3.9. Estructura Energètica Amer...Aspectes de Sostenibilitat Ambiental 145 3.9. Estructura...

Aspectes de Sostenibilitat Ambiental 145

3.9. Estructura Energètica L’ estructura energètica d’un municipi depèn de l’activitat que s’hi desenvolupa, de la mobilitat dels seus habitants dins del mateix i dels pobles de l’entorn. Actualment, l’energia utilitzada prové principalment de recursos no renovables com són la benzina, el gas-oil, el gas natural, el propà i el butà. Però darrerament, s’ha iniciat la utilització d’energies renovables com és la solar o l’eòlica. A continuació es mostra l’estructura de la producció bruta d'electricitat a Catalunya a l'any 2007 segons dades de l’ICAEN:

Pel que fa a les tecnologies de producció, la contribució més important prové de l'energia nuclear i dels cicles combinats amb un 47,0 % i un 25,4% de la producció bruta total respectivament. En segon terme, la producció bruta d’energia elèctrica mitjançant tecnologia de cogeneració hi contribueix un 12,4%, mentre que l’energia hidroelèctrica representa un 8,0% de la producció bruta total. En termes globals, la producció bruta d’energia elèctrica amb energies renovables representa un 10,3% respecte el total. Malgrat l’augment de producció d’origen renovable no hidràulica (provinent de l’energia eòlica, solar fotovoltaica i biogàs)

experimentat els darrers anys, la situació de sequera que ha patit Catalunya durant aquests anys ha reduït de manera molt significativa l’aportació de l’energia hidroelèctrica en aquest període, contribuint a disminuir de manera important la producció renovable en el període 2005-2007.

Pel què fa al consum final, a Catalunya s’han consumit 16.173,6 ktep l’any 2007. Quant a l’estructura de consum d’energia final per sectors, el consum més gran correspon als sectors del transport i a l’industrial, que representen un 39,9% i un 31,6%, respectivament, del consum final d’energia l’any 2007. D’altra banda, els sectors domèstic, serveis i primari representen, en conjunt, un 28,4% del consum final d'energia a Catalunya.

A continuació, es mostra una taula amb els principals factors de conversió emprats per realitzar els diferents càlculs i canvis d’unitats: Taula 38: Factors de conversió

Font d’energia Factors de conversió Electricitat 1 tep=11.600 kWh 1 kWh=860 kcal 1.000 kcal/tèrmia Gas natural (metà)

1 tep=107 Kcal 10.000 kcal/kg GN 9.300 kcal/m3

23.200 kcal/m3 - propà

2,09 kg/m3 - propà GLP (butà i

propà) 1 tep=107 Kcal 11.300 kcal/kg GLP

28.700 kcal/m3 - butà

2,60 kg/m3 - butà

1 tep=1.150 l gas-oil 10.350 Kcal/kg gas-oil 0,84 kg/l gas-oil 1 tep=1.250 l

gasolina 10.700 kcal./kg gasolina

0,75 kg/l gasolina

CL (gas-oils i gasolines)

1 tep=1.240 l fuel-oil

9.600 kcal/kg fuel-oil

Font: Diputació de Barcelona

equivalències 1 tep kWh EE 11600 GN 12680 GLP 11627,88 CL 11620

146 Aspectes de Sostenibilitat Ambiental


3.9.1. Inventari d’infraestructures energètiques 3.9.1.1. Infraestructures de generació

Centrals hidroelèctriques La morfologia d’Amer ve marcada pel pas del riu Brugent, que travessa de nord a sud el municipi fins a la seva confluència amb el riu Ter, aigües avall del Pasteral. Segons dades facilitades per l’ICAEN, al terme municipal d’Amer hi ha una hidràulica de 47 kW. 3.9.1.2. Infraestructures de transport i distribució

