47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER
229
Charles Édouard Jeanneret Història de l’art IES Ramon Llull (Palma) Alumne: Tomeu Salvà Bover (2n batx B, 2010-11) Professora: M Assumpció Granero Cueves (actualització 2014-15)
-
Upload
assumpcio-granero -
Category
Education
-
view
92 -
download
2
Transcript of 47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER
Charles Eacutedouard Jeanneret Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma) Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (actualitzacioacute 2014-15)
RACIONALISME I FUNCIONALISME
ORGANICISME ARQUITECTURA S XX RACIONALISME I FUNCIONALISME ORGANICISME
47- Charles-Edouard Jeanneret Le Corbusier Ville Savoie 1 (2008 setembre) 2 (2010 setembre) 48- Frank Lloyd Wright Falling Water House Casa Cascada o Kaufmann 1 (2004 juny)
47
VILLA SAVOYE (1929-1931) FRANCcedilA LE CORBUSIER CHARLES-EacuteDOUARD
JEANNERET (1887-1965)
2v
48
FALLING WATER HOUSE CASA DE LA CASCADA O CASA KAUFMANN (1935-
1937) BEAR RUN PENNSYLVANIA (EUA) FRANK LLOYD WRIGHT (1867-1959)
1v
FITXA TEgraveCNICA (documentacioacute general)
1v (2008 setembre) 2v (2010 setembre)
Catalogacioacute i anagravelisi formal
Tiacutetol Ville Savoye
Arquitecte Le Corbusier (Charles-Eacutedouard Jeanneret1887-1965)
Cronologia 1929-1931
Estil Racionalisme funcional
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Tipologia Arquitectura civil i privada
Sistema constructiu Arquitravat majoritagraveriament
Materials Blocs en murs i ampits tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis)
Dimensions 19 m x 21rsquo5 m
Funcioacute Era un habitatge unifamiliar aiumlllat adreccedilat a lrsquouacutes particular drsquouna famiacutelia
de la burgesia francesa que el va encarregar a Le Corbusier Actualment
eacutes una ldquocasa-museurdquo dedicada a la vida i lrsquoobra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica ldquoMonuments de Franccedilardquo i rep milers
de visites a lrsquoany principalment drsquoarquitectes i drsquoestudiants
Charles Eacutedouard Jeanneret
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) va neacuteixer el 6 drsquooctubre de 1887 a La Chaux-de-Fonds Suiumlssa
Va viure tota la seva infagravencia a Suiumlssa
Aquiacute va iniciar els seus estudis en una escola
darts gragravefiques del lloc tal vegada empegraves pel seu pare un artesagrave que fabricava rellotges
Perograve amb 27 anys es mudagrave a Pariacutes i va viure la major part de la seva vida a Franccedila
Adopta el seu pseudogravenim a partir del nom del
seu padriacute patern
Charles-Edouard Jeanneret meacutes
conegut com ldquoLe Corbusierrdquo als 18 anys dissenya la seva primera obra arquitectogravenica
Una de les seves darreres grans obres
datada en 1961 fou el Carpenter Center for the Visual Arts ( Universitat Harvard Cambridge)
Mor als 78 anys el 27 drsquoagost de 1965
(ofegat en el Mediterrani a causa drsquoun atac cardiacuteac)
Biografia
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
Va dedicar tot el seu talent i la seva energia a la creacioacute drsquouna radical i nova forma drsquoexpressioacute arquitectogravenica
La seva figura ve marcada per les seves ulleres rodones obscures
Cada part de lrsquoedifici ha de respondre estrictament a la funcioacute que ha drsquoacomplir a meacutes i ja que el preu de la construccioacute eacutes elevat els espais habitables han de ser reduiumlts perograve amb unes bones condicions de llum ventilacioacute etc
Considerat com una o la figura meacutes important de lrsquoarquitectura moderna va donar el gran pas i va introduir lrsquoestil internacional
Una de les principals aportacions a part del rebuig als estils historicistes eacutes la seva concepcioacute de la casa com lloc drsquo ldquohabitarrdquo
Parteix del cubisme i tracta de reduir lrsquoarquitectura a formes geomegravetriques simples quadrat cub cilindre
Le Corbusier (Charles Eacuteduard Jeanneret 1887-1965)
Fill drsquoun rellotger heretagrave del pare el gust per la precisioacute i la matemagravetica
El centre de la seva preocupacioacute fou lrsquohome i buscagrave com els clagravessics les proporcions el cagravenon per projectar tot inclosos els edificis a la mesura de lrsquoeacutesser humagrave
Aquestes normes les recolliacute en el Modulor on fixa les proporcions per construir harmogravenicament qualsevol cosa
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
La importagravencia de Le Corbusier roman en gran part en el seu enorme poder de siacutentesi
Amb els seus viatges per distintes parts del moacuten va entrar en contacte amb estils diversos drsquoegravepoques diferents
Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila 1950-1955
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
De totes aquestes influegravencies va agafar aquelles que considerava essencials i intemporals reconeixent en especial els valors de lrsquoarquitectura clagravessica grega per exemple de lrsquoAcrogravepoli drsquoAtenes
Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila 1950-1955
Le Corbusier agafava lexcusa de representar el que veia o recordava dun lloc conegut o somiat per manifestar de manera categograverica les concepcions els postulats i els principis que sobre larquitectura defensava en els diferents moments que realitzava els dibuixos
Utilitzava aquella realitat com una excusa per expressar un ideal un model del que ell pensava que hauria de ser un haver de ser i no ho era
Es veia a si mateix i en aixograve van tenir molta influencia les seves lectures primerenques de Nietzsche com un superhome solitari amb la missioacute de destruir el coneixement convencional per a implantar les seves idees revolucionagraveries
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
Tot i que la seva principal carrera i professioacute va ser la drsquoarquitecte tambeacute va practicar la pintura i va exposar la seva teoria artiacutestica
Entre 1942 i 1948 va elaborar un sistema de medicioacute conegut com ldquoModulorrdquo (el primer publicat en 1942)
Lrsquoany 1955 publica el ldquoModulor 2rdquo
Altra de les seves preocupacions fou la necessitat drsquouna nova planificacioacute urbana adequada a les necessitats de la vida moderna
1920 Lrsquo Esprit Nouveau
1912 Apregraves le cubisme
1923 Vers une arquitecture
1922 La pinture moderne
1935 La ville radieuse
Entre la seva OBRA TEOgraveRICA
DISSENYS DE MOBLES
ANTROPOMETRIA
Eacutes un sistema de medicioacute Utilitza com a cagravenon les mides
humanes
183 cm com a mida promig o ldquostandardrdquo
Le Corbusier elabora un sistema basat en els tractats de lrsquoantiguitat tant arquitectogravenics com matemagravetics i els relaciona amb les mides del mobiliari i dels espais arquitectogravenics
El modulor es pot definir com una mena de mogravedul constructiu una mida universal i harmogravenica que parteix de les dimensions de la figura humana (dempeus 183 cm i amb el braccedil aixecat 226 cm com a mida ldquostandardrdquo) i de la seva relacioacute amb lrsquoespai de lrsquoambient domegravestic i urbagrave
El modulor eacutes una eina per als arquitectes i dissenyadors unes mides o cagravenon que ells utilitzen per poder aplicar lrsquoescala humana a lrsquoespai o objecte dissenyat
Defensa el racionalisme i el funcionalisme
Defensa una arquitectura pragravectica i lliure drsquoindividualismes i sentimentalismes fantasiosos
Es preocupa de lrsquoeconomia
Aporta solucions pragravectiques i econogravemiques (accessibles)
El confort o la comoditat higiene
salubritat i funcionalitat soacuten la cuacutespide de lrsquoestegravetica
En definitiva planteja una arquitectura popular
Le Corbusier (Charles Eacuteduard Jeanneret 1887-1965)
LA SEVA OBRA ES BASA EN CINC PRINCIPIS BAgraveSICS I INNOVADORS
1- Pilotis per separar del terreny
2- La planta lliure
3- La faccedilana lliure
4- La Fecircnetre en Longueur
5- Les terrasses ndash jardiacute
Els cinc puntsldquo Aquests plantejaven que les construccions devien tenir
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1) Les construccions havien de descansar sobre els pilotis (puntals o pilars) gragravecies als quals la casa queda aiumlllada del terra li doacutena elegagravencia
menys humitats i infiltracions
Permet lrsquoalliberament de meacutes espai de la planta baixa per a crear noves zones estructurades
Per exemple en
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1923-25 Villa la Roche oest Pariacutes
(el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i
al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
TERMINOLOGIA PAU 115- Pilotis Suports verticals de seccioacute circular i de formigoacute armat que aiumlllen de la planta baixa el cos de lrsquoedifici que sustenten creant un espai cobert lliure i sense parets
2) Planta lliure o oberta com a consequumlegravencia del sistema de pilars i lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega
Lrsquoestructura independent posibilita la lliure colocacioacute de les parets
La construccioacute srsquoha de sustentar per una estructura de formigoacute armat aixiacute si les parets no han drsquoactuar com a element de suport permet meacutes espai intern lliure i qualsevol tipus de distribucioacute (lliure)
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
3) Faccedilana lliure Posseir un alccedilat pla i faccedilana lliure drsquoelements estructurals en funcioacute de les necessitats de cada pis i sense ornamentacioacute
Permet una major llibertat de projeccioacute de manera que es pot dissenyar sense condicions
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
4) Finestres corregudes Incorporar grans finestres disposades horitzontalment (longitudinals i contiacutenues allargades) en les faccedilanes
Llargues faixes per a aconseguir una profusa ilmiddotluminacioacute a la vegada que Le Corbusier elimina la compartimentacioacute a lrsquointerior
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
Obertura de lrsquoedifici cap a lrsquoexterior (naturalesa)
Major aprofitament de lrsquoenergia solar
5) Les terrasses ndash jardiacute Tenir la coberta plana on shavia de situar un jardiacute una nova zona un espai destinat al
gaudiment
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
La Villa Fallet (1905) Suiumlssa projectada en la seva ciutat natal Chaux-de-Fons concebuda per a la produccioacute de rellotges
Eacutes la seva primera obra Projectada als 18 anys mentre
Carpenter Center for the Visual Arts
(1961) Cambridge (Anglaterra)
fou a darrera obra als 74 anys
Li va impressionar com la forma de lrsquoorganitzacioacute de lrsquoespai expressava les seves preocupacions sociopoliacutetiques (socialisme utogravepic) un local on el silenci i la solidaritat es conjugaven amb el contacte diari entre els individus cosa que es reflecteix en la seva evolucioacute arquitectogravenica fins la darrera obra
En 1907 Le Corbusier va fer un viatge a Itagravelia
1912 Maison Blanche 1917 Dipogravesit daigua 1917 Villa Schwob Suiumlssa
1920 Cartier Cite Fruges Pessac
1926 Maison Guiette
1914 Maison Dom-Ino 1917 Maison Ouvrieres
1917 Maison Ouvrieres
1920 Ville Citrohan
1923 Villa la Roche Pariacutes
1927 Villa Weissenhof Stuttgart
1929-31 Ville Savoye Poissy France
RACIONALISME I FUNCIONALISME
ORGANICISME ARQUITECTURA S XX RACIONALISME I FUNCIONALISME ORGANICISME
47- Charles-Edouard Jeanneret Le Corbusier Ville Savoie 1 (2008 setembre) 2 (2010 setembre) 48- Frank Lloyd Wright Falling Water House Casa Cascada o Kaufmann 1 (2004 juny)
47
VILLA SAVOYE (1929-1931) FRANCcedilA LE CORBUSIER CHARLES-EacuteDOUARD
JEANNERET (1887-1965)
2v
48
FALLING WATER HOUSE CASA DE LA CASCADA O CASA KAUFMANN (1935-
1937) BEAR RUN PENNSYLVANIA (EUA) FRANK LLOYD WRIGHT (1867-1959)
1v
Charles Eacutedouard Jeanneret
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
FITXA TEgraveCNICA (documentacioacute general)
1v (2008 setembre) 2v (2010 setembre)
Catalogacioacute i anagravelisi formal
Tiacutetol Ville Savoye
Arquitecte Le Corbusier (Charles-Eacutedouard Jeanneret1887-1965)
Cronologia 1929-1931
Estil Racionalisme funcional
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Tipologia Arquitectura civil i privada
Sistema constructiu Arquitravat majoritagraveriament
Materials Blocs en murs i ampits tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis)
Dimensions 19 m x 21rsquo5 m
Funcioacute Era un habitatge unifamiliar aiumlllat adreccedilat a lrsquouacutes particular drsquouna famiacutelia
de la burgesia francesa que el va encarregar a Le Corbusier Actualment
eacutes una ldquocasa-museurdquo dedicada a la vida i lrsquoobra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica ldquoMonuments de Franccedilardquo i rep milers
de visites a lrsquoany principalment drsquoarquitectes i drsquoestudiants
NOM Villa Savoye
ARQUITECTE Le Corbusie (Charles-Eacutedouard Jeanneret)
Cronologia 1929-1931
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Estil Racionalisme funcional
Dimensions 19 m x 215 m
Materials Blocs en murs i ampits i tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis) Actualment eacutes una casa-museu dedicada a la vida i obra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica Monuments de Franccedila i rep milers de visites a lany principalment darquitectes i estudiants
Le Corbusier Villa Saboya 1929-1931 Poissy Pariacutes
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p)
Le Corbusier (1887-1965) va dissenyar aquest habitatge entegraves com a ldquomagravequina de viurerdquo una obra on la planta quadrada el predomini de les liacutenies rectes i els volums elementals soacuten tota una declaracioacute a favor del racionalisme i el funcionalisme arquitectogravenics
Ville Savoie (PoissyFranccedila) 1929-31
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La Ville Savoye es troba avui restaurada com casa-museu i estagrave protegida com monument nacional francegraves
Estagrave situada en el nuacutemero 82 de Rue de Villiers (78300) de Poissy
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
A partir drsquouna planta quadrada les estructures de la construccioacute soacuten de formigoacute i ferro Lrsquoedifici srsquoaguanta damunt de tot un seguit de pilars o pilotis molt prims de ferro i de seccioacute ciliacutendrica (rodona) disposats de forma reticular i que aixequen la zona habitable respecte del terreny eacutes a dir eleven lrsquoedifici per sobre del terra
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Aquests pilars sostenen una estructura paralmiddotlelepipegravedica que respon a la intencioacute de Le Corbusier de reproduir formes geomegravetriques pures Els quatre costats soacuten similars cosa que romp lrsquoorganitzacioacute jeragraverquica entorn a una faccedilana principal
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La PLANTA BAIXA srsquoendinsa cap endins (ldquotranqueordquo) provocant efectes de clarobscur i presenta una forma de ldquoUrdquo amb un espai per a allotjar els cotxes (garatge)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Planta Baixa
Una rampa a lrsquoespai central puja des de baix fins a la planta primera on hi la zona drsquoestar i continua despreacutes fins al terrat concebut com una prolongacioacute del jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
PLANTA de CIRCULACIOacute
Plagravenols
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Lrsquohabitatge que srsquoenvolta de natura teacute les parets de color blanc fet que contrasta amb la pintura usada a lrsquointerior de colors primaris intensos
La PLANTA BAIXA estagrave determinada en gran mesura pel moviment drsquoun automogravebil que entri a lrsquoedifici i aixiacute va ser concebuda per permetre lrsquoentrada dels cotxes i deixar els ocupants davant la porta Aquest moviment del cotxe tambeacute determina lrsquoestructura basada en una malla de pilars de formigoacute o PILOTIS disposats en forma reticular distants entre si 475 metres un dels altres (ldquointerpilotisrdquo) Aquesta malla conforma una planta quadrada de 215 m de costat per 19 m sobre la qual srsquoassenta la Vilmiddotla Els pilars o PILOTIS deixen la faccedilana lliure i permet rebre el magravexim de llum natural
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA compta amb un garatge capaccedil de donar cabuda a 3 automogravebils de lrsquoegravepoca cosa que va suposar una fita per a la histograveria de lrsquoarquitectura i un gran avenccedil per al seu temps
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
En la part frontal i progravexima a lrsquoentrada rodada es troba lrsquoentrada principal des del carrer enfront de la qual srsquoobre el hall a lrsquointerior
Planta Baixa
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA estagrave ocupada pel garatge a fora i a lrsquoINTERIOR pel hall i les dependegravencies per al servei
Planta Baixa
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
LrsquoINTERIOR de lrsquoedifici srsquoorganitza entorn a dos elements principals una rampa que recorre de baix a dalt tot lrsquoedifici i que constituiumlx la seva espina dorsal perllongant aquest moviment des de fora cap a dintre i una escala de caragol Estructura i circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot lrsquoINTERIOR del hall es troba pintat de blanc el que representa lrsquointeregraves de Le Corbusier per lrsquoarquitectura sanitagraveria i la higiene en una egravepoca que les ciutats patien les consequumlegravencies de la superpoblacioacute en forma drsquoepidegravemies cosa que plasma lrsquoimportant descobriment de la vida microbiana a tot arreu incloent lrsquointerior dels habitatges Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Aquest aspecte tambeacute es veu reflectit en la profusioacute de lavabos i excusats en lrsquointerior de la Vilmiddotla
Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Profusioacute de lavabos i excusats aparentment
molt superior a les necessitats i tambeacute
amb lrsquoaprofitament de lrsquoaigua corrent amb la qual
es contava
Interior
Meacutes allunyats de lrsquoentrada apareixen tres habitacions per a convidats i servei
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Detalls de la Villa Saboya
A traveacutes de la rampa central srsquoaccedeix a la PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge
Planta 1
La PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge saloacute principal o sala drsquoestar menjador cuina dormitoris banys Lrsquoedifici estagrave projectat
com un espai lliure i fluid
amb ilmiddotluminacioacute natural srsquoha organitzat lrsquoespai entorn dels espais de circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA de CIRCULACIOacute
Detalls de la Villa Saboya
Planta 1
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
RACIONALISME I FUNCIONALISME
ORGANICISME ARQUITECTURA S XX RACIONALISME I FUNCIONALISME ORGANICISME
47- Charles-Edouard Jeanneret Le Corbusier Ville Savoie 1 (2008 setembre) 2 (2010 setembre) 48- Frank Lloyd Wright Falling Water House Casa Cascada o Kaufmann 1 (2004 juny)
47
VILLA SAVOYE (1929-1931) FRANCcedilA LE CORBUSIER CHARLES-EacuteDOUARD
JEANNERET (1887-1965)
2v
48
FALLING WATER HOUSE CASA DE LA CASCADA O CASA KAUFMANN (1935-
1937) BEAR RUN PENNSYLVANIA (EUA) FRANK LLOYD WRIGHT (1867-1959)
1v
FITXA TEgraveCNICA (documentacioacute general)
1v (2008 setembre) 2v (2010 setembre)
Catalogacioacute i anagravelisi formal
Tiacutetol Ville Savoye
Arquitecte Le Corbusier (Charles-Eacutedouard Jeanneret1887-1965)
Cronologia 1929-1931
Estil Racionalisme funcional
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Tipologia Arquitectura civil i privada
Sistema constructiu Arquitravat majoritagraveriament
Materials Blocs en murs i ampits tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis)
Dimensions 19 m x 21rsquo5 m
Funcioacute Era un habitatge unifamiliar aiumlllat adreccedilat a lrsquouacutes particular drsquouna famiacutelia
de la burgesia francesa que el va encarregar a Le Corbusier Actualment
eacutes una ldquocasa-museurdquo dedicada a la vida i lrsquoobra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica ldquoMonuments de Franccedilardquo i rep milers
de visites a lrsquoany principalment drsquoarquitectes i drsquoestudiants
Charles Eacutedouard Jeanneret
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) va neacuteixer el 6 drsquooctubre de 1887 a La Chaux-de-Fonds Suiumlssa
Va viure tota la seva infagravencia a Suiumlssa
Aquiacute va iniciar els seus estudis en una escola
darts gragravefiques del lloc tal vegada empegraves pel seu pare un artesagrave que fabricava rellotges
Perograve amb 27 anys es mudagrave a Pariacutes i va viure la major part de la seva vida a Franccedila
Adopta el seu pseudogravenim a partir del nom del
seu padriacute patern
Charles-Edouard Jeanneret meacutes
conegut com ldquoLe Corbusierrdquo als 18 anys dissenya la seva primera obra arquitectogravenica
Una de les seves darreres grans obres
datada en 1961 fou el Carpenter Center for the Visual Arts ( Universitat Harvard Cambridge)
Mor als 78 anys el 27 drsquoagost de 1965
(ofegat en el Mediterrani a causa drsquoun atac cardiacuteac)
Biografia
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
Va dedicar tot el seu talent i la seva energia a la creacioacute drsquouna radical i nova forma drsquoexpressioacute arquitectogravenica
La seva figura ve marcada per les seves ulleres rodones obscures
Cada part de lrsquoedifici ha de respondre estrictament a la funcioacute que ha drsquoacomplir a meacutes i ja que el preu de la construccioacute eacutes elevat els espais habitables han de ser reduiumlts perograve amb unes bones condicions de llum ventilacioacute etc
Considerat com una o la figura meacutes important de lrsquoarquitectura moderna va donar el gran pas i va introduir lrsquoestil internacional
Una de les principals aportacions a part del rebuig als estils historicistes eacutes la seva concepcioacute de la casa com lloc drsquo ldquohabitarrdquo
Parteix del cubisme i tracta de reduir lrsquoarquitectura a formes geomegravetriques simples quadrat cub cilindre
Le Corbusier (Charles Eacuteduard Jeanneret 1887-1965)
Fill drsquoun rellotger heretagrave del pare el gust per la precisioacute i la matemagravetica
El centre de la seva preocupacioacute fou lrsquohome i buscagrave com els clagravessics les proporcions el cagravenon per projectar tot inclosos els edificis a la mesura de lrsquoeacutesser humagrave
Aquestes normes les recolliacute en el Modulor on fixa les proporcions per construir harmogravenicament qualsevol cosa
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
La importagravencia de Le Corbusier roman en gran part en el seu enorme poder de siacutentesi
Amb els seus viatges per distintes parts del moacuten va entrar en contacte amb estils diversos drsquoegravepoques diferents
Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila 1950-1955
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
De totes aquestes influegravencies va agafar aquelles que considerava essencials i intemporals reconeixent en especial els valors de lrsquoarquitectura clagravessica grega per exemple de lrsquoAcrogravepoli drsquoAtenes
Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila 1950-1955
Le Corbusier agafava lexcusa de representar el que veia o recordava dun lloc conegut o somiat per manifestar de manera categograverica les concepcions els postulats i els principis que sobre larquitectura defensava en els diferents moments que realitzava els dibuixos
Utilitzava aquella realitat com una excusa per expressar un ideal un model del que ell pensava que hauria de ser un haver de ser i no ho era
Es veia a si mateix i en aixograve van tenir molta influencia les seves lectures primerenques de Nietzsche com un superhome solitari amb la missioacute de destruir el coneixement convencional per a implantar les seves idees revolucionagraveries
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
Tot i que la seva principal carrera i professioacute va ser la drsquoarquitecte tambeacute va practicar la pintura i va exposar la seva teoria artiacutestica
Entre 1942 i 1948 va elaborar un sistema de medicioacute conegut com ldquoModulorrdquo (el primer publicat en 1942)
Lrsquoany 1955 publica el ldquoModulor 2rdquo
Altra de les seves preocupacions fou la necessitat drsquouna nova planificacioacute urbana adequada a les necessitats de la vida moderna
1920 Lrsquo Esprit Nouveau
1912 Apregraves le cubisme
1923 Vers une arquitecture
1922 La pinture moderne
1935 La ville radieuse
Entre la seva OBRA TEOgraveRICA
DISSENYS DE MOBLES
ANTROPOMETRIA
Eacutes un sistema de medicioacute Utilitza com a cagravenon les mides
humanes
183 cm com a mida promig o ldquostandardrdquo
Le Corbusier elabora un sistema basat en els tractats de lrsquoantiguitat tant arquitectogravenics com matemagravetics i els relaciona amb les mides del mobiliari i dels espais arquitectogravenics
El modulor es pot definir com una mena de mogravedul constructiu una mida universal i harmogravenica que parteix de les dimensions de la figura humana (dempeus 183 cm i amb el braccedil aixecat 226 cm com a mida ldquostandardrdquo) i de la seva relacioacute amb lrsquoespai de lrsquoambient domegravestic i urbagrave
El modulor eacutes una eina per als arquitectes i dissenyadors unes mides o cagravenon que ells utilitzen per poder aplicar lrsquoescala humana a lrsquoespai o objecte dissenyat
Defensa el racionalisme i el funcionalisme
Defensa una arquitectura pragravectica i lliure drsquoindividualismes i sentimentalismes fantasiosos
Es preocupa de lrsquoeconomia
Aporta solucions pragravectiques i econogravemiques (accessibles)
El confort o la comoditat higiene
salubritat i funcionalitat soacuten la cuacutespide de lrsquoestegravetica
En definitiva planteja una arquitectura popular
Le Corbusier (Charles Eacuteduard Jeanneret 1887-1965)
LA SEVA OBRA ES BASA EN CINC PRINCIPIS BAgraveSICS I INNOVADORS
1- Pilotis per separar del terreny
2- La planta lliure
3- La faccedilana lliure
4- La Fecircnetre en Longueur
5- Les terrasses ndash jardiacute
Els cinc puntsldquo Aquests plantejaven que les construccions devien tenir
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1) Les construccions havien de descansar sobre els pilotis (puntals o pilars) gragravecies als quals la casa queda aiumlllada del terra li doacutena elegagravencia
menys humitats i infiltracions
Permet lrsquoalliberament de meacutes espai de la planta baixa per a crear noves zones estructurades
Per exemple en
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1923-25 Villa la Roche oest Pariacutes
(el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i
al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
TERMINOLOGIA PAU 115- Pilotis Suports verticals de seccioacute circular i de formigoacute armat que aiumlllen de la planta baixa el cos de lrsquoedifici que sustenten creant un espai cobert lliure i sense parets
2) Planta lliure o oberta com a consequumlegravencia del sistema de pilars i lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega
Lrsquoestructura independent posibilita la lliure colocacioacute de les parets
La construccioacute srsquoha de sustentar per una estructura de formigoacute armat aixiacute si les parets no han drsquoactuar com a element de suport permet meacutes espai intern lliure i qualsevol tipus de distribucioacute (lliure)
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
3) Faccedilana lliure Posseir un alccedilat pla i faccedilana lliure drsquoelements estructurals en funcioacute de les necessitats de cada pis i sense ornamentacioacute
Permet una major llibertat de projeccioacute de manera que es pot dissenyar sense condicions
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
4) Finestres corregudes Incorporar grans finestres disposades horitzontalment (longitudinals i contiacutenues allargades) en les faccedilanes
Llargues faixes per a aconseguir una profusa ilmiddotluminacioacute a la vegada que Le Corbusier elimina la compartimentacioacute a lrsquointerior
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
Obertura de lrsquoedifici cap a lrsquoexterior (naturalesa)
Major aprofitament de lrsquoenergia solar
5) Les terrasses ndash jardiacute Tenir la coberta plana on shavia de situar un jardiacute una nova zona un espai destinat al
gaudiment
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
La Villa Fallet (1905) Suiumlssa projectada en la seva ciutat natal Chaux-de-Fons concebuda per a la produccioacute de rellotges
Eacutes la seva primera obra Projectada als 18 anys mentre
Carpenter Center for the Visual Arts
(1961) Cambridge (Anglaterra)
fou a darrera obra als 74 anys
Li va impressionar com la forma de lrsquoorganitzacioacute de lrsquoespai expressava les seves preocupacions sociopoliacutetiques (socialisme utogravepic) un local on el silenci i la solidaritat es conjugaven amb el contacte diari entre els individus cosa que es reflecteix en la seva evolucioacute arquitectogravenica fins la darrera obra
En 1907 Le Corbusier va fer un viatge a Itagravelia
1912 Maison Blanche 1917 Dipogravesit daigua 1917 Villa Schwob Suiumlssa
1920 Cartier Cite Fruges Pessac
1926 Maison Guiette
1914 Maison Dom-Ino 1917 Maison Ouvrieres
1917 Maison Ouvrieres
1920 Ville Citrohan
1923 Villa la Roche Pariacutes
1927 Villa Weissenhof Stuttgart
1929-31 Ville Savoye Poissy France
RACIONALISME I FUNCIONALISME
ORGANICISME ARQUITECTURA S XX RACIONALISME I FUNCIONALISME ORGANICISME
47- Charles-Edouard Jeanneret Le Corbusier Ville Savoie 1 (2008 setembre) 2 (2010 setembre) 48- Frank Lloyd Wright Falling Water House Casa Cascada o Kaufmann 1 (2004 juny)
47
VILLA SAVOYE (1929-1931) FRANCcedilA LE CORBUSIER CHARLES-EacuteDOUARD
JEANNERET (1887-1965)
2v
48
FALLING WATER HOUSE CASA DE LA CASCADA O CASA KAUFMANN (1935-
1937) BEAR RUN PENNSYLVANIA (EUA) FRANK LLOYD WRIGHT (1867-1959)
1v
Charles Eacutedouard Jeanneret
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
FITXA TEgraveCNICA (documentacioacute general)
1v (2008 setembre) 2v (2010 setembre)
Catalogacioacute i anagravelisi formal
Tiacutetol Ville Savoye
Arquitecte Le Corbusier (Charles-Eacutedouard Jeanneret1887-1965)
Cronologia 1929-1931
Estil Racionalisme funcional
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Tipologia Arquitectura civil i privada
Sistema constructiu Arquitravat majoritagraveriament
Materials Blocs en murs i ampits tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis)
Dimensions 19 m x 21rsquo5 m
Funcioacute Era un habitatge unifamiliar aiumlllat adreccedilat a lrsquouacutes particular drsquouna famiacutelia
de la burgesia francesa que el va encarregar a Le Corbusier Actualment
eacutes una ldquocasa-museurdquo dedicada a la vida i lrsquoobra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica ldquoMonuments de Franccedilardquo i rep milers
de visites a lrsquoany principalment drsquoarquitectes i drsquoestudiants
NOM Villa Savoye
ARQUITECTE Le Corbusie (Charles-Eacutedouard Jeanneret)
Cronologia 1929-1931
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Estil Racionalisme funcional
Dimensions 19 m x 215 m
Materials Blocs en murs i ampits i tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis) Actualment eacutes una casa-museu dedicada a la vida i obra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica Monuments de Franccedila i rep milers de visites a lany principalment darquitectes i estudiants
Le Corbusier Villa Saboya 1929-1931 Poissy Pariacutes
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p)
Le Corbusier (1887-1965) va dissenyar aquest habitatge entegraves com a ldquomagravequina de viurerdquo una obra on la planta quadrada el predomini de les liacutenies rectes i els volums elementals soacuten tota una declaracioacute a favor del racionalisme i el funcionalisme arquitectogravenics
Ville Savoie (PoissyFranccedila) 1929-31
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La Ville Savoye es troba avui restaurada com casa-museu i estagrave protegida com monument nacional francegraves
Estagrave situada en el nuacutemero 82 de Rue de Villiers (78300) de Poissy
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
A partir drsquouna planta quadrada les estructures de la construccioacute soacuten de formigoacute i ferro Lrsquoedifici srsquoaguanta damunt de tot un seguit de pilars o pilotis molt prims de ferro i de seccioacute ciliacutendrica (rodona) disposats de forma reticular i que aixequen la zona habitable respecte del terreny eacutes a dir eleven lrsquoedifici per sobre del terra
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Aquests pilars sostenen una estructura paralmiddotlelepipegravedica que respon a la intencioacute de Le Corbusier de reproduir formes geomegravetriques pures Els quatre costats soacuten similars cosa que romp lrsquoorganitzacioacute jeragraverquica entorn a una faccedilana principal
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La PLANTA BAIXA srsquoendinsa cap endins (ldquotranqueordquo) provocant efectes de clarobscur i presenta una forma de ldquoUrdquo amb un espai per a allotjar els cotxes (garatge)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Planta Baixa
Una rampa a lrsquoespai central puja des de baix fins a la planta primera on hi la zona drsquoestar i continua despreacutes fins al terrat concebut com una prolongacioacute del jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
PLANTA de CIRCULACIOacute
Plagravenols
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Lrsquohabitatge que srsquoenvolta de natura teacute les parets de color blanc fet que contrasta amb la pintura usada a lrsquointerior de colors primaris intensos
La PLANTA BAIXA estagrave determinada en gran mesura pel moviment drsquoun automogravebil que entri a lrsquoedifici i aixiacute va ser concebuda per permetre lrsquoentrada dels cotxes i deixar els ocupants davant la porta Aquest moviment del cotxe tambeacute determina lrsquoestructura basada en una malla de pilars de formigoacute o PILOTIS disposats en forma reticular distants entre si 475 metres un dels altres (ldquointerpilotisrdquo) Aquesta malla conforma una planta quadrada de 215 m de costat per 19 m sobre la qual srsquoassenta la Vilmiddotla Els pilars o PILOTIS deixen la faccedilana lliure i permet rebre el magravexim de llum natural
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA compta amb un garatge capaccedil de donar cabuda a 3 automogravebils de lrsquoegravepoca cosa que va suposar una fita per a la histograveria de lrsquoarquitectura i un gran avenccedil per al seu temps
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
En la part frontal i progravexima a lrsquoentrada rodada es troba lrsquoentrada principal des del carrer enfront de la qual srsquoobre el hall a lrsquointerior
Planta Baixa
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA estagrave ocupada pel garatge a fora i a lrsquoINTERIOR pel hall i les dependegravencies per al servei
Planta Baixa
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
LrsquoINTERIOR de lrsquoedifici srsquoorganitza entorn a dos elements principals una rampa que recorre de baix a dalt tot lrsquoedifici i que constituiumlx la seva espina dorsal perllongant aquest moviment des de fora cap a dintre i una escala de caragol Estructura i circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot lrsquoINTERIOR del hall es troba pintat de blanc el que representa lrsquointeregraves de Le Corbusier per lrsquoarquitectura sanitagraveria i la higiene en una egravepoca que les ciutats patien les consequumlegravencies de la superpoblacioacute en forma drsquoepidegravemies cosa que plasma lrsquoimportant descobriment de la vida microbiana a tot arreu incloent lrsquointerior dels habitatges Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Aquest aspecte tambeacute es veu reflectit en la profusioacute de lavabos i excusats en lrsquointerior de la Vilmiddotla
Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Profusioacute de lavabos i excusats aparentment
molt superior a les necessitats i tambeacute
amb lrsquoaprofitament de lrsquoaigua corrent amb la qual
es contava
Interior
Meacutes allunyats de lrsquoentrada apareixen tres habitacions per a convidats i servei
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Detalls de la Villa Saboya
A traveacutes de la rampa central srsquoaccedeix a la PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge
Planta 1
La PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge saloacute principal o sala drsquoestar menjador cuina dormitoris banys Lrsquoedifici estagrave projectat
com un espai lliure i fluid
amb ilmiddotluminacioacute natural srsquoha organitzat lrsquoespai entorn dels espais de circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA de CIRCULACIOacute
Detalls de la Villa Saboya
Planta 1
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
47
VILLA SAVOYE (1929-1931) FRANCcedilA LE CORBUSIER CHARLES-EacuteDOUARD
JEANNERET (1887-1965)
2v
48
FALLING WATER HOUSE CASA DE LA CASCADA O CASA KAUFMANN (1935-
1937) BEAR RUN PENNSYLVANIA (EUA) FRANK LLOYD WRIGHT (1867-1959)
1v
FITXA TEgraveCNICA (documentacioacute general)
1v (2008 setembre) 2v (2010 setembre)
Catalogacioacute i anagravelisi formal
Tiacutetol Ville Savoye
Arquitecte Le Corbusier (Charles-Eacutedouard Jeanneret1887-1965)
Cronologia 1929-1931
Estil Racionalisme funcional
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Tipologia Arquitectura civil i privada
Sistema constructiu Arquitravat majoritagraveriament
Materials Blocs en murs i ampits tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis)
Dimensions 19 m x 21rsquo5 m
Funcioacute Era un habitatge unifamiliar aiumlllat adreccedilat a lrsquouacutes particular drsquouna famiacutelia
de la burgesia francesa que el va encarregar a Le Corbusier Actualment
eacutes una ldquocasa-museurdquo dedicada a la vida i lrsquoobra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica ldquoMonuments de Franccedilardquo i rep milers
de visites a lrsquoany principalment drsquoarquitectes i drsquoestudiants
Charles Eacutedouard Jeanneret
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) va neacuteixer el 6 drsquooctubre de 1887 a La Chaux-de-Fonds Suiumlssa
Va viure tota la seva infagravencia a Suiumlssa
Aquiacute va iniciar els seus estudis en una escola
darts gragravefiques del lloc tal vegada empegraves pel seu pare un artesagrave que fabricava rellotges
Perograve amb 27 anys es mudagrave a Pariacutes i va viure la major part de la seva vida a Franccedila
Adopta el seu pseudogravenim a partir del nom del
seu padriacute patern
Charles-Edouard Jeanneret meacutes
conegut com ldquoLe Corbusierrdquo als 18 anys dissenya la seva primera obra arquitectogravenica
Una de les seves darreres grans obres
datada en 1961 fou el Carpenter Center for the Visual Arts ( Universitat Harvard Cambridge)
Mor als 78 anys el 27 drsquoagost de 1965
(ofegat en el Mediterrani a causa drsquoun atac cardiacuteac)
Biografia
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
Va dedicar tot el seu talent i la seva energia a la creacioacute drsquouna radical i nova forma drsquoexpressioacute arquitectogravenica
La seva figura ve marcada per les seves ulleres rodones obscures
Cada part de lrsquoedifici ha de respondre estrictament a la funcioacute que ha drsquoacomplir a meacutes i ja que el preu de la construccioacute eacutes elevat els espais habitables han de ser reduiumlts perograve amb unes bones condicions de llum ventilacioacute etc
Considerat com una o la figura meacutes important de lrsquoarquitectura moderna va donar el gran pas i va introduir lrsquoestil internacional
Una de les principals aportacions a part del rebuig als estils historicistes eacutes la seva concepcioacute de la casa com lloc drsquo ldquohabitarrdquo
Parteix del cubisme i tracta de reduir lrsquoarquitectura a formes geomegravetriques simples quadrat cub cilindre
Le Corbusier (Charles Eacuteduard Jeanneret 1887-1965)
Fill drsquoun rellotger heretagrave del pare el gust per la precisioacute i la matemagravetica
El centre de la seva preocupacioacute fou lrsquohome i buscagrave com els clagravessics les proporcions el cagravenon per projectar tot inclosos els edificis a la mesura de lrsquoeacutesser humagrave
Aquestes normes les recolliacute en el Modulor on fixa les proporcions per construir harmogravenicament qualsevol cosa
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
La importagravencia de Le Corbusier roman en gran part en el seu enorme poder de siacutentesi
Amb els seus viatges per distintes parts del moacuten va entrar en contacte amb estils diversos drsquoegravepoques diferents
Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila 1950-1955
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
De totes aquestes influegravencies va agafar aquelles que considerava essencials i intemporals reconeixent en especial els valors de lrsquoarquitectura clagravessica grega per exemple de lrsquoAcrogravepoli drsquoAtenes
Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila 1950-1955
Le Corbusier agafava lexcusa de representar el que veia o recordava dun lloc conegut o somiat per manifestar de manera categograverica les concepcions els postulats i els principis que sobre larquitectura defensava en els diferents moments que realitzava els dibuixos
Utilitzava aquella realitat com una excusa per expressar un ideal un model del que ell pensava que hauria de ser un haver de ser i no ho era
Es veia a si mateix i en aixograve van tenir molta influencia les seves lectures primerenques de Nietzsche com un superhome solitari amb la missioacute de destruir el coneixement convencional per a implantar les seves idees revolucionagraveries
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
Tot i que la seva principal carrera i professioacute va ser la drsquoarquitecte tambeacute va practicar la pintura i va exposar la seva teoria artiacutestica
Entre 1942 i 1948 va elaborar un sistema de medicioacute conegut com ldquoModulorrdquo (el primer publicat en 1942)
Lrsquoany 1955 publica el ldquoModulor 2rdquo
Altra de les seves preocupacions fou la necessitat drsquouna nova planificacioacute urbana adequada a les necessitats de la vida moderna
1920 Lrsquo Esprit Nouveau
1912 Apregraves le cubisme
1923 Vers une arquitecture
1922 La pinture moderne
1935 La ville radieuse
Entre la seva OBRA TEOgraveRICA
DISSENYS DE MOBLES
ANTROPOMETRIA
Eacutes un sistema de medicioacute Utilitza com a cagravenon les mides
humanes
183 cm com a mida promig o ldquostandardrdquo
Le Corbusier elabora un sistema basat en els tractats de lrsquoantiguitat tant arquitectogravenics com matemagravetics i els relaciona amb les mides del mobiliari i dels espais arquitectogravenics
El modulor es pot definir com una mena de mogravedul constructiu una mida universal i harmogravenica que parteix de les dimensions de la figura humana (dempeus 183 cm i amb el braccedil aixecat 226 cm com a mida ldquostandardrdquo) i de la seva relacioacute amb lrsquoespai de lrsquoambient domegravestic i urbagrave
El modulor eacutes una eina per als arquitectes i dissenyadors unes mides o cagravenon que ells utilitzen per poder aplicar lrsquoescala humana a lrsquoespai o objecte dissenyat
Defensa el racionalisme i el funcionalisme
Defensa una arquitectura pragravectica i lliure drsquoindividualismes i sentimentalismes fantasiosos
Es preocupa de lrsquoeconomia
Aporta solucions pragravectiques i econogravemiques (accessibles)
El confort o la comoditat higiene
salubritat i funcionalitat soacuten la cuacutespide de lrsquoestegravetica
En definitiva planteja una arquitectura popular
Le Corbusier (Charles Eacuteduard Jeanneret 1887-1965)
LA SEVA OBRA ES BASA EN CINC PRINCIPIS BAgraveSICS I INNOVADORS
1- Pilotis per separar del terreny
2- La planta lliure
3- La faccedilana lliure
4- La Fecircnetre en Longueur
5- Les terrasses ndash jardiacute
Els cinc puntsldquo Aquests plantejaven que les construccions devien tenir
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1) Les construccions havien de descansar sobre els pilotis (puntals o pilars) gragravecies als quals la casa queda aiumlllada del terra li doacutena elegagravencia
menys humitats i infiltracions
Permet lrsquoalliberament de meacutes espai de la planta baixa per a crear noves zones estructurades
Per exemple en
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1923-25 Villa la Roche oest Pariacutes
(el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i
al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
TERMINOLOGIA PAU 115- Pilotis Suports verticals de seccioacute circular i de formigoacute armat que aiumlllen de la planta baixa el cos de lrsquoedifici que sustenten creant un espai cobert lliure i sense parets
2) Planta lliure o oberta com a consequumlegravencia del sistema de pilars i lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega
Lrsquoestructura independent posibilita la lliure colocacioacute de les parets
La construccioacute srsquoha de sustentar per una estructura de formigoacute armat aixiacute si les parets no han drsquoactuar com a element de suport permet meacutes espai intern lliure i qualsevol tipus de distribucioacute (lliure)
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
3) Faccedilana lliure Posseir un alccedilat pla i faccedilana lliure drsquoelements estructurals en funcioacute de les necessitats de cada pis i sense ornamentacioacute
Permet una major llibertat de projeccioacute de manera que es pot dissenyar sense condicions
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
4) Finestres corregudes Incorporar grans finestres disposades horitzontalment (longitudinals i contiacutenues allargades) en les faccedilanes
Llargues faixes per a aconseguir una profusa ilmiddotluminacioacute a la vegada que Le Corbusier elimina la compartimentacioacute a lrsquointerior
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
Obertura de lrsquoedifici cap a lrsquoexterior (naturalesa)
Major aprofitament de lrsquoenergia solar
5) Les terrasses ndash jardiacute Tenir la coberta plana on shavia de situar un jardiacute una nova zona un espai destinat al
gaudiment
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
La Villa Fallet (1905) Suiumlssa projectada en la seva ciutat natal Chaux-de-Fons concebuda per a la produccioacute de rellotges
Eacutes la seva primera obra Projectada als 18 anys mentre
Carpenter Center for the Visual Arts
(1961) Cambridge (Anglaterra)
fou a darrera obra als 74 anys
Li va impressionar com la forma de lrsquoorganitzacioacute de lrsquoespai expressava les seves preocupacions sociopoliacutetiques (socialisme utogravepic) un local on el silenci i la solidaritat es conjugaven amb el contacte diari entre els individus cosa que es reflecteix en la seva evolucioacute arquitectogravenica fins la darrera obra
En 1907 Le Corbusier va fer un viatge a Itagravelia
1912 Maison Blanche 1917 Dipogravesit daigua 1917 Villa Schwob Suiumlssa
1920 Cartier Cite Fruges Pessac
1926 Maison Guiette
1914 Maison Dom-Ino 1917 Maison Ouvrieres
1917 Maison Ouvrieres
1920 Ville Citrohan
1923 Villa la Roche Pariacutes
1927 Villa Weissenhof Stuttgart
1929-31 Ville Savoye Poissy France
RACIONALISME I FUNCIONALISME
ORGANICISME ARQUITECTURA S XX RACIONALISME I FUNCIONALISME ORGANICISME
47- Charles-Edouard Jeanneret Le Corbusier Ville Savoie 1 (2008 setembre) 2 (2010 setembre) 48- Frank Lloyd Wright Falling Water House Casa Cascada o Kaufmann 1 (2004 juny)
47
VILLA SAVOYE (1929-1931) FRANCcedilA LE CORBUSIER CHARLES-EacuteDOUARD
JEANNERET (1887-1965)
2v
48
FALLING WATER HOUSE CASA DE LA CASCADA O CASA KAUFMANN (1935-
1937) BEAR RUN PENNSYLVANIA (EUA) FRANK LLOYD WRIGHT (1867-1959)
1v
Charles Eacutedouard Jeanneret
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
FITXA TEgraveCNICA (documentacioacute general)
1v (2008 setembre) 2v (2010 setembre)
Catalogacioacute i anagravelisi formal
Tiacutetol Ville Savoye
Arquitecte Le Corbusier (Charles-Eacutedouard Jeanneret1887-1965)
Cronologia 1929-1931
Estil Racionalisme funcional
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Tipologia Arquitectura civil i privada
Sistema constructiu Arquitravat majoritagraveriament
Materials Blocs en murs i ampits tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis)
Dimensions 19 m x 21rsquo5 m
Funcioacute Era un habitatge unifamiliar aiumlllat adreccedilat a lrsquouacutes particular drsquouna famiacutelia
de la burgesia francesa que el va encarregar a Le Corbusier Actualment
eacutes una ldquocasa-museurdquo dedicada a la vida i lrsquoobra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica ldquoMonuments de Franccedilardquo i rep milers
de visites a lrsquoany principalment drsquoarquitectes i drsquoestudiants
NOM Villa Savoye
ARQUITECTE Le Corbusie (Charles-Eacutedouard Jeanneret)
Cronologia 1929-1931
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Estil Racionalisme funcional
Dimensions 19 m x 215 m
Materials Blocs en murs i ampits i tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis) Actualment eacutes una casa-museu dedicada a la vida i obra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica Monuments de Franccedila i rep milers de visites a lany principalment darquitectes i estudiants
Le Corbusier Villa Saboya 1929-1931 Poissy Pariacutes
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p)
Le Corbusier (1887-1965) va dissenyar aquest habitatge entegraves com a ldquomagravequina de viurerdquo una obra on la planta quadrada el predomini de les liacutenies rectes i els volums elementals soacuten tota una declaracioacute a favor del racionalisme i el funcionalisme arquitectogravenics
Ville Savoie (PoissyFranccedila) 1929-31
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La Ville Savoye es troba avui restaurada com casa-museu i estagrave protegida com monument nacional francegraves
Estagrave situada en el nuacutemero 82 de Rue de Villiers (78300) de Poissy
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
A partir drsquouna planta quadrada les estructures de la construccioacute soacuten de formigoacute i ferro Lrsquoedifici srsquoaguanta damunt de tot un seguit de pilars o pilotis molt prims de ferro i de seccioacute ciliacutendrica (rodona) disposats de forma reticular i que aixequen la zona habitable respecte del terreny eacutes a dir eleven lrsquoedifici per sobre del terra
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Aquests pilars sostenen una estructura paralmiddotlelepipegravedica que respon a la intencioacute de Le Corbusier de reproduir formes geomegravetriques pures Els quatre costats soacuten similars cosa que romp lrsquoorganitzacioacute jeragraverquica entorn a una faccedilana principal
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La PLANTA BAIXA srsquoendinsa cap endins (ldquotranqueordquo) provocant efectes de clarobscur i presenta una forma de ldquoUrdquo amb un espai per a allotjar els cotxes (garatge)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Planta Baixa
Una rampa a lrsquoespai central puja des de baix fins a la planta primera on hi la zona drsquoestar i continua despreacutes fins al terrat concebut com una prolongacioacute del jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
PLANTA de CIRCULACIOacute
Plagravenols
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Lrsquohabitatge que srsquoenvolta de natura teacute les parets de color blanc fet que contrasta amb la pintura usada a lrsquointerior de colors primaris intensos
La PLANTA BAIXA estagrave determinada en gran mesura pel moviment drsquoun automogravebil que entri a lrsquoedifici i aixiacute va ser concebuda per permetre lrsquoentrada dels cotxes i deixar els ocupants davant la porta Aquest moviment del cotxe tambeacute determina lrsquoestructura basada en una malla de pilars de formigoacute o PILOTIS disposats en forma reticular distants entre si 475 metres un dels altres (ldquointerpilotisrdquo) Aquesta malla conforma una planta quadrada de 215 m de costat per 19 m sobre la qual srsquoassenta la Vilmiddotla Els pilars o PILOTIS deixen la faccedilana lliure i permet rebre el magravexim de llum natural
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA compta amb un garatge capaccedil de donar cabuda a 3 automogravebils de lrsquoegravepoca cosa que va suposar una fita per a la histograveria de lrsquoarquitectura i un gran avenccedil per al seu temps
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
En la part frontal i progravexima a lrsquoentrada rodada es troba lrsquoentrada principal des del carrer enfront de la qual srsquoobre el hall a lrsquointerior
Planta Baixa
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA estagrave ocupada pel garatge a fora i a lrsquoINTERIOR pel hall i les dependegravencies per al servei
Planta Baixa
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
LrsquoINTERIOR de lrsquoedifici srsquoorganitza entorn a dos elements principals una rampa que recorre de baix a dalt tot lrsquoedifici i que constituiumlx la seva espina dorsal perllongant aquest moviment des de fora cap a dintre i una escala de caragol Estructura i circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot lrsquoINTERIOR del hall es troba pintat de blanc el que representa lrsquointeregraves de Le Corbusier per lrsquoarquitectura sanitagraveria i la higiene en una egravepoca que les ciutats patien les consequumlegravencies de la superpoblacioacute en forma drsquoepidegravemies cosa que plasma lrsquoimportant descobriment de la vida microbiana a tot arreu incloent lrsquointerior dels habitatges Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Aquest aspecte tambeacute es veu reflectit en la profusioacute de lavabos i excusats en lrsquointerior de la Vilmiddotla
Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Profusioacute de lavabos i excusats aparentment
molt superior a les necessitats i tambeacute
amb lrsquoaprofitament de lrsquoaigua corrent amb la qual
es contava
Interior
Meacutes allunyats de lrsquoentrada apareixen tres habitacions per a convidats i servei
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Detalls de la Villa Saboya
A traveacutes de la rampa central srsquoaccedeix a la PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge
Planta 1
La PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge saloacute principal o sala drsquoestar menjador cuina dormitoris banys Lrsquoedifici estagrave projectat
com un espai lliure i fluid
amb ilmiddotluminacioacute natural srsquoha organitzat lrsquoespai entorn dels espais de circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA de CIRCULACIOacute
Detalls de la Villa Saboya
Planta 1
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
48
FALLING WATER HOUSE CASA DE LA CASCADA O CASA KAUFMANN (1935-
1937) BEAR RUN PENNSYLVANIA (EUA) FRANK LLOYD WRIGHT (1867-1959)
1v
FITXA TEgraveCNICA (documentacioacute general)
1v (2008 setembre) 2v (2010 setembre)
Catalogacioacute i anagravelisi formal
Tiacutetol Ville Savoye
Arquitecte Le Corbusier (Charles-Eacutedouard Jeanneret1887-1965)
Cronologia 1929-1931
Estil Racionalisme funcional
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Tipologia Arquitectura civil i privada
Sistema constructiu Arquitravat majoritagraveriament
Materials Blocs en murs i ampits tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis)
Dimensions 19 m x 21rsquo5 m
Funcioacute Era un habitatge unifamiliar aiumlllat adreccedilat a lrsquouacutes particular drsquouna famiacutelia
de la burgesia francesa que el va encarregar a Le Corbusier Actualment
eacutes una ldquocasa-museurdquo dedicada a la vida i lrsquoobra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica ldquoMonuments de Franccedilardquo i rep milers
de visites a lrsquoany principalment drsquoarquitectes i drsquoestudiants
Charles Eacutedouard Jeanneret
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) va neacuteixer el 6 drsquooctubre de 1887 a La Chaux-de-Fonds Suiumlssa
Va viure tota la seva infagravencia a Suiumlssa
Aquiacute va iniciar els seus estudis en una escola
darts gragravefiques del lloc tal vegada empegraves pel seu pare un artesagrave que fabricava rellotges
Perograve amb 27 anys es mudagrave a Pariacutes i va viure la major part de la seva vida a Franccedila
Adopta el seu pseudogravenim a partir del nom del
seu padriacute patern
Charles-Edouard Jeanneret meacutes
conegut com ldquoLe Corbusierrdquo als 18 anys dissenya la seva primera obra arquitectogravenica
Una de les seves darreres grans obres
datada en 1961 fou el Carpenter Center for the Visual Arts ( Universitat Harvard Cambridge)
Mor als 78 anys el 27 drsquoagost de 1965
(ofegat en el Mediterrani a causa drsquoun atac cardiacuteac)
Biografia
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
Va dedicar tot el seu talent i la seva energia a la creacioacute drsquouna radical i nova forma drsquoexpressioacute arquitectogravenica
La seva figura ve marcada per les seves ulleres rodones obscures
Cada part de lrsquoedifici ha de respondre estrictament a la funcioacute que ha drsquoacomplir a meacutes i ja que el preu de la construccioacute eacutes elevat els espais habitables han de ser reduiumlts perograve amb unes bones condicions de llum ventilacioacute etc
Considerat com una o la figura meacutes important de lrsquoarquitectura moderna va donar el gran pas i va introduir lrsquoestil internacional
Una de les principals aportacions a part del rebuig als estils historicistes eacutes la seva concepcioacute de la casa com lloc drsquo ldquohabitarrdquo
Parteix del cubisme i tracta de reduir lrsquoarquitectura a formes geomegravetriques simples quadrat cub cilindre
Le Corbusier (Charles Eacuteduard Jeanneret 1887-1965)
Fill drsquoun rellotger heretagrave del pare el gust per la precisioacute i la matemagravetica
El centre de la seva preocupacioacute fou lrsquohome i buscagrave com els clagravessics les proporcions el cagravenon per projectar tot inclosos els edificis a la mesura de lrsquoeacutesser humagrave
Aquestes normes les recolliacute en el Modulor on fixa les proporcions per construir harmogravenicament qualsevol cosa
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
La importagravencia de Le Corbusier roman en gran part en el seu enorme poder de siacutentesi
Amb els seus viatges per distintes parts del moacuten va entrar en contacte amb estils diversos drsquoegravepoques diferents
Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila 1950-1955
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
De totes aquestes influegravencies va agafar aquelles que considerava essencials i intemporals reconeixent en especial els valors de lrsquoarquitectura clagravessica grega per exemple de lrsquoAcrogravepoli drsquoAtenes
Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila 1950-1955
Le Corbusier agafava lexcusa de representar el que veia o recordava dun lloc conegut o somiat per manifestar de manera categograverica les concepcions els postulats i els principis que sobre larquitectura defensava en els diferents moments que realitzava els dibuixos
Utilitzava aquella realitat com una excusa per expressar un ideal un model del que ell pensava que hauria de ser un haver de ser i no ho era
Es veia a si mateix i en aixograve van tenir molta influencia les seves lectures primerenques de Nietzsche com un superhome solitari amb la missioacute de destruir el coneixement convencional per a implantar les seves idees revolucionagraveries
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
Tot i que la seva principal carrera i professioacute va ser la drsquoarquitecte tambeacute va practicar la pintura i va exposar la seva teoria artiacutestica
Entre 1942 i 1948 va elaborar un sistema de medicioacute conegut com ldquoModulorrdquo (el primer publicat en 1942)
Lrsquoany 1955 publica el ldquoModulor 2rdquo
Altra de les seves preocupacions fou la necessitat drsquouna nova planificacioacute urbana adequada a les necessitats de la vida moderna
1920 Lrsquo Esprit Nouveau
1912 Apregraves le cubisme
1923 Vers une arquitecture
1922 La pinture moderne
1935 La ville radieuse
Entre la seva OBRA TEOgraveRICA
DISSENYS DE MOBLES
ANTROPOMETRIA
Eacutes un sistema de medicioacute Utilitza com a cagravenon les mides
humanes
183 cm com a mida promig o ldquostandardrdquo
Le Corbusier elabora un sistema basat en els tractats de lrsquoantiguitat tant arquitectogravenics com matemagravetics i els relaciona amb les mides del mobiliari i dels espais arquitectogravenics
El modulor es pot definir com una mena de mogravedul constructiu una mida universal i harmogravenica que parteix de les dimensions de la figura humana (dempeus 183 cm i amb el braccedil aixecat 226 cm com a mida ldquostandardrdquo) i de la seva relacioacute amb lrsquoespai de lrsquoambient domegravestic i urbagrave
El modulor eacutes una eina per als arquitectes i dissenyadors unes mides o cagravenon que ells utilitzen per poder aplicar lrsquoescala humana a lrsquoespai o objecte dissenyat
Defensa el racionalisme i el funcionalisme
Defensa una arquitectura pragravectica i lliure drsquoindividualismes i sentimentalismes fantasiosos
Es preocupa de lrsquoeconomia
Aporta solucions pragravectiques i econogravemiques (accessibles)
El confort o la comoditat higiene
salubritat i funcionalitat soacuten la cuacutespide de lrsquoestegravetica
En definitiva planteja una arquitectura popular
Le Corbusier (Charles Eacuteduard Jeanneret 1887-1965)
LA SEVA OBRA ES BASA EN CINC PRINCIPIS BAgraveSICS I INNOVADORS
1- Pilotis per separar del terreny
2- La planta lliure
3- La faccedilana lliure
4- La Fecircnetre en Longueur
5- Les terrasses ndash jardiacute
Els cinc puntsldquo Aquests plantejaven que les construccions devien tenir
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1) Les construccions havien de descansar sobre els pilotis (puntals o pilars) gragravecies als quals la casa queda aiumlllada del terra li doacutena elegagravencia
menys humitats i infiltracions
Permet lrsquoalliberament de meacutes espai de la planta baixa per a crear noves zones estructurades
Per exemple en
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1923-25 Villa la Roche oest Pariacutes
(el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i
al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
TERMINOLOGIA PAU 115- Pilotis Suports verticals de seccioacute circular i de formigoacute armat que aiumlllen de la planta baixa el cos de lrsquoedifici que sustenten creant un espai cobert lliure i sense parets
2) Planta lliure o oberta com a consequumlegravencia del sistema de pilars i lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega
Lrsquoestructura independent posibilita la lliure colocacioacute de les parets
La construccioacute srsquoha de sustentar per una estructura de formigoacute armat aixiacute si les parets no han drsquoactuar com a element de suport permet meacutes espai intern lliure i qualsevol tipus de distribucioacute (lliure)
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
3) Faccedilana lliure Posseir un alccedilat pla i faccedilana lliure drsquoelements estructurals en funcioacute de les necessitats de cada pis i sense ornamentacioacute
Permet una major llibertat de projeccioacute de manera que es pot dissenyar sense condicions
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
4) Finestres corregudes Incorporar grans finestres disposades horitzontalment (longitudinals i contiacutenues allargades) en les faccedilanes
Llargues faixes per a aconseguir una profusa ilmiddotluminacioacute a la vegada que Le Corbusier elimina la compartimentacioacute a lrsquointerior
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
Obertura de lrsquoedifici cap a lrsquoexterior (naturalesa)
Major aprofitament de lrsquoenergia solar
5) Les terrasses ndash jardiacute Tenir la coberta plana on shavia de situar un jardiacute una nova zona un espai destinat al
gaudiment
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
La Villa Fallet (1905) Suiumlssa projectada en la seva ciutat natal Chaux-de-Fons concebuda per a la produccioacute de rellotges
Eacutes la seva primera obra Projectada als 18 anys mentre
Carpenter Center for the Visual Arts
(1961) Cambridge (Anglaterra)
fou a darrera obra als 74 anys
Li va impressionar com la forma de lrsquoorganitzacioacute de lrsquoespai expressava les seves preocupacions sociopoliacutetiques (socialisme utogravepic) un local on el silenci i la solidaritat es conjugaven amb el contacte diari entre els individus cosa que es reflecteix en la seva evolucioacute arquitectogravenica fins la darrera obra
En 1907 Le Corbusier va fer un viatge a Itagravelia
1912 Maison Blanche 1917 Dipogravesit daigua 1917 Villa Schwob Suiumlssa
1920 Cartier Cite Fruges Pessac
1926 Maison Guiette
1914 Maison Dom-Ino 1917 Maison Ouvrieres
1917 Maison Ouvrieres
1920 Ville Citrohan
1923 Villa la Roche Pariacutes
1927 Villa Weissenhof Stuttgart
1929-31 Ville Savoye Poissy France
RACIONALISME I FUNCIONALISME
ORGANICISME ARQUITECTURA S XX RACIONALISME I FUNCIONALISME ORGANICISME
47- Charles-Edouard Jeanneret Le Corbusier Ville Savoie 1 (2008 setembre) 2 (2010 setembre) 48- Frank Lloyd Wright Falling Water House Casa Cascada o Kaufmann 1 (2004 juny)
47
VILLA SAVOYE (1929-1931) FRANCcedilA LE CORBUSIER CHARLES-EacuteDOUARD
JEANNERET (1887-1965)
2v
48
FALLING WATER HOUSE CASA DE LA CASCADA O CASA KAUFMANN (1935-
1937) BEAR RUN PENNSYLVANIA (EUA) FRANK LLOYD WRIGHT (1867-1959)
1v
Charles Eacutedouard Jeanneret
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
FITXA TEgraveCNICA (documentacioacute general)
1v (2008 setembre) 2v (2010 setembre)
Catalogacioacute i anagravelisi formal
Tiacutetol Ville Savoye
Arquitecte Le Corbusier (Charles-Eacutedouard Jeanneret1887-1965)
Cronologia 1929-1931
Estil Racionalisme funcional
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Tipologia Arquitectura civil i privada
Sistema constructiu Arquitravat majoritagraveriament
Materials Blocs en murs i ampits tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis)
Dimensions 19 m x 21rsquo5 m
Funcioacute Era un habitatge unifamiliar aiumlllat adreccedilat a lrsquouacutes particular drsquouna famiacutelia
de la burgesia francesa que el va encarregar a Le Corbusier Actualment
eacutes una ldquocasa-museurdquo dedicada a la vida i lrsquoobra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica ldquoMonuments de Franccedilardquo i rep milers
de visites a lrsquoany principalment drsquoarquitectes i drsquoestudiants
NOM Villa Savoye
ARQUITECTE Le Corbusie (Charles-Eacutedouard Jeanneret)
Cronologia 1929-1931
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Estil Racionalisme funcional
Dimensions 19 m x 215 m
Materials Blocs en murs i ampits i tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis) Actualment eacutes una casa-museu dedicada a la vida i obra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica Monuments de Franccedila i rep milers de visites a lany principalment darquitectes i estudiants
Le Corbusier Villa Saboya 1929-1931 Poissy Pariacutes
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p)
Le Corbusier (1887-1965) va dissenyar aquest habitatge entegraves com a ldquomagravequina de viurerdquo una obra on la planta quadrada el predomini de les liacutenies rectes i els volums elementals soacuten tota una declaracioacute a favor del racionalisme i el funcionalisme arquitectogravenics
Ville Savoie (PoissyFranccedila) 1929-31
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La Ville Savoye es troba avui restaurada com casa-museu i estagrave protegida com monument nacional francegraves
Estagrave situada en el nuacutemero 82 de Rue de Villiers (78300) de Poissy
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
A partir drsquouna planta quadrada les estructures de la construccioacute soacuten de formigoacute i ferro Lrsquoedifici srsquoaguanta damunt de tot un seguit de pilars o pilotis molt prims de ferro i de seccioacute ciliacutendrica (rodona) disposats de forma reticular i que aixequen la zona habitable respecte del terreny eacutes a dir eleven lrsquoedifici per sobre del terra
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Aquests pilars sostenen una estructura paralmiddotlelepipegravedica que respon a la intencioacute de Le Corbusier de reproduir formes geomegravetriques pures Els quatre costats soacuten similars cosa que romp lrsquoorganitzacioacute jeragraverquica entorn a una faccedilana principal
