36 Internacionalitzacio LíDia S

11
1. L’esclat de la Guerra Civil Lídia Sanchez

Transcript of 36 Internacionalitzacio LíDia S

Page 1: 36 Internacionalitzacio LíDia S

1. L’esclat de la Guerra Civil

Lídia Sanchez

Page 2: 36 Internacionalitzacio LíDia S

1. L’esclat de la Guerra Civil

1.4. La internacionalització dela Guerra Civil

1.5. L’ajuda exterior

Page 3: 36 Internacionalitzacio LíDia S

1.4. La internacionalització de la Guerra Civil

Guerra Civil espanyola gran repercussió internacional.

Confrontació entre les forces democràtiques i en part revolucionàries i els règims feixistes en expansió.

Divisió dels governants, mitjans de comunicació,opinió pública i intel·lectuals d’arreu del món.

Page 4: 36 Internacionalitzacio LíDia S

1.4.2. La internacionalització de la Guerra Civil

A favor dels insurrectes:

-Governs feixistes (Itàlia i Alemanya)

-Règim filofeixista portuguès d’Oliveira Salazar

-Catolicisme tradicional i papat

Oliveira Salazar i Franco

Page 5: 36 Internacionalitzacio LíDia S

1.4.3. La internacionalització de la Guerra Civil

A favor de la República:

-Opinió progressista i democràtica mundial

-Partits obrers d’arreu del món

L’ URSS dóna suport a la República, mentre que les democràcies europees (França, Gran Bretanya) mantenen una posició més ambigua per por que el conflicte s’estengués per Europa.

Page 6: 36 Internacionalitzacio LíDia S

1.4.4. La internacionalització de la Guerra Civil

-La República demana suport a França. Gran Bretanya, que defensava una política de contenció davant l’Alemanya nazi va comunicar a França que si donava suport a la República no donaria suport a la política internacional francesa davant l’amenaça de Hitler.

Cartell francès defensant la República espanyola

Page 7: 36 Internacionalitzacio LíDia S

1.4.5. La internacionalització de la Guerra Civil

França es va sotmetre a les exigències britàniques, i va impulsar la creació d’un Comitè de No-Intervenció (agost de 1936), al qual es van unir 27 països.

La política de no-intervenció va negar a un Estat sobirà i legítim el dret a adquirir armes per defensar-se d’una insurrecció, de manera que va ser una de les causes de la derrota de la República.

Page 8: 36 Internacionalitzacio LíDia S

1.5. L’ajuda exterior

Els insurrectes van ser els més afavorits pel que fa a armament.

-Alemanya va enviar la Legió Còndor i va fer servir la Guerra Civil per provar armes noves. Es va cobrar l’ajuda amb productes necessaris durant la 2ª Guerra Mundial.

-Itàlia va enviar el Corpo TruppeVolontaire i armament.

-Voluntaris d’altres nacionalitats iafins al feixisme o d’ideologia ultracatòlica també van combatre.

Legió Còndor

Insurrectes

Page 9: 36 Internacionalitzacio LíDia S

1.5.2. L’ajuda exterior

-El govern de la República va haver de comprar armament i productes energètics com i on va poder.

-L’octubre de 1936 es van enviar totes les reserves d’or del Banc d’Espanya a la Unió Soviètica perpagar les armes comprades.

-Els consellers militars soviètics vanparticipar en l’organització tàctica de la guerra, exercint la seva influència a través del PCE.

Republicans

Page 10: 36 Internacionalitzacio LíDia S

1.5.3. L’ajuda exterior

-El bàndol republicà va comptar amb tropes de voluntaris de les Brigades Internacionals. Van intervenir al voltant de 60.000 voluntaris d’arreu del món, la majoria d’ideologia progressista o d’esquerres.

-Important paper de les organitzacions comunistes internacionals com el Komintern.

Page 11: 36 Internacionalitzacio LíDia S

Vídeo sobre les Brigades Internacionals:

http://www.youtube.com/watch?v=jADKWRlBV1c