POESIA

PARAULES

21-MARCcedil-11- RECULL POEMES FESTA PRIMAVERA A ITINERAgraveNCES POEgraveTIQUES ndash PROPOSTA CARME

REALITZACIO ANTON- anforsatinetcat - httppersonatgesitinerantsblogspotcom

INVICTA POESIAINVICTA POESIADE NOVES FLORS

Les paraules esclaten perquegrave eacutes la poesia

perquegrave eacutes la primavera

perquegrave res no pot veacutencer la flor ni la canccediloacute

I deixarem la vida penjant dun fil si cal

i ens voldran exiliats dels nostres pensaments

i ens prendran el descans potser com aquell

Comte

pel desert de la nit vagarem entre flames

i el moacuten el moacuten ja no sabem si seragrave moacuten

Perograve lesclat retorna

sempre la veu dels versos salccedilaragrave poderosa

sempre hi hauragrave pastores per cantar una

canccediloacute

Disciplinadament abatuts

capcots i avergonyits a voltes

Claviacutecules de temps i de temors

acabem trobant refugi

en lanvers i lombra duna magrave

-genuiumlna i dolccedila-

que amolla poesia

ESTEacuteN VERSOS

ESTEacuteN VERSOS

ESTEacuteN

VERSOS

M

O

N

Lentament ressusciten els colors

i les aromes adormides Primavera

El sospir del rossinyol ja no eacutes quimera

ni tampoc els brots tendres de les flors

El contrallum teixeix amb subtil dansa

sensacions que es barregen virolades

Drsquoun polsim de lluna neixen fades

el ventijol srsquoadorm en gerd estanccedila

Lrsquoabril em va dur la llum primera

Al jardiacute de deliacutecies matinera

una oreneta alccedilagrave el vol

PILAR

Les estrelles tremolen la seva solitud de fred

si no es bressolen en els meus braccedilos

Un nen habita sota la pell dels meus dits

un insaciable teixidor de faldes

per a les seves desmesurades pors

De vegades els ulls del rostre soacuten per a la tristesa

els de les mans per al desig

De vegades el meu cos eacutes un ull enfebrat

i immens i unes altres un plor cec

precipitat de dissort

Sota laparent silenci

sempre porto una melodia

comenccedila en la vida que tinc

la vida eacutes blava com la tintahellip

Fent giravoltes

amb un nou renaixement

Batec de flors

Fent giravoltes

amb un nou renaixement

Batec de flors

BATEC DE FLORS

CELIA

Reneixla llum

slsquo a l l a r g a e l d i a

Reneix la llum

sallarga el dia

De quegrave tens por

en aquesta vida

Per un instant

tot comenccedila

eacutes lesclat del jorn

de la primavera

Un instant que tot ho impregna

i nomeacutes per un moment

oblida

que seragrave cagraveduc

com qualsevol

regne

El laberint

He entrat al laberint per perdrersquom

per trobar lrsquoarrel el moll drsquouna mirada

drsquoaquests ulls que tot i ser meus

vull que siguin els drsquoun altre

Per perdrersquom en aquest terrat immens

per resseguir els maons

que podreixen tots els fils

i han violat les ariadnes

Per passar els dits fins a la sang

per totes les portes barrades

que soacuten les drsquoaquell pis

on torno ulls clucs de matinada

Nomeacutes per poder ser un altre

El laberint

He entrat al laberint per perdrersquom

per trobar lrsquoarrel el moll drsquouna mirada

drsquoaquests ulls que tot i ser meus

vull que siguin els drsquoun altre

Per perdrersquom en aquest terrat immens

per resseguir els maons

que podreixen tots els fils

i han violat les ariadnes

Per passar els dits fins a la sang

per totes les portes barrades

que soacuten les drsquoaquell pis

on torno ulls clucs de matinada

Nomeacutes per poder ser un altre

El laberint meus

vull que siguin els drsquoun altre

He entrat al laberint per perdrersquom

per trobar lrsquoarrel el moll drsquouna

mirada