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La PLANTA BAIXA srsquoendinsa cap endins (ldquotranqueordquo) provocant efectes de clarobscur i presenta una forma de ldquoUrdquo amb un espai per a allotjar els cotxes (garatge)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Planta Baixa
Una rampa a lrsquoespai central puja des de baix fins a la planta primera on hi la zona drsquoestar i continua despreacutes fins al terrat concebut com una prolongacioacute del jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
PLANTA de CIRCULACIOacute
Plagravenols
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Lrsquohabitatge que srsquoenvolta de natura teacute les parets de color blanc fet que contrasta amb la pintura usada a lrsquointerior de colors primaris intensos
La PLANTA BAIXA estagrave determinada en gran mesura pel moviment drsquoun automogravebil que entri a lrsquoedifici i aixiacute va ser concebuda per permetre lrsquoentrada dels cotxes i deixar els ocupants davant la porta Aquest moviment del cotxe tambeacute determina lrsquoestructura basada en una malla de pilars de formigoacute o PILOTIS disposats en forma reticular distants entre si 475 metres un dels altres (ldquointerpilotisrdquo) Aquesta malla conforma una planta quadrada de 215 m de costat per 19 m sobre la qual srsquoassenta la Vilmiddotla Els pilars o PILOTIS deixen la faccedilana lliure i permet rebre el magravexim de llum natural
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA compta amb un garatge capaccedil de donar cabuda a 3 automogravebils de lrsquoegravepoca cosa que va suposar una fita per a la histograveria de lrsquoarquitectura i un gran avenccedil per al seu temps
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
En la part frontal i progravexima a lrsquoentrada rodada es troba lrsquoentrada principal des del carrer enfront de la qual srsquoobre el hall a lrsquointerior
Planta Baixa
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA estagrave ocupada pel garatge a fora i a lrsquoINTERIOR pel hall i les dependegravencies per al servei
Planta Baixa
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
LrsquoINTERIOR de lrsquoedifici srsquoorganitza entorn a dos elements principals una rampa que recorre de baix a dalt tot lrsquoedifici i que constituiumlx la seva espina dorsal perllongant aquest moviment des de fora cap a dintre i una escala de caragol Estructura i circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot lrsquoINTERIOR del hall es troba pintat de blanc el que representa lrsquointeregraves de Le Corbusier per lrsquoarquitectura sanitagraveria i la higiene en una egravepoca que les ciutats patien les consequumlegravencies de la superpoblacioacute en forma drsquoepidegravemies cosa que plasma lrsquoimportant descobriment de la vida microbiana a tot arreu incloent lrsquointerior dels habitatges Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Aquest aspecte tambeacute es veu reflectit en la profusioacute de lavabos i excusats en lrsquointerior de la Vilmiddotla
Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Profusioacute de lavabos i excusats aparentment
molt superior a les necessitats i tambeacute
amb lrsquoaprofitament de lrsquoaigua corrent amb la qual
es contava
Interior
Meacutes allunyats de lrsquoentrada apareixen tres habitacions per a convidats i servei
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Detalls de la Villa Saboya
A traveacutes de la rampa central srsquoaccedeix a la PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge
Planta 1
La PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge saloacute principal o sala drsquoestar menjador cuina dormitoris banys Lrsquoedifici estagrave projectat
com un espai lliure i fluid
amb ilmiddotluminacioacute natural srsquoha organitzat lrsquoespai entorn dels espais de circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA de CIRCULACIOacute
Detalls de la Villa Saboya
Planta 1
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
FITXA TEgraveCNICA (documentacioacute general)
1v (2008 setembre) 2v (2010 setembre)
Catalogacioacute i anagravelisi formal
Tiacutetol Ville Savoye
Arquitecte Le Corbusier (Charles-Eacutedouard Jeanneret1887-1965)
Cronologia 1929-1931
Estil Racionalisme funcional
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Tipologia Arquitectura civil i privada
Sistema constructiu Arquitravat majoritagraveriament
Materials Blocs en murs i ampits tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis)
Dimensions 19 m x 21rsquo5 m
Funcioacute Era un habitatge unifamiliar aiumlllat adreccedilat a lrsquouacutes particular drsquouna famiacutelia
de la burgesia francesa que el va encarregar a Le Corbusier Actualment
eacutes una ldquocasa-museurdquo dedicada a la vida i lrsquoobra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica ldquoMonuments de Franccedilardquo i rep milers
de visites a lrsquoany principalment drsquoarquitectes i drsquoestudiants
Charles Eacutedouard Jeanneret
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) va neacuteixer el 6 drsquooctubre de 1887 a La Chaux-de-Fonds Suiumlssa
Va viure tota la seva infagravencia a Suiumlssa
Aquiacute va iniciar els seus estudis en una escola
darts gragravefiques del lloc tal vegada empegraves pel seu pare un artesagrave que fabricava rellotges
Perograve amb 27 anys es mudagrave a Pariacutes i va viure la major part de la seva vida a Franccedila
Adopta el seu pseudogravenim a partir del nom del
seu padriacute patern
Charles-Edouard Jeanneret meacutes
conegut com ldquoLe Corbusierrdquo als 18 anys dissenya la seva primera obra arquitectogravenica
Una de les seves darreres grans obres
datada en 1961 fou el Carpenter Center for the Visual Arts ( Universitat Harvard Cambridge)
Mor als 78 anys el 27 drsquoagost de 1965
(ofegat en el Mediterrani a causa drsquoun atac cardiacuteac)
Biografia
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
Va dedicar tot el seu talent i la seva energia a la creacioacute drsquouna radical i nova forma drsquoexpressioacute arquitectogravenica
La seva figura ve marcada per les seves ulleres rodones obscures
Cada part de lrsquoedifici ha de respondre estrictament a la funcioacute que ha drsquoacomplir a meacutes i ja que el preu de la construccioacute eacutes elevat els espais habitables han de ser reduiumlts perograve amb unes bones condicions de llum ventilacioacute etc
Considerat com una o la figura meacutes important de lrsquoarquitectura moderna va donar el gran pas i va introduir lrsquoestil internacional
Una de les principals aportacions a part del rebuig als estils historicistes eacutes la seva concepcioacute de la casa com lloc drsquo ldquohabitarrdquo
Parteix del cubisme i tracta de reduir lrsquoarquitectura a formes geomegravetriques simples quadrat cub cilindre
Le Corbusier (Charles Eacuteduard Jeanneret 1887-1965)
Fill drsquoun rellotger heretagrave del pare el gust per la precisioacute i la matemagravetica
El centre de la seva preocupacioacute fou lrsquohome i buscagrave com els clagravessics les proporcions el cagravenon per projectar tot inclosos els edificis a la mesura de lrsquoeacutesser humagrave
Aquestes normes les recolliacute en el Modulor on fixa les proporcions per construir harmogravenicament qualsevol cosa
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
La importagravencia de Le Corbusier roman en gran part en el seu enorme poder de siacutentesi
Amb els seus viatges per distintes parts del moacuten va entrar en contacte amb estils diversos drsquoegravepoques diferents
Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila 1950-1955
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
De totes aquestes influegravencies va agafar aquelles que considerava essencials i intemporals reconeixent en especial els valors de lrsquoarquitectura clagravessica grega per exemple de lrsquoAcrogravepoli drsquoAtenes
Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila 1950-1955
Le Corbusier agafava lexcusa de representar el que veia o recordava dun lloc conegut o somiat per manifestar de manera categograverica les concepcions els postulats i els principis que sobre larquitectura defensava en els diferents moments que realitzava els dibuixos
Utilitzava aquella realitat com una excusa per expressar un ideal un model del que ell pensava que hauria de ser un haver de ser i no ho era
Es veia a si mateix i en aixograve van tenir molta influencia les seves lectures primerenques de Nietzsche com un superhome solitari amb la missioacute de destruir el coneixement convencional per a implantar les seves idees revolucionagraveries
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
Tot i que la seva principal carrera i professioacute va ser la drsquoarquitecte tambeacute va practicar la pintura i va exposar la seva teoria artiacutestica
Entre 1942 i 1948 va elaborar un sistema de medicioacute conegut com ldquoModulorrdquo (el primer publicat en 1942)
Lrsquoany 1955 publica el ldquoModulor 2rdquo
Altra de les seves preocupacions fou la necessitat drsquouna nova planificacioacute urbana adequada a les necessitats de la vida moderna
1920 Lrsquo Esprit Nouveau
1912 Apregraves le cubisme
1923 Vers une arquitecture
1922 La pinture moderne
1935 La ville radieuse
Entre la seva OBRA TEOgraveRICA
DISSENYS DE MOBLES
ANTROPOMETRIA
Eacutes un sistema de medicioacute Utilitza com a cagravenon les mides
humanes
183 cm com a mida promig o ldquostandardrdquo
Le Corbusier elabora un sistema basat en els tractats de lrsquoantiguitat tant arquitectogravenics com matemagravetics i els relaciona amb les mides del mobiliari i dels espais arquitectogravenics
El modulor es pot definir com una mena de mogravedul constructiu una mida universal i harmogravenica que parteix de les dimensions de la figura humana (dempeus 183 cm i amb el braccedil aixecat 226 cm com a mida ldquostandardrdquo) i de la seva relacioacute amb lrsquoespai de lrsquoambient domegravestic i urbagrave
El modulor eacutes una eina per als arquitectes i dissenyadors unes mides o cagravenon que ells utilitzen per poder aplicar lrsquoescala humana a lrsquoespai o objecte dissenyat
Defensa el racionalisme i el funcionalisme
Defensa una arquitectura pragravectica i lliure drsquoindividualismes i sentimentalismes fantasiosos
Es preocupa de lrsquoeconomia
Aporta solucions pragravectiques i econogravemiques (accessibles)
El confort o la comoditat higiene
salubritat i funcionalitat soacuten la cuacutespide de lrsquoestegravetica
En definitiva planteja una arquitectura popular
Le Corbusier (Charles Eacuteduard Jeanneret 1887-1965)
LA SEVA OBRA ES BASA EN CINC PRINCIPIS BAgraveSICS I INNOVADORS
1- Pilotis per separar del terreny
2- La planta lliure
3- La faccedilana lliure
4- La Fecircnetre en Longueur
5- Les terrasses ndash jardiacute
Els cinc puntsldquo Aquests plantejaven que les construccions devien tenir
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1) Les construccions havien de descansar sobre els pilotis (puntals o pilars) gragravecies als quals la casa queda aiumlllada del terra li doacutena elegagravencia
menys humitats i infiltracions
Permet lrsquoalliberament de meacutes espai de la planta baixa per a crear noves zones estructurades
Per exemple en
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1923-25 Villa la Roche oest Pariacutes
(el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i
al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
TERMINOLOGIA PAU 115- Pilotis Suports verticals de seccioacute circular i de formigoacute armat que aiumlllen de la planta baixa el cos de lrsquoedifici que sustenten creant un espai cobert lliure i sense parets
2) Planta lliure o oberta com a consequumlegravencia del sistema de pilars i lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega
Lrsquoestructura independent posibilita la lliure colocacioacute de les parets
La construccioacute srsquoha de sustentar per una estructura de formigoacute armat aixiacute si les parets no han drsquoactuar com a element de suport permet meacutes espai intern lliure i qualsevol tipus de distribucioacute (lliure)
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
3) Faccedilana lliure Posseir un alccedilat pla i faccedilana lliure drsquoelements estructurals en funcioacute de les necessitats de cada pis i sense ornamentacioacute
Permet una major llibertat de projeccioacute de manera que es pot dissenyar sense condicions
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
4) Finestres corregudes Incorporar grans finestres disposades horitzontalment (longitudinals i contiacutenues allargades) en les faccedilanes
Llargues faixes per a aconseguir una profusa ilmiddotluminacioacute a la vegada que Le Corbusier elimina la compartimentacioacute a lrsquointerior
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
Obertura de lrsquoedifici cap a lrsquoexterior (naturalesa)
Major aprofitament de lrsquoenergia solar
5) Les terrasses ndash jardiacute Tenir la coberta plana on shavia de situar un jardiacute una nova zona un espai destinat al
gaudiment
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
La Villa Fallet (1905) Suiumlssa projectada en la seva ciutat natal Chaux-de-Fons concebuda per a la produccioacute de rellotges
Eacutes la seva primera obra Projectada als 18 anys mentre
Carpenter Center for the Visual Arts
(1961) Cambridge (Anglaterra)
fou a darrera obra als 74 anys
Li va impressionar com la forma de lrsquoorganitzacioacute de lrsquoespai expressava les seves preocupacions sociopoliacutetiques (socialisme utogravepic) un local on el silenci i la solidaritat es conjugaven amb el contacte diari entre els individus cosa que es reflecteix en la seva evolucioacute arquitectogravenica fins la darrera obra
En 1907 Le Corbusier va fer un viatge a Itagravelia
1912 Maison Blanche 1917 Dipogravesit daigua 1917 Villa Schwob Suiumlssa
1920 Cartier Cite Fruges Pessac
1926 Maison Guiette
1914 Maison Dom-Ino 1917 Maison Ouvrieres
1917 Maison Ouvrieres
1920 Ville Citrohan
1923 Villa la Roche Pariacutes
1927 Villa Weissenhof Stuttgart
1929-31 Ville Savoye Poissy France
RACIONALISME I FUNCIONALISME
ORGANICISME ARQUITECTURA S XX RACIONALISME I FUNCIONALISME ORGANICISME
47- Charles-Edouard Jeanneret Le Corbusier Ville Savoie 1 (2008 setembre) 2 (2010 setembre) 48- Frank Lloyd Wright Falling Water House Casa Cascada o Kaufmann 1 (2004 juny)
47
VILLA SAVOYE (1929-1931) FRANCcedilA LE CORBUSIER CHARLES-EacuteDOUARD
JEANNERET (1887-1965)
2v
48
FALLING WATER HOUSE CASA DE LA CASCADA O CASA KAUFMANN (1935-
1937) BEAR RUN PENNSYLVANIA (EUA) FRANK LLOYD WRIGHT (1867-1959)
1v
Charles Eacutedouard Jeanneret
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
FITXA TEgraveCNICA (documentacioacute general)
1v (2008 setembre) 2v (2010 setembre)
Catalogacioacute i anagravelisi formal
Tiacutetol Ville Savoye
Arquitecte Le Corbusier (Charles-Eacutedouard Jeanneret1887-1965)
Cronologia 1929-1931
Estil Racionalisme funcional
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Tipologia Arquitectura civil i privada
Sistema constructiu Arquitravat majoritagraveriament
Materials Blocs en murs i ampits tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis)
Dimensions 19 m x 21rsquo5 m
Funcioacute Era un habitatge unifamiliar aiumlllat adreccedilat a lrsquouacutes particular drsquouna famiacutelia
de la burgesia francesa que el va encarregar a Le Corbusier Actualment
eacutes una ldquocasa-museurdquo dedicada a la vida i lrsquoobra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica ldquoMonuments de Franccedilardquo i rep milers
de visites a lrsquoany principalment drsquoarquitectes i drsquoestudiants
NOM Villa Savoye
ARQUITECTE Le Corbusie (Charles-Eacutedouard Jeanneret)
Cronologia 1929-1931
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Estil Racionalisme funcional
Dimensions 19 m x 215 m
Materials Blocs en murs i ampits i tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis) Actualment eacutes una casa-museu dedicada a la vida i obra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica Monuments de Franccedila i rep milers de visites a lany principalment darquitectes i estudiants
Le Corbusier Villa Saboya 1929-1931 Poissy Pariacutes
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p)
Le Corbusier (1887-1965) va dissenyar aquest habitatge entegraves com a ldquomagravequina de viurerdquo una obra on la planta quadrada el predomini de les liacutenies rectes i els volums elementals soacuten tota una declaracioacute a favor del racionalisme i el funcionalisme arquitectogravenics
Ville Savoie (PoissyFranccedila) 1929-31
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La Ville Savoye es troba avui restaurada com casa-museu i estagrave protegida com monument nacional francegraves
Estagrave situada en el nuacutemero 82 de Rue de Villiers (78300) de Poissy
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
A partir drsquouna planta quadrada les estructures de la construccioacute soacuten de formigoacute i ferro Lrsquoedifici srsquoaguanta damunt de tot un seguit de pilars o pilotis molt prims de ferro i de seccioacute ciliacutendrica (rodona) disposats de forma reticular i que aixequen la zona habitable respecte del terreny eacutes a dir eleven lrsquoedifici per sobre del terra
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Aquests pilars sostenen una estructura paralmiddotlelepipegravedica que respon a la intencioacute de Le Corbusier de reproduir formes geomegravetriques pures Els quatre costats soacuten similars cosa que romp lrsquoorganitzacioacute jeragraverquica entorn a una faccedilana principal
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La PLANTA BAIXA srsquoendinsa cap endins (ldquotranqueordquo) provocant efectes de clarobscur i presenta una forma de ldquoUrdquo amb un espai per a allotjar els cotxes (garatge)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Planta Baixa
Una rampa a lrsquoespai central puja des de baix fins a la planta primera on hi la zona drsquoestar i continua despreacutes fins al terrat concebut com una prolongacioacute del jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
PLANTA de CIRCULACIOacute
Plagravenols
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Lrsquohabitatge que srsquoenvolta de natura teacute les parets de color blanc fet que contrasta amb la pintura usada a lrsquointerior de colors primaris intensos
La PLANTA BAIXA estagrave determinada en gran mesura pel moviment drsquoun automogravebil que entri a lrsquoedifici i aixiacute va ser concebuda per permetre lrsquoentrada dels cotxes i deixar els ocupants davant la porta Aquest moviment del cotxe tambeacute determina lrsquoestructura basada en una malla de pilars de formigoacute o PILOTIS disposats en forma reticular distants entre si 475 metres un dels altres (ldquointerpilotisrdquo) Aquesta malla conforma una planta quadrada de 215 m de costat per 19 m sobre la qual srsquoassenta la Vilmiddotla Els pilars o PILOTIS deixen la faccedilana lliure i permet rebre el magravexim de llum natural
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA compta amb un garatge capaccedil de donar cabuda a 3 automogravebils de lrsquoegravepoca cosa que va suposar una fita per a la histograveria de lrsquoarquitectura i un gran avenccedil per al seu temps
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
En la part frontal i progravexima a lrsquoentrada rodada es troba lrsquoentrada principal des del carrer enfront de la qual srsquoobre el hall a lrsquointerior
Planta Baixa
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA estagrave ocupada pel garatge a fora i a lrsquoINTERIOR pel hall i les dependegravencies per al servei
Planta Baixa
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
LrsquoINTERIOR de lrsquoedifici srsquoorganitza entorn a dos elements principals una rampa que recorre de baix a dalt tot lrsquoedifici i que constituiumlx la seva espina dorsal perllongant aquest moviment des de fora cap a dintre i una escala de caragol Estructura i circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot lrsquoINTERIOR del hall es troba pintat de blanc el que representa lrsquointeregraves de Le Corbusier per lrsquoarquitectura sanitagraveria i la higiene en una egravepoca que les ciutats patien les consequumlegravencies de la superpoblacioacute en forma drsquoepidegravemies cosa que plasma lrsquoimportant descobriment de la vida microbiana a tot arreu incloent lrsquointerior dels habitatges Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Aquest aspecte tambeacute es veu reflectit en la profusioacute de lavabos i excusats en lrsquointerior de la Vilmiddotla
Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Profusioacute de lavabos i excusats aparentment
molt superior a les necessitats i tambeacute
amb lrsquoaprofitament de lrsquoaigua corrent amb la qual
es contava
Interior
Meacutes allunyats de lrsquoentrada apareixen tres habitacions per a convidats i servei
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Detalls de la Villa Saboya
A traveacutes de la rampa central srsquoaccedeix a la PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge
Planta 1
La PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge saloacute principal o sala drsquoestar menjador cuina dormitoris banys Lrsquoedifici estagrave projectat
com un espai lliure i fluid
amb ilmiddotluminacioacute natural srsquoha organitzat lrsquoespai entorn dels espais de circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA de CIRCULACIOacute
Detalls de la Villa Saboya
Planta 1
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Charles Eacutedouard Jeanneret
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) va neacuteixer el 6 drsquooctubre de 1887 a La Chaux-de-Fonds Suiumlssa
Va viure tota la seva infagravencia a Suiumlssa
Aquiacute va iniciar els seus estudis en una escola
darts gragravefiques del lloc tal vegada empegraves pel seu pare un artesagrave que fabricava rellotges
Perograve amb 27 anys es mudagrave a Pariacutes i va viure la major part de la seva vida a Franccedila
Adopta el seu pseudogravenim a partir del nom del
seu padriacute patern
Charles-Edouard Jeanneret meacutes
conegut com ldquoLe Corbusierrdquo als 18 anys dissenya la seva primera obra arquitectogravenica
Una de les seves darreres grans obres
datada en 1961 fou el Carpenter Center for the Visual Arts ( Universitat Harvard Cambridge)
Mor als 78 anys el 27 drsquoagost de 1965
(ofegat en el Mediterrani a causa drsquoun atac cardiacuteac)
Biografia
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
Va dedicar tot el seu talent i la seva energia a la creacioacute drsquouna radical i nova forma drsquoexpressioacute arquitectogravenica
La seva figura ve marcada per les seves ulleres rodones obscures
Cada part de lrsquoedifici ha de respondre estrictament a la funcioacute que ha drsquoacomplir a meacutes i ja que el preu de la construccioacute eacutes elevat els espais habitables han de ser reduiumlts perograve amb unes bones condicions de llum ventilacioacute etc
Considerat com una o la figura meacutes important de lrsquoarquitectura moderna va donar el gran pas i va introduir lrsquoestil internacional
Una de les principals aportacions a part del rebuig als estils historicistes eacutes la seva concepcioacute de la casa com lloc drsquo ldquohabitarrdquo
Parteix del cubisme i tracta de reduir lrsquoarquitectura a formes geomegravetriques simples quadrat cub cilindre
Le Corbusier (Charles Eacuteduard Jeanneret 1887-1965)
Fill drsquoun rellotger heretagrave del pare el gust per la precisioacute i la matemagravetica
El centre de la seva preocupacioacute fou lrsquohome i buscagrave com els clagravessics les proporcions el cagravenon per projectar tot inclosos els edificis a la mesura de lrsquoeacutesser humagrave
Aquestes normes les recolliacute en el Modulor on fixa les proporcions per construir harmogravenicament qualsevol cosa
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
La importagravencia de Le Corbusier roman en gran part en el seu enorme poder de siacutentesi
Amb els seus viatges per distintes parts del moacuten va entrar en contacte amb estils diversos drsquoegravepoques diferents
Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila 1950-1955
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
De totes aquestes influegravencies va agafar aquelles que considerava essencials i intemporals reconeixent en especial els valors de lrsquoarquitectura clagravessica grega per exemple de lrsquoAcrogravepoli drsquoAtenes
Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila 1950-1955
Le Corbusier agafava lexcusa de representar el que veia o recordava dun lloc conegut o somiat per manifestar de manera categograverica les concepcions els postulats i els principis que sobre larquitectura defensava en els diferents moments que realitzava els dibuixos
Utilitzava aquella realitat com una excusa per expressar un ideal un model del que ell pensava que hauria de ser un haver de ser i no ho era
Es veia a si mateix i en aixograve van tenir molta influencia les seves lectures primerenques de Nietzsche com un superhome solitari amb la missioacute de destruir el coneixement convencional per a implantar les seves idees revolucionagraveries
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
Tot i que la seva principal carrera i professioacute va ser la drsquoarquitecte tambeacute va practicar la pintura i va exposar la seva teoria artiacutestica
Entre 1942 i 1948 va elaborar un sistema de medicioacute conegut com ldquoModulorrdquo (el primer publicat en 1942)
Lrsquoany 1955 publica el ldquoModulor 2rdquo
Altra de les seves preocupacions fou la necessitat drsquouna nova planificacioacute urbana adequada a les necessitats de la vida moderna
1920 Lrsquo Esprit Nouveau
1912 Apregraves le cubisme
1923 Vers une arquitecture
1922 La pinture moderne
1935 La ville radieuse
Entre la seva OBRA TEOgraveRICA
DISSENYS DE MOBLES
ANTROPOMETRIA
Eacutes un sistema de medicioacute Utilitza com a cagravenon les mides
humanes
183 cm com a mida promig o ldquostandardrdquo
Le Corbusier elabora un sistema basat en els tractats de lrsquoantiguitat tant arquitectogravenics com matemagravetics i els relaciona amb les mides del mobiliari i dels espais arquitectogravenics
El modulor es pot definir com una mena de mogravedul constructiu una mida universal i harmogravenica que parteix de les dimensions de la figura humana (dempeus 183 cm i amb el braccedil aixecat 226 cm com a mida ldquostandardrdquo) i de la seva relacioacute amb lrsquoespai de lrsquoambient domegravestic i urbagrave
El modulor eacutes una eina per als arquitectes i dissenyadors unes mides o cagravenon que ells utilitzen per poder aplicar lrsquoescala humana a lrsquoespai o objecte dissenyat
Defensa el racionalisme i el funcionalisme
Defensa una arquitectura pragravectica i lliure drsquoindividualismes i sentimentalismes fantasiosos
Es preocupa de lrsquoeconomia
Aporta solucions pragravectiques i econogravemiques (accessibles)
El confort o la comoditat higiene
salubritat i funcionalitat soacuten la cuacutespide de lrsquoestegravetica
En definitiva planteja una arquitectura popular
Le Corbusier (Charles Eacuteduard Jeanneret 1887-1965)
LA SEVA OBRA ES BASA EN CINC PRINCIPIS BAgraveSICS I INNOVADORS
1- Pilotis per separar del terreny
2- La planta lliure
3- La faccedilana lliure
4- La Fecircnetre en Longueur
5- Les terrasses ndash jardiacute
Els cinc puntsldquo Aquests plantejaven que les construccions devien tenir
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1) Les construccions havien de descansar sobre els pilotis (puntals o pilars) gragravecies als quals la casa queda aiumlllada del terra li doacutena elegagravencia
menys humitats i infiltracions
Permet lrsquoalliberament de meacutes espai de la planta baixa per a crear noves zones estructurades
Per exemple en
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1923-25 Villa la Roche oest Pariacutes
(el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i
al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
TERMINOLOGIA PAU 115- Pilotis Suports verticals de seccioacute circular i de formigoacute armat que aiumlllen de la planta baixa el cos de lrsquoedifici que sustenten creant un espai cobert lliure i sense parets
2) Planta lliure o oberta com a consequumlegravencia del sistema de pilars i lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega
Lrsquoestructura independent posibilita la lliure colocacioacute de les parets
La construccioacute srsquoha de sustentar per una estructura de formigoacute armat aixiacute si les parets no han drsquoactuar com a element de suport permet meacutes espai intern lliure i qualsevol tipus de distribucioacute (lliure)
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
3) Faccedilana lliure Posseir un alccedilat pla i faccedilana lliure drsquoelements estructurals en funcioacute de les necessitats de cada pis i sense ornamentacioacute
Permet una major llibertat de projeccioacute de manera que es pot dissenyar sense condicions
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
4) Finestres corregudes Incorporar grans finestres disposades horitzontalment (longitudinals i contiacutenues allargades) en les faccedilanes
Llargues faixes per a aconseguir una profusa ilmiddotluminacioacute a la vegada que Le Corbusier elimina la compartimentacioacute a lrsquointerior
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
Obertura de lrsquoedifici cap a lrsquoexterior (naturalesa)
Major aprofitament de lrsquoenergia solar
5) Les terrasses ndash jardiacute Tenir la coberta plana on shavia de situar un jardiacute una nova zona un espai destinat al
gaudiment
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
La Villa Fallet (1905) Suiumlssa projectada en la seva ciutat natal Chaux-de-Fons concebuda per a la produccioacute de rellotges
Eacutes la seva primera obra Projectada als 18 anys mentre
Carpenter Center for the Visual Arts
(1961) Cambridge (Anglaterra)
fou a darrera obra als 74 anys
Li va impressionar com la forma de lrsquoorganitzacioacute de lrsquoespai expressava les seves preocupacions sociopoliacutetiques (socialisme utogravepic) un local on el silenci i la solidaritat es conjugaven amb el contacte diari entre els individus cosa que es reflecteix en la seva evolucioacute arquitectogravenica fins la darrera obra
En 1907 Le Corbusier va fer un viatge a Itagravelia
1912 Maison Blanche 1917 Dipogravesit daigua 1917 Villa Schwob Suiumlssa
1920 Cartier Cite Fruges Pessac
1926 Maison Guiette
1914 Maison Dom-Ino 1917 Maison Ouvrieres
1917 Maison Ouvrieres
1920 Ville Citrohan
1923 Villa la Roche Pariacutes
1927 Villa Weissenhof Stuttgart
1929-31 Ville Savoye Poissy France
RACIONALISME I FUNCIONALISME
ORGANICISME ARQUITECTURA S XX RACIONALISME I FUNCIONALISME ORGANICISME
47- Charles-Edouard Jeanneret Le Corbusier Ville Savoie 1 (2008 setembre) 2 (2010 setembre) 48- Frank Lloyd Wright Falling Water House Casa Cascada o Kaufmann 1 (2004 juny)
47
VILLA SAVOYE (1929-1931) FRANCcedilA LE CORBUSIER CHARLES-EacuteDOUARD
JEANNERET (1887-1965)
2v
48
FALLING WATER HOUSE CASA DE LA CASCADA O CASA KAUFMANN (1935-
1937) BEAR RUN PENNSYLVANIA (EUA) FRANK LLOYD WRIGHT (1867-1959)
1v
Charles Eacutedouard Jeanneret
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
FITXA TEgraveCNICA (documentacioacute general)
1v (2008 setembre) 2v (2010 setembre)
Catalogacioacute i anagravelisi formal
Tiacutetol Ville Savoye
Arquitecte Le Corbusier (Charles-Eacutedouard Jeanneret1887-1965)
Cronologia 1929-1931
Estil Racionalisme funcional
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Tipologia Arquitectura civil i privada
Sistema constructiu Arquitravat majoritagraveriament
Materials Blocs en murs i ampits tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis)
Dimensions 19 m x 21rsquo5 m
Funcioacute Era un habitatge unifamiliar aiumlllat adreccedilat a lrsquouacutes particular drsquouna famiacutelia
de la burgesia francesa que el va encarregar a Le Corbusier Actualment
eacutes una ldquocasa-museurdquo dedicada a la vida i lrsquoobra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica ldquoMonuments de Franccedilardquo i rep milers
de visites a lrsquoany principalment drsquoarquitectes i drsquoestudiants
NOM Villa Savoye
ARQUITECTE Le Corbusie (Charles-Eacutedouard Jeanneret)
Cronologia 1929-1931
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Estil Racionalisme funcional
Dimensions 19 m x 215 m
Materials Blocs en murs i ampits i tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis) Actualment eacutes una casa-museu dedicada a la vida i obra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica Monuments de Franccedila i rep milers de visites a lany principalment darquitectes i estudiants
Le Corbusier Villa Saboya 1929-1931 Poissy Pariacutes
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p)
Le Corbusier (1887-1965) va dissenyar aquest habitatge entegraves com a ldquomagravequina de viurerdquo una obra on la planta quadrada el predomini de les liacutenies rectes i els volums elementals soacuten tota una declaracioacute a favor del racionalisme i el funcionalisme arquitectogravenics
Ville Savoie (PoissyFranccedila) 1929-31
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La Ville Savoye es troba avui restaurada com casa-museu i estagrave protegida com monument nacional francegraves
Estagrave situada en el nuacutemero 82 de Rue de Villiers (78300) de Poissy
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
A partir drsquouna planta quadrada les estructures de la construccioacute soacuten de formigoacute i ferro Lrsquoedifici srsquoaguanta damunt de tot un seguit de pilars o pilotis molt prims de ferro i de seccioacute ciliacutendrica (rodona) disposats de forma reticular i que aixequen la zona habitable respecte del terreny eacutes a dir eleven lrsquoedifici per sobre del terra
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Aquests pilars sostenen una estructura paralmiddotlelepipegravedica que respon a la intencioacute de Le Corbusier de reproduir formes geomegravetriques pures Els quatre costats soacuten similars cosa que romp lrsquoorganitzacioacute jeragraverquica entorn a una faccedilana principal
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La PLANTA BAIXA srsquoendinsa cap endins (ldquotranqueordquo) provocant efectes de clarobscur i presenta una forma de ldquoUrdquo amb un espai per a allotjar els cotxes (garatge)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Planta Baixa
Una rampa a lrsquoespai central puja des de baix fins a la planta primera on hi la zona drsquoestar i continua despreacutes fins al terrat concebut com una prolongacioacute del jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
PLANTA de CIRCULACIOacute
Plagravenols
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Lrsquohabitatge que srsquoenvolta de natura teacute les parets de color blanc fet que contrasta amb la pintura usada a lrsquointerior de colors primaris intensos
La PLANTA BAIXA estagrave determinada en gran mesura pel moviment drsquoun automogravebil que entri a lrsquoedifici i aixiacute va ser concebuda per permetre lrsquoentrada dels cotxes i deixar els ocupants davant la porta Aquest moviment del cotxe tambeacute determina lrsquoestructura basada en una malla de pilars de formigoacute o PILOTIS disposats en forma reticular distants entre si 475 metres un dels altres (ldquointerpilotisrdquo) Aquesta malla conforma una planta quadrada de 215 m de costat per 19 m sobre la qual srsquoassenta la Vilmiddotla Els pilars o PILOTIS deixen la faccedilana lliure i permet rebre el magravexim de llum natural
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA compta amb un garatge capaccedil de donar cabuda a 3 automogravebils de lrsquoegravepoca cosa que va suposar una fita per a la histograveria de lrsquoarquitectura i un gran avenccedil per al seu temps
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
En la part frontal i progravexima a lrsquoentrada rodada es troba lrsquoentrada principal des del carrer enfront de la qual srsquoobre el hall a lrsquointerior
Planta Baixa
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA estagrave ocupada pel garatge a fora i a lrsquoINTERIOR pel hall i les dependegravencies per al servei
Planta Baixa
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
LrsquoINTERIOR de lrsquoedifici srsquoorganitza entorn a dos elements principals una rampa que recorre de baix a dalt tot lrsquoedifici i que constituiumlx la seva espina dorsal perllongant aquest moviment des de fora cap a dintre i una escala de caragol Estructura i circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot lrsquoINTERIOR del hall es troba pintat de blanc el que representa lrsquointeregraves de Le Corbusier per lrsquoarquitectura sanitagraveria i la higiene en una egravepoca que les ciutats patien les consequumlegravencies de la superpoblacioacute en forma drsquoepidegravemies cosa que plasma lrsquoimportant descobriment de la vida microbiana a tot arreu incloent lrsquointerior dels habitatges Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Aquest aspecte tambeacute es veu reflectit en la profusioacute de lavabos i excusats en lrsquointerior de la Vilmiddotla
Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Profusioacute de lavabos i excusats aparentment
molt superior a les necessitats i tambeacute
amb lrsquoaprofitament de lrsquoaigua corrent amb la qual
es contava
Interior
Meacutes allunyats de lrsquoentrada apareixen tres habitacions per a convidats i servei
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Detalls de la Villa Saboya
A traveacutes de la rampa central srsquoaccedeix a la PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge
Planta 1
La PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge saloacute principal o sala drsquoestar menjador cuina dormitoris banys Lrsquoedifici estagrave projectat
com un espai lliure i fluid
amb ilmiddotluminacioacute natural srsquoha organitzat lrsquoespai entorn dels espais de circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA de CIRCULACIOacute
Detalls de la Villa Saboya
Planta 1
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) va neacuteixer el 6 drsquooctubre de 1887 a La Chaux-de-Fonds Suiumlssa
Va viure tota la seva infagravencia a Suiumlssa
Aquiacute va iniciar els seus estudis en una escola
darts gragravefiques del lloc tal vegada empegraves pel seu pare un artesagrave que fabricava rellotges
Perograve amb 27 anys es mudagrave a Pariacutes i va viure la major part de la seva vida a Franccedila
Adopta el seu pseudogravenim a partir del nom del
seu padriacute patern
Charles-Edouard Jeanneret meacutes
conegut com ldquoLe Corbusierrdquo als 18 anys dissenya la seva primera obra arquitectogravenica
Una de les seves darreres grans obres
datada en 1961 fou el Carpenter Center for the Visual Arts ( Universitat Harvard Cambridge)
Mor als 78 anys el 27 drsquoagost de 1965
(ofegat en el Mediterrani a causa drsquoun atac cardiacuteac)
Biografia
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
Va dedicar tot el seu talent i la seva energia a la creacioacute drsquouna radical i nova forma drsquoexpressioacute arquitectogravenica
La seva figura ve marcada per les seves ulleres rodones obscures
Cada part de lrsquoedifici ha de respondre estrictament a la funcioacute que ha drsquoacomplir a meacutes i ja que el preu de la construccioacute eacutes elevat els espais habitables han de ser reduiumlts perograve amb unes bones condicions de llum ventilacioacute etc
Considerat com una o la figura meacutes important de lrsquoarquitectura moderna va donar el gran pas i va introduir lrsquoestil internacional
Una de les principals aportacions a part del rebuig als estils historicistes eacutes la seva concepcioacute de la casa com lloc drsquo ldquohabitarrdquo
Parteix del cubisme i tracta de reduir lrsquoarquitectura a formes geomegravetriques simples quadrat cub cilindre
Le Corbusier (Charles Eacuteduard Jeanneret 1887-1965)
Fill drsquoun rellotger heretagrave del pare el gust per la precisioacute i la matemagravetica
El centre de la seva preocupacioacute fou lrsquohome i buscagrave com els clagravessics les proporcions el cagravenon per projectar tot inclosos els edificis a la mesura de lrsquoeacutesser humagrave
Aquestes normes les recolliacute en el Modulor on fixa les proporcions per construir harmogravenicament qualsevol cosa
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
La importagravencia de Le Corbusier roman en gran part en el seu enorme poder de siacutentesi
Amb els seus viatges per distintes parts del moacuten va entrar en contacte amb estils diversos drsquoegravepoques diferents
Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila 1950-1955
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
De totes aquestes influegravencies va agafar aquelles que considerava essencials i intemporals reconeixent en especial els valors de lrsquoarquitectura clagravessica grega per exemple de lrsquoAcrogravepoli drsquoAtenes
Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila 1950-1955
Le Corbusier agafava lexcusa de representar el que veia o recordava dun lloc conegut o somiat per manifestar de manera categograverica les concepcions els postulats i els principis que sobre larquitectura defensava en els diferents moments que realitzava els dibuixos
Utilitzava aquella realitat com una excusa per expressar un ideal un model del que ell pensava que hauria de ser un haver de ser i no ho era
Es veia a si mateix i en aixograve van tenir molta influencia les seves lectures primerenques de Nietzsche com un superhome solitari amb la missioacute de destruir el coneixement convencional per a implantar les seves idees revolucionagraveries
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
Tot i que la seva principal carrera i professioacute va ser la drsquoarquitecte tambeacute va practicar la pintura i va exposar la seva teoria artiacutestica
Entre 1942 i 1948 va elaborar un sistema de medicioacute conegut com ldquoModulorrdquo (el primer publicat en 1942)
Lrsquoany 1955 publica el ldquoModulor 2rdquo
Altra de les seves preocupacions fou la necessitat drsquouna nova planificacioacute urbana adequada a les necessitats de la vida moderna
1920 Lrsquo Esprit Nouveau
1912 Apregraves le cubisme
1923 Vers une arquitecture
1922 La pinture moderne
1935 La ville radieuse
Entre la seva OBRA TEOgraveRICA
DISSENYS DE MOBLES
ANTROPOMETRIA
Eacutes un sistema de medicioacute Utilitza com a cagravenon les mides
humanes
183 cm com a mida promig o ldquostandardrdquo
Le Corbusier elabora un sistema basat en els tractats de lrsquoantiguitat tant arquitectogravenics com matemagravetics i els relaciona amb les mides del mobiliari i dels espais arquitectogravenics
El modulor es pot definir com una mena de mogravedul constructiu una mida universal i harmogravenica que parteix de les dimensions de la figura humana (dempeus 183 cm i amb el braccedil aixecat 226 cm com a mida ldquostandardrdquo) i de la seva relacioacute amb lrsquoespai de lrsquoambient domegravestic i urbagrave
El modulor eacutes una eina per als arquitectes i dissenyadors unes mides o cagravenon que ells utilitzen per poder aplicar lrsquoescala humana a lrsquoespai o objecte dissenyat
Defensa el racionalisme i el funcionalisme
Defensa una arquitectura pragravectica i lliure drsquoindividualismes i sentimentalismes fantasiosos
Es preocupa de lrsquoeconomia
Aporta solucions pragravectiques i econogravemiques (accessibles)
El confort o la comoditat higiene
salubritat i funcionalitat soacuten la cuacutespide de lrsquoestegravetica
En definitiva planteja una arquitectura popular
Le Corbusier (Charles Eacuteduard Jeanneret 1887-1965)
LA SEVA OBRA ES BASA EN CINC PRINCIPIS BAgraveSICS I INNOVADORS
1- Pilotis per separar del terreny
2- La planta lliure
3- La faccedilana lliure
4- La Fecircnetre en Longueur
5- Les terrasses ndash jardiacute
Els cinc puntsldquo Aquests plantejaven que les construccions devien tenir
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1) Les construccions havien de descansar sobre els pilotis (puntals o pilars) gragravecies als quals la casa queda aiumlllada del terra li doacutena elegagravencia
menys humitats i infiltracions
Permet lrsquoalliberament de meacutes espai de la planta baixa per a crear noves zones estructurades
Per exemple en
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1923-25 Villa la Roche oest Pariacutes
(el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i
al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
TERMINOLOGIA PAU 115- Pilotis Suports verticals de seccioacute circular i de formigoacute armat que aiumlllen de la planta baixa el cos de lrsquoedifici que sustenten creant un espai cobert lliure i sense parets
2) Planta lliure o oberta com a consequumlegravencia del sistema de pilars i lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega
Lrsquoestructura independent posibilita la lliure colocacioacute de les parets
La construccioacute srsquoha de sustentar per una estructura de formigoacute armat aixiacute si les parets no han drsquoactuar com a element de suport permet meacutes espai intern lliure i qualsevol tipus de distribucioacute (lliure)
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
3) Faccedilana lliure Posseir un alccedilat pla i faccedilana lliure drsquoelements estructurals en funcioacute de les necessitats de cada pis i sense ornamentacioacute
Permet una major llibertat de projeccioacute de manera que es pot dissenyar sense condicions
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
4) Finestres corregudes Incorporar grans finestres disposades horitzontalment (longitudinals i contiacutenues allargades) en les faccedilanes
Llargues faixes per a aconseguir una profusa ilmiddotluminacioacute a la vegada que Le Corbusier elimina la compartimentacioacute a lrsquointerior
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
Obertura de lrsquoedifici cap a lrsquoexterior (naturalesa)
Major aprofitament de lrsquoenergia solar
5) Les terrasses ndash jardiacute Tenir la coberta plana on shavia de situar un jardiacute una nova zona un espai destinat al
gaudiment
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
La Villa Fallet (1905) Suiumlssa projectada en la seva ciutat natal Chaux-de-Fons concebuda per a la produccioacute de rellotges
Eacutes la seva primera obra Projectada als 18 anys mentre
Carpenter Center for the Visual Arts
(1961) Cambridge (Anglaterra)
fou a darrera obra als 74 anys
Li va impressionar com la forma de lrsquoorganitzacioacute de lrsquoespai expressava les seves preocupacions sociopoliacutetiques (socialisme utogravepic) un local on el silenci i la solidaritat es conjugaven amb el contacte diari entre els individus cosa que es reflecteix en la seva evolucioacute arquitectogravenica fins la darrera obra
En 1907 Le Corbusier va fer un viatge a Itagravelia
1912 Maison Blanche 1917 Dipogravesit daigua 1917 Villa Schwob Suiumlssa
1920 Cartier Cite Fruges Pessac
1926 Maison Guiette
1914 Maison Dom-Ino 1917 Maison Ouvrieres
1917 Maison Ouvrieres
1920 Ville Citrohan
1923 Villa la Roche Pariacutes
1927 Villa Weissenhof Stuttgart
1929-31 Ville Savoye Poissy France
RACIONALISME I FUNCIONALISME
ORGANICISME ARQUITECTURA S XX RACIONALISME I FUNCIONALISME ORGANICISME
47- Charles-Edouard Jeanneret Le Corbusier Ville Savoie 1 (2008 setembre) 2 (2010 setembre) 48- Frank Lloyd Wright Falling Water House Casa Cascada o Kaufmann 1 (2004 juny)
47
VILLA SAVOYE (1929-1931) FRANCcedilA LE CORBUSIER CHARLES-EacuteDOUARD
JEANNERET (1887-1965)
2v
48
FALLING WATER HOUSE CASA DE LA CASCADA O CASA KAUFMANN (1935-
1937) BEAR RUN PENNSYLVANIA (EUA) FRANK LLOYD WRIGHT (1867-1959)
1v
Charles Eacutedouard Jeanneret
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
FITXA TEgraveCNICA (documentacioacute general)
1v (2008 setembre) 2v (2010 setembre)
Catalogacioacute i anagravelisi formal
Tiacutetol Ville Savoye
Arquitecte Le Corbusier (Charles-Eacutedouard Jeanneret1887-1965)
Cronologia 1929-1931
Estil Racionalisme funcional
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Tipologia Arquitectura civil i privada
Sistema constructiu Arquitravat majoritagraveriament
Materials Blocs en murs i ampits tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis)
Dimensions 19 m x 21rsquo5 m
Funcioacute Era un habitatge unifamiliar aiumlllat adreccedilat a lrsquouacutes particular drsquouna famiacutelia
de la burgesia francesa que el va encarregar a Le Corbusier Actualment
eacutes una ldquocasa-museurdquo dedicada a la vida i lrsquoobra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica ldquoMonuments de Franccedilardquo i rep milers
de visites a lrsquoany principalment drsquoarquitectes i drsquoestudiants
NOM Villa Savoye
ARQUITECTE Le Corbusie (Charles-Eacutedouard Jeanneret)
Cronologia 1929-1931
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Estil Racionalisme funcional
Dimensions 19 m x 215 m
Materials Blocs en murs i ampits i tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis) Actualment eacutes una casa-museu dedicada a la vida i obra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica Monuments de Franccedila i rep milers de visites a lany principalment darquitectes i estudiants
Le Corbusier Villa Saboya 1929-1931 Poissy Pariacutes
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p)
Le Corbusier (1887-1965) va dissenyar aquest habitatge entegraves com a ldquomagravequina de viurerdquo una obra on la planta quadrada el predomini de les liacutenies rectes i els volums elementals soacuten tota una declaracioacute a favor del racionalisme i el funcionalisme arquitectogravenics
Ville Savoie (PoissyFranccedila) 1929-31
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La Ville Savoye es troba avui restaurada com casa-museu i estagrave protegida com monument nacional francegraves
Estagrave situada en el nuacutemero 82 de Rue de Villiers (78300) de Poissy
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
A partir drsquouna planta quadrada les estructures de la construccioacute soacuten de formigoacute i ferro Lrsquoedifici srsquoaguanta damunt de tot un seguit de pilars o pilotis molt prims de ferro i de seccioacute ciliacutendrica (rodona) disposats de forma reticular i que aixequen la zona habitable respecte del terreny eacutes a dir eleven lrsquoedifici per sobre del terra
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Aquests pilars sostenen una estructura paralmiddotlelepipegravedica que respon a la intencioacute de Le Corbusier de reproduir formes geomegravetriques pures Els quatre costats soacuten similars cosa que romp lrsquoorganitzacioacute jeragraverquica entorn a una faccedilana principal
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La PLANTA BAIXA srsquoendinsa cap endins (ldquotranqueordquo) provocant efectes de clarobscur i presenta una forma de ldquoUrdquo amb un espai per a allotjar els cotxes (garatge)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Planta Baixa
Una rampa a lrsquoespai central puja des de baix fins a la planta primera on hi la zona drsquoestar i continua despreacutes fins al terrat concebut com una prolongacioacute del jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
PLANTA de CIRCULACIOacute
Plagravenols
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Lrsquohabitatge que srsquoenvolta de natura teacute les parets de color blanc fet que contrasta amb la pintura usada a lrsquointerior de colors primaris intensos
La PLANTA BAIXA estagrave determinada en gran mesura pel moviment drsquoun automogravebil que entri a lrsquoedifici i aixiacute va ser concebuda per permetre lrsquoentrada dels cotxes i deixar els ocupants davant la porta Aquest moviment del cotxe tambeacute determina lrsquoestructura basada en una malla de pilars de formigoacute o PILOTIS disposats en forma reticular distants entre si 475 metres un dels altres (ldquointerpilotisrdquo) Aquesta malla conforma una planta quadrada de 215 m de costat per 19 m sobre la qual srsquoassenta la Vilmiddotla Els pilars o PILOTIS deixen la faccedilana lliure i permet rebre el magravexim de llum natural
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA compta amb un garatge capaccedil de donar cabuda a 3 automogravebils de lrsquoegravepoca cosa que va suposar una fita per a la histograveria de lrsquoarquitectura i un gran avenccedil per al seu temps
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
En la part frontal i progravexima a lrsquoentrada rodada es troba lrsquoentrada principal des del carrer enfront de la qual srsquoobre el hall a lrsquointerior
Planta Baixa
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA estagrave ocupada pel garatge a fora i a lrsquoINTERIOR pel hall i les dependegravencies per al servei
Planta Baixa
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
LrsquoINTERIOR de lrsquoedifici srsquoorganitza entorn a dos elements principals una rampa que recorre de baix a dalt tot lrsquoedifici i que constituiumlx la seva espina dorsal perllongant aquest moviment des de fora cap a dintre i una escala de caragol Estructura i circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot lrsquoINTERIOR del hall es troba pintat de blanc el que representa lrsquointeregraves de Le Corbusier per lrsquoarquitectura sanitagraveria i la higiene en una egravepoca que les ciutats patien les consequumlegravencies de la superpoblacioacute en forma drsquoepidegravemies cosa que plasma lrsquoimportant descobriment de la vida microbiana a tot arreu incloent lrsquointerior dels habitatges Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Aquest aspecte tambeacute es veu reflectit en la profusioacute de lavabos i excusats en lrsquointerior de la Vilmiddotla
Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Profusioacute de lavabos i excusats aparentment
molt superior a les necessitats i tambeacute
amb lrsquoaprofitament de lrsquoaigua corrent amb la qual
es contava
Interior
Meacutes allunyats de lrsquoentrada apareixen tres habitacions per a convidats i servei
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Detalls de la Villa Saboya
A traveacutes de la rampa central srsquoaccedeix a la PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge
Planta 1
La PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge saloacute principal o sala drsquoestar menjador cuina dormitoris banys Lrsquoedifici estagrave projectat
com un espai lliure i fluid
amb ilmiddotluminacioacute natural srsquoha organitzat lrsquoespai entorn dels espais de circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA de CIRCULACIOacute
Detalls de la Villa Saboya
Planta 1
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) va neacuteixer el 6 drsquooctubre de 1887 a La Chaux-de-Fonds Suiumlssa
Va viure tota la seva infagravencia a Suiumlssa
Aquiacute va iniciar els seus estudis en una escola
darts gragravefiques del lloc tal vegada empegraves pel seu pare un artesagrave que fabricava rellotges
Perograve amb 27 anys es mudagrave a Pariacutes i va viure la major part de la seva vida a Franccedila
Adopta el seu pseudogravenim a partir del nom del
seu padriacute patern
Charles-Edouard Jeanneret meacutes
conegut com ldquoLe Corbusierrdquo als 18 anys dissenya la seva primera obra arquitectogravenica
Una de les seves darreres grans obres
datada en 1961 fou el Carpenter Center for the Visual Arts ( Universitat Harvard Cambridge)
Mor als 78 anys el 27 drsquoagost de 1965
(ofegat en el Mediterrani a causa drsquoun atac cardiacuteac)
Biografia
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
Va dedicar tot el seu talent i la seva energia a la creacioacute drsquouna radical i nova forma drsquoexpressioacute arquitectogravenica
La seva figura ve marcada per les seves ulleres rodones obscures
Cada part de lrsquoedifici ha de respondre estrictament a la funcioacute que ha drsquoacomplir a meacutes i ja que el preu de la construccioacute eacutes elevat els espais habitables han de ser reduiumlts perograve amb unes bones condicions de llum ventilacioacute etc
Considerat com una o la figura meacutes important de lrsquoarquitectura moderna va donar el gran pas i va introduir lrsquoestil internacional
Una de les principals aportacions a part del rebuig als estils historicistes eacutes la seva concepcioacute de la casa com lloc drsquo ldquohabitarrdquo
Parteix del cubisme i tracta de reduir lrsquoarquitectura a formes geomegravetriques simples quadrat cub cilindre
Le Corbusier (Charles Eacuteduard Jeanneret 1887-1965)
Fill drsquoun rellotger heretagrave del pare el gust per la precisioacute i la matemagravetica
El centre de la seva preocupacioacute fou lrsquohome i buscagrave com els clagravessics les proporcions el cagravenon per projectar tot inclosos els edificis a la mesura de lrsquoeacutesser humagrave
Aquestes normes les recolliacute en el Modulor on fixa les proporcions per construir harmogravenicament qualsevol cosa
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
La importagravencia de Le Corbusier roman en gran part en el seu enorme poder de siacutentesi
Amb els seus viatges per distintes parts del moacuten va entrar en contacte amb estils diversos drsquoegravepoques diferents
Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila 1950-1955
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
De totes aquestes influegravencies va agafar aquelles que considerava essencials i intemporals reconeixent en especial els valors de lrsquoarquitectura clagravessica grega per exemple de lrsquoAcrogravepoli drsquoAtenes
Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila 1950-1955
Le Corbusier agafava lexcusa de representar el que veia o recordava dun lloc conegut o somiat per manifestar de manera categograverica les concepcions els postulats i els principis que sobre larquitectura defensava en els diferents moments que realitzava els dibuixos
Utilitzava aquella realitat com una excusa per expressar un ideal un model del que ell pensava que hauria de ser un haver de ser i no ho era
Es veia a si mateix i en aixograve van tenir molta influencia les seves lectures primerenques de Nietzsche com un superhome solitari amb la missioacute de destruir el coneixement convencional per a implantar les seves idees revolucionagraveries
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
Tot i que la seva principal carrera i professioacute va ser la drsquoarquitecte tambeacute va practicar la pintura i va exposar la seva teoria artiacutestica
Entre 1942 i 1948 va elaborar un sistema de medicioacute conegut com ldquoModulorrdquo (el primer publicat en 1942)
Lrsquoany 1955 publica el ldquoModulor 2rdquo
Altra de les seves preocupacions fou la necessitat drsquouna nova planificacioacute urbana adequada a les necessitats de la vida moderna
1920 Lrsquo Esprit Nouveau
1912 Apregraves le cubisme
1923 Vers une arquitecture
1922 La pinture moderne
1935 La ville radieuse
Entre la seva OBRA TEOgraveRICA
DISSENYS DE MOBLES
ANTROPOMETRIA
Eacutes un sistema de medicioacute Utilitza com a cagravenon les mides
humanes
183 cm com a mida promig o ldquostandardrdquo
Le Corbusier elabora un sistema basat en els tractats de lrsquoantiguitat tant arquitectogravenics com matemagravetics i els relaciona amb les mides del mobiliari i dels espais arquitectogravenics
El modulor es pot definir com una mena de mogravedul constructiu una mida universal i harmogravenica que parteix de les dimensions de la figura humana (dempeus 183 cm i amb el braccedil aixecat 226 cm com a mida ldquostandardrdquo) i de la seva relacioacute amb lrsquoespai de lrsquoambient domegravestic i urbagrave
El modulor eacutes una eina per als arquitectes i dissenyadors unes mides o cagravenon que ells utilitzen per poder aplicar lrsquoescala humana a lrsquoespai o objecte dissenyat
Defensa el racionalisme i el funcionalisme
Defensa una arquitectura pragravectica i lliure drsquoindividualismes i sentimentalismes fantasiosos
Es preocupa de lrsquoeconomia
Aporta solucions pragravectiques i econogravemiques (accessibles)
El confort o la comoditat higiene
salubritat i funcionalitat soacuten la cuacutespide de lrsquoestegravetica
En definitiva planteja una arquitectura popular
Le Corbusier (Charles Eacuteduard Jeanneret 1887-1965)
LA SEVA OBRA ES BASA EN CINC PRINCIPIS BAgraveSICS I INNOVADORS
1- Pilotis per separar del terreny
2- La planta lliure
3- La faccedilana lliure
4- La Fecircnetre en Longueur
5- Les terrasses ndash jardiacute
Els cinc puntsldquo Aquests plantejaven que les construccions devien tenir
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1) Les construccions havien de descansar sobre els pilotis (puntals o pilars) gragravecies als quals la casa queda aiumlllada del terra li doacutena elegagravencia
menys humitats i infiltracions
Permet lrsquoalliberament de meacutes espai de la planta baixa per a crear noves zones estructurades
Per exemple en
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1923-25 Villa la Roche oest Pariacutes
(el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i
al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
TERMINOLOGIA PAU 115- Pilotis Suports verticals de seccioacute circular i de formigoacute armat que aiumlllen de la planta baixa el cos de lrsquoedifici que sustenten creant un espai cobert lliure i sense parets
2) Planta lliure o oberta com a consequumlegravencia del sistema de pilars i lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega
Lrsquoestructura independent posibilita la lliure colocacioacute de les parets
La construccioacute srsquoha de sustentar per una estructura de formigoacute armat aixiacute si les parets no han drsquoactuar com a element de suport permet meacutes espai intern lliure i qualsevol tipus de distribucioacute (lliure)
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
3) Faccedilana lliure Posseir un alccedilat pla i faccedilana lliure drsquoelements estructurals en funcioacute de les necessitats de cada pis i sense ornamentacioacute
Permet una major llibertat de projeccioacute de manera que es pot dissenyar sense condicions
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
4) Finestres corregudes Incorporar grans finestres disposades horitzontalment (longitudinals i contiacutenues allargades) en les faccedilanes
Llargues faixes per a aconseguir una profusa ilmiddotluminacioacute a la vegada que Le Corbusier elimina la compartimentacioacute a lrsquointerior
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
Obertura de lrsquoedifici cap a lrsquoexterior (naturalesa)
Major aprofitament de lrsquoenergia solar
5) Les terrasses ndash jardiacute Tenir la coberta plana on shavia de situar un jardiacute una nova zona un espai destinat al
gaudiment
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
La Villa Fallet (1905) Suiumlssa projectada en la seva ciutat natal Chaux-de-Fons concebuda per a la produccioacute de rellotges
Eacutes la seva primera obra Projectada als 18 anys mentre
Carpenter Center for the Visual Arts
(1961) Cambridge (Anglaterra)
fou a darrera obra als 74 anys
Li va impressionar com la forma de lrsquoorganitzacioacute de lrsquoespai expressava les seves preocupacions sociopoliacutetiques (socialisme utogravepic) un local on el silenci i la solidaritat es conjugaven amb el contacte diari entre els individus cosa que es reflecteix en la seva evolucioacute arquitectogravenica fins la darrera obra
En 1907 Le Corbusier va fer un viatge a Itagravelia
1912 Maison Blanche 1917 Dipogravesit daigua 1917 Villa Schwob Suiumlssa
1920 Cartier Cite Fruges Pessac
1926 Maison Guiette
1914 Maison Dom-Ino 1917 Maison Ouvrieres
1917 Maison Ouvrieres
1920 Ville Citrohan
1923 Villa la Roche Pariacutes
1927 Villa Weissenhof Stuttgart
1929-31 Ville Savoye Poissy France
RACIONALISME I FUNCIONALISME
ORGANICISME ARQUITECTURA S XX RACIONALISME I FUNCIONALISME ORGANICISME
47- Charles-Edouard Jeanneret Le Corbusier Ville Savoie 1 (2008 setembre) 2 (2010 setembre) 48- Frank Lloyd Wright Falling Water House Casa Cascada o Kaufmann 1 (2004 juny)
47
VILLA SAVOYE (1929-1931) FRANCcedilA LE CORBUSIER CHARLES-EacuteDOUARD
JEANNERET (1887-1965)
2v
48
FALLING WATER HOUSE CASA DE LA CASCADA O CASA KAUFMANN (1935-
1937) BEAR RUN PENNSYLVANIA (EUA) FRANK LLOYD WRIGHT (1867-1959)
1v
Charles Eacutedouard Jeanneret
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
FITXA TEgraveCNICA (documentacioacute general)
1v (2008 setembre) 2v (2010 setembre)
Catalogacioacute i anagravelisi formal
Tiacutetol Ville Savoye
Arquitecte Le Corbusier (Charles-Eacutedouard Jeanneret1887-1965)
Cronologia 1929-1931
Estil Racionalisme funcional
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Tipologia Arquitectura civil i privada
Sistema constructiu Arquitravat majoritagraveriament
Materials Blocs en murs i ampits tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis)
Dimensions 19 m x 21rsquo5 m
Funcioacute Era un habitatge unifamiliar aiumlllat adreccedilat a lrsquouacutes particular drsquouna famiacutelia
de la burgesia francesa que el va encarregar a Le Corbusier Actualment
eacutes una ldquocasa-museurdquo dedicada a la vida i lrsquoobra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica ldquoMonuments de Franccedilardquo i rep milers
de visites a lrsquoany principalment drsquoarquitectes i drsquoestudiants
NOM Villa Savoye
ARQUITECTE Le Corbusie (Charles-Eacutedouard Jeanneret)
Cronologia 1929-1931
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Estil Racionalisme funcional
Dimensions 19 m x 215 m
Materials Blocs en murs i ampits i tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis) Actualment eacutes una casa-museu dedicada a la vida i obra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica Monuments de Franccedila i rep milers de visites a lany principalment darquitectes i estudiants
Le Corbusier Villa Saboya 1929-1931 Poissy Pariacutes
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p)
Le Corbusier (1887-1965) va dissenyar aquest habitatge entegraves com a ldquomagravequina de viurerdquo una obra on la planta quadrada el predomini de les liacutenies rectes i els volums elementals soacuten tota una declaracioacute a favor del racionalisme i el funcionalisme arquitectogravenics
Ville Savoie (PoissyFranccedila) 1929-31
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La Ville Savoye es troba avui restaurada com casa-museu i estagrave protegida com monument nacional francegraves
Estagrave situada en el nuacutemero 82 de Rue de Villiers (78300) de Poissy
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
A partir drsquouna planta quadrada les estructures de la construccioacute soacuten de formigoacute i ferro Lrsquoedifici srsquoaguanta damunt de tot un seguit de pilars o pilotis molt prims de ferro i de seccioacute ciliacutendrica (rodona) disposats de forma reticular i que aixequen la zona habitable respecte del terreny eacutes a dir eleven lrsquoedifici per sobre del terra
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Aquests pilars sostenen una estructura paralmiddotlelepipegravedica que respon a la intencioacute de Le Corbusier de reproduir formes geomegravetriques pures Els quatre costats soacuten similars cosa que romp lrsquoorganitzacioacute jeragraverquica entorn a una faccedilana principal
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La PLANTA BAIXA srsquoendinsa cap endins (ldquotranqueordquo) provocant efectes de clarobscur i presenta una forma de ldquoUrdquo amb un espai per a allotjar els cotxes (garatge)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Planta Baixa
Una rampa a lrsquoespai central puja des de baix fins a la planta primera on hi la zona drsquoestar i continua despreacutes fins al terrat concebut com una prolongacioacute del jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
PLANTA de CIRCULACIOacute
Plagravenols
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Lrsquohabitatge que srsquoenvolta de natura teacute les parets de color blanc fet que contrasta amb la pintura usada a lrsquointerior de colors primaris intensos
