Dip. Legal: G I .926-2015

ARS NOVA DE BARCELONA

Cantus: LAiA CORtéS, MARiONA LLOBERA, QuERALt SALESAltus: JOSEp BENEt, CARLOS JAViER MéNDEz

Tenor: ANiOL BOtiNES, LAMBERt CLiMENt, ARiEL HERNáNDEz Bassus: tOMàS MAxé, JORDi RiCARt, xAViER R. MORERA

DANi ESpASA, orgue

ALfONSO BARRENO, baixó

MiREiA BARRERA, direcció

Dissabte 2 de jul io l a les 21 hClaustre del Monest ir de sant Daniel

Amb la col·laboració de:

AR

S N

OVA

DE

BA

RC

ELO

NA

C o n 2 C e r t

PART I

t. L. de Victoria (1548-1611)Missa Ave Maris Stella

PART I I

J. ockeghem (1425-1497)Alma Redemptoris Mater

J. Desprez (1450-1521)Magnus es tu, Domine

G.P. da Palestrina (1525-1594)Ave Maria in annunciatione Beatae Mariae

G. P. da PalestrinaStabat Mater a 8 veus

J. Cererols (1618-1680)Visus, tactus, gustus

J. CererolsRegina Caeli

P R O G R A M A

Dos segles i mig de polifonia sacra europea

Martí Ferrer i Bosch, co-fundador de FICTA edicions i produccions

El concert que avui ens ofereix Ars Nova de Barcelona sota la direcció de Mireia Barrera ens permetrà recórrer dos segles i mig de polifonia sacra europea amb la devoció a la Mare de Déu (els himnes marians protagonitzen o inspiren la majoria de les obres del concert d’avui) i el Concili de Trento al centre.

Paradoxalment, el concert tindrà lloc al claustre del Monestir de Sant Daniel, un monestir la comunitat del qual ha tingut en la Mare de Déu un pilar de la seva espiritualitat benedictina i en el Concili de Trento, l’origen d’unes reformes a les quals la comunitat de l’època va fer resistència. Tot i això, van acabar adoptant-les d’una manera o una altra, i no van permetre recuperar al cent per cent el carisma benedictí fins que les disposicions del Concili Vaticà II van tornar a posar les coses al seu lloc.

Tot això ens parla, doncs, de dos continuïtats que tenen en la transmissió pràcticament personal i directa la seva màxima garantia: d’un costat, l’evolució de l’estil musical

polifònic, i de l’altre, la història de la comunitat que ha habitat ininterrompudament aquest monestir durant mil anys.

Si mirem el programa d’aquesta nit, cronològicament, el primer compositor que trobarem és l’influent polifonista franco-flamenc Johannes Ockeghem, de qui escoltarem Alma Redemptoris Mater, un himne marià llatí amb text atribuït a Hermannus Contractus. Aquest himne és una de les quatre antífones marianes (com també ho és el Regina Caeli) que es canten al final de les completes (la darrera pregària del dia).

Després vindria Josquin Desprez qui, segons testimoni de G. Zarlino i L. Zacconi, fou alumne de contrapunt de J. Ockeghem. Fos o no alumne en sentit literal, sí que n’és successor, com ho demostra la seva influència i el lament Nymphes des bois que va escriure en motiu de la seva mort sobre un cantus firmus del Requiem Aeternam amb el text original en llatí. De Desprez escoltarem Magnus es tu, Domine, un motet

breu a quatre veus amb fragments a dues veus en el qual es fa molt evident l’ús del contrapunt imitatiu.

Giovanni Pierluigi da Palestrina és el compositor central d’aquest lapse temporal de 255 anys que avui se’ns ofereix en concert i històricament ha quedat lligat a l’esdeveniment central d’aquest període, el Concili de Trento. La llegenda ens diu que va escriure una missa (coneguda amb el sobrenom de Papa Marcello) per convèncer els pares conciliars que el contrapunt i la comprensió del text no estaven renyits, i dissuadir el concili de les reformes que sobre música acabaria prenent. Palestrina ha estat el model de l’escriptura contrapuntística (J. S. Bach va admirar la seva obra i el teòric J. J. Fux va sintetitzar el seu estil en un mètode d’aprenentatge de contrapunt encara utilitzat avui en dia).

