7/29/2019 44-agost- 2010

1/36

1

nm. 44 -agost- 2010

Editorial

La manifestaci del 10 de juliol

Com s ben conegut, el mes de juliol passat, desprs de quatre anys dun estira -i-

7/29/2019 44-agost- 2010

2/36

2

arronsa surrealista, un Tribunal Constitucional que cada dia estava ms desprestigiat

va emetre, finalment, la seva sentncia sobre lEstatut de Catalunya.

Quin ser el seu abast i conseqncies? Especialistes en Dret Constitucional gens

sospitosos de nacionalisme catal, ans al contrari, ho van expressar amb

contundncia i amb satisfacci: devastadors, afectant no solament els 14 preceptesdeclarats nuls, sin tamb a interpretacions daltres 27 que aboquen a la nullitat

(Francesc de Carreras, fundador de Ciutadans).

Els articles afectats es refereixen a la identitat (no som una naci), a la justcia

(sotmesa a la de lEstat), a la llengua (obligatorietat de conixer el castell i no el

catal), etc. Pel que fa a leconomia, on sintentava resoldre la reculada econmica

del pas, han estat rebutjats tots els progressos previstos: la bilateralitat (sha de

debatre tot amb totes les comunitats), lordinalitat (la renda dels catalans que

aporten diners pot quedar per sota de la renda dels que reben aquests diners), el

comproms dobra pblica proporcional (encara que aportem ms diners, lEstat no

ha de fer ms obra pblica aqu), etc.

Ja en conixer-se el resum del contingut, el president del Govern, Jos Montilla, havia

fet davant el poble catal, per rdio i televisi, una declaraci institucional de rebuig

al text que, pel que es coneixia, el retallava seriosament i menystenia la dignitat delpoble que lhavia ratificat. El poble catal, com a tal, no existeix, les decisions que

afecten els catalans les pren el poble espanyol. Montilla invit els catalans a

manifestar pblicament el seu refs a la sentncia. La data que es va assenyalar per a

lexpressi del rebuig al Tribunal Constitucional va ser el dissabte dia10, i mnium

Cultural, que preparava feia temps la manifestaci en cas que es produs una

retallada significativa, propos el lema: Som una Naci. Nosaltres decidim. La

capalera oficial oblig a situar la bandera catalana davant del lema.

Com una provocaci, el text complet de la sentncia es va fer pblic el divendres dia

9, un dia abans de la demostraci. La manifestaci va aplegar centenars de milers de

persones, sha parlat dun mili o ms, perqu tothom va ser conscient que la

sentncia enterrava definitivament lesperana dun encaix de Catalunya, amb

personalitat prpia, dins lEstat espanyol.

7/29/2019 44-agost- 2010

3/36

3

Un aspecte inesperat de la reacci dels manifestants va ser que els crits ms sentits

varen ser els que reclamaven independncia i abundaren de forma espectacular les

banderes estelades.

Desprs, com es podia esperar a les envistes dunes properes eleccions, els poltics no

varen aconseguir anar a Madrid amb una sola veu, ans al contrari, varen fer un ridculvergonys en no defensar conjuntament a Madrid el que havien acordat aqu. I el

president del Govern espanyol, reunit amb el de Catalunya, va fer promeses

inconcretes. A lenquesta de La Vanguardia sobre el moment poltic, per primer cop

els partidaris de la independncia han assolit gaireb el 50%.

Consell de redacci

Catalunya afronta el major repteEl 10 de juliol de 2010 quedar com unafita histrica.EI Tribunal Constitucional,que havia demostrat, amb quatre anysdespera, ser el ms lent del mn, haviaanunciat el lliurament de la sentnciacompleta de l'Estatut per al 12 de juliol.No obstant aix, va fer-ho el dia 9, abansde la manifestaci, com si tingusespecial inters en qu els ciutadans, eldia 10, protestessin amb pleconeixement de causa.El mateix dia 9, a la tarda, ja eren ms de1.400 les associacions que havien volgutfigurar com adherides a la manifestacide rebuig.

El president de la Generalitat, JosMontilla, va afirm que la sentncia s"una ofensa a la dignitat de Catalunya",tant pel contingut com pel fet que untribunal tombi una llei aprovada enreferndum pels ciutadans. "Un tribunaldesacreditat(...) ha dictat una sentncia

que no resol res, sin que crear moltsproblemes".EI lder de Convergncia i Uni, ArturMas, qualific d''ignorncia o aparentmala fe dels membres del tribunal i vasenyalar a PP i PSOE com a dipositarisdel copyright de la sentncia. Els 27articles reinterpretats pel tribunal sn"anullacions encobertes" defensades ja

d'entrada per l'advocat de l'Estat, segonscriteris del Govern. Ens nega la condicide naci, no es reconeixen els dretshistrics, la llengua prpia no spreferent, lesfor fiscal no ser tingut encompte en el repartiment de recursos ,no hi haur rgan judicial catal iqualsevol reglament dmbit estatal

7/29/2019 44-agost- 2010

4/36

4

afectaria les competncies de laGeneralitat.

La manifestaci del 10 de juliol de 2010La manifestaci del dissabte 10 de Juliol

va ser la ms transcendent; en ella vaparticipar-hi el nombre ms gran depersones de totes les anteriors.No cal concretar xifres: cinquanta-sis milsegons LYNCE, (que va rectificar a62.OOO!), un mili segons la policiamunicipal, un mili i mig segons elsorganitzadors, o una Castellana i mitjacom es va publicar. Xifres que es presten

molt fcilment a qu se'n facin segones iterceres lectures per cada partit.Aquesta vegada per, ser ms difcil,per la quantitat, que va desbordarqualsevol previsi, i per la qualitat.Amb un anhel d'independncia, nounnime, per s clarament hegemnic.Una majoriadel poble catal no pot

acceptar sentncies poltiques per sobrede la seva voluntat democrticamentexpressada i amb tots els requisitsrequerits. L'ordenament jurdic no potestar tan allunyat de la voluntat popular,amb una interpretaci tan restrictiva dela Constituci que la deslegitima, i fa unpas enrere en la transici.El president Jos Montilla es va felicitar

per l'xit de la manifestaci i vaconsiderar que tothom, comenant pelPP, ha de tenir molt present la granmarxa unitria, cvica i democrtica encontra de la sentncia del TribunalConstitucional. I Artur Mas va mostrar elseu vessant ms sobiranista i va afirmarque la massiva manifestaci suposa uncanvi en la histria d'aquest pas,

perqu ha arribat l'hora que Catalunyaesculli el seu futur, mant que l'encaixconstitucional est tocant a la seva fi iCatalunya ha de fer una aposta clara pelseu dret a decidir.

Mariano Rajoy i l'expresident Jos MaraAznar han celebrat que la sentncia delTC sobre l'Estatut hagi deixat clar quea Espanya hi ha una nica naci i quehi ha un nic subjecte de sobirania quesn tots els espanyols. Aznar ha ditque cal felicitar el PP per l'exercici deresponsabilitat i per haver alertat sobrela inconstitucionalitat de l'Estatut. I

Rajoy ha culpat, sense citar-lo, aZapatero de la manifestaci, i s'ha ofertper liderar el projecte d'unitat delsespanyols.

Espanya, campiona mundial de futbolEspanya ha guanyat el Mundial deFutbol, i s la noticia que ha tret molt de

protagonisme a la gran manifestaci perla retallada de l'Estatut. La celebracipopular de la victria dels de la Roja aSudfrica fou general arreu de l'Estat,Catalunya inclosa.L'anomenadaselecci absoluta vaconquerir la copa jugant a futbol ambconscincia d'equip i amb unaextraordinria exhibici de bon fer, fins i

tot quan foren provocats i agredits. Elprimer de la seva histria.Aquests esportistes de diferents clubsque solen estar a mata i degolla, com elBara i el Madrid, van donar una llimagistral de convivncia i eficcia. Es vaimposar el joc que caracteritza elBarcelona, substituint la fria prpia dela selecci espanyola.

7/29/2019 44-agost- 2010

5/36

5

Al marge d'eufries patritiques d'un oaltre sentit o de banderes i de consignes,els campions del mn han demostratque les coses surten b pel fermpropsit de fer-ho b tots plegats, la

voluntat d'entendre's oblidantdiferncies i amb la certesa de ser unsmagnfics professionals.En Xavi Hernndez, el jugador deTerrassa, sobre qui ha pivotat aquest

equip i es sent orgullsde jugar en la selecciespanyola, va fer quela senyera fes una

volta d'honor a l'estadidavant de milers d'aficionats i de milionsde teleespectadors d'arreu del mn.Llstima que molts poltics, i mitjans decomunicaci, siguin tan refractaris aacceptar que una selecci catalana puguicompetir en igualtat de condicions.

La Fundaci Valvi reconeix la tascaportada a terme per Joan Surroca,Marius Zucchitello i Ignasi BatetJoaquim Vidal, mxim representant de laFundaci Valvi, va presidir lactedentrega del premis atorgats com areconeixement de la valuosa tasca queporten a terme els homenatjats:Joan Surroca, amb el premi que porta el

nom Salvador Sunyer i Aimeric, com aeducador, museleg, activista social, perla seva constant predisposici de servei ala comunitat i la seva reflexi i crticacontra la passivitat i la indolncia social.Marius Zucchitelo, arqueleg,historiador i arxiver, va rebre el premiJoan Saqus, per la seva tasca depreservaci i estudi del patrimoni de

Tossa, iIgnasi Batet, com a president dIAEDEN(Instituci Alt Empordanesa dEstudisNaturals), entitat que celebra el seutrent aniversari i ha aconseguit la

protecci legal dels aiguamolls , l'Albera iel Cap de Creus.

Inauguraci dun nou tanatori a

Torroella de MontgrEl Grup Mmora ha inaugurat un noutanatori a Torroella de Montgr. T duessales de vetlla i una de comiat, i oferir ala nostra vila i als pobles propers una

mplia gamma de serveis, cerimniescivils, assistncia psicolgica, fretres iurnes biodegradables, serveis musicals,entre d'altres.

Xavier Poch, undels

responsables deFunerria Poch i

del grupMmora,explicava que

s'ha adaptat un espai al cementiri,anomenat el Jard del Reps, unapirmide d'acer, d'uns 3 metres cbics,en la qual s'hi poden dipositar lescendres dels difunts.El cementiri ha estat tamb objecte

d'altres modificacions, entre les quals lade tapar tots els nnxols encara queestiguin buits. L'alcalde Josep M. Ruf vaexplicar que el motiu era evitar que hientrs brossa quan fa tramuntana, a msd'aconseguir un aspecte molt millorat ims net.

http://localhost/emporionou/images/num44/05-InauguraciTanatori%20Torroella.jpghttp://localhost/emporionou/images/num44/03-Xavi%20i%20Puyol%20copa%20i%20senyera.jpghttp://localhost/emporionou/images/num44/05-InauguraciTanatori%20Torroella.jpghttp://localhost/emporionou/images/num44/03-Xavi%20i%20Puyol%20copa%20i%20senyera.jpg

7/29/2019 44-agost- 2010

6/36

6

POLIFONIA. Msica europea delrenaixementEl Cor Anselm Viola, sota la direcci deRamon Manent, i el Gibbons Consort deVioles de Gamba varen interpretar a

l'esglsia de Sant Gens de Torroella elconcert Polifonia. Msica europea delRenaixement.El programa incloa una selecci depeces del segle XVI: Un dol cant emdesperta - Pregria a taula - Ut-re-mi-fa-

sol-la Dindirindin - Ay, triste que vengo

Pavan - Bella de vos som amors - Ay,

linda amiga - La brava - Can de beure -

Amor que tens ma vidaBrowning - La,

la, la, je ne lose dir i Tourdion.Canons profanes, damor, de joia, defesta i de gresca, darrel trobadorescaque, lliurant-se del llat, incorporaren lesllenges populars, autctones.A la finalitzaci del concert forenaplaudides pel pblic assistent,

correspost amb tres bisos.

Comunitat dUsuaris dAigua del Baix

TerSha constitut la Comunitat d'Usuarisd'Aiges dels Aqfers del Baix Ter, queva fer la seva primera reuni a Torroellade Montgr. En va sortir lencrrec de laredacci del projecte destatuts i del

reglament corresponent, aix com larelaci dusuaris i el cabal a utilitzar.Sespera que hi siguin representats 39ajuntaments.

Presentaci del llibre de Maria ngelsAnglada Poesia completaA Can Quintana Museu de laMediterrnia tingu lloc la presentaci

del llibre Poesia completa, de Mariangels Anglada, que an a crrec de M.Teresa Calabs(Llibreria El Cucut),Joan Margall

(Ajuntament deTorroella deMontgr), Gemmade Luna (Xibeques del Cau), Miquel Bofill(filleg i senador) i Gemma Garcia(Edicions Vitella).Cada un dells va destacar un aspecte dela seva obra. Cultiv la crtica literria,especialment de lobra dels poetes

catalans i italians; la novella (Les Closes,El Viol dAuchwitz , Quaderns dAram...);la poesia, aix com els mites grecs,adreats als lectors joves.

Et deixar la veu. La presentaci fouseguida per un concert a crrec de JosepTero, guitarra i veu, que music els

poemes de M. ngels, amb la veu deCarme Calloll.

NITS DESTIU: els divendres al jard deCan Quintana Museu de la Mediterrnia

-Els records de la filla d'una vctima delsnazis obren les Nits d'Estiu de TorroellaAl pati de Can Quintana Museu de la

Mediterrnia, la projecci deldocumental Pilarn, memries dun exili,va inaugurar les Nits dEstiu.Al final de la Guerra Civil, JoanCabratosa, la seva esposa i la seva filla esvan haver d'exiliar a Frana. Amb totesles penalitats que lexili va representar,varen poder arribar finalment a Pars, onel pare, capit de l'exrcit republic, va

http://localhost/emporionou/images/num44/07-Poesia.jpghttp://localhost/emporionou/images/num44/07-Poesia.jpghttp://localhost/emporionou/images/num44/07-Poesia.jpghttp://localhost/emporionou/images/num44/07-Poesia.jpghttp://localhost/emporionou/images/num44/07-Poesia.jpghttp://localhost/emporionou/images/num44/07-Poesia.jpg

7/29/2019 44-agost- 2010

7/36

7

ser detingut per les forces nazis ideportat a Mauthausen-Gusen, un grupde camps de concentraci situats alentorn de la petita localitat deMauthausen a ustria.

Jordi Bellapart ha fet uncrnica del qu vasuposar per a milers decatalans, a partir de lahistria del pare de laPilarn, que ella mateixaamb l'ajuda de la sevamare, va recollir en unallibreta, per preservar de loblit la

historia i el record del seu pare i de totesles vctimes del nazisme. Fets succets enun camp de concentraci conegut com eldels espanyols, alliberat el gener de1945 per la 11a Divisi cuirassada delsEUA, per Joan Cabratosa, havia mortfeia ja molt de temps.

-Poesia als parcsEl cicle de Nits d'Estiu va continuar eldivendres segent amb un recital depoesia a crrec de Marc Romera i JosepMiquel Servi. Llstima que una vetlladatan agradable fos vctima de la nostratramuntana.La Poesia als parcs uneix al paisatge, elspoemes. Amb el suport de la Diputaci

de Barcelona, lInstitut de les LletresCatalanes i lInstitut Ramn Llull, esporta a terme dabril a novembre del2010, en dotze parcs, deu de catalans,entre els quals sha integrat aquest anyel del Montgr, Medes i el Baix Ter, i dosditalians, un de Sardenya i laltre deLigria, ambds amb mplia relaci ambla nostra llengua.

-Projecci deZorba, el grecs una pellcula de lany 1964 basada enla novella de Nikos Kazantzakis, que vaguanyar tres Oscars, a la millor actriu derepartiment, a la millor direcci artstica

i a la millor fotografia. Fou candidata auns altres quatre, a la millor pellcula, almillor director, al millor actor principal,Anthony Quinn, i al millor gui adaptat.

Francesc SolerEl realisme de lartPer conixer i gaudir de lautenticitat delobra pictrica de Francesc Soler iBaguer, no calia res ms que visitar les

dues exposicions, una de pintura, a laCapella de Sant Antoni, i laltra de dibuix,retrat femen, a la Biblioteca MunicipalPere Blasi.Nascut a Begur l'any 1931 i resident aTorroella de Montgr des dels nou anys,va demostrar ja de ben petit la sevacapacitat artstica en el dibuix, aix com,

per l'ofici deferrer del seupare, en la

produccidescultures.

Salvador Dabau va ser el seu primermestre, i lorientaci posterior de JosepMaria Mascort i, sobretot, del pintorJoan Orihuel, causaren el major impacte

en la seva formaci. Retrats, imatgeriareligiosa, murals, marines, la miniatura,el bodeg o el paisatge urb sn lestemtiques que ms ha tractat. Amb unaclara ascendncia al realisme al vertaderart.

Un grup d'ecologistes aixafa un camp deblat de moro a Torroella de Montgr

http://localhost/emporionou/images/num44/09-Pilarin-Memories%20exili.jpghttp://localhost/emporionou/images/num44/09-Pilarin-Memories%20exili.jpghttp://localhost/emporionou/images/num44/09-Pilarin-Memories%20exili.jpghttp://localhost/emporionou/images/num44/09-Pilarin-Memories%20exili.jpghttp://localhost/emporionou/images/num44/09-Pilarin-Memories%20exili.jpghttp://localhost/emporionou/images/num44/09-Pilarin-Memories%20exili.jpghttp://localhost/emporionou/images/num44/09-Pilarin-Memories%20exili.jpghttp://localhost/emporionou/images/num44/09-Pilarin-Memories%20exili.jpghttp://localhost/emporionou/images/num44/12-Francesc%20Soler-Realisme%20Art.jpghttp://localhost/emporionou/images/num44/09-Pilarin-Memories%20exili.jpghttp://localhost/emporionou/images/num44/12-Francesc%20Soler-Realisme%20Art.jpghttp://localhost/emporionou/images/num44/09-Pilarin-Memories%20exili.jpg

7/29/2019 44-agost- 2010

8/36

8

Un grup d'uns cinquanta activistesantitransgnics van aixafar aquest dillunsde matinada un camp de blat de morode Torroella de Montgr, prop del masPinell, segons va anunciar el mateix grup

a travs d'una pgina d'Internet.Van fer la destrossa pensant-se que eraun experiment de transgnics.L'acci,per, va ser un error, perqu al camp nos'hi estava desenvolupant capexperiment. El cas est ara en mans delsMossos que dubten que l'atac el fesalgun grup francs i no descarten quefossin associacions mixtes o del pas.

Els sindicats de pagesos lamenten elsfets i demanen un debat seris sobreels transgnics.La UE donar llibertat als estats perautoritzar o prohibir els transgnics. Lesautoritzacions es basaran en criteriscientfics.

Joan Laporta i Solidaritat CatalanaJoan Laporta que venia anunciant lesseves intencions dentrar en poltica aldeixar la presidncia del Bara ,

juntament amb AlfonsLpez Tena i UrielBertran, invoquenl'esperit de SolidaritatCatalana. I proposen a

tots els partits que volen un estat propi,una gran coalici, com la de Maci iCamb l'any 1907.L'objectiu s proclamar la independnciade Catalunya i desprs sotmetre-la areferndum.Han creat una web per impulsar elprojecte i amb comissions locals, perllanar el projecte des de baix, com s'ha

fet amb les consultes populars quesestan portant a terme.Fan una crida a tots els partits poltics,per especialment als seus militants.

