(plana 6 i 7)Entrèvista a Joan Pins

(plana 8)

1,)

14 GENER 1989 N.° 1 -VI EPOCA - ANY XXX - REVISTA QUINZENAL

sumari

PORTADAEl dimoni gros

4( EDITORIALSEls adults retornen ales aules.Conservació dels nostresmonuments arqueològics.

(plana 3)

* NOTICIARIdelel Prof.

Lilliu amb "Ses PaTsses"(plana 4 i 5)

Els adults retornen ales aules.

• XERRIM XERRAM

• AGENDA

• ESPORTS

ECOS

FESTES DE SANT ANTONI

16 dissabte de Sant Antoni

9 h Capta i cercaviles amb elsdimonis i la música

19 h Completes de cal obrer finsal temple parroquial

19'30 Encesa dels foguerons

17 dia de Sant Antoni

9'30 comença la cavalcada

10'45 aplec al Coll de N'Abrinesper lAcompanyada a Beneir

12'00 Ofici a l'Esglesia12'45 Cantada de L'Argument20'30 Ball Obert a la Plaga Nova

23 Colònia de Sant Pere

19W Missa i Completes19'30 Encesa dels foguerons

24 Colônia de Sant Pere

9'00 G3pta amb Música i dimonis11'00 Ofici solemne11'30 Refresc pel poble12'00 Cavalcada i Beneïdes

Dissabte Exposiciô d'Escultura

14 "SARASATE"

NA BATLESSA del 14-22 20 h

Diumenge 1 Concert de Jazz

15 "JAllTA"

SALO ACTES DEL CONVENT 21 h

1;1!Diumenge

4 "ESCLAFITS I CASTANYETES"a la plaga Nova 20:00

Ball Obert

ES RECOMANA ESPECIALMENT

CONCERT DE JAll

aA zdiurnenge 15 de gener a les 2100 al salo &acres del convent

"SeJta.40e.11.00000100000.000111■011111.1■

-Inauguració de rexposi-ció d'escultures, dissabtedia 14 a les 20:00 a NaBatlessa.

-Exposició monumentsArqueològics el 2 al 22deGener al Museu d'Artà.

En aquesta edició les entra-des de cinema es repartiranentre els suscriptors delssiguients carrers:COSTA I LLOBERA,PARRES i MESTRAL.

2 2 BELLPUIG 14 gener 1989

AGENDA

TEATRE MUNICIPAL MANACOR D horari D horari

"Regreso al Futuro" 14 20:00/ 22:00 15 16:00/ 18:00/ 20:00

'Roky IV" 16 20:00/ 22:00 17 16:00/ 18:00/ 20:00

" Mas Fuerte que el Odio" 1 20:00/ 22:00 22 16:00/ 18:00/ 20:00

SALA JUVA CALA RAJADA Dia hora Dia hora Dia Dora.

'Ruskies' (Rusos)PROGRAMA DOBLE

14 20:30 15 15:30

"Ensalada de Gemelas" Ses Con. darrera projecció 20:30

'El Siciliano'PROGRAMA DOBLE

17 20:301

"Saigon" Ses. Con.

'Wall Street'PROGRAMA DOBLE

22 15:30

"Renegado Jim" Ses. Con. darrera projecció 20:30

14 gener 19 8 9 BELLPUIG

EditorialEls adults retornen a les aules

L'Educació d'Adults neix com a conseqiiéricia d'una gran demanda social

s'orienta prioritàriament cap a tres ordres de necessitats:

1-- Compensar les caréncies de tormacid lpsica a un cert sector de població

2.— Proporcionar formació permanent.

3.— Donar suport als que constaten en si mateixos les caréncies de la

formació rebuda.

El projecte pedagògic de l'Educaciü d'•dults en el .nostre municipi preté'n

garantir una educado basada no tan sols en uns coneixaments específica sind

facilita el desenvolupament personal i la integració dels alumnes en el seu entorn i la

seva cultura.

rs per aquest motiu que s'ha inclòs en el nostre programa una série

d'aprenentatges centrats en el nostre medi , com. s6n els cursos d'artesania i els

programes per l'aprenentatge del català.

Es té en compte especialment a totes aquelles persones que mai no han estat

escolaritzades donant—los les bases de les técniques instrumentals bàsiques: lectura.

escriptura i càlcul; també a aquelles que no han pogut completar els estudis o bé no han

pogut obtenir el graduat escolar en finalitzar - l'EGB.

Per altra part, pretenim oferir la preparació necessAria mitjançant cursos

de formació ocupacional a totes les persones que crquen el seu primer lloc de treball,

per tal de facilitar—los la integració laboral, o bé a aquelles que cerquen una millora

dins el seu treball de forma que se'ls pugui garantir l'éxit professional.

Cal dir que. a causa de la gran demanda i de la bona acollida que han tingut

els cursos de formació per a adults, l'Ajuntament donar tot el seu suport perqué puguin

continuar amb resultats tan positius comeis aconseguits fins ara.

Aina Cortés. Cap de I 'S M.O.E.

Conservació deis nostres monuments arqueoMgics Hi ha coses que són éniques i irrecuperables una vegada perdudes i si

aquestes coses són a més patrimoni de tots, constitueixen un tresor pilblic que les

institucions de Govern fene el deure de conservar i preservar, ja que la seva pérdua

seria irreparable i ningil en concret, sinó el conjunt de la societat. seríem els

affctats.

Els nostres monuments arqueolégics, entre els més importants dels quals es

troba el poblat talaiétic de Ses' PaIsses, constitueixen un d'aquests patrimonis que

seria imperdonable perdre ja que amb ells ens fugiria una part importantíssima de la

nostra Història, de la nestra Cultura i, en definitiva, de la nostra identitat.

La visita del professor Lilliu 1 l'homenatge que se li ha otorgat han

servit. a més de demostrar l'agraTment del poble per la seva tasca, per posar de

manifest la gran degradacie que ha sofert aquest símbol de la nostra Prehistéria com és

"Ses Passes". Comparant les fotografies de l'exposició. fetes just després d'excavar,

amb 1 estat actual del poblat. a hom Ii ve pell de gallina en veure el mal estat en qué

es troba i la nul.la atencio que ha rebut per part de la Conselleria de Cultura la qual,

a més d'esser la propietaria, es l'organisme que té el deure de conservar i restaurar

aquest tresor.

Is necessari que reivindiquem a aquesta institució i a totes les que hi

tenen competéncies. una acció urgent i profunda de cara a la restauració, neteja "i

posterior gestió i conservació del poblat talaiétic de Ses PaTsses, així com de tots els

monuments prehistéric!-: de la comarca que ho necessitin ja que de cap manera podem

consentir perdre un dels més grans tresors del nostre poble.

444CONSELL DE REDACCIO: R. Umbert, C. Obrador, G.

Bisquerra, B. Lliteras, J. Mayal, S. Massanet, A.Esteva, M. Santandreu, J. Mg Massanet, E. Pins, má

Gelabert, J.L. Martín.COL.LABORADORS: A. Genovart, J. Mayal, G. Bisquerra,T. Lliteras, C. Obrador, R. Umbert, P. Ginard, M. San-tandreu, P. Vaquer.FOTOGRAFIA I DIBUIXOS: S. Massanet i P. Torres.ADMINISTRACIO: G. Bisquerra, A. Esteva, T. Esteva, C.Guerrero.

BELLPUIREVISTA QUINZENALN 2 1 VI EPOCA ANY XXX

14 GENER 1988REDACCIO I ADMINISTRACIO:C/ Rafel Blanes, 10, 1 2 ARTA

Dipòsit Legal: P.M. 57-1969

IMPRIMEIX:Gràfiques Llevant.- Arta/ Ciutat, 55.

Giovanni Lilliu inaugurAl'exposició de MonumentsArqueològics d'ArtA

4 4 BELLPUIG 14 goner 1989

nolicialRetrobada del Prof. G. Lilliu amb "Ses Paisses "

El passat dia 1 de Gener elprofessor GIOVANNI LILLIU de launiversitat de Cagliari (Cer-denya) va visitar ArtA acompa-nyat de vint-i-sis alumnes del'Escola Superior d'EstudisSards.

Giovanni Lilliu, ar-quehleg de nacionalitatitaliana, va esser l'ho-me que, juntament amb unequip de l'Escola d'Es-tudis Sards. va dui a

terme 4 excavacions a

Ses Paisses entre elsanys 1057 i 1067. L'A-juntament va retry uncalorós homenatge a

aquest "mític" home quetots. un dia o l'altre,havíem sentit anomenar.1.'acte es va celebrar alSaló d'actes de l'Ajun-tament, intervenint elBatle. que va Iliurà unaplaca commemorativa a

Lilliu. el senyor J.M.Notario (l'enginyer queha construit la maquetadel talaiot de SA CA-NOVA). i el propi Gio-vanni Lilliu. Poe abanss'havia inaugurat al MU-SEU REGIONAL D'ARTA unaexposició sobre els mo-numents tali6tics delnostre municipi. la qualestarA oberta fins el

proper dia 22 de gener.

Lilliu estA con-siderat com una de lesgrans personalitats ci-entífiques de l'estudide la prehist6ria delMediterrani. ós un re-conegut especialista dela Cultura NurAgica, laqual es desenvolupA a

partir de l'any 1500abans de Cri st a l'illade Cerdenya. la impor-tància de Lilliu per ala nostra hist6ria vedonada pel fet que ós undels primers investi-gadors que intentA re-lacionar les distintescultures megalítiques dela mediterrània occi-

dental. Aquesta impor-tància es manifesta perla datació i classi-ficació de la prehis-tòria mallorquinal'estudi. per primeravegada. a Ses Paisses.del nivell del shl 't er-

reny i de la morfologiai configuració del ta-laiot.

En l'homenatge a Li-lliu tambó hi prenguerenpart grans personalitatsde l'estudi de la nostr a .

prehisthria. entre ellesBartomeu Ensenyat. Mas-care) Passarius i eldirector del Museu deMallorca, el DoctorRosselló Bordoy.

En una entrevistad'urgncia. BEIIPVIG po-gas formular algunespreguntes al Prof. Lilliu, el qual ens aclaríuna sè.rie de qiiestionsde les quals intentaremfer-ne un extracte:

'-egons el Prof. Li-lliu:

- A les Illes no hitrobam un Mesolíticclar, o en tot cas benplantejat.

- A les Illes del Me-diterrani hi ha un subs-trat comd quant a laconstrucció cicnpea (engrans pedres).

- El problema de lacomparació entre lesdiferents cultures i mo-des de construcció co-mença amb les variantsregionals pròpiesdecada illa, a causa deles diferenciacions geo-grAfiques.

- A ArtA l'he trobatigual, per a mi és comuna segona Otria, unlloc on sempre estaré,d'alguna manera, enca-denat.

BELLPUIG 5 514 goner 1989

floticiari

SES PA ISSES

II Pohl at t alai 61 ide SES PAT SSES t 6 tormael í pt i ca. Unit const riiitde\ers els anys 1.000

abans de Grist . Ia sevamurada. d'iins .■40 metresde per imet re. en nit a

una super;fície de nit'-, dr

1.■.500.m - . on es calcula

quo hi habitaven tines.3.24 persones. Ia mnradaestava consfru'ida en dospar.iimet res , un ext cr i

de grans pedres. i uninterior de pedres m6spetites co1.1ocades inrileres. Tenia gnat reportes (I' ares.

Hem entrevistat a José Maria Notario, l'enginyerque ha constrifit la maqueta del Talaiot de "SaCanova", una obra realment digne d'admirar i de laqual els arqueòlegs n'estan meravellats per la sevafidelitat i les seves deduccions basades en dadesmatemàtiques. L'obra de J.M.Notario està exposadaal Museu Regional d'Artà, en l'exposici6 delsMonuments Arqueològics de la nostra vila.

Quin va ésser el procés de construcció de lamaqueta?.

La vaig començar el 1983, però els estudis i elsdibuixos en la seva gran majoria són anteriors aaquesta dada. La construcció de la maqueta prbpi-ament dita data de 1987 i la vaig acabar a finalsde 1988.

Després d'haver construIt aquesta maqueta, quinadiria que és la funcionalitat d'un Talaiot?.

Jo crec que eren torres defensives. A la maquetael primer que hi ha és l'interior, una torre dedefensa; després amb l'aparició dels famosos"toners" i tenint en compte que dins una torre n'hicabien molts pocs, varen construir un mur exterioruna plataforma on ja n' hi cabien 10 més, gaudintd'una defensa més completa.

Com diria que està fet el Talaiot?.

El Talaiot, en aquest cas de Sa Canova, corres-pon a dues époques diferents. El mur interiorpertany a una, 1 'exterior a una altra.

Com es construla un Talaiot?.

J. M4 Notariol'autor de la maqueta delTalaiot de Sa Canova

Per construir-lo no feien fonaments, treballavendamunt el mateix terreny. Sols cavaven a 1 'interiorper anivellar el terreny. A 1 'interior hi tenien unpis, que estava més. prop de la cob'erta, des d'on esdefensaven.

Quina altura calcula que tenia el Talaiot?

La torre interior tenia 4 metres, després d e .construir-se el mur exterior, és a dir el Talaiot talcom el coneixem avui, mideix 10 metres d'alçada.

6 6 BELLPUIG 14 goner 1989

Els adults retornen a les aulesMés de 300 persones segueixen els cursets organitzats

per l'Ajuntament i altres institucions mitjan9ant l'SMOE.

Si I ' any passat ja vaésser molt nombrosa laparticipació al s cursets peradults organitzats al nos-tre poble, enguany calxerrar de qué s'hansuperat totes les previsionsi que, sens dubte, en pro-porció a la població total,som el poble de les i llesque més adults té dins lesseves aules.

Mentres el s veterans decursos anteriors segueixenamb Id força d'anys pa s-sats , demostrant una conti-nunat i persistencia cer-t ament envejables, novesfornades de persones de tottipus i condició es deci-deixen a incrementar laseva formació. Aixf, pràc-ticament tots els que I 'anypassat varen començar elcurs Elemental de Cat alàde 1 'Obra Cultural Balear( exceptuant el s que s 'hanpassat a Reciclatge ) se-gueixen enguany amb elcurs Mitjà, mentres un noucurs Elemental i un per NoCatalanoparlants s'ha for-mat ràpidament.

Continuen, també ambel mateix entusiasme d al-tres anys i amb una par-ticipació nombrosíssima( especialment en Punt Ma-llorquí ) els Cursos d'Arte-sania, dels quals caldestacar el paper de re-presentant del nostre pobleque sovint fa obra quesurt d ells, com ha ocor-regut recentment amb la

* Fira d Art Popular "Ba-leart" . Pere si s'ha d a-I abar a qualcú ha d 'éssersens dubte als homes idones que s' han decidit aaprendre a Llegir i es-criure i fent un esforçencomia ble segueixen elCurs d'Alfabetització im-partit per na M° AnteniaMa tamalas a Na Caragol.Aquest curs d ' alfabetitzacióforma part del programad'educació bàsica per

juntament pel M. E.G.l'Ajuntament i que incloutambé cursos per obtenir elGraduat Escolar.

Per altra part, en-guany, són novetat elscursos de Reciclatge deCatalà per a mestres i elscursos organitzats perl'I.N.E.M. Aquests darrerss'han pogut posar en mar-xa després de qué I Ajun-tament s' hagués acollit alPla Nacional de Formació iInserció Professional i te-nen com a objectiu prio-ritari el paliar el s efectesnegatius que duen a granpart de la nostra poblacióa una situació d ' atur alfinal itzar la temporada tu-rística. També es preténfacilitar la integraciólaborald'acord amb lesoportunitats locals d ' ocu-pació i aportar la pos-sibil itat de mil lorar oestabilitzar les condicionsde treball mitjançant unaformació adequada. Estracta concretament d 'uncurs de cuina impartit al

ENGUANY SÓN NOVETATELS CURSOS DE

L'I.N.E.M I ELS DERECICLATGE

gaudeix d' unes instal-lacions ideals pel que fael cas ) amb una duracióde 400 hores ; d un cursd' iniciació d 'anglès im-partit a I Institut deFormació Professional ambuna duració total de 200hores i, finalment, d'uncurs de programació per al a gestió d' empreses ( In-formitica ) impartit Lambe aI ' Institut de F.P. i tambéd una durada de 200 bo-res.. Aquests cursos, a mésd'ésser graturts, donen lapossibilitat de cobrar a lespersones que els segueixenel 75% del salari míniminterprofessional si sónmajors de 25 anys i fa al

noticiariatur sense cobrar. Aixímateix poden sol.licitaruna beca de 550 ptes/diael s menors de 25 anys ibeques de transport de 800ptes/dia aquells que nosiguin del nostre municipi.

En quan al s Cursos deReciclatge de Català per amestres cal dir que sónuns cursos organitzats per1 ICE ( Institut de Ciènciesde l Educació), un orga-nisme depenent de la Uni-versitat de les Illes Ba-lears, que tenen com aobjectiu capacitar al smestres en un aspecte quela majoria varen tenirabandonat en els seusplans d 'estudi: el domini ila capacitat d 'ensenvar lanostra pròpia llengua. Calqualificar de tot un exit degestió i de participació elfet de que, essent elprimer any que el Reci-clatge s organitza a Artà,s' hi hagin pogut posar enmarxa tots el s cursos iassignatures de que cons-ta.

CURSOS DE l'O.C.B

Cursos

Profesor nc alumnes

No catalano-parlants Pere J. Llull

8Elemental

Guillem Serra

13Mitjà

Biel Tous

23

CURSOS D'ARTESANIA

Curs

Professor n 2 alumnes

Brodat a ma

Maria Son Pastor

17Punt de creueta Catalina Alzamora

19Punt de Mallorquí

Antonio Llabrés

54Pauma

Aina Alzamora

10

EDUCACIO PER ADULTS

Curs Professor nc alumnes

Graduat Escolar A. Matamalas

18Graduat Escolar II

Andreu García

18Alfabetització

NP- A. Matamalas

7

CURSOS DE L'I.N.E.MCurs

Professor nc alumnes

Cuina Jordi G. Bosch

10Angles

Gerald Vicent

9Alemany Erika Borlinghaus 15

Informática

(varis)

15

CURSOS DE RECICLATGE DE CATALA PER A MESTRES

Curs assignatura Professor n2 alumnes

ler Llengua I J. Morey 29ler Cultura I M. Pastor 39

2on Llengua II B. Gili 182on Cultura II J. Alzina 222on Didàctica I P. Cortada 25

3er Llengua III J. Morey 83er Cultura III B. Gili 83er Didáctica II P. Cortada 10

Pluviòmetre

Area UrbanaDesembre 1988

Dia 1Dia 8TOTAL

14 gener 1989 BELLPUIG 7 7

En Pere i en Pau

88 BELLPUIG 14 gener 1989

noticiaríUna xerrada amb . . .

El passat dia 2 de de-sembre realitzava el darrerservei al poble d'Artà enJoan Pins Esteva com aGuardia Municipal del nos-tre Ajuntament .

Davant tal fet, Bellpuiges va personar a casa se-va i de la seva pròpia veuhem recollit aquestes opi-nions que a continuaciótranscrivirn.

B.- Joan, en poques pa-raules, dona ' m dates de lateva entrada a 1' Ajunta-ment , anys de feina a ditaempresa i el motiu de perquè ja t' has jubilat.

Joan.- Bé, jo va ig entrara G. M. el 15 de setembrede 1973, per tant fa 15anys i ara fa un mes justcue he deixat d ésser G.M.del nostre Ajuntament.motiu es que he complit el s60 anys i he pensat que eshora de viure tranquil idescansa t sonse obligacionsque em fermin.

B.- Penses que has sabutsituar la teva persona i almateix temps el càrrecd' autoritat?.

J . - Pens que sí. Semprevaig procurar fer el bemantenir una bona convi-vencia entre tots el s veins.

;clan »itiiSempre abans de denunciarningú, procurava avisarals infractors. Així quesortint al pas dé la tevapropera pregunta que veigem vol s fer, et diré que notenc ningú agraviat -quejo sàpiga- i tothom emsaluda i em fa cas.

B.- Enyores la feina?.

. Eis primers dies, sí.Quan m ' aixecava creia quem' havia de posar lagorra i 1' uniforme, pera)ara ja va passant.•

B.- Com passes el tempsara, a mês de fer de "teral teu netet ( sovint elveim amb "1 'uniforme dechandal" passejant 1 ' in-fant ).J . - Tenc un hortet , quepens cuidar amb més dedi-cació.

B.- Quins batles hasconegut durant la tevaestanca a 1 'Ajuntament?.

J.- Quan vaig entrar ma-nava en Miguel Pastor,després el succeí en BielMassanet , en Jaume Morey(2 mandats ) i 1 ' actualbatle en Miguel Pastor, filldel primer.

B.- Estàs content dels teuscompanys de feina?. T'hanfet bona despedida?.

El Municipal PIRkSrecentment jubilat

I.— Estic molt sati sfet. Eiscompanys i els funcionarisem varen regalar una pa-langana de plata amb unainscripció dedicada, i elConsistori m'entrega unrellotge al darrer ple del88. Jo vaig respondre con-vidant a un dinar de des-pe _lida al s companys, fun-cionaris i també al bat leactual.

Donam per acabada laconversa amb en JoanPiris, desitjant-li una bo-na i llarga jubilació .encompanyia dels qui mes es-tima.

G. Bisquerra

Contem el teu comteEl pó ssat desembre es

I I iuraren els premisotorgats al concurs de con-tes convocat pel Govern Bct -

ea r per a alumnes d EGBde Mallorca.

El segon premi fou o-torga t a I alumno del col-legi Sant Salvador delnostre poble, recaiguent altreball que va imaginar iredactar en Guillem Ferra-gut Sancho al umne de sisede dit col legi , amb elconte • 'Conta'm el teuconte".

A 1 entrega, a més d 'enGuillem, hi assistí una re-presentació del col. 1 egicomandat pel seu directoren Riel Tous. En Guillem

va rebre un diploma i unrellotge-despertador. Alcol.legi també se li en-trega un diploma i un lotde 11 ibres.

La foto que encapçalaaquest escrit reQuI I unainstantània del moment de1 'entrega del diploma a enGuillem Ferragut , de mansde la representant deI ' Ambaixada de Dinamarca,i que també formava partdel grup que encapçalavael Sr. Andersen, i que vaexposar el s seu s . contes perquasi tota Mallorca, entreel s quals també hi va és-ser Arta.

Enhorabona, idO, an 'en Guillem Ferragut,extensiva al s seus pares ifamiliars i també al col-iegi de Sant Salvador delqual n'és alumne.

14 gener -1989 RELLPUIG 9 9

P ia eoicIniafloticiari

EXPOSICIO DE DIBUIXOSNADALENCS

El Centre Cultural através de la seva JuntaDirectiva, organitzà unaexposició de dibuixos na-dalencs a la que hi pren-gueren part els al.lots delpoble, i que ha pogut servisitada durant totes lesfestes.

TORNEIG DE PING-PONG

Al mateix Centre Cul-tural tingué lloc untorneig de ping-pong. Lacompetició començà el 28 dedesembre i ha durat 10dies. Ha estat al front dela direcció el jove JoanMartí Munar.

FESTA DELS REIS

Els Reis vingueren po-lents enguany, en una car-rossa molt vistosa pre-cedida d'una estrella quepipelletjava. Si no fos quesabem que els Reis vénend'Orient, afirmaríem que laidea de la carrossa i laconfecció de l'estrella sónobra d'Ean Joan "Fontaner".Aprofitaritila nit de Reis i,després de la meravellosacavalcada, es feu l'entregade trofeus del torneig dedards del que donàvemcompte a l'Snterior edició.,Tots els participants forenobsequiats, com també elsguanyadors del coneurs dedibuix.

A. Genovart

El dia dels Reis hora-baixa la Coral de la Ter-cera Edat d'Arta dons unrecital en el Centre Cul-tural amb un bon repertoride cançons, que foren moltaplaudides del públic as-sistent.

CONSTRUCCIOLes empreses construc-

tores no paren ni un mo-ment al nostre poble. Undels llocs més afectatsaquests darrers mesos haestat la urbanització deS'Estanyol on es cons-trueixen quantitat d'apar-taments.

BRUTOR

Residus, fems i deixa-lles, brutor en definitiva,és el que hi ha a cadabanda del pont del torrentde Sa Torre igualment quea la voredada de tamarellsque van de Can Peu aS'Arenalet de Son Colom o"Sa banyera dets ermi-tans". La brutor que hi haés molt notòria i podemafirmar que no tota l'hatreta la mar, bona part lihan. deixada els que en-cara no han entes que lavorera de mar és de tots.

Per acabar la crònicaamb una mica de mês bongust la tancarem ambaquest poema d'En JoanMesquida , "Rosa" dedicat aun altre artista

4 L'ESCULTOR 1 AMIC SARASSATED'on tnetA et mal) fadat pen. entonbia4 t'acen?QatnA angeletA ateu -j, Aovint, UA inflen t'eAtne?QatnA AantA dtmortionA, fotgant anb foc d'anceAt4e,UA aiden en ta taAca det voAtne bett que fen?

Digau-,me et fott enginy! Quin tananna 04 aqueAtque uneix, anb baLLi ptanA, vigon L eApaAme?Com feiA najaA, en cada tnanc, obAcun AaAcaAme?Com 04 que et dot del mpin 114 cap ea radn ge4t?

pnodtgt! No et Aenttilu?Bat en cada obna entteAtida.miau! No fui Aentliu ta vida?paAta, caLla, ptoaa

20an MeAquidn

Cotrint.a de Sant Pen.e. DeAembne 88

ECOS

NACIMIENTOS:

Día 28 Noviembre.- AntonioArnaldo Alzamora Puigrós.-Hijo de Gabriel i de Mar-garita.- C/ Velázques s/n.

Dia 27 de Noviembre.-Sebastián Carné Dalmau. -Hijo de Sebastián y de Jua-na.- Cl Barracas, 5.

Día 26 de Noviembre.-Aaron-Manuel Fernández Ru-llán.- Hijo de Manuel y dePatricia.- Finca Son Catiu.

Día 17 Diciembre-- SerafínGinard Martorell.- Hijo deSerafín y de Bárbara-Mag-dalena.- C/ Juan XXIII, 5.

Día 11 de Diciembre.- LouisaBolivar Otto.- Hija de JoséEduardo y de Gabriela.-Finca Sa Corballa.

Día 17 de Diciembre.- Bárba-ra Amorós Sánchez.- Hija deAntonio y de Isabel.- ClCiutat, 53.

Día 17 de Diciembre.- MiguelFerragut Bauza.- Hija de An-tonio y de Isabel.- C/ Cas-tellet, 4-1°.

MATRIMONIOS:

Día 3 de Diciembre.- Juan-José Planas Pons de Incacon Eulalia Gelabert Calden-tey de San Lorenzo.- N. D.Son Ximelis-Palma.

Dia 10 de Diciembre.- JoséForteza Más con Ana MaríaBarea García.- N. D. C/Proissos, 45 de Felanitx.

Día 17 de Diciembre.- Anto-nio Gil Brazo con M@ CarmenFerrer Corraliza.- N.D.Avda. Costa i Llobera.10-19B

DEFUNCIONES:

Día 20 de Diciembre.- JaimeFemenías Lliteras.- PadreCerdà, 6.- 84 años.- a)Curries.

Día 20 de Diciembre .- MariaMayol Gelabert.- Costa iLlobera 67, 3 meses.- a) deSon Porc.

Día 20 de Diciembre.-TomésAyala Orell.- a) Sol, 41años. Colonia de San Pedro.

l o 10 BELLPUIG 14 gener 1989

ESPORTSSORPRENENT PRIMERAVICTORIA DE L'ESPORTSJUMA

A Ses Salines i amb lesbaixes de Na M AntòniaFlaquer i de n' AntbniaTous, I ' ESPORTS JUMA vaaconseguir una molt desit-jada victòria començant1 any nou amb bon peu.

D' altra banda el SANI-METAL va acabar 1 a nyfent el rídicul a PollencaEl començament d'any vaser amb una victbria da-vant el líder Alcúdia. 1diumenge passat a Camposes va perdre per unresultar escandalós.

BASQUET SENIOR MASCU-LI

POLLENÇA -72SAN IMETAL - 54

Visita a Pollença ambIa condició de líder, cosaque no va demostrar encap moment. Els artanencsnomés es presentaren amb 7jugadors i aquests no va-ren poder fer res en capmoment.

Encistel ladors: Muñoz (6 ) ,B. Gil i ( 10), Ferrer (16 ) ,Vaquer ( 9), Ginard, Vaquer1 1 '1":.)

SANIMETAL -78ALCUDIA - 55

Començamentamb una victòrialíder Alcúdia.partit que es va carac-teritzar per la duresa amb

FutbolARTA - 1 ESPANYA - 3FERRIOLENSE -3 ARTA - OSON SARDINA -2 ARTA -3

El comentari que fèiemal da rrer número de Bell-puig era d'esperança res-pecte al pa rtit contra1 equip I I ucmajorer , desit-jant una victòria per1 'Arta tancant 1' any 88amb 2 positius i deixantbon gust de boca al s moltsespectadors aficionats deSes Pesqueres.

Però res més enfora deIa real itat. Contra I ' Es-panya , un equip prou ba-tallador, però que no éscapdavanter, 1 'Arta fou un

Basquetque es va jugar. A la fidel partit alguns jugadorsa lcudiencs no varen en-ca ixar la derrota amb de-portivitat , i 1 únic quevaren fer va esser empit-jorar la imatge de 1 ' Al-cúdia.

Després d' aquesta victòria el SANIMETAL tornavaocupar la primera posició.

Encistelladors: Gili (10) ,Roser (16), Santandreu (2),Ferrer (12), Vaquer (6 ),Vaquer I i (14 ) , Galán,Ginard.

CAMPOS -78SANIMETAL -40

Amb només 6 jugadorses va presentar el Sani-metal a Campos, sensetenir cap opció a la vic-tbria final. Només s ' aguan-

taren el s primers minuts.E's va acabar el partit amb4 jugadors en pista ique només quedava a de-sfen ).sar ( a causa d una le-iá

Encistelladors: Gilt ( 5),Galán (2), Vaquer (13),Vaquer I ( 20 ).BASQUET SENIOR FEMENI

ESPORTS JUMA 49BONS AIRES 74

Amb una nova derrotava acabar I any 'Esportsuma. Si bé es va aguan-tar durant la primerapart, a la segona les pal-messanes imposaren la sevasuperioritat. A pesar de la

caramul 1 de despropòsits ires sortí alS desitjos detothom. Algunes baixesd'importància a les fileslocal s han estat darreramentmotiu prou suficient perdesfer les principais lineesde joc i així els contrarisse n dugueren el s dospunts. L equip local vaII uitar, però la sort no

acompanya i I ' adversariaprofità les ocasions.

Dins el camp del Ferri-olense mé s . baixes tingué1 'Arta ocasionades per tar-getes i lesions i el conjunttenia molt que desitjar fentque 1 'adversari ens doble-gas i guanyas per un re-sultar indiscutible.

derrota, I ' Esports Juma valIuiar fins a la conclusió.donant una bc,na impressió.

SES SALINES 37ESPORTS JUMA 45

Sorprenent però cert.Primera victòria de la tem-porada en el primer partitde I any i ... dins SesSalines. I encara mes,només sis jugadores acu-diren al partit en con-dicions de jugar. Varenesser baixa Na M 8 AntòniaFlaquer, N'Antònia Tous iNa Belén. A pesar de tot,molt bon joc i primeravictòria que col.loca1 ' Esports Juma a la pe-núltima posició de la taulacl a ssi fic atbria

Encistelladores: M. Gi-nard (8), A. Bauza ( ) ,M. Nicolau (15), A. Infante(4), A. Gelabert (13)

Esperam que aquestaprimera victòria de 1' Es-ports Juma animi tant lesjugadores com el públic ique sigui el començamentd' una sèrie d 'exits.

Demà, diumenge, dia15, a les 10, 1 ESPORTS JU-MA s'enfrontarà al Xalocen un partit molt impor-tant. Després, el Sanimetalreb el Santanyí. Esperemque el públic comenciI 'any acudint al Polies-portiu de "Na Caragol" aanimar els representantsarta nencs i, si pot ser,compartir 1 'alegria de duesvictòries.

El diumenge dia 8 esva jugar al camp del SonSardina i es va conseguirun resultat molt favorable,no tan sois per la vic-ten- La , sine) perquè 1 equi pestava format en maltapart per juvenil s.tant aquest resultatdel tot positiu i ja tornan,estar amb punts positiusque es el que interessa.Esperem que el properpartit a Ses Pesqueres siadel tot favorable al s colorslocals i es sumin dos puntsmés que podria fer quepujassim més amunt a laclassificació.

de l'anydavant elMol t bon

COMERCIALES PARA ZONA ARTA

CON O SIN EXPERIENCIA

* CON GRANDES POSIBILIDADES DEPROMOC I ON, EN EMPRESA JOVEN ENPLENA EXPANSION

* INGRESOS APROXIMADOS, SEGÚNAPT I TUDES: 2.000.000 Ptas.

* FORMAC I ON A CARGO DE LAEMPRESA.

Interesados llamar para concertarentrevista al Telf. 45 44 68 (Srta.Angela)

14 gener 1989 BELLPUIG

Col.laoració POLSIM D'ARXIU

Dia 19 de gener de1929, el batle D. Toni Amo-rós Ginard, de s' hort d EnMesquida, manifestà que elrector D. Joan Rubí, li ha-via fet sabent l'oberturad'una suscripció popularper emprendre la renovaciódel paviment parroquia] iconstrucció de bancs, de-sitjant saber si la Corpo-ració Municipal tendria acura la pavimentació de lacapella de Sant Miquel,així com l' enllestiment denous bancs per dita ca-pell a .

Després de detingudadel iberació, s'acordà perunanimitat, fer-se càrrecde les despeses que su-maren 661' 92 Ptes.

Al mateix acte, l'Ajun-tament encarregá a I ar-quitecte Sr. Forteza el pro-jecte deis bancs, nous detrinca, en relació a l'estilarquitectbnic de la Parrò-quia.

I ara una d' ecologia.El 14 de marc de 1929, elbatle D. Toni Cano García,diu que juntament amb' arquitecte D. Guillem

Forteza , ha visitat el ce-menteri per veure de cons-truir noves sepultures,sense necessitat d'espenyarni un ciprés, "Ornato seriode dicho lugar, cuya pre-sencia ensalzó y emocionóal Sr. Forteza. Por tanto,el Municipio ve con gustopuedan armonizarse los de-seos de construcción denuevos nichos y de res-petar los cipreses que entan sagrado lugar exis-ten". L 'any 29 no hi haviael G.O. B. ni Greenpeace.Però un ciprés era sagratpel repbs deis artanencs.

A la mateixa data, D.Toni Cano diu que haanomenat responsable amestre Miguel Massanet,"Taet" per modificar laPlaca de la Constitució(Calvo Sotelo o placa des' aigo També assegura

haver encomenat a la Fun-dición Calafell, la balus-trada y la farola bomba(la manxa actual ). "Estase colocará en la partemedia del depósito conobjeto de que pueda va-ciarlo, delegando al te-niente de alcalde AntoniMassanet Cassel les, Gara-meu, su facultad de ins-pección de las mencionadasobras".

Sessió extraordináriadel 31 de julio]. de 1929.Altra volta batle D. ToniAmorós Ginard, s'examinenI aproven dos pagamentspresentats per la FundicióCalafell. El primer importa187820 Ptes per la bombamanxa. El segon, puja' a180710 Ptes que es el costdel brendolat de ferro queenvolta la plaga de s 'Aigo.

Si aquel les pessetesd ' antany, les convertíssemen australs argentins d en-guany , no cabrien dins SesPesqueres.

G.A.T. 820 Carretera Cele Agulla, 17

Telex 69565 VG0I1 1.: Tels (971) 564017- 564300

CIF A 07088644 CALA RATJADA

REBAJAS DE ENERO EN LONDRES3 noches27.300 Pts

4 noches29.500 Pts(estos precios incluyen avión,

hotel A/D .y traslados I/V)CANARIAS

— T E NERIFE. 6 noches

32.100 Pts'LAS PALMAS

26.700 Pts(incluyen avión, hotel A/ D y

traslados I/V)FIN DE SEMANA EN ANDORRA 9.900ESPECIAL ESTUDIANTES 89

ITALIA 8 días 23.100 PtsGALICIA 8 días28.800 PtsMADRID 4 días21.835 Pts

Calle Binicanella, 12Tels. (971) 585515 - 585552

CALA MILLOR

saló de bellesa

ESTEL D'AUBAIsabel Solano

Esteticista titulada

Carrer Joan XXIII, 19-19 - Tel. 56 29 50

ARTA (Mallorca)

MaquillatgesNeteja de cutis .DepilacionsTractaments facials i corporalsTractaments anticeluliticsDrenatge

NOVETATTenim a la seva disposició:DEPILACIO ELECTRIC A

1 9 12 BELLPUIG 14 ganar 1989

COM HAN ANAT LES FESTES?Tirareu de Ia • cadena?. Es-tam contents perqué aixfno hi haura embossos i el sembornal s aniran I letins debudells fins al desembarca-ment posterior a la panxadel Millac.

Molt bé. Vos agraden lesestadístiques?. Iclò parlem-ne un xiquet. Aquestes fes-tes les goles, garganxes,gargamelles, garganxos,paladars, laringes, brocs,freus, fumerals , dolls,congosts, gorjes, raigs,brolls, gatoneres i demésfarrumall a de la familiabuco-otorrinolaringaloga-ca-nonera de les 'sopes delsartanencs, s ha engospatIa brolleria de 15 mil ionsde pessetes. SI, SI, SI,germans meus en les tas-ques gastronòmiques i au-tonbmiques. Treis comptes isumau , que poc costa. Bas-ta multiplicar el cens delpadró municipal per tresmil ptes, i tendreu elquinze milionets pel ca-parrot. Podeu dir que lagent major i el s infants nogastaren ni un duro. Estaloé. Es ben cert. Però, el saltres tirarem de labutxaca cinquanta vegadesmés que no pas ells.

Tal cosa fa que la romanatengui el pom econòmicequilibrat. Un soparet deno res, cinc mil pes-setones. Una xutxeria (peracabar d enterrar 1 ase)com una aturadeta a unnub-striptease, un cotillo-net amb quatre grans derarrn i dos massos cirano-bergeraquers,fet pagar?.

Visca la democràcia,normes tatxativesSolchaga , juntamentles normes subsidiaries.

Davant tal demostrancasocio-cultural-engospadora,ni som espanyols, ni cata-lans, ni mallorquins; somdepredadors consumistesque mos empassolariem, detravés, la viga de lescases de Sa Cova. A mésde perdre Cuba, aviatperdrem el portafoglio.

I les juguetes dels Reis i,papi Noel?. ( perdó, jo-guines ). Segons fontscreditícies de 1 ' especula-ment social pro esbarjos-disbauxa-esplai; de la sec-ció infantil de la Unesco,els minyons actuais neixendotats d ' una misteriosahormona, que té la virtudd'apagar la fam de mugrói substituir-la per la sedabrasadora que el s provocael caix6 cap quadrat de lasenyora ex-calçons bovers,donya Pilar Miró Balenci-aga .

Per tant, no vos vengui denoves si la capamuntadade gener s ' ha convertit enpujar en Porrassar per lapart del Coster d enPintat. Ara bé: nosaltres,com en Fraga. Si s'had 'estrènyer la corneja,emprarem retranques comestoles de diaca o coremera I 'antiga.

.A. j x f mentres la butzas ' escapoleix, al manco elspantalons conserven lavertical itat.

QUE NO VEREU EL CAVALLD'EN SARASSATE a NaBatlessa?. Vaja una salutde ferro que té aquellanimal semental. Diuen quefou una terapia per moltsde fadrinardos i fadri-nardes, qui es sentiren to-cats per unes oloretesafrodissíaques, i mai permai, no havien pensat queIa cosa era possible, finsque la disposició onírico-palingenèssica d ' en Saras-sate, ho ha demostrat.

Espagíric senyor Sarassate:Vós, sense haver l legit enDarwin i en De Vries, ha-veu donat una liiçó prác-tica d evolucionisme. Foracomplicacions. Directament.Com cal.

PER MITJA D'UNA INFORMA-CIO APIFERA-ABELLAIRE delbusc d abelles de la Sal a,hem sabut noticie:, sobreles banderes del balcómunicipal. Devers 1 ' anydos mil les tendrera perordinador. Aixa té 1 avan-tatge d ' incloure la novetat

EL BRUSCEl brusc, o cirerer de

Betlem, o cirerer del BonPastor (Ruscus aculeatus ) ,com sabeu, és, a Mallorca,Ia planta més usada per aIa decoració de Nadal.Només recordar-vos queaquesta planta prbpia deI 'alzinar, és a la llistad 'especies protegides, pre-cisament per 1 'ús abusiu icomercial que se n 'ha fetper a decorar les cases enarribar Nadal.

El que des d ' aquesteslinees vos ,volem propasar,és que quan el cirerer deBetlem es mustn, no eltireu al poal dels fems;abans recolliu les Ilavors ,és a dir, les bolletes ver-mel les i tirau-les perqualque alzinar. També po-deu provar de sembrar lesllavors dins cossiols, ongerminaran amb relativafacilitat. A més, també téuna qualitat curativa peldolor del fetge. Gràcies.

de substituir el s emblemestradicionals per al tres mésprevisors. Per exemple:quan s hagi de fer ding-ding, 1 ' anagrama sera unacaixa fort plena de te-ranyines amb I ' efigie delrecaptador. Si, per al con-trari tenim que cobrar,estau segurs que I 'ordina-dor no estará programat.Els tardaners, per conductedel fil telefbnic-musical ,seran desxondits de bonmatí d ' aquesta guisa :-"Bon dia, benvolgut

Ca n Paguis, partitjudicial de Son Cobrador,te el gust de felicitar-loper la bona anyada de' nú-meros vermells que labatedora municipal ( secciód ' hisenda) li fa fressat.Li aprestim el bescanvi de' acoloriment en billets de

curs legal, • amb tants dezeros a la dreta com vul-gui i pugui. Encara queno es mereixen, li dam lesgrades".

Kerrint-Kerratit

quant han

lesd ' enamb