Tomàs Luís de Victoria és un compositor que va estar vint-i-quatre anys al servei del Monestir de les Descalces de Santa Clara de Madrid i que escapa de qualsevol etiqueta: tan difícil és dir si és un compositor castellà o romà, com dir si pertany al renaixement o al barroc. En tot cas, va passar a Roma molts anys de la seva vida en diferents períodes i va visitar la ciutat eterna per darrera vegada per assistir als funerals de G. P. da Palestrina. Pel que fa a l’estil, podem dir que la seva música, bo i essent deutora de Palestrina, desenvolupa un particular ús de la dissonància (més lliure que en Palestrina), un sorprenent ús de l’alternança de textures contrapuntístiques i homofòniques així com de l’alternança de mètriques i patrons rítmics i fins l’ús de la policoralitat que aleshores s’experimentava a Sant Marc de Venècia. La

missa Ave Maris Stella fou publicada el 1576 i està escrita sobre la línia melòdica de l’himne gregorià homònim que es canta per finalitzar les vespres de les festivitats marianes.

El periple històric acaba amb Joan Cererols, compositor nascut a Martorell i format musicalment a Montserrat gràcies al P. Joan Marc. Les investigacions recents indiquen que va tenir relació amb Tomàs Luís de Victoria. Després d’un estada a Madrid, va tornar a Montserrat on va dur a terme la seva carrera compositiva i hi dirigí l’Escolania des de la mort del seu mestre Joan Marc, el 1658, fins al 1680, any en què va morir. Cererols, que podem emmarcar en el que anomenem segon barroc català, demostra un clar domini de l’estil contrapuntístic de Palestrina i l’homofonia i policoralitat, una síntesi i domini estilístic que ja hem esmentat en Victoria. D’ell ens oferiran dos motets, el darrer dels quals, Regina Caeli, és un excel·lent exemple de policoralitat i contrast entre textures homofòniques i contrapuntístiques, al servei, una vegada més, d’una antífona marina prescrita per finalitzar les completes del temps pasqual.

El concert d’avui ens permet reviure, de la millor manera possible, dos segles i mig de la història de la música, una història condicionada de forma no poc rellevant per un concili contrareformista que va modificar de forma no menys significativa la vida de la comunitat que fa mil anys que habita en aquest monestir i que encara canta les melodies gregorianes (en forma d’himnes i antífones en la litúrgia de les hores que configura el ritme de la seva quotidianitat) que van inspirar bona part del repertori que avui escoltem.

Ars Nova de Barcelona és un ensemble vocal liderat per mireia Barrera i format per cantants solistes que col·laboren habitualment amb els conjunts més prestigiosos d’arreu d’Europa, com el Collegium Vocale gent, Huelgas Ensemble, Capella Reial de Catalunya i Hesperion XXI, graindelavoix, Pygmalion, Ensemble Organum, Les Arts Florissants, La Colombina o Al Ayre Español, entre d’altres.

Barcelona Ars Nova es va crear l’octubre del 2012 dins del projecte de les Misses Polifòniques a Barcelona, iniciativa d’un grup d’amics d’organitzar a la capital catalana una temporada d’audicions de música litúrgica interpretada en esglésies i en el marc de les cerimònies per a les quals van ser creades. De cara a garantir la màxima qualitat de les interpretacions, el projecte va impulsar la creació d’un conjunt vocal propi. Enguany les Misses Polifòniques a Barcelona han assolit la seva quarta temporada.

Des de la seva creació, Barcelona Ars Nova ha interpretat un repertori centrat en la

polifonia religiosa dels segles xv al xvii de les escoles Franco-Flamenca (Ockeghem i Lassus), Espanyola (Morales, Guerrero i Victoria) i de compositors italians (Palestrina i Monteverdi). Addicionalment ha interpretat les Misses Brevis BWV234 i 235 de Johann Sebastian Bach i la Missa d’Igor Stravinsky.

El novembre del 2015 Barcelona Ars Nova va participar a Navarra en una missa Polifònica a l’Església de San Esteban del Señorío de Otazu. A part de la cita gironina, l’estiu del 2016 es presentarà per primer cop en concert, en una gira d’actuacions per importants monestirs romànics de Catalunya, com el de Santa maria de Pedralbes de Barcelona, Poblet i Santa maria de Ripoll.

Per a la seva activitat, Barcelona Ars Nova compta amb el suport econòmic de diverses empreses i de particulars que col·laboren amb l’Associació Amics de les Misses Polifòniques.

ARS NOVA DE BARCELONA

Nascuda a Terrassa i formada al Conservatori Municipal de Barcelona, va estudiar a l’Escola Internacional de Cant Coral de Namur (Bèlgica) amb Pierre Cao. Paral·lelament, ha realitzat estudis de cant amb M. Dolors Aldea.

Va dirigir per primer cop el Coro Nacional de España la temporada 2004-2005 i des del setembre de 2005 fins al juny de 2010 en va ser la seva directora titular. Amb ells ha realitzat gires per tot l’Estat espanyol, a més d’Alemanya, Romania, Austria i els Estats Units. Va impulsar la creació del Ciclo Coral del Coro Nacional de España a l’Auditorio Nacional de Música de Madrid. El mes d’octubre del 2012 es va presentar a la Basílica dels Sants Just i Pastor al capdavant de Barcelona Ars Nova.

També ha estat directora titular de la Capella de Música de Santa Maria del Mar i fins al

desembre de 2005 va dirigir el Coro de la Orquesta Ciudad de Granada, del qual n’és fundadora. També ha estat directora convidada i ha col·laborat amb l’Orquesta Nacional de España, l’Orquestra de Cambra Nacional d’Andorra, l’Orquestra Barroca Catalana, l’Ensemble Residencias, el conjunt BCN216, el Cor de Cambra del Palau de la música Catalana i el Coro de la RTVE. Ha col·laborat en nombroses ocasions amb el gran Teatre del Liceu de Barcelona com a assistent del Cor, així com en la preparació de cors i solistes infantils. Des del 1993 és directora del Cor Madrigal de Barcelona.

El 2014 la Generalitat de Catalunya li va concedir el Premi Nacional de Cultura.

En l’àmbit docent, ha estat professora de Direcció Coral a l’Escola Superior de Música de Catalunya (2002-2005).

MiREiA BARRERA

T.L. de VicToria Missa Ave Maris Stella

Kyrie eleisonChriste eleisonKyrie eleison

Gloria in excelsis Deo, et in terra pax hominibus bonae voluntatis. Laudamus te, benedicimus te, adoramus te, glorificamus te. Gratias agimus tibi propter magnam gloriam tuam. Domine Deus, Rex caelestis, Deus pater omnipotens: Domine Fili unigenite, Jesu ChristeDomine Deus, Agnus Dei, Filius Patris. Qui tollis peccata mundi, miserere nobis: qui tollis peccata mundi, suscipe deprecationem nostram: qui sedes ad dexteram patris, miserere nobis. Quoniam tu solus sanctus, tu solus Dominus, tu solus altissimus, Jesu Christe, cum Sancto Spiritu, in gloria Dei patris. Amen

Credo in unum Deum, patrem omnipotentem, factorem caeli et terrae, visibilium omnium et invisibilium. Et in unum Dominum Jesum Christum, Filium Dei unigenitum; et ex patre natum ante omnia saecula. Deum de Deo, lumen de lumine, Deum verum de Deo vero, genitum non factum, consubstantialem patri: per quem omnia facta sunt. Qui propter nos homines, et propter nostram salutem, descendit de caelis, et incarnatus est de spiritu sancto, ex Maria virgine, et homo factus est. Crucifixus etiam pro nobis, sub Pontio Pilato passus et sepultus est. Et resurrexit tertia die secundum scripturas, et ascendit in caelum, sedet ad dexteram Patris.Et iterum venturus est cum gloria, judicare vivos et mortuous, cuius regni non erit finis. Et in spiritum sanctum Dominum et vivificantem: qui ex Patre filioque procedit. Qui cum Patre et Filio simul adoratur et conglorificatur, qui locutus est per prophetas.

T.L. de VicToria Missa Ave Maris Stella

Senyor, tingueu pietatCrist, tingueu pietat.Senyor, tingueu pietat

Glòria a Déu al cel i pau a la terra als homes de bona voluntat.Et lloem. Et beneïm. T’adorem. Et glorifiquem.Et donem les gràcies per la teva immensa glòria.Senyor Déu, Rei dels cels, Déu Pare omnipotent. Senyor, Fill únic de Déu, Jesucrist.Senyor Déu, anyell de Déu, Fill del Pare.Tu, que lleves els pecats del món, tingues pietat de nosaltres. Tu, que lleves els pecats del món, acull la nostra súplica.Tu, que seus a la dreta del Pare, tingues pietat de nosaltres. Tu, que ets l’únic Sant,Tu, l’únic Altíssim, JesucristAmb l’Esperit Sant, en la glòria de Déu Pare.Amen.

Crec en un sol Déu, Pare omnipotent,creador del cel i de la terra,de tot allò que es veu i del que no es veu.Crec en un sol Senyor Jesucrist, fill unigènit de Déu, nascut del Pare abans que tots els segles.Déu de Déu, llum de llum,Déu veritable de Déu veritable,engendrat però no creat, de la mateixa naturalesa que el Pare; per qui tot fou.Que per nosaltres els homesI per la nostra Salvació baixà dels cels,i es va encarnar en la Verge Maria per obra de l’Esperit Sant, i es va fer home.Crucificat també per nosaltres,va patir sota Ponç Pilat, i fou sepultat.I ressuscità al tercer dia, segons les Escriptures.I pujà al cel i està assegut a la dreta del Pare.I ha de tornar novament amb glòria a jutjar als vius i als morts i el seu regne no tindrà fi.Crec en l’Esperit Sant, Senyor i vivificador:Que prové del Pare i del Fill.Que juntament amb el Pare i el Fill és adorat i glorificat, que parlà per boca dels Profetes.

Et unam sanctam catholicam et apostolicam ecclesiam. Confiteor unum baptisma in remissionem peccatorum. Et expecto resurrectionem mortuorum, et vitam venturi saeculi. Amen.

Sanctus, sanctus, sanctus, Dominus Deus sabaoth: pleni sunt caeli et terra gloria tua. Hosanna in excelsis.Benedictus qui venit in nomine Domini. Hosanna in excelsis.

Agnus Dei, qui tollis peccata mundi, miserere nobis.Agnus Dei, qui tollis peccata mundi, miserere nobis.Agnus Dei, qui tollis peccata mundi, dona nobis pacem.

J. ockeghem Alma redemptoris MaterAlma Redemptoris mater, quæ pervia cæli porta manes, et stella maris, succurre cadenti surgere qui curat populo. Tu quæ genuisti, natura mirante, tuum sanctum Genitorum.Virgo prius ac posterius, Gabrielis ab ore sumens illud Ave, peccatorum miserere.

J. desprez: Magnus es tu, DomineMagnus es tu Domine,et magnus nomen tuumuberrime fons omnium gratiaruminclyta proles summi Deiet Deus summe bonuslanguentis animae suave refrigeriumlacrymantis dulce solatiumunica merces supernorum civium.

g.p. da paLesTrina Ave Maria in annunciationeAve Maria, gratia plena,Dominus tecum:

Crec en l’Església, única, Santa, catòlica i apostòlica.Confesso un únic baptisme per a la remissió dels pecats.I espero la resurrecció dels morts.I la vida dels segles vinents. Amen.

Sant, Sant, Sant és el Senyor Déu de l’Univers.Plens són els cels i la terra de la teva glòria.Hosanna a dalt del cel.Beneït aquell qui ve en nom del Senyor.Hosanna a dalt del cel.

Anyell de Déu, que lleves el pecat del móntingues pietat de nosaltres.Anyell de Déu, que lleves el pecat del móntingues pietat de nosaltres.Anyell de Déu, que lleves el pecat del móndóna’ns la Pau

J. ockeghem Alma redemptoris MaterMare Santa del redemptortu que ets la porta oberta al celi l’estrella del mar, vine a socórrer al poble caigut i que mira d’aixecar-se de nou. Tu que vas engendrar per miracle de la naturael teu Sant Creador,essent verge abans i després,i escoltares de boca de Gabriel l’”Ave”,tingues pietat dels pecadors.

J. desprez: Magnus es tu, DomineCom n’ets de gran, O Senyor,i com n’és de gran el teu nom,abundant font de totes les gràcies,i fill il·lustre de Déu, el més elevat,i Déu, summa bondat,esdevé suau frescor de les ànimes exhaustes,dolç consol dels que ploren,i única recompensa dels ciutadans celestials.

g.p. da paLesTrina Ave Maria in annunciationeDéu vos salve, Maria, plena ets de gràcia,el Senyor és amb tu:

Benedicta tu in mulieribus,et benedictus fructus ventris tui Iesus.Sancta Maria, Regina Cœli,dulcis et pia, O Mater Dei:ora pro nobis peccatoribus,ut cum electis te videamus.

g.p. da paLesTrina Stabat Mater dolorosa

Stabat Mater dolorosaIuxta crucem lacrimosaDum pendebat Filius.

Cuius animam gementemContristatam et dolentemPertransivit gladius.

O quam tristis et afflictaFuit illa benedictaMater unigeniti!

Quae mœrebat et dolebat,Et tremebat, cum videbatNati pœnas inclyti.

Quis est homo qui non fleret,Christi Matrem si videretIn tanto supplicio?

Quis non posset contristari,Piam Matrem contemplariDolentem cum Filio?

Pro peccatis suæae gentis Vidit Iesum in tormentis,Et flagellis subditum.

Vidit suum dulcem natumMorientem desolatum,Dum emisit spiritum.Eia Mater, fons amorisMe sentire vim dolorisFac ut tecum lugeam.

Fac ut ardeat cor meumIn amando Christum DeumUt sibi complaceam.

Sancta Mater, istud agas,Crucifixi fige plagasCordi meo valide.

Beneïda tu entre totes les dones,i beneït el fruit del teu ventre, Jesús.Santa Maria, Reina del cel,dolça i pietosa, O Mare de Déu:prega per nosaltres pecadors,i en formar part dels escollits, podrem contemplar-te.

g.p. da paLesTrina Stabat Mater dolorosa

Era la Mare dolorosaprop de la Creu tota plorosa,d’on el Fill penja clavat.

La seva ànima endolada, contristada i gemegant,punyent glavi ha traspassat.

Oh quant trista i afligida era aquella beneïda Mare del Fill únic seu!

Que gemia i es planyia, Mare pia, tot veientcom patia el seu Fill Diví.

Qui és l’ home que no plorariaen veure la Mare de Cristen aital suplici?

Qui no s’entristeixen veure la Mare piapatint amb el Fill?

Pels pecats del seu pobleva veure a Jesús en el turment,i sotmès al flagell.

Va veure al seu dolç Fillcom moria desemparatquan va exhalar el darrer sospir.O Mare, font d’amorfeu-me sentir tot el teu dolor,perquè pugui plorar amb vós.

Feu que el meu cor cremiper amor a Crist Nostre Senyori així complaure’l.

Santa Maria, fes-ho així!grava les ferides del Crucificatben endins del meu cor.

Tui nati vulnerati,Tam dignati pro me pati,Mecum pœnas divide.

Fac me vere tecum flere,Crucifixo condolere,Donec ego vixero.

Iuxta crucem tecum stare,Et me tibi sociareIn planctu desidero.

Virgo virginum præclara,Mihi iam non sis amaraFac me tecum plangere.

Fac ut portem Christi mortemPassionis fac consortem,Et plagas recolere.

Fac me plagis vulnerari,Cruce hac inebriari,Et cruore Filii.

Inflammatus et accensus Per Te, Virgo, sim defensusIn die iudicii.

Fac me cruce custodiriMorte Christi præmuniriConfoveri gratia.

Quando corpus morietur,Fac ut animæ doneturParadisi gloria. Amen.

J. cereroLs: Visus, tactus, gustus Visus, tactus, gustus in te fallitur,sed auditu solo tuto creditur.Credo quidquid dixit Dei Filius;nil hoc verbo veritatis verius.

J. cereroLs: Regina cæliRegina cæli lætare, Alleluia,quia quem meruisti portare, Alleluia,resurrexit sicut dixit, Alleluia.Ora pro nobis Deum, Alleluia.

Els dolors del teu Fill tot ferit,i que es va dignar patir per mi,comparteix-los ara amb mi.

Feu que jo plori amb Vósi doldre’m amb el Crucificatmentre duri la meva vida.

Al costat de la creu vull romandre,i al teu costat desitjo,unir-me al teu plany.

Gloriosa Verge de verges,no siguis rigorosa amb mideixa que pugui plorar amb tu.

Feu que porti la mort de Cristi participi de la seva passiói veneri les seves llagues.

Feu que senti les seves ferides,embriagat amb la creu,per la sang del teu Fill.

Quan incendiat per les flames,pugui ésser defensat per Tu, O Verge, el dia del judici.

Feu que custodïi la Creuenfortit per la mort de Cristi confortat per la seva Gràcia.

I quan el cos morifeu que la meva ànimatrobi la glòria del Paradís. Amén.

J. cereroLs: Visus, tactus, gustusEn jutjar-te s’equivoquen la vista, el tacte i el gustperò n’hi ha prou amb l’oïde per creure amb fermesa;crec tot allò que va dir el Fill de Déu,no hi ha res més veritable que aquesta paraula de veritat.

J. cereroLs: Regina cæliReina del cel, alegreu-vos. Al·leluia.Perquè aquell a qui vas merèixer portar. Al·leluiaha ressucitat, tal i com va dir, Al·leluia.Prega per nosaltres a Déu, Al·leluia.

... Ars Nova és una època de la història de la música?el grup que actua aquest vespre pren el nom de l’última etapa de la polifonia medieval, just abans de l’arribada del renaixement, que significaria una nova era, en tots els sentits. Ars Nova (Art nou) és el títol també del tractat que va publicar Philippe de Vitry, cap a l’any 1320. en aquell moment s’introdueixen noves tècni-ques d’escriptura musical, més precises, especialment pel que fa al ritme.

... Ockeghem és l’autor del primer Rèquiem polifònic conegut?Segons sembla, un altre compositor contemporani, Guillaume Dufay, n’hauria escrit un anteriorment, que malauradament s’ha perdut. La primera missa de difunts conservada, escrita per a di-verses veus, és doncs, la d’ockeghem, composta cap a la dècada del 1470. el rèquiem podria restar incomplet, ja que no conté ni el Sanctus, ni l’Agnus Dei, parts indispensables de la missa. L’obra sembla que va ser escrita per al rei Lluís xi de França, que estava obsessionat amb la mort.

... coneixem l’autor del text de l’Stabat Mater?tot indica que va ser el beat franciscà Jacopone da todi, cap a la segona meitat del segle xiii. nascut a la ciutat italiana de todi i format a la Universitat de Bolonya, a Jacopone se’l coneix per ser l’autor de diversos poemes religiosos en italià i llatí, en especial

l’Stabat Mater (estava la mare) i el Pianto della Madonna (Plany de la Mare de Déu).

... Tomás Luis de Victoria dóna nom a un important premi?Dotat amb 60.000 euros, aquest guardó —el més important de l’àmbit iberoamericà— és atorgat a un compositor, en reconei-xement a la seva trajectòria. el Premio tomás Luis de Victoria va ser instituït per la Fundació Autor i la Societat General d’Autors i editors l’any 1996. Des d’aleshores s’ha concedit a catorze mú-sics, entre els quals es troben els catalans Xavier Montsalvatge (1998), Joan Guinjoan (2004), Josep Soler (2011) i Xavier Ben-guerel (2015).

... Joan Cererols va ser el compositor català més important del barroc?el músic de Martorell va viure la major part de la seva vida vinculat al Monestir de Montserrat, primer com a escolà i, posteriorment, com a monjo, mestre de capella i responsable de l’escolania durant més de tres dècades. Cererols és, a més del compositor català més destacat del seu temps, la figura més destacada del que s’ha anomenat “escola montserratina”. De la seva producció destaca l’obra litúrgica, especialment les misses (Missa de batalla, Missa pro defunctis), i un bon nombre de villancets.

SAbieS que...? / Pere Andreu Jariod, divulgador

PÀGInA WeB SoBre MIreIA BArrerAwww.cormadrigal.com/ca/directora

ASSoCIACIÓ AMICS De LeS MISSeS PoLIFÒnIQUeSwww.amicsmissespol.word-press.com

La música del renacimientoAllan W. Atlas Traductor: Juan gonzález-castelao martínez 818 pàginesAKAL

ViCtORiA: MiSSA ‘AVE MARiS StELLA’ensemble Plus ultra · Mi-chael Noone (director)CD ArCHIV (2011)

OCKEGHEM: ALMA REDEMptORiS MAtER The Clerk’s Group · edward Wickham (director)CD ASV (1994)

DESpREz: MAGNuS ES tu, DOMiNE ensemble Amarcord CD APoLLon CLASSICS (2001)

pALEStRiNA: AVE MARiAThe Sixteen Harry Christophers (director)CD Coro (2011)

ReCoMANACioNS / Pere Andreu Jariod

MAHAN ESfAHANi

Diumenge 3 de juliol. 21 hClaustre de la catedral (accés plaça Apòstols)

Preu: 12 €

DiEGO ARES

Dimarts 5 de juliol. 21 hClaustre de la catedral (accés plaça Apòstols)

Preu: 12 €

PRoPeRS CoNCeRTS

C o n 3 C e r t C o n 4 C e r t