La PLANTA BAIXA estagrave determinada en gran mesura pel moviment drsquoun automogravebil que entri a lrsquoedifici i aixiacute va ser concebuda per permetre lrsquoentrada dels cotxes i deixar els ocupants davant la porta Aquest moviment del cotxe tambeacute determina lrsquoestructura basada en una malla de pilars de formigoacute o PILOTIS disposats en forma reticular distants entre si 475 metres un dels altres (ldquointerpilotisrdquo) Aquesta malla conforma una planta quadrada de 215 m de costat per 19 m sobre la qual srsquoassenta la Vilmiddotla Els pilars o PILOTIS deixen la faccedilana lliure i permet rebre el magravexim de llum natural
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA compta amb un garatge capaccedil de donar cabuda a 3 automogravebils de lrsquoegravepoca cosa que va suposar una fita per a la histograveria de lrsquoarquitectura i un gran avenccedil per al seu temps
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
En la part frontal i progravexima a lrsquoentrada rodada es troba lrsquoentrada principal des del carrer enfront de la qual srsquoobre el hall a lrsquointerior
Planta Baixa
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA estagrave ocupada pel garatge a fora i a lrsquoINTERIOR pel hall i les dependegravencies per al servei
Planta Baixa
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
LrsquoINTERIOR de lrsquoedifici srsquoorganitza entorn a dos elements principals una rampa que recorre de baix a dalt tot lrsquoedifici i que constituiumlx la seva espina dorsal perllongant aquest moviment des de fora cap a dintre i una escala de caragol Estructura i circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot lrsquoINTERIOR del hall es troba pintat de blanc el que representa lrsquointeregraves de Le Corbusier per lrsquoarquitectura sanitagraveria i la higiene en una egravepoca que les ciutats patien les consequumlegravencies de la superpoblacioacute en forma drsquoepidegravemies cosa que plasma lrsquoimportant descobriment de la vida microbiana a tot arreu incloent lrsquointerior dels habitatges Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Aquest aspecte tambeacute es veu reflectit en la profusioacute de lavabos i excusats en lrsquointerior de la Vilmiddotla
Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Profusioacute de lavabos i excusats aparentment
molt superior a les necessitats i tambeacute
amb lrsquoaprofitament de lrsquoaigua corrent amb la qual
es contava
Interior
Meacutes allunyats de lrsquoentrada apareixen tres habitacions per a convidats i servei
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Detalls de la Villa Saboya
A traveacutes de la rampa central srsquoaccedeix a la PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge
Planta 1
La PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge saloacute principal o sala drsquoestar menjador cuina dormitoris banys Lrsquoedifici estagrave projectat
com un espai lliure i fluid
amb ilmiddotluminacioacute natural srsquoha organitzat lrsquoespai entorn dels espais de circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA de CIRCULACIOacute
Detalls de la Villa Saboya
Planta 1
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) va neacuteixer el 6 drsquooctubre de 1887 a La Chaux-de-Fonds Suiumlssa
Va viure tota la seva infagravencia a Suiumlssa
Aquiacute va iniciar els seus estudis en una escola
darts gragravefiques del lloc tal vegada empegraves pel seu pare un artesagrave que fabricava rellotges
Perograve amb 27 anys es mudagrave a Pariacutes i va viure la major part de la seva vida a Franccedila
Adopta el seu pseudogravenim a partir del nom del
seu padriacute patern
Charles-Edouard Jeanneret meacutes
conegut com ldquoLe Corbusierrdquo als 18 anys dissenya la seva primera obra arquitectogravenica
Una de les seves darreres grans obres
datada en 1961 fou el Carpenter Center for the Visual Arts ( Universitat Harvard Cambridge)
Mor als 78 anys el 27 drsquoagost de 1965
(ofegat en el Mediterrani a causa drsquoun atac cardiacuteac)
Biografia
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
Va dedicar tot el seu talent i la seva energia a la creacioacute drsquouna radical i nova forma drsquoexpressioacute arquitectogravenica
La seva figura ve marcada per les seves ulleres rodones obscures
Cada part de lrsquoedifici ha de respondre estrictament a la funcioacute que ha drsquoacomplir a meacutes i ja que el preu de la construccioacute eacutes elevat els espais habitables han de ser reduiumlts perograve amb unes bones condicions de llum ventilacioacute etc
Considerat com una o la figura meacutes important de lrsquoarquitectura moderna va donar el gran pas i va introduir lrsquoestil internacional
Una de les principals aportacions a part del rebuig als estils historicistes eacutes la seva concepcioacute de la casa com lloc drsquo ldquohabitarrdquo
Parteix del cubisme i tracta de reduir lrsquoarquitectura a formes geomegravetriques simples quadrat cub cilindre
Le Corbusier (Charles Eacuteduard Jeanneret 1887-1965)
Fill drsquoun rellotger heretagrave del pare el gust per la precisioacute i la matemagravetica
El centre de la seva preocupacioacute fou lrsquohome i buscagrave com els clagravessics les proporcions el cagravenon per projectar tot inclosos els edificis a la mesura de lrsquoeacutesser humagrave
Aquestes normes les recolliacute en el Modulor on fixa les proporcions per construir harmogravenicament qualsevol cosa
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
La importagravencia de Le Corbusier roman en gran part en el seu enorme poder de siacutentesi
Amb els seus viatges per distintes parts del moacuten va entrar en contacte amb estils diversos drsquoegravepoques diferents
Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila 1950-1955
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
De totes aquestes influegravencies va agafar aquelles que considerava essencials i intemporals reconeixent en especial els valors de lrsquoarquitectura clagravessica grega per exemple de lrsquoAcrogravepoli drsquoAtenes
Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila 1950-1955
Le Corbusier agafava lexcusa de representar el que veia o recordava dun lloc conegut o somiat per manifestar de manera categograverica les concepcions els postulats i els principis que sobre larquitectura defensava en els diferents moments que realitzava els dibuixos
Utilitzava aquella realitat com una excusa per expressar un ideal un model del que ell pensava que hauria de ser un haver de ser i no ho era
Es veia a si mateix i en aixograve van tenir molta influencia les seves lectures primerenques de Nietzsche com un superhome solitari amb la missioacute de destruir el coneixement convencional per a implantar les seves idees revolucionagraveries
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
Tot i que la seva principal carrera i professioacute va ser la drsquoarquitecte tambeacute va practicar la pintura i va exposar la seva teoria artiacutestica
Entre 1942 i 1948 va elaborar un sistema de medicioacute conegut com ldquoModulorrdquo (el primer publicat en 1942)
Lrsquoany 1955 publica el ldquoModulor 2rdquo
Altra de les seves preocupacions fou la necessitat drsquouna nova planificacioacute urbana adequada a les necessitats de la vida moderna
1920 Lrsquo Esprit Nouveau
1912 Apregraves le cubisme
1923 Vers une arquitecture
1922 La pinture moderne
1935 La ville radieuse
Entre la seva OBRA TEOgraveRICA
DISSENYS DE MOBLES
ANTROPOMETRIA
Eacutes un sistema de medicioacute Utilitza com a cagravenon les mides
humanes
183 cm com a mida promig o ldquostandardrdquo
Le Corbusier elabora un sistema basat en els tractats de lrsquoantiguitat tant arquitectogravenics com matemagravetics i els relaciona amb les mides del mobiliari i dels espais arquitectogravenics
El modulor es pot definir com una mena de mogravedul constructiu una mida universal i harmogravenica que parteix de les dimensions de la figura humana (dempeus 183 cm i amb el braccedil aixecat 226 cm com a mida ldquostandardrdquo) i de la seva relacioacute amb lrsquoespai de lrsquoambient domegravestic i urbagrave
El modulor eacutes una eina per als arquitectes i dissenyadors unes mides o cagravenon que ells utilitzen per poder aplicar lrsquoescala humana a lrsquoespai o objecte dissenyat
Defensa el racionalisme i el funcionalisme
Defensa una arquitectura pragravectica i lliure drsquoindividualismes i sentimentalismes fantasiosos
Es preocupa de lrsquoeconomia
Aporta solucions pragravectiques i econogravemiques (accessibles)
El confort o la comoditat higiene
salubritat i funcionalitat soacuten la cuacutespide de lrsquoestegravetica
En definitiva planteja una arquitectura popular
Le Corbusier (Charles Eacuteduard Jeanneret 1887-1965)
LA SEVA OBRA ES BASA EN CINC PRINCIPIS BAgraveSICS I INNOVADORS
1- Pilotis per separar del terreny
2- La planta lliure
3- La faccedilana lliure
4- La Fecircnetre en Longueur
5- Les terrasses ndash jardiacute
Els cinc puntsldquo Aquests plantejaven que les construccions devien tenir
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1) Les construccions havien de descansar sobre els pilotis (puntals o pilars) gragravecies als quals la casa queda aiumlllada del terra li doacutena elegagravencia
menys humitats i infiltracions
Permet lrsquoalliberament de meacutes espai de la planta baixa per a crear noves zones estructurades
Per exemple en
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1923-25 Villa la Roche oest Pariacutes
(el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i
al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
TERMINOLOGIA PAU 115- Pilotis Suports verticals de seccioacute circular i de formigoacute armat que aiumlllen de la planta baixa el cos de lrsquoedifici que sustenten creant un espai cobert lliure i sense parets
2) Planta lliure o oberta com a consequumlegravencia del sistema de pilars i lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega
Lrsquoestructura independent posibilita la lliure colocacioacute de les parets
La construccioacute srsquoha de sustentar per una estructura de formigoacute armat aixiacute si les parets no han drsquoactuar com a element de suport permet meacutes espai intern lliure i qualsevol tipus de distribucioacute (lliure)
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
3) Faccedilana lliure Posseir un alccedilat pla i faccedilana lliure drsquoelements estructurals en funcioacute de les necessitats de cada pis i sense ornamentacioacute
Permet una major llibertat de projeccioacute de manera que es pot dissenyar sense condicions
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
4) Finestres corregudes Incorporar grans finestres disposades horitzontalment (longitudinals i contiacutenues allargades) en les faccedilanes
Llargues faixes per a aconseguir una profusa ilmiddotluminacioacute a la vegada que Le Corbusier elimina la compartimentacioacute a lrsquointerior
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
Obertura de lrsquoedifici cap a lrsquoexterior (naturalesa)
Major aprofitament de lrsquoenergia solar
5) Les terrasses ndash jardiacute Tenir la coberta plana on shavia de situar un jardiacute una nova zona un espai destinat al
gaudiment
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
La Villa Fallet (1905) Suiumlssa projectada en la seva ciutat natal Chaux-de-Fons concebuda per a la produccioacute de rellotges
Eacutes la seva primera obra Projectada als 18 anys mentre
Carpenter Center for the Visual Arts
(1961) Cambridge (Anglaterra)
fou a darrera obra als 74 anys
Li va impressionar com la forma de lrsquoorganitzacioacute de lrsquoespai expressava les seves preocupacions sociopoliacutetiques (socialisme utogravepic) un local on el silenci i la solidaritat es conjugaven amb el contacte diari entre els individus cosa que es reflecteix en la seva evolucioacute arquitectogravenica fins la darrera obra
En 1907 Le Corbusier va fer un viatge a Itagravelia
1912 Maison Blanche 1917 Dipogravesit daigua 1917 Villa Schwob Suiumlssa
1920 Cartier Cite Fruges Pessac
1926 Maison Guiette
1914 Maison Dom-Ino 1917 Maison Ouvrieres
1917 Maison Ouvrieres
1920 Ville Citrohan
1923 Villa la Roche Pariacutes
1927 Villa Weissenhof Stuttgart
1929-31 Ville Savoye Poissy France
RACIONALISME I FUNCIONALISME
ORGANICISME ARQUITECTURA S XX RACIONALISME I FUNCIONALISME ORGANICISME
47- Charles-Edouard Jeanneret Le Corbusier Ville Savoie 1 (2008 setembre) 2 (2010 setembre) 48- Frank Lloyd Wright Falling Water House Casa Cascada o Kaufmann 1 (2004 juny)
47
VILLA SAVOYE (1929-1931) FRANCcedilA LE CORBUSIER CHARLES-EacuteDOUARD
JEANNERET (1887-1965)
2v
48
FALLING WATER HOUSE CASA DE LA CASCADA O CASA KAUFMANN (1935-
1937) BEAR RUN PENNSYLVANIA (EUA) FRANK LLOYD WRIGHT (1867-1959)
1v
Charles Eacutedouard Jeanneret
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
FITXA TEgraveCNICA (documentacioacute general)
1v (2008 setembre) 2v (2010 setembre)
Catalogacioacute i anagravelisi formal
Tiacutetol Ville Savoye
Arquitecte Le Corbusier (Charles-Eacutedouard Jeanneret1887-1965)
Cronologia 1929-1931
Estil Racionalisme funcional
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Tipologia Arquitectura civil i privada
Sistema constructiu Arquitravat majoritagraveriament
Materials Blocs en murs i ampits tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis)
Dimensions 19 m x 21rsquo5 m
Funcioacute Era un habitatge unifamiliar aiumlllat adreccedilat a lrsquouacutes particular drsquouna famiacutelia
de la burgesia francesa que el va encarregar a Le Corbusier Actualment
eacutes una ldquocasa-museurdquo dedicada a la vida i lrsquoobra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica ldquoMonuments de Franccedilardquo i rep milers
de visites a lrsquoany principalment drsquoarquitectes i drsquoestudiants
NOM Villa Savoye
ARQUITECTE Le Corbusie (Charles-Eacutedouard Jeanneret)
Cronologia 1929-1931
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Estil Racionalisme funcional
Dimensions 19 m x 215 m
Materials Blocs en murs i ampits i tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis) Actualment eacutes una casa-museu dedicada a la vida i obra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica Monuments de Franccedila i rep milers de visites a lany principalment darquitectes i estudiants
Le Corbusier Villa Saboya 1929-1931 Poissy Pariacutes
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p)
Le Corbusier (1887-1965) va dissenyar aquest habitatge entegraves com a ldquomagravequina de viurerdquo una obra on la planta quadrada el predomini de les liacutenies rectes i els volums elementals soacuten tota una declaracioacute a favor del racionalisme i el funcionalisme arquitectogravenics
Ville Savoie (PoissyFranccedila) 1929-31
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La Ville Savoye es troba avui restaurada com casa-museu i estagrave protegida com monument nacional francegraves
Estagrave situada en el nuacutemero 82 de Rue de Villiers (78300) de Poissy
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
A partir drsquouna planta quadrada les estructures de la construccioacute soacuten de formigoacute i ferro Lrsquoedifici srsquoaguanta damunt de tot un seguit de pilars o pilotis molt prims de ferro i de seccioacute ciliacutendrica (rodona) disposats de forma reticular i que aixequen la zona habitable respecte del terreny eacutes a dir eleven lrsquoedifici per sobre del terra
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Aquests pilars sostenen una estructura paralmiddotlelepipegravedica que respon a la intencioacute de Le Corbusier de reproduir formes geomegravetriques pures Els quatre costats soacuten similars cosa que romp lrsquoorganitzacioacute jeragraverquica entorn a una faccedilana principal
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La PLANTA BAIXA srsquoendinsa cap endins (ldquotranqueordquo) provocant efectes de clarobscur i presenta una forma de ldquoUrdquo amb un espai per a allotjar els cotxes (garatge)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Planta Baixa
Una rampa a lrsquoespai central puja des de baix fins a la planta primera on hi la zona drsquoestar i continua despreacutes fins al terrat concebut com una prolongacioacute del jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
PLANTA de CIRCULACIOacute
Plagravenols
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Lrsquohabitatge que srsquoenvolta de natura teacute les parets de color blanc fet que contrasta amb la pintura usada a lrsquointerior de colors primaris intensos
La PLANTA BAIXA estagrave determinada en gran mesura pel moviment drsquoun automogravebil que entri a lrsquoedifici i aixiacute va ser concebuda per permetre lrsquoentrada dels cotxes i deixar els ocupants davant la porta Aquest moviment del cotxe tambeacute determina lrsquoestructura basada en una malla de pilars de formigoacute o PILOTIS disposats en forma reticular distants entre si 475 metres un dels altres (ldquointerpilotisrdquo) Aquesta malla conforma una planta quadrada de 215 m de costat per 19 m sobre la qual srsquoassenta la Vilmiddotla Els pilars o PILOTIS deixen la faccedilana lliure i permet rebre el magravexim de llum natural
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA compta amb un garatge capaccedil de donar cabuda a 3 automogravebils de lrsquoegravepoca cosa que va suposar una fita per a la histograveria de lrsquoarquitectura i un gran avenccedil per al seu temps
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
En la part frontal i progravexima a lrsquoentrada rodada es troba lrsquoentrada principal des del carrer enfront de la qual srsquoobre el hall a lrsquointerior
Planta Baixa
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA estagrave ocupada pel garatge a fora i a lrsquoINTERIOR pel hall i les dependegravencies per al servei
Planta Baixa
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
LrsquoINTERIOR de lrsquoedifici srsquoorganitza entorn a dos elements principals una rampa que recorre de baix a dalt tot lrsquoedifici i que constituiumlx la seva espina dorsal perllongant aquest moviment des de fora cap a dintre i una escala de caragol Estructura i circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot lrsquoINTERIOR del hall es troba pintat de blanc el que representa lrsquointeregraves de Le Corbusier per lrsquoarquitectura sanitagraveria i la higiene en una egravepoca que les ciutats patien les consequumlegravencies de la superpoblacioacute en forma drsquoepidegravemies cosa que plasma lrsquoimportant descobriment de la vida microbiana a tot arreu incloent lrsquointerior dels habitatges Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Aquest aspecte tambeacute es veu reflectit en la profusioacute de lavabos i excusats en lrsquointerior de la Vilmiddotla
Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Profusioacute de lavabos i excusats aparentment
molt superior a les necessitats i tambeacute
amb lrsquoaprofitament de lrsquoaigua corrent amb la qual
es contava
Interior
Meacutes allunyats de lrsquoentrada apareixen tres habitacions per a convidats i servei
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Detalls de la Villa Saboya
A traveacutes de la rampa central srsquoaccedeix a la PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge
Planta 1
La PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge saloacute principal o sala drsquoestar menjador cuina dormitoris banys Lrsquoedifici estagrave projectat
com un espai lliure i fluid
amb ilmiddotluminacioacute natural srsquoha organitzat lrsquoespai entorn dels espais de circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA de CIRCULACIOacute
Detalls de la Villa Saboya
Planta 1
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) va neacuteixer el 6 drsquooctubre de 1887 a La Chaux-de-Fonds Suiumlssa
Va viure tota la seva infagravencia a Suiumlssa
Aquiacute va iniciar els seus estudis en una escola
darts gragravefiques del lloc tal vegada empegraves pel seu pare un artesagrave que fabricava rellotges
Perograve amb 27 anys es mudagrave a Pariacutes i va viure la major part de la seva vida a Franccedila
Adopta el seu pseudogravenim a partir del nom del
seu padriacute patern
Charles-Edouard Jeanneret meacutes
conegut com ldquoLe Corbusierrdquo als 18 anys dissenya la seva primera obra arquitectogravenica
Una de les seves darreres grans obres
datada en 1961 fou el Carpenter Center for the Visual Arts ( Universitat Harvard Cambridge)
Mor als 78 anys el 27 drsquoagost de 1965
(ofegat en el Mediterrani a causa drsquoun atac cardiacuteac)
Biografia
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
Va dedicar tot el seu talent i la seva energia a la creacioacute drsquouna radical i nova forma drsquoexpressioacute arquitectogravenica
La seva figura ve marcada per les seves ulleres rodones obscures
Cada part de lrsquoedifici ha de respondre estrictament a la funcioacute que ha drsquoacomplir a meacutes i ja que el preu de la construccioacute eacutes elevat els espais habitables han de ser reduiumlts perograve amb unes bones condicions de llum ventilacioacute etc
Considerat com una o la figura meacutes important de lrsquoarquitectura moderna va donar el gran pas i va introduir lrsquoestil internacional
Una de les principals aportacions a part del rebuig als estils historicistes eacutes la seva concepcioacute de la casa com lloc drsquo ldquohabitarrdquo
Parteix del cubisme i tracta de reduir lrsquoarquitectura a formes geomegravetriques simples quadrat cub cilindre
Le Corbusier (Charles Eacuteduard Jeanneret 1887-1965)
Fill drsquoun rellotger heretagrave del pare el gust per la precisioacute i la matemagravetica
El centre de la seva preocupacioacute fou lrsquohome i buscagrave com els clagravessics les proporcions el cagravenon per projectar tot inclosos els edificis a la mesura de lrsquoeacutesser humagrave
Aquestes normes les recolliacute en el Modulor on fixa les proporcions per construir harmogravenicament qualsevol cosa
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
La importagravencia de Le Corbusier roman en gran part en el seu enorme poder de siacutentesi
Amb els seus viatges per distintes parts del moacuten va entrar en contacte amb estils diversos drsquoegravepoques diferents
Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila 1950-1955
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
De totes aquestes influegravencies va agafar aquelles que considerava essencials i intemporals reconeixent en especial els valors de lrsquoarquitectura clagravessica grega per exemple de lrsquoAcrogravepoli drsquoAtenes
Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila 1950-1955
Le Corbusier agafava lexcusa de representar el que veia o recordava dun lloc conegut o somiat per manifestar de manera categograverica les concepcions els postulats i els principis que sobre larquitectura defensava en els diferents moments que realitzava els dibuixos
Utilitzava aquella realitat com una excusa per expressar un ideal un model del que ell pensava que hauria de ser un haver de ser i no ho era
Es veia a si mateix i en aixograve van tenir molta influencia les seves lectures primerenques de Nietzsche com un superhome solitari amb la missioacute de destruir el coneixement convencional per a implantar les seves idees revolucionagraveries
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
Tot i que la seva principal carrera i professioacute va ser la drsquoarquitecte tambeacute va practicar la pintura i va exposar la seva teoria artiacutestica
Entre 1942 i 1948 va elaborar un sistema de medicioacute conegut com ldquoModulorrdquo (el primer publicat en 1942)
Lrsquoany 1955 publica el ldquoModulor 2rdquo
Altra de les seves preocupacions fou la necessitat drsquouna nova planificacioacute urbana adequada a les necessitats de la vida moderna
1920 Lrsquo Esprit Nouveau
1912 Apregraves le cubisme
1923 Vers une arquitecture
1922 La pinture moderne
1935 La ville radieuse
Entre la seva OBRA TEOgraveRICA
DISSENYS DE MOBLES
ANTROPOMETRIA
Eacutes un sistema de medicioacute Utilitza com a cagravenon les mides
humanes
183 cm com a mida promig o ldquostandardrdquo
Le Corbusier elabora un sistema basat en els tractats de lrsquoantiguitat tant arquitectogravenics com matemagravetics i els relaciona amb les mides del mobiliari i dels espais arquitectogravenics
El modulor es pot definir com una mena de mogravedul constructiu una mida universal i harmogravenica que parteix de les dimensions de la figura humana (dempeus 183 cm i amb el braccedil aixecat 226 cm com a mida ldquostandardrdquo) i de la seva relacioacute amb lrsquoespai de lrsquoambient domegravestic i urbagrave
El modulor eacutes una eina per als arquitectes i dissenyadors unes mides o cagravenon que ells utilitzen per poder aplicar lrsquoescala humana a lrsquoespai o objecte dissenyat
Defensa el racionalisme i el funcionalisme
Defensa una arquitectura pragravectica i lliure drsquoindividualismes i sentimentalismes fantasiosos
Es preocupa de lrsquoeconomia
Aporta solucions pragravectiques i econogravemiques (accessibles)
El confort o la comoditat higiene
salubritat i funcionalitat soacuten la cuacutespide de lrsquoestegravetica
En definitiva planteja una arquitectura popular
Le Corbusier (Charles Eacuteduard Jeanneret 1887-1965)
LA SEVA OBRA ES BASA EN CINC PRINCIPIS BAgraveSICS I INNOVADORS
1- Pilotis per separar del terreny
2- La planta lliure
3- La faccedilana lliure
4- La Fecircnetre en Longueur
5- Les terrasses ndash jardiacute
Els cinc puntsldquo Aquests plantejaven que les construccions devien tenir
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1) Les construccions havien de descansar sobre els pilotis (puntals o pilars) gragravecies als quals la casa queda aiumlllada del terra li doacutena elegagravencia
menys humitats i infiltracions
Permet lrsquoalliberament de meacutes espai de la planta baixa per a crear noves zones estructurades
Per exemple en
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1923-25 Villa la Roche oest Pariacutes
(el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i
al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
TERMINOLOGIA PAU 115- Pilotis Suports verticals de seccioacute circular i de formigoacute armat que aiumlllen de la planta baixa el cos de lrsquoedifici que sustenten creant un espai cobert lliure i sense parets
2) Planta lliure o oberta com a consequumlegravencia del sistema de pilars i lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega
Lrsquoestructura independent posibilita la lliure colocacioacute de les parets
La construccioacute srsquoha de sustentar per una estructura de formigoacute armat aixiacute si les parets no han drsquoactuar com a element de suport permet meacutes espai intern lliure i qualsevol tipus de distribucioacute (lliure)
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
3) Faccedilana lliure Posseir un alccedilat pla i faccedilana lliure drsquoelements estructurals en funcioacute de les necessitats de cada pis i sense ornamentacioacute
Permet una major llibertat de projeccioacute de manera que es pot dissenyar sense condicions
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
4) Finestres corregudes Incorporar grans finestres disposades horitzontalment (longitudinals i contiacutenues allargades) en les faccedilanes
Llargues faixes per a aconseguir una profusa ilmiddotluminacioacute a la vegada que Le Corbusier elimina la compartimentacioacute a lrsquointerior
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
Obertura de lrsquoedifici cap a lrsquoexterior (naturalesa)
Major aprofitament de lrsquoenergia solar
5) Les terrasses ndash jardiacute Tenir la coberta plana on shavia de situar un jardiacute una nova zona un espai destinat al
gaudiment
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
La Villa Fallet (1905) Suiumlssa projectada en la seva ciutat natal Chaux-de-Fons concebuda per a la produccioacute de rellotges
Eacutes la seva primera obra Projectada als 18 anys mentre
Carpenter Center for the Visual Arts
(1961) Cambridge (Anglaterra)
fou a darrera obra als 74 anys
Li va impressionar com la forma de lrsquoorganitzacioacute de lrsquoespai expressava les seves preocupacions sociopoliacutetiques (socialisme utogravepic) un local on el silenci i la solidaritat es conjugaven amb el contacte diari entre els individus cosa que es reflecteix en la seva evolucioacute arquitectogravenica fins la darrera obra
En 1907 Le Corbusier va fer un viatge a Itagravelia
1912 Maison Blanche 1917 Dipogravesit daigua 1917 Villa Schwob Suiumlssa
1920 Cartier Cite Fruges Pessac
1926 Maison Guiette
1914 Maison Dom-Ino 1917 Maison Ouvrieres
1917 Maison Ouvrieres
1920 Ville Citrohan
1923 Villa la Roche Pariacutes
1927 Villa Weissenhof Stuttgart
1929-31 Ville Savoye Poissy France
RACIONALISME I FUNCIONALISME
ORGANICISME ARQUITECTURA S XX RACIONALISME I FUNCIONALISME ORGANICISME
47- Charles-Edouard Jeanneret Le Corbusier Ville Savoie 1 (2008 setembre) 2 (2010 setembre) 48- Frank Lloyd Wright Falling Water House Casa Cascada o Kaufmann 1 (2004 juny)
47
VILLA SAVOYE (1929-1931) FRANCcedilA LE CORBUSIER CHARLES-EacuteDOUARD
JEANNERET (1887-1965)
2v
48
FALLING WATER HOUSE CASA DE LA CASCADA O CASA KAUFMANN (1935-
1937) BEAR RUN PENNSYLVANIA (EUA) FRANK LLOYD WRIGHT (1867-1959)
1v
Charles Eacutedouard Jeanneret
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
FITXA TEgraveCNICA (documentacioacute general)
1v (2008 setembre) 2v (2010 setembre)
Catalogacioacute i anagravelisi formal
Tiacutetol Ville Savoye
Arquitecte Le Corbusier (Charles-Eacutedouard Jeanneret1887-1965)
Cronologia 1929-1931
Estil Racionalisme funcional
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Tipologia Arquitectura civil i privada
Sistema constructiu Arquitravat majoritagraveriament
Materials Blocs en murs i ampits tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis)
Dimensions 19 m x 21rsquo5 m
Funcioacute Era un habitatge unifamiliar aiumlllat adreccedilat a lrsquouacutes particular drsquouna famiacutelia
de la burgesia francesa que el va encarregar a Le Corbusier Actualment
eacutes una ldquocasa-museurdquo dedicada a la vida i lrsquoobra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica ldquoMonuments de Franccedilardquo i rep milers
de visites a lrsquoany principalment drsquoarquitectes i drsquoestudiants
NOM Villa Savoye
ARQUITECTE Le Corbusie (Charles-Eacutedouard Jeanneret)
Cronologia 1929-1931
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Estil Racionalisme funcional
Dimensions 19 m x 215 m
Materials Blocs en murs i ampits i tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis) Actualment eacutes una casa-museu dedicada a la vida i obra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica Monuments de Franccedila i rep milers de visites a lany principalment darquitectes i estudiants
Le Corbusier Villa Saboya 1929-1931 Poissy Pariacutes
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p)
Le Corbusier (1887-1965) va dissenyar aquest habitatge entegraves com a ldquomagravequina de viurerdquo una obra on la planta quadrada el predomini de les liacutenies rectes i els volums elementals soacuten tota una declaracioacute a favor del racionalisme i el funcionalisme arquitectogravenics
Ville Savoie (PoissyFranccedila) 1929-31
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La Ville Savoye es troba avui restaurada com casa-museu i estagrave protegida com monument nacional francegraves
Estagrave situada en el nuacutemero 82 de Rue de Villiers (78300) de Poissy
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
A partir drsquouna planta quadrada les estructures de la construccioacute soacuten de formigoacute i ferro Lrsquoedifici srsquoaguanta damunt de tot un seguit de pilars o pilotis molt prims de ferro i de seccioacute ciliacutendrica (rodona) disposats de forma reticular i que aixequen la zona habitable respecte del terreny eacutes a dir eleven lrsquoedifici per sobre del terra
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Aquests pilars sostenen una estructura paralmiddotlelepipegravedica que respon a la intencioacute de Le Corbusier de reproduir formes geomegravetriques pures Els quatre costats soacuten similars cosa que romp lrsquoorganitzacioacute jeragraverquica entorn a una faccedilana principal
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La PLANTA BAIXA srsquoendinsa cap endins (ldquotranqueordquo) provocant efectes de clarobscur i presenta una forma de ldquoUrdquo amb un espai per a allotjar els cotxes (garatge)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Planta Baixa
Una rampa a lrsquoespai central puja des de baix fins a la planta primera on hi la zona drsquoestar i continua despreacutes fins al terrat concebut com una prolongacioacute del jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
PLANTA de CIRCULACIOacute
Plagravenols
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Lrsquohabitatge que srsquoenvolta de natura teacute les parets de color blanc fet que contrasta amb la pintura usada a lrsquointerior de colors primaris intensos
La PLANTA BAIXA estagrave determinada en gran mesura pel moviment drsquoun automogravebil que entri a lrsquoedifici i aixiacute va ser concebuda per permetre lrsquoentrada dels cotxes i deixar els ocupants davant la porta Aquest moviment del cotxe tambeacute determina lrsquoestructura basada en una malla de pilars de formigoacute o PILOTIS disposats en forma reticular distants entre si 475 metres un dels altres (ldquointerpilotisrdquo) Aquesta malla conforma una planta quadrada de 215 m de costat per 19 m sobre la qual srsquoassenta la Vilmiddotla Els pilars o PILOTIS deixen la faccedilana lliure i permet rebre el magravexim de llum natural
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA compta amb un garatge capaccedil de donar cabuda a 3 automogravebils de lrsquoegravepoca cosa que va suposar una fita per a la histograveria de lrsquoarquitectura i un gran avenccedil per al seu temps
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
En la part frontal i progravexima a lrsquoentrada rodada es troba lrsquoentrada principal des del carrer enfront de la qual srsquoobre el hall a lrsquointerior
Planta Baixa
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA estagrave ocupada pel garatge a fora i a lrsquoINTERIOR pel hall i les dependegravencies per al servei
Planta Baixa
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
LrsquoINTERIOR de lrsquoedifici srsquoorganitza entorn a dos elements principals una rampa que recorre de baix a dalt tot lrsquoedifici i que constituiumlx la seva espina dorsal perllongant aquest moviment des de fora cap a dintre i una escala de caragol Estructura i circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot lrsquoINTERIOR del hall es troba pintat de blanc el que representa lrsquointeregraves de Le Corbusier per lrsquoarquitectura sanitagraveria i la higiene en una egravepoca que les ciutats patien les consequumlegravencies de la superpoblacioacute en forma drsquoepidegravemies cosa que plasma lrsquoimportant descobriment de la vida microbiana a tot arreu incloent lrsquointerior dels habitatges Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Aquest aspecte tambeacute es veu reflectit en la profusioacute de lavabos i excusats en lrsquointerior de la Vilmiddotla
Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Profusioacute de lavabos i excusats aparentment
molt superior a les necessitats i tambeacute
amb lrsquoaprofitament de lrsquoaigua corrent amb la qual
es contava
Interior
Meacutes allunyats de lrsquoentrada apareixen tres habitacions per a convidats i servei
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Detalls de la Villa Saboya
A traveacutes de la rampa central srsquoaccedeix a la PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge
Planta 1
La PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge saloacute principal o sala drsquoestar menjador cuina dormitoris banys Lrsquoedifici estagrave projectat
com un espai lliure i fluid
amb ilmiddotluminacioacute natural srsquoha organitzat lrsquoespai entorn dels espais de circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA de CIRCULACIOacute
Detalls de la Villa Saboya
Planta 1
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) va neacuteixer el 6 drsquooctubre de 1887 a La Chaux-de-Fonds Suiumlssa
Va viure tota la seva infagravencia a Suiumlssa
Aquiacute va iniciar els seus estudis en una escola
darts gragravefiques del lloc tal vegada empegraves pel seu pare un artesagrave que fabricava rellotges
Perograve amb 27 anys es mudagrave a Pariacutes i va viure la major part de la seva vida a Franccedila
Adopta el seu pseudogravenim a partir del nom del
seu padriacute patern
Charles-Edouard Jeanneret meacutes
conegut com ldquoLe Corbusierrdquo als 18 anys dissenya la seva primera obra arquitectogravenica
Una de les seves darreres grans obres
datada en 1961 fou el Carpenter Center for the Visual Arts ( Universitat Harvard Cambridge)
Mor als 78 anys el 27 drsquoagost de 1965
(ofegat en el Mediterrani a causa drsquoun atac cardiacuteac)
Biografia
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
Va dedicar tot el seu talent i la seva energia a la creacioacute drsquouna radical i nova forma drsquoexpressioacute arquitectogravenica
La seva figura ve marcada per les seves ulleres rodones obscures
Cada part de lrsquoedifici ha de respondre estrictament a la funcioacute que ha drsquoacomplir a meacutes i ja que el preu de la construccioacute eacutes elevat els espais habitables han de ser reduiumlts perograve amb unes bones condicions de llum ventilacioacute etc
Considerat com una o la figura meacutes important de lrsquoarquitectura moderna va donar el gran pas i va introduir lrsquoestil internacional
Una de les principals aportacions a part del rebuig als estils historicistes eacutes la seva concepcioacute de la casa com lloc drsquo ldquohabitarrdquo
Parteix del cubisme i tracta de reduir lrsquoarquitectura a formes geomegravetriques simples quadrat cub cilindre
Le Corbusier (Charles Eacuteduard Jeanneret 1887-1965)
Fill drsquoun rellotger heretagrave del pare el gust per la precisioacute i la matemagravetica
El centre de la seva preocupacioacute fou lrsquohome i buscagrave com els clagravessics les proporcions el cagravenon per projectar tot inclosos els edificis a la mesura de lrsquoeacutesser humagrave
Aquestes normes les recolliacute en el Modulor on fixa les proporcions per construir harmogravenicament qualsevol cosa
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
La importagravencia de Le Corbusier roman en gran part en el seu enorme poder de siacutentesi
Amb els seus viatges per distintes parts del moacuten va entrar en contacte amb estils diversos drsquoegravepoques diferents
Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila 1950-1955
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
De totes aquestes influegravencies va agafar aquelles que considerava essencials i intemporals reconeixent en especial els valors de lrsquoarquitectura clagravessica grega per exemple de lrsquoAcrogravepoli drsquoAtenes
Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila 1950-1955
Le Corbusier agafava lexcusa de representar el que veia o recordava dun lloc conegut o somiat per manifestar de manera categograverica les concepcions els postulats i els principis que sobre larquitectura defensava en els diferents moments que realitzava els dibuixos
Utilitzava aquella realitat com una excusa per expressar un ideal un model del que ell pensava que hauria de ser un haver de ser i no ho era
Es veia a si mateix i en aixograve van tenir molta influencia les seves lectures primerenques de Nietzsche com un superhome solitari amb la missioacute de destruir el coneixement convencional per a implantar les seves idees revolucionagraveries
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
Tot i que la seva principal carrera i professioacute va ser la drsquoarquitecte tambeacute va practicar la pintura i va exposar la seva teoria artiacutestica
Entre 1942 i 1948 va elaborar un sistema de medicioacute conegut com ldquoModulorrdquo (el primer publicat en 1942)
Lrsquoany 1955 publica el ldquoModulor 2rdquo
Altra de les seves preocupacions fou la necessitat drsquouna nova planificacioacute urbana adequada a les necessitats de la vida moderna
1920 Lrsquo Esprit Nouveau
1912 Apregraves le cubisme
1923 Vers une arquitecture
1922 La pinture moderne
1935 La ville radieuse
Entre la seva OBRA TEOgraveRICA
DISSENYS DE MOBLES
ANTROPOMETRIA
Eacutes un sistema de medicioacute Utilitza com a cagravenon les mides
humanes
183 cm com a mida promig o ldquostandardrdquo
Le Corbusier elabora un sistema basat en els tractats de lrsquoantiguitat tant arquitectogravenics com matemagravetics i els relaciona amb les mides del mobiliari i dels espais arquitectogravenics
El modulor es pot definir com una mena de mogravedul constructiu una mida universal i harmogravenica que parteix de les dimensions de la figura humana (dempeus 183 cm i amb el braccedil aixecat 226 cm com a mida ldquostandardrdquo) i de la seva relacioacute amb lrsquoespai de lrsquoambient domegravestic i urbagrave
El modulor eacutes una eina per als arquitectes i dissenyadors unes mides o cagravenon que ells utilitzen per poder aplicar lrsquoescala humana a lrsquoespai o objecte dissenyat
Defensa el racionalisme i el funcionalisme
Defensa una arquitectura pragravectica i lliure drsquoindividualismes i sentimentalismes fantasiosos
Es preocupa de lrsquoeconomia
Aporta solucions pragravectiques i econogravemiques (accessibles)
El confort o la comoditat higiene
salubritat i funcionalitat soacuten la cuacutespide de lrsquoestegravetica
En definitiva planteja una arquitectura popular
Le Corbusier (Charles Eacuteduard Jeanneret 1887-1965)
LA SEVA OBRA ES BASA EN CINC PRINCIPIS BAgraveSICS I INNOVADORS
1- Pilotis per separar del terreny
2- La planta lliure
3- La faccedilana lliure
4- La Fecircnetre en Longueur
5- Les terrasses ndash jardiacute
Els cinc puntsldquo Aquests plantejaven que les construccions devien tenir
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1) Les construccions havien de descansar sobre els pilotis (puntals o pilars) gragravecies als quals la casa queda aiumlllada del terra li doacutena elegagravencia
menys humitats i infiltracions
Permet lrsquoalliberament de meacutes espai de la planta baixa per a crear noves zones estructurades
Per exemple en
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1923-25 Villa la Roche oest Pariacutes
(el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i
al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
TERMINOLOGIA PAU 115- Pilotis Suports verticals de seccioacute circular i de formigoacute armat que aiumlllen de la planta baixa el cos de lrsquoedifici que sustenten creant un espai cobert lliure i sense parets
2) Planta lliure o oberta com a consequumlegravencia del sistema de pilars i lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega
Lrsquoestructura independent posibilita la lliure colocacioacute de les parets
La construccioacute srsquoha de sustentar per una estructura de formigoacute armat aixiacute si les parets no han drsquoactuar com a element de suport permet meacutes espai intern lliure i qualsevol tipus de distribucioacute (lliure)
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
3) Faccedilana lliure Posseir un alccedilat pla i faccedilana lliure drsquoelements estructurals en funcioacute de les necessitats de cada pis i sense ornamentacioacute
Permet una major llibertat de projeccioacute de manera que es pot dissenyar sense condicions
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
4) Finestres corregudes Incorporar grans finestres disposades horitzontalment (longitudinals i contiacutenues allargades) en les faccedilanes
Llargues faixes per a aconseguir una profusa ilmiddotluminacioacute a la vegada que Le Corbusier elimina la compartimentacioacute a lrsquointerior
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
Obertura de lrsquoedifici cap a lrsquoexterior (naturalesa)
Major aprofitament de lrsquoenergia solar
5) Les terrasses ndash jardiacute Tenir la coberta plana on shavia de situar un jardiacute una nova zona un espai destinat al
gaudiment
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
La Villa Fallet (1905) Suiumlssa projectada en la seva ciutat natal Chaux-de-Fons concebuda per a la produccioacute de rellotges
Eacutes la seva primera obra Projectada als 18 anys mentre
Carpenter Center for the Visual Arts
(1961) Cambridge (Anglaterra)
fou a darrera obra als 74 anys
Li va impressionar com la forma de lrsquoorganitzacioacute de lrsquoespai expressava les seves preocupacions sociopoliacutetiques (socialisme utogravepic) un local on el silenci i la solidaritat es conjugaven amb el contacte diari entre els individus cosa que es reflecteix en la seva evolucioacute arquitectogravenica fins la darrera obra
En 1907 Le Corbusier va fer un viatge a Itagravelia
1912 Maison Blanche 1917 Dipogravesit daigua 1917 Villa Schwob Suiumlssa
1920 Cartier Cite Fruges Pessac
1926 Maison Guiette
1914 Maison Dom-Ino 1917 Maison Ouvrieres
1917 Maison Ouvrieres
1920 Ville Citrohan
1923 Villa la Roche Pariacutes
1927 Villa Weissenhof Stuttgart
1929-31 Ville Savoye Poissy France
RACIONALISME I FUNCIONALISME
ORGANICISME ARQUITECTURA S XX RACIONALISME I FUNCIONALISME ORGANICISME
47- Charles-Edouard Jeanneret Le Corbusier Ville Savoie 1 (2008 setembre) 2 (2010 setembre) 48- Frank Lloyd Wright Falling Water House Casa Cascada o Kaufmann 1 (2004 juny)
47
VILLA SAVOYE (1929-1931) FRANCcedilA LE CORBUSIER CHARLES-EacuteDOUARD
JEANNERET (1887-1965)
2v
48
FALLING WATER HOUSE CASA DE LA CASCADA O CASA KAUFMANN (1935-
1937) BEAR RUN PENNSYLVANIA (EUA) FRANK LLOYD WRIGHT (1867-1959)
1v
Charles Eacutedouard Jeanneret
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
FITXA TEgraveCNICA (documentacioacute general)
1v (2008 setembre) 2v (2010 setembre)
Catalogacioacute i anagravelisi formal
Tiacutetol Ville Savoye
Arquitecte Le Corbusier (Charles-Eacutedouard Jeanneret1887-1965)
Cronologia 1929-1931
Estil Racionalisme funcional
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Tipologia Arquitectura civil i privada
Sistema constructiu Arquitravat majoritagraveriament
Materials Blocs en murs i ampits tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis)
Dimensions 19 m x 21rsquo5 m
Funcioacute Era un habitatge unifamiliar aiumlllat adreccedilat a lrsquouacutes particular drsquouna famiacutelia
de la burgesia francesa que el va encarregar a Le Corbusier Actualment
eacutes una ldquocasa-museurdquo dedicada a la vida i lrsquoobra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica ldquoMonuments de Franccedilardquo i rep milers
de visites a lrsquoany principalment drsquoarquitectes i drsquoestudiants
NOM Villa Savoye
ARQUITECTE Le Corbusie (Charles-Eacutedouard Jeanneret)
Cronologia 1929-1931
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Estil Racionalisme funcional
Dimensions 19 m x 215 m
Materials Blocs en murs i ampits i tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis) Actualment eacutes una casa-museu dedicada a la vida i obra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica Monuments de Franccedila i rep milers de visites a lany principalment darquitectes i estudiants
Le Corbusier Villa Saboya 1929-1931 Poissy Pariacutes
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p)
Le Corbusier (1887-1965) va dissenyar aquest habitatge entegraves com a ldquomagravequina de viurerdquo una obra on la planta quadrada el predomini de les liacutenies rectes i els volums elementals soacuten tota una declaracioacute a favor del racionalisme i el funcionalisme arquitectogravenics
Ville Savoie (PoissyFranccedila) 1929-31
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La Ville Savoye es troba avui restaurada com casa-museu i estagrave protegida com monument nacional francegraves
Estagrave situada en el nuacutemero 82 de Rue de Villiers (78300) de Poissy
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
A partir drsquouna planta quadrada les estructures de la construccioacute soacuten de formigoacute i ferro Lrsquoedifici srsquoaguanta damunt de tot un seguit de pilars o pilotis molt prims de ferro i de seccioacute ciliacutendrica (rodona) disposats de forma reticular i que aixequen la zona habitable respecte del terreny eacutes a dir eleven lrsquoedifici per sobre del terra
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Aquests pilars sostenen una estructura paralmiddotlelepipegravedica que respon a la intencioacute de Le Corbusier de reproduir formes geomegravetriques pures Els quatre costats soacuten similars cosa que romp lrsquoorganitzacioacute jeragraverquica entorn a una faccedilana principal
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La PLANTA BAIXA srsquoendinsa cap endins (ldquotranqueordquo) provocant efectes de clarobscur i presenta una forma de ldquoUrdquo amb un espai per a allotjar els cotxes (garatge)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Planta Baixa
Una rampa a lrsquoespai central puja des de baix fins a la planta primera on hi la zona drsquoestar i continua despreacutes fins al terrat concebut com una prolongacioacute del jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
PLANTA de CIRCULACIOacute
Plagravenols
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Lrsquohabitatge que srsquoenvolta de natura teacute les parets de color blanc fet que contrasta amb la pintura usada a lrsquointerior de colors primaris intensos
La PLANTA BAIXA estagrave determinada en gran mesura pel moviment drsquoun automogravebil que entri a lrsquoedifici i aixiacute va ser concebuda per permetre lrsquoentrada dels cotxes i deixar els ocupants davant la porta Aquest moviment del cotxe tambeacute determina lrsquoestructura basada en una malla de pilars de formigoacute o PILOTIS disposats en forma reticular distants entre si 475 metres un dels altres (ldquointerpilotisrdquo) Aquesta malla conforma una planta quadrada de 215 m de costat per 19 m sobre la qual srsquoassenta la Vilmiddotla Els pilars o PILOTIS deixen la faccedilana lliure i permet rebre el magravexim de llum natural
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA compta amb un garatge capaccedil de donar cabuda a 3 automogravebils de lrsquoegravepoca cosa que va suposar una fita per a la histograveria de lrsquoarquitectura i un gran avenccedil per al seu temps
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
En la part frontal i progravexima a lrsquoentrada rodada es troba lrsquoentrada principal des del carrer enfront de la qual srsquoobre el hall a lrsquointerior
Planta Baixa
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA estagrave ocupada pel garatge a fora i a lrsquoINTERIOR pel hall i les dependegravencies per al servei
Planta Baixa
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
LrsquoINTERIOR de lrsquoedifici srsquoorganitza entorn a dos elements principals una rampa que recorre de baix a dalt tot lrsquoedifici i que constituiumlx la seva espina dorsal perllongant aquest moviment des de fora cap a dintre i una escala de caragol Estructura i circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot lrsquoINTERIOR del hall es troba pintat de blanc el que representa lrsquointeregraves de Le Corbusier per lrsquoarquitectura sanitagraveria i la higiene en una egravepoca que les ciutats patien les consequumlegravencies de la superpoblacioacute en forma drsquoepidegravemies cosa que plasma lrsquoimportant descobriment de la vida microbiana a tot arreu incloent lrsquointerior dels habitatges Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Aquest aspecte tambeacute es veu reflectit en la profusioacute de lavabos i excusats en lrsquointerior de la Vilmiddotla
Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Profusioacute de lavabos i excusats aparentment
molt superior a les necessitats i tambeacute
amb lrsquoaprofitament de lrsquoaigua corrent amb la qual
es contava
Interior
Meacutes allunyats de lrsquoentrada apareixen tres habitacions per a convidats i servei
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Detalls de la Villa Saboya
A traveacutes de la rampa central srsquoaccedeix a la PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge
Planta 1
La PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge saloacute principal o sala drsquoestar menjador cuina dormitoris banys Lrsquoedifici estagrave projectat
com un espai lliure i fluid
amb ilmiddotluminacioacute natural srsquoha organitzat lrsquoespai entorn dels espais de circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA de CIRCULACIOacute
Detalls de la Villa Saboya
Planta 1
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) va neacuteixer el 6 drsquooctubre de 1887 a La Chaux-de-Fonds Suiumlssa
Va viure tota la seva infagravencia a Suiumlssa
Aquiacute va iniciar els seus estudis en una escola
darts gragravefiques del lloc tal vegada empegraves pel seu pare un artesagrave que fabricava rellotges
Perograve amb 27 anys es mudagrave a Pariacutes i va viure la major part de la seva vida a Franccedila
Adopta el seu pseudogravenim a partir del nom del
seu padriacute patern
Charles-Edouard Jeanneret meacutes
conegut com ldquoLe Corbusierrdquo als 18 anys dissenya la seva primera obra arquitectogravenica
Una de les seves darreres grans obres
datada en 1961 fou el Carpenter Center for the Visual Arts ( Universitat Harvard Cambridge)
Mor als 78 anys el 27 drsquoagost de 1965
(ofegat en el Mediterrani a causa drsquoun atac cardiacuteac)
Biografia
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
Va dedicar tot el seu talent i la seva energia a la creacioacute drsquouna radical i nova forma drsquoexpressioacute arquitectogravenica
La seva figura ve marcada per les seves ulleres rodones obscures
Cada part de lrsquoedifici ha de respondre estrictament a la funcioacute que ha drsquoacomplir a meacutes i ja que el preu de la construccioacute eacutes elevat els espais habitables han de ser reduiumlts perograve amb unes bones condicions de llum ventilacioacute etc
Considerat com una o la figura meacutes important de lrsquoarquitectura moderna va donar el gran pas i va introduir lrsquoestil internacional
Una de les principals aportacions a part del rebuig als estils historicistes eacutes la seva concepcioacute de la casa com lloc drsquo ldquohabitarrdquo
Parteix del cubisme i tracta de reduir lrsquoarquitectura a formes geomegravetriques simples quadrat cub cilindre
Le Corbusier (Charles Eacuteduard Jeanneret 1887-1965)
Fill drsquoun rellotger heretagrave del pare el gust per la precisioacute i la matemagravetica
El centre de la seva preocupacioacute fou lrsquohome i buscagrave com els clagravessics les proporcions el cagravenon per projectar tot inclosos els edificis a la mesura de lrsquoeacutesser humagrave
Aquestes normes les recolliacute en el Modulor on fixa les proporcions per construir harmogravenicament qualsevol cosa
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
La importagravencia de Le Corbusier roman en gran part en el seu enorme poder de siacutentesi
Amb els seus viatges per distintes parts del moacuten va entrar en contacte amb estils diversos drsquoegravepoques diferents
Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila 1950-1955
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
De totes aquestes influegravencies va agafar aquelles que considerava essencials i intemporals reconeixent en especial els valors de lrsquoarquitectura clagravessica grega per exemple de lrsquoAcrogravepoli drsquoAtenes
Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila 1950-1955
Le Corbusier agafava lexcusa de representar el que veia o recordava dun lloc conegut o somiat per manifestar de manera categograverica les concepcions els postulats i els principis que sobre larquitectura defensava en els diferents moments que realitzava els dibuixos
Utilitzava aquella realitat com una excusa per expressar un ideal un model del que ell pensava que hauria de ser un haver de ser i no ho era
Es veia a si mateix i en aixograve van tenir molta influencia les seves lectures primerenques de Nietzsche com un superhome solitari amb la missioacute de destruir el coneixement convencional per a implantar les seves idees revolucionagraveries
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
Tot i que la seva principal carrera i professioacute va ser la drsquoarquitecte tambeacute va practicar la pintura i va exposar la seva teoria artiacutestica
Entre 1942 i 1948 va elaborar un sistema de medicioacute conegut com ldquoModulorrdquo (el primer publicat en 1942)
Lrsquoany 1955 publica el ldquoModulor 2rdquo
Altra de les seves preocupacions fou la necessitat drsquouna nova planificacioacute urbana adequada a les necessitats de la vida moderna
1920 Lrsquo Esprit Nouveau
1912 Apregraves le cubisme
1923 Vers une arquitecture
1922 La pinture moderne
1935 La ville radieuse
Entre la seva OBRA TEOgraveRICA
DISSENYS DE MOBLES
ANTROPOMETRIA
Eacutes un sistema de medicioacute Utilitza com a cagravenon les mides
humanes
183 cm com a mida promig o ldquostandardrdquo
Le Corbusier elabora un sistema basat en els tractats de lrsquoantiguitat tant arquitectogravenics com matemagravetics i els relaciona amb les mides del mobiliari i dels espais arquitectogravenics
El modulor es pot definir com una mena de mogravedul constructiu una mida universal i harmogravenica que parteix de les dimensions de la figura humana (dempeus 183 cm i amb el braccedil aixecat 226 cm com a mida ldquostandardrdquo) i de la seva relacioacute amb lrsquoespai de lrsquoambient domegravestic i urbagrave
El modulor eacutes una eina per als arquitectes i dissenyadors unes mides o cagravenon que ells utilitzen per poder aplicar lrsquoescala humana a lrsquoespai o objecte dissenyat
Defensa el racionalisme i el funcionalisme
Defensa una arquitectura pragravectica i lliure drsquoindividualismes i sentimentalismes fantasiosos
Es preocupa de lrsquoeconomia
Aporta solucions pragravectiques i econogravemiques (accessibles)
El confort o la comoditat higiene
salubritat i funcionalitat soacuten la cuacutespide de lrsquoestegravetica
En definitiva planteja una arquitectura popular
Le Corbusier (Charles Eacuteduard Jeanneret 1887-1965)
LA SEVA OBRA ES BASA EN CINC PRINCIPIS BAgraveSICS I INNOVADORS
1- Pilotis per separar del terreny
2- La planta lliure
3- La faccedilana lliure
4- La Fecircnetre en Longueur
5- Les terrasses ndash jardiacute
Els cinc puntsldquo Aquests plantejaven que les construccions devien tenir
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1) Les construccions havien de descansar sobre els pilotis (puntals o pilars) gragravecies als quals la casa queda aiumlllada del terra li doacutena elegagravencia
menys humitats i infiltracions
Permet lrsquoalliberament de meacutes espai de la planta baixa per a crear noves zones estructurades
Per exemple en
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1923-25 Villa la Roche oest Pariacutes
(el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i
al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
TERMINOLOGIA PAU 115- Pilotis Suports verticals de seccioacute circular i de formigoacute armat que aiumlllen de la planta baixa el cos de lrsquoedifici que sustenten creant un espai cobert lliure i sense parets
2) Planta lliure o oberta com a consequumlegravencia del sistema de pilars i lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega
Lrsquoestructura independent posibilita la lliure colocacioacute de les parets
La construccioacute srsquoha de sustentar per una estructura de formigoacute armat aixiacute si les parets no han drsquoactuar com a element de suport permet meacutes espai intern lliure i qualsevol tipus de distribucioacute (lliure)
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
3) Faccedilana lliure Posseir un alccedilat pla i faccedilana lliure drsquoelements estructurals en funcioacute de les necessitats de cada pis i sense ornamentacioacute
Permet una major llibertat de projeccioacute de manera que es pot dissenyar sense condicions
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
4) Finestres corregudes Incorporar grans finestres disposades horitzontalment (longitudinals i contiacutenues allargades) en les faccedilanes
Llargues faixes per a aconseguir una profusa ilmiddotluminacioacute a la vegada que Le Corbusier elimina la compartimentacioacute a lrsquointerior
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
Obertura de lrsquoedifici cap a lrsquoexterior (naturalesa)
Major aprofitament de lrsquoenergia solar
5) Les terrasses ndash jardiacute Tenir la coberta plana on shavia de situar un jardiacute una nova zona un espai destinat al
gaudiment
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
La Villa Fallet (1905) Suiumlssa projectada en la seva ciutat natal Chaux-de-Fons concebuda per a la produccioacute de rellotges
Eacutes la seva primera obra Projectada als 18 anys mentre
Carpenter Center for the Visual Arts
(1961) Cambridge (Anglaterra)
fou a darrera obra als 74 anys
Li va impressionar com la forma de lrsquoorganitzacioacute de lrsquoespai expressava les seves preocupacions sociopoliacutetiques (socialisme utogravepic) un local on el silenci i la solidaritat es conjugaven amb el contacte diari entre els individus cosa que es reflecteix en la seva evolucioacute arquitectogravenica fins la darrera obra
En 1907 Le Corbusier va fer un viatge a Itagravelia
1912 Maison Blanche 1917 Dipogravesit daigua 1917 Villa Schwob Suiumlssa
1920 Cartier Cite Fruges Pessac
1926 Maison Guiette
1914 Maison Dom-Ino 1917 Maison Ouvrieres
1917 Maison Ouvrieres
1920 Ville Citrohan
1923 Villa la Roche Pariacutes
1927 Villa Weissenhof Stuttgart
1929-31 Ville Savoye Poissy France
RACIONALISME I FUNCIONALISME
ORGANICISME ARQUITECTURA S XX RACIONALISME I FUNCIONALISME ORGANICISME
47- Charles-Edouard Jeanneret Le Corbusier Ville Savoie 1 (2008 setembre) 2 (2010 setembre) 48- Frank Lloyd Wright Falling Water House Casa Cascada o Kaufmann 1 (2004 juny)
47
VILLA SAVOYE (1929-1931) FRANCcedilA LE CORBUSIER CHARLES-EacuteDOUARD
JEANNERET (1887-1965)
2v
48
FALLING WATER HOUSE CASA DE LA CASCADA O CASA KAUFMANN (1935-
1937) BEAR RUN PENNSYLVANIA (EUA) FRANK LLOYD WRIGHT (1867-1959)
1v
Charles Eacutedouard Jeanneret
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
FITXA TEgraveCNICA (documentacioacute general)
1v (2008 setembre) 2v (2010 setembre)
Catalogacioacute i anagravelisi formal
Tiacutetol Ville Savoye
Arquitecte Le Corbusier (Charles-Eacutedouard Jeanneret1887-1965)
Cronologia 1929-1931
Estil Racionalisme funcional
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Tipologia Arquitectura civil i privada
Sistema constructiu Arquitravat majoritagraveriament
Materials Blocs en murs i ampits tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis)
Dimensions 19 m x 21rsquo5 m
Funcioacute Era un habitatge unifamiliar aiumlllat adreccedilat a lrsquouacutes particular drsquouna famiacutelia
de la burgesia francesa que el va encarregar a Le Corbusier Actualment
eacutes una ldquocasa-museurdquo dedicada a la vida i lrsquoobra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica ldquoMonuments de Franccedilardquo i rep milers
de visites a lrsquoany principalment drsquoarquitectes i drsquoestudiants
NOM Villa Savoye
ARQUITECTE Le Corbusie (Charles-Eacutedouard Jeanneret)
Cronologia 1929-1931
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Estil Racionalisme funcional
Dimensions 19 m x 215 m
Materials Blocs en murs i ampits i tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis) Actualment eacutes una casa-museu dedicada a la vida i obra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica Monuments de Franccedila i rep milers de visites a lany principalment darquitectes i estudiants
Le Corbusier Villa Saboya 1929-1931 Poissy Pariacutes
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p)
Le Corbusier (1887-1965) va dissenyar aquest habitatge entegraves com a ldquomagravequina de viurerdquo una obra on la planta quadrada el predomini de les liacutenies rectes i els volums elementals soacuten tota una declaracioacute a favor del racionalisme i el funcionalisme arquitectogravenics
Ville Savoie (PoissyFranccedila) 1929-31
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La Ville Savoye es troba avui restaurada com casa-museu i estagrave protegida com monument nacional francegraves
Estagrave situada en el nuacutemero 82 de Rue de Villiers (78300) de Poissy
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
A partir drsquouna planta quadrada les estructures de la construccioacute soacuten de formigoacute i ferro Lrsquoedifici srsquoaguanta damunt de tot un seguit de pilars o pilotis molt prims de ferro i de seccioacute ciliacutendrica (rodona) disposats de forma reticular i que aixequen la zona habitable respecte del terreny eacutes a dir eleven lrsquoedifici per sobre del terra
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Aquests pilars sostenen una estructura paralmiddotlelepipegravedica que respon a la intencioacute de Le Corbusier de reproduir formes geomegravetriques pures Els quatre costats soacuten similars cosa que romp lrsquoorganitzacioacute jeragraverquica entorn a una faccedilana principal
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La PLANTA BAIXA srsquoendinsa cap endins (ldquotranqueordquo) provocant efectes de clarobscur i presenta una forma de ldquoUrdquo amb un espai per a allotjar els cotxes (garatge)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Planta Baixa
Una rampa a lrsquoespai central puja des de baix fins a la planta primera on hi la zona drsquoestar i continua despreacutes fins al terrat concebut com una prolongacioacute del jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
PLANTA de CIRCULACIOacute
Plagravenols
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Lrsquohabitatge que srsquoenvolta de natura teacute les parets de color blanc fet que contrasta amb la pintura usada a lrsquointerior de colors primaris intensos
La PLANTA BAIXA estagrave determinada en gran mesura pel moviment drsquoun automogravebil que entri a lrsquoedifici i aixiacute va ser concebuda per permetre lrsquoentrada dels cotxes i deixar els ocupants davant la porta Aquest moviment del cotxe tambeacute determina lrsquoestructura basada en una malla de pilars de formigoacute o PILOTIS disposats en forma reticular distants entre si 475 metres un dels altres (ldquointerpilotisrdquo) Aquesta malla conforma una planta quadrada de 215 m de costat per 19 m sobre la qual srsquoassenta la Vilmiddotla Els pilars o PILOTIS deixen la faccedilana lliure i permet rebre el magravexim de llum natural
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA compta amb un garatge capaccedil de donar cabuda a 3 automogravebils de lrsquoegravepoca cosa que va suposar una fita per a la histograveria de lrsquoarquitectura i un gran avenccedil per al seu temps
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
En la part frontal i progravexima a lrsquoentrada rodada es troba lrsquoentrada principal des del carrer enfront de la qual srsquoobre el hall a lrsquointerior
Planta Baixa
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA estagrave ocupada pel garatge a fora i a lrsquoINTERIOR pel hall i les dependegravencies per al servei
Planta Baixa
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
LrsquoINTERIOR de lrsquoedifici srsquoorganitza entorn a dos elements principals una rampa que recorre de baix a dalt tot lrsquoedifici i que constituiumlx la seva espina dorsal perllongant aquest moviment des de fora cap a dintre i una escala de caragol Estructura i circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot lrsquoINTERIOR del hall es troba pintat de blanc el que representa lrsquointeregraves de Le Corbusier per lrsquoarquitectura sanitagraveria i la higiene en una egravepoca que les ciutats patien les consequumlegravencies de la superpoblacioacute en forma drsquoepidegravemies cosa que plasma lrsquoimportant descobriment de la vida microbiana a tot arreu incloent lrsquointerior dels habitatges Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Aquest aspecte tambeacute es veu reflectit en la profusioacute de lavabos i excusats en lrsquointerior de la Vilmiddotla
Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Profusioacute de lavabos i excusats aparentment