drsquoaquests ulls que tot i ser meus

vull que siguin els drsquoun altre

Per perdrersquom en aquest terrat

immens

per resseguir els maons

que podreixen tots els fils

i han violat les ariadnes

Per passar els dits fins a la sang

per totes les portes barrades

que soacuten les drsquoaquell pis

on torno ulls clucs de matinada

Nomeacutes per poder ser un altre

J

o

a

n

V

i

g

oacute

Heus aciacute

Que lesclat de les flors

Ignora el dol dels homes

Heus aciacute

Que les muntanyes superbes

Desconeixen lesforccedil del grimpeur

Heus aciacute

Que els fons abismals del mar

no han sentit parlar dels navegants

Heus aciacute

Que no hem sabut parlar-li al moacuten

Ni somriure als cims

Ni solcar dolccedilament les aiguumles

Heus aciacute

Que aquest silenci rebut

Lhem pres com a indiferegravencia

I hem estegraves el veriacute del menyspreu

Al llarg dels meridians inexistents

Heus aciacute

Que lhome ha posat lhome

Al bell mig daquesta diana blava

Que encara avui li diem Terra

Heus

aciacute helliphellip

Vicicle

Si jo pogueacutes el temps aturaria

la rosa del Amor no es marciria

i el Sol ens calentejaria a tots

Quants de bressols serien establia

lrsquoocell son cant dolcet establiria

engegant arreu la joia i el consol

Si jo pogueacutes la Pau feliccedil viuria

la guerra dins del mon sufocaria

amb la concograverdia dels sers humans

Que tots foacutessim germans com ho voldria

- abraccedilada i petoacute sense falsia

amb odis i enveges lligats de mans -

Si jo pogueacutes seria sempre dia

La mentida vivent apagaria

negant-li orella atenta i meu consens

Si jo pogueacutes la nit no existiria

la Llum potent la fosca negaria

amb resplendor de foc sempre vivent

Si jo pogueacutes el temps aturaria

vivint en el record em complauria

allunyant lrsquooblit que pot fer-nos mal

Per meacutes que la distagravencia existiria

sempre lrsquoesperit alliacute hi restaria

en un fratern abraccedil goig desitjat

La violegravencia jo arrencaria

negant-li tot favor lrsquoofegaria

aquietant- ne seus passos fins morir

Menuts i vells amb cor defensaria

dones com filles a totes les tindria

eixugant plor en son violat destiacute

Si jo pogueacutes el temps aturaria

i a la venjanccedila el cos li tallaria

parant son pas nefast i delictiu

La fam a mossos me la menjaria

fent galtes roges plenes drsquoalegria

tots tindriacuteem plat fondo i tovalloacute

Diners i propietats repartiria

per que amb salut i vida hom seria

ric drsquoesperit drsquointelbulllecte i de cos

Si jo pogueacutes el temps aturaria

per viure eix instant amb alegria

asseguts a taula menjant el Pa

Lrsquohora que ha de venir jo pararia

restant quiet ja mai despertaria

com si assoliacutes el somni eternal

Si jo pogueacutes el temps aturaria

PRIMAVERA- SI JO POGUEacuteS

ANTON

Radiant

floriragrave un camp

ple de paraules

i aromes poegravetiques

Inhalant

destilmiddotlaragrave lessegravencia

penetra dins del cor

i queda com a record

Exhalant

volaragrave pels aires

perfuma lambient

i deixa petjada

Persistint

arribaragrave el poema

ressona la veu

i entonem el cant

VINT-I-U DE MARCcedil

montse

montse

Marreplego com les fulles caigudes a la tardor

com les cartes despreacutes de la partida

com els escrits desencisats que mai es llegiran

Mesmicolo com els cagraventirs que besen el sogravel

com la terra que llaura el pagegraves

com la carta que no hauriacuteem volgut rebre mai

Maixoplugo com les orenetes a les oliveres

com linfant a la falda de la mare

com la noia a lesguard del seu amant

Momplo com la riba quan el mar labraccedila

com els jardins de flors a la primavera

com les ilmiddotlusions al principi duna histograveria

Principidunahistograveria

Eacutes un dia clar sol sorra daurada

nrsquoeacutes el primer dels jorns de primavera

un suau ventijol mrsquoempolsina drsquoaigua

i la salabror em resseca la cara

Allargo la vista sense veure flors

perograve a les altes crestes de les ones

endevino tots els bells colors

de les margarides tulipes i roses

La mar estagrave inquieta plena de frisanccedila

potser sent enveja dels enamorats

que aprofitant-ne aquesta bonanccedila

tendrament es miren i enllacen les mans

I veu en sos ulls espurnes de plata

castells drsquoilmiddotlusions noves esperances

segurs drsquoun amor que duraragrave sempre

de primaveres sempre nrsquohi hauran drsquoaltres

I quan els anys passin hi hauragrave alguns infants

infants de pell bruna o blanca de lluna

drsquoulls negres com ell o molt blaus com ella

que amb molta tendresa veuran fer-se grans

I que allagrave a la sorra amb el vent de cara

faran onejar-ne esplendents estels

que srsquoenlairaran com vol drsquoocellada

fent mil giragonses pels camins del cel

M Roser Algueacute Vendrells

La primavera desperta el mar

Concert de fonemes

simfonia de mots

preludi de ritmes

camins per la magravegia dels sons

Fades alades

melodies

amb cantarella de fons

Vides paralmiddotleles

a lunivers del teu jo

Ficcioacute o innocegravencia

somnis i velles remors

Poesia fluint pel moacuten

Fum cap els nuacutevols

llums per niar aromes i flors

Joc de lupes tremolor de fulles

que destilen paraules amb cor

Concert

Isabel

PrimaveraPrimavera

PrimaveraSomriu el sol

De verd es vist el prat

de flors la vida

Somriu el sol

De verd es vist el prat

de flors la vida

Joana

Mrsquoinundagrave la mar

Arrelada als joncs

tinc el cor mullat

Nomeacutes soacutec murmuri

mots mig ofegats

ressograve de silenci

fragagravencia subtil

Mrsquoinundagrave la mar

Arrelada als joncs

tinc el cor mullat

Nomeacutes soacutec murmuri

mots mig ofegats

ressograve de silenci

fragagravencia subtil

Fragagravenciasubtil

maijo

1 Platxegraveria

Garbuix de reixes mentre el marduix floreix

I la xerrameca embruixa amb xerinola la xurma

Que xuma la xocolata de la mateixa xicra

He deixat el xipoll del xagravefec entre xiuxiueigs

Per xopar la xibeca i eixamplar el seu xiscle

Per aixoplugar la fluixedat abans que xarboti

Amb la xardor que exhaureix fins a legravextasi

Xerro per no desxifrar ximples exhortacions

Que ruixen de xaragalls les xurriaques

De la puixanccedila i gronxen cotxinilles i xinxilles

En els xiprers del niacutenxol extrem i exhumat

Puix que xollo els xais del xafardeig

Mafegeixo al xivarri i a la platxegraveria

Com el peix que es queixala i no es queixa

2 Miacutenima

Memmirallo en la mar de murmuris dun matiacute massa mans

I moc les mans amb moviments de marees meditabundes

Nedo endebades naufrago nego cada nou natalici del moacuten

I no obstant em nomeno nauxer dun nafrat llagut lagravenguid

(La llagravegrima llanccedilada al sobrevent em brinda versos de biaix

Per lloar els mots la muacutesica la marxa del moment que mor

Per mantenir la miacutenima musa de la lluita anogravenima ben viva)

3 A Xegravenia

(o CREIX XINO-XANO LA XARUGA XEIXA PER AL XAROacute XEFLIS DE XAUXA

I JO XAU-XAU I ENTRE DISBAUXA EM QUEIXO DE LA XIRIPIA ndash

ESQUEIX PER AL FREIXE- AMB EL XERIC DEL XEREC MOIXOacute XOP I XOLL

ENGANXAT AL BURXANC DEL XIPELL MEacuteS EIXORC SENSE RAUXA)

Xarxoacute del xap que mrsquoesqueixa

La xanxa de la xinxa

Que em xucla la sang em deixa

En la caixa de la queixa

Em creix la xacra del trinxa

Lrsquoesperit mrsquoesgarrinxa

Mentre el xuetim mrsquoengreixa

Amb aqueixa eixorca xeixa

La congoixa que no es boixa

Mrsquoenxarxa en la Cartoixa

I mrsquoangoixa amb lrsquoardent torxa

Del xuplit de la conxorxa

Srsquoeixampla en la meva moixa

Vida fins que lrsquoescorxa

Platxegraveria miacutenima a Xegravenia

deomises

ABANS

de neacuteixer

ja escoltava paraules

les de la mare

el pare agravevia padrins

Aixiacute que vaig neacuteixer

la descoberta del

moacuten de les paraules

I mrsquoacompanyen

des de sempre

em soacuten el caliu

pel fred la llum

pel somriure

la cariacutecia en

la solitud la muacutesica

per les llagravegrimes

soacuten el viatge

al meu interior

i quan floreixen

amb fruit de poema

i la flama quan

tot srsquoapaga

i es trempen a la

fornal de la lluna

Paraules a lrsquoenclusa

de viure i forgen diagraveleg

esdevenen petjada

de passat i present

i quan callen

desvetllen els llavis

adormits en el silenci

soacuten batec en

el cor trencat

Paraules

elles fan lrsquoestel

que ens eleva

soacuten la llibertat

de pensament

lrsquoaire per lrsquoofec

la flor en el comiat

lrsquoalmiacutevar pel dolor

la besada en

la profunditat

Paraules

a la tendresa

a la ferida

de tall obert

soacuten el pa a la

taula de tots els sentits

Paraules

a la rima

entre cos i cos

paraules

al poema de les mans

al silenci amb

veu progravepia

una guspira de vida

la llum en la foscor

Paraules

al vaixell de paper

a lrsquoaltar de la vida

a les arrels

camins drsquounioacute

abraccedilades amb accent

el dictat de la memograveria

testament de sentiments

el tacte de les idees

onatge

A les paraules

He desat les mantes a laltell

Els coixins ja no fan la teva olor

Plego sense esma uns llenccedilols

Madormo sense son

Cap meacutes nit vindragrave a encendre

un nou silenci

Oblit

El veiacute de dalt

Subtilment la llum esclata

Potser lrsquoagravensia drsquoescalfor

ha generat el desfici

potser massa fred

o massa foscor

potser lrsquoagravensia de color

que tenia lrsquoaire gris

Finalment tot eacutes possible

Amb tota la forccedila

la vida reneix

des de la boira

Joan Guasch

Aiguumles de primavera

que degoten pels jardins

posades damunt les branques

les gotes es tornen brins

Al cor duna triste fotja clara

tremolen els cels divins

Sacuita la neu a fondres

i baixa torrent endins

ai fresa de les escumes

Com mou el fullam dels pins

Com solgen les flors novelles

Com dringuen aquets matins

Al riu de les aiguumles noves

diuen que hi ha tres remolins

Lun molia or i plata

laltre perles i robins

laltre lamor de les dames

que captiven els fadrins AIGUumlES DE PRIMAVERA

Pakiba

el temps acaba

trencant tots els fils

nomeacutes queden

els que el poeta

aniragrave trenant per no ser

mai meacutes

titella de ninguacute

li queden les paraules

i els records

i un gran desig de dir de ser

que a ell no li cal cap manual

la seva vida eacutes una densa xarxa

amb els forats justos

per prendre alegrave

somiar

lluitar

trencar malsons

i si cal

menjar pedres

per enrunar tots els murs

poeta

zel

Necessito mirar-te per

descriurersquot sanava dient

I mentre trepitjava amb els

ulls el camp de blat

pensava si tu has estat la

que mha explicat el meu

record per quegrave soacuten ara les

meves mans les que

revesteixen el teu passat

Ni jo soacutec tu ni tu ets jo perograve

en aquest trosset de vidre ens

hi reflectim les dos

Realitat de Mortadelmiddotla

lamor el conhort

la franca llum de les paraules

lamor el conhort

la franca llum de les paraules

lamor el conhort

la franca llum de les paraules

lamor el conhort

la franca llum de les paraules

lamor el conhort

la franca llum de les paraules

Nosaltres als poetes

els ho devem tot

en la vida

lamor el conhort

la franca llum de les

paraules

Alspoetes

Jordi Dorca

Als

poetes

Carme

Sota del desmai

tot sembla tan lluny

en lespai que ens separa

i tan a prop

quan et dibuixen els sentiments

que no hi ha cap confluegravencia

entre les paraules perdudes

i aquest gronxar de les branques

Des de la finestra

obrireacute els finestrons

per escoltar la canccediloacute

del fregadiacutes de les fulles

Quan la sabreacute cantar

penjareacute els meus mots

al capdavall

de cada branca

Amb mots i paraules

bastireacute una casa

la vestireacute de garlandes

de flors de colors

avui eacutes primavera i la

poesia escampa

Amb mots i paraulesAmb mots i

paraules

Amb

mots

i

para

ules

pegravetals i aromes per les

itinerants estances

noteu aquesta dolccedilor de

perfum en laire

Emplenem-nos els cors obrim

les mans

trepitgem ben fort i tanquem

els ulls

ebris de metagravefores celebrem

el dia

Elfreelang

Elf

re

el

an

g

Ondulats reflexos de magravestils elegants

iots de blancor pulcre que resten tancats

El silenci impera sota el sol matiner

la vida sota lrsquoaigua discreta feineja

i el cel srsquohi emmiralla tiacutemid tremolant

enamorat del mar

que salat i fresc el saluda

i al fons de lrsquohoritzoacute quan ja ninguacute els veu li

dona la magrave

Laura T Marcel

Potser els nuacutevols es banyen en el mar

Perseguint el sol cada capvespre

Potser la lluna es refugia en la nit

Escapant del sol

que lrsquointimida

Ves a saber si sota

E l meu llit

Si amaga un malson

o beacute una mentida

Qui sap on para el camiacute

O a on srsquohi troba lrsquoombra

Potser si que es veritat

que nrsquoes ple drsquoolles

Als peus dels arcs

que pinten el cel

Potser tenir pors eacutes

perdre el senderi

Complicar-se la vida

o tancar-se la porta

Ves a saber

Qui sap

Potser

Dubtes

D u b t e s

Dubtes

In ven ta ri

Mrsquoarrossega el somni

venccedilut desperanccedila

Mrsquoarrossega la vida

que a meacutes no mrsquoabasta

Mrsquoarrossega el teu nom

que faig servir de comiat

Mrsquoarrossega la pau de Deacuteu

Res meacutes no em manca

Mrsquoarrossega el somni

Venccedilut drsquoespernccedila

Mrsquoarrossega la vida

que a meacutes no mrsquoabasta

Mrsquoarrossega el teu nom

que faig servir de comiat

Mrsquoarrossega la pau de Deacuteu

Res meacutes no em manca

In ven ta ri

inventari

josepmanel

josepmanel

josepmanel

Ple de

combinacionsGuspira

Tespere tota plena destiu

pels racons del temps

enganxant els vents amb la punta dels dits

migjorn

llebeig

migjorn

llebeig

xaloc

torbonades bategants al ventricle esquerre

enlairen el meu crit i el llancen

al bell mig de lrsquoull de lrsquohuracagrave quegrave eacutes

un somni

un ocell

la tristesa

lrsquoalegria

i et fas polsim respirable

oxigenant la meua sang

que ragravepida puja i baixa

i mrsquoesclata als ulls

als llavis

quan dic tremolosa el teu nom

Marccedil marccedilador o d El pas del vent

La Senyoreta Reykjaviacutek

Plora

la mar

arena fina

llagravegrimes de somnis

que mai no seran

de lluny

un lladruc

Plora

la mar

arena fina

llagravegrimes de somnis

que mai no seran

de lluny

un lladruc

moshiwakearimasen(ho sento)

lolita lagarto

La

lentitud

de les

coses

belles

Mrsquoenfilo

anagraverquicament

per la seguretat del teu cos

fins embafar-me uns dits

que granegen

amb timidesa riallera

com si fos primavera

Dits que es trenen sense soroll

pels voravius de somnis

no confessats

Que baden ballarucs

com androgravemines que es gronxen

a lrsquoespera

de la lentitud de les coses belles

Barbollaire