46 Ca laDona

5
Sandra Bestraten Castells, arquitecta nou espai nou espai Ca la Dona Ca la Dona Molt a prop de la plaça de la Catedral, al carrer Ripoll 25 de Barcelona, res no fa pensar que darrera d’aquella façana anònima s’amaguen segles d’històries. El procés d'integració activa en el disseny es fonamenta en l’ús d’un llenguatge comú entre sòcies i projectistes. Aquest llenguatge sorgeix dels somnis, d’escoltar les inquietuds, de plasmar les idees i de reconèixer la nova casa amb les seves vivències i les seves cicatrius. I així, poc a poc es va moldejant la maqueta de l’edifici, que va adoptant volumetria, agafant mida, donant sentit als espais. Els somnis es poden tocar. La rehabilitació de l'edifici s'enfoca com un procés participatiu on les dones i entitats de Ca la Dona puguin prendre decisions en la definició d'una arquitectura de i per a les persones. Fins fa pocs anys, el mateix edifici esperava per ser enderrocat, però la descoberta de cinc arcades d’un dels dos aqüeductes que alimentaven la Barcino Romana, van recupe- rar l’interés per l’edifici. La coordinació del procés de disseny partici- patiu es realitza en el marc d'un conveni entre Ca la Dona i la Universitat Politècnica de Catalunya. Des de la universitat hem desenvolupat un projecte docent per al segle XXI, que busca el vincle entre l’arquitectura i la seva dimensió social. La Càtedra UNESCO de Sostenibilitat és l’encarregada de dina- mitzar aquest procés amb un equip de dones arquitectes que tinc el plaer de coordinar com a professora de l’Escola Tècnica Supe- rior d’Arquitectura de Barcelona. 1. projecte 1. projecte procés participatiu

description

procés participatiu La rehabilitació de l'edifici s'enfoca com un procés participatiu on les dones i entitats de Ca la Dona puguin prendre decisions en la definició d'una arquitectura de i per a les persones. Molt a prop de la plaça de la Catedral, al carrer Ripoll 25 de Barcelona, res no fa pensar que darrera d’aquella façana anònima s’amaguen segles d’històries.

Transcript of 46 Ca laDona

Sandra Bestraten Castells, arquitectanou espainou espaiCa la DonaCa la Dona

Molt a prop de la plaça de la Catedral, al carrer Ripoll 25 de Barcelona, res no fa pensar que darrera d’aquella façana anònima s’amaguen segles d’històries.

El procés d'integració activa en el disseny es fonamenta en l’ús d’un llenguatge comú entre sòcies i projectistes. Aquest llenguatge sorgeix dels somnis, d’escoltar les inquietuds, de plasmar les idees i de reconèixer la nova casa amb les seves vivències i les seves cicatrius. I així, poc a poc es va moldejant la maqueta de l’edifici, que va adoptant volumetria, agafant mida, donant sentit als espais. Els somnis es poden tocar.

La rehabilitació de l'edifici s'enfoca com un procés participatiu on les dones i entitats de Ca la Dona puguin prendre decisions en la definició d'una arquitectura de i per a les persones.

Fins fa pocs anys, el mateix edifici esperava per ser enderrocat, però la descoberta de cinc arcades d’un dels dos aqüeductes que alimentaven la Barcino Romana, van recupe-rar l’interés per l’edifici.

La coordinació del procés de disseny partici-patiu es realitza en el marc d'un conveni entre Ca la Dona i la Universitat Politècnica de Catalunya. Des de la universitat hem desenvolupat un projecte docent per al segle XXI, que busca el vincle entre l’arquitectura i la seva dimensió social. La Càtedra UNESCO de Sostenibilitat és l’encarregada de dina-mitzar aquest procés amb un equip de dones arquitectes que tinc el plaer de coordinar com a professora de l’Escola Tècnica Supe-rior d’Arquitectura de Barcelona.

1. projecte1. projecteprocés participatiu

Plaça

Nova

C/ Ripoll

planta baixa E 1/500

emplaçament

Una casa moderna per la dona d’avui, amb voluntat de crear vincles entre totes les accions empreses des de Ca la Dona. Per desenvolupar aquesta activitat en xarxa l’arquitectura ha de ser flexible i dinàmica, desenvolupant espais polivalents i oberts, compartits i fàcilment connectables exemplificant una forma de treball en horitzontal. En general, un edifici sense jerarquies, que permeti que totes puguem trobar l'espai adequat per a qualsevol activi-tat que pugui sorgir.

Davant de la casa, només la gran arcada amb les seves portes de fusta envellides ens obre els ulls al passat: un possible palau que durant el segle XV va acollir la seu de l’antiga Universitat Medieval de Barcelona depenent del Consell de Cent sobreviu al pas dels segles. A l’interior de planta baixa els espais són diàfans, i unes arcades gòtiques s’esforcen en tenir l’edifici a l’aire, sense tocar terra.

A la façana posterior, l’edifici s’entrega a la natura i al sol, en un jardí romàntic que il•lumina les pedres. Si parem atenció escoltarem les veus de totes les dones que durant segles han alimentat la història de la nostra ciutat. Aquesta és la nova casa de Ca la Dona.

estat original

estat original

projecte

projecte

Sandra Bestraten Castells, arquitecta

2. projecte2. projecteproposta arquitectònica

nou espainou espaiCa la DonaCa la Dona

Sandra Bestraten Castells, arquitectanou espainou espaiCa la DonaCa la Dona

estat original

projecte

3. obra3. obraconsolidació estructural

planta baixa

planta ppal

planta primera

planta segona

planta coberta

estructura forjatsforjat panell fusta contralaminada

Aquesta solució ha permès introduir la prefabricació en la rehabilitació però des de la sensibilitat cap a l’edifici, amb un material càlid com la fusta, que pesa 4 vegades menys que solucions convencionals basades en l’ús del formigó. Aquest fet descarrega els murs de l’edifici, permetent que aquests en gene-ral puguin continuar fent la seva funció estructural i reduint els reforços en els fonaments.

La consolidació estructural que garanteix l’estabilitat en el nou ús com equipament s’ha resolt amb una solució innova-dora que utilitza un material de baix impacte ambiental, com és la fusta amb panells contralaminats KLH.

forjat panell fusta contralaminada i forjat existent

planta segona E 1/500

Sandra Bestraten Castells, arquitectanou espainou espaiCa la DonaCa la Dona

A la vegada, una de les peces de disseny més antic de triangles vermells s’ha utilitzat per identificar la gran quantitat de troballes arqueològiques, com pous, sitges, forns i molts elements de la història de Barcelona que són la memòria íntima del treball mil•lenari de la dona.

Tant el disseny de la colocació dels mosaics hidràulics recue-prats de la casa previ als treballs estructurals com la pròpia execució ha estat un procés participatiu entre arquitectes i sòcies de Ca la Dona.

L’espurnejat facilita la reutilizació del màxim nombre de peces amb independència de l’existència de catifes complertes. La solució adoptada introdueix un canvi d’escala que unifica tot el conjunt de la planta baixa, augmentant la sensació d’amplitud i continuïtat de tot l’espai.

4. obra4. obraprocés participatiu

Sandra Bestraten Castells, arquitectanou espainou espaiCa la DonaCa la Dona

El compromís de les dones amb el món es fonamenta en fer de casa seva un referent d’una nova forma d’entendre l’arquitectura i la construcció. El projecte constructiu es fona-menta en l’aplicació de criteris innovadors de sostenibilitat.

Energia: Solucions bioclimàtiques passivesEnergia: Solucions bioclimàtiques passivesIl•luminació naturaIl•luminació natural-Obertures practicables i instal•lació de lluernaris per a incrementar l’entrada de llum natural al màxim d’espais

Aïllament tèrmic Aïllament tèrmic -Tota la pell de l’edifici incrementa el seu aïllament amb 8 cm de suro en cobertes i 8 cm de llana d’ovella en façanes.-Tots els envidraments tenen una cambra d’aire de 15 mm i un tractament del vidre de baix emissiu que millora la seva Ug.-Totes les fusteries tenen eliminats els ponts tèrmics: fusteries de fusta iroco amb certificat de fusta de tala controlada FPEC.-Coberta parcialment enjardinada, amb vegetació autòctona, i amb paviment flotant a la resta: les dues solucions ofereixen una bona protecció contra el sobreescalfament a l’estiu-Ventilació natural creuada a través de les tres façanes de l’edifici-Ventilació per efecte xemeneia a través del pati i de la caixa d’escala (efecte de succió del badalot)

Energies renovablesEnergies renovablesClimatització per geotèrmiaClimatització per geotèrmia-Ús de la geotèrmia per calefacció i refrigeració: font d’energia renovable constant al llarg de l’any (pendent d’execució)

Sistemes d’estalvi en l’úsSistemes d’estalvi en l’ús-En les zones de pas i lavabos la il•luminació va relacionada amb detectors de presència -Ús d’aigua calenta sanitària només per a la dutxa -Ús de làmpades de baix consum a tot l’edifici, leds.

Recursos i residus: Aigua Recursos i residus: Aigua -Sistemes d’estalvi a totes les aixetes: reguladors de cabal i airejadors; sistemes de tempo-rització a les aixetes d’ús públic- Cisternes de vàter de descàrrega controlada-Reg de la coberta enjardinada per sistema gota a gota

Aigües residualsAigües residuals-Ús de xarxes separatives de recollida d’aigües pluvials i abans de la seva arribada a la xarxa de clavegueram.

Materials Materials Ús de materials naturals, de baix impacte ambiental i també en la salut dels usuaris:-Fusta contralaminada per a la substitució funcional dels forjats- S’han respectat els murs de tapia, terra crua, i murs de pedra d’origen medieval-Aïllaments de suro i llana d’ovella-Reutilització dels paviments hidràulics existents històricament en l’edifici-Enjardinament de la coberta amb espècies autòctones

Però, el valor d’aquest projecte no està només en l’optimització dels recursos, sinó en el valor intangible del procés participatiu de gènere com a eina transformadora de la societat, d’un femi-nisme constructiu, social, compromès amb tota la societat i un referent per al món, per a la ciutat, per a nosaltres mateixes.

5. bioarquitectura5. bioarquitecturaparàmetres