molt superior a les necessitats i tambeacute
amb lrsquoaprofitament de lrsquoaigua corrent amb la qual
es contava
Interior
Meacutes allunyats de lrsquoentrada apareixen tres habitacions per a convidats i servei
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Detalls de la Villa Saboya
A traveacutes de la rampa central srsquoaccedeix a la PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge
Planta 1
La PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge saloacute principal o sala drsquoestar menjador cuina dormitoris banys Lrsquoedifici estagrave projectat
com un espai lliure i fluid
amb ilmiddotluminacioacute natural srsquoha organitzat lrsquoespai entorn dels espais de circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA de CIRCULACIOacute
Detalls de la Villa Saboya
Planta 1
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Charles-Edouard Jeanneret meacutes
conegut com ldquoLe Corbusierrdquo als 18 anys dissenya la seva primera obra arquitectogravenica
Una de les seves darreres grans obres
datada en 1961 fou el Carpenter Center for the Visual Arts ( Universitat Harvard Cambridge)
Mor als 78 anys el 27 drsquoagost de 1965
(ofegat en el Mediterrani a causa drsquoun atac cardiacuteac)
Biografia
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
Va dedicar tot el seu talent i la seva energia a la creacioacute drsquouna radical i nova forma drsquoexpressioacute arquitectogravenica
La seva figura ve marcada per les seves ulleres rodones obscures
Cada part de lrsquoedifici ha de respondre estrictament a la funcioacute que ha drsquoacomplir a meacutes i ja que el preu de la construccioacute eacutes elevat els espais habitables han de ser reduiumlts perograve amb unes bones condicions de llum ventilacioacute etc
Considerat com una o la figura meacutes important de lrsquoarquitectura moderna va donar el gran pas i va introduir lrsquoestil internacional
Una de les principals aportacions a part del rebuig als estils historicistes eacutes la seva concepcioacute de la casa com lloc drsquo ldquohabitarrdquo
Parteix del cubisme i tracta de reduir lrsquoarquitectura a formes geomegravetriques simples quadrat cub cilindre
Le Corbusier (Charles Eacuteduard Jeanneret 1887-1965)
Fill drsquoun rellotger heretagrave del pare el gust per la precisioacute i la matemagravetica
El centre de la seva preocupacioacute fou lrsquohome i buscagrave com els clagravessics les proporcions el cagravenon per projectar tot inclosos els edificis a la mesura de lrsquoeacutesser humagrave
Aquestes normes les recolliacute en el Modulor on fixa les proporcions per construir harmogravenicament qualsevol cosa
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
La importagravencia de Le Corbusier roman en gran part en el seu enorme poder de siacutentesi
Amb els seus viatges per distintes parts del moacuten va entrar en contacte amb estils diversos drsquoegravepoques diferents
Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila 1950-1955
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
De totes aquestes influegravencies va agafar aquelles que considerava essencials i intemporals reconeixent en especial els valors de lrsquoarquitectura clagravessica grega per exemple de lrsquoAcrogravepoli drsquoAtenes
Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila 1950-1955
Le Corbusier agafava lexcusa de representar el que veia o recordava dun lloc conegut o somiat per manifestar de manera categograverica les concepcions els postulats i els principis que sobre larquitectura defensava en els diferents moments que realitzava els dibuixos
Utilitzava aquella realitat com una excusa per expressar un ideal un model del que ell pensava que hauria de ser un haver de ser i no ho era
Es veia a si mateix i en aixograve van tenir molta influencia les seves lectures primerenques de Nietzsche com un superhome solitari amb la missioacute de destruir el coneixement convencional per a implantar les seves idees revolucionagraveries
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
Tot i que la seva principal carrera i professioacute va ser la drsquoarquitecte tambeacute va practicar la pintura i va exposar la seva teoria artiacutestica
Entre 1942 i 1948 va elaborar un sistema de medicioacute conegut com ldquoModulorrdquo (el primer publicat en 1942)
Lrsquoany 1955 publica el ldquoModulor 2rdquo
Altra de les seves preocupacions fou la necessitat drsquouna nova planificacioacute urbana adequada a les necessitats de la vida moderna
1920 Lrsquo Esprit Nouveau
1912 Apregraves le cubisme
1923 Vers une arquitecture
1922 La pinture moderne
1935 La ville radieuse
Entre la seva OBRA TEOgraveRICA
DISSENYS DE MOBLES
ANTROPOMETRIA
Eacutes un sistema de medicioacute Utilitza com a cagravenon les mides
humanes
183 cm com a mida promig o ldquostandardrdquo
Le Corbusier elabora un sistema basat en els tractats de lrsquoantiguitat tant arquitectogravenics com matemagravetics i els relaciona amb les mides del mobiliari i dels espais arquitectogravenics
El modulor es pot definir com una mena de mogravedul constructiu una mida universal i harmogravenica que parteix de les dimensions de la figura humana (dempeus 183 cm i amb el braccedil aixecat 226 cm com a mida ldquostandardrdquo) i de la seva relacioacute amb lrsquoespai de lrsquoambient domegravestic i urbagrave
El modulor eacutes una eina per als arquitectes i dissenyadors unes mides o cagravenon que ells utilitzen per poder aplicar lrsquoescala humana a lrsquoespai o objecte dissenyat
Defensa el racionalisme i el funcionalisme
Defensa una arquitectura pragravectica i lliure drsquoindividualismes i sentimentalismes fantasiosos
Es preocupa de lrsquoeconomia
Aporta solucions pragravectiques i econogravemiques (accessibles)
El confort o la comoditat higiene
salubritat i funcionalitat soacuten la cuacutespide de lrsquoestegravetica
En definitiva planteja una arquitectura popular
Le Corbusier (Charles Eacuteduard Jeanneret 1887-1965)
LA SEVA OBRA ES BASA EN CINC PRINCIPIS BAgraveSICS I INNOVADORS
1- Pilotis per separar del terreny
2- La planta lliure
3- La faccedilana lliure
4- La Fecircnetre en Longueur
5- Les terrasses ndash jardiacute
Els cinc puntsldquo Aquests plantejaven que les construccions devien tenir
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1) Les construccions havien de descansar sobre els pilotis (puntals o pilars) gragravecies als quals la casa queda aiumlllada del terra li doacutena elegagravencia
menys humitats i infiltracions
Permet lrsquoalliberament de meacutes espai de la planta baixa per a crear noves zones estructurades
Per exemple en
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1923-25 Villa la Roche oest Pariacutes
(el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i
al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
TERMINOLOGIA PAU 115- Pilotis Suports verticals de seccioacute circular i de formigoacute armat que aiumlllen de la planta baixa el cos de lrsquoedifici que sustenten creant un espai cobert lliure i sense parets
2) Planta lliure o oberta com a consequumlegravencia del sistema de pilars i lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega
Lrsquoestructura independent posibilita la lliure colocacioacute de les parets
La construccioacute srsquoha de sustentar per una estructura de formigoacute armat aixiacute si les parets no han drsquoactuar com a element de suport permet meacutes espai intern lliure i qualsevol tipus de distribucioacute (lliure)
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
3) Faccedilana lliure Posseir un alccedilat pla i faccedilana lliure drsquoelements estructurals en funcioacute de les necessitats de cada pis i sense ornamentacioacute
Permet una major llibertat de projeccioacute de manera que es pot dissenyar sense condicions
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
4) Finestres corregudes Incorporar grans finestres disposades horitzontalment (longitudinals i contiacutenues allargades) en les faccedilanes
Llargues faixes per a aconseguir una profusa ilmiddotluminacioacute a la vegada que Le Corbusier elimina la compartimentacioacute a lrsquointerior
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
Obertura de lrsquoedifici cap a lrsquoexterior (naturalesa)
Major aprofitament de lrsquoenergia solar
5) Les terrasses ndash jardiacute Tenir la coberta plana on shavia de situar un jardiacute una nova zona un espai destinat al
gaudiment
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
La Villa Fallet (1905) Suiumlssa projectada en la seva ciutat natal Chaux-de-Fons concebuda per a la produccioacute de rellotges
Eacutes la seva primera obra Projectada als 18 anys mentre
Carpenter Center for the Visual Arts
(1961) Cambridge (Anglaterra)
fou a darrera obra als 74 anys
Li va impressionar com la forma de lrsquoorganitzacioacute de lrsquoespai expressava les seves preocupacions sociopoliacutetiques (socialisme utogravepic) un local on el silenci i la solidaritat es conjugaven amb el contacte diari entre els individus cosa que es reflecteix en la seva evolucioacute arquitectogravenica fins la darrera obra
En 1907 Le Corbusier va fer un viatge a Itagravelia
1912 Maison Blanche 1917 Dipogravesit daigua 1917 Villa Schwob Suiumlssa
1920 Cartier Cite Fruges Pessac
1926 Maison Guiette
1914 Maison Dom-Ino 1917 Maison Ouvrieres
1917 Maison Ouvrieres
1920 Ville Citrohan
1923 Villa la Roche Pariacutes
1927 Villa Weissenhof Stuttgart
1929-31 Ville Savoye Poissy France
RACIONALISME I FUNCIONALISME
ORGANICISME ARQUITECTURA S XX RACIONALISME I FUNCIONALISME ORGANICISME
47- Charles-Edouard Jeanneret Le Corbusier Ville Savoie 1 (2008 setembre) 2 (2010 setembre) 48- Frank Lloyd Wright Falling Water House Casa Cascada o Kaufmann 1 (2004 juny)
47
VILLA SAVOYE (1929-1931) FRANCcedilA LE CORBUSIER CHARLES-EacuteDOUARD
JEANNERET (1887-1965)
2v
48
FALLING WATER HOUSE CASA DE LA CASCADA O CASA KAUFMANN (1935-
1937) BEAR RUN PENNSYLVANIA (EUA) FRANK LLOYD WRIGHT (1867-1959)
1v
Charles Eacutedouard Jeanneret
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
FITXA TEgraveCNICA (documentacioacute general)
1v (2008 setembre) 2v (2010 setembre)
Catalogacioacute i anagravelisi formal
Tiacutetol Ville Savoye
Arquitecte Le Corbusier (Charles-Eacutedouard Jeanneret1887-1965)
Cronologia 1929-1931
Estil Racionalisme funcional
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Tipologia Arquitectura civil i privada
Sistema constructiu Arquitravat majoritagraveriament
Materials Blocs en murs i ampits tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis)
Dimensions 19 m x 21rsquo5 m
Funcioacute Era un habitatge unifamiliar aiumlllat adreccedilat a lrsquouacutes particular drsquouna famiacutelia
de la burgesia francesa que el va encarregar a Le Corbusier Actualment
eacutes una ldquocasa-museurdquo dedicada a la vida i lrsquoobra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica ldquoMonuments de Franccedilardquo i rep milers
de visites a lrsquoany principalment drsquoarquitectes i drsquoestudiants
NOM Villa Savoye
ARQUITECTE Le Corbusie (Charles-Eacutedouard Jeanneret)
Cronologia 1929-1931
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Estil Racionalisme funcional
Dimensions 19 m x 215 m
Materials Blocs en murs i ampits i tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis) Actualment eacutes una casa-museu dedicada a la vida i obra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica Monuments de Franccedila i rep milers de visites a lany principalment darquitectes i estudiants
Le Corbusier Villa Saboya 1929-1931 Poissy Pariacutes
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p)
Le Corbusier (1887-1965) va dissenyar aquest habitatge entegraves com a ldquomagravequina de viurerdquo una obra on la planta quadrada el predomini de les liacutenies rectes i els volums elementals soacuten tota una declaracioacute a favor del racionalisme i el funcionalisme arquitectogravenics
Ville Savoie (PoissyFranccedila) 1929-31
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La Ville Savoye es troba avui restaurada com casa-museu i estagrave protegida com monument nacional francegraves
Estagrave situada en el nuacutemero 82 de Rue de Villiers (78300) de Poissy
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
A partir drsquouna planta quadrada les estructures de la construccioacute soacuten de formigoacute i ferro Lrsquoedifici srsquoaguanta damunt de tot un seguit de pilars o pilotis molt prims de ferro i de seccioacute ciliacutendrica (rodona) disposats de forma reticular i que aixequen la zona habitable respecte del terreny eacutes a dir eleven lrsquoedifici per sobre del terra
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Aquests pilars sostenen una estructura paralmiddotlelepipegravedica que respon a la intencioacute de Le Corbusier de reproduir formes geomegravetriques pures Els quatre costats soacuten similars cosa que romp lrsquoorganitzacioacute jeragraverquica entorn a una faccedilana principal
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La PLANTA BAIXA srsquoendinsa cap endins (ldquotranqueordquo) provocant efectes de clarobscur i presenta una forma de ldquoUrdquo amb un espai per a allotjar els cotxes (garatge)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Planta Baixa
Una rampa a lrsquoespai central puja des de baix fins a la planta primera on hi la zona drsquoestar i continua despreacutes fins al terrat concebut com una prolongacioacute del jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
PLANTA de CIRCULACIOacute
Plagravenols
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Lrsquohabitatge que srsquoenvolta de natura teacute les parets de color blanc fet que contrasta amb la pintura usada a lrsquointerior de colors primaris intensos
La PLANTA BAIXA estagrave determinada en gran mesura pel moviment drsquoun automogravebil que entri a lrsquoedifici i aixiacute va ser concebuda per permetre lrsquoentrada dels cotxes i deixar els ocupants davant la porta Aquest moviment del cotxe tambeacute determina lrsquoestructura basada en una malla de pilars de formigoacute o PILOTIS disposats en forma reticular distants entre si 475 metres un dels altres (ldquointerpilotisrdquo) Aquesta malla conforma una planta quadrada de 215 m de costat per 19 m sobre la qual srsquoassenta la Vilmiddotla Els pilars o PILOTIS deixen la faccedilana lliure i permet rebre el magravexim de llum natural
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA compta amb un garatge capaccedil de donar cabuda a 3 automogravebils de lrsquoegravepoca cosa que va suposar una fita per a la histograveria de lrsquoarquitectura i un gran avenccedil per al seu temps
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
En la part frontal i progravexima a lrsquoentrada rodada es troba lrsquoentrada principal des del carrer enfront de la qual srsquoobre el hall a lrsquointerior
Planta Baixa
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA estagrave ocupada pel garatge a fora i a lrsquoINTERIOR pel hall i les dependegravencies per al servei
Planta Baixa
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
LrsquoINTERIOR de lrsquoedifici srsquoorganitza entorn a dos elements principals una rampa que recorre de baix a dalt tot lrsquoedifici i que constituiumlx la seva espina dorsal perllongant aquest moviment des de fora cap a dintre i una escala de caragol Estructura i circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot lrsquoINTERIOR del hall es troba pintat de blanc el que representa lrsquointeregraves de Le Corbusier per lrsquoarquitectura sanitagraveria i la higiene en una egravepoca que les ciutats patien les consequumlegravencies de la superpoblacioacute en forma drsquoepidegravemies cosa que plasma lrsquoimportant descobriment de la vida microbiana a tot arreu incloent lrsquointerior dels habitatges Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Aquest aspecte tambeacute es veu reflectit en la profusioacute de lavabos i excusats en lrsquointerior de la Vilmiddotla
Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Profusioacute de lavabos i excusats aparentment
molt superior a les necessitats i tambeacute
amb lrsquoaprofitament de lrsquoaigua corrent amb la qual
es contava
Interior
Meacutes allunyats de lrsquoentrada apareixen tres habitacions per a convidats i servei
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Detalls de la Villa Saboya
A traveacutes de la rampa central srsquoaccedeix a la PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge
Planta 1
La PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge saloacute principal o sala drsquoestar menjador cuina dormitoris banys Lrsquoedifici estagrave projectat
com un espai lliure i fluid
amb ilmiddotluminacioacute natural srsquoha organitzat lrsquoespai entorn dels espais de circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA de CIRCULACIOacute
Detalls de la Villa Saboya
Planta 1
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
Va dedicar tot el seu talent i la seva energia a la creacioacute drsquouna radical i nova forma drsquoexpressioacute arquitectogravenica
La seva figura ve marcada per les seves ulleres rodones obscures
Cada part de lrsquoedifici ha de respondre estrictament a la funcioacute que ha drsquoacomplir a meacutes i ja que el preu de la construccioacute eacutes elevat els espais habitables han de ser reduiumlts perograve amb unes bones condicions de llum ventilacioacute etc
Considerat com una o la figura meacutes important de lrsquoarquitectura moderna va donar el gran pas i va introduir lrsquoestil internacional
Una de les principals aportacions a part del rebuig als estils historicistes eacutes la seva concepcioacute de la casa com lloc drsquo ldquohabitarrdquo
Parteix del cubisme i tracta de reduir lrsquoarquitectura a formes geomegravetriques simples quadrat cub cilindre
Le Corbusier (Charles Eacuteduard Jeanneret 1887-1965)
Fill drsquoun rellotger heretagrave del pare el gust per la precisioacute i la matemagravetica
El centre de la seva preocupacioacute fou lrsquohome i buscagrave com els clagravessics les proporcions el cagravenon per projectar tot inclosos els edificis a la mesura de lrsquoeacutesser humagrave
Aquestes normes les recolliacute en el Modulor on fixa les proporcions per construir harmogravenicament qualsevol cosa
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
La importagravencia de Le Corbusier roman en gran part en el seu enorme poder de siacutentesi
Amb els seus viatges per distintes parts del moacuten va entrar en contacte amb estils diversos drsquoegravepoques diferents
Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila 1950-1955
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
De totes aquestes influegravencies va agafar aquelles que considerava essencials i intemporals reconeixent en especial els valors de lrsquoarquitectura clagravessica grega per exemple de lrsquoAcrogravepoli drsquoAtenes
Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila 1950-1955
Le Corbusier agafava lexcusa de representar el que veia o recordava dun lloc conegut o somiat per manifestar de manera categograverica les concepcions els postulats i els principis que sobre larquitectura defensava en els diferents moments que realitzava els dibuixos
Utilitzava aquella realitat com una excusa per expressar un ideal un model del que ell pensava que hauria de ser un haver de ser i no ho era
Es veia a si mateix i en aixograve van tenir molta influencia les seves lectures primerenques de Nietzsche com un superhome solitari amb la missioacute de destruir el coneixement convencional per a implantar les seves idees revolucionagraveries
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
Tot i que la seva principal carrera i professioacute va ser la drsquoarquitecte tambeacute va practicar la pintura i va exposar la seva teoria artiacutestica
Entre 1942 i 1948 va elaborar un sistema de medicioacute conegut com ldquoModulorrdquo (el primer publicat en 1942)
Lrsquoany 1955 publica el ldquoModulor 2rdquo
Altra de les seves preocupacions fou la necessitat drsquouna nova planificacioacute urbana adequada a les necessitats de la vida moderna
1920 Lrsquo Esprit Nouveau
1912 Apregraves le cubisme
1923 Vers une arquitecture
1922 La pinture moderne
1935 La ville radieuse
Entre la seva OBRA TEOgraveRICA
DISSENYS DE MOBLES
ANTROPOMETRIA
Eacutes un sistema de medicioacute Utilitza com a cagravenon les mides
humanes
183 cm com a mida promig o ldquostandardrdquo
Le Corbusier elabora un sistema basat en els tractats de lrsquoantiguitat tant arquitectogravenics com matemagravetics i els relaciona amb les mides del mobiliari i dels espais arquitectogravenics
El modulor es pot definir com una mena de mogravedul constructiu una mida universal i harmogravenica que parteix de les dimensions de la figura humana (dempeus 183 cm i amb el braccedil aixecat 226 cm com a mida ldquostandardrdquo) i de la seva relacioacute amb lrsquoespai de lrsquoambient domegravestic i urbagrave
El modulor eacutes una eina per als arquitectes i dissenyadors unes mides o cagravenon que ells utilitzen per poder aplicar lrsquoescala humana a lrsquoespai o objecte dissenyat
Defensa el racionalisme i el funcionalisme
Defensa una arquitectura pragravectica i lliure drsquoindividualismes i sentimentalismes fantasiosos
Es preocupa de lrsquoeconomia
Aporta solucions pragravectiques i econogravemiques (accessibles)
El confort o la comoditat higiene
salubritat i funcionalitat soacuten la cuacutespide de lrsquoestegravetica
En definitiva planteja una arquitectura popular
Le Corbusier (Charles Eacuteduard Jeanneret 1887-1965)
LA SEVA OBRA ES BASA EN CINC PRINCIPIS BAgraveSICS I INNOVADORS
1- Pilotis per separar del terreny
2- La planta lliure
3- La faccedilana lliure
4- La Fecircnetre en Longueur
5- Les terrasses ndash jardiacute
Els cinc puntsldquo Aquests plantejaven que les construccions devien tenir
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1) Les construccions havien de descansar sobre els pilotis (puntals o pilars) gragravecies als quals la casa queda aiumlllada del terra li doacutena elegagravencia
menys humitats i infiltracions
Permet lrsquoalliberament de meacutes espai de la planta baixa per a crear noves zones estructurades
Per exemple en
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1923-25 Villa la Roche oest Pariacutes
(el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i
al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
TERMINOLOGIA PAU 115- Pilotis Suports verticals de seccioacute circular i de formigoacute armat que aiumlllen de la planta baixa el cos de lrsquoedifici que sustenten creant un espai cobert lliure i sense parets
2) Planta lliure o oberta com a consequumlegravencia del sistema de pilars i lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega
Lrsquoestructura independent posibilita la lliure colocacioacute de les parets
La construccioacute srsquoha de sustentar per una estructura de formigoacute armat aixiacute si les parets no han drsquoactuar com a element de suport permet meacutes espai intern lliure i qualsevol tipus de distribucioacute (lliure)
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
3) Faccedilana lliure Posseir un alccedilat pla i faccedilana lliure drsquoelements estructurals en funcioacute de les necessitats de cada pis i sense ornamentacioacute
Permet una major llibertat de projeccioacute de manera que es pot dissenyar sense condicions
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
4) Finestres corregudes Incorporar grans finestres disposades horitzontalment (longitudinals i contiacutenues allargades) en les faccedilanes
Llargues faixes per a aconseguir una profusa ilmiddotluminacioacute a la vegada que Le Corbusier elimina la compartimentacioacute a lrsquointerior
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
Obertura de lrsquoedifici cap a lrsquoexterior (naturalesa)
Major aprofitament de lrsquoenergia solar
5) Les terrasses ndash jardiacute Tenir la coberta plana on shavia de situar un jardiacute una nova zona un espai destinat al
gaudiment
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
La Villa Fallet (1905) Suiumlssa projectada en la seva ciutat natal Chaux-de-Fons concebuda per a la produccioacute de rellotges
Eacutes la seva primera obra Projectada als 18 anys mentre
Carpenter Center for the Visual Arts
(1961) Cambridge (Anglaterra)
fou a darrera obra als 74 anys
Li va impressionar com la forma de lrsquoorganitzacioacute de lrsquoespai expressava les seves preocupacions sociopoliacutetiques (socialisme utogravepic) un local on el silenci i la solidaritat es conjugaven amb el contacte diari entre els individus cosa que es reflecteix en la seva evolucioacute arquitectogravenica fins la darrera obra
En 1907 Le Corbusier va fer un viatge a Itagravelia
1912 Maison Blanche 1917 Dipogravesit daigua 1917 Villa Schwob Suiumlssa
1920 Cartier Cite Fruges Pessac
1926 Maison Guiette
1914 Maison Dom-Ino 1917 Maison Ouvrieres
1917 Maison Ouvrieres
1920 Ville Citrohan
1923 Villa la Roche Pariacutes
1927 Villa Weissenhof Stuttgart
1929-31 Ville Savoye Poissy France
RACIONALISME I FUNCIONALISME
ORGANICISME ARQUITECTURA S XX RACIONALISME I FUNCIONALISME ORGANICISME
47- Charles-Edouard Jeanneret Le Corbusier Ville Savoie 1 (2008 setembre) 2 (2010 setembre) 48- Frank Lloyd Wright Falling Water House Casa Cascada o Kaufmann 1 (2004 juny)
47
VILLA SAVOYE (1929-1931) FRANCcedilA LE CORBUSIER CHARLES-EacuteDOUARD
JEANNERET (1887-1965)
2v
48
FALLING WATER HOUSE CASA DE LA CASCADA O CASA KAUFMANN (1935-
1937) BEAR RUN PENNSYLVANIA (EUA) FRANK LLOYD WRIGHT (1867-1959)
1v
Charles Eacutedouard Jeanneret
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
FITXA TEgraveCNICA (documentacioacute general)
1v (2008 setembre) 2v (2010 setembre)
Catalogacioacute i anagravelisi formal
Tiacutetol Ville Savoye
Arquitecte Le Corbusier (Charles-Eacutedouard Jeanneret1887-1965)
Cronologia 1929-1931
Estil Racionalisme funcional
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Tipologia Arquitectura civil i privada
Sistema constructiu Arquitravat majoritagraveriament
Materials Blocs en murs i ampits tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis)
Dimensions 19 m x 21rsquo5 m
Funcioacute Era un habitatge unifamiliar aiumlllat adreccedilat a lrsquouacutes particular drsquouna famiacutelia
de la burgesia francesa que el va encarregar a Le Corbusier Actualment
eacutes una ldquocasa-museurdquo dedicada a la vida i lrsquoobra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica ldquoMonuments de Franccedilardquo i rep milers
de visites a lrsquoany principalment drsquoarquitectes i drsquoestudiants
NOM Villa Savoye
ARQUITECTE Le Corbusie (Charles-Eacutedouard Jeanneret)
Cronologia 1929-1931
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Estil Racionalisme funcional
Dimensions 19 m x 215 m
Materials Blocs en murs i ampits i tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis) Actualment eacutes una casa-museu dedicada a la vida i obra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica Monuments de Franccedila i rep milers de visites a lany principalment darquitectes i estudiants
Le Corbusier Villa Saboya 1929-1931 Poissy Pariacutes
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p)
Le Corbusier (1887-1965) va dissenyar aquest habitatge entegraves com a ldquomagravequina de viurerdquo una obra on la planta quadrada el predomini de les liacutenies rectes i els volums elementals soacuten tota una declaracioacute a favor del racionalisme i el funcionalisme arquitectogravenics
Ville Savoie (PoissyFranccedila) 1929-31
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La Ville Savoye es troba avui restaurada com casa-museu i estagrave protegida com monument nacional francegraves
Estagrave situada en el nuacutemero 82 de Rue de Villiers (78300) de Poissy
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
A partir drsquouna planta quadrada les estructures de la construccioacute soacuten de formigoacute i ferro Lrsquoedifici srsquoaguanta damunt de tot un seguit de pilars o pilotis molt prims de ferro i de seccioacute ciliacutendrica (rodona) disposats de forma reticular i que aixequen la zona habitable respecte del terreny eacutes a dir eleven lrsquoedifici per sobre del terra
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Aquests pilars sostenen una estructura paralmiddotlelepipegravedica que respon a la intencioacute de Le Corbusier de reproduir formes geomegravetriques pures Els quatre costats soacuten similars cosa que romp lrsquoorganitzacioacute jeragraverquica entorn a una faccedilana principal
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La PLANTA BAIXA srsquoendinsa cap endins (ldquotranqueordquo) provocant efectes de clarobscur i presenta una forma de ldquoUrdquo amb un espai per a allotjar els cotxes (garatge)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Planta Baixa
Una rampa a lrsquoespai central puja des de baix fins a la planta primera on hi la zona drsquoestar i continua despreacutes fins al terrat concebut com una prolongacioacute del jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
PLANTA de CIRCULACIOacute
Plagravenols
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Lrsquohabitatge que srsquoenvolta de natura teacute les parets de color blanc fet que contrasta amb la pintura usada a lrsquointerior de colors primaris intensos
La PLANTA BAIXA estagrave determinada en gran mesura pel moviment drsquoun automogravebil que entri a lrsquoedifici i aixiacute va ser concebuda per permetre lrsquoentrada dels cotxes i deixar els ocupants davant la porta Aquest moviment del cotxe tambeacute determina lrsquoestructura basada en una malla de pilars de formigoacute o PILOTIS disposats en forma reticular distants entre si 475 metres un dels altres (ldquointerpilotisrdquo) Aquesta malla conforma una planta quadrada de 215 m de costat per 19 m sobre la qual srsquoassenta la Vilmiddotla Els pilars o PILOTIS deixen la faccedilana lliure i permet rebre el magravexim de llum natural
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA compta amb un garatge capaccedil de donar cabuda a 3 automogravebils de lrsquoegravepoca cosa que va suposar una fita per a la histograveria de lrsquoarquitectura i un gran avenccedil per al seu temps
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
En la part frontal i progravexima a lrsquoentrada rodada es troba lrsquoentrada principal des del carrer enfront de la qual srsquoobre el hall a lrsquointerior
Planta Baixa
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA estagrave ocupada pel garatge a fora i a lrsquoINTERIOR pel hall i les dependegravencies per al servei
Planta Baixa
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
LrsquoINTERIOR de lrsquoedifici srsquoorganitza entorn a dos elements principals una rampa que recorre de baix a dalt tot lrsquoedifici i que constituiumlx la seva espina dorsal perllongant aquest moviment des de fora cap a dintre i una escala de caragol Estructura i circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot lrsquoINTERIOR del hall es troba pintat de blanc el que representa lrsquointeregraves de Le Corbusier per lrsquoarquitectura sanitagraveria i la higiene en una egravepoca que les ciutats patien les consequumlegravencies de la superpoblacioacute en forma drsquoepidegravemies cosa que plasma lrsquoimportant descobriment de la vida microbiana a tot arreu incloent lrsquointerior dels habitatges Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Aquest aspecte tambeacute es veu reflectit en la profusioacute de lavabos i excusats en lrsquointerior de la Vilmiddotla
Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Profusioacute de lavabos i excusats aparentment
molt superior a les necessitats i tambeacute
amb lrsquoaprofitament de lrsquoaigua corrent amb la qual
es contava
Interior
Meacutes allunyats de lrsquoentrada apareixen tres habitacions per a convidats i servei
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Detalls de la Villa Saboya
A traveacutes de la rampa central srsquoaccedeix a la PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge
Planta 1
La PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge saloacute principal o sala drsquoestar menjador cuina dormitoris banys Lrsquoedifici estagrave projectat
com un espai lliure i fluid
amb ilmiddotluminacioacute natural srsquoha organitzat lrsquoespai entorn dels espais de circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA de CIRCULACIOacute
Detalls de la Villa Saboya
Planta 1
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Va dedicar tot el seu talent i la seva energia a la creacioacute drsquouna radical i nova forma drsquoexpressioacute arquitectogravenica
La seva figura ve marcada per les seves ulleres rodones obscures
Cada part de lrsquoedifici ha de respondre estrictament a la funcioacute que ha drsquoacomplir a meacutes i ja que el preu de la construccioacute eacutes elevat els espais habitables han de ser reduiumlts perograve amb unes bones condicions de llum ventilacioacute etc
Considerat com una o la figura meacutes important de lrsquoarquitectura moderna va donar el gran pas i va introduir lrsquoestil internacional
Una de les principals aportacions a part del rebuig als estils historicistes eacutes la seva concepcioacute de la casa com lloc drsquo ldquohabitarrdquo
Parteix del cubisme i tracta de reduir lrsquoarquitectura a formes geomegravetriques simples quadrat cub cilindre
Le Corbusier (Charles Eacuteduard Jeanneret 1887-1965)
Fill drsquoun rellotger heretagrave del pare el gust per la precisioacute i la matemagravetica
El centre de la seva preocupacioacute fou lrsquohome i buscagrave com els clagravessics les proporcions el cagravenon per projectar tot inclosos els edificis a la mesura de lrsquoeacutesser humagrave
Aquestes normes les recolliacute en el Modulor on fixa les proporcions per construir harmogravenicament qualsevol cosa
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
La importagravencia de Le Corbusier roman en gran part en el seu enorme poder de siacutentesi
Amb els seus viatges per distintes parts del moacuten va entrar en contacte amb estils diversos drsquoegravepoques diferents
Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila 1950-1955
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
De totes aquestes influegravencies va agafar aquelles que considerava essencials i intemporals reconeixent en especial els valors de lrsquoarquitectura clagravessica grega per exemple de lrsquoAcrogravepoli drsquoAtenes
Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila 1950-1955
Le Corbusier agafava lexcusa de representar el que veia o recordava dun lloc conegut o somiat per manifestar de manera categograverica les concepcions els postulats i els principis que sobre larquitectura defensava en els diferents moments que realitzava els dibuixos
Utilitzava aquella realitat com una excusa per expressar un ideal un model del que ell pensava que hauria de ser un haver de ser i no ho era
Es veia a si mateix i en aixograve van tenir molta influencia les seves lectures primerenques de Nietzsche com un superhome solitari amb la missioacute de destruir el coneixement convencional per a implantar les seves idees revolucionagraveries
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
Tot i que la seva principal carrera i professioacute va ser la drsquoarquitecte tambeacute va practicar la pintura i va exposar la seva teoria artiacutestica
Entre 1942 i 1948 va elaborar un sistema de medicioacute conegut com ldquoModulorrdquo (el primer publicat en 1942)
Lrsquoany 1955 publica el ldquoModulor 2rdquo
Altra de les seves preocupacions fou la necessitat drsquouna nova planificacioacute urbana adequada a les necessitats de la vida moderna
1920 Lrsquo Esprit Nouveau
1912 Apregraves le cubisme
1923 Vers une arquitecture
1922 La pinture moderne
1935 La ville radieuse
Entre la seva OBRA TEOgraveRICA
DISSENYS DE MOBLES
ANTROPOMETRIA
Eacutes un sistema de medicioacute Utilitza com a cagravenon les mides
humanes
183 cm com a mida promig o ldquostandardrdquo
Le Corbusier elabora un sistema basat en els tractats de lrsquoantiguitat tant arquitectogravenics com matemagravetics i els relaciona amb les mides del mobiliari i dels espais arquitectogravenics
El modulor es pot definir com una mena de mogravedul constructiu una mida universal i harmogravenica que parteix de les dimensions de la figura humana (dempeus 183 cm i amb el braccedil aixecat 226 cm com a mida ldquostandardrdquo) i de la seva relacioacute amb lrsquoespai de lrsquoambient domegravestic i urbagrave
El modulor eacutes una eina per als arquitectes i dissenyadors unes mides o cagravenon que ells utilitzen per poder aplicar lrsquoescala humana a lrsquoespai o objecte dissenyat
Defensa el racionalisme i el funcionalisme
Defensa una arquitectura pragravectica i lliure drsquoindividualismes i sentimentalismes fantasiosos
Es preocupa de lrsquoeconomia
Aporta solucions pragravectiques i econogravemiques (accessibles)
El confort o la comoditat higiene
salubritat i funcionalitat soacuten la cuacutespide de lrsquoestegravetica
En definitiva planteja una arquitectura popular
Le Corbusier (Charles Eacuteduard Jeanneret 1887-1965)
LA SEVA OBRA ES BASA EN CINC PRINCIPIS BAgraveSICS I INNOVADORS
1- Pilotis per separar del terreny
2- La planta lliure
3- La faccedilana lliure
4- La Fecircnetre en Longueur
5- Les terrasses ndash jardiacute
Els cinc puntsldquo Aquests plantejaven que les construccions devien tenir
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1) Les construccions havien de descansar sobre els pilotis (puntals o pilars) gragravecies als quals la casa queda aiumlllada del terra li doacutena elegagravencia
menys humitats i infiltracions
Permet lrsquoalliberament de meacutes espai de la planta baixa per a crear noves zones estructurades
Per exemple en
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1923-25 Villa la Roche oest Pariacutes
(el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i
al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
TERMINOLOGIA PAU 115- Pilotis Suports verticals de seccioacute circular i de formigoacute armat que aiumlllen de la planta baixa el cos de lrsquoedifici que sustenten creant un espai cobert lliure i sense parets
2) Planta lliure o oberta com a consequumlegravencia del sistema de pilars i lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega
Lrsquoestructura independent posibilita la lliure colocacioacute de les parets
La construccioacute srsquoha de sustentar per una estructura de formigoacute armat aixiacute si les parets no han drsquoactuar com a element de suport permet meacutes espai intern lliure i qualsevol tipus de distribucioacute (lliure)
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
3) Faccedilana lliure Posseir un alccedilat pla i faccedilana lliure drsquoelements estructurals en funcioacute de les necessitats de cada pis i sense ornamentacioacute
Permet una major llibertat de projeccioacute de manera que es pot dissenyar sense condicions
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
4) Finestres corregudes Incorporar grans finestres disposades horitzontalment (longitudinals i contiacutenues allargades) en les faccedilanes
Llargues faixes per a aconseguir una profusa ilmiddotluminacioacute a la vegada que Le Corbusier elimina la compartimentacioacute a lrsquointerior
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
Obertura de lrsquoedifici cap a lrsquoexterior (naturalesa)
Major aprofitament de lrsquoenergia solar
5) Les terrasses ndash jardiacute Tenir la coberta plana on shavia de situar un jardiacute una nova zona un espai destinat al
gaudiment
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
La Villa Fallet (1905) Suiumlssa projectada en la seva ciutat natal Chaux-de-Fons concebuda per a la produccioacute de rellotges
Eacutes la seva primera obra Projectada als 18 anys mentre
Carpenter Center for the Visual Arts
(1961) Cambridge (Anglaterra)
fou a darrera obra als 74 anys
Li va impressionar com la forma de lrsquoorganitzacioacute de lrsquoespai expressava les seves preocupacions sociopoliacutetiques (socialisme utogravepic) un local on el silenci i la solidaritat es conjugaven amb el contacte diari entre els individus cosa que es reflecteix en la seva evolucioacute arquitectogravenica fins la darrera obra
En 1907 Le Corbusier va fer un viatge a Itagravelia
1912 Maison Blanche 1917 Dipogravesit daigua 1917 Villa Schwob Suiumlssa
1920 Cartier Cite Fruges Pessac
1926 Maison Guiette
1914 Maison Dom-Ino 1917 Maison Ouvrieres
1917 Maison Ouvrieres
1920 Ville Citrohan
1923 Villa la Roche Pariacutes
1927 Villa Weissenhof Stuttgart
1929-31 Ville Savoye Poissy France
RACIONALISME I FUNCIONALISME
ORGANICISME ARQUITECTURA S XX RACIONALISME I FUNCIONALISME ORGANICISME
47- Charles-Edouard Jeanneret Le Corbusier Ville Savoie 1 (2008 setembre) 2 (2010 setembre) 48- Frank Lloyd Wright Falling Water House Casa Cascada o Kaufmann 1 (2004 juny)
47
VILLA SAVOYE (1929-1931) FRANCcedilA LE CORBUSIER CHARLES-EacuteDOUARD
JEANNERET (1887-1965)
2v
48
FALLING WATER HOUSE CASA DE LA CASCADA O CASA KAUFMANN (1935-
1937) BEAR RUN PENNSYLVANIA (EUA) FRANK LLOYD WRIGHT (1867-1959)
1v
Charles Eacutedouard Jeanneret
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
FITXA TEgraveCNICA (documentacioacute general)
1v (2008 setembre) 2v (2010 setembre)
Catalogacioacute i anagravelisi formal
Tiacutetol Ville Savoye
Arquitecte Le Corbusier (Charles-Eacutedouard Jeanneret1887-1965)
Cronologia 1929-1931
Estil Racionalisme funcional
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Tipologia Arquitectura civil i privada
Sistema constructiu Arquitravat majoritagraveriament
Materials Blocs en murs i ampits tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis)
Dimensions 19 m x 21rsquo5 m
Funcioacute Era un habitatge unifamiliar aiumlllat adreccedilat a lrsquouacutes particular drsquouna famiacutelia
de la burgesia francesa que el va encarregar a Le Corbusier Actualment
eacutes una ldquocasa-museurdquo dedicada a la vida i lrsquoobra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica ldquoMonuments de Franccedilardquo i rep milers
de visites a lrsquoany principalment drsquoarquitectes i drsquoestudiants
NOM Villa Savoye
ARQUITECTE Le Corbusie (Charles-Eacutedouard Jeanneret)
Cronologia 1929-1931
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Estil Racionalisme funcional
Dimensions 19 m x 215 m
Materials Blocs en murs i ampits i tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis) Actualment eacutes una casa-museu dedicada a la vida i obra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica Monuments de Franccedila i rep milers de visites a lany principalment darquitectes i estudiants
Le Corbusier Villa Saboya 1929-1931 Poissy Pariacutes
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p)
Le Corbusier (1887-1965) va dissenyar aquest habitatge entegraves com a ldquomagravequina de viurerdquo una obra on la planta quadrada el predomini de les liacutenies rectes i els volums elementals soacuten tota una declaracioacute a favor del racionalisme i el funcionalisme arquitectogravenics
Ville Savoie (PoissyFranccedila) 1929-31
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La Ville Savoye es troba avui restaurada com casa-museu i estagrave protegida com monument nacional francegraves
Estagrave situada en el nuacutemero 82 de Rue de Villiers (78300) de Poissy
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
A partir drsquouna planta quadrada les estructures de la construccioacute soacuten de formigoacute i ferro Lrsquoedifici srsquoaguanta damunt de tot un seguit de pilars o pilotis molt prims de ferro i de seccioacute ciliacutendrica (rodona) disposats de forma reticular i que aixequen la zona habitable respecte del terreny eacutes a dir eleven lrsquoedifici per sobre del terra
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Aquests pilars sostenen una estructura paralmiddotlelepipegravedica que respon a la intencioacute de Le Corbusier de reproduir formes geomegravetriques pures Els quatre costats soacuten similars cosa que romp lrsquoorganitzacioacute jeragraverquica entorn a una faccedilana principal
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La PLANTA BAIXA srsquoendinsa cap endins (ldquotranqueordquo) provocant efectes de clarobscur i presenta una forma de ldquoUrdquo amb un espai per a allotjar els cotxes (garatge)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Planta Baixa
Una rampa a lrsquoespai central puja des de baix fins a la planta primera on hi la zona drsquoestar i continua despreacutes fins al terrat concebut com una prolongacioacute del jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
PLANTA de CIRCULACIOacute
Plagravenols
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Lrsquohabitatge que srsquoenvolta de natura teacute les parets de color blanc fet que contrasta amb la pintura usada a lrsquointerior de colors primaris intensos
La PLANTA BAIXA estagrave determinada en gran mesura pel moviment drsquoun automogravebil que entri a lrsquoedifici i aixiacute va ser concebuda per permetre lrsquoentrada dels cotxes i deixar els ocupants davant la porta Aquest moviment del cotxe tambeacute determina lrsquoestructura basada en una malla de pilars de formigoacute o PILOTIS disposats en forma reticular distants entre si 475 metres un dels altres (ldquointerpilotisrdquo) Aquesta malla conforma una planta quadrada de 215 m de costat per 19 m sobre la qual srsquoassenta la Vilmiddotla Els pilars o PILOTIS deixen la faccedilana lliure i permet rebre el magravexim de llum natural
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA compta amb un garatge capaccedil de donar cabuda a 3 automogravebils de lrsquoegravepoca cosa que va suposar una fita per a la histograveria de lrsquoarquitectura i un gran avenccedil per al seu temps
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
En la part frontal i progravexima a lrsquoentrada rodada es troba lrsquoentrada principal des del carrer enfront de la qual srsquoobre el hall a lrsquointerior
Planta Baixa
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA estagrave ocupada pel garatge a fora i a lrsquoINTERIOR pel hall i les dependegravencies per al servei
Planta Baixa
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
LrsquoINTERIOR de lrsquoedifici srsquoorganitza entorn a dos elements principals una rampa que recorre de baix a dalt tot lrsquoedifici i que constituiumlx la seva espina dorsal perllongant aquest moviment des de fora cap a dintre i una escala de caragol Estructura i circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot lrsquoINTERIOR del hall es troba pintat de blanc el que representa lrsquointeregraves de Le Corbusier per lrsquoarquitectura sanitagraveria i la higiene en una egravepoca que les ciutats patien les consequumlegravencies de la superpoblacioacute en forma drsquoepidegravemies cosa que plasma lrsquoimportant descobriment de la vida microbiana a tot arreu incloent lrsquointerior dels habitatges Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Aquest aspecte tambeacute es veu reflectit en la profusioacute de lavabos i excusats en lrsquointerior de la Vilmiddotla
Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Profusioacute de lavabos i excusats aparentment
molt superior a les necessitats i tambeacute
amb lrsquoaprofitament de lrsquoaigua corrent amb la qual
es contava
Interior
Meacutes allunyats de lrsquoentrada apareixen tres habitacions per a convidats i servei
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Detalls de la Villa Saboya
A traveacutes de la rampa central srsquoaccedeix a la PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge
Planta 1
La PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge saloacute principal o sala drsquoestar menjador cuina dormitoris banys Lrsquoedifici estagrave projectat
com un espai lliure i fluid
amb ilmiddotluminacioacute natural srsquoha organitzat lrsquoespai entorn dels espais de circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA de CIRCULACIOacute
Detalls de la Villa Saboya
Planta 1
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Cada part de lrsquoedifici ha de respondre estrictament a la funcioacute que ha drsquoacomplir a meacutes i ja que el preu de la construccioacute eacutes elevat els espais habitables han de ser reduiumlts perograve amb unes bones condicions de llum ventilacioacute etc
Considerat com una o la figura meacutes important de lrsquoarquitectura moderna va donar el gran pas i va introduir lrsquoestil internacional
Una de les principals aportacions a part del rebuig als estils historicistes eacutes la seva concepcioacute de la casa com lloc drsquo ldquohabitarrdquo
Parteix del cubisme i tracta de reduir lrsquoarquitectura a formes geomegravetriques simples quadrat cub cilindre
Le Corbusier (Charles Eacuteduard Jeanneret 1887-1965)
Fill drsquoun rellotger heretagrave del pare el gust per la precisioacute i la matemagravetica
El centre de la seva preocupacioacute fou lrsquohome i buscagrave com els clagravessics les proporcions el cagravenon per projectar tot inclosos els edificis a la mesura de lrsquoeacutesser humagrave
Aquestes normes les recolliacute en el Modulor on fixa les proporcions per construir harmogravenicament qualsevol cosa
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
La importagravencia de Le Corbusier roman en gran part en el seu enorme poder de siacutentesi
Amb els seus viatges per distintes parts del moacuten va entrar en contacte amb estils diversos drsquoegravepoques diferents
Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila 1950-1955
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
De totes aquestes influegravencies va agafar aquelles que considerava essencials i intemporals reconeixent en especial els valors de lrsquoarquitectura clagravessica grega per exemple de lrsquoAcrogravepoli drsquoAtenes
Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila 1950-1955
Le Corbusier agafava lexcusa de representar el que veia o recordava dun lloc conegut o somiat per manifestar de manera categograverica les concepcions els postulats i els principis que sobre larquitectura defensava en els diferents moments que realitzava els dibuixos
Utilitzava aquella realitat com una excusa per expressar un ideal un model del que ell pensava que hauria de ser un haver de ser i no ho era
Es veia a si mateix i en aixograve van tenir molta influencia les seves lectures primerenques de Nietzsche com un superhome solitari amb la missioacute de destruir el coneixement convencional per a implantar les seves idees revolucionagraveries
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
Tot i que la seva principal carrera i professioacute va ser la drsquoarquitecte tambeacute va practicar la pintura i va exposar la seva teoria artiacutestica
Entre 1942 i 1948 va elaborar un sistema de medicioacute conegut com ldquoModulorrdquo (el primer publicat en 1942)
Lrsquoany 1955 publica el ldquoModulor 2rdquo
Altra de les seves preocupacions fou la necessitat drsquouna nova planificacioacute urbana adequada a les necessitats de la vida moderna
1920 Lrsquo Esprit Nouveau
1912 Apregraves le cubisme
1923 Vers une arquitecture
1922 La pinture moderne
1935 La ville radieuse
Entre la seva OBRA TEOgraveRICA
DISSENYS DE MOBLES
ANTROPOMETRIA
Eacutes un sistema de medicioacute Utilitza com a cagravenon les mides
humanes
183 cm com a mida promig o ldquostandardrdquo
Le Corbusier elabora un sistema basat en els tractats de lrsquoantiguitat tant arquitectogravenics com matemagravetics i els relaciona amb les mides del mobiliari i dels espais arquitectogravenics
El modulor es pot definir com una mena de mogravedul constructiu una mida universal i harmogravenica que parteix de les dimensions de la figura humana (dempeus 183 cm i amb el braccedil aixecat 226 cm com a mida ldquostandardrdquo) i de la seva relacioacute amb lrsquoespai de lrsquoambient domegravestic i urbagrave
El modulor eacutes una eina per als arquitectes i dissenyadors unes mides o cagravenon que ells utilitzen per poder aplicar lrsquoescala humana a lrsquoespai o objecte dissenyat
Defensa el racionalisme i el funcionalisme
Defensa una arquitectura pragravectica i lliure drsquoindividualismes i sentimentalismes fantasiosos
Es preocupa de lrsquoeconomia
Aporta solucions pragravectiques i econogravemiques (accessibles)
El confort o la comoditat higiene
salubritat i funcionalitat soacuten la cuacutespide de lrsquoestegravetica
En definitiva planteja una arquitectura popular
Le Corbusier (Charles Eacuteduard Jeanneret 1887-1965)
LA SEVA OBRA ES BASA EN CINC PRINCIPIS BAgraveSICS I INNOVADORS
1- Pilotis per separar del terreny
2- La planta lliure
3- La faccedilana lliure
4- La Fecircnetre en Longueur
5- Les terrasses ndash jardiacute
Els cinc puntsldquo Aquests plantejaven que les construccions devien tenir
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1) Les construccions havien de descansar sobre els pilotis (puntals o pilars) gragravecies als quals la casa queda aiumlllada del terra li doacutena elegagravencia
menys humitats i infiltracions
Permet lrsquoalliberament de meacutes espai de la planta baixa per a crear noves zones estructurades
Per exemple en
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1923-25 Villa la Roche oest Pariacutes
(el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i
al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
TERMINOLOGIA PAU 115- Pilotis Suports verticals de seccioacute circular i de formigoacute armat que aiumlllen de la planta baixa el cos de lrsquoedifici que sustenten creant un espai cobert lliure i sense parets
2) Planta lliure o oberta com a consequumlegravencia del sistema de pilars i lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega
Lrsquoestructura independent posibilita la lliure colocacioacute de les parets
La construccioacute srsquoha de sustentar per una estructura de formigoacute armat aixiacute si les parets no han drsquoactuar com a element de suport permet meacutes espai intern lliure i qualsevol tipus de distribucioacute (lliure)
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
3) Faccedilana lliure Posseir un alccedilat pla i faccedilana lliure drsquoelements estructurals en funcioacute de les necessitats de cada pis i sense ornamentacioacute
Permet una major llibertat de projeccioacute de manera que es pot dissenyar sense condicions
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
4) Finestres corregudes Incorporar grans finestres disposades horitzontalment (longitudinals i contiacutenues allargades) en les faccedilanes
Llargues faixes per a aconseguir una profusa ilmiddotluminacioacute a la vegada que Le Corbusier elimina la compartimentacioacute a lrsquointerior
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
Obertura de lrsquoedifici cap a lrsquoexterior (naturalesa)
Major aprofitament de lrsquoenergia solar
5) Les terrasses ndash jardiacute Tenir la coberta plana on shavia de situar un jardiacute una nova zona un espai destinat al
gaudiment
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
La Villa Fallet (1905) Suiumlssa projectada en la seva ciutat natal Chaux-de-Fons concebuda per a la produccioacute de rellotges
Eacutes la seva primera obra Projectada als 18 anys mentre
Carpenter Center for the Visual Arts
(1961) Cambridge (Anglaterra)
fou a darrera obra als 74 anys
Li va impressionar com la forma de lrsquoorganitzacioacute de lrsquoespai expressava les seves preocupacions sociopoliacutetiques (socialisme utogravepic) un local on el silenci i la solidaritat es conjugaven amb el contacte diari entre els individus cosa que es reflecteix en la seva evolucioacute arquitectogravenica fins la darrera obra
En 1907 Le Corbusier va fer un viatge a Itagravelia
1912 Maison Blanche 1917 Dipogravesit daigua 1917 Villa Schwob Suiumlssa
1920 Cartier Cite Fruges Pessac
1926 Maison Guiette
1914 Maison Dom-Ino 1917 Maison Ouvrieres
1917 Maison Ouvrieres
1920 Ville Citrohan
1923 Villa la Roche Pariacutes
1927 Villa Weissenhof Stuttgart
1929-31 Ville Savoye Poissy France
RACIONALISME I FUNCIONALISME
ORGANICISME ARQUITECTURA S XX RACIONALISME I FUNCIONALISME ORGANICISME
47- Charles-Edouard Jeanneret Le Corbusier Ville Savoie 1 (2008 setembre) 2 (2010 setembre) 48- Frank Lloyd Wright Falling Water House Casa Cascada o Kaufmann 1 (2004 juny)
47
VILLA SAVOYE (1929-1931) FRANCcedilA LE CORBUSIER CHARLES-EacuteDOUARD
JEANNERET (1887-1965)
2v
48
FALLING WATER HOUSE CASA DE LA CASCADA O CASA KAUFMANN (1935-
1937) BEAR RUN PENNSYLVANIA (EUA) FRANK LLOYD WRIGHT (1867-1959)
1v
Charles Eacutedouard Jeanneret
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
FITXA TEgraveCNICA (documentacioacute general)
1v (2008 setembre) 2v (2010 setembre)
Catalogacioacute i anagravelisi formal
Tiacutetol Ville Savoye
Arquitecte Le Corbusier (Charles-Eacutedouard Jeanneret1887-1965)
Cronologia 1929-1931
Estil Racionalisme funcional
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Tipologia Arquitectura civil i privada
Sistema constructiu Arquitravat majoritagraveriament
Materials Blocs en murs i ampits tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis)
Dimensions 19 m x 21rsquo5 m
Funcioacute Era un habitatge unifamiliar aiumlllat adreccedilat a lrsquouacutes particular drsquouna famiacutelia
de la burgesia francesa que el va encarregar a Le Corbusier Actualment
eacutes una ldquocasa-museurdquo dedicada a la vida i lrsquoobra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica ldquoMonuments de Franccedilardquo i rep milers
de visites a lrsquoany principalment drsquoarquitectes i drsquoestudiants
NOM Villa Savoye
ARQUITECTE Le Corbusie (Charles-Eacutedouard Jeanneret)
Cronologia 1929-1931
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Estil Racionalisme funcional
Dimensions 19 m x 215 m
Materials Blocs en murs i ampits i tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis) Actualment eacutes una casa-museu dedicada a la vida i obra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica Monuments de Franccedila i rep milers de visites a lany principalment darquitectes i estudiants
Le Corbusier Villa Saboya 1929-1931 Poissy Pariacutes
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p)
Le Corbusier (1887-1965) va dissenyar aquest habitatge entegraves com a ldquomagravequina de viurerdquo una obra on la planta quadrada el predomini de les liacutenies rectes i els volums elementals soacuten tota una declaracioacute a favor del racionalisme i el funcionalisme arquitectogravenics
Ville Savoie (PoissyFranccedila) 1929-31
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La Ville Savoye es troba avui restaurada com casa-museu i estagrave protegida com monument nacional francegraves
Estagrave situada en el nuacutemero 82 de Rue de Villiers (78300) de Poissy
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
A partir drsquouna planta quadrada les estructures de la construccioacute soacuten de formigoacute i ferro Lrsquoedifici srsquoaguanta damunt de tot un seguit de pilars o pilotis molt prims de ferro i de seccioacute ciliacutendrica (rodona) disposats de forma reticular i que aixequen la zona habitable respecte del terreny eacutes a dir eleven lrsquoedifici per sobre del terra
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Aquests pilars sostenen una estructura paralmiddotlelepipegravedica que respon a la intencioacute de Le Corbusier de reproduir formes geomegravetriques pures Els quatre costats soacuten similars cosa que romp lrsquoorganitzacioacute jeragraverquica entorn a una faccedilana principal
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La PLANTA BAIXA srsquoendinsa cap endins (ldquotranqueordquo) provocant efectes de clarobscur i presenta una forma de ldquoUrdquo amb un espai per a allotjar els cotxes (garatge)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Planta Baixa
Una rampa a lrsquoespai central puja des de baix fins a la planta primera on hi la zona drsquoestar i continua despreacutes fins al terrat concebut com una prolongacioacute del jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
PLANTA de CIRCULACIOacute
Plagravenols
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Lrsquohabitatge que srsquoenvolta de natura teacute les parets de color blanc fet que contrasta amb la pintura usada a lrsquointerior de colors primaris intensos
La PLANTA BAIXA estagrave determinada en gran mesura pel moviment drsquoun automogravebil que entri a lrsquoedifici i aixiacute va ser concebuda per permetre lrsquoentrada dels cotxes i deixar els ocupants davant la porta Aquest moviment del cotxe tambeacute determina lrsquoestructura basada en una malla de pilars de formigoacute o PILOTIS disposats en forma reticular distants entre si 475 metres un dels altres (ldquointerpilotisrdquo) Aquesta malla conforma una planta quadrada de 215 m de costat per 19 m sobre la qual srsquoassenta la Vilmiddotla Els pilars o PILOTIS deixen la faccedilana lliure i permet rebre el magravexim de llum natural
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA compta amb un garatge capaccedil de donar cabuda a 3 automogravebils de lrsquoegravepoca cosa que va suposar una fita per a la histograveria de lrsquoarquitectura i un gran avenccedil per al seu temps
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
En la part frontal i progravexima a lrsquoentrada rodada es troba lrsquoentrada principal des del carrer enfront de la qual srsquoobre el hall a lrsquointerior
Planta Baixa
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA estagrave ocupada pel garatge a fora i a lrsquoINTERIOR pel hall i les dependegravencies per al servei
Planta Baixa
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
LrsquoINTERIOR de lrsquoedifici srsquoorganitza entorn a dos elements principals una rampa que recorre de baix a dalt tot lrsquoedifici i que constituiumlx la seva espina dorsal perllongant aquest moviment des de fora cap a dintre i una escala de caragol Estructura i circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot lrsquoINTERIOR del hall es troba pintat de blanc el que representa lrsquointeregraves de Le Corbusier per lrsquoarquitectura sanitagraveria i la higiene en una egravepoca que les ciutats patien les consequumlegravencies de la superpoblacioacute en forma drsquoepidegravemies cosa que plasma lrsquoimportant descobriment de la vida microbiana a tot arreu incloent lrsquointerior dels habitatges Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Aquest aspecte tambeacute es veu reflectit en la profusioacute de lavabos i excusats en lrsquointerior de la Vilmiddotla
Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Profusioacute de lavabos i excusats aparentment
molt superior a les necessitats i tambeacute
amb lrsquoaprofitament de lrsquoaigua corrent amb la qual
es contava
Interior
Meacutes allunyats de lrsquoentrada apareixen tres habitacions per a convidats i servei
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Detalls de la Villa Saboya
A traveacutes de la rampa central srsquoaccedeix a la PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge
Planta 1
La PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge saloacute principal o sala drsquoestar menjador cuina dormitoris banys Lrsquoedifici estagrave projectat
com un espai lliure i fluid
amb ilmiddotluminacioacute natural srsquoha organitzat lrsquoespai entorn dels espais de circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA de CIRCULACIOacute
Detalls de la Villa Saboya
Planta 1
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier (Charles Eacuteduard Jeanneret 1887-1965)
Fill drsquoun rellotger heretagrave del pare el gust per la precisioacute i la matemagravetica
El centre de la seva preocupacioacute fou lrsquohome i buscagrave com els clagravessics les proporcions el cagravenon per projectar tot inclosos els edificis a la mesura de lrsquoeacutesser humagrave
Aquestes normes les recolliacute en el Modulor on fixa les proporcions per construir harmogravenicament qualsevol cosa
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
La importagravencia de Le Corbusier roman en gran part en el seu enorme poder de siacutentesi
Amb els seus viatges per distintes parts del moacuten va entrar en contacte amb estils diversos drsquoegravepoques diferents
Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila 1950-1955
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
De totes aquestes influegravencies va agafar aquelles que considerava essencials i intemporals reconeixent en especial els valors de lrsquoarquitectura clagravessica grega per exemple de lrsquoAcrogravepoli drsquoAtenes
Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila 1950-1955
Le Corbusier agafava lexcusa de representar el que veia o recordava dun lloc conegut o somiat per manifestar de manera categograverica les concepcions els postulats i els principis que sobre larquitectura defensava en els diferents moments que realitzava els dibuixos
Utilitzava aquella realitat com una excusa per expressar un ideal un model del que ell pensava que hauria de ser un haver de ser i no ho era
Es veia a si mateix i en aixograve van tenir molta influencia les seves lectures primerenques de Nietzsche com un superhome solitari amb la missioacute de destruir el coneixement convencional per a implantar les seves idees revolucionagraveries
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
Tot i que la seva principal carrera i professioacute va ser la drsquoarquitecte tambeacute va practicar la pintura i va exposar la seva teoria artiacutestica
Entre 1942 i 1948 va elaborar un sistema de medicioacute conegut com ldquoModulorrdquo (el primer publicat en 1942)
Lrsquoany 1955 publica el ldquoModulor 2rdquo
Altra de les seves preocupacions fou la necessitat drsquouna nova planificacioacute urbana adequada a les necessitats de la vida moderna
1920 Lrsquo Esprit Nouveau
1912 Apregraves le cubisme
1923 Vers une arquitecture
1922 La pinture moderne
1935 La ville radieuse
Entre la seva OBRA TEOgraveRICA
DISSENYS DE MOBLES
ANTROPOMETRIA
Eacutes un sistema de medicioacute Utilitza com a cagravenon les mides
humanes
183 cm com a mida promig o ldquostandardrdquo
Le Corbusier elabora un sistema basat en els tractats de lrsquoantiguitat tant arquitectogravenics com matemagravetics i els relaciona amb les mides del mobiliari i dels espais arquitectogravenics
El modulor es pot definir com una mena de mogravedul constructiu una mida universal i harmogravenica que parteix de les dimensions de la figura humana (dempeus 183 cm i amb el braccedil aixecat 226 cm com a mida ldquostandardrdquo) i de la seva relacioacute amb lrsquoespai de lrsquoambient domegravestic i urbagrave
El modulor eacutes una eina per als arquitectes i dissenyadors unes mides o cagravenon que ells utilitzen per poder aplicar lrsquoescala humana a lrsquoespai o objecte dissenyat
Defensa el racionalisme i el funcionalisme
Defensa una arquitectura pragravectica i lliure drsquoindividualismes i sentimentalismes fantasiosos
Es preocupa de lrsquoeconomia
Aporta solucions pragravectiques i econogravemiques (accessibles)
El confort o la comoditat higiene
salubritat i funcionalitat soacuten la cuacutespide de lrsquoestegravetica
En definitiva planteja una arquitectura popular
Le Corbusier (Charles Eacuteduard Jeanneret 1887-1965)
LA SEVA OBRA ES BASA EN CINC PRINCIPIS BAgraveSICS I INNOVADORS
1- Pilotis per separar del terreny
2- La planta lliure
3- La faccedilana lliure
4- La Fecircnetre en Longueur
5- Les terrasses ndash jardiacute
Els cinc puntsldquo Aquests plantejaven que les construccions devien tenir
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1) Les construccions havien de descansar sobre els pilotis (puntals o pilars) gragravecies als quals la casa queda aiumlllada del terra li doacutena elegagravencia
menys humitats i infiltracions
Permet lrsquoalliberament de meacutes espai de la planta baixa per a crear noves zones estructurades
Per exemple en
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1923-25 Villa la Roche oest Pariacutes
(el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i
