347 2008 - Sindicat CGT.pdf) · 2012. 5. 8. · maig del 1938 i hagueren de pas-sar mes de...

Catalunyawww.cgtcatalunya.catw Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Març 2008 • número 95 • 0,50 euros • www.revistacatalunya.cat

decreixementdecreixement

Foto

gra

fia:D

ídac

Sal

au

Estem orgulloses que un mem-bre del Col·lectiu Catalunya (quetambé és conductor), pogués sortira la festa de l’APEC (Associació dePremsa en Català) on vàrem reco-llir un premi, a reivindicar els dosdies, tal com es veu en la foto queacompanya aquest text.

La segona part de la vuitenaèpoca de la revista, que és on araens trobem, es va iniciar amb unarticle del Saturnino Mercadersobre la vaga dels Autobusos deBarcelona. Per quan arribi el núme-ro 100 ja li tenim preparat l’espaiperquè ens expliqui com, de bensegur, ja disposen de dos dies dedescans setmanal i com, amb l’aju-da i el suport mutu de treballadors itreballadores i dels moviments so-cials, hem fet un nou pas endavant,que mai serà el darrer.

I així estem i així no ens volenels empresaris, jutges, policies,propietaris, constructors, policies,grocs, paràsits i xupòpters que de-nuciem i assenyalem.

El periòdic vespertí “Catalunya”, vasortir per primer cop al carrer el 22de febrer de 1937, com a “òrgan re-gional” de la CNT de Catalunyaamb la lamentable característica(per la tardança) de ser la primerapublicació escrita íntegrament encatalà de la Confederació Nacionaldel Treball. Fins aleshores, les pu-blicacions llibertàries orgàniqueshavien estat totes en espanyol.

El marc conflictiu de la guerracivil féu que aquesta primera èpocano s’allargués mes enllà del 28 demaig del 1938 i hagueren de pas-sar mes de trenta-nou anys perquèaquesta capçalera tornés a veurela llum.

El setembre del 2002, les perso-nes que vàrem assumir fer aquestarevista, la pàgina web i bona partde la Comunicació de CGT, elCol·lectiu Catalunya (que s’ha anatreforçant amb el temps), iniciàvemla segona part de la vuitena èpocade la revista. Començàvem a treba-llar, a posar hores i esforç enaquest projecte il·lusionant i obert,un projecte amb la voluntat de con-vertir-se en la veu de la Confedera-ció, de la classe obrera, dels movi-ments socials i de les lluitesalternatives de tots els Països Ca-talans i de la resta del món.

Des d’aquell primer número 36,que vàrem iniciar amb el relat de lavaga general del 20 de juny, el “Ca-talunya” ha vist passar per lesseves pàgines moltes altres lluiteson la CGT ha demostrat el seu ca-ràcter combatiu i transformador, havist també el segrest i condemnade la companya Laura Riera, queencara continua a la presó, la lluitacontra els transgènics, contra l’es-peculació, contra el Pla Hidrològic itantes d’altres que esquitxen elnostre país i que teixeixen el con-trapoder necessari i imprescindibleen temps de majories socials gri-ses.

Ens omple de joia arribar al nú-mero 100 al mes de setembre queve, que la revista de la qual en for-maren part personatges tan bri-llants com Peiró o Barnils creixi is’enforteixi, que formem una petitapart de la veu de les lluites socials,de la Catalunya resistent que cons-trueix una alternativa, evidentmentllibertària i per tant oberta, tal i comdèiem en el primer editorial.

També ens enorgulleix ser unapetitíssima part de la vaga ofensivadel bus, de la lluita dels conductorsd’autobús pels seus drets amb l’e-dició conjunta amb els companys icompanyes de “L’Accent” i la “Di-recta”, d’una revista amb 60.000exemplars dedicats a contrarestarla propaganda de Transports Me-tropolitans deBarcelona que elsmateixos dies van treure un fulletantivaga amb 400.000 còpies re-partides porta a porta.

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Març de 20082

SECRETARIAT PERMANENT DELCOMITÈ CONFEDERAL DE LA CGTDE CATALUNYAVia Laietana, 18, 9è08003 Barcelona - [email protected]. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS SECTORIALS• Federacio Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC)• Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya• Federació Catalana d’Indústries Químiques (FECIQ)• Federació de Sanitat de Catalunya• Federació d’Ensenyament de Catalunya (FEC)• Federació d’Administració Pública de Catalunya (FAPC)Via Laietana, 18, 9è - 08003 BarcelonaTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS COMARCALSAnoiaRambla Sant Isidre, 15, 1r08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 [email protected] Camp/PrioratRaval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 [email protected]. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41Baix LlobregatCra. Esplugues, 4608940 Cornellà - [email protected]. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51Jacint Verdaguer, 23, 08640 Olesa de MontserratTel. 93 778 04 93Baix PenedèsNord, 11-13, 3r, 43700 El VendrellTel. i fax 977 66 09 [email protected]ès NordAlfons XII, 109. 08912 [email protected]. i fax 93 383 18 03Garraf-PenedèsLepant, 23, baixos08800 Vilanova i la Geltrú - [email protected]. i fax 93 893 42 61MaresmePlaça Cuba, 18, 2n08302 Mataró - [email protected]. i fax 93 790 90 34Vallès OrientalFrancesc Macià, 5108100 Mollet - [email protected]. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73

FEDERACIONS INTERCOMARCALSGironaAv. Sant Narcís, 28, entl. 2a17005 Girona - [email protected]. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19PonentAv. Catalunya, 82è25002 Lleida - [email protected]. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30Camp de TarragonaRambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 [email protected]. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28

FEDERACIONS LOCALSBarcelonaVia Laietana, 18, 9è08003 Barcelona - [email protected]. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80ManresaCircumval·lació, 77, 2n08240 Manresa - [email protected]. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59RubíColom, 3-508191 Rubí - [email protected]. i fax 93 588 17 96SabadellUnió, 5908201 Sabadell - [email protected]. i fax 93 745 01 97TerrassaRamon Llull, 130-13608224 Terrassa - [email protected]. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04Castellar del VallèsPedrissos, 9 bis - 08211 Castellar del Vallè[email protected]. i fax 93 714 21 21SallentClos, 5, 08650 [email protected]. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61

> ON ENS TROBEM?... Editorial‘Catalunya’: ara, setanta-unanys; al setembre, cent números

“Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició:

Col·lectiu Catalunya: Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Jose Cabrejas, Mireia Bordonada,Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Martí i Òscar Purqueras. Col·labo-

ren en aquest número: Gemma Ubasart, Laia Alsina, Ivan Miró, Cimarron E., Francesc Camps,Maria Martí, Atonio Pérez Collado, Marta Pi, Pere Ortega Clotet, Jaume Cunillera, Kaos en la Red,federacions i seccions sindicals de CGT. Fotografies: Dídac Salau (portada), Josep M.Yago, PauJuvillà, Jordi Sàlvia i Francesc Poblet. Tirada: 10.000 exemplars. Informàtica: Germán ‘Mozzer’.Redacció i subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340883. Col·laboracions a: [email protected] i (cronologia)[email protected] compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors.

Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya"Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:- Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador.- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.- Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob-teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior.Més informació a http://cat.creativecommons.org/

Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha tancat el dimecres 20 defebrer del 2008.

Jordi Hereu dirigint-se a uns ‘buseros’ que

l’escridassaven en un míting

“Sou uns revolucionaris de

‘pacotilla’”

Còmic - Ácido Crítico


REPORTATGEL’objectiu de la Marxa pel Decreixementno és fer una convocatòria massiva sinóposar en contacte la gent que lluita arreu

DECREIXEMENT

3

Una aposta per unirl’ecologisme, elcreixement sostenible iel consum responsable

Una marxa en bicicleta recorre Catalunya per fer campanya pel decreixement

Temps de Re-voltesCol·lectiu Catalunya

Una seixantena de ciclistesvan participar, el 10 de fe-brer, en la primera etapa de

la primera Marxa pel Decreixe-ment, que recorrerà fins al 26 d’a-bril un total de 35 comarques cata-lanes, amb l’objectiu de crear unaxarxa d’entitats que tenen en comúla lluita per l’ecologisme i les llui-tes socials. La iniciativa està pro-moguda pel col·lectiu Temps deRe-voltes per contactar i treballaramb la gent que s’està mobilitzantpel decreixement. La bicicletada vasortir de la plaça Universitat deBarcelona i va arribar, en l’etapa in-augural, a Sant Feliu de Llobregat,on es van dur a terme diverses xe-rrades. A aquesta primera marxas’ha sumat també la Coordinadorad’Usuaris de la Bicicleta (CCUB),que des de fa anys reclama que esfaci efectiva una xarxa bàsica de ca-rrils per a bicicletes que s’estenguiper tota Catalunya.

L’objectiu de la iniciativa no ésfer una convocatòria massiva, sinóque es reuneixi la gent consciencia-da amb aspectes com ara l’ecolo-gia, el creixement sostenible i elconsum responsable. Les primeresetapes de la Marxa passaven perl’Anoia, l'Alt Penedès i el Garraf.Posteriorment, la Marxa anava capa les comarques tarragonines i totseguit, a les de ponent. Les comar-ques gironines i les del nord del’àmbit metropolità seran les últi-mes etapes de la Marxa abans detornar a Barcelona. La Marxa pelDecreixement ja té l’adhesió de 50entitats i més de 300 particulars.

Model de vidaimpossible

Vivim immersos en un model devida impossible de mantenir, inde-sitjable i injust. El sistema actual,basat en el creixement exponenciali infinit que no té en compte la lògi-ca empírica de la finitud de recursosdel planeta, ens està portant i ensportarà a viure en un món inhabita-ble.

En gran part, el nostre model devida es basa en l'explotació dels re-cursos energètics fòssils i finits com

el petroli, el gas i el carbó que cadavegada més, estan i estaran en de-clivi. Tard o d'hora doncs, hauremd'aprendre a viure en un món debaixa energia perquè ni tota la tec-nologia del món, ni totes les reno-vables juntes podran aconseguirque seguim vivint com si tingués-sim tres planetes. Perquè cap inven-ció podrà negar-se a veure que deplaneta només en tenim un, mal-tractat, espoliat, contaminat i assal-tat en tota la seva fragilitat.

El canvi climàtic és una conse-qüència del nostre model de vida,un avís que ens indica que estem vi-vint per sobre de les nostres possi-bilitats en un sistema de creixementde la producció i del consum tangran que no és gratuït, que té impli-cacions, una d'elles l'augment cons-tant de les emissions. No podematurar el canvi climàtic sense de-créixer.

A més, haurem d'aprendre aviure en un món nou, en un món encrisi, crisi de l'alimentació que ambel model de vida actual depèn deltransport de mercaderies completa-ment insostenible arreu del món,que depèn al mateix temps, dels

combustibles fòssils que declinen.Una alimentació cada cop menysvariada, menys pròpia i més depen-dent de la compra de llavors a gransmultinacionals. Més imprevisibleper a la salut degut a la generalitza-ció dels transgènics, menys abun-dant si seguim pensant que és mi-llor dedicar la terra a plantaraliments per alimentar els cotxes,enlloc de plantar per alimentar lespersones.

Per altra banda, molt del mal queanem fent dia a dia, incansablementcontra l'ecosistema pot arribar a serirreversible. Vivim a costa de l'ex-tracció d'uns materials que han cos-tat a la terra milions d'anys de pro-duir, amb una flota pesquera quepot pescar més del que pot arribar ahaver-hi al mar. La desertitzacióavança i la biodiversitat es redueixdràsticament. La tecnologia ens hapermès guanyar momentàniamentl'assalt contra el planeta, guanyartemps de manera que anem deupasses davant seu, i el seu ritme na-tural de regeneració no ens pot se-guir. Anem massa ràpid, i més tardo més d'hora haurem de frenar. No-saltres no volem esperar a tallar fins

l'últim arbre per adonar-nos que elsdiners no es poden menjar.

Per si no n'hi ha prou, el sistemafinancer i econòmic actual és tambéi en gran part, responsable del caosecològic del planeta i de la nostraesclavització sense precedents. Unsistema que crea els diners del nores i que a sobre, ens cobra interes-sos. Un sistema que necessita queseguim consumint, que seguimcreixent, demanant crèdits i pagantels nostres deutes per a seguir fun-cionant. Un sistema que no té encompte el valor real de les coses,governat amb les regles d'uns pocsper tal d'explotar als altres i destros-sar el nostre medi i mitjà de vida.Volem lluitar contra un sistemaeconòmic que ens condemna a laprecarietat, volem deixar de viureexplotades per un sistema que sem-bla que no té cares però que sabemclarament que no és producte d'unamà invisible.

Davant d'això, no ens quedem debraços plegats. Posem en Marxa eldecreixement perquè és Temps deRe-voltes, perquè és necessariconstruir una altra manera de viure,i perquè per fer-ho, cal conèixer

com vivim i a on porta el model devida que ens estan venent. És horade començar una Marxa, respectuo-sa amb la natura, que recorri, visiti,intercanvii, i creii amb les personesi organitzacions locals de cada terri-tori. És hora d'alliberar-nos delpoder del sistema dominant, d'orga-nitzar la insubmissió, de reagrupar-nos, de prioritzar les alternatives, id'interconnectar-les unes amb lesaltres. És hora de deixar de treballarper l'economia de creixement, i de-dicar-nos a practicar el decreixe-ment.

Pedalem per una vida on decidimnosaltres. La crítica és necessàriaperò necessitem projectes, necessi-tem idees, necessitem veure que hiha alternatives possibles. Algunsdiran que som utòpics. Els utòpicssón ells!

Si voleu més informació sobre lamarxa podeu visitar el web:www.tempsdere-voltes.cat

Si a més voleu indagar sobrecrisi energètica i decreixement tro-bareu informació a les següents pà-gines:www.crisisenergetica.org

www.decreixement.net


REPORTATGE

Col·lectiu Catalunya

En un context de globalitzacióde l'economia, marcada peruna contínua expansió dels

mercats i del creixement econòmic,neix fa cinc anys a França un noumoviment social que qüestiona elcapitalisme des d'uns plantejamentsecològics i socials: el decreixement.

“Més que una teoria econòmicaconcreta o totalment estructurada,és un toc d'atenció, un eslògan, unamanera de fer pensar i repensar l'ac-tual sistema”, indica Eduard Folc,membre de l'Entesa pel decreixe-ment creada fa uns mesos a Cata-lunya. “Aquest moviment socials'ha extés de França (décroissance),a Itàlia (decrescita) i, ara, a Cata-lunya”, afirma Folc. Com el seunom indica, s'oposa a la tendènciaal continu creixement i expansiódels mercats i de l'activitat econò-mica que impulsa el capitalisme.“Parteix de dues preocupacions bà-siques: l'ecològica i la social. Peruna banda, ja fa més de trenta anysl'informe del Club de Roma, Els lí-mits del creixement, ja va advertirque el sistema capitalista no podiaseguir pel camí d'una continua ex-pansió en un món amb recursos li-mitats. Per una altra, les repercus-sions socials i personals sobre lavida de les persones del capitalismefa que calgui una revisió del siste-ma econòmic”, assenyala Folc.Però el decreixement “no té una re-cepta màgica només pretén donarun toc d'atenció”, afirma JordiPigem, escriptor i filòsof.

A França neix fa cinc anys a par-tir de les jornades Desfer el creixe-ment per refer el món, que vacomptar amb 600 assistents. Ac-tualment comptem amb Decrois-sance, le journal de la joie de vivreuna publicació mensual que arribaals quioscos i han publicat llibrescom ara Objectiu decreixement,que ja ha estat publicat en català. ACatalunya tot neix també a partird'unes jornades que van tenir lloc elpassat 7 de març a la Universitat deBarcelona i que van aplegar a 400persones i en l'actualitat estan nai-xent grups locals a Astúries, Canà-ries i Navarra. Les seues propostescontrasten amb el desenvolupamentsostenible, que, per als partidarisdel decreixement, es basa “en lafal·làcia que es pot créixer senseafectar el medi”, indica Folc quiplanteja, com a element diferencia-dor, que el moviment del que formapart qüestiona el sistema. “Es tractad’una economia ecològica que sique tinga en compte els límits eco-lògics i naturals, i que no vulgui de-

predar el territori”, diu Folc, queafegeix que no es tracta només deno créixer sinó fins i tot de decréi-xer perque la quantitat de coses in-necessàries que tenim al mercat.

“Molts cops l'actual forma d'or-ganitzar la producció i distribució

dels bens, pot ser totalment absurd.Per exemple, al nostre país produïmtomàquets i n'exportem a Holanda iHolanda, per la seua banda, pro-dueix tomàquets i n’exporta aquí,quin sentit té això? Es tracta d'unadespesa totalment prescindible”,

afirma Folc. “Quin sentit té portarcoses de la Xina quan les podemproduir aquí amb una millor quali-tat i millors condicions laborals isocials, a qui beneficia tot aquestmuntatge?”, es pregunta el membrede l'Entesa pel decreixement. “Acurt termini tenim productes mésbarats però cal pensar d'on venenaquests, quin consum dels recursosnaturals fa i com han estat pro-duïts”, afirma Folc. En aquest sen-tit, es planteja que “cada activitats'hauria de fer responsable dels seuscostos socials i ecològics”, afegeixPigem.

Folc denuncia que durant 200anys la nostra civilització ha tingutuna energia barata i fàcil d'extreureque ha estat el petroli i les hidrocar-burs en general, el que ha perméscréixer a l'economia i ha fet mésbarat “per a alguns” produir a unpaís i treslladar la mercaderia a unaltre indret. Per això s’acaba davantla limitació dels recursos naturals.

A més, es constata que tot aquestcreixement il·limitat no aporta la fe-licitat a l’ésser humà, sinó que ge-nera l'ansietat per tenir cada copmés i més: el consumisme. “Si ana-litzem les estadístiques de creixe-ment del producte interior brut iagafem en una altra gràfica de l'ín-dex de felicitat en aquests païsosveuriem com si bé el primer creix elsegon fins i tot decreix. És fals queel creixement econòmic aporte feli-citat i si mirem al nostre voltant ensadonem, cada cop hi ha més preca-

rietat laboral, més malalties men-tals, més suicidis i més estress. Amés, a nivell social comporta mésindividualisme, menys conexióamb els altres, menys consciènciade comunitat i més solitud”, afirmaFolc que afegeix que la posada enqüestió dels valors de l’actual so-cietat la farien més sana i creariamenys tensió per acumular cosesmaterials.

“El Happy planet index, que me-deix el grau de felicitat, indicavaque era a Banuato, un arxipèlag dePolinèsia, on la gent era més feliç.Espanya estava el número 87 i EUAen el 150 molt a prop de països ambmolts problemes socials i polítics”,afirma Pigem. “No es tracta nomésque només a nivell ecològic i socialno tingui sentit l’actual sistemaeconòmic sinó que a més provocamés infelicitat. Sino tens les sabatesque estan de moda, o no segueixesel tipus de cos determinat, etc etsents malament. Això ha portat queles depressions estiguen convertint-se en una malaltia de dimensionsepidèmiques, per aquesta constantde aspirar contínuament a tenir mési més”, explica el filòsof.

El consumisme

El decreixement considera que undels primers canvis que s'ha d'ope-rar amb l'estructura econòmica ésun canvi de mentalitat sobre el ciu-tadà. Per això el moviment ha creatdecàlegs de comportament indivi-duals basats en l'austeritat per apro-ximar-nos a la felicitat. “Pensemque cal consumir menys i millor, iproduir menys i millor”, afirmaFolc. Per això es qüestiona la pulsióper consumir cada cop més i poseircada cop més bens materials fona-mentat en diversos pilars: la publi-citat, que impulsa un consum que sino fos per ella no es produiria; l'ob-solescència programada, per la quales fabriquen productes tenen unadata de caducitat amb l'objectiu defomentar el consum, de manera quesurt més econòmic comprar de nouque reparar-lo; en el crèdit, que ensfa gastar per sobre de les nostrespossibilitats; i tot plegat que ens fapensar que consumir més ens porta-rà la felicitat.

El professor d’Economía delsRecursos Naturals del Departamentde Teoria Econòmica de la Univer-sitat de Barcelona, Jordi Roca Jus-met, assenyala que “una part impo-tant del canvi té a veure amb uncanvi cultural, un canvi de prioritatsen el consum de les persones”. I enaquest àmbit creu que ha d’actuar laintervenció pública i estatal per in-centivar uns comportaments i des-incentivar-ne uns altres, “aplicant el

El decreixement com aalternativa al capitalisme

Catalunya. Març de 2008 5

REPORTATGE

Surt publicat eldossier detextos sobre eldecreixement

Entesa pel Decreixement

E l document recull textos sobreel decreixement i inclou el

resum dels diferents tallers i activi-tats que es van realitzar durant lesjornades "Desfer el creixement,refer el món" que van tenir lloc aBarcelona del 7 a l'11 de març de2007. A banda de l'edició en for-mat paper, també el podeu trobar-loa la secció de textos de la planaweb. També el podreu aconseguiren format paper a l'Infoespai (pl.del Sol 19,20 de Barcelona).El podeu baixar des d'aquí:http://www.decreixement.net/tex-tos/dossierdecreixement-web.pdf

Siguem realistes. L'actual siste-ma econòmic basat en la possessióde cada vegada mes coses senseimportar el cost ecològic no téfutur.

El món té un límit, i els països ila població no poden seguir crei-xent ignorant aquest fet. El "desen-volupament sostenible" és unabona idea però ignora dues reali-tats: primer que el 20% de la pobla-ció mundial consumeix el 80%dels recursos de la terra i segon,que tant aquest 20% com l'altre80% aspiren a consumir cada diames sense marcar-se un objectiuconcret, o sigui, créixer per créixer.

Així doncs, el "desenvolupamentsostenible" no és aplicable a aquest80% de la població que, per princi-pis d'igualtat de drets, demana tenirels nostres mateixos privilegis. Per-què això fos possible necessitaríemels recursos de 3 planetes, per tantés impossible. Així que només hiha una solució per a evitar elcol·lapse econòmic, ecològic i so-cial: "decréixer".

Definim, el fet de "decréixer" enusar cada vegada menys productesi que aquests siguin produïts mesprop de nosaltres (en el nostrepaís), fins arribar a un punt en elque consumim i gastem únicamentel que el planeta pot oferir-nos persi mateix.

En aquesta tasca, els que tenimmés feina per fer som aquest 20%que gaudim de 4 vegades mes pri-vilegis i energia dels que ens toca-rien.

Com decréixer i en quina quanti-tat es el que vam debatre, estudiar iconcretar en aquestes jornades.Mireu també: http://www.decreixe-ment.net

principi de “qui contamina paga” ide reducció del consum de recur-sos naturals.

Alternativeseconòmiques

Per a molts, totes aquestes ideespoden semblar massa utòpiques ipoc practicables. En canvi, perEduard Folc: “El que és una utopiaes voler seguir mantenint l'actualritme de creixement il·limitat”.Això no vol dir, que el decreixe-ment plantege un “retorn a lescoves o a temps passats: no es trac-ta de tornar enrere, sinó de replan-tejar-nos el sistema. No pretenemdecréixer en serveis básics com sa-nitat, ni fer foc amb pedres, sinó detenir una actuació responsable”.En aquest sentit, Roca Jusmet, as-senyala que no es tracta de decréi-xer en si mateix, sino de qüestio-nar-se l’actual sistema irepensar-lo per veure en què s’had’incrementar l’activitat econòmi-ca i en què no.

De fet, ja n'hi ha moviments so-cials concrets que treballen ambaquests principis, com ara l'slowfo-od nascut a Itàlia “que revaloritzaels conreus i menjars tradicionals, il'alimentació com a fet conviven-cial” diu Jordi Pigem, escriptor i fi-lòsof. També es qüestionen op-cions d'oci com el turisme, sempreque es basi en la necessitat d'haverde viatjar molt lluny perque “sem-bli que són vacances de veritat”.“Es pot recuperar també el valord'allò local, en el nostre cas Cata-lunya té molts indrets interessants ino suficientment valorats. A més,cal remarcar que és possible fer va-cances sense usar el vehicle pri-vat”, afirma Folc.

D'altra banda, a Catalunya exis-teix la Xarxa de Consum Solidarique treballa d'una manera moltpropera als plantejaments que té eldecreixement. Parteix de criterissocials i ambientals i s'organitza apartir de cooperatives de consumi-dors que adquireixen productesecològics i de comerç just. Apos-ten sobre tot per mecanismes dedistribució local i d'un consum crí-tic. Les cooperatives de consumi-dors són una alternativa a l'actualconsumisme ja que no està per migla publicitat i tenen un tracte moltmés personal i directe.

Assamblea Pagesa, organitzacióagrària catalana, també n'assumeixalguns dels principis del movimentja que defensen un sistema de pro-ducció i distribució local proper alconsumidor i evitant en la mesurade lo possible l'exportació o l'im-portació. Proposen la recuperaciódels mercats municipals com a llocde trobada entre el ciutadà i aprofi-ten internet per penjar allà els seusserveis i productes i posar en con-tacte directe el pagés amb el consu-midor, més enllà de les grans su-perfícies. També volen recuperar lacuina de temporada en funció delque la terra dóna a cada estació."Volem trencar la idea que els pa-gesos només som màquines pro-

ductores perquè uns altres finalit-zen el circuit comercial. Per can-viar aquesta situació ens veiemobligats a decrèixer, a produirmenys, per recuperar el controlsobre la nostra collita i així tenirtemps per transformar-la i distri-buir-la nosaltres ", diu Alexis In-glada membre del grup pagès.

A més, hi ha altres proposteseconòmiques vinculades a aquestmoviment social com ara les debancs de temps pels quals qualse-vol persona pot canviar una feina acanvi d'una altra sense que hi hagidiners per mig sinó un intercanvide feines. D'altra banda, rebutgenla propietat privada i proposenaltre tipus de propietats, col·lecti-ves, cooperatives, socials, etc. Peròsobre tot, “el decreixement és uncanvi cultural per passar de volertenir més contínuament a volerviure més i millor sense tenir encompte la quantitat”, diu Pigem.“La proposta d'aquest moviment,no passa per disminuir el nivell devida sinó per repensar-lo. No es vol

anar cap a la pobresa voluntària,sino de cercar la felicitat personalno en el consum, sinó en millorarles relacions personals, en tenirmés temps per tu, etc”, afegeix elfilòsof.

“Es tracta de reforçar l'economialocal a partir de sistemes d'inter-canvi com es reflecteix al llibre Unaltre mon, d'Arcadi Oliveres”, afir-ma Pigem qui afirma que “el crei-xement i el consum s'ha convertiten la primera religió global”. Peraixò assegura que cal fer un canvide mentalitat, perque una de lescoses que permet sostenir el siste-ma és que molta gent hi creu. Al-guns dels pensadors vinculats aldecreixement són Nicholas Geor-gescu-Roegen, Ivan Illic o SergeLatouche.

El dia sense cotxes peldecreixement

El passat 22 de setembre l'Entesapel decreixement recuperava unainiciativa de la Unió Europea “que

s'ha anat desinflant, i que recupe-rem perquè pensem que el cotxe ésun símbol d'aquest creixement eco-nòmic descontrolat, que represental'individualisme i el consum ener-gètic desmesurat: el dia sense cot-xes pel decreixement”. Es van rea-litzar diferents activitats al centrede Barcelona amb xarrades i tallerssobre els biocombustibles, mobili-tat, amb un mercat d'intercanvi,una manifestació i una festa al ca-rrer. Per això, abans s'havia enge-gat una campanya per Internet apartir d'un personatge que es diupedalín (www.pedalinorg), un ciu-tadà de l'extrarradi de Barcelonaque abandona el cotxe per la bici.

En aquest sentit l'Entesa pel de-creixement critica durament lesprioritats en infraestructures de laGeneralitat: més carreteres (mésvehicles privats i contaminats) ol’aposta pel creixement de ports iaeroports que consideren inneces-sari. “És una bogeria; torna a ser elcréixer per créixer, la qual cosa su-posarà major destrucció del territo-ri. Perquè han de crèixer el port il'aeroport? Què aconseguirem ambaixò? que quatre es facen mésrics?”, conclou Folc.

El que ells defensen pretén dedi-car més inversions al transportlocal, el que més usem, que sigapúblic, col·lectiu i, preferentment,ferrocarril.

El països endesenvolupamenttambé ha de decréixer?

Folc indica que en molts dels paï-sos en desenvolupament s'hauriade produir “un creixement entrecometes i en minúscules”. Un crei-xement en serveis socials, en edu-cació, sanitat, en infraestructuresper arribar a un estàndard de quali-tat de vida, però no a l'estil occi-dental perque no els afavoriria sinóun creixement amb límits. “Nosal-tres hauríem de decréixer molt mésdel que ells haurien de créixer”,afirma i afegeix que “si tots els paï-sos consumiren el que un norda-mèrica necessitaríem els recursosde diversos planetes”.

Foto: Josep M. Yago

Foto:J

ordi

Sàlvi

a

Col·lectiu Catalunya i Federaciód'Ensenyament CGT Catalunya

Els sindicats de mestres iprofessors van decidir plan-tar cara al conseller d’Edu-

cació, Ernest Maragall convocantuna jornada de vaga en l’ensenya-ment públic el dia 14 de febrer perexigir la retirada del document debases de la futura llei d’educacióde Catalunya, de l’elaboració de laqual van ser apartats.

Per als sindicats, el projecte cul-pabilitza dels mals de l’educació elprofessorat, en el qual se centrenles reformes, alhora que l’Admi-nistració defuig les seves responsa-bilitats, com la de comprometre’s ainjectar més diners en un sistemaque està finançat de forma defi-cient. Per això, els sindicats CGT,USTEC-STES, CCOO, ASPEPC-SPS i UGT es van posar d'acord enconvocar la vaga, a la qual es vansumar el Sindicat d'Estudiants i elSEPC, així com la Mesa d'Educa-ció de les Persones Adultes.

La participació del professorat ala vaga va tenir un seguiment mas-siu, malgrat la imposició, a darrerahora, d’uns serveis mínims abusiusper part de la Conselleria de Tre-ball i la Conselleria d’Educació.Segons les dades dels sindicatsconvocants, a l’ensenyament pú-blic, el seguiment de la vaga va serd’un 90 % a l’educació infantil iprimària i als centres de formacióde persones adultes, i d‘un 70 % asecundària. Van participar també ala jornada de vaga les llars d’in-fants, els treballadors/es del lleureeducatiu i el professorat dels cen-tres privats-concertats, amb un se-guiment del 30 %. Queda clar,doncs, el rebuig massiu dels pro-fessionals de l’educació de Cata-lunya a les Bases de la LEC.

No va funcionar l’intent d’impe-dir la vaga mitjançant uns serveismínims abusius que eren un

atemptat directe contra el dret devaga i que intentaven enfrontar elsensenyants amb els usuaris. Comve passant en altres sectors com elde conductors d’autobusos de Bar-celona, un suposat govern d’esque-rres ha anat més enllà en aquest as-sumpte del que mai no ho havia fetel govern de la dreta. No obstantaixò també aquí el Tripartit ha fra-cassat.

Cal destacar també la importantassistència a les manifestacions re-alitzades a Barcelona, Tarragona,Lleida, Girona i altres localitats. ABarcelona més de 60.000 treballa-dors i treballadores de l’ensenya-ment, juntament amb estudiants ipares i mares de l’ensenyament pú-blic, es van manifestar avui pelcentre de la ciutat mostrant l’am-plíssim rebuig contra el projecteprivatitzador, jerarquitzador i des-regulador de l’ensenyament públicque el Tripartit vol tirar endavant, ideixant sentir un crit unànime con-tra la privatització i la degradacióde l’ensenyament públic.

Tot i que el Tripartit va voler mi-nimitzar les xifres, tant de vaguis-tes com de manifestants, costa re-cordar l’última vegada que es vaproduir una manifestació de treba-lladors i treballadores tan multitu-dinària com aquesta a Barcelona.Una manifestació que, a més de lapresència massiva del professorat,també va comptar amb la partici-pació d’amplis sectors d’estudiants

i, encara que en menor nombre, depares i mares de centres públics.

Els sindicats denuncien que ambla reforma als centres s’acabaràimposant la lògica del mercat, ambuna gestió jeràrquica i empresarialque desvirtuarà el seu caràcter pú-blic i modificarà les seves actualscondicions laborals. Aquestes sónles principals crítiques sindicals ala projectada Llei:

- Impulsar la gestió jeràrquica iempresarial dels centres educatiusi implantar la lògica del mercat.

- Obrir noves vies de privatitza-ció de l'educació, promovent for-mes de gestió privada al centrespúblics.

- Potenciar la flexibilització idesregulació de les condicions la-borals del professorat.

I ara qué?

L’èxit rotund de la manifestaciódeixa en evidència alguns actorsdel conflicte. El principal, el Tri-partit. El contingut neoliberal delprojecte que vol tirar endavant–que res no ha d’envejar a les polí-tiques privatitzadores de CiU— haestat amplíssimament contestat pelprofessorat, tot i utilitzar a fonscontra la vaga les dòcils Juntes deDirectors, cada cop més el braç del’administració entre el professo-rat. Significativament les princi-pals resistències a la vaga, gairebéles úniques, es van donar precisa-

ment entre el col·lectiu de directorsdels centres.

També va fracassar la FAMPAC,que es va posar al costat del Tripar-tit contra la vaga, tornant a demos-tar que és una organització buro-cràtica, gens representativa icompletament subordinada als de-signis del govern. El pronuncia-ment favorable a les reivindica-cions dels docents de moltesAMPA i la significativa presència ala manifestació de col·lectius depares i mares de diversos centresaixí ho confirmen. Tampoc no hansortit gens ben parats els MRP(Moviments de Renovació Peda-gògica), que tradicionalment s’ha-vien pronunciat en defensa de l’en-senyament públic: l’èxit rotund dela vaga i la multitudinària manifes-tació mostren clarament la falta desintonia entre els seus planteja-ments i les inquietuds reals delsdocents.

S’espera que el conseller enprengui bona nota, retiri aquestesBases i obri un procés de veritablenegociació amb els representantssindicals dels treballadors/es del’educació, tot i que al tancaraquesta edició del Catalunya elconseller Maragall i el Departa-ment d'Educació es mostraves de-cidits a mantenir la vigència deldocument de bases de la llei d'edu-cació de Catalunya (LEC) i decla-raven públicament la seva intencióde que l'avantprojecte entrés alParlament el mes de juny, i que lareforma s'aprovés durant aquestany 2008.

Per altra banda, tot apunta que,com ha passat tantes vegades i comés d'esperar, CCOO i UGT aban-donaran la dinàmica mobilitzadorai acabaran signant amb el Departa-ment d'Ensenyament un acordmolt per sota d'allò reivindicat pertots els sindicats. Podeu seguir eltema awww.cgtcatalunya.cat/cgtense/

TREBALL-ECONOMIALa lluita del bus a Barcelona ha esdevingutuna lluita emblema de com ja es poden ferles coses i com alguns han triat que siguin

La dura lluita aSeat guanya lareincorporaciódels acomiadats

Èxit de la vaga del’Educació el 14 de febrer


La Mesad'Educació deles PersonesAdultes, endefensa de dreta l'educació

Mesa de l'Educació de PersonesAdultes de Catalunya

L'assemblea de professorat dela Mesa de l'Educació de Per-

sones Adultes de Catalunya, conse-qüent amb la seva defensa d'un en-senyament públic i de qualitat, vadonar suport a la vaga convocada el14 de febrer per aconseguir la reti-rada del document de bases de laLlei d'Educació a Catalunya, unallei que ignora totalment l'educacióde les persones adultes

Malgrat el compromís públic delDepartament d'Ensenyament anun-ciant que l'educació de les personesadultes tindria la presencia neces-sària en la Llei Catalana d'Educa-ció, la LEC tan sols anomena l'edu-cació de les persones adultes alreferir-se a la gestió municipal decentres públics i quan es detallenels elements integrants dels ensen-yaments postobligatoris professio-nalitzadors.

La Mesa d'Educació de les Per-sones Adultes de Catalunya consi-dera inacceptable el document debases i demana la seva retirada.Volem una llei amb uns altres prin-cipis sobre l'educació de les perso-nes adultes:

- L'educació permanent ha de serla formació que una persona realit-za al llarg de la vida, amb la finali-tat no només de completar la for-mació inicial i de reciclar-selaboralment.

- L'educació permanent de per-sones adultes ha d'ésser específica,pública, catalana, laica, igualitària,de qualitat i gratuïta.

- L'educació permanent de totesles persones que viuen a Catalunyaha de ser un dret, sense distinció ien condicions d'igualtat.

La Generalitat ha de garantir unaxarxa pública de centres de forma-ció de persones adultes a tot el te-rritori. El model de cogestió entrela Generalitat i les administracionslocals ha de deixar clar que és res-ponsabilitat del Govern de la Gene-ralitat que qualsevol ciutadà o ciu-tadana pugui accedir a l'educaciópermanent.

RectificacióEn el passat número del “Catalu-nya”, la informació sobre la mortdel company Beni havia d’anar sig-nada per al Federació Local de laCGT de Barcelona.

LLEIDA BARCELONA

TARRAGONA


TREBALL-ECONOMIA

Telecràcia itelegènia

Emili Cortavitarte Carral

Assistim com cada quatre anysal circ mediàtic de les elec-

cions generals. Per a molts opina-dors professionals (aquestes perso-nes que cobren per participar entertúlies radiofòniques o televisivesi demostrar uns coneixements in-calculables sobre qualsevol tema iuna capacitat de pontificar moltsignificativa), la gran novetat hanestat els debats televisats entre elslíders dels dos principals partits es-tatals, després de quinze anys.

L’un i l’altre candidats han tre-pitjat les principals ciutats i hanomplert places de braus, pavellonsesportius i sales de convencionsamb milers de persones plenes debanderetes, portades en autocargratuït i satisfetes alimentàriament.Però quan s’apropaven els dies prè-vies als debats, els líders es reunienamb els seus respectius gabinets decomunicació i deixaven que altressecundaris (anteriors presidents,segons de la llista i fins i tot els queencapçalen la llista per la provín-cia, que encara que sembla que noexisteixen també n’hi ha) protago-nitzessin la cursa electoral.

La simbiosi entre el sistema departits (partitocràcia) i el quartpoder (grans mitjans de comunica-ció) ha estat de tal magnitud que elsmateixos grans partits han facilitatles imatges, seleccionades pelsseus tècnics en comunicació, als in-formatius i altres programes. És unestalvi de despeses per a les televi-sions i alhora un exercici de mancaabsoluta de crítica, com ho éstambé el protocol d’espais publici-taris gratuïts. Només certs espaistelevisius humorístics s’han atrevita cercar determinats punts irreve-rents dels presumptes futurs gover-nants.

Doncs bé, celebrats els dos de-bats hem assistit a la confirmacióde dos fenòmens complementaris.Un, el ritual democràtic és cada ve-gada més un exercici televisiu con-trolat per les cadenes televisives iels dos grans partits: escenari, par-ticipants, exclusions, temps,temes... Un altre, al marge d’alguncas aïllat en què els opinadors esta-ven clarament decantats nomésveure sota el seu nom el mitjà pe-riodístic al que pertanyien, la majorpart de les tertúlies posteriors hanposat l’èmfasi en la telegènia delsdos candidats: vestits, gestualitat,donar davant de les càmeres, llegirmés o menys, semblar més assen-yat o més agressiu...

Tinc una idea: prou de debats en-carcarats! Que els apliquin la mà-quina de la veritat i el psicòleg co-rresponent, i que les eleccionssiguin un bon espectacle televisiu.

Mercedes Lorca, delegada de CGT al Comtè de Selsa

Balanç de l'èxit a la vagade les treballadores de

neteja de Cornellà

E N T R E V I S T A

Kaos en la Red

M ercedes Lorca és dele-gada de CGT en el Co-mitè d'Empresa de

Selsa, l'empresa encarregada de laneteja de les dependències munici-pals i els col·legis públics de Cor-nellà. El passat 8 de gener, van ini-ciar una vaga indefinida que vaconcloure onze dies després ambun acord amb l'empresa per la qualaquesta cedia a les principals rei-vindicacions dels treballadors i lestreballadores. Una important expe-riència de lluita que com altres re-cents (neteja del Metro de Madrid,conductors de busos de Barcelo-na…) mostren que el sindicalismede lluita, combatiu i assembleari esva obrint pas en el desolador pano-rama de la classe treballadora delsúltims anys.-Quines condicions laborals tení-

eu a l'empresa?

-Les condicions de treball no espot dir que fossin dolentes, l'em-presa es limitava a complir estric-tament el que marca el conveni. Apart d'algunes persones que tenensobrecàrrega de treball (estem enaixò per solucionar-lo) no hi hagens que sigui rellevant.

El descontentament de la planti-lla era sobretot per la precarietateconòmica.-Com vau ser aconseguint rever-

tir la situació?

-Des que vaig entrar en aquestaempresa fa 23 anys sempre hi hahagut només CCOO i UGT, ambmajoria d'UGT. Fa uns sis anys,

CCOO va plantejar un pacte de mi-llores al qual no va donar suportUGT.

S'han passat enfrontats totsaquests anys i sense dedicar-se areivindicar les peticions dels treba-lladors i les treballadores.

Vaig ser delegada d'UGT i deCCOO, al final vaig dimitir (pel desempre).

Fa poc més d'un any, vaig veureel moment d'introduir la CGT, vampresentar candidatura i de 9 mem-bres que hi ha en el Comitè n'acon-seguírem 3.

A partir d'aquest moment, lanostra feina va ser conscienciar lescompanyes i companys que laforça independentment dels sindi-cats la tenim els treballadors, que siestàvem unides podríem aconse-guir les nostres justes reivindica-cions. (Un detall, a partir de quesortim la CGT, CCOO i UGT esvan unir i són majoria).

-Iniciar una vaga indefinida és

una aposta arriscada, jugar-se'l

tot a un pols ferm amb l'empre-

sa: com vau assolir mantenir la

unitat i la força en la vostra llui-

ta?

-Com he dit abans, conscienciantels treballadors i les treballadores,en assemblees ens van exigir queens uníssim els tres sindicats, aUGT i CCOO no els va quedaraltre remei que unir-se a la CGT, jaque van veure que la CGT arrosse-gava ja que estàvem disposades aarribar fins al final.

Així es va aconseguir que esmantingués la unió i la força.-Quin paper va jugar la solidari-

tat amb la vostra lluita?

-Va ser molt important la solidari-tat dels sindicats, de part de la po-blació, del sindicat d'estudiants, elscomunicats que rebem d'altres te-rritoris i empreses que també estanen lluita, sobretot un correu que

van manar els companys del comi-tè de vaga del metre de Madrid queva anar especialment emotiu. Totaixò ens va donar forces a totes pera seguir endavant.-Vols afegir alguna cosa més?

-Vull afegir que per a la majoria vaser la seva primera vaga i s'hanadonat que no passa res, a pesardels 8 acomiadaments, els 9 expe-dients que ens van obrir al comitè,les multes que ens portava la Guàr-dia Urbana a les nostres cases itotes les pressions a les quals ensvan sotmetre, si estem unides laforça la tenim els treballadors.

Per a mi va ser especialmentemotiu, em va recordar velles llui-tes que per desgràcia no acaben.

Feia anys que no veia una vagad'aquest tipus a Cornellà, per fi!sembla que els treballadors s'estanadonant que a pesar de la por, lespressions socials i laborals a lesquals estem sotmesos cada dia, calseguir lluitant per a millorar aques-ta societat i crear un futur digne perals nostres fills.

Vull donar les gràcies a tots elsquals ens van donar i especialmental sindicat al que pertanyo perquèells em van donar la força.

Aquesta victòria la hi dedico almeu pare, que va pertànyer a laCNT, em va ensenyar a valorar irespectar, a saber i sentir-me orgu-llosa de la classe a la qual pertan-yo.

Força per als companys en vagade fam de Seat.

Cal seguir lluitant pels nostresdrets i llibertats.Salut.

Denúncia de persecució sindical i contractacions irregulars al’empresa municipal Eco-Equip de Terrassa


La Secció Sindical de la CGT al’empresa municipal de neteja

Eco-Equip SAM de Terrassa hapresentat dues denúncies a la Ins-pecció de Treball de la Generalitatpel que consideren irregularitats enel procés de contractació i persecu-ció sindical i discriminació als afi-liats de la CGT. El sindicat va deci-dir presentar la demanda desprésd’una reunió amb la regidora de

Via Pública, Lluïsa Melgares, de laqual no van obtenir resposta.

Segons la Secció Sindical de laCGT a l’empresa, les irregularitatsvulneren l’acord número 18 delconveni en què s’estipula que estindrà «especial sensibilitat en lareinserció laboral i en la no-exclu-sió per motius socials». L’articledel conveni també especifica quees tindrà en compte l’antiguitat deles sol·licituds per a les proves deselecció, un fet que la CGT denun-cia que «no es respecta, ni tampoc

les proves escrites que es fan alssol·licitants perquè la contractaciótemporal l’acaba decidint el res-ponsable de recursos humans des-prés d’una entrevista personal.

Des de la CGT denuncien que lameitat de les noves contractacionssón irregulars, que les proves no esconsensuen amb el comitè i ques’acaben creant grups de treballa-dors d’una mateixa localitat, afavo-rint amiguismes i, fins i tot, hi hamés d’una vintena de treballadorsd’una mateixa família. També re-

marquen que la comissió del comi-tè que fa seguiment de les contrac-tacions té accés a la documentacióde les contractacions un cop aques-tes ja han estat realitzades.

Per altra banda, la Secció Sindi-cal va presentar una denúncia aTreball per persecució sindical, pelcas d'una extreballadora que des-prés de cinc contractacions ja no lavan agafar més després de queixar-se a la CGT que la persona que es-tava de proves per ser encarregat laseguia i controlava tot el dia.

LA MIRADAINDISCRETA


TREBALL-ECONOMIA

Col·lectiu Catalunya i SeccionsSindicals CGT Grup Seat

E l 19 de febrer, després de 15dies de vaga de fam, els tre-balladors acomiadats de

Seat Wenceslao Calero, José MªRequena i Diosdado Toledano, po-saven fi, al menys de moment, a lavaga de fam que realitzaven des del4 de febrer per exigir a Seat la read-missió dels acomiadats en l'ERO dedesembre de 2005, en el qual 660persones van ser acomiadades demanera fraudulenta i discriminatò-ria.

Des de l'1 de gener de 2006,l'empresa ha estat contractant per-sonal extern fins a arribar a les1000 contractacions. No obstantaixò, no va ser fins a setembre pas-sat, que la Inspecció de Treball vaobligar l'empresa a facilitar-nos lesdades de les contractacions, i laCGT va poder denunciar aquestaburla de l'empresa a tots els afec-tats. Mentrestant, la Comissió deSeguiment dels signants de l'EROhavia deixat fer a l'empresa.

La Direcció de Seat, després definalitzar el termini del Pla Socialde l’Acord “d’acomiadaments”, vacomunicar mitjançant burofax amitjans de gener a 66acomiadats/des la no reincorpora-ció definitiva a l’empresa, mentre33 companys amb sentència denul·litat seguien en el carrer a l’es-pera del recurs presentat per Seaten el Suprem. La bona noticia vasaltar a finals de gener quan es vafer públic que 9 d'aquestes sentèn-cies de readmissió havien estat jaratificades en el Tribunal Suprem aMadrid, creant jurisprudència

Després de dos anys de lluita i re-sistència, en els quals s’havia forçata l’empresa el reingrés de més de250 companys/es sobre els 660 ini-cials, els acomiadats de Seat vandecidit iniciar una vaga de fam in-definida a partir del 4 de febrer pera aconseguir la tornada a Seat delcentenar de companys pendents dereingrés i per exigir estabilitat i dig-nitat en el treball. Aquesta vaga esva iniciar i presentar públicamentdavant la seu del Departament deTreball, acompanyats per unes 50persones, i la portaven a terme enuna autocaravana aparcada a lesportes de Seat Martorell, amb laqual anaven voltant pels accessosde la planta de Seat. Tot i que es vandesplaçar en diverses ocasions: perparticipar en la manifestació delstreballadors d'Autobusos de TMBel 9 de febrer (prèviament havienanat al Palau de la Generalitat a en-tregar una carta dirigida al presi-dent Montilla demanant la seva in-tervenció), per participar a lamanifestació de Barcelona de la

jornada de vaga a l'ensenyamentpúblic contra la LEC, per repartiroctevetes a l'entrada del miting delPSC-PSOE a l'Hospitalet de Llo-bregat el 16 de febrer, ...

Durant la vaga de fam els tres tre-balladors van tenir una magníficacobertura sanitària a càrrec d’unequip de metges i infermeres de lesorganitzacions solidàries amb elsvaguistes. El 14 de febrer, però, und'ells, Wenceslao Calero, va patiruna pèrdua de coneixement com aconseqüència d’un sever descensde la tensió arterial, va haver de seringressat a l'Hospital de Vall d'He-bron i es va veure obligat a abando-nar la vaga de fam.

Amplies mostres desolidaritat amb elsvaguistes

En el transcurs dels dies de la vagaes van multiplicar les mostres desolidaritat per part d'organitzacionssindicals, socials i polítiques de Ca-talunya i de la resta de l'Estat es-panyol, així com les gestions da-vant l'Administració i institucionsde la Generalitat, sense que aques-tes donessin cap resposta, ni laConsellera de Treball Sra. MarSerna, ni el President de la Genera-litat Josep Montilla.

Per la seva banda, la CGT, que vaestar donant total suport a la vagade fam, va convocar aturades a Seatel 6 de febrer, seguides per un im-portant nombre de treballadors, es-pecialment entre els més joves de laplantilla. Les aturades, d'una dura-da de 1 hora i 40 minuts per torn,van tenir un seguiment de prop del50% del personal productiu i vansuposar una pèrdua de produccióde 270 unitats, això representava el60% de la producció prevista en eltemps de durada de les aturades.Cal destacar també les 6400 signa-tures recollides entre la plantilla deSeat exigint la readmissió dels aco-miadats. Tenint en compte la cam-panya de pressió exercida per l'em-presa i la campanya de boicot de

CCOO i UGT per tal que la planti-lla no secundés les aturades, des deCGT es va considerar el resultatforça positiu.

El 13 de febrer, es va realitzaruna roda de premsa en la seu delSindicat de Periodistes de Catalun-ya (SPC), per a informar sobre l'es-tat de salut dels vaguistes, així comsobre la situació del conflicte, ambles intervencions d'Arcadi Oliveras,president de Justícia i Pau i repre-sentant dels moviments socials, deldoctor Josep Mª Sans, membre del'equip mèdic que atenia als vaguis-tes de fam, i de Diosdado Toledano.

El 15 de febrer es va realitzar unaassemblea a les Cotxeres de Santsamb assistència d'un centenar depersones, per tal de debatre comdonar continuitat a la lluita en su-port dels vaguistes de fam. Per laseva banda, CGT va convocarnoves aturades a Seat pel 20 de fe-brer a Martorell i pel 23 i 24 a ZonaFranca, però aquestes aturades jano es van portar a terme desprésdels resultats de la reunió mantin-guda per l'empresa amb CCOO iUGT el dia 18, en la que l'empresaes va comprometre a reanudar elstràmits per al reingrés dels treballa-dors afectats per l'ERO que esti-guessin interessats en tornar a l'em-presa.

La vaga s'atura ambsensació de victòria

El dia 19 empresa Seat va cridar aquatre persones de les quals unad'elles era denunciant del seu aco-miadament, era un nou senyal de laruptura de la posició tancada quel'empresa havia expressat, i unamostra de que la lluita portada aterme pels vaguistes de fam, per laCGT i per altres organitzacions, co-mençava a donar els seus fruits. Eldia 20 nombrosos afiliats i afiliadesde la CGT, així com membres delcomitè de solidaritat i de l'assem-blea d'acomiadats, van acompanyarels vaguistes de fam a les portes deSeat. Aquell mateix dia, després de

les peticions d'abandonar la vagaque els van fer arribar CGT, CNT,IAC, el Comitè de Solidaritat i finsi tot CCOO i UGT, José Mª Reque-na i Diosdado Toledano van decidirsuspendre, al menys temporalment,la vaga de fam, esperant que Seatcompleixi totalment els compromi-sos adquirits.

La CGT està segura que aquestcanvi d'actitud de l'empresa ha estatfruit de la vaga de fam, de les per-sones que han secundat les mobilit-zacions convocades i de tota la gentsolidària que han participat, tant aSeat com en el carrer i encara quemés val tard que mai, també l'ame-naça dels sindicats majoritaris deconvocar una vaga de 24 hores.

Encara que és evident que no s'haarribat a l'objectiu de l'entrada detots i cadascun dels afectats perl'ERO, és possible que la solucióestigui molt a prop. La secció sindi-cal de CGT de Seat va valorar lesinformacions sobre una finalitzaciódefinitiva del problema que reco-manaven desconvocar les aturadesprevistes i concedir un termini dedues setmanes per confirmar elreingrés de tots els acomiadats, te-nint clar que si després d'aquesttemps no s'arribava a una soluciódefinitiva, es tornarien a reprendreles mobilitzacions necessàries. LaCGT segueix, com fins avui, moltde prop aquest procés fins a acon-seguir la readmissió de tots els aco-miadats de l'ERO.

Victòria judicial delsacomiadats: Seat perdel primer recurs davantdel Tribunal Suprem

A finals de gener es feia públic quela Sala Social del Tribunal Supremhavia desestimat el recurs de cassa-ció per a unificació de doctrina in-terposat per Seat contra la sentènciade la Sala Social del Tribunal Supe-rior de Justícia de Catalunya que vadeclarar la nul·litat dels acomiada-ments de 9 afectats per l'ERO deSeat, d'un total de 33 que havien

obtingut sentència de nul·litat..En la sentència es condemnava

Seat com a part recurrent a l’abona-ment de les costes incloent la remu-neració del lletrat de la part recorre-guda i es comunica que aquestasentència s’inserirà en la Col·leccióLegislativa. L’empresa es veia obli-gada doncs a donar-los treball efec-tiu immediatament a Seat, cosa quees feia efectiva el 14 de febrer.

Amb la sentència del TribunalSuprem quedava comprovat de ma-nera definitiva que la direcció deSeat va actuar vulnerant drets fona-mentals dels treballadors en l’apli-cació de l’Acord d’acomiadamentsde 16 de desembre de 2005. Laimatge publicitària de la “NovaSeat”, moderna, juvenil, oberta, de-mocràtica, queda una vegada mésposada en la picota.

Els dirigents sindicals signantsde l’Acord d’acomiadaments i l’ac-tual Consellera de Treball, la Sra.Mar Serna, Directora en aquellesdates del Departament de Treballque va autoritzar un expedient deregulació d’ocupació fraudulenta ique va abandonar la seva obligacióde tutelar els drets ciutadans als tre-balladors afectats, haurien d’assu-mir les seves responsabilitats pelgreu perjudici ocasionat als aco-miadats/des i les seves famílies,així com reparar el dany comès, itancar un llarg conflicte amb la tor-nada als seus llocs de treball dels 66companys pendents de reingrés.

Aquesta primera sentència, enspermet encarar amb esperança elresultat de la resta de recursos inter-posats per Seat fins al total de 33companys/es.

Es pot fer un seguiment de lalluita dels acomiadats de Seat enl'especial de Kaos en la Red dedicatal tema: www.kaosenlared.net/es-

pecial/seat660

Més informació al web de lesseccions sindicals de CGT al GrupSeat:www.cgtbarcelona.org/cgtseat/

Acomiadats de Seat porten aterme una vaga de fam de 17 dies


TREBALL-ECONOMIA

Globalització iclasse social

Vicent Martínez

Fa un temps tenia una discussióamb una amiga. La base del seu

discurs era que el PSOE havia detreure's l'O d'obrer, per assolir un tómés modern. Eixa sigla, al seu en-tendre, els perjudicava i, afegia,que això de la lluita de classes esta-va molt lluny de la realitat actual,que era antic i sonava molt radical.Afegia que ara hi havia altres moti-vacions per canviar el món com arael medi ambient o el desequilibrinord-sud, conseqüència de la glo-balització.

El que em va sorprendre va serque no estava parlant amb una di-rectiva, estava parlant amb una au-xiliar administrativa que no es con-sidera treballadora sinó classemitjana. I ho deia una persona queestava en una empresa amb comitésindical al qual havia votat: que èssinó la lluita de classes sinó això, elque ella mateixa havia negat queexistís.

En segon lloc, em sorprenia lafalta de perspectiva crítica en lesrelacions nord-sud. Un dels proble-mes de les relacions nord-sud,efecte de la globalització, és que, sibé la classe empresarial actua demanera global; en canvi, els sindi-cats encara lluiten en l'àmbit “na-cional”.

De fet, és aquesta feblesa delmoviment obrer el que fa que cadacop les condicions laborals empit-joren i l'estat del benestar retroce-deixi a Occident. Un sindicalismemajoritari molt moderat a Occidenti un altre molt feble als països sub-desenvolupats creen les condicionsperquè els empresaris, sense gaireoposició, aconsegueixin la reduc-ció dels costos laborals a Europa iEstats Units en nom de la competi-tivitat. I és aquesta situació fa queels treballadors dels països subde-senvolupats fugen a l'anomenat pri-mer món en la recerca de millorsoportunitats, i són la mostra de ladesesperació dels habitants d'a-quells països que no compten ambsindicats de classe per defendre elsseus drets.

La deslocalització no és més queun fenomen de classe que fa que laclasse dominant opti per països onpot explotar més els treballadors.

Només Barack Obama ha fet unaproposta per retallar el poder delcapital en l'àmbit internacional:una clàusula als tractats internacio-nals del lliure comerç perquèaquest lliure comerç se supediteque la competitivitat no s'estableixia partir de la reducció de costos odrets laborals. D'altra banda, hi hafundacions de sindicats que es de-diquen a promoure el sindicalismeals països subdesenvolupats, unatasca interessant, però que es quedaen una taca d'oli en un oceà.

La plantilla de Nissan,contra un ERO que

afectaria 450 treballadors


N issan va anunciar el 8 degener un pla de baixes vo-luntàries per a reduir la

plantilla de la fàbrica de la ZonaFranca de Barcelona com a pasprevi alternatiu a un expedient deregulació d'ocupació que pot afec-tar 450 empleats a partir d'abril. Laplantilla de la fàbrica de la ZonaFranca i del centre de Montcada iReixac supera les 5.000 personessobre una plantilla global del grupa Espanya de 6.900 empleats.

La companyia va comunicar alssindicats l'obertura d'un períoded'un mes, com un fet consumat,perquè els treballadors acceptessinuna oferta d'indemnització quepreveu un mínim de 8.000 i unmàxim de 60.000 per empleat, unpla de baixes incentivades al quepodrien acollir-se tots els empleatsdirectes i semidirectes dels centresde treball industrials de Barcelonaamb unes quantitats variables, enfunció de criteris d'antiguitat i cate-goria professional.

S'inicien lesmobilitzacions

Davant dels plans de l'empresa, elssindicats presents a Nissan(CCOO, UGT, CGT i USOC) vanmostrar la seva oposició i van ini-ciar un procés de mobilitzacionsper fer front a l'ERO, que es va ini-ciar el 23 de gener amb concentra-cions i aturades d'una hora pertorn.

El 30 de gener va tenir lloc laprimera aturada que afectava laproducció de la fàbrica, amb treshores de vaga (una per cada torn) iconcentracions de la plantilla a laporta de la fàbrica de la Zona Fran-

ca, per procedir a continuació a ta-llar el trànsit a la Ronda Litoral,concentracions i talls de circulacióen les què van participar 1500 tre-balladors en la del torn de matí i1000 a la del torn de tarde. Els tre-balladors del torn de nit es van ma-nifestar per l'interior del polígonindustrial.

El 6 de febrer hi va haver unanova jornada de protesta amb atu-rades d'una hora per torn i talls decirculació a la Ronda Litoral, mal-grat l'ampli dispositiu policial pre-sent, provocant importants reten-cions de trànsit. Per al 16 de febrerel Comitè d'Empresa va convocaruna assemblea general de treballa-dors per decidir si es convocavenjornades de vaga de 24 hores, peròabans, el 12 de febrer, la direccióde Nissan Motor Ibérica i els sindi-cats es van reunir amb la mediacióde la Generalitat per intentar trobaralternatives a l'ERO, marcant-se unplaç de negociacions fins el 22 defebrer, en el qual els sindicats escomprometien a no realitzar mobi-litzacions. El 9 de febrer s'haviaacabat el termini per a inscriure'sen el pla de baixes voluntàries,cosa que només havien fet 111 tre-balladors.

La plantilla de Nissananuncia quatre dies devaga

La plantilla de Nissan Motor Ibèri-ca a Barcelona va aprovar el 16 defebrer en assemblea la convocatò-ria de quatre dies de vaga per si fra-cassaven les negociacions amb ladirecció per evitar la presentacióde l'ERO.

En una votació a mà alçada, lesvagues de 24 hores es van fixar perals dies 27 de febrer i 5, 12 i 26 de

març, encara que l'assembleatambé va donar el vistiplau perquèel comitè d'empresa, en què estanrepresentats CCOO, USOC, UGTi CGT, esgotés la via del diàlegamb la direcció de la companyiafins el 22 de febrer.

800 treballadors van participaren l'assemblea, que va durar unesdues hores i es va celebrar a la Firade Mostres de Cornellà (Baix Llo-bregat). Els portaveus dels sindi-cats van explicar a la plantilla la si-tuació en què estan lesnegociacions amb la direcció deNissan.

Per a CGT, aquest conflicte sola-ment pot acabar de tres formes.

La primera, és que no hi hagipresentació de l'ERO, perquè s'ha-gin pres les mesures alternativesque suposin l'eliminació de l'exce-dent de plantilla. La segona, si espresenta l'ERO, un mobilització demanera més contundent, i en lesnegociacions, solament hi ha lapossibilitat d'acord, amb la retiradade l'expedient. I per a finalitzar, sino hi ha acord de retirada haurà deser la Inspecció de Treball qui re-solgui la situació. I aquest serà elmoment (en el cas que pretenguinacomiadar un sol company), elmoment en el qual caldrà mostrar,de la forma més rotunda possible,la lluita de la plantilla, el seu suporti la seva solidaritat que permetinque no s'executi la resolució.

Aquestes són les formes possi-bles per a la finalització del con-flicte. Des d'un primer moment, laCGT té clar que no s'ha d'acceptarl'aplicació d'un ERO. CGT no pac-tarà l'acomiadament forçós de captreballador, com ja s'ha dit en di-verses ocasions i com es dirà fins alfinal. La solució està en les mansde tots, en la lluita i la solidaritat; si

tenim tot el suport segur que algunes replanteja el seu interès en comha d'acabar el conflicte.

Els sindicats han estat oberts a lanegociació de mesures alternativesque evitessin l'adopció d'una mesu-ra tan traumàtica per a la plantillade Nissan. Mesures alternativescom un pla de baixes voluntàries,recol·locacions en altres productes,aplicació de mesures de flexibilitatcontemplades en conveni col·lectiui un pla de prejubilacions. La Di-recció de Nissan ha mostrat unapostura intransigent i sense dispo-sició al diàleg, rebutjant la nego-ciació de qualsevol mesura que nofos el pla de baixes voluntàries queva ser engegat el passat 7 de gener.

Tot i incrementarbeneficis, Nissanpretèn acomiadar el 10% de la plantilla

Nissan està evidenciant una clarairresponsabilitat social amb els tre-balladors/es de la seva empresa,evitant la recerca de solucions via-bles per al conjunt de la plantilla.La mala gestió de l'empresa haprovocat una situació organitzativaque posa en risc els volums d'ocu-pació en l'empresa i la pitjor gestióde l'excedent previst està generantun seriós conflicte amb els treba-lladors/es.

Una empresa que en les matei-xes dates que anuncia un ERO, pu-blica els volums de vendes i bene-ficis del tercer trimestre fiscal,l'últim de l'any natural, amb uns re-sultats rècord. Benefici net conso-lidat de 247 milions de dòlars, un26,6% més que en el mateix perío-de de 2006. Uns ingressos de26.133 milions de dòlars, un18,2% més que en el mateix perío-de de 2006 i un augment de vendesd'un 4,2% en el període d'abril adesembre i un 13% en l'últim tri-mestre de 2006 .

Tot i aquestes xifres, Nissan de-cideix acomiadar de forma traumà-tica 450 persones. Aquest conflicterequereix una solució negociadaamb els sindicats i la situació eco-nòmica de l'empresa ho possibilita,és per això que els treballadors/esde Nissan no solament estan legiti-mats per a mobilitzar-se en contrad'aquest expedient, sinó que tenenarguments més que suficients peracordar les mesures alternativesque proposen.

Bloc de la Secció Sindical de

CGT a Nissan:

http://cgtnissan.blogspot.com/

QUI PAGA MANA

10 Catalunya. Març de 2008

TREBALL-ECONOMIA

Text: Col·lectiu Catalunya, SeccióSindical CGT Autobusos TMB iComitè de Descansos de TMB;

Fotos: Edu Bayer

E l 9 de febrer, més de 5000persones es manifestavenpels carrers de Barcelona

fins la Plaça de Sant Jaume en soli-daritat amb la lluita dels treballa-dors d'Autobusos de TransportsMunicipals de Barcelona i en su-port a la seva reivindicació de dosdies setmanals de descans. La ma-nifestació va escenificar l'ampli su-port que han aconseguit en la sevalluita per part de nombrososcol·lectius sindicals i socials.

Com assenyalàvem en l'anteriornúmero del Catalunya, el Comitède Descansos de TMB havia con-vocat jornades de vaga els dies 21,22, 23 i 24 de desembre i 2, 3 i 4 degener, des de les 00.00 a les 24.00hores, per tal de demanar els dosdies de descans setmanals per laplantilla de conductors d'Autobusosde TMB. La radicalitat de la Direc-ció de l'empresa va accelerar els es-deveniments i els ciutadans de Bar-celona els van veure en els carrersreclamant els dos dies de descanssetmanals. La CGT i ACTUB vanestar donant tot el seu suport als tre-balladors en vaga. La plantilla vaparticipar massivament en la vaga ien les assemblees, malgrat l'actitudsectària dels representants deCCOO, SIT i UGT que no vandonar suport a la vaga, però els seusafiliats si que hi van participar. Laparticipació en les jornades de vagava ser d'entre el 85 % i el 90 % de laplantilla no afectada pels serveismínims.

Al llarg d'aquells dies es van por-tar a terme nombroses accions desabotatge contra autobusos en soli-daritat amb la vaga. Assembleesmassives i concentracions van so-vintejar durant els dies de la vaga,entre elles destacar l'assemblea de1500 treballadors el primer dia devaga a les Cotxeres de Sants i laposterior manifestació, o l'assem-blea del dia 24 també amb 1500 tre-balladors, una mostra de l'ampliaparticipació en la lluita, i la concen-tració de centenars de treballadors ala plaça Sant Jaume l'últim dia devaga.

Cal esmentar també la vaga defam portada a terme a la plaça deSant Jaume entre els dies 28 de des-embre i 1 de gener per quatre treba-lladors, per demanar a l'Ajuntamentque donés una solució a les reivin-dicacions dels conductors d'autobu-sos de TMB.

Dins l'apartat repressiu esmentarla tensió provocada per les actua-cions policials contra els piquets in-formatius a les portes de les diver-ses cotxeres d'autobusos i larepressió policial contra diversostreballadors. El més greu van ser elsfets produits el dia 6 de gener quanun conductor va ser detingut senseque fes res i després que els Mos-sos li donessin una pallissa per sal-tar-se un cordó policial i obrir el pa-raigua que portava.

Després de l'assemblea de laplaça de Sant Jaume el 7 de gener,aquests es van concentrar a les por-tes dels jutjats on estava el com-pany detingut, fins que va ser posaten llibertat. Davant d'aques nou casd'abús policial, la CGT va decidirposar una querella criminal contraels mossos d'esquadra que li vandonar una pallissa al conductord'Autobusos.

Per part de l'empresa, l'aspecterepressiu es va concretar en les san-cions aplicades per l'empresa con-tra diversos treballadors. TMB vaobrir 25 expedients a conductorsper faltes greus durant la vaga. Elpresident del comité d'empresa, Sa-turnino Mercader, de CGT, n'acu-mula tres.

I en suport de l'Ajuntament il'empresa, cal destacar les patèti-ques declaracions públiques de diri-gents de CCOO i UGT criticant lavaga i les articles d'opinió de deter-minats columnistes de premsa trac-tant els vaguistes quasi bé a com aterroristes.

Els conductors d'Autobusostenen clar que la campanya de des-prestigi que han fet la direcció deTMB i l'Ajuntament contra ells, in-cloent els expedients oberts a diver-

sos treballadors, no farà que deixinde demanar els dos dies de descanssetmanals.

Dins l'apartat solidari cal desta-car el comunicat del comité d'em-presa de Metro solidaritzant-se ambels conductors d'autobusos i expres-sant la seva més enèrgica repulsadavant l'actuació policial que es varegistrar en els últims dies de lavaga que, consideren, és un signed'impotència de l'ajuntament i la di-recció de TMB davant de la partici-pació massiva dels treballadors enl'aturada.

L'empresa es tanca

Després dels set dies de vaga, la di-recció de TMB no tenia excuses perno voler negociar, ja que no hi haviaconvocada cap vaga. Per altrabanda, si no hi ha acords en la ne-gociació, els conductors convoca-ran mes mobilitzacions durant elmes de febrer, coincidint amb lacampanya electoral

La Direcció de TMB es va negara reanudar les negociacions el 8 degener, per parlar de la resolució delconflicte sobre els descansos delsconductors/es i aquestes es van ini-ciar finalment el 14 de gener, ambuna reunió amb els cinc sindicatsque integren el Comitè d'Empresadel col·lectiu de conductors d'auto-busos, per reprendre les negocia-cions sobre l'aplicació del nou re-glament estatal en matèria depauses en la jornada laboral.

La primera reunió després de lesmobilitzacions ho va deixar totigual. La Direcció no volia parlarsobre el tema que realment impor-tava als treballadors, els 2 dies dedescans setmanal, ja que la reunió

la van voler centrar únicament enl'aplicació del Reial Decret 902 ique aquesta aplicació sigui a costadel treballador.

La Direcció de TMB només vavoler parlar d'una part del proble-ma: temps de descans diari, elimi-nació del temps de presència i lapluriocupació al que des del Comi-tè de Descansos es van afegir dostemes més: Sentència del TribunalSuperior de Justícia de Catalunyaque reconeix el dret als 15 minutsd'entrepà, i d'establir un nou calen-dari de descans setmanal amb dosdies de festa. Quant a l'aplicació deldescans diari, la Direcció va dir queaquesta aplicació comportaria: elpartir tots els serveis, ficar méspunts de relleu, prestar servei enmés d'una línia cada dia i canviar elreglament de tria de serveis.

La interpretació del Comitè deDescansos era totalment diferent,entenent que el descans diari had'estar dins de jornada i per comptede l'empresa perquè així es desprénde la interpretació del conveni deTB. També entenien que el númerode partits i la seva duració estan tan-cats igualment per Conveni, per laqual cosa realment consideren queles propostes de la Direcció xoca-ven frontalment amb el conveni.Per al Comité de Descansos és fo-namental introduir en la negociacióla reducció de jornada que implicala correcta interpretació del RD 902ja que amb ella podran acostar-se ala consecució de la meta final quesón els dos dies de descans setma-nal. Mentre no arribi l'acord, vantornar a demanar que als conduc-tors/es d'autobusos se'ls compensid'alguna manera, o amb diners 200€/mes o dies de descans f ins que es

pugui aplicar.Les reunions del 17 i el 21 de

gener ho va deixar tot pitjor que laprimera. La Direcció seguia sensevoler parlar sobre els 2 dies de des-cans setmanal i van tornar a centrarla reunió en l'aplicació del ReialDecret 902, concretament en eltemps de descans diari. Per acabar-ho d'espatllar l'empresa va comuni-car formalment que havia presentatrecurs al Tribunal Suprem de Ma-drid pels 15 minuts de l'entrepà.D'aquesta manera volien allargar undret que ja s'havia guanyat dos ve-gades en els tribunals.

Els intents de mediació convo-cats pel Departament de Treballtampoc no van aconseguir desenca-llar el conflicte. L'únic pas que vadonar la Direcció va ser dir que es-tava disposada a pagar els 30 mi-nuts de descans al preu de partit,quelcom així com un euro i mig. Acanvi d'això, el 100% dels serveishavien de ser partits, incomplint elconveni col·lectiu vigent, però par-tits que ens portaven més dels 30minuts que marca el decret.

Davant l'actitud tancada i inamo-vible de l'empresa, no hi havia altracamí que continuar amb la mobilit-zació, i es convocava una manifes-tació el 9 de febrer i una jornada devaga el 12 de febrer

Manifestació aBarcelona el 9 defebrer

Davant de l'agressió que va patir elnostre company Teodoro per partdels Mossos d'Esquadra quan va serdetingut, colpejat i posat a disposi-ció judicial amb l'acusació d'haversigut ell el que va agredir a dosmossos, el Comité de Descansos vadecidir convocar una manifestacióa Barcelona per al 9 de febrer per adenunciar davant de l'opinió públi-ca l'actuació dels Mossos d'Esqua-dra.

Durant el conflicte d'autobusos lapolicia catalana ha protagonitzatnombrosos actes que han de sercensurats amb energia per la ciuta-dania. Els conductors/es han estatinsultats, perseguits, agredits i de-tinguts, com ocorria en els pitjorstemps del franquisme, per demanarmillores laborals i això no es potpermetre.

Des del Comité de Descansos esva convocar aquesta manifestacióamb la intenció que s'hi sumessin, amés dels conductors/es de TMB,tots els ciutadans/es i totes les orga-nitzacions que estiguin en contra del'actuació policial i es sentin solida-

Èxitosa manifestació dels conductors d'Autobusos de TMB el 9 de febrer

Noves jornades de vaga al marçals autobusos de Barcelona


TREBALL-ECONOMIA

Denuncien quees privatitzal'enviament de"vides laborals"

FETAP-CGT

Trair el significat de les paraulesés una pràctica que última-

ment utilitzen els polítics amb la fi-nalitat d'abrillantar la bruticia ques'amaga en gran part de les sevespolítiques antisocials. No estemparlant de paraules polisèmiques,ens referim a l'argúcia insidiosaque empren a l'hora de prendre me-sures impopulars.

Així, per a reduir els sous de quimenys cobra es parla d'ajustamenteconòmic, competitivitat, etc. Si elque es vol és fomentar que l'empre-sariat tingui via lliure a l'hora d'a-comiadar i, millor encara, si l'aco-miadament surt gratis, amb acudira termes com liberalització de lesrelacions laborals, flexibilitat enl'ocupació o eufemismes per l'estil,és més que suficient perquè unapart del personal no entengui res opensi que s'està parlant de gimnàs-tica esportiva o exercicis d'escalfa-ment abans d'entrar a treballar.

Les administracions públiquesno estan al marge d'aquest procésinteressat de tergiversació del llen-guatge. Després de l'expressió d'ex-ternalització dels serveis públics,s'està portant a terme una progres-siva privatització dels mateixos.Anem a un cas en concret que s'haproduït en l'administració de la Se-guretat Social. Recentment vandeixar d'emetre's informes de videslaborals de forma presencial i im-mediata per a traslladar aquest ser-vei a una empresa privada, això sí,en nom de la modernitat, rapidesa ieficàcia que, com no, és el segelldistintiu de qualsevol acte de l'ad-ministració.

Com a conseqüència, l'informeque abans, amb la gestió pública,trigava en emetre's una mitjanad'entre 30 segons i un minut: dema-nar DNI, teclejar-lo i prémer per-què s'imprimeixi, ara amb la gestióprivada pot trigar, en el millor delscasos, entre 6 i 8 dies.

Els mitjans per obtenir l'informehan canviat, és a dir, trucada a l'em-presa privada mitjançant un telèfon901 de pagament, amb un cost eco-nòmic directe per al ciutadà, (quantota la gestió era pública aquestatrucada era gratuïta); petició a tra-vés d'Internet, les tarifes espanyo-les d'aquest servei són de les méscares d'Europa; o sol·licitud de l'in-forme de vida laboral en les prò-pies administracions de la Segure-tat Social., abans aquestes holliuraven en mà i de forma imme-diata, ara es limiten a prendre lesdades perquè sigui l'empresa priva-da Venturini S.A. qui cobra peraixò i ho enviï al domicili del sol·li-citant.

A qui beneficia això? A la ciuta-dania, per descomptat, no.

ris amb la lluita dels conductors/esd'autobusos. I així va ser, 70 orgait-zacions i col·lectius van donar su-port a la manifestació.Podeu veure fotos de la mani alweb: kaosenlared.net/noticia.php?id_noticia=51874

Assemblees i vaga el12 de febrer

La convocatòria de vaga de con-ductors i conductores d'autobusosdel dia 12 entre les 11 i les 17 h. vaser seguida massivament, entre el85% i el 90% de la plantilla. A les5 de la tarda, es va celebrar l'as-semblea de treballadors i treballa-dores enmig de la Via Laietana ones va rebutjar la proposta feta pelDepartament de Treball, aprovadaper la direcció de TMB, que con-sisteix a avançar excepcionalmenten gairebé un any la negociació delnou Conveni Col·lectiu d'autobu-sos -l'actual té vigència fins al 31de desembre- i discutir en aquestmarc les pauses dins de la jornadadiària dels conductors.

En l'assemblea es va decidircontinuar la lluita fins que no s'a-consegueixin els dos dies de des-cans setmanal amb reducció dejornada i sense minva salarial, elssindicats CGT i Actub van anun-ciar la convocatòria d'una nova

vaga del 3 al 7 de març i cada di-jous a partir d'aquella setmana perreclamar els dos dies de descanssetmanal dels conductors d'autobu-sos.

En acabar l'assemblea els parti-cipants es van dirigir a la ronda li-toral on van fer un tall de trànsitque va acabar amb tres ferits, und'ells hospitalitzat, per la contun-dent càrrega realitzada pels Mos-sos d'Esquadra. Es poden veurefotos de l'agressió policial al web:

rojoynegro.info/2004/spip.php?ar-ticle21121

Vaga al Metro

60 treballadors del Metro de Bar-celona que formen part dels serveistècnics que s'encarreguen del man-teniment de vies i la senyalitzaciódel Metro exigeixen la requalifica-ció del col·lectiu i per aquesta raó,van convocar aturades del 18 al 22i del 25 al 29 de febrer les dues pri-

meres hores de cada torn.El 15 de febrer CGT i altres sin-

dicats van convocar una concentra-ció davant la Delegació de la Ge-neralitat a Madrid en solidaritatamb la lluita dels conductors d'au-tobusos de TMB, a la que van as-sistir més de 200 persones.

Compte de suport amb la llui-

ta: 2100-1305-13-0200042207.

Bloc del Comitè de Descansos:

http://comitedescansos.blogs-

pot.com/

OPINIÓ: Onzè Conveni a TVC, ‘un pacte per la producció’

Reinald Roca, Secció Sindical dela CGT-ccmax

Dijous 14 de febrer, l’as-semblea de treballadors itreballadores de TVC va

aprovar la plataforma reivindicati-va de l’onzè Conveni, presentadapel Comitè d’Empresa. El puntmés important d’aquesta platafor-ma, i que recull el suport més unà-nime de la plantilla, és la propostad’un pacte “per la producció inter-na”.

L’objectiu d’aquest pacte és elde garantir, amb els recursos tèc-nics i professionals de l’empresa,la producció dels programes de lafranja de màxima audiència (de 20– 23.30h), com també els informa-tius i els principals programes in-fantils. Pactant la producció inter-na dels principals programes–dramàtics, entreteniment, infor-matius i educatius- és la manerad’exigir a la direcció un canvi en lagestió, per tal que es doni prioritatal bon funcionament i la bona ges-tió dels recursos.

Amb aquest pacte es pretén in-vertir l’ actual procés de produccióbasat en l’externalització dels pro-grames de la franja de màxima au-diència –”Ventdelplà”, “Polònia”,“La masia”, “6 a traïció”, “La Bo-queria”, “La cuina de l’Isma”…-amb el criteri, sempre ambigu icanviant, que “el talent s’ha d’anara buscar a fora de l’empresa”. Unaexcusa que, la majoria de les vega-des, els índexs de les audiències

dementeixen. El que amaga la jus-tificació és la intencionalitat d’afa-vorir econòmicament determina-des empreses mediàtiques, ambgran influència sobre els dirigentspolítics del PSC i CiU. Retornar,per altres vies pressupostàries, lescol·laboracions polítiques.

Anem entenent que, quan la Ge-neralitat parla de potenciar un “tei-xit industrial” en el món de la cul-tura, el que en realitat potencia ésl’acumulació d’un gran capital amans d’un parell empreses, provi-nent de les rentes que es deixen depagar als treballadors i professio-nals contractats, malcontractats,subcontractats, mercantilitzats...No solament tenim una pobre cul-tura, sinó una cultura pobre.

Hi ha un consens general entreels treballadors de tota la CCMA(corporació catalana de mitjans au-diovisuals) que el servei públicd’informació i comunicació ha de

ser de qualitat i útil a la societat. Ésun principi, sine qua non, per ga-rantir les actuals condicions labo-rals i el manteniment, com amínim, dels actuals llocs de treball.Si el nostre servei no es diferenciadel que porten a terme els mitjansde comunicació privats, la ciutada-nia mateixa es preguntarà el per-què els pressupostos de l’estat hande pagar per un servei que de ma-nera gratuïta ofereix l’empresa pri-vada. Amb aquesta lògica, es do-narà suport a una proposta, com laque fa Sarkozy a França, de reduirel servei públic audiovisual a unesfuncions assistencials.

La proposta que fa Sarkozy, ique entusiasma als grups empresa-rials de la mass-media, és que lestelevisions públiques deixin d’e-metre publicitat (un brindis a la ga-leria) i, a canvi, les televisions pri-vades compensin l’estat amb uncànon per l’ús de la freqüència i

per la publicitat. Evidentment, elque recaptarà l’estat amb aquestcànon serà un petit percentatge delfinançament que s’obté per publi-citat, i que sol representar un 60%,com a mínim, del pressupsot defuncionament dels mitjans de co-municació públics. Per tant, la con-seqüència serà que, o bé dels pres-supostos de l’estat cobreixenaquest 60 %, reduint altres presta-cions socials, o bé es reduirà la in-versió i la qualitat dels mitjans decomunicació públics.

El model de referència pel Sar-kozy és el de la televisió públicanord-americana (la PBS); el quesuposarà empetitir les actuals tele-visions públiques i reduir-les aunes funcions purament “assisten-cials”. Una espècie de “càritas” dela informació. Tapar la mala cons-ciència per l’abús del quart poder,per part d’una minoria privilegia-da.

Pel manteniment i continuïtatd’aquest servei, però, no n’hi haprou amb l’exigència dels treballa-dors de la TVC. Hi ha una gran va-rietat d’ exemples que ensenyen elpoc cas que fa l’administració deles exigències dels treballadors i dela submissió servil als desitjos dela gran patronal.

La continuïtat del servei públices podrà garantir, si es té el suportmassiu i decidit de la ciutadania,davant de la qual, els partits polí-tics no els queda més remei querespectar.

12 Catalunya. Març de 2008

TREBALL-ECONOMIA

Joan Ramon Ferrandis, SindicatFederal Ferroviari de la CGT

Des de CGT s’ha intentattraslladar des de fa anys, atots els usuaris del ferroca-

rril i als ciutadans en general, lapreocupació pel lamentable estatde deterioració a què ha arribat elservei ferroviari a Catalunya. Elmotiu principal que ha ocasionataquesta situació és l'aposta desor-bitada per l'alta velocitat, que hadeixat el ferrocarril convencional,sota mínims i pràcticament orfed'inversions.

98%

Els serveis de rodalies i re-gionals transporta el 98%dels viatgers i les inversions

són inversament proporcionals, el2% del total de les inversions en fe-rrocarril van destinades al ferroca-rril convencional. En l'altre extremtenim que un percentatge mínimd'usuaris utilitzen els trens AVE,però no obstant això les inversionsper usuari són més de 2.400 vega-des superiors a les del ferrocarrilconvencional.

Els trens de rodalies i regionalssón els veritables eixos cohesiona-dors de les nostres ciutats i comar-ques, qui veritablement vertebraels territoris per on passen, no obs-

tant això avui és molt més fàcil iràpid arribar a Madrid des de Bar-celona, que a Flix, Puigcerda, Tàr-rega o Portbou.

Les infraestructures ferroviàriesde Catalunya es troben en un índexalarmant de deterioració progressi-va, (estacions abandonades, senseserveis a l'usuari, sense personal,externalización de treballs ferro-viaris, etc.), que solament podrà re-parar-se amb mesures contundentsde renovació i manteniment de ma-terial i infraestructura, incremen-tant el nivell d'ocupació de RenfeOperadora i Adif en totes les sevesàrees.

Dimecres 20 de febrer va arribarA Barcelona el primer AVE de ser-vei regular procedent de Madrid, i

amb ell la falsa modernitat i el mal-baratament que representa aquestamanera insostenible de transport.Per protestar per aquesta desmesu-rada inversió, des de CGT es vaconvocar una concentració al vestí-bul de l'estació de Sants. La con-centració es va mantenir des de les8.15h fins a les 11h, i va estar con-trolada en tot moment pels Mossosd’Esquadra, que no ens van deixaracostar-nos a les andanes. Tambévam rebre amb crits de “Menys“Aves i més proximitats i regio-nals” el primer AVE que va arribara Barcelona des de Lleida i Tarra-gona, deu minuts després del deMadrid. En ell hi viatjaven dele-gats de CGT que havien pujat alCamp de Tarragona per burlar el

cordó policial en el camí cap a Bar-celona i que a l'arribada, mentre elsmitjans de comunicació entrevista-ven els presidents de Renfe i Adif,van desplegar una pancarta amb ellema “+ Trens i – AVE”. Ràpida-ment, els mitjans de comunicacióvan deixar ambdós presidents perfer-se ressò de la protesta. Desprésd'uns minuts de crits de la consigna“Menys AVE i més regionals” elsMossos ens van desallotjar-los.

Aquest és un episodi més de lalluita de la CGT per la defensa delferrocarril com a mitjà fonamentaldel transport col·lectiu i la titulari-tat pública, que garanteixi la finali-tat social i la seguretat del trans-port, pels avantatges ambientals ide sostenibilitat d'aquest mitjà.

L’AVE arriba a Barcelonaentre polèmica i protestes

Joan Ramon Ferrandis, SindicatFederal Ferroviari de la CGT

Fa pràcticament un any que lasituació de Renfe a Barcelona

és insostenible, la falta de personalés angoixant. Davant l'intent perpart dels Comitès Provincials deregenerar la plantilla, l'empresa varespondre marejant la perdiu,sense concrecions, amb incorpora-cions simbòliques.

Mentre, els llocs de treball delsferroviaris de Barcelona van em-pitjorant cada vegada més i substi-tuint-se per mà d'obra en precari.Es van realitzar incorporacions adeterminats serveis com conducciói intervenció, tots des de treballa-dors de la mateixa empresa, peròningú ha cobert les places queaquests han deixat en els seus ante-riors llocs de treball.

En conducció, a pesar de les in-corporacions, se segueixen realit-zant un nombre desorbitat de des-cansos treballats, amb elconsegüent risc per a la seguretaten la circulació, amb mesos sen-

cers sense descansar i jornades iconduccions antirreglamentàries.Els gràfics d'intervenció necessitennoves incorporacions, els trenssense interventor són una constant,fins i tot en les zones de túnels ur-bans de Barcelona, on la normativaobliga que els trens circulin al-menys amb personal de conducciói acompanyament amb formacióper a una hipotètica evacuació deltren en cas d'incident.

Les empreses privades conti-nuen realitzant el ‘checking’ a lesestacions, desplaçant els treballa-dors que ho feien abans, igualpassa amb la venda de bitllets, in-formació, etc.

Les incorporacions en taquilleshan estat en condicions laborals di-ferents als més antics, així mateixla major part de les estacions de ro-dalies no tenen personal i se se-gueix externalitzant el servei devenda de bitllets a través de canti-nes o d'empreses privades. A Ta-llers la desolació és absoluta i lafalta de personal, alarmant. Amb lameitat del manteniment de trens a

Barcelona ja privatitzat, les socie-tats mixtes amenacen el futur delsúltims treballadors.

A Adif, la situació és similar, enel servei de circulació, la saturaciódels llocs és una constant i el man-teniment de la infraestructura éstan escàs com el qual es va eviden-ciar en els últims anys, amb unaallau d'incidents a causa del preca-ri manteniment de les línies ferro-viàries. Tot això repercuteix de ma-nera directa en el treball diari delferroviari i també en el servei quees presta a l'usuari.

El passat 14 de febrer va tenirlloc la reunió de la comissió deconflictes (òrgan de mediació in-tern previ a la convocatòria devaga) interposada per CGT, el re-sultat va ser “sense acord” i es vatraslladar la negociació “a l'àmbit”,al mateix àmbit on l'empresa no havolgut resoldre la problemàtica desde fa molts mesos.

Des de CGT i per ser conse-qüents amb les demandes realitza-des fins a ara, no ens queda capaltra alternativa que la convocatò-

ria de vagues. A més, CGT ha rea-litzat aquesta convocatòria en soli-tari, no volent mirar a un altre cos-tat, com fan els ComitèsProvincials de Centre de Treball,mentre a Renfe, es denigren elsnostres llocs de treball.

El dia 21 es va presentar al De-partament de Treball de Catalunyala convocatòria de vaga, així com aRenfe Operadora. No obstant això,els mateixos treballadors de Barce-lona de Renfe Operadora seran quidecideixi les mobilitzacions per re-alitzar.

En principi els períodes de con-vocatòria són: divendres 7 demarç: de 6 a 8 i de 20 a 22 hores;dijous 20 de març: de 6 a 10 i de 18a 22 hores; diumenge 23 de març:de 22 a 0 hores; dilluns 24 de març:de 0 a 22 hores. Destacaríem que eldia 7 de març coincideix amb lavaga d'autobusos de Barcelona,una lluita que hauria de fer-nos re-flexionar a la totalitat dels treballa-dors... ànim! L'única cosa realmentinassolible és aquella que no s'ini-cia.

Vaga de les treballadores i els treballadors a Renfe Operadoraper la situació insostenible que provoca la falta de personal

El dret de vaga,qüestionat perla Unió EuropeaGabinet de Premsa Confederal

El Tribunal de Justícia de lesComunitats Europees

(TJCEE), a través de diverses sen-tències molt recents, limita el dretde vaga, quan la mateixa pretén im-pedir que una empresa es desloca-litzi amb l'única pretensió de pagarmenors salaris i empitjorar les con-dicions de treball, al mateix tempsque avala el dumping social al con-siderar que no es vulnera les condi-cions laborals més favorables perals treballadors desplaçats (multi-nacionals de qualsevol sector) idóna per bo que s'apliqui el princi-pi de la llibertat d'establiment per-què no existeixi discriminacióentre empreses comunitàries pelpaís d'origen de les mateixes (me-nors condicions laborals i d'ocupa-ció) i no s'abonen les condicionscontractuals d'on es presta el serveio es realitza el treball.

En ambdós supòsits l'argumentjurídic és "política pura", al conver-tir-se en una mera formalitat per adonar cobertura a les empreses (ca-pital), que entenen que no podenestablir-se límits a la lliure compe-tència, com a conseqüència delsprincipis de llibertat d'establiment ila llibertat de prestació de serveis.

Aquesta és la seva conclusió juri-dicopolítica "L'article 43 CE had'interpretar-se en el sentit que,mesures de conflicte col·lectiu comles controvertides en l'assumpteprincipal (rematriculació d'un bai-xell de transport finlandés ambbandera d'Estonia per a abaratircostos laborals), que tenen com afinalitat aconseguir que una empre-sa privada el domicili social de laqual es troba situat en un Estatmembre determinat celebri un con-veni col·lectiu de treball amb unsindicat establit en aquest Estat iapliqui les clàusules previstes peraquest conveni als treballadors as-salariats d'una filial de la dita em-presa establerta en un altre Estatmembre, constituïxen restriccionsen el sentit de tal article."

L'exemple de la multinacionalDelphi que "tanca i fuig" de PuertoReal (Cadis), és possible perquè lallibertat de circulació dels capitals ila llibertat d'establiment dels capi-tals, s'eleven a la categoria de dretsfonamentals en el Tractat de la Co-munitat Europea, així ho estableixen els seus articles 14 (mercat inte-rior sense fronteres i garantia de lalliure circulació de serveis); el 43garanteix la llibertat d'establiment iel 49 la lliure prestació de serveis,igual que està succeint aquests diesamb la Multinacional Nokia a Ale-manya.

El sindicalisme ha d'entendreque la reactivació del conflicte ésl'única solució possible per a cons-tituir un model de relacions labo-rals/socials basat en la justícia.



Tema del mesDavant el 8 de Març, Diade la Dona Treballadora

Denunciem lacampanya decriminalització del'avortament ques’està portant aterme

Comitè Confederal CGT

Des de la Confederal General del Treball

volem manifestar la nostra més absolu-

ta indignació i rebuig a la campanya de

criminalització que s'està portant a

terme contra les dones que han exercit

el seu dret a avortar i contra les i els

professionals sanitaris que els han aju-

dat a exercir el seu dret.

Aquesta campanya obeïx al fet que

avortar avui dia en l'Estat espanyol no

és un dret ple. Continua estant penalit-

zat, ja que en 1985 només es va efectuar

una despenalització parcial de l'avorta-

ment, obeint a una mesura hipòcrita

que va voler acontentar als sectors més

conservadors i reaccionaris, situant a

les dones i a les clíniques on s'exerceix

en una absoluta inseguretat jurídica.

No és la primera vegada que s'intenta

criminalitzar l'avortament. Enfront d'ai-

xò, des de la Confederació General del

Treball exigim a les institucions la seva

absoluta despenalització, reconeixent-

lo expressament com un dret, això és:

1r.- La decisió de la maternitat és un

dret personal i íntim de tota dona, amb

independència de la seva edat, estat

civil o nacionalitat. La interrupció lliure i

voluntàriament decidida de l'embaràs

és un dret que tota dona té, és un dret

inalienable a decidir sobre el seu propi

cos.

2n.- L'Estat ha de garantir l'exercici

d'aquest dret de forma gratuïta en la

xarxa sanitària pública, per a totes les

dones, garantint a totes la seva intimitat

sota el més absolut secret professional.

L'educació sexual no sexista en els

centres escolars, així com l'accés als

mètodes anticonceptius i la anticon-

cepció d'emergència ha d'estar garanti-

da amb tots els mitjans i recursos ne-

cessaris.

Des de la Confederació General del

Treball, exigim que cessi la persecució i

criminalització de les dones i dels i les

professionals sanitaris, que l'avorta-

ment sigui reconegut com un dret ple,

garantit, lliure i gratuït.

Comitè Confederal de la CGT

Des de la CGT i en la línia delnostre treball quotidiàvolem, un 8 de març més,

posar de manifest que la concilia-ció de la vida laboral i familiar pro-posada, la que ens és venuda através de diferents propostes legis-latives, a través de conveniscol·lectius, a través de campanyesde propaganda és mentida, és peraquesta raó que volem continuarabordant el tema de la cura de lavida, alçant la veu per dir que

Renunciem a

l'exclusivitat de la cura

de la vida!

Exclusivitat que ens ve marcadaper l'assignació de rols en la socie-tat i l'evolució de la qual és pràcti-cament nul·la. Continuem sent lesdones les que realitzem els treballsnecessaris per al manteniment dela vida, les tasques de cura de lavida que no són remunerades.

Perquè tenir cura és un dret, el"dret a la curadania", encara quetambé una obligació. I exigim elsmateixos drets i obligacions per atotes i tots. Sense exclusions. Ésurgent que ens ho creguem nosal-tres, les dones, que ho desitgenells, els homes i que la societat(empreses incloses) ho assumis-quen. Hem d'aconseguir un plante-jament integral de la vida.

La vida com a dret i responsabi-litat de cada persona, sense les hi-pocresies que des dels sectorsmés rancis estan posant un tel deconfusió i culpabilització sobre lesdones. Intensificarem la resposta ales campanyes que augmenten elpatiment de les dones. No volemavortar, però exigim el dret a fer-hosi la situació ho demana. Cadascu-na de nosaltres, si ho necessitem.

Volem la despenalització de l'a-vortament i en general, lleis quemilloren la vida de les personesafectades. Perquè el Govern ensvol fer creure, ara, que la Llei d'i-gualtat i conciliació farà possibleaquestes aspiracions, sense tren-car els principis del màxim beneficide les empreses, ni la dicotomiaentre allò públic (que té valor so-cial) i allò privat (que continua sentinvisible).

Però les lleis promulgades sónambigües i permissives amb el ca-pital. Deixant que quantitat d'obsta-cles siguen interposats en el camíde la real conciliació de la vida fa-miliar i laboral. Impedint, d'una

banda, que les dones puguen des-envolupar-se a la mida dels seusdesitjos en els dos àmbits o espen-tant-les a optar, prioritzant-ne und'ells, i avortant, d'altra banda, lanecessària progressió dels homesen l'exercici del seu dret a cuidar.

Els beneficis de la Llei d'igualtates releguen al dubtós bon resultatde la negociació col·lectiva, sense

obligar a arribar a un acord. Obligales empreses grans a negociar! I sino arribem a un acord? Una ambi-güitat més, per tal de fer provar laforça de les parts confrontades.

A banda de tot açò, el capital -amb l'excusa d'oferir-nos totes lesfacilitats i avenços a les dones pertal de conciliar la nostra vida fami-liar- ens està venent "noves" for-mes de treball com el teletreball.

Ens venen que treballar a la nostrallar ens permet disposar de méstemps per tal d'atendre les neces-sitats familiars. Nosaltres, com adones treballadores, sabem queaquesta "nova" forma d'organitza-ció del treball no és sinó una estra-tègia empresarial per justificar la"flexibilitat" laboral que acaba ama-gant el treball de cura de les perso-

nes invisibilitzat i no remunerat iacaba per justificar polítiques neoli-berals de retalls de serveis públics(llars d'infants públiques i gratuïtes,serveis professionals de geriatria,etc.).

I les ajudes que ens anunciarenamb la Llei de dependència? S'haconvertit en una cursa d'obstacles,és tan complicat aconseguir unasimple ajuda per a la supervivèn-

cia! Sense modificar el veritablesentit de la cura vers les persones,que seria assumir la seva respon-sabilitat col·lectiva, traient-los delreducte invisible de l'àmbit privat iles seues encarregades, lesdones.

Ens obliguen a nosaltres matei-xes a intervenir en la precaritzaciód'altres dones. La perversió del sis-tema porta a la substitució en l'àm-bit privat d'unes per altres establintuna cadena de precarietats. Lestreballadores domèstiques amb re-muneracions indignants, sensedrets laborals com la resta de tre-balladors i treballadores, emmar-cades en el famós Decret del 1985que regula el règim especial de tre-balladores de la llar. Règim Espe-cial que hauria de suposar una au-tèntica vergonya per les nostresinstitucions. Sector al que accedei-xen especialment les dones sensepapers que vénen de la immigraciói continuen en la precarietat, almarge de qualsevol reconeixementde drets, treballant en situacionsquasi d'esclavitud, sense drets la-borals. On estan les propostes quediu el govern que ha realitzat permillorar la situació de les emplea-des domèstiques?

Treballem per una societat ques'enriquisca amb l'aportació d'ho-mes i dones amb igualtat de condi-cions, sense exclusivitats en capdels àmbits. Una societat respon-sable de les necessitats dels seus

membres en tots els moments dela seva existència i que involucreen aquesta responsabilitat les insti-tucions públiques i privades (em-preses incloses). En definitiva, tre-ballem per tal de donar-li la volta alsistema.

Per una veritable transformaciósocial. Per tal que el centre sigui lavida. Pel dret de "curadania" per atotes i tots

> OPINIÓ

Text: Pau Juvillà Ballesterfoto: Dídac Salau

Quan vaig plantejar una entrevista per

parlar amb profunditat sobre el món

de la Idea i de tot allò que l'envolta no

vaig tenir cap dubte que havia de par-

lar, com a mínim, amb el Pep Cara. Ell

és una de les ànimes i motors de El

Pèsol Negre", de Ràdio Corneta, del

Centre d'Estudis Esther Borràs i, bà-

sicament, és una d'aquelles persones

que són un node entre col·lectius, or-

ganitzacions i persones del moviment

llibertari. No solament això sinó que

el Pep és, tant en les idees com en la

praxis quotidiana, un llibertari no

dogmàtic i obert, un anarquista de

cap a peus. Comencem l'entrevista al

Terra, a Sants, on no sé encara s'hi

deu -o li deuen- una til·la, continuem a

la Teteria Malena i la resta de trossos

els anem confeccionant per telèfon o

internet; creem un nou gènere, l'an-

tientrevista.

-Com veus el moviment llibertari?-La veritat és que va a dies. Una cosa ésel moviment llibertari orgànic, l'organit-zat, o el desorganitzat però que fa cosesi després hi ha les idees i pràctiques lli-bertàries que es poden filtrar en d'altresmoviments. En aquest sentit tampoc sóc

tan optimista perquè quan veig d'altresmoviments penso que sí que n'hi ha al-guns que ho han fet, però que no és unacosa ni molt menys generalitzada. Elsnoms sí, les assemblees es diuen as-semblees però moltes vegades no hosón. Respecte al moviment llibertari or-gànic, en general podríem parlar del quees dedica a qüestions socials i del quetreballa l'àmbit sindical. Sigui com sigui ien general, jo crec que estem millor decom estàvem ara fa no tant de temps. Noestem tan bé com voldríem, però sí queestem una mica millor.-No creus que realment ara no hi hacap moviment de base que es qües-tioni, per exemple, conceptes coml'assemblearisme?-Sí, sí, és veritat, és el que deia de lesidees o pràctiques llibertàries que assu-meixen altres moviments que no tenenper què dir-se a sí mateixos llibertaris. Iaixò és bo. El que alhora qüestiono ésque sempre sigui així -per no caure enfalsos discursos triomfalistes i tal- doncsaixò: què ningú es qüestiona l'assem-blea tot i que de vegades en comptesd'assemblea facin missa.-Com a conseqüència de tot això, noet sembla que ara, s'ha donat un in-crement important de centres socialso ateneus llibertaris o de tendència lli-bertària?-A veure, al món llibertari el naixement i

la mort d'ateneus, de locals, de col·lec-tius i de projectes és constant i moltesvegades molt ràpida. De totes maneressí que és veritat que darrerament s'estàveient la feina de col·lectius força conso-lidats i alhora la feina molt treballada denous projectes que ja es veu que no mo-riran en quatre dies i que defugen de tre-ballar només al gueto. Estic pensant enateneus com el de Sants, Sabadell oCornellà, per exemple, o en col·lectius iprojectes com els de l'Alt Llobregat engeneral -"El Pèsol Negre", Ràdio Korne-ta, ateneus, centres d'estudis, distribuï-dores...- o gent com la de Sant Boi oIgualada, però també en grups més in-formals que dins l'ampli i divers món in-surreccional treballen a molts llocs, fu-gint dels discurs fàcil que en altresèpoques va ser més habitual. Pel que faal suport a les persones preses, a la his-tòrica feina d'alguns grups i individus, s'hiafegeixen ara noves forces i crec quetambé noves idees. I em sembla queestà passant una mica el mateix amb lalluita antiespecista i amb qüestions degènere que de vegades, malgrat que di-guem que som anarquistes, s'obviaven oes deixaven molt de banda per part demolta gent o perquè no s'explicaven bé operquè es parcel·laven massa les lluiteso pel que fos. I bé, també hi ha col·lectiuscom Negres Tempestes que sent anar-quistes doncs plantegen qüestions com

l'alliberament nacional, fet que no nomésobre un debat entre els llibertaris sinóque també ho fa entre els anomenats in-dependentistes que, en part, tradicional-ment han estat estatistes i d'organitzaciómés autoritària. I sobretot ho veiem enles pràctiques d'acció directa de lluites,per exemple en contra de l'especulació oper defensar el territori, i projectes quesense autoanomenar-se llibertaris ensón un exemple. Per tant, crec que haaugmentat la qualitat de la feina mésenllà de la quantitat i això és el que dicque, de vegades, dóna certes esperan-ces.-Estem millor que fa deu anys?-Jo milito al moviment llibertari de fa unstretze anys més o menys i crec que araestem millor perquè la gent del movi-ment llibertari s'està començant a coor-dinar i, malgrat que existeixin les eternes

divisions i els tradicionals vicis, de vega-des tinc la sensació que ara s'estan po-sant les bases per construir alguna cosa-o moltes coses- prou ambicioses o àm-plies perquè totes puguem recuperar lesnostres vides i autogestionar-nos. Lagent que fa coses es va coneixent i això,aquest aspecte humà, és bàsic; d'altrabanda, el compromís d'algunes perso-nes és molt gran. Però clar, no sé, s'had'anar veient.-I els sindicats? -Crec que s'haurien de barrejar més, laCGT s'hauria de fixar més en les qües-tions socials, però no solament això, sinóque la gent que treballa en allò socialhauria d'entrar al sindicat perquè és elbrou de cultiu adequat per a les idees ipràctiques llibertàries ja que aquestagent ja té una sensibilitat social i de lluitani que sigui petita. Això es veu en la vaga

de busos. Pel que fa a la CNT, doncsunes estan movent més les qüestionssocials i presos -el sector Joaquim Costao Cornellà, posem per cas-, com tradi-cionalment han fet i des de fa un tempsuns altres seguint els passos de Sevillahan tornat a apostar pel sindicalismecom Barcelona -sector Medinaceli-, perexemple. Altres sindicats simplement nofan res, però bé, això també passa ambalguns sindicats de la CGT. Jo és que latasca sindical, social i de presos d'uns ialtres no només no la veig incompatiblesinó tot el contrari.-És possible i desitjable una unióentre tots els sindicats anomenatsanarcosindicalistes?-Seria desitjable. Sobre el paper, és per-fectament possible i sobre la realitat ésimpossible perquè les nostres files estanplenes de mediocritat, així de clar.

-Els sindicats continuen sent unaeina vàlida de transformació social?-Jo crec que és més limitada perquèabans el sindicat ho era tot i ara no, arael sindicat és per a allò laboral i encaragràcies, tot i que faci una part de social.Crec que és una eina vàlida de momenten l'àmbit laboral i que tot i que ha que-dat molt disminuït, si es fan les coses bé,és possible que en el futur torni a sermés important perquè sigui o torni a serun sindicat més global, que afecti altrescoses més que només les laborals.

Els sindicats han d'estar en totes lescoses de base, amb els ateneus, centresd'estudi i després en les lluites parcials,per exemple contra les ordenances decivisme, contra les agressions al territori,han d'estar en tot el que sigui horitzontali assembleari dintre les seves possibili-tats, està clar. I alhora la gent que militem

en ateneus i qüestions socials, crec quehem d'estar al sindicat -cadascú al quevulgui- però no només per lluitar laboral-ment -que també, clar i principalment-sinó també per portar allà les altres llui-tes. Amb això crec que totes hi guanyarí-em.-O sigui que estem millor però el futurpassa per incidir i participar d'a-quests moviments de base, fer unaestructura sindical forta que trans-cendeixi l'àmbit laboral. Què hauríemde fer per incidir realment en la socie-tat?-Pel que fa a la feina laboral, crec que laque es fa ben feta ja es veu, per tant se-guir en aquesta línia combativa i d'acciódirecta, de compromís i no claudicació.Fixa't en com ens hem trobat movimentssocials o llibertaris amb els buseros i al'inrevés o com les anarcosindicals quanlluiten es troben entre elles, sigui a lesneteges del metro de Madrid o allà onsigui. La lluita és el camí per a la barrejai la coordinació real. És a dir: acció, hau-ríem de fer coses, implicar-nos en elssindicats de base o revolucionaris, elsanarcosindicats, vaja. Quan la lluita ésde veritat, les diferències desapareixenperquè les diferències no sempre sónreals. La finalitat és autogestionar la tevapròpia vida que ens l'han parcel·lat: la la-boral, la social, el lleure..., hem d'auto-gestionar-ho tot. Suposo que hem d'anarcap a la construcció d'una cosa sem-blant al que va ser el sindicat com a einade resistència global, però clar, adaptat ales societats actuals. Una mena d'orga-nització comuna i flexible, llibertària, útilper a tothom i on totes les llibertàries enssentim a gust. 'Casi na'.-Quins serien els referents llibertaris?-No ho sé, a nivell teòric jo tampoc sócde llegir tant. Les coses velles que tantde moda està de dir que són desfasadesestan la mar de bé -el dogma no el fanles lectures sinó el qui no sap pair-les-, ami m'agraden moltes coses de Malatestaper exemple. És súper actual. Acaben detreure uns escrits de Salvador Seguí encatalà, he he he, crec que tu en saps al-guna cosa... A veure, una altra mancan-ça que tenim és l'arribada d'idees que enl'àmbit llibertari es produeixen en altresllocs del planeta, en aquest sentit revis-tes com "Anarcoterritoris" han posat elseu granet de sorra, no sé, és que clar, hiha tantes mancances... D'altra banda,els referents més importants crec quesón els projectes i lluites que podendonar exemple, com darrerament elsbusos de Barcelona o projectes com "El

Pèsol Negre" -definitivament, no tinc ver-gonya-, o l'agenda llibertària que fan aIgualada, o les lluites com la que s'ha dutal Forat de la Vergonya o contra el PlaCaufec o per la llibertat de la Núria. Jocrec que si tu fas feina, la gent la respec-ta, s'ha de treballar molt en els pobles ien els barris i això: donar exemple ambl'acció, perquè els anarquistes hem derecuperar el prestigi social perdut, tantdins com sobretot fora dels anomenatsmoviments socials. Crec que cal treballarper canviar les nostres vides i el món, nopas per fer-nos un gueto a mida, franca-ment, és el què penso i pel que molts llui-tem. Canviar el món i treballar per l'auto-gestió o per la Idea o com es vulgui dir,crec que per molts no és una simplemoda o un mitjà per aconseguir altrescoses o un posat estètic, sinó que va 'enserio'.-És possible un municipalisme lliber-tari?-De municipalisme llibertari n'hi ha com amínim dues línies: en Bookchim, que ac-cepta anar a llistes, i el Projecte A d'Ale-manya o encara millor l'experiència quees va dur a terme per exemple a la Spez-zano Albanese de contrapoder. Jo d'en-trada optaria més pel contrapoder peròno descartaria l'altra via donades unescircumstàncies prèvies concretes: que elcontrapoder ja existeixi, és a dir que tin-guem moltes cooperatives i moltes altreshistòries que ens permetin organitzar lanostra vida en els àmbits que dèiem la-boral, sindical, lleure, cultura, alimenta-ció... i llavors es pot fer aquest contrapo-der que és l'assemblea municipal idecidir coses més enllà i al marge de l'A-juntament i si aquest ens fa nosa, llavorssí, entrar per desarticular-lo. Jo per aixòsóc molt crític amb les CUP, perquèpenso que el que fan és agafar un camíque sembla una drecera i que, al meuentendre, és massa igual als partits con-vencionals i porta, per tant, a la separa-ció de la política de la gent o a la negacióde l'autogestió, que és el mateix.-Vols afegir alguna cosa?-Només que aquest cert optimisme res-pecte a allò llibertari és fruit de l'observa-ció de la realitat i de militar; i no solamentd'un estat d'ànim que vol encomanar-sea les companyes. Tanmateix, i malgratser contradictori, també t'haig de dir quesovint penso que la resistència que ofe-rim al sistema no és només ridícula sinóque no anirà a més. Però ni que fos així,valdria la pena lluitar, perquè crec que ésel millor que podem fer, perquè és just itambé divertit.


Parlem amb...PEP CARA, LLIBERTARI BERGUEDÀ

"Lluitar és el camí per la barreja i la coordinació real"Membre de l’Ateneu Llibertari de Berga, de l’Ateneu Terra i Llibertat, del Centre d’Estudis Josep Esther Borràs, editor d’”El Pèsol Negre”, periodista a Ràdio Korneta, és un dels historiadors que fa possible la Marxa dels Maquis

Catalunya. Març de 200814 Catalunya. Març de 2008 15

> LES FRASES...

"Cal treballar

per canviar les

nostres vides i el

món, no pas per

fer-nos un gueto a

mida"

"la resistència que

oferim al sistema no

és només ridícula sinó

que no anirà a més,

però ni que fos així,

valdria la pena lluitar,

perquè crec que és el

millor que podem fer,

perquè és just i també

divertit"

"Hem d'anar cap a la

construcció d'una

cosa semblant al que

va ser el sindicat com

a eina de resistència

global, però clar,

adaptat a les

societats

actuals"

‘‘

‘‘

“Els sindicats han d'estar en totes les coses de base, amb els ateneus,centres d'estudi i després en les lluites parcials, per exemple contra les

ordenances de civisme, contra les agressions al territori”

> CONVOCATÒRIES



Associació de Veïns de l’Òstia iPlataforma d’Afectats enDefensa de La Barceloneta

A ra fa un any de l’aprovaciódel "pla dels ascensors" perpart de tots els partits polí-

tics en l’Ajuntament, un pla que hafet que la pressió del mercat immo-biliari faci fora cada vegada mésveïns i veïnes de les seves cases.Pressió enfront de la qual l’Ajunta-ment no està fent res, i diu que pocs’hi pot fer, per això mateix vanaprovar un pla que ha donat motiua l’especulació i a ficar-se de ple enel barri (ja sabem que les lleis lesfan els poderosos i no les fan per abenefici dels pobres).

Així que el 7 de març es convocatots els veïns i veïnes del barri auna manifestació per demanar:

-l’anul·lació del "pla dels ascen-sors" i l’impuls d’un procés de parti-cipació real:

-una política contundent contrael mòbing immobiliari i aquells queho exerceixen;

-i que cap veí hagi de marxar-sedel barri, ni pel "pla dels ascen-

sors", ni per no poder pagar un llo-guer car.

Es convida que tothom qui vul-gui porti la seva cassola, la sevapancarta amb la seva reivindicació,amb allò que creu que fa falta albarri.També convidem totes les as-sociacions, entitats, cors, grups,equips de futbol o waterpolo, grupsde música o de cantaires, col·lec-tius, diables… que se sumin a lamanifestació; ja que el que està enjoc és el nostre barri, i aquesta ve-gada va de debò. Si no ho femjunts, sols no anem a poder.

El col·lectiu informatiu "La Bar-celoneta amb l’aigua al coll" fa unacrida a les diferents entitats i orga-nitzacions que s’adhereixin i doninsuport a la manifestació que hanconvocat els veïns i veïnes de laBarceloneta contra l’especulació icontra el model de ciutat que inten-ten implantar els poders econò-mics i els seus servidors polítics.

Les adhesions que ens envieules publicarem en el blochttp://labarcelonetaambelaiguaal-c o l l . b l o g s p o t . c o [email protected] de Formació

sobre l’EstatutBàsic de l’EmpleatPúblic

Tindrà lloc a Madrid, el 27 i 28 de març,

a la Seu de CGT a Renfe, Av. de Barce-

lona 10. soterrani 2. Metro Atocha

Renfe (línia 1)

L’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic

(EBEP) aprovat a l’abril de 2007, està

començant a desenvolupar-se i repre-

senta el nou marc legal que regula les

relacions laborals de tot el funcionariat,

personal estatutari i personal laboral

de les diferents administracions públi-

ques (estatals, autonòmiques i locals).

La seva importància és màxima per

l’enorme volum de treballadors i treba-

lladores als quals afecta (Administració

Pública, Sanitat, Ensenyament, Corre-

os…) així com a la diversitat de rela-

cions laborals que recull. El seu conei-

xement en profunditat, la seva anàlisi

crítica i les seves possibilitats de millo-

ra…, resulten necessaris per a defen-

sar els nostres drets laborals, socials i

sindicals.

El curs va destinat a delegats i dele-

gades, representants de CGT en les di-

ferents administracions públiques (es-

tatals, autonòmiques i locals);

Secretaries de Formació, d’Acció Sindi-

cal… i a tota l’afiliació, militància, dele-

gats i delegades…

Inscripcions fins al 25 de març de

2008

Contacte:

[email protected]

tel. 629 644 156

Manifestació contral’especulació a laBarcelonetaConferència dedelegats idelegades de laCGT de Catalunya el13 de març aBarcelona

Tomás Díaz,Secretari de Jurídica CGT Catalunya

El Secretariat Permanent del Comitè

Confederal de la CGT de Catalunya us

convoca a la conferència de delegats i

delegades de la CGT de Catalunya que

tindrà lloc al Centre Cívic Ateneu Fort

Pienc (c/ Ribes 14, Barcelona) el dia 13

de març de 2008.

Ordre del dia9.30-10h. Lliurament de la documenta-

ció i presentació de l’acte per part de

Bruno Valtueña, secretari general de la

CGT de Catalunya.

1r. Llei d’Igualtat i dependència.

Recés de 15 minuts.

2n. Llei de protecció de dades.

3r. Intervenció dels assistents. Pre-

guem als delegats que vulguin realitzar

alguna intervenció extensa que ens in-

formin prèviament per ajustar l’horari

de les presentacions.

Intervindran com a ponents: Tomás

Díaz i Manuel Cárdenas.Volem recordar

que el debat i la participació són uns

dels nostres senyals d’identitat, pel que

demanem la vostra assistència.

Federació d'Ensenyament dela CGT de Ponent

La Federació d'Ensenyament dela CGT de Ponent ha organitzatdos cursos de lliure elecció a laFacultat de Ciències de l'Educa-ció de la Universitat de Lleidadestinats als alumnes, peròoberts també a la participaciódels mestres i professors interes-sats en la història de la pedago-gia catalana i la seva relació ambl’actualitat.

El curs “Francesc Ferrer iGuàrdia. Llibertat i Educació” esdurà a terme els dies 4, 5, 6, 11 i12 de març de 18 a 21h. El perío-de de matriculació és de l’11 al29 de febrer a l’Administració dela mateixa Facultat.

Comptarà amb la participaciódel professor d’història de secun-dària Emili Cortavitarte i el pro-fessor d’Història de l’Educació dela UAB Pere Solà, entre d’altresmestres, professors i educadors.

L’altre curs, “El Consell de l’Es-cola Nova Unificada (CENU).L’Ensenyament Públic Català du-rant la Guerra Civil” es celebraràels dimecres 2, 9, 16, 23 i 30 d’A-

bril, en el mateix horari, i el perío-de de matriculació serà del 3 al31 de març.

Aquest curs, a càrrec del pro-fessor d’història i Secretari Ge-neral de la Federació d’Ensenya-ment de la CGT de Catalunya,Emili Cortavitarte, s’iniciarà ambles bases de la pedagogia lliber-tària de finals del segle XIX i prin-cipi del XX per tractar d’entendrela fonamentació del Consell del’Escola Nova Unificada (CENU).

Aquests cursos pretenen faci-litar la recuperació de la memòriahistòrica, al mateix temps que elconeixement de la Història del’Educació a Catalunya.

ESTAN ORGANITZATS PER LA FEDERACIÓ

D’ENSENYAMENT DE LA CGT DE PONENT

Cursos sobre Ferrer i Guàrdia i elCenu a la Universitat de Lleida VdeVivienda

(http://www.vdevivienda.net)

En la I Trobada Estatal d'Assem-blees VdeVivienda realitzada aMadrid el 3 de febrer, V de Vi-vienda va acordar convocar unamobilització el dia 1 de març peldret a l'habitatge, així com fer pú-bliques un seguit de propostescontra l'especulació i l'urbanismesalvatge.

Després de gairebé dos anysde lluita per fer efectiu el dret al'habitatge van constatar quevivim un canvi d'etapa que real-ment és un canvi d'estafa: del'engany del maibaixisme i deconsiderar l'habitatge un bé d'in-versió eternament rendible, pas-sem a l'engany electoralista per-petrat pels partits polítics que,al·ludint ara al dret a l'habitatge,no fan més que ajudar amb fi-nançament públic als beneficia-ris del boom immobiliari que hanestat els responsables del pro-blema.

Exemples d'aquest enganymassiu són “mesures” com ano-menar renda bàsica d'emancipa-ció a les ajudes de 210 euros, ocom el denominar habitatge pú-blic tant a estocs sobrants que

no pot vendre el sector privatcom a promocions futures queno es destinaran a lloguer socialsinó a engrossir el lliure mercat.

Per això van tornar a convocarla ciutadania l’1 de març, justenmig de la desvergonyida sub-hasta de promeses electorals.Cadascuna de les assembleesho va treballar de forma autòno-ma en el seu propi entorn local.

PropostesA més, en aquesta primera tro-bada estatal han comprovat quecomparteixen una sèrie de pro-postes amb les quals combatrel'especulació i l'urbanisme sal-vatge:1. Moratòria en l'execució deplans urbanístics. 2. Transparèn-cia en les dades relatives al dretd'accés a l'habitatge. 3. Inversiódel procés de depredació de l'es-pai. 4. Creació d'un ampli parcd'habitatge públic en lloguer so-cial. 5. Despenalització de la reu-tilizació d'espais en desús. 6.

Asumpció per part de les empre-ses financeres de la seva res-ponsabilitat. 7. Mesures fiscalsque penalitzin efectivament l'es-peculació immobiliària.http://www.vdevivienda.net

VdeVivienda realitza una Trobadaestatal i convoca una jornada demobilització l'1 de març


SENSE FRONTERESSaragossa va acollir una manifestació àmplia imassiva contra la base de l’Otan però tambécontra els exèrcits i el militarisme en general

Agredir elszapatistes ésagredir qualsevolque lluiti pel demà

Contra lesagressions a lescomunitatszapatistes

Comissió Confederal deSolidaritat amb Chiapas CGT

E l 16 de febrer es complien 12anys de la Signatura dels

Acords de San Andrés per part delGovern Mexicà i de l'Exèrcit Zapa-tista d'Alliberament Nacional(EZLN). Es complien 12 anys d'in-compliments reiterats per part delGovern Mexicà d'uns acords que,en essència, atorgaven als poblesindígenes el dret a l'autonomia i eldret a ser presos en compte en lesdecisions que els afectin.

Des d'aquell moment, les agres-sions i amenaces contra l'autono-mia de les comunitats zapatistes haanat en augment, fins a arribar enl'actualitat a una situació insosteni-ble que en qualsevol moment potdesencadenar, de nou, la guerra.

Des de la Confederació Generaldel Treball de l'Estat Espanyol i laseva Comissió de Solidaritat ambChiapas manifestem el nostre mésabsolut rebuig a les polítiques queestan portant a terme, tant des delgovern federal, com des del governestatal de Chiapas, i també des delsdiferents governs municipals.Aquestes agressions tenen com ob-jectiu desplaçar a les comunitatszapatistes de les seves terres per aacabar, d'aquesta forma, amb el seuprojecte autònom de sanitat, educa-ció, habitatge i organització social ieconòmica.

Per això, des de CGT,exigim:

- Que, de forma immediata, cessinels desallotjaments de terres recu-perades i les agressions i fustiga-cions cap a les comunitats indíge-nes en resistència.- La retirada immediata de les posi-cions militars de territori indígena.- L'alliberament incondicional delspresos i preses polítics zapatistes.- Que es compleixin els Acords deSan Andrés.

Destaquem especialment la nos-tra repulsa per les gravíssimes i in-tolerables agressions que recent-ment s'han comès per part deparamilitars contra membres deBrigades d'Observació. Fem res-ponsables directes d'aquestesagressions i de tot el que pugui arri-bar a succeir en els pròxims mesosa Felipe Calderón Hinojosa, presi-dent de la República, i a Juan Sabi-nes, governador de l'Estat de Chia-pas.

Plataforma Anti-OTAN deSaragossa

E l 17 de febrer es van mani-festar pels carrers de Sara-gossa 2.000 persones con-

vocades per la Plataforma AntiOTAN de Saragossa, en una novamobilització de la campanya perevitar que la capital aragonesa acu-lli aquesta instal·lació militar. Elscrits de "OTAN NO, Bases Fora"van tornar a ressonar pels carrersde la ciutat.

Situació del procés: El Ministrede Defensa ha comunicat a lapremsa que la decisió sobre quinaciutat serà triada per a albergar lafutura base principal de logística iespionatge de l'OTAN, el “SistemaAliat de Vigilància del Terreny”(Alliance Ground Surveillance,AGS), es farà pública la segonaquinzena de març.

Recordeu que el sistema AGS éscapaç de fer seguiment d'objectesmòbils en qualsevol punt del pla-neta, independentment de les con-dicions climatològiques. El que estradueix en que aquesta nova baseconvertirà a l'Estat Espanyol en lapunta de llança des de la qual es di-rigiran i en alguns casos es llança-ran els atacs i masacres de les po-tències capitalistes integrades en la

OTAN sobre els pobles resistents al'expoli i a l'imperialisme.

La candidatura espanyola de Sa-ragossa segueix sent la millor posi-cionada, amb el millor informe tèc-nic i amb més possibilitats que maidesprés que el nou Govern polonèss'hagi declarat contrari a l'escutAnti-Míssils d'EEUU. El fet que ladecisió es faci pública just desprésde les eleccions generals de l'EstatEspanyol, el suport incondicionaldels poders públics i el pes quetenen en l'avaluació les instal·la-cions militars existents ja a Sara-gossa i Aragó fan presagiar el pit-jor.

És necessari, ara més que mai,lluitar en contra de la candidatura imostrar al comitè avaluador el ro-tund i massiu rebuig social existententre la ciutadania a convertir-se encòmplice de les agressions que

EUA i altres potències, perpetrencontra tots aquells pobles rics enrecursos naturals.

Per tot això,manifestem:

1. Que l'OTAN és una organitzaciócriminal subordinada als interessosdels EUA que han generat els prin-cipals conflictes bèl·lics que afec-ten i han afectat a la Humanitat desde mitjans del segle XX (Iugoslà-via, Afganistan, L'Iraq…).2. Que la resolució de conflictes noha de passar per les agressionsbèl·liques i l'escalada armamentís-tica, sinó pel diàleg, el respecte i lajustícia social en les relacions entreels pobles.3. Que fruit de la mobilització ciu-tadana, s'ha aconseguit la retiradade bases dels EEUU a l'Estat es-

panyol. Perquè ara, l'executiu cen-tral, torni a plantejar el tema mal-grat el rotund i històric rebuig so-cial.4. Que ens oposem a convertir-nosen llançadora d'agressions a altrespaïsos. Per això vam dir no a laguerra i per això ho continuemdient.5. Que en l'actualitat s'incomplei-xen les condicions aprovades, en elreferèndum de 1986, sobre la in-corporació de l'Estat Espanyol al'OTAN.

Des de la nostra convicció que lalògica de la guerra no ha de ser uninstrument de política nacional iinternacional, rebutgem lainstal·lació de les bases militars del'OTAN a Saragossa i en qualsevolaltre lloc.

Otan No, Bases Fora

La investigació militar a Espanyava rebre un 26% més el 2006 queel 2005. Només 5 empreses vincu-lades a la investigació militar rebenel doble que totes les Universitatsespanyoles i el CSIC per a la inves-tigació civil. Espanya és el 2n paísdel Món que més percentatge dedi-ca a investigació militar però el 2de l'OCDE que menys dedica aI+D civil.

Mentre el Govern israelià am elseu exèrcit al capdavant massacra-va el poble palestí, Tarragona vacollir, el passat 14 de febrer una vi-sita de l’ambaixador d’Israel al’Estat espanyol.

Va arribar al voltant de les 11 h.amb dos vehicles i alguns escoltes ies va trobar amb 8 guàrdies urbans,un parell de policies nacionals iuna desena d'activistes de la oordi-nadora Tarragona Patrimoni de laPau que portaven dues pancartesamb els lemes "No a l'ocupació d'I-

raq i Palestina" i "Solidaritat Paz-lestina".

Els activistes van fer públic un

manifest on deien que “No acabemd'entendre què pinta l'ambaixadord'Israel a l'Ajuntament però rebre

el representant d'un govern terro-rista quan la societat civil palestinaha demanat accions de boicot a Is-rael i, just quan s'està demanantl'aixecament del bloqueig de Gazaens sembla vergonyós i escanda-lós. Una resposta a la vintena depropostes de foment de cultura depau que vam lliurar el darrer estiu al'Ajuntament i que encara esperemque ens responguin?

La nostra lluita no és contra elpoble d'Israel sinó contra el seu go-vern”.

OPINIÓNova manifestació Anti-OTAN a Saragossa

Rebuig a la visita a Tarragona de l’ambaixador israelià

SOCIALCan Vies és un exemple més de com les lluitessocials poden col·laborar, infectar-se i aconseguirels seus objectius si es deixen de punyetes

Tarragona tornaa tenir una casaokupada:La Colomera

Can Vies guanya la batallacontra la voracitat de TMB

BèstiesToni Álvarez, AssembleaAntimilitarista de Catalunya

El “Tigre de Carabanchel” no ésel nom d’un boxejador, tot i

que el resultat de la seva ocupacióprofessional sigui devastadora. Lafacilitat amb què s’atribueixen qua-litats d’animals a les persones, po-dria donar a pensar que el sobre-nom que avui ens preocupa vedonat per les qualitats felines, elàs-tiques i ràpides del personatge. I noés així.

Resulta que la metonímia animalve donada perquè Juan Carlos Mar-tínez, vertader nom del “Tigre deCarabanchel”, és el conseller dele-gat d’Eurocopter Espanya i super-visarà la fabricació de l’helicòpter“Tigre”, entre d’altres helicòptersbèl·lics. Totes bèsties de matar. Elnostre animal supervisarà aquestafeina al nou complex industrial imilitar d’Albacete, ciutat que acabade saber que serà la seu d’Eurocop-ter; “un revulsiu de riquesa” ha ditla vicepresidenta del govern regio-nal, tota una ‘lince’.

No hauríem d’oblidar que abansque es decidís fer la seu d’Eurocop-ter a Albacete, van ser varis els fal-cons carronyers que van voleraquesta seu’. No oblidem que Ca-talunya va planejar sobre aquestaempresa per instal·lar-la a les “pa-cifistes” terres catalanes. Tambéfóra bo recordar que el món sindi-cal ha callat com una rata de clave-gueram sobre la conveniència degenerar llocs de treball amb la fa-bricació d’armament. Tot sigui pel‘pleno empleo’.

Deuen pensar els sindicats elmateix que el redactor de “El País”,que va fer el perfil de Martínez ique animalment el va batejar, “queno deixa de ser una iniciativa mili-tar subjecta en gran part a pressu-postos públics, però que posterior-ment tenen una gran aplicació enles tecnologies civils, com ha pas-sat amb internet”. Polítics, directiusde multinacionals, sindicalistes desaló, periodistes especialitzats...tots ells adapten, com si fossin ca-maleons, el discurs de la necessitatde la indústria, el desenvolupamenti la investigació armamentística ala recerca d’un futur millor, ple denous invents que han d’arribar,però que tenen com a peatge elpreu de la guerra, amb personesque moren com escarabats.

Segons sembla, la capacitat ca-maleònica del “Tigre de Caraban-chel” es posa a prova cada vegadaque visita als seus pares al seu ex-barri i s’ha de posar el model de xaiper dissimular el serpentegi devibra que delata als depredadors.

Quina fauna.


BALA PERDUDA

OPINIÓ: Can Vies, 2; TMB, 0; i ara….

Francesc Camps,comissió de mitjans d’informació

del CSA Can Vies

E l passat 1 de febrer, serà unadata que moltes de nosaltres

trigarem a oblidar, si és que algundia ho fem. Aquell dia rebíem lainformació que la jutge havia deci-dit en sentència desestimar la de-manda interposada per TMB con-tra el CSA Can Vies i totes lesentitats i persones que s’hi havienpersonat i, a més a més, condem-nava a costes la part demandant.Encara amb el bon gust de bocaque ens havia deixat el dia del judi-ci, la notícia no podia portar a altrecosa que l’alegria desfermada imés d’un brindis. Per segona vega-da, en el decurs de la història d’a-quest CSA, la via judicial no s’hademostrat com a vàlida per intentaracabar amb un projecte que s’apro-pa ja als seus 12 anys de vida.

El 24 de gener, dia que es va ce-lebrar a l’Audiència Provincial deBarcelona el judici contra el CSA,des de l’assemblea (però també perpart de moltes de les persones iagrupacions que hi van assistir) esva valorar l’èxit de la jornada. Èxiten diferents sentits: per una banda,el que podria haver estat un judicimés que ràpid es va poder perllon-gar donant temps per tal que les as-

sociacions i entitats que s’hi haviapersonat, per boca dels i les sevesrepresentants legals, exposessinquina és la feina que fan a Can Viesi la seva legitimitat per a fer-la onla fan. Per una altra banda, perquèTMB va haver d’escoltar per partd’algun dels seus treballadors l’a-val de la continuïtat en l’ús de l’es-pai d’ençà que aquest fos cedit a laSecció Sindical de transports de laCNT de Barcelona l’any 84 mentreque l’empresa parlava d’abandona-ment. I com no, per la presènciamassiva al carrer a l’acte que hi vahaver al davant de l’Audiènciamentre durava el judici: més d’unaseixantena de comunicats decol·lectius, personalitats, entitats iagrupacions d’arreu de territori,una vintena d’actuacions musicalssolidàries, teatre i més de quatre-

centes persones que van passar endiferents moments del matí. Aixídoncs, la valoració de la jornadadel judici va ser molt i molt positi-va, però no ens portava a pensarquina seria la decisió judicial quearribaria una setmana i escaig méstard.

Com ja hem dit, la sentènciadesestimava la demanda per enten-dre-la mal formulada o dirigida icomminava TMB a emprendre al-tres accions legals tot condemnant-la al pagament de les costes delprocés. L’empresa va anunciar lasetmana següent que posaria un re-curs per la qüestió de les costes, fetque encara no s’ha materialitzat.També sabem que la sentència noha agradat gens a la direcció (em-presarial i política) de TMB i algu-nes fonts diuen que ja estan prepa-

rant una altre demanda contra elCSA Can Vies. En vistes d’aquestmés que probable esdeveniment,l’equip legal del CSA també estàtreballant per preparar una defensaper enfrontar-se a aquest virtualnou procediment.

Així les coses, la vida i el treballquotidià del CSA Can Vies segueixi fins i tot ha experimentat un nouimpuls, fruit de la constatació quela feina feta ha donat bons resultatsen tots els camps. Alhora, tambéconstatem que el judici contra elCSA ha generat vincles establesamb moltes entitats, sindicats,col·lectius i persones, i ens ha de-mostrat que totes ens podem posara treballar, multiplicant les nostrespotencialitats, quan perseguim unafinalitat comuna.

És la nostra més ferma intenciócontinuar treballant per engrandir iconsolidar aquests nexos, donat su-port a lluites com les que estan ti-rant endavant els i les companyesdels busos de Barcelona, peròtambé les lluites en defensa del te-rritori i contra l’especulació, i mol-tes altres. Ara, però, amb energiesrenovades i amb la voluntat clarade qui ha viscut processos col·lec-tius de confrontació o defensa i veuque encara que no es guanyin,valen la pena viure’ls des de la pri-mera fila.


L a titular del jutjat de prime-ra instància número 8 deBarcelona, Maria Teresa

Reig, ha donat la raó als okupes i ladotzena d’entitats socials que elsfeien costat en el litigi pel localanomenat fa deu anys hi ha el cen-tre social autogestionat Can Vies,situat al carrer Jocs Florals, aSants, i propietat de TransportsMetropolitans de Barcelona(TMB).

En el transcurs del judici, realit-zat el 24 de gener, es va escenificarl'ampli suport amb que compta elCSA Can Vies, amb una importantconcentració solidària amb activi-tats i intervencions a l'exterior del'Audiència Provincial de Barcelo-na, i una sala de vistes plena degent en suport de Can Vies.

Per la sala polivalent de l'Au-diència Provincial van passar dife-rents testimonis (entre ells la CGT)que van posar de relleu la impor-

tància de Can Vies com a seu demúltiples col.lectius que han utilit-zat i utilitzen l'espai per a desenvo-lupar la seva activitat habitual. Esva qüestionar així la legitimitat deTMB per reclamar un espai queestà tenint un clar us social, com hatingut sempre al llarg de la sevahistòria.

Segons la sentència, si l’empresamunicipal volia recuperar l’edificil’havia de reclamar al sindicatCNT, entitat a la qual havia estatcedit l’immoble, en lloc de deman-dar els okupes. La finca va ser ce-dida per TMB a la secció sindicalde la CNT el 1984. Va ser una ces-sió a precari que la companyia

podia revocar quan volgués, peròper fer-ho havia de demanar al sin-dicat que marxés de la finca o bépresentar una demanda de desno-nament contra aquesta organitza-ció.

En lloc de desnonar la CNT,però, l’empresa municipal va deci-dir l’any passat fer fora els okupesi les entitats socials i culturals queutilitzen el local des de 1997 ambel consentiment de la CGT, sorgidaa partir de la CNT.

Segons la sentència, aquest haestat l’error de TMB, i per aquestmotiu ha estat desestimada la de-manda de desnonament. Ara, TMBencara pot presentar un recurs con-tra la sentència, però per ara el cen-tre social Can Vies podrà continuarfent les seves activitats a l’edificidel carrer Joc Florals número 40-42.

Des del CSA Can Vies s'ha qua-lificat d’"històrica" aquesta resolu-ció judicial que els dóna la raó.


Col·lectiu CatalunyaDes de fa uns mesos, Tarragonacompta amb un nou espai alliberat,una experiència que tot i que no ésnova a la capital del Camp sí que éssingular, ja que la darrera okupació(l’Hostal del Sol) fa més de cincanys que va ser desallotjat.

De moment, han organitzat di-versos tallers, s’ha creat un CentreSocial a la planta baixa i habitat-ges a dalt i han redactat un mani-fest d’intencions que diu cosescom aquestes:“Entenem el projecte de Centre

Social Okupat i Autogestionat “LaColomera” dins el marc d’uns mo-viments socials alternatius que di-rigeixen l’esforç envers la creacióde discursos i pràctiques que creencontexts d’intervenció social forade les vies institucionals, queposen l’èmfasi en la pràctica, en lapositivitat del món que volemconstruir, en la revolució contínua imultidimensional, en l’autonomiade cada col·lectiu, en la transfor-mació des de la vida quotidiana, enl’enfrontament radical contra elsistema en tots els seus fronts, enl’afirmació de la subjectivitat i sin-

gularitat dels diferents individusque hi formem part.

No creiem en els mecanismesque el poder ofereix per a la críticapolítica i social, ja que, sovint,aquestes normes de participacióciutadana de la democràcia repre-sentativa estan pensades per la in-tegració institucional de les lluitessocials, per humanitzar el capitalis-me salvatge i la globalització eco-nòmica. Per això ens dotem de lesnostres pròpies eines d’actuació”.

La Colomera es troba al carrerdels Ferrers, a la Part Alta de laciutat.

La Colomera, un nou espaialliberat a Tarragona

SOCIAL

‘P’alante!’

Josep Cara Rincón (Berga)

Després de la vaga a TMB i dela neteja al metro de Madrid i

també a Cornellà, les lluites s’acce-leren. La passada mani de les con-ductores del bus de Barcelona mar-cava el que tot just comença omillor dit segueix: una de les lluitesobreres que més esperança estàportant no només a les treballado-res que reclamen dos dies de des-cans setmanal sinó també al movi-ments llibertaris en general. Nonomés pels dos dies, sinó perquè ésuna lluita que no es planteja quantot està perdut (per entendre’ns, noes tracta de gestionar uns acomia-daments), sinó que és una justa re-clamació a l’empresa per aconse-guir més descans, deslliurar-se pertant —una mica ni que sigui— del’esclavatge que suposa habitual-ment el món del treball. És unalluita encoratjadora per la maneracom s’ha tirat endavant: assemblea,acció directa, honestedat i propa-ganda pel fet.

Deixem un febrer farcit de lluitesmés enllà de la mani que he co-mentat —on hi havia gairebé tota lafamília llibertària. A Sants s’ha or-ganitzat un febrer llibertari ple dexerrades molt interessants a dife-rents espais del barri. A Ponent,maranyeres i trinxats no paren. Lalluita contra l’especisme i el labo-ratori de vivisecció HLS va ser totun èxit materialitzat en una conco-rreguda i lluïda concentració a Bar-celona. A Berga, després de la tar-

dor llibertària doncs això: l’hivern

llibertari, i és que som molt orde-nadetes. I el que ens ve: la lluita debusos a Barna, la lluita contra el PlaCaufec i contra els abusos d’autori-tat a Esplugues, contra les multes ila vella i la nova ordenança de ci-visme a Berga..., i està clar que emdeixo coses. Però només amb aixòja cal que esmorzem fort.

I de lectures la cosa no ve mala-ment, la “Soli” de Joaquim Costaacaba de treure el seu darrer núme-ro i està molt bé com ja ens té acos-tumades, l’”Antisistema” continuasortint i va millorant, també ha sor-tit una nova “Polémica” i el“Pèsol” està ‘al caure’. I ara, faréservir l’excusa barata que s’apropael vuit de març per parlar del nounúmero de la publicació feminista“LUNA” —alguns textos m’hanagradat molt—; també fa poc crecque ha sortit el darrer número de“Mujeres Preokupando” (aquestencara no l’he vist, la veritat).

I ara l’apartat de felicitacions.Can Vies: —ai, Can Vies!— bé,sigui com sigui, felicitats pel treballfet, sobretot per l’exemple de coor-dinació de la dissidència per un ob-jectiu comú que ens afavoreix atotes. Aquests any, “El PèsolNegre” fa deu anys, el “Catalunya”setanta-un i aviat cent números.

SALUT I ANARQUISMES

‘SomLoQueSembrem’ ILP per una Catalunya lliure de Transgènics


La primera setmana del mes demarç s’engega la campanya a

tot Catalunya amb l’objectiu de re-collir un mínim de 50.000 signatu-res durant els quatre mesos que du-rarà la mateixa. En el marc del’anomenada Iniciativa LegislativaPopular, es presentarà una propos-ta de llei a iniciativa de ciutadans iciutadanes del nostre país, que pre-tén la prohibició del conreu d’ali-ments genèticament modificats,coneguts com transgènics i l’eti-quetatge correcte en els comerços.

La ILP té com objectiu la protec-ció de la diversitat vegetal en gene-ral i de les varietats hortícoles lo-cals de Catalunya per apreservar-les de la contaminaciógenètica provocada per la pol·linit-zació de cultius transgènics. Desde l’inici del conreu de transgènicss’han donat diversos casos de con-taminació que han arruïnat la colli-ta ecològica de molts pagesos, i tothi que aquesta notícia tot sovints’ha intentat silenciar des de l’ad-ministració responsable, la conta-minació genètica provoca la des-aparició irreversible de les nostresvarietats.

Per a desenvolupar la ILP cal lafigura del fedatari o fedatària, per-sones encarregades de vetllar per laveracitat de totes les signatures re-collides garantint el compliment de

la legislació vigent. El 19 de febreri vinguts d’arreu del territori català,es van reunir 250 persones convo-cades davant del Parlament de Ca-talunya per tal de signar com a fe-dataris/es de la campanya "Som loque sembrem" per una Catalunyalliure de Transgènics, i poder dur aterme la posterior recollida de sig-natures.

L’1 i 2 de març, coincidint ambla Fira Natura de Lleida es fa unapresentació pública com a tret desortida per l’inici la campanya.

No és demana res impossible,comunitats com el País Basc i As-túries ja s’han declarat zona lliure

de transgènics, així com algunesciutats catalanes com Rubí i Vallsentre altres.

Des de la plataforma, que estàoberta a tothom qui hi vulgui parti-cipar, s'organitzaran conferències,xerrades, debats, projeccions, i totallò que es proposi amb la finalitatconcreta de fer arribar informacióa la ciutadania, tant de la campan-ya, com de la creixent introduccióal mercat d’aquests productes i elsseus problemes.

La plataforma “Som lo que sem-brem” la formen tots els que hi vul-guin participar, si t’interessa eltema i tens idees o propostes a fer

al teu municipi, proposa-les i enda-vant. Per alleugerir el funciona-ment i fer que rodin més activitatss’han format nuclis de reunió, opodríem dir comissions amb ini-ciatives pròpies a les diferents pro-víncies i algunes comarques.

Des de la CGT, ja s'està partici-pant en la ILP en ciutats com Llei-da, Reus, Tarragona o Igualada, ies coordina el tema des de la Se-cretaria d'Acció Social, per tald'ampliar el nombre de federacionsi afiliats que hi participin

Per a més informació consulteula pàgina web: www.somloque-sembrem.org

Prou Sal! exigeix que no s'incrementi el runam salí a Sallet


La plataforma Prou Sal! lamen-ta que lÁjuntament de Sallent

no hagi notificat ni explicat els ar-guments pels quals s´han rebutjatles al·legacions que es van presen-tar al projecte de trasllat de la líniaelèctrica del Cogulló que permetrà

a Iberpotash fer créixer léspai derunam salí i hagi donat llum verd alprojecte.

Això es produeix en un contextmarcat per la negativa per part dela Comissió dÚrbanisme de Bar-celona a aprovar el trasllat de les lí-nies elèctriques per un error deprocediment, trasllat que, segonsIberpotash, és necessari per a la

continuïtat de léxplotació minera.Aquest trasllat implicaria lámplia-ció del runam del Cogulló sobreuna bassa de fangs, actualment se-parada del runam salí per una líniadálta tensió.

Aquesta bassa és definida com azona de protecció de la vegetaciónatural en el pla general dórdena-ció vigent i, segons Prou Sal!,

lámpliació del runam cap a aques-ta zona és il·legal. A més a més,Iberpotash no disposa de llicènciadáctivitats.

CGT és l'unic sindicat present alComitè d'Empresa d'Iberpotashque s'ha posicionat a favor de lesargumentacions de la PlataformaProu Sal!, on també participa laUnió de Pagesos.


OPINIÓ-SOCIAL

‘Silenci, aquí estortura’

Jordi Martí Font

Jiménez Villarejo diu que “torturaés la suprema expessió de la bar-

bàrie per part de l’Estat”. Ho diu a“Silenci, aquí es tortura”, un repor-tatge de la Laia Alsina, la MarionaOrtiz i la Núria Piera, fet al 2007 apartir de testimonis de maltracta-ments i tortures en l’actual règimdemocràtic espanyol. El reportatge,en format dvd, es reparteix com aregal per a les i els subscriptors delsetmanari “Directa”, l’acabo deveure i crec que cal compartir-lo iparlar-ne.

La narradora no apareix en capmoment i només de tant en tant, so-bretot al final, se’ns donen algunesdades per tal que coneguem unamiqueta més el panorama general iles situacions de les persones inco-municades i torturades a l’Estat enels darrers temps. És per això quela història ens la conten els matei-xos protagonistes, en una hàbil or-ganització de les imatges que maiarriba a fer-se pesada ni cau en labuidor o el sensacionalisme. Hiparlen l’Unai, el Jordi, la Nekane,el Dani, l’Amaia, l’Iker, el Juancar,l’Eva... i el que expliquen té unesconstants que es repeteixen en totsels casos: la impunitat dels tortura-dors, la incredulitat de la societat idels torturats mateixos i la por queels queda a repetir, ells o algun co-negut, la mala experiència.

El reportatge parla de coses moltgreus, inadmissibles. I aquestes nopassen en un règim totalitari sinóen un estat formalment democràticcom és el Regne d’Espanya. I aixòno passa fa mil anys sinó ara ma-teix. Passa a Torà i al País Basc,passa enmig del silenci mediàtic i,més greu encara, enmig del silencide les persones properes que, enalgun cas, no s’acaben de creureque això sigui possible.

Per això “Silenci, aquí es tortu-ra” és un reportatge necessari quecal visionar en colla, en grup, i co-mentar-lo després, perquè noméshi ha una manera de vèncer el te-rror i aquesta no és altra que parlar-ne en veu alta i assumir que, tot ique sigui possible, els qui el practi-quin mai més tindran la impunitatque dóna el silenci.

Text: Laia Alsina Garrido;foto: Francesc Poblet

E l 13 de març de 2007 va serl’última vegada que lespersones que treballen a

l’Observatori del Sistema Penal idels Drets Humans van poderposar un peu a la presó de CanBrians. La darrera vegada que vanpoder parlar amb els reclusos quedenunciaven haver patit agres-sions. Des d’aleshores, totes lesrespostes que reben de la Secreta-ria de Serveis Penitenciaris quanels fan arribar les denúncies delspresos són la mateixa: que s’obriràun expedient d’investigació. Peròles visites s’han acabat tot i quehan seguit arribant cartes.

I és que, com coincideixen lesdiferents entitats que treballen perl’eradicació de la tortura, els ano-menats presos socials són un delscol·lectius més desvalguts.

Sis cartes de sis presos

“És l’oficina de funcionaris, en-trant per la porta del mòdul… laporta de la dreta abans d’arribar ala sala de dia. És una oficina quesobresurt de forma rodona, amb elslavabos tintats. Gairebé tot passavaals lavabos”. Així va començar. Siscartes de sis presos del mòdul 3 dela presó de Can Brians, que no esconeixien, descrivien amb la ma-teixa exactitud el lloc on assegura-ven haver estat greument agreditsper funcionaris d’aquest centre pe-nitenciari. Les cartes, a travésd’una entitat de la Coordinadoraper la Prevenció de la Tortura, vanarribar al mes de març a l’Observa-tori del Sistema Penal i dels DretsHumans (OSPDH) i van anar a vi-sitar els denunciants. Des d’alesho-res, cap membre de l’Observatoriha pogut tornar a entrar a la presóde Can Brians.

Una visita atípica

La darrera estada a la presó perpart de l’OSPDH va començard’una manera poc habitual. “Comfem sempre que rebem una denún-cia, enviem una còpia al Síndic deGreuges i a la Secretaria de ServeisPenitenciaris, i en aquella ocasió,quan vam arribar, la directora delcentre i el subdirector de Tracta-ment ens van dir que abans deveure els reclusos anéssim a parlaramb ells, i ens van dir que hi tor-

néssim abans de marxar”. Segonsexpliquen fonts de l’Observatori,“quan vam parlar amb els sis noistots ens van parlar del que anome-naven ‘el cuartito’, el lloc on expli-caven que els havien apallissat,fins i tot van dibuixar el mateixcroquis. A més, donaven noms defuncionaris, i coincidien en aspec-tes com que els feien despullar, queels funcionaris anaven amb guantsnegres per no deixar marca, queutilitzaven tovalloles i que normal-ment eren tres o quatre els agres-sors i que hi havia un que manava”.

Pocs dies després, l’Observatoridel Sistema Penal i dels Drets Hu-mans va fer un informe sobre lesexplicacions dels sis denunciantsque va enviar a la Secretaria deServeis Penitenciaris, a la directorade Can Brians i al Síndic de Greu-ges. La resposta va ser des de lesdiferents parts implicades, que esfaria una investigació, però non’han tornat a saber res més. Amés, han seguit demanant autorit-zacions per entrar al centre però nohan estat aprovades. De fet “dosmesos més tard, continuaven arri-bant cartes explicant més agres-sions i els mateixos presos quefeien les denúncies asseguravenque ningú els havia anat a veure, niel jutge de vigilància penitenciàriani els serveis d’inspecció”.

La bona notícia, segons l’Obser-vatori, és que sembla que desd’Europa es comencen a escoltarles denúncies de tortures que es fandes de l’estat espanyol. Els infor-mes de l’OSPDH es van enviartambé al Comitè per la Prevencióde la Tortura del Consell d’Europai el seu president, Mauro Palma, esva reunir amb responsables dels di-ferents col·lectius que lluiten pereradicar la tortura. Després d’es-coltar-los, Palma va fer una visita aCan Brians. Ara, s’està pendentque arribi l’informe des d’Europa.

La ‘bronca’ d’AlbertBatlle

La polèmica de la utilització de l’a-nomenat ‘kubotan’ (un punxód’autodefensa) per part dels mos-sos d’esquadra va portar la Coordi-nadora per la Prevenció de la Tor-tura a fer una roda de premsa elmaig de 2007. Un acte organitzatper denunciar l’ús d’aquesta armaentre la policia de la Generalitat,però que, sense saber-ho, els tanca-

va encara més les portes de CanBrians.

Durant la roda de premsa, es vaparlar breument sobre les pre-sumptes tortures a la presó. Pocsdies després, l’OSPDH reba unatrucada de la secretaria de ServeisPenitenciaris, Rehabilitació i Justí-cia Juvenil dient-lo que l’autoritza-ció que tenien per entrar a CanBrians estava denegada.

“La nostra reacció” expliquenfonts de l’Observatori, “va ser de-manar una entrevista amb el res-ponsable de la Secretaria, AlbertBatlle. I fins que la trobada es vaproduir, se’ns va seguint negantl’accés a la presó sota l’excusa que‘ja hi ha prou mecanismes i trans-parència suficient’ per vetllar queno es produeixin agressions”. Tot iaixò, se’ls deia que es tramitarienels expedient com es feia habitual-ment.

Pocs abans de l’estiu, responsa-bles de l’Observatori, encapçalatspel seu director, Iñaki Rivera, s’en-trevistaven amb el secretari de Ser-vei Penitenciaris, en una trobadaque qualifiquen de molt tensa i on,se’ls va dir que només tornarien aentrar a Can Brians amb una ordrejudicial, alhora que es reconeixienles pressions dels funcionaris, es-pecialment a través d’UGT-pre-sons. Batlle també va deixar clarque la Coordinadora no era l’orga-nisme que havia de vetllar perquèno hi haguessin agressions, que jahi havia un protocol.

La contraofensivad’UGT presons

Les pressions de determinats sindi-cats són evidents per part de l l’Ob-servatori del Sistema Penal i dels

Drets Humans que han recollit totsels comentaris i insults que, a tra-vés de la xarxa, els han dedicat elsafiliats a FSP-UGT Catalunya, ique, en algun cas, ha suposat quepresentin una denúncia.

De fet, una circular interna de laSecretaria en la qual es deia ques’havia de fer un expedient d’infor-mació reservada de totes les de-núncies que arribaven des de l’Ob-servator i una altra en la qual esdeia que s’acabessin els escorcollcontinus a presos, va encendre en-cara més els ànims. A la pàginaweb del sindicat parlen d’un pacteentre els “antisistema” i la conse-llera de Justícia, Montserrat Tura, ifins i tot vinculen presumptesagressions a funcionaris amb elsque anomenen “advocats antisite-ma” i parlen dels “grups d’extorsióde l’Iñaki (Rivera) que controlen eltràfic de drogues”.

Els ‘motius’ de lesagressions

Posar mala cara, no fer bé la fila oser sospitós de tenir droga són mo-tius suficients a can Brians perrebre una pallissa. Si més no,aquestes conclusions són les ques’extreuen dels relats dels presosque han fet arribar les seves quei-xes a l’OSPDH.

Relats força concrets que parlende cops a la cara, dues clatelladesacompanyades d’un comentaricom “por el cariño que nos tene-mos”, cops de puny, puntades depeu o burles del tipus “no seas ma-ricón y levántate” quan el reclús ésal terra després d’haver rebut di-verses patades. Tot plegat són frag-ments dels relats dels reclusos ques’han atrevit a denunciar.

Tortura: la indefensió dels presos socials

Justícia fa callar lesveus que denuncien

tortures a Can Brians

Presentació de l’informe sobre la torturade l’OSPDH.


SOCIAL-OPINIÓ

De lesrecuperacionsde la ideologia

Carlus Jové

Un dels grans mals que afrontala ideologia política, alimentat

per l’afany recuperador del mercat,sempre a la recerca de nous filons,és el de ser convertida en pura isimple estètica. Així, per exemple,a les botigues de moda podem tro-bar-hi prestatgeries senceres farci-des de samarretes amb àcrates, re-trats del Che (o de qualsevol altreemulant-ne el perfil), o amb les si-gles de la dictadura soviètica(CCCP). Curiosament, l’estèticarecuperada sol provenir de l’ampliespectre de l’esquerra. Algú ha vistmai a l’H&M una samarreta ambuna esvàstica nazi o un retrat de Pi-nochet? A priori, si el que busca lamoda és una estètica desenfadada irecuperadora de la simbologia polí-tica, res li impedeix buidar tambéde contingut la de les dretes i trans-formar-la en la ‘lattest fashion’. Defet, això ho feren els punks a finalsde la dècada dels 70. La diferènciarau en el fet que la imatgeria del’esquerra ven rebel·lia juvenil, ipot obviar-se el discurs teòric. UnaCreu Gammada rosa bordejadaamb lluentons necessitaria un dis-curs teòric que, segurament, elclient mitjà del Pull&Bear no estàen condició d’oferir.

L’estètica és la recuperació méshabitual de les que és objecte l’es-querra, però no la més preocupant.Una altra de més nociva es pro-dueix constantment, i aquesta dinsla pròpia militància. Es tracta de larecuperació de la ideologia per partde la identitat, ja sigui individual ocol·lectiva. Activistes i organitza-cions, obsessionats amb la qüestióde “ser” obliden la “raó de ser”,sentit últim de tota ideologia políti-ca. A nivell individual, això es tra-dueix en un acrític sentiment depertinença a una entitat ideològicaque serveix a l’individu per a iden-tificar-se. A nivell col·lectiu i orga-nitzatiu, la constant diferenciaciórespecte d’altres grups polítics, finsi tot d’aquells que professen la ma-teixa ideologia, i la sectarització del’activitat, en serien dos trets prin-cipals. D’aquesta manera, “existir”es sobreposa a “incidir”, pel que laqualitat d’eina que tota ideologia oorganització hauria de tenir és bes-canviada per una constant mastur-bació política. És l’acció políticacom a forma de complaença.

Podem observar aquesta tendèn-cia en molts activistes i organitza-cions, especialment en les anome-nades “històriques” que,subordinades al deure moral contretamb el passat, obliden el deuremoral present i es limiten a fer viure,d’una banda, i viure, per l’altra,d’una història que ja no escriuen.

Laia Alsina Garrido

E n el pervers mecanismeque permet la tortura alsegle XXI hi ha diversos

agents implicats. Des del policia ofuncionari de presons que l’infrin-geix fins al forense, el jutge, el po-lític, els mitjans de comunicació ola societat que l’emparen.

La justícia hi juga un paper moltimportant. I els indults en són unabona prova.

Des dels anys 90, més d’unatrenta d’agents de les forces del’ordre condemnat en ferm per tor-tures han estat indultats. Molts al-tres no han arribat a entrar a lapresó. A més, quan hi ha un judiciper aquest motiu, acostuma a pas-sar una mitjana de 12 anys des delmoment que es van produir els fetsi la primera sentència.

Segons un estudi d’Amnistia In-ternacional, entre l’any 1980 i el2004, es van fer unes 450 sentèn-cies sobre tortura, d’aquestes, gai-rebé un centenar van acabar ambcondemna i implicaven més de 200agents de les diverses policies. Enmés d’un cas es va comprovar queno van arribar a complir la con-demna i que, fins i tot van ser as-cendits. En ocasions, s’ha arribat aindultar fins a dues vegades, comel cas de dos guàrdies civils l’any1995. El motiu que al·legats perl’aleshores ministre de Justícia i

Interiot, Juan Alberto Belloch, eraque “han demostrat en els últimsonze anys de servei en tasquesd’investigació del terrorisme queestan efectivament reinserits”. I ésque els fets pels quals havien estatcondemnats es remuntaven a 1983.

El cas més sonat es va produirl’any 2000, quan el govern de JoséMaria Aznar va “perdonar el càs-tig” a 15 membre de les forces deseguretat de l’estat espanyol. Enaquesta ocasió, el titular de Justí-cia, Ángel Acebes, va dir que lespersones condemnades ho havienestat per casos d’”escassa grave-tat”. Al relat de les persones tortu-rades hi figurava l’ús d’elèctrodesal penis, als testicles i al cap, ofe-gaments, cops continuats i simula-cres d’execució amb pistoles.

Però potser el cas que pública-

ment ha tingut més repercussió ésel del general Rodríguez Galindo,condemnat a 75 anys de presó pelcas del segrest i assassinat de dosindependentistes bascos, JoxeanLasa i Joxi Zabala. El gener de2005, en plena legislatura de JoséLuis Rodríguez Zapatro, va sortiral carrer, després de complirnomés 5 anys de presó, per motiusmèdics, que diferents partits polí-tics com Izquierda Unida o el PNBvan posar en dubte. Actualment,gaudeix del tercer grau i viu a Sa-ragossa.

Amnistia Internacional i el Co-mitè conta la Tortura de NacionsUnides han denunciat en repetidesocasions aquesta manera d’actuardels diferents executius espanyols.I en algun cas ho han qualificatcom una mostra “d’atorgar impu-

nitat a la tortura i encoratjar a quees repeteixi”. Unes afirmacions ales quals, el magistrat de l’Audièn-cia de Barcelona, Santiago Vidal,afegeix: “el principi del dret degràcia és comprensible i lògic enun estat autoritari perquè represen-ta que el poder executiu pot deixarsense efecte decisions del poder ju-dicial” i recorda que “hi ha una lleique és la llei preconstitucional mésantiga que hi ha actualment a l’es-tat espanyol, una llei del 1870”. Ésla llei d’indult.

Lentitud en lacondemna

Només cal mirar cadascun delscasos de tortures que han acabat encondemna per veure que la mitjanades que es produeixen els fets finsque hi ha una primera sentència ésd’un 12 anys. Això en el cas ques’accepti la denúncia, perquè nor-malment s’arxiva o s’ignora desd’un primer moment. En casoscom els dels catalans torturats el1992, cap tribunal espanyol els vaescoltar fins que van arribar a lesmés altes instàncies europees. 12anys més tard, el 2004, el TribunalEuropeu dels Drets Humans d’Es-trasburg, va condemnar l’estat es-panyol per no haver investigat elsfets. Una sentència amb valor sim-bòlic i que va trigar més d’una dè-cada en arribar.

ALGUNA COSA ES MOULa major part delscondemnats per tortura

són indultats

OPINIÓ: Previnguem la tortura. Dos anys després de les“Recomanacions de Barcelona”

Gemma Ubasart i Gonzàlez iLAG

Acabar amb la tortura és possi-ble si desapareix de la figura

de la incomunicació; s’implementael Protocol Facultatiu per la Pre-venció de la Tortura de NacionsUnides; es garanteix la indepen-dència, promptitud i eficàcia en lainvestigació de denúncies de tortu-ra; i no prescriuen els delictes detortura o la reparació de les vícti-mes.

Aquestes són algunes de les re-comanacions que es van plantejarels dies 3 i 4 de febrer de 2006 aBarcelona quan la Coordinadoraper la Prevenció de la Tortura(CPT) va organitzar unes jornadesal Col·legi d’advocats en les que hiparticiparen experts internacionalsen drets humans; professionals del’advocacia, la medicina o la psi-quiatria; víctimes de tortura; així

com també entitats que lluiten con-tra aquest tipus de violències esta-tals. Com a conclusions de les jor-nades s’elaboraren les“Recomanacions de Barcelona”.

Dos anys més tard, la situació noés gens positiva. La realitat és tos-suda i, malauradament, durant el2006 la Coordinadora ha registrat610 casos de tortures i maltracta-ments a l’estat espanyol.

Els Països Catalans (i més con-cretament Catalunya) es trobavenllavors en el primer lloc en ràn-quing numèric d’aquests casos.L’informe que s’està preparantsobre l’any 2007 preveu que superiencara aquesta xifra. Les dadesprovisionals no són gens encoratja-dores: 720 denúncies formalitza-des al llarg de l’any passat, i Cata-lunya, de nou al capdavant. Elsmossos també s’apunten un puntnegatiu en aquest sentit, doncs lesdenúncies per tortures contra ells

han augmentat d’un 132 per cent,passant d’una cinquentena a gaire-bé 130.

Una altra dada negativa és que elgovern espanyol no ha posat enmarxa el Protocol Facultatiu deNacions Unides que hauria d’haverposat en marxa el 22 de juny de2007.

A més, el president de la Comis-sió per la Prevenció de la Torturadel Consell d’Europa, MauroPalma, ha confirmat que l’estat es-panyol ha demanat una moratòriaque podria ser de fins a 3 anys.

Tot plegat s’ha posat de manifestla setmana passada, quan entre elsdies 4 i 6 de febrer la Coordinadorava fer balanç de la situació. Les 41associacions i entitats de professio-nals, universitàries i ciutadanes queformen part de la CPT van organit-zat tres dies de debat. En una de lesjornades, concretament la del dia5, i amb motiu de la presentació

del llibre Privació de llibertat i

drets humans. La tortura i altres

formes de violència institucional a

l’Estat espanyol coordinat perl’Observatori del Sistema Penal iels Drets Humans de la UB, es vanpoder escoltar els punts de vista dediversos experts internacionals.Tots ells van coincidir en fer unaanàlisi gens optimista al voltant dela persistència de la pràctica de latortura i els maltractaments a casanostra i la necessitat imperiosad’establir mecanismes de preven-ció d’aquesta.

Encara en el marc de les jorna-des, es va fer una taula rodona ambun portaveu de cada partit políticcatalà amb representació al Con-grés de Diputats per parlar d’a-questes qüestions.

Van ser convidades totes les re-presentacions polítiques però elPartit Popular no va respondre a lainvitació.

Secretariat Permanent ComitèConfederal CGT de Catalunya

T ot i la neteja de façana del’actual govern amb lleiscom la de dependència,

igualtat, matrimonis homosexuals,la CGT denuncia que, pel que fa apolítiques laborals, no ha realitzatcap millora respecte als retroces-sos realitzats per la dreta quan vaestar en el poder. En efecte, els altsíndexs de productivitat i rendibilitatde les empreses (generats per l’es-forç dels treballadors i treballado-res) han reportat un substancialaugment dels beneficis empresa-rials, les dades de l’augment de l’a-tur, l’alt índex d’eventualitat en l’o-cupació i l’alta accidentalitat (delsmés alts de la UE) reflecteixen unapolítica de col·laboració amb elsempresaris en perjudici dels treba-lladores i treballadors d’aquestpaís. La Llei de la memòria Històri-ca que només deixa la reparaciómoral de tants crims i judicis suma-risims, deixant-los impunes sensereparar a les famílies que ho vansofrir. Els problemes amb l’AVEque a més d’allunyar-se d’un trans-port públic i social, per les pressesd’inaugurar-lo abans de les elec-cions, han perjudicat als treballa-dors-usuaris i als ciutadans veïnsque han tingut i han de suportar,unes obres accelerades que no

han respectat ni el seu benestar niel seu descans.

Ara ens demanen a la ciutada-nia, als treballadors les treballado-res, el vot, ara vénen els missatgesde confiança i les promeses queaviat quedaran condicionades,aparcades per un altre moment.Ara som el subjecte més importantper aquells que vulguin dirigir lesnostres condicions de vida entransport, sanitat, educació, impos-tos, lleis laborals, etc. ¿Per què s’o-bliden de nosaltres (tant la dretacom l’esquerra) quan tenim real-ment els problemes, i recolzen alcapital privat i a les multinacionalsperquè aquests continuïn creixenten beneficis?

La CGT som conscients de ladreta que representen els Aznar,Rajoys, Aguirre… però com quesom escèptics amb el parlamenta-risme polític, volem expressar lanostra oposició, com a sindicat declasse i independent dels partitspolítics, a aquesta política autorità-ria i jeràrquica a tots els nivells, par-laments, centres de treball, asso-ciacions, etc.

Fem una crida a la societat a noconfiar en la falsa democràcia d’a-quells que ens posen les urnesavui i demà s’obliden dels seuscompromisos programàtics. Unademocràcia que encara no ha re-solt de quina manera se’ls hi podendemanar explicacions cada dia a

aquells que no compleixen amb elsseus programes. No és una demo-cràcia real que només ens quedi elpobre consol de no tornar a votardesprés de quatre anys.

La democràcia que considerempossible i necessària, està basadaen l’acció participativa, en el treball,en el barri, en el carrer, en les as-sociacions, per solucionar els pro-blemes i eradicar les desigualtatsque hi ha a la societat. Aquesta po-lítica plena d’escàndols urbanís-tics, de retrets i mentides airejatsper la dreta i de la deixadesa delsideals de l’esquerra per aquellsque es presenten com a tal, no esmereixen el suport i la il·lusió delstreballadors i treballadores.

La CGT no confiem en els polí-tics que s’allunyen de les necessi-tats dels treballadors/es. Per a no-saltres la vertadera democràcia noes la que ens crida cada quatreanys a votar, es la que facilita laparticipació dels ciutadans i quetreballa per suprimir les desigual-tats Per això la CGT fem una cridaa la població a no acceptar aquestademocràcia del vot cada quatreanys i a sumar-se amb nosaltres atreballar, dia a dia, per un món mi-llor.

Un altre món és possble i neces-sari!

Febrer 2008


Dinamita de cervell


> EL FARÀCRATES I POETESCels Gomis

Ferran Aisa

Cels Gomis i Mestres va néixer a Reusl’any 1841. Fou un personatge polifacè-tic, enginyer de camins, excursionista,escriptor, folklorista i poeta. Va estudiara Madrid i va treballar d’enginyer cons-truint carreteres. L’any 1868, va partici-par en la revolució de la Gloriosa. Unany més tard, va participar en la revoltafederal de Reus i com a conseqüènciad’aquests fets va haver d’exiliar-se aPerpinyà i Ginebra, on va connectaramb els ambients internacionalistes.Cels Gomis, propagador de les ideesbakuninistes, va participar l’any 1870 enla constitució de la Federació RegionalEspanyola de l’AIT. L’any 1876,s’instal·là a Barcelona, on fou agitadordel moviment cultural i social llibertari.Freqüentà les tertúlies dels cafès ambliterats i àcrates, entre els quals hi haviaels seus paisans Llunas i Pujals i Joa-quim M. Bartrina. Una altra de les sevesactivitats fou l’excursionisme.

Gomis va entrar en contacte amb ellliurepensament a través de la sevaamistat amb Rossend Arús; i tambéamb el republicanisme federal repre-sentat per Valentí Almirall, al qual li tra-duiria al castellà Lo catalanisme. Col·la-borà als periòdics La Luz i La

Tramontana. L’any 1885 va participar enel Certamen Socialista de Reus presen-tant el poema “La pàtria de l’home”:“Nocanto, no la pàtria catalana / que s’esténdel cim dels Pirineus / fins a la Mediter-rània, dins quines ones / tranquil·lesbanya els seus robusts peus. / Nocanto, no, la pàtria de l'iber. / Ni tampocla del Celta primitiu. / Que no és pàtriade l’home la limitada / per magistralserra o frondós riu. / La pàtria que jocanto és la del geni, / i la pàtria del geniés tot el món. / Com les obres pel geniproduïdes / de la humanitat totes són. /No pregunteu d’on són Homer i Dant, /Shakespeare, Shiller, Cervantes, l’Alba-nès / Murillo, ni Rafael, ni el Veronès. / Nivulgueu saber on varen néixer / Demòs-tones, Esquil, ni Plató, / ni Sòcrates, niKant, ni Galileu, / ni Gutemberg, ni New-ton, ni Colom; / i deixo que hagin natallà on sigui / Stephenson i Watt, Morsei Franklin, / Laplace i Ball; Edison i Dar-win / Fulton i Faraday i Livingstone / (...)Com pel geni, per l’home no hi ha d’ha-ver-hi / fronteres que els separi delmón: / Som fills tots de la mateixa terra /de la mateixa pàtria tots som...”

Cels Gomis va publicar diversos re-culls poètics: Cantares castellanos

(1882), Cantars catalans (1887) i Auba-

des i capvespres (1913). La seva obra,però, és molt extensa i abraça tant lapropaganda anarquista, com el folklorei la tradició del poble. Com a apologistaàcrata escriví El catolicismo y la cues-

tión social (1886) i A las Madres (1887); icom a folklorista destaquen Lo llamp i

el temporal (1889), Meteorologia i agri-

cultura popular (1891), Botànica popu-

lar (1892), La bruixa catalana, aplecs de

casos de bruixeria i supersticions reco-

llits a Catalunya (1910), La lluna segons

lo poble (1912). Fou autor de llibres detextos escolars i va morir l’any 1915.

Davant les eleccionsgenerals espanyolesdel 9 de març

Per la Societat Laica: la religió fora de l’escola

Comitè Confederal CGTDavant de les eleccions generalsespanyoles del 9 de març, les or-ganitzacions que impulsem, desde l’any 2003, la campanya “Peruna societat laica, la religió forade l’escola”, demanem als grupspolítics que constituiran el Parla-ment de l’Estat espanyol i al futurGovern el següent:1) Que reconeguin que la societatespanyola ha evolucionat i que larealitat social és molt diferent dela que existia en 1978, quan vanser firmats els acords entre l’EstatEspanyol i el Vaticà, i que, pertant, la majoria dels ciutadans iciutadanes demanden una sepa-ració total entre l’Estat i l’església.2) Que representin, realment, alconjunt de la ciutadania, eliminantels privilegis econòmics, jurídics,educatius, simbòlics i socials dels

que gaudeix l’església catòlica,per mitjà dels quals s’adoctrina

als menors en l’escola i no deixade pressionar als poders públics ial conjunt de la ciutadania.3) Que legislin i orientin les sevespolítiques perquè hi hagi un trac-tament, per igual, de les convic-cions i creences de tots els ciuta-dans i ciutadanes i, per tant,treballin perquè l’àmbit públicsigui neutral, és a dir, no orientatper cap doctrina religiosa. Totstenim el dret a què es respecti,

escrupolosament, aquesta neu-tralitat de l’Estat, que és l’essèn-

cia d’una veritable democràcia.4) Considerem que la llei orgànicad’educació (LOE) consolida i in-tensifica la religió en l’escola, aixícom el paper dels col·legis d’idea-ri confessional catòlic dins del sis-tema educatiu.

Això ens obliga a continuar rei-vindicant un model d’escola laica il’enfortiment de l’escola de titulari-tat pública, com a instrumentd’una societat plural i multicultu-

ral, on es respecti la llibertat depensament i de consciència decada persona que la integra.

És a dir una escola que eduquisense dogmes, ni veritats úni-ques, absolutes, ni excloents iforme en valors humanistes, cien-tífics i universals, en la pluralitat,en el respecte als drets humans,en l’assumpció de la diferència ide la diversitat, en els valors ètics,no sexistes i democràtics, quesón comuns a tots i a totes.

Per tot això exigim:

- La derogació dels acords amb elVaticà.- Que la religió deixi de formarpart l’horari lectiu, sortint de l’es-cola.- Que amb diners públics no es fi-nanci l’adoctrinament religiós.



Eleccions 2008:política o economia?Antonio Pérez Collado,secretari general de CGT-PV

E l fitxatge pel PP del "galàc-tic" Pizarro (antic presidentd'Endesa) confirma que l'e-

conomia mana sobre la política;quelcom que ja intuíem des quel'altre gran de la lliga electoral es-panyola, el PSOE, supedita tot elseu joc a l'austeritat pressupostàriade la seua estrella, Pedro Solbes.La lluita pel títol presidencial d'estatemporada pareix que va a supedi-tar-se més a les estratègies d'a-quests dos fenòmens dels núme-ros que a la imatge dels respectiusnúmeros u de cada esquadra, Za-patero i Rajoy.

Soterrades les idees, a majorglòria del pensament únic i el neoli-beralisme econòmic, i faltada laclasse política de projectes creï-bles i imaginatius, el debat entreels dos únics partits amb possibili-tats de guanyar les eleccions se solcentrar a desqualificar el contrari,comptar mals acudits sobre el rivali prometre solucions que ni el mésingenu dels seguidors es crega;senzillament perquè ja les ha es-coltat en més d'una ocasió i a mésd'un candidat.

Per tant, no cal ser un linx (i elque subscriu tampoc presumix deser-ho) per a endevinar que escas-sos temes estel·lars tindrà aquestacampanya com a eix de les prome-ses d'uns i els insults d'altres. Esparlarà i cridarà fins a l'afonia sobrel’11-M, sobre ETA i el seu entorn,sobre la guerra d'Iraq i l'Aliança deCivilitzacions, sobre la sempre dis-cutida seguretat ciutadana i sobrealtres temes igual de socorreguts iambigus; però, sobretot, es parlaràd'economia.

Si els partits no poden -ni volen-apel·lar al món dels principis, del'ètica i de les idees, perquè solenconsiderar que els vells ideals dellibertat, justícia i solidaritat són unllast per a la modernitat i el desen-volupament, el lògic és que es diri-gisquen directament a la butxaca

dels electors. L'objectiu és que eldisputat votant veja quant milloraràla seua economia familiar amb ellíder més preparat per a impulsar elconstant creixement econòmic queviu el país. No importa que qui s'a-punta el suposat èxit econòmicporte anys sense governar, elsbons resultats encara són una con-seqüència de l'encert dels ara opo-sitors en els llunyans anys en quèvan estar al timó del país.

I és que per molt que fingisquendiscrepar els irats candidats, la ve-ritat és que en el bàsic solen estartotalment d'acord. Ja siga per apujar-se el sou o per a traure algu-na reforma laboral, la quasi unani-mitat de la Cambra dels Diputatsestà assegurada. És normal (dinsde la anormalitat de la nostra situa-ció sociopolítica) que sent l'econo-mia una font inesgotable de vots,tot el món s'agrupe al voltant de lescotitzacions de la borsa i enarboreles pàgines sépia dels diaris com abandera triomfal.

Pareix una veritat inqüestionable(pel que repetix i mai contestada)que “l'economia va bé”. Així ha deser per com estan de contents els

grans empresaris i la banca, quesón -ningú ho negarà- els pilars bà-sics de la nació. Els resultats delsúltims anys són aclaridors i deixensense arguments als quatre ende-vins que encara queden per ací,com a cosa residual d'èpoques japericlitades de vagues i assemble-es: els nostres amats magnatss'embutxaquen guanys anuals su-periors al 20% en cada exercicicomptable. Si repartim eixos bene-ficis entre tota la població, incloentals que cada any perden poder ad-quisitiu i als que només veuenpujar els seus salaris en la mateixaproporció que el IPC del govern,encara ens ix un creixement mitjàsuperior de 3 o 4 punts. Per tant,l'economia nacional va vent enpopa.

No és científicament acceptableque traguem ara això del mig po-llastre que s'hauria menjat (en teo-ria) el que dejuna assegut a la taulaamb un altre comensal que ha de-vorat un pollastre sencer, però eixavella lliçó ajuda prou a la gentsense màsters a entendre açò del'economia. Perquè és difícil de di-gerir que en els últims cinc anys els

salaris dels treballadors hagen dis-minuït en un 0´3%, mentre els be-neficis empresarials han pujat un73% en eixe mateix període, i quedamunt ens continuen demanantmés flexibilitat i majors sacrificisper a millorar l'economia dels rics.

Per més que ens sermonegensobre com vivim de bé els espan-yols de peu, no deixa de preocu-par-nos que els preus pugen demanera molt més vertiginosa queels salaris.

En l'últim any, els agent socialsvan tornar a pactar uns límits sala-rials del 2% (el mateix percentatgede l’IPC oficial previst per l'equip deSolbes). Recentment, eixos matei-xos interlocutors –entre els que estroben dos presumptes sindicatsobrers- han renovat l'esmentatacord sobre negociació col·lectiva,sabent que el cost de productestan imprescindibles per a les clas-ses populars com el gas, la llum, eltransport, el pollastre, la llet o el pahan experimentat pujades molt su-periors. Si a esta carestia de la vidali afegim els successius augmentsde les hipoteques, tindrem un pa-norama de l'economia familiar moltmenys falaguer del que ens comp-ten en els mítings.

No és res estrany que amb tanpocs recursos (i donant prioritat enels pressupostos a la despesa mili-tar i a obres faraòniques coml'AVE) tinguem la sanitat, l'ensen-yament, les pensions i la resta deprestacions socials tan allunyadesde la qualitat que disfruten en lagran majoria de països europeus.Sí, és cert que a ells també se'lsvolen retallar, però els seus sónmolt millors i –pel que s'ha vist aFrança- els saben defendre millordel que ho fan nostres modèlics idisciplinats sindicats majoritaris.

Així que en resum, que entre citai cita electoral, ens queden moltsdies per a pensar i actuar en prod'una societat on els drets i lles li-bertats compten més que les cotit-zacions borsàries i la brillantor delsdiners.

> RACÓ TRANSVERSALAlexander Berkman:Memòries d’unanarquista a lapresó

Pepe Gutiérrez-álvarez

Provinent d'una família acomodada,Berkman va ser un rebel precoç: alsquinze anys va ser expulsat de l'escolaper insubordinació i ateisme; als disset,ja orfe, va haver d'emigrar als EstatsUnits, després de no poder estudiar enles escoles oficials i ser perseguit perles seves activitats conspiradores. se-gons sembla, influí poderosament en laseva evolució ideològica el seu "oncleMaxim", a qui Paul Avrich ha identificatcom a Mark Andreevich Natanson, unadels personalitats més destacades delprimer populisme rus, creador virtualdel grup dels "Chaikovtsy", en el qualtambé va participar el jove Kropotkin.Berkman arriba a Amèrica del Nord enun període especialment convulsiu desdel punt de vista social. Acabaven d'o-córrer els successos de 1886 que vandonar lloc a l'assassinat dels "màrtirsde Chicago", el que el va dur a acostar-se a Johann Most. Més tard va passar acol·laborar amb el periòdic jiddish “Pio-ners de la Llibertat”. Preparava la sevatornada a Rússia quan, el 22 de juliol de1892, va protagonitzar l'atemptat que elfaria famós i que el duria a les masmo-rres.

La víctima havia d'haver estat el bru-tal gerent de les acereries Carnegie,Henry Clay Frick, principal responsablede la matança d'onze obrers durant unavaga, un detall sense importància per al“taló de ferro”. Però, mentre que Clay,lleument ferit, no va haver de rendircomptes per aquest assassinat massiu,Berkman va ser condemnat a 22 anysde presó, quan la sentència prevista perun atemptat frustrat era de set. En vacomplir catorze, durant els quals, va lle-gir, va estudiar i va escriure, al mateixtemps que sofria unes condicions depresó de vegades infrahumanes. Quanva sortir al carrer va reprendre els seusvincles amb Emma Goldman i es vamostrar assedegat d'acció militant, en-cara que en aquells dies ja era molt crí-tic amb l'acció terrorista individual quepregonava el terrible Johann Most. Vanser anys d'una intensa activitat propa-gandística a través de mítings, confe-rències, manifestacions i treballs per ala premsa llibertària. En 1912, Berkmanva prendre part en la creació de la Fe-rrer Modern School de Nova York, ontambé va exercir com a professor inten-tant propagar els mètodes de Ferrer iGuàrdia. Havia dirigit anteriorment unarevista amb Emma Goldman, la mítica“Mare Terra”, i publicat les seves “Me-mòries de presó d'un anarquista”, quehavia ofert infructuosament a Jack Lon-don, qui se’n va aprofitar per escriure“El rodamón de les estrelles”, el que vacausar la profunda indignació de Ale-xarder.

Anys després, Berkman va tractar decompondre un guió cinematogràficamb el qual va tractar de convèncer,entre altres, Lionel Barrymore, però noli van fer el menor cas .

Jo visc en la diversitat. Hi vols vindre?Maria Martí

Eleccions de 9 de març, eleccionsa Corts Generals i hi ha qui diu "jonomés vote per a les municipals iautonòmiques que em pillen mésa prop".Tant de bo fóra una contri-bució singular. Però, d'altra banda,és clar, qui nota el que fan quatre,sis o, fins i tot, set partits des deMadrid? Els quals, de fet, estanallà per representar-nos (de vega-des, cal afegir aquestes coses).A Madrid? On? Si és que la cosaja no comença bé... Doncs, ca-llem un dia, però per força quatre

anys. Sí, fem-ho així perquè noestic d'acord amb cap d'ells. Desegur que alguns bascos i cata-lans tenen molt més a dir en laqüestió amb dotze diputats de re-presentació catalana i quatre mésde basca; per contra, fa anys quedesitge no tindre la capacitat audi-tiva suficient per no haver de su-portar decibels valencians que ex-clamen convençuts que "el jocestà entre ells dos". I és el quepassa quan la gent assoleix unaconsciència col·lectiva i fan totsun acord per deixar malparat unpartit, "aquesta vegada votarem

el PSOE perquè el PP no mereixguanyar després de les barbari-tats que ha fet".Pobrets partits minoritaris, japoden debatre qüestions que capaltre grup polític no s'ha arribat aplantejar i que ningú no s'esforçaper assistir a la sessió. Amb moltsmenys recursos econòmics, ambmenys suport, amb la seguretatmés o menys establerta que nos'acabaran les paperetes del seupartit a la mesa (conseqüènciaque sembla inapel·lable ?fet com-provable si mirem els últims resul-tats electorals, i anteriors malau-

radament també? una activitatque pense poc constructiva i moti-vadora per part dels votants, prougeneralitzada per cert al País),amb menys participació als de-bats, perquè la massificació de di-versitat s'ha concentrat a la televi-sió, amb l'aparent no existència ales enquestes del CIS... També hisón! No hi ha en joc només dosnoms amb dues idees (dues?),sinó que tenim a l'abast un ventalldesconegut de programes electo-rals que nosaltres podem elegir.Som privilegiats si volem, fem-neun bon ús.

El passat 16 de febrer, el Col·lectiu

Llibertari de Sant Boi de Llobregat

va organitzar, a l’Ateneu Santboià,

una jornada llibertària sota el títol

“1977-2007. Trenta anys de menti-

des, corrupció i falsa democràcia”.

A la jornada es va fer una exposi-

ció, es van projectar vídeos i hi va

haver debat sobre les eleccions.

Jornada llibertària a Sant Boi



> PASSA AL MÓN

Tercera edició de laLliga de Campionsi Campiones delCasc Antic

CGT PonentEl passat dissabte 9 de febrer, a les 16hores, va començar la 3a edició de laLliga de Campions i Campiones delCasc Antic. Com cada any, es juga a lapista de futbol sala de La Panera (CascAntic).

Durant tres anys, un seguit d’equips ipersones, que participen dia rere dia alsmoviments i les lluites socials de la ciu-tat de Lleida, es reuneixen els dissabtesde febrer i març per dur a terme unalliga amistosa i no competitiva.

L’edició d’aquest any compta amb laparticipació de 10 equips. Aquests són:Agrupa’t, Creu Roja, el Casal Indepen-dentista l’Ocell Negre, el Centre SocialAutogestionat La Maranya, La TavernaPopular La Falcata, la Confederació Ge-neral del Treball de Ponent, l’Assembleade Joves de Lleida, l’equip de futbol ju-venil del Casc Antic, els Castellers deLleida i l’equip dels i les Okupes de Po-nent. La Lliga dura dos mesos, finalitzael dissabte 29 de març i el lliurament depremis es realitza el primer divendresde maig emmarcada en el comença-ment de les Festes Majors Alternativesde Lleida.

Aquesta Lliga, a la vegada de ser unespai de trobada amistós entre els dife-rents col·lectius i entitats, vol servir perdenunciar la situació de degradació enquè es troba el Casc Antic de Lleida.

Tens una multa?...

[email protected]

Des de la coordinadora antirepressiva“La repressió mai ens tallarà les ales”informen a totes aquelles persones icol·lectius que lluiten i es mobilitzen alcarrer i que per tant reben la repressió,que s’està elaborant un cartell que re-collirà tots els casos de penes-multa,sancions administratives, aplicacionsd'ordenances cíviques d’arreu del terri-tori per tal de prendre consciència i evi-denciar que ens estan intentant des-gastar a cop de multa.

Per tant, animen tothom que sofreixio hagi sofert aquest tipus de repressióa escriure un correu a [email protected] detallant el seu cas.

Seria interessant fer-ho arribar el mésaviat possible i fer córrer la veu!http://www.moviments.net/tombantire-pressiu/[email protected]

El millor estat ésl’inexistentJaume Cunillera Prat, secretarigeneral del SOV de l’Anoia

Que Catalunya (com la restadel món) està canviant esindubtable, el penós és

que canvia per empitjorar, almenysen tot allò referent al benestar deles i els treballadors. 32 anys enre-re, les persones obreres van dipo-sitar les seves esperances en lesesquerres, els partits que deien serd’aquesta tendència (encara tenenla barra de dir que ho són), espe-rançats que donarien un gir absoluta l’imperant fins llavors.

Tota una vida després, tothomha hagut d’assumir la total decep-ció que les anomenades esquerrespolítiques i els seus respectius sin-dicats han causat en el món treba-llador. Fins i tot drets que molts tre-balladors tenien amb Franco (famal constatar-ho), els partits “d’es-querra” i el seus sindicats hanaconseguit rebaixar-los amb el pre-text de l’estabilitat. L’estabilitat dequi?, del gran capital?

En tota la història catalana, i es-panyola, més i tot; mundial, mai elcapital no s’ha enriquit tant com araa costa de la penúria treballadora.Això és el que han fet possible elsautoanomenats d’”esquerres”.Només hem de mirar les paginesd’economia dels diaris per poderconstatar tot l’anteriorment dit.Mentre les oligarquies (la política iels seus “sindicats” també) nedenen l’abundància, hi ha molta gentque no pot llogar un habitatge. N’hiha que quasi ni poden menjar. Hiha moltes desgràcies per explicar.És clar, però, que si tens la desgrà-cia de no poder accedir a un habi-tatge, si no t’arriba el sou o la pen-sió, si passes gana, si no t’operen,etc., amb “talante y sin crispación”el panorama és de color de rosa,del mateix color del món de les oli-garquies.

L’autoproclamada esquerra s’hafos com un sucre dins l’aigua de ladreta més rància. Tant és que go-verni un com l’altre; varien (unamica) les formes, no la finalitat.Diuen que els que no voten notenen dret a queixar-se. Al contrari,són els que no estan d’acord encom es fan les coses i saben queels “altres” ho faran igual, són elsque no accepten les regles del jocperquè està concebut per tal quesempre guanyin els mateixos i totcontinuÏ igual; és una moneda dedues cares. I quan uns d’aquestsinconformistes entren en les reglesdel seu joc, els il·legalitzen perquèpoden guanyar. Aquesta és la de-mocràcia, la democràcia que Fran-co va imposar i “l’esquerra” políticava acceptar a canvi... de que? Joho tinc molt clar: a canvi d’oblidar-se de tot allò social, potenciant elbrutal capitalisme, el sistema que

cada vegada fa més gran l’abismeque separa les criatures humanes.Mani qui mani, la política mai no aestat, ni estarà, favorable als treba-lladors i les treballadores.

No ve de nou. Als anys trenta,els anarcosindicalistes van demos-trar sobre el terreny que les col·lec-tivizacions, és a dir, l’abolició de lesclasses entre humans, eren possi-bles i rendibles.Tots els partits polí-tics, sense excepció, es van unirper destruir-les, per defensar la di-ferència de classes, la supremaciad’uns pocs sobre molts. Ara fanigual. Defensen el benestar polític iel de les altres oligarquies, no el delpersonal treballador i el seu futur.No ens deixem enganyar.

Ara, els “d’esquerres” han propo-sat allargar l’edat de jubilació ambel parany d’un caramel (%) enveri-nat. No s’ha de ser cap premiNobel per fer quatre números iveure que al govern del PSOE (atots els governs) li surt molt acompte allargar la vida laboral. Elsd’”esquerres” donen un premi a lanatalitat per “ajudar” a criar els fills,però s’han “oblidat” que el capital,la monarquia, els polítics, etc., nonecessiten aquesta ajuda; tots ellsestan ja ben “ajudats”, fins i tot perla jubilació sense haver suat maiper guanyar-se el pa.

En el súmmum del cinisme pre-electoral, el PSOE posa el soumínim en 600 euros (99.831’60PTA) i el govern s’ho apunta com sifes un gran esforç social i econò-mic. No es així. No hi ha cap dubteque per als treballadors i les treba-lladores més precaris és un pasd’àcar que minvarà (?) la seva pe-núria econòmica, però aquests tre-balladors, així com molts d’altres,es pregunten per què no s’arreglend’una vegada les diferències que hiha entre el sou mínim i els sous po-lítics. La resposta és evident: elssous polítics els paguem amb els

impostos i els sous de la resta demortals es paguen amb l’esforç in-dividual de cada treballador, i l’em-presari no valora gaire aquest es-forç. El gran capital no ha donatpermís al govern per apujar més elsalari mínim ja que, com és sabut,qui mana és el capital.

Les pensions sí que són compe-tència directa del govern de torn,però, ai!, per tocar les cotitzacionsnecessita el vistiplau del capital iabans d’arreglar-les s’enfonsarà elcel. Tant és que governi l’esquerra($) com la dreta ($), amb això estancompletament d’acord; no hi hacap voluntat d’acabar amb la igno-mínia que són la majoria de pen-sions i el sou mínim. El capital i elspolítics, com l’església, nomésmiren pels seus interessos.

D’exemples d’aquesta ignomínian’ni ha molts; mirem el sou d’un di-putat de la demarcació de Barcelo-na: 42.702 euros anuals, més20.699 euros per els desplaça-ments, fan un total de 63.401 euros(10.549.039 PTA) que dividits entre12 donen 5.283’42 euros mensuals(879.086’56 PTA), això sensecomptar altres complements. El re-sultat és que marxen a casa ambun sou de més d’un milió de pesse-tes. I diuen que ens ajustem el cin-turó.

En una ciutat de poc més de30.000 habitants com és Igualada,BCN (Anoia), l’alcalde, del PSC,cobra de mínim, per una dedicacióincompleta, 33.600 euros(5.590.569’6 PTA), és a dir, 2.800euros al mes (465.880’80 PTA);això sí, hi ha gent a l’ajuntamentque cobra més que l’alcalde. Unaltre exemple: l’esposa del líder delPP d’Igualada, Pedro Calbó, cobra,com a administrativa del seu marit(pagant l’ajuntament) per mitja jor-nada, 10.919 euros (1.816.768’7PTA), és a dir, 909’92 euros al mes(151.397’39 PTA). Altres exemples

són la resta de càrrecs de confian-ça i altres contractats (Igualada ensap molt d’això) i els complementsque reben els regidors. D’Això endiuen austeritat.

Continuem comparant: hi ha, perexemple, pensions de viduïtat, con-tributiva, de 236’24 euros(39.307’03 PTA) i pensions per In-capacitat Total, contributiva, de286’74 euros (47.709’52 PTA). Elsque permeten això són els quefixen el sou mínim, el govern o, elque és el mateix, el capital. L’em-presari infla la nòmina amb dietes,qualitat, productivitat, etc., però co-titza, (la majoria de vegades) pelsalari mínim, i el treballador cobrales baixes, etc., pel que l’empresari(i ell mateix) cotitza.

Ara comparem els 600 euros(99.831’60 PTA) del salari mínimamb l’apuntat fins a aquí. La com-paració no deixa lloc al dubte; la di-ferència és escandalosament bru-tal. És que el personal polític no potviure amb el salari mínim? Ni tansols amb un salari mínim de 1.000euros arribaríem a equiparar-nosals “servidors” polítics, ja que ellss’apugen el seu “minso” sou cadaany i, sobretot, en començar unnou mandat.

Una altra perla d’exemple és ladespesa militar, que per aquest2008 serà de 4 bilions 170.776 mi-lions de pessetes, és a dir, 68,68milions d’euros diaris; una burrada.I diuen que l’estat no pot assumiruna apujada digna de les pensions.Qui s’ho creu? Em vénen a la mentmolts adjectius per qualificaraquestes diferències i despeses,però no serien publicables.

Avui, igual que ahir, que sempre,em reafirmo en el meu convenci-ment que el millor estat és l’inexis-tent, que l’única esperança per elstreballadors i les treballadores ésl’anarquia.

Igualada, 7 de gener del 2008



Edició facsimilde la revista ‘RuedoIbérico’El facsímil digital de la revista “RuedoIbérico” (París-Barcelona, 1965-1979),revista símbol de la lluita antifranquista,de les esquerres revolucionàries i delmoviment llibertari en general, editadaen format de doble disc compacte,conté l'edició facsímil de Cuadernos deRuedo Ibérico.

En un primer disc s'oferixen els nú-meros corrents, de l’1 al 63-66. El segondisc conté els vuit toms editats com asuplements de la publicació. El treballrealitzat permet tant la recerca seqüen-cial en els exemplars com la interroga-ció a text complet en les més de 9.000pàgines de la publicació periòdica.

S'ha realitzat també una acurada des-cripció bibliogràfica dels articles quepermet la recerca per autor, matèria,títol i any de publicació.

Es pot adquirir al preu de 60 euros através de La Llibreria del Sueño Iguali-tario en el correu electrònic: [email protected]és informació:http://www.elmasino.com/cazarabet/la-libreria/

El Fòrum SocialCatalà ja té un blocon poder continuarla reflexió, el debat il’articulació

Es tracta d’un bloc totalment obert iparticipatiu, els criteris d’utilització delqual els podeu trobar a la mateixa pàgi-na. Necessiten, per tant, de la participa-ció de tothom, per continuar el procésque vam impulsar el passat gener ara ala xarxa.

Un dels aspectes del bloc és que in-clou un llistat amb les entitas adheri-des, vinculades cadascuna a la sevaplana web. Hi ha algunes però, de lesquals ha estat difícil trobar-ne la direc-ció, així que caldria que tothom verifi-qués si la seva entitat està afegida, isinó és així que ho faci saber.

El bloc, com no, està obert a qualse-vol suggeriment o proposta. L’adreçaés:http://forumsocialcatala.blogspot.com

> CONTRAHISTÒRIA

Jordi Martí Font

L’editorial lleidatana El Jonc fapoques setmanes que hatret al carrer el llibre “Escola

de Rebel·lia”. Història d’un sindica-lista”. El volum recull, d’una banda,una novel·la curta escrita perSeguí i publicada originalment el1923 a la col·lecció “La Novela So-cial” de Madrid i, de l’altra, tot unseguit de conferències i entrevistesrealitzades pel Noi del Sucre entreel 1918 i el 1919. Entre aquestes,les conferències al Congrés de laConfederació Regional del Treballde Catalunya el 1918, al congrésde la CNT i a l’Ateneu de Madrid el1919 suposen una bona aproxima-ció al pensament sociopolític del’autor. A més, el volum comptaamb un pròleg a càrrec de l’histo-riador i anarcosindicalista EmiliCortavitarte que ens serveix d’a-proximació a la figura i l’obra deSeguí, tant l’escrita com la pura-ment activista.

El llibre es pot considerar un au-tèntic esdeveniment en el món del’edició en català, ple de llacunespel que fa a l’anarcosindicalismemalgrat haver estat aquest el movi-ment social que més gent ha arros-segat en la història contemporàniad’aquest país, junt amb al catala-nisme.

Tenim cada cop més llibres enformat d’assaig, de novel·la i delque convingui que mostren les mil iuna cares fosques de la revolucióanarquista que va viure Catalunyael 1936, però l’obra constructivad’aquesta mateixa revolució i delmoviment que l’alimentà ha des-aparegut de les prestatgeries deles nostres llibreries, almenys encatalà. No hi tenim llibres sobreJoan Peiró, ni sobre Josep Llunaso Anselmo Lorenzo, ni sobre Tere-sa Mañé o Joan Montseny, nisobre Garcia Oliver o Durruti, niuna història general de la CNT desd’un punt vista històric rigorós, ni...,unes llacunes que no s’entenen enun racó de món on dia sí i diatambé no es deixa mai de parlar dememòria històrica.

“Escola de Rebel·lia” ve a cobrirun forat bibliogràfic que començavaa fer-se incomprensible desprésque les obres que s’han escritsobre Seguí passessin a sernomés material per a llibreries devell. És ja impossible trobar “Salva-dor Seguí, escrits”, d’Isidre Molas;“Salvador Seguí, ‘El Noi del Sucre’”

de Manuel Cruells; o “SalvadorSeguí: el Noi del Sucre. Materialsper a una biografia” de Josep M.Huertas Claveria. Aquestes erenles obres dedicades exclusivamenta Seguí, tot i que també se’n podentrobar llargues referències en mol-tes altres, entre les quals destaca-ria “El sindicalisme a Barcelona.1916-1923” (1965) d’Albert Bal-cells, i “Apòstols i mercaders” dePere Foix, publicada a l’exili mexicàel 1957. Cap de totes aquestesobres, però, no la podem conside-rar una biografia completa o defini-tiva de qui va ser el líder indiscuti-ble, tot i que molt discutit, de laCatalunya del seu temps i en bonapart de tots els obrers dels poblesde l’Estat espanyol.

Salvador Seguí

El terrorista que va matar el Noi delSucre va ser pagat amb diners dela patronal Foment del Treball a tra-vés del Sindicat Lliure, l’organitza-ció que els empresaris de comen-çament del segle XX van crear perfer front a la més gran organitzacióobrera de la historia dels PaïsosCatalans i d’Europa, la Confedera-ció Nacional del Treball. El 10 demarç de 1923, al carrer de la Cade-na, avui cantonada amb Rambla

del Raval, sota l’indret on ara hi hauna plaça que ho recorda, moriaSalvador Seguí, víctima d’unatemptat. Havia nascut el 1887 aLleida o a Tornabous, no estàmassa clar, però de molt petit elsseus pares van establir-se a la ca-pital catalana, on el Noi del Sucres’integraria ben aviat a les lluitessocials i sindicals (la diferència noexistia en aquell moment). Així, el1908 participava en la SolidaritatObrera, tant en el moviment comdesprés en la fundació de la confe-deració de sindicats. La seva tascava ser destacada des del comen-çament tot i que no seria fins alsanys 1910 i 1911, amb la creacióde la CNT, que hi desenvoluparia elseu lideratge. El Noi del Sucre des-envolupà una important feina pro-pagandística i organitzativa, parti-cipant en diversos conflictessocials i laborals com la vaga ge-neral de 1915 o la més conegudavaga de la Canadenca el 1919. Unany abans, Seguí fou escollit se-cretari general de la ConfederacióRegional de Catalunya i entre el1918 i el 1920 fou empresonat isofrí el primer intent d’atemptat.Arran de l’onada repressiva des-plegada pel governador civil deBarcelona, Martínez Anido, el 1920Seguí tornà a ésser detingut i des-

terrat a Maó i un cop retornà a Bar-celona la seva incansable activitatpropagandística i militant fins quefou assassinat el març de 1923, totjust dos anys després de l’assassi-nat del seu company FrancescLayret.

La novel·la curta‘Escola de rebel·lia”

Fins ara, teníem l’oportunitat d’a-propar-nos a l’obra de ficció del Noidel Sucre a partir de l’edició del textoriginal castellà que havia estat re-editat per la Confederció Generaldel Treball estatal sobre una ideade la Secció Sindical de CGT al’empresa CLH en col·laboració dela Fundació Salvador Seguí. Estracta d’una edició difícil de trobarfora dels locals de la CGT ja que nova sortir a la venda en llibreries. Laque tenim ara editada pel Jonc itraduïda per Pau Juvillà és la pri-mera edició en català d’aquestaobra.

La novel·la de Seguí ens permetapropar-nos als diversos aspectesde la vida diària dels sindicalistescatalans, alhora que ens serveixper entendre una de les eins quedes de les files anarquistes s’utilit-zarà per crear exemples i formesde vida imitables entre les classespopulars: les novel·les curtes ambprotagonistes obrers i lluitadors so-cials de molt divers tipus. Serà enaquest gènere on destacarà lafeina de la família Montseny-Mañé,editors del setmanari teòric anar-quista “La Revista Blanca” peròtambé de la col·lecció denovel·letes setmanals “La NovelaIdeal”, un autèntic fenomen de su-pervendes de l’època, on comen-çarà a publicar la seva pròpia filla,Frederica Montseny.

A “Escola de rebel·lia”, Seguíens explica la formació d’un obrerandalús, Antono Pérez Maldonado,que arriba a Barcelona a treballar ia poc a poc es va introduint en elscircuits militants. Hi trobem l’apre-nentatge amorós, la seva lluita a lafeina i la repressió, la solidaritat i elpas a l’home d’acció, una trajectò-ria vital que feien molts dels obrerscatalans de l’època i que Seguí co-neixia a la perfecció. La importàn-cia del text no és tant pels seus va-lors literaris, més aviat limitats, sinópel fet que suposa un dibuix clar iamb ànim didàctic de la presa deconsciència que recorrien bonapart dels obrers catalans del mo-ment.

L’EDITORIAL EL JONC PUBLICA EL VOLUM DE I SOBRE EL NOI DEL SUCE

‘Escola de rebel·lia”, unaaproximació a SalvadorSeguí en forma de llibre


26

EN LA PRESENTACIÓ DEL LLIBRE D’ÍNDIO ZAMMIT

‘Elegí fracasar’Infectació: Tots elsjoncs de la mata

Pau Juvillà Ballester

Fa uns mesos vaig assistir a un semina-ri sobre teoria independentista en elqual bona part del debat es va acabargenerant sobre el tipus d’organitzacióque volíem. Uns defensaven una estruc-tura rígida basada en un model avant-guardista i la resta, entre els quals m’in-cloc, quelcom construït des de la base,més obert i permeable. Crec que aques-ta permeabilitat és en gran part la infec-tació.

Infectació és bàsicament trencar elsmurs que separen col·lectius, organit-zacions i idees transformadores i com-batives, murs que sovint es troben enels nostres caps i que cal esbotzar; in-fectació es també buscar els punts co-muns enlloc de les diferències, ajudar-nos i lluitar colze a colze els uns ambels altres.

Infectació és una realitat en la qualtreballem dia a dia en els espais frontis-sa, aquells espais que actuen de puntde trobada i nexe d’unió entre realitatssovint força diferents i que permetenl’intercanvi d’idees i el debat necessari.D’exemples n’està ple: quan la pagesiamés conscient i combativa posa enmarxa la Iniciativa Legislativa Popularper declarar Catalunya lliure de transgè-nics som moltes les que ens hi sumem;quan amenacen de desallotjar un sím-bol com Can Vies no és el barri de Santsqui ha de lluitar sol sinó que col·lectiusi organitzacions de molt divers signeens hi unim per defensar que es quedial barri; quan la Seat acomiada les tre-balladores i els treballadors combatiusreblant el clau de la precarització, sor-tim totes i tots al carrer, i podríem afe-gir-hi moltes més lluites que ens unei-xen: la persecució lingüística, elracisme, l’homofòbia, la negació de lesllibertats individuals i col·lectives....,aquests són els espais on ens hem detrobar aquells qui lluitem dia a dia perun canvi real.

Les eines necessàries per a la trans-formació social són diverses i, per sort,no estan tancades sota cap clau ni sónpatrimoni de ningú, ens hem d’asseureles unes amb les altres, discutir, parlar,llegir i aprendre a respectar-nos. Hand’existir les Candidatures d’Unitat Po-pular amb la seva lluita de baix cap adalt però és necessari també que exis-teixin col·lectius que es neguin a parti-cipar en les eleccions, és necessari queexisteixin sindicats combatius formatsper persones íntegres i solidàries queparticipen en les eleccions sindicalscom la Confederació General del Treballi organitzacions que, des de les empre-ses, no ho facin.

Tot aquest espectre és essencial,com és essencial que en puguem parlarja que el nostre aïllament, la nostracompartimentació, és una victòria mésdel sistema.

Cal que enfortim les arrels que soste-nen totes aquestes lluites, cal que totsels joncs de la mata estiguin ben unidsper evitar que les puguin arrencar una auna ja que només aquesta unió en la di-ferència ens farà avançar una bona partdel camí junts.

‘Paraules per la pau’ compleix set anys d’antimilitarisme artísticCol·lectiu Catalunya

Paraules per la Pau és una con-centració antimilitarista que es facada primer diumenge de mes, ales 12 del migdia, a la plaça de laFont de Tarragona. És organitza-da per la Coordinadora TarragonaPatrimoni de la Pau i amb elsanys ha esdevingut una cita per-manent per als diveros movi-ments socials de la ciutat i per ales organitzacions d’esquerra deTarragona, per on es passa o peron es treu el nas tant per gaudirdels actes culturals que s’hi pro-jecten com per trobar-se amb lagent que a Tarragona forma part

de la xarxa de xarxes aquesta dequè parlem sempre.

S’hi diu “No als vaixells deguerra i al militarisme” a partir de

la creació d'un espai de pau i art,a partir d'un sí a la vida i a la pau(amb tot el que comporta) amb lacol·laboració d'artistes d’aquelles

contrades (actuacions musicals,lectura de poemes, accions plàs-tiques o teatrals, performan-ces...). El primer diumenge demes, se celebra el setè aniversaride l'acte. Per aquest motiu eraprevist fer la concentració número84. Vuitanta-quatre diumenges,vuitanta-quatre mesos, sense in-terrupció. Set anys. En el full infor-matiu extraordinari que s’hi repar-teix i que edita la Coordinadoras’hi representaven els set anysamb set xinxetes com a símbol dela feina discreta però creixent finsque la bota del militarisme notrobi a on xafar i acabi fotent-sede morros.

Pàgines web

Cimarron E.([email protected])

Si em tinguéssiu a davant emdirieu que aquest títol famés per a un disc de punk

rock que no pas per a un recull depoesia alcohòlica, rockera i amoro-sa com és el cas; i el raonament ésprou vàlid tenint en compte qui elsigna: Indio Zammit. El senyorZammit és tota una institució enrockń´roll i hostaleria nocturna aMadrí, per això és més conegutamb cognoms més artístics comara Indio Gruta 77 o Indio Tarzán.Donà veu als tres discos enregis-trats per la banda de punk-rock-so-roll Tarzán... –“Ruido anticapitalis-ta” (1994), “...pero no es loco ni esviolento” (1997) i “Principio activo”(2002)- quan ja havien abandonatallò de “y su puta madre okupandopiso en Alcobendas”, i és límpul-sor i animador de la Sala Gruta 77de Carabanchel -herència del mo-dest Asilo 77- que per cert ja hacomplert 10 anyets.

Però no perdem de vista “Elegífracasar”. La Sala Sidecar de laplaça Reial de Barcelona, fou l’es-

pai triat per acollir lácte de presen-tació de lóbra amb un divertit reci-tal de poemes inclosos al llibre elpassat dimarts 12 de febrer, benamanit amb dosis de rock i orques-trat de manera esplèndida perSenén Armengol.

Una ocurrent introducció perpart dÍndio i Senén, mestres decerimònies dalt la tarima, ens en-dinsà a la quarantena délementsque ens vam aplegar a la sala, enel currículum de láutor i els sospi-

tosos vincles “afectius” entre lún iláltre. Ideal per trencar el gel i elnerviosisme dels qui havíem depujar a recitar tot seguit, una des-ena dámics i membres en actiu deléscena rockera i la mala vida noc-tàmbula barcelonina, i personatgesde premsa musical especialitzadavam desfilar davant del faristol.Vam desmanegar temes en versde Tarzán... però sense actitud roc-kera entre Mimo, vocal de Subte-rranean Kids (“Nuevo Testamen-to”), David, vocal de Ràbia Positiva(“Mañana la calle”) i servidor(“Contra la realidad”); integrants deTop Models van homenatjar TheClash (“Canción de Joe Strum-mer”) recitant a duo i vestits perlócasió; a Yon li corresponia unaoda dedicada al vi (“Están locos losromanos”) láltre gran vici dÍndio abanda de les gerres amb cervesa;també van posar el seu gra desorra Fede Navarro de Popular 1sense monitor ni teclat dórdinadori amb els nervis del directe; JoséMaría Ponce que no es despullàperò recità de meravella; Jofre Bar-dagí de Glaucs sense banderes nifronteres, i lábsència com no de

Jaime Gonzalo (“Ruta 66”).Com a cloenda Indio canvià de

parella fent-se acompanyar a lés-cenari per El Sobrino del Diablo,músic improvisador de léscola deJulián Hernández (Siniestro Total)amb més dún miler de bolos alésquena des de 1999!!! Mentre elprimer llegia, el segon lácompan-yava amb la guitarra i tot seguit elsegon ens delectava amb sarcas-mes al voltant de les glosses delprimer mentre aquest agafava aireper tornar-hi.

Aprofito per recomanar-vos efu-sivament “Elegí fracasar”, seleccióde poesia vivencial d´àgil lectura,així com la web www.elsobrinodel-diablo.com, on trobareu la demoli-dora agenda de qui per mi fou elgran descobriment de la nit. Con-sulteu-la i segur que trobeu unbolo a tocar de casa.

Confirmat, Indio estàs en plenaforma i continues essent un PunkContra la Realitat!

“Elegí fracasar”Indio Zammit (i quatre ã més)Bohodón Ediciones, Madrid 2007

> OPINIÓ

CGT DE CATALUNYAWeb principal de la Confederació a Catalunya.Tota la informació de les ac-tivitats, mobilitzacions, legislació, etc.http://www.cgtcatalunya.cat/

MEMORIA LIBERTARIARecuperació de la memòria històrica del moviment llibertari durant la Re-volució, Guerra Civil i Franquisme. Molt bona.http://www.memorialibertaria.org/spip.php?sommaire


> IMATGES QUE PARLEN“El anarquismoindividualista enEspaña (1923-1938)”

XAVIER DIEZVirus Editorial


L'individualisme anarquista és uncorrent dintre de l'anarquisme quees desenvolupa en la segona mei-tat del segle XIX a Europa i als Es-tats Units d’Amèrica, especialmenta través de l'obra de pensadorscom Stirner o de Thoreau, i que viula seva eclosió a la fi del segle XIXi principis del XX amb les aporta-cions, entre altres, de pensadorscom Armand, Ryner, Warren i Tuc-ker.

Les idees individualistes arribena la fi del XIX a l’Estat espanyol dela mà de publicacions com “La Re-vista Blanca” de Federico Urales iSoledad Gustavo, i de les primerestraduccions de Nietzsche, Ibsen,Tolstoi o del mateix Stirner, en unmoment en què el món intel·lec-tual, en plena crisi pels desastrescolonials, està en un procés d'a-costament a l'anarquisme, en lespublicacions del qual col·laborenautors de renom com els escriptorsMiguel de Unamuno, Azorín o PíoBaroja.

Encara que no es pot parlar d'unindividualisme anarquista propi a

l'Estat espanyol, donada l'absènciade grans pensadors adscrits aaquest corrent de pensament, laveritat és que les idees individualis-tes tenen una gran presència en elmón llibertari espanyol a partir dela dècada dels vint i fins al final dela Guerra Civil.

Inclús sent sempre un correntminoritari, i en plena expansió del'anarcosindicalisme, les temàti-ques pròpies de l'individualisme -elconflicte individu-societat, l'autofor-mació com forma d'alliberament, lacrítica de la revolució, la crítica del'industrialisme, el naturisme, el nu-disme, l'amor lliure, l'educació se-xual, l'antimilitarisme, l'anaciona-lisme, etc.- arriben molt més allàdels reduïts cercles individualistes iimpregnen els debats de tot el mo-viment anarquista, ja sigui provo-cant rebuig o adhesió a aquestesidees.

L'individualisme no arribarà acontar a Espanya mai amb captipus d'estructura organitzativa prò-pia, i s'organitzarà a partir de grupsd'afinitat reunits entorn d'entitatscom el Ateneo Naturista Ecléctico iEls Amics del Sol, o infinitat d'agru-pacions vinculades a movimentscom el naturista, l'antimilitarista ol'esperantista, i sobretot a partir depublicacions pròpies com “Ética”,“Iniciales”, “Al Margen” o “Nos-otros”, o afins com “La RevistaBlanca” -en la seva segona època-o “Estudios”; totes elles amb unaimportant labor de traducció delspensadors europeus i nord-ameri-cans, i d'edició de llibres divulga-tius.

L'individualisme anarquista tin-drà a l’Estat espanyol una impor-tància cultural de primer ordre, ibona part de les seves idees iqüestionaments segueixen tenintuna gran importància a l'hora dereflexionar sobre un futur de lliber-tat i justícia per a tota la humanitat.

“Los invisibles”NANNI BALESTRINITraficantes de Sueños, 2008

Ivan Miró, La Ciutat Invisible

Atenció, que arriba la bona novaeditorial del mes. La reedició, a cà-rrec de Traficantes de Sueños, dela quasi mítica i exhauridíssimanovel·la “Los Invisibles”, de NanniBalestrini. Passada de mà en màen una desgastada edició d’Ana-grama (publicada el 1988 i traduïdapel Joaquim Jordà) o en un plec re-bregat de fulls fotocopiats, s’haviaconvertit en un dels relats secretsde successives generacions de mi-litants dels moviments socials au-tònoms.

De “Los Invisibles” s’ha dit queés una novel·la didàctica. El pensa-dor i assagista polític Toni Negri, alprefaci de la present edició, es pre-gunta: “Qui aprèn de qui? Lanovel·la de la realitat, o la realitatde la novel·la?”.

Efectivament, “Los Invisibles”beu de les pràctiques desbordantsdel moviment del 77 italià. Beud’una realitat històrica: l’emergèn-cia del proletariat social metropolitàde finals dels setanta, aquell ques’insubordinà al capitalisme i al pa-triarcat, no ja des d’una fàbrica re-estructurada, sinó reapropiant-sede la ciutat. Okupant i obrint cen-tres socials, creant ràdios lliures,realitzant “autoreduccions” del preude la vida -colant-se al cine, pun-xant la llum o l’aigua, forçant llo-guers justos…-, enfrontant-se a lapolicia o al sindicat. En definitiva,reinventant la revolució, experi-mentant l’alegria i la plenitud de la

col·lectivitat i també, malaurada-ment, el dolor i l’oblit de la presó.

No obstant, el viatge entre la re-alitat i “Los Invisibles” no va ser uni-direccional. Fou d’anada i tornada.Pels qui la llegirem en els primersnoranta, la lectura compartida deltext de Balestrini, amb el seu llen-guatge directe i brutal, amb el relatvivencial d’uns possibles protago-nistes del 77, va ser tot un apre-nentatge. Ens ensenyà que algu-nes intuïcions que ens cremavenper dins ja havien estat experimen-tades, i ens motivà a reexplorar-lesamb avidesa i alhora amb certacautela, per ser coneixedors dequines podien ser les conseqüèn-cies no buscades de les nostresaccions.

”La bastardad’Istambul”ELIF SHAFAKAmsterdam Llibres

Ivan Miró, La Ciutat Invisible

Asya: crescuda en una famíliaexempta d’homes d’Istambul. Ar-manoush: nord-americana d’origenarmeni. I ambdues, en el retroba-ment amb els seus orígens i lesseves identitats, en l’acaramentrespecte el seu passat i el de lesseves famílies, ens plantegen unaprofunda reflexió respecte un uni-vers on les víctimes s’aferren al re-cord, i on els botxins el defugen pertal d’esborrar-ne la culpa.

Una teranyina de personatges iescenaris magistralment teixits queens apropen a la història del geno-nicidi armeni i la construcció del’estat turc.

La història d’un poble pren en lanovel·la la dimensió humana querepresenten els relats de vida. “Labastarda d’Istanbul” és un petitgran homenatge al paper de lesdones en la conservació de la me-mòria oral de tots els pobles peròespecialment el seu, que li va su-posar a l’autora un judici (i absolu-ció) per injúries al poble turc.



Llibres

L'ètica en RobertBresson

Josep Estivill

Bé, ara no descobrirem a ningú la figurade Robert Bresson (1901-1999), el ge-nial director francès autor d'una tretze-na de llargmetratges realitzats durantuna carrera de més de cinquanta anys.Una xifra petita, podríem considerar,però és que Bresson va posicionar-seal marge dels paràmetres de la indús-tria. Rodant amb actors poc coneguts iamb històries poc comercials, va mos-trar el cantó més ascètic de l'ésserhuma i avui dia resulta més interessantque molts altres autors de la mateixaèpoca. L'interès de Bresson radica,entre d'altres qüestions, en el posicio-nament moral al qual sotmet els perso-natges principals, normalment perso-nes marginades, oblidades,violentades, perseguides. Gent que esqüestiona el sistema.

A “Le Journal d'un curé de campag-ne” (“El diari d'un capellà de poble”,1951) un capellà arriba a un petit poblerural però ningú no li parla. Suporta lespetites rancúnies, les enveges i les mi-sèries d'un entorn social hostil, hermè-tic i impermeable. Més enllà de les evi-dències, la integració per al nouvingutés fa difícil.

A “Un condamné à mort s'est échap-pé” (“Un condemnat a mort s'ha esca-pat, 1956), el protagonista, espera enuna presó nazi l'aplicació de la pena ca-pital. L'empresonament injust és un en-torn hostil en el qual la supervivènciaes construeix a partir de la pacicència ila dignitat.

A “Pickpocket” (“El carterista”, 1959),un home roba carteres com a afició. Eldia a dia en la transgressió de la propie-tat privada.

A “Au hasard Balthazar” (“L'atzar deBaltasar”, 1966) , el protagonista és unamula, una mula que passa de jugar ambels nens a convertir-se en bèstia de cà-rrega i ser maltractada pels diferentsamos. Una visió irònica i decididamentpessimista sobre el caràcter dels hu-mans.

A“Mouchette” (1967), una noia és víc-tima dels maltractaments familiars enun petit poble rural.Violència legitimidasocialment. El pessimisme de Bressonencara és més acusat.

A“L'Argent” (“El diner”, 1982), la fata-litat d'un bitllet fals excita les malespassions d'aquells qui el fan servir perespecular.

La visió de Bresson, construïda apartir d'una visió minuciosa de la reali-tat i amb unes lleus estructures dramà-tiques planteja dubtes sobre l'existen-cialisme de les persones, sobre l'inidivuenfrontat als models de la societat.

DIRECTASetmanari de Comunicació dels mo-viments socials, lluites i alternatives,[email protected]

Revistes

DOS DIESPublicació gratuïta conjunta de su-port a la lluita del bus de Barcelonaeditada conjuntament per les revis-tes “Directa”, “l’Accent” i “Catalunya”.

L’EIXIDAButlletí gratuït fet des del Col·lectiuAndreuenc d’Informació Crítica deSant Andreu. http://stapinfo.bloc.cat [email protected]

NOTÍCIA CONFEDERALRevista trimestral de la CGT de PaÍsValencià, actualitat sindical i social,Av. del Cid 154, 46014 València,www.cgtpv.org

Marta Pi Morera i Pere RocaClotet

Fayez Ali Al-Omari es el Secretari

General de la Unió Independent de

Comitès de Treballadors Palestins,

un sindicat independent i assem-

bleari creat al 2002 a la franja de

Gaza. L'1 de maig de 2007 una de-

legació de la CGT vam participar

en la manifestació del dia del tre-

ball convidada per aquest sindicat

per denunciar el bloqueig interna-

cional que condemna la franja de

Gaza a la pobresa i per recolzar a

la UITCP en la defensa dels drets

de les treballadores i treballadors.

D'aquesta trobada en sorgí un pro-

jecte de col·laboració i ajuda mútua

entre els dos sindicats que s'ende-

garà aquest 2008. Fem l'entrevista

entre sorolls de trets, una nova in-

cursió de l'exèrcit israelià que pro-

voca mes morts i mes sofriment

entre la població palestina, assetja-

da per mar, terra i aire per l'Estat Is-

raelià.

-Quan va néixer el sindicat i enquin context:-El sindicat es va fundar el 19 de

maig de 2002 en el marc del tanca-

ment de Gaza encetat desprès de

la segona intifada. La gran quanti-

tat d'aturats en va motivar la crea-

ció. Era necessari que existís un

sindicat independent, autònom, di-

ferent del sindicat majoritari contro-

lat pel poder, el Sindicat General

de Treballadors. Era necessari un

organització despolititzada, que no

actues per interessos partidistes.

Actualment, a la franja de Gaza

hi ha entre un 60 i un 70% d'atur, i

l'actuació dels sindicats es clau.

-Quin es el funcionament intern?-Som una organització assamblea-

ria. La nostra estructura esta for-

mada per comitès que s'organitzen

per localitats i s'agrupen en 5

zones. Escullen 125 representants

i voten un comitè format per 25 per-

sones que divideixen en diverses

comissions. Les comissions son

una eina àgil de treball que faciliten

el funcionament en el diversos àm-

bits; temes socials, mitjans de co-

municació i relacions publiques,

temes relacionats amb l àmbit de la

dona, economia,…

En el nostre sindicat no hi ha cap

persona alliberada, es a dir tothom

es voluntari i fem una feina de

base, de contacte directe amb els i

les treballadores Pensem que

aquest es l'únic camí per aconse-

guir resultats i poder fer una bona

defensa dels nostres drets.

-Amb quants afiliats compta elsindicat?-A l'ultima assemblea del 25 de

gener, teníem 8500 afiliats.

-Com ajuda l'organització als tre-balladors?-La principal tasca del sindicat es

formar als treballadors sobre els

seus drets. També volem fer pres-

sió contra el bloqueig, contra el go-

vern de Hamas i contra els empre-

saris…

-Teniu algun projecte per a lesdones? Quin?-A dins el sindicat hi ha igualtat de

gènere, però hem de tenir en

compte que ens trobem davant una

societat palestina controlada per

homes. Per això fem cursos espe-

cífics per a dones. En un futur hi ha

l'objectiu d'ajudar a grup de dones

per a que creïn negocis, amb dona-

tius a fons perdut durant sis mesos,

de moment hi ha el projecte de fi-

nançar un taller de costura.

-Quina es la dificultat en la que

es trobeu en el finançament delprojectes?-Es molt difícil tirar endavant altres

projectes mes ambiciosos degut al

bloqueig. Penseu que es un blo-

queig a tots els nivells, ens trobem

amb un problema molt greu alhora

de rebre ajudes ja que tots els di-

ners que ens arriben han de pas-

sar per mans dels banc israelians, i

aquest ens cobren elevades co-

missions, o fins i tot no ens arriba.

-Com ajuden les institucions alstreballadors i les treballadores?-En els últims set anys, l'Autoritat

Nacional Palestina ha donat ajudes

tres vegades a diversos treballa-

dors i treballadores.

A l'agost del 2007, coincidint

amb l'inici del curs escolar, el go-

vern de Hamas va donar ajudes de

100 dòlars a un total de 40.000 tre-

balladores i treballadores. El pro-

blema, a part de ser una quantitat

insuficient, és que van ser ajudes

partidistes ja que només es van

donar a gent propera a Hamas.

Arran d'aquest fet, el nostre sindi-

cat va convocar una manifestació

de protesta.

Fa dos mesos, el govern de Ra-

mallah va donar també una quanti-

tat de 100 dòlars a treballadors i

treballadores, excloent a tots els

que havien rebut la de Hamas.

-Quina es la relació amb els par-tits polítics? Col·laborem amb els partits polítics

sempre que això sigui beneficiós

pels treballadors i les treballadores.

-Ens has explicat que col·labo-reu esporàdicament amb elspartits polítics, però us sentiu re-presentats per algun d'ells?-No, hi ha partits d'esquerres que

diuen representar els treballadors i

les treballadores, però com hem

pogut comprovar moltes vegades,

alhora de la veritat no fan res.

-Us considereu un sindicat d'es-querres?-Sí, d'esquerres i revolucionari.

-Com es la relació amb els altressindicats de treballadores i tre-balladors.-No hi ha conflictes entre els sindi-

cats, però no es poden crear estra-

tègies conjuntes ja que els nostres

afiliats no volen treballar amb els

sindicats oficials. Nosaltres som l'ú-

nic sindicat independent a Gaza.

-Quin paper te el sindicat en lalegalitat?-No ens hem pogut establir com a

sindicat legal, la llei no ens ho per-

met, ens posen moltes traves i això

fa que sigui molt complicat. Per

poder treballar sota cobertura legal

ens hem constituït com a una ONG

d'ajuda als treballadors.

-Com preveus el futur dels i lestreballadores?-Sincerament, ara mateix no hi ha

cap futurs pels i les treballadores.

El futur passa per una solució polí-

tica ( final del bloqueig i de l'ocupa-

ció) que desprès permeti solucio-

nar la difícil situació que pateixen

els treballadors i les treballadores

de la Franja de Gaza.

-Com us podem ajudar des deCatalunya?-Necessitem projectes que ens aju-

din a formar la gent de sindicat i la

de Gaza. Pensem que la formació

es un aspecte fonamental ja que la

majoria de la població no coneix

quins son els seus drets en el mon

laboral. Cal que els i les treballado-

res palestines siguin capaces de

defensar-se per elles mateixes, ara

com ara desconeixen quin son els

seus drets a Gaza ja que la majoria

treballaven a Israel fa uns anys.


"Nosaltres som l'únic sindicat independent a Gaza"

FAYEZ ALI AL-OMARI, SECRETARI GENERAL DE LA UICTP

Comunisme

Jordi Martí Font

Allí ja no treballarem, no ens caldrà. Ifornicarem dia i nit sense mesura oamb les mesures que els mesuratssolen voler i nosaltres fem anar. Elsdéus faran vacances i Déu treballarà(gran càstig diví). Aprendre, relacionar-se i gaudir seran les màximes distrac-cions socials i els sentiments i apren-dre d’ells seran assignatures a lesescoles que els infants triïn de fre-qüentar, sempre per viure-les lliure-ment. El lideratge no existirà i totes itots serem superpersones (al·lucinauna mica, Nietzsche), autònomes i soli-dàries. Oblidarem els homes ambbarba i posat seriós i riurem tant o mésque no riem ara (el comunisme serà lli-bertari, és clar; i del segle XXI, és mésclar encara).

Les classes no sabrem què eren detan luny com serà el temps en quèexistien, ni tan sols la dels especialis-tes o els revolucionaris professionals,que estaran sempre reunits i no em-prenyaran graire perquè és el que mésels agrada, no emprenyar sinó reunir-se.

I flotarem en caminar, conscients delpes que haurem perdut. I deixarem deser pesats... i pesades...

Paraules

Pintadetes, disfressades i boniques,no serveixen ni per defensar-nos, tansols per saber que el discurs del poderés fet de mentides ben organitzades,ben maquillades, ben repetides. I no di-guem ja per moure la societat en unsentit revolucionari o transformador...no ens serveixen.

És mentida que no hi hagi cap altrapossibilitat que l’actual perquè aques-ta no és fruit de cap màxima elevacióespiritual de l’esperit col·lectiu en unmoment determinat sinó la resposta auna forma d’expotació estable en eltemps i en la forma. Són paraules lesque ens convencen del contrari, resmés que paraules.

I ara ens trobem en un altre momentde la història, en un altre moment de lalluita de les persones per la nostra lli-bertat i de la història de les idees eco-nòmiques i socials. Les agressionsque patim en el treball i treballant, alscarrers, barris, pobles i ciutats, si algu-na cosa tenen en comú és que són di-verses i canviants però sempre benefi-cien els mateixos. El canvi haesdevingut la norma, arreu, i és peraixò que també ens cal canviar les pa-raules, sobretot les que ja no podemfer nostres. No és renunciar-hi sinóobrir camins que encara no controla elpoder, que encara no controlen els queens diuen que escoltem i repetim.

Els continguts els examinarem i elsesmicolarem, els refarem i els esmola-rem. Els continents seran nous i elsfarem anar amb prou intel·ligència perno fer-ne bandera. Tal com diuen elspunys del Garganté, tal com cridavenels de Radio Rahim o cantaven NeguGorriak: a vegades, amb amor; altresvegades, amb odi.

“El futur passa peruna solució políticaamb final del bloqueigi de l'ocupació”.

“Necessitem projectes que ens ajudin a formar la gent de sindicat i la de Gaza. Pensem que la formació es un aspecte fonamental”

'Som un Sindicatd'esquerres i revolucionari'> LES PARAULES SÓN PUNYS

> LA FRASE...

347 2008 - Sindicat CGT.pdf) · 2012. 5. 8. · maig del 1938 i hagueren de pas-sar mes de...

Documents

Transcript of 347 2008 - Sindicat CGT.pdf) · 2012. 5. 8. · maig del 1938 i hagueren de pas-sar mes de...