4.2 Medi biòtic - elgalzeran · 2014. 4. 17. · Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar...

Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar del Pla director urbanístic del Circuit Barcelona-Catalunya Gener 2014

Document. Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar 34

4.2 Medi biòtic

4.2.1 Vegetació

L’àmbit del PDU es troba en el domini de vegetació de l’alzinar típic. Segons el mapa de sèries de vegetació de Rivas Martínez (actualització any 2009) l’àmbit del PDU es troba dintre de la regió II –Regió Mediterránea-, el pis mesomediterrani 1 i la sèrie mesomediterranea catalana de Quercus ilex (Viburno tini-Querceto ilicis sigmetum). VP, alzinars. Il·lustració 27: Dominis de vegetació de Catalunya (Font: Atles

Nacional de Catalunya)

Les comunitats vegetals que actualment es troben en l’àmbit del PDU són principalment conreus herbacis de secà i masses boscoses aïllades de pinedes de pi pinyer, pinedes amb alzinar i alzinar amb roureda, així com caducifolis i caducifolis de ribera associats als cursos hidrogràfics. Per altra banda hi ha masses aïllades de canyars propers als cursos hidrogràfics. Les masses aïllades de bosc es troben sovint mesclades amb matollar i conjuntament amb els prats i herbassars i els conreus formen un mosaic agroforestal característic de l’àmbit i llur entorn immediat. La vegetació ocupa un 55 % de la superfície del àmbit del PDU, del qual el 60% correspon a conreus herbacis i un 23% pertany a masses boscoses aïllades de pinedes de pi pinyer, pinedes amb alzinar i alzinar amb roureda, així com caducifolis i caducifolis de ribera associats als cursos hidrogràfics.

1Pis mesomediterrani: T 19 a 17º, m 10 a 4º, M 18 a 14º, It 470 a 350, H XII-II

Il·lustració 28. Vegetació de l’àmbit del PDU (Font: Elaboració pròpia. Any 2013)



Dintre de l’àmbit de l’àmbit del PDU destaquen de forma rellevant les masses boscoses de pi pinyer i alzinar que hi ha, al nord-est de l’àmbit i a l’est del Circuit Barcelona-Catalunya i dintre del mateix. Aquestes masses boscoses tenen un elevat valor ecològic dintre del mosaic agroforestal de l’àmbit i el seu entorn. La vegetació de ribera de l’àmbit també té un valor significatiu en el mosaic territorial. La franja que travessa el continu industrial a l’alçada del bosc de Can Català té una funció ecològica també significativa a nivell local, permetent la connexió des del riu Congost fins a les zones naturals interiors del PDU(masses boscoses i conreus). Queda palesa doncs la funció connectora i de corredor biològic del riu Congost. També les masses boscoses i el conjunt de la matriu agroforestal de l’àmbit del PDU tenen una significança rellevant en la connectivitat ecològica territorial de l’entorn i del propi àmbit. Cal destacar, per altra banda, els marges naturals que hi ha en alguns dels conreus, els quals contribueixen a incrementar la biodiversitat de l’àmbit.

4.2.1.1 Comunitats vegetals catalogades i inventariades

Il·lustració 29. Hàbitats d’Interès Comunitari a l’àmbit del PDU. (Font: Elaboració pròpia. Any 2012)



A l’àmbit del PDU hi ha els següents Hàbitats d’Interès Comunitari (HIC):

¬ Herbassars higròfils (codi 6430) ¬ Rius amb vores llotoses colonitzades per herbassars nitròfils del Chenopodium rubri (p.p.) i del

Bidention (p.p.) (codi 3270) ¬ Rius amb vegetació submersa o parcialment flotant (Ranunculion fluitantis i Callitricho-

Batrachion) (codi 3260) ¬ Alzinar i carrascars (codi 9340) ¬ Pinedes mediterrànies (codi 9540)

L’HIC alzinars i carrascars (9340) es troba situat al nord-est de l’àmbit del PDU, a l’est del Circuit Barcelona-Catalunya i al sud del mateix. L’HIC Pinedes mediterrànies (9540) es troba al nord del Circuit Barcelona-Catalunya amb representació fins i tot dintre del Circuit Barcelona-Catalunya i el bosc de la serra de can Cabanyes, Per últim, però no per això menys importants, es troben els HICs herbassars higròfils (3270), rius amb vores llotoses colonitzades per herbassars nitròfils del Chenopodium rubri (p.p.) i del Bidention (p.p.) (3270) i l’HIC rius amb vegetació submersa o parcialment flotant (Ranunculion fluitantis i Callitricho-Batrachion) (3260), a la llera del riu Congost, els quals estan protegits perquè formen part de la Xarxa Natura 2000. Els HICs són hàbitats catalogats dels quals s’ha de garantir la conservació de mostres territorials. Tenint en compte que en l’àmbit del PDU i el seu entorn aquests hàbitats estan molt poc representats i que tenen una elevada importància ecològica, contribueixen en gran mesura a la biodiversitat territorial i prenen molta importància en el mosaic agroforestal, aquests hàbitats haurien de tenir una protecció específica més enllà de la que resulta dels planejaments municipals que comprenen l’àmbit, a excepció dels HICs que queden protegits en l’àmbit del riu Congost com a xarxa Natura 2000 (herbassars higròfils, rius amb vores llotoses colonitzades per herbassars nitròfils del Chenopodium rubri (p.p.) i del Bidention (p.p.)irius amb vegetació submersa o parcialment flotant (Ranunculion fluitantis i Callitricho-Batrachion)).

4.2.1.2 Forests públiques Al àmbit del PDU hi ha la forest pública Ribes de Congost (en el límit est del àmbit del PDU) i en l’exterior del límit est hi ha la forest pública Ribes Congost-Besòs.

Il·lustració 30. Forests públiques a l’àmbit del PDU. (Font: Departament de Territori i Sostenibilitat. Any 2013)



4.2.1.3 Arbres monumentals i arbres d’interès comarcal i local En l`àmbit del PDU no hi ha cap arbre catalogat oficialment com a arbre monumental segons el Decret 214/1987, de 9 de juny, sobre declaració de arbres ornamentals. Malgrat això en l’àmbit hi ha dos arbres d’interès local,l’alzina de Can Tabola i l’alzina de la glorieta, ubicats al sud-est de l’àmbit, en el terme municipal de Montmeló i recollits en el Catàleg d’àrees i elements de valor ambiental inclòs en el Text refós del POUM de Montmeló (any 2012).

4.2.2 Fauna

4.2.2.1 Descripció bàsica de la fauna i catàleg faunístic La fauna pròpia de l’àmbit i entorn del PDU és una fauna de tipus mediterrani associada als tres tipus d’hàbitats:

¬ Espais oberts: conreus amb marges de vegetació natural ¬ Boscos ¬ Zones humides i cursos hidrogràfics

S’ha compilat informació per a establir un catàleg faunístic dels vertebrats de l’entorn, el qual incorpora espècies potencials que podrien trobar-se dins l’àmbit (es troben en una quadrícula UTM de 10 x 10 km en la que queda englobat l’àmbit del PDU) i també espècies recentment avistades a prop del riu Congost, a partir de diferents fonts d’informació2. Cal destacar que d’ençà de l’any 1999, per encàrrec del Museu de Ciències Naturals de Granollers i amb el suport de la Diputació de Barcelona, cada any es realitza un inventari anual de les espècies i formacions vegetals de la llera del riu Congost al municipi de Granollers. Per a cada espècie de fauna vertebrada potencialment present en l’àmbit del PDU s’ha avaluat el seu grau de protecció a escala europea i nacional.