al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
TERMINOLOGIA PAU 115- Pilotis Suports verticals de seccioacute circular i de formigoacute armat que aiumlllen de la planta baixa el cos de lrsquoedifici que sustenten creant un espai cobert lliure i sense parets
2) Planta lliure o oberta com a consequumlegravencia del sistema de pilars i lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega
Lrsquoestructura independent posibilita la lliure colocacioacute de les parets
La construccioacute srsquoha de sustentar per una estructura de formigoacute armat aixiacute si les parets no han drsquoactuar com a element de suport permet meacutes espai intern lliure i qualsevol tipus de distribucioacute (lliure)
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
3) Faccedilana lliure Posseir un alccedilat pla i faccedilana lliure drsquoelements estructurals en funcioacute de les necessitats de cada pis i sense ornamentacioacute
Permet una major llibertat de projeccioacute de manera que es pot dissenyar sense condicions
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
4) Finestres corregudes Incorporar grans finestres disposades horitzontalment (longitudinals i contiacutenues allargades) en les faccedilanes
Llargues faixes per a aconseguir una profusa ilmiddotluminacioacute a la vegada que Le Corbusier elimina la compartimentacioacute a lrsquointerior
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
Obertura de lrsquoedifici cap a lrsquoexterior (naturalesa)
Major aprofitament de lrsquoenergia solar
5) Les terrasses ndash jardiacute Tenir la coberta plana on shavia de situar un jardiacute una nova zona un espai destinat al
gaudiment
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
La Villa Fallet (1905) Suiumlssa projectada en la seva ciutat natal Chaux-de-Fons concebuda per a la produccioacute de rellotges
Eacutes la seva primera obra Projectada als 18 anys mentre
Carpenter Center for the Visual Arts
(1961) Cambridge (Anglaterra)
fou a darrera obra als 74 anys
Li va impressionar com la forma de lrsquoorganitzacioacute de lrsquoespai expressava les seves preocupacions sociopoliacutetiques (socialisme utogravepic) un local on el silenci i la solidaritat es conjugaven amb el contacte diari entre els individus cosa que es reflecteix en la seva evolucioacute arquitectogravenica fins la darrera obra
En 1907 Le Corbusier va fer un viatge a Itagravelia
1912 Maison Blanche 1917 Dipogravesit daigua 1917 Villa Schwob Suiumlssa
1920 Cartier Cite Fruges Pessac
1926 Maison Guiette
1914 Maison Dom-Ino 1917 Maison Ouvrieres
1917 Maison Ouvrieres
1920 Ville Citrohan
1923 Villa la Roche Pariacutes
1927 Villa Weissenhof Stuttgart
1929-31 Ville Savoye Poissy France
RACIONALISME I FUNCIONALISME
ORGANICISME ARQUITECTURA S XX RACIONALISME I FUNCIONALISME ORGANICISME
47- Charles-Edouard Jeanneret Le Corbusier Ville Savoie 1 (2008 setembre) 2 (2010 setembre) 48- Frank Lloyd Wright Falling Water House Casa Cascada o Kaufmann 1 (2004 juny)
47
VILLA SAVOYE (1929-1931) FRANCcedilA LE CORBUSIER CHARLES-EacuteDOUARD
JEANNERET (1887-1965)
2v
48
FALLING WATER HOUSE CASA DE LA CASCADA O CASA KAUFMANN (1935-
1937) BEAR RUN PENNSYLVANIA (EUA) FRANK LLOYD WRIGHT (1867-1959)
1v
Charles Eacutedouard Jeanneret
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
FITXA TEgraveCNICA (documentacioacute general)
1v (2008 setembre) 2v (2010 setembre)
Catalogacioacute i anagravelisi formal
Tiacutetol Ville Savoye
Arquitecte Le Corbusier (Charles-Eacutedouard Jeanneret1887-1965)
Cronologia 1929-1931
Estil Racionalisme funcional
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Tipologia Arquitectura civil i privada
Sistema constructiu Arquitravat majoritagraveriament
Materials Blocs en murs i ampits tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis)
Dimensions 19 m x 21rsquo5 m
Funcioacute Era un habitatge unifamiliar aiumlllat adreccedilat a lrsquouacutes particular drsquouna famiacutelia
de la burgesia francesa que el va encarregar a Le Corbusier Actualment
eacutes una ldquocasa-museurdquo dedicada a la vida i lrsquoobra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica ldquoMonuments de Franccedilardquo i rep milers
de visites a lrsquoany principalment drsquoarquitectes i drsquoestudiants
NOM Villa Savoye
ARQUITECTE Le Corbusie (Charles-Eacutedouard Jeanneret)
Cronologia 1929-1931
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Estil Racionalisme funcional
Dimensions 19 m x 215 m
Materials Blocs en murs i ampits i tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis) Actualment eacutes una casa-museu dedicada a la vida i obra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica Monuments de Franccedila i rep milers de visites a lany principalment darquitectes i estudiants
Le Corbusier Villa Saboya 1929-1931 Poissy Pariacutes
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p)
Le Corbusier (1887-1965) va dissenyar aquest habitatge entegraves com a ldquomagravequina de viurerdquo una obra on la planta quadrada el predomini de les liacutenies rectes i els volums elementals soacuten tota una declaracioacute a favor del racionalisme i el funcionalisme arquitectogravenics
Ville Savoie (PoissyFranccedila) 1929-31
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La Ville Savoye es troba avui restaurada com casa-museu i estagrave protegida com monument nacional francegraves
Estagrave situada en el nuacutemero 82 de Rue de Villiers (78300) de Poissy
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
A partir drsquouna planta quadrada les estructures de la construccioacute soacuten de formigoacute i ferro Lrsquoedifici srsquoaguanta damunt de tot un seguit de pilars o pilotis molt prims de ferro i de seccioacute ciliacutendrica (rodona) disposats de forma reticular i que aixequen la zona habitable respecte del terreny eacutes a dir eleven lrsquoedifici per sobre del terra
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Aquests pilars sostenen una estructura paralmiddotlelepipegravedica que respon a la intencioacute de Le Corbusier de reproduir formes geomegravetriques pures Els quatre costats soacuten similars cosa que romp lrsquoorganitzacioacute jeragraverquica entorn a una faccedilana principal
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La PLANTA BAIXA srsquoendinsa cap endins (ldquotranqueordquo) provocant efectes de clarobscur i presenta una forma de ldquoUrdquo amb un espai per a allotjar els cotxes (garatge)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Planta Baixa
Una rampa a lrsquoespai central puja des de baix fins a la planta primera on hi la zona drsquoestar i continua despreacutes fins al terrat concebut com una prolongacioacute del jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
PLANTA de CIRCULACIOacute
Plagravenols
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Lrsquohabitatge que srsquoenvolta de natura teacute les parets de color blanc fet que contrasta amb la pintura usada a lrsquointerior de colors primaris intensos
La PLANTA BAIXA estagrave determinada en gran mesura pel moviment drsquoun automogravebil que entri a lrsquoedifici i aixiacute va ser concebuda per permetre lrsquoentrada dels cotxes i deixar els ocupants davant la porta Aquest moviment del cotxe tambeacute determina lrsquoestructura basada en una malla de pilars de formigoacute o PILOTIS disposats en forma reticular distants entre si 475 metres un dels altres (ldquointerpilotisrdquo) Aquesta malla conforma una planta quadrada de 215 m de costat per 19 m sobre la qual srsquoassenta la Vilmiddotla Els pilars o PILOTIS deixen la faccedilana lliure i permet rebre el magravexim de llum natural
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA compta amb un garatge capaccedil de donar cabuda a 3 automogravebils de lrsquoegravepoca cosa que va suposar una fita per a la histograveria de lrsquoarquitectura i un gran avenccedil per al seu temps
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
En la part frontal i progravexima a lrsquoentrada rodada es troba lrsquoentrada principal des del carrer enfront de la qual srsquoobre el hall a lrsquointerior
Planta Baixa
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA estagrave ocupada pel garatge a fora i a lrsquoINTERIOR pel hall i les dependegravencies per al servei
Planta Baixa
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
LrsquoINTERIOR de lrsquoedifici srsquoorganitza entorn a dos elements principals una rampa que recorre de baix a dalt tot lrsquoedifici i que constituiumlx la seva espina dorsal perllongant aquest moviment des de fora cap a dintre i una escala de caragol Estructura i circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot lrsquoINTERIOR del hall es troba pintat de blanc el que representa lrsquointeregraves de Le Corbusier per lrsquoarquitectura sanitagraveria i la higiene en una egravepoca que les ciutats patien les consequumlegravencies de la superpoblacioacute en forma drsquoepidegravemies cosa que plasma lrsquoimportant descobriment de la vida microbiana a tot arreu incloent lrsquointerior dels habitatges Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Aquest aspecte tambeacute es veu reflectit en la profusioacute de lavabos i excusats en lrsquointerior de la Vilmiddotla
Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Profusioacute de lavabos i excusats aparentment
molt superior a les necessitats i tambeacute
amb lrsquoaprofitament de lrsquoaigua corrent amb la qual
es contava
Interior
Meacutes allunyats de lrsquoentrada apareixen tres habitacions per a convidats i servei
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Detalls de la Villa Saboya
A traveacutes de la rampa central srsquoaccedeix a la PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge
Planta 1
La PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge saloacute principal o sala drsquoestar menjador cuina dormitoris banys Lrsquoedifici estagrave projectat
com un espai lliure i fluid
amb ilmiddotluminacioacute natural srsquoha organitzat lrsquoespai entorn dels espais de circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA de CIRCULACIOacute
Detalls de la Villa Saboya
Planta 1
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
La importagravencia de Le Corbusier roman en gran part en el seu enorme poder de siacutentesi
Amb els seus viatges per distintes parts del moacuten va entrar en contacte amb estils diversos drsquoegravepoques diferents
Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila 1950-1955
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
De totes aquestes influegravencies va agafar aquelles que considerava essencials i intemporals reconeixent en especial els valors de lrsquoarquitectura clagravessica grega per exemple de lrsquoAcrogravepoli drsquoAtenes
Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila 1950-1955
Le Corbusier agafava lexcusa de representar el que veia o recordava dun lloc conegut o somiat per manifestar de manera categograverica les concepcions els postulats i els principis que sobre larquitectura defensava en els diferents moments que realitzava els dibuixos
Utilitzava aquella realitat com una excusa per expressar un ideal un model del que ell pensava que hauria de ser un haver de ser i no ho era
Es veia a si mateix i en aixograve van tenir molta influencia les seves lectures primerenques de Nietzsche com un superhome solitari amb la missioacute de destruir el coneixement convencional per a implantar les seves idees revolucionagraveries
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
Tot i que la seva principal carrera i professioacute va ser la drsquoarquitecte tambeacute va practicar la pintura i va exposar la seva teoria artiacutestica
Entre 1942 i 1948 va elaborar un sistema de medicioacute conegut com ldquoModulorrdquo (el primer publicat en 1942)
Lrsquoany 1955 publica el ldquoModulor 2rdquo
Altra de les seves preocupacions fou la necessitat drsquouna nova planificacioacute urbana adequada a les necessitats de la vida moderna
1920 Lrsquo Esprit Nouveau
1912 Apregraves le cubisme
1923 Vers une arquitecture
1922 La pinture moderne
1935 La ville radieuse
Entre la seva OBRA TEOgraveRICA
DISSENYS DE MOBLES
ANTROPOMETRIA
Eacutes un sistema de medicioacute Utilitza com a cagravenon les mides
humanes
183 cm com a mida promig o ldquostandardrdquo
Le Corbusier elabora un sistema basat en els tractats de lrsquoantiguitat tant arquitectogravenics com matemagravetics i els relaciona amb les mides del mobiliari i dels espais arquitectogravenics
El modulor es pot definir com una mena de mogravedul constructiu una mida universal i harmogravenica que parteix de les dimensions de la figura humana (dempeus 183 cm i amb el braccedil aixecat 226 cm com a mida ldquostandardrdquo) i de la seva relacioacute amb lrsquoespai de lrsquoambient domegravestic i urbagrave
El modulor eacutes una eina per als arquitectes i dissenyadors unes mides o cagravenon que ells utilitzen per poder aplicar lrsquoescala humana a lrsquoespai o objecte dissenyat
Defensa el racionalisme i el funcionalisme
Defensa una arquitectura pragravectica i lliure drsquoindividualismes i sentimentalismes fantasiosos
Es preocupa de lrsquoeconomia
Aporta solucions pragravectiques i econogravemiques (accessibles)
El confort o la comoditat higiene
salubritat i funcionalitat soacuten la cuacutespide de lrsquoestegravetica
En definitiva planteja una arquitectura popular
Le Corbusier (Charles Eacuteduard Jeanneret 1887-1965)
LA SEVA OBRA ES BASA EN CINC PRINCIPIS BAgraveSICS I INNOVADORS
1- Pilotis per separar del terreny
2- La planta lliure
3- La faccedilana lliure
4- La Fecircnetre en Longueur
5- Les terrasses ndash jardiacute
Els cinc puntsldquo Aquests plantejaven que les construccions devien tenir
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1) Les construccions havien de descansar sobre els pilotis (puntals o pilars) gragravecies als quals la casa queda aiumlllada del terra li doacutena elegagravencia
menys humitats i infiltracions
Permet lrsquoalliberament de meacutes espai de la planta baixa per a crear noves zones estructurades
Per exemple en
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1923-25 Villa la Roche oest Pariacutes
(el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i
al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
TERMINOLOGIA PAU 115- Pilotis Suports verticals de seccioacute circular i de formigoacute armat que aiumlllen de la planta baixa el cos de lrsquoedifici que sustenten creant un espai cobert lliure i sense parets
2) Planta lliure o oberta com a consequumlegravencia del sistema de pilars i lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega
Lrsquoestructura independent posibilita la lliure colocacioacute de les parets
La construccioacute srsquoha de sustentar per una estructura de formigoacute armat aixiacute si les parets no han drsquoactuar com a element de suport permet meacutes espai intern lliure i qualsevol tipus de distribucioacute (lliure)
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
3) Faccedilana lliure Posseir un alccedilat pla i faccedilana lliure drsquoelements estructurals en funcioacute de les necessitats de cada pis i sense ornamentacioacute
Permet una major llibertat de projeccioacute de manera que es pot dissenyar sense condicions
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
4) Finestres corregudes Incorporar grans finestres disposades horitzontalment (longitudinals i contiacutenues allargades) en les faccedilanes
Llargues faixes per a aconseguir una profusa ilmiddotluminacioacute a la vegada que Le Corbusier elimina la compartimentacioacute a lrsquointerior
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
Obertura de lrsquoedifici cap a lrsquoexterior (naturalesa)
Major aprofitament de lrsquoenergia solar
5) Les terrasses ndash jardiacute Tenir la coberta plana on shavia de situar un jardiacute una nova zona un espai destinat al
gaudiment
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
La Villa Fallet (1905) Suiumlssa projectada en la seva ciutat natal Chaux-de-Fons concebuda per a la produccioacute de rellotges
Eacutes la seva primera obra Projectada als 18 anys mentre
Carpenter Center for the Visual Arts
(1961) Cambridge (Anglaterra)
fou a darrera obra als 74 anys
Li va impressionar com la forma de lrsquoorganitzacioacute de lrsquoespai expressava les seves preocupacions sociopoliacutetiques (socialisme utogravepic) un local on el silenci i la solidaritat es conjugaven amb el contacte diari entre els individus cosa que es reflecteix en la seva evolucioacute arquitectogravenica fins la darrera obra
En 1907 Le Corbusier va fer un viatge a Itagravelia
1912 Maison Blanche 1917 Dipogravesit daigua 1917 Villa Schwob Suiumlssa
1920 Cartier Cite Fruges Pessac
1926 Maison Guiette
1914 Maison Dom-Ino 1917 Maison Ouvrieres
1917 Maison Ouvrieres
1920 Ville Citrohan
1923 Villa la Roche Pariacutes
1927 Villa Weissenhof Stuttgart
1929-31 Ville Savoye Poissy France
RACIONALISME I FUNCIONALISME
ORGANICISME ARQUITECTURA S XX RACIONALISME I FUNCIONALISME ORGANICISME
47- Charles-Edouard Jeanneret Le Corbusier Ville Savoie 1 (2008 setembre) 2 (2010 setembre) 48- Frank Lloyd Wright Falling Water House Casa Cascada o Kaufmann 1 (2004 juny)
47
VILLA SAVOYE (1929-1931) FRANCcedilA LE CORBUSIER CHARLES-EacuteDOUARD
JEANNERET (1887-1965)
2v
48
FALLING WATER HOUSE CASA DE LA CASCADA O CASA KAUFMANN (1935-
1937) BEAR RUN PENNSYLVANIA (EUA) FRANK LLOYD WRIGHT (1867-1959)
1v
Charles Eacutedouard Jeanneret
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
FITXA TEgraveCNICA (documentacioacute general)
1v (2008 setembre) 2v (2010 setembre)
Catalogacioacute i anagravelisi formal
Tiacutetol Ville Savoye
Arquitecte Le Corbusier (Charles-Eacutedouard Jeanneret1887-1965)
Cronologia 1929-1931
Estil Racionalisme funcional
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Tipologia Arquitectura civil i privada
Sistema constructiu Arquitravat majoritagraveriament
Materials Blocs en murs i ampits tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis)
Dimensions 19 m x 21rsquo5 m
Funcioacute Era un habitatge unifamiliar aiumlllat adreccedilat a lrsquouacutes particular drsquouna famiacutelia
de la burgesia francesa que el va encarregar a Le Corbusier Actualment
eacutes una ldquocasa-museurdquo dedicada a la vida i lrsquoobra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica ldquoMonuments de Franccedilardquo i rep milers
de visites a lrsquoany principalment drsquoarquitectes i drsquoestudiants
NOM Villa Savoye
ARQUITECTE Le Corbusie (Charles-Eacutedouard Jeanneret)
Cronologia 1929-1931
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Estil Racionalisme funcional
Dimensions 19 m x 215 m
Materials Blocs en murs i ampits i tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis) Actualment eacutes una casa-museu dedicada a la vida i obra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica Monuments de Franccedila i rep milers de visites a lany principalment darquitectes i estudiants
Le Corbusier Villa Saboya 1929-1931 Poissy Pariacutes
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p)
Le Corbusier (1887-1965) va dissenyar aquest habitatge entegraves com a ldquomagravequina de viurerdquo una obra on la planta quadrada el predomini de les liacutenies rectes i els volums elementals soacuten tota una declaracioacute a favor del racionalisme i el funcionalisme arquitectogravenics
Ville Savoie (PoissyFranccedila) 1929-31
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La Ville Savoye es troba avui restaurada com casa-museu i estagrave protegida com monument nacional francegraves
Estagrave situada en el nuacutemero 82 de Rue de Villiers (78300) de Poissy
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
A partir drsquouna planta quadrada les estructures de la construccioacute soacuten de formigoacute i ferro Lrsquoedifici srsquoaguanta damunt de tot un seguit de pilars o pilotis molt prims de ferro i de seccioacute ciliacutendrica (rodona) disposats de forma reticular i que aixequen la zona habitable respecte del terreny eacutes a dir eleven lrsquoedifici per sobre del terra
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Aquests pilars sostenen una estructura paralmiddotlelepipegravedica que respon a la intencioacute de Le Corbusier de reproduir formes geomegravetriques pures Els quatre costats soacuten similars cosa que romp lrsquoorganitzacioacute jeragraverquica entorn a una faccedilana principal
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La PLANTA BAIXA srsquoendinsa cap endins (ldquotranqueordquo) provocant efectes de clarobscur i presenta una forma de ldquoUrdquo amb un espai per a allotjar els cotxes (garatge)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Planta Baixa
Una rampa a lrsquoespai central puja des de baix fins a la planta primera on hi la zona drsquoestar i continua despreacutes fins al terrat concebut com una prolongacioacute del jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
PLANTA de CIRCULACIOacute
Plagravenols
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Lrsquohabitatge que srsquoenvolta de natura teacute les parets de color blanc fet que contrasta amb la pintura usada a lrsquointerior de colors primaris intensos
La PLANTA BAIXA estagrave determinada en gran mesura pel moviment drsquoun automogravebil que entri a lrsquoedifici i aixiacute va ser concebuda per permetre lrsquoentrada dels cotxes i deixar els ocupants davant la porta Aquest moviment del cotxe tambeacute determina lrsquoestructura basada en una malla de pilars de formigoacute o PILOTIS disposats en forma reticular distants entre si 475 metres un dels altres (ldquointerpilotisrdquo) Aquesta malla conforma una planta quadrada de 215 m de costat per 19 m sobre la qual srsquoassenta la Vilmiddotla Els pilars o PILOTIS deixen la faccedilana lliure i permet rebre el magravexim de llum natural
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA compta amb un garatge capaccedil de donar cabuda a 3 automogravebils de lrsquoegravepoca cosa que va suposar una fita per a la histograveria de lrsquoarquitectura i un gran avenccedil per al seu temps
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
En la part frontal i progravexima a lrsquoentrada rodada es troba lrsquoentrada principal des del carrer enfront de la qual srsquoobre el hall a lrsquointerior
Planta Baixa
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA estagrave ocupada pel garatge a fora i a lrsquoINTERIOR pel hall i les dependegravencies per al servei
Planta Baixa
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
LrsquoINTERIOR de lrsquoedifici srsquoorganitza entorn a dos elements principals una rampa que recorre de baix a dalt tot lrsquoedifici i que constituiumlx la seva espina dorsal perllongant aquest moviment des de fora cap a dintre i una escala de caragol Estructura i circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot lrsquoINTERIOR del hall es troba pintat de blanc el que representa lrsquointeregraves de Le Corbusier per lrsquoarquitectura sanitagraveria i la higiene en una egravepoca que les ciutats patien les consequumlegravencies de la superpoblacioacute en forma drsquoepidegravemies cosa que plasma lrsquoimportant descobriment de la vida microbiana a tot arreu incloent lrsquointerior dels habitatges Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Aquest aspecte tambeacute es veu reflectit en la profusioacute de lavabos i excusats en lrsquointerior de la Vilmiddotla
Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Profusioacute de lavabos i excusats aparentment
molt superior a les necessitats i tambeacute
amb lrsquoaprofitament de lrsquoaigua corrent amb la qual
es contava
Interior
Meacutes allunyats de lrsquoentrada apareixen tres habitacions per a convidats i servei
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Detalls de la Villa Saboya
A traveacutes de la rampa central srsquoaccedeix a la PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge
Planta 1
La PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge saloacute principal o sala drsquoestar menjador cuina dormitoris banys Lrsquoedifici estagrave projectat
com un espai lliure i fluid
amb ilmiddotluminacioacute natural srsquoha organitzat lrsquoespai entorn dels espais de circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA de CIRCULACIOacute
Detalls de la Villa Saboya
Planta 1
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
La importagravencia de Le Corbusier roman en gran part en el seu enorme poder de siacutentesi
Amb els seus viatges per distintes parts del moacuten va entrar en contacte amb estils diversos drsquoegravepoques diferents
Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila 1950-1955
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
De totes aquestes influegravencies va agafar aquelles que considerava essencials i intemporals reconeixent en especial els valors de lrsquoarquitectura clagravessica grega per exemple de lrsquoAcrogravepoli drsquoAtenes
Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila 1950-1955
Le Corbusier agafava lexcusa de representar el que veia o recordava dun lloc conegut o somiat per manifestar de manera categograverica les concepcions els postulats i els principis que sobre larquitectura defensava en els diferents moments que realitzava els dibuixos
Utilitzava aquella realitat com una excusa per expressar un ideal un model del que ell pensava que hauria de ser un haver de ser i no ho era
Es veia a si mateix i en aixograve van tenir molta influencia les seves lectures primerenques de Nietzsche com un superhome solitari amb la missioacute de destruir el coneixement convencional per a implantar les seves idees revolucionagraveries
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
Tot i que la seva principal carrera i professioacute va ser la drsquoarquitecte tambeacute va practicar la pintura i va exposar la seva teoria artiacutestica
Entre 1942 i 1948 va elaborar un sistema de medicioacute conegut com ldquoModulorrdquo (el primer publicat en 1942)
Lrsquoany 1955 publica el ldquoModulor 2rdquo
Altra de les seves preocupacions fou la necessitat drsquouna nova planificacioacute urbana adequada a les necessitats de la vida moderna
1920 Lrsquo Esprit Nouveau
1912 Apregraves le cubisme
1923 Vers une arquitecture
1922 La pinture moderne
1935 La ville radieuse
Entre la seva OBRA TEOgraveRICA
DISSENYS DE MOBLES
ANTROPOMETRIA
Eacutes un sistema de medicioacute Utilitza com a cagravenon les mides
humanes
183 cm com a mida promig o ldquostandardrdquo
Le Corbusier elabora un sistema basat en els tractats de lrsquoantiguitat tant arquitectogravenics com matemagravetics i els relaciona amb les mides del mobiliari i dels espais arquitectogravenics
El modulor es pot definir com una mena de mogravedul constructiu una mida universal i harmogravenica que parteix de les dimensions de la figura humana (dempeus 183 cm i amb el braccedil aixecat 226 cm com a mida ldquostandardrdquo) i de la seva relacioacute amb lrsquoespai de lrsquoambient domegravestic i urbagrave
El modulor eacutes una eina per als arquitectes i dissenyadors unes mides o cagravenon que ells utilitzen per poder aplicar lrsquoescala humana a lrsquoespai o objecte dissenyat
Defensa el racionalisme i el funcionalisme
Defensa una arquitectura pragravectica i lliure drsquoindividualismes i sentimentalismes fantasiosos
Es preocupa de lrsquoeconomia
Aporta solucions pragravectiques i econogravemiques (accessibles)
El confort o la comoditat higiene
salubritat i funcionalitat soacuten la cuacutespide de lrsquoestegravetica
En definitiva planteja una arquitectura popular
Le Corbusier (Charles Eacuteduard Jeanneret 1887-1965)
LA SEVA OBRA ES BASA EN CINC PRINCIPIS BAgraveSICS I INNOVADORS
1- Pilotis per separar del terreny
2- La planta lliure
3- La faccedilana lliure
4- La Fecircnetre en Longueur
5- Les terrasses ndash jardiacute
Els cinc puntsldquo Aquests plantejaven que les construccions devien tenir
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1) Les construccions havien de descansar sobre els pilotis (puntals o pilars) gragravecies als quals la casa queda aiumlllada del terra li doacutena elegagravencia
menys humitats i infiltracions
Permet lrsquoalliberament de meacutes espai de la planta baixa per a crear noves zones estructurades
Per exemple en
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1923-25 Villa la Roche oest Pariacutes
(el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i
al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
TERMINOLOGIA PAU 115- Pilotis Suports verticals de seccioacute circular i de formigoacute armat que aiumlllen de la planta baixa el cos de lrsquoedifici que sustenten creant un espai cobert lliure i sense parets
2) Planta lliure o oberta com a consequumlegravencia del sistema de pilars i lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega
Lrsquoestructura independent posibilita la lliure colocacioacute de les parets
La construccioacute srsquoha de sustentar per una estructura de formigoacute armat aixiacute si les parets no han drsquoactuar com a element de suport permet meacutes espai intern lliure i qualsevol tipus de distribucioacute (lliure)
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
3) Faccedilana lliure Posseir un alccedilat pla i faccedilana lliure drsquoelements estructurals en funcioacute de les necessitats de cada pis i sense ornamentacioacute
Permet una major llibertat de projeccioacute de manera que es pot dissenyar sense condicions
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
4) Finestres corregudes Incorporar grans finestres disposades horitzontalment (longitudinals i contiacutenues allargades) en les faccedilanes
Llargues faixes per a aconseguir una profusa ilmiddotluminacioacute a la vegada que Le Corbusier elimina la compartimentacioacute a lrsquointerior
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
Obertura de lrsquoedifici cap a lrsquoexterior (naturalesa)
Major aprofitament de lrsquoenergia solar
5) Les terrasses ndash jardiacute Tenir la coberta plana on shavia de situar un jardiacute una nova zona un espai destinat al
gaudiment
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
La Villa Fallet (1905) Suiumlssa projectada en la seva ciutat natal Chaux-de-Fons concebuda per a la produccioacute de rellotges
Eacutes la seva primera obra Projectada als 18 anys mentre
Carpenter Center for the Visual Arts
(1961) Cambridge (Anglaterra)
fou a darrera obra als 74 anys
Li va impressionar com la forma de lrsquoorganitzacioacute de lrsquoespai expressava les seves preocupacions sociopoliacutetiques (socialisme utogravepic) un local on el silenci i la solidaritat es conjugaven amb el contacte diari entre els individus cosa que es reflecteix en la seva evolucioacute arquitectogravenica fins la darrera obra
En 1907 Le Corbusier va fer un viatge a Itagravelia
1912 Maison Blanche 1917 Dipogravesit daigua 1917 Villa Schwob Suiumlssa
1920 Cartier Cite Fruges Pessac
1926 Maison Guiette
1914 Maison Dom-Ino 1917 Maison Ouvrieres
1917 Maison Ouvrieres
1920 Ville Citrohan
1923 Villa la Roche Pariacutes
1927 Villa Weissenhof Stuttgart
1929-31 Ville Savoye Poissy France
RACIONALISME I FUNCIONALISME
ORGANICISME ARQUITECTURA S XX RACIONALISME I FUNCIONALISME ORGANICISME
47- Charles-Edouard Jeanneret Le Corbusier Ville Savoie 1 (2008 setembre) 2 (2010 setembre) 48- Frank Lloyd Wright Falling Water House Casa Cascada o Kaufmann 1 (2004 juny)
47
VILLA SAVOYE (1929-1931) FRANCcedilA LE CORBUSIER CHARLES-EacuteDOUARD
JEANNERET (1887-1965)
2v
48
FALLING WATER HOUSE CASA DE LA CASCADA O CASA KAUFMANN (1935-
1937) BEAR RUN PENNSYLVANIA (EUA) FRANK LLOYD WRIGHT (1867-1959)
1v
Charles Eacutedouard Jeanneret
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
FITXA TEgraveCNICA (documentacioacute general)
1v (2008 setembre) 2v (2010 setembre)
Catalogacioacute i anagravelisi formal
Tiacutetol Ville Savoye
Arquitecte Le Corbusier (Charles-Eacutedouard Jeanneret1887-1965)
Cronologia 1929-1931
Estil Racionalisme funcional
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Tipologia Arquitectura civil i privada
Sistema constructiu Arquitravat majoritagraveriament
Materials Blocs en murs i ampits tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis)
Dimensions 19 m x 21rsquo5 m
Funcioacute Era un habitatge unifamiliar aiumlllat adreccedilat a lrsquouacutes particular drsquouna famiacutelia
de la burgesia francesa que el va encarregar a Le Corbusier Actualment
eacutes una ldquocasa-museurdquo dedicada a la vida i lrsquoobra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica ldquoMonuments de Franccedilardquo i rep milers
de visites a lrsquoany principalment drsquoarquitectes i drsquoestudiants
NOM Villa Savoye
ARQUITECTE Le Corbusie (Charles-Eacutedouard Jeanneret)
Cronologia 1929-1931
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Estil Racionalisme funcional
Dimensions 19 m x 215 m
Materials Blocs en murs i ampits i tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis) Actualment eacutes una casa-museu dedicada a la vida i obra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica Monuments de Franccedila i rep milers de visites a lany principalment darquitectes i estudiants
Le Corbusier Villa Saboya 1929-1931 Poissy Pariacutes
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p)
Le Corbusier (1887-1965) va dissenyar aquest habitatge entegraves com a ldquomagravequina de viurerdquo una obra on la planta quadrada el predomini de les liacutenies rectes i els volums elementals soacuten tota una declaracioacute a favor del racionalisme i el funcionalisme arquitectogravenics
Ville Savoie (PoissyFranccedila) 1929-31
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La Ville Savoye es troba avui restaurada com casa-museu i estagrave protegida com monument nacional francegraves
Estagrave situada en el nuacutemero 82 de Rue de Villiers (78300) de Poissy
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
A partir drsquouna planta quadrada les estructures de la construccioacute soacuten de formigoacute i ferro Lrsquoedifici srsquoaguanta damunt de tot un seguit de pilars o pilotis molt prims de ferro i de seccioacute ciliacutendrica (rodona) disposats de forma reticular i que aixequen la zona habitable respecte del terreny eacutes a dir eleven lrsquoedifici per sobre del terra
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Aquests pilars sostenen una estructura paralmiddotlelepipegravedica que respon a la intencioacute de Le Corbusier de reproduir formes geomegravetriques pures Els quatre costats soacuten similars cosa que romp lrsquoorganitzacioacute jeragraverquica entorn a una faccedilana principal
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La PLANTA BAIXA srsquoendinsa cap endins (ldquotranqueordquo) provocant efectes de clarobscur i presenta una forma de ldquoUrdquo amb un espai per a allotjar els cotxes (garatge)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Planta Baixa
Una rampa a lrsquoespai central puja des de baix fins a la planta primera on hi la zona drsquoestar i continua despreacutes fins al terrat concebut com una prolongacioacute del jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
PLANTA de CIRCULACIOacute
Plagravenols
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Lrsquohabitatge que srsquoenvolta de natura teacute les parets de color blanc fet que contrasta amb la pintura usada a lrsquointerior de colors primaris intensos
La PLANTA BAIXA estagrave determinada en gran mesura pel moviment drsquoun automogravebil que entri a lrsquoedifici i aixiacute va ser concebuda per permetre lrsquoentrada dels cotxes i deixar els ocupants davant la porta Aquest moviment del cotxe tambeacute determina lrsquoestructura basada en una malla de pilars de formigoacute o PILOTIS disposats en forma reticular distants entre si 475 metres un dels altres (ldquointerpilotisrdquo) Aquesta malla conforma una planta quadrada de 215 m de costat per 19 m sobre la qual srsquoassenta la Vilmiddotla Els pilars o PILOTIS deixen la faccedilana lliure i permet rebre el magravexim de llum natural
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA compta amb un garatge capaccedil de donar cabuda a 3 automogravebils de lrsquoegravepoca cosa que va suposar una fita per a la histograveria de lrsquoarquitectura i un gran avenccedil per al seu temps
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
En la part frontal i progravexima a lrsquoentrada rodada es troba lrsquoentrada principal des del carrer enfront de la qual srsquoobre el hall a lrsquointerior
Planta Baixa
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA estagrave ocupada pel garatge a fora i a lrsquoINTERIOR pel hall i les dependegravencies per al servei
Planta Baixa
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
LrsquoINTERIOR de lrsquoedifici srsquoorganitza entorn a dos elements principals una rampa que recorre de baix a dalt tot lrsquoedifici i que constituiumlx la seva espina dorsal perllongant aquest moviment des de fora cap a dintre i una escala de caragol Estructura i circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot lrsquoINTERIOR del hall es troba pintat de blanc el que representa lrsquointeregraves de Le Corbusier per lrsquoarquitectura sanitagraveria i la higiene en una egravepoca que les ciutats patien les consequumlegravencies de la superpoblacioacute en forma drsquoepidegravemies cosa que plasma lrsquoimportant descobriment de la vida microbiana a tot arreu incloent lrsquointerior dels habitatges Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Aquest aspecte tambeacute es veu reflectit en la profusioacute de lavabos i excusats en lrsquointerior de la Vilmiddotla
Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Profusioacute de lavabos i excusats aparentment
molt superior a les necessitats i tambeacute
amb lrsquoaprofitament de lrsquoaigua corrent amb la qual
es contava
Interior
Meacutes allunyats de lrsquoentrada apareixen tres habitacions per a convidats i servei
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Detalls de la Villa Saboya
A traveacutes de la rampa central srsquoaccedeix a la PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge
Planta 1
La PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge saloacute principal o sala drsquoestar menjador cuina dormitoris banys Lrsquoedifici estagrave projectat
com un espai lliure i fluid
amb ilmiddotluminacioacute natural srsquoha organitzat lrsquoespai entorn dels espais de circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA de CIRCULACIOacute
Detalls de la Villa Saboya
Planta 1
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
De totes aquestes influegravencies va agafar aquelles que considerava essencials i intemporals reconeixent en especial els valors de lrsquoarquitectura clagravessica grega per exemple de lrsquoAcrogravepoli drsquoAtenes
Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila 1950-1955
Le Corbusier agafava lexcusa de representar el que veia o recordava dun lloc conegut o somiat per manifestar de manera categograverica les concepcions els postulats i els principis que sobre larquitectura defensava en els diferents moments que realitzava els dibuixos
Utilitzava aquella realitat com una excusa per expressar un ideal un model del que ell pensava que hauria de ser un haver de ser i no ho era
Es veia a si mateix i en aixograve van tenir molta influencia les seves lectures primerenques de Nietzsche com un superhome solitari amb la missioacute de destruir el coneixement convencional per a implantar les seves idees revolucionagraveries
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
Tot i que la seva principal carrera i professioacute va ser la drsquoarquitecte tambeacute va practicar la pintura i va exposar la seva teoria artiacutestica
Entre 1942 i 1948 va elaborar un sistema de medicioacute conegut com ldquoModulorrdquo (el primer publicat en 1942)
Lrsquoany 1955 publica el ldquoModulor 2rdquo
Altra de les seves preocupacions fou la necessitat drsquouna nova planificacioacute urbana adequada a les necessitats de la vida moderna
1920 Lrsquo Esprit Nouveau
1912 Apregraves le cubisme
1923 Vers une arquitecture
1922 La pinture moderne
1935 La ville radieuse
Entre la seva OBRA TEOgraveRICA
DISSENYS DE MOBLES
ANTROPOMETRIA
Eacutes un sistema de medicioacute Utilitza com a cagravenon les mides
humanes
183 cm com a mida promig o ldquostandardrdquo
Le Corbusier elabora un sistema basat en els tractats de lrsquoantiguitat tant arquitectogravenics com matemagravetics i els relaciona amb les mides del mobiliari i dels espais arquitectogravenics
El modulor es pot definir com una mena de mogravedul constructiu una mida universal i harmogravenica que parteix de les dimensions de la figura humana (dempeus 183 cm i amb el braccedil aixecat 226 cm com a mida ldquostandardrdquo) i de la seva relacioacute amb lrsquoespai de lrsquoambient domegravestic i urbagrave
El modulor eacutes una eina per als arquitectes i dissenyadors unes mides o cagravenon que ells utilitzen per poder aplicar lrsquoescala humana a lrsquoespai o objecte dissenyat
Defensa el racionalisme i el funcionalisme
Defensa una arquitectura pragravectica i lliure drsquoindividualismes i sentimentalismes fantasiosos
Es preocupa de lrsquoeconomia
Aporta solucions pragravectiques i econogravemiques (accessibles)
El confort o la comoditat higiene
salubritat i funcionalitat soacuten la cuacutespide de lrsquoestegravetica
En definitiva planteja una arquitectura popular
Le Corbusier (Charles Eacuteduard Jeanneret 1887-1965)
LA SEVA OBRA ES BASA EN CINC PRINCIPIS BAgraveSICS I INNOVADORS
1- Pilotis per separar del terreny
2- La planta lliure
3- La faccedilana lliure
4- La Fecircnetre en Longueur
5- Les terrasses ndash jardiacute
Els cinc puntsldquo Aquests plantejaven que les construccions devien tenir
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1) Les construccions havien de descansar sobre els pilotis (puntals o pilars) gragravecies als quals la casa queda aiumlllada del terra li doacutena elegagravencia
menys humitats i infiltracions
Permet lrsquoalliberament de meacutes espai de la planta baixa per a crear noves zones estructurades
Per exemple en
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1923-25 Villa la Roche oest Pariacutes
(el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i
al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
TERMINOLOGIA PAU 115- Pilotis Suports verticals de seccioacute circular i de formigoacute armat que aiumlllen de la planta baixa el cos de lrsquoedifici que sustenten creant un espai cobert lliure i sense parets
2) Planta lliure o oberta com a consequumlegravencia del sistema de pilars i lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega
Lrsquoestructura independent posibilita la lliure colocacioacute de les parets
La construccioacute srsquoha de sustentar per una estructura de formigoacute armat aixiacute si les parets no han drsquoactuar com a element de suport permet meacutes espai intern lliure i qualsevol tipus de distribucioacute (lliure)
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
3) Faccedilana lliure Posseir un alccedilat pla i faccedilana lliure drsquoelements estructurals en funcioacute de les necessitats de cada pis i sense ornamentacioacute
Permet una major llibertat de projeccioacute de manera que es pot dissenyar sense condicions
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
4) Finestres corregudes Incorporar grans finestres disposades horitzontalment (longitudinals i contiacutenues allargades) en les faccedilanes
Llargues faixes per a aconseguir una profusa ilmiddotluminacioacute a la vegada que Le Corbusier elimina la compartimentacioacute a lrsquointerior
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
Obertura de lrsquoedifici cap a lrsquoexterior (naturalesa)
Major aprofitament de lrsquoenergia solar
5) Les terrasses ndash jardiacute Tenir la coberta plana on shavia de situar un jardiacute una nova zona un espai destinat al
gaudiment
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
La Villa Fallet (1905) Suiumlssa projectada en la seva ciutat natal Chaux-de-Fons concebuda per a la produccioacute de rellotges
Eacutes la seva primera obra Projectada als 18 anys mentre
Carpenter Center for the Visual Arts
(1961) Cambridge (Anglaterra)
fou a darrera obra als 74 anys
Li va impressionar com la forma de lrsquoorganitzacioacute de lrsquoespai expressava les seves preocupacions sociopoliacutetiques (socialisme utogravepic) un local on el silenci i la solidaritat es conjugaven amb el contacte diari entre els individus cosa que es reflecteix en la seva evolucioacute arquitectogravenica fins la darrera obra
En 1907 Le Corbusier va fer un viatge a Itagravelia
1912 Maison Blanche 1917 Dipogravesit daigua 1917 Villa Schwob Suiumlssa
1920 Cartier Cite Fruges Pessac
1926 Maison Guiette
1914 Maison Dom-Ino 1917 Maison Ouvrieres
1917 Maison Ouvrieres
1920 Ville Citrohan
1923 Villa la Roche Pariacutes
1927 Villa Weissenhof Stuttgart
1929-31 Ville Savoye Poissy France
RACIONALISME I FUNCIONALISME
ORGANICISME ARQUITECTURA S XX RACIONALISME I FUNCIONALISME ORGANICISME
47- Charles-Edouard Jeanneret Le Corbusier Ville Savoie 1 (2008 setembre) 2 (2010 setembre) 48- Frank Lloyd Wright Falling Water House Casa Cascada o Kaufmann 1 (2004 juny)
47
VILLA SAVOYE (1929-1931) FRANCcedilA LE CORBUSIER CHARLES-EacuteDOUARD
JEANNERET (1887-1965)
2v
48
FALLING WATER HOUSE CASA DE LA CASCADA O CASA KAUFMANN (1935-
1937) BEAR RUN PENNSYLVANIA (EUA) FRANK LLOYD WRIGHT (1867-1959)
1v
Charles Eacutedouard Jeanneret
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
FITXA TEgraveCNICA (documentacioacute general)
1v (2008 setembre) 2v (2010 setembre)
Catalogacioacute i anagravelisi formal
Tiacutetol Ville Savoye
Arquitecte Le Corbusier (Charles-Eacutedouard Jeanneret1887-1965)
Cronologia 1929-1931
Estil Racionalisme funcional
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Tipologia Arquitectura civil i privada
Sistema constructiu Arquitravat majoritagraveriament
Materials Blocs en murs i ampits tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis)
Dimensions 19 m x 21rsquo5 m
Funcioacute Era un habitatge unifamiliar aiumlllat adreccedilat a lrsquouacutes particular drsquouna famiacutelia
de la burgesia francesa que el va encarregar a Le Corbusier Actualment
eacutes una ldquocasa-museurdquo dedicada a la vida i lrsquoobra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica ldquoMonuments de Franccedilardquo i rep milers
de visites a lrsquoany principalment drsquoarquitectes i drsquoestudiants
NOM Villa Savoye
ARQUITECTE Le Corbusie (Charles-Eacutedouard Jeanneret)
Cronologia 1929-1931
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Estil Racionalisme funcional
Dimensions 19 m x 215 m
Materials Blocs en murs i ampits i tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis) Actualment eacutes una casa-museu dedicada a la vida i obra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica Monuments de Franccedila i rep milers de visites a lany principalment darquitectes i estudiants
Le Corbusier Villa Saboya 1929-1931 Poissy Pariacutes
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p)
Le Corbusier (1887-1965) va dissenyar aquest habitatge entegraves com a ldquomagravequina de viurerdquo una obra on la planta quadrada el predomini de les liacutenies rectes i els volums elementals soacuten tota una declaracioacute a favor del racionalisme i el funcionalisme arquitectogravenics
Ville Savoie (PoissyFranccedila) 1929-31
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La Ville Savoye es troba avui restaurada com casa-museu i estagrave protegida com monument nacional francegraves
Estagrave situada en el nuacutemero 82 de Rue de Villiers (78300) de Poissy
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
A partir drsquouna planta quadrada les estructures de la construccioacute soacuten de formigoacute i ferro Lrsquoedifici srsquoaguanta damunt de tot un seguit de pilars o pilotis molt prims de ferro i de seccioacute ciliacutendrica (rodona) disposats de forma reticular i que aixequen la zona habitable respecte del terreny eacutes a dir eleven lrsquoedifici per sobre del terra
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Aquests pilars sostenen una estructura paralmiddotlelepipegravedica que respon a la intencioacute de Le Corbusier de reproduir formes geomegravetriques pures Els quatre costats soacuten similars cosa que romp lrsquoorganitzacioacute jeragraverquica entorn a una faccedilana principal
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La PLANTA BAIXA srsquoendinsa cap endins (ldquotranqueordquo) provocant efectes de clarobscur i presenta una forma de ldquoUrdquo amb un espai per a allotjar els cotxes (garatge)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Planta Baixa
Una rampa a lrsquoespai central puja des de baix fins a la planta primera on hi la zona drsquoestar i continua despreacutes fins al terrat concebut com una prolongacioacute del jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
PLANTA de CIRCULACIOacute
Plagravenols
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Lrsquohabitatge que srsquoenvolta de natura teacute les parets de color blanc fet que contrasta amb la pintura usada a lrsquointerior de colors primaris intensos
La PLANTA BAIXA estagrave determinada en gran mesura pel moviment drsquoun automogravebil que entri a lrsquoedifici i aixiacute va ser concebuda per permetre lrsquoentrada dels cotxes i deixar els ocupants davant la porta Aquest moviment del cotxe tambeacute determina lrsquoestructura basada en una malla de pilars de formigoacute o PILOTIS disposats en forma reticular distants entre si 475 metres un dels altres (ldquointerpilotisrdquo) Aquesta malla conforma una planta quadrada de 215 m de costat per 19 m sobre la qual srsquoassenta la Vilmiddotla Els pilars o PILOTIS deixen la faccedilana lliure i permet rebre el magravexim de llum natural
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA compta amb un garatge capaccedil de donar cabuda a 3 automogravebils de lrsquoegravepoca cosa que va suposar una fita per a la histograveria de lrsquoarquitectura i un gran avenccedil per al seu temps
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
En la part frontal i progravexima a lrsquoentrada rodada es troba lrsquoentrada principal des del carrer enfront de la qual srsquoobre el hall a lrsquointerior
Planta Baixa
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA estagrave ocupada pel garatge a fora i a lrsquoINTERIOR pel hall i les dependegravencies per al servei
Planta Baixa
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
LrsquoINTERIOR de lrsquoedifici srsquoorganitza entorn a dos elements principals una rampa que recorre de baix a dalt tot lrsquoedifici i que constituiumlx la seva espina dorsal perllongant aquest moviment des de fora cap a dintre i una escala de caragol Estructura i circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot lrsquoINTERIOR del hall es troba pintat de blanc el que representa lrsquointeregraves de Le Corbusier per lrsquoarquitectura sanitagraveria i la higiene en una egravepoca que les ciutats patien les consequumlegravencies de la superpoblacioacute en forma drsquoepidegravemies cosa que plasma lrsquoimportant descobriment de la vida microbiana a tot arreu incloent lrsquointerior dels habitatges Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Aquest aspecte tambeacute es veu reflectit en la profusioacute de lavabos i excusats en lrsquointerior de la Vilmiddotla
Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Profusioacute de lavabos i excusats aparentment
molt superior a les necessitats i tambeacute
amb lrsquoaprofitament de lrsquoaigua corrent amb la qual
es contava
Interior
Meacutes allunyats de lrsquoentrada apareixen tres habitacions per a convidats i servei
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Detalls de la Villa Saboya
A traveacutes de la rampa central srsquoaccedeix a la PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge
Planta 1
La PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge saloacute principal o sala drsquoestar menjador cuina dormitoris banys Lrsquoedifici estagrave projectat
com un espai lliure i fluid
amb ilmiddotluminacioacute natural srsquoha organitzat lrsquoespai entorn dels espais de circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA de CIRCULACIOacute
Detalls de la Villa Saboya
Planta 1
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
De totes aquestes influegravencies va agafar aquelles que considerava essencials i intemporals reconeixent en especial els valors de lrsquoarquitectura clagravessica grega per exemple de lrsquoAcrogravepoli drsquoAtenes
Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila 1950-1955
Le Corbusier agafava lexcusa de representar el que veia o recordava dun lloc conegut o somiat per manifestar de manera categograverica les concepcions els postulats i els principis que sobre larquitectura defensava en els diferents moments que realitzava els dibuixos
Utilitzava aquella realitat com una excusa per expressar un ideal un model del que ell pensava que hauria de ser un haver de ser i no ho era
Es veia a si mateix i en aixograve van tenir molta influencia les seves lectures primerenques de Nietzsche com un superhome solitari amb la missioacute de destruir el coneixement convencional per a implantar les seves idees revolucionagraveries
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
Tot i que la seva principal carrera i professioacute va ser la drsquoarquitecte tambeacute va practicar la pintura i va exposar la seva teoria artiacutestica
Entre 1942 i 1948 va elaborar un sistema de medicioacute conegut com ldquoModulorrdquo (el primer publicat en 1942)
Lrsquoany 1955 publica el ldquoModulor 2rdquo
Altra de les seves preocupacions fou la necessitat drsquouna nova planificacioacute urbana adequada a les necessitats de la vida moderna
1920 Lrsquo Esprit Nouveau
1912 Apregraves le cubisme
1923 Vers une arquitecture
1922 La pinture moderne
1935 La ville radieuse
Entre la seva OBRA TEOgraveRICA
DISSENYS DE MOBLES
ANTROPOMETRIA
Eacutes un sistema de medicioacute Utilitza com a cagravenon les mides
humanes
183 cm com a mida promig o ldquostandardrdquo
Le Corbusier elabora un sistema basat en els tractats de lrsquoantiguitat tant arquitectogravenics com matemagravetics i els relaciona amb les mides del mobiliari i dels espais arquitectogravenics
El modulor es pot definir com una mena de mogravedul constructiu una mida universal i harmogravenica que parteix de les dimensions de la figura humana (dempeus 183 cm i amb el braccedil aixecat 226 cm com a mida ldquostandardrdquo) i de la seva relacioacute amb lrsquoespai de lrsquoambient domegravestic i urbagrave
El modulor eacutes una eina per als arquitectes i dissenyadors unes mides o cagravenon que ells utilitzen per poder aplicar lrsquoescala humana a lrsquoespai o objecte dissenyat
Defensa el racionalisme i el funcionalisme
Defensa una arquitectura pragravectica i lliure drsquoindividualismes i sentimentalismes fantasiosos
Es preocupa de lrsquoeconomia
Aporta solucions pragravectiques i econogravemiques (accessibles)
El confort o la comoditat higiene
salubritat i funcionalitat soacuten la cuacutespide de lrsquoestegravetica
En definitiva planteja una arquitectura popular
Le Corbusier (Charles Eacuteduard Jeanneret 1887-1965)
LA SEVA OBRA ES BASA EN CINC PRINCIPIS BAgraveSICS I INNOVADORS
1- Pilotis per separar del terreny
2- La planta lliure
3- La faccedilana lliure
4- La Fecircnetre en Longueur
5- Les terrasses ndash jardiacute
Els cinc puntsldquo Aquests plantejaven que les construccions devien tenir
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1) Les construccions havien de descansar sobre els pilotis (puntals o pilars) gragravecies als quals la casa queda aiumlllada del terra li doacutena elegagravencia
menys humitats i infiltracions
Permet lrsquoalliberament de meacutes espai de la planta baixa per a crear noves zones estructurades
Per exemple en
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1923-25 Villa la Roche oest Pariacutes
(el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i
al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
TERMINOLOGIA PAU 115- Pilotis Suports verticals de seccioacute circular i de formigoacute armat que aiumlllen de la planta baixa el cos de lrsquoedifici que sustenten creant un espai cobert lliure i sense parets
2) Planta lliure o oberta com a consequumlegravencia del sistema de pilars i lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega
Lrsquoestructura independent posibilita la lliure colocacioacute de les parets
La construccioacute srsquoha de sustentar per una estructura de formigoacute armat aixiacute si les parets no han drsquoactuar com a element de suport permet meacutes espai intern lliure i qualsevol tipus de distribucioacute (lliure)
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
3) Faccedilana lliure Posseir un alccedilat pla i faccedilana lliure drsquoelements estructurals en funcioacute de les necessitats de cada pis i sense ornamentacioacute
Permet una major llibertat de projeccioacute de manera que es pot dissenyar sense condicions
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
4) Finestres corregudes Incorporar grans finestres disposades horitzontalment (longitudinals i contiacutenues allargades) en les faccedilanes
Llargues faixes per a aconseguir una profusa ilmiddotluminacioacute a la vegada que Le Corbusier elimina la compartimentacioacute a lrsquointerior
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
Obertura de lrsquoedifici cap a lrsquoexterior (naturalesa)
Major aprofitament de lrsquoenergia solar
5) Les terrasses ndash jardiacute Tenir la coberta plana on shavia de situar un jardiacute una nova zona un espai destinat al
gaudiment
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
La Villa Fallet (1905) Suiumlssa projectada en la seva ciutat natal Chaux-de-Fons concebuda per a la produccioacute de rellotges
Eacutes la seva primera obra Projectada als 18 anys mentre
Carpenter Center for the Visual Arts
(1961) Cambridge (Anglaterra)
fou a darrera obra als 74 anys
Li va impressionar com la forma de lrsquoorganitzacioacute de lrsquoespai expressava les seves preocupacions sociopoliacutetiques (socialisme utogravepic) un local on el silenci i la solidaritat es conjugaven amb el contacte diari entre els individus cosa que es reflecteix en la seva evolucioacute arquitectogravenica fins la darrera obra
En 1907 Le Corbusier va fer un viatge a Itagravelia
1912 Maison Blanche 1917 Dipogravesit daigua 1917 Villa Schwob Suiumlssa
1920 Cartier Cite Fruges Pessac
1926 Maison Guiette
1914 Maison Dom-Ino 1917 Maison Ouvrieres
1917 Maison Ouvrieres
1920 Ville Citrohan
1923 Villa la Roche Pariacutes
1927 Villa Weissenhof Stuttgart
1929-31 Ville Savoye Poissy France
RACIONALISME I FUNCIONALISME
ORGANICISME ARQUITECTURA S XX RACIONALISME I FUNCIONALISME ORGANICISME
47- Charles-Edouard Jeanneret Le Corbusier Ville Savoie 1 (2008 setembre) 2 (2010 setembre) 48- Frank Lloyd Wright Falling Water House Casa Cascada o Kaufmann 1 (2004 juny)
47
VILLA SAVOYE (1929-1931) FRANCcedilA LE CORBUSIER CHARLES-EacuteDOUARD
JEANNERET (1887-1965)
2v
48
FALLING WATER HOUSE CASA DE LA CASCADA O CASA KAUFMANN (1935-
1937) BEAR RUN PENNSYLVANIA (EUA) FRANK LLOYD WRIGHT (1867-1959)
1v
Charles Eacutedouard Jeanneret
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
FITXA TEgraveCNICA (documentacioacute general)
1v (2008 setembre) 2v (2010 setembre)
Catalogacioacute i anagravelisi formal
Tiacutetol Ville Savoye
Arquitecte Le Corbusier (Charles-Eacutedouard Jeanneret1887-1965)
Cronologia 1929-1931
Estil Racionalisme funcional
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Tipologia Arquitectura civil i privada
Sistema constructiu Arquitravat majoritagraveriament
Materials Blocs en murs i ampits tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis)
Dimensions 19 m x 21rsquo5 m
Funcioacute Era un habitatge unifamiliar aiumlllat adreccedilat a lrsquouacutes particular drsquouna famiacutelia
de la burgesia francesa que el va encarregar a Le Corbusier Actualment
eacutes una ldquocasa-museurdquo dedicada a la vida i lrsquoobra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica ldquoMonuments de Franccedilardquo i rep milers
de visites a lrsquoany principalment drsquoarquitectes i drsquoestudiants
NOM Villa Savoye
ARQUITECTE Le Corbusie (Charles-Eacutedouard Jeanneret)
Cronologia 1929-1931
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Estil Racionalisme funcional
Dimensions 19 m x 215 m
Materials Blocs en murs i ampits i tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis) Actualment eacutes una casa-museu dedicada a la vida i obra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica Monuments de Franccedila i rep milers de visites a lany principalment darquitectes i estudiants
Le Corbusier Villa Saboya 1929-1931 Poissy Pariacutes
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p)
Le Corbusier (1887-1965) va dissenyar aquest habitatge entegraves com a ldquomagravequina de viurerdquo una obra on la planta quadrada el predomini de les liacutenies rectes i els volums elementals soacuten tota una declaracioacute a favor del racionalisme i el funcionalisme arquitectogravenics
Ville Savoie (PoissyFranccedila) 1929-31
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La Ville Savoye es troba avui restaurada com casa-museu i estagrave protegida com monument nacional francegraves
Estagrave situada en el nuacutemero 82 de Rue de Villiers (78300) de Poissy
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
A partir drsquouna planta quadrada les estructures de la construccioacute soacuten de formigoacute i ferro Lrsquoedifici srsquoaguanta damunt de tot un seguit de pilars o pilotis molt prims de ferro i de seccioacute ciliacutendrica (rodona) disposats de forma reticular i que aixequen la zona habitable respecte del terreny eacutes a dir eleven lrsquoedifici per sobre del terra
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Aquests pilars sostenen una estructura paralmiddotlelepipegravedica que respon a la intencioacute de Le Corbusier de reproduir formes geomegravetriques pures Els quatre costats soacuten similars cosa que romp lrsquoorganitzacioacute jeragraverquica entorn a una faccedilana principal
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La PLANTA BAIXA srsquoendinsa cap endins (ldquotranqueordquo) provocant efectes de clarobscur i presenta una forma de ldquoUrdquo amb un espai per a allotjar els cotxes (garatge)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Planta Baixa
Una rampa a lrsquoespai central puja des de baix fins a la planta primera on hi la zona drsquoestar i continua despreacutes fins al terrat concebut com una prolongacioacute del jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
PLANTA de CIRCULACIOacute
Plagravenols
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Lrsquohabitatge que srsquoenvolta de natura teacute les parets de color blanc fet que contrasta amb la pintura usada a lrsquointerior de colors primaris intensos
La PLANTA BAIXA estagrave determinada en gran mesura pel moviment drsquoun automogravebil que entri a lrsquoedifici i aixiacute va ser concebuda per permetre lrsquoentrada dels cotxes i deixar els ocupants davant la porta Aquest moviment del cotxe tambeacute determina lrsquoestructura basada en una malla de pilars de formigoacute o PILOTIS disposats en forma reticular distants entre si 475 metres un dels altres (ldquointerpilotisrdquo) Aquesta malla conforma una planta quadrada de 215 m de costat per 19 m sobre la qual srsquoassenta la Vilmiddotla Els pilars o PILOTIS deixen la faccedilana lliure i permet rebre el magravexim de llum natural
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA compta amb un garatge capaccedil de donar cabuda a 3 automogravebils de lrsquoegravepoca cosa que va suposar una fita per a la histograveria de lrsquoarquitectura i un gran avenccedil per al seu temps
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
En la part frontal i progravexima a lrsquoentrada rodada es troba lrsquoentrada principal des del carrer enfront de la qual srsquoobre el hall a lrsquointerior
Planta Baixa
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA estagrave ocupada pel garatge a fora i a lrsquoINTERIOR pel hall i les dependegravencies per al servei
Planta Baixa
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
LrsquoINTERIOR de lrsquoedifici srsquoorganitza entorn a dos elements principals una rampa que recorre de baix a dalt tot lrsquoedifici i que constituiumlx la seva espina dorsal perllongant aquest moviment des de fora cap a dintre i una escala de caragol Estructura i circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot lrsquoINTERIOR del hall es troba pintat de blanc el que representa lrsquointeregraves de Le Corbusier per lrsquoarquitectura sanitagraveria i la higiene en una egravepoca que les ciutats patien les consequumlegravencies de la superpoblacioacute en forma drsquoepidegravemies cosa que plasma lrsquoimportant descobriment de la vida microbiana a tot arreu incloent lrsquointerior dels habitatges Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Aquest aspecte tambeacute es veu reflectit en la profusioacute de lavabos i excusats en lrsquointerior de la Vilmiddotla
Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Profusioacute de lavabos i excusats aparentment
molt superior a les necessitats i tambeacute
amb lrsquoaprofitament de lrsquoaigua corrent amb la qual
es contava
Interior
Meacutes allunyats de lrsquoentrada apareixen tres habitacions per a convidats i servei
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Detalls de la Villa Saboya
A traveacutes de la rampa central srsquoaccedeix a la PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge
Planta 1
La PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge saloacute principal o sala drsquoestar menjador cuina dormitoris banys Lrsquoedifici estagrave projectat
com un espai lliure i fluid
amb ilmiddotluminacioacute natural srsquoha organitzat lrsquoespai entorn dels espais de circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA de CIRCULACIOacute
Detalls de la Villa Saboya
Planta 1
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier agafava lexcusa de representar el que veia o recordava dun lloc conegut o somiat per manifestar de manera categograverica les concepcions els postulats i els principis que sobre larquitectura defensava en els diferents moments que realitzava els dibuixos
Utilitzava aquella realitat com una excusa per expressar un ideal un model del que ell pensava que hauria de ser un haver de ser i no ho era
Es veia a si mateix i en aixograve van tenir molta influencia les seves lectures primerenques de Nietzsche com un superhome solitari amb la missioacute de destruir el coneixement convencional per a implantar les seves idees revolucionagraveries
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
Tot i que la seva principal carrera i professioacute va ser la drsquoarquitecte tambeacute va practicar la pintura i va exposar la seva teoria artiacutestica
Entre 1942 i 1948 va elaborar un sistema de medicioacute conegut com ldquoModulorrdquo (el primer publicat en 1942)
Lrsquoany 1955 publica el ldquoModulor 2rdquo
Altra de les seves preocupacions fou la necessitat drsquouna nova planificacioacute urbana adequada a les necessitats de la vida moderna
1920 Lrsquo Esprit Nouveau
1912 Apregraves le cubisme
1923 Vers une arquitecture
1922 La pinture moderne
1935 La ville radieuse
Entre la seva OBRA TEOgraveRICA
DISSENYS DE MOBLES
ANTROPOMETRIA
Eacutes un sistema de medicioacute Utilitza com a cagravenon les mides
humanes
183 cm com a mida promig o ldquostandardrdquo
Le Corbusier elabora un sistema basat en els tractats de lrsquoantiguitat tant arquitectogravenics com matemagravetics i els relaciona amb les mides del mobiliari i dels espais arquitectogravenics
