46. CASA MILÀ-LA PEDRERA. GAUDÍ

46. Casa Milà - La Pedrera Antoni Gaudí

Concepció Gené Cerdó

2n batxillerat B, curs 2014-15

Assumpció Granero Cueves

IES Ramon Llull

ART MODERNISTA MODERNISME

46.- Antoni Gaudí i Cornet: La Pedrera. 1 (2007, juny).

46 CASA MILÀ O LA PEDRERA

(1907-1910). BARCELONA

ANTONI GAUDÍ I CORNET

(1752-1926) 1v

FITXA TÈCNICA (documentació general)

Catalogació i anàlisi formal

Títol Casa Milà (o La Pedrera)

Arquitecte Antoni Gaudí i Cornet (1752-1926)

Cronologia 1907-1910

Estil Modernisme

Localització Barcelona, xamfrà entre Passeig de Gràcia i carrer Provença.

Tipologia Arquitectura civil

Materials Pedra, maó, ceràmica i ferro

Sistema constructiu Amb nous materials

Funció Casa particular

Importància L’any 1984 ha estat declarada per la UNESCO “Patrimoni de la Humanitat”.

http://es.wikipedia.org/wiki/Imagen:Antoni_gaudi.jpg

1. Context històric i estilístic (1 p)

2. Anàlisi formal (2 p)

2.1. Qüestions constructives i tècniques (1 p)

A. Elements de suport i suportats

B. Espai exterior i interior

2.2. Aspectes funcionals i simbòlics (1 p)

3. L’arquitecte i les seves obres.

Models i influències (1 p)

3.1. Models i influències

3.2. Antoni Gaudí i les seves obres

1. Context històric i estilístic Catalunya va viure l’últim terç del XIX una gran

renovació cultural, reflectida sobretot en la literatura,

la música, les arts plàstiques i l’arquitectura. Tot

plegat formava part de la Renaixença, que va fer

ressorgir els valors catalans, juntament al creixement

de Barcelona per la indústria i el comerç.

Àngel Guimerà Jacint Verdaguer

L’aparició del

catalanisme polític

fomentà un

nacionalisme que

s’estengué a tots

els àmbits.

1. Context històric i estilístic El 1888, Barcelona organitzà la primera Exposició Universal d’Espanya.

El 1888, Barcelona organitzà la primera Exposició Universal d’Espanya.

1. Context històric i estilístic

L’Ajuntament va emprendre grans transformacions urbanístiques, que

varen convertir Barcelona en una gran ciutat europea.



Barcelona va créixer en població i extensió, sobretot a principi del segle XX.

Hotel Internacional, Lluís Domènech i Montaner

Arc de Triomf, Lluís Domènech i Montaner

Castell dels dragons, Lluís Domènech i Montaner

Mercat del Born, Barcelona (1873-1876), Josep Fontserè i Mestre, i Josep M Cornet i Mas

Mercat del Born, Barcelona (1873-1876), Josep Fontserè i Mestre, i Josep M Cornet i Mas

Pavelló de la Companyia Transatlàntica per a l’Exposició de Barcelona de 1888, Antoni Gaudí i Cornet

L’aprovació del pla urbanístic d’Ildefons

Cerdà (1859) unia el nucli antic de la

ciutat amb els municipis dels voltants

Pla Ildefons Cerdà


Aprovació del pla urbanístic d’Ildefons Cerdà (1859).

Pla Ildefons Cerdà (1859)

Passeig de Gràcia


Així va néixer el passeig de Gràcia,

que anava del casc antic al municipi

de Gràcia.

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/4/48/Ensanche_-_eixample_-_Barcelona.jpg

El passeig de Gràcia es convertí en la principal arteria de la ciutat, triada per

la burgesia per construir-hi les seves residències. Aquesta via, el 1905, ja

estava llavorada i il·luminada, i hi varen començar a circular els principals

mitjans de transport.


Anys després de l’Exposició

Universal (1888), les cases del

Passeig de Gràcia es van anar

transformant en edificis amb

tallers a les plantes baixes.


El pla Cerdà, aprovat el 1859, consistia en

una gran xarxa de carrers perpendiculars i

paral·lels, on les illes tenien els angles tallats,

formant xamfrans.