2Per a aus: Martí, R. & Del Moral, J. C. (Eds.) 2003. Atlas de las Aves reproductoras de España. Dirección General de Conservación de la Naturaleza-Sociedad Española de Ornitología. Madrid. Andreu Salvat et al., Seguimiento de la biodiversidad en el río Congost. Período 2006-2013, Museu de Ciències Naturals, Granollers

Per a mamífers: Palomo, L. J. Y Gisbert, J. 2002. Atlas de los Mamíferos terrestres de España. Dirección General de Conservación de la Naturaleza-SECEM-SECEMU, Madrid, 564 pp. Andreu Salvat et al., Seguimiento de la biodiversidad en el río Congost. Período 2006-2013, Museu de Ciències Naturals, Granollers Per a rèptils i amfibis: Andrada, Guía de los anfibios y reptiles de la Península Ibérica, Eds Omega SA, Barcelona Andreu Salvat et al., Seguimiento de la biodiversidad en el río Congost. Período 2006-2013, Museu de Ciències Naturals, Granollers

Per a peixos: Dolors Vinyoles et al., 2006, Avaluació de les poblacions de peixos al Congost a Granollers. Universitat de Barcelona, Barcelona Andreu Salvat et al., Seguimiento de la biodiversidad en el río Congost. Período 2006-2013, Museu de Ciències Naturals, Granollers

A continuació es recullen els llistats d’espècies potencialment presents en l’àmbit així com, en negreta les espècies identificades en prospeccions recents per avaluar la regeneració del riu Congost. Per a cada espècie s’indica la seva consideració (o no) en la legislació següent:

• Decret 139/2011: Espècies incloses en el Llista d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial i en el seu cas, en el Catàleg Espanyol d’Espècies Amenaçades

• Tractat Berna: ANNEX II: Fauna estrictament protegida ANNEX III: Fauna protegida

• Llei 42/2007, del 13 de desembre, de Patrimoni Natural i Biodiversitat ANNEX I: Tipus d'hàbitats naturals d'interès comunitari que per a la conservació és necessari designar zones d’especial conservació

ANNEX II: Espècies animals i vegetals d'interès comunitari que per a la seva conservació és necessari designar zones d’especials de conservació ANNEX III: Criteris de selecció de llocs que es poden classificar com a llocs d’importància comunitària i assignar-se com a especials de conservació. ANNEX IV:Especies que seran objectiu de mesures de conservació especials en quan al seu hàbitat, amb finalitat d’assegurar-ne la supervivència i la seva reproducció en l’àrea de distribució. ANNEX V:Espècies animals i vegetals d'interès comunitari que requereixen una protecció estricta ANNEX VI:Espècies animals i vegetals d'interès comunitari que requereixen mesures de gestió en quan a la seva recollida de la naturalesa i la seva explotació

• Reial Decret 2/2006 Llei de protecció dels animals. Annex d’espècies protegides de la fauna salvatge autòctona



Decret 139/2011 (Espècies en règim protecció especial)

Tractat Berna (Annexes)

Llei 42/2007 (Annexes)

Reial Decret 2/2008 TR Llei

protecció animals

Mamifers

Erinaceus europaeus Eriçó fosc III x

Atelerix algirus Eriçó africà x II

Neomys anomalus Musaranya mediterrània d'aigua x

Crocidura russula Musaranya comuna II

Suncus etruscus Musaranya nana

Tadarida teniotis Rat penat cuallarg X x

Vulpes vulpes Guineu

Mustela nivalis Mustela III x

Martes foina Fagina III

Meles meles Toixó III

Genetta genetta Gat mesquer

Sus scrofa Senglar III

Sciurus vulgaris Esquirol III x

Clethrionomys glareolus Talpó roig

Arvicola sapidus Rata d'aigua x

Microtus duodecimcostatus Talpó comú

Apodemus sylvaticus Ratolí de bosc

Rattus rattus Rata traginera

Rattus norvegicus Rata comuna

Mus domesticus Ratolí domèstic

Mus spretus Ratolí mediterrani

Eliomys quercinus Rata cellarda

Lepus europaeus Llebre europea

Oryctolagus cuniculus Conill comú

Aus

Tachybaptus ruficollis Cabusset

Anas platyrhynchos Ànec coll verd

Circaetus gallicus Àguila marcenca x II,III,IV x

Accipiter gentilis Astor x x

Accipiter nisus Esparver vulgar x x

Buteo buteo Aligot comú x x

Falco tinnunculus Xoriguer comú x x

Falco subbuteo Falcó mostatxut x x

Alectoris rufa Perdiu roja

Coturnix coturnix Guatlla

Gallinula chloropus Polla d'aigua

Charadrius dubius Corriol petit x II x

Columba livia Colom roquer

Columba palumbus Tudò III

Streptopelia decaocto Tórtora turca





protecció animals

Streptopelia turtur Tórtora vulgar

Clamator glandarius Cucut reial x

Cuculus canorus Cucut comú x x

Tyto alba Öliba x x

Otus scops Xot x x

Athene noctua Mussol comú x x

Strix aluco Gamarús x x

Asio otus Mussol banyut x x

Caprimulgus europaeus Enganyapastors x x

Apus apus Falciot negre x x

Tachymarptis melba Ballester

Alcedo atthis Blauet II

Merops apiaster Abellerol x II x

Upupa epops Puput x II x

Jynx torquilla Colltort x x

Picus viridis Picot verd x x

Dendrocopos major Picot garser gros x x

Dendrocopos minor Picot garser petit x x

Galerida cristata Cogullada vulgar x x

Lullula arborea Cotoliu x x

Hirundo rustica Oreneta vulgar x x

Delichon urbica Oreneta cuablanca x x

Motacilla cinerea Cuereta torrentera x x

Motacilla alba Cuereta blanca x x

Troglodytes troglodytes Cargolet x II x

Erithacus rubecula Pit roig x II x

Luscinia megarhynchos Rossignol x II x

Saxycola torquata Bitxac comú x x

Turdus merula Merla

Turdus philomelos Tord comú

Cettia cetti Rossignol bord x x

Cisticola juncidis Trist x x

Hippolais polyglotta Bosqueta vulgar x x

Sylvia cantillans Tallarol de garriga x x

Sylvia melanocephala Tallarol capnegre x x

Sylvia atricapilla Tallarol de casquet x x

Phylloscopus bonelli Mosquiter pàl·lid x x

Phylloscopus collybita Mosquiter comú x x

Regulus ignicapilla Bruel x x

Muscicapa striata Papamosques gris x x

Aegithalos caudatus Mallerenga cuallarga x

Parus cristatus Mallerenga emplomallada x

Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar del

Document. Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar

Parus ater Mallerenga blava

Parus caeruleus Mallerenga petita

Parus major Mallerenga carbonera

Certhia brachydactyla Raspinell comú

Oriolus oriolus Oriol

Garrulus glandarius Gaig

Pica pica Garsa

Corvus corone Cornella negra

Corvus corax Corb

Sturnus vulgaris Estornell vulgar

Sturnus unicolor Estornell negre

Passer domesticus Pardal comú

Passer montanus Pardal xarrec

Fringilla coelebs Pinsà comú

Serinus serinus Gafarró

Carduelis chloris Verdum

Carduelis carduelis Cadernera

Carduelis cannabina Passerell comú

Emberiza cirlus Gratapalles

Miliaria calandra Cruixidell

Amfibis

Triturus marmoratus Tritó comú

Alytes obstetricans Gripau paridor

Pelodytes punctatus Gripauet pigat

Bufo bufo Gripau

Bufo calamita Gripau

Hyla meridionalis Reineta

Rana ridibunda Granota verda

Rana perezi

Rèptils

Mauremys leprosa Tortuga d'aigua

Emys orbicularis Tortuga d'aigua

Tarentola mauritanica Dragó

Podarcis hispanica Sargantana ibèrica

Timon lepidus Llargandaix comú

Psammodromus algirus Sargantana

Psammodromus hispanicus Sargantana

Anguis fragilis lució

Chalzides striatus eslizó

Coronella girondica Serp llisa meridional

Elaphe longissima

Rhinechis scalaris Serp blanca

del Pla director urbanístic del Circuit Barcelona-Catalunya

Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar



Mallerenga blava

Mallerenga petita

Mallerenga carbonera x

Raspinell comú x

x II

III

III

Cornella negra III

Estornell vulgar

Estornell negre II

Pardal comú III

Pardal xarrec

Pinsà comú x

II

Cadernera II

Passerell comú II

Gratapalles x II

Cruixidell

Tritó comú x III

Gripau paridor x II

Gripauet pigat x III

III

x II

x II

Granota verda III

III

Tortuga d'aigua III

Tortuga d'aigua x II

x III

Sargantana ibèrica x III

Llargandaix comú x III

Sargantana x III

Sargantana x III

x III

x III

Serp llisa meridional x III

II

Serp blanca x III




protecció animals

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

II,III,IV,V x

II,III,IV,V x

x

x

x

x

x

x

x

Malpolon monspessulanus

Natrix maura

Natrix natrix

Vipera aspis

Trachemys scripta

Peixos

Anguilla anguilla

Squalius cephalus

Phoxinus phoxinus

Barbus graellsii

Barbus meridionalis

Cyprinus carpio

Gambusia holbrooki

Carassius auratus

Taula 5: Llistat d’espècies de fauna vertebrada potencialment presents en l’àmbit i identificades ens prospeccions recents de l’entoseu nivell de protecció (Font: Dirección General de Conservación de la Naturaleza

El nombre d’espècies de fauna vertebrada potencialment presents a la zona és elevat, tot i que la presència real d’espècies de la fauna vertebrada objecte de protecció és molt baixa dels hàbitats, amb la conseqüent banalització de la fauna en les darreres dècades. En els recuperació de la fauna present, particularment al riu Congost i respecte aconseqüència dels esforços realitzats per l’Ajuntament de Granollers en la recuperació de l’espai de la llera del riu Congost. Tot i aixel valor de conservació dels ocells nidificants tant l’àmbit una escala de 1 a 6.


Malpolon monspessulanus Serp verda

Natrix maura Serp d'aigua

Natrix natrix Serp d'aigua

Vipera aspis Escurçó

Trachemys scripta Tortuga pintada (alóctona)

Anguilla anguilla Anguila

Squalius cephalus Bagra

Phoxinus phoxinus

Barbus graellsii Barb de Graells

Barbus meridionalis

Cyprinus carpio Carpa

Gambusia holbrooki Gambúsia (Al·lòcton)

Carassius auratus (Al·lòcton)

: Llistat d’espècies de fauna vertebrada potencialment presents en l’àmbit i identificades ens prospeccions recents de l’entoseu nivell de protecció (Font: Dirección General de Conservación de la Naturaleza

Naturals de Granollers i altres fonts. Anys varis)

El nombre d’espècies de fauna vertebrada potencialment presents a la zona és elevat, tot i que la presència real d’espècies de la fauna vertebrada objecte de protecció és molt baixa degut a la destrucció, fragmentació i disminució dels hàbitats, amb la conseqüent banalització de la fauna en les darreres dècades.

En els darrers anys sembla apreciar-se una certa recuperació de la fauna present, particularment al riu Congost i a l’espai de Can Cabanyes, sobretot pel que respecte a la fauna amb major mobilitat (aus), conseqüència dels esforços realitzats per l’Ajuntament de Granollers en la recuperació de l’espai de la llera del riu Congost.

Tot i així, tal com queda reflexat en la il·lustració el valor de conservació dels ocells nidificants tant

del PDU com en l’entorn és de 1 (menor valor) en una escala de 1 a 6.

Gener 2014





protecció animals

III

x III

x III

III

III II,III,V

: Llistat d’espècies de fauna vertebrada potencialment presents en l’àmbit i identificades ens prospeccions recents de l’ento

seu nivell de protecció (Font: Dirección General de Conservación de la Naturaleza-Sociedad Española de Ornitología, Museu de Ciències Naturals de Granollers i altres fonts. Anys varis)

El nombre d’espècies de fauna vertebrada potencialment presents a la zona és elevat, tot i que la presència real d’espècies de la fauna vertebrada objecte de protecció és

degut a la destrucció, fragmentació i disminució dels hàbitats, amb la conseqüent banalització de la fauna

se una certa recuperació de la fauna present, particularment al riu

sobretot pel que major mobilitat (aus),

conseqüència dels esforços realitzats per l’Ajuntament de Granollers en la recuperació de l’espai de la llera del riu

stració adjunta, el valor de conservació dels ocells nidificants tant en

valor) en

Il·lustració 31:Valor de conservació dels ocells nidificantsen l’entorn del PDU (Font: Diputació de Barcelona. Any 200

Gener 2014

39


protecció animals

x

x

: Llistat d’espècies de fauna vertebrada potencialment presents en l’àmbit i identificades ens prospeccions recents de l’entorn, amb el u de Ciències

nidificants Any 2005)



4.2.2.2 Àmbits de protecció per a la fauna pròxims o afectats per l’àrea d’estudi L’àmbit del PDU es troba allunyat de les zones de protecció per a la fauna establertes en l’ordre MAB/138/2002. Malgrat això recentment segons informació del municipi de Granollers ha estat avistada la llúdriga en la conca del riu Congost, concretament en el paratge anomenat espai natural de Can Cabanyes dins de l’àmbit del PDU. Fronterer amb l’espai del PDU es troba l’àrea important per a les aus (IBA) coneguda com Serres Prelitorals de Barcelona. Cal destacar però que el riu Congost és el principal corredor biològic i que l’Ajuntament de Granollers va sol·licitar l’any 2000 una ajuda del fons de Cohesió de la Comunitat Europea per finançar el sanejament i recuperació del seu entorn fluvial que va significar un punt d’inflexió en l’estat del sistema fluvial local. De fet, la recuperació ambiental i social de l’entorn fluvial del riu Congost és un dels objectius estratègics més importants de Granollers i fruit d’aquesta política i pel fet d’haver-s’hi identificat diversos hàbitats i espècies de fauna d’interès comunitari (Directiva d’Hàbitats i directiva de conservació de les aus silvestres), des de l’any 2006 l’espai fluvial del riu Congost al seu pas per Granollers i l’espai de Can Cabanyes. formen part de la xarxa europea d’espais protegits Xarxa Natura 2000 .

Il·lustració 32: Àrees importants per a la fauna (Important Birds Areas) en l’entorn del PDU (Font: Ministerio de Agricultura, Alimentación y

Medio Ambiente. Any 2008).

Pel que respecte a les àrees d’interès faunístic i florístic3 establertes per la Direcció General de Medi Natural del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, a l’entorn de l’àmbit del PDU hi ha tres àrees d’interès faunístic i florístic. Una de les àrees d’interès coincideix amb la posició del microconnector que comunica el riu Congost a través del continu industrial amb els espais naturals de l’interior de l’àmbit, potenciant l’interès de la conservació d’aquest microconnector. Les altres dues s’ubiquen a l’est de l’àmbit, a tocar del propi riu Congost.

3Pendent d’ampliar informació de laDirecció General de Medi Natural del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

Si bé ja s’ha esmentat la importància del riu Congost com a connector i en tant que espai que forma part de la Xarxa Natura 2000, el riu Congost també és Refugi de Pesca (des de l’any 2007) i Refugi de Fauna Salvatge (Ordre MAH/379/2008), figura de protecció que emana de la Llei de Protecció dels Animals (Decret legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de Protecció dels Animals). Cal finalment esmentar que el riu Congost al seu pas per Granollers està considerat com a espai natural d’interès municipal protegit pel Pla especial de protecció i gestió del patrimoni natural de Granollers (aprovat el setembre de 2004).

4.2.2.3 Connectivitat i corredors biològics naturals El Pla Territorial Metropolità de Barcelona (aprovat l’any 2010) (PTMB) estableix en el sistema d’espais oberts els connectors a nivell supramunicipal i els corredors fluvials, així com els connectors amenaçats per continus urbans. L’àmbit del PDU està travessat per un dels corredors fluvials establerts pel PTMB, el riu Congost, i inclou part dels espais de protecció especial pel seu interès natural i agrari (a l’est de l’àmbit, adjacent al riu Congost). Dintre de l’àmbit del PDU no hi ha cap dels connectors establerts a nivell supramunicipal pel PTMB.

Il·lustració 33: Sistema d’espais oberts segons el Pla Territorial Metropolità

de Barcelona (Font: Pla Territorial Metropolità de Barcelona. Any 2010)

El tram del riu Congost que travessa l’àmbit del PDU forma part del connector del riu Congost que, a una escala superior, connecta en direcció nord-sud els diferents espais naturals del Vallès, des de la Serralada de Marina en el sud fins al Montseny pel nord-est i els Cingles de Berti al nord-oest, en una comarca, el Vallès Oriental, on les infraestructures, indústria i habitatges trinxen el territori creant barreres quasi infranqueables per la fauna.



El PTMB determina els espais d’especial interès per a la connectivitat ecològica. Planteja unes àrees crítiques d’interès per a la fauna i considera els rius Congost, Tenes i Mogent com rius d’interès connector Il·lustració 34: Espais d’especial interès per a la connectivitat territorial segons el Pla Territorial Metropolità de Barcelona (Font: Pla Territorial Metropolità de Barcelona. Any 2010)

En l’anàlisi realitzada en el marc de revisió del POUM de Montmeló4 l’any 2011 per identificar les zones del territori que ofereixen menor resistència a la dispersió dels vertebrats terrestres i que, per tant, actuen com a zones de connexió, es va posar de relleu l’important paper del riu Congost i del Mogent en el manteniment dels fluxos ecològics, en un sector del Vallès amb greus problemes de fragmentació dels hàbitats i efecte barrera. En l’entorn proper a l’àmbit del PDU els rius Congost i Tenes són connectors ecològics d’elevat interés per a la dispersió de la fauna (amb índexs de resistència ≤ 5) i els conreus són espais d’interès mitjà per a la dispersió (amb índexs de resistència entre 6 i 8).

4Anàlisi realitzada per Minuartia aplicant el model DISPERSA (Rossell, C., Planas, V. & Navàs, F., 2003)

A nivell local, la connexió des del riu Congost fins a les zones naturals interiors del PDU (masses boscoses i conreus) es realitza a través d’una franja estreta que travessa el continu industrial a l’alçada del bosc de Can Català, la qual es pot considerar com a punt crític per a la connectivitat ecològica a escala local. Aquesta franja, insignificant a nivell comarcal, pren una importància estratègica a nivell local donat que l’autopista AP7 i la carretera C-17, al sud i a l’oest de l’àmbit respectivament, constitueixen barreres poc franquejables i les zones industrials que envolten l’àmbit del PDU per les dues bandes de la zona nord actuen també de barrera, restant el riu Congost, el connector que travessa la zona industrial, una zona de conreus que s’ubica en el centre de l’àmbit del PDU i el continu de petits boscos de la zona nord-oest (bosc de Can Amat, bosc de Can Riera, bosc de Can Feliuà i bosc de Can Many) per mantenir una certa connexió, amb les passeres corresponents del ferrocarril i la carretera interpolar, fins al límit nord de l’àmbit del PDU. Queda palesa doncs la funció connectora i de corredor biològic del riu Congost. També les masses boscoses i el conjunt de la matriu agroforestal de l’àmbit del PDU) tenen una significança rellevant en la connectivitat ecològica territorial de l’entorn i del propi àmbit, per la qual cosa resulta de màxim interès la conservació d’aquests en tant que connectors ecològics. Com a conseqüència de la fragmentació, es produeix un esmicolament dels espais naturals i dels ecosistemes en trossos cada cop més petits i aïllats, a l’interior dels quals es redueixen els hàbitats de major qualitat, alhora que resten envoltats de barreres antròpiques, de manera que cada vegada esdevenen menys viables per al manteniment de certes espècies i per garantir algunes de les funcions i serveis dels ecosistemes. La prioritat en matèria de connectivitat ecològica ha de ser prevenir la fragmentació del territori i dels seus sistemes naturals i evitar la disminució de la seva permeabilitat en relació amb els fluxos ecològics. La conservació de tots aquells components de la matriu territorial que tenen una funció connectiva significativa és, doncs, essencial, atès que l’adopció de mesures correctores o de restauració acostuma a ser difícil i a tenir uns costos elevats.

4.2.2.4 Gestió cinegètica La planificació territorial de la caça és actualment delimitada per les figures establertes a la Llei 1/1970, de caça. Aquesta delimitació té com a objectiu una ordenació dels recursos en funció de la propietat dels terrenys i del tipus de gestió que s'hi realitza. D'acord amb el seu aprofitament cinegètic, la normativa vigent classifica el territori en zones on es permet la caça i en zones protegides on aquesta activitat resta restringida. En l’àmbit del PDU hi ha dues figures de gestió cinegètica segons la normativa vigent, les quals són::

• Zona de seguretat, majoritària en l’àmbit, ocupant tota la zona nord de l’àmbit i bona part de la zona central oest (Resolució MAH/365/2004, de 5 de febrer, per la qual es declara zona de seguretat tot el municipi de Granollers) (Queda exclosa una petita àrea de gestió privada)

• Zona d’aprofitament cinegètic comú, en la zona de conreus situades al sud i al sud-est. L’àmbit del PDU limita amb una zona de seguretat a l’oest i al nord-est, amb una zona d’aprofitament cinegètic comú al sud i sud-est i amb una àrea privada de caça cap al municipi de Montornès.



Il·lustració 35: Àrees de gestió cinegètica de l’àmbit del PDU (Font: Departament de Territori i Sostenibilitat).

4.2.2.5 Valoració global de la fauna La fauna pròpia del PDU és una fauna de tipus mediterrani associada als tres tipus d’hàbitats presents:

¬ Fauna associada als espais oberts: Conreus amb marges, ¬ Fauna associada als boscos ¬ Fauna associada a les zones humides i cursos hidrogràfics.

La fauna del PDU ha sofert una fortíssima regressió i una banalització en les darreres dècades motivada per molts factors, entre els quals els més significatius:

• Altíssim increment de la urbanització en el període 1987-2002 • Fragmentació del territori pels eixos territorials i la indústria • Contaminació total del riu Congost al seu pas per l’àmbit

A partir de l’any 1993, amb el desenvolupament de la xarxa d’estacions depuradores d’aigües residuals urbanes, la qualitat de l’aigua dels rius de l’entorn metropolità i entre ells el riu Congost ha anat millorant paulatinament. Aquesta recuperació ha afavorit la recuperació de la fauna associada i, en aquests moments, s’ha citat la presència de vuit espècies diferents de peixos, entre d’altres, el barb mediterrani, protegit pel Conveni de Berna entre d’altres. Els amfibis, rèptils i aus associades a zones humides han començat a tornar a la zona de la llera del riu Congost a la zona del PDU. L’àmbit està connectat geogràficament amb altres zones naturals mitjançant la llera del riu Congost que permet una certa permeabilitat de la fauna. Les poblacions d’espècies amb poca mobilitat tenen molt restringida la permeabilitat cap a altres zones. Entre el riu Congost i la zona natural de l’interior de l’àmbit del PDU hi ha un espai lliure que actua de microconnector a través del continu industrial. Concretament és a través d’una franja estreta que travessa el continu industrial a l’alçada del bosc de Can Català, la qual es pot considerar com a punt crític per a la connectivitat ecològica a escala local. Aquesta franja, insignificant a nivell comarcal, pren una importància estratègica a nivell local donat que l’autopista AP7 i la carretera C-17, al sud i a l’oest de l’àmbit respectivament, constitueixen barreres poc franquejables i les zones industrials que envolten l’àmbit del PDU per les dues bandes de la zona nord actuen també de barrera, restant el riu Congost, el connector que travessa la zona industrial, una zona de conreus que s’ubica en el centre de l’àmbit del PDU i el continu de petits boscos de la zona nord-oest (bosc de Can Amat, bosc de Can Riera, bosc de Can Feliuà i bosc de Can Many).

La situació en la que es troba la fauna en l’entorn de l’àmbit és actualment molt fràgil, amb total dependència de les “actuacions” positives en diferents aspectes com la depuració de les aigües residuals, el manteniment de la connexió entre espais i la protecció urbanística dels espais naturals.



4.2.3 Espais naturals i singulars

4.2.3.1 Espais naturals protegits El riu Congost travessa l’àmbit en el seu extrem est i sud-est. Aquest està inclòs dins l’espai Xarxa Natura 2000 “riu Congost” des de l’any 2006. El riu Congost va ser inclòs en la Xarxa Natura 2000 arrel de la seva recuperació ambiental i social, promoguda per l’Ajuntament de Granollers, i pel fet d’haver-s’hi identificat diversos hàbitats i espècies de fauna d’interès comunitari (Directiva d’Hàbitats i directiva de conservació de les aus silvestres).El sanejament i recuperació ambiental del riu va ser possible gràcies a que l’Ajuntament de Granollers va sol·licitar l’any 2000 una ajuda del fons de Cohesió de la Comunitat Europea per a poder executar un projecte en el que es proposava la impermeabilització superficial de l’abocador, la recuperació de l’ecosistema fluvial millorant la seva qualitat ecològica i l’apropament dels habitants de Granollers al riu amb la creació d’itineraris que connectessin amb les rutes existents per a bicicletes i vianants. Aquestes obres van significar un punt d’inflexió en l’estat del sistema fluvial local i van ser finançades pel Fons de Cohesió de la Unió Europea, l’Agència Catalana de l’Aigua i de la Junta de Residus. Proper a l’àmbit del PDU, tot i no estar inclòs en el mateix, es troba l’espai de Xarxa Natura 2000 “Serres del litoral septentrional” ubicat al sud i sud-oest del mateix, a aproximadament 750 metres. L’àmbit del PDU no es troba comprès ni pròxima cap de les altres figures de protecció d’espais naturals segons la legislació vigent:

¬ Àmbit internacional (reserva de la biosfera, zones humides del conveni de Ramsar, etc.). ¬ Àmbit estatal i autonòmic (parcs nacionals, parcs naturals, paratges naturals, espais inclosos en

el Pla d’Espais d’Interès Natural, reserves naturals i marines, etc.). ¬ Àmbit provincial (parcs naturals i altres espais protegits i regulats per diputacions).

Il·lustració 36: Xarxa Natura 2000 (Font: Departament de Territori i Sostenibilitat. Any 2013)



4.2.3.2 Espais singulars En l’àmbit del PDU hi ha espais i elements naturals singulars , recollits en catàlegs i plans municipals:

¬ Espais naturals d’interès municipal , inclosos en el Pla Especial de protecció i gestió del patrimoni natural de Granollers (any 2004).

¬ Àrees urbanes i rurals d’interès natural , incloses al Catàleg d’àrees i elements de valors ambientals inclòs en el Text refós del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Montmeló (any 2012).

Espais naturals catalogats d’interès municipal de G ranollers: L’Ajuntament de Granollers ha elaborat un Pla especial de protecció i gestió del patrimoni natural de Granollers (aprovat el setembre de l’any 2004). Disset són els espais naturals d’interès municipal protegits per aquest Pla especial. En conjunt, ocupen 131,85 ha i representen gairebé el 9 % de la superfície del municipi de Granollers. La gestió d’aquests espais suposa actuacions relacionades amb la recerca, actuacions sobre el terreny, manteniment dels equipaments i de les infraestructures, planificació, mesures de caire administratiu i de coordinació, difusió, etc. Moltes actuacions, sovint de manteniment, es duen a terme amb una certa regularitat per part de diferents Àrees de l’Ajuntament de forma directa, i d’altres, s’impulsen amb subvencions i el suport de Plans d’ocupació periòdics. Entre els espais naturals locals cal destacar el riu Congost com el principal corredor biològic del municipi, juntament amb altres connectors biològics al sector de la serra de Ponent (font del Ràdium i Can Ferran).A l’àmbit del PDU trobem nou d’aquests espais naturals d’interès municipal protegits pel Pla especial de protecció i gestió del patrimoni natural de Granollers (de nord a sud):

¬ Bosc de Can Many ¬ Bosc de Can Feliuà ¬ Bosc de Can Ferran ¬ Bosc de Can Riera ¬ Bosc de Can Amat ¬ Bosc de Can Ninou ¬ Bosc de Can Català ¬ Bosc de Can Gordi ¬ Bosc de Can Cabanyes

Il·lustració 37: Espais naturals d’interès municipal del Pla Especial de protecció i gestió del patrimoni natural de Granollers (Font: Ajuntament

de Granollers. Any 2004)



Espais naturals catalogats d’interès municipal de M ontmeló: L’Ajuntament de Montmeló ha elaborat un catàleg de patrimoni natural (aprovat el març de l’any 2012) amb l’objectiu de conservar elements considerats dignes: el bosc del polígon industrial del Circuit Barcelona-Catalunya, el bosc dels Turons de les Tres Creus, el bosc de Can Guitet, el bosc del Turó de la Bandera, el bosc de la Serra de Can Cabanyes, la pineda de l’avinguda Vilardebó, el paratge de la Font de Santa Caterina, el jardí de la Torreta, els plataners del carrer de Sant Crist de la Grua, els plataners del carrer Onze de Setembre, els quatre plataners del carrer de Vic, el pollancre del carrer del Doctor Robert, el lledoner del carrer Vic, el pi pinyoner del terreny erm del passatge Pintor Mir, dos plataners del terreny erm del passatge Pintor Mir, els plataners de l’escorxador, el roure del costat de les piscines, l’alzina de la glorieta del polígon industrial Granollers-Montmeló, l’alzina de Can Tabola i les moreres de l’estació. A l’àmbit del PDU es troben les següents àrees urbanes i rurals d’interès natural esmentades al Catàleg d’àrees i elements de valor ambiental del Text refós del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Montmeló:

¬ Bosc de la serra de Can Cabanyes (ZA5). Dins del propi Circuit Barcelona-Catalunya. ¬ Bosc del polígon industrial del Circuit Barcelona-Catalunya (AB1). Al límit est del Circuit

Barcelona-Catalunya. ¬ Pollancreda (AA10). Al marge dret del riu Congost. ¬ Bosc de Can Guitet (ZA3). Al límit sud del Circuit Barcelona-Catalunya. ¬ Riu Congost ( Xarxa Natura 2000)

Així mateix, es troben també al mateix catàleg els següents arbres d’interès natural:

¬ Alzina de Can Tabola (AIN17). Al sud de la pollancreda al marge dret del riu Congost ¬ Alzina de la Glorieta (AIN18). Al polígon industrial Granollers – Montmeló (AIN18)

Il·lustració 38: Àrees urbanes i rurals d’interès natural incloses en el Catàleg d’àrees i elements de valor ambiental inclòs en el Text refós del

POUM de Montmeló (Font: Ajuntament de Montmeló. Any 2012)

Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar del Pla director urbanístic del Circuit de Barcelona-Catalunya Gener 2014


4.3 Medi antròpic

4.3.1 Paisatge L’àmbit del PDU s’inclou dins la unitat de la Plana del Vallès segons el Pla Territorial Metropolità de Barcelona1. La Plana del Vallès es caracteritza per ser una plana de relleu ondulat pel fet d’estar drenada per nombrosos rius i rieres que majoritàriament alimenten el Besòs els quals formen amplis fons de vall separats per serrals de relleu suau. A les valls és on es localitzen extenses àrees urbanitzades i nombroses infraestructures lineals de comunicació que configuren un paisatge urbà i periurbà. Aquest paisatge contrasta amb les àrees de mosaic agroforestal que encara perviuen a les valls però sobretot amb el mosaic agroforestal dels serrals. En un d’aquests serrals és on es localitza l’àmbit del Circuit. Per altra banda, segons la informació del SITxell, l’àmbit s’inclou dins una unitat urbana compacta o gairebé compacta. En l’àmbit del PDU , així com en el seu entorn immediat, les àrees especialitzades, assentaments urbans, infraestructures lineals i modelació agrària conformen els components majoritaris del paisatge. La component d’àrees especialitzades (i les seves àrees d’influència) ocupen aproximadament un 40% del total de l’àmbit del PDU. Aquesta incorpora el Circuit de Catalunya i els seus voltants (sòls nus que s’empren com a zones d’aparcament) i tot un conjunt d’indústries en diferents polígons industrials, els quals formen part de la important trama industrial vallesana (de gran rellevància en l’àmbit metropolità de Barcelona). En segon terme destaca la modelació agrària, que ocupa el 33% de la superfície total de l’àmbit del PDU. Aquesta component es concentra al sud de l’àmbit, tot i que en molt menor presència també es troba per tot el territori trobant-se de forma disseminada. Altres components que hi ha a l’àmbit, en molt menor proporció que les anteriorment esmentades, són la vegetació de bosc i la de ribera, l’aigua i els assentaments urbans. La vegetació es troba disseminada per tot el territori i entremesclada amb la resta de components del paisatge. La vegetació de bosc ocupa únicament un 5% de l’àmbit, essent la component més escassa (la qual cosa també es dóna en els entorns de l’àmbit) i es troba principalment a la zona que hi ha entre el riu Congost i el Circuit de Catalunya i al nord-est de l’àmbit. 1 El Catàleg del paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona està en procés d’elaboració. L’única informació disponible al respecte és la que s’inclou en el Pla Territorial Metropolità de Barcelona.

Entre els principals valors intrínsecs del paisatge de l’àmbit del PDU destaquen els següents:

¬ Estètics i naturals: El mosaic format pels les parcel·les de conreu, els retalls de bosc, els fragments de camins, les masies i els marges i les vores amb vegetació natural conformen l’àrea agrícola residual de l’antic paisatge de la plana del Vallès. Aquesta àrea agrícola té un valor natural i estètic característic del Vallès. Les masses de vegetació arbòria i arbustiva (retalls de pinedes i alzinars) no s’entenen sense una relació directa amb la modelació agrària (marges i camps) així com amb els espais verds de les àrees especialitzades i les franges de protecció de les infraestructures lineals. El bosc de Can Guitet, la vegetació de ribera del Congost i les masses boscoses de Can Many, Can Feliuà, Can Borrasca, Can Riera, i Ca l’Esquella tenen un valor natural i estètic. Per altra banda, la carena on està situat el Circuit de Barcelona-Catalunya és un element característic del paisatge de la Plana del Vallès format per una successió de valls obertes i careners suaus disposats en paral·lel, els quals tenen un valor natural, estètic i social. Altres elements puntuals com la zona humida de Can Cabanyes, la qual ha passat a ser un referent en el territori, tenen també un valor natural, estètic i social. Els principals elements estructuradors de l’àmbit són els rius Congost i Tenes que tributen al Besòs. Tot i que menor, cal destacar el tram inicial del torrent de Ninou que antigament tributava al Tenes. Aquests cursos fluvials estan estretament relacionats amb les àrees especialitzades i les infraestructures lineals del fons de vall perquè delimiten fronts urbans (el Congost) o travessen vores urbanes (el Ninou). Tot i ser modestos, el Congost i l’àmbit fluvial associat, conjuntament amb el torrent de Ninou, tenen un valor natural i estètic. El riu Congost, així com el riu Mogent i l’aigua barreig dels mateixos on neix el Besòs molt propers a l’àmbit del PDU, formen part de la Xarxa Natura 2000, són ecosistemes amb molt valor ecològic.

¬ Productiu: Les àrees especialitzades (bàsicament d’ús industrial) s’estenen pels fons de vall dels rius Congost i Tenes. La zona industrial del Circuit Barcelona-Catalunya limita amb el riu Congost i segueix la mateixa configuració interna (regular) que el polígon industrial veí Sant Julià. Els polígons de la vall del Tenes (Can Coll, el Pla, Llevant) tenen una configuració més orgànica. Entre aquest conjunt d’elements s’inclou el Circuit Barcelona-Catalunya com a àrea especialitzada d’oci. Aquestes àrees tenen un elevat valor productiu. Per altra banda, el camí Ral, la carretera C-17 i l’autopista AP-7 són les infraestructures principals pel seu valor productiu (vies transeuropees de transport i comunicació).

Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar del Pla director urbanístic del Circuit de Barcelona-Catalunya Gener 2014


¬ Històric: Els nombrosos elements del patrimoni arquitectònic i arqueològic dins l’àmbit del PDU tenen un valor històric:

o Elements arqueològics: 1. Can Riera/Serra de l’Esquella 2. Can Ramon Maiolet 3. Can Riba de la Serra 4. Can Malla 5. Can Catala 6. Can Cabanyes 7. Can Guitet. 8. Les Sitges de Can Tabola 9. Quilòmetre 1, Crta Granollers 10. Carrer Colom

o Arquitectònics: 1. Can Many 2. Can Bonastre 3. Can Riba de la Serra 4. Can Ninou 5. Masia Can Riba de la Serra. 6. Mas Moreneta. 7. Moli de la Torre Pardalera. 8. Can Guitet. 9. Can Butjosa. 10. Can Malla. 11. Can Romeu

Per altra banda, les infraestructures lineals de mobilitat (camins, xarxa viària i ferroviària) i les de servei (línies elèctriques) guarden una estreta relació funcional amb els assentaments urbans i amb les àrees especialitzades per la seva condició de portes d’entrada, de miradors, i d’eixos de transport i comunicació. El camí Ral, la carretera C-17 i l’autopista AP-7 són les infraestructures principals pel seu valor històric (segueixen el traçat de la via Augusta),

¬ Social:

Els camps de conreu (de secà i cultius herbacis) de l’àmbit tenen un valor social (a més del natural i estètic). La major concentració de camps es troba al costat nord de l’àmbit territorial dins els límits municipals de Granollers. El camí del riu Congost és un dels espais oberts més freqüentats, per la seva proximitat als nuclis urbans de Montmeló i Granollers, amb finalitats de passeig o pràctica esportiva. El bosc de la Serra de Can Cabanes és punt de trobada per a la celebració d’aplecs o trobades. Així mateix les voreres de la carretera BV-5003 també estan molt freqüentades amb finalitats de passeig o pràctica esportiva per vianants i ciclistes i funciona com a eix social. Els pocs assentaments urbans dins l’àmbit del Circuit (per exemple Can Tabola) tenen un valor social. Les àrees especialitzades (bàsicament d’ús industrial i el propi Circuit Barcelona-Catalunya) tenen també un valor social (espais de contacte entre treballadors i ciutadans) i també identitari.

Per altra banda, el camí Ral, la carretera C-17 i l’autopista AP-7 són les infraestructures principals pel seu valor social (utilitzades per una gran quantitat de vehicles). El valor d’aquests vials contribueix a distingir el paisatge de lloc.

La fragmentació de l’àmbit pel pas d’infraestructures viàries i ferroviàries provoca un elevat impacte paisatgístic que podria ser contrarestat amb el soterrament d’algun tram o element i amb el tractament adequat dels talussos. L’àmbit del Circuit es caracteritza per ser una àrea especialitzada d’oci, amb estreta relació amb les àrees urbanitzades adjacents i les infraestructures lineals. Per aquesta raó l’espai no construït de l’entorn ofereix unes oportunitats a nivell funcional del Circuit i pels assentaments urbans. En els darrers 50 anys el paisatge de l’àmbit ha passat de ser eminentment agrícola a estar format per un mosaic d’àrees especialitzades (les indústries i el propi Circuit), conreus de secà i marges naturals, retalls de boscos, masies i restes de patrimoni arquitectònic i restes de camins, el qual està trinxat per infraestructures lineals, constituint una àrea residual de l’antic paisatge de la Plana del Vallès.

Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar del Pla director urbanístic del Circuit de


Il·lustració 39: Components del paisatge

Pla director urbanístic del Circuit de Barcelona-Catalunya


Components del paisatge de l’àmbit PDU. (Font: Elaboració pròpia. Any 2013)

de l’àmbit PDU. (Font: Elaboració pròpia. Any 2013)

Cal destacar l’elevada fragilitat paisatgística de l’àmbit, paisatgística que comporten que al seu voltant qualsevol actuació pot tenir un impacte paisatgístic significatius, si no s’integra en el paisatge i no es prenen les mesures corresponents per a evitar Per altra banda, hi hazones més pròximes als mateixos resulten també fràgils, en tant que qualsevol actuació que en aquestes es faci hauria de pal·liar al màxim l’efecte negatiu de l’elemAquestes zones fràgils suposen oportunitats Per últim cal destacar també en aquest territori la fragilitat causada per impactes potencials, com és el cas del futnou traçat de la CGranollersCircuit, i una nova connexió a l’autopista APpel que respecte als potencials impactes que poden comportar i per això les zones corresponents a lmateixes i els entorns pròxims també són zones fràgils en les que cal establir mesures per a pal·liar els impactes En la següent il·lustració s’assenyalen les zones per una banda les “àrees fràgils , que són aquelles que elements que atorguen qualitat al paisatge (l’espai fluvial del riu Congost, els boscos disseminats pelterritori, les zones humides, el patrimoni arquitectònic, etc.). Per una altra banda, les zones d’”impactes” que són aquelles que són fràgils perquè estan pròximes a elements que causen un impacte elevat en el paisatge (com és el cas de les infraestructurs’assenyalen les “potencialitats” que són aquelles zones pròximes a espais en els que està previst un element que impacte podria minvarde la LOF).

Cal destacar l’elevada fragilitat paisatgística de l’àmbit, paisatgística que comporten que al seu voltant qualsevol actuació pot tenir un impacte paisatgístic significatius, si no s’integra en el paisatge i no es prenen les mesures corresponents per a evitar

Per altra banda, hi ha d’altres elements que tenen de per se un impacte molt negatius en el paisatge i les zones més pròximes als mateixos resulten també fràgils, en tant que qualsevol actuació que en aquestes es faci hauria de pal·liar al màxim l’efecte negatiu de l’elemAquestes zones fràgils suposen oportunitats de millora per a pal·liar

Per últim cal destacar també en aquest territori la fragilitat causada per impactes potencials, com és el cas del futur desdoblament de la línia ferroviària R3nou traçat de la C-17 (integrant l’actual C-17 com a via urbana entre els municipis de Mollet del Vallès i Granollers), la millora de la C-35 entre Granollers i Cardedeu, la qual dóna accés a la zona nord del Circuit, i una nova connexió a l’autopista AP-7. Totes aquestes obres suposen una oportunitat de millora pel que respecte als potencials impactes que poden comportar i per això les zones corresponents a lmateixes i els entorns pròxims també són zones fràgils en les que cal establir mesures per a pal·liar els impactes en el paisatge que aquestes infraestructures poden causar o causen ja en el territori.

En la següent il·lustració s’assenyalen les zones fràgils pel que respecte al paisatge. S’han diferenciat per una banda les “àrees fràgils , que són aquelles que elements que atorguen qualitat al paisatge (l’espai fluvial del riu Congost, els boscos disseminats pelterritori, les zones humides, el patrimoni arquitectònic, etc.). Per una altra banda, les zones d’”impactes” que són aquelles que són fràgils perquè estan pròximes a elements que causen un impacte elevat en el paisatge (com és el cas de les infraestructures linealss’assenyalen les “potencialitats” que són aquelles zones pròximes a espais en els que està previst un element que podria causar un elevat impacte en el paisatge i que aplicant les mesures adients impacte podria minvar-se o fins i tot contrarestar-se aquest (millora de l’actual carretera C35 i construcció de la LOF).

Gener 2014

48

Cal destacar l’elevada fragilitat paisatgística de l’àmbit, fruit de la presència d’elements d’elevada qualitat paisatgística que comporten que al seu voltant qualsevol actuació pot tenir un impacte paisatgístic significatius, si no s’integra en el paisatge i no es prenen les mesures corresponents per a evitar-

d’altres elements que tenen de per se un impacte molt negatius en el paisatge i les zones més pròximes als mateixos resulten també fràgils, en tant que qualsevol actuació que en aquestes es faci hauria de pal·liar al màxim l’efecte negatiu de l’element causant de l’impacte i no incrementar

de millora per a pal·liar els impactes paisatgístics.

