El El sistemes sistemes urbansurbans

UNITAT 4.2

Mega ciutats del Món

Grandes Àrees Urbanes

4.2.1 Un món de CiutatsLa població urbana no para de créixer, cada cop són més les ciutats que superen el milió d’habitants. Aleshores les ciutats no estan aïllades sinó que es relacionen les unes amb les altres, per raons de serveis i econòmiques formant les XARXES URBANES.

XARXA URBANA: Sistemes dinàmics que es desenvolupen gràcies als intercanvis amb els altres nuclis. Per això parlem de SISTEMES URBANS per anomenar-les.

ELEMENTS: Formats per sòls i els immobles, les infraestructures productives i de serveis, els elements mòbils, xarxes de comunicació i transport.

Aquesta relació de elements, provoquen el moviment de població, mercaderies, capital etc. EX: Londres

Per conèixer el nivell de desenvolupament d’un sistema urbà hem de analitzar els intercanvis i el grau d’integració, a través de fluxos del sistema.

Independentment de les seves dimensions o la població, un sistema estarà molt integrat si: En els seus nuclis hi ha una important circulació i intercanvi d’elements de tota mena. (persones, vehicles, productes, correus, trucades...)

I poc integrat si aquestes circumstàncies són escasses.

Ex: Barcelona versus Prullans.

Altre definició Xarxa urbana: conjunt de relacions (econòmiques, socials, culturals, polítiques,...) que fa que les ciutats d’un territori adquireixin una complementarietat i una diferenciació de funcions i que formin un conjunt jerarquitzat de centres

Els nuclis urbans més rellevants organitzen i influeixen en l’espai i exerceixen una forta atracció sobre el territori circumdant.

Les xarxes urbanes són sistemes dinàmics on els intercanvis entre els diversos nuclis esdevenen elements principals del seu desenvolupament, per això s’utilitza el concepte de SISTEMA URBÀ

4.2.1. El sistema urbà El sistema urbà espanyol està organitzat de forma jeràrquica. La jerarquia urbana distingeix entre:◦ Metròpolis estatals: Madrid i Barcelona; exerceixen influència sobre la resta de

territori estatal i estan relacionades amb altres ciutats a escala mundial◦ Metròpolis regionals: capitals de regió, relacionades amb les metròpolis estats i

que exerceixen la seva influència sobre extenses àrees de caràcter regional (Sevilla, València, Bilbao, La Corunya, Vigo, Valladolid, Saragossa i Palma de Mallorca). Com a ciutats mitjanes: Alacant, Múrcia, Oviedo, Santander, Màlaga,...

◦ Capitals de província o de comarca: últim esglaó subregional, format per les capitals de província o de comarca que estan relacionades amb les anteriors i tenen influència en els nuclis de població més pròxims: Segovia, Càceres, Ciudad Real, Girona, Tarragona, Burgos, Cartagena,...

◦ Se ha començat a parlar de un món de ciutats, per la globalització de la economia i de la societat, i els nous sistemes de transports i comunicacions.

•Característiques bàsiques:a)Especialització dels nuclis urbans (residencials, industrials, comercials o de

serveis)b)La dependència entre uns nuclis i altres que augmenta amb el grau de

desenvolupament.

Tres tipus de regions urbanes:a)Àrea metropolitanab)Conurbacióc)Megalòpoli

4.2.2. Les regions urbanes

4.2.2. Les regions urbanesÀrea metropolitana•És el conjunt que formen una gran ciutat i les ciutats petites i mitjanes que l’envolten.

•És un sistema ben integrat•La causa del desenvolupament són les contínues millores tecnològiques pels mitjans de comunicació i de transports.

•El nucli central tendeix a l’especialització del sector terciari i els nuclis urbans en usos residencials i usos industrials

•Els principals exemples: àrea metropolitana de Barcelona i la de València. •Al mon existeixen entitats administratives metropolitanes que fan activitats de una manera conjunta. Ex: GLA (Greater London Authority) CMB (Àrea Metropolitana de Barcelona)

Dipòsit Digital de la UB : Àrea metropolitana: estructura territorial

Dipòsit Digital de la UB : Elaboració d'un perfil de l'àrea metropolitana

Dipòsit Digital de la UB : Àrea metropolitana: anàlisi d'un perfil

4.2.2. Regions urbanesConurbació

•Té un estructura polinuclear (conjunt de ciutats satèl·lits) caracteritzada per l’abundància de les activitats secundàries i terciàries i per un gran intercanvi de fluxos entre les ciutats que en formen part.

•Exemples: regió urbana holandesa formada per Rotterdam, L’Haia, Amsterdam i Utrecht, formen Randstat.

4.2.2 Les Regions urbansMegalòpolis•Conjunt de metròpolis que formen una enorme aglomeració urbana (+de 10 milions d’habitants). Aquest terme fou utilitzat per primera vegada el 1961 pel geògraf francès Jean Gottmann (1915-1994).

•En podem comptar nou: Tokio, São Paulo, New York, Ciudad de Mèxic, Shanghai, Bombai, Los Angeles, Beijing i Calcuta.

• Tendència a l’aglomeració sobre la base de models d’acumulació marítima (Water Front), com els exemples de Boston-Nova York-Baltimore; o de formació d’un corredor lineal, com el de Tokio-Yokohama-Nagoya-Osaka; o en xarxes de transport, com les del centre d’Europa que connecten l’anomenada banana europea (principal eix urbà continental), des de Londres a Milà..

4.2.2 Les Regions Urbans

Generen una crisi ecològica i territorial que té un impacte immens sobre l’espai l’àrea geogràfica que les nodreix i que les fa pràcticament insostenibles

Accentuen les crisis de governabilitat local perquè la seva formació policèntrica comporta una segregació social i espaial molt marcada, que genera diferents identitats culturals, sovint en conflicte.

Són escenaris funcionals extraordinàriament complexos, amb horaris, pautes de mobilitat, xarxes de serveis i ritmes urbans molt difícils de gestionar, malgrat que també poden ser grans escenaris d’experimentació de la transformació urbana i espais de sorgiment de noves identitats.

- Tokio: La metròpoli és el centre de la política, l’economia i l’administració en la que es reuneixen les funcions metropolitanes de Japó.

· La Megalòpolis formada per Tokyo i Yokohama s’anomena Kanto que inclou Tokyo, Kawasaki, Yokohama, Yokosuka.

- Osaka:. Important centre del comerç del districte de Kansai.

- Kobe: ciutat d’atmòsfera internacional

La Megalòpolis que formen s’anomena Kinki. Antic centre de cultura i comerç, inclou les prefectures d'Osaka, Kyoto, Kobe, Nara, Wakayama i Shiga.

4.2.3 La xarxa urbana catalanaL’evolució de les ciutats catalanes ha tingut bàsicament tres fases:

a) Finals del segle XIX amb la industrialització, s’amplien gràcies als eixamples

b) Entre el 1950 i el 1975, ciutats industrials com Sant Boi, Cerdanyola,... S’adeqüen a l’entrada d’emigrants

c) A partir dels anys 80, les ciutats han creat espais públics, serveis, equipaments, rehabilitació de nuclis antics,...

La població catalana està distribuïda pel territori de manera força irregular, amb densitats molt irregulars, molt altes a la costa i prelitoral i molt baixes a l’interior.

Òbviament està encapçalada per Barcelona, la ciutat més important de l’arc del Mediterrani de la Unió Europea després de Milà i la segona més important de Espanya després de Madrid.

Es pot considerar un sistema ben integrat, allò vol dir amb una intercanvis i moviments elevats entre el nuclis urbans que la conformen. Un nombre important de persones, vehicles, transaccions, comunicacions etc, circulen a diari en Catalunya.

Àrees dinàmiques Hi ha 5 àrees dinàmiques de xarxa urbana a Catalunya tret la Regió Metropolitana de Barcelona:

Àrea Nord-Occidental

Metròpoli del Sud

Catalunya Central

Ciutat de Lleida

La resta del territori català

2020

Àrea Nord-Occidental Comarques gironines

Capital Girona

Atrau poblacions com Banyoles o Salt o d’altres de La Selva

També hi ha àrees d’atracció de base industrial i turística com Figueres o Olot

En el litoral es formen petits pols d’atracció: Palamós, Roses, Lloret.

Metròpoli del Sud•Conurbació Tarragona-Reus + Valls

•Segona àrea metropolitana del país, que integra moltes poblacions menors del Camp de Tarragona

•Els polígons industrials i la refineria, vinculats al port de Tarragona són elements centrals d’aquesta àrea.

•També es desenvolupa activitats agroalimentàries i comercials

Catalunya Central

Comarques d’Osona, Bages, Berguedà, Ripollès Anoia i Solsonès.

Àrees àmplies que defineixen les respectives capitals comarcals

Modestes agrupacions amb un cert dinamisme industrial o una afinitat territorial

Ciutat de Lleida

Centralitza una ampli territori

Atrau pols petits com Mollerussa, Balaguer o Bellpuig

També s’estableix relacions amb Cervera, Guissona i Tàrrega

La resta del territori català Terres de l’Ebre i Pirineus

Absència d’una xarxa urbana consolidada

Només hi ha capitals comarcals que actuen com a tal: Tortosa, Amposta, Sort, la Seu d’Urgell.

Atrauen les poblacions del voltant.

4.2.3 La Xarxa urbana catalana•119 poblacions de més de 10.000 habitants

•Xarxa molt desequilibrada, tant en distribució com en nombre d’habitants

•Xarxa dominada per Barcelona (+ 1.600.000 habitants) i l’àrea metropolitana (+ 3.500.000 habitants)

•Poden diferenciar quatre nivells: • 1-La Regió metropolitana de Barcelona• 2-Ciutats supracomarcals• 3-Centres comarcals• 4-Centres subcomarcals

1-Regió Metropolitana de BarcelonaREGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA:

•Funció de centralitat administrativa, econòmica i de serveis. Influència sobre tot el territori català

•Engloba: Maresme, Vallès Oriental, Barcelonès, Vallès Occidental, Baix Llobregat, Alt Penedès i el Garraf

•Aproximadament 4,5 mil.lions de persones•Dues zones:a)Àrea metropolitana (BCN, Hospitalet, Badalona, Sant Adrià, Santa Coloma, Sant Cugat,…)

b)Corona metropolitana (Mataró, Granollers, Mollet, Sabadell, Terrassa, Martorell, Vilanova,…)

•Aporta el 70 % del PIB català•http://www.amb.cat/web/guest

Nivells de la xarxa urbanaSegon nivell: CIUTATS D’INFLUÈNCIA SUPRACOMARCAL

Ciutats que exerceixen una influència econòmica i social i que arriba més enllà de les seves pròpies comarques:

Conurbació Reus-Tarragona

a)Tortosa (terres de l’Ebre)

b)Lleida (terres de Ponent)

c)Girona (comarques nord-orientals)

d)Manresa (regió central de Catalunya)

e)Vic (eix entre les valls dels rius Congost i Ter)

Nivells de la xarxa urbanaTercer nivell: Centres comarcals

•Ciutats que influeixen sobre el territori de la seva comarca i es troben relacionats amb els centres supracomarcals:

a)Olot (Girona)

b)Balaguer i Mollerusa (Lleida)

c)Puigcerdà (Girona)

Nivells de la xarxa urbanaQuart nivell Centres subcomarcals

•Poblacions que no són centres comarcals, però exerceixen una certa centralitat respecte de les poblacions que les envolten:

a)Roses

b)Bellver de Cerdanya.

2.1. IDENTIFICACIÓ

→ El document que analitzarem a continuació és un mapa on ens mostra els diferents sistemes urbans d’Espanya localitzats a les seves respectives zones.

Escala: No apareix en aquest cas

Llegenda:

2.2. 2.2. ELEMENTSELEMENTS

Sistemes Sistemes urbans urbans principalsprincipalsÀrees Àrees dependentsdependents

Deserts Deserts urbansurbans

RelacióRelació

DependènciaDependència

33Milions Milions d’habitants d’habitants del sistema del sistema urbàurbà

2.3. 2.3. TIPUS DE MAPATIPUS DE MAPA

3.1. 3.1. DESCRIPCIÓDESCRIPCIÓ

• El mapa ens mostra els sis tipus de El mapa ens mostra els sis tipus de sistemes urbans que trobem a Espanya i on sistemes urbans que trobem a Espanya i on es troben localitzats. Aquest conjunt de es troben localitzats. Aquest conjunt de sistemes són:sistemes són:

- MEDITERRANI- MEDITERRANI- CENTRAL- CENTRAL- MERIDIONAL- MERIDIONAL- CANTÀBRIC- CANTÀBRIC- ATLÀNTIC- ATLÀNTIC- CANARI- CANARI

SISTEMA URBÀ SISTEMA URBÀ MEDITERRANIMEDITERRANI

-El més important → nombre de El més important → nombre de ciutats + densitat de poblacióciutats + densitat de població

- Principal connexió del Sistema Principal connexió del Sistema Urbà Espanyol amb EuropeuUrbà Espanyol amb Europeu

-Principals sistemes urbans: Principals sistemes urbans: COSTA, PALMA DE MALLORCA .COSTA, PALMA DE MALLORCA .

-ÀREA DEPENDENT: Illes Balears ÀREA DEPENDENT: Illes Balears dels sistemes urbansdels sistemes urbans

-Deserts urbans a prop de les Deserts urbans a prop de les zones muntanyoses i el centrezones muntanyoses i el centre

- 10 milions d’habitants10 milions d’habitants

SISTEMA URBÀ CENTRALSISTEMA URBÀ CENTRAL- Únic sistema urbà Únic sistema urbà -important i ben estructurat important i ben estructurat de l’interior peninsularde l’interior peninsular

- Centralització de les vies de Centralització de les vies de comunicació d’Espanyacomunicació d’Espanya

- Concentració del poder Concentració del poder polític i financer i polític i financer i desenvolupament econòmicdesenvolupament econòmic

-Principals sistemes urbans: Principals sistemes urbans: MADRID.MADRID.

-ÀREA DEPENDENT: deserts ÀREA DEPENDENT: deserts urbansurbans

-Deserts urbans: SALAMANCA, Deserts urbans: SALAMANCA, ZAMORA, LEÓNZAMORA, LEÓN

- 6 milions d’habitants6 milions d’habitants

SISTEMA URBÀ SISTEMA URBÀ MERIDIONALMERIDIONAL

SISTEMA URBÀ SISTEMA URBÀ CANTÀBRICCANTÀBRIC

-Articulació interna Articulació interna feblefeble

-Principals sistemes Principals sistemes urbans: COSTA.urbans: COSTA.

-- Relació entre el - Relació entre el sistema urbà atlàntic i sistema urbà atlàntic i el centralel central

-ÀREA DEPENDENT: ÀREA DEPENDENT: zona de la Rioja, zona de la Rioja, NavarraNavarra

-Deserts urbans a prop Deserts urbans a prop dels sistema urbà dels sistema urbà cantàbriccantàbric

- 3 milions d’habitants3 milions d’habitants

SISTEMA URBÀ SISTEMA URBÀ ATLÀNTICATLÀNTIC

-Té moltes petites ciutats i Té moltes petites ciutats i connecta amb el sistema connecta amb el sistema urbà urbà portuguès a portuguès a -través de Portotravés de Porto

-No té un gran dinamisme No té un gran dinamisme econòmic i demogràficeconòmic i demogràfic

- Principal connexió del Sistema Principal connexió del Sistema Urbà Espanyol amb EuropeuUrbà Espanyol amb Europeu

-Principals sistemes urbans: Principals sistemes urbans: COSTA .COSTA .

-Deserts urbans a prop del Deserts urbans a prop del sistema urbà principal.sistema urbà principal.

- 1 milió d’habitants1 milió d’habitants

SISTEMA URBÀ CANARISISTEMA URBÀ CANARI

-Forma un sistema urbà Forma un sistema urbà propi, a causa del seu propi, a causa del seu aïllamentaïllament territorial. territorial.

-Es centra en les ciutats de Es centra en les ciutats de Las Las -Palmas de Gran Canària i Palmas de Gran Canària i Santa Cruz de TenerifeSanta Cruz de Tenerife

- SISTEMA DEPENDENT SISTEMA DEPENDENT de de EspanyaEspanya

-Principals sistemes Principals sistemes urbans: LAS PALMAS I urbans: LAS PALMAS I SANAT CRUZ DE TENERIFE .SANAT CRUZ DE TENERIFE .

- 1 milió d’habitants1 milió d’habitants

Com les ciutats no estan aïllades, necessiten les altres per tal de poder relacionar-se i realitzar intercanvis: ES COMPLEMENTEN

El sistema urbà espanyol s’integra dins del sistema urbà de l’Europa Occidental, s’hi connecta a través de 2 eixos de comunicació:

- Eix mediterrani: Barcelona → Lió i Marsella

- De l’eix de comunicació atlàntic: Bilbao → Bordeus

3.2. 3.2. EXPLICACIÓ DEL EXPLICACIÓ DEL FENÒMEN FENÒMEN GEOGRÀFICGEOGRÀFIC

3.3. 3.3. REPRESENTAT I RELACIÓ REPRESENTAT I RELACIÓ AMB ALTRES ESPAIS AMB ALTRES ESPAIS GEOGRÀFICSGEOGRÀFICSo Els ritmes d’urbanització són diferents arreu Els ritmes d’urbanització són diferents arreu

del món:del món:

- Creixement de la població:- Creixement de la població:- Natalitat- Natalitat- Feina- Feina- Comerç- Comerç- Residència- Residència

- Disminució de la població:- Disminució de la població:- Mortalitat- Mortalitat- Feina- Feina- Família- Família

Què ha portat a Espanya a crear aquest sistemes urbans?

- 2 Orígens:

EVOLUCIÓ HISTÒRICA que té el seu origen en el DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC, LA INDUSTRIALITZACIÓ I ELS MOVIMENTS INTERNS DE POBLACIÓ (1960 i 1975)

→ La gent se’n anava de les zones rurals per traslladar-se a les àrees urbanes, arriba al 80% de la població.

3.4. 3.4. CAUSES DELS CAUSES DELS FETS REPRESENTATS FETS REPRESENTATS EN EL MAPAEN EL MAPA

3.5. 3.5. CONSEQÜÈNCIES CONSEQÜÈNCIES DELS FETS REPRESENTATS DELS FETS REPRESENTATS EN EL MAPAEN EL MAPA

4.1. 4.1. CONCLUSIONSCONCLUSIONS Diverses zones d’Espanya depenen unes de les altres ja què

són més petites i menys poderoses.

Els sintemes urbans es troben en relació amb els altres sistemes del voltant: s’ajuden i es complementen.

La població i l’activitat econòmica tendeix a concentrar-se cada vegada més en uns punts concrets.

La densitat urbana de la perifèria peninsular contrasta amb l’escassa densitat de l’interior.

4.2. 4.2. VALORACIÓVALORACIÓ

4.3. 4.3. PERSPECTIVES DE PERSPECTIVES DE FUTURFUTUR

Actualment Actualment més de la meitat més de la meitat de la població mundial de la població mundial viu a les ciutats.viu a les ciutats.

Es preveu que a l’any 2030 el 60% de la població Es preveu que a l’any 2030 el 60% de la població mundial viurà a les ciutats.mundial viurà a les ciutats.

DESEQUILIBRIDESEQUILIBRI

4.2.5 La degradació urbana i el Quart Món

L’aglomeració urbana provoquen desequilibris entre les zones que les integren.

Podem veure allò en països poc desenvolupats, on el ràpid procés del camp cap a la ciutat ha provocat la arribada de molta gent, i que es formin barris sense cap planificació.

Segons el país es diuen de diferents maneres:

-Favelas a Brasil

-Villa Miseria a Argentina

-Bidonville a l’Àfrica

Però també a països desenvolupats, on el creixement de la pobresa ha aparegut a les ciutats, per això tenim un nou terme:

Quart món es refereix a la població que viu en condició de des-protecció, marginació o risc social en àrees pertanyents al món industrialitzat. Barris perifèrics, suburbials i també als districtes més rics.

Homeless o sense sostre. Cada cop més a la vista als nostres carrers.

En general el canvi provocat per la indústria i la societat havia fet que el centre de les ciutats fos el menys afavorit.

Tenim exemples com Glasgow que va a enderrocar el seu centre històric, i en altres casos s’ha recuperat el centre antic, com per exemple: Barcelona, Bilbao, Nova York, etc.

Un cas molt cridaner és Londres, on s’ha fet apartaments de luxe i oficines en antics magatzems del port vell (Dockland), o Bilbao que ha canviat el seu cor industrial pel Guggenheim.