En un mateix grup de cases del Passeig de Gràcia i compartint façana

es troba, també, la denominada “Illeta (manzana) de la discòrdia”: La

Casa Lleó Morera (Lluís Domènech i Montaner), la Casa Ametller

(Josep Puig i Cadafalch) i la Casa Batlló (Antoni Gaudí i Cornet).

Casa Ametller Casa Batlló Casa Lleó Morera


Casa Lleó Morera Lluís Domenech i Montaner

Casa Ametller Josep Puig i Cadafalch

Casa Batlló Antoni Gaudí i Cornet

Illeta de la discòrdia Totes aquestes construccions pertanyents

al modernisme català.

Casa Lleó Morera, Lluís Domenech i

Montaner

Casa Ametller, Josep Puig i Cadafalch

Casa Batlló, Antoni Gaudí i Cornet

Casa Lleó Morera, Barcelona, 1902, Lluís Domènech i Montaner

Casa Ametller, Barcelona, 1898, Josep Puig i Cadafalch

Casa Batlló, Barcelona, 1905-07, Antoni Gaudí i Cornet


1. Context històric i estilístic La Pedrera o la casa Milà, projectada per Antoni Gaudí i Cornet, es troba a

Barcelona i ocupa part d’una de les illes de l’Eixample, en la cantonada o el

xamfrà entre Passeig de Gràcia i carrer Provença.

Emperò, els anys de construcció de la casa Milà (1907-1910), es va produir

a Barcelona una crisi que va afectar a la situació política general i a la

societat catalana, en particular. Fou la de 1909.

Conferència

d’Algesires

(1906)

Territori del

Rif per Espanya

Repartiment del Marroc

entre França i Espanya

Atacs dels nadius

rifenys(cabdiles)

Barranco del

Lobo (1909)

Reforços

Regiments d’homes cap al Rif

per ajudar a controlar des de Barcelona


Barranco del Lobo (1909), Antoni Maura

Embarcament des de

Barcelona (18 de juliol 1909)

Revolta popular Tensions acumulades...

govern conservador

Antoni Maura

Vaga general – 26 juliol

(republicans, anarquistes,

socialistes)

Barricades

Enfrontaments a les

forces d’ordre públic

Incendi d’Esglésies

Repressió

Morts i ferits

Grups de forces d’ordre públic

sense control ni ordres clares

Processos penals:

- 217 afectats

- 17 penes de mort

(5 executades)

Protestes contra el govern de Maura

(CRISI)

Recuperació durant la Gran

Guerra d’Europa gràcies a la

neutralitat espanyola



Gran moviment obrer a causa de

la gran industrialització (molt

proletariat) de la capital catalana.

1. Context històric i estilístic CRISI: Durant el segle XIX,

comencen les disputes entre

les potències europees per

repartir-se el territori africà.

Per la Conferència

d’Algeciras (1906),

el Marroc passa a

ser protectorat

francoespanyol.

El Rif va ser per

Espanya.


1. Context històric i estilístic A partir de 1909, les cabiles dels nadius rifenys ataquen per sorpresa un

exèrcit espanyol i el derroten, a la batalla del “Barranco del Lobo” (27 juliol

1909).

Varen morir uns 1200 soldats espanyols.


Per a fer front als avanços dels rifenys, el president del govern, Antoni Maura,

va mobilitzar els reservistes, que havien d’embarcar a Barcelona cap al Rif, el

18 de juliol 1909, però aquest fet provoca una important proposta popular: és la

Setmana Tràgica de Barcelona (26-31 juliol – agost de 1909).


Cal explicar aquesta revolta pel quantiós moviment obrer a causa de la gran

industrialització (molt de proletariat) de la capital catalana i per les tensions

acumulades durant el govern conservador d’Antoni Maura.


1. Context històric i estilístic Setmana Tràgica de Barcelona (26-31 juliol – agost de 1909).

Per tota Barcelona, es produeixen incidents

al carrer, barricades, enfrontament amb les

forces d’ordre públic, atacs i incendis a

esglésies i convents.

1. Context històric i estilístic La revolta acabà amb la declaració d’estat de guerra per part del govern i la

duríssima intervenció de l’exèrcit (grups de forces d’ordre públic actuen

sense control ni ordres clares).

1. Context històric i estilístic La repressió posterior va ser

extrema, sobretot contra el

moviment anarquista:

• 216 consells de guerra (processos

penals), que afecten a 1700

persones processades per

tribunals militars,

• 53 cadenes perpètues,...,

La repressió posterior va ser extrema, sobretot contra el moviment anarquista: ..., de 17

condemnes a mort 5 anarquistes executats, entre ells el famós pedagog lliurepensador i

fundador de l’Escola Moderna laica, Francesc Ferrer i Guàrdia.


El famós pedagog lliurepensador i fundador de l’Escola Moderna laica,

Francesc Ferrer i Guàrdia, que és jutjat i executat com a inductor de la revolta.

L’Escola Moderna era una escola de Barcelona on s’aplicaven sistemes

pedagògics anarquistes.


Setmana Tràgica de Barcelona (1909), Francesc Ferrer i Guàrdia

Santa Maria del Mar

Barricades Esglésies en flames


CONSEQÜÈNCIES POLITIQUES. La dura repressió provoca:

- Protestes generals a tota Europa i a Espanya contra el govern de Maura



1. Context històric i estilístic CONSEQÜÈNCIES POLITIQUES. La dura repressió provoca:

- Comença la campanya “MAURA NO!”, que acabarà amb la dimissió del polític

mallorquí, pel trencament del PACTE DEL PARDO, en unir-se els liberals de

José Canalejas i Segismundo Moret als partits d’esquerres i republicans, és

a dir, amb els partits no dinàstics.

- La recuperació no

vindrà fins a la Gran

Guerra d’Europa (1914-

18), gràcies a la

neutralitat espanyola.

Barranco del Lobo (1909), Setmana Tràgica, Antoni Maura

2. Anàlisi formal (2 pt)

2.1. Qüestions constrictives i tècniques (1 p)


B. Espai interior i exterior

La SINGULARITAT de l’última obra civil de Gaudí no rau exclusivament en la seva

FAÇANA i en els ELEMENTS DECORATIUS, sinó també en el SISTEMA de

CONSTRUCCIÓ summament audaç i avançat per la seva època.

2.1. Qüestions constrictives i tècniques (1 p) A. Elements de suport i suportats

Tot el pes de l’edifici se sustenta en un senzill i enginyós entramat de pilars,

columnes i bigues.


Senzill i enginyós entramat de pilars, columnes i bigues.


Tot el pes de l’edifici se sustenta en un senzill i enginyós entramat de pilars,

columnes i bigues.


Senzill i enginyós entramat de pilars, columnes i bigues.


Sostre de l’escala principal, Antoni Gaudí

La substitució

dels murs de

càrrega per

estructures de

ferro permet jugar

amb la distribució

de la planta de

forma capritxosa,

organitzant l’edifici

amb formes

irregulars al

voltant de dos

patis desiguals

(circular i ovoide).


Dos grans patis (circular i ovoide), Antoni Gaudí

Això permet distribuir

lliurement cada planta.

Les distintes plantes es

recolzen en pilars i

jàsseres (bigues que

en sostenen altres).


La FAÇANA és una estructura autònoma, feta amb

blocs de pedra de formes ondulants, que foren

acuradament projectats i tallats a peu d’obra

(d’aquí ve el nom popular de “LA PEDRERA”).


Construcció Casa Milà, Antoni Gaudí

FAÇANA: una estructura autònoma de blocs de pedra ondulants, tallats a

peu d’obra (d’aquí ve el nom popular de “LA PEDRERA”).



CASA MILÀ o “LA PEDRERA”: estructura autònoma

de blocs de pedra ondulants, tallats a peu d’obra.

Aquesta gran massa pètria foradada per les obertures de les finestres i

animada pels ferros recargolats dels ampits dels balcons, s’uneix o està

connectada al cos de l’edifici per un sistema de bigues i tirants de ferro.


El primer plànol, dissenyat per Gaudí per construir la Casa Milà, data del 1906. El projecte

primitiu de Gaudí incloïa una rampa que, des del garatge, permetia pujar amb el vehicles

fins els pisos superior; la gran quantitat d’espai que havia d’ocupar la rampa va fer que es

renunciés a aquest projecte.


Els MATERIALS NOUS utilitzats (alguns provinents de la industrialització) són la pedra

calcària del Garraf i de Vilafranca i el maó combinats amb el ferro (bigues de sostres i

terres). També la ceràmica com a decoració. MATERIAL que conforma una FAÇANA

contínua, que eludeix angles, tret característics de les cantonades barcelonines.


L’EDIFICI està format per dues cases adossades amb accés independent,

que s’organitzen als voltant de dos patis (un pati circular i un altre pati

ovoide), que proporcionen aire i llum als diferents espais interiors.

Pati ovoide

Pati circular

2.1. Qüestions constrictives i tècniques (1 p) B. Espai interior i exterior


Té dues façanes, una en el Passeig de Gràcia i l’altra pel carrer Provença,

i l’entrada principal es troba en el xamfrà.


Té dues façanes, una en el

Passeig de Gràcia i l’altra pel

carrer Provença, i l’entrada

principal es troba en el xamfrà.

La Pedrera, porta d’accés principal, Antoni Gaudí


La Pedrera, sostre de l’entrada i de l’escala, Antoni Gaudí


La FAÇANA és completament ondulada, cosa que dóna la sensació de

moviment constant.


FAÇANA completament ondulada, sensació de moviment constant.


El que es veu és PEDRA i FERRO als balcons, juntament amb CERÀMICA en

llocs concrets.


El que es veu és PEDRA i FERRO als balcons, juntament amb CERÀMICA en

llocs concrets (terrassa).


PORTES, FINESTRES i BALCONS segueixen

el ritme ondulant de tota la façana, la qual és

independent del cos de l’edifici.


La Pedrera, finestra ritme ondulant, Antoni Gaudí

La Pedrera, finestres i balcons ritme ondulant, Antoni Gaudí

La Pedrera, façana independent de tot l’edifici, Antoni Gaudí

Les FINESTRES són totes de diferent

mida, fent-se més petites a mesura

que els pis és més elevat, degut a

l’augment de la intensitat de la llum (a

sota més obscuritat, més grans).


Les BARANES de les balconades són de

ferro forjat amb formes orgàniques, que

imiten algues marines, crustacis, cavallets

de mar i gavines.


La Pedrera, finestra ritme ondulant i formes orgàniques, Antoni Gaudí

La Pedrera, finestres ritme ondulant i formes orgàniques, Antoni Gaudí


La Pedrera, finestra ritme ondulant i formes orgàniques, Antoni Gaudí

La FAÇANA presenta un marcat ritme d’horitzontalitat.


La CONSTRUCCIÓ presenta diferents altures: Garatge, anticipat a l’època.

Planta baixa. Entresòl. Pis nomenat principal (pels senyors Milà). Cinc pisos en

total (quatre sobre el principal). Àtic fet d’arcs parabòlics i recobert amb

tessel·les de ceràmica blanca. Golfes amb terrat.

Garatge i planta baixa

Entresòl i pis principal

Quatre pisos

Àtic

Golfes amb terrat


L’EDIFICI té dos cels oberts que aporten

ventilació i il·luminació natural a l’interior.

Al seu voltant s’articula la distribució de les

PLANTES, compartimentades de manera

irregular, produint-se habitatges amb

cambres poligonals.


El MOBILIARI s’hi hagué

d’adaptar.

La Pedrera, mobiliari domèstic, Antoni Gaudí


L’ESCALA principal donava accés al pis de la família Milà. Les COLUMNES

de pedra i els originals CAPITELLS recorden formes naturals, i els

SOSTRES ondulats semblen l’interior d’una cova. Parets i sostres estan

pintats i/o decorats amb motius vegetals (florals).


La Pedrera, sala d’exposicions, parets sostres i baranes amb motius vegetals, Antoni Gaudí


La Pedrera, parets sostres i baranes amb motius vegetals, Antoni Gaudí



L’interès de Gaudi per la tradició artesana i constructiva s’evidencia en l’original

estructura de les golfes, amb un sistema d’ARCS catenaris i VOLTES de

maó. Les GOLFES formen una planta continuada, sense columnes ni

parets. Els arcs generen un canvi de l’espai constant i semblen inspirats en les

costelles d’un gran animal o d’un vaixell o, també, l’interior d’una cova.

Arcs catenaris: forma de cadena suspesa pels

extrems i girada al revés. Les càrregues es

reparteixen per igual, sent l’arc una estructura

resistent per ella mateixa.

La Pedrera, arcs catenaris de les golfes com les costelles d’un gran animal, Antoni Gaudí


La Pedrera, arcs catenaris de les golfes com les costelles d’un

gran animal, Antoni Gaudí



La Pedrera, arcs catenaris de les

golfes com les costelles d’un gran

animal, Antoni Gaudí

En aquest espai, abans utilitzat com ANDANA

(azotea), se situen unes finestres per a la

il·luminació i la ventilació de la bugaderia a què

es destinava.


Aquest espai força

suggestiu, que presenta, a

l’igual que la façana, una

forma sinuosa, avui s’ha

recuperat per a usos

culturals i es troba

actualment L’ESPAI GAUDÍ.

L’ESPAI GAUDÍ (usos culturals) amb una exposició permanent, on es presenta el context

històric i biogràfic d’Antoni Gaudí i Cornet. La seva construcció es basa en 270 arcs

catenaris de maó pla, de diferent alçada, per així no haver d’utilitzar bigues.



A sobre les golfes, la TERRASSA és un altre dels elements cabdals de l’obra.


El terrat es troba esglaonat en diferents nivells.

La Pedrera, terrat esglaonat en diferents nivells, Antoni Gaudí

El terrat es troba esglaonat en diferents

nivells: Les CAPSES dels ASCENSORS...


La Pedrera, Antoni Gaudí


..., les SORTIDES d’ESCALES de formes helicoïdals, que recorden

cristal·litzacions volcàniques i que estan coronades en forma de creu; les grans

OBERTURES de VENTILACIÓ...

La Pedrera, escales amb formes helicoïdals, obertures de ventilació, Antoni Gaudí

La Pedrera, obertures de ventilació, Antoni Gaudí



..., els DIPÒSITS d’AIGUA..., tots ells, elements que prenen formes escultòriques.

La Pedrera, terrassa amb elements de formes escultòriques, Antoni Gaudí



Així, en la TEULADA, trobem una mena de xemeneies, un bosc de formes

màgiques, que recorden el conjunt de peces d’un escaquer o semblen un

exèrcit de grans guerrers medievals, fets de trencadís, que havien de

flanquejar un gran grup escultòric de la Mare de Déu del Roser i els

Arcàngels, cosa que li ha donat el nom de jardí dels guerrers.


TEULADA: una mena de xemeneies, un exèrcit de grans guerrers medievals,

fets de trencadís, cosa que li ha donat el nom de jardí dels guerrers.

La Pedrera, el jardí dels guerrers, Antoni Gaudí


Sortides d’escales

formes helicoïdals que

recorden grans

cristal·litzacions

volcàniques

Bosc de formes màgiques que

en algun moment poden

recordar el conjunt de peces

d’un escaquer o un exercit de

guerrers medievals.

Xemeneies i obertures de

ventilació

Coronació en forma

de creu

El jardí dels

guerrers


Els fets de la Setmana Tràgica de 1909 van ser, probablement, la causa de què

els propietaris renunciaren a culminar l’edifici amb aquest símbol religiós. Així la

gran PEANYA de pedra de la façana ha quedat sense la seva culminació.


La Pedrera, esbós de l’escultura Mare

de Déu del Roser i els arcàngels, de

Carlos Mani, per culminar la Pedrera


«Ave (Maria) Gratia plena,

Dominus tecum»





Dominus tecum»

La Pedrera, esbós

l’escultura Mare de

Déu del Roser i els

arcàngels, de Carlos Mani,

per culminar la

Pedrera


Dominus tecum»


A l’INTERIOR, dins la casa tot és

irregular, res és igual. Cada planta és

lliure, perquè l’edifici s’aguanta sobre

pilars i jàsseres, estructura que elimina

la necessitat de murs de càrrega.


Els dos patis interiors estan comunicats i l’edifici no té la característica escala

de veïns, de tal manera que només es pot accedir als habitatges mitjançant

l’ascensor o per les escales de servei.

En l’època que es va aixecar fou molt

criticada i això, també, li va donar el

nom de la Pedrera.


Els habitatges tenen cambres poligonals i no hi ha angles rectes, cosa que va

obligar a moblar-los amb mobiliari adaptat a cada espai, dissenyat pel mateix

Gaudí, qui ho va dissenyar tot (és autor de tots els elements, art total).


Cambres poligonals i no hi ha

angles rectes, mobiliari adaptat

a cada espai, Gaudí va dissenyar

tots els elements (art total).


En morir el Sr. Milà, la seva dona, a qui no va agradar molt la decoració de la

casa, va canviar tots els mobles dissenyats per Gaudí i els va substituir per altres

d’estil clàssic.


Pere Milà era un ric industrial i un important home de

negocis de la burgesia catalana. Juntament amb la seva

dona, la reusenca Roser Segimon, encarregaren a Gaudí

que projectés la seva casa, en un terreny que havien

comprat en una cantonada del passeig de Gràcia amb el

carrer Provença. El Sr. Milà havia quedat enlluernat per

l’obra que Gaudí estava fent a la Casa Batlló (1905-1907).


Originàriament, tenia

exclusivament FUNCIÓ

RESIDENCIAL (casa

particular). La

primera planta (el pis

principal) era per a

viure el matrimoni

Milà i les quatre

plantes superiors

estaven destinades a

lloguer de pisos a

famílies burgeses.

Certificat autògraf, Antoni Gaudí

http://es.wikipedia.org/wiki/Imagen:Antoni_gaudi.jpg

Originàriament, tenia exclusivament FUNCIÓ RESIDENCIAL (casa particular). La primera

planta (el pis principal) era per a viure el matrimoni Milà i les quatre plantes superiors

estaven destinades a lloguer de pisos a famílies burgeses.

A més d’aquestes cinc plantes i l’entresòl (sota el principal), les golfes i la terrassa, té una

planta baixa que dóna a un soterrani amb garatge, que és molt àmplia, i significà un

avanç en la seva època.

Garatge, planta baixa,

entresòl

Matrimoni Milà

Pisos de lloguer

Àtic

Golfes amb terrat


Garatge i planta baixa

Matrimoni Milà

Entresòl

Pisos de lloguer

Àtic

Golfes amb terrat


La CASA MILÀ, coneguda popularment com LA PEDRERA, és el millor exemple de

l’arquitectura orgànica de Gaudí. Per evitar qualsevol noció d’uniformitat prescindí de

la línia recta, cosa que li dóna aquest aspecte sinuós, ple de moviment.



Vista de lluny la Pedrera sembla modelada en argila, per la sinuositat de la

seva traça...

Vista de lluny la Pedrera sembla modelada en argila, per la sinuositat de la seva traça,

però la talla granulada de la pedra li dóna una consistència quasi geològica.

La Pedrera, finestres ritme ondulant, formes orgàniques, talla granulada de consistència quasi geològica, A.Gaudí

La FAÇANA completament ondulada, recorda un mar de pedra, que dóna

la sensació de moviment constant, ja que, degut als entrants i sortints de

les seves ones es percep diferent en els distints moments del dia,

segons la llum (un mar agitat o en calma).



Se la considera una FAÇANA ORGÀNICA, amb gran poder evocador, que ha

donant lloc a moltes interpretacions.


La seva forma ondulant pot recordar l’onatge del mar Mediterrani o evocar

una naturalesa de muntanyes, de penya- segats o de roques erosionades, les

dunes del desert…


Les dunes del desert, les ones del mar…,

2.2. Aspectes funcionals i simbòlics (1 p) RECORDEN les imatges de la Capadocia, a Turquia.


Per a molts és com una ESCULTURA

ABSTRACTA MONUMENTAL.