Una especial unitat dels partitscatalans, la frase de Zapatero i el rei aSantiago de Compostella -La unitatPer materialitzar una unitat poltica delTripartit i Convergncia es va presentaral Congrs una resoluci del Parlamentcatal en la qual es significava elprembul del Estatut.No obstant aix, la referncia que cada

partit en feia, desdibuixava un xic ladefensa daquesta unitat de criteri.El text del PSOE-PSC reconeix lencaixconstitucional de lEstatut, el de CiUconstata la irresponsabilitat del TC iexigeix defensar ntegrament idesplegar en plenitud l'Estatut. Al seutorn, el d'ERC planteja un nou horitz

basat en el dret a decidir i ICV urgeix arestablir el pacte subscrit recuperanttot l'Estatut aprovat a travs desolucions poltiques, normatives iconstitucionals.-Podrem tancar la boca...El president Zapatero va diral Congrs: Podrem tapar laboca als ciutadans de

Catalunya que pensin quesn una naci, per endemocrcia aix no es potfer. El que cal s limitar jurdicamentl'abast d'aquest sentiment. B, per launitat d'Espanya s indissoluble i queno es pot anar enll. Qu es potnegociar?

http://localhost/emporionou/images/num44/16-Zapatero%20-Podriem%20tancar%20la%20boca.jpghttp://localhost/emporionou/images/num44/16-Zapatero%20-Podriem%20tancar%20la%20boca.jpghttp://localhost/emporionou/images/num44/16-Zapatero%20-Podriem%20tancar%20la%20boca.jpghttp://localhost/emporionou/images/num44/16-Zapatero%20-Podriem%20tancar%20la%20boca.jpghttp://localhost/emporionou/images/num44/16-Zapatero%20-Podriem%20tancar%20la%20boca.jpghttp://localhost/emporionou/images/num44/16-Zapatero%20-Podriem%20tancar%20la%20boca.jpghttp://localhost/emporionou/images/num44/15-Laporta-Tena%20i%20Uriel%20Bertran.jpghttp://localhost/emporionou/images/num44/16-Zapatero%20-Podriem%20tancar%20la%20boca.jpghttp://localhost/emporionou/images/num44/15-Laporta-Tena%20i%20Uriel%20Bertran.jpg

7/29/2019 44-agost- 2010

9/36

9

-Santiago, patrn de EspaaEl rei Joan Carles I, que firma com a rei lasentncia del TC, a Santiago deCompostella, en la diada de sant Jaume,va defensar una Espanya unida i el pacte

constitucional desprs del terrabastallque ha provocat la sentncia del'Estatut.I va invocar totes les ajudes, fins i tot lesdivines, concretament les de l'apstolsant Jaume, per mantenir aquestaunitat, coincidint amb l'ofrena per l'AnyJubileu (lany en qu sant Jaume cau endiumenge).

Una mostra ms que des d'Espanya esveu amb intranquillitat l'augesobiranista generat per la resoluci delTribunal Constitucional.

Espanya seguir sense reconixer laindependncia de KosovaEl Govern espanyol aposta per una

soluci dialogada entre les parts i lavicepresidenta De la Vega remarca ques irreal comparar Espanya amb elsBalcans, perqu Kosova va patir elconflicte bllic ms cruent des de la IIGuerra Mundial.El president Montilla ha manifestatqueno es poden establir parallelismesentre els dos territoris, perqu sn

realitats diferents i va destacar que lasituaci a l'Estat espanyol no t res aveure amb la guerra als Balcans.

Mercat i menjars del mnAl passeig de lEsglsia sha fet, els dies

24 i 25 de juliol, unmercat ja tradicional enqu es poden degustar

les especialitats gastronmiques darreudel mon. I especialment del pasosoriginaris de molts dels noustorroellencs, que aporten aquells saborsdiferents, propis dels seus costums

culinaris.

30 Festival de msiques de Torroellade MontgrEl Festival Internacional de Msiques deTorroella es va iniciar lany 1980. Hantranscorregut 30 anys i ha tingut lloclobertura del 30 festival de msiques,que ha mantingut sempre la msica

clssica com a eix central de la sevaprogramaci.Torroella de Montgr ha estat sempreterra de msics, des de ledat mitjana quan era vila reial, amb els ministrils queacompanyaven al rei Joan, la fundaci

duna importantCapella de Msica

al servei del culte iels msics localsque varen nodrir la

creaci de nombroses corals i cobles.

-Cantates de BachLes tres cantates de Bach msconegudes varen obrir el festival alesglsia de Sant Gens, i van posar en

marxa el Projecte Bach 2010-2021, delOrquestra Histrica del FestivalAcadmia 1750, que consisteix en lainterpretaci de totes les cantatesreligioses composades per Bach.La interpretaci de les tres cantates,amb Raquel Andueza, soprano, MartaInfante, mezzosoprano, Llus Vilamaj,tenor, Piau Bordas, baix i lorquestra

http://localhost/emporionou/images/num44/20-Cantates%20de%20Bach.jpghttp://localhost/emporionou/images/num44/19-Mercat%20i%20menjars.jpghttp://localhost/emporionou/images/num44/20-Cantates%20de%20Bach.jpghttp://localhost/emporionou/images/num44/19-Mercat%20i%20menjars.jpg

7/29/2019 44-agost- 2010

10/36

10

Acadmia 1750, amb Ferran James,concertino, fou esplndida i el projectemeravells.-In Furore VivaldiIn furore iustissimae irae s un dels

motets ms coneguts del compositoritali i el furor s un dels componentsessencials de la msica de Vivaldi, que laimpregna de forma intensa iapassionada.Sota la direcci dOctavio Dantone,lAccademia Bizzantina, amb SandrinaPau, soprano, Stefano Montanari, viol iel mateix Dantone al clavicmbal i

lorgue, varen interpretar Laudate pueriDominum/Simfonia en si menor/Al Santo

Sepolcro/Concert per a viol/Per la

solennit di San Lorenzo i el Concert per

a viol i orgue.

La interpretaci, magnfica, fent pals elfet que Octavio Dantone i lAccademiaBizantina estan qualificats com un dels

conjunts histrics ms destacats dItlia ide la msica antiga europea delmoment.-Un proper concert a destacarEn uns moments enqu la poltica centratota la tensiinformativa, s dedestacar la programaci del concert del

proper dia 6 dagost, perqu estrealment molt lligat a la cultura, aCatalunya i a Torroella de Montgr: lamsica a la cort de la corona dArag en

temps de Joan I i Mart lHum.El dramaturg Joan Solana i el conjuntcatal de msica medieval Tasto Soloens conviden a viatjar a un passat, dinsdels regnats de Joan Iel seu inters per

la poesia i la msica lhan situat en unlloc destacat i mor dun accident de caa(?) prop de Foix-, i de Mart lHum, quemor lany 1410. El seu fill Mart el Jovehavia ja mort i no havia sobreviscut cap

dels seus fills legtims, i Frederic de Luna,el seu nt illegtim, no havia estatreconegut.Aquest viatge ens trasllada al dia de SantJoan de lany 1412, en qu la reinaMargarita de Prades, vdua de Mart I, vatenir coneixement del resultat delcomproms de Casp, un conjunt de crisis,lluites i violncies. Esperonats pel papa

Benet XIII, els compromissaris van elegirFerran dAntequera, i en sortirenperdedors Jaume dUrgell i Alfons deGandia. Aix sacabava el regnat delscomtes-reis de la Casa de Barcelona icomenava el de la dinastia castellanadels Trastmara.La doble representaci t com a

personatges Margarita de Prades,Frederic de Luna i Bernat. El conjuntTasto Solo est dirigit per GuillermoPrez, organettista dedicat al estudi delsdiferents repertoris musicals dels seglesXIV i XV.Aquest concert s una producci delFestival de Msiques de Torroella deMontgr, i est dedicat a la memria

dErnest Lluch.

A LESTARTIT

Beatles WeekendUn esdeveniment que ha estat qualificatper la premsa com El millor BeatlesWeekend.LEstartit va ser lescenari de la cinquena

http://localhost/emporionou/images/num44/22-Joan%20I%20i%20Mart.jpghttp://localhost/emporionou/images/num44/22-Joan%20I%20i%20Mart.jpghttp://localhost/emporionou/images/num44/22-Joan%20I%20i%20Mart.jpghttp://localhost/emporionou/images/num44/22-Joan%20I%20i%20Mart.jpghttp://localhost/emporionou/images/num44/22-Joan%20I%20i%20Mart.jpg

7/29/2019 44-agost- 2010

11/36

11

edici daquest cap de setmana dedicatals Beatles, en lany en qu escommemora el cinquanta aniversari delconjunt, amb la voluntat de convertir-seen un autntic festival beatle de la

Mediterrnia, segons el seucoordinador, Ramon Moreno.-L'exposici, al Consell Municipal, deBeatles, out Music, mostra material,objectes, roba, paper... de la colleccipersonal de Josep Maria Francino i la

collecci de revistesBeatles Garden deRamon Moreno. En

lacte de la sevainauguraci es va

presentar tamb el nmero especial dejuliol de la revista Enderrock, dedicat algrup, amb motiu del seu 50 aniversari.-Concert a la platja: LA SELVA BIG BAND- BEATLES TRIBUTE- La seva msica endirecta: EL SUBMAR POP - BEATLES EN

CATAL - ABBEY ROAD.-Concert a Mariscal: BEATLES JAMSESSION-1r concert a lesglsia de Santa Anna:BEATLES 50, pel TRIO XAVIER LLOSA & LACORAL VERGELITANA, sota la direcci deRamon Juanmiquel- 2n concert a lesglsia de SantaAnna:BEATLES AMB CORDES, PER

SEMPRE, a crrec de lORQUESTRA DECAMBRA DE L'EMPORD, sota la direccide Carles Coll.-Projeccions sobre els Beatles: a la salad'exposicions del Consell es varen poderveure pellcules i documentals, concerts,entrevistes.... dels Beatles.Nits a la plaa de lEsglsia

-Danses tradicionals amb lEsbartRocasagna-Danses tradicionals amb lEsbartMontgr-Sardanes amb la cobla Foment del

MontgrAnimaci infantil amb el Botx VermellLloc: davant de lOficina de TurismeCantada dhavaneres amb el grup Terra

EndinsLloc: a la platja de la LlevantinaCine al carrerDavant de loficina de Turisme: Alicia enel pas de las maravillas

Mullat per lesclerosi mltipleAmb una participaci dems de 600 piscines,clubs de vela i platgescatalanes, es va fer la17a campanya aCatalunya.

I a lEstartit, a la plaa del Port, tingu

lloc una festa danimaci i de tallersdaigua, a crrec de S3 de Riure.La festa de la Mare de Du del Carme

La festa va comenar aser celebrada pelsmariners catalans alsegle XVIII. Una llegendaexplica com l'escapularidel Carme va salvar un

vaixell angls que es trobava a la derivaenmig dun ferotge hurac. Fou lalmirallAntoni Barcel Pont de la Terra qui vapopularitzar la devoci per la Mare deDu del Carme o Stella Maris.Sn nombroses les localitats marineresque li celebren festes i processons quecomencen a terra ferma i esconverteixen en martimes, amb la

http://in.directe.cat/beatlescathttp://localhost/emporionou/images/num44/26-Verge%20del%20Carme-Stella%20Maris.jpghttp://localhost/emporionou/images/num44/25-Mullat%20Esclerosi%20multiple.jpghttp://localhost/emporionou/images/num44/23-Beatles%20Abbey%20Road.jpghttp://localhost/emporionou/images/num44/26-Verge%20del%20Carme-Stella%20Maris.jpghttp://localhost/emporionou/images/num44/25-Mullat%20Esclerosi%20multiple.jpghttp://localhost/emporionou/images/num44/23-Beatles%20Abbey%20Road.jpghttp://localhost/emporionou/images/num44/26-Verge%20del%20Carme-Stella%20Maris.jpghttp://localhost/emporionou/images/num44/25-Mullat%20Esclerosi%20multiple.jpghttp://localhost/emporionou/images/num44/23-Beatles%20Abbey%20Road.jpghttp://in.directe.cat/beatlescat

7/29/2019 44-agost- 2010

12/36

12

imatge de la Mare de Du del Carmecollocada en un vaixell engalanat iacompanyat per una comitiva formadaper tot tipus dembarcacions.Aix a lEstartit, la festa va comenar al

mat amb un ofici solemne, amb la coblaFoment del Montgr; sardanes al migdiaa la plaa de lEsglsia, i a la tarda laprocess marinera que treu la Verge delCarme de lesglsia de lEstartit ilacompanya pels carrers del poble fins alport, on sinicia el recorregut martimamb un estol de barques i vaixells queporten els participants a vorejar les illes

Medes i retornar al port.

Festa Major de Santa Anna, la msfestivaEl dilluns es va comenar amb unacercavila popular pels carrers delEstartit, seguida per lofici solemne,amb la cobla Foment del Montgr i les

tradicionals ballades de sardanes, a lesdotze del migdia i a les vuit i mitja delvespre, a la plaa de lEsglsia i amb lamateixa cobla.Les activitats varen continuar a la tardaamb un taller de circ a crrec de lacompanyia de pallassos S3 De riure. Vaposar el punt final a la diada el ball defesta a crrec del grup Empord Fusi.

Complet la festa de Santa Anna la 33acantada d'havaneres a crrec dels grupsPort Bo i L'Empordanet a la plaa de laLlevantina.Durant tota la festa, a la plaa delEsglsia i al passeig Martim, si va fer unmercat d'artesania.

Qui no sap escriure encatal?

Mhe trobat molt sovint ambtorroellencs de certa edat que parlenmolt b el catal, per no gosenescriurel. s una frase tpica:

- Demanam el que vulguis, per no unescrit. Ja saps que al meu temps no ensensenyaven a escriure en catal.

- No podries escriure tan sols una carta a

la famlia?

- Ni aix.

Aquest analfabetisme en relaci amb lallengua prpia avergonyeix i, alhora,justifica. Moltes vegades pensen que nohi ha res a fer, que varen patir lpoca de

repressi cultural de tota expressi encatal, sobretot a lescola, i que s undficit per a tota la vida. A ells dedicaruns quants petits articles dEmporion, uncada mes, a veure si els ajudo a llanar-se a lescriptura del catal, i sensecomplexos.

7/29/2019 44-agost- 2010

13/36

13

Regla 1

Les vocals a/e

De vegades ens costa distingir si unaparaula (casa, arbre, pensava, miren)porta una a o una e, perqu aquesteslletres, si no duen accent, es pronuncienigual. La regla de si acaba en a o en e s:

Les paraules femenines acaben en -a,com ara casa, dona, pera, taula,

xerrada, malalta...

Si b hi ha excepcions com mare, classe,febre, fase, base...

Les paraules masculines acaben en -e,com ara arbre, llibre, pare, teatre,moble, digne...

Si b hi ha excepcions com patriarca,cronista, homicida, drama, enigma...

Les terminacions verbals sn en -a(mai-e):pensava, dormia, tancaria,mira!, canta!...

Sexceptuen noms els quatre

imperatius: obre!, corre!, vine!, omple!

Sexceptuen tamb els infinitius acabatsen -re:moure, coure, viure, escriure...

I ara una indicaci molt important:

Els plurals de femenins acabats en -apassen sempre a -es:cases, dones,peres, taules...

Naturalment, si acaben en -e noms

agafen una -s:arbres, llibres, bases,classes...

I finalment, per avui:

Totes les formes verbals referides a tu,nosaltres, vosaltres i ells van amb -e,com ara: tu mires,miraves... nosaltres

mirem,mirvem... vosaltresmireu,mirveu... ells miren,miraven...Fixeu-vos que s diferent en cas de jo oell: jo miro, jo mirava... ell mira, ellmirava...

Alcobaa

Alcobaa s una poblaci portuguesaque passaria fora desapercebuda si nofos pel seu monestir, un dels msesplndids que mai he vist. Almenys a mimha deixat bocabadat. En els creuers dela nau sorprenen dues tombesdexcellent factura: la del rei Pere I i ladIns de Castro. Pere I, per raonsdestat, es vei obligat a casar-se amb

Constana, infanta de Castella, malgrat

7/29/2019 44-agost- 2010

14/36

14

que estava enamorat de la dama de cortIns de Castro. Quan Constana vamorir, Pere va anar a viure amb Ins aCombra, per va ser assassinada permandat del pare de Pere, Afons IV, lany

1355. Aleshores Pere va declarar haver-shi casat, va exhumar-ne les restes i vacoronar-la, i va obligar els cortesans aposar-se de genollons davant della i fer-li un pet a la m. Pere I i Ins descansenjunts i aix ho va disposar el rei perqu elprimer que vol veure el dia del judicifinal s la seva estimada.

La nau de lesglsia representa compoques daltres lausteritat delarquitectura del Cister. El claustre, lacuina, el refectori... el conjunt mhasemblat de tan bon gust queprcticament he levitat tot escoltant lalleugera remor de laigua del precislavatori del claustre... quan heus aqu

que una melodia llunyana mha cridatlatenci. He cregut, en un primermoment, que es tractava de msicaambiental, per era massa real perqu hiha ones que noms la msica en viutransmet. Mhe afanyat per descobrirdon brolla la font musical i, en arribar ala sala capitular, mhe trobat amb elcontratenor Lus Peas, que cantava la

preciosssima Lascia chio pianga delsempre extraordinari G. F. Hndel.

Lexcellent sonoritat de la sala ha ajudata provocar el miracle. Sn momentsdifcils dexplicar si s que a qui llegeixiaquestes paraules no li ha passat algunacosa semblant en algun moment de la

seva vida. Ara en diuen instants de

qualitat de vida profunda. En acabar elrecital, li he comprat un CD amb pecesfamoses interpretades per ell mateix. Hemarxat jois cap a la platja de Nazarmentre escoltava les peces. Mhe parat

davant el mar immens. Tot ha quedatdifuminat: les dones que venen peixdessecat a la platja, les parelles que espassegen vora del mar, els nois quejuguen a futbol... Noms el mar immens,infinit, s capa dacompanyar-mementre torno a escoltar Hndel. Pensoque no sc ms que una onada de lesmilions que el mar forma i que per llei de

vida, desprs de limpacte sobre larena,la meva onada retornar al mar i esconfondr amb linfinit, per no senseretornar-li de manera agrada elsinstants viscuts amb tanta fora iemoci. Aparentment, el mar seguirigual que abans, per jo s que el marhaur guanyat aquesta engruna de

grandesa desprs que la meva existnciatan limitada, tan deficient, tan feble,hagi estat capa doferir-li la vibraciduna vida exultant pel do de lacomunicaci.

La llengua catalana

7/29/2019 44-agost- 2010

15/36

15

No sc lingista ni persona que tinguiuna bona preparaci per opinar sobreaquesta o qualsevol llengua. Estimo elcatal perqu vaig nixer a Catalunya,com els meus avis, pares, fills, amics..., i

perqu s la llengua de tots els catalans idels que se lhan volgut fer seva.Evidentment, tamb nestimo daltres,sobretot el castell, que s la nostrasegona llengua, i molt bonica, per cert.Per en aquest article vull donar un copdalerta sobre el nostre catal.

S que en tota llengua viva shiprodueixen canvis lxics que garanteixenla seva continutat dins uns societatcanviant. Est b tot el que signifiquienriquir una llengua, per qu estpassant amb la nostra? En alguns canvisque jo he notat, que mhan quedat a lamemria i que a la vegadamentristeixen, aquest no s

precisament lobjectiu, ans al contrari, jaque lempobriment hi s manifest. Tantapolmica en la defensa del catal, tantvoler pellcules, serials, colloquis,escrits i parlaments en catal, i en canvitan poca cura a ser fidel i a respectaraquesta bonica i estimada llengua en elnostre dia a dia.

Vaig assistir a les classes gratutes decatal que lAjuntament de Torroella vaorganitzar ja fa una colla danys. Vremtenir excellents professors, i fou unprivilegi aprendre amb Albert Bou, RoserBenet, Miquel Bofill, M. Rosa Llos, totsamb una pacincia admirable. Ambaquells cursos vaig saber una mica de

catal, per sobretot em vaig endinsar

en un mn literari fins aleshores foradesconegut. Em va costar! Per a lespersones de la meva edat, i pel que vaigveure tamb per a la gent ms jove queassistia a aquestes classes i que tampoc

no havia tingut ocasi de aprendren alescola, on noms simpartia el castell,lnica llengua oficial a tot Espanya, lagramtica catalana s difcil. Quan la vaigconixer, per, em va entusiasmar, i vaiglamentar no haver-la pogut aprendreabans. Per aix ara mentristeix sentirparlar aquest catal tan barroer a gentque ha tingut la sort de poder fer el seu

aprenentatge a lescola i no shadavergonyir quan lha descriure. Anosaltres, que no ens el van poderensenyar, ens sap greu que el facinmalb daquesta manera!

No sento gaires queixes de com es parlaara el catal. Tantes protestes i

lamentacions per altres banalitats!Sovint sentim en pellcules, serials,converses, dibuixos animats... un dilegbrut, groller, ordinari, que senganxafcilment. Diuen que s per donar msautenticitat a lobra que sestrepresentant, per situar-nos millor alambient on es desenvolupa aquellaescena i a la cultura del personatge que

sinterpreta. Sn arguments que noaccepto. Es tracta de programes vistosper molta gent, i precisament per aixdeixem passar loportunitat daprofitarels importants mitjans de comunicacide qu disposem per acostar el cataldara i de sempre a totes les llars de casanostra. Tan b que sona la lectura dunbonic fragment llegit per un bon

7/29/2019 44-agost- 2010

16/36

16

narrador, o duna de les meravellosespoesies dalgun excellent poeta catal!

La majoria de les persones del meuentorn, del meu mn que parteix duna

cultura molt popular han viscut tota lavida, com jo mateixa, en un ambientrural, senzill, i mai mhe hagut de taparles orelles en qualsevol de les conversesque hi he mantingut. Tamb tinc bonaamistat i he fet llargues xerrades ambpersones ms cultes, universitries o no,algunes de les quals parlen un catalpulcre, acurat. Per qu, doncs, la cosa hade canviar quan escoltant la rdio omirant la televisi els periodistes, enteoria professionals preparats percomunicar evidentment en catal,trepitgen la bonica melodia de lidioma?Ells no tenen excusa per no parlar-locorrectament, sobretot tenint encompte la influncia que poden exercir

en lusuari.

De poc servir que ens manifestem, nique proclamem que tots els catalanshem de saber escriure, llegir i parlar bel catal, ni que fem classes gratutes iexigim el nivell C a qui vulgui tenir accsa un lloc de treball si no aprofitem elsmolts i excellents mitjans de

comunicaci que tenim, i si toleremlempobriment que dia a dia es menjauna llengua per a la qual tanta gent hatreballat i ha contribut a enriquir. Sicontinuem aix, quina mena de catalparlaran els nostres fills o nts daqu apocs anys? Al costat de les paraulotesque shan posat de moda, ells creixen

amb la innovaci i les noves tecnologies,

entre les quals destaca el graninternet, que ha creat una nova formapodrem dir-ne telegrfica decomunicaci. Xatejar o enviar e-mails jaformen part del nostre vocabulari,

perqu s obvi que les llenges de lessocietats desenvolupades shandadaptar a les noves necessitats. Per joem pregunto, la modernitat mal entesaafectar la nostra llengua?

BP, Repsol i Endesa vetllenper nosaltres

Durant les darreres setmanes hem estatreceptors d'una mplia coberturaperiodstica d'una de les majorscatstrofes ecolgiques que ha patitl'Amrica del Nord: l'enfonsament d'unaenorme plataforma petrolfera davantles costes del golf de Mxic i el posteriorflux de cru que n'ha anat emanant, senseque ning no pugui posar-hi fre. Aquestfet posa sobre la taula algunes qestionsque serien d'all ms interessantsd'analitzar. Una s el gir que ha provocatl'incident en el discurs del president delsEstats Units, Obama. En pocs mesos hapassat de continuar la poltica Bushautoritzant noves prospeccions, a la

recerca de bosses de petroli de difcil

7/29/2019 44-agost- 2010

17/36

17

accs i alt risc, a proclamar la urgnciade posar fi a l'addicci al petroli quepateix el seu pas per donar pas a lesenergies netes i alternatives. L'altraqesti faria referncia a l'atenci que

s'ha dedicat a la notcia, molt superior ala que reben catstrofes ecolgiques desimilar magnitud que ocorrenregularment a l'sia, l'Amrica del Sud olfrica. I s que de vegades dna lasensaci que l'agenda informativainternacional ve decidida des deWashington.

M'agradariaocupar-me, per,del paper que hatingut en totplegat la

companyia responsable de la plataformacaiguda en desgrcia: British Petroleum(BP). A mesura que es van esclarint les

circumstncies que dugueren al'explosi, es va desvetllant com elsresponsables de la multinacional havienignorat informes que alertaven de lesmancances en seguretat de laplataforma. Invertir en mesures decorrecci hauria comportat a lacompanyia un desemborsament que,lgicament, hauria afectat els beneficis

econmics aportats per la installaci. Sela van jugar (no devia ser el primer cop),i aquesta vegada va sortir malament. ElCongrs dels EUA va requerir lacompareixena del mxim responsablede la companyia per tal que els donsexplicacions. El personatge en qesti vaoptar per demanar disculpes, per no vadonar cap altra informaci rellevant,

perqu de fer-ho podia comprometre lacompanyia, fer-la responsable delvessament i haver-ne d'assumir tots elscostos que en deriven. Un fet aix nofaria cap grcia als accionistes de la

firma. Els membres del congrs,representants democrtics delsciutadans, es van mostrar irats peraquella postura. Posteriorment, per,tamb ha anat sortint a la llum com, defet, les condicions de seguretat a lesextraccions petrolferes venien marcadesper les mateixes empreses, que solienpresentar als congressistes informes del

tot insubstancials, que aquestsacceptaven i aprovaven sense msescrutini.

Probablement la responsabilitat final detot aquest succs recau en l'absolutamanca de control per part d'una classepoltica venuda als interessos de les

companyies petrolieres quecontribueixen generosament a les sevescampanyes electorals, ms que no pas al'acci d'una multinacional quesimplement va fer el que s'espera d'ella:maximitzar els beneficis per als seusaccionistes, encara que aix vagi endetriment del medi ambient i lespersones que en viuen. L'estratgia

s'havia complementat sempre ambprojectes de rentat d'imatge per part deBP. Tamb a casa nostra, la companyiad'hidrocarburs ha intentat transmetre atravs de la publicitat valors de cura pelmedi ambient i ha exalat la seva recercade productes alternatius, sobretotbiocombustibles en el seu cas. El gira-soldel seu logotip n's una reminiscncia.

7/29/2019 44-agost- 2010

18/36

18

Aquesta s una prctica que es coneixinternacionalment com a greenwashing,s a dir, neteja verda. Es tracta detransmetre al consumidor la confianaque l'empresa est fent quelcom pel

medi ambient, sense importar que al seudarrere estigui prenent riscos enormesper anar a capturar fins a la darrera gotade cru o finanant els poltics que llancenguerres en pasos on, casualment, hi hareserves petrolferes.

Catalunya, s clar, no resta aliena aaquest tipus de prctiques. Repsol-YPFaprofita els seus patrocinis per vendre'nsque vol salvar la terra (cmo no vamosa ser capaces de proteger lo que ms nosimporta?) o que t uns modernslaboratoris on est desenvolupantsistemes per transformar algues marinesen combustible. Al mateix temps que ensarriben aquests missatges per la

televisi, l'empresa protagonitza greusvessaments a tots els pasos sud-americans on est implantada iprximament anir a judici pelsvessaments d'ara fa un any causats perla plataforma que t davant les costes deTarragona i que van contaminarnombroses platges. Iberdrola sl'elctrica que ms esfor ha fet per

projectar la seva imatge verda (Laprimera elica del mundo), per almateix temps est impulsant cincenormes plantes de combusti de carb(una de les fonts ms contaminants) aGuatemala, on la legislaci ambiental smolt ms permissiva que a Europa. Perla seva banda, Endesa llana a travs deles ones radiofniques consells per tal

que els clients del seu monopoliestalviem (ho diu Fecsa-Endesa)mentre impulsa la construcci dediverses preses gegants a Xile, queinundaran valls verges i foraran el

desplaament de comunitats indgenes,o defensa la construcci del magatzemde residus nuclears a Asc, central de laqual s la principal propietria.

Afortunadament, en l'era de lainformaci s molt difcil que lesempreses puguin amagar completamentaquestes prctiques, i encara ms quanla vessen (literalment) d'una manera tanflagrant com ha fet BP al golf de Mxic.De no ser per esdeveniments comaquests, de sortir-sen totalment amb laseva, els ciutadans correrem el perill decreure'ns tots els missatges amablesamb els quals ens bombardegen. Enaquest cas, el control de les prctiques

empresarials seria encara menor i, sensdubte, aquestes firmes trobarien msllibertats per ser elles les queprocuressin per aquest b com que sel medi ambient. Aquesta privatitzacidel medi ambient seria, en certa manera,deixar el ramat a crrec dels llops.

Ens calen lders slids

7/29/2019 44-agost- 2010

19/36

19

Dissabte, 10 de juliol de 2010, hi vahaver la manifestaci ms gran de lahistria de Catalunya amb el lema Somuna naci. Nosaltres decidim i amb laparticipaci de ms de 1.500 entitats

cviques i un mili i mig de catalans.

Com a participant en aquesta histricamanifestaci, voldria remarcar dos fets:

1) Cap referncia popular a l'estatutetdisminut defensat per l'establishmentautonomista.

2) La capalera de la manifestaci,durant ms de dues hores, no es podiamoure per la quantitat ingent departicipants i la gentada espontniamentva comenar a ocupar per davant elrecorregut de la manifestaci. Elperiodista J. M. Puyal ho comentava perla rdio com una metfora del pas: La

capalera dels poltics no avana i la gentdecideix tirar pel dret.

Perqu aquesta resposta massiva, encontra de la sentncia del TribunalConstitucional espanyol, ha fet miquesles tesis federalistes amb la sevainterpretaci i lectura unionista i

uniformadora de la Constituci de 1978,amb reiterades afirmacions a laindissoluble unitat espanyola. Shaarribat al final del cam. Un cam que jano t sortida constitucional. Fins i tot elscatalans defensors acrrims de laConstituci i de lEspanya plurinacionalhan perdut tots els arguments perdefensar-la. La gran majoria dels

catalans se senten enganyats, trats i

decebuts, en paraules dEsteve Vilanovaa lAvui (nm. 11798, pg. 28). s laconstataci final del fracs del modelautonmic. Perqu, com s possiblepertnyer a un estat que ens discrimina,

que ens espolia i que considera lesllenges que no sn el castell de segonadivisi?

Les propostes en resposta a la sentncia,propugnades pel president Montilla ilaparell del PSC (amb el seu dominipoltic absolut en el govern de lEstat,Generalitat, diputacions i majoria delsajuntaments grans de Catalunya), hanestat textualment:

1) Acatar la sentncia.

2) Recuperar el consens institucional. ElDiccionario de la Real Academia

Espaola defineix acatar com tributar

homenaje de sumisin y respeto. saix el que es mereix el poble deCatalunya? En relaci amb el consensinstitucional, ens hem de preguntar silhem de recuperar amb un presidentZapatero frvol i mentider. (Aquell que vaprometre aprovar lEstatut que surtidel Parlament de Catalunya.)

Aix mateix, el president del Foment delTreball, Joan Rosell, la mateixa nit de lasentncia demanava tamb que calrefer els ponts amb Espanya. Proclamesi declaracions que mostren idescobreixen fins a quin punt certspersonatges significatius de la nostravida pblica han renunciat a ser lders i

shan convertit en rmores per a uns

7/29/2019 44-agost- 2010

20/36

20

nous temps que ja no admeten vellescabries, en paraules textuals de DavidCastillo a El Punt(nm. 2393, pg. 10).

Amb aquesta Constituci queden dues

opcions: o seguir autoenganyant-noscom a comunitat o crear-nos nosaltres elfutur. Totes dues comporten costos. Laprimera opci ens aboca a un futur degran dependncia, de prdua didentitat,i a la mediocritat. La segona opci serun cam llarg, complicat, costerut. Noens ho posaran fcil. Per el futur queens espera pot ser brillant i dependrexclusivament de nosaltres, perqu shaobjectivat que tenim un pas viu, unasocietat civil viva en contraposici ambuna classe poltica desprestigiada i, en lamajoria dels casos, amb greusmancances de formaci, lideratge icredibilitat. Les principals forcespoltiques han quedat descollocades i

no saben explicar de manera creble quins el cam que ens pot portar a lhoritzambicis que el pas necessita, proclamai desitja.

Ara b, encara que podem prescindirduns poltics, cal recordar que cap pasdel mn democrtic no pot prescindirdels poltics i de la poltica. Per tant, hem

de prescindir daquells que no snhonestos, dels que es perden en eltacticisme i no tenen objectius clars. I elshem de reclamar honestedat en la gestii en el programa que ens proposin. Enshi juguem el futur i no podem ni hem devoler renunciar-hi. Caldr votar ambcoratge. Ens calen lders slids que

encapalin lhora de decidir-se a decidir.

Jo tamb vaig ser a lamanifestaci

Jo tamb vaig ser a la manifestaci del10 de juliol al passeig de Grcia. Amb la

gent de Torroella, lEstartit, Verges i delspobles dels voltants, vrem omplir tresautocars i, juntament amb ms dunmili de catalanistes darreu daquestpas, vrem suar catalanisme i vremrecordar lexpressi de Joan Ravents enaquell acte de creaci del PSC-Congrsara fa, si no recordo malament, trenta-

dos anys. All tamb hi vaig ser.Aleshores suvem socialisme, unsocialisme marxista que ens havia de dura una societat igualitria, sense classessocials, que ara es demostra equivocat.

Com que la meva intenci era filmar totel que pogus daquella magnaconcentraci, aviat vaig deixar els

companys de Torroella i vaig fer la mevaper cercar llocs propicis per trobarenquadraments i situacions flmicamentinteressants, tasca extremamentdificultosa. Recordava la manifestaci delany 77, la de Llibertat, amnistia iEstatut dAutonomia, i la sensaci eraque aquesta la sobrepassava molt.

7/29/2019 44-agost- 2010

21/36

21

Vaig poder enfilar-me damunt unajardinera dun lateral del passeig deGrcia, just a lencreuament amb elcarrer dArag, all on finalment enshavien dit que seria lencapalament de

la manifestaci. Vaig esperar una bonaestona que es poss en marxa, envoltatduna contnua cridria de la qualsintuen fcilment els critsdindependncia i alguna que altrareferncia en contra dels poltics, imenys a favor de lEstatut.

La capalera de la manifestaci vaintentar avanar, per grupsmajoritriament amb consignesindependentistes es colaven al davant ifeia impossible que la comitiva esmogus de lloc. Vaig poder filmar elsmembres de la capalera, que esmostraven tranquils, i al cap dunaestona men vaig anar. Pel mig duna

densssima multitud vaig poder sortir endirecci a la Rambla de Catalunya, quetamb estava plena de manifestants quecercaven un lloc per introduir-se al gruixde la concentraci del passeig de Grcia.Vaig arribar fins a la Gran Via i la granfont que hi ha just a lencreuament ambel passeig de Grcia, i vaig pensar queseria un bon lloc per esperar larribada

de lencapalament de la manifestaci iels grups de manifestants organitzatsque haurien de venir al darrere. Aldamunt de la font, amb molts altresfotgrafs o filmadors improvisats, vremesperar una llargussima estonalarribada del cap de la manifestaci.Finalment, com que no es va produir,vaig baixar de la font i em vaig barrejar

amb la gent que omplien aquest puntneurlgic del recorregut, i em vaigdedicar a escoltar i filmar elsmanifestants que passaven pel meudavant. Crits de s, in, independncia,

poltics corruptes, visca, visca TerraLliure o pancartes amb lemes com Somuna naci, nosaltres decidim, La nostrasentncia, independncia, Ens roben60 milions d al dia. Independncia =NCSSITAT. Tampoc hi faltaven lesreferncies al pop Paul: El pop Paul jaha decidit. Ara ens toca a nosaltres.Doneu ratafia al pop. Daltres, la

majoria silenciosos, anaven passant pelmeu davant, sempre precedint lahipottica capalera de la manifestaci.Alguns fins i tot deien: Nosaltres som lacapalera.

Independentistes, sobiranistes,defensors del dret a decidir, federalistes,

autonomistes i persones que sensenecessitat duna idea clara sobre qu calfer, es manifestaven perqu shan sentitmenyspreades per una sentncia,perqu han vist trepitjada la dignitat delpas que estimen. Pocs crits i pancartes afavor de lEstatut, diguem-ho tot.

De cop, crits i gent corrent. Han

atemptat contra Montilla, vaig sentir.Em vaig sobresaltar, s clar. Qu hapassat?, vaig preguntar a un jove que hihavia al meu costat. Es veu que unsociata ha intentat assassinar Montillaper fer-lo un mrtir. De seguida em vaigadonar que aquell jove estava escalfat ipossiblement portava algun glop de ms,

per em vaig posar a crrer en direcci a

7/29/2019 44-agost- 2010

22/36

22

la cridria. Un grup dexacerbatsinsultava el President que, voltat deguardaespatlles, sense crrer, caminavasense immutar-se, ferm i ser. Crits defora, fora, hijo de puta, barrejats

amb molts xiulets, fins que arribaren a ladelegaci de justcia, un carrer ms avall,on el President, els guardaespatlles imembres de seguretat de lorganitzacies van refugiar. Un espectacledeplorable que em va deixar unaprofunda tristor. Aleshores la capalerade la manifestaci ja shavia dissolt.

La manifestaci va aplegar ms dunmili de persones. Lancdota delPresident hauria de ser aix, noms unaancdota, ja que en general elcomportament dels manifestants va serexemplar. La dun poble pacfic que sesent menyspreat i sota el lema Som unanaci, nosaltres decidim, un lema amb

diferents interpretacions, expressava elseu malestar.

Jo sempre mhe sentitincomparablement ms catal queespanyol, per no per aix antiespanyol.Confiava que un dia pogussimrecuperar lesperit daquella Espanyarepublicana de la qual Catalunya podria

formar part com una naci reconeguda,respectada i tractada amb justcia.Recuperar aquell esperit que va portarmolts republicans espanyols, i moltscatalans, a lluitar i morir en defensa de lallibertat. Per aquest esperit queda llunyi difcilment laconseguirem si nosaltresmateixos no som capaos de tenir un

mnim respecte envers les nostresinstitucions, i el nostre President.

La unitat civil catalana s difcil, per lagent moderada hem de tenir confiana.

Com diu Antoni Puigvert, els moderatscatalans intum que noms ens queda unhoritz: Europa. A ms Europa, menysEspanya. Fredament. Senseressentiment, per tamb sense ingenussentiments de concrdia. Acostar-nosms a Europa voldr dir alliberar-nosduna Espanya que no pot alliberar-sedel sever control duns magistrats querepresenten el fascinant magisteri de lainquisici.

Finalment, deixeu-me compartir unareflexi: jo hauria volgut estimarEspanya, per Espanya no em vol comsc. Com diu Joan Maj, home moderat,catalanista convenut, exalcalde de

Matar i exministre socialista: SilEspanya futura s la que deixaentreveure la ideologia del PP, una granpart dels mitjans de comunicaci deMadrid i la que ha teoritzat sense quening li hagi demanat el TC, la Catalunyade la qual jo formo part, no cap enaquest estat. Ho subscric plenament.

7/29/2019 44-agost- 2010

23/36

23

La sentncia del TribunalConstitucional

La sentncia del TC sobre l'Estatut deixa

pendents les grans qestions que hanconstitut el problema catal.

Segons els poltics del PSOE, el granculpable de la impossibilitat d'arribar aconsensos mnims s el Partit Popular.Per els vots molt majoritaris que hanrecollit els punts dinconstitucionalitat iels dinterpretaci restrictiva han estat

molt amplis.

En tot cas, la soluci apuntada pelpresident Zapatero, en el seu discurs enel Congrs, obre cinquanta anys denegociacions i/o plets.

Els temes tocats sn el concepte de

naci i el poder poltic, la llenguacatalana i leducaci, les competnciesen justcia, la fiscalitat i no menys elfinanament. Tots ells queden afectats ien funci dels resultats hipottics dunesnegociacions amb el govern de torn aMadrid.

L'Estatut, constitucional en el 95% delseu contingut, deixa de tenir rellevnciaen la construcci dun Estat autonmic iencara menys federal. EI TC s'ha fetbandera i ress de la sospita sobrelEstatut en un debat autonmic quanfou titllat de reforma constitucionalencoberta, i la seva sentncia s unacontnua prevenci en contra duna

evoluci de l'autonomia catalana.

Publicada la viglia de la manifestacicatalana, la sentncia del TribunalConstitucional, en nom del Rei, falla. Lapodeu trobar publicada a internet, en lesseves 881 pgines. Analitzem-la.

Trobareu totes les cites entre cometesen el text publicat, i demano, des daqu,que si hi trobeu qualsevol errortipogrfic i/o de concepte en elcomentari mel feu arribar. En tot casseria la possibilitat de fer un altre escritsobre el problema catal.

Grcies anticipades.

-Catalunya no pot ser una naci ensentit jurdic: Noms hi ha la naciespanyola. Els estatuts d'autonomiatenen el seu fonament en la Constituci,i donar sentit jurdic a la "nacincatalana, incompatible, porcontradictoria de su unidad e

indivisibilidad, con la nacin espaolasobre la que se fundamenta laConstitucin.

El conjunt dels espanyols s el puebloespaol, nico titular de la soberananacional que est en el origen de laConstitucin y de cuantas normasderivan de ella su validez.

Catalunya: los trminos nacin yrealidad nacional referidos a Catalua,utilizados en el prembulo, carecen deeficacia jurdica interpretativa",iintegrada en la indisoluble unidad de lanacin espaola. s una comunitatautnoma amb Estatut ,i sense reforma

de la Constituci no hi ha possibilitat de

7/29/2019 44-agost- 2010

24/36

24

reconixer-li personalitat nacional. Una"nacionalidad constituida comoComunidad Autnoma y cuya normainstitucional bsica es su propio Estatutode Autonoma".

La Constituci s l'nica font quelegitima la descentralitzaci del poderque reconeix i garanteix a lesnacionalitats i regions espanyoles, ''y,con ella, de la soberana nacionalproclamada en el art. 1.2 CE, en cuyoejercicio, su titular, el pueblo espaol, seha dado una Constitucin que se dice yquiere fundada en la unidad de la Nacinespaola.

- El poble de Catalunya no s subjectejurdic que competeixi amb la sobiranianacional."El pueblo de Cataluacomprende as el conjunto de losciudadanos espaoles que han de ser

destinatarios de las normas,disposiciones y actos en que se traduzcael ejercicio del poder pblico constituidoen Generalitat de Catalua" .

- I els drets histrics? EI TC afirma quetant els drets histrics com lesinstitucions seculars i la tradici jurdicade Catalunya son nicament derechoshistricos en un sentido bien distinto delque corresponde a los derechos de losterritorios forales.

Catalunya pot ser una realitat cultural,histrica, lingstica i fins i tot religiosa",per la Constitucin no conoce otra quela Nacin espaola".

-La llengua catalana no s "preferent".Les administracions pbliques catalanesno poden tenir preferncia per cap deles dues llenges oficials, perquimplicaria la discriminaci entre idiomes.

" La definicin del cataln como lenguapropia de Catalua no puede justificar laimposicin estatutaria del usopreferente de aquella lengua, endetrimento del castellano, tambinlengua oficial en la ComunidadAutnoma, por las AdministracionesPblicas y los medios de comunicacinpblicos de Catalua".

El Parlament pot adoptar de formaadequada i proporcionada unadeterminada poltica lingstica amb lafinalitat de "sin perjuicio, claro est, dela procedencia de que el legisladorpueda adoptar, en su caso, lasadecuadas y proporcionadas medidas de

poltica lingstica tendentes a corregir,de existir, situaciones histricas dedesequilibrio de una de las lenguasoficiales respecto de la otra.

Qui en determinar ladequaci i laproporcionalitat en cas que hi hagisituacions de desequilibri? LesAdministraciones pblicas catalanas,

que, como el poder pblico estatal enCatalua, no pueden tener preferenciapor ninguna de las dos lenguas oficiales.

El carcter preferent del catal acabariaimposant l's prioritari d'una d'elles perla seva primacia. No hi ha "un debergeneralizado para todos los ciudadanos

de Catalua i no s jurdicament

7/29/2019 44-agost- 2010

25/36

25

exigible amb carcter generalitzat, sinode la imposicin de un deber individual yde obligado cumplimiento que tiene sulugar especfico y propio en el mbito dela educacin, no la imposici d'un deure

individual i d'obligat compliment que tel seu lloc especfic i propi en l'mbit del'educaci i "en el de las relaciones desujecin especial que vinculan a laAdministracin catalana con susfuncionarios, obligados a dar satisfaccinal derecho de opcin lingstica. EIdeure de conixer-lo seriainconstitucional i nul en la seva

pretensi si volgus ser equivalent en elseu sentit al que es desprn del deureconstitucional del coneixement delcastell. El deure a qu es refereixl'Estatut no s " jurdicamente exigiblecon carcter generalizado; el deber deconocimiento del cataln tiene un objetopropio que lo justifica como mandato y

que permite interpretarlo conforme a laConstitucin".

- Catal i castell, llenges vehiculars. Lasentncia per a acceptar laconstitucionalitat d'un precepte hi posatot tipus de traves i reserves pel que fa al's de la llengua catalana com a llenguavehicular de l'ensenyament. La sentncia

diu sobre lEstatut diu: "El apartado 1, enefecto, reconoce el derecho a recibir laenseanza en cataln, lengua sta quese prescribe, adems, como vehicular yde aprendizaje en la enseanzauniversitaria y en la no universitaria.Por su parte, el apartado 2 garantiza ensu primera parte el derecho a recibir laenseanza en cataln en la enseanza

no universitaria, mientras que enprrafos sucesivos se dispensa al catalny al castellano idntico tratamiento entanto que objeto de enseanza y deconocimiento .

El TC admet que el fet que a l'Estatutnoms s'esmenti el catal com a llenguavehicular en lensenyament no s'had'entendre que obeeixi a un propsitdeliberat d'exclusi del castell. En totcas, larticle no s inconstitucional. Noobstant aix assenyala que pues nocabe olvidar que el deber constitucionalde conocer el castellano (art. 3.1 C.E.)presupone la satisfaccin del derecho delos ciudadanos a conocerlo a travs delas enseanzas recibidas en los estudiosbsicos.

- Sense imposicions en les relacionscomercials o privades. La sentncia es

refereix tamb als articles sobre dretslingstics recorreguts pel PP, queestableixen que los ciudadanos deCatalua tienen el derecho arelacionarse por escrito en cataln conlos rganos constitucionales y con losrganos jurisdiccionales de mbitoestatal, de acuerdo con el procedimientoestablecido por la legislacin

correspondiente. Estas institucionesdeben atender y deben tramitar losescritos presentados en cataln quetendrn, en todo caso, plena eficaciajurdica. Segons el TC, aquest precepteseria contrari a la Constituci si l'Estatutpretengus derivar de la cooficialitat dela llengua catalana la seva qualitat de

mitj de comunicaci jurdicament vlid

7/29/2019 44-agost- 2010

26/36

26

respecte de poders pblics no radicatsen el territori de la Comunitat Autnomade Catalunya.

Un altre article recorregut estipula que

totes les persones tenen dret a serateses oralment i per escrit en la llenguaoficial que elegeixin, de manera que lesentitats, empreses i establiments obertsal pblic a Catalunya queden subjectes aldeure de disponibilitat lingstica. Comen els casos anteriors, el TC imposa unainterpretaci determinada per poderconsiderar constitucional l'article. EI TCrecorda que el deure de disponibilitatlingstica de les entitats privades,empreses o establiments oberts al pblicno pot significar la imposici a aquestes,al seu titular o al seu personald'obligacions individuals d's dequalsevol de les dues llenges oficials demanera general, immediata i directa en

les relacions privades.

- Laspecte ms important, el financer,que ha representat i representa unafortssima diferncia entre el que aportaCatalunya i el que rep en conceptedinversions, s sens dubte un dels puntsms importants. I ha sortit tan malms oms com la resta del Estatut.

-La Bilateralitat. "dualitat impossible".Las relaciones de la Generalitat con elEstado (art. 3.1 EAC), slo puedenreferirse a las que median entre laComunidad Autnoma de Catalua y elEstado central, esto es entre doselementos constitutivos del Estado

espaol, que comprende a una y a otro,

as como a las restantes ComunidadesAutnomas .

EI principi de bilateralitat quedaprcticament buit de cap de contingut. EI

TC afirma que noms pot referir-se almarc de relaci entre el Govern de laGeneralitat i el Govern de l'Estat i mai espot fer una interpretaci que vegi enaquest principi una dualidad imposible"entre les dues instncies.

- Les inversions de l'Estat no dependrandel PIB. La sentncia no anulla ladisposici addicional tercera de l'Estatutper subratlla que l'Estat no est obligata invertir en infraestructures a Catalunyaen funci del seu producte interior brut(PIB). La sentncia admet tenir encompte aquesta dada, per no fer quesigui "directament" vinculant per al'Estat. Sadmet amb la idea que "puede

ser calificada como una medidaadecuada y no desproporcionada perpalliar el dficit histricd'infraestructures.

Per lesfor fiscal lha de mesurar l'Estati se suprimeix la seva realitat com a basedeterminant per a les aportacions per ala solidaritat.

- L'Estat no pot quedar lligat de mans enel maneig dels elements que han degarantir la solidaritat. I com a punt finaldaquest article: Es blinden les provnciesi es permet anomenar-les vegueries.Dna l'opci que es diguin vegueries ique les diputacions provincials

s'anomenin Consells de Vegueria. EI

7/29/2019 44-agost- 2010

27/36

27

Tribunal Constitucional diu que, si s aix,res impedeix aquesta soluci.

Jubilacions

A finals de juny he assistit a la celebracidel comiat per jubilaci de tresprofessores: la Montserrat Llovera, delIES Frederic Mart de Palafrugell peron han passat tants estudiants deTorroella i rodalia, la Maria DolorsFuster i la Neus Martn, totes dues delIES Montgr.

Aquests actes de comiat de la vidalaboral de les tres companyes i amiguesmhan emocionat i mhan fet reflexionarsobre la seva feina feta i sobre leducacii lensenyament en general.

De vegades, als actes socials daquestamena shi va per comproms i els

parlaments sn ampullosos, amb unacrrega de lloances i adulacions quepodrien servir per a qualsevolhomenatjat. No ha estat el cas de lestres amigues de qui parlo.

Els assistents a la jubilaci de lescompanyes rem all per celebrar i

compartir el seu comproms amb

leducaci i lensenyament. A totes tressels feia un acte dagrament per la feinafeta amb vocaci i estimaci pelsalumnes, dadmiraci per la seva vluaintellectual i per la seva categoria

humana. Els parlaments dels companysde claustre i els comentaris de tothomeren molt afectuosos. Tots ensalegrvem perqu enceten moltillusionades letapa tan merescuda de lajubilaci, alhora que ens dolia perdreunes companyes tan experimentades.

El seu amor a la professi biologia, laMontserrat; histria de lart, la MariaDolors i histria, la Neus, la dedicaci almagisteri i, per damunt de tot,lestimaci als alumnes, tot plegat, shavist correspost al mxim quan alguns elshan dit grcies a tu he fet aquestacarrera..., grcies a tu he ents que..., sino hagus estat per les teves classes...

No em puc estar de remarcar el correntde simpatia que ha generat la preparacidels actes de jubilaci, perqu ssimptomtic de lambient que es respiradins dun Institut. Alumnes i professors,amb molta antelaci, shi bolquenperqu no hi falti res i perqu elmuntatge del dia de la festa rutlli a la

perfecci: msica, canons, versos,dibuixos, fotografies, pellcules,parlaments, flors, regals, installacidaparells de tota mena i ms cosesencara. Dic aix perqu posa en relleulestimaci que senten els nostresinstituts i les nostres comunitatseducatives per les professores que ara

shan jubilat.

7/29/2019 44-agost- 2010

28/36

28

De vegades estem temptats de dir aquelltu rai que et jubiles, com si nonhaguessin passades de tots colors. Enels parlaments que ens van adrear totestres professores, vam poder veure que

les seves particulars trajectries hanestat prou enrevessades, que han hagutde fer tota mena de feines diferents dela seva especialitat, en destinacionsvariades i allunyades, en aulesplenssimes dalumnes, amb molt menyssuport de ladministraci i amb crrecsde molta responsabilitat i molt pocreconeixement.

La professi dels ensenyants i educadorsvol persones com les tres companyesque hem acomiadat de la vida laboral.No s una professi neutra. Volcomproms i passi per transmetre elque creiem que val la pena. Sovintexigeix anar a la contra de les

preferncies dels adolescents i noofereix resultats immediats. Persobretot requereix tenir esperana iconfiar que els nostres estudiantsconstruiran un futur millor.

El nous catalans joves

Reflexions

Un mili de persones als carrers deBarcelona sn tantes, que quan lacapalera oficial de la manifestaci del10 de juliol encara no havia pogutcomenar de caminar, la gent normal, la

gent senzilla, ja havia ocupat des delsjardinets del cim de la Diagonal, tot elpasseig de Grcia, bona part dels carrerstransversals, la Rambla de Catalunya,fins a la plaa de Catalunya i, quan elspoltics ja se nhavien anat, ells poguerenavanar fins a la plaa de Tetun, finalprevist. Hi comenaven de ser a les cincde la tarda i ho deixaven crrer ms de

tres hores desprs.

Jo hi havia anat des de Torroella en tren,i per tornar volia agafar lltim, quesortia a un quart de nou de lestaci deSants. A les vuit vaig anar cap a lestacien metro, i el vag semblava una novamanifestaci, tantes banderes hi havia.El tren va sortir a la seva hora, es vaparar a lestaci de passeig de Grcia, ialtre cop es va omplir de pares i mares inens i nenes embolicats amb banderesque tornaven cap a Sils, a Girona, aFla... Ja no podien prendre seient,varen seure a terra o es varen mantenirdrets al passads. Vaig pensar, que difcilque s de vegades ser catal i demanar

els nostres drets amb dignitat!

Havia estat tota lestona al passeig deGrcia cantonada Provena, enfront dela Pedrera, on havia citat els seusmembres i simpatitzants lInstitutdEstudis Catalans. Per all a prop vaigveure una colla de torroellencs fentfotos. Els vaig saludar i vaig anar al lloc

7/29/2019 44-agost- 2010

29/36

29

que havia previst. Hi vaig haver deromandre quiet, tota lestona sensemourem, la gent incapa de fer un pasendavant. Finalment vaig aconseguiranar baixant per la vorera, a pas de pua.

Banderes de tota mena, grans o petites,altes de tres metres o discretes de migmetre, estelades en blau o en vermell osense estel. Banderes argentines,uruguaianes, basques. I moltespancartes, les que deien Adu Espanyao les que deien Units s, uniformes no.I moltes canons (Lestaca,...) i lemesdiversos.

Una bona colla de joves de color,subsaharians que en diuen per no dirnegres, portaven tamb pancartes quedeien Nous catalans joves i duiendibuixat un mapa dfrica.

Jo anava baixant molt poc a poc. Va seraleshores, en passar davant de la portadun establiment, que vaig veure un noisol, tamb dorigen afric, duns vintanys, que devia haver perdut la colla.Tamb portava la pancarta Nouscatalans joves i el mapa. Li vaigpreguntar: Vares nixer aqui? Em vacontestar: No. On? Al Senegal. Ets fula?

S. Jo tinc amics fula al meu poble. Livaren espurnejar els ulls. Vaig continuar.

Els nouvinguts ens fan costat. Ells tambshi juguen molt.

Poemes darreu del mn

El 23 dabril de 2010, diada de Sant Jordi,va tenir lloc la quarta lectura de poemesdarreu del mn, organitzada perlOficina de Catal de Torroella deMontgr, Can Quintana-Museu de la

Mediterrnia, la Biblioteca Pere Blasi ilEscola dAdults.

Sota el ttol El meu pas es van poderescoltar dinou poemes procedentsdAlemanya, Andalusia, lArgentina,Bangla Desh, el Brasil, Bulgria,Catalunya, Colmbia, Dinamarca,Gmbia, la Gran Bretanya, Guinea

Conakry, Madrid, el Marroc, els PasosBaixos, Polnia, Ucrana i Veneuela.

Els poemes, que estaven recitats en lallengua materna de cada participant,parlaven dels seus llocs dorigen,democions, de sentiments i denyoranacap una terra que han deixat enrere... En

definitiva, parlaven dells mateixos.

7/29/2019 44-agost- 2010

30/36

30

Amb activitats com aquesta es pretn ferun acte de reconeixement i respecte pera totes i cadascuna de les llenges queconviuen a la poblaci. Aquestesllenges, vinguin don vinguin, formen

part del patrimoni lingstic i cultural deTorroella de Montgr i lEstartit, i tot ique la llengua que ha de vehicular lesnostres relacions s el catal, aquestadiversitat lingstica suposa unenriquiment per a tothom.

Aix mateix, volem agrair a tots elsparticipants, que sn alumnes delscursos de catal per a adults quesorganitzen al municipi, i collaboradorslesfor que van realitzar per fer possiblelacte i a emporionque ens hagin ceditun espai per convertir, mes a mes, elsnostres alumnes en els autnticsprotagonistes de la lectura de poemes.

ALEMANYA

Mein LandCeline Rosenkind

In meinem Land aus Fantasiesind die Menschen glcklich, streiten

sich nie,weil Liebe dort allein regiert,

dem Hass der Zutritt ist verwehrt,falls er sich jemals dorthin verirrt!

Bist du einmal traurig,vom Schicksal geschlagen

dort musst du es nicht alleine tragen,denn um dich herum lchelt alles dir zu,

so trocknen deine Trnen im Nu!In meinem Land aus Fantasie

gibt`s keinen Hunger, keine Not

dort lebt man gemeinsam in Harmonieman teilt das letzte Stckchen Brot.

Die Armen und Nackten brauchen dortnicht zu frieren

genug warmer Stoff ist von Liebe

gewebt,es werden die schnsten Gewnder sie

tragen, weilLiebe, Freundschaft und Hoffnung dort

lebt.Die einzige Musik dort ist das Lachen

die Angst vor Krieg ist unbekanntman redet nur ber positive Sachen,

wer sollte da stecken Huser in Brand?

Bomben werfen und schieen Raketendas kommt in unserem Land nicht vor

wir lernten das miteinander redenhaben fr alles ein offenes Ohr!

Auch ber Gott wird nicht gestrittenwie er denn nun wirklich heien mag

wir schicken gemeinsam unsere Bittenin Frieden zu ihm an jedem Tag.

In meinem Land der Fantasiedrfen Kinder noch froh sein und lachenalleine lassen wir sie nie,

sondern machen zusammen die tollstenSachen.

Nun sag doch selbst, whr das nichtschn

zusammen dies Land zu erschaffengemeinsam in Frieden durchs Leben zu

gehneinem Lied auf den Lippen, mit Gebeten

als Waffen!

El meu pasAl meu pas de fantasiales persones sn felices,

no es barallen mai,

7/29/2019 44-agost- 2010

31/36

31

perqu l'amor all sols regna,l'odi l'accs t denegat

en cas que intenti mai anar cap all!Si algun cop ests trist,

colpejat pel dest,

all no ho has de portar sol,ja que al voltant de tu tot somriu,

i s'assequen les teves llgrimes en un no-res!

Al meu pas de fantasiano hi ha gens de gana, cap penria,

all viu tothom en harmonia,tothom comparteix l'ltim tros de pa.

Els pobres i despullats

no es congelen all,hi ha prou tela calenta, teixit d'amor,

per portar els vestits ms bonics,perqu hi viu lamor, lamistat i

lesperana,all. L'nica msica all s el riure,

la por a la guerra s desconeguda,hom parla noms de coses positives,

qui voldria posar all cases incendiades?Les bombes es llancen i es disparencoets,

aix no existeix al nostre pas,aprenem a dir aix l'un a l'altre,

i a tenir per tot una orella oberta!Tampoc sobre Du no ens barallem,

com ara de veritat es prefereix dir-se,enviem en com els nostres precs,

en pau a cadasc cada dia.Al meu pas de fantasia

encara poden estar contents els nens iriuen,

nosaltres no els deixem mai sols,sin que fem junts les coses ms

fantstiques.Ara dic en persona, no est molt b

crear aquest pas junts,

en com, i anar-sen en pau per la vida,amb una can sobre els llavis,

amb pregries com a armes!

Recita: Marion Wegner

La cuina de la Catrina

MONGETES DEL GANXET

Ingredients

Mongetes del ganxet bullides nec Salsitxes

7/29/2019 44-agost- 2010

32/36

32

Cebes Alls Julivert Tomquets Farina Un manadet dherbes Costell de porc Gras de pernil Llard

Preparaci:

Sofregirem el costell, lnec i les

salsitxes, tot tallat a trossos en unapaella amb oli i llard. Quan tot estiguirossejat shi afegeix una ceba trinxada,alls i tomquets, tot picat, deixant-hocoure amb el caldo de les mongetes.Quan la carn s cuita, afegint-hi lesmongetes, deixar coure a poc a poc, ambles herbes.

En el morter es pica una mica de gras depernil, alls i julivert, una culleradeta defarina es desf amb una mica de lamateixa salsa de la cassola i es deixacoure uns minuts. s millor tenir-lo fetdel dia abans i escalfar-ho.

TIRAMISU

Ingredients:

Viruta de Xocolata 3 yemes dou 50 gr. Sucre 1 terrina de mascarpone 400 gr. nata muntada

Melindros 3 fulles de gelatina Caf, llet i amareto

Preparaci:

Cobrir el motlle de paper dalumini.

Batre les yemes junt amb el sucre,afegir-hi el mascarpone, les fulles degelatina que ja haurem remullat, lesdesfarem amb una miqueta de llet tbia,afegirem tamb la nata, tot molt

remenat.

Posarem una capa de la crema al motlle,empolvar de viruta de xocolata, unacapa de melindros molls de caf imascarpone, repetir les capes fins a tenirel motlle ple.

Deixar-ho a la nevera unes 10 hores. Altreurel del motlle empolvar-lo de virutade xocolata.

Cinema i Espectacles

7/29/2019 44-agost- 2010

33/36

33

7/29/2019 44-agost- 2010

34/36

34

7/29/2019 44-agost- 2010

35/36

35

Pellicula del mes; Toy Story 3

7/29/2019 44-agost- 2010

36/36

Fet i Fumut!