Línies elèctriques A continuació es descriuen les línies elèctriques presents a Amer classificant-les en funció de la tensió nominal (kV) segons estableix el Reglament de línies elèctriques aèries d’alta tensió. Es consideren línies elèctriques d’alta tensió aquelles amb una tensió nominal superior a 66 kV, les de mitja tensió són aquelles de tensió nominal compresa entre 66 i 30 kV, ambdós inclosos, i les de baixa tensió són aquelles amb una tensió nominal inferior a 30 kV. Les xarxes amb una tensió inferior a 220 kV són de distribució, i inclouen les de subtransport, alta i baixa

nsió.

el municipi i s de 110kV.

te A la figura de la dreta es pot observar que hi una línia elèctrica que passa pel costat del terme municipal d’Amer, no n’hi ha cap que el travessi. Aquesta línia es troba a l’extrem SO dé El sistema energètic de les comarques gironines actual té un risc molt elevat de patir un col·lapse de tensió, i amb el futur desenvolupament del mercat la zona

Figura 95: Xarxa elèctrica d’alta tensió

Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia de l’ICC

Amer

Osor

Susqueda

Anglès

la Cellera de Ter

Sant Julià del Llor i Bonmatí

Brunyola0 1.750 3.500875 Meters

Línies elèctriquesvoltatge (kV)

66

110

132

220

380


quedarà saturada. És per això que dins del Pla d’Energia de Catalunya 2006-2015 es preveuen algunes millores com l’entrada en servei de la subestació a Bescanó amb transformació 400/220/132 kV, la creació d’una nova subestació a Anglès de 110/25 kV durant el període 2008-2011 i l’ampliació de la subestació de Susqueda e 110/25kV durant el mateix període.

mitjana tensió a la baixa tensió es fa mitjançant stacions transformadores.

camp de dimensions menors a les que no ho estan, i del tipus de onductors.

escripcions tècniques que an de complir les línies elèctriques aèries d’alta tensió.

teniment per assegurar que s condicions de seguretat persisteixin amb el temps.

s no accessibles (teulats) la distància mínima e seguretat es redueix a 4 metres.

Xarxa de distribució de gas canalitzat

’Amer no hi arriben els gasoductes de distribució de Gas Natural de atalunya.

Distribució de gasos liquats de petroli (GLP: butà i propà)

an instal·lar dos dipòsits de GLP aeris per sos domèstics, comercials i industrials.

gitud a través de dos dipòsits d’emmagatzematge de 99m3 de apacitat total.

d Per tal de que arribi el subministrament d’energia elèctrica, l’alta tensió passa a mitjana tensió i aquesta finalment fins baixa tensió que són els 220V que arriben a totes les llars. El pas de lae Una de les problemàtiques a l’entorn de les línies elèctriques aèries d’alta tensió són els camps electromagnètics generats. Els camp electromagnètics es generen a partir de la circulació de corrent elèctric per un conductor. En el cas de les línies elèctriques, el camp electromagnètic generat és major al centre de la línia i disminueix a mesura que s’apropa a les torres elèctriques. El camp electromagnètic generat també depèn del tipus de la torre, és a dir, les de torres alineades presenten unc A l’hora de la posada en servei i explotació de les línies elèctriques, cal tenir en compte les distàncies de seguretat a respectar amb els edificis, el terra i la vegetació. Aquestes distàncies estan regulades a través del Decret 3151/1968 de 28 de novembre, el Reglament de línies elèctriques aèries d’alta tensió. (BOE núm. 311, de 27 de desembre de 1968), el qual regula les prh Quan les línies elèctriques creuen zones de bosc o zones arbrades cal establir una zona de tala a ambdós costats de la línia, tenint en compte les condicions més desfavorables, per evitar possibles incendis o contactes amb branques que causin una interrupció del servei. A més, cal realitzar un manle Pel què fa a la distància a edificis, construccions i zones urbanes, el present reglament regula sota quines condicions està permès que línies aèries d’alta tensió les creuin. Per aquelles zones accessibles a les persones (terrasses), estableix una distància mínima de 5 metres, i per led

Al municipi dC

L’empresa Energia, Serveis i Noves tecnologies, SA va ser l’encarregada de dur el servei de gas propà a les diferents llars de la població. Al 2007 va començar el procés de gasificació del municipi i es vu El gas propà arriba als diferents habitatges a partir d’una xarxa de distribució de 9.578 m de lonc


Aquests dipòsits es troben ubicats a:

Repsol Butano, SA – Dipòsit per 16 habitatges unifamiliars – c/ Bassegoda.