La Pedrera va ser l’última obra civil de Gaudí. La influència del món natural

es troba pràcticament en totes les seves obres, però fou en la Casa Milà on

aquesta es plasmà més clarament. En ella hi trobem la mutabilitat i perfecció

de la natura, juntament amb la tècnica més avançada i la llibertat estètica

més atrevida.


Gaudí va fer un EDIFICI TOTALMENT ONDULAT, QUE PALPITA COM UN ÉSSER VIU,

que es convertí en un dels monuments més importants i controvertits del segle XX. Les

formes corbes i els jocs de llum no eren només elements decoratius, sinó que a l’interior els

utilitzà Gaudí per donar funcionalitat a l’edifici, destinant a pisos de lloguer.


L’any 1984 ha estat declarada per la UNESCO “Patrimoni de la Humanitat”.

Les influències rebudes per Gaudí, al llarg de la

seva vida, han estat variades: Catalunya i el

sentiment català, la religiosa, l’oriental i el món

àrab, el món clàssic, l’edat mitjana i la naturalesa.


Les influències rebudes per Gaudí,

al llarg de la seva vida, han estat

variades:

• Catalunya i el sentiment català,

• la religiosa,

• l’oriental i el món àrab,

• el món clàssic,

• l’edat mitjana

• i la naturalesa.


La Casa Milà responia, també, a la profunda religiositat de Gaudí. El projecte inicial

disposava col·locar un gran conjunt escultòric a la part superior dedicat a la Mare de Déu

de Gràcia, de la qual l’edifici feia com una gran base de pedra. El fort anticlericalisme de

l’època (Setmana Tràgica, 1909) va fer que els propietaris decidissin eliminar les

referències religioses de l’edifici. «Ave (Maria) Gratia plena Dominus tecum».


Dominus tecum»


La Pedrera, esbós

l’escultura Mare de

Déu del Roser i els

arcàngels, de Carlos Mani,

per culminar la

Pedrera


Dominus tecum»


No n’hi ha, com a la casa Batlló, policromia exterior, però la

combinació de blocs de pedra amb les formes vagament oníriques

de les xemeneies, que evoquen un món fantàstic d’inspiració

medieval..., cada bloc de pedra fou modelat individualment, perquè

els detalls eren considerats fonamentals...;


...; la riquesa dels detalls, per exemple, les reixes de ferro

dels balcons, que són d’una gran força expressiva;


...; juntament amb l’audàcia estructural de l’edifici, fan de la casa Milà una de les obres

mestres indiscutibles de l’arquitectura moderna i modernista...


Tot plegat és el resultat de la

desbordant imaginació del

seu autor, fins el punt de ser

considerada per alguns autors

(Oriol Bohigas) com un

antecedent de l’arquitectura

expressionista alemanya.

Gaudí utilitza la pedra amb

una intencionalitat escultòrica,

de la mateixa manera que ho

faran els expressionistes

amb el formigó.




3.2. Antoni Gaudí i altres obres

3.2. Antoni Gaudí (1852-1926) i altres obres

3.2. Antoni Gaudí i altres obres Antoni Gaudí i Cornet (1852-1926)

va néixer a Reus.

De petit va haver de guardar repòs al

camp per una malaltia articular, i això

el convertí en un gran observador

de la natura.

El 1869 es traslladà a Barcelona, on

estudià arquitectura, obtenint el títol

en 1878.


Aviat varen morir la seva mare, el seu germà i la seva germana, deixant una

neboda que sempre viuria amb Gaudí, qui li faria de pare. Va treballar amb

diferents arquitectes i tallers.

Neboda de Gaudí

Faroles Plaça Reial de Barcelona, Antoni Gaudí

3.2. Antoni Gaudí i altres obres La carrera de Gaudí va començar amb el premi del concurs per a les FAROLES DE LA PLAÇA

REIAL de Barcelona.


La seva primera obra important fou

la Casa Vicens, iniciada el 1883 i

acabada en 1888.

També construí El Capricho, a

Comillas (Santander, 1883).

El novembre de 1883 fou nomenat

arquitecte cap del temple expiatori

de la Sagrada Família, substituint a

F. Villar, que havia iniciat les obres

l’any anterior. El 1885 va fer-ne els

primers plànols.

1883-1888, El Capricho. Edifici del marquès de Comillas a Santander

1887, Finca Güell, construïda

per al qui després seria el seu

principal mecenes i amic. En ells

hi apareixen molts elements

típics de Gaudí:

- Maons, ceràmica.

- Ferro forjat.

- Elements mudèjars.

- Dragó alat.

Finca Güell


Dragó alat, Antoni Gaudí

Finca Güell Dragó alat, Antoni Gaudí

Finca Güell, Palau i església, Antoni Gaudí

1889, Col·legi de les Teresianes, Barcelona

Col·legi de les Teresianes


1886-89, construït dins el casc antic de Barcelona, al carrer Nou de la Rambla, prop del Liceu. Havia de ser la casa de la família Güell, enriquida amb la indústria tèxtil. És la primera obra en la qual utilitzà materials costosos, com marbres, fusta de banús (d’ébano), ivori i ferro forjat.

Palau Güell


Casa Botines a León (1891)

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/7f/Casabotines1.jpg

Palau Episcopal d’Astorga (1889-1913). Abandonà les obres en morir el

bisbe d’Astorga, amic seu. I l’acabaren altres arquitectes.

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/8/81/Palacio_episcopal_de_Astorga.JPG

1898-1900, Casa Calvet, Barcelona (carrer Casp, 48). Guanyà el premi de l’Ajuntament del millor edifici de l’any.


Casa Calvet

1900, rep l’encàrrec del comte Eusebi Güell d’un projecte de ciutat-jardí a la muntanya Pelada, als límits de Barcelona. El projecte s’abandonà incomplet, el 1914. És el Parc Güell.

El Parc Güell

Escalinata amb gran drac (lagarto) de “trencadís” (bocins ceràmica colors), 1900-1910, Parc Güell, Antoni Gaudí

Jocs Florals fets al Parc Güell

El Parc Güell

Església de la colònia Güell, 1908-1916

El Parc Güell

1900-1901,

Torre del Bellresguard,

Barcelona

1905-1907, Casa Batlló, Barcelona


http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/4/41/Casabatllo2.jpg

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/6/6b/CasaBatllo_0170.JPG

1907-1910, La Pedrera

46. Casa Milà - La Pedrera Antoni Gaudí Concepció Gené Cerdó



IES Ramon Llull

1904-1914, modernisme a les Balears, reforma Seu de Palma de Mallorca


http://4.bp.blogspot.com/_oUb7vDqc_t0/S4ZT2ntJ15I/AAAAAAAAO9o/rH79TrGbrEk/s1600-h/la+seu+tornavoz+gaudi.jpg

1904-1914, modernisme a les Balears, reforma del Monestir de Lluc.

A partir de 1914, Gaudí

(1852-1926) abandonà

qualsevol projecte, per

dedicar-se només a la

construcció de la

Sagrada Família.


1914, Sagrada Família Xiprers amb coloms


http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/c/c0/Sagradafamilia-overview.jpg

La Sagrada Família el 1915

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/8/8c/Sagrada_Familia_1915.jpg

Maqueta de la Sagrada Família

Façana del Naixement


http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/9/9d/Sagrada-familia2.jpg

Interior i façana de la Passió, de Subirachs


http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/ef/Sagrada_Familia_Interior.jpg

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/6/6d/Sagrada_Familia_1.jpg

Pla Ildefons Cerdà, Eixample de Barcelona

L’any 1926, en plena construcció de la Sagrada Família, Gaudí va morir atropellat per un tramvia, als 74 anys.


• Power point Mari Carmen Aranda

• Viquipèdia

• Història d’Espanya, Vicens Vives 2n Batx

• Fitxa La Pedrera, Assumpció Granero

Bibliografia

La Pedrera o Casa Milà

46. Casa Milà - La Pedrera

Antoni Gaudí

Concepció Gené Cerdó



IES Ramon Llull

46. CASA MILÀ-LA PEDRERA. GAUDÍ

Education

Transcript of 46. CASA MILÀ-LA PEDRERA. GAUDÍ