anodí i monòton que acabarà per ser en fo-ragitarà molta gent de bon gust que ja no hi trobarà cabuda.

M. Basté

TRAIR ELS PRINCIPISQue Guanyem, que es vanta de re-presentar els moviments socials de Barcelona, es financïi amb els in-

gressos que té ICV em sembla que va en contra dels seus principis fun-dacionals. Podria compartir que es beneficïi dels espais electorals que li pertoquen als ecosocialistes per la seva representació actual, però que no aposti per autofinançar la seva campanya, com sí que ha fet la CUP, em sembla del tot denunciable. I més quan és de tots sabuts el deute que arrossega aquest partit amb La Caixa, que posa en qüestió tot el seu discurs anticapitalista. No comença bé la coalició que lidera Ada Colau, que farà servir els diners d’una enti-tat que ha executat milers d’ordres de desnonaments.

Elvira Capera

FORÇA UNIÓL’entrada conjunta a l’estadi del Front Unió i dels Eskapulats demos-tra que més enllà de la rivalitat es-portiva hi ha moltes més coses que ens uneixen. Som un poble.

Raul Ríos

30 de gener de 2015l’independent

3

||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||opinió

el bloc

Carina Bellver

Kepa Junkera

Si Kepa, si estirem tots, ella caurà, com versionaves aquest diumenge al vespre al Centre Artesà Tradicionàrius amb la teva trikitixa, davant d’un públic entregat i un auditori a rebentar amb gent dreta al final de la sala. Però cal que estirem tots, a la una. Sense fissures, sense discre-pàncies electoralistes, sense oportunismes polítics, sense discursos demagògics que no fan altra cosa que allunyar-nos de l’objectiu final. Molt de temps no pot durar si ens mantenim forts en la nostra voluntat de ser un estat lliure i sobirà, si no ens cansem de lluitar, tant al carrer com a l’arena política. Ara tenim una oportunitat única. Hem demostrat que no som pocs, que som molts per estirar, que som capaços de mantenir aquest pols fins al final, fins assolir la independència del nostre país. El camí ja està iniciat i no hi ha marxa enre-ra. Però, per tombar aquesta estaca, caldrà seguir sumant suports fins a la tardor i treballar plegats en aquesta fita. No passa res si és a poc a poc però, en tot cas, ha de ser amb bona lletra. Si Kepa, si és així, segur que tomba aquesta estaca i ens podrem per fi alliberar.

equip

La Perla, 31, 08012 - Barcelona - Tel. 93 217 44 10

Edita: Associació Cultural L’Independent de Gràcia. President d’ho-nor: Joan Cervera. President: Jordi Fortuny. Director de L’Indepen-dent: Albert Balanzà. Redactors en cap: Silvia Manzanera i Xavi Tedó. Redacció: Laura Aragó, Anaïs Barnoles, Carina Bellver, Lluís Bertrand, Anna Buj, Clara Darder, Meritxell Díaz, Núria Falcó, Èric

Lluent, Oscar Mejías, Patricia Monge, Marta Narberhaus, Paula So-lanas, Clara Vera. Col·la boracions: Àlex Bosch, Pep Boatella, Lluís Bou, Pau Garcia, Marc Gassó, Miquel Cabal Guarro, Ramón Casalé, Guillem Cifré, Artur Estrada, Àngel Garreta, Manolo González ‘Pa-tata’, Pep Gorgori, Sebastià Jovani, Pere Martí, Carles Nerín, Víctor

Nubla, Roger Rofín, Tristram, Rafael Vallbona. Fotografia: Mar Badal, Laia Coll, David Zorraquino. Maquetació: Sergi L. Bofill. Disseny web: Maria Vilarnau. Publicitat: Frank Brustenga (692 601 263). Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.Dipòsit legal: B-32.478-00

tribuna Joaquim Torrent, geògraf i escriptor

Salvem la torre del Deutsche BankSegons les darreres notícies l’edifici del Deutsche Bank, al passeig de Gràcia barceloní, ha estat adquirit per un grup inversor per fer-hi un macroho-tel de luxe; la seva intenció és enderrocar-lo per poder cons-truir una torre de més de cent metres. Sincerament, tot plegat em sembla un autèntic despro-pòsit. Una mola semblant serà una nota absolutament discor-dant en la trama urbana, ja que potenciarà un tipus de ciutat totalment allunyat dels paràme-tres mediterranis pels quals es caracteritza Barcelona i la fan més humana. El model Chicago no té cabu-da al Mediterrani. Es veu que únicament importen els criteris crematístics i servir en safata els grans grups financers, per sobre de l’opinió dels ciutadans bar-celonins, que no compta per res. En lloc d’optar per la diversifi-cació de l’activitat econòmica s’opta pel monocultiu turístic, amb la degradació en tots els ordres que implica aquest mo-del (sic) de desenvolupament i el foment de la mà d’obra no qualificada -sovint importada directament de països sosde-senvolupats- en detriment de professionals formats, que no els queda més remei per poder guanyar-se la vida que emigrar a altres llocs, i tot pel benefici d’una petita minoria que única-ment vetlla per ella mateixa.A banda que l’enderrocament

Silvia Manzanera

de la torre ja existent no deixa de ser també, “per se”, un atemptat urbanístic en tota regla. Aquesta torre, que albergava originària-ment el Banc Transatlàntic, filial del Deutsche Bank posteriorment absorbida per la matriu, és un exemple preeminent de l’anome-nat funcionalisme arquitectònic -d’inspiració racionalista i utili-tarista- propi de mitjans del segle XX, tot i que manté un cert clas-sicisme de línies i perspectives i una certa contenció en les seves mesures; un “classicisme” que l’aparella amb el proper edifici del Banc Atlàntic -ara del Banc de Sabadell- inspirat en l’emble-màtic edific milanès de la Pirelli. I si bé en un principi la seva silu-

eta podia sobtar, després de més de 50 anys i de rebre la pàtina del temps ha anat instal·lant-se en l’imaginari col·lectiu de les per-sones que viuen a Barcelona, per

Una mola semblant serà una nota absolutament

discordant en la trama urbana

què en penseu...

El més preocupant és que obri un altre hotel a Barcelona. S’ha de controlar com sigui perquè està saturada de places hoteleres. En molts mesos la oferta supera la demanda i el preu mig per habi-tació és més baix que en altres ciutats d’Europa.

Em sembla una molt mala idea perquè això és trencar el barri. Hagués estat millor que posessin pisos de lloguer, perquè el que necessitem és gent que s’integri al barri i s’impliqui. Un hotel només comporta gent de pas que no mi-lloren el què hi ha.

Estic a Gràcia des dels 16 anys i em sembla fatal. M’agradava que a la cantonada hi hagués un nego-ci com el “colmado”. Si s’ha de canviar, preferiria que en comptes d’un hotel hi hagués un comerç de barri. No és necessari un altre hotel a Gràcia.

Em sembla una idea pèssima. Aquestes són les coses que trenquen la identitat del barri. Tot i que em diuen que m’anirà molt bé per al meu negoci, no m’agrada perquè trenca la cultura i la simbiosi de Gràcia. A més, les obres seran molt molestes.

PATRICIA BIANCHETTIcomerciant de pl. del Sol

MARTA CALVÓ professora de grau mitjà

JOAN SÀEZprofessor

CRISTINA STUTZsector turisme

...de fer un hotel a la plaça del Sol?

per Òscar Mejías

Aquesta torre és un exemple preeminent de l’anomenat

funcionalisme arquitectònic

la qual cosa el seu aterrament, substituït per un immens hotel al bell mig de la ciutat al servei exclusiu del monocultiu turístic no deixaria de constituir un fla-grant atemptat contra el patri-moni col·lectiu. Per últim, crec, sincerament, que encara som a temps d’ im-pedir-ho, si pressionem a nivell municipal els grups polítics menys implicats amb els obs-curs interessos hoteleroturístics perquè es pronunciïn en contra d’aquest enderrocament i de la posterior construcció de la ba-luerna faraònica que ens volen encolomar.

4

30 de gener de 2015l’independent ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||opinió

L’lndependent no es fa responsable ni té per què compartir les opinions expressades a la secció d’opinió d’aquest setmanari

tribuna Josep M. Contel, periodista i historiador local

Petita història dels cines VerdiA finals del segle XIX, el Fo-ment Protector de la Vila de Gràcia va comprar la finca del carrer Ample 32 (Verdi) on en el seu jardí aixecaren el 1893 un petit teatre, que després de diferents noms va adoptar el de Moratín. Una sala que l’octubre de 1911 ja constava com un dels cinemes de Gràcia, i que va anar canviant de noms com ara el d’Ateneo als anys trenta o Tré-bol el 1933. Agafant finalment el nom de Verdi.Durant la Guerra Civil, i davant de l’escassetat d’aliments que hi havia, el 19 de juny de 1938 es va obrir en el cinema el primer Restaurant infantil de la ciutat, apadrinat per l’11na Divisió del cinquè Exèrcit República. Aquest menjador va seguir fun-cionant els primers anys de la postguerra, aquesta vegada sota els auspicis de l’Auxilio Social.I va tornar a obrir les portes després de la guerra, el 20 de novembre de 1944. Uns anys més tard el 1963, el cinema tor-nava a tancar, per obrir de nou renovat el 28 d’octubre. Unes millores que es complementa-ren amb una nova refrigeració de la marca Carrier el 12 de ju-liol de 1966. En plena decadèn-cia dels cinemes de reestrena i amb l’aparició del vídeo, l’1 de gener de 1983 es va produir un canvi important en la trajectò-ria en canviar la seva direcció, que el va portar en poc temps a convertir-se en tres sales, el 23 d’octubre de 1987, de la mà d’Enric Pérez, mantenint la pla-tea i reestructurant la general en dues noves sales i convertint-se en un cinema de versió original amb subtítols. Uns anys després el 9 d’octubre de 1992, el Ver-di inaugurava dues noves sales

en l’espai que va ocupar la sala de ball. I finalment el 12 de se-tembre de 1995 es va inaugurar el nou cinema Verdi Park amb quatre noves sales.Ara que ha saltat la notícia de la situació delicada per la qual estan passant aquestes histò-riques sales de la Vila, val la pena recordar què ha passat per elles durant les darreres dèca-des. Com han evolucionat, com s’han adaptat a la història, fins a convertir-se en un espai cultural de referència

xxx

Fes-te soci de l’independent!L’Independent de Gràcia, després de 14 anys al carrer, es rellança com a associa-ció cultural amb 30 impulsors provinents del periodisme, la societat civil, la cultura, l’esport i la política local. Volem aconse-guir un efecte multiplicador perquè l’In-

dependent és de tots i volem un Consell Editorial on tu també hi siguis.Pertànyer a l’Associació Cultural L’Inde-pendent de Gràcia, dóna dret a participar en les assemblees de socis i a la llista inter-na, escollir el Consell Editorial, participar

activament en el dia a dia del setmanari i rebre cada setmana la publicació a casa. Els socis tindran ofertes especials i condi-cions preferents en les activitats organitza-des per l’Associació Cultural.

Dades PersonalsNom i cognoms ......................................................................................................................................................................Adreça ...................................................................................................................................................C.P. ..........................Localitat ........................................................................................................ Telèfon ...........................................................Dades bancàries (per a la domiciliació)Titular del compte ................................................................................................................................................................. IBAN Entitat Oficina Dígit control Núm. compte

Trameteu aquesta butlleta per correu, personalment, per telèfon o per correu electrònic a:c/ La Perla, 31. baixos. 08012 BCN. Tel.: 93 217 44 10. Correu e.: [email protected]

La quota d’associat és de 10 euros mensuals, girats trimestralment.

En plena decadència dels cinemes de reestrena, l’1 de gener de 1983 els Verdi van

fer un canvi clau

L’última transformació es va produir el 12 de setembre de

1995: el nou Verdi Park

la setmana

Està a punt d’estrenar-se al Liceu un nou muntatge de Norma, de Bellini. És un dels títols més cèlebres de tot el repertori, entre d’altres motius perquè inclou Casta diva, melodia que han cantat totes les sopranos cèlebres, amb Montserrat Caballé i Maria Callas al capdavant. Si no heu anat mai a l’òpera, és un bon moment per descobrir-la. Si us fa recança, penseu que les òperes i la música clàssica en general es van crear no per avorrir, sinó per distreure. Contra el que us pugui semblar, això és així. Cada època ha trobat les seves distraccions, que de vegades coincidei-xen amb el que anomenem art o alta cultura (i de vegades, no). En aquest sentit, l’argument de Norma no dista gaire dels teleserials que podem veure cada migdia, posem per cas, a la televisió públi-ca més nostrada.No em creieu? Us l’explico: Norma és una sacerdotessa d’un poblat de la Gàl·lia en temps de les invasions romanes. S’ha

enamorat d’un procònsul romà que està a punt d’envair el teu irreductible poblat gal i ha tingut amb ell no un sinó dos fills, pulveritzant així els seus vots sagrats.Però el romà, de nom Polli-one (apa, que també...) està embolicat, al mateix temps, amb una altra sacerdotes-sa, de nom Adalgisa. Junts, volen fugir a Roma abans no comenci la batalla. Adalgisa demana a Norma permís per fugir amb un romà, i aquesta accepta, commoguda per la

similitud amb la seva pròpia situació. Quan Norma sap que el romà és en realitat el seu romà, tot comença a explotar. Primer vol matar els seus fills per despit. Després es vol suïcidar. Després vol que Adalgisa adopti els seus fills i marxi a Roma amb Pollio-ne. Després Adalgisa vol renunciar a Pollione i convèncer-lo que torni amb Norma...El final no us l’explico, però ja us dic que és un gran final d’òpe-ra, amb molt i molt de drama per metre quadrat. Si esteu engan-xats a La Riera hauríeu de sortir corrent a comprar entrades sense dubtar-ho ni un segon!

Norma

Pep Gorgori

L’argument de Norma no dista gaire dels teleserials que podem veure cada migdia a casa nostra

tuits

Enric Montefusco @EnricMontefuscoSi la función de la cultura fuera reafirmar con Rey Lear a un grupo de abuelos en el T.Lliure, yo también me quedaría en casa viendo series.

Pep Sala @pepsalaEl Pep amb el @SicusCarbonell després de col·laborar en la gravació del disc dels 20 anys de Sabor de Gràcia.

Pere Martí Colom @peremarticolomSyriza pacta amb la dreta nacionalista grega. Un abrazo @Pablo_Iglesias_ !

Lluís Monto @lluismomuEls de sempre pacten aixecar un hotel alt com la torre agbar perquè és el que la Vila de #Gràcia necessita #OleTU

Salvador Alsius @salvadoralsiusDiu que els dependents del Colmado Quilez aniran més al Cine Verdi i els amos del Verdi compraran més al Colmado Quilez.

Ramon VdG #Som Casal @Periku21 Si hi ha 1 equip que no et sap greu que s’emporti un punt de l’estadi, és el Figueres,gran equip i sobretot gran @frontUnio

Selecció quinzenal de l’independent [@indepe_gracia] dels millors tuitsdels tuitaires locals o de tuitaires que parlen de Gràcia

[el tuit de la setmana]

El final no us l’explico, però ja us dic que és un gran final d’òpera amb molt i molt de drama


5

||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||políticaEspriu: “No estem tan malament, però 7 partits a l’Ajuntament ens ho farà difícil” El PSC arrenca la campanya per a les municipals amb una assemblea de catarsi per recuperar

El PSC ha arrencat aquest dimarts amb una assemblea a la seu de Tor-rent d’en Vidalet la seva campanya interna d’abordatge a les eleccions municipals més difícil. No triarà consellers per a Gràcia fins que hi hagi els resultats i es dóna per fet que Guillem Espriu repetirà com a regidor a Barcelona. El primer secretari ha estat l’encarregat de fer un Laporta. “No estem tan malament”, ha apuntat.

Albert Balanzà

L’assemblea de dimarts va tenir una part fàcil: la tria de Jordi Santandreu, secretari de Comunicació local; Jo-an Masip, de la sectorial de Cultura; i l’històric professor de periodisme Eugeni Giral, com a nous consellers de Federació. La part difícil va assu-mir-la Espriu, que va intentar aixecar els ànims d’uns militants que van gua-nyar quasi totes les eleccions a Grà-cia i que a les últimes europees van ser cinquena força. “La conjuntura és complexa, perquè hi ha set forces que competeixen per entrar al consistori. Però si la gent té un mínim de memò-ria, ens recompensarà, perquè el ree-quilibri social en aquesta ciutat l’hem fet nosaltres”, va apuntar.Entre l’onada independentista i els nous moviments d’esquerres, el PSC

triarà el pacte amb aquests últims, que no el volen, i per això una part important del discurs d’Espriu de di-marts també es va dedicar a carregar contra CiU, sobretot a Gràcia. “No tenen projecte de territori, han sortit molt poc de l’esquema que els vam deixar, amb l’excepció de Quirón, i quan n’han sortit han destrossat Va-llcarca o han aturat el 14A”.

Arxiu

Barberà i Espriu en un ple celebrat a l’anterior legislatura

Bosch advoca per un pacte amb la CUP a Barcelona

Xavi Tedó

El candidat d’Esquerra per Barcelona, Alfred Bosch, va revelar les seves preferències a l’hora d’esta-blir pactes postelectorals per conver-tir-se en el nou alcalde de la ciutat de Barcelona. En el marc del segon ci-cle de les “Tertúlies amb Gràcia” que organitza la secció local de l’ANC, l’ara diputat al Congrés va advocar dilluns per la CUP com a soci de go-vern: “A l’ajuntament pactaria amb la CUP per compartir eix social i com-promís amb la independència”. Una declaració d’intencions que topa amb l’acord entre CiU i ERC per fer avan-çar el procés sobiranista que passa, entre d’altres punts, per prioritzar l’entesa entre les dues formacions en l’àmbit municipal. Bosch va fer una crida a la societat civil, especialment a l’ANC, a prosseguir amb les mobi-litzacions. “No deixeu el carrer per-què si ho feu l’espai l’ocuparan uns altres” va sentenciar de mael diputat, que considera que tenim la indepen-dència “a tocar”.

ANC

A. B.

El grup de treball de Nomenclàtor de Gràcia ha aprovat en l’última reunió el nom de Maria Mullerat per a la pla-ça que s’obrirà al Coll en el solar de la Papallona, en la confluència dels car-rers Tirso, Aldea, Pere Llobet i Lluís Bonifaç. Amb sis vots, Mullerat va derrotar plaça del Capitán Trueno (4 vots) i plaça de la Bruguera (0 vots). La proposta de Maria Mullerat, de fet, és una vella idea del Districte per re-cuperar la figura de la impulsora l’any

Alumnes del Secretari Coloma fan una nova iniciativa per rebatejar

Nomenclàtor tria Maria Mullerat en lloc de Capitán Trueno a la Papallona

1964 de la institució per a nens i ne-nes amb disminució psíquica que es va ubicar en aquella època a la Masia de Can Mora. L’AVV Coll-Vallcarca li va fer un homenatge l’any 2008. Nomenclàtor va proposar el març de 2012 el seu nom per substituir el car-rer de la Mare de Déu del Coll perquè s’acabés la confusió amb el passeig del mateix nom, però finalment aquest canvi no es va produir per l’oposició dels residents.Es dóna la circumstància que ara fa ja gairebé tres anys, en la mateixa sessió

del grup de Nomenclàtor, també es va aprovar el nom de Mirador Joan Sa-les per al Mirador del Virolai, a tocar de la masia de Can Mora, però en tot aquest temps no s’ha arribat a col-locar la peanya en homenatge a l’es-criptor, que va viure uns anys al barri. Dijous el grup va remarcar que abans del final d’aquest mandat la peanya i nova il·luminació estaran instal·lats al mirador. D’altra banda, l’Assemblea de Joves del Camp d’en Grassot han iniciat una nova campanya per canviar el nom de

Xavi Tedó

El solar de la Papallona continua en obres per fer una zona ajardinada

l’escola Secretari Coloma, una vella reivindicació que ja va ser desesti-mada ara fa tres anys pel claustre de professors. Els joves recorden amb cartells que han començat a penjar pels carrers que el Secretari Coloma va ser un inquisidor. “En homenatge

a les dones cremades, als indis ameri-cans i a tots els perseguits, canviem el nom”, diuen.

Socialistes i ICV-EUiA donen per mort l’acord polític pel pla Estava cantat però dilluns a la co-missió d’urbanisme es va concretar en greus acusacions: el pla d’usos, en el seu vessant d’acord polític, és una iniciativa moribunda. Tant el PSC com ICV-EUiA, a través dels seus portaveus respectius, Carles Maggi i Roger Amigó, van fer el caldo gros amb els veïns instant el conseller d’Urbanisme a suspendre

les llicències d’hotels “o perdre to-ta la credibilitat” i acusant CiU de “xantatge”. També els ecosocialis-tes han llançat aquesta setmana un comunicat amb la idea d’aturar la casa Pere Jaqués com a nou centre d’acollida de visitants al Park Güell (vegeu L’Independent 555).

6


||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||societat

El Districte no veu saturació amb el pas de 6 a 11 establiments, la majoria fora del nucli

Els cinc barris de Gràcia tindran almenys un hotel en funcionament en els propers mesos, després que l’Ajuntament de Barcelona hagi concedit dues llicències i en tingui tres més en procés de tramitació, de manera que el districte passarà de tenir 6 a 11 establiments d’aquestes característiques. Als ja coneguts projectes de la plaça del Sol, antiga Henkel i Deutsche Bank s’hi afegeixen ara Legalitat 10 i l’ús parcial hoteler del fins ara hostel Casa Gràcia, als Jardinets.

Albert Balanzà

Gràcia comptava fins ara amb sis esta-bliments hotelers en actiu i un de setè que no va entrar en funcionament per desistiment del propietari, a Escorial amb Camèlies, on hi havia hagut l’an-tic projecte de residència d’investiga-dors d’Almirall i ara són pisos. Els sis actius eren l’Hotel Park Güell (exRu-bens) al Coll, l’Hotel Travessera (al número 121, prop de l’antiga Quirón) a la Salut, l’Hotel Lesseps (al carrer Ballester) a Vallcarca i tres més a la Vila: el Silver de Bretón de los Herre-ros, Casa Fuster als Jardinets i Gene-rator a Còrsega. Aquest últim té una part de hostel i una part d’hotel.Ara l’Ajuntament, que esgrimeix un informe municipal del 2012 on Gràcia hi destacava per situar-se a la cua de l’oferta hotelera de la ciutat amb un

Gràcia sumarà hotels a Legalitat i Jardinets, a més dels plans a Sol, Henkel i Deutsche

Xavi Tedó

La Casa Gràcia és un dels nous establiments turístics de la Vila

1,2%, sumarà cinc noves iniciatives començant per dues llicències con-cedides i amb obres en execució que van acompanyades de projectes per a ús hoteler. El més espectacular serà l’hotel de luxe de Legalitat 10, a tocar de Torrent de les Flors, amb només deu habitacions. L’altre és l’ampliació de Casa Gràcia, als Jardinets, que ha legalitzat com a hotel tres de les seves plantes, que es van precintar tempo-ralment l’abril de 2013.

A. B.

La residència d’estudiants que s’ha-via d’executar a les dues plantes su-periors del mercat de Lesseps no es farà finalment, ja que el promotor ha descartat el projecte per raons d’oportunitat econòmica. De fet, la societat a la qual li havia estat apro-vat el juny de 2014 de manera defi-nitiva el pla especial, Penfold S. A. s’ha declarat extingida i ara mateix

El Districte estudia exercir el tempteig sobre les dues plantes a la venda

La residència d’estudiants del mercat de Lesseps es queda sense promotor

el bloc del pla

Aquest dissabte 31 de gener a les 10h hi haurà el segon taller sectorial dedicat a la cultura. En el taller s’abarcaran qüestions com el tractament dels locals d’entitats socials i culturals, la definició de les associacions culturals o el trac-tament dels locals amb música en viu. Hem preguntat a tres actors culturals què esperen del Pla d’usos? Aquí presentem les respostes que anticipen els debats. Ramon Botet, president del G6: “Esperem que el Pla d’usos reconegui la nostra singulari-tat, en relació a determinades temàtiques del pla d’usos, com ara el servei de bar de les nostres entitats o la casuística de la música en viu, que no poden ser abordades a partir de la mateixa fórmula que s’estableixi per al conjunt del districte en tant que limitarien les possibilitats de creixement de la pròpia entitat, d’acord amb la perspectiva de servei públic que oferim al conjunt de ciutadans graciencs, amb la consideració de ser entitats històriques, amb local propi, i sense ànim de lucre”. Guillem Roma, president de la Coordi-nadora de Colles de Cultura de Gràcia: “Esperem que el Pla d’usos limiti el creixement de terrasses de bar en places ja que això limita el nostre espai per a la realització d’actes de cultura popular al carrer. Com a gestors cívics del Centre Cul-tural de la Violeta, volem que el Pla d’Usos tracti de manera diferent els bars de centres cul-turals (públics o privats) de la resta de bars a l’hora de donar llicències de restauració. Volem que, a l’hora de donar llicènci-es, hi hagi una clara preferència pels centres culturals que són espais d’interès públic” Àlex Garcia de l’Ateneu Roig: “Gràcia és un districte amb una llarga i arrelada tradició asso-ciativa i cultural i el Pla d’usos ha de servir per facilitar el de-senvolupament d’aquest tipus d’iniciatives, que potencien el suport mutu, la creativitat i la innovació social i cultural, amb un tractament específic dels espais on es fan les activitats.

+ info.: www.quinagracia.info

per Qui-na Gràcia

Cultura

l’espai torna a estar en venda.L’Ajuntament va tramitar una pro-posta el març de l’any passat (vegeu L’Independent número 522) que in-cloïa la conversió de l’espai en una residència d’estudiants de la cadena Melon District, que alhora havia signat un conveni amb l’Istituto Eu-ropeo di Design. El pla contemplava la millora de les condicions d’acces-sibilitat i evacuació de l’edifici i el projecte va ser encarregat a l’equip

Xavi Tedó

El Mercat de Lesseps, en una imatge recent

En funcionament-Hotel Park Güell. Passeig Mare de Déu del Coll 10 -Hotel Travessera. Travessera de Dalt 121-Aparthotel Silver. Bretón de los Herreros 26-Casa Fuster. Passeig de Gràcia 132-Generator. Còrsega 373-Hotel Lesseps. Ballester 77

En projecció-Legalitat 10-Casa Gràcia. Passeig de Gràcia 116 -Plaça del Sol 23-Antiga Henkel. Còrsega 480 -Torre Deutsche Bank. Passeig de Gràcia 111

Els tres altres projectes en tràmit són més coneguts i van ser motiu de polè-mica en l’última comissió d’urbanis-me de la setmana passada. Es tracta de l’hotel de la plaça del Sol (vegeu L’Independent 559), amb 18 habitaci-ons, piscina superior i cafeteria interi-or; l’hotel de l’antiga Henkel, a Còr-sega 480, comprat el maig passat pel grup Meridia Capital de Javier Faus i que tindrà 182 habitacions; i la torre Deutsche Bank, que impulsa el grup

d’arquitectes Blanch-Conca.Ara fonts municipals han confir-mat la retirada del promotor des del passat Nadal i també han celebrat la reconducció d’un projecte “que el Districte mai no va veure amb bons ulls”. Fonts de Melon District també han subscrit la suspensió de l’execu-ció i han argumentat que “fa mesos” que van desvincular-se’n com a pos-sibles gestors. El Districte ara estudia exercir el dret a tempteig sobre les

dues plantes a la venda i no hi des-carta un eventual ús municipal com a equipament.

els hotels a Gràcia

inversor KKH (vegeu L’Independent 558) i que l’Ajuntament ha beneït amb una proposta de modificació del PGM. A la comissió d’urbanisme, malgrat les peticions d’incloure els hotels en el debat del pla d’usos per part de la plataforma Gràcia on vas? i de l’opo-sició, sobretot PSC i ICV-EUiA, el Districte va advertir que les llicències en tràmit no es poden tirar enrere i les concedides encara menys.


7

||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||societat

La plana major del grup cerveser de Lleida, encapçalada pel direc-tor comercial d’hosteleria, Enric Sánchez, i la junta en ple, encap-çalada per la presidenta de l’en-titat, Carla Carbonell, van voler celebrar amb amics i companys d’entitats el nou acord amb una

Josep M. Contel

La presidenta de la Fundació Carla Carbonell amb Enric Sánchez, de San Miguel

San Miguel beneeix la Festa Majorfesta al Teatreneu. Amenitzats pels ritmes soul de Lady Slang, l’acord es va rubricar en un acte protocolari en el qual també hi va participar el director general de Cultura Popular, Lluís Puig. Fins al 2019, segons de-talla la col·laboració entre les dues parts, San Miguel serà el patroci-nador principal de la Festa Major i substitueix així Damm després de dues dècades. No s’han fet públi-ques xifres, però la Fundació Festa Major rebrà un suport econòmic en dues facetes: com a esponsorització i com a ajut a la difusió d’activitats a través de la publicitat.Després de mesos de treball sobre el terreny i de contactes amb agents socials i institucionals de Gràcia, el grup cerveser, a través del seu di-rector comercial d’hosteleria, Enric Sánchez, que es va definir com un gracienc “dels Verdi i dels restaurants

L’entitat i el grup cerveser signen l’acord per 5 anys en una festa al

La Festa Major de Gràcia celebrarà 200 anys de guarnits l’any 2017 encomanant-se a un sant cerveser, San Miguel, un cop aquest dilluns s’ha oficialit-zat l’acord per cinc anys que la Fundació Festa Major i el grup Mahou San Miguel van tancar el passat desembre, tal com va avançar l’Independent (vegeu núm. 557).

reportatge A. B.

festiu de Gràcia al llarg de tot l’any.

de la Vila”, va subratllar que l’acord amb Festa Major “ens permet ser al costat dels ciutadans en el lleure i en la diversió”. La presidenta de la Fun-dació Festa Major, Carla Carbonell, va afegir que San Miguel passa a ser “més que un espònsor: un company de viatge que entén la nostra manera

de ser”.Totes dues entitats van remarcar que, si bé és cert que el gran públic perce-brà el canvi de patrocinador principal quan engegui la pròxima edició de la Festa Major el 14 d’agost, l’interès mutu passa per la consolidació amb aquesta nova relació del calendari

Carbonell: “Tenim més que un espònsor: un company

de viatge que entén la nostra manera de ser”

Pascal Comelade actuant en una edició passada del Festigàbal

El festival de música independent té patrocini de Damm per dos anys més

El Festigàbal, el festival de músi-ca independent que se celebra des de fa 10 anys en plena Festa Ma-jor, es farà en un nou espai aquest 2015. Tradicionalment ubicat a la plaça Rovira, excepte en el cas de l’any 2011, la convocatòria té patrocini de Damm per dos anys més i negocia ara amb el Districte per trobar una reubicació en un espai obert.

A. B.

El festival organitzat per l’Heliogà-bal manté l’aposta que en els últims deu anys ha portat a la plaça Rovi-ra grups i artistes de potent atracció com Manel, Pascal Comelade, Qui-mi Portet, Adrià Puntí, Pony Bravo o Sr. Chinarro, però ja ha començat a negociar amb el Districte la celebra-ció dels deu anys lluny de la plaça Rovira. Més enllà de la lògica in-compatibilitat de patrocinis respecte dels actes que organitza Festa Major, la negociació amb el Districte signi-

El Festigàbal i el Districte negocien un nou espai per fer el 10è aniversari

Arxiu

fica la represa d’uns contactes ja ini-ciats l’any passat amb la participació i suport afegit de l’ICUB. La setma-na passada la direcció de l’Heliogà-bal i la comissió de festes de plaça Rovira es van reunir per analitzar la nova situació i tancar amistosament una etapa almenys per als pròxims dos anys.La comissió de festes de Rovira, per la seva banda, ha explicat que el nou escenari que s’obre no és incompa-tible amb la línia de programació ja engegada a la plaça en la resta de di-es de Festa Major en què no hi havia

Festigàbal. “L’any passat vam portar Joan Dausà i enguany arribarem a la tercera edició del dia dedicat a Blac-kcelona”, apunta un portaveu de la

comissió.

8

30 de gener de 2015l’independent ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||societat

Un centenar de botigues s’adhereixen al projecte

Camí Escolar al Patufet, Reina Violant i Sant Josep

Xavi Tedó

El proper 20 de març d’inauguraran de manera conjunta els camins esco-lars del Patufet, el Reina Violant i el Sant Josep, tots ells ubicats al centre històric de la Vila. Alumnes i pares de cada escola sortiran del seu centre en una cercavila que desembocarà a la plaça de la Vila per celebrar l’efe-mèride. Aquestes tres escoles porten temps treballant en la iniciativa, però va ser el Districte qui els va animar a celebrar-ho ple-gats. Un cop realit-zada la fase de diagnosi que serveix per detectar els punts negres de l’iti-nerari o les rutes més freqüentades pels alumnes, ara se senyalitzaran els carrers perquè els conductors tinguin present que es tracta d’un Camí Escolar on cal reduir la veloci-tat. Aquesta primera fase d’execució també ha servit perquè un centenar de comerços d’adhereixin a la inici-ativa com a botigues amigues, amb

un distintiu a l’entrada que servirà perquè els alumnes hi puguin entrar i demanar ajut en el cas que hi hagi qualsevol incidència. El director de l’escola Patufet, Francesc Granada, considera que aquest projecte ser-veix per fer “xarxa a la Vila”. El mà-xim responsable d’aquesta escola si-tuada al carrer Bruniquer creu que el Camí Escolar serà un èxit i no por-

tarà problemes perquè “es tracta de zones pràcti-cament peatonals on els nens de vuit a deu anys ho tindran molt fàcil per anar a l’esco-

la o tornar a casa”. La implicació de les direccions dels tres centres, així com de les AMPA i del Districte, han estat claus perquè Gràcia gau-deixi d’un nou camí escolar que ha d’afavorir l’autonomia de la canalla.

La Unió Internacional d’Arquitectes presenta un document de 96

Les set taules intergeneracionals que a finals de novembre van debatre el futur de Vallcarca, sota l’empara i conducció de la Unió Internacional d’Arquitec-tes (UIA), tindran seguiment a partir d’ara en una taula mixta de 12 persones que es començarà a reunirà a partir del 17 de febrer. Aquesta és la principal novetat de la jornada d’anàlisi de les con-clusions que els participants han analitzat aquest dijous.

Albert Balanzà

Amb algun sotrac sobrevingut per l’actuació de Bagursa, que va semi-enderrocar l’edifici d’Argentera 24 després que els veïns entreguessin les claus, el procés participatiu de Va-llcarca s’ha tancat en la seva primera fase de debat aquest dijous amb una jornada d’anàlisi del document que la UIA ha elaborat amb les principals aportacions de les taules que durant tres dies de novembre van treballar els eixos de costos i possibilitat per al futur del barri.El document, de 96 pàgines, partia del comptador a zero que abans de l’estiu va plantejar l’Ajutament so-bre els espais no aprovats i incloïa un marge de negociació amb els so-lars que depenen dels privats. Entre les propostes més temàtiques en va destacar una que ara s’ha definit amb molta més claredat: la segona fase del procés estarà conduïda per una taula mixta no vinculant però obligada a prendre les decisions per consens en la qual hi haurà 12 persones. A falta d’algun serrell, aquesta taula, feta a proposta municipal, estarà integrada per quatre representants veïnals, qua-

X.T.

Debat del procés participatiu de Vallcarca el passat mes de novembre

tre tècnics designats pels veïns i qua-tre tècnics vinculats a les administra-cions. El principal escull és l’acord entre els quatre llocs de representació

veïnal, als quals hi aspiren les tres as-sociacions de veïns (Riera-Viaducte, Gràcia Nord-Vallcarca i ProVallcar-ca) i les set entitats dels moviments

El pla Vallcarca ultima una taula mixta de decisió de 12 persones

socials, que en principi assumiran un dels llocs de manera rotatòria.A la primera reunió del febrer, la tau-la mixta ja haurà d’abordar propostes de menor dificultat com la recupera-ció de l’edifici del Consolat, la crea-ció d’un mercat setmanal o la rehabi-litació de Can Carol, i altres de més complexitat com l’institut de Vallcar-ca o el fre a les inversions de Núñez y Navarro que no tenen l’aval veïnal.

El principal escull és l’acord per als 4 llocs de

representació veinal, entre les AV i els moviments socials

Xavi Tedó

L’Escola Patufet és un dels tres centres que gaudirà de Camí Escolar

La inauguració tindrà lloc el proper 20 de març amb una cercavila que es clourà a la

plaça de la Vila


9

10


||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||agendaSi voleu publicar els vostres actes en aquesta agenda, envieu un correu electrònic a [email protected] o bé un fax al 93 217 06 80

Concert: Domino Swing.Soda Bar (Guilleries, 6), a les 22.30 hDissabte 31 de generJornada de mapatge B + S. Iniciativa que pretén proporcionar informació pràctica sobre les diferents propostes i serveis sos-tenibles de la ciutat. Punt final del recor-regut per Gràcia tot seguint els punts del mapa Barcelona + Sostenible.La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 12 h

Folk als mercats. Glosadors i xeremiers de Mallorca passejaran pels mercats amb les seves xeremies per aportar un toc de músi-ca als gustos i olors de les parades. Mercats de la Llibertat i l’Abaceria a les 12 h

Itinerari: La Gràcia Industrial, Obrera i Gi-tana. Organitza el Taller d’Història de Grà-cia. 10 euros.LLoc de Trobada: plaça del Diamant, a les 18 h

Teatre: La pirueta letal, del Grupo Kelton.La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 18 h

Presentació: PIENSO, fanzine + llibret.Llibreria CO (Diluvi, 7), a les 19.30 h

Concert: Osquestra Sabores.Gràcia Latina (De l’Or, 19), a les 22.30 h

Concert: AxisOrca.Soda Bar (Guilleries, 6), a les 22.30 h

Diumenge 1 de febrer XXVIIIè Concurs Teatre Català a Gràcia: Agnes de Déu, de John Pielmeier, dirigit per Xavier Piguillem. A càrrec del grup In-

estable Ceretana de Teatre de Puigcerdà El Centre (Ros de Olano, 9), a les 18 h

Cantautors i micro obert: Tintoreria La Viuda.La Sonora de Gràcia (Riera de Sant Mi-quel, 59), a les 19.30 hConcert: Grupo Sabor.Gràcia Latina (De l’Or, 19), a les 23 h

Dimarts 3 de febrerXerrada: Com millorar les relacions de pa-rella. Amb Rafael Santandreu, psicòleg.Bibl. M. Antonieta Cot (Pg. Vall d’Hebron, 65-69), a les 19 h

Vocal Jam.La Sonora de Gràcia (Riera de Sant Mi-quel, 59), a les 21.30 h

Dimecres 4 de febrerMàgia: Mag Daniel Heis.La Sonora de Gràcia (Riera de Sant Mi-quel, 59), a les 21.30 h

Yuma Project.Gràcia Latina (de l’Or, 19), a les 23 h

Dijous 5 de febrerXerrada: Com millorar l’autoestima; Ro-salina Sicart, psicoanalista i pedagoga.Bibli. M. Antonieta Cot (Pg. Vall d’He-bron), 19 h

Presentació del còmic Quartznaut. Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 21.30 h

Concert: Sandra Carrillo.Cara B (Torrent de les Flors, 36), a les 21.30 h

Jam session jazz Manouche.

recomanem

Els Foguerons de Sant Antoni de Sa Pobla. A la plaça de la Vila, a partir de les 19 .30 h, plantada de les Colles de cultura popular: sonada dels Xeremeiers de Mallor-ca i de la banda de flabiols i sacs de gemers La Sacairada; inici de la cercavila fins a la plaça de la Virreina. A la plaça del Nord, a les 21 h, Flamada, l’acte poètic amb Albert Garcia, Núria Martínez-Vernis, Maria Antònia Massanet i Biel Mesquida. I a les 21.30 h Encesa dels foguerons i inici de la revetlla amb les ximbombes, els can-tadors i els glosadors. Balls i cants mallorquins amb actuació msucial de Ballugall, Xeremiers de Mallorca i Aires de Montision.

Encesa dels foguerons a Diamant, Virreina, Nord, Joan Blanques, Torres-Gato Pé-rez, Tordera, placeta Sant Miquel i Vallfogona, a les 21.30 h

Cedida

EXPOSICIONS

Fins al 31 de generExposició Grans pintors del Coll. Una mos-tra homenatge al treball d’un grup d’artistes plàstics del barri, que han participat els dar-rers anys al Concurs de Pintura de la Setma-na de la Gent Gran de Gràcia. Amb la col-laboració d’artistes del Coll.CC El Coll - La Bruguera (Aldea, 15)

Fins al 2 de febrer Exposició Pessebre artesanal, de Santa Llúcia a La Candelera. La tradicional mos-tra nadalenca que cada any organitza la Fundació Festa Major.Espai Albert Musons (Alzina, 9)

Fins al 7 de febrer Exposició de les il·lustracions dels llibres Puzle de contes i El diari del Leo, orga-nitzada per la Federació Catalana d’Autis-me i Asperger. El dimarts 20 de gener a les 19.30 h es presentarà els dos llibres.Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321)

Fins al 9 de febrer 28è Festival Tradicionàrius: Exposició Ba-llar el Moro. Danses festives de moros i cristians a la Mediterrània occidental.A mig camí entre la història i el mite, s’hi apleguen un seguit de costums, de per-sonatges i de significacions que van molt més enllà de la confrontació entre dos bàn-dols antagònics. La dansa, la música i el fet dramàtic esdevenen els elements comuns que giren al voltant d’una figura festiva an-cestral fruit de la cruïlla cultural mediterrà-nia: el moro. CAT (Pl. Anna Frank, s/n)

Fins al 13 de febrerL’artista Jordi Cerdà presenta una amplia col·lecció de peces a la mostra inaugura-da recentment a la galeria H2O. L’expo-sició consta de dues parts: els collages o guasches collages amb diferents series; una reflexió cultural, sobre l’art, i de ti-pus històric, com ara la col·lecció de Les ciències naturals i Leonardo. Jugant amb el llenguatge, la analogia, el paral·lel con-ceptual i la imatge trobada. La segona part, d’objectes i capses, també té aquestes figu-res de llenguatge però potenciant la ironia.Galeria H2O (Verdi, 152)

Fins al 15 de febrerExposició Llum i traç. Els alumnes del bat-xillerat artístic de l’Escola Pia Nostra Se-nyora exposen les seves obres d’art a La Fontana. La mostra recull obres de diver-ses corrents artístiques, des de pintura fins a escultura o fotografia. La Fontana (Gran de Gràcia, 190-192)

Fins al 16 de febrerExposició Sobretot Goya. Goya i el gravat espanyol de la seva època. Una exposició que aplega més de 150 estampes de Fran-cisco de Goya i dels gravadors espanyols contemporanis. Artistes com: Ramon Bayeu, Salvador Carmona, Camarón, Mo-les, Fontanals, Muntaner, Selma, Ametller, Esquivel, Barcelón, Esteve, etc. A partir de 5 grans temes: el retrat i la imatge crítica del poder, la guerra i la crueltat, el poble

i les supersticions, l´oci i el lleure, i el pa-per de la dona en la societat del seu temps, es compara el diferent tractament tècnic i la distinta mirada oferida pels més impor-tants creadors gràfics espanyols entre el segle XVIII i XIX.Palau d’Antiguitats (Gràcia, 1)

Fins el 20 de febrer Exposició Felícia Fuster haikús visuals’ amb els “collages” realitzats per Fuster, pintora i poeta, en una mostra comissari-ada per Pilar Parcerisses, que recull el tre-ball de l’artista a l’entorn de la tècnica del collage tot dialogant amb els seus haikús, en una manifestació artística de gran belle-sa i plasticitat.Fundació Felícia Fuster (Camps i Fabrés 3-11)

ACTES

Divendres 30 de generBCNegra 2015. Inauguració de l’exposició Cobertes de color en un temps gris. Anys quaranta, cinquanta i seixanta.Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Lesseps), a les 18 h

Cap de Setmana de les Illes a Gràcia: Ta-ller de ball mallorquí a càrrec de Joan Toni Amengual de Ballugall.CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 19 h

Foguerons de Sa Pobla a Gràcia. Inaugu-ració de la mostra fotogràfica Mallorca en festes: una visió fotogràfica de les festes arrelades. La Violeta (Maspons, 6), a les 19 h

Foguerons de Sa Pobla a Gràcia. Confe-rència a càrrec de Felip Munar, professor de la UIB: La festa de Sant Antoni als Pa-ïsos Catalans.La Violeta (Maspons, 6), a les 19.30 h BCNegra 2015: Conversa amb Anne Per-ry. Del Londres victorià a la Primera Guer-ra Mundial. El periodista Francisco Luis del Pino conversa amb l’escriptora Anne Perry. Amb traducció simultània.Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Lesseps, 20), a les 19 h

Final Mundial de Futis’14 (Uruguay-Iran).La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 20 h

Concert: Tangos con Cámara, a càrrec de de Tanghoy.CC La Sedeta (Sicília, 321), a les 21 h

Cap de Setmana de les Illes a Gràcia. Pre-sentació del DVD Terra guanyada - El cant improvisat a l’Ebre del col·lectiu Mapa-sonor ‘Oïdes Mediterrànies’. Concert Des de Mallorca a l’Alguer, conduït per Carles Belda. I ball de bot amb el grup Ballugall.CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 22 h

Concert: Mane Ferret.La Sonora de Gràcia (Riera de Sant Mi-quel, 59), a les 22 h

Concert: Rumbason.Gràcia Latina (De l’Or, 19), a les 22.30 h


11

12


||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||cultura

La biblioteca de Lesseps centralitza a Gràcia els actes de la trobada de novel·la negra de

La trobada de novel·la negra de Barcelona reunirà un any més, i ja van deu, autors d’aquest gènere d’èxit amb els seus lectors. A la Vila, la biblioteca Jaume Fus-ter centrarà de nou els actes de l’intens programa de la BCNegra 2015, enguany amb un nom propi, el de l’escriptora anglesa Anne Perry. A més, aquest divendres l’equipament gracienc inaugurarà la mostra ‘Cobertes de color en un temps gris’, comissariada pel professor de periodisme cultural Joaquim Noguero.

Silvia Manzanera

Aquesta setmana ha arrencat la BC-Negra 2015, la trobada de novel·la ne-gra de Barcelona que tornarà a omplir fins al 7 de febre diversos centres, lli-breries i equipaments de la ciutat amb els protagonistes d’un gènere en estat de gràcia des de fa anys. La biblioteca Jaume Fuster centralitza tres actes del programa de la trobada: una conversa amb Anne Perry, una de les grans au-tores del gènere detectivesc, que des-cobrirà -amb el periodista Francisco Luis del Pino- els carrers de Londres i de la riba del Tàmesi i farà un recor-regut per les trinxeres enfangades on es combatia durant la Primera Guerra Mundial. Això serà aquest divendres a les set de la tarda, tot just després de la inauguració de l’exposició ‘Cobertes de color en un temps gris. Anys qua-

Cedida

La Jaume Fuster destaca al programa de la BCNegra 2015 gràcies a Anne Perry

ranta, cinquanta i seixanta’, amb Joa-quim Noguero, comissari de la mostra i professor de periodisme cultural, i i Paco Camarasa, comissari de BC-Negra i llibreter. Les expectatives de públic són altes, segons explica la di-rectora de la biblioteca Jaume Fuster, Carme Galve. “És una cita molt con-solidada, on nosaltres, que ens agrada fer de bibliotecaris, aprofitem també per fer petites exposicions temàtiques i fer difusió dels gènere entre els usu-aris”.

Imatge del programa oficial del BCNegra d’aquest any

cronologia

Nou programa de residències d’arts escèniques a Porta4 Porta4 enceta l’any amb una convo-catòria de residències per a compa-nyies que apostin per la innovació teatral. Escolliran tres projectes a qui oferirà espais d’assaigs i d’exhibició a més de suport en la gestió i produc-ció. La sala rebrà candidatures fins a principis de febrer.

S. M.

El Cercle Catòlic rebrà enguany una subvenció de 600.000 euros per fer les obres que li permetran adequar el tea-tre a la normativa i obtenir així la lli-cència d’activitats. “És això o tancar”, explica Leo Quintana, president de l’entitat. De fet, es tracta de la mateixa subvenció que l’ICUB va atorgar l’any passat el Centre Moral, també per po-

Les obres, que començaran a l’abril, milloraran l’accessibilitat del

El Cercle rep 600.000 euros del pla que l’ICUB proposa per als Verdi

sar al dia el teatre, que enguany rebrà 97.528 euros com a complement de les obres. La reforma del Cercle se cen-trarà en l’accessibilitat i la seguretat de l’espai teatral i començarà a l’abril, tot i que les obres de més envergadura, com ara la instal·lació d’ascensors, es realitzaran durant els mesos d’estiu, quan l’entitat estigui tancada. Aques-ta ajuts s’inclouen en el pla de suport al comerç cultural de proximitat, que

és precisament la línia d’ajuts que l’ICUB ha proposat als cines Verdi per eixugar l’endeutament que arros-seguen sobretot en els exercicis 2012 i 2013 i que els ha forçat a negociar la propietat de l’empresa amb nous ope-radors com A Contracorriente Films, fins i tot per la majoria de les accions.

El Dia del Teatre retrà honor a Jesús MoncadaS. M.

L’escriptor Jesús Moncada, reivindi-cat i homenatjat per la seva família i el Museu Etnològic amb una exposi-ció fotogràfica que també va fer para-da a Gràcia l’any passat, protagonit-zarà la celebració del Dia del Teatre el proper 27 de març. Tot i que encara no se saben els detalls de la joranda, segons fonts del Districte, després d’haver-se centrat en Salvador Es-priu i en el 1714 els dos darrers anys, enguany el monogràfic que serveix per reivindicar el teatre tindrà com a eix central l’escriptor de Mequinen-sa, aprofitant el desè aniversari de la seva mort. El célebre autor de Ca-mí de Sirga va viure durant 39 anys a Gràcia al 155 del carrer Torrent de l’Olla, on la comissió de Nomenclà-tor va decidir de col·locar una placa.

breusNova trobada dels clubs de lectura de novel·la negra juvenil El tercer acte de l’agenda de la BC-Negra que acull la Jaume Fuster es farà dimecres 4 de febrer a les 11 del matí. Conduïda pels escriptors Álvaro Colomer i Antonio Loza-no, a més del forense informàtic del cos dels Mossos d’Esquadra Àlex Ribot, tindrà lloc la trobada dels clubs de lectura de novel·la negra juvenil. Hi participaran l’IES Príncep de Girona, l’INS Miquel Taradell, l’IES Mundet, l’Escola

Santa Anna, l’Escola Sadako, l’IES Ernest Lluch i l’IES Goya.Els nois i noies participants en els clubs de lectura hauran treballat la novel·la d’Álvaro Colomer i Antonio Loza-no Terror a la xarxa II: La dona amb el cor ple de tenebres (Edebé). Des-prés del treball a classe, es trobaran amb els autors per tal d’extreurel’s tota la informació.

Ramon Tremosa

Pilar Rahola, entre la literatura i la política. L’escriptora Pilar Rahola va omplir l’auditori del Cercle el passat dissabte, en un acte organitzat per Ona Llibres, l’ANC, RBA i la mateixa entitat gracienca, per parlar del seu darrer llibre, Mariona, protagonitzat per una dona que va ser “atrapada pel moment històric que li va tocar viure”. En una vetllada distesa presentada pel periodista Jordi Llompart, Rahola va recordar els “300 anys” que Cata-lunya porta “ressistint”.


13

||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||cultura

crítica de cinema

De les pel·lícules més nominades als Oscar en sobresurt sorpre-nentment aquest potent i rabiós film sobre les tibades i tèrboles relacions entre Terence Fisher (J.K. Simmons), un tirànic direc-tor d’orquestra de jazz, i Andrew Neiman (MilesTeller), un bateria aspirant a la titularitat. El títol Whiplash de Damien Chazelle prendrà nom d’un tema tocat i re-tocat en la pel·lícula, tema central i territori sonor de batussa entre l’aprenent i el mestre. La rellevància d’aquest film ra-dica en la recargolada radiografia de les relacions de poder establer-tes en l’àmbit de l’orquestra d’un conservatori de música d’elit. Els mètodes agressius del dèspota di-rector converteixen la formació i els assaigs d’aquesta orquestra en una qüestió disciplinària, com si estiguéssim en una caserna mili-tar, i amb un director talentós que exerceix de sergent de ferro.Però aquest film carrega d’ambi-güitat i qüestiona i problematitza aquests valors fundacionals de la cultura de l’esforç introduint a més un nou i inquietant ingredi-ent, com és l’ambició desmesu-rada. Un afany de triomf que pot

arribar a sobrepassar els límits humans fins arribar al sacrifici i l’obsessió malaltissa, com li pas-sa al jove bateria que vol optar a una plaça titular de l’orquestra a través d’un camí fet de sang, suor i llàgrimes.Ambdós, mestre i deixeble, es presten a un joc maquiavèl·lic i perillós que es retroalimenta mútuament en un ritme frenètic i vibrant que desemboca en un desenllaç tan climàtic com ines-perat, el combat final dalt de l’es-cenari. La construcció electritzant d’aquesta picabaralla ha servit perquè la pel·lícula opti també a l’Oscar al millor muntatge i al millor guió adaptat. Mentre que el treball prodigiós d’autèntic cabronàs a càrrec d’un secundari com J.K. Simmons exercint de ti-tular insubstituïble li ha compor-tat una nominació a l’Oscar com a millor actor de repartiment.

La lletra amb sang entra

Joan Millaret Valls

www.hotelcochambre.com

‘El símbolo y el cuate’, al Texas. El proper dimarts 3 de febrer a les de la nit es projectarà als cinemes Texas El símbolo y el cuate, un documen-tal de Francesc Relea sobre les figures de dos mestres de la cançó popu-lar, Serrat i Sabina. Beni Cochambre del grup Hotel Cochambre, conegut Sabinista i Serratista afèrrim, serà el presentador de la sessió, que abans interpretarà cançons dels dos protagonistes. Després de la projecció es con-vidarà al public a una cervesa.

cartelleraCINEMES

BOSQUE MULTICINEMES. Ram-bla del Prat, 15. Tel. 93 217 26 42.• La teoría del todo. Dv, ds, dg, dl, dm

i dc, 16.10, 19.10 i 22.10. Dj, 16.10.• Luna en Brasil. 16.10.• El Hobbit: la batalla de los cinco ejér-

citos. 19.00 i 22.00.• La teoría del todo. Dj, 19.10 i 22.10.• Paddington. 16.00 i 18.00.• Relatos salvajes. 20.00 i 22.30.• V3nganza. 16.30, 19.30 i 22.20.• Siempre Alice. 16.00, 18.05, 20.10 i

22.15.• Dios mío, ¿pero qué te hemos hecho?

16.05, 18.10, 20.15 i 22.20.• Birdman. 16.15, 19.15 i 22.00.• The Imitation Game (Descifrando

Enigma). 16.20, 19.20 i 22.10.• Big Hero 6. Ds i dg, 16.00 i 18.10.• Magia a la luz de la luna. Dv, dl, dm,

dc i dj, 16.00 i 18.00. Ds i dg, 20.20.• Invencicle (Unbroken). Dv, dl, dm, dc i

dj, 20.00 i 22.30. Ds i dg, 22.30.

CINEMES GIRONA. Girona, 175• Nunca es demasiado tarde. Ds, 16.00.

Dg, 16.00 i 20.00. Dc i dj, 20.00.• Big Hero 6. Ds i dg, 16.00 i 18.00.• Nacido en Gaza. Dc, 20.00.• Ciutat morta. Dv, 19.30.• París Manhattan. Dv, ds, dg, dc i dj,

18.00 i 22.00.• Se nos fue de las manos. Dv, dc i dj,

18.00. Ds i dg, 20.00. Dv, 22.30. Ds, dg, dc i dj, 22.00.

• Songs of redemption. Dj, 20.00.

• LAT Cinema: La distancia. Dv, 20.00.• Casia Asia: Red Dog. Dv, 20.00.• Quédate conmigo. Dv, dc i dj, 18.00 i

20.00. Ds i dg, 16.00 i 18.00. Dv, ds i dj, 22.00. Ds i dg, 20.00 i 22.00.

CINEMES TEXAS. Bailèn, 205. [VOS català. 933487748 www.cine-mestexas.cat]

• Sala A: Molière en bicicleta. 16.00, 18.00 i 20.00. Dallas Buyers Club. 22.00

• Sala B: Molière en bicicleta. 16.00 i 18.00. El niño. 20.00. Stella cadente. 22.20.

• Sala C: El Niño. 18.00. Magical girl. 22.05. Begin again. 16.00 i 20.20. Ds i dg, 20.20. Un gat a Paris. Ds i dg, 16.00.

• Sala D: La gran bellesa. 18.00 i 20.30. 10.000 km. 16.00.

Sessions matinals infantils, a le 12 h• Sala 1: Com ensinistrar el Drac 2.• Sala 2: Arriety i el món dels diminuts. • Sala 3: Un gat a París.• Sala 4: Pérez, el ratolí dels teus som-

nis.

VERDI HD. Carrer Verdi, 32 • Sala 1: La teoría del todo. 16.45,

19.30 i 22.00.• Sala 2: Relatos salvajes (Spanish with

english subtitles). 17.05, 19.30 i 22.20. • Sala 3: La sal de la tierra. 16.00, 18.10,

20.20 i 22.30.• Sala 4: The Imitation Game (Desci-

frando Enigma), 16.00, 18.10, 20.20 i

22.30.• Sala 5: Dios mío, ¿pero qué te hemos

hecho? 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30.

VERDI PARK. Torrijos, 49. • Sala A: Luna en Brasil. Excepte dg,

16.00 i 20.20. Dg, 20.20.• Sala B: Magia a la luz de la luna.

18.10 i 22.30. • Sala C: Birdman (o La inesperada

virtud de la ignorancia). 16.00, 18.10, 20.25 i 22.40.

• Sala D: Whiplash. 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30.

Héctor y el secreto de la felicidad. 16.45, 19.30 i 22.00

• Verdi kids. El Grúfal i L’escombra vo-ladora. 12.00, 16.00 i 17.00.

Titol: WhiplashDirector: Damien Chazelle. Any: 2014. Intèrprets: Miles Teller, J.K. Simmons, Melissa

“Interpretarem obres de Bernat Bata-ller, i dels joves compositors catalans Àlex Casañas i Carles Prat, que tenen una visió molt interessant d’aquests instruments”, afegeix Mestres. L’orgue i Gràcia mantenen una re-lació especial. Precisament aquest enamorament va quedar recollit en el llibre firmat per Germán Lázaro Orgues, orgueners i organistes de Gràcia, impulsat per Víctor Nubla i editat per Gregal el 2012. Un treball

que també va comptar amb l’ajut de Joan Carles Castro, mestre orgue-ner i l’únic que encara conserva un taller a la Vila. Castro s’ha mostrat entusiasmat amb aquest concert per l’impuls a l’orgue i la seva fusió amb instruments tradicionals. Els france-

La gralla i l’orgue es reivindiquenEl Tradicionàrius programa un doble concert a Santa Maria de

La tradició organista de la Vila i l’expansió de la gralla han sedu-ït al festival Tradicionàrius, que enguany programarà un doble concert d’orgue i bombarda, a càrrec dels bretons Thomas Lo-tout i i Fabien Robbe, i d’orgue i gralla, amb el duet de Vilafranca Jordi Mestres i Jonatan Carbó. El lloc, és clar, l’Església de Santa Maria de Gràcia, el proper 7 de febrer a les 20.30 h. L’ob-jectiu: promoure la combinació d’instruments i recuperar la sonoritat de l’orgue. Sens dubte, serà especial.

“Des de fa uns anys els músics tornen a agafar la gralla amb ga-nes, i des que l’ESMUC fa classes d’aquest instrument han aparegut corrents i inquietuds noves que van més enllà del seu hàbitat na-tural”. Jordi Mestres sap de què parla. Aquest professor i impulsor de la gralla, que intenta buscar nous horitzons, perfeccionar-la i dignificant-la, és membre dels grups Els Vinardells i Deriva Er-rant i col·labora amb nombroses formacions del país. Forma duet amb l’organista i també professor Jonatan Carbó. Junts oferiran un espectacle diferent i sorprenent que ja han provat en diverses oca-sions, una d’elles a Montserrat. A Gràcia, però, s’estrenaran en el marc del festival Tradicionàrius el proper 7 de febrer. Segons explica Mestres, el repertori està basat en composicions de nova creació en-carregades a compositors catalans actuals, i també, adaptacions per a gralla d’obres del barroc originals per a altres instruments i obres per a orgue pensades especialment per a aquest programa tan singular.

reportatge Silvia Manzanera

sos Thomas Lotout (bombarda) i Fabien Robbe (orgue), per la seva banda, exploraran un repertori de la baixa i alta Bretanya francesa amb temes tradicionals amb peces de nova creació, danses i melodi-es encadenades amb arranjaments sorprenents que busquen un so actual i enèrgic. Tot i no aparèixer en el programa oficial, és proba-ble que tots quatre músics toquin algunes peces conjuntes. Tradició, experimentació, sorpresa... Tot a punt per fer sonar amb força ins-truments clàssics que busquen so-noritats noves en la parròquia més antiga de Gràcia, on l’orgue, sota la tutela d’Amaia Goñi, es fa sentir diversos cops l’any.

Cedida

Actuació recent de Jordi Mestres (gralla) i Jonatan Carbó (orgue)

La Vila i l’orgue mantenen una relació especial, que va quedar recollida en el llibre

de Germán Lázaro

14


||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||esports

Els Lluïsos cauen de manera ajustada contra el líderL’equip de la plaça del Nord no va poder derrotar el líder de la Copa Catalunya, el Castellbisbal, en un duel directe per jugar el play-off d’ascens a EBA. Els graciencs van caure per 77 a 73 en un partit molt igualat que es va decidir al darrer quart. Tot i la derrota, l’equip de Ra-fa Nache es manté a una sola victò-ria dels vallesans i empatat a punts amb el Grup Barna A, que també va perdre aquesta jornada contra el Se-dis Hidrology però és encara segon classificat per millor diferència de punts.

El conjunt del Bages repeteix el triomf que ja va aconseguir en dues de les tres últimes edicions

L’equip manresà de l’Egiba va proclamar-se dissabte guanyador del XVII Trofeu Internacional Vila de Gràcia de gimnàstica artística femenina, per davant del Salt Gim-nàstic i el Gràcia Gimnàstic Club, segon i tercer en la classificació general per equips. La competició, organitzada pel club gracienc, va reunir 40 gimnastes d’11 clubs de Catalunya, Canàries, Holanda i Gran Bretanya. Les del Bages, grans dominadores del torneig, han guanyat tres de les darreres quatre edicions disputades.

Xavi Tedó

A més de la classificació per equips, el Vila també atorga premis en cadas-cuna de les quatre categories d’edat (juvenil, infantil, aleví i benjamí) tant en la general com per aparells. En categoria juvenil, on van com-petir les gimnastes de més nivell, la guanyadora va ser la gironina Laura Bechdejú (Salt Gimnàstic), seguida de Laura Valero (Egiba) iSílvia Puig (Gràcia GC), a només mitja dècima de la segona. Per apa-rells, la gimnasta gracienca va quedar primera en salt i tercera a paral·leles i terra. Els podis es vancompletar amb Bechdejú (primera a barra i segona als altres aparells), Valero (primera a paral·leles i terra i tercera a salt) i les holandeses del KDO Lekkerkerk Lisanne Slinger-land (segona a barra) i Kimberley

Tomas Tyrpekl / GGC

El Gràcia Gimnàstic Club va quedar en la tercera posició del torneig

Hoogerwaard (tercera a barra). En infantil, la dominadora va ser Carlota Miserachs (CGA L’Hospitalet). En-tre les alevines, es va imposar Lorena Medina (Egiba), a més de dos punts de la segona, mentre que en categoria benjamí, la guanyadora va ser Aida València (Salt Gimnàstic), també dos punts per sobre la següent classifi-cada. Els Premis a l’Elegància, que distingeixen les gimnastes de barra i terra amb més estil, van recaure en Sílvia Puig, Andrea Carmona i Lore-na Medina (Egiba) i Ariadna Medina (Isla Lanzarote).

L’Egiba s’imposa al Trofeu Internacional Vila de Gràcia de gimnàstica artística

breus

L’Europa falla un penal i només pot empatar amb el Figueres

Els graciencs no van poder doblegar un Figueres en línea ascendent, tot i que a quatre minuts del final van gaudir d’un penal que Javi Sánchez no va transformar. L’equip de Pedro Dólera va gaudir de poques ocasi-ons en un duel força igualat entre dos dels equips més potents de la categoria. Malgrat l’empat, l’Euro-pa conserva el quart lloc i treu cinc punts al cinquè classificat, el Terras-sa. El liderat, compartit per l’Ascó i la Pobla de Mafumet, queda a cinc punts també.

Àngel Garreta

Una competició singular que complirà vint anys el 2016El Vila de Gràcia és una competi-ció de caràcter amistós nascuda el 1996 amb l’objectiu dedifondre la gimnàstica artística de base i compartir experiències entre clubs. Cada any reuneix gimnastes d’alguns dels principals clubs cata-lans i espanyols, així com d’altres països per competir en els nivells 5 al 8 de Via Olímpica (uns dels més alts de la gimnàstica femenina). El fet de competir en aquest nivell i de comptar amb clubs de l’estran-ger fan que el Vila sigui una prova

singular i que per a les gimnastes de casa nostra sigui un element de motivació i un rodatge de cara a la temporada de competicions ofici-als que ara comença. La importàn-cia del torneig ve avalat pel suport de les institucions, que es va veure plasmat en la cerimònia de lliura-ment de guardons, que va comptar amb la presència de la regidora de Gràcia, Maite Fandos.

resultats i classificacionsFUTBOL

TERCERA DIVISIÓ, GRUP 5

Propera jornadaCastelldefels - Europa Resultat 21a jornadaEuropa - Figueres 1 - 1

Classificació Punts1. Ascó .................................................... 412. Pobla de Mafumet............................... 413. Rubí .................................................... 374. Europa................................................. 365. Terrassa ............................................... 316. Cerdanyola .......................................... 307. Prat ..................................................... 308. Masnou ............................................... 309. Montañesa........................................... 29...17. Castelldefels ....................................... 2218. Gavà .................................................... 2019. Martinenc ............................................ 2020. Vilassar de Mar ................................... 12

WATERPOLO

DIVISIÓ D’HONOR

Resultat 13a jornadaWaterpolo Navarra - CN Catalunya 5 -14

Classificació Punts1. CN Terrassa ........................................ 352. Atlètic Barceloneta ............................. 313. CE Mediterrani ................................... 284. Real Canoe.......................................... 285. CN Sabadell ........................................ 246. Mataró Quadis .................................... 167. CN Barcelona ..................................... 168. CN Poblenou-Enginyers .................... 149. CN Catalunya .................................... 1410. CN Sant Andreu ................................. 1411. Waterpolo Navarra ................................ 412. AR Concepción-Cdad Lineal ............... 1

BÀSQUET

COPA CATALUNYA MASCULí, GRUP 2

Resultats 16a jornadaCastellbisbal - Lluïsos 77 - 73

Classificació P.G. P.P.1. Castellbisbal ................................12 42. Grup Barna A ...............................11 53. Lluïsos .........................................11 54. Círcol Catòl·lic ............................10 65. Physic Igualada .............................9 76. AE Minguella ...............................9 77. UB Sant Adrià A ...........................9 78. SESE A .........................................9 79. Sedis Hidrology ........................... 9 710. CB Sant Josep .............................. 8 811. AESC Ramon Llull .....................8 812. AB El Vendrell ............................ 7 913. Tenea Esparreguera ..................... 6 1014. Viladecans.................................... 6 1015. Sant Andreu Natzaret ................... 4 1216. UE Horta A .................................. 0 16

LLIGA NACIONAL JUVENIL, GRUP 7

Resultat 19a jornadaGirona - Europa 0- 4 Classificació Punts1. Espanyol B ......................................... 462. Girona FC ........................................... 40...10. Europa................................................. 25...18. Blanca Subur ........................................ 5

SEGONA DIVISIÓ FEMENINA, GRUP 3

Resultat 15a jornadaIgualada - Europa 0 - 2 Classificació Punts1. Levante Las Planas ............................ 402. Barça B .............................................. 383. Europa................................................. 25...

14. Sant Andreu ......................................... 7

2a CATEGORIA MASCULINA, GRUP 3

AEE Col·legi Cultural - Lluïsos B 47- 83 UE Claret - Recanvis Gaudí Mollet 53- 70

Classificació P.G. P.P.1. Sant Quirze ..................................15 1...4. Lluïsos de Gràcia B ....................12 4...

1a CATEGORIA MASCULINA, GRUP 3

Resultats 16a jornadaCEB Sant Jordi - Vedruna 67-80SAFA - CB Valls 79-55

Classificació P.G. P.P.1. SAFA Claror ................................14 22. Vedruna ........................................13 33. La Salle Reus A ...........................12 4...16. Torreforta ......................................2 14


15

||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||activitat econòmicaactivitat econòmicaInnovació cap a un nou model pedagògic

Jesuïtes Gràcia impulsa un nou sistema a

El passat 22 de gener la regidora de Gràcia, Maite Fandos, inau-gurava les noves aules de la llar d’infants i d’infantil de Jesuïtes Gràcia-Kostka. Unes aules que són el resultat del nou model pedagò-gic (MOPI) pel qual aposta aquest prestigiós centre amb l’objectiu de modificar la seva metodologia per encarar el nous reptes. Un projecte de transformació educativa que es promou a la xarxa d’escoles dels Jesuïtes.

Xavi Tedó

Els primers sis anys és una etapa al-tament important en el desenvolupa-ment i creixement de les persones, tant en l’àmbit cognitiu i emocional com psicomotor. Així ho avalen estudis

Jesuïtes Gràcia-Kostka

Una de les noves aules de l’etapa d’infantil de les que disposa el Col·legi Jesuïtes Gràcia-Kostka

pedagògics, psicològics i neurocientí-fics, que han estat el marc escollit per Jesuïtes Educació per desenvolupar el MOPI. Iniciar l’aplicació d’aquest nou model pedagògic a l’educació in-fantil és fonamental perquè en aquesta etapa, com remarquen des del centre, “és tal la plasticitat del cervell que la nostra responsabilitat és proporcionar

estímuls i entorns intencionals que afavoreixin el desenvolupament de cadascuna de les intel·ligències que li permetran rebre informació de l’en-torn”. Això a la pràctica representa interactuar-hi adequadament i gene-rar nous aprenentatges; analitzar-la i convertir-la en aprenentatge i conei-

xement. El projecte MOPI té per objectiu apli-car a l’etapa d’infantil el nou model educatiu de Jesuïtes Educació i, espe-cíficament, el nou model pedagògic MENA. Els punts clau que defineixen el model pedagògic d’infantil de la xarxa d’escoles dels Jesuïtes es fona-menten, en primer lloc, en un equip de mestres integrat, creatiu i innova-dor que vetlla per oferir una atenció

individualitzada als alumnes. Uns alumnes que es converteixen en els autèntics protagonistes d’aquest apre-nentatge. Els espais estan dissenyats perquè estiguin al servei de la maina-da. Així mateix, les famílies no resten al marge d’aquest procés i juguen un paper més que actiu en l’aprenentatge dels seus fills. Els recursos digitals o l’ensenyament d’anglès també són dels pilars d’aquest innovador projec-

te. L’avaluació dinàmica en el marc d’un temps flexible configuren una metodologia diversa en què l’estimu-lació primerenca de les intel•ligències és la base d’aquest revolucionari sis-tema pedagògic que ja està arrelant als països capdavanters en educació a Europa. osa novel·lista de literatura infaxxxs-pàs.

L’equip de mestres integrat i creatiu vetlla per oferir una

atenció individualitzada

5 de desembre de 2014l’independent

la torratxa

Els Verdi

Desitjo de tot cor que els cinemes Verdi no tanquin, però confesso que fa set-manes que no hi vaig. Als Icària hi puc aparcar si vaig en cotxe, tinc el Renoir Floridablanca a dues passes de la facultat (i mira que són antipàtics i malcarats) i l’Aribau club a tres, i a voltes vaig als Boliche per què hi trobo pel•lícules diferents i són prou confor-tables. Vull dir que l’oferta de films en V.O. comença a ser ampla a Barcelona, i jo i la resta dels que no abdiquem de veure el cinema en pantalla gran i sala fosca, triem el que ens convé. I això no vol dir que no ens estimem les sales de Gràcia, però crec que han perdut un punt d’originali-tat i agosarament en la pro-gramació, que hi ha sales amb butaques incòmodes, i que anar al centre de Gràcia no és precisament pràctic si véns de lluny.No pretenc fer empipar el propietari. He parlat, i molt bé, dels Verdi manta vega-des (van penjar un article meu al web quan els van concedir un premi europeu al millor cinema), i m’és impossible recordar quantes excel·lents pel·lícules hi he vist i quant cinema i cultura hi he après; però els temps canvien, com diu el vell Dylan, i a més de la crisi i de l’IVA hi ha la competèn-cia, els nous hàbits i gustos dels espectadors, i totes les coses que fan que el món no pari de girar. I nosaltres amb ell.

Rafael Vallbona

Xavier Artigas: “Vivim amb alegria continguda el debat social del 4-F”

Òscar Mejías

Podem dir que ets gracienc...Sempre havia tingut clar que volia venir a Gràcia. De petit venia a les festes de Gràcia i a passar-hi els caps de setmana. És aquí on realment vaig fer la colla dels amics, amb els que jugàvem pels carrers i les places. Per coses com aquestes em sentia més arrelat Gràcia, i, finalment, al 2006 vaig poder mudar-m’hi.

Quin va ser el teu primer treball en el món audiovisual?Vaig començar amb un documental de mitja hora ambientat a Gràcia que es deia L’últim vestit de la Júlia. Tractava sobre una modista que feia vestits a la comunitat gitana del barri i que es volia retirar. El seu últim tre-ball era un vestit de núvia.

Quin missatge tenia aquest primer treball?Vam mostrar el procés de fer el vestit, les trobades i el moment de la boda, i vaig trobar molt interessant, a partir d’aquí, explicar la relació de la Júlia, que és paia, amb la comunitat gitana. El més bo del cas és que la Júlia no es va retirar, i encara ara continua fent

Òscar Mejías

vestits.

I has treballat més en alguna temàtica del barri?Vam fer un treball amb els Basto-ners de Gràcia que es va anomenar Solidaritat amb els solidaris, i ara tenim un projecte encara molt em-brionari amb La Torna i el Banc Ex-propiat sobre la reforma del mercat de l’Abaceria Central. Volem que la gent ens expliqui què es perd amb el canvi que es vol fer. Agafem com a referència la remodelació que es va fer al mercat de San Fernando de Lavapiés, a Madrid, on es va tenir en compte la opinió dels veïns per a crear un model de mercat per al bar-ri. També estem en contacte constant amb diferents associacions del barri, com L’aldarull o Procés de Gràcia, per treballar plegats en projectes.Com vau començar a treballar amb en Txapo?Ens vam conèixer durant els movi-ments del 15M i vam començar a tre-ballar en vídeos de denúncia de re-

L’àvia d’en Xavier havia viscut des de sempre al carrer Encarnació i ell, tot i ser de Sabadell, sempre es va sentir més identificat amb Grà-cia. Quan n’ha tingut l’oportunitat, hi ha vingut a viure i a treballar. El seu despatx prop de la Virreina, on s’ha cuinat ‘Ciutat Morta’, s’ha convertit en el lloc on, juntament amb el seu soci, el Txapo Ortega, gracienc de tota la vida, crea els seus audiovisuals de denúncia social.

pressió policial, amb casos com el de l’Ester Quintana. El tema de la Patrí-cia Heras estava molt present durant el 15M perquè feia poques setmanes que s’havia suïcidat, i sempre va ser una idea sobre la que volíem treba-llar amb profunditat.

Us ha canviat molt la vida des de l’emissió de ‘Ciutat Morta’ al canal 33?Doncs sí que ens ha canviat, cer-tament. Tot i que el documental ja havia participat amb èxit en alguns festivals, no havia tingut la repercus-sió que hem assolit aquestes últimes setmanes. De fet, hem concedit més entrevistes en aquests últims dies que en els gairebé dos anys que fa que es va estrenar el documental.I com viviu aquest èxit?Amb alegria continguda. Estem molt contents de que es parli d’això, de que s’hagi convertit en un debat so-cial. No només el 4F, sinó també el tema de la impunitat i de les irregula-ritats del sistema.

Com veieu l’actual ciutat de Barcelona?Ens l’estimem molt, i per això tre-ballem en aquests casos. Denunciem com es destrueixen els espais, es fis-calitza l’espai públic i es prohibeix qualsevol tipus de dissidència. En els últims anys la ciutat és víctima d’un ambient de crispació on es crimina-litza tot allò que sigui espontani.

I el vostre proper projecte?Un nou documental que es dirà ‘Idrissa’, sobre la taula les políti-ques de control migratori i el racis-me d’estat a través del cas de la mort d’un jove immigrant el 2012 al CIE de la Zona Franca.

El Xavier (a la dreta) amb el seu soci, Txapo, al pati del seu despatx.

30 de gener de 2015 Gràcia tindrà cinc nous hotelsindependent.cat/gracia/Independent_561.pdf ·...

Documents

Transcript of 30 de gener de 2015 Gràcia tindrà cinc nous hotelsindependent.cat/gracia/Independent_561.pdf ·...