Per últim cal destacar també en aquest territori la fragilitat causada per impactes potencials, com és el desdoblament de la línia ferroviària R3, del traçat de la línia Orbital ferroviària (LOF)

17 com a via urbana entre els municipis de Mollet del Vallès i s i Cardedeu, la qual dóna accés a la zona nord del

Totes aquestes obres suposen una oportunitat de millora pel que respecte als potencials impactes que poden comportar i per això les zones corresponents a lmateixes i els entorns pròxims també són zones fràgils en les que cal establir mesures per a pal·liar els

infraestructures poden causar o causen ja en el territori.

fràgils pel que respecte al paisatge. S’han diferenciat per una banda les “àrees fràgils , que són aquelles que ho són en tant que es troben pròximes a elements que atorguen qualitat al paisatge (l’espai fluvial del riu Congost, els boscos disseminats pelterritori, les zones humides, el patrimoni arquitectònic, etc.). Per una altra banda, les zones d’”impactes” que són aquelles que són fràgils perquè estan pròximes a elements que causen un impacte elevat en el

lineals i les zones industrials, etc.). Per últim també s’assenyalen les “potencialitats” que són aquelles zones pròximes a espais en els que està previst un

causar un elevat impacte en el paisatge i que aplicant les mesures adients aquest (millora de l’actual carretera C35 i construcció

Gener 2014

48

elements d’elevada qualitat paisatgística que comporten que al seu voltant qualsevol actuació pot tenir un impacte paisatgístic

-ho.

d’altres elements que tenen de per se un impacte molt negatius en el paisatge i les zones més pròximes als mateixos resulten també fràgils, en tant que qualsevol actuació que en aquestes

i no incrementar-lo.

Per últim cal destacar també en aquest territori la fragilitat causada per impactes potencials, com és el el traçat de la línia Orbital ferroviària (LOF), del

17 com a via urbana entre els municipis de Mollet del Vallès i s i Cardedeu, la qual dóna accés a la zona nord del

Totes aquestes obres suposen una oportunitat de millora pel que respecte als potencials impactes que poden comportar i per això les zones corresponents a les mateixes i els entorns pròxims també són zones fràgils en les que cal establir mesures per a pal·liar els

fràgils pel que respecte al paisatge. S’han diferenciat es troben pròximes a

elements que atorguen qualitat al paisatge (l’espai fluvial del riu Congost, els boscos disseminats pel territori, les zones humides, el patrimoni arquitectònic, etc.). Per una altra banda, les zones d’”impactes” que són aquelles que són fràgils perquè estan pròximes a elements que causen un impacte elevat en el

i les zones industrials, etc.). Per últim també s’assenyalen les “potencialitats” que són aquelles zones pròximes a espais en els que està previst un

causar un elevat impacte en el paisatge i que aplicant les mesures adients aquest aquest (millora de l’actual carretera C35 i construcció

Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar del Pla director urbanístic del Circuit de


Il·lustració 40: Fragilitat paisatgística

Pla director urbanístic del Circuit de Barcelona-Catalunya


Fragilitat paisatgística de l’àmbit PDU. (Font: Elaboració pròpia. Any 2013)

de l’àmbit PDU. (Font: Elaboració pròpia. Any 2013)

Gran part deprendre’s com una oportunitat de millora del territori. generalment molt fràgils. Tenint en compte que el PDU està envoltat de zones industobjectius del PDU és l’apropament i la integració de l’àmbit urbanes i residencials d’aquests, el tractament de les vores resulta estratègic des del punt de vista paisatgístic i des dels del pu(per a que l’àmbit del PDU sedueixi i sigui prou atractiu i no suposi una barrera). Els principals recorreguts des d’on es percep el paisatge corresponen a les infraestructuferroviàries que travessen l’àmbit o estan pròximes al mateix (autopista AP7, carretera C17, carretera nacional Nprincipals punts d’observació des d’ourbanització Miranda (a Lliçà de Vall) i el mirador del turó de Can Ribes (a Granollers). les conques visualsd’observació, així com també des de

2 En les conques visuals no s’ha considerat l’efecte descenaris, en el qual la vegetació no oculta res.vegetació.

Gran part de la superfície de l’àmbit del PDU té una elevada fragilitat paisatgística, el que ha de prendre’s com una oportunitat de millora del territori. generalment molt fràgils. Tenint en compte que el PDU està envoltat de zones industobjectius del PDU és l’apropament i la integració de l’àmbit urbanes i residencials d’aquests, el tractament de les vores resulta estratègic des del punt de vista paisatgístic i des dels del punt de vista de la connectivitat social i la integració real en les trames urbanes (per a que l’àmbit del PDU sedueixi i sigui prou atractiu i no suposi una barrera).

Els principals recorreguts des d’on es percep el paisatge corresponen a les infraestructuferroviàries que travessen l’àmbit o estan pròximes al mateix (autopista AP7, carretera C17, carretera nacional N-152 i línies ferroviàries principals punts d’observació des d’on es percep són el mirador de Les Treus Creus (a Montmeló), la urbanització Miranda (a Lliçà de Vall) i el mirador del turó de Can Ribes (a Granollers). les conques visuals2 des dels principals recorreguts des d’on es percep el paisatge d’observació, així com també des de 12 punts de dintre de l’à

En les conques visuals no s’ha considerat l’efecte de la vegetació i, per tant, aquestes mostren el pitjor dels

escenaris, en el qual la vegetació no oculta res. En una anàlisi més exhaustiva caldrà tenir en compte l’efecte de la vegetació.

Gener 2014

49

de l’àmbit del PDU té una elevada fragilitat paisatgística, el que ha de prendre’s com una oportunitat de millora del territori. Cal destacar que les vores de l’àmbit són generalment molt fràgils. Tenint en compte que el PDU està envoltat de zones industrials i que un dels objectius del PDU és l’apropament i la integració de l’àmbit als municipis i la connexió amb les trames urbanes i residencials d’aquests, el tractament de les vores resulta estratègic des del punt de vista

nt de vista de la connectivitat social i la integració real en les trames urbanes (per a que l’àmbit del PDU sedueixi i sigui prou atractiu i no suposi una barrera).

Els principals recorreguts des d’on es percep el paisatge corresponen a les infraestructures viàries i ferroviàries que travessen l’àmbit o estan pròximes al mateix (autopista AP7, carretera C-35, carretera C

152 i línies ferroviàries Barcelona Portbou i Barcelona-Puigcerdà). I els n es percep són el mirador de Les Treus Creus (a Montmeló), la

urbanització Miranda (a Lliçà de Vall) i el mirador del turó de Can Ribes (a Granollers). S’han analitzat ls principals recorreguts des d’on es percep el paisatge i des dels punts

12 punts de dintre de l’àmbit.

e la vegetació i, per tant, aquestes mostren el pitjor dels En una anàlisi més exhaustiva caldrà tenir en compte l’efecte de la

Il·lustració 41: Ubicació dels punts de dintre de l’àmbit des dels quals s’han

realitzat conques visuals de l’àmbit PDU. (Font: Elaboració pròpia. Any 2013)

Gener 2014

49

de l’àmbit del PDU té una elevada fragilitat paisatgística, el que ha de al destacar que les vores de l’àmbit són

rials i que un dels ls municipis i la connexió amb les trames

urbanes i residencials d’aquests, el tractament de les vores resulta estratègic des del punt de vista nt de vista de la connectivitat social i la integració real en les trames urbanes

res viàries i 35, carretera C-

Puigcerdà). I els n es percep són el mirador de Les Treus Creus (a Montmeló), la

S’han analitzat des dels punts

e la vegetació i, per tant, aquestes mostren el pitjor dels En una anàlisi més exhaustiva caldrà tenir en compte l’efecte de la

4.2 Medi biòtic - elgalzeran · 2014. 4. 17. · Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar...

Documents

Transcript of 4.2 Medi biòtic - elgalzeran · 2014. 4. 17. · Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar...