4-5-6 la poblacio al mon

66

1. Com s’estudia la població?

Per saber com és la població d’un lloc hi ha una sèrie de dades quehem de conèixer (doc. 1).

Quants som?

La dada bàsica és el nombre total d’habitants o població absoluta, apartir de la qual podem calcular la densitat de població*, que és larelació entre el nombre de persones i la superfície del territori queocupen. Normalment es considera que un territori està poc poblat sité una densitat entorn dels 10 hab./km2; està mitjanament poblat si ladensitat és aproximadament de 50 hab./km2; i està molt poblat si la densitat supera els 80 hab./km2.

Com evoluciona la població?

També interessa saber si la població d’un lloc creix o decreix. Perdescobrir-ho s’estudia la natalitat, la fecunditat i la mortalitat.

• La natalitat és el nombre de naixements que hi ha en una pobla-ció. Es mesura amb la taxa bruta de natalitat (Tbn*).

• La fecunditat és una estimació de la mitjana de fills que tindràuna dona al llarg de la seva vida fèrtil. Es mesura amb la taxa defecunditat (Tf)*, que només té en compte les dones en edat deprocrear, és a dir, entre 15 i 49 anys. La taxa de fecunditat enspermet saber si està assegurat el reemplaçament d’una genera-ció per una altra. Per tal que això passi el valor mínim ha de serde 2,1 fills per dona.

• La mortalitat és el nombre de defuncions que es produeixen enuna població. Es mesura amb la taxa bruta de mortalitat (Tbm)*.També es poden calcular altres taxes específiques, com ara la dela mortalitat infantil (Tmi)*, que registra el nombre de nens quemoren abans de complir el primer any de vida per cada 1.000 na-dons nascuts. Aquesta taxa és un bon indicador del nivell de des-envolupament d’un país.

Tant en la natalitat com en la mortalitat, una taxa superior al 30 ‰es considera alta; si el valor es troba entre 15 i 30 ‰, es diu que ésmoderada, i és baixa quan és inferior al 15 ‰.

Per saber si la població d’un lloc creix, en calculem el creixementnatural o vegetatiu (Tcv)*. Si en un lloc hi mor més gent de la quehi neix, la població es redueix, i si hi mor menys gent de la que hineix, la població augmenta.

Però per conèixer el creixement real d’una població també s’han detenir en compte les migracions. Si abandonen un lloc més personesde les que hi arriben, la població disminueix, i viceversa: si n’arri-ben més de les que se’n van, la població augmenta.

U N I TAT

4 La població al món

FÓRMULES

Densitat de població �

Tbn � � 1.000

Tf � � 1.000

Tbm � � 1.000

Tmi � � 1.000

Tcv � � 100

Nre. de naixements – – Nre. de defuncions

Nre. d’habitants

Nre. de defuncions de menors d’un any

Nre. de nascuts vius

Nre. de defuncions

Nre. d’habitants

Nre. de naixements

Nombre de dones entre 15 i 49 anys

Nre. de naixements

Nre. d’habitants

Nre. d’habitants

Superfície del lloc

1. ● Comprèn els conceptes.• Explica les diferències entre:

a) Natalitat i fecunditat.b) Creixement natural i real.c) Població activa i ocupada.

2. ●● Interpreta els documents.• Document 1. Compara els gràfics

de població entre Europa i Àfrica.a) Com és la natalitat i la mortalitat

en aquests continents, baixa,mitjana o alta?

b) Quina registra un creixementnatural més important? Per què?

c) Com diries què és el continenteuropeu, jove o vell? I el continent africà?

3. ●●● Reflexiona.• Per què la taxa de mortalitat infantil

es considera un bon indicador del nivell de desenvolupament d’un país?

ACTIVITATS

831213 _ 0064-0111.qxd 16/3/07 09:12 Página 66

-

Oval

-

Oval

67

Com és la població?

Per últim, s’han de conèixer com són els habitants del lloc, és a dir,quina és l’estructura de la població: edat, nombre d’homes i de do-nes, activitat econòmica, nivell d’estudis, etc. Aquestes dades sónútils per als governs a l’hora de planificar les polítiques que s’han dedur a terme. Per exemple, en funció de l’edat dels habitants d’un pa-ís s’haurà de dedicar més pressupost a educació o a serveis per a latercera edat.

Un aspecte molt important és conèixer l’activitat econòmica de lapoblació, perquè ajudarà a planificar les polítiques d’ocupació. Enaquest sentit, es considera població activa la que té edat (de 16 a64 anys) i disponibilitat per treballar. La població activa inclou lapoblació ocupada, que és la que fa una feina per la qual cobra unsalari, i la població aturada, que és la que no té feina però voldriatreballar. La població inactiva és la que no té edat de treballar o nobusca feina (estudiants, jubilats, persones dedicades a les tasquesdomèstiques de casa seva, etc.).

14

Amèrica del Nord

8

1

20,8

12,3 10

Europa

12

0

16,4 15,5

20

Àsia

8

1,2

28,8

6,2

38

Àfrica

52,2

41,9

3,322

Iberoamèrica

61,4

30,7

5,917

Oceania

7

1,3

25,4

9,9

21

Mitjana mundial

9

1,2

28,9

7,2

DADES DEMOGRÀFIQUES

Taxa de natalitat (en ‰)

Taxa de mortalitat (en ‰)

Taxa de creixement (en %)

Població amb menys de 15 anys (en %)

Població amb més de 65 anys (en %)

Doc. 1 Principals variables demogràfiques per continent.

Les fonts demogràfiques

Per saber quantes persones viuenen un lloc i com són, s’elaboren uns registres, que són fontsfonamentals per estudiar la població. A Espanya, els mésimportants són el cens, el padrómunicipal i el registre civil.

• El cens és una enquesta que es fa a tota la població del país per obtenirdades demogràfiques, econòmiques,socials i culturals. A Espanya el cens el fa l’Institut Nacionald’Estadística (INE) cada 10 anys. Des de 1981 es fa els anys acabats en 1 (doc. 2).

• El padró municipal és un registre que recull les dades de la poblacióque viu en un municipi: nom i cognoms, sexe, domicili, lloc i datade naixement, nacionalitat, estudis...Tothom que visqui a Espanya està obligat a inscriure’s al padró del municipi on resideix. Ara les dades del padró s’actualitzen diàriament gràcies a la informàtica.

• El registre civil es compon d’uns llibres on es pren nota dels naixements, les defuncions i els canvis en l’estat civil de les persones (matrimonis,divorcis...). Els llibres són als jutjatsde les localitats grans o als ajuntaments, en el cas de les petites.

A FONS

Doc. 2 Enquesta del cens de 2001.

831213 _ 0064-0111.qxd 16/3/07 09:12 Página 67

68

2. L’evolució de la població

La població va créixer poc fins al segle XIX

Des de l’aparició dels primers éssers humans, fa cinc milionsd’anys, fins al segle XIX, la població mundial va créixer molt lenta-ment. Hi havia un elevat nombre de naixements, però aquest fetel contrarestava una alta mortalitat, provocada fonamentalmentper la falta d’avenços sanitaris. Aquesta elevada mortalitat s’intensi-ficava en períodes de guerra, de fam i d’epidèmies. A Anglaterra,per exemple, en el segle XIV va morir el 40 % de la població a causade la pesta negra.

Així doncs, la població mundial, que s’estima que l’any 1 era de 300milions d’habitants, va augmentar només fins als 800 milions el 1750.

L’explosió demogràfica

La població va créixer ràpidament a partir del segle XIX gràcies al des-cens de la mortalitat. Les millores en les tècniques agrícoles vanpermetre obtenir més aliments, i això va fer que molts països deixes-sin de patir períodes de fam. D’altra banda, els avenços de la medici-na i un augment de la higiene van reduir les epidèmies i les mortscausades per certes malalties. En el segle XIX la població mundial vapassar de 1.000 milions d’habitants a 1.700 milions.

Durant el segle XX, sobretot en la segona meitat, el creixement de-mogràfic es va accelerar (doc. 3). En tan sols 40 anys la població esva duplicar: el 1960 hi havia 3.000 milions de persones, i a mitjan1999 eren més de 6.000 milions. Aquest augment tan espectacularen tan poc temps fa que diem que hi ha hagut una explosió de-mogràfica.

Situació actual i previsions

Actualment, la població mundial supera els 6.500 milions de perso-nes. En el segle XXI la població creixerà, però a un ritme més lent,perquè la natalitat descendeix. Es calcula que el 2050 la poblacióserà d’uns 9.000 milions d’habitants.

Als països subdesenvolupats és on hi haurà el creixement mésimportant, ja que la població jove hi és més nombrosa i les taxesde natalitat són elevades. Si en aquests moments 5.300 milions depersones viuen en països subdesenvolupats, el 2050 es preveu queseran 7.800 milions. En canvi, la xifra d’habitants als països rics,uns 1.200 milions, no s’incrementarà gaire en aquest període.Com a conseqüència d’això, l’any 2050 més del 85 % de la pobla-ció mundial viurà en els països que actualment estan subdesenvo-lupats (doc. 4).

En el segle XXI la població mundial envellirà, perquè es preveuque la natalitat continuarà descendint i que la mortalitat es man-tindrà baixa. Per tant, hi haurà menys nens i la gent viurà més anys.A mitjan segle XX la població més gran de 65 anys era el 4 % i actualment supera el 10 %. Per al 2050 es preveu que arribi al 22 %.Si es compleixen aquestes previsions, un de cada cinc habitants delplaneta tindrà més de 65 anys a mitjan segle XXI.

Evolució de la població mundial

10

9

8

7

6

5

4

3

2

1

0

(en milers de milions)

1922

1804

1959

1974

1987

1999

2006

2013

2028

2048

Projecció

Doc. 3 L’evolució de la població mundial.

4. ● Comprèn els conceptes.• Quin fet anomenem «explosió

demogràfica»?• Què vol dir que la població

mundial envelleix?

5. ●● Interpreta els documents.• Analitza el document 4.

a) En quin continent són els païsosamb el creixement vegetatiu més elevat? Són païsosdesenvolupats?

b) La població d’aquests països deu ser jove o vella? I les seves taxes de natalitat i mortalitat,deuen ser altes o baixes?

c) On es localitzen els països amb un creixement més baix? Per què creus que la població hi augmenta tan poc?

d) Què vol dir creixement negatiu?Reconeixes cap dels països que tenen un creixementnegatiu?

6. ●●● Organitza la informació.• Completa la taula.

ACTIVITATS

Població

Natalitat

Mortalitat

Creixement

Causes

1-1750 1800-1899 1960-1999 2005-2050

831213 _ 0064-0111.qxd 16/3/07 09:12 Página 68

-

Oval

69

O C E À

A T L À N T I C

O C E À

Í N D I C

O C E À

P A C Í F I CO C E À

P A C Í F I C

O C E À G L A C I A L À R T I C

Creixement negatiu

Del 0% a l’1%

Més del 3%

Entre l’1% i 3%

CREIXEMENT VEGETATIU

Sense dades

Doc. 4 El creixement de la població mundial.

El model de transició demogràfica defensa que lapoblació evoluciona en quatre fases, malgrat que no totsels països es troben en la mateixa fase alhora (doc. 5).

• Règim demogràfic antic o preindustrial. Escaracteritza per unes taxes de natalitat elevades i per una mortalitat per sobre del 40 ‰. Per tant, la població creix molt poc. Actualment Etiòpia està en aquesta fase; el Regne Unit, en canvi, hi va passarabans de 1760.

• Primera transició. La natalitat elevada es manté, però descendeix la mortalitat com a conseqüència de les millores alimentàries i sanitàries. La situacióprovoca un creixement molt fort de la població. Kenya es troba en aquesta fase, i el Regne Unit hi va passar entre 1760 i 1880.

• Segona transició. La natalitat comença a reduir-se i la mortalitat continua baixant, tot i que més lentament.La Xina passa en aquests moments per aquesta fase; el Regne Unit, per contra, la va viure de 1880 a 1940.

• Règim demogràfic modern. Es caracteritza per unestaxes molt baixes tant de natalitat com de mortalitat. El creixement és dèbil, i fins i tot pot disminuir el nombre d’habitants. En aquesta fase hi ha moltspaïsos desenvolupats, com el Regne Unit i Espanya.

7. ●●● Consulta les dades de població de l’atles que trobaràs al final del llibre. Cita el nom d’un país que no s’hagi esmentat en el text i que...a) Tingui un règim demogràfic antic.b) Estigui en la primera fase de transició.c) Es trobi en la segon fase de transició.d) Tingui un règim demogràfic modern.

El model de transició demogràfica A FONS

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

Règimdemogràfic

antic Primera Segona

Transició Règimdemogràfic

modern

Taxa de mortalitat

Taxa de natalitat

(en ‰)

Model de transició demogràfica

Doc. 5 L’evolució de la població segons el model de transició demogràfica.

831213 _ 0064-0111.qxd 16/3/07 09:12 Página 69

70

3. La població als països subdesenvolupats

Un creixement elevat

El creixement de la població als països subdesenvolupats és, en ge-neral, alt, per sobre del 2 %. El motiu n’és l’elevada natalitat. En lamajoria d’aquests països, la taxa de natalitat supera el 30 ‰, i en alguns estats africans està al voltant del 50 ‰. No obstant això,les últimes dècades el creixement s’ha anat reduint.

Aquesta elevada natalitat és deguda, principalment, a cinc motius:

• La majoria de la població viu de l’agricultura, i per a les famílies lafeina dels fills al camp és indispensable.

• En aquests països moren cada any 92 menors de 5 anys per cada1.000 de nascuts, enfront dels 8 que moren als països desenvolu-pats. Aquesta elevada mortalitat infantil fa que les mares tinguinmés fills, perquè saben que no tots sobreviuran.

• Moltes cultures valoren les dones pels fills que tenen.• La religió té un gran pes en aquests països i les autoritats religioses

rebutgen l’ús de mètodes artificials de control de la natalitat.• Molts governs no fan campanyes de planificació familiar.

Les taxes de fecunditat són altes, però hi ha diferències importantsentre els països. En els que han dut a terme polítiques decididesde control de la natalitat, la taxa se situa per sota dels 3 fills per do-na. En altres països, en canvi, supera els 5 fills.

Esperança de vida baixa i població jove

L’esperança de vida dels països subdesenvolupats és més baixa queen els països desenvolupats. En alguns països africans els anys demitjana que viu la gent no arriben als 40. Malgrat que la mortalitats’ha reduït gràcies a la difusió de medicaments i vacunes, moltespersones encara no hi tenen accés, com tampoc a l’atenció sanitària ia l’aigua potable. Això explica, juntament amb la malnutrició i elsconflictes armats prolongats, l’esperança de vida baixa.

Com a conseqüència de l’alta natalitat i la baixa esperança de vida,la població dels països subdesenvolupats és jove. Només un 5 %dels habitants d’aquests països té més de 65 anys.

Problemes i polítiques

Als països subdesenvolupats la població planteja alguns problemes:

• El ràpid creixement demogràfic, per sobre de la producció d’ali-ments, agreuja el problema de la fam als països més pobres.

• Augmenta la pressió sobre els recursos naturals: aigua, terra…• Fan falta més serveis (hospitals, escoles...) i habitatges.• Els llocs de treball són insuficients.

Països com l’Índia, la Xina o Algèria han posat en marxa polítiquesde planificació familiar, però amb resultats oposats. Mentre que ala Xina i Algèria el creixement demogràfic ha disminuït (doc. 6), al’ Índia no ha estat així. En aquest país, la població augmenta cadaany en milions de persones.

La política antinatalista de la Xina

L’any 1979 la Xina va arribar als 1.000milions d’habitants i el govern va establir una política antinatalista molt dura. La llei «una parella, un sol fill», que castiga durament qui té dos o més fills, va entrar en vigor.Només a les zones rurals està permès un segon naixement.

La taxa de fecunditat va baixar de 6,4 fills per dona el 1965 a 1,9 fills el 2000, però va ser a costa d’atrocitatsinimaginables:

• Es van fer milions d’esterilitzacions i avortaments forçosos.

• Van néixer milers de nens d’amagat.Com que oficialment no existeixen,no tenen cap dret, com per exemplel’accés a l’educació i a la sanitat.

• Més de 20 milions de nenes van ser assassinades acabades de néixerperquè els pares volien un nen, més útil al camp. Moltes altres van ser abandonades en orfenats.

8. �� Reflexiona.• Quins efectes deu haver tingut

aquesta política en l’estructuraactual de la població xinesa per sexes i per edats?

• Què en penses, de les polítiquesdemogràfiques obligatòries?

DRETS HUMANS

Doc. 6 Propaganda del fill únic.

831213p064a111.qxd 29/3/07 00:08 Página 70

09. � Comprèn els conceptes.• Defineix amb paraules teves

el significat de «política de planificació familiar» i posa’n un exemple.

10. � Busca les idees principals.• Quins factors expliquen

l’elevada natalitat als païsossubdesenvolupats? I la baixanatalitat als desenvolupats?

11. �� Organitza la informació.• Completa la taula

71

4. La població als països desenvolupats

Un creixement dèbil

Als països desenvolupats el ritme de creixement de la població ésmolt dèbil, entorn del 0,2 %. Només en uns quants països el creixe-ment natural no és tan baix i se situa al voltant de l’1 %. Aquest és elcas, per exemple, dels Estats Units, Austràlia i Irlanda.

Les causes d’aquest dèbil creixement són unes taxes de natalitat moltbaixes, que en alguns països són inferiors a l’11 ‰. La taxa de fe-cunditat mitjana és d’1,5 fills per dona. Només als Estats Units te-nen garantit el reemplaçament generacional, amb una taxa de fe-cunditat del 2,1%.

Els factors principals que condicionen aquesta baixa natalitat són:

• La progressiva incorporació de la dona al mercat del treball i ladificultat per fer compatibles la feina i la cura dels fills.

• La difusió dels anticonceptius.• L’endarreriment de l’edat a l’hora de formar una família i tenir el

primer fill.• La despesa important que implica mantenir els fills.• El canvi en els valors socials i la pèrdua de pes de la religió.

Esperança de vida elevada i envelliment

Als països desenvolupats, l’esperança de vida supera els 79 anys.Aquesta esperança de vida elevada i la baixa natalitat fan que elspaïsos desenvolupats siguin vells. Prop del 20% de la població témés de 64 anys.

Els estats més afectats per l’envelliment demogràfic són el Japó i elspaïsos europeus.


L’envelliment de la població planteja uns quants problemes:

• Un augment de la despesa estatal en sanitat i per a la creació de centres d’atenció de les persones grans: residències, centres dedia, etc.

• Un augment de la despesa en pensions.• Les persones grans són més estalviadores i, malgrat que l’estalvi

és beneficiós, pot frenar el creixement econòmic del país si elconsum es redueix massa.

• La població d’edat avançada és més conservadora, la qual cosa potser un obstacle per al desenvolupament d’iniciatives noves.

Els governs adopten, per afrontar aquests problemes, polítiques dedos tipus. Unes tenen la finalitat d’afavorir la natalitat mitjançantajudes econòmiques per mantenir els fills, la creació de llars d’in-fants gratuïtes als centres de treball o permisos de maternitat o pa-ternitat més llargs. Altres polítiques estan dirigides a sufragar lesdespeses socials que genera l’envelliment de la població amb l’aug-ment dels impostos, l’endarreriment de l’edat de jubilació i la reta-llada de les pensions.

ACTIVITATS

0

34

9

10 15 20 25 30 35 405

Taxa bruta de natalitat(en ‰)

0

97

4

20 30 40 50 60 70 10010

Taxa de mortalitat infantil(en ‰)

0

3,5

1,3

1 2 3 4

Taxa de fecunditat(en nombre de fills per dona)

80 90

0

56,2

80,1

20 30 40 50 60 70 9010

Esperança de vida(en anys)

-0,5

2,4

-0,1

0,5 1 1,5 2 30

Creixement natural(en %)

0

3,5

18

5 10 15 20 25

Població de més de 65 anys(en %)

2,5

80

Itàlia Cambodja

Doc. 7 Comparació de les dadesdemogràfiques d’un país desenvolupat (Itàlia) i un de subdesenvolupat (Cambodja).

Mortalitatinfantil

Natalitat i fecunditat

Esperança de vida

Població gran

Creixementdemogràfic


Païsosdesenvolupats

Païsossubdesenvolupats

831213p064a111.qxd 29/3/07 00:08 Página 71

-

Oval

-

Oval

7272

ActivitatsElaborar i interpretar una piràmide de població

12. ●●● A partir de les dades següents, elabora una piràmide de població. Fes servir un full quadriculat.

Una piràmide de població és un gràfic de barres que representa l’estructura de la població per grups d’edats i per sexes.

Com s’elabora?

Per fer la piràmide de població d’un país necessitem saber-ne el nombre d’habitants per grups d’edats i sexes, expressats en percentatges sobre el total de la població. Fixa’t com traslladem les dades percentuals de la població de Suècia a l’eix corresponent de la piràmide.

Població(en milers)

Població (%)

Població(en milers)

Població (%)

Homes

Dones

Grups d’edat 0-4 5-9 10-14 15-19 20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59 60-64 65-69 70-74 75-79 80 i + Total

233 276 320 278 263 283 307 339 300 295 302 325 247 189 162 136 163 4.418

5,3 6,3 7,2 6,3 6,0 6,4 6,9 7,7 6,8 6,7 6,8 7,3 5,6 4,3 3,7 3,1 3,7 100

219 264 303 263 253 272 297 323 289 288 297 319 246 202 192 183 303 4.513

4,9 5,8 6,7 5,8 5,6 6,0 6,6 7,2 6,4 6,4 6,6 7,1 5,5 4,5 4,3 4,1 6,7 100

Població (%)Homes

Població (%)Dones

Grups d’edat 0-4 5-9 10-14 15-19 20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59 60-64 65-69 70-74 75-79 80 i + Total

15,4 12,8 9,9 8,1 7,8 6,0 6,0 8,4 7,9 6,9 4,2 2,9 1,8 1,0 0,4 0,3 0,2 100

19,0 15,5 12,4 10,1 9,8 7,1 5,1 5,0 4,6 3,7 2,4 1,8 1,6 0,9 0,5 0,2 0,3 100

A la meitat esquerradel gràfic es representen els valors corresponents a la població masculina. La longitud de cada barramostra el percentatged’homes d’un grup d’edatsobre el total de la poblaciómasculina.

A la meitat dretadel gràfic es representen els valors corresponents a la població femenina. La longitud de cada barramostra el percentatge dedones d’un grup d’edat sobre el total de lapoblació femenina.

80 i més

75-79

70-74

65-69

60-64

55-59

50-54

45-49

40-44

35-39

30-34

25-29

20-24

15-19

10-14

5-9

0-4

EDAT

10 8 6 4 2 0 0en % 2 4 6 8 10

Homes DonesSuècia 2002

A l’eix horitzontal o d’ordenades es marquen els percentatges. Normalmentse’n retolen només uns quants, a intervals regulars, perquè el gràfic quedi més net.

A l’eix vertical o d’abscisses se situen les edats de la població agrupades en intervals de 5 anys: de 0 a 4 anys, de 5 a 9, de 10 a 14, etc. Cada grup d’edatl’anomenem cohort.

831213 _ 0064-0111.qxd 16/3/07 09:12 Página 72

-

Line

7373

13. ●●● Interpreta la piràmide de població que has fet.

• Quina forma té?• La població és jove o està envellida?• L’esperança de vida és alta o baixa?• Neixen més nens o més nenes?

La relació s’equilibra amb els anys? A què creus que és degut?

• Es fa llarga o estreta de manera anormal en cap punt, la piràmide? Per què deu ser?

• En els pròxims anys, la població creixerà o s’estancarà?

• Creus que aquesta piràmide correspon a un país desenvolupat o subdesenvolupat? Per què?

Fer un resum

Un resum és una redacció breu sobre el mésessencial d’un text. Quan facis un resum, tinguesen compte aquests consells:

• Llegeix el text tantes vegades com faci falta fins que estiguis segur que l’has entès bé.Subratlla’n les idees principals amb un llapis.

• En el resum, recull-hi les idees principals, peròmira d’expressar-les amb les teves paraules.

• Fes servir un estil narratiu.• El resum ha de ser clar i concís, ha d’estar

ben estructurat i les frases i els paràgrafs han d’estar ben lligats.

• El resum només reprodueix les idees de l’autor o autors del text. Així doncs, no hi incloguisopinions personals.

Fer el resum d’un tema quan acabes d’estudiar-lot’ajudarà a fixar a la memòria les idees principals i a fer-ne més àgil el repàs abans d’un examen.

Com s’interpreta?

Per interpretar una piràmide de població, fixa’t en la forma o perfil que té.

La forma de pagodaapareix quan hi ha una proporció elevada de joves. Per tant, el creixementde població ésimportant i hocontinuarà sent els pròxims anys.

Quan té forma de barril, la base més estreta que el centre vol dir que hi ha pocs joves.Això és degut a un ràpid descens de la natalitat, quefrenarà el creixementde la població.

Així doncs, una piràmide de població ens diu comés la població actual en un lloc: la relació entreedats i sexes, si es tracta d’una població envellidao més aviat jove, l’esperança de vida, etc. Tambéens permet imaginar el futur immediat del lloc;per exemple, si hi ha pocs joves, el creixementnatural serà insignificant.

A més a més, la piràmide ens convida a investigarsobre el passat del lloc. En cas d’una minva o un creixement inesperat de la població, n’hem debuscar les causes en la història recent: una guerra,una epidèmia, l’arribada massiva d’immigrants...

80 i més75-7970-7465-6960-6455-5950-5445-4940-4435-3930-3425-2920-2415-1910-145-90-4

EDAT

8 6 4 2 0 0en % 2 4 6 8

Homes DonesPagoda

80 i més75-7970-7465-6960-6455-5950-5445-4940-4435-3930-3425-2920-2415-1910-145-90-4

EDAT

8 6 4 2 0 0en % 2 4 6 8

Homes DonesBarril

14. ●● Fes un resum sobre els continguts dels apartats 2, 3 i 4 de la unitat 4. Mira de no allargar-te més de mig full de la llibreta.

Calcular taxes demogràfiques

15. ●●● Fes servir les fórmules de la pàgina 66 i calcula els valors següents per a Andalusia i Cantàbria:

• Densitat de població.• Taxa bruta de natalitat.• Taxa bruta de mortalitat. • Taxa de mortalitat infantil.• Creixement natural o vegetatiu.

Habitants*

Superfície (km2)

Nre. de naixements**

Nre. de defuncions**

Nre. de defuncions

de menors d’1 any**

*Dades de l’1 de gener de 2004. **Dades de 2003.

7.687.518 554.784

87.597 5.321

86.015 4.783

64.715 5.519

344 13

Andalusia Cantàbria

831213 _ 0064-0111.qxd 16/3/07 09:12 Página 73

-

Line

74

1. On vivim?

La població es distribueix a la terra de manera desigual. En general,es concentra en indrets amb característiques físiques favorables(docs. 1-4).

• Els llocs on hi abunda l’aigua, necessària per a la vida i el des-envolupament de les activitats econòmiques, com ara les àreescostaneres de mars, rius i llacs.

• Les zones de climes temperats. De fet, més del 70 % de la pobla-ció mundial hi viu.

• Les valls i les planes, on el sòl acostuma a ser fèrtil per a l’agri-cultura i la suavitat del relleu hi facilita les comunicacions.

• Les zones riques en recursos minerals i energètics.

Els factors físics no són els únics. Se n’hi sumen d’altres de relacio-nats amb la tradició, l’economia i la política.

• Normalment, les zones poblades des de l’antiguitat, com Euro-pa i el sud-est de l’Àsia, mantenen una població elevada.

• Les zones amb molta activitat econòmica estan molt poblades.• De vegades, els governs han obligat la població a traslladar-se a

una regió o han afavorit el repoblament d’una zona amb l’impulsde l’economia i l’oferiment de terres o diners a canvi.

2. Les grans concentracions de població

Més del 90 % dels habitants del planeta viuen a l’hemisferi nord, onhi ha tres grans focus de població (doc. 1).

• L’Àsia oriental i meridional. Aquesta regió acull més de la meitatde la població mundial. S’hi troben els dos països més poblats dela terra: la Xina i l’Índia (doc. 2).

• Europa, especialment la zona central, on hi ha més del 10% de lapoblació mundial. En aquest continent es localitzen dos dels paï-sos més densament poblats: Mònaco i Malta (doc. 3).

• El nord-est i les costes del Estats Units. Aquest país és el tercermés poblat del món, amb uns 300 milions d’habitants. Però lapoblació està molt concentrada entorn dels Grans Llacs i les prin-cipals ciutats costaneres a causa del dinamisme econòmic d’a-questes regions.

A més a més, hi ha uns quants focus menors, com el golf de Gui-nea, la vall del Nil, Mèxic central, la costa brasilera i les ribes delriu de la Plata, a l’Argentina. En aquestes zones, la població s’esta-bleix a les grans ciutats, com el Caire, Ciutat de Mèxic, São Pauloo Buenos Aires, on es concentren les principals activitats econòmi-ques de cada un dels estats.

ACTIVITATS

1. ● Comprèn els conceptes.

• Un «país molt poblat» vol dir el mateix que un «país densamentpoblat»?

2. ● Busca les idees principals.

• Com es distribueix la població a la Terra?

• En un mapa del món, assenyalaamb un cercle les tres grans regions que concentren gran part de la població mundial i, amb un altre color, destaca-hi els focus menors.

3. ●● Interpreta els documents.

• Document 1.

a) En general, on hi ha mésdensitat de població, a les zonescostaneres o a l’interior? Per què?

b) On hi ha grans buitsdemogràfics? Consulta els mapes de les pàgines 20, 21 i 23 i busca una raó d’aquestdespoblament.

4. ●●● Organitza la informació.

• Completa la taula.

5. ●●● Reflexiona.

• Cita tres medis naturals que, per les seves característiques, siguin un obstacle per al poblament.

• Creus que als països desenvolupatsi als subdesenvolupats els factorsfísics condicionen en la mateixamesura l’assentament de la població?Justifica la resposta.

Físics Humans

Factors que afavoreixen el poblament

U N I TAT

5 La importància de les migracions

831213 _ 0064-0111.qxd 16/3/07 09:12 Página 74

75

tròpic de Càncer

0º equador

cercle polar àrtic

mer

idià

de

Gre

enw

ich

tròpic de Capricorn

costaoest

d’EUA

zonacentral

de Mèxic

costa estd’EUA

costabrasilera

ribes delRiu de la Plata

Golfde Guinea

Europa

Àsiaoriental

i meridional

cercle polar antàrtic

Menys d’1

DENSITAT DE POBLACIÓ(en hab./km2)

D’1 a 25

De 25 a 100

Més de 100

Doc. 1 Densitat de la població mundial.

Rússia142

Pakistan 165

BanglaDesh147

Nigèria131

Japó127

0

250

500

750

1.000

1.250

1.500

(en milions)

Brasil188

Indonèsia245

EstatsUnits298

Índia1.095

Xina1.313

Països més poblats del món Doc. 2 Països méspoblats. La Xina i l’Índiasón els països méspoblats, amb més de milmilions d’habitantscadascun. Els segueixenels Estats Units,Indonèsia, el Brasil i el Pakistan. Nomésaquests sis països acullenmés de la meitat de la població del món.

Doc. 3 Països mésdensament poblats.Mònaco té una superfíciede 2 km2, on viuen més de 32.000 habitants.És el segon país més petit del món, després de Ciutat del Vaticà, i el més densament poblat. Només el 16 % de la població ésmonegasca.

Doc. 4 Distribució de la població mundial per regions. De cada 100habitants del planeta, gairebé 61 viuen a l’Àsia, 14 viuen a l’Àfrica, 11 a Europa,gairebé 9 a l’Amèrica Llatina, 5 a l’Amèrica del Nord i menysd’una persona a Oceania.

Mònaco16.688

Singapur6.579

Malta1.266

Bahrain1.050

18.000

Coreadel Sud

497

BanglaDesh1.100

PaïsosBaixos

486Nauru

632Maurici

611

16.000

14.000

12.000

10.000

8.000

6.000

4.000

2.000

0

Països més densament poblats

(en hab./km2)

Població per grans regions

Amèrica del Nord(5,1%)

Àfrica(14%)

Amèrica del Sud(8,6%)

Oceania(0,5%)

Àsia(60,7%)

Europa(11,2%)

561.827.566*

3.958.768.088*

910.844.133*

729.270.329*

331.672.307*

33.138.082*

* En nombre d’habitants

831213 _ 0064-0111.qxd 16/3/07 09:12 Página 75

76

3. Migracions: definició i causes

Anomenem migracions els desplaçaments de la pobla-ció que comporten un canvi del lloc de residència.

Fem servir el terme emigració per fer referència al tras-llat de població d’un lloc a un altre. La persona que mar-xa del lloc de residència és un emigrant.

Per contra, fem servir el terme immigració quan ens vo-lem referir a l’arribada de població procedent d’un altreterritori. La persona que arriba de fora a un lloc l’ano-menem immigrant.

Les causes que porten les persones a deixar casa seva perestablir-se en un altre lloc són molt diverses.

• La majoria de les migracions es produeixen per ra-ons econòmiques: existència d’un índex d’atur moltelevat, esperança d’un salari i un nivell de vida mésalts, etc.

• Moltes persones emigren per causes polítiques. Fugende guerres o persecucions per motius ideològics, reli-giosos i ètnics.

• De vegades, una catàstrofe natural, com ara un ter-ratrèmol o una inundació, pot motivar que personesque ho han perdut tot iniciïn una nova vida en un al-tre indret.

4. Tipus de migracions

Podem diferenciar diversos tipus de migracions en funció del caràcter, del temps que els emigrants s’esta-bleixen al lloc de destínació i de l’espai on es fan els des-plaçaments.

• En funció del caràcter o la naturalesa de les migracions,diferenciem entre migracions forçades, és a dir, no de-sitjades, i migracions voluntàries. Al llarg de la histò-ria hi ha hagut nombroses migracions forçades, comper exemple el trasllat d’esclaus africans a Amèrica en-tre els segles XVI i XIX o els exilis i les deportacions. Percontra, les migracions per motius econòmics, perso-nals o familiars es consideren voluntàries.

• En funció del temps que duren, els desplaçaments po-den ser temporals (per estudis, per una feina amb unadurada determinada, etc.) o definitius, si la personano torna al seu lloc d’origen.

• En funció de l’espai on tenen lloc els moviments mi-gratoris, distingim entre migracions interiors o na-cionals i migracions externes o internacionals. Lesmigracions interiors són les que fa la població d’unpaís dins les seves fronteres. Les migracions externes,en canvi, tenen com a destinació un país estranger.

6. ● Comprèn els conceptes.• Si canvies de casa dins la teva ciutat,

és una migració? Per què?• Si acceptes una beca per estudiar un any

a Londres, quin tipus de migració serà?• Què és un emigrant? I un immigrant?

7. ● Busca les idees principals.• Quina és la raó principal dels moviments

migratoris que es fan actualment?• Quins altres motius hi ha?

8. ●●● Organitza la informació.• Completa l’esquema.

9. ●●● Reflexiona.• Si has emigrat algun cop, fes una redacció

de mitja pàgina en què expliquis per què hashagut d’emigrar, què has deixat enrere (casa,amics, família...) i què has sentit quan ho feies.

• Si no has emigrat mai, imagina’t què sentiries.

ACTIVITATS

Doc. 5 Immigrants subsaharians atesos per l’ONG Metges sense Fronteres.

Pel caràcter

Per la durada

Pel lloc de destinació

Migracions

831213 _ 0064-0111.qxd 16/3/07 09:12 Página 76

-

Oval

-

Oval

77

Migracions del passat A FONS

1. Amèrica va ser conquerida per espanyols, anglesos,portuguesos i francesosen els segles XVI i XVII

i s’hi van desplaçarmolts europeus. Hibuscaven oportunitatsmés bones. La barreja

d’europeus i indígenes explica la importànciade la població mestissa.

2. Elsconqueridorseuropeus vanportar a Amèricamà d’obra esclavades de l’Àfrica.Entre els segles

XVI i XIX, uns 14 milions d’africans vanser traslladats a Amèrica a la força.Aquest és l’origen de la població negraen aquell continent.

3. El 1787 van arribar a Austràlia 750convictes desterrats a l’illa pel govern anglès i,onze anys després,170.000 més. Aquestsconvictes són l’origende la població blancaa Oceania. Els nouvinguts vanmassacrar la poblacióindígena.

10. ●● Interpreta el mapa.• Les migracions són un fenomen

recent?• Explica com es va anar expandint l’ésser

humà per la Terra des del seu lloc d’origen.

• Indica de quin tipus van ser les diferents migracions que hi va haver en el passat.

5. Entre 1815 i 1930 uns 50 milionsd’europeus vanemigrar fora delcontinent. La principaldestinació eren elsEstats Units, que vanacollir més de 30milions d’immigrants.

7. Entre 1950 i 1970 les puixants economiesde França, Bèlgica, els Països Baixos,el Regne Unit, Alemanya i Àustriavan atraure nombrososemigrants del sud d’Europa.Més de dos milionsd’espanyols van emigraren aquella època.

De l’Àfrica a la resta del món

L’ésser humà ha emigrat des dels orígens. Els nostres avantpassats van aparèixer fa uns cincmilions d’anys a l’Àfrica oriental. Els primers pobladors eren nòmades i en els seus desplaçaments van anarpoblant el territori africà.

Fa una mica més d’un milió d’anys, els nostresavantpassats van arribar a l’Àsia. Una mica més tard,nous grups emigrants van passar a Europa per

Migracions que expliquen com som

dos camins: el sud-est de l’Àsia i l’estret de Gibraltar,que llavors no estava cobert d’aigua.

Els primers habitants d’Oceania hi van arribar fa uns 55.000 anys. Venien de l’Àsia i van arribar a diferentsilles navegant en petits rais fets de troncs.

A Amèrica, els primers habitants hi van arribar fa uns 20.000 anys, també procedents de l’Àsia. Vanaccedir al territori americà a través de l’estret de Bering,les aigües del qual estaven glaçades en aquell moment.

segles XVI-XIX

segles XVI-XIX

segle XVIII

segle XIX

segle XXsegles XIX-XX EUROPA

Austràlia

Argentina

Brasil

Estats Units

Carib

Doc. 6 Principals moviments migratoris dels últims segles.

4. Al final del segle XVIII

es van crear els Estats Unitsd’Amèrica, a la costaatlàntica del territoriactual d’aquest país. Els colonitzadors europeus es vananar estenent cap a l’oest, fins que van arribar al Pacífic. La majorpart de la població indígena va serexterminada.

6. Entre 1800 i 1890 la industrialització a Europa va provocarl’abandonament massiudel camp i un creixementextraordinari de les ciutats on hi havia les fàbriques. La seva població va passar del 10 % al 30 %.

831213 _ 0064-0111.qxd 16/3/07 09:12 Página 77

78

L’ésser humà ha emigrat des de sempre. Però els movi-ments migratoris han augmentat de manera extraordinà-ria els últims dos segles, tant dins del territori d’un paíscom d’un país a un altre (doc. 7).

Les migracions interiors o nacionals

Actualment, les migracions interiors són diferents si sóna països subdesenvolupats o desenvolupats.

• Als països subdesenvolupats hi ha desplaçaments depagesos cap a les ciutats. Aquest fenomen el coneixemcom a èxode rural.

• Als països desenvolupats, en canvi, les migracions esfan entre ciutats per motius d’estudis o laborals. Tam-bé destaquen els desplaçaments dels jubilats, que se’nvan de les grans ciutats a lloc més tranquils i amb cli-ma suau.

Les migracions interiors poden provocar desequilibrisregionals molt importants. La població es dirigeix a leszones del país amb més activitat econòmica, mentreque la resta del territori queda pràcticament buida. Amés a més, els joves són els que estan més disposats aemigrar, i això també provoca un envelliment de la po-blació als llocs que són focus d’emigracions, com lesàrees rurals.

Les migracions externes o internacionals

En les migracions internacionals actuals podem distin-gir tres fluxos migratoris principals:

• De països menys desenvolupats a països més des-envolupats. En aquest cas, la majoria dels emigrantssón treballadors poc qualificats que fan feines poc va-lorades i mal pagades als països de destinació: feinesdel camp, de neteja, etc.

• Entre els països desenvolupats. Normalment, sónpersones qualificades que no troben feina al seu paíso en busquen una de més bona.

• Entre països poc desenvolupats. El 2005, els 37 %dels emigrants es van desplaçar des dels països més po-bres a d’altres en vies de desenvolupament. Buscavenmés oportunitats de feina.

Actualment, el 3 % de la població mundial, uns 190 mi-lions de persones, viuen en un país on no han nascut.La majoria són de països poc desenvolupats i mésdel 60 % s’estableixen als països més rics, on, de mit-jana, un de cada deu habitants és immigrant. Europa ésla principal regió de destinació. Els Estats Units, però,és el país que acull més immigrants; el 20 % de la sevapoblació ho és.

EuropaOccidental

Àfricadel Nord Egipte

païsosdel Golf

Turquia

Somàlia

Rep.de Sud-àfrica

Gabon

Amèricadel Nord

Costad’Ivori

BurkinaFasoMaliSenegal

Bolívia

Paraguai

Colòmbia,Equadori Perú

Xile

AmèricaCentrali Carib

Mèxic

penínsulade l’Hindustan

Sud-estasiàtic

Hong Kong

JapóCorea

del Sud

Rússia

orient llunyàde Rússia

Austràliai Nova Zelanda

ÀfricaCentrali Austral

Sudan

Xina

OCEÀÍNDIC

OCEÀATLÀNTIC

OCEÀPACÍFIC

OCEÀPACÍFIC

Argentina

Ghana

de Xina i Corea

procedents de Filipines

cap alsEstats Units

procedents

Països que rebenimmigrants

Principals regionsde sortida d’immigrants

Principals fluxos

Doc. 7 Principals fluxos migratoris actuals.

5. Les migracions actuals

831213 _ 0064-0111.qxd 16/3/07 09:12 Página 78

12. ● Comprèn els conceptes.• Defineix «èxode rural».• Qui és un refugiat? Per què creus que hi ha més

refugiats en països de l’Orient Mitjà?

13. ● Busca les idees principals.• Explica amb les teves paraules com són les

migracions interiors als països desenvolupats i als subdesenvolupats.

• Quins problemes poden originar les migracionsinteriors? Per què?

14. ●● Interpreta els documents.• Document 7.

a) Quins són els principals països i regionsemissors d’emigrants? I els països que en reben més? Com són les economies d’uns i altres?

b) De quines regions procedeixen els immigrants que arriben a Europa? On emigrenprincipalment els europeus quan marxen fora. de la UE? Quin motiu tenen uns i altres?

ACTIVITATS

79

La situació dels refugiats

Una situació diferent de la de l’immigrant és la del refugiat. Un refugiat és una persona que es veuobligada a marxar del seu país perquè té por de serperseguida, maltractada i, fins i tot, assassinada permotius de raça, religió, llengua, ideologia o opinió.Les grans crisis de refugiats sorgeixen, normalment,quan hi ha guerres. Com que tenen por de lesrepresàlies de l’altre bàndol, centenars de milers depersones abandonen casa seva i busquen un lloc segur.L’estatut de refugiat és oficial. El país d’acollida el mantéi li concedeix protecció per evitar que aquesta personaes vegi obligada a tornar al seu país mentre hi perduri la situació conflictiva.Si l’allau de refugiats és molt important i el paísd’acollida no es veu capaç de fer front a les despeses

que això comporta, la comunitat internacional hicoopera. Les Nacions Unides i diverses ONG, perexemple, organitzen campaments i gestionen les ajudes de particulars i institucions de tot el món, amb les quals es dóna als refugiats aigua, aliments,medicaments, educació, etc. Al món es calcula que hi ha més de 22 milions de refugiats.La majoria són a l’Àsia, l’Àfrica subsahariana i Europa.

11. ●●● Reflexiona.• Consulta . Entra a l’apartat

Informació general i fes una redacció on expliquisquè és Acnur, quan es va crear i amb quinobjectiu. Afegeix-hi altres dades d’aquestaorganització que et semblin importants i comentala tasca que fa en algun conflicte concret. En la seva pàgina web ho expliquen.

www.acnur.com

DRETS HUMANS

O C E À

A T L À N T I C

O C E À

Í N D I C

O C E À

P A C Í F I CO C E À

P A C Í F I C

Austràlia

Canadà

Estats Units

Mèxic

Costa Rica Veneçuela

NoruegaSuècia

Finlàndia

Ucraïna

Rússia

Rep.de Sud-àfrica

ZàmbiaAngola

Tanzània

Xina

Tailàndia

Malàisia

BanglaDesh

Índia

NepalPakistan

Etiòpia

Kenya

R. D. del CongoCongo

Costad’Ivori

Sudan

Txad

Algèria

Libèria

Guinea

Sierra Leone

Egipte

Líban

Iemen

Uzbekistan

IranIraq

Síria

DinamarcaPaïsos Baixos

Regne UnitFrança

Alemanya

JordàniaPalestina

AràbiaSaudita

REFUGIATS(en nombre de persones)

50.000500.000

1.000.0002.000.0004.000.0006.000.000

Doc. 8 Païsosreceptors de refugiats al món.

831213 _ 0064-0111.qxd 16/3/07 09:12 Página 79

80

6. Política d’immigració i immigració il·legalEls governs estableixen quotes d’immigrants i lleis d’immigracióen què es determina quines persones tenen dret a quedar-se legal-ment al país i en quines condicions poden obtenir la nacionalitat.

Els que no compleixen els requisits marcats se’ls considera immi-grants il·legals i els poden expulsar. S’estima que cada any dos mi-lions de persones travessen il·legalment les fronteres dels Estats Units,el Canadà, Austràlia, Nova Zelanda i la Unió Europea (doc. 9).

La situació dels immigrants il·legals pot ser molt dura. Com que nopoden tenir un contracte de feina, treballen al marge de la legalitat,de vegades en condicions gairebé d’esclavitud, i no tenen, en moltspaïsos, ni els drets més bàsics.

7. Els efectes de les migracionsLes migracions produeixen beneficis als països de sortida.• D’una banda, es redueix la pressió en el mercat del treball, ja que

la població que emigra és la que té edat de treballar.• I de l’altra, entren diners al país, perquè, normalment, els emi-

grants n’envien a les famílies des de l’estranger, i això representauna millora de la qualitat de vida de la població.

Però també hi provoquen problemes.• Les famílies es trenquen i hi ha un desequilibri entre la població

masculina i la femenina que dificulta la formació de famílies no-ves. Als països musulmans, gran part dels emigrants són homes, ials països de l’Amèrica Llatina, dones.

• També s’altera l’estructura de la població per edats, ja que hi que-den els ancians i els nens.

• Les persones molt qualificades acostumen a emigrar als païsosdesenvolupats, cosa que comporta una pèrdua per al seu paísd’origen (doc. 11).

Les migracions són beneficioses per als països d’arribada.• Hi augmenta la població jove i, en conseqüència, la natalitat, la

qual cosa és molt beneficiosa als països envellits.• Els immigrants contribueixen al creixement econòmic del país

amb la seva feina.• Augmenta la població que paga impostos, que són necessaris per

finançar les pensions i els serveis socials.• Hi ha un enriquiment cultural.

Però també són font de problemes als països on arriben els immi-grants.• L’entrada massiva d’immigrants en poc temps pot saturar els ser-

veis sanitaris, educatius, etc.• Els immigrants sovint viuen en guetos o barris marginats de les

grans ciutats.• Poden aparèixer conflictes per la resistència de certs immigrants a

integrar-se en la societat que els acull, i per conductes racistes oxenòfobes per part d’algunes persones del país receptor.

Doc. 9 Frontera dels Estats Units amb Mèxic.Es calcula que als Estats Units hi viuen 11milions d’immigrants il·legals. Per frenarl’entrada il·legal de mexicans al país, el desembre de 2005 els Estats Units van aprovarla construcció d’un mur de més de 1.000 km al llarg de la frontera que separa aquests dos països.

La política d’immigraciócanadenca

El 19 % de la població del Canadà ésimmigrant. Cada any, el govern fixa una quota d’entre 200.000 i 300.000immigrants nous.

Per treballar al Canadà no fa falta tenir una oferta de feina d’una empresa o una institució canadenca. Tothom que ho sol·liciti té l’opció d’aconseguir-ho a través d’un sistema de punts.

Els punts els concedeixen si es compleixen certs requisits. Els més valorats són els estudisuniversitaris i de postgrau, el nivelld’anglès i francès (les llengües oficials) i l’experiència laboral, tot i que el nivell d’estudis exigit dependrà dels llocs de treball que hagi de cobrir el país. Com més punts sumi una persona més possibilitatstindrà.

15. ●●● Opina.• Què en penses, de la política

d’immigració canadenca? Quinsaspectes et semblen més positius i quins més negatius?

A FONS

831213 _ 0064-0111.qxd 16/3/07 09:12 Página 80

L’expressió «fuga de cervells» fa referència a la sortida de personesamb un elevat nivelleducatiu d’un país a un altre, generalment per aconseguir condicions de vida i salarials mésbones. Anomenem guanyde cervells el flux invers al país que rep personalaltament qualificat.

La fuga de cervells té conseqüències diverses.

• Als països de sortida els efectes són negatius si la persona que emigra no hi torna mai, ja que el país s’ha gastat una quantitat important de diners en la seva formació i la despesa no comporta cap benefici en aquest estat. Si la persona torna després d’una estada d’uns quants anys a l’estranger, els efectes poden ser positius, perquèaquesta persona haurà augmentat el nivell de coneixements i experiència durant el període d’estada en altres països.

• Per als països d’acollida de «cervells» els efectes són sempremolt positius, ja que poden comptar amb persones altament qualificades i especialitzades sense haver hagutd’invertir diners en la seva formació.

Els Estats Units són la principal destinació de la «fuga de cervells».

81

16. ● Comprèn els conceptes.• Què entens per «quota

d’immigrants»?• Què són les màfies?

17. ● Busca les idees principals.• Què fan els governs per intentar

controlar l’arribada d’immigrantsal seu país?

• Quines situacions problemàtiquespot generar l’emigració massiva en un país?

• Quins problemes pot causarl’arribada massiva d’immigrants en poc temps a un país?

• Explica els avantatges que representa l’emigració, tant per alpaís emissor com per al receptor.

• Qui són els immigrants il·legals?

• Les polítiques d’immigracióaconsegueixen evitar situacionsd’il·legalitat?

18. ●● Interpreta el text. • Per què és un problema la «fuga

de cervells» als païsossubdesenvolupats?

• Per què passa?• En quin cas pot resultar positiu?• Per què creus que els Estats Units

són la principal destinació de la «fuga de cervells»?

19. ●●● Reflexiona.• Imagina’t que els països

desenvolupats concedissin mésajudes efectives per impulsar els països pobres. Com creus que això afectaria els movimentsmigratoris?

• Espanya és un país emissor o receptor d’immigrants? Explica si hi ha o no els beneficis i els problemes que s’expliquen en el text.

• Busca en la premsa una notíciarelacionada amb la immigracióil·legal a Espanya. Resumeix què s’hi diu i mira d’explicar les causes i les possiblesconseqüències dels fets que narrala notícia.

ACTIVITATS

La «fuga de cervells» A FONS

Els «il·legals»

L’emigració il·legal estàcontrolada per màfies i xarxes delictives.

• Els emigrants africanspaguen a les màfies entre2.000 i 3.500 euros perquèels introdueixin a Europades del nord de l’Àfrica.Aquestes xifres pugenfins als 10.000 i 15.000euros quan els emigrantsprocedeixen de la Xina.

• Molts emigrants arribenal país de destinació amb la falsa promesa d’una bona feina,però les màfies els obliguen a treballar de sol a sol a canvi d’un plat de menjar i un lloc malsà on estar-se. Hi ha dones que són obligades a prostituir-se.

DRETS HUMANS

Doc. 10 Immigrants arribant a les costes espanyoles il·legalment.

Doc. 11

831213 _ 0064-0111.qxd 16/3/07 09:12 Página 81

-

Oval

82

Activitats

El mapa de fluxos representa generalment un valoreconòmic o demogràfic en moviment, com els desplaçaments de la població o el transport de mercaderies d’un lloc a un altre.

Normalment, per representar el moviment es fanservir fletxes, que uneixen els punts d’origeni destinació i ens indiquen en quina direcció és el flux o moviment. Les fletxes han de destacar sobrela resta d’elements del mapa per facilitar-ne la lectura.

En alguns mapes de fluxos, les fletxes tenen gruixosdiferents. En aquest cas, el gruix és proporcional al valor que representen. Per tant, les fletxes més gruixudes indiquen que el flux en aquesta direcció és més gran que el que hi ha en altres llocs que estan units per fletxes mésprimes.

20. ●● Fixa’t en el mapa situat a la dreta i respon.

• Entre quins llocs van ser més intensos els fluxosmigratoris en el segle XIX?

• Quin país va acollir un nombre més importantd’europeus?

• De quin tipus et sembla que van ser els movimentsmigratoris, voluntaris o forçosos, temporals o definitius?

• En aquella època, quina creus que era la causaprincipal de l’emigració? És la mateixa queactualment?

21. ●● Compara aquest mapa amb el de la pàgina 78.

• Comenta els canvis que observes en els fluxosmigratoris.a) Als llocs de sortida.b) Als llocs d’arribada.

Fer un esquema

Un esquema és un resum que expressade manera gràfica i ordenada les idees principals d’un text. Ha de serbreu, senzill i clar, de manera que amb un cop de vista ràpid a l’esquema es puguin identificar les idees mésimportants i com es relacionen entreelles.

Pot ser-te molt útil fer un esquema de les unitats que estudiaràs. Et facilitarà la comprensió del text, la memorització i el repàs de la unitat per a un examen.

Abans de fer un esquema, llegeix amb atenció el text; identifica-hi les idees principals i secundàries i subratlla-les.

L’esquema pot presentar diferentsformes, però, en qualsevol cas, noméshas d’escriure les paraules clau del text o frases molt curtes. Has de deixar clara la jerarquia entre els elements o les idees.Per fer-ho, utilitza nombres, lletres,punts, guions, fletxes, claus, tipus de lletra diferents...

22. ●●● Completa els esquemes.

La distribució de la població

1. Distribució desigual de la població sobre la Terra.1.1. Factors físics: ..........................................................................1.2. Factors humans: .....................................................................

2. Grans concentracions de població.2.1. L’Àsia oriental i meridional2.2. ...................................................................................................

– ………………– ………………

• Positius

• …………

• Per l’espai on passen

– ………………– ………………

• Per la durada

• Causes

• Tipus

Lesmigracions

• Efectes

– ………………– ………………

• Pel caràcter

• Guerra o persecució per motiuspolítics, ètnics o religiosos.

• Estudis.• ………………………………………

12

3

– ………………– ………………

12

3

12

31

23

12

314

424

43

14

44

44

44

42

44

44

44

44

3

14

44

24

44

3

A

B

Interpretar un mapa de fluxos

831213 _ 0064-0111.qxd 16/3/07 09:12 Página 82

83

Una enquesta és un mètode per obtenir informació directa d’una mostra de la població. Les persones enquestades han derespondre un qüestionari, que es pot fer per telèfon, per correu o en persona. El qüestionari ha de complir els requisits següents:

• Ha de ser tan breu com sigui possible.

• Les preguntes han de ser clares i concretes, referides a un solaspecte.

• Poden ser obertes (per exemple, què n’opina, sobre...?) o tancades. Aquestes últimes són més fàcils d’analitzar i es poden formular de diverses maneres:

– Marqueu: Sí / No / No ho sap o no contesta– Valoreu de l’1 al 10...– Assenyaleu la resposta que s’acosti més a la vostra opinió: Molt

malament / Malament / Regular / Bé / Molt bé / Excel·lent– Trieu la resposta amb què més us identifiqueu entre

les opcions següents...

• No formulis mai preguntes que incloguin un judici de valor, jaque pots condicionar la resposta de l’enquestat. Per exemple,no preguntis Per què és dolent que pugin existir partits políticsracistes?, sinó Què n’opina, del fet que pugin existir partitspolítics racistes?

Un cop feta l’enquesta, elabora un informe que reculli quines hanestat les respostes (preferiblement expressades en percentatges).Fes-ne una anàlisi i extreu-ne conclusions. Destaca les dadesmés significatives i busca-hi una explicació.

23. ●●● Fes una enquesta a persones immigrants no europees queconeguis. Esbrina per què vanemigrar, com ha canviat la seva manerade viure i quin n’és el grau desatisfacció i integració a Catalunya.

• Redacta les preguntes adequades. • Demana’ls, d’entrada, que anotin

algunes dades personals, com ara el sexe, l’edat, el país d’origen i els estudis. De vegades aquestesdades influeixen en les respostes.

• Passa’ls els qüestionaris.• Pren nota dels resultats

i transforma’ls en percentatges.• Fes un informe sobre els resultats

de l’enquesta.

MIGRACIONS

Europees

Asiàtiques

Africanes

NOMBRE D’IMMIGRANTS(països, ciutats o zonesde destinació)

750.000

Colòniadel Cap

550.000

33.600.000

750.000

2.300.000

Califòrnia

764.000

Espanya

IrlandaAlemanya

Suècia

França

3.600.0002.000.000

Marruecos

Itàlia Japó

SiamÍndia

ÍndiesOrientals

Natal

ÍndiesOccidentals

Guaiana

Brasil

penínsulad’Aràbia

esclaus

escl

aus

OCEÀ

ATLÀNTIC

OCEÀ

ÍNDIC

OCEÀ

PACÍFIC

OCEÀ

PACÍFIC

OCEÀ GLACIAL ÀRTIC

Amèricadel Sud

EstatsUnits

CanadàRússia

Colòniadel Cap

Algèria

Austràliai Nova Zelanda

Principals fluxosmigratoris del segle XIX.

Fer una enquesta a persones immigrants

831213 _ 0064-0111.qxd 16/3/07 09:12 Página 83

84

1. La població de la UE

Creixement lent i envelliment

Gairebé 500 milions de persones viuen als països que formen laUnió Europea (doc. 2).

La població creix molt poc. La baixa taxa de natalitat, que ambprou feines supera el 10 ‰ de mitjana, fa que el creixement naturalde la població sigui lent. La taxa mitjana de fecunditat, d’1,5 fills perdona, no assegura el reemplaçament generacional.

La població que té més de 65 anys representa el 16 % del total i estàaugmentant per dues raons: primer, perquè la població adulta (queaviat es farà gran) és molt nombrosa i després perquè l’esperança devida és elevada (75 anys per als homes i 81 per a les dones). D’altrabanda, el percentatge de població de menys de 15 anys està dismi-nuint. És per això que el tret que defineix més bé la població euro-pea és l’envelliment.

Alt percentatge d’immigrants

La Unió Europea acull un nombre cada vegada més gran d’immi-grants. El 2004 la població comunitària va augmentar uns2.300.000 habitants, 1.900.000 dels quals eren immigrants i només400.000 eren nadons.

Alemanya, França i el Regne Unit han estat tradicionalment els prin-cipals països receptors d’immigrants. Al començament del segle XXI,però, Espanya i Itàlia es van convertir en les destinacions prio-ritàries.

Pel que fa a l’origen dels immigrants, la segona meitat del segle pas-sat la majoria venien de Turquia i de països africans, tot i que tambées van establir a Europa molts asiàtics, sobretot xinesos. Les últimesdècades s’hi han sumat amb força els emigrants de l’Amèrica Llatina,especialment de l’Equador i Colòmbia. Tots ells esperen poder mi-llorar aquí les seves condicions de vida i les de la seva família, tant laque també ha emigrat com la que s’ha quedat al seu país.

En vista del creixent pes de la immigració, la UE està treballant percrear lleis comunes que regulin l’admissió dels immigrants, que n’es-tableixin els drets i les obligacions i que combatin la immigració il·le-gal. A més a més, cada país comunitari desenvolupa programes d’in-tegració de la població estrangera amb dos objectius bàsics:l’ensenyament de l’idioma i de les normes i els valors fonamentals dela societat que els rep, que tothom ha de conèixer i respectar.

De vegades, lamentablement, sorgeixen conflictes que generen reac-cions racistes i xenòfobes i, en països com França, Alemanya oBèlgica, partits que són clarament racistes han aconseguit el suportd’un cert sector de la societat.

U N I TAT

6 La població a la UE, a Espanya i a Catalunya

Les pensions del futur

L’envelliment de la població europeaplanteja un problema greu: els treballadors han de mantenir amb els seus impostos un percentatgecada vegada més elevat de personesjubilades. Amb aquests impostos espaguen les pensions i es financenserveis com la sanitat. Actualment, a l’Europa occidental hi ha quatrepersones amb edat de treballar per una que té més de 65 anys. Si la tendència actual es manté, el 2050seran només dos treballadors.

Per poder garantir l’actual sistema de pensions en el futur, alguns països

prenen mesures:

Foment de la natalitat,amb la concessiód’ajudes econòmiques,serveis assistencialscom llars d’infantsgratuïtes i un allargament del permís remuneratposterior al naixement.

Endarreriment de la jubilació. Païsoscom Alemanya hanendarrerit l’edatobligatòria de jubilació dels 65 als 67 anys.

Afavoriment de laimmigració legal peraugmentar el nombrede treballadors.

A FONS

1. �� Pensa i respon.

• Et semblen adequades totes les mesures?

• Quines conseqüències tindria que l’estat no pogués pagar les pensions?

• Què podries fer per assegurar-teuna bona vellesa?

831213p064a111.qxd 29/3/07 00:08 Página 84

85

Un espai massa poblat

El territori de la Unió Europea està densament poblat. La densitatmitjana és de 114 hab./km2, però hi ha diferències importants en-tre uns països i uns altres (doc. 1). L’estat amb més densitat depoblació és Malta, que supera els 1.200 hab./km2. A l’extrem opo-sat hi trobem Finlàndia, amb 15 hab./km2, i Suècia, amb 22hab./km2.

Un ventall de cultures

El tret més destacat de la població de la Unió Europea és, potser, ladiversitat cultural, que es manifesta amb una gran riquesa de llen-gües, tradicions i costums, gastronomia, etc. Les últimes dècades, lacultura europea s’ha enriquit amb les aportacions diverses dels im-migrants.

S’hi parlen moltes llengües, però només 20 són considerades ofi-cials a l’àmbit de la UE. L’anglès és la llengua que més s’hi parla; el47 % de la població es pot comunicar en aquesta llengua, que és lamaterna del 16 % dels habitants.

La religió majoritària és el cristianisme, tot i que un tret destacatés que un percentatge elevat de la població no practica cap doctri-na. Als països del nord hi predomina la branca protestant del cris-tianisme; als països de l’est, l’ortodoxa, i a l’Europa meridional,central i occidental, la branca catòlica. També es professen altres re-ligions, com el judaisme i l’islam. Aquest última religió té cada ve-gada més presència a Europa a causa de la creixent immigració demusulmans.

OCEÀATLÀNTIC

m a r

M e d i t e r r a n i

ESPANYAPORTUGAL

FRANÇA

ITÀLIA

IRLANDA

REGNEUNIT

LUXEMBURG

BÈLGICA

PAÏSOSBAIXOS

DINAMARCA

SUÈCIA

FINLÀNDIA

ESTÒNIA

LETÒNIA

LITUÀNIA

POLÒNIA

REP. TXECAESLOVÀQUIA

HONGRIA

ESLOVÈNIAÀUSTRIA

ALEMANYA

XIPREMALTA

mer

idià

de

Gre

enw

ich

GRÈCIA

ROMANIA

BULGÀRIA

Menys de 50


De 50 a 100

De 100 a 200

Més de 200

Doc. 1 Densitat de població a la Unió Europea.

Població de la Unió Europea

Alemanya

80706050403020100(en milions)

82,5

França 60,4

Regne Unit 59,4

Itàlia 57,3

Espanya 44,1

Polònia 38,5

Països Baixos 16,2

Grècia 10,9

Bèlgica 10,3

Rep. Txeca 10,2

Portugal 10,0

Hongria 9,8

Suècia 8,8

Àustria 8,8

Eslovàquia 5,4

Dinamarca 5,3

Finlàndia 5,2

Irlanda 3,9

Lituània 3,4

Letònia 2,2

Eslovènia 1,9

Estònia 1,3

Xipre 0,8

Luxemburg 0,4

Malta 0,3

Bulgària 7,5

Romania 22,3

Doc. 2 La població de la UE per països.

ACTIVITATS

2. ● Comprèn els conceptes.• Quina és la teva llengua materna?

3. ● Busca les idees principals.• Assenyala les cinc característiques

que, segons la teva opinió,defineixen millor com és la poblacióeuropea.

• Aquestes característiques sónpositives o negatives? Per què?

4. ●● Interpreta els documents.• Document 1 i 2.

a) Quins són els cinc països més poblats de la UE?

b) Quins països estan mésdensament poblats? Quins tenenmenys densitat de població?

c) Quins factors creus queexpliquen el poblament desigual?

5. ●●● Reflexiona.• Quina és el problema demogràfic

més important de la UE? Quin paperhi té la immigració la població?

• Creus que són importants els problemes d’integració? Per què?

831213 _ 0064-0111.qxd 16/3/07 09:12 Página 85

86

2. La població espanyola: evolució i estructura

El gener de 2005 la població espanyola va superar el 44 milionsd’habitants. Espanya és el cinquè estat més poblat de la Unió Euro-pea.

La població va augmentar lentament fins a mitjan segle XIX, tot i quela natalitat era elevada (35 ‰), i la mortalitat també ho era (30 ‰).A partir de 1850, la mortalitat va començar a descendir, i hi va ha-ver un creixement demogràfic significatiu. Aquest creixement es vaaccelerar durant el segle XX, fins al punt que entre 1850 i 1980 lapoblació es va duplicar. Des de llavors, el ritme de creixement tor-na a ser lent (doc. 3).

La natalitat i la mortalitat les últimes dècades

Fins als anys setanta del segle XX, la natalitat es va mantenir alta, so-bretot entre 1957 i 1977, període conegut com el baby boom espa-nyol. Des de llavors, el descens dels naixements ha estat vertiginós.Actualment, la nostra taxa de natalitat és una de les més baixesdel món; se situa entorn del 10,5 ‰ (doc. 4).

El 1981 es va traspassar la barrera de 2,1 fills per dona, necessariper al reemplaçament de les generacions. En aquests moments la ta-xa per fecunditat és només d’1,3 fills per dona.

La mortalitat és baixa. Va començar a baixar de manera significati-va més tard que en altres països de l’Europa occidental. El 1901 lataxa de mortalitat encara era del 25‰. Cinquanta anys després,però, va arribar als nivells dels països desenvolupats, i es va situarper sota del 10 ‰ gràcies als avenços en el camp de la medicina(descobriment de la penicil·lina, vacunes, etc.), una alimentació mésbona i més higiene (doc. 4). Actualment, les principals causes demortalitat són les malalties cardiovasculars i els tumors (càncer demama en les dones i càncer de pulmó en els homes). Entre els joves,els accidents de trànsit són la primera causa de mort.

El descens de la mortalitat infantil encara va sermés destacable. Al començament del segle XX, decada 1.000 naixements, prop de 200 nadons mo-rien abans de complir un any de vida. Avui dia no-més moren cinc infants de cada 1.000 nadons nas-cuts.

A causa d’aquest important descens de la natalitat ila mortalitat, el creixement natural de la pobla-ció espanyola és molt dèbil. I encara ho seriamolt més sense l’aportació de la població immi-grant, ja que els naixements de mares estrangeres el2004 van ser gairebé el 14 %.

Ceuta, Melilla, la Regió de Múrcia i Madrid són lescomunitats i les ciutats autònomes amb un creixe-ment natural més elevat. Les comunitats que menyscreixen són: Galícia, Castella i Lleó, el Principat d’As-túries i Aragó (doc. 5).

Evolució de la població espanyola

1900 1970194019301910 1920 1960

40

35

30

25

20

0

15

10

5

1950 1981 1991

18,620

21,423,7

25,928

30,5

34

37,738,9

45(en milions)

2001 2005

38,8

44,1

Doc. 3 Evolució de la població des de 1900.

Evolució de les taxes de natalitat i mortalitat

1900

(en ‰)

5

0

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000 2004

10

15

20

25

30

35

40

creixementvegetatiunegatiu

Natalitat

Mortalitat

Doc. 4 Evolució de la natalitat i la mortalitat a Espanya des de 1900.

CANÀRIES

ANDALUSIA

CASTELLA-LA MANXA

GALÍCIA

ARAGÓ

CATALUNYA

ILLESBALEARS

CANTÀBRIA

PRINCIPATD’ASTÚRIES

CASTELLA I LLEÓ

EXTREMADURA

PAÍSBASC

LA RIOJA

C. F. DENAVARRA

COMUNITATVALENCIANA

R. DEMÚRCIA

C. DEMADRID

CEUTA

MELILLA

Creixement negatiu

CREIXEMENT NATURAL(mitjana nacional 0,2%)

Per sotade la mitjana nacional

Entornde la mitjana nacional

Per sobrede la mitjana nacional

Doc. 5 Creixement natural de la població espanyola.

831213 _ 0064-0111.qxd 16/3/07 09:12 Página 86

87

L’estructura de la població

La població espanyola envelleix (doc. 7). L’edat mitja-na supera els 40 anys i augmenta la proporció de perso-nes més grans de 65 anys. El 1900, només el 5 % de lapoblació tenia més de 65 anys. Actualment aquest per-centatge supera el 17 % i es preveu que el 2020 arribi al20 %. La població espanyola envelleix perquè neixen pocsnens i les persones viuen cada vegada més anys.

La nostra esperança de vida és una de les més altesdel món: 77 anys per als homes i 83 per a les dones.Aquet creixement ha estat espectacular, ja que fa cent anysl’esperança de vida dels espanyols era només de 35 anys.Per això, en un segle el nombre de persones grans gai-rebé s’ha multiplicat per set.

L’envelliment de la població és més acusat a les regionsamb economies menys dinàmiques i al camp.

L’activitat econòmica dels espanyols

En un segle, Espanya ha passat de ser un país bàsicamentrural a tenir una estructura econòmica pròpia d’un paísdesenvolupat. Gairebé el 65 % de la població ocupadatreballa en el sector de serveis, que aporta quasi dosterços de la riquesa del país. La indústria ocupa el 18,1 %de la població, i la construcció, el 12,1%. Les activitatsagrícoles, ramaderes i pesqueres ocupen només el 5,2 %dels treballadors (doc. 6).

Des de 1970 hi ha hagut una incorporació progressi-va de la dona al mercat del treball. La població acti-va femenina ha passat del 13,5 % al 46 % el 2005. És unpercentatge important, tot i que encara està lluny dela taxa d’activitat masculina (69 %). A més a més, lataxa d’atur femenina gairebé dobla la masculina: 11,2%enfront del 6,5 %, i les dones reben salaris inferiors queels homes: un 17 % menys de mitjana per fer la matei-xa feina.

85 i més80-8475-7970-7465-6960-6455-5950-5445-4940-4435-3930-3425-2920-2415-1910-145-90-4

EDAT

12 8 6 4 2 0 0en % 2 4 6 8 12

Homes DonesEspanya 1900

10 10

85 i més80-8475-7970-7465-6960-6455-5950-5445-4940-4435-3930-3425-2920-2415-1910-145-90-4

EDAT

12 8 6 4 2 0 0en % 2 4 6 8 12

Homes DonesEspanya 2004

10 10

Doc. 7 Evolució de l’estructura de la població espanyola.

Agricultura

Població activa a Espanya1900 (en %)

60,4%

Indústria 10,5%

Construcció 3,3%

Serveis 15,0%

Activitatsno

especificades10,8%

Agricultura

Població activa a Espanya2004 (en %)

5,2%

Construcció 12,1%

Serveis 64,6%

Indústria 18,1%

Doc. 6 Evolució de l’ocupació per sectors d’activitat.

ACTIVITATS

6. ● Comprèn els conceptes.• Quin fenomen anomenem baby boom?

7. ● Busca les idees principals.• Assenyala els dos trets que, segons la teva

opinió, defineixen la població espanyola actual.

8. ●● Interpreta els documents.• Relaciona els documents 3, 4 i 7 amb el text.

Quins fets expliquen aquesta evolució?• Document 4. Esbrina quins fets van provocar

un creixement negatiu de la població al final de les dècades de 1910 i 1930.

• Document 5. Quines poden ser les causesd’aquestes diferències en el creixement natural?

• Document 6. En quin sector econòmic treballenla majoria dels espanyols?

9. ●●● Consulta les pàgines 291 i 292. Descriu,analitza i comenta les característiquesgenerals de la població catalana.

831213 _ 0064-0111.qxd 16/3/07 09:12 Página 87

88

3. Les migracions a Espanya

Les migracions interiors

A Espanya hi ha hagut migracions interiors principalment del campa les ciutats. Al final del segle XIX van començar a mecanitzar-se lesfeines del camp i feia falta menys mà d’obra. Llavors els pagesos vanhaver de buscar feina a les indústries de les ciutats. Entre 1960 i 1975l’èxode rural va ser massiu.

La majoria dels immigrants procedien d’àrees rurals amb una econo-mia estancada i un creixement demogràfic elevat, sobretot d’Andalu-sia, Extremadura i algunes zones de l’altiplà castellà. Es van dirigircap a les regions industrialitzades i a les ciutats amb més activitateconòmica, principalment a Madrid, Catalunya, el País Basc i Valèn-cia. La millora dels transports, especialment el ferrocarril, va afavorirels corrents migratoris.

A partir de 1975 la crisi econòmica i el tancament de moltes fàbri-ques van fer disminuir aquests desplaçaments.

Les migracions externes

Des del final del segle XIX es van intensificar també les migracionsd’espanyols a països estrangers (doc. 8). Eren persones que voliensortir de la pobresa. S’hi van sumar els refugiats polítics de la Guer-ra Civil espanyola (1936-1939) i del règim dictatorial del general Fran-co (1939-1975).

Fins al primer terç del segle XX els immigrants s’establien a l’Amèri-ca Central i del Sud (sobretot a Cuba i l’Argentina) i, en menys quan-titat, al nord de l’Àfrica (Algèria). A partir de 1950, uns quants paï-sos europeus (Alemanya, Suïssa i França) es van convertir en lesdestinacions preferents. El 1973 gairebé 2 milions d’espanyols viviena l’estranger.

La crisi econòmica de 1973 va comportar la fi d’aquesta intensa emi-gració. Es va reduir el nombre de llocs de treball als països que finsllavors havien acollit els emigrants espanyols i molts fins i tot van ha-ver de tornar.

Avui, poques persones nacusdes a l’Estat espanyol emigren a l’estran-ger. Els que marxen són, en general, treballadors molt qualificats quevolen millorar professionalment. La destinació majoritària dels emi-grants espanyols són els països de la Unió Europea.

En canvi, els últims anys la immigració ha crescut extraordinària-ment, més que no pas en cap altre país comunitari (doc. 8). El 2000tan sols l’1 % de la població espanyola era estrangera; cinc anys méstard ho era el 9 %. Més de la meitat dels immigrants procedeixen del’Amèrica del Sud (sobretot de l’Equador) i del Marroc (doc. 9). Lamajoria són joves amb poca qualificació que treballen en l’agricultu-ra, l’hostaleria, la construcció i el servei domèstic.

També arriben immigrants d’altres països de la Unió Europea. So-bretot són joves de l’Est que volen millorar la seva situació econò-mica. També hi ha molts jubilats de països occidentals atrets pel bonclima de les costes espanyoles.

Migració neta de 1900 a 2005

1900

(en ‰)

-10

1910

1915

1920

1925

1930

1935

1940

1945

1950

1955

1960

1965

1970

1975

1980

1985

1990

1995

2000

2005

1905

-5

0

5

10 Taxa negativa

Taxa positiva

Doc. 8 Evolució dels moviments migratoris aEspanya.

Països de procedència dels estrangers residentsa Espanya 2005

Equador

0

Marroc

ColòmbiaRegneUnit

Romania

AlemanyaArgentina

(en milers)

Bolívia Itàlia Xina100

200

300

400

500

600

Doc. 9 Procedència dels immigrants.

OCEÀ

ATLÀNTIC

CANÀRIES

ANDALUSIA

CASTELLA-LA MANXA

GALÍCIA

ARAGÓCATALUNYA

ILLESBALEARS

CANTÀBRIA


CASTELLA I LLEÓ

EXTREMADURA

PAÍSBASC

LA RIOJA

C. F. DENAVARRA

COMUNITATVALENCIANA

R. DEMÚRCIA

C. DEMADRID

CEUTA

MELILLA

POBLACIÓ ESTRANGERA(en % respectede la població total)

Menys del 5%

Del 5 al 10%Més del 10%

Doc. 10 Distribució de la població estrangeraal territori espanyol.

831213 _ 0064-0111.qxd 16/3/07 09:12 Página 88

89

4. Distribució de la població espanyola

Al territori espanyol, la població es distribueix de manera desigual(doc. 12). Més de la meitat es concentra en només quatre co-munitats autònomes: Andalusia, Catalunya, Madrid i la ComunitatValenciana, que ocupen la sisena part del territori. Sembla que aques-ta situació es mantindrà els pròxims anys, perquè són les comunitatsque actualment guanyen més població (doc. 11).

En canvi, unes altres quatre comunitats, Castella i Lleó, Castella-laManxa, Aragó i Extremadura, acullen, tan sols, el 15 % de la pobla-ció total, malgrat que ocupen una mica més de la meitat de la su-perfície del país.

Les diferències són encara més importants per províncies. Lesdensitats de població a les províncies de Sòria i Terol no arriben als10 hab./km2, enfront dels 724 hab./km2 de Madrid. En general, ex-cepte Madrid, les províncies d’interior estan menys poblades que lesde la costa i les illes.

A les províncies, la població es concentra a les ciutats, sobretot a lescapitals, mentre que el camp quasi està despoblat. A Saragossa, perexemple, s’hi concentra el 71% dels habitants de la província i el 51%de tots els de la comunitat aragonesa.

La immigració accentua el repartiment desigual de la població, ja quela majoria dels immigrants s’estableixen al litoral mediterrani, a lesilles i a Madrid (doc. 10).

O C E À

A T L À N T I C

CEUTA

MELILLA

BALEARS

CANÀRIES

NAVARRAÀLABA

GUIPÚSCOABISCAIACANTÀBRIA

ASTÚRIESLUGO

LA CORUNYA

PONTEVEDRA

OURENSE

LLEÓ

ZAMORA

PALÈNCIABURGOS LA RIOJA

SEGÒVIA

ÀVILA

VALLADOLID SÒRIA

OSCA

SARAGOSSA

SALAMANCA

CÀCERES

BADAJOZ

TOLEDO

MADRID

GUADALAJARA

CONCA

ALBACETECIUDAD REAL

JAÉNMÚRCIA

ALACANT

VALÈNCIA

CASTELLÓ

TARRAGONA

BARCELONA

GIRONALLEIDA

ALMERIA

GRANADA

CÒRDOVA

SEVILLA

MÀLAGACADIS

HUELVA

TEROL

Menys de 20


De 20 a 80

De 80 a 120

De 120 a 500

Més de 500

Illes Balears

151050-5

MelillaR. de Múrcia

CanàriesC. de Madrid

C. ValencianaC. F. de Navarra

AndalusiaCeuta

Espanyala Rioja

CatalunyaCantàbria

AragóExtremadura

País BascGalícia

P. d’AstúriesCastella i Lleó

Castella-la Manxa

20

Increment percentual de poblacióentre 1991 i 2001

%

Doc. 12 Densitat de població a Espanya.

Doc. 11

ACTIVITATS

10. ● Busca les idees principals.• Quan van ser més intenses

les migracions internes i les externes? On? Explica’n els motius.

• És important la immigració? Quina n’és la procedència? Què busquen en aquest país?

11. ●● Interpreta els documents.• Document 8. Explica el significat

del gràfic. • Document 9. Per què hi ha tants

immigrants britànics i alemanys?I marroquins?

• Documents 10 i 12. Com esdistribueix la població? Quinsfactors hi influeixen?

12. ●●● Reflexiona.• Per què Espanya ha passat de ser

un país d’emigrants a ser receptord’immigrants?

• Per a qui deu ser més fàcilintegrar-se a la societat espanyola,per a un equatorià o per a unsenegalès?

831213 _ 0064-0111.qxd 16/3/07 09:12 Página 89

90

1.6251.966

2.891

5.956 6.0596.361

7.1347.000

1857

0

6.000

5.000

4.000

3.000

2.000

1.000

1900 1940 1981 1991 2001 2006

(en milers)

8.0005. La població a Catalunya

La població catalana va augmentar durant el segle XIX gràcies a les mi-llores de l’alimentació, la medicina i la higiene. Aquest creixement,característic del procés conegut amb el nom de transició demogrà-fica, va continuar durant el segle XX amb la millora de les condicionsde vida i gràcies a les diferents allaus migratòries procedents d’altresparts de l’Estat espanyol. L’increment del nombre d’habitants es vamantenir fins a mitjan anys setanta, quan la natalitat va començar adisminuir. Els últims anys del segle, però, la natalitat ha començata recuperar-se per la immigració estrangera. L’any 2006, la pobla-ció catalana va arribar als 7.134.697 habitants (doc. 13).

Els moviments naturals

Els anys seixanta i primers setanta del segle XX van ser anys d’uncreixement excepcional de la població a Catalunya. El fet s’explicaper la immigració procedent, majoritàriament, d’Andalusia i Extre-madura. A més a més, les taxes de fecunditat i de natalitat llavorseren molt altes. El 1975, la natalitat era d’un 19,50 ‰. A partir dellavors, però, la immigració es va aturar, i la fecunditat i la natalitatvan experimentar un descens progressiu.

L’ any 1995, i després de dècades de descens, la natalitat va iniciaruna recuperació lenta, però sostinguda, que s’ha confirmat elsdarrers anys. L’arribada d’immigrants estrangers, que acostumen atenir unes taxes de fecunditat molt més elevades que les de la po-blació autòctona, explica aquest fet. Si l’any 2002 la taxa de fecun-ditat a Catalunya era d’1,33 fills per dona en edat fèrtil, el 2004 vapujar fins a 1,41. A més a més, a Catalunya les dones tendeixen aendarrerir el primer embaràs fins als 30,8 anys de mitjana, mentreque a la Unió Europea, la mitjana és de 29,4 anys. Els canvis so-cioculturals, la incorporació massiva de la dona al món laboral, elpreu de l’habitatge i les dificultats per conciliar vida familiar i vidaprofessional són alguns dels factors que expliquen per què es pro-dueix una maternitat tardana i la reducció del nombre de fills perdona (doc. 14).

La immigració

La immigració ha estat un dels trets característics de la demografiacatalana al llarg de la història. Durant la major part del segle XX, laimmigració provenia d’altres parts de l’Estat espanyol (Múrcia,Andalusia, Extremadura, Galícia, etc.). Des de la fi del segle XX,però, la immigració prové majoritàriament de països africans, comara el Marroc, o llatinoamericans, com ara l’Equador. La immigra-ció ha augmentat els últims deu anys, i l’any 2006, els immigrants jarepresentaven el 14 % de la població catalana. Els marroquins, elsequatorians i el romanesos, per aquest ordre, són els col·lectius mésnombrosos. Catalunya s’ha convertit en una de les comunitats del’Estat espanyol amb més immigrants, darrere de les Illes Balears, laComunitat Valenciana i la Comunitat de Múrcia. El fenomen de laimmigració és molt important ja que modifica l’estructura demogrà-fica i té conseqüències econòmiques, polítiques i culturals molt di-verses (doc. 15).

Doc. 13 Evolució de la població a Catalunya.

resta d’Europa(8,6 %)

Amèrica33,2%)

Àsia(11%)

Oceania (0,04%) 270*

Àfrica34,6%)

Unió Europea(12,5%)

209.049*

* En nombre d’habitants

no consta (0,03%) 184*

200.752*

75.304*

66.190*

51.887*

Doc. 14 Moviment natural de la poblaciócatalana.

20

1975 19961986

(Taxes per 1.000 hab.)

19992000 01 02 03 04

15

10

5

0

Natalitat Mortalitat Creixementnatural

Doc. 15 Residents estrangers a Catalunya (2005).

831213p064a111.qxd 29/3/07 00:08 Página 90

91

La distribució sobre el territori

La densitat de població a Catalunya ha anat augmentat en relacióamb el creixement demogràfic, però la distribució territorial de lapoblació no és homogènia. La població s’ha concentrat sobretot als municipis del litoral i delprelitoral, al voltant de les grans ciutats, a les valls fluvials i al llargdels eixos de comunicació més importants. Contràriament, les zo-nes de l’interior i de muntanya han anat perdent població. L’any 2005, Catalunya va arribar a una densitat mitjana de 217,9hab./km2. La província més densament poblada era Barcelona, amb676,5 hab./km2, seguida de Girona i Tarragona, amb 112,5hab./km2 i 111,8 hab./km2, respectivament; i la menys poblada,Lleida, amb 32,8 hab./km2. La concentració més elevada es donavaa l’àmbit metropolità barceloní, amb una densitat de 1.471,6hab./km2, mentre que l’àmbit territorial de l’alt Pirineu i la vall d’Aran no arribava als 12,5 hab./km2.

L’envelliment de la població

La població catalana s’està envellint. La millora de les condicions devida i el descens de la mortalitat han fet augmentar l’esperança de vida. Aquest fet, combinat amb el descens de la fecunditat de lesúltimes dècades, ha invertit la tradicional relació entre els menorsde 15 anys i els més grans de 65. L’any 2005 hi havia a Catalunya988.016 menors de 15 anys i 1.150.724 majors de 65. Els majorsde 65 anys superen el 21,54 % del total de la població. L’augment dela gent gran respecte al total de la població planteja la necessitat detrobar respostes eficaces a l’increment de la demanda de serveis sa-nitaris i assistencials relacionats amb l’anomenada tercera edat.

Densitat de població (hab./km2)

Més de 800

De 400 a 800

De 200 a 400

De 100 a 200De 50 a 100

Menys de 50

Vall d’Aran

PallarsSobiràAlta

Ribagorça

PallarsJussà

AltUrgell

Solsonès

Noguera

Segrià

Plad’Urgell Urgell

Segarra

Cerdanya

Berguedà

Ripollès

Garrotxa

Alt Empordà

Pla del’Estany

GironèsBaix

Empordà

Selva

Osona

Vallès Oriental

Maresme

Barcelonès

Bages

VallèsOccidental

BaixLlobregat

Anoia

Garraf

Conca deBarberà

BaixPenedès

AltCamp

BaixCamp Tarragonès

Garrigues AltPenedès

Priorat

TerraAlta

Riberad’Ebre

Baix Ebre

Montsià

80 i més

75-79

70-74

65-69

60-64

55-59

50-54

45-49

40-44

35-39

30-34

25-29

20-24

15-19

10-14

5-9

0-4

EDAT

5 4 3 2 1 0 0en % 1 2 3 4 5

Homes DonesCatalunya 2005

13. ● Comprèn els conceptes.• Quina diferència hi ha entre

natalitat i fecunditat?• Què és la immigració?

14. ● Busca les idees principals.• Assenyala les característiques

bàsiques de la població catalanadels últims 30 anys.

• Quina va ser la causa del descensde la natalitat a Catalunya durantels anys vuitanta i noranta?

• Indica la causa de la recuperació de la natalitat des del final dels anys noranta.

15. ●● Interpreta els documents.• Document 16. Quines són les cinc

comarques més densamentpoblades de Catalunya?

• Document 17. Descriu, analitza icomenta l’estructura de la poblaciócatalana per sexes i grups d’edats.

16. ●●● Reflexiona.• Com afecta, la immigració,

l’estructura de la població?• Quines són les conseqüències

de l’envelliment de la població?

ACTIVITATS

Doc. 16 Densitat de la població catalana per comarques.

Doc. 17 Població de Catalunya. Per sexes i grups d’edats.

831213 _ 0064-0111.qxd 16/3/07 09:12 Página 91

92

Preparar un examen

Aquests consells et seran molt útils per preparar un examen i obtenir un bon resultat.• Tingues en compte com serà l’examen: de tipus

test, de preguntes obertes, un exercici pràctic...• Repassa els resums i els esquemes que hagis anat

fent.• Mira de memoritzar les idees principals, però no

les repeteixis de manera mecànica. Les hasd’entendre i has de poder establir relacions entre elles quan n’hi hagi. Si ho fas així te’nrecordaràs més.

• Si et costa memoritzar un concepte o una idea,associa’l a una imatge en el teu cap. Les imatgessón més fàcils de recordar. També et pots buscar trucs propis, com inventar-te una oració quecontingui paraules o dades clau que vulguisrecordar.

Activitats

17. �� Pensa i respon.• En quin tipus d’informació et fixaries més si

l’examen és tipus test: en dades concretes, en la descripció d’un lloc, en les relacions entrediferents conceptes...? I si és de preguntes amb una resposta molt llarga?

18. �� Elabora un resum sobre la població de la UnióEuropea i un esquema sobre la població espanyola.

19. �� Explica les relacions entre:• Natalitat, mortalitat, migracions i creixement

de la població.• Edat de la població, natalitat, fecunditat,

esperança de vida i envelliment.

20. �� Inventa’t un truc per recordar:• Les regions més poblades del món.• Les comunitats autònomes més poblades

d’Espanya.

Fer un mapa de coropletes

El mapa de coropletes mostra la distribució d’un fenomen als territoris representats (comunitats autònomes, províncies,països...). El mapa representa el percentatge de la poblacióespanyola més gran de 65 anys per comunitats.Els diferents valors s’agrupen en intervals numèrics i a cadascunse li assigna una tonalitat de color, més suau per als valors baixosi més intensa per als nivells més alts.El mapa de coropletes té en compte només el valor mitjà a les unitats territorials; per això té l’inconvenient que emmascarala diversitat que hi ha a dins. Així doncs, quan llegim el mapa adjunt sabem que a la comunitat de Galícia el percentatge de població més gran de 65 anys supera el 20 %, però seguramentel percentatge és més petit a les capitals provincials i més gran als pobles.

21. �� Fes un mapa de coropletes apartir de les dades següents i comenta’l.

POBLACIÓ AMB MÉSDE 65 ANYS(en % sobrela població total)

Menys del 15%

Del 15 al 20%Més del 20%

CANÀRIES

ANDALUSIA

CASTELLA-LA MANXA

GALÍCIA

ARAGÓCATALUNYA

ILLESBALEARS

CANTÀBRIA


CASTELLA I LLEÓ

EXTREMADURA

PAÍSBASC

LA RIOJA

C. F. DENAVARRA

COMUNITATVALENCIANA

REGIÓ DEMÚRCIA

C. DEMADRID

CEUTA

MELILLA

Usuaris d’Internet(% de la població de la comunitat)

La Rioja 31,7

Comunitat de Madrid 38,6

Cantàbria 29,3

Andalusia 25,1

País Basc 36,4

Catalunya 36,9

C. Foral de Navarra 35,2

Extremadura 25,0

Comunitat Valenciana 29,5

Aragó 33,3

Illes Balears 33,9

Canàries 32,7

Principat d’Astúries 32,3

Galícia 25,5

Regió de Múrcia 28,8

Ceuta 30,4

Castella i Lleó 28,8

Melilla 38,0

Castella-la Manxa 25,0

831213p064a111.qxd 29/3/07 00:08 Página 92

93

Interpretar un mapa d’isodenses

Canàries

Las Palmasde Gran Canaria

Santa Cruzde Tenerife

O C E À A T L À N T I C

Menys de 30


De 30 a 100

De 100 a 500

Més de 500

IllesBalears

Palma

Barcelona

Girona

Lleida

Tarragona

Catalunya

AlacantMúrcia

Castellóde la Plana

València

ComunitatValenciana

Regió de

Múrcia

Logronyo

Osca

Pamplona

Saragossa

Terol

C. F. deNavarra

Aragó

la Rioja

Vitòria

BilbaoSantander

Sant Sebastià

PaísBasc

Cantàbria

Zamora Valladolid

Salamanca

OviedoLugo

Ourense

la Corunya

Pontevedra

Palència

Lleó

P. d’Astúries

Galícia

Sòria

Burgos

Castella i Lleó

AlbaceteCiudad Real

Toledo

Segòvia

Àvila

MadridConca

Guadalajara

Castella-la Manxa

C. deMadrid

Càceres

Badajoz

Extremadura

Còrdova

Jaén

Granada

Almeria

Màlaga

Sevilla

Cadis

HuelvaAndalusia

Ceuta

Melilla

O C E À

A T L À N T I C

m a r

M e d i t e r r a n i

El mapa d’isodenses ofereix unainformació sobre la densitat de poblaciód’una manera detallada. En aquestmapa queda reflectit com es distribueixla població dins d’un territori determinat(província, comunitat autònoma, estat...)i, per tant, permet copsar com la població es concentra en unes zones i es dissemina en d’altres.

L’elaboració d’aquest tipus de mapes ésforça complicada. Primer s’identifiquenles zones que es volen representar(comunitats autònomes, províncies...) i es calcula la densitat de població(nombre d’habitants per km2) que hi ha a cada zona del territori (a partir delsmunicipis, per exemple). Després, les dades s’agrupen per intervals. S’atorga a cada interval una tonalitat de color diferent, més intensa com méselevat és el valor.

22. ●●● Interpreta un mapa d’isodenses.• On es concentra la població, a l’interior o al litoral?

Per què?• Hi ha cap excepció? Quines?• Com estan els dos arxipèlags, molt poblats o poc

poblats?• La població espanyola és majoritàriament urbana. Com es

reflecteix això en el mapa?

23. ●●● Compara aquest mapa d’isodensesamb el de coropletes de la pàgina 89.• Donen la mateixa informació?• Quin faries servir per representar la densitat de població

per comunitats autònomes?• I per mostrar amb exactitud la distribució de la població

al territori espanyol?• Fixa’t en la província de València en el mapa d’isodenses.

La població s’hi reparteix de manera homogènia? On es concentra? Quina zona està més despoblada?

• Podries respondre les preguntes anteriors amb només un mapa de coropletes?

831213 _ 0064-0111.qxd 16/3/07 09:12 Página 93

4-5-6 la poblacio al mon

Documents

Transcript of 4-5-6 la poblacio al mon