’empresa encarregada del subministrament del gas és Repsol Gas.

Estacions de distribució de combustibles líquids (CL)

ei AMER SL, ubicada carretera C-63 Km 8 just a la sortida del poble direcció Olot.

Telefonia mòbil

xactament una font energètica, es tracta d’una font de radiació electromagnètica.

ia mòbil situada a l’Av. arcelona número 2, que pertany a la companyia Vodafone.

na unitat de control de radiacions electromagnètiques a edifici del Banc Popular.

n expandit a un ritme onsiderable, amb la conseqüent incidència sobre l’entorn.

públic e la seva extensió i cobertura amb la prevenció i control del medi ambient.

òmicament viable, o si més no la concentració ’aquestes infrastructures.

Laboratorios Hipra, SA – Av Selva 135

L

Al municipi d’Amer hi ha una estació de serv4

En aquest apartat es fa esment a les antenes de telefonia mòbil ja que, tot i no sere Dins del terme municipal d’Amer hi ha una antena de telefonB Al municipi també hi ha ul’ En els darrers anys les antenes de telefonia mòbil s’hac El Govern de la Generalitat amb el Decret 148/2001, de 29 de maig, d’ordenació ambiental de les instal·lacions de telefonia mòbil, pren l’objectiu d’ordenar la implantació de les instal·lacions de radiocomunicació, harmonitzant l’interèsd Segons el Pla d’Ordenació ambiental de la comarca de la Selva, s’han creat les APIRs (Àrea Programada d’Instal·lacions de Radiocomunicació) de la comarca, que són les diferents àrees proposades per a la implantació d’infrastructures de radiocomunicació amb telefonia mòbil, i en els quals es pretén fomentar la compartició, quan sigui tècnica i econd


Segons el plànol del Pla d’Ordenació ambiental de la Seva, al municipi d’Amer hi ha prevista una APIR a l’oest del nucli urbà. 3.9.2. Instal·lacions de cogeneració termoelèctrica La cogeneració és una tecnologia que suposa un increment notable d’eficiència energètica respecte a les centrals convencionals, i per tant un aprofitament millor dels recursos energètics. Els sistemes de cogeneració són una alternativa a la tradicional obtenció d’energia elèctrica subministrada per la xarxa i a la generació d’energia tèrmica mitjançant la combustió de fueloil o gas natural en un generador. La producció bruta d’energia elèctrica a Catalunya a l'any 2007 va ser de 44.447,9 GWh, la producció mitjançant la cogeneració va ser d’un 12,4% del total. Segons la informació facilitada per l’Institut Català d’Energia, no existeix cap instal·lació de cogeneració en règim especial en el municipi d’Amer. 3.9.3. Fonts i consum d’energia. Consum total i per sectors L’energia consumida a Amer es genera a partir de recursos renovables i no renovables, essent aquests darrers la principal font energètica. Tenint en compte els diferents consums energètics analitzats al municipi es pot calcular una aproximació sobre quin és el consum total d’energia del municipi. Per tal de comparar i agrupar dades, s’utilitza una unitat d’energia comuna, els tep (tones equivalents de petroli). Energia elèctrica Durant el 2007 el consum elèctric del municipi va ser de 21.754.950 kWh que equivalen a 1.875,4 Tep. La xarxa de distribució en mitja tensió al municipi d’Amer és propietat de la companyia Fecsa-Endesa.

Figura 96: Pla d’ordenació ambiental de la Selva

Font: DMAH


A continuació es mostra l’evolució del consum de l’energia elèctrica del 2003 al 2007 per sectors d’activitat:

La figura anterior mostra l’evolució del consum d’electricitat al municipi d’Amer. Si es comparen les dades dels diferents sectors al llarg d’aquest període es veu com l’augment en el consum d’electricitat més marcat s’ha donat en el sector terciari i transport. Els sectors domèstic i industrial han augmentat una mica el seu consum, i en canvi, el sector primari és el que ha disminuït el seu consum en energia elèctrica. S’observa també com el principal consumidor d’energia elèctrica del municipi és el sector terciari i transport, amb un 61% del consum, mentre que el omèstic representa un 22% i un 15 % l’industrial..

mentat durant aquest període, amb dues pujades arcades al 2004 i al 2007.

d Si es compara el consum energètic amb la població censada, s’observa com el consum per habitant ha augm

4.248,85 4.625,76 4.934,31 4.747,51 4.859,88

2.385,28 2.493,49 3.528,16 3.284,73

10.901,1312.704,00 12.258,16 12.278,69 13.313,01

2.857,23195,55 204,20 206,15 209,73 193,83

29,55

75,19 94,60 80,88103,50

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

2003 2004 2005 2006 2007

MW

h

Domèstic Industrial i Energètic Primari Terciari i transport Construcció i OP

Figura 98: Evolució del consum elèctric per habitant, període 2003-2007

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ICAEN

Figura 97: Evolució del consum elèctric per sectors, període 2003-2007


0,10

0,20

0,30

0,40

0,50

0,60

0,70

0,80

0,90

1,00

2003 2004 2005 2006 2007

Teps/

Habitant


Gasos liquats del petroli

nsums de GLP provincials facilitades per l’ICAEN durant el període 000-2006.

Taula 39: Consu pro es

Y BUTÀ A DOJO BUTÀ ENV PROPÀ A PROPÀ ENVA

Les dades dels consums de gas butà i propà municipals s’han estimat a partir de les dades de co2

ms de GLP de la víncia de Girona(ton )

AN ASAT DOJO SAT

2000 0 24.378 19.775 7.821

2001 0 22.861 18.734 7.754

2002 0 21.692 20.671 7.884

2003 0 20.486 21.246 7.985

2004 0 20.064 23.786 8.090

2005 0 18.940 24.747 7.959

2006 7 15.890 24.151 6.757 Font: ICAEN Per obtenir les dades de consum municipals s’ha fet una ponderació a partir dels abitants provincials i els municipals.

Taula 40: Consu r(t

Y BUTÀ A BUTÀ ENV PROPÀ A PROPÀ EN

h

ms de GLP a Ame ones)

AN DOJO ASAT DOJO VASAT

2000 0,0000 95,6847 77,6177 30,6978

2001 0,0000 86,9637 71,2645 29,4964

2002 0,0000 79,6433 75,8947 28,9465

2003 0,0000 72,3647 75,0494 28,2062

2004 0,0000 68,8776 81,6548 27,7721

2005 0,0000 63,7598 83,3086 26,7933

2006 0,0230 52,2014 79,3402 22,1979 Font: ICAEN

e GLP d’Amer durant el 2006 ha sigut de 153,76 tones que són uns 66,59 Tep.

ràfica anterior es pot observar que hi ha hagut una reducció en el consum de LP.

El consum d1

Figura

A la gG

99: Evolució del consum de GLP, període 2000-2006


204,00187,72 184,48

175,62 178,30 173,86153,76

0

50

100

150

200

250

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

Tones


El consum de GLP per sectors s’ha estimat a partir del percentatge de consums per ectors de Catalunya.

Taul n a ya (2003) GL )

s

a 41: Co sum GLP a C talun

sector P (Tep %

primari 15,1 5%

industrial 34,3 11%

domèstic 181,3 60%

serveis 69,5 23%

transport 1,8 1%

Font: Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015

rant any 2006. Cal destacar que el sector que consumeix més GLP és el domèstic.

ombustibles líquids

A la figura següent es pot observar el consum de GLP en tones per sectors dul’ C

at no es disposa de dades del consum de combustibles líquids a nivell unicipal.

artir de les dades de Institut Català de l’Energia provincials, que són les següents:

Tau Co ro i s)

En l’actualitm El consum de combustibles líquids del municipi s’ha estimat a pl’

la 42: nsum CL p víncia de G rona (tone

Any Benzina Gasoil A Gasoil B Gasoil C Fueloil

2003 210.726 802.982 113.392 101.034 35.744

2004 206.312 839.512 147.574 89.455 27.023

2005 196.294 869.887 137.970 87.373 21.317

2006 187.583 896.305 111.801 72.378 16.042

2007 182.393 939.574 109.481 69.971 10.753

Font: ICAEN

defineix quins són els combustibles emprats i en quin percentatge, i després es

Per tal d’obtenir les dades de consum de combustibles líquids per sectors, es

0,00

10,00

20,00

30,00

40,00

50,00

60,00

70,00

80,00

90,00

primari industrial domèstic serveis transport

Tones

Figura 100: Consum de GLP per sectors (2006)

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades provincials de l’ICAEN i del Pla d’Energia de catalunya 2006-2015

ponderen les dades de consums provincials a partir de la població o del parc de vehicles. Taula 43: Factors de conversió

sector CL ponderació

primari gasoil B parc vehicles

industrial 97% fuel i 30% gasoil C població

serveis 3% fuel i 27% gasoil C població

domèstic 43% gasoil C població

transport benzines i gasoil A parc vehicles Font: elaboració pròpia a partir del Pla d’Energia de Catalunya 2006-2015. Al 2007 al municipi d’Amer s’han consumit 9207,52 tones de combustibles líquids que equivalen a 9.607,11 Tep. Taula 44: Consum CL a Amer (tones)

Any Benzina Gasoil A Gasoil B Gasoil C Fueloil

2003 658,97 2.511,05 354,60 336,51 119,05

2004 637,64 2.594,63 456,10 286,56 86,57

2005 601,66 2.666,28 422,89 271,39 66,21

2006 566,09 2.704,87 337,39 223,96 48,92

2007 539,06 2.776,89 323,57 210,45 32,34

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’ICAEN i del Pla d’Energia de Catalunya 2006-2015.

Al gràfic següent es pot comparar l’evolució del consum de combustibles líquids del municipi, de l’any 2003 a l’any 2007.

4.061,49

3.980,19

4.028,43

3.881,24 3.882,31

3.750

3.800

3.850

3.900

3.950

4.000

4.050

4.100

2003 2004 2005 2006 2007

Tones

Figura 101: Evolució del consum de CL, període 2003-2007

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ICAEN El consum de CL per sectors més elevat és el del transport, el qual representa un consum de més del 85%. El segon sector en quant al consum de CL encara que



molt per darrera és el sector primari, que no arriba al 9%. El 6% restant se’l reparteixen entre els altres sectors.

Consum total d’energia al municipi Un cop s’ha realitzat l’estudi i els càlculs corresponents per tal de conèixer quin és el consum de cada font energètica al municipi, es pot valorar quins són els tipus d’energia que tenen major rellevància, des del punt de vista del consum, a Amer. A nivell global el consum energètic d’Amer es situa en uns 6.530,78 Tep/any (2007), que representa un consum d’energia final per càpita de 2,88 Tep/habitant i any. Aquest consum és una mica més elevat que el consum a nivell de Catalunya que és de 2,2 Tep /hab i any (dades 2007). En la següent figura es mostra un gràfic percentual dels diferents tipus d’energia consumida a Amer.

GLP3%

Electricitat29%

CL68%

Figura 102: Evolució del consum de CL per sectors, període 2003-2007

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ICAEN i Pla D’energia de Catalunya 2006-2015


Figura 103: Fonts energètiques. Any 2007

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

4.500

2003 2004 2005 2006 2007

Tones

Domèstic Primari Industrial Serveis Transport

Així doncs, i prenent com a partida les mancances de la recollida d’informació, el tipus de font energètica més utilitzada són els combustibles líquids amb un 68% del consum total principalment a causa del transport, seguit de l’energia elèctrica que representen un 29% del consum total de combustibles i un 3% de GLP. La figura mostra que el principal sector en el consum energètic és el transport amb un consum del 61% del total d’energia consumida a Amer. Seguidament es troba el sector serveis amb un consum del 19%, seguit pel consum domèstic (8%) i el sector industrial i el primari amb un 6% cada un.

Figura 104: Consum total d’energia per sectors (tep). Any 2007

Transport61%

Industrial 6%

Serveis19%

Domèstic8%

Primari6%



3.9.4. Anàlisi de la gestió energètica municipal Malgrat que l’energia que consumeixen els serveis i dependències municipals és una petita part del consum total del municipi, aquesta s’ha de considerar ja que les dependències i serveis municipals haurien de constituir un exemple de bones pràctiques per als habitants d’ Amer. Així ho manifesta la voluntat de l’Ajuntament en iniciar-se en projectes per a la utilització d’energies renovables en les seves dependències. Enllumenat públic Des de l’ajuntament no es porta cap control dels consums elèctrics derivats de l’enllumenat públic i els semàfors. No s’han pogut obtenir, per tant, dades de consums concrets de l’enllumenat públic. Segons la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn, d’acord amb criteris d’estalvi energètic, s’ha de prioritzar en els enllumenats exteriors la utilització preferent de làmpades de vapor de sodi d’alta pressió (VSAP) i de baixa pressió (VSBP). Aquestes làmpades han de substituir les làmpades de vapor de mercuri en els processos de renovació de l’enllumenat públic, que han de tendir a la reducció de la potència instal·lada. Aquesta normativa també prohibeix els llums, integrals o monocromàtics, amb un flux d’hemisferi superior emès que superi el 50% d’aquest, llevat que enllumenin elements d’un especial interès històric o artístic, d’acord amb el que sigui determinat per via reglamentària. El tipus de làmpades instal·lades al municipi és força variada. Al casc antic s’ha mantingut una tipologia de llum antiga per mantenir l’estètica de la zona i amb alguns focus a la plaça major. En altres zones hi ha la típica làmpada esfèrica, que és la que s’ha començat a modificar per tal d’evitar que emeti flux lumínic directe a l’hemisferi superior.

Font: Elaboració pròpia

Figura 105, 106 i 107: Enllumenat públic d’Amer



Edificis municipals

onats a través de l’ajuntament no s’han btingut dades dels consums energètics.

ehicles municipals

Dels diferents equipaments que són gestio V

o es disposa de dades dels consums de gas-oil dels vehicles municipals.

esures d’eficiència energètica

N M

an dut a terme diferents iniciatives respecte a eficiència energètica municipal.

la gespa, que es recull en n dipòsit soterrat. La capacitat del dipòsit és de 25 m3.

ots els criteris exigibles en matèria de contaminació llumínica i stalvi energètic.

de 14 de febrer, d’adopció de criteris mbientals i d’ecoeficiència en els edificis.

Des de l’ajuntament d’Amer s’hl’ Pel que fa a equipaments municipals i els criteris ambientals considerats, s’ha realitzat recentment l’obra de pavimentació amb gespa artificial del camp de futbol municipal. En aquest camp es reutilitza l’aigua de reg de u S’han redactat 4 projectes per a la millora de l’enllumenat públic al municipi. En ells s’han considerat te En les obres d’edificació d’equipaments municipals hi ha la voluntat de seguir en tot moment les determinacions exigibles per la legislació vigent en matèria d’edificació (Codi tècnic) i també el decret 21/2006 a

3.9.5. Energies renovables A Amer no hi ha cap instal·lació d’energia renovable a les dependències municipals. Potencialitats Catalunya és una bona regió per tal d’aprofitar la radiació solar per la producció d’energia. Tal com es mostra a continuació, la radiació solar diària incident a la zona a on es troba el municipi és majoritàriament de 12 a 14,5 MJ/m2, tot i no ser de les més altes de Catalunya, permet rentabilitzar la instal·lació a mig-llarg termini.

Figura 108: Irradiació global diària mitjana anual

Font: Cartografia DMAH

Irradiació anual

17 a 17,5 (MJ/m2)

16,5 a 17 (MJ/m2)

16 a 16,5 (MJ/m2)

15,5 a 16 (MJ/m2)

15 a 15,5 (MJ/m2)

14,5 a 15 (MJ/m2)

14 a 14,5 (MJ/m2)

13,5 a 14 (MJ/m2)

13 a 13,5 (MJ/m2)

12,5 a 13 (MJ/m2)

12 a 12,5 (MJ/m2)

< 12 (MJ/m2)

N

Amer


Instal·lacions Segons dades facilitades per l’ICAEN, al terme municipal d’Amer hi ha una instal·lació de generació d’energia elèctrica en règim especial, una instal·lació hidràulica de 47 kW. 3.9.6. Impactes generats pels diferents tipus d’energia, contaminació lumínica i electromagnètica Les diverses fonts energètiques consumides al municipi generen diferents impactes sobre el medi al llarg del seu cicle de vida, des de l’extracció/producció del recurs energètic, al seu transport, i el seu ús. A partir del càlcul del consum total d’energia al municipi d’Amer s’obté que la principal font energètica que es consumeix són els combustibles líquids per transport. Els combustibles líquids (gas-oil i gasolina) són recursos no renovables a escala humana els quals generen importants impactes al llarg del seu cicle de vida. La fase d’ús és una de les més contaminants ja que la combustió dels combustibles líquids genera importants emissions de gasos potencialment contaminadors de l’atmosfera, com són els gasos derivats de la combustió incompleta, CO2, en focus contaminats fixos (domèstic-comercials i industrials) i difuses (trànsit de vehicles). La mala gestió dels residus derivats dels combustibles líquids pot ser font de vessaments incontrolats amb els conseqüents efectes sobre el medi. A més, el fet de ser inflamable fa necessari que estigui emmagatzemat en condicions de seguretat ja que és un possible focus d’incendi. Pel que fa a l’electricitat, els principals impactes derivats en el municipi tenen lloc durant el transport de l’energia, ja que les infrastructures necessàries perquè l’electricitat arribi als diferents municipis, i d’aquí a les diferents llars i activitats, generen un impacte visual considerable en tant que, a més de la línia en sí, cal condicionar les vies de pas de les línies elèctriques de forma que es redueixi el risc d’incendi. Així doncs, és important que la tala de la vegetació sigui de tipus selectiu, tenint en compte la velocitat de creixement de la vegetació i realitzant un bon manteniment. A l’hora d’integrar les torres, cal escollir aquella tipologia que s’adaptarà millor a la zona, com poden ser les de tipus gelosia, amb un sol peu de ciment i pintades d’un color que permeti una màxima capacitat d’acollida i un impacte visual mínim, que normalment s’aconsegueix amb un to gris fosc-negre. Les línies elèctriques representen també un perill per l’avifauna, ja que moltes aus moren electrocutades en xocar amb les línies. Així doncs, cal instal·lar elements dissuasoris que permeti reduir-ne el risc. Les línies elèctriques de molt alta tensió són les que tenen un major impacte ambiental, principalment pel camp electromagnètic que generen, però també per l’impacte visual i paisatgístic de les torres i cables. En el cas de l’energia elèctrica cal tenir en compte també la seva generació, que pot ser en una central tèrmica, hidroelèctrica o nuclear. En el cas de l’energia nuclear, no hi ha emissions a l’atmosfera, però si que hi ha impacte degut a la generació de residus perillosos.


El gas natural és un tipus de combustible que, tot i ser més net pel que fa a les emissions generades pels combustibles líquids, requereix la instal·lació d’una xarxa de canalitzacions. Aquesta xarxa és soterrada, i per tant implica realitzar un moviment de terres, sobre la qual no hi podrà créixer vegetació alta per tal de mantenir les condicions de seguretat. Els combustibles (gas-oil, GLP) són altament inflamables i per tant cal que estiguin emmagatzemats en condicions de seguretat, ja que qualsevol punt d’ignició, increment de pressió, etc., podria generar un incendi i/o una explosió. Per últim, les energies renovables són les que generen un menor impacte ambiental. No obstant això, cal tenir en compte que s’han d’integrar en la tipologia d’edificis (poden arribar a substituir una part dels elements de construcció) o en l’entorn en el qual s’instal·len. L'enllumenat públic és, sens dubte, una part indiscutible del paisatge urbà que influeix decisivament en molts aspectes de la vida nocturna de la població. La utilització de l’enllumenat artificial exterior ha anat evolucionant essent utilitzat tant per motius de seguretat, com a reclam comercial, element artístic o com a efecte lúdic en il·luminacions nadalenques o en fires. Un dels efectes produïts per l’enllumenat artificial és la contaminació lumínica, que s’origina al voltant de concentracions urbanes o industrials, donant lloc a una pèrdua de la foscor natural. En aquestes àrees hi ha un malbaratament energètic important, a més d’afectar a habitants, interiors d’habitatges i al medi. Per tant per poder disminuir aquests efectes negatius, cal planificar i gestionar l’enllumenat per evitar o minimitzar els problemes que puguin ocasionar. D'acord amb el que estableix la Llei 6/2001, es consideren quatre zones en funció de la seva protecció a la contaminació lluminosa:

zones E1: són les zones de màxima protecció a la contaminació lluminosa; corresponen a les àrees coincidents amb els espais d'interès natural, les àrees de protecció especial i les àrees coincidents amb la Xarxa Natura 2000.

zona E2: el sòl no urbanitzable fora d'un espai d'interès natural o d'una

àrea de protecció especial o d'una àrea de la Xarxa natura 2000.

zona E3: són les àrees que el planejament urbanístic les qualifica com a sòl urbà o urbanitzable.

zona E4: són àrees en sòl urbà d'ús intensiu a la nit en activitats:

comercials, industrials o de serveis i també vials urbans principals. Les determina l'ajuntament de cada municipi, el qual haurà de notificar la proposta de zonificació al Departament de Medi Ambient i Habitatge, que n'haurà de fer l'aprovació. No poden classificar-se zones E4 a menys de 2 km d'una zona E1.

El Decret 82/2005 regula els aspectes referents a la zonificació de Catalunya segons la protecció del territori a la contaminació lluminosa, determina les característiques de les instal·lacions i dels aparells d'il·luminació en funció de les zones de protecció en què estan ubicats, i regula el funcionament de l'enllumenat en els aspectes: estacional, horari, manteniment i d'adequació de la il·luminació existent.



Al plànol de l’esquerra es mostra com la major part del municipi d’Amer es troba classificat com a zona E2 de protecció alta excepte la zona del nucli urbà, que està com a E3 i la zona del riu Brugent i la seva confluència amb el Ter que és de protecció màxima.

Segons el mapa municipal del flux lumínic total emès per superfície a Catalunya elaborat pel DMAH, Amer emet un flux lumínic total per superfície de 5.000 a 10.000 klm, el flux mig dels municipis del Ter-Brugent i el tercer grau més baix de Catalunya.

Figura 109: Zones de protecció de la contaminació lluminosa


Figura 110: Flux lumínic emès per municipis


3.9.7. Balanç d’energia En la següent figura es mostra el consum global d’energia del municipi i els consums per sectors.

Domèstic

Electricitat, GLP i CL

(517,59 tep)

Industrial

Electricitat , GLP i CL

(384,39 tep)

Transport


(3.851,93 tep)

Primari


(390,74 tep)(1.210,61 tep)

Electricitat , GLP i CL

Serveis

Consum total = 6.355,27 tep

Energia consumida per sectors


3.9. Estructura Energètica Amer...Aspectes de Sostenibilitat Ambiental 145 3.9. Estructura...

Documents

Transcript of 3.9. Estructura Energètica Amer...Aspectes de Sostenibilitat Ambiental 145 3.9. Estructura...