El modulor es pot definir com una mena de mogravedul constructiu una mida universal i harmogravenica que parteix de les dimensions de la figura humana (dempeus 183 cm i amb el braccedil aixecat 226 cm com a mida ldquostandardrdquo) i de la seva relacioacute amb lrsquoespai de lrsquoambient domegravestic i urbagrave
El modulor eacutes una eina per als arquitectes i dissenyadors unes mides o cagravenon que ells utilitzen per poder aplicar lrsquoescala humana a lrsquoespai o objecte dissenyat
Defensa el racionalisme i el funcionalisme
Defensa una arquitectura pragravectica i lliure drsquoindividualismes i sentimentalismes fantasiosos
Es preocupa de lrsquoeconomia
Aporta solucions pragravectiques i econogravemiques (accessibles)
El confort o la comoditat higiene
salubritat i funcionalitat soacuten la cuacutespide de lrsquoestegravetica
En definitiva planteja una arquitectura popular
Le Corbusier (Charles Eacuteduard Jeanneret 1887-1965)
LA SEVA OBRA ES BASA EN CINC PRINCIPIS BAgraveSICS I INNOVADORS
1- Pilotis per separar del terreny
2- La planta lliure
3- La faccedilana lliure
4- La Fecircnetre en Longueur
5- Les terrasses ndash jardiacute
Els cinc puntsldquo Aquests plantejaven que les construccions devien tenir
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1) Les construccions havien de descansar sobre els pilotis (puntals o pilars) gragravecies als quals la casa queda aiumlllada del terra li doacutena elegagravencia
menys humitats i infiltracions
Permet lrsquoalliberament de meacutes espai de la planta baixa per a crear noves zones estructurades
Per exemple en
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1923-25 Villa la Roche oest Pariacutes
(el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i
al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
TERMINOLOGIA PAU 115- Pilotis Suports verticals de seccioacute circular i de formigoacute armat que aiumlllen de la planta baixa el cos de lrsquoedifici que sustenten creant un espai cobert lliure i sense parets
2) Planta lliure o oberta com a consequumlegravencia del sistema de pilars i lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega
Lrsquoestructura independent posibilita la lliure colocacioacute de les parets
La construccioacute srsquoha de sustentar per una estructura de formigoacute armat aixiacute si les parets no han drsquoactuar com a element de suport permet meacutes espai intern lliure i qualsevol tipus de distribucioacute (lliure)
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
3) Faccedilana lliure Posseir un alccedilat pla i faccedilana lliure drsquoelements estructurals en funcioacute de les necessitats de cada pis i sense ornamentacioacute
Permet una major llibertat de projeccioacute de manera que es pot dissenyar sense condicions
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
4) Finestres corregudes Incorporar grans finestres disposades horitzontalment (longitudinals i contiacutenues allargades) en les faccedilanes
Llargues faixes per a aconseguir una profusa ilmiddotluminacioacute a la vegada que Le Corbusier elimina la compartimentacioacute a lrsquointerior
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
Obertura de lrsquoedifici cap a lrsquoexterior (naturalesa)
Major aprofitament de lrsquoenergia solar
5) Les terrasses ndash jardiacute Tenir la coberta plana on shavia de situar un jardiacute una nova zona un espai destinat al
gaudiment
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
La Villa Fallet (1905) Suiumlssa projectada en la seva ciutat natal Chaux-de-Fons concebuda per a la produccioacute de rellotges
Eacutes la seva primera obra Projectada als 18 anys mentre
Carpenter Center for the Visual Arts
(1961) Cambridge (Anglaterra)
fou a darrera obra als 74 anys
Li va impressionar com la forma de lrsquoorganitzacioacute de lrsquoespai expressava les seves preocupacions sociopoliacutetiques (socialisme utogravepic) un local on el silenci i la solidaritat es conjugaven amb el contacte diari entre els individus cosa que es reflecteix en la seva evolucioacute arquitectogravenica fins la darrera obra
En 1907 Le Corbusier va fer un viatge a Itagravelia
1912 Maison Blanche 1917 Dipogravesit daigua 1917 Villa Schwob Suiumlssa
1920 Cartier Cite Fruges Pessac
1926 Maison Guiette
1914 Maison Dom-Ino 1917 Maison Ouvrieres
1917 Maison Ouvrieres
1920 Ville Citrohan
1923 Villa la Roche Pariacutes
1927 Villa Weissenhof Stuttgart
1929-31 Ville Savoye Poissy France
RACIONALISME I FUNCIONALISME
ORGANICISME ARQUITECTURA S XX RACIONALISME I FUNCIONALISME ORGANICISME
47- Charles-Edouard Jeanneret Le Corbusier Ville Savoie 1 (2008 setembre) 2 (2010 setembre) 48- Frank Lloyd Wright Falling Water House Casa Cascada o Kaufmann 1 (2004 juny)
47
VILLA SAVOYE (1929-1931) FRANCcedilA LE CORBUSIER CHARLES-EacuteDOUARD
JEANNERET (1887-1965)
2v
48
FALLING WATER HOUSE CASA DE LA CASCADA O CASA KAUFMANN (1935-
1937) BEAR RUN PENNSYLVANIA (EUA) FRANK LLOYD WRIGHT (1867-1959)
1v
Charles Eacutedouard Jeanneret
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
FITXA TEgraveCNICA (documentacioacute general)
1v (2008 setembre) 2v (2010 setembre)
Catalogacioacute i anagravelisi formal
Tiacutetol Ville Savoye
Arquitecte Le Corbusier (Charles-Eacutedouard Jeanneret1887-1965)
Cronologia 1929-1931
Estil Racionalisme funcional
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Tipologia Arquitectura civil i privada
Sistema constructiu Arquitravat majoritagraveriament
Materials Blocs en murs i ampits tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis)
Dimensions 19 m x 21rsquo5 m
Funcioacute Era un habitatge unifamiliar aiumlllat adreccedilat a lrsquouacutes particular drsquouna famiacutelia
de la burgesia francesa que el va encarregar a Le Corbusier Actualment
eacutes una ldquocasa-museurdquo dedicada a la vida i lrsquoobra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica ldquoMonuments de Franccedilardquo i rep milers
de visites a lrsquoany principalment drsquoarquitectes i drsquoestudiants
NOM Villa Savoye
ARQUITECTE Le Corbusie (Charles-Eacutedouard Jeanneret)
Cronologia 1929-1931
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Estil Racionalisme funcional
Dimensions 19 m x 215 m
Materials Blocs en murs i ampits i tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis) Actualment eacutes una casa-museu dedicada a la vida i obra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica Monuments de Franccedila i rep milers de visites a lany principalment darquitectes i estudiants
Le Corbusier Villa Saboya 1929-1931 Poissy Pariacutes
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p)
Le Corbusier (1887-1965) va dissenyar aquest habitatge entegraves com a ldquomagravequina de viurerdquo una obra on la planta quadrada el predomini de les liacutenies rectes i els volums elementals soacuten tota una declaracioacute a favor del racionalisme i el funcionalisme arquitectogravenics
Ville Savoie (PoissyFranccedila) 1929-31
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La Ville Savoye es troba avui restaurada com casa-museu i estagrave protegida com monument nacional francegraves
Estagrave situada en el nuacutemero 82 de Rue de Villiers (78300) de Poissy
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
A partir drsquouna planta quadrada les estructures de la construccioacute soacuten de formigoacute i ferro Lrsquoedifici srsquoaguanta damunt de tot un seguit de pilars o pilotis molt prims de ferro i de seccioacute ciliacutendrica (rodona) disposats de forma reticular i que aixequen la zona habitable respecte del terreny eacutes a dir eleven lrsquoedifici per sobre del terra
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Aquests pilars sostenen una estructura paralmiddotlelepipegravedica que respon a la intencioacute de Le Corbusier de reproduir formes geomegravetriques pures Els quatre costats soacuten similars cosa que romp lrsquoorganitzacioacute jeragraverquica entorn a una faccedilana principal
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La PLANTA BAIXA srsquoendinsa cap endins (ldquotranqueordquo) provocant efectes de clarobscur i presenta una forma de ldquoUrdquo amb un espai per a allotjar els cotxes (garatge)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Planta Baixa
Una rampa a lrsquoespai central puja des de baix fins a la planta primera on hi la zona drsquoestar i continua despreacutes fins al terrat concebut com una prolongacioacute del jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
PLANTA de CIRCULACIOacute
Plagravenols
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Lrsquohabitatge que srsquoenvolta de natura teacute les parets de color blanc fet que contrasta amb la pintura usada a lrsquointerior de colors primaris intensos
La PLANTA BAIXA estagrave determinada en gran mesura pel moviment drsquoun automogravebil que entri a lrsquoedifici i aixiacute va ser concebuda per permetre lrsquoentrada dels cotxes i deixar els ocupants davant la porta Aquest moviment del cotxe tambeacute determina lrsquoestructura basada en una malla de pilars de formigoacute o PILOTIS disposats en forma reticular distants entre si 475 metres un dels altres (ldquointerpilotisrdquo) Aquesta malla conforma una planta quadrada de 215 m de costat per 19 m sobre la qual srsquoassenta la Vilmiddotla Els pilars o PILOTIS deixen la faccedilana lliure i permet rebre el magravexim de llum natural
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA compta amb un garatge capaccedil de donar cabuda a 3 automogravebils de lrsquoegravepoca cosa que va suposar una fita per a la histograveria de lrsquoarquitectura i un gran avenccedil per al seu temps
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
En la part frontal i progravexima a lrsquoentrada rodada es troba lrsquoentrada principal des del carrer enfront de la qual srsquoobre el hall a lrsquointerior
Planta Baixa
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA estagrave ocupada pel garatge a fora i a lrsquoINTERIOR pel hall i les dependegravencies per al servei
Planta Baixa
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
LrsquoINTERIOR de lrsquoedifici srsquoorganitza entorn a dos elements principals una rampa que recorre de baix a dalt tot lrsquoedifici i que constituiumlx la seva espina dorsal perllongant aquest moviment des de fora cap a dintre i una escala de caragol Estructura i circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot lrsquoINTERIOR del hall es troba pintat de blanc el que representa lrsquointeregraves de Le Corbusier per lrsquoarquitectura sanitagraveria i la higiene en una egravepoca que les ciutats patien les consequumlegravencies de la superpoblacioacute en forma drsquoepidegravemies cosa que plasma lrsquoimportant descobriment de la vida microbiana a tot arreu incloent lrsquointerior dels habitatges Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Aquest aspecte tambeacute es veu reflectit en la profusioacute de lavabos i excusats en lrsquointerior de la Vilmiddotla
Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Profusioacute de lavabos i excusats aparentment
molt superior a les necessitats i tambeacute
amb lrsquoaprofitament de lrsquoaigua corrent amb la qual
es contava
Interior
Meacutes allunyats de lrsquoentrada apareixen tres habitacions per a convidats i servei
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Detalls de la Villa Saboya
A traveacutes de la rampa central srsquoaccedeix a la PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge
Planta 1
La PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge saloacute principal o sala drsquoestar menjador cuina dormitoris banys Lrsquoedifici estagrave projectat
com un espai lliure i fluid
amb ilmiddotluminacioacute natural srsquoha organitzat lrsquoespai entorn dels espais de circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA de CIRCULACIOacute
Detalls de la Villa Saboya
Planta 1
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
Tot i que la seva principal carrera i professioacute va ser la drsquoarquitecte tambeacute va practicar la pintura i va exposar la seva teoria artiacutestica
Entre 1942 i 1948 va elaborar un sistema de medicioacute conegut com ldquoModulorrdquo (el primer publicat en 1942)
Lrsquoany 1955 publica el ldquoModulor 2rdquo
Altra de les seves preocupacions fou la necessitat drsquouna nova planificacioacute urbana adequada a les necessitats de la vida moderna
1920 Lrsquo Esprit Nouveau
1912 Apregraves le cubisme
1923 Vers une arquitecture
1922 La pinture moderne
1935 La ville radieuse
Entre la seva OBRA TEOgraveRICA
DISSENYS DE MOBLES
ANTROPOMETRIA
Eacutes un sistema de medicioacute Utilitza com a cagravenon les mides
humanes
183 cm com a mida promig o ldquostandardrdquo
Le Corbusier elabora un sistema basat en els tractats de lrsquoantiguitat tant arquitectogravenics com matemagravetics i els relaciona amb les mides del mobiliari i dels espais arquitectogravenics
El modulor es pot definir com una mena de mogravedul constructiu una mida universal i harmogravenica que parteix de les dimensions de la figura humana (dempeus 183 cm i amb el braccedil aixecat 226 cm com a mida ldquostandardrdquo) i de la seva relacioacute amb lrsquoespai de lrsquoambient domegravestic i urbagrave
El modulor eacutes una eina per als arquitectes i dissenyadors unes mides o cagravenon que ells utilitzen per poder aplicar lrsquoescala humana a lrsquoespai o objecte dissenyat
Defensa el racionalisme i el funcionalisme
Defensa una arquitectura pragravectica i lliure drsquoindividualismes i sentimentalismes fantasiosos
Es preocupa de lrsquoeconomia
Aporta solucions pragravectiques i econogravemiques (accessibles)
El confort o la comoditat higiene
salubritat i funcionalitat soacuten la cuacutespide de lrsquoestegravetica
En definitiva planteja una arquitectura popular
Le Corbusier (Charles Eacuteduard Jeanneret 1887-1965)
LA SEVA OBRA ES BASA EN CINC PRINCIPIS BAgraveSICS I INNOVADORS
1- Pilotis per separar del terreny
2- La planta lliure
3- La faccedilana lliure
4- La Fecircnetre en Longueur
5- Les terrasses ndash jardiacute
Els cinc puntsldquo Aquests plantejaven que les construccions devien tenir
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1) Les construccions havien de descansar sobre els pilotis (puntals o pilars) gragravecies als quals la casa queda aiumlllada del terra li doacutena elegagravencia
menys humitats i infiltracions
Permet lrsquoalliberament de meacutes espai de la planta baixa per a crear noves zones estructurades
Per exemple en
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1923-25 Villa la Roche oest Pariacutes
(el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i
al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
TERMINOLOGIA PAU 115- Pilotis Suports verticals de seccioacute circular i de formigoacute armat que aiumlllen de la planta baixa el cos de lrsquoedifici que sustenten creant un espai cobert lliure i sense parets
2) Planta lliure o oberta com a consequumlegravencia del sistema de pilars i lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega
Lrsquoestructura independent posibilita la lliure colocacioacute de les parets
La construccioacute srsquoha de sustentar per una estructura de formigoacute armat aixiacute si les parets no han drsquoactuar com a element de suport permet meacutes espai intern lliure i qualsevol tipus de distribucioacute (lliure)
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
3) Faccedilana lliure Posseir un alccedilat pla i faccedilana lliure drsquoelements estructurals en funcioacute de les necessitats de cada pis i sense ornamentacioacute
Permet una major llibertat de projeccioacute de manera que es pot dissenyar sense condicions
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
4) Finestres corregudes Incorporar grans finestres disposades horitzontalment (longitudinals i contiacutenues allargades) en les faccedilanes
Llargues faixes per a aconseguir una profusa ilmiddotluminacioacute a la vegada que Le Corbusier elimina la compartimentacioacute a lrsquointerior
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
Obertura de lrsquoedifici cap a lrsquoexterior (naturalesa)
Major aprofitament de lrsquoenergia solar
5) Les terrasses ndash jardiacute Tenir la coberta plana on shavia de situar un jardiacute una nova zona un espai destinat al
gaudiment
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
La Villa Fallet (1905) Suiumlssa projectada en la seva ciutat natal Chaux-de-Fons concebuda per a la produccioacute de rellotges
Eacutes la seva primera obra Projectada als 18 anys mentre
Carpenter Center for the Visual Arts
(1961) Cambridge (Anglaterra)
fou a darrera obra als 74 anys
Li va impressionar com la forma de lrsquoorganitzacioacute de lrsquoespai expressava les seves preocupacions sociopoliacutetiques (socialisme utogravepic) un local on el silenci i la solidaritat es conjugaven amb el contacte diari entre els individus cosa que es reflecteix en la seva evolucioacute arquitectogravenica fins la darrera obra
En 1907 Le Corbusier va fer un viatge a Itagravelia
1912 Maison Blanche 1917 Dipogravesit daigua 1917 Villa Schwob Suiumlssa
1920 Cartier Cite Fruges Pessac
1926 Maison Guiette
1914 Maison Dom-Ino 1917 Maison Ouvrieres
1917 Maison Ouvrieres
1920 Ville Citrohan
1923 Villa la Roche Pariacutes
1927 Villa Weissenhof Stuttgart
1929-31 Ville Savoye Poissy France
RACIONALISME I FUNCIONALISME
ORGANICISME ARQUITECTURA S XX RACIONALISME I FUNCIONALISME ORGANICISME
47- Charles-Edouard Jeanneret Le Corbusier Ville Savoie 1 (2008 setembre) 2 (2010 setembre) 48- Frank Lloyd Wright Falling Water House Casa Cascada o Kaufmann 1 (2004 juny)
47
VILLA SAVOYE (1929-1931) FRANCcedilA LE CORBUSIER CHARLES-EacuteDOUARD
JEANNERET (1887-1965)
2v
48
FALLING WATER HOUSE CASA DE LA CASCADA O CASA KAUFMANN (1935-
1937) BEAR RUN PENNSYLVANIA (EUA) FRANK LLOYD WRIGHT (1867-1959)
1v
Charles Eacutedouard Jeanneret
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
FITXA TEgraveCNICA (documentacioacute general)
1v (2008 setembre) 2v (2010 setembre)
Catalogacioacute i anagravelisi formal
Tiacutetol Ville Savoye
Arquitecte Le Corbusier (Charles-Eacutedouard Jeanneret1887-1965)
Cronologia 1929-1931
Estil Racionalisme funcional
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Tipologia Arquitectura civil i privada
Sistema constructiu Arquitravat majoritagraveriament
Materials Blocs en murs i ampits tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis)
Dimensions 19 m x 21rsquo5 m
Funcioacute Era un habitatge unifamiliar aiumlllat adreccedilat a lrsquouacutes particular drsquouna famiacutelia
de la burgesia francesa que el va encarregar a Le Corbusier Actualment
eacutes una ldquocasa-museurdquo dedicada a la vida i lrsquoobra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica ldquoMonuments de Franccedilardquo i rep milers
de visites a lrsquoany principalment drsquoarquitectes i drsquoestudiants
NOM Villa Savoye
ARQUITECTE Le Corbusie (Charles-Eacutedouard Jeanneret)
Cronologia 1929-1931
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Estil Racionalisme funcional
Dimensions 19 m x 215 m
Materials Blocs en murs i ampits i tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis) Actualment eacutes una casa-museu dedicada a la vida i obra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica Monuments de Franccedila i rep milers de visites a lany principalment darquitectes i estudiants
Le Corbusier Villa Saboya 1929-1931 Poissy Pariacutes
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p)
Le Corbusier (1887-1965) va dissenyar aquest habitatge entegraves com a ldquomagravequina de viurerdquo una obra on la planta quadrada el predomini de les liacutenies rectes i els volums elementals soacuten tota una declaracioacute a favor del racionalisme i el funcionalisme arquitectogravenics
Ville Savoie (PoissyFranccedila) 1929-31
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La Ville Savoye es troba avui restaurada com casa-museu i estagrave protegida com monument nacional francegraves
Estagrave situada en el nuacutemero 82 de Rue de Villiers (78300) de Poissy
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
A partir drsquouna planta quadrada les estructures de la construccioacute soacuten de formigoacute i ferro Lrsquoedifici srsquoaguanta damunt de tot un seguit de pilars o pilotis molt prims de ferro i de seccioacute ciliacutendrica (rodona) disposats de forma reticular i que aixequen la zona habitable respecte del terreny eacutes a dir eleven lrsquoedifici per sobre del terra
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Aquests pilars sostenen una estructura paralmiddotlelepipegravedica que respon a la intencioacute de Le Corbusier de reproduir formes geomegravetriques pures Els quatre costats soacuten similars cosa que romp lrsquoorganitzacioacute jeragraverquica entorn a una faccedilana principal
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La PLANTA BAIXA srsquoendinsa cap endins (ldquotranqueordquo) provocant efectes de clarobscur i presenta una forma de ldquoUrdquo amb un espai per a allotjar els cotxes (garatge)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Planta Baixa
Una rampa a lrsquoespai central puja des de baix fins a la planta primera on hi la zona drsquoestar i continua despreacutes fins al terrat concebut com una prolongacioacute del jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
PLANTA de CIRCULACIOacute
Plagravenols
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Lrsquohabitatge que srsquoenvolta de natura teacute les parets de color blanc fet que contrasta amb la pintura usada a lrsquointerior de colors primaris intensos
La PLANTA BAIXA estagrave determinada en gran mesura pel moviment drsquoun automogravebil que entri a lrsquoedifici i aixiacute va ser concebuda per permetre lrsquoentrada dels cotxes i deixar els ocupants davant la porta Aquest moviment del cotxe tambeacute determina lrsquoestructura basada en una malla de pilars de formigoacute o PILOTIS disposats en forma reticular distants entre si 475 metres un dels altres (ldquointerpilotisrdquo) Aquesta malla conforma una planta quadrada de 215 m de costat per 19 m sobre la qual srsquoassenta la Vilmiddotla Els pilars o PILOTIS deixen la faccedilana lliure i permet rebre el magravexim de llum natural
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA compta amb un garatge capaccedil de donar cabuda a 3 automogravebils de lrsquoegravepoca cosa que va suposar una fita per a la histograveria de lrsquoarquitectura i un gran avenccedil per al seu temps
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
En la part frontal i progravexima a lrsquoentrada rodada es troba lrsquoentrada principal des del carrer enfront de la qual srsquoobre el hall a lrsquointerior
Planta Baixa
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA estagrave ocupada pel garatge a fora i a lrsquoINTERIOR pel hall i les dependegravencies per al servei
Planta Baixa
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
LrsquoINTERIOR de lrsquoedifici srsquoorganitza entorn a dos elements principals una rampa que recorre de baix a dalt tot lrsquoedifici i que constituiumlx la seva espina dorsal perllongant aquest moviment des de fora cap a dintre i una escala de caragol Estructura i circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot lrsquoINTERIOR del hall es troba pintat de blanc el que representa lrsquointeregraves de Le Corbusier per lrsquoarquitectura sanitagraveria i la higiene en una egravepoca que les ciutats patien les consequumlegravencies de la superpoblacioacute en forma drsquoepidegravemies cosa que plasma lrsquoimportant descobriment de la vida microbiana a tot arreu incloent lrsquointerior dels habitatges Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Aquest aspecte tambeacute es veu reflectit en la profusioacute de lavabos i excusats en lrsquointerior de la Vilmiddotla
Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Profusioacute de lavabos i excusats aparentment
molt superior a les necessitats i tambeacute
amb lrsquoaprofitament de lrsquoaigua corrent amb la qual
es contava
Interior
Meacutes allunyats de lrsquoentrada apareixen tres habitacions per a convidats i servei
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Detalls de la Villa Saboya
A traveacutes de la rampa central srsquoaccedeix a la PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge
Planta 1
La PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge saloacute principal o sala drsquoestar menjador cuina dormitoris banys Lrsquoedifici estagrave projectat
com un espai lliure i fluid
amb ilmiddotluminacioacute natural srsquoha organitzat lrsquoespai entorn dels espais de circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA de CIRCULACIOacute
Detalls de la Villa Saboya
Planta 1
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Tot i que la seva principal carrera i professioacute va ser la drsquoarquitecte tambeacute va practicar la pintura i va exposar la seva teoria artiacutestica
Entre 1942 i 1948 va elaborar un sistema de medicioacute conegut com ldquoModulorrdquo (el primer publicat en 1942)
Lrsquoany 1955 publica el ldquoModulor 2rdquo
Altra de les seves preocupacions fou la necessitat drsquouna nova planificacioacute urbana adequada a les necessitats de la vida moderna
1920 Lrsquo Esprit Nouveau
1912 Apregraves le cubisme
1923 Vers une arquitecture
1922 La pinture moderne
1935 La ville radieuse
Entre la seva OBRA TEOgraveRICA
DISSENYS DE MOBLES
ANTROPOMETRIA
Eacutes un sistema de medicioacute Utilitza com a cagravenon les mides
humanes
183 cm com a mida promig o ldquostandardrdquo
Le Corbusier elabora un sistema basat en els tractats de lrsquoantiguitat tant arquitectogravenics com matemagravetics i els relaciona amb les mides del mobiliari i dels espais arquitectogravenics
El modulor es pot definir com una mena de mogravedul constructiu una mida universal i harmogravenica que parteix de les dimensions de la figura humana (dempeus 183 cm i amb el braccedil aixecat 226 cm com a mida ldquostandardrdquo) i de la seva relacioacute amb lrsquoespai de lrsquoambient domegravestic i urbagrave
El modulor eacutes una eina per als arquitectes i dissenyadors unes mides o cagravenon que ells utilitzen per poder aplicar lrsquoescala humana a lrsquoespai o objecte dissenyat
Defensa el racionalisme i el funcionalisme
Defensa una arquitectura pragravectica i lliure drsquoindividualismes i sentimentalismes fantasiosos
Es preocupa de lrsquoeconomia
Aporta solucions pragravectiques i econogravemiques (accessibles)
El confort o la comoditat higiene
salubritat i funcionalitat soacuten la cuacutespide de lrsquoestegravetica
En definitiva planteja una arquitectura popular
Le Corbusier (Charles Eacuteduard Jeanneret 1887-1965)
LA SEVA OBRA ES BASA EN CINC PRINCIPIS BAgraveSICS I INNOVADORS
1- Pilotis per separar del terreny
2- La planta lliure
3- La faccedilana lliure
4- La Fecircnetre en Longueur
5- Les terrasses ndash jardiacute
Els cinc puntsldquo Aquests plantejaven que les construccions devien tenir
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1) Les construccions havien de descansar sobre els pilotis (puntals o pilars) gragravecies als quals la casa queda aiumlllada del terra li doacutena elegagravencia
menys humitats i infiltracions
Permet lrsquoalliberament de meacutes espai de la planta baixa per a crear noves zones estructurades
Per exemple en
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1923-25 Villa la Roche oest Pariacutes
(el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i
al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
TERMINOLOGIA PAU 115- Pilotis Suports verticals de seccioacute circular i de formigoacute armat que aiumlllen de la planta baixa el cos de lrsquoedifici que sustenten creant un espai cobert lliure i sense parets
2) Planta lliure o oberta com a consequumlegravencia del sistema de pilars i lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega
Lrsquoestructura independent posibilita la lliure colocacioacute de les parets
La construccioacute srsquoha de sustentar per una estructura de formigoacute armat aixiacute si les parets no han drsquoactuar com a element de suport permet meacutes espai intern lliure i qualsevol tipus de distribucioacute (lliure)
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
3) Faccedilana lliure Posseir un alccedilat pla i faccedilana lliure drsquoelements estructurals en funcioacute de les necessitats de cada pis i sense ornamentacioacute
Permet una major llibertat de projeccioacute de manera que es pot dissenyar sense condicions
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
4) Finestres corregudes Incorporar grans finestres disposades horitzontalment (longitudinals i contiacutenues allargades) en les faccedilanes
Llargues faixes per a aconseguir una profusa ilmiddotluminacioacute a la vegada que Le Corbusier elimina la compartimentacioacute a lrsquointerior
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
Obertura de lrsquoedifici cap a lrsquoexterior (naturalesa)
Major aprofitament de lrsquoenergia solar
5) Les terrasses ndash jardiacute Tenir la coberta plana on shavia de situar un jardiacute una nova zona un espai destinat al
gaudiment
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
La Villa Fallet (1905) Suiumlssa projectada en la seva ciutat natal Chaux-de-Fons concebuda per a la produccioacute de rellotges
Eacutes la seva primera obra Projectada als 18 anys mentre
Carpenter Center for the Visual Arts
(1961) Cambridge (Anglaterra)
fou a darrera obra als 74 anys
Li va impressionar com la forma de lrsquoorganitzacioacute de lrsquoespai expressava les seves preocupacions sociopoliacutetiques (socialisme utogravepic) un local on el silenci i la solidaritat es conjugaven amb el contacte diari entre els individus cosa que es reflecteix en la seva evolucioacute arquitectogravenica fins la darrera obra
En 1907 Le Corbusier va fer un viatge a Itagravelia
1912 Maison Blanche 1917 Dipogravesit daigua 1917 Villa Schwob Suiumlssa
1920 Cartier Cite Fruges Pessac
1926 Maison Guiette
1914 Maison Dom-Ino 1917 Maison Ouvrieres
1917 Maison Ouvrieres
1920 Ville Citrohan
1923 Villa la Roche Pariacutes
1927 Villa Weissenhof Stuttgart
1929-31 Ville Savoye Poissy France
RACIONALISME I FUNCIONALISME
ORGANICISME ARQUITECTURA S XX RACIONALISME I FUNCIONALISME ORGANICISME
47- Charles-Edouard Jeanneret Le Corbusier Ville Savoie 1 (2008 setembre) 2 (2010 setembre) 48- Frank Lloyd Wright Falling Water House Casa Cascada o Kaufmann 1 (2004 juny)
47
VILLA SAVOYE (1929-1931) FRANCcedilA LE CORBUSIER CHARLES-EacuteDOUARD
JEANNERET (1887-1965)
2v
48
FALLING WATER HOUSE CASA DE LA CASCADA O CASA KAUFMANN (1935-
1937) BEAR RUN PENNSYLVANIA (EUA) FRANK LLOYD WRIGHT (1867-1959)
1v
Charles Eacutedouard Jeanneret
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
FITXA TEgraveCNICA (documentacioacute general)
1v (2008 setembre) 2v (2010 setembre)
Catalogacioacute i anagravelisi formal
Tiacutetol Ville Savoye
Arquitecte Le Corbusier (Charles-Eacutedouard Jeanneret1887-1965)
Cronologia 1929-1931
Estil Racionalisme funcional
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Tipologia Arquitectura civil i privada
Sistema constructiu Arquitravat majoritagraveriament
Materials Blocs en murs i ampits tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis)
Dimensions 19 m x 21rsquo5 m
Funcioacute Era un habitatge unifamiliar aiumlllat adreccedilat a lrsquouacutes particular drsquouna famiacutelia
de la burgesia francesa que el va encarregar a Le Corbusier Actualment
eacutes una ldquocasa-museurdquo dedicada a la vida i lrsquoobra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica ldquoMonuments de Franccedilardquo i rep milers
de visites a lrsquoany principalment drsquoarquitectes i drsquoestudiants
NOM Villa Savoye
ARQUITECTE Le Corbusie (Charles-Eacutedouard Jeanneret)
Cronologia 1929-1931
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Estil Racionalisme funcional
Dimensions 19 m x 215 m
Materials Blocs en murs i ampits i tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis) Actualment eacutes una casa-museu dedicada a la vida i obra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica Monuments de Franccedila i rep milers de visites a lany principalment darquitectes i estudiants
Le Corbusier Villa Saboya 1929-1931 Poissy Pariacutes
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p)
Le Corbusier (1887-1965) va dissenyar aquest habitatge entegraves com a ldquomagravequina de viurerdquo una obra on la planta quadrada el predomini de les liacutenies rectes i els volums elementals soacuten tota una declaracioacute a favor del racionalisme i el funcionalisme arquitectogravenics
Ville Savoie (PoissyFranccedila) 1929-31
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La Ville Savoye es troba avui restaurada com casa-museu i estagrave protegida com monument nacional francegraves
Estagrave situada en el nuacutemero 82 de Rue de Villiers (78300) de Poissy
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
A partir drsquouna planta quadrada les estructures de la construccioacute soacuten de formigoacute i ferro Lrsquoedifici srsquoaguanta damunt de tot un seguit de pilars o pilotis molt prims de ferro i de seccioacute ciliacutendrica (rodona) disposats de forma reticular i que aixequen la zona habitable respecte del terreny eacutes a dir eleven lrsquoedifici per sobre del terra
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Aquests pilars sostenen una estructura paralmiddotlelepipegravedica que respon a la intencioacute de Le Corbusier de reproduir formes geomegravetriques pures Els quatre costats soacuten similars cosa que romp lrsquoorganitzacioacute jeragraverquica entorn a una faccedilana principal
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La PLANTA BAIXA srsquoendinsa cap endins (ldquotranqueordquo) provocant efectes de clarobscur i presenta una forma de ldquoUrdquo amb un espai per a allotjar els cotxes (garatge)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Planta Baixa
Una rampa a lrsquoespai central puja des de baix fins a la planta primera on hi la zona drsquoestar i continua despreacutes fins al terrat concebut com una prolongacioacute del jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
PLANTA de CIRCULACIOacute
Plagravenols
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Lrsquohabitatge que srsquoenvolta de natura teacute les parets de color blanc fet que contrasta amb la pintura usada a lrsquointerior de colors primaris intensos
La PLANTA BAIXA estagrave determinada en gran mesura pel moviment drsquoun automogravebil que entri a lrsquoedifici i aixiacute va ser concebuda per permetre lrsquoentrada dels cotxes i deixar els ocupants davant la porta Aquest moviment del cotxe tambeacute determina lrsquoestructura basada en una malla de pilars de formigoacute o PILOTIS disposats en forma reticular distants entre si 475 metres un dels altres (ldquointerpilotisrdquo) Aquesta malla conforma una planta quadrada de 215 m de costat per 19 m sobre la qual srsquoassenta la Vilmiddotla Els pilars o PILOTIS deixen la faccedilana lliure i permet rebre el magravexim de llum natural
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA compta amb un garatge capaccedil de donar cabuda a 3 automogravebils de lrsquoegravepoca cosa que va suposar una fita per a la histograveria de lrsquoarquitectura i un gran avenccedil per al seu temps
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
En la part frontal i progravexima a lrsquoentrada rodada es troba lrsquoentrada principal des del carrer enfront de la qual srsquoobre el hall a lrsquointerior
Planta Baixa
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA estagrave ocupada pel garatge a fora i a lrsquoINTERIOR pel hall i les dependegravencies per al servei
Planta Baixa
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
LrsquoINTERIOR de lrsquoedifici srsquoorganitza entorn a dos elements principals una rampa que recorre de baix a dalt tot lrsquoedifici i que constituiumlx la seva espina dorsal perllongant aquest moviment des de fora cap a dintre i una escala de caragol Estructura i circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot lrsquoINTERIOR del hall es troba pintat de blanc el que representa lrsquointeregraves de Le Corbusier per lrsquoarquitectura sanitagraveria i la higiene en una egravepoca que les ciutats patien les consequumlegravencies de la superpoblacioacute en forma drsquoepidegravemies cosa que plasma lrsquoimportant descobriment de la vida microbiana a tot arreu incloent lrsquointerior dels habitatges Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Aquest aspecte tambeacute es veu reflectit en la profusioacute de lavabos i excusats en lrsquointerior de la Vilmiddotla
Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Profusioacute de lavabos i excusats aparentment
molt superior a les necessitats i tambeacute
amb lrsquoaprofitament de lrsquoaigua corrent amb la qual
es contava
Interior
Meacutes allunyats de lrsquoentrada apareixen tres habitacions per a convidats i servei
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Detalls de la Villa Saboya
A traveacutes de la rampa central srsquoaccedeix a la PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge
Planta 1
La PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge saloacute principal o sala drsquoestar menjador cuina dormitoris banys Lrsquoedifici estagrave projectat
com un espai lliure i fluid
amb ilmiddotluminacioacute natural srsquoha organitzat lrsquoespai entorn dels espais de circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA de CIRCULACIOacute
Detalls de la Villa Saboya
Planta 1
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
1920 Lrsquo Esprit Nouveau
1912 Apregraves le cubisme
1923 Vers une arquitecture
1922 La pinture moderne
1935 La ville radieuse
Entre la seva OBRA TEOgraveRICA
DISSENYS DE MOBLES
ANTROPOMETRIA
Eacutes un sistema de medicioacute Utilitza com a cagravenon les mides
humanes
183 cm com a mida promig o ldquostandardrdquo
Le Corbusier elabora un sistema basat en els tractats de lrsquoantiguitat tant arquitectogravenics com matemagravetics i els relaciona amb les mides del mobiliari i dels espais arquitectogravenics
El modulor es pot definir com una mena de mogravedul constructiu una mida universal i harmogravenica que parteix de les dimensions de la figura humana (dempeus 183 cm i amb el braccedil aixecat 226 cm com a mida ldquostandardrdquo) i de la seva relacioacute amb lrsquoespai de lrsquoambient domegravestic i urbagrave
El modulor eacutes una eina per als arquitectes i dissenyadors unes mides o cagravenon que ells utilitzen per poder aplicar lrsquoescala humana a lrsquoespai o objecte dissenyat
Defensa el racionalisme i el funcionalisme
Defensa una arquitectura pragravectica i lliure drsquoindividualismes i sentimentalismes fantasiosos
Es preocupa de lrsquoeconomia
Aporta solucions pragravectiques i econogravemiques (accessibles)
El confort o la comoditat higiene
salubritat i funcionalitat soacuten la cuacutespide de lrsquoestegravetica
En definitiva planteja una arquitectura popular
Le Corbusier (Charles Eacuteduard Jeanneret 1887-1965)
LA SEVA OBRA ES BASA EN CINC PRINCIPIS BAgraveSICS I INNOVADORS
1- Pilotis per separar del terreny
2- La planta lliure
3- La faccedilana lliure
4- La Fecircnetre en Longueur
5- Les terrasses ndash jardiacute
Els cinc puntsldquo Aquests plantejaven que les construccions devien tenir
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1) Les construccions havien de descansar sobre els pilotis (puntals o pilars) gragravecies als quals la casa queda aiumlllada del terra li doacutena elegagravencia
menys humitats i infiltracions
Permet lrsquoalliberament de meacutes espai de la planta baixa per a crear noves zones estructurades
Per exemple en
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1923-25 Villa la Roche oest Pariacutes
(el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i
al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
TERMINOLOGIA PAU 115- Pilotis Suports verticals de seccioacute circular i de formigoacute armat que aiumlllen de la planta baixa el cos de lrsquoedifici que sustenten creant un espai cobert lliure i sense parets
2) Planta lliure o oberta com a consequumlegravencia del sistema de pilars i lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega
Lrsquoestructura independent posibilita la lliure colocacioacute de les parets
La construccioacute srsquoha de sustentar per una estructura de formigoacute armat aixiacute si les parets no han drsquoactuar com a element de suport permet meacutes espai intern lliure i qualsevol tipus de distribucioacute (lliure)
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
3) Faccedilana lliure Posseir un alccedilat pla i faccedilana lliure drsquoelements estructurals en funcioacute de les necessitats de cada pis i sense ornamentacioacute
Permet una major llibertat de projeccioacute de manera que es pot dissenyar sense condicions
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
4) Finestres corregudes Incorporar grans finestres disposades horitzontalment (longitudinals i contiacutenues allargades) en les faccedilanes
Llargues faixes per a aconseguir una profusa ilmiddotluminacioacute a la vegada que Le Corbusier elimina la compartimentacioacute a lrsquointerior
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
Obertura de lrsquoedifici cap a lrsquoexterior (naturalesa)
Major aprofitament de lrsquoenergia solar
5) Les terrasses ndash jardiacute Tenir la coberta plana on shavia de situar un jardiacute una nova zona un espai destinat al
gaudiment
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
La Villa Fallet (1905) Suiumlssa projectada en la seva ciutat natal Chaux-de-Fons concebuda per a la produccioacute de rellotges
Eacutes la seva primera obra Projectada als 18 anys mentre
Carpenter Center for the Visual Arts
(1961) Cambridge (Anglaterra)
fou a darrera obra als 74 anys
Li va impressionar com la forma de lrsquoorganitzacioacute de lrsquoespai expressava les seves preocupacions sociopoliacutetiques (socialisme utogravepic) un local on el silenci i la solidaritat es conjugaven amb el contacte diari entre els individus cosa que es reflecteix en la seva evolucioacute arquitectogravenica fins la darrera obra
En 1907 Le Corbusier va fer un viatge a Itagravelia
1912 Maison Blanche 1917 Dipogravesit daigua 1917 Villa Schwob Suiumlssa
1920 Cartier Cite Fruges Pessac
1926 Maison Guiette
1914 Maison Dom-Ino 1917 Maison Ouvrieres
1917 Maison Ouvrieres
1920 Ville Citrohan
1923 Villa la Roche Pariacutes
1927 Villa Weissenhof Stuttgart
1929-31 Ville Savoye Poissy France
RACIONALISME I FUNCIONALISME
ORGANICISME ARQUITECTURA S XX RACIONALISME I FUNCIONALISME ORGANICISME
47- Charles-Edouard Jeanneret Le Corbusier Ville Savoie 1 (2008 setembre) 2 (2010 setembre) 48- Frank Lloyd Wright Falling Water House Casa Cascada o Kaufmann 1 (2004 juny)
47
VILLA SAVOYE (1929-1931) FRANCcedilA LE CORBUSIER CHARLES-EacuteDOUARD
JEANNERET (1887-1965)
2v
48
FALLING WATER HOUSE CASA DE LA CASCADA O CASA KAUFMANN (1935-
1937) BEAR RUN PENNSYLVANIA (EUA) FRANK LLOYD WRIGHT (1867-1959)
1v
Charles Eacutedouard Jeanneret
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
FITXA TEgraveCNICA (documentacioacute general)
1v (2008 setembre) 2v (2010 setembre)
Catalogacioacute i anagravelisi formal
Tiacutetol Ville Savoye
Arquitecte Le Corbusier (Charles-Eacutedouard Jeanneret1887-1965)
Cronologia 1929-1931
Estil Racionalisme funcional
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Tipologia Arquitectura civil i privada
Sistema constructiu Arquitravat majoritagraveriament
Materials Blocs en murs i ampits tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis)
Dimensions 19 m x 21rsquo5 m
Funcioacute Era un habitatge unifamiliar aiumlllat adreccedilat a lrsquouacutes particular drsquouna famiacutelia
de la burgesia francesa que el va encarregar a Le Corbusier Actualment
eacutes una ldquocasa-museurdquo dedicada a la vida i lrsquoobra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica ldquoMonuments de Franccedilardquo i rep milers
de visites a lrsquoany principalment drsquoarquitectes i drsquoestudiants
NOM Villa Savoye
ARQUITECTE Le Corbusie (Charles-Eacutedouard Jeanneret)
Cronologia 1929-1931
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Estil Racionalisme funcional
Dimensions 19 m x 215 m
Materials Blocs en murs i ampits i tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis) Actualment eacutes una casa-museu dedicada a la vida i obra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica Monuments de Franccedila i rep milers de visites a lany principalment darquitectes i estudiants
Le Corbusier Villa Saboya 1929-1931 Poissy Pariacutes
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p)
Le Corbusier (1887-1965) va dissenyar aquest habitatge entegraves com a ldquomagravequina de viurerdquo una obra on la planta quadrada el predomini de les liacutenies rectes i els volums elementals soacuten tota una declaracioacute a favor del racionalisme i el funcionalisme arquitectogravenics
Ville Savoie (PoissyFranccedila) 1929-31
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La Ville Savoye es troba avui restaurada com casa-museu i estagrave protegida com monument nacional francegraves
Estagrave situada en el nuacutemero 82 de Rue de Villiers (78300) de Poissy
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
A partir drsquouna planta quadrada les estructures de la construccioacute soacuten de formigoacute i ferro Lrsquoedifici srsquoaguanta damunt de tot un seguit de pilars o pilotis molt prims de ferro i de seccioacute ciliacutendrica (rodona) disposats de forma reticular i que aixequen la zona habitable respecte del terreny eacutes a dir eleven lrsquoedifici per sobre del terra
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Aquests pilars sostenen una estructura paralmiddotlelepipegravedica que respon a la intencioacute de Le Corbusier de reproduir formes geomegravetriques pures Els quatre costats soacuten similars cosa que romp lrsquoorganitzacioacute jeragraverquica entorn a una faccedilana principal
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La PLANTA BAIXA srsquoendinsa cap endins (ldquotranqueordquo) provocant efectes de clarobscur i presenta una forma de ldquoUrdquo amb un espai per a allotjar els cotxes (garatge)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Planta Baixa
Una rampa a lrsquoespai central puja des de baix fins a la planta primera on hi la zona drsquoestar i continua despreacutes fins al terrat concebut com una prolongacioacute del jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
PLANTA de CIRCULACIOacute
Plagravenols
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Lrsquohabitatge que srsquoenvolta de natura teacute les parets de color blanc fet que contrasta amb la pintura usada a lrsquointerior de colors primaris intensos
La PLANTA BAIXA estagrave determinada en gran mesura pel moviment drsquoun automogravebil que entri a lrsquoedifici i aixiacute va ser concebuda per permetre lrsquoentrada dels cotxes i deixar els ocupants davant la porta Aquest moviment del cotxe tambeacute determina lrsquoestructura basada en una malla de pilars de formigoacute o PILOTIS disposats en forma reticular distants entre si 475 metres un dels altres (ldquointerpilotisrdquo) Aquesta malla conforma una planta quadrada de 215 m de costat per 19 m sobre la qual srsquoassenta la Vilmiddotla Els pilars o PILOTIS deixen la faccedilana lliure i permet rebre el magravexim de llum natural
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA compta amb un garatge capaccedil de donar cabuda a 3 automogravebils de lrsquoegravepoca cosa que va suposar una fita per a la histograveria de lrsquoarquitectura i un gran avenccedil per al seu temps
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
En la part frontal i progravexima a lrsquoentrada rodada es troba lrsquoentrada principal des del carrer enfront de la qual srsquoobre el hall a lrsquointerior
Planta Baixa
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA estagrave ocupada pel garatge a fora i a lrsquoINTERIOR pel hall i les dependegravencies per al servei
Planta Baixa
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
LrsquoINTERIOR de lrsquoedifici srsquoorganitza entorn a dos elements principals una rampa que recorre de baix a dalt tot lrsquoedifici i que constituiumlx la seva espina dorsal perllongant aquest moviment des de fora cap a dintre i una escala de caragol Estructura i circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot lrsquoINTERIOR del hall es troba pintat de blanc el que representa lrsquointeregraves de Le Corbusier per lrsquoarquitectura sanitagraveria i la higiene en una egravepoca que les ciutats patien les consequumlegravencies de la superpoblacioacute en forma drsquoepidegravemies cosa que plasma lrsquoimportant descobriment de la vida microbiana a tot arreu incloent lrsquointerior dels habitatges Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Aquest aspecte tambeacute es veu reflectit en la profusioacute de lavabos i excusats en lrsquointerior de la Vilmiddotla
Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Profusioacute de lavabos i excusats aparentment
molt superior a les necessitats i tambeacute
amb lrsquoaprofitament de lrsquoaigua corrent amb la qual
es contava
Interior
Meacutes allunyats de lrsquoentrada apareixen tres habitacions per a convidats i servei
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Detalls de la Villa Saboya
A traveacutes de la rampa central srsquoaccedeix a la PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge
Planta 1
La PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge saloacute principal o sala drsquoestar menjador cuina dormitoris banys Lrsquoedifici estagrave projectat
com un espai lliure i fluid
amb ilmiddotluminacioacute natural srsquoha organitzat lrsquoespai entorn dels espais de circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA de CIRCULACIOacute
Detalls de la Villa Saboya
Planta 1
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
DISSENYS DE MOBLES
ANTROPOMETRIA
Eacutes un sistema de medicioacute Utilitza com a cagravenon les mides
humanes
183 cm com a mida promig o ldquostandardrdquo
Le Corbusier elabora un sistema basat en els tractats de lrsquoantiguitat tant arquitectogravenics com matemagravetics i els relaciona amb les mides del mobiliari i dels espais arquitectogravenics
El modulor es pot definir com una mena de mogravedul constructiu una mida universal i harmogravenica que parteix de les dimensions de la figura humana (dempeus 183 cm i amb el braccedil aixecat 226 cm com a mida ldquostandardrdquo) i de la seva relacioacute amb lrsquoespai de lrsquoambient domegravestic i urbagrave
El modulor eacutes una eina per als arquitectes i dissenyadors unes mides o cagravenon que ells utilitzen per poder aplicar lrsquoescala humana a lrsquoespai o objecte dissenyat
Defensa el racionalisme i el funcionalisme
Defensa una arquitectura pragravectica i lliure drsquoindividualismes i sentimentalismes fantasiosos
Es preocupa de lrsquoeconomia
Aporta solucions pragravectiques i econogravemiques (accessibles)
El confort o la comoditat higiene
salubritat i funcionalitat soacuten la cuacutespide de lrsquoestegravetica
En definitiva planteja una arquitectura popular
Le Corbusier (Charles Eacuteduard Jeanneret 1887-1965)
LA SEVA OBRA ES BASA EN CINC PRINCIPIS BAgraveSICS I INNOVADORS
1- Pilotis per separar del terreny
2- La planta lliure
3- La faccedilana lliure
4- La Fecircnetre en Longueur
5- Les terrasses ndash jardiacute
Els cinc puntsldquo Aquests plantejaven que les construccions devien tenir
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1) Les construccions havien de descansar sobre els pilotis (puntals o pilars) gragravecies als quals la casa queda aiumlllada del terra li doacutena elegagravencia
menys humitats i infiltracions
Permet lrsquoalliberament de meacutes espai de la planta baixa per a crear noves zones estructurades
Per exemple en
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1923-25 Villa la Roche oest Pariacutes
(el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i
al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
TERMINOLOGIA PAU 115- Pilotis Suports verticals de seccioacute circular i de formigoacute armat que aiumlllen de la planta baixa el cos de lrsquoedifici que sustenten creant un espai cobert lliure i sense parets
2) Planta lliure o oberta com a consequumlegravencia del sistema de pilars i lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega
Lrsquoestructura independent posibilita la lliure colocacioacute de les parets
La construccioacute srsquoha de sustentar per una estructura de formigoacute armat aixiacute si les parets no han drsquoactuar com a element de suport permet meacutes espai intern lliure i qualsevol tipus de distribucioacute (lliure)
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
3) Faccedilana lliure Posseir un alccedilat pla i faccedilana lliure drsquoelements estructurals en funcioacute de les necessitats de cada pis i sense ornamentacioacute
Permet una major llibertat de projeccioacute de manera que es pot dissenyar sense condicions
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
4) Finestres corregudes Incorporar grans finestres disposades horitzontalment (longitudinals i contiacutenues allargades) en les faccedilanes
Llargues faixes per a aconseguir una profusa ilmiddotluminacioacute a la vegada que Le Corbusier elimina la compartimentacioacute a lrsquointerior
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
Obertura de lrsquoedifici cap a lrsquoexterior (naturalesa)
Major aprofitament de lrsquoenergia solar
5) Les terrasses ndash jardiacute Tenir la coberta plana on shavia de situar un jardiacute una nova zona un espai destinat al
gaudiment
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
La Villa Fallet (1905) Suiumlssa projectada en la seva ciutat natal Chaux-de-Fons concebuda per a la produccioacute de rellotges
Eacutes la seva primera obra Projectada als 18 anys mentre
Carpenter Center for the Visual Arts
(1961) Cambridge (Anglaterra)
fou a darrera obra als 74 anys
Li va impressionar com la forma de lrsquoorganitzacioacute de lrsquoespai expressava les seves preocupacions sociopoliacutetiques (socialisme utogravepic) un local on el silenci i la solidaritat es conjugaven amb el contacte diari entre els individus cosa que es reflecteix en la seva evolucioacute arquitectogravenica fins la darrera obra
En 1907 Le Corbusier va fer un viatge a Itagravelia
1912 Maison Blanche 1917 Dipogravesit daigua 1917 Villa Schwob Suiumlssa
1920 Cartier Cite Fruges Pessac
1926 Maison Guiette
1914 Maison Dom-Ino 1917 Maison Ouvrieres
1917 Maison Ouvrieres
1920 Ville Citrohan
1923 Villa la Roche Pariacutes
1927 Villa Weissenhof Stuttgart
1929-31 Ville Savoye Poissy France
RACIONALISME I FUNCIONALISME
ORGANICISME ARQUITECTURA S XX RACIONALISME I FUNCIONALISME ORGANICISME
47- Charles-Edouard Jeanneret Le Corbusier Ville Savoie 1 (2008 setembre) 2 (2010 setembre) 48- Frank Lloyd Wright Falling Water House Casa Cascada o Kaufmann 1 (2004 juny)
47
VILLA SAVOYE (1929-1931) FRANCcedilA LE CORBUSIER CHARLES-EacuteDOUARD
JEANNERET (1887-1965)
2v
48
FALLING WATER HOUSE CASA DE LA CASCADA O CASA KAUFMANN (1935-
1937) BEAR RUN PENNSYLVANIA (EUA) FRANK LLOYD WRIGHT (1867-1959)
1v
Charles Eacutedouard Jeanneret
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
FITXA TEgraveCNICA (documentacioacute general)
1v (2008 setembre) 2v (2010 setembre)
Catalogacioacute i anagravelisi formal
Tiacutetol Ville Savoye
Arquitecte Le Corbusier (Charles-Eacutedouard Jeanneret1887-1965)
Cronologia 1929-1931
Estil Racionalisme funcional
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Tipologia Arquitectura civil i privada
Sistema constructiu Arquitravat majoritagraveriament
Materials Blocs en murs i ampits tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis)
Dimensions 19 m x 21rsquo5 m
Funcioacute Era un habitatge unifamiliar aiumlllat adreccedilat a lrsquouacutes particular drsquouna famiacutelia
de la burgesia francesa que el va encarregar a Le Corbusier Actualment
eacutes una ldquocasa-museurdquo dedicada a la vida i lrsquoobra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica ldquoMonuments de Franccedilardquo i rep milers
de visites a lrsquoany principalment drsquoarquitectes i drsquoestudiants
NOM Villa Savoye
ARQUITECTE Le Corbusie (Charles-Eacutedouard Jeanneret)
Cronologia 1929-1931
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Estil Racionalisme funcional
Dimensions 19 m x 215 m
Materials Blocs en murs i ampits i tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis) Actualment eacutes una casa-museu dedicada a la vida i obra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica Monuments de Franccedila i rep milers de visites a lany principalment darquitectes i estudiants
Le Corbusier Villa Saboya 1929-1931 Poissy Pariacutes
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p)
Le Corbusier (1887-1965) va dissenyar aquest habitatge entegraves com a ldquomagravequina de viurerdquo una obra on la planta quadrada el predomini de les liacutenies rectes i els volums elementals soacuten tota una declaracioacute a favor del racionalisme i el funcionalisme arquitectogravenics
Ville Savoie (PoissyFranccedila) 1929-31
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La Ville Savoye es troba avui restaurada com casa-museu i estagrave protegida com monument nacional francegraves
Estagrave situada en el nuacutemero 82 de Rue de Villiers (78300) de Poissy
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
A partir drsquouna planta quadrada les estructures de la construccioacute soacuten de formigoacute i ferro Lrsquoedifici srsquoaguanta damunt de tot un seguit de pilars o pilotis molt prims de ferro i de seccioacute ciliacutendrica (rodona) disposats de forma reticular i que aixequen la zona habitable respecte del terreny eacutes a dir eleven lrsquoedifici per sobre del terra
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Aquests pilars sostenen una estructura paralmiddotlelepipegravedica que respon a la intencioacute de Le Corbusier de reproduir formes geomegravetriques pures Els quatre costats soacuten similars cosa que romp lrsquoorganitzacioacute jeragraverquica entorn a una faccedilana principal
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La PLANTA BAIXA srsquoendinsa cap endins (ldquotranqueordquo) provocant efectes de clarobscur i presenta una forma de ldquoUrdquo amb un espai per a allotjar els cotxes (garatge)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Planta Baixa
Una rampa a lrsquoespai central puja des de baix fins a la planta primera on hi la zona drsquoestar i continua despreacutes fins al terrat concebut com una prolongacioacute del jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
PLANTA de CIRCULACIOacute
Plagravenols
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Lrsquohabitatge que srsquoenvolta de natura teacute les parets de color blanc fet que contrasta amb la pintura usada a lrsquointerior de colors primaris intensos
La PLANTA BAIXA estagrave determinada en gran mesura pel moviment drsquoun automogravebil que entri a lrsquoedifici i aixiacute va ser concebuda per permetre lrsquoentrada dels cotxes i deixar els ocupants davant la porta Aquest moviment del cotxe tambeacute determina lrsquoestructura basada en una malla de pilars de formigoacute o PILOTIS disposats en forma reticular distants entre si 475 metres un dels altres (ldquointerpilotisrdquo) Aquesta malla conforma una planta quadrada de 215 m de costat per 19 m sobre la qual srsquoassenta la Vilmiddotla Els pilars o PILOTIS deixen la faccedilana lliure i permet rebre el magravexim de llum natural
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA compta amb un garatge capaccedil de donar cabuda a 3 automogravebils de lrsquoegravepoca cosa que va suposar una fita per a la histograveria de lrsquoarquitectura i un gran avenccedil per al seu temps
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
En la part frontal i progravexima a lrsquoentrada rodada es troba lrsquoentrada principal des del carrer enfront de la qual srsquoobre el hall a lrsquointerior
Planta Baixa
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA estagrave ocupada pel garatge a fora i a lrsquoINTERIOR pel hall i les dependegravencies per al servei
Planta Baixa
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
LrsquoINTERIOR de lrsquoedifici srsquoorganitza entorn a dos elements principals una rampa que recorre de baix a dalt tot lrsquoedifici i que constituiumlx la seva espina dorsal perllongant aquest moviment des de fora cap a dintre i una escala de caragol Estructura i circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot lrsquoINTERIOR del hall es troba pintat de blanc el que representa lrsquointeregraves de Le Corbusier per lrsquoarquitectura sanitagraveria i la higiene en una egravepoca que les ciutats patien les consequumlegravencies de la superpoblacioacute en forma drsquoepidegravemies cosa que plasma lrsquoimportant descobriment de la vida microbiana a tot arreu incloent lrsquointerior dels habitatges Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Aquest aspecte tambeacute es veu reflectit en la profusioacute de lavabos i excusats en lrsquointerior de la Vilmiddotla
Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Profusioacute de lavabos i excusats aparentment
molt superior a les necessitats i tambeacute
amb lrsquoaprofitament de lrsquoaigua corrent amb la qual
es contava
Interior
Meacutes allunyats de lrsquoentrada apareixen tres habitacions per a convidats i servei
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Detalls de la Villa Saboya
A traveacutes de la rampa central srsquoaccedeix a la PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge
Planta 1
La PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge saloacute principal o sala drsquoestar menjador cuina dormitoris banys Lrsquoedifici estagrave projectat
com un espai lliure i fluid
amb ilmiddotluminacioacute natural srsquoha organitzat lrsquoespai entorn dels espais de circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA de CIRCULACIOacute
Detalls de la Villa Saboya
Planta 1
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
ANTROPOMETRIA
Eacutes un sistema de medicioacute Utilitza com a cagravenon les mides
humanes
183 cm com a mida promig o ldquostandardrdquo
Le Corbusier elabora un sistema basat en els tractats de lrsquoantiguitat tant arquitectogravenics com matemagravetics i els relaciona amb les mides del mobiliari i dels espais arquitectogravenics
El modulor es pot definir com una mena de mogravedul constructiu una mida universal i harmogravenica que parteix de les dimensions de la figura humana (dempeus 183 cm i amb el braccedil aixecat 226 cm com a mida ldquostandardrdquo) i de la seva relacioacute amb lrsquoespai de lrsquoambient domegravestic i urbagrave
El modulor eacutes una eina per als arquitectes i dissenyadors unes mides o cagravenon que ells utilitzen per poder aplicar lrsquoescala humana a lrsquoespai o objecte dissenyat
Defensa el racionalisme i el funcionalisme
Defensa una arquitectura pragravectica i lliure drsquoindividualismes i sentimentalismes fantasiosos
Es preocupa de lrsquoeconomia
Aporta solucions pragravectiques i econogravemiques (accessibles)
El confort o la comoditat higiene
salubritat i funcionalitat soacuten la cuacutespide de lrsquoestegravetica
En definitiva planteja una arquitectura popular
Le Corbusier (Charles Eacuteduard Jeanneret 1887-1965)
LA SEVA OBRA ES BASA EN CINC PRINCIPIS BAgraveSICS I INNOVADORS
1- Pilotis per separar del terreny
2- La planta lliure
3- La faccedilana lliure
4- La Fecircnetre en Longueur
5- Les terrasses ndash jardiacute
Els cinc puntsldquo Aquests plantejaven que les construccions devien tenir
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1) Les construccions havien de descansar sobre els pilotis (puntals o pilars) gragravecies als quals la casa queda aiumlllada del terra li doacutena elegagravencia
menys humitats i infiltracions
Permet lrsquoalliberament de meacutes espai de la planta baixa per a crear noves zones estructurades
Per exemple en
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1923-25 Villa la Roche oest Pariacutes
(el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i
al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
TERMINOLOGIA PAU 115- Pilotis Suports verticals de seccioacute circular i de formigoacute armat que aiumlllen de la planta baixa el cos de lrsquoedifici que sustenten creant un espai cobert lliure i sense parets
2) Planta lliure o oberta com a consequumlegravencia del sistema de pilars i lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega
Lrsquoestructura independent posibilita la lliure colocacioacute de les parets
La construccioacute srsquoha de sustentar per una estructura de formigoacute armat aixiacute si les parets no han drsquoactuar com a element de suport permet meacutes espai intern lliure i qualsevol tipus de distribucioacute (lliure)
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
3) Faccedilana lliure Posseir un alccedilat pla i faccedilana lliure drsquoelements estructurals en funcioacute de les necessitats de cada pis i sense ornamentacioacute
Permet una major llibertat de projeccioacute de manera que es pot dissenyar sense condicions
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
4) Finestres corregudes Incorporar grans finestres disposades horitzontalment (longitudinals i contiacutenues allargades) en les faccedilanes
Llargues faixes per a aconseguir una profusa ilmiddotluminacioacute a la vegada que Le Corbusier elimina la compartimentacioacute a lrsquointerior
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
Obertura de lrsquoedifici cap a lrsquoexterior (naturalesa)
Major aprofitament de lrsquoenergia solar
5) Les terrasses ndash jardiacute Tenir la coberta plana on shavia de situar un jardiacute una nova zona un espai destinat al
gaudiment
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
La Villa Fallet (1905) Suiumlssa projectada en la seva ciutat natal Chaux-de-Fons concebuda per a la produccioacute de rellotges
Eacutes la seva primera obra Projectada als 18 anys mentre
Carpenter Center for the Visual Arts
(1961) Cambridge (Anglaterra)
fou a darrera obra als 74 anys
Li va impressionar com la forma de lrsquoorganitzacioacute de lrsquoespai expressava les seves preocupacions sociopoliacutetiques (socialisme utogravepic) un local on el silenci i la solidaritat es conjugaven amb el contacte diari entre els individus cosa que es reflecteix en la seva evolucioacute arquitectogravenica fins la darrera obra
En 1907 Le Corbusier va fer un viatge a Itagravelia
1912 Maison Blanche 1917 Dipogravesit daigua 1917 Villa Schwob Suiumlssa
1920 Cartier Cite Fruges Pessac
1926 Maison Guiette
1914 Maison Dom-Ino 1917 Maison Ouvrieres
1917 Maison Ouvrieres
1920 Ville Citrohan
1923 Villa la Roche Pariacutes
1927 Villa Weissenhof Stuttgart
1929-31 Ville Savoye Poissy France
RACIONALISME I FUNCIONALISME
ORGANICISME ARQUITECTURA S XX RACIONALISME I FUNCIONALISME ORGANICISME
47- Charles-Edouard Jeanneret Le Corbusier Ville Savoie 1 (2008 setembre) 2 (2010 setembre) 48- Frank Lloyd Wright Falling Water House Casa Cascada o Kaufmann 1 (2004 juny)
47
VILLA SAVOYE (1929-1931) FRANCcedilA LE CORBUSIER CHARLES-EacuteDOUARD
JEANNERET (1887-1965)
2v
48
FALLING WATER HOUSE CASA DE LA CASCADA O CASA KAUFMANN (1935-
1937) BEAR RUN PENNSYLVANIA (EUA) FRANK LLOYD WRIGHT (1867-1959)
1v
Charles Eacutedouard Jeanneret
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
FITXA TEgraveCNICA (documentacioacute general)
1v (2008 setembre) 2v (2010 setembre)
Catalogacioacute i anagravelisi formal
Tiacutetol Ville Savoye
Arquitecte Le Corbusier (Charles-Eacutedouard Jeanneret1887-1965)
Cronologia 1929-1931
Estil Racionalisme funcional
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Tipologia Arquitectura civil i privada
Sistema constructiu Arquitravat majoritagraveriament
Materials Blocs en murs i ampits tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis)
Dimensions 19 m x 21rsquo5 m
Funcioacute Era un habitatge unifamiliar aiumlllat adreccedilat a lrsquouacutes particular drsquouna famiacutelia
de la burgesia francesa que el va encarregar a Le Corbusier Actualment
eacutes una ldquocasa-museurdquo dedicada a la vida i lrsquoobra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica ldquoMonuments de Franccedilardquo i rep milers
de visites a lrsquoany principalment drsquoarquitectes i drsquoestudiants
NOM Villa Savoye
ARQUITECTE Le Corbusie (Charles-Eacutedouard Jeanneret)
Cronologia 1929-1931
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Estil Racionalisme funcional
Dimensions 19 m x 215 m
Materials Blocs en murs i ampits i tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis) Actualment eacutes una casa-museu dedicada a la vida i obra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica Monuments de Franccedila i rep milers de visites a lany principalment darquitectes i estudiants
Le Corbusier Villa Saboya 1929-1931 Poissy Pariacutes
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p)
Le Corbusier (1887-1965) va dissenyar aquest habitatge entegraves com a ldquomagravequina de viurerdquo una obra on la planta quadrada el predomini de les liacutenies rectes i els volums elementals soacuten tota una declaracioacute a favor del racionalisme i el funcionalisme arquitectogravenics
Ville Savoie (PoissyFranccedila) 1929-31
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La Ville Savoye es troba avui restaurada com casa-museu i estagrave protegida com monument nacional francegraves
Estagrave situada en el nuacutemero 82 de Rue de Villiers (78300) de Poissy
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
A partir drsquouna planta quadrada les estructures de la construccioacute soacuten de formigoacute i ferro Lrsquoedifici srsquoaguanta damunt de tot un seguit de pilars o pilotis molt prims de ferro i de seccioacute ciliacutendrica (rodona) disposats de forma reticular i que aixequen la zona habitable respecte del terreny eacutes a dir eleven lrsquoedifici per sobre del terra
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Aquests pilars sostenen una estructura paralmiddotlelepipegravedica que respon a la intencioacute de Le Corbusier de reproduir formes geomegravetriques pures Els quatre costats soacuten similars cosa que romp lrsquoorganitzacioacute jeragraverquica entorn a una faccedilana principal
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La PLANTA BAIXA srsquoendinsa cap endins (ldquotranqueordquo) provocant efectes de clarobscur i presenta una forma de ldquoUrdquo amb un espai per a allotjar els cotxes (garatge)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Planta Baixa
Una rampa a lrsquoespai central puja des de baix fins a la planta primera on hi la zona drsquoestar i continua despreacutes fins al terrat concebut com una prolongacioacute del jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
PLANTA de CIRCULACIOacute
Plagravenols
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Lrsquohabitatge que srsquoenvolta de natura teacute les parets de color blanc fet que contrasta amb la pintura usada a lrsquointerior de colors primaris intensos
La PLANTA BAIXA estagrave determinada en gran mesura pel moviment drsquoun automogravebil que entri a lrsquoedifici i aixiacute va ser concebuda per permetre lrsquoentrada dels cotxes i deixar els ocupants davant la porta Aquest moviment del cotxe tambeacute determina lrsquoestructura basada en una malla de pilars de formigoacute o PILOTIS disposats en forma reticular distants entre si 475 metres un dels altres (ldquointerpilotisrdquo) Aquesta malla conforma una planta quadrada de 215 m de costat per 19 m sobre la qual srsquoassenta la Vilmiddotla Els pilars o PILOTIS deixen la faccedilana lliure i permet rebre el magravexim de llum natural
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA compta amb un garatge capaccedil de donar cabuda a 3 automogravebils de lrsquoegravepoca cosa que va suposar una fita per a la histograveria de lrsquoarquitectura i un gran avenccedil per al seu temps
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
En la part frontal i progravexima a lrsquoentrada rodada es troba lrsquoentrada principal des del carrer enfront de la qual srsquoobre el hall a lrsquointerior
Planta Baixa
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA estagrave ocupada pel garatge a fora i a lrsquoINTERIOR pel hall i les dependegravencies per al servei
Planta Baixa
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
LrsquoINTERIOR de lrsquoedifici srsquoorganitza entorn a dos elements principals una rampa que recorre de baix a dalt tot lrsquoedifici i que constituiumlx la seva espina dorsal perllongant aquest moviment des de fora cap a dintre i una escala de caragol Estructura i circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot lrsquoINTERIOR del hall es troba pintat de blanc el que representa lrsquointeregraves de Le Corbusier per lrsquoarquitectura sanitagraveria i la higiene en una egravepoca que les ciutats patien les consequumlegravencies de la superpoblacioacute en forma drsquoepidegravemies cosa que plasma lrsquoimportant descobriment de la vida microbiana a tot arreu incloent lrsquointerior dels habitatges Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Aquest aspecte tambeacute es veu reflectit en la profusioacute de lavabos i excusats en lrsquointerior de la Vilmiddotla
Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Profusioacute de lavabos i excusats aparentment
molt superior a les necessitats i tambeacute
amb lrsquoaprofitament de lrsquoaigua corrent amb la qual
es contava
Interior
Meacutes allunyats de lrsquoentrada apareixen tres habitacions per a convidats i servei
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Detalls de la Villa Saboya
A traveacutes de la rampa central srsquoaccedeix a la PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge
Planta 1
La PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge saloacute principal o sala drsquoestar menjador cuina dormitoris banys Lrsquoedifici estagrave projectat
com un espai lliure i fluid
amb ilmiddotluminacioacute natural srsquoha organitzat lrsquoespai entorn dels espais de circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA de CIRCULACIOacute
Detalls de la Villa Saboya
Planta 1
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Eacutes un sistema de medicioacute Utilitza com a cagravenon les mides
humanes
183 cm com a mida promig o ldquostandardrdquo
Le Corbusier elabora un sistema basat en els tractats de lrsquoantiguitat tant arquitectogravenics com matemagravetics i els relaciona amb les mides del mobiliari i dels espais arquitectogravenics
El modulor es pot definir com una mena de mogravedul constructiu una mida universal i harmogravenica que parteix de les dimensions de la figura humana (dempeus 183 cm i amb el braccedil aixecat 226 cm com a mida ldquostandardrdquo) i de la seva relacioacute amb lrsquoespai de lrsquoambient domegravestic i urbagrave
El modulor eacutes una eina per als arquitectes i dissenyadors unes mides o cagravenon que ells utilitzen per poder aplicar lrsquoescala humana a lrsquoespai o objecte dissenyat
Defensa el racionalisme i el funcionalisme
Defensa una arquitectura pragravectica i lliure drsquoindividualismes i sentimentalismes fantasiosos
Es preocupa de lrsquoeconomia
Aporta solucions pragravectiques i econogravemiques (accessibles)
El confort o la comoditat higiene
salubritat i funcionalitat soacuten la cuacutespide de lrsquoestegravetica
En definitiva planteja una arquitectura popular
Le Corbusier (Charles Eacuteduard Jeanneret 1887-1965)
LA SEVA OBRA ES BASA EN CINC PRINCIPIS BAgraveSICS I INNOVADORS
1- Pilotis per separar del terreny
2- La planta lliure
3- La faccedilana lliure
4- La Fecircnetre en Longueur
5- Les terrasses ndash jardiacute
Els cinc puntsldquo Aquests plantejaven que les construccions devien tenir
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1) Les construccions havien de descansar sobre els pilotis (puntals o pilars) gragravecies als quals la casa queda aiumlllada del terra li doacutena elegagravencia
menys humitats i infiltracions
Permet lrsquoalliberament de meacutes espai de la planta baixa per a crear noves zones estructurades
Per exemple en
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1923-25 Villa la Roche oest Pariacutes
(el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i
al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
TERMINOLOGIA PAU 115- Pilotis Suports verticals de seccioacute circular i de formigoacute armat que aiumlllen de la planta baixa el cos de lrsquoedifici que sustenten creant un espai cobert lliure i sense parets
2) Planta lliure o oberta com a consequumlegravencia del sistema de pilars i lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega
Lrsquoestructura independent posibilita la lliure colocacioacute de les parets
La construccioacute srsquoha de sustentar per una estructura de formigoacute armat aixiacute si les parets no han drsquoactuar com a element de suport permet meacutes espai intern lliure i qualsevol tipus de distribucioacute (lliure)
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
3) Faccedilana lliure Posseir un alccedilat pla i faccedilana lliure drsquoelements estructurals en funcioacute de les necessitats de cada pis i sense ornamentacioacute
Permet una major llibertat de projeccioacute de manera que es pot dissenyar sense condicions
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
4) Finestres corregudes Incorporar grans finestres disposades horitzontalment (longitudinals i contiacutenues allargades) en les faccedilanes
Llargues faixes per a aconseguir una profusa ilmiddotluminacioacute a la vegada que Le Corbusier elimina la compartimentacioacute a lrsquointerior
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
Obertura de lrsquoedifici cap a lrsquoexterior (naturalesa)
Major aprofitament de lrsquoenergia solar
5) Les terrasses ndash jardiacute Tenir la coberta plana on shavia de situar un jardiacute una nova zona un espai destinat al
gaudiment
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
La Villa Fallet (1905) Suiumlssa projectada en la seva ciutat natal Chaux-de-Fons concebuda per a la produccioacute de rellotges
Eacutes la seva primera obra Projectada als 18 anys mentre
Carpenter Center for the Visual Arts
(1961) Cambridge (Anglaterra)
fou a darrera obra als 74 anys
Li va impressionar com la forma de lrsquoorganitzacioacute de lrsquoespai expressava les seves preocupacions sociopoliacutetiques (socialisme utogravepic) un local on el silenci i la solidaritat es conjugaven amb el contacte diari entre els individus cosa que es reflecteix en la seva evolucioacute arquitectogravenica fins la darrera obra
En 1907 Le Corbusier va fer un viatge a Itagravelia
1912 Maison Blanche 1917 Dipogravesit daigua 1917 Villa Schwob Suiumlssa
1920 Cartier Cite Fruges Pessac
1926 Maison Guiette
1914 Maison Dom-Ino 1917 Maison Ouvrieres
1917 Maison Ouvrieres
1920 Ville Citrohan
1923 Villa la Roche Pariacutes
1927 Villa Weissenhof Stuttgart
1929-31 Ville Savoye Poissy France
RACIONALISME I FUNCIONALISME
ORGANICISME ARQUITECTURA S XX RACIONALISME I FUNCIONALISME ORGANICISME
47- Charles-Edouard Jeanneret Le Corbusier Ville Savoie 1 (2008 setembre) 2 (2010 setembre) 48- Frank Lloyd Wright Falling Water House Casa Cascada o Kaufmann 1 (2004 juny)
47
VILLA SAVOYE (1929-1931) FRANCcedilA LE CORBUSIER CHARLES-EacuteDOUARD
JEANNERET (1887-1965)
2v
48
FALLING WATER HOUSE CASA DE LA CASCADA O CASA KAUFMANN (1935-
1937) BEAR RUN PENNSYLVANIA (EUA) FRANK LLOYD WRIGHT (1867-1959)
1v
Charles Eacutedouard Jeanneret
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
FITXA TEgraveCNICA (documentacioacute general)
1v (2008 setembre) 2v (2010 setembre)
Catalogacioacute i anagravelisi formal
Tiacutetol Ville Savoye
Arquitecte Le Corbusier (Charles-Eacutedouard Jeanneret1887-1965)
Cronologia 1929-1931
Estil Racionalisme funcional
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Tipologia Arquitectura civil i privada
Sistema constructiu Arquitravat majoritagraveriament
Materials Blocs en murs i ampits tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis)
Dimensions 19 m x 21rsquo5 m
Funcioacute Era un habitatge unifamiliar aiumlllat adreccedilat a lrsquouacutes particular drsquouna famiacutelia
de la burgesia francesa que el va encarregar a Le Corbusier Actualment
eacutes una ldquocasa-museurdquo dedicada a la vida i lrsquoobra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica ldquoMonuments de Franccedilardquo i rep milers
de visites a lrsquoany principalment drsquoarquitectes i drsquoestudiants
NOM Villa Savoye
ARQUITECTE Le Corbusie (Charles-Eacutedouard Jeanneret)
Cronologia 1929-1931
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Estil Racionalisme funcional
Dimensions 19 m x 215 m
Materials Blocs en murs i ampits i tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis) Actualment eacutes una casa-museu dedicada a la vida i obra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica Monuments de Franccedila i rep milers de visites a lany principalment darquitectes i estudiants
Le Corbusier Villa Saboya 1929-1931 Poissy Pariacutes
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p)
Le Corbusier (1887-1965) va dissenyar aquest habitatge entegraves com a ldquomagravequina de viurerdquo una obra on la planta quadrada el predomini de les liacutenies rectes i els volums elementals soacuten tota una declaracioacute a favor del racionalisme i el funcionalisme arquitectogravenics
Ville Savoie (PoissyFranccedila) 1929-31
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La Ville Savoye es troba avui restaurada com casa-museu i estagrave protegida com monument nacional francegraves
Estagrave situada en el nuacutemero 82 de Rue de Villiers (78300) de Poissy
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
A partir drsquouna planta quadrada les estructures de la construccioacute soacuten de formigoacute i ferro Lrsquoedifici srsquoaguanta damunt de tot un seguit de pilars o pilotis molt prims de ferro i de seccioacute ciliacutendrica (rodona) disposats de forma reticular i que aixequen la zona habitable respecte del terreny eacutes a dir eleven lrsquoedifici per sobre del terra
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Aquests pilars sostenen una estructura paralmiddotlelepipegravedica que respon a la intencioacute de Le Corbusier de reproduir formes geomegravetriques pures Els quatre costats soacuten similars cosa que romp lrsquoorganitzacioacute jeragraverquica entorn a una faccedilana principal
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La PLANTA BAIXA srsquoendinsa cap endins (ldquotranqueordquo) provocant efectes de clarobscur i presenta una forma de ldquoUrdquo amb un espai per a allotjar els cotxes (garatge)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Planta Baixa
Una rampa a lrsquoespai central puja des de baix fins a la planta primera on hi la zona drsquoestar i continua despreacutes fins al terrat concebut com una prolongacioacute del jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
PLANTA de CIRCULACIOacute
Plagravenols
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Lrsquohabitatge que srsquoenvolta de natura teacute les parets de color blanc fet que contrasta amb la pintura usada a lrsquointerior de colors primaris intensos
La PLANTA BAIXA estagrave determinada en gran mesura pel moviment drsquoun automogravebil que entri a lrsquoedifici i aixiacute va ser concebuda per permetre lrsquoentrada dels cotxes i deixar els ocupants davant la porta Aquest moviment del cotxe tambeacute determina lrsquoestructura basada en una malla de pilars de formigoacute o PILOTIS disposats en forma reticular distants entre si 475 metres un dels altres (ldquointerpilotisrdquo) Aquesta malla conforma una planta quadrada de 215 m de costat per 19 m sobre la qual srsquoassenta la Vilmiddotla Els pilars o PILOTIS deixen la faccedilana lliure i permet rebre el magravexim de llum natural
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA compta amb un garatge capaccedil de donar cabuda a 3 automogravebils de lrsquoegravepoca cosa que va suposar una fita per a la histograveria de lrsquoarquitectura i un gran avenccedil per al seu temps
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
En la part frontal i progravexima a lrsquoentrada rodada es troba lrsquoentrada principal des del carrer enfront de la qual srsquoobre el hall a lrsquointerior
Planta Baixa
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA estagrave ocupada pel garatge a fora i a lrsquoINTERIOR pel hall i les dependegravencies per al servei
Planta Baixa
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
LrsquoINTERIOR de lrsquoedifici srsquoorganitza entorn a dos elements principals una rampa que recorre de baix a dalt tot lrsquoedifici i que constituiumlx la seva espina dorsal perllongant aquest moviment des de fora cap a dintre i una escala de caragol Estructura i circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot lrsquoINTERIOR del hall es troba pintat de blanc el que representa lrsquointeregraves de Le Corbusier per lrsquoarquitectura sanitagraveria i la higiene en una egravepoca que les ciutats patien les consequumlegravencies de la superpoblacioacute en forma drsquoepidegravemies cosa que plasma lrsquoimportant descobriment de la vida microbiana a tot arreu incloent lrsquointerior dels habitatges Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Aquest aspecte tambeacute es veu reflectit en la profusioacute de lavabos i excusats en lrsquointerior de la Vilmiddotla
Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Profusioacute de lavabos i excusats aparentment
molt superior a les necessitats i tambeacute
amb lrsquoaprofitament de lrsquoaigua corrent amb la qual
es contava
Interior
Meacutes allunyats de lrsquoentrada apareixen tres habitacions per a convidats i servei
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Detalls de la Villa Saboya
A traveacutes de la rampa central srsquoaccedeix a la PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge
Planta 1
La PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge saloacute principal o sala drsquoestar menjador cuina dormitoris banys Lrsquoedifici estagrave projectat
com un espai lliure i fluid
amb ilmiddotluminacioacute natural srsquoha organitzat lrsquoespai entorn dels espais de circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA de CIRCULACIOacute
Detalls de la Villa Saboya
Planta 1
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
El modulor es pot definir com una mena de mogravedul constructiu una mida universal i harmogravenica que parteix de les dimensions de la figura humana (dempeus 183 cm i amb el braccedil aixecat 226 cm com a mida ldquostandardrdquo) i de la seva relacioacute amb lrsquoespai de lrsquoambient domegravestic i urbagrave
El modulor eacutes una eina per als arquitectes i dissenyadors unes mides o cagravenon que ells utilitzen per poder aplicar lrsquoescala humana a lrsquoespai o objecte dissenyat
Defensa el racionalisme i el funcionalisme
Defensa una arquitectura pragravectica i lliure drsquoindividualismes i sentimentalismes fantasiosos
Es preocupa de lrsquoeconomia
Aporta solucions pragravectiques i econogravemiques (accessibles)
El confort o la comoditat higiene
salubritat i funcionalitat soacuten la cuacutespide de lrsquoestegravetica
En definitiva planteja una arquitectura popular
Le Corbusier (Charles Eacuteduard Jeanneret 1887-1965)
LA SEVA OBRA ES BASA EN CINC PRINCIPIS BAgraveSICS I INNOVADORS
1- Pilotis per separar del terreny
2- La planta lliure
3- La faccedilana lliure
4- La Fecircnetre en Longueur
5- Les terrasses ndash jardiacute
Els cinc puntsldquo Aquests plantejaven que les construccions devien tenir
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1) Les construccions havien de descansar sobre els pilotis (puntals o pilars) gragravecies als quals la casa queda aiumlllada del terra li doacutena elegagravencia
menys humitats i infiltracions
Permet lrsquoalliberament de meacutes espai de la planta baixa per a crear noves zones estructurades
Per exemple en
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1923-25 Villa la Roche oest Pariacutes
(el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i
al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
TERMINOLOGIA PAU 115- Pilotis Suports verticals de seccioacute circular i de formigoacute armat que aiumlllen de la planta baixa el cos de lrsquoedifici que sustenten creant un espai cobert lliure i sense parets
2) Planta lliure o oberta com a consequumlegravencia del sistema de pilars i lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega
Lrsquoestructura independent posibilita la lliure colocacioacute de les parets
La construccioacute srsquoha de sustentar per una estructura de formigoacute armat aixiacute si les parets no han drsquoactuar com a element de suport permet meacutes espai intern lliure i qualsevol tipus de distribucioacute (lliure)
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
3) Faccedilana lliure Posseir un alccedilat pla i faccedilana lliure drsquoelements estructurals en funcioacute de les necessitats de cada pis i sense ornamentacioacute
Permet una major llibertat de projeccioacute de manera que es pot dissenyar sense condicions
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
4) Finestres corregudes Incorporar grans finestres disposades horitzontalment (longitudinals i contiacutenues allargades) en les faccedilanes
Llargues faixes per a aconseguir una profusa ilmiddotluminacioacute a la vegada que Le Corbusier elimina la compartimentacioacute a lrsquointerior
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
Obertura de lrsquoedifici cap a lrsquoexterior (naturalesa)
Major aprofitament de lrsquoenergia solar
5) Les terrasses ndash jardiacute Tenir la coberta plana on shavia de situar un jardiacute una nova zona un espai destinat al
gaudiment
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
La Villa Fallet (1905) Suiumlssa projectada en la seva ciutat natal Chaux-de-Fons concebuda per a la produccioacute de rellotges
Eacutes la seva primera obra Projectada als 18 anys mentre
Carpenter Center for the Visual Arts
(1961) Cambridge (Anglaterra)
fou a darrera obra als 74 anys
Li va impressionar com la forma de lrsquoorganitzacioacute de lrsquoespai expressava les seves preocupacions sociopoliacutetiques (socialisme utogravepic) un local on el silenci i la solidaritat es conjugaven amb el contacte diari entre els individus cosa que es reflecteix en la seva evolucioacute arquitectogravenica fins la darrera obra
En 1907 Le Corbusier va fer un viatge a Itagravelia
1912 Maison Blanche 1917 Dipogravesit daigua 1917 Villa Schwob Suiumlssa
1920 Cartier Cite Fruges Pessac
1926 Maison Guiette
1914 Maison Dom-Ino 1917 Maison Ouvrieres
1917 Maison Ouvrieres
1920 Ville Citrohan
1923 Villa la Roche Pariacutes
1927 Villa Weissenhof Stuttgart
1929-31 Ville Savoye Poissy France
RACIONALISME I FUNCIONALISME
ORGANICISME ARQUITECTURA S XX RACIONALISME I FUNCIONALISME ORGANICISME
47- Charles-Edouard Jeanneret Le Corbusier Ville Savoie 1 (2008 setembre) 2 (2010 setembre) 48- Frank Lloyd Wright Falling Water House Casa Cascada o Kaufmann 1 (2004 juny)
47
VILLA SAVOYE (1929-1931) FRANCcedilA LE CORBUSIER CHARLES-EacuteDOUARD
JEANNERET (1887-1965)
2v
48
FALLING WATER HOUSE CASA DE LA CASCADA O CASA KAUFMANN (1935-
1937) BEAR RUN PENNSYLVANIA (EUA) FRANK LLOYD WRIGHT (1867-1959)
1v
Charles Eacutedouard Jeanneret
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
FITXA TEgraveCNICA (documentacioacute general)
1v (2008 setembre) 2v (2010 setembre)
Catalogacioacute i anagravelisi formal
Tiacutetol Ville Savoye
Arquitecte Le Corbusier (Charles-Eacutedouard Jeanneret1887-1965)
Cronologia 1929-1931
Estil Racionalisme funcional
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Tipologia Arquitectura civil i privada
Sistema constructiu Arquitravat majoritagraveriament
Materials Blocs en murs i ampits tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis)
Dimensions 19 m x 21rsquo5 m
Funcioacute Era un habitatge unifamiliar aiumlllat adreccedilat a lrsquouacutes particular drsquouna famiacutelia
de la burgesia francesa que el va encarregar a Le Corbusier Actualment
eacutes una ldquocasa-museurdquo dedicada a la vida i lrsquoobra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica ldquoMonuments de Franccedilardquo i rep milers
de visites a lrsquoany principalment drsquoarquitectes i drsquoestudiants
NOM Villa Savoye
ARQUITECTE Le Corbusie (Charles-Eacutedouard Jeanneret)
Cronologia 1929-1931
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Estil Racionalisme funcional
Dimensions 19 m x 215 m
Materials Blocs en murs i ampits i tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis) Actualment eacutes una casa-museu dedicada a la vida i obra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica Monuments de Franccedila i rep milers de visites a lany principalment darquitectes i estudiants
Le Corbusier Villa Saboya 1929-1931 Poissy Pariacutes
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p)
Le Corbusier (1887-1965) va dissenyar aquest habitatge entegraves com a ldquomagravequina de viurerdquo una obra on la planta quadrada el predomini de les liacutenies rectes i els volums elementals soacuten tota una declaracioacute a favor del racionalisme i el funcionalisme arquitectogravenics
Ville Savoie (PoissyFranccedila) 1929-31
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La Ville Savoye es troba avui restaurada com casa-museu i estagrave protegida com monument nacional francegraves
Estagrave situada en el nuacutemero 82 de Rue de Villiers (78300) de Poissy
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
A partir drsquouna planta quadrada les estructures de la construccioacute soacuten de formigoacute i ferro Lrsquoedifici srsquoaguanta damunt de tot un seguit de pilars o pilotis molt prims de ferro i de seccioacute ciliacutendrica (rodona) disposats de forma reticular i que aixequen la zona habitable respecte del terreny eacutes a dir eleven lrsquoedifici per sobre del terra
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Aquests pilars sostenen una estructura paralmiddotlelepipegravedica que respon a la intencioacute de Le Corbusier de reproduir formes geomegravetriques pures Els quatre costats soacuten similars cosa que romp lrsquoorganitzacioacute jeragraverquica entorn a una faccedilana principal
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La PLANTA BAIXA srsquoendinsa cap endins (ldquotranqueordquo) provocant efectes de clarobscur i presenta una forma de ldquoUrdquo amb un espai per a allotjar els cotxes (garatge)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Planta Baixa
Una rampa a lrsquoespai central puja des de baix fins a la planta primera on hi la zona drsquoestar i continua despreacutes fins al terrat concebut com una prolongacioacute del jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
PLANTA de CIRCULACIOacute
Plagravenols
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Lrsquohabitatge que srsquoenvolta de natura teacute les parets de color blanc fet que contrasta amb la pintura usada a lrsquointerior de colors primaris intensos
La PLANTA BAIXA estagrave determinada en gran mesura pel moviment drsquoun automogravebil que entri a lrsquoedifici i aixiacute va ser concebuda per permetre lrsquoentrada dels cotxes i deixar els ocupants davant la porta Aquest moviment del cotxe tambeacute determina lrsquoestructura basada en una malla de pilars de formigoacute o PILOTIS disposats en forma reticular distants entre si 475 metres un dels altres (ldquointerpilotisrdquo) Aquesta malla conforma una planta quadrada de 215 m de costat per 19 m sobre la qual srsquoassenta la Vilmiddotla Els pilars o PILOTIS deixen la faccedilana lliure i permet rebre el magravexim de llum natural
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA compta amb un garatge capaccedil de donar cabuda a 3 automogravebils de lrsquoegravepoca cosa que va suposar una fita per a la histograveria de lrsquoarquitectura i un gran avenccedil per al seu temps
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
En la part frontal i progravexima a lrsquoentrada rodada es troba lrsquoentrada principal des del carrer enfront de la qual srsquoobre el hall a lrsquointerior
Planta Baixa
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA estagrave ocupada pel garatge a fora i a lrsquoINTERIOR pel hall i les dependegravencies per al servei
Planta Baixa
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
LrsquoINTERIOR de lrsquoedifici srsquoorganitza entorn a dos elements principals una rampa que recorre de baix a dalt tot lrsquoedifici i que constituiumlx la seva espina dorsal perllongant aquest moviment des de fora cap a dintre i una escala de caragol Estructura i circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot lrsquoINTERIOR del hall es troba pintat de blanc el que representa lrsquointeregraves de Le Corbusier per lrsquoarquitectura sanitagraveria i la higiene en una egravepoca que les ciutats patien les consequumlegravencies de la superpoblacioacute en forma drsquoepidegravemies cosa que plasma lrsquoimportant descobriment de la vida microbiana a tot arreu incloent lrsquointerior dels habitatges Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Aquest aspecte tambeacute es veu reflectit en la profusioacute de lavabos i excusats en lrsquointerior de la Vilmiddotla
Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Profusioacute de lavabos i excusats aparentment
molt superior a les necessitats i tambeacute
amb lrsquoaprofitament de lrsquoaigua corrent amb la qual
es contava
Interior
Meacutes allunyats de lrsquoentrada apareixen tres habitacions per a convidats i servei
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Detalls de la Villa Saboya
A traveacutes de la rampa central srsquoaccedeix a la PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge
Planta 1
La PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge saloacute principal o sala drsquoestar menjador cuina dormitoris banys Lrsquoedifici estagrave projectat
com un espai lliure i fluid
amb ilmiddotluminacioacute natural srsquoha organitzat lrsquoespai entorn dels espais de circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA de CIRCULACIOacute
Detalls de la Villa Saboya
Planta 1
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Defensa el racionalisme i el funcionalisme
Defensa una arquitectura pragravectica i lliure drsquoindividualismes i sentimentalismes fantasiosos
Es preocupa de lrsquoeconomia
Aporta solucions pragravectiques i econogravemiques (accessibles)
El confort o la comoditat higiene
salubritat i funcionalitat soacuten la cuacutespide de lrsquoestegravetica
En definitiva planteja una arquitectura popular
Le Corbusier (Charles Eacuteduard Jeanneret 1887-1965)
LA SEVA OBRA ES BASA EN CINC PRINCIPIS BAgraveSICS I INNOVADORS
1- Pilotis per separar del terreny
2- La planta lliure
3- La faccedilana lliure
4- La Fecircnetre en Longueur
5- Les terrasses ndash jardiacute
Els cinc puntsldquo Aquests plantejaven que les construccions devien tenir
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1) Les construccions havien de descansar sobre els pilotis (puntals o pilars) gragravecies als quals la casa queda aiumlllada del terra li doacutena elegagravencia
menys humitats i infiltracions
Permet lrsquoalliberament de meacutes espai de la planta baixa per a crear noves zones estructurades
Per exemple en
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1923-25 Villa la Roche oest Pariacutes
(el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i
al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
TERMINOLOGIA PAU 115- Pilotis Suports verticals de seccioacute circular i de formigoacute armat que aiumlllen de la planta baixa el cos de lrsquoedifici que sustenten creant un espai cobert lliure i sense parets
2) Planta lliure o oberta com a consequumlegravencia del sistema de pilars i lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega
Lrsquoestructura independent posibilita la lliure colocacioacute de les parets
La construccioacute srsquoha de sustentar per una estructura de formigoacute armat aixiacute si les parets no han drsquoactuar com a element de suport permet meacutes espai intern lliure i qualsevol tipus de distribucioacute (lliure)
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
3) Faccedilana lliure Posseir un alccedilat pla i faccedilana lliure drsquoelements estructurals en funcioacute de les necessitats de cada pis i sense ornamentacioacute
Permet una major llibertat de projeccioacute de manera que es pot dissenyar sense condicions
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
4) Finestres corregudes Incorporar grans finestres disposades horitzontalment (longitudinals i contiacutenues allargades) en les faccedilanes
Llargues faixes per a aconseguir una profusa ilmiddotluminacioacute a la vegada que Le Corbusier elimina la compartimentacioacute a lrsquointerior
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
Obertura de lrsquoedifici cap a lrsquoexterior (naturalesa)
Major aprofitament de lrsquoenergia solar
5) Les terrasses ndash jardiacute Tenir la coberta plana on shavia de situar un jardiacute una nova zona un espai destinat al
gaudiment
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
La Villa Fallet (1905) Suiumlssa projectada en la seva ciutat natal Chaux-de-Fons concebuda per a la produccioacute de rellotges
Eacutes la seva primera obra Projectada als 18 anys mentre
Carpenter Center for the Visual Arts
(1961) Cambridge (Anglaterra)
fou a darrera obra als 74 anys
Li va impressionar com la forma de lrsquoorganitzacioacute de lrsquoespai expressava les seves preocupacions sociopoliacutetiques (socialisme utogravepic) un local on el silenci i la solidaritat es conjugaven amb el contacte diari entre els individus cosa que es reflecteix en la seva evolucioacute arquitectogravenica fins la darrera obra
En 1907 Le Corbusier va fer un viatge a Itagravelia
1912 Maison Blanche 1917 Dipogravesit daigua 1917 Villa Schwob Suiumlssa
1920 Cartier Cite Fruges Pessac
1926 Maison Guiette
1914 Maison Dom-Ino 1917 Maison Ouvrieres
1917 Maison Ouvrieres
1920 Ville Citrohan
1923 Villa la Roche Pariacutes
1927 Villa Weissenhof Stuttgart
1929-31 Ville Savoye Poissy France
RACIONALISME I FUNCIONALISME
ORGANICISME ARQUITECTURA S XX RACIONALISME I FUNCIONALISME ORGANICISME
47- Charles-Edouard Jeanneret Le Corbusier Ville Savoie 1 (2008 setembre) 2 (2010 setembre) 48- Frank Lloyd Wright Falling Water House Casa Cascada o Kaufmann 1 (2004 juny)
47
VILLA SAVOYE (1929-1931) FRANCcedilA LE CORBUSIER CHARLES-EacuteDOUARD
JEANNERET (1887-1965)
2v
48
FALLING WATER HOUSE CASA DE LA CASCADA O CASA KAUFMANN (1935-
1937) BEAR RUN PENNSYLVANIA (EUA) FRANK LLOYD WRIGHT (1867-1959)
1v
Charles Eacutedouard Jeanneret
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
FITXA TEgraveCNICA (documentacioacute general)
1v (2008 setembre) 2v (2010 setembre)
Catalogacioacute i anagravelisi formal
Tiacutetol Ville Savoye
Arquitecte Le Corbusier (Charles-Eacutedouard Jeanneret1887-1965)
Cronologia 1929-1931
Estil Racionalisme funcional
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Tipologia Arquitectura civil i privada
Sistema constructiu Arquitravat majoritagraveriament
Materials Blocs en murs i ampits tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis)
Dimensions 19 m x 21rsquo5 m
Funcioacute Era un habitatge unifamiliar aiumlllat adreccedilat a lrsquouacutes particular drsquouna famiacutelia
de la burgesia francesa que el va encarregar a Le Corbusier Actualment
eacutes una ldquocasa-museurdquo dedicada a la vida i lrsquoobra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica ldquoMonuments de Franccedilardquo i rep milers
de visites a lrsquoany principalment drsquoarquitectes i drsquoestudiants
NOM Villa Savoye
ARQUITECTE Le Corbusie (Charles-Eacutedouard Jeanneret)
Cronologia 1929-1931
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Estil Racionalisme funcional
Dimensions 19 m x 215 m
Materials Blocs en murs i ampits i tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis) Actualment eacutes una casa-museu dedicada a la vida i obra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica Monuments de Franccedila i rep milers de visites a lany principalment darquitectes i estudiants
Le Corbusier Villa Saboya 1929-1931 Poissy Pariacutes
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p)
Le Corbusier (1887-1965) va dissenyar aquest habitatge entegraves com a ldquomagravequina de viurerdquo una obra on la planta quadrada el predomini de les liacutenies rectes i els volums elementals soacuten tota una declaracioacute a favor del racionalisme i el funcionalisme arquitectogravenics
Ville Savoie (PoissyFranccedila) 1929-31
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La Ville Savoye es troba avui restaurada com casa-museu i estagrave protegida com monument nacional francegraves
Estagrave situada en el nuacutemero 82 de Rue de Villiers (78300) de Poissy
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
A partir drsquouna planta quadrada les estructures de la construccioacute soacuten de formigoacute i ferro Lrsquoedifici srsquoaguanta damunt de tot un seguit de pilars o pilotis molt prims de ferro i de seccioacute ciliacutendrica (rodona) disposats de forma reticular i que aixequen la zona habitable respecte del terreny eacutes a dir eleven lrsquoedifici per sobre del terra
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Aquests pilars sostenen una estructura paralmiddotlelepipegravedica que respon a la intencioacute de Le Corbusier de reproduir formes geomegravetriques pures Els quatre costats soacuten similars cosa que romp lrsquoorganitzacioacute jeragraverquica entorn a una faccedilana principal
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La PLANTA BAIXA srsquoendinsa cap endins (ldquotranqueordquo) provocant efectes de clarobscur i presenta una forma de ldquoUrdquo amb un espai per a allotjar els cotxes (garatge)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Planta Baixa
Una rampa a lrsquoespai central puja des de baix fins a la planta primera on hi la zona drsquoestar i continua despreacutes fins al terrat concebut com una prolongacioacute del jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
PLANTA de CIRCULACIOacute
Plagravenols
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Lrsquohabitatge que srsquoenvolta de natura teacute les parets de color blanc fet que contrasta amb la pintura usada a lrsquointerior de colors primaris intensos
La PLANTA BAIXA estagrave determinada en gran mesura pel moviment drsquoun automogravebil que entri a lrsquoedifici i aixiacute va ser concebuda per permetre lrsquoentrada dels cotxes i deixar els ocupants davant la porta Aquest moviment del cotxe tambeacute determina lrsquoestructura basada en una malla de pilars de formigoacute o PILOTIS disposats en forma reticular distants entre si 475 metres un dels altres (ldquointerpilotisrdquo) Aquesta malla conforma una planta quadrada de 215 m de costat per 19 m sobre la qual srsquoassenta la Vilmiddotla Els pilars o PILOTIS deixen la faccedilana lliure i permet rebre el magravexim de llum natural
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA compta amb un garatge capaccedil de donar cabuda a 3 automogravebils de lrsquoegravepoca cosa que va suposar una fita per a la histograveria de lrsquoarquitectura i un gran avenccedil per al seu temps
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
En la part frontal i progravexima a lrsquoentrada rodada es troba lrsquoentrada principal des del carrer enfront de la qual srsquoobre el hall a lrsquointerior
Planta Baixa
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA estagrave ocupada pel garatge a fora i a lrsquoINTERIOR pel hall i les dependegravencies per al servei
Planta Baixa
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
LrsquoINTERIOR de lrsquoedifici srsquoorganitza entorn a dos elements principals una rampa que recorre de baix a dalt tot lrsquoedifici i que constituiumlx la seva espina dorsal perllongant aquest moviment des de fora cap a dintre i una escala de caragol Estructura i circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot lrsquoINTERIOR del hall es troba pintat de blanc el que representa lrsquointeregraves de Le Corbusier per lrsquoarquitectura sanitagraveria i la higiene en una egravepoca que les ciutats patien les consequumlegravencies de la superpoblacioacute en forma drsquoepidegravemies cosa que plasma lrsquoimportant descobriment de la vida microbiana a tot arreu incloent lrsquointerior dels habitatges Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Aquest aspecte tambeacute es veu reflectit en la profusioacute de lavabos i excusats en lrsquointerior de la Vilmiddotla
Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Profusioacute de lavabos i excusats aparentment
molt superior a les necessitats i tambeacute
amb lrsquoaprofitament de lrsquoaigua corrent amb la qual
es contava
Interior
Meacutes allunyats de lrsquoentrada apareixen tres habitacions per a convidats i servei
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Detalls de la Villa Saboya
A traveacutes de la rampa central srsquoaccedeix a la PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge
Planta 1
La PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge saloacute principal o sala drsquoestar menjador cuina dormitoris banys Lrsquoedifici estagrave projectat
com un espai lliure i fluid
amb ilmiddotluminacioacute natural srsquoha organitzat lrsquoespai entorn dels espais de circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA de CIRCULACIOacute
Detalls de la Villa Saboya
Planta 1
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier (Charles Eacuteduard Jeanneret 1887-1965)
LA SEVA OBRA ES BASA EN CINC PRINCIPIS BAgraveSICS I INNOVADORS
1- Pilotis per separar del terreny
2- La planta lliure
3- La faccedilana lliure
4- La Fecircnetre en Longueur
5- Les terrasses ndash jardiacute
Els cinc puntsldquo Aquests plantejaven que les construccions devien tenir
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1) Les construccions havien de descansar sobre els pilotis (puntals o pilars) gragravecies als quals la casa queda aiumlllada del terra li doacutena elegagravencia
menys humitats i infiltracions
Permet lrsquoalliberament de meacutes espai de la planta baixa per a crear noves zones estructurades
Per exemple en
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1923-25 Villa la Roche oest Pariacutes
(el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i
al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
TERMINOLOGIA PAU 115- Pilotis Suports verticals de seccioacute circular i de formigoacute armat que aiumlllen de la planta baixa el cos de lrsquoedifici que sustenten creant un espai cobert lliure i sense parets
2) Planta lliure o oberta com a consequumlegravencia del sistema de pilars i lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega
Lrsquoestructura independent posibilita la lliure colocacioacute de les parets
La construccioacute srsquoha de sustentar per una estructura de formigoacute armat aixiacute si les parets no han drsquoactuar com a element de suport permet meacutes espai intern lliure i qualsevol tipus de distribucioacute (lliure)
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
3) Faccedilana lliure Posseir un alccedilat pla i faccedilana lliure drsquoelements estructurals en funcioacute de les necessitats de cada pis i sense ornamentacioacute
Permet una major llibertat de projeccioacute de manera que es pot dissenyar sense condicions
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
4) Finestres corregudes Incorporar grans finestres disposades horitzontalment (longitudinals i contiacutenues allargades) en les faccedilanes
Llargues faixes per a aconseguir una profusa ilmiddotluminacioacute a la vegada que Le Corbusier elimina la compartimentacioacute a lrsquointerior
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
Obertura de lrsquoedifici cap a lrsquoexterior (naturalesa)
Major aprofitament de lrsquoenergia solar
5) Les terrasses ndash jardiacute Tenir la coberta plana on shavia de situar un jardiacute una nova zona un espai destinat al
gaudiment
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
La Villa Fallet (1905) Suiumlssa projectada en la seva ciutat natal Chaux-de-Fons concebuda per a la produccioacute de rellotges
Eacutes la seva primera obra Projectada als 18 anys mentre
Carpenter Center for the Visual Arts
(1961) Cambridge (Anglaterra)
fou a darrera obra als 74 anys
Li va impressionar com la forma de lrsquoorganitzacioacute de lrsquoespai expressava les seves preocupacions sociopoliacutetiques (socialisme utogravepic) un local on el silenci i la solidaritat es conjugaven amb el contacte diari entre els individus cosa que es reflecteix en la seva evolucioacute arquitectogravenica fins la darrera obra
En 1907 Le Corbusier va fer un viatge a Itagravelia
1912 Maison Blanche 1917 Dipogravesit daigua 1917 Villa Schwob Suiumlssa
1920 Cartier Cite Fruges Pessac
1926 Maison Guiette
1914 Maison Dom-Ino 1917 Maison Ouvrieres
1917 Maison Ouvrieres
1920 Ville Citrohan
1923 Villa la Roche Pariacutes
1927 Villa Weissenhof Stuttgart
1929-31 Ville Savoye Poissy France
RACIONALISME I FUNCIONALISME
ORGANICISME ARQUITECTURA S XX RACIONALISME I FUNCIONALISME ORGANICISME
47- Charles-Edouard Jeanneret Le Corbusier Ville Savoie 1 (2008 setembre) 2 (2010 setembre) 48- Frank Lloyd Wright Falling Water House Casa Cascada o Kaufmann 1 (2004 juny)
47
VILLA SAVOYE (1929-1931) FRANCcedilA LE CORBUSIER CHARLES-EacuteDOUARD
JEANNERET (1887-1965)
2v
48
FALLING WATER HOUSE CASA DE LA CASCADA O CASA KAUFMANN (1935-
1937) BEAR RUN PENNSYLVANIA (EUA) FRANK LLOYD WRIGHT (1867-1959)
1v
Charles Eacutedouard Jeanneret
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
FITXA TEgraveCNICA (documentacioacute general)
1v (2008 setembre) 2v (2010 setembre)
Catalogacioacute i anagravelisi formal
Tiacutetol Ville Savoye
Arquitecte Le Corbusier (Charles-Eacutedouard Jeanneret1887-1965)
Cronologia 1929-1931
Estil Racionalisme funcional
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Tipologia Arquitectura civil i privada
Sistema constructiu Arquitravat majoritagraveriament
Materials Blocs en murs i ampits tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis)
Dimensions 19 m x 21rsquo5 m
Funcioacute Era un habitatge unifamiliar aiumlllat adreccedilat a lrsquouacutes particular drsquouna famiacutelia
de la burgesia francesa que el va encarregar a Le Corbusier Actualment
eacutes una ldquocasa-museurdquo dedicada a la vida i lrsquoobra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica ldquoMonuments de Franccedilardquo i rep milers
de visites a lrsquoany principalment drsquoarquitectes i drsquoestudiants
NOM Villa Savoye
ARQUITECTE Le Corbusie (Charles-Eacutedouard Jeanneret)
Cronologia 1929-1931
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Estil Racionalisme funcional
Dimensions 19 m x 215 m
Materials Blocs en murs i ampits i tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis) Actualment eacutes una casa-museu dedicada a la vida i obra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica Monuments de Franccedila i rep milers de visites a lany principalment darquitectes i estudiants
Le Corbusier Villa Saboya 1929-1931 Poissy Pariacutes
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p)
Le Corbusier (1887-1965) va dissenyar aquest habitatge entegraves com a ldquomagravequina de viurerdquo una obra on la planta quadrada el predomini de les liacutenies rectes i els volums elementals soacuten tota una declaracioacute a favor del racionalisme i el funcionalisme arquitectogravenics
Ville Savoie (PoissyFranccedila) 1929-31
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La Ville Savoye es troba avui restaurada com casa-museu i estagrave protegida com monument nacional francegraves
Estagrave situada en el nuacutemero 82 de Rue de Villiers (78300) de Poissy
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
A partir drsquouna planta quadrada les estructures de la construccioacute soacuten de formigoacute i ferro Lrsquoedifici srsquoaguanta damunt de tot un seguit de pilars o pilotis molt prims de ferro i de seccioacute ciliacutendrica (rodona) disposats de forma reticular i que aixequen la zona habitable respecte del terreny eacutes a dir eleven lrsquoedifici per sobre del terra
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Aquests pilars sostenen una estructura paralmiddotlelepipegravedica que respon a la intencioacute de Le Corbusier de reproduir formes geomegravetriques pures Els quatre costats soacuten similars cosa que romp lrsquoorganitzacioacute jeragraverquica entorn a una faccedilana principal
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La PLANTA BAIXA srsquoendinsa cap endins (ldquotranqueordquo) provocant efectes de clarobscur i presenta una forma de ldquoUrdquo amb un espai per a allotjar els cotxes (garatge)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Planta Baixa
Una rampa a lrsquoespai central puja des de baix fins a la planta primera on hi la zona drsquoestar i continua despreacutes fins al terrat concebut com una prolongacioacute del jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
PLANTA de CIRCULACIOacute
Plagravenols
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Lrsquohabitatge que srsquoenvolta de natura teacute les parets de color blanc fet que contrasta amb la pintura usada a lrsquointerior de colors primaris intensos
La PLANTA BAIXA estagrave determinada en gran mesura pel moviment drsquoun automogravebil que entri a lrsquoedifici i aixiacute va ser concebuda per permetre lrsquoentrada dels cotxes i deixar els ocupants davant la porta Aquest moviment del cotxe tambeacute determina lrsquoestructura basada en una malla de pilars de formigoacute o PILOTIS disposats en forma reticular distants entre si 475 metres un dels altres (ldquointerpilotisrdquo) Aquesta malla conforma una planta quadrada de 215 m de costat per 19 m sobre la qual srsquoassenta la Vilmiddotla Els pilars o PILOTIS deixen la faccedilana lliure i permet rebre el magravexim de llum natural
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA compta amb un garatge capaccedil de donar cabuda a 3 automogravebils de lrsquoegravepoca cosa que va suposar una fita per a la histograveria de lrsquoarquitectura i un gran avenccedil per al seu temps
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
En la part frontal i progravexima a lrsquoentrada rodada es troba lrsquoentrada principal des del carrer enfront de la qual srsquoobre el hall a lrsquointerior
Planta Baixa
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA estagrave ocupada pel garatge a fora i a lrsquoINTERIOR pel hall i les dependegravencies per al servei
Planta Baixa
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
LrsquoINTERIOR de lrsquoedifici srsquoorganitza entorn a dos elements principals una rampa que recorre de baix a dalt tot lrsquoedifici i que constituiumlx la seva espina dorsal perllongant aquest moviment des de fora cap a dintre i una escala de caragol Estructura i circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot lrsquoINTERIOR del hall es troba pintat de blanc el que representa lrsquointeregraves de Le Corbusier per lrsquoarquitectura sanitagraveria i la higiene en una egravepoca que les ciutats patien les consequumlegravencies de la superpoblacioacute en forma drsquoepidegravemies cosa que plasma lrsquoimportant descobriment de la vida microbiana a tot arreu incloent lrsquointerior dels habitatges Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Aquest aspecte tambeacute es veu reflectit en la profusioacute de lavabos i excusats en lrsquointerior de la Vilmiddotla
Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Profusioacute de lavabos i excusats aparentment
molt superior a les necessitats i tambeacute
amb lrsquoaprofitament de lrsquoaigua corrent amb la qual
es contava
Interior
Meacutes allunyats de lrsquoentrada apareixen tres habitacions per a convidats i servei
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Detalls de la Villa Saboya
A traveacutes de la rampa central srsquoaccedeix a la PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge
Planta 1
La PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge saloacute principal o sala drsquoestar menjador cuina dormitoris banys Lrsquoedifici estagrave projectat
com un espai lliure i fluid
amb ilmiddotluminacioacute natural srsquoha organitzat lrsquoespai entorn dels espais de circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA de CIRCULACIOacute
Detalls de la Villa Saboya
Planta 1
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1) Les construccions havien de descansar sobre els pilotis (puntals o pilars) gragravecies als quals la casa queda aiumlllada del terra li doacutena elegagravencia
menys humitats i infiltracions
Permet lrsquoalliberament de meacutes espai de la planta baixa per a crear noves zones estructurades
Per exemple en
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1923-25 Villa la Roche oest Pariacutes
(el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i
al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
TERMINOLOGIA PAU 115- Pilotis Suports verticals de seccioacute circular i de formigoacute armat que aiumlllen de la planta baixa el cos de lrsquoedifici que sustenten creant un espai cobert lliure i sense parets
2) Planta lliure o oberta com a consequumlegravencia del sistema de pilars i lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega
Lrsquoestructura independent posibilita la lliure colocacioacute de les parets
La construccioacute srsquoha de sustentar per una estructura de formigoacute armat aixiacute si les parets no han drsquoactuar com a element de suport permet meacutes espai intern lliure i qualsevol tipus de distribucioacute (lliure)
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
3) Faccedilana lliure Posseir un alccedilat pla i faccedilana lliure drsquoelements estructurals en funcioacute de les necessitats de cada pis i sense ornamentacioacute
Permet una major llibertat de projeccioacute de manera que es pot dissenyar sense condicions
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
4) Finestres corregudes Incorporar grans finestres disposades horitzontalment (longitudinals i contiacutenues allargades) en les faccedilanes
Llargues faixes per a aconseguir una profusa ilmiddotluminacioacute a la vegada que Le Corbusier elimina la compartimentacioacute a lrsquointerior
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
Obertura de lrsquoedifici cap a lrsquoexterior (naturalesa)
Major aprofitament de lrsquoenergia solar
5) Les terrasses ndash jardiacute Tenir la coberta plana on shavia de situar un jardiacute una nova zona un espai destinat al
gaudiment
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
La Villa Fallet (1905) Suiumlssa projectada en la seva ciutat natal Chaux-de-Fons concebuda per a la produccioacute de rellotges
Eacutes la seva primera obra Projectada als 18 anys mentre
Carpenter Center for the Visual Arts
(1961) Cambridge (Anglaterra)
fou a darrera obra als 74 anys
Li va impressionar com la forma de lrsquoorganitzacioacute de lrsquoespai expressava les seves preocupacions sociopoliacutetiques (socialisme utogravepic) un local on el silenci i la solidaritat es conjugaven amb el contacte diari entre els individus cosa que es reflecteix en la seva evolucioacute arquitectogravenica fins la darrera obra
En 1907 Le Corbusier va fer un viatge a Itagravelia
1912 Maison Blanche 1917 Dipogravesit daigua 1917 Villa Schwob Suiumlssa
1920 Cartier Cite Fruges Pessac
1926 Maison Guiette
1914 Maison Dom-Ino 1917 Maison Ouvrieres
1917 Maison Ouvrieres
1920 Ville Citrohan
1923 Villa la Roche Pariacutes
1927 Villa Weissenhof Stuttgart
1929-31 Ville Savoye Poissy France
RACIONALISME I FUNCIONALISME
ORGANICISME ARQUITECTURA S XX RACIONALISME I FUNCIONALISME ORGANICISME
47- Charles-Edouard Jeanneret Le Corbusier Ville Savoie 1 (2008 setembre) 2 (2010 setembre) 48- Frank Lloyd Wright Falling Water House Casa Cascada o Kaufmann 1 (2004 juny)
47
VILLA SAVOYE (1929-1931) FRANCcedilA LE CORBUSIER CHARLES-EacuteDOUARD
JEANNERET (1887-1965)
2v
48
FALLING WATER HOUSE CASA DE LA CASCADA O CASA KAUFMANN (1935-
1937) BEAR RUN PENNSYLVANIA (EUA) FRANK LLOYD WRIGHT (1867-1959)
1v
Charles Eacutedouard Jeanneret
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
FITXA TEgraveCNICA (documentacioacute general)
1v (2008 setembre) 2v (2010 setembre)
Catalogacioacute i anagravelisi formal
Tiacutetol Ville Savoye
Arquitecte Le Corbusier (Charles-Eacutedouard Jeanneret1887-1965)
Cronologia 1929-1931
Estil Racionalisme funcional
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Tipologia Arquitectura civil i privada
Sistema constructiu Arquitravat majoritagraveriament
Materials Blocs en murs i ampits tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis)
Dimensions 19 m x 21rsquo5 m
Funcioacute Era un habitatge unifamiliar aiumlllat adreccedilat a lrsquouacutes particular drsquouna famiacutelia
de la burgesia francesa que el va encarregar a Le Corbusier Actualment
eacutes una ldquocasa-museurdquo dedicada a la vida i lrsquoobra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica ldquoMonuments de Franccedilardquo i rep milers
de visites a lrsquoany principalment drsquoarquitectes i drsquoestudiants
NOM Villa Savoye
ARQUITECTE Le Corbusie (Charles-Eacutedouard Jeanneret)
Cronologia 1929-1931
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Estil Racionalisme funcional
Dimensions 19 m x 215 m
Materials Blocs en murs i ampits i tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis) Actualment eacutes una casa-museu dedicada a la vida i obra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica Monuments de Franccedila i rep milers de visites a lany principalment darquitectes i estudiants
Le Corbusier Villa Saboya 1929-1931 Poissy Pariacutes
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p)
Le Corbusier (1887-1965) va dissenyar aquest habitatge entegraves com a ldquomagravequina de viurerdquo una obra on la planta quadrada el predomini de les liacutenies rectes i els volums elementals soacuten tota una declaracioacute a favor del racionalisme i el funcionalisme arquitectogravenics
Ville Savoie (PoissyFranccedila) 1929-31
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La Ville Savoye es troba avui restaurada com casa-museu i estagrave protegida com monument nacional francegraves
Estagrave situada en el nuacutemero 82 de Rue de Villiers (78300) de Poissy
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
A partir drsquouna planta quadrada les estructures de la construccioacute soacuten de formigoacute i ferro Lrsquoedifici srsquoaguanta damunt de tot un seguit de pilars o pilotis molt prims de ferro i de seccioacute ciliacutendrica (rodona) disposats de forma reticular i que aixequen la zona habitable respecte del terreny eacutes a dir eleven lrsquoedifici per sobre del terra
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Aquests pilars sostenen una estructura paralmiddotlelepipegravedica que respon a la intencioacute de Le Corbusier de reproduir formes geomegravetriques pures Els quatre costats soacuten similars cosa que romp lrsquoorganitzacioacute jeragraverquica entorn a una faccedilana principal
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La PLANTA BAIXA srsquoendinsa cap endins (ldquotranqueordquo) provocant efectes de clarobscur i presenta una forma de ldquoUrdquo amb un espai per a allotjar els cotxes (garatge)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Planta Baixa
Una rampa a lrsquoespai central puja des de baix fins a la planta primera on hi la zona drsquoestar i continua despreacutes fins al terrat concebut com una prolongacioacute del jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
PLANTA de CIRCULACIOacute
Plagravenols
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Lrsquohabitatge que srsquoenvolta de natura teacute les parets de color blanc fet que contrasta amb la pintura usada a lrsquointerior de colors primaris intensos
La PLANTA BAIXA estagrave determinada en gran mesura pel moviment drsquoun automogravebil que entri a lrsquoedifici i aixiacute va ser concebuda per permetre lrsquoentrada dels cotxes i deixar els ocupants davant la porta Aquest moviment del cotxe tambeacute determina lrsquoestructura basada en una malla de pilars de formigoacute o PILOTIS disposats en forma reticular distants entre si 475 metres un dels altres (ldquointerpilotisrdquo) Aquesta malla conforma una planta quadrada de 215 m de costat per 19 m sobre la qual srsquoassenta la Vilmiddotla Els pilars o PILOTIS deixen la faccedilana lliure i permet rebre el magravexim de llum natural
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA compta amb un garatge capaccedil de donar cabuda a 3 automogravebils de lrsquoegravepoca cosa que va suposar una fita per a la histograveria de lrsquoarquitectura i un gran avenccedil per al seu temps
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
En la part frontal i progravexima a lrsquoentrada rodada es troba lrsquoentrada principal des del carrer enfront de la qual srsquoobre el hall a lrsquointerior
Planta Baixa
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA estagrave ocupada pel garatge a fora i a lrsquoINTERIOR pel hall i les dependegravencies per al servei
Planta Baixa
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
LrsquoINTERIOR de lrsquoedifici srsquoorganitza entorn a dos elements principals una rampa que recorre de baix a dalt tot lrsquoedifici i que constituiumlx la seva espina dorsal perllongant aquest moviment des de fora cap a dintre i una escala de caragol Estructura i circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot lrsquoINTERIOR del hall es troba pintat de blanc el que representa lrsquointeregraves de Le Corbusier per lrsquoarquitectura sanitagraveria i la higiene en una egravepoca que les ciutats patien les consequumlegravencies de la superpoblacioacute en forma drsquoepidegravemies cosa que plasma lrsquoimportant descobriment de la vida microbiana a tot arreu incloent lrsquointerior dels habitatges Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Aquest aspecte tambeacute es veu reflectit en la profusioacute de lavabos i excusats en lrsquointerior de la Vilmiddotla
Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Profusioacute de lavabos i excusats aparentment
molt superior a les necessitats i tambeacute
amb lrsquoaprofitament de lrsquoaigua corrent amb la qual
es contava
Interior
Meacutes allunyats de lrsquoentrada apareixen tres habitacions per a convidats i servei
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Detalls de la Villa Saboya
A traveacutes de la rampa central srsquoaccedeix a la PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge
Planta 1
La PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge saloacute principal o sala drsquoestar menjador cuina dormitoris banys Lrsquoedifici estagrave projectat
com un espai lliure i fluid
amb ilmiddotluminacioacute natural srsquoha organitzat lrsquoespai entorn dels espais de circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA de CIRCULACIOacute
Detalls de la Villa Saboya
Planta 1
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1923-25 Villa la Roche oest Pariacutes
(el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i
al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
TERMINOLOGIA PAU 115- Pilotis Suports verticals de seccioacute circular i de formigoacute armat que aiumlllen de la planta baixa el cos de lrsquoedifici que sustenten creant un espai cobert lliure i sense parets
2) Planta lliure o oberta com a consequumlegravencia del sistema de pilars i lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega
Lrsquoestructura independent posibilita la lliure colocacioacute de les parets
La construccioacute srsquoha de sustentar per una estructura de formigoacute armat aixiacute si les parets no han drsquoactuar com a element de suport permet meacutes espai intern lliure i qualsevol tipus de distribucioacute (lliure)
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
3) Faccedilana lliure Posseir un alccedilat pla i faccedilana lliure drsquoelements estructurals en funcioacute de les necessitats de cada pis i sense ornamentacioacute
Permet una major llibertat de projeccioacute de manera que es pot dissenyar sense condicions
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
4) Finestres corregudes Incorporar grans finestres disposades horitzontalment (longitudinals i contiacutenues allargades) en les faccedilanes
Llargues faixes per a aconseguir una profusa ilmiddotluminacioacute a la vegada que Le Corbusier elimina la compartimentacioacute a lrsquointerior
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
Obertura de lrsquoedifici cap a lrsquoexterior (naturalesa)
Major aprofitament de lrsquoenergia solar
5) Les terrasses ndash jardiacute Tenir la coberta plana on shavia de situar un jardiacute una nova zona un espai destinat al
gaudiment
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
La Villa Fallet (1905) Suiumlssa projectada en la seva ciutat natal Chaux-de-Fons concebuda per a la produccioacute de rellotges
Eacutes la seva primera obra Projectada als 18 anys mentre
Carpenter Center for the Visual Arts
(1961) Cambridge (Anglaterra)
fou a darrera obra als 74 anys
Li va impressionar com la forma de lrsquoorganitzacioacute de lrsquoespai expressava les seves preocupacions sociopoliacutetiques (socialisme utogravepic) un local on el silenci i la solidaritat es conjugaven amb el contacte diari entre els individus cosa que es reflecteix en la seva evolucioacute arquitectogravenica fins la darrera obra
En 1907 Le Corbusier va fer un viatge a Itagravelia
1912 Maison Blanche 1917 Dipogravesit daigua 1917 Villa Schwob Suiumlssa
1920 Cartier Cite Fruges Pessac
1926 Maison Guiette
1914 Maison Dom-Ino 1917 Maison Ouvrieres
1917 Maison Ouvrieres
1920 Ville Citrohan
1923 Villa la Roche Pariacutes
1927 Villa Weissenhof Stuttgart
1929-31 Ville Savoye Poissy France
RACIONALISME I FUNCIONALISME
ORGANICISME ARQUITECTURA S XX RACIONALISME I FUNCIONALISME ORGANICISME
47- Charles-Edouard Jeanneret Le Corbusier Ville Savoie 1 (2008 setembre) 2 (2010 setembre) 48- Frank Lloyd Wright Falling Water House Casa Cascada o Kaufmann 1 (2004 juny)
47
VILLA SAVOYE (1929-1931) FRANCcedilA LE CORBUSIER CHARLES-EacuteDOUARD
JEANNERET (1887-1965)
2v
48
FALLING WATER HOUSE CASA DE LA CASCADA O CASA KAUFMANN (1935-
1937) BEAR RUN PENNSYLVANIA (EUA) FRANK LLOYD WRIGHT (1867-1959)
1v
Charles Eacutedouard Jeanneret
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
FITXA TEgraveCNICA (documentacioacute general)
1v (2008 setembre) 2v (2010 setembre)
Catalogacioacute i anagravelisi formal
Tiacutetol Ville Savoye
Arquitecte Le Corbusier (Charles-Eacutedouard Jeanneret1887-1965)
Cronologia 1929-1931
Estil Racionalisme funcional
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Tipologia Arquitectura civil i privada
Sistema constructiu Arquitravat majoritagraveriament
Materials Blocs en murs i ampits tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis)
Dimensions 19 m x 21rsquo5 m
Funcioacute Era un habitatge unifamiliar aiumlllat adreccedilat a lrsquouacutes particular drsquouna famiacutelia
de la burgesia francesa que el va encarregar a Le Corbusier Actualment
eacutes una ldquocasa-museurdquo dedicada a la vida i lrsquoobra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica ldquoMonuments de Franccedilardquo i rep milers
de visites a lrsquoany principalment drsquoarquitectes i drsquoestudiants
NOM Villa Savoye
ARQUITECTE Le Corbusie (Charles-Eacutedouard Jeanneret)
Cronologia 1929-1931
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Estil Racionalisme funcional
Dimensions 19 m x 215 m
Materials Blocs en murs i ampits i tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis) Actualment eacutes una casa-museu dedicada a la vida i obra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica Monuments de Franccedila i rep milers de visites a lany principalment darquitectes i estudiants
Le Corbusier Villa Saboya 1929-1931 Poissy Pariacutes
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p)
Le Corbusier (1887-1965) va dissenyar aquest habitatge entegraves com a ldquomagravequina de viurerdquo una obra on la planta quadrada el predomini de les liacutenies rectes i els volums elementals soacuten tota una declaracioacute a favor del racionalisme i el funcionalisme arquitectogravenics
Ville Savoie (PoissyFranccedila) 1929-31
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La Ville Savoye es troba avui restaurada com casa-museu i estagrave protegida com monument nacional francegraves
Estagrave situada en el nuacutemero 82 de Rue de Villiers (78300) de Poissy
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
A partir drsquouna planta quadrada les estructures de la construccioacute soacuten de formigoacute i ferro Lrsquoedifici srsquoaguanta damunt de tot un seguit de pilars o pilotis molt prims de ferro i de seccioacute ciliacutendrica (rodona) disposats de forma reticular i que aixequen la zona habitable respecte del terreny eacutes a dir eleven lrsquoedifici per sobre del terra
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Aquests pilars sostenen una estructura paralmiddotlelepipegravedica que respon a la intencioacute de Le Corbusier de reproduir formes geomegravetriques pures Els quatre costats soacuten similars cosa que romp lrsquoorganitzacioacute jeragraverquica entorn a una faccedilana principal
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La PLANTA BAIXA srsquoendinsa cap endins (ldquotranqueordquo) provocant efectes de clarobscur i presenta una forma de ldquoUrdquo amb un espai per a allotjar els cotxes (garatge)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Planta Baixa
Una rampa a lrsquoespai central puja des de baix fins a la planta primera on hi la zona drsquoestar i continua despreacutes fins al terrat concebut com una prolongacioacute del jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
PLANTA de CIRCULACIOacute
Plagravenols
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Lrsquohabitatge que srsquoenvolta de natura teacute les parets de color blanc fet que contrasta amb la pintura usada a lrsquointerior de colors primaris intensos
La PLANTA BAIXA estagrave determinada en gran mesura pel moviment drsquoun automogravebil que entri a lrsquoedifici i aixiacute va ser concebuda per permetre lrsquoentrada dels cotxes i deixar els ocupants davant la porta Aquest moviment del cotxe tambeacute determina lrsquoestructura basada en una malla de pilars de formigoacute o PILOTIS disposats en forma reticular distants entre si 475 metres un dels altres (ldquointerpilotisrdquo) Aquesta malla conforma una planta quadrada de 215 m de costat per 19 m sobre la qual srsquoassenta la Vilmiddotla Els pilars o PILOTIS deixen la faccedilana lliure i permet rebre el magravexim de llum natural
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA compta amb un garatge capaccedil de donar cabuda a 3 automogravebils de lrsquoegravepoca cosa que va suposar una fita per a la histograveria de lrsquoarquitectura i un gran avenccedil per al seu temps
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
En la part frontal i progravexima a lrsquoentrada rodada es troba lrsquoentrada principal des del carrer enfront de la qual srsquoobre el hall a lrsquointerior
Planta Baixa
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA estagrave ocupada pel garatge a fora i a lrsquoINTERIOR pel hall i les dependegravencies per al servei
Planta Baixa
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
LrsquoINTERIOR de lrsquoedifici srsquoorganitza entorn a dos elements principals una rampa que recorre de baix a dalt tot lrsquoedifici i que constituiumlx la seva espina dorsal perllongant aquest moviment des de fora cap a dintre i una escala de caragol Estructura i circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot lrsquoINTERIOR del hall es troba pintat de blanc el que representa lrsquointeregraves de Le Corbusier per lrsquoarquitectura sanitagraveria i la higiene en una egravepoca que les ciutats patien les consequumlegravencies de la superpoblacioacute en forma drsquoepidegravemies cosa que plasma lrsquoimportant descobriment de la vida microbiana a tot arreu incloent lrsquointerior dels habitatges Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Aquest aspecte tambeacute es veu reflectit en la profusioacute de lavabos i excusats en lrsquointerior de la Vilmiddotla
Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Profusioacute de lavabos i excusats aparentment
molt superior a les necessitats i tambeacute
amb lrsquoaprofitament de lrsquoaigua corrent amb la qual
es contava
Interior
Meacutes allunyats de lrsquoentrada apareixen tres habitacions per a convidats i servei
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Detalls de la Villa Saboya
A traveacutes de la rampa central srsquoaccedeix a la PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge
Planta 1
La PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge saloacute principal o sala drsquoestar menjador cuina dormitoris banys Lrsquoedifici estagrave projectat
com un espai lliure i fluid
amb ilmiddotluminacioacute natural srsquoha organitzat lrsquoespai entorn dels espais de circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA de CIRCULACIOacute
Detalls de la Villa Saboya
Planta 1
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
2) Planta lliure o oberta com a consequumlegravencia del sistema de pilars i lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega
Lrsquoestructura independent posibilita la lliure colocacioacute de les parets
La construccioacute srsquoha de sustentar per una estructura de formigoacute armat aixiacute si les parets no han drsquoactuar com a element de suport permet meacutes espai intern lliure i qualsevol tipus de distribucioacute (lliure)
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
3) Faccedilana lliure Posseir un alccedilat pla i faccedilana lliure drsquoelements estructurals en funcioacute de les necessitats de cada pis i sense ornamentacioacute
Permet una major llibertat de projeccioacute de manera que es pot dissenyar sense condicions
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
4) Finestres corregudes Incorporar grans finestres disposades horitzontalment (longitudinals i contiacutenues allargades) en les faccedilanes
Llargues faixes per a aconseguir una profusa ilmiddotluminacioacute a la vegada que Le Corbusier elimina la compartimentacioacute a lrsquointerior
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
Obertura de lrsquoedifici cap a lrsquoexterior (naturalesa)
Major aprofitament de lrsquoenergia solar
5) Les terrasses ndash jardiacute Tenir la coberta plana on shavia de situar un jardiacute una nova zona un espai destinat al
gaudiment
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
La Villa Fallet (1905) Suiumlssa projectada en la seva ciutat natal Chaux-de-Fons concebuda per a la produccioacute de rellotges
Eacutes la seva primera obra Projectada als 18 anys mentre
Carpenter Center for the Visual Arts
(1961) Cambridge (Anglaterra)
fou a darrera obra als 74 anys
Li va impressionar com la forma de lrsquoorganitzacioacute de lrsquoespai expressava les seves preocupacions sociopoliacutetiques (socialisme utogravepic) un local on el silenci i la solidaritat es conjugaven amb el contacte diari entre els individus cosa que es reflecteix en la seva evolucioacute arquitectogravenica fins la darrera obra
En 1907 Le Corbusier va fer un viatge a Itagravelia
1912 Maison Blanche 1917 Dipogravesit daigua 1917 Villa Schwob Suiumlssa
1920 Cartier Cite Fruges Pessac
1926 Maison Guiette
1914 Maison Dom-Ino 1917 Maison Ouvrieres
1917 Maison Ouvrieres
1920 Ville Citrohan
1923 Villa la Roche Pariacutes
1927 Villa Weissenhof Stuttgart
1929-31 Ville Savoye Poissy France
RACIONALISME I FUNCIONALISME
ORGANICISME ARQUITECTURA S XX RACIONALISME I FUNCIONALISME ORGANICISME
47- Charles-Edouard Jeanneret Le Corbusier Ville Savoie 1 (2008 setembre) 2 (2010 setembre) 48- Frank Lloyd Wright Falling Water House Casa Cascada o Kaufmann 1 (2004 juny)
47
VILLA SAVOYE (1929-1931) FRANCcedilA LE CORBUSIER CHARLES-EacuteDOUARD
JEANNERET (1887-1965)
2v
48
FALLING WATER HOUSE CASA DE LA CASCADA O CASA KAUFMANN (1935-
1937) BEAR RUN PENNSYLVANIA (EUA) FRANK LLOYD WRIGHT (1867-1959)
1v
Charles Eacutedouard Jeanneret
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
FITXA TEgraveCNICA (documentacioacute general)
1v (2008 setembre) 2v (2010 setembre)
Catalogacioacute i anagravelisi formal
Tiacutetol Ville Savoye
Arquitecte Le Corbusier (Charles-Eacutedouard Jeanneret1887-1965)
Cronologia 1929-1931
Estil Racionalisme funcional
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Tipologia Arquitectura civil i privada
Sistema constructiu Arquitravat majoritagraveriament
Materials Blocs en murs i ampits tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis)
Dimensions 19 m x 21rsquo5 m
Funcioacute Era un habitatge unifamiliar aiumlllat adreccedilat a lrsquouacutes particular drsquouna famiacutelia
de la burgesia francesa que el va encarregar a Le Corbusier Actualment
eacutes una ldquocasa-museurdquo dedicada a la vida i lrsquoobra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica ldquoMonuments de Franccedilardquo i rep milers
de visites a lrsquoany principalment drsquoarquitectes i drsquoestudiants
NOM Villa Savoye
ARQUITECTE Le Corbusie (Charles-Eacutedouard Jeanneret)
Cronologia 1929-1931
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Estil Racionalisme funcional
Dimensions 19 m x 215 m
Materials Blocs en murs i ampits i tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis) Actualment eacutes una casa-museu dedicada a la vida i obra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica Monuments de Franccedila i rep milers de visites a lany principalment darquitectes i estudiants
Le Corbusier Villa Saboya 1929-1931 Poissy Pariacutes
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p)
Le Corbusier (1887-1965) va dissenyar aquest habitatge entegraves com a ldquomagravequina de viurerdquo una obra on la planta quadrada el predomini de les liacutenies rectes i els volums elementals soacuten tota una declaracioacute a favor del racionalisme i el funcionalisme arquitectogravenics
Ville Savoie (PoissyFranccedila) 1929-31
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La Ville Savoye es troba avui restaurada com casa-museu i estagrave protegida com monument nacional francegraves
Estagrave situada en el nuacutemero 82 de Rue de Villiers (78300) de Poissy
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
A partir drsquouna planta quadrada les estructures de la construccioacute soacuten de formigoacute i ferro Lrsquoedifici srsquoaguanta damunt de tot un seguit de pilars o pilotis molt prims de ferro i de seccioacute ciliacutendrica (rodona) disposats de forma reticular i que aixequen la zona habitable respecte del terreny eacutes a dir eleven lrsquoedifici per sobre del terra
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Aquests pilars sostenen una estructura paralmiddotlelepipegravedica que respon a la intencioacute de Le Corbusier de reproduir formes geomegravetriques pures Els quatre costats soacuten similars cosa que romp lrsquoorganitzacioacute jeragraverquica entorn a una faccedilana principal
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La PLANTA BAIXA srsquoendinsa cap endins (ldquotranqueordquo) provocant efectes de clarobscur i presenta una forma de ldquoUrdquo amb un espai per a allotjar els cotxes (garatge)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Planta Baixa
Una rampa a lrsquoespai central puja des de baix fins a la planta primera on hi la zona drsquoestar i continua despreacutes fins al terrat concebut com una prolongacioacute del jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
PLANTA de CIRCULACIOacute
Plagravenols
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Lrsquohabitatge que srsquoenvolta de natura teacute les parets de color blanc fet que contrasta amb la pintura usada a lrsquointerior de colors primaris intensos
La PLANTA BAIXA estagrave determinada en gran mesura pel moviment drsquoun automogravebil que entri a lrsquoedifici i aixiacute va ser concebuda per permetre lrsquoentrada dels cotxes i deixar els ocupants davant la porta Aquest moviment del cotxe tambeacute determina lrsquoestructura basada en una malla de pilars de formigoacute o PILOTIS disposats en forma reticular distants entre si 475 metres un dels altres (ldquointerpilotisrdquo) Aquesta malla conforma una planta quadrada de 215 m de costat per 19 m sobre la qual srsquoassenta la Vilmiddotla Els pilars o PILOTIS deixen la faccedilana lliure i permet rebre el magravexim de llum natural
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA compta amb un garatge capaccedil de donar cabuda a 3 automogravebils de lrsquoegravepoca cosa que va suposar una fita per a la histograveria de lrsquoarquitectura i un gran avenccedil per al seu temps
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
En la part frontal i progravexima a lrsquoentrada rodada es troba lrsquoentrada principal des del carrer enfront de la qual srsquoobre el hall a lrsquointerior
Planta Baixa
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA estagrave ocupada pel garatge a fora i a lrsquoINTERIOR pel hall i les dependegravencies per al servei
Planta Baixa
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
LrsquoINTERIOR de lrsquoedifici srsquoorganitza entorn a dos elements principals una rampa que recorre de baix a dalt tot lrsquoedifici i que constituiumlx la seva espina dorsal perllongant aquest moviment des de fora cap a dintre i una escala de caragol Estructura i circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot lrsquoINTERIOR del hall es troba pintat de blanc el que representa lrsquointeregraves de Le Corbusier per lrsquoarquitectura sanitagraveria i la higiene en una egravepoca que les ciutats patien les consequumlegravencies de la superpoblacioacute en forma drsquoepidegravemies cosa que plasma lrsquoimportant descobriment de la vida microbiana a tot arreu incloent lrsquointerior dels habitatges Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Aquest aspecte tambeacute es veu reflectit en la profusioacute de lavabos i excusats en lrsquointerior de la Vilmiddotla
Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Profusioacute de lavabos i excusats aparentment
molt superior a les necessitats i tambeacute
amb lrsquoaprofitament de lrsquoaigua corrent amb la qual
es contava
Interior
Meacutes allunyats de lrsquoentrada apareixen tres habitacions per a convidats i servei
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Detalls de la Villa Saboya
A traveacutes de la rampa central srsquoaccedeix a la PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge
Planta 1
La PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge saloacute principal o sala drsquoestar menjador cuina dormitoris banys Lrsquoedifici estagrave projectat
com un espai lliure i fluid
amb ilmiddotluminacioacute natural srsquoha organitzat lrsquoespai entorn dels espais de circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA de CIRCULACIOacute
Detalls de la Villa Saboya
Planta 1
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
3) Faccedilana lliure Posseir un alccedilat pla i faccedilana lliure drsquoelements estructurals en funcioacute de les necessitats de cada pis i sense ornamentacioacute
Permet una major llibertat de projeccioacute de manera que es pot dissenyar sense condicions
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
4) Finestres corregudes Incorporar grans finestres disposades horitzontalment (longitudinals i contiacutenues allargades) en les faccedilanes
Llargues faixes per a aconseguir una profusa ilmiddotluminacioacute a la vegada que Le Corbusier elimina la compartimentacioacute a lrsquointerior
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
Obertura de lrsquoedifici cap a lrsquoexterior (naturalesa)
Major aprofitament de lrsquoenergia solar
5) Les terrasses ndash jardiacute Tenir la coberta plana on shavia de situar un jardiacute una nova zona un espai destinat al
gaudiment
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
La Villa Fallet (1905) Suiumlssa projectada en la seva ciutat natal Chaux-de-Fons concebuda per a la produccioacute de rellotges
Eacutes la seva primera obra Projectada als 18 anys mentre
Carpenter Center for the Visual Arts
(1961) Cambridge (Anglaterra)
fou a darrera obra als 74 anys
Li va impressionar com la forma de lrsquoorganitzacioacute de lrsquoespai expressava les seves preocupacions sociopoliacutetiques (socialisme utogravepic) un local on el silenci i la solidaritat es conjugaven amb el contacte diari entre els individus cosa que es reflecteix en la seva evolucioacute arquitectogravenica fins la darrera obra
En 1907 Le Corbusier va fer un viatge a Itagravelia
1912 Maison Blanche 1917 Dipogravesit daigua 1917 Villa Schwob Suiumlssa
1920 Cartier Cite Fruges Pessac
1926 Maison Guiette
1914 Maison Dom-Ino 1917 Maison Ouvrieres
1917 Maison Ouvrieres
1920 Ville Citrohan
1923 Villa la Roche Pariacutes
1927 Villa Weissenhof Stuttgart
1929-31 Ville Savoye Poissy France
RACIONALISME I FUNCIONALISME
ORGANICISME ARQUITECTURA S XX RACIONALISME I FUNCIONALISME ORGANICISME
47- Charles-Edouard Jeanneret Le Corbusier Ville Savoie 1 (2008 setembre) 2 (2010 setembre) 48- Frank Lloyd Wright Falling Water House Casa Cascada o Kaufmann 1 (2004 juny)
47
VILLA SAVOYE (1929-1931) FRANCcedilA LE CORBUSIER CHARLES-EacuteDOUARD
JEANNERET (1887-1965)
2v
48
FALLING WATER HOUSE CASA DE LA CASCADA O CASA KAUFMANN (1935-
1937) BEAR RUN PENNSYLVANIA (EUA) FRANK LLOYD WRIGHT (1867-1959)
1v
Charles Eacutedouard Jeanneret
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
FITXA TEgraveCNICA (documentacioacute general)
1v (2008 setembre) 2v (2010 setembre)
Catalogacioacute i anagravelisi formal
Tiacutetol Ville Savoye
Arquitecte Le Corbusier (Charles-Eacutedouard Jeanneret1887-1965)
Cronologia 1929-1931
Estil Racionalisme funcional
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Tipologia Arquitectura civil i privada
Sistema constructiu Arquitravat majoritagraveriament
Materials Blocs en murs i ampits tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis)
Dimensions 19 m x 21rsquo5 m
Funcioacute Era un habitatge unifamiliar aiumlllat adreccedilat a lrsquouacutes particular drsquouna famiacutelia
de la burgesia francesa que el va encarregar a Le Corbusier Actualment
eacutes una ldquocasa-museurdquo dedicada a la vida i lrsquoobra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica ldquoMonuments de Franccedilardquo i rep milers
de visites a lrsquoany principalment drsquoarquitectes i drsquoestudiants
NOM Villa Savoye
ARQUITECTE Le Corbusie (Charles-Eacutedouard Jeanneret)
Cronologia 1929-1931
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Estil Racionalisme funcional
Dimensions 19 m x 215 m
Materials Blocs en murs i ampits i tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis) Actualment eacutes una casa-museu dedicada a la vida i obra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica Monuments de Franccedila i rep milers de visites a lany principalment darquitectes i estudiants
Le Corbusier Villa Saboya 1929-1931 Poissy Pariacutes
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p)
Le Corbusier (1887-1965) va dissenyar aquest habitatge entegraves com a ldquomagravequina de viurerdquo una obra on la planta quadrada el predomini de les liacutenies rectes i els volums elementals soacuten tota una declaracioacute a favor del racionalisme i el funcionalisme arquitectogravenics
Ville Savoie (PoissyFranccedila) 1929-31
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La Ville Savoye es troba avui restaurada com casa-museu i estagrave protegida com monument nacional francegraves
Estagrave situada en el nuacutemero 82 de Rue de Villiers (78300) de Poissy
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
A partir drsquouna planta quadrada les estructures de la construccioacute soacuten de formigoacute i ferro Lrsquoedifici srsquoaguanta damunt de tot un seguit de pilars o pilotis molt prims de ferro i de seccioacute ciliacutendrica (rodona) disposats de forma reticular i que aixequen la zona habitable respecte del terreny eacutes a dir eleven lrsquoedifici per sobre del terra
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Aquests pilars sostenen una estructura paralmiddotlelepipegravedica que respon a la intencioacute de Le Corbusier de reproduir formes geomegravetriques pures Els quatre costats soacuten similars cosa que romp lrsquoorganitzacioacute jeragraverquica entorn a una faccedilana principal
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La PLANTA BAIXA srsquoendinsa cap endins (ldquotranqueordquo) provocant efectes de clarobscur i presenta una forma de ldquoUrdquo amb un espai per a allotjar els cotxes (garatge)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Planta Baixa
Una rampa a lrsquoespai central puja des de baix fins a la planta primera on hi la zona drsquoestar i continua despreacutes fins al terrat concebut com una prolongacioacute del jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
PLANTA de CIRCULACIOacute
Plagravenols
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Lrsquohabitatge que srsquoenvolta de natura teacute les parets de color blanc fet que contrasta amb la pintura usada a lrsquointerior de colors primaris intensos
La PLANTA BAIXA estagrave determinada en gran mesura pel moviment drsquoun automogravebil que entri a lrsquoedifici i aixiacute va ser concebuda per permetre lrsquoentrada dels cotxes i deixar els ocupants davant la porta Aquest moviment del cotxe tambeacute determina lrsquoestructura basada en una malla de pilars de formigoacute o PILOTIS disposats en forma reticular distants entre si 475 metres un dels altres (ldquointerpilotisrdquo) Aquesta malla conforma una planta quadrada de 215 m de costat per 19 m sobre la qual srsquoassenta la Vilmiddotla Els pilars o PILOTIS deixen la faccedilana lliure i permet rebre el magravexim de llum natural
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA compta amb un garatge capaccedil de donar cabuda a 3 automogravebils de lrsquoegravepoca cosa que va suposar una fita per a la histograveria de lrsquoarquitectura i un gran avenccedil per al seu temps
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
En la part frontal i progravexima a lrsquoentrada rodada es troba lrsquoentrada principal des del carrer enfront de la qual srsquoobre el hall a lrsquointerior
Planta Baixa
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA estagrave ocupada pel garatge a fora i a lrsquoINTERIOR pel hall i les dependegravencies per al servei
Planta Baixa
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
LrsquoINTERIOR de lrsquoedifici srsquoorganitza entorn a dos elements principals una rampa que recorre de baix a dalt tot lrsquoedifici i que constituiumlx la seva espina dorsal perllongant aquest moviment des de fora cap a dintre i una escala de caragol Estructura i circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot lrsquoINTERIOR del hall es troba pintat de blanc el que representa lrsquointeregraves de Le Corbusier per lrsquoarquitectura sanitagraveria i la higiene en una egravepoca que les ciutats patien les consequumlegravencies de la superpoblacioacute en forma drsquoepidegravemies cosa que plasma lrsquoimportant descobriment de la vida microbiana a tot arreu incloent lrsquointerior dels habitatges Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Aquest aspecte tambeacute es veu reflectit en la profusioacute de lavabos i excusats en lrsquointerior de la Vilmiddotla
Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Profusioacute de lavabos i excusats aparentment
molt superior a les necessitats i tambeacute
amb lrsquoaprofitament de lrsquoaigua corrent amb la qual
es contava
Interior
Meacutes allunyats de lrsquoentrada apareixen tres habitacions per a convidats i servei
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Detalls de la Villa Saboya
A traveacutes de la rampa central srsquoaccedeix a la PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge
Planta 1
La PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge saloacute principal o sala drsquoestar menjador cuina dormitoris banys Lrsquoedifici estagrave projectat
com un espai lliure i fluid
amb ilmiddotluminacioacute natural srsquoha organitzat lrsquoespai entorn dels espais de circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA de CIRCULACIOacute
Detalls de la Villa Saboya
Planta 1
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
4) Finestres corregudes Incorporar grans finestres disposades horitzontalment (longitudinals i contiacutenues allargades) en les faccedilanes
Llargues faixes per a aconseguir una profusa ilmiddotluminacioacute a la vegada que Le Corbusier elimina la compartimentacioacute a lrsquointerior
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
Obertura de lrsquoedifici cap a lrsquoexterior (naturalesa)
Major aprofitament de lrsquoenergia solar
5) Les terrasses ndash jardiacute Tenir la coberta plana on shavia de situar un jardiacute una nova zona un espai destinat al
gaudiment
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
La Villa Fallet (1905) Suiumlssa projectada en la seva ciutat natal Chaux-de-Fons concebuda per a la produccioacute de rellotges
Eacutes la seva primera obra Projectada als 18 anys mentre
Carpenter Center for the Visual Arts
(1961) Cambridge (Anglaterra)
fou a darrera obra als 74 anys
Li va impressionar com la forma de lrsquoorganitzacioacute de lrsquoespai expressava les seves preocupacions sociopoliacutetiques (socialisme utogravepic) un local on el silenci i la solidaritat es conjugaven amb el contacte diari entre els individus cosa que es reflecteix en la seva evolucioacute arquitectogravenica fins la darrera obra
En 1907 Le Corbusier va fer un viatge a Itagravelia
1912 Maison Blanche 1917 Dipogravesit daigua 1917 Villa Schwob Suiumlssa
1920 Cartier Cite Fruges Pessac
1926 Maison Guiette
1914 Maison Dom-Ino 1917 Maison Ouvrieres
1917 Maison Ouvrieres
1920 Ville Citrohan
1923 Villa la Roche Pariacutes
1927 Villa Weissenhof Stuttgart
1929-31 Ville Savoye Poissy France
RACIONALISME I FUNCIONALISME
ORGANICISME ARQUITECTURA S XX RACIONALISME I FUNCIONALISME ORGANICISME
47- Charles-Edouard Jeanneret Le Corbusier Ville Savoie 1 (2008 setembre) 2 (2010 setembre) 48- Frank Lloyd Wright Falling Water House Casa Cascada o Kaufmann 1 (2004 juny)
47
VILLA SAVOYE (1929-1931) FRANCcedilA LE CORBUSIER CHARLES-EacuteDOUARD
JEANNERET (1887-1965)
2v
48
FALLING WATER HOUSE CASA DE LA CASCADA O CASA KAUFMANN (1935-
1937) BEAR RUN PENNSYLVANIA (EUA) FRANK LLOYD WRIGHT (1867-1959)
1v
Charles Eacutedouard Jeanneret
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
FITXA TEgraveCNICA (documentacioacute general)
1v (2008 setembre) 2v (2010 setembre)
Catalogacioacute i anagravelisi formal
Tiacutetol Ville Savoye
Arquitecte Le Corbusier (Charles-Eacutedouard Jeanneret1887-1965)
Cronologia 1929-1931
Estil Racionalisme funcional
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Tipologia Arquitectura civil i privada
Sistema constructiu Arquitravat majoritagraveriament
Materials Blocs en murs i ampits tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis)
Dimensions 19 m x 21rsquo5 m
Funcioacute Era un habitatge unifamiliar aiumlllat adreccedilat a lrsquouacutes particular drsquouna famiacutelia
de la burgesia francesa que el va encarregar a Le Corbusier Actualment
eacutes una ldquocasa-museurdquo dedicada a la vida i lrsquoobra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica ldquoMonuments de Franccedilardquo i rep milers
de visites a lrsquoany principalment drsquoarquitectes i drsquoestudiants
NOM Villa Savoye
ARQUITECTE Le Corbusie (Charles-Eacutedouard Jeanneret)
Cronologia 1929-1931
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Estil Racionalisme funcional
Dimensions 19 m x 215 m
Materials Blocs en murs i ampits i tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis) Actualment eacutes una casa-museu dedicada a la vida i obra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica Monuments de Franccedila i rep milers de visites a lany principalment darquitectes i estudiants
Le Corbusier Villa Saboya 1929-1931 Poissy Pariacutes
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p)
Le Corbusier (1887-1965) va dissenyar aquest habitatge entegraves com a ldquomagravequina de viurerdquo una obra on la planta quadrada el predomini de les liacutenies rectes i els volums elementals soacuten tota una declaracioacute a favor del racionalisme i el funcionalisme arquitectogravenics
Ville Savoie (PoissyFranccedila) 1929-31
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La Ville Savoye es troba avui restaurada com casa-museu i estagrave protegida com monument nacional francegraves
Estagrave situada en el nuacutemero 82 de Rue de Villiers (78300) de Poissy
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
A partir drsquouna planta quadrada les estructures de la construccioacute soacuten de formigoacute i ferro Lrsquoedifici srsquoaguanta damunt de tot un seguit de pilars o pilotis molt prims de ferro i de seccioacute ciliacutendrica (rodona) disposats de forma reticular i que aixequen la zona habitable respecte del terreny eacutes a dir eleven lrsquoedifici per sobre del terra
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Aquests pilars sostenen una estructura paralmiddotlelepipegravedica que respon a la intencioacute de Le Corbusier de reproduir formes geomegravetriques pures Els quatre costats soacuten similars cosa que romp lrsquoorganitzacioacute jeragraverquica entorn a una faccedilana principal
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La PLANTA BAIXA srsquoendinsa cap endins (ldquotranqueordquo) provocant efectes de clarobscur i presenta una forma de ldquoUrdquo amb un espai per a allotjar els cotxes (garatge)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Planta Baixa
Una rampa a lrsquoespai central puja des de baix fins a la planta primera on hi la zona drsquoestar i continua despreacutes fins al terrat concebut com una prolongacioacute del jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
PLANTA de CIRCULACIOacute
Plagravenols
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Lrsquohabitatge que srsquoenvolta de natura teacute les parets de color blanc fet que contrasta amb la pintura usada a lrsquointerior de colors primaris intensos
La PLANTA BAIXA estagrave determinada en gran mesura pel moviment drsquoun automogravebil que entri a lrsquoedifici i aixiacute va ser concebuda per permetre lrsquoentrada dels cotxes i deixar els ocupants davant la porta Aquest moviment del cotxe tambeacute determina lrsquoestructura basada en una malla de pilars de formigoacute o PILOTIS disposats en forma reticular distants entre si 475 metres un dels altres (ldquointerpilotisrdquo) Aquesta malla conforma una planta quadrada de 215 m de costat per 19 m sobre la qual srsquoassenta la Vilmiddotla Els pilars o PILOTIS deixen la faccedilana lliure i permet rebre el magravexim de llum natural
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA compta amb un garatge capaccedil de donar cabuda a 3 automogravebils de lrsquoegravepoca cosa que va suposar una fita per a la histograveria de lrsquoarquitectura i un gran avenccedil per al seu temps
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
En la part frontal i progravexima a lrsquoentrada rodada es troba lrsquoentrada principal des del carrer enfront de la qual srsquoobre el hall a lrsquointerior
Planta Baixa
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA estagrave ocupada pel garatge a fora i a lrsquoINTERIOR pel hall i les dependegravencies per al servei
Planta Baixa
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
LrsquoINTERIOR de lrsquoedifici srsquoorganitza entorn a dos elements principals una rampa que recorre de baix a dalt tot lrsquoedifici i que constituiumlx la seva espina dorsal perllongant aquest moviment des de fora cap a dintre i una escala de caragol Estructura i circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot lrsquoINTERIOR del hall es troba pintat de blanc el que representa lrsquointeregraves de Le Corbusier per lrsquoarquitectura sanitagraveria i la higiene en una egravepoca que les ciutats patien les consequumlegravencies de la superpoblacioacute en forma drsquoepidegravemies cosa que plasma lrsquoimportant descobriment de la vida microbiana a tot arreu incloent lrsquointerior dels habitatges Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Aquest aspecte tambeacute es veu reflectit en la profusioacute de lavabos i excusats en lrsquointerior de la Vilmiddotla
Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Profusioacute de lavabos i excusats aparentment
molt superior a les necessitats i tambeacute
amb lrsquoaprofitament de lrsquoaigua corrent amb la qual
es contava
Interior
Meacutes allunyats de lrsquoentrada apareixen tres habitacions per a convidats i servei
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Detalls de la Villa Saboya
A traveacutes de la rampa central srsquoaccedeix a la PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge
Planta 1
La PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge saloacute principal o sala drsquoestar menjador cuina dormitoris banys Lrsquoedifici estagrave projectat
com un espai lliure i fluid
amb ilmiddotluminacioacute natural srsquoha organitzat lrsquoespai entorn dels espais de circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA de CIRCULACIOacute
Detalls de la Villa Saboya
Planta 1
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
5) Les terrasses ndash jardiacute Tenir la coberta plana on shavia de situar un jardiacute una nova zona un espai destinat al
gaudiment
CINC PRINCIPIS INNOVADORS
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
La Villa Fallet (1905) Suiumlssa projectada en la seva ciutat natal Chaux-de-Fons concebuda per a la produccioacute de rellotges
Eacutes la seva primera obra Projectada als 18 anys mentre
Carpenter Center for the Visual Arts
(1961) Cambridge (Anglaterra)
fou a darrera obra als 74 anys
Li va impressionar com la forma de lrsquoorganitzacioacute de lrsquoespai expressava les seves preocupacions sociopoliacutetiques (socialisme utogravepic) un local on el silenci i la solidaritat es conjugaven amb el contacte diari entre els individus cosa que es reflecteix en la seva evolucioacute arquitectogravenica fins la darrera obra
En 1907 Le Corbusier va fer un viatge a Itagravelia
1912 Maison Blanche 1917 Dipogravesit daigua 1917 Villa Schwob Suiumlssa
1920 Cartier Cite Fruges Pessac
1926 Maison Guiette
1914 Maison Dom-Ino 1917 Maison Ouvrieres
1917 Maison Ouvrieres
1920 Ville Citrohan
1923 Villa la Roche Pariacutes
1927 Villa Weissenhof Stuttgart
1929-31 Ville Savoye Poissy France
RACIONALISME I FUNCIONALISME
ORGANICISME ARQUITECTURA S XX RACIONALISME I FUNCIONALISME ORGANICISME
47- Charles-Edouard Jeanneret Le Corbusier Ville Savoie 1 (2008 setembre) 2 (2010 setembre) 48- Frank Lloyd Wright Falling Water House Casa Cascada o Kaufmann 1 (2004 juny)
47
VILLA SAVOYE (1929-1931) FRANCcedilA LE CORBUSIER CHARLES-EacuteDOUARD
JEANNERET (1887-1965)
2v
48
FALLING WATER HOUSE CASA DE LA CASCADA O CASA KAUFMANN (1935-
1937) BEAR RUN PENNSYLVANIA (EUA) FRANK LLOYD WRIGHT (1867-1959)
1v
Charles Eacutedouard Jeanneret
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
FITXA TEgraveCNICA (documentacioacute general)
1v (2008 setembre) 2v (2010 setembre)
Catalogacioacute i anagravelisi formal
Tiacutetol Ville Savoye
Arquitecte Le Corbusier (Charles-Eacutedouard Jeanneret1887-1965)
Cronologia 1929-1931
Estil Racionalisme funcional
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Tipologia Arquitectura civil i privada
Sistema constructiu Arquitravat majoritagraveriament
Materials Blocs en murs i ampits tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis)
Dimensions 19 m x 21rsquo5 m
Funcioacute Era un habitatge unifamiliar aiumlllat adreccedilat a lrsquouacutes particular drsquouna famiacutelia
de la burgesia francesa que el va encarregar a Le Corbusier Actualment
eacutes una ldquocasa-museurdquo dedicada a la vida i lrsquoobra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica ldquoMonuments de Franccedilardquo i rep milers
de visites a lrsquoany principalment drsquoarquitectes i drsquoestudiants
NOM Villa Savoye
ARQUITECTE Le Corbusie (Charles-Eacutedouard Jeanneret)
Cronologia 1929-1931
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Estil Racionalisme funcional
Dimensions 19 m x 215 m
Materials Blocs en murs i ampits i tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis) Actualment eacutes una casa-museu dedicada a la vida i obra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica Monuments de Franccedila i rep milers de visites a lany principalment darquitectes i estudiants
Le Corbusier Villa Saboya 1929-1931 Poissy Pariacutes
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p)
Le Corbusier (1887-1965) va dissenyar aquest habitatge entegraves com a ldquomagravequina de viurerdquo una obra on la planta quadrada el predomini de les liacutenies rectes i els volums elementals soacuten tota una declaracioacute a favor del racionalisme i el funcionalisme arquitectogravenics
Ville Savoie (PoissyFranccedila) 1929-31
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La Ville Savoye es troba avui restaurada com casa-museu i estagrave protegida com monument nacional francegraves
Estagrave situada en el nuacutemero 82 de Rue de Villiers (78300) de Poissy
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
A partir drsquouna planta quadrada les estructures de la construccioacute soacuten de formigoacute i ferro Lrsquoedifici srsquoaguanta damunt de tot un seguit de pilars o pilotis molt prims de ferro i de seccioacute ciliacutendrica (rodona) disposats de forma reticular i que aixequen la zona habitable respecte del terreny eacutes a dir eleven lrsquoedifici per sobre del terra
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Aquests pilars sostenen una estructura paralmiddotlelepipegravedica que respon a la intencioacute de Le Corbusier de reproduir formes geomegravetriques pures Els quatre costats soacuten similars cosa que romp lrsquoorganitzacioacute jeragraverquica entorn a una faccedilana principal
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La PLANTA BAIXA srsquoendinsa cap endins (ldquotranqueordquo) provocant efectes de clarobscur i presenta una forma de ldquoUrdquo amb un espai per a allotjar els cotxes (garatge)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Planta Baixa
Una rampa a lrsquoespai central puja des de baix fins a la planta primera on hi la zona drsquoestar i continua despreacutes fins al terrat concebut com una prolongacioacute del jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
PLANTA de CIRCULACIOacute
Plagravenols
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Lrsquohabitatge que srsquoenvolta de natura teacute les parets de color blanc fet que contrasta amb la pintura usada a lrsquointerior de colors primaris intensos
La PLANTA BAIXA estagrave determinada en gran mesura pel moviment drsquoun automogravebil que entri a lrsquoedifici i aixiacute va ser concebuda per permetre lrsquoentrada dels cotxes i deixar els ocupants davant la porta Aquest moviment del cotxe tambeacute determina lrsquoestructura basada en una malla de pilars de formigoacute o PILOTIS disposats en forma reticular distants entre si 475 metres un dels altres (ldquointerpilotisrdquo) Aquesta malla conforma una planta quadrada de 215 m de costat per 19 m sobre la qual srsquoassenta la Vilmiddotla Els pilars o PILOTIS deixen la faccedilana lliure i permet rebre el magravexim de llum natural
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA compta amb un garatge capaccedil de donar cabuda a 3 automogravebils de lrsquoegravepoca cosa que va suposar una fita per a la histograveria de lrsquoarquitectura i un gran avenccedil per al seu temps
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
En la part frontal i progravexima a lrsquoentrada rodada es troba lrsquoentrada principal des del carrer enfront de la qual srsquoobre el hall a lrsquointerior
Planta Baixa
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA estagrave ocupada pel garatge a fora i a lrsquoINTERIOR pel hall i les dependegravencies per al servei
Planta Baixa
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
LrsquoINTERIOR de lrsquoedifici srsquoorganitza entorn a dos elements principals una rampa que recorre de baix a dalt tot lrsquoedifici i que constituiumlx la seva espina dorsal perllongant aquest moviment des de fora cap a dintre i una escala de caragol Estructura i circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot lrsquoINTERIOR del hall es troba pintat de blanc el que representa lrsquointeregraves de Le Corbusier per lrsquoarquitectura sanitagraveria i la higiene en una egravepoca que les ciutats patien les consequumlegravencies de la superpoblacioacute en forma drsquoepidegravemies cosa que plasma lrsquoimportant descobriment de la vida microbiana a tot arreu incloent lrsquointerior dels habitatges Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Aquest aspecte tambeacute es veu reflectit en la profusioacute de lavabos i excusats en lrsquointerior de la Vilmiddotla
Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Profusioacute de lavabos i excusats aparentment
molt superior a les necessitats i tambeacute
amb lrsquoaprofitament de lrsquoaigua corrent amb la qual
es contava
Interior
Meacutes allunyats de lrsquoentrada apareixen tres habitacions per a convidats i servei
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Detalls de la Villa Saboya
A traveacutes de la rampa central srsquoaccedeix a la PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge
Planta 1
La PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge saloacute principal o sala drsquoestar menjador cuina dormitoris banys Lrsquoedifici estagrave projectat
com un espai lliure i fluid
amb ilmiddotluminacioacute natural srsquoha organitzat lrsquoespai entorn dels espais de circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA de CIRCULACIOacute
Detalls de la Villa Saboya
Planta 1
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes
La Villa Fallet (1905) Suiumlssa projectada en la seva ciutat natal Chaux-de-Fons concebuda per a la produccioacute de rellotges
Eacutes la seva primera obra Projectada als 18 anys mentre
Carpenter Center for the Visual Arts
(1961) Cambridge (Anglaterra)
fou a darrera obra als 74 anys
Li va impressionar com la forma de lrsquoorganitzacioacute de lrsquoespai expressava les seves preocupacions sociopoliacutetiques (socialisme utogravepic) un local on el silenci i la solidaritat es conjugaven amb el contacte diari entre els individus cosa que es reflecteix en la seva evolucioacute arquitectogravenica fins la darrera obra
En 1907 Le Corbusier va fer un viatge a Itagravelia
1912 Maison Blanche 1917 Dipogravesit daigua 1917 Villa Schwob Suiumlssa
1920 Cartier Cite Fruges Pessac
1926 Maison Guiette
1914 Maison Dom-Ino 1917 Maison Ouvrieres
1917 Maison Ouvrieres
1920 Ville Citrohan
1923 Villa la Roche Pariacutes
1927 Villa Weissenhof Stuttgart
1929-31 Ville Savoye Poissy France
RACIONALISME I FUNCIONALISME
ORGANICISME ARQUITECTURA S XX RACIONALISME I FUNCIONALISME ORGANICISME
47- Charles-Edouard Jeanneret Le Corbusier Ville Savoie 1 (2008 setembre) 2 (2010 setembre) 48- Frank Lloyd Wright Falling Water House Casa Cascada o Kaufmann 1 (2004 juny)
47
VILLA SAVOYE (1929-1931) FRANCcedilA LE CORBUSIER CHARLES-EacuteDOUARD
JEANNERET (1887-1965)
2v
48
FALLING WATER HOUSE CASA DE LA CASCADA O CASA KAUFMANN (1935-
1937) BEAR RUN PENNSYLVANIA (EUA) FRANK LLOYD WRIGHT (1867-1959)
1v
Charles Eacutedouard Jeanneret
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
FITXA TEgraveCNICA (documentacioacute general)
1v (2008 setembre) 2v (2010 setembre)
Catalogacioacute i anagravelisi formal
Tiacutetol Ville Savoye
Arquitecte Le Corbusier (Charles-Eacutedouard Jeanneret1887-1965)
Cronologia 1929-1931
Estil Racionalisme funcional
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Tipologia Arquitectura civil i privada
Sistema constructiu Arquitravat majoritagraveriament
Materials Blocs en murs i ampits tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis)
Dimensions 19 m x 21rsquo5 m
Funcioacute Era un habitatge unifamiliar aiumlllat adreccedilat a lrsquouacutes particular drsquouna famiacutelia
de la burgesia francesa que el va encarregar a Le Corbusier Actualment
eacutes una ldquocasa-museurdquo dedicada a la vida i lrsquoobra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica ldquoMonuments de Franccedilardquo i rep milers
de visites a lrsquoany principalment drsquoarquitectes i drsquoestudiants
NOM Villa Savoye
ARQUITECTE Le Corbusie (Charles-Eacutedouard Jeanneret)
Cronologia 1929-1931
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Estil Racionalisme funcional
Dimensions 19 m x 215 m
Materials Blocs en murs i ampits i tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis) Actualment eacutes una casa-museu dedicada a la vida i obra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica Monuments de Franccedila i rep milers de visites a lany principalment darquitectes i estudiants
Le Corbusier Villa Saboya 1929-1931 Poissy Pariacutes
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p)
Le Corbusier (1887-1965) va dissenyar aquest habitatge entegraves com a ldquomagravequina de viurerdquo una obra on la planta quadrada el predomini de les liacutenies rectes i els volums elementals soacuten tota una declaracioacute a favor del racionalisme i el funcionalisme arquitectogravenics
Ville Savoie (PoissyFranccedila) 1929-31
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La Ville Savoye es troba avui restaurada com casa-museu i estagrave protegida com monument nacional francegraves
Estagrave situada en el nuacutemero 82 de Rue de Villiers (78300) de Poissy
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
A partir drsquouna planta quadrada les estructures de la construccioacute soacuten de formigoacute i ferro Lrsquoedifici srsquoaguanta damunt de tot un seguit de pilars o pilotis molt prims de ferro i de seccioacute ciliacutendrica (rodona) disposats de forma reticular i que aixequen la zona habitable respecte del terreny eacutes a dir eleven lrsquoedifici per sobre del terra
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Aquests pilars sostenen una estructura paralmiddotlelepipegravedica que respon a la intencioacute de Le Corbusier de reproduir formes geomegravetriques pures Els quatre costats soacuten similars cosa que romp lrsquoorganitzacioacute jeragraverquica entorn a una faccedilana principal
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La PLANTA BAIXA srsquoendinsa cap endins (ldquotranqueordquo) provocant efectes de clarobscur i presenta una forma de ldquoUrdquo amb un espai per a allotjar els cotxes (garatge)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Planta Baixa
Una rampa a lrsquoespai central puja des de baix fins a la planta primera on hi la zona drsquoestar i continua despreacutes fins al terrat concebut com una prolongacioacute del jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
PLANTA de CIRCULACIOacute
Plagravenols
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Lrsquohabitatge que srsquoenvolta de natura teacute les parets de color blanc fet que contrasta amb la pintura usada a lrsquointerior de colors primaris intensos
La PLANTA BAIXA estagrave determinada en gran mesura pel moviment drsquoun automogravebil que entri a lrsquoedifici i aixiacute va ser concebuda per permetre lrsquoentrada dels cotxes i deixar els ocupants davant la porta Aquest moviment del cotxe tambeacute determina lrsquoestructura basada en una malla de pilars de formigoacute o PILOTIS disposats en forma reticular distants entre si 475 metres un dels altres (ldquointerpilotisrdquo) Aquesta malla conforma una planta quadrada de 215 m de costat per 19 m sobre la qual srsquoassenta la Vilmiddotla Els pilars o PILOTIS deixen la faccedilana lliure i permet rebre el magravexim de llum natural
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA compta amb un garatge capaccedil de donar cabuda a 3 automogravebils de lrsquoegravepoca cosa que va suposar una fita per a la histograveria de lrsquoarquitectura i un gran avenccedil per al seu temps
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
En la part frontal i progravexima a lrsquoentrada rodada es troba lrsquoentrada principal des del carrer enfront de la qual srsquoobre el hall a lrsquointerior
Planta Baixa
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA estagrave ocupada pel garatge a fora i a lrsquoINTERIOR pel hall i les dependegravencies per al servei
Planta Baixa
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
LrsquoINTERIOR de lrsquoedifici srsquoorganitza entorn a dos elements principals una rampa que recorre de baix a dalt tot lrsquoedifici i que constituiumlx la seva espina dorsal perllongant aquest moviment des de fora cap a dintre i una escala de caragol Estructura i circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot lrsquoINTERIOR del hall es troba pintat de blanc el que representa lrsquointeregraves de Le Corbusier per lrsquoarquitectura sanitagraveria i la higiene en una egravepoca que les ciutats patien les consequumlegravencies de la superpoblacioacute en forma drsquoepidegravemies cosa que plasma lrsquoimportant descobriment de la vida microbiana a tot arreu incloent lrsquointerior dels habitatges Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Aquest aspecte tambeacute es veu reflectit en la profusioacute de lavabos i excusats en lrsquointerior de la Vilmiddotla
Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Profusioacute de lavabos i excusats aparentment
molt superior a les necessitats i tambeacute
amb lrsquoaprofitament de lrsquoaigua corrent amb la qual
es contava
Interior
Meacutes allunyats de lrsquoentrada apareixen tres habitacions per a convidats i servei
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Detalls de la Villa Saboya
A traveacutes de la rampa central srsquoaccedeix a la PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge
Planta 1
La PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge saloacute principal o sala drsquoestar menjador cuina dormitoris banys Lrsquoedifici estagrave projectat
com un espai lliure i fluid
amb ilmiddotluminacioacute natural srsquoha organitzat lrsquoespai entorn dels espais de circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA de CIRCULACIOacute
Detalls de la Villa Saboya
Planta 1
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
La Villa Fallet (1905) Suiumlssa projectada en la seva ciutat natal Chaux-de-Fons concebuda per a la produccioacute de rellotges
Eacutes la seva primera obra Projectada als 18 anys mentre
Carpenter Center for the Visual Arts
(1961) Cambridge (Anglaterra)
fou a darrera obra als 74 anys
Li va impressionar com la forma de lrsquoorganitzacioacute de lrsquoespai expressava les seves preocupacions sociopoliacutetiques (socialisme utogravepic) un local on el silenci i la solidaritat es conjugaven amb el contacte diari entre els individus cosa que es reflecteix en la seva evolucioacute arquitectogravenica fins la darrera obra
En 1907 Le Corbusier va fer un viatge a Itagravelia
1912 Maison Blanche 1917 Dipogravesit daigua 1917 Villa Schwob Suiumlssa
1920 Cartier Cite Fruges Pessac
1926 Maison Guiette
1914 Maison Dom-Ino 1917 Maison Ouvrieres
1917 Maison Ouvrieres
1920 Ville Citrohan
1923 Villa la Roche Pariacutes
1927 Villa Weissenhof Stuttgart
1929-31 Ville Savoye Poissy France
RACIONALISME I FUNCIONALISME
ORGANICISME ARQUITECTURA S XX RACIONALISME I FUNCIONALISME ORGANICISME
47- Charles-Edouard Jeanneret Le Corbusier Ville Savoie 1 (2008 setembre) 2 (2010 setembre) 48- Frank Lloyd Wright Falling Water House Casa Cascada o Kaufmann 1 (2004 juny)
47
VILLA SAVOYE (1929-1931) FRANCcedilA LE CORBUSIER CHARLES-EacuteDOUARD
JEANNERET (1887-1965)
2v
48
FALLING WATER HOUSE CASA DE LA CASCADA O CASA KAUFMANN (1935-
1937) BEAR RUN PENNSYLVANIA (EUA) FRANK LLOYD WRIGHT (1867-1959)
1v
Charles Eacutedouard Jeanneret
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
FITXA TEgraveCNICA (documentacioacute general)
1v (2008 setembre) 2v (2010 setembre)
Catalogacioacute i anagravelisi formal
Tiacutetol Ville Savoye
Arquitecte Le Corbusier (Charles-Eacutedouard Jeanneret1887-1965)
Cronologia 1929-1931
Estil Racionalisme funcional
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Tipologia Arquitectura civil i privada
Sistema constructiu Arquitravat majoritagraveriament
Materials Blocs en murs i ampits tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis)
Dimensions 19 m x 21rsquo5 m
Funcioacute Era un habitatge unifamiliar aiumlllat adreccedilat a lrsquouacutes particular drsquouna famiacutelia
de la burgesia francesa que el va encarregar a Le Corbusier Actualment
eacutes una ldquocasa-museurdquo dedicada a la vida i lrsquoobra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica ldquoMonuments de Franccedilardquo i rep milers
de visites a lrsquoany principalment drsquoarquitectes i drsquoestudiants
NOM Villa Savoye
ARQUITECTE Le Corbusie (Charles-Eacutedouard Jeanneret)
Cronologia 1929-1931
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Estil Racionalisme funcional
Dimensions 19 m x 215 m
Materials Blocs en murs i ampits i tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis) Actualment eacutes una casa-museu dedicada a la vida i obra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica Monuments de Franccedila i rep milers de visites a lany principalment darquitectes i estudiants
Le Corbusier Villa Saboya 1929-1931 Poissy Pariacutes
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p)
Le Corbusier (1887-1965) va dissenyar aquest habitatge entegraves com a ldquomagravequina de viurerdquo una obra on la planta quadrada el predomini de les liacutenies rectes i els volums elementals soacuten tota una declaracioacute a favor del racionalisme i el funcionalisme arquitectogravenics
Ville Savoie (PoissyFranccedila) 1929-31
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La Ville Savoye es troba avui restaurada com casa-museu i estagrave protegida com monument nacional francegraves
Estagrave situada en el nuacutemero 82 de Rue de Villiers (78300) de Poissy
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
A partir drsquouna planta quadrada les estructures de la construccioacute soacuten de formigoacute i ferro Lrsquoedifici srsquoaguanta damunt de tot un seguit de pilars o pilotis molt prims de ferro i de seccioacute ciliacutendrica (rodona) disposats de forma reticular i que aixequen la zona habitable respecte del terreny eacutes a dir eleven lrsquoedifici per sobre del terra
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Aquests pilars sostenen una estructura paralmiddotlelepipegravedica que respon a la intencioacute de Le Corbusier de reproduir formes geomegravetriques pures Els quatre costats soacuten similars cosa que romp lrsquoorganitzacioacute jeragraverquica entorn a una faccedilana principal
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La PLANTA BAIXA srsquoendinsa cap endins (ldquotranqueordquo) provocant efectes de clarobscur i presenta una forma de ldquoUrdquo amb un espai per a allotjar els cotxes (garatge)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Planta Baixa
Una rampa a lrsquoespai central puja des de baix fins a la planta primera on hi la zona drsquoestar i continua despreacutes fins al terrat concebut com una prolongacioacute del jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
PLANTA de CIRCULACIOacute
Plagravenols
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Lrsquohabitatge que srsquoenvolta de natura teacute les parets de color blanc fet que contrasta amb la pintura usada a lrsquointerior de colors primaris intensos
La PLANTA BAIXA estagrave determinada en gran mesura pel moviment drsquoun automogravebil que entri a lrsquoedifici i aixiacute va ser concebuda per permetre lrsquoentrada dels cotxes i deixar els ocupants davant la porta Aquest moviment del cotxe tambeacute determina lrsquoestructura basada en una malla de pilars de formigoacute o PILOTIS disposats en forma reticular distants entre si 475 metres un dels altres (ldquointerpilotisrdquo) Aquesta malla conforma una planta quadrada de 215 m de costat per 19 m sobre la qual srsquoassenta la Vilmiddotla Els pilars o PILOTIS deixen la faccedilana lliure i permet rebre el magravexim de llum natural
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA compta amb un garatge capaccedil de donar cabuda a 3 automogravebils de lrsquoegravepoca cosa que va suposar una fita per a la histograveria de lrsquoarquitectura i un gran avenccedil per al seu temps
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
En la part frontal i progravexima a lrsquoentrada rodada es troba lrsquoentrada principal des del carrer enfront de la qual srsquoobre el hall a lrsquointerior
Planta Baixa
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA estagrave ocupada pel garatge a fora i a lrsquoINTERIOR pel hall i les dependegravencies per al servei
Planta Baixa
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
LrsquoINTERIOR de lrsquoedifici srsquoorganitza entorn a dos elements principals una rampa que recorre de baix a dalt tot lrsquoedifici i que constituiumlx la seva espina dorsal perllongant aquest moviment des de fora cap a dintre i una escala de caragol Estructura i circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot lrsquoINTERIOR del hall es troba pintat de blanc el que representa lrsquointeregraves de Le Corbusier per lrsquoarquitectura sanitagraveria i la higiene en una egravepoca que les ciutats patien les consequumlegravencies de la superpoblacioacute en forma drsquoepidegravemies cosa que plasma lrsquoimportant descobriment de la vida microbiana a tot arreu incloent lrsquointerior dels habitatges Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Aquest aspecte tambeacute es veu reflectit en la profusioacute de lavabos i excusats en lrsquointerior de la Vilmiddotla
Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Profusioacute de lavabos i excusats aparentment
molt superior a les necessitats i tambeacute
amb lrsquoaprofitament de lrsquoaigua corrent amb la qual
es contava
Interior
Meacutes allunyats de lrsquoentrada apareixen tres habitacions per a convidats i servei
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Detalls de la Villa Saboya
A traveacutes de la rampa central srsquoaccedeix a la PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge
Planta 1
La PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge saloacute principal o sala drsquoestar menjador cuina dormitoris banys Lrsquoedifici estagrave projectat
com un espai lliure i fluid
amb ilmiddotluminacioacute natural srsquoha organitzat lrsquoespai entorn dels espais de circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA de CIRCULACIOacute
Detalls de la Villa Saboya
Planta 1
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Li va impressionar com la forma de lrsquoorganitzacioacute de lrsquoespai expressava les seves preocupacions sociopoliacutetiques (socialisme utogravepic) un local on el silenci i la solidaritat es conjugaven amb el contacte diari entre els individus cosa que es reflecteix en la seva evolucioacute arquitectogravenica fins la darrera obra
En 1907 Le Corbusier va fer un viatge a Itagravelia
1912 Maison Blanche 1917 Dipogravesit daigua 1917 Villa Schwob Suiumlssa
1920 Cartier Cite Fruges Pessac
1926 Maison Guiette
1914 Maison Dom-Ino 1917 Maison Ouvrieres
1917 Maison Ouvrieres
1920 Ville Citrohan
1923 Villa la Roche Pariacutes
1927 Villa Weissenhof Stuttgart
1929-31 Ville Savoye Poissy France
RACIONALISME I FUNCIONALISME
ORGANICISME ARQUITECTURA S XX RACIONALISME I FUNCIONALISME ORGANICISME
47- Charles-Edouard Jeanneret Le Corbusier Ville Savoie 1 (2008 setembre) 2 (2010 setembre) 48- Frank Lloyd Wright Falling Water House Casa Cascada o Kaufmann 1 (2004 juny)
47
VILLA SAVOYE (1929-1931) FRANCcedilA LE CORBUSIER CHARLES-EacuteDOUARD
JEANNERET (1887-1965)
2v
48
FALLING WATER HOUSE CASA DE LA CASCADA O CASA KAUFMANN (1935-
1937) BEAR RUN PENNSYLVANIA (EUA) FRANK LLOYD WRIGHT (1867-1959)
1v
Charles Eacutedouard Jeanneret
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
FITXA TEgraveCNICA (documentacioacute general)
1v (2008 setembre) 2v (2010 setembre)
Catalogacioacute i anagravelisi formal
Tiacutetol Ville Savoye
Arquitecte Le Corbusier (Charles-Eacutedouard Jeanneret1887-1965)
Cronologia 1929-1931
Estil Racionalisme funcional
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Tipologia Arquitectura civil i privada
Sistema constructiu Arquitravat majoritagraveriament
Materials Blocs en murs i ampits tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis)
Dimensions 19 m x 21rsquo5 m
Funcioacute Era un habitatge unifamiliar aiumlllat adreccedilat a lrsquouacutes particular drsquouna famiacutelia
de la burgesia francesa que el va encarregar a Le Corbusier Actualment
eacutes una ldquocasa-museurdquo dedicada a la vida i lrsquoobra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica ldquoMonuments de Franccedilardquo i rep milers
de visites a lrsquoany principalment drsquoarquitectes i drsquoestudiants
NOM Villa Savoye
ARQUITECTE Le Corbusie (Charles-Eacutedouard Jeanneret)
Cronologia 1929-1931
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Estil Racionalisme funcional
Dimensions 19 m x 215 m
Materials Blocs en murs i ampits i tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis) Actualment eacutes una casa-museu dedicada a la vida i obra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica Monuments de Franccedila i rep milers de visites a lany principalment darquitectes i estudiants
Le Corbusier Villa Saboya 1929-1931 Poissy Pariacutes
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p)
Le Corbusier (1887-1965) va dissenyar aquest habitatge entegraves com a ldquomagravequina de viurerdquo una obra on la planta quadrada el predomini de les liacutenies rectes i els volums elementals soacuten tota una declaracioacute a favor del racionalisme i el funcionalisme arquitectogravenics
Ville Savoie (PoissyFranccedila) 1929-31
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La Ville Savoye es troba avui restaurada com casa-museu i estagrave protegida com monument nacional francegraves
Estagrave situada en el nuacutemero 82 de Rue de Villiers (78300) de Poissy
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
A partir drsquouna planta quadrada les estructures de la construccioacute soacuten de formigoacute i ferro Lrsquoedifici srsquoaguanta damunt de tot un seguit de pilars o pilotis molt prims de ferro i de seccioacute ciliacutendrica (rodona) disposats de forma reticular i que aixequen la zona habitable respecte del terreny eacutes a dir eleven lrsquoedifici per sobre del terra
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Aquests pilars sostenen una estructura paralmiddotlelepipegravedica que respon a la intencioacute de Le Corbusier de reproduir formes geomegravetriques pures Els quatre costats soacuten similars cosa que romp lrsquoorganitzacioacute jeragraverquica entorn a una faccedilana principal
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La PLANTA BAIXA srsquoendinsa cap endins (ldquotranqueordquo) provocant efectes de clarobscur i presenta una forma de ldquoUrdquo amb un espai per a allotjar els cotxes (garatge)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Planta Baixa
Una rampa a lrsquoespai central puja des de baix fins a la planta primera on hi la zona drsquoestar i continua despreacutes fins al terrat concebut com una prolongacioacute del jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
PLANTA de CIRCULACIOacute
Plagravenols
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Lrsquohabitatge que srsquoenvolta de natura teacute les parets de color blanc fet que contrasta amb la pintura usada a lrsquointerior de colors primaris intensos
La PLANTA BAIXA estagrave determinada en gran mesura pel moviment drsquoun automogravebil que entri a lrsquoedifici i aixiacute va ser concebuda per permetre lrsquoentrada dels cotxes i deixar els ocupants davant la porta Aquest moviment del cotxe tambeacute determina lrsquoestructura basada en una malla de pilars de formigoacute o PILOTIS disposats en forma reticular distants entre si 475 metres un dels altres (ldquointerpilotisrdquo) Aquesta malla conforma una planta quadrada de 215 m de costat per 19 m sobre la qual srsquoassenta la Vilmiddotla Els pilars o PILOTIS deixen la faccedilana lliure i permet rebre el magravexim de llum natural
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA compta amb un garatge capaccedil de donar cabuda a 3 automogravebils de lrsquoegravepoca cosa que va suposar una fita per a la histograveria de lrsquoarquitectura i un gran avenccedil per al seu temps
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
En la part frontal i progravexima a lrsquoentrada rodada es troba lrsquoentrada principal des del carrer enfront de la qual srsquoobre el hall a lrsquointerior
Planta Baixa
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA estagrave ocupada pel garatge a fora i a lrsquoINTERIOR pel hall i les dependegravencies per al servei
Planta Baixa
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
LrsquoINTERIOR de lrsquoedifici srsquoorganitza entorn a dos elements principals una rampa que recorre de baix a dalt tot lrsquoedifici i que constituiumlx la seva espina dorsal perllongant aquest moviment des de fora cap a dintre i una escala de caragol Estructura i circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot lrsquoINTERIOR del hall es troba pintat de blanc el que representa lrsquointeregraves de Le Corbusier per lrsquoarquitectura sanitagraveria i la higiene en una egravepoca que les ciutats patien les consequumlegravencies de la superpoblacioacute en forma drsquoepidegravemies cosa que plasma lrsquoimportant descobriment de la vida microbiana a tot arreu incloent lrsquointerior dels habitatges Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Aquest aspecte tambeacute es veu reflectit en la profusioacute de lavabos i excusats en lrsquointerior de la Vilmiddotla
Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Profusioacute de lavabos i excusats aparentment
molt superior a les necessitats i tambeacute
amb lrsquoaprofitament de lrsquoaigua corrent amb la qual
es contava
Interior
Meacutes allunyats de lrsquoentrada apareixen tres habitacions per a convidats i servei
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Detalls de la Villa Saboya
A traveacutes de la rampa central srsquoaccedeix a la PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge
Planta 1
La PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge saloacute principal o sala drsquoestar menjador cuina dormitoris banys Lrsquoedifici estagrave projectat
com un espai lliure i fluid
amb ilmiddotluminacioacute natural srsquoha organitzat lrsquoespai entorn dels espais de circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA de CIRCULACIOacute
Detalls de la Villa Saboya
Planