4.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT LIBERAL(1833 1868)(1833-1868)

QUÈ ESTUDIAREM?QUÈ ESTUDIAREM?

1. La primera guerra carlina (1833‐1840)p g ( 33 4 )

2. El procés de revolució liberal (1833‐1837)

 E   d  i  i  ( 8 8 )3. Entre moderats i progressistes (1837‐1843)

4. Els primers partits polítics

5. La Dècada Moderada (1844‐1854)

6  El Bienni Progressista (1854 1856)6. El Bienni Progressista (1854‐1856)

7. Per què no hi va haver normalitat constitucional a 

l’Espanya isabelina?

8  La desintegració de la monarquia (1857‐1868)8. La desintegració de la monarquia (1857 1868)

9. Com es va establir la construcció de l’Estat liberal?

1.- LA PRIMERA GUERRA CARLINA(1833-1840)1.1.- Carlins i isabelinsAl 1833, mort Ferran VII, insurrecció del seu germà , , gCarles Maria IsidreLa reacció de Mª Cristina va ser poc fermaG i il l d f d l’ b l i i l Guerra civil entre els defensors de l’absolutisme i els defensors d’Isabel II.Carlins “Déu la Pàtria i el rei”Carlins, Déu, la Pàtria i el rei- Oposició ferma al liberalisme- Vertebració de la societat al voltant de l’església- Defensa dels antics furs, oposició al centralisme

DUES OPCIONS ENFRONTADES

CARLISMEId l i t di i li t i

ISABELINSE i t Ideologia tradicionalista i

antiliberal. Lema: “Déu, Pàtria i Furs”. Gran nombre del CLERO.

En un primer moment,suport d’una bona part del’ALTA NOBLESA i delsFUNCIONARIS, així com unGran nombre del CLERO.

Bona part PETITA NOBLESARURAL. Forta implantació al PAÍSBASC NAVARRA t d

U C O S, a co usector de la JERARQUIAECLESIÀSTICA. Obligada a cercarl’ dh ió d l lib l MBASC, NAVARRA, part de

CATALUNYA, ARAGÓ iVALÈNCIA. Molts eren propietaris

l’adhesió dels liberals. M.Cristina va haverd’acceptar la fi del’absolutisme i de l’Antico ts e e p op eta s

empobrits, artesans arruïnats...(Doc 1)

Règim.

1 2 - El desenvolupament de la guerra1.2.- El desenvolupament de la guerra Els carlins inicialment no tenien un exèrcit regular, síescamots que actuaven segons el mètode de guerrilles,establiren un petit estat a Navarraestabliren un petit estat a Navarra. El 1833 apareixen les primers partides CARLINES, elfocus més important a NAVARRA i PAÍS BASC , als Pirineus

l l d d C lló l B i A ó i lcatalans, el nord de Castelló, el Baix Aragó i a les comarquescatalanes de l’Ebre.

1 3 La fi del conflicte1.3.- La fi del conflicteDivisió en el sí del carlisme:

- Transaccionistes (acord amb els liberals)Transaccionistes (acord amb els liberals)- Intransigents (continuar la guerra)

Al 1839 el general Maroto, va signar el Conveni de Bergara amb el general EsparteroAcords:

Manteniment dels furs de Navarra i les - Manteniment dels furs de Navarra i les províncies basques

- Integració a l’exèrcit dels caps i oficials g pcarlinsEls més intransigents van voler l’exili o continuar la guerra com el general Cabrera al 1840.Balanç: crueltat en forma de represàlies i venjances entre la població civilentre la població civil.Victimes mortals: 150000-200000 morts

Conveni de Bergara Conveni de Bergara 1839

General Maroto General Espartero General Maroto General Espartero

2.- EL PROCÉS DE REVOLUCIÓ LIBERAL (1833-1837)1837)2.1.- El fracàs del règim de l’Estatut ReialL ió d M i C i i èbiLa reacció de Maria Cristina va ser tèbia, va nomenar aCea Bermúdez, un absolutista moderat.Bermúdez va voler pactar amb CarlesBermúdez va voler pactar amb CarlesEl seu immobilisme va permetre l’expansió del carlismeva introuir reformes com:- Amnistia- Divisió en 49 províncies

C i l’ d i i ió- Canvis en l’administració

Divisió provincial de 1833 efectuada per Javier de Burgos

La regent va nomenar un nou govern: liberal g gmoderat Martínez de la Rosa, promulgà l’Estatut Reial (Doc 1)

Augment del malestar social: fam epidemies i atacs carlinsAugment del malestar social: fam, epidemies i atacs carlins.Descontent general contra els insurrectes i clero secularA Catalunya:- Esclat a Reus als 1835, estenent-se ràpidament- Inici de les Bullangues (1835-1843): (Doc 3)Definició: Revoltes de caràcter social i políticDefinició: Revoltes de caràcter social i políticIncendi de convents a Barcelona al 1835Incendi de la Fàbrica Bonaplata (luddisme)Ramon de Meer va acabar amb la revolta a CatalunyaEl clima existent portà al bombardeig de Barcelona entre 1842 i 18431842 i 1843

Nou canvi de govern, el progressista Juan AlvarezM di b lMendizabal per:

- Restablir l’autoritatcanalitzat les queixes- canalitzat les queixes

- organitzar la lluita contra els carlins

2.2.- La revolta del 1836: els progressistes al poderObj i d M di b lObjectius de Mendizabal:

- aconseguir nous recursos militars i econòmics peracabar la guerraacabar la guerra.

- transformar l’Estat en un sentit liberal,convocant una unes eleccions

- Va iniciar un programa de reformes com lareforma agrària (febrer-març 1836)“decrets ded i ió”desamortització”

Objectius de la llei: Objectius de la llei: - Posar en circulació terres- Acabar amb el dèficit d’hisenda- Obtenir recursos per acabar la guerra

Conseqüències:Conseqüències:- Enfrontament Estat- Església- No va solucionar el problema de la

Hisenda Pública- No es generaren els recursos per acabar

b lamb la guerra.- Divisió entre el liberalisme:

Moderats o doceañistasModerats o doceañistasProgressites o exaltats

- Destitució de Mendizabal, lliurant elgovern als moderats, aquest moviment va alarmar als

i t i l 1836 i i i i tprogressistes i al 1836 es va iniciar un movimentrevolucionari: motí de sergents a La Granja.

Decret de desamortització de Mendizabal

"Vender la masa de bienes que han venido a ser propiedad del Estado, no es tan sólo cumplir una promesa solemne y dar una garantía positiva a la deuda nacional por medio de unagarantía positiva a la deuda nacional por medio de una amortización exactamente igual al producto de las ventas, es abrir una fuente abundantísima de felicidad pública; vivificar una riqueza muerta; desobstruir los canales de la industria de lariqueza muerta; desobstruir los canales de la industria de la circulación; apegar al país por el amor natural y vehemente a todo lo propio; ensanchar la patria, crear nuevos y fuertes vínculos que liguen a ella; es, en fin, identificar con el trono q g ; , ,excelso de Isabel II, símbolo de orden y de la libertad [..,] El Decreto sobre la venta de esos bienes adquiridos ya para la Nación así como en su resultado material ha de producir el pbeneficio de minorar la fuerte suma de la deuda pública, es menester que en su tendencia se encadene, se funda con la alta idea de crear una copiosa familia de propietarios, cuyos goces y cuya existencia se apoye principalmente en el triunfo completo de nuestras actuales instituciones."Real Decreto declarando la venta de los bienes del clero. Mendizábal, 19 de Febrero de 1836

El motí obligà a la reina a jurar la Constitució de El motí obligà a la reina a jurar la Constitució de1812

Llavors va ser cridat el progressista Calatrava,M di b l i i t d’Hi dMendizabal ministre d’Hisenda.

Canvi de govern i lluita contra el carlismeC ió d’ d líti lib l Creació d’un nou ordre polític liberal

-

Mendizabal

2.3.- El nou ordre constitucionalEls progressistes van implantar un règim liberal, constitucional i monarquia parlamentària.Es va redactar una nova constitució la de 1837, tenia la possibilitat de modificar-la, per a donar resposta a progressistes i moderatsprogressistes i moderats.Constitució del 1837Soberania nacionalDeclaració de dretsDivisió de poders

C f i li òli (fi )Confessionalitat catòlica (finançament)Doble cambra- Senat-Sobirania compartidaSobirania compartidaConcessió d’amplis poders a la corona

Govern de les colònies per lleis d’excepció (expulsió dels diputats americans de la cambra)

Altres lleis importants:Altres lleis importants:- Llei d’impremta, augment del seu control- Llei electoral, sufragi restringit, majors de 25

anys, 2,4% de la població.- Per formar part de la Milicia Nacional també

’ i i i í is’exigia un ingressos mínims.

Constitució de 1837

Artículo 2.- Todos los españoles pueden imprimir y publicar libremente sus ideas sin previa censura.Artículo 4 Unos mismos códigos regirán en toda la monarquía y en ellos noArtículo 4.- Unos mismos códigos regirán en toda la monarquía, y en ellos no se establecerá más que un solo fuero para todos los españoles en los juicios comunes, civiles y criminales.Artículo 11 La Nación se obliga a mantener el culto y los ministros de laArtículo 11.- La Nación se obliga a mantener el culto y los ministros de la Religión Católica que profesan los españoles.Artículo 12.- La potestad de hacer las leyes reside en las Cortes con el Rey.Artículo 13 - Las Cortes se componen de dos cuerpos colegisladoresArtículo 13. Las Cortes se componen de dos cuerpos colegisladores, iguales en facultades: el Senado y el Congreso de los Diputados.Artículo 45.- La potestad de hacer ejecutar las leyes reside en el Rey.Artículo 46.- El Rey sanciona y promulga las leyes.Artículo 46. El Rey sanciona y promulga las leyes.18 de junio de 1837.

2.4.- La reforma agrària liberalgUna nova reforma que desmantellava la propietatsenyorial, es basava en:

L’ b li ió d l è i d iL’abolició del règim de senyoriaDesvinculació de les terres de primogenituraDesamortització de béns clero regular alDesamortització de béns, clero regular al(1836) i del secular (1837)El patrimoni eclesiàstic va ser confiscat perp pl’Estat i venuts en subhasta pública pagats ambdiners o vals de deute públic.Obj tiObjectius:Obtenir recursos per abastir l’exèrcit liberalDisminuir el dèficit d’HisendaDisminuir el dèficit d HisendaMillorar les finances reialsForjar una nova classe de propietaris defensorsjdel liberalisme.

2.5.- Els efectes de la reforma agràriagResultat: concentració de la propietat en mans delsantics propietaris, però no entre els treballadorsA Catalunya, però, extensió de l’emfiteusi, terres nosurtiren a subhasta i l’emfiteuta pagaria un censanual (Doc 7)anual. (Doc. 7)La liberalització del sistema econòmic va permetre:

- abolir els delmes- privilegis de la Mesta- privilegis dels gremis

C lid ió dConsolidació de:- llibertat de contractació en el treball

llibertat d’indústria- llibertat d indústria- llibertat de comerç afavorit per l’eliminació de

les duanes interiors.

3.- ENTRE MODERATS I PROGRESSISTES (1837-1843)La constitució de 1837 consolidava dos grans partits liberals: moderats i progressistes, que s’alternaren al

d d l d’I b l IIpoder durant el regnat d’Isabel II.

3.1.- La tornada dels moderats al poder (1837-1840)A l’ b d l 37 l l i l d fiA l’octubre del 37 guanyen les eleccions el moderats, govern fins a1840, govern autoritari, fins i tot suspens de la constitució per ferfront a les bullanguesg- Es va frenar la desamortització eclesiàstica- Es va sostenir el clero mitjançant pressupostos nacionals- Reimplantació del delme- Reimplantació del delme- Llei electoral més restrictiva Limitació de la llei d’impremta

P líti i t l i t C t l l b óPolítica repressiva contra els progressistes, a Catalunya el baróde MeerCrisi del període vingué per una Llei d’ajuntament, elecció de lag jcorona dels alcaldes de les capitals de província, recolzament dela regent.

- Moviment insurreccionalMoviment insurreccional- creació de juntes revolucionàrie- recolzament d’Espartero van guanyar

l i i l è i i ’ ilià (1840)la reina renuncia a la regència i s’exilià (1840)-

3.2.- La regència d’Espartero (1840-1843)Primer moment del seu govern van ser d’eufòriaprogressistaI l d l llib t t ( i i )Impuls de les llibertats (premsa, associacions…)Peró, va avançar cap a un autoritarisme, trobantl’oposició de representants de totes les classes socialsl oposició de representants de totes les classes socialsA Catalunya oposició, sobretot per la seva políticalliurecanvista, obrint el mercat espanyol als teixitsanglesos.Els desenvolupament dels esdeveniments van portar a

a adicalit ació del o i e t o o ito (1842)una radicalització del moviment opositor (1842)La reacció del regent va ser molt violenta: bombardeigde Barcelona, una vegada sotmesa:de Barcelona, una vegada sotmesa:

- detencions massives i execucions- imposició d’una multa- prohibició d’associacions i publicacions

- Llavors, creació d’una gran coalició antiesparterista- Inici d’un moviment insurreccional, Reus 1843, líder P i ió d J t l i t t Prim , creació de Juntes a les ciutats, que provocaren la marxa d’Espartero i reformes a l’Estat.- Moderats com Narváez i O’Donnell protagonitzaren Moderats com Narváez i O Donnell protagonitzaren moviments conspiratius.

Narvaez O’Donnell

3.3.- La crisi del progressisme- Al 1843 Espartero va marxar a l’exili a Anglaterra- Al 1843 Espartero va marxar a l exili a Anglaterra- Divisió entre els progressistes:

- Més radicals: crear una junta Centraljefectiva, pretenien una reforma de l’estat enprofunditat

M di l ti f t b l f ió- Menys radical: satisfets amb la formaciód’un govern que fes algunes reformes.- La Junta de Catalunya era més radical no satisfeta ambLa Junta de Catalunya era més radical, no satisfeta ambles reformes va organitzar unmoviment insurreccional:Jamància (1er aixecamentpopular contra l’estat liberal)

4 ELS PRIMERS PARTITS POLÍTICS4.- ELS PRIMERS PARTITS POLÍTICS

- MODERATS- PROGRESSISTES- DEMÒCRATES

REPUBLICANS- REPUBLICANS

Gràfic següent

5.- LA DÈCADA MODERADA (1844-1854)( )5.1.- Les bases del règim moderatAl 1844 victòria dels moderats Narváez va formarAl 1844 victòria dels moderats, Narváez va formargovern.Objectius de la seva política:j p

- tancar l’época revolucionària- implantar un règim basat en l’autoritat- domini de la oligarquia: gran burgesia i

sectors professionals liberals i l’exércit.Elaboració de la Constitució de 1845 (D 1)Elaboració de la Constitució de 1845 (Doc 1)Aprovació de una llei electoral al 1846, sufragicensatari restringit, 1% població (Doc 2)g , p ( )

5.2.- El desenvolupament de l’Estat liberal moderatMill d l l i b l’ lé i C d Millora de les relacions amb l’església: Concordat amb la Santa Seu 1851

Reconeixement d’Isabel IIAcceptació del procés desamortitzador, que quedava en suspensEl t tè i d ió i l El govern otorgava competències en educació i moral públicaS’encarregava de finançar l’església aquesta S encarregava de finançar l església, aquesta acceptava un liberalisme moderat, distanciant-se del carlisme.

Reforma fiscal (Llei Mon-Santillán 1845), per augmentar els ingressos:- contribució directa sobre la propietat- impost sobre el consump Unificació legislativa, es promulga el codi penal(1848) i

el codi civil (1850) Reforma de l’administració pública: Reforma de l administració pública:

- administracions provincials i municipals 1845 - sistema jerarquics de governadors civils 1849,

diputacions i ajuntamentdiputacions i ajuntamentLa Corona escull als alcaldes de poblacions de més de

2000 hab.M i d l ü ió f l d d l 1844Manteniment de la qüestió foral, decret del 1844

- Sistema nacional d’instrucció pública, es regulen els nivells educatius

- Creació de la Guardia Civil(1844) - Servei militar obligatori, sistema de quintes per

sorteig, es podia redimir (pagament)g, p (p g )

5.3.- La crisi del moderantisme Poca estabilitat política per:Any 1846 Guerra dels Matiners o

2ª Guerra Carlina (Doc.4) Causes: crisi agrària per males collites Crisi tèxtil, de caràcter urbà - destacar la participació d’aquestes

Creació per les forces liberals del Partit Demòcrata 1849.Divisions internes dels moderats, alternància de governs

lt b bú d d l f d l i ( ill )molt breus, búsqueda del favor de la reina (camarillas)Reforma de 1852 de Bravo Murillo, enfrontat a Narvaez:

- sufragi més restringitsufragi més restringit- suspensió de les corts a voluntad- govern per decret

Conseqüències: desintegració del partit, a més, pressióde progressistes i demòcrates.

6.- EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856)6.1.- La revolució del 1854Pronunciament militar General O’Donnell- Descontent, inclús dels moderatsVicálvaro “Vicalvarada” Manifest de Manzanares (D 1)(Doc 1)Moviment de revolta a les ciutats, interveniren tots elspartits creant Juntes Revolucionàries.pIsabel va haver d’acceptar el restabliment de la MilíciaNacional i de les llibertatsEspartero presidència i O’Donnell ministre de la GuerraConvocatòria de corts amb Llei electoral de 1837 Convocatòria de corts amb Llei electoral de 1837

electors100000 a 500000

Progressistes tebis i moderats avançats formaren el la g çUnió Liberal Resultat: majoria progressistes i unionistes.Redacció d’una Constitució, no promulgada “non nata” 1856.6 2 L’acció dels governs6.2.- L acció dels governs- Reformes:

Desamortització de Madoz, afectava a tots els bens de mans mortes (civil i eclesiàstica1855)

Sanejar la Hisenda Pública Es van interrompre les relacions amb la Santa Seu

D l d’ i d b fi i d’ Desenvolupament d’una economia de mercat, benefici d’una burgesia agrària, els petits van perdre l’ús de terres comunals

ampliació de la xarxa de carreteresLlei de Ferrocarrils de 1855 (be eficis fiscals a e preses Llei de Ferrocarrils de 1855 (beneficis fiscals a empreses estrangeres)

Posada en marxa del telègraf Foment de les societats per accions i de l’activitat bancària Foment de les societats per accions i de l activitat bancària Desenvolupament de la mineria

6.3.- Els problemes socials- Problemes de crisi de subsistències i còlera, comportaren malestar socialcomportaren malestar social.Conflictivitat obrera, sobretot a Catalunya. Demandes:e a des:

- reducció dels impostos de consum- abolició de quintes- millora dels salaris- reducció de la jornada laboral

Reacció política va ser de repressió:Reacció política va ser de repressió:Estat de setge Prohibició de les associacions

obreresdetenció de treballadors i execució

d’alguns

Importants manifestacions anys 1854-1855Conflictes de les selfactines al 1854Conflictes de les selfactines al 1854

“A Catalunya les primeres reaccions contra la introducció dei à i l é d l d ió i l' f ómaquinària en el procés de la producció i contra l'atur forçós

que resultava de la mecanització, es produïren a Camprodon(1823), Barcelona (1835). Les selfactines foren introduïdes alPrincipat vers el 1844. L'estiu de 1854, aquestes màquinesocupaven uns 1.200 filadors. El dia 14 de juliol, en mig del'eufòria pel triomf de l'alçament progressista contra el govern,f p f ç p g g ,que acabava amb una dècada d'opressió del moviment obrer,a Barcelona una munió obrers filadors iniciaren l'incendi dediverses fàbriques on funcionaven selfactines. De seguidadiverses fàbriques on funcionaven selfactines. De seguida

(el dia 16) el capità general Ramon de la Rochapublicà un Ban on es comunicava que serien passat per lesarmes tots els que atemptessin contra una propietat o contra laarmes tots els que atemptessin contra una propietat o contra laseguretat de les persones.”

P l ió d l d l Ll i d l T b llPromulgació del govern de la Llei del Treball

6.4.- La crisi del Bienni ProgressistaDavant la situació de violència social al 1856, militarsvan promoure mesures repressives oposició O’donnell ivan promoure mesures repressives, oposició O donnell iEspartero.La reina va intervenir a favor d’O’Donnell, nomenatLa reina va intervenir a favor d O Donnell, nomenatcap de govern el 14 de juliol.

proclamació de l’estat de guerraProtesta de diputats insuficient.Partidaris d’O’Donnell va triomfar i posà fi al BienniPartidaris d O Donnell va triomfar i posà fi al Bienni(Doc3):

- clausura de les Corts- supressió de la Milícia- destitució d’ajuntaments i diputacions- prohibició de la llibertat de premsa

8.- LA DESINTEGRACIÓ DE LA MONARQUIAQ(1857-1868)8.1.- La reacció moderada (1856-1857)O’Donnell restableix la Contitució de 1845, amb un caràcter més liberalamb un caràcter més liberal.Va mantenir les lleis desamortitzadoresPerdent la confiança de la reina, al 1856 ç ,nomena a Narváez com a nou president.Tasca de govern:

i d h- quinta de 50000 homes- suspensió de la desamortització

restricció de lleis i llibertats- restricció de lleis i llibertats. Convocatòria d’eleccions al 1857 (Llei de 1846)

sufragi censatari restringit 1%est g t %

Vi tò i d l d t i l ió d l lt tVictòria dels moderats, manipulació dels resultats,govern:

- Reforma del Senat 1857- Grans d’EspanyaReforma del Senat 1857 Grans d Espanya,vitalicis-

- Restauració de la primogenitura- Aprovació de noves concessions ferroviàries

(corrupció política)A ió d l Ll i M Ll i d’i t ió- Aprovació de la Llei Moyano o Llei d’instrucció

pública 1857.- Perdua de poder de Narváez inestabilitatPerdua de poder de Narváez, inestabilitat,

govern d’Asturitz, negació de convocar eleccions, censamb errors intencionats. Dimissió govern.

- Substituit per O’Donnell – Unió Liberal(1858)

8.2.- El govern progressista de O’Donnell (1858-1863) - Govern llarg-Partit: Unió Liberal

En decembre del 1854 Cánovas del Castillo pronuncia el projecte de la futura Unió Liberal:el projecte de la futura Unió Liberal:

“Formemos nosotros un tercer partido constitucional... que no tiene recuerdos, que no sabe de dónde viene, pero que sabe adónde va. [...] En nombre de la patria, de las id lib l d l t tit i l h ideas liberales y del trono constitucional, marchamos adelante llevando por bandera la Unión Liberal”

escassa oposició, escàs perill de pronunciaments.

Mesures:

Liberalització de la Constitució de 1845 amb:di i ió d l d d l - disminució del poder de la premsa

- augment de l’autonomia delsajuntamentsajuntaments- reforç del poder judicial- consolidació del ferrocarril- procés desamortitzador civil- augment d’inversions públiques

Fins 1866 expansió econòmica i increment de recursos de la Hisendala HisendaAquesta situació econòmica va permetre iniciar una activa política exterior, basada en operacions militars.

Campanyes destacades:- 1858-1862 expedició a la Cotxinxina- Mèxic, exigència d’un deute endarrerit

M 1859 1860 b ti d’ t if- Marroc 1859-1860, amb motiu d’un atac rifeny aCeuta- Ocupació de Santo Domingo (1861-1865)Ocupació de Santo Domingo (1861 1865)

50000 soldats participaren serviria per exaltar elpatriotisme i per crèixer el prestigi de Joan Prim.Finalitza la guerra amb la Pau de Wad- Ras(descontent)A partir de 1861 protestes pel caràcter personalista delA partir de 1861, protestes pel caràcter personalista delrègim.El fet d’incorporar al govern a Prim va provocarmalestar a la reina, acabantdimitint per diferents conspiracions1863 Prim1863.

8 3 L i i fi l d l i t (1863 1868)8.3.- La crisi final del sistema (1863-1868)Radicalització de l’autoritarisme(Nit de San Daniel 1865) inestabilitat(Nit de San Daniel, 1865) inestabilitatFort intervencionisme de la reina de governIntervencionisme dels catòlics

(camarilla ultracatòlica)

U ió d i t d ò t i bliUnió de progressistes, demòcrates i republicansculparen a la reina 1866 revolta dels sergents

Caserna de San GilCaserna de San Gil(Madrid)

revolta popular, fortarepressió

N à lit l’ ti it t d l é i l tà- Narvàez paralitza l’activitat del congrés, implantà unadictadura

Agreujament del govern per crisi de subsistènciad l i d ldel 1866 = preus i descontentament popular.

Progressistes i demòcrates signaven el PacteProgressistes i demòcrates signaven el Pacted’Ostende, 1866, objectiu: posar fi al regnat d’Isabel II1867, unió d’Unionistes i bona part de comandaments, pmilitars.

Extracto del pacto de Ostende (Bélgica 1866)Extracto del pacto de Ostende (Bélgica, 1866)

[…] Después de una breve discusión […] se acordó por unanimidad lo siguiente:1 º Que el objeto y bandera de la revolución en España es la caída de los1. Que el objeto y bandera de la revolución en España es la caída de losBorbones.2.° Que siendo para los demócratas un principio esencial de su dogma político elsufragio universal y admitiendo los progresistas el derecho modernosufragio universal y admitiendo los progresistas el derecho modernoconstituyente del plebiscito, la base de la inteligencia de los dos partidos fueraque por un plebiscito […] o por unas Cortes Constituyentes elegidas por elsufragio universal, se decidiría la forma de gobierno que se había de establecersufragio universal, se decidiría la forma de gobierno que se había de estableceren España, y siendo la monarquía, la dinastía que debía reemplazar a la actual;en la inteligencia de que, hasta que así se decidiese, había de ser absoluta lalibertad de imprenta y sin ninguna limitación el derecho de reunión, para que lap y g , p qopinión nacional pudiese ilustrarse y organizarse convenientemente.[…] que se reconocía como jefe y director militar del movimiento al general Prim.

5 de julio de 1867

Formació d’un govern provisional i creació d’una assemblea constituent per sufragi universal directe.

Aquesta vegada no hi haviaprou en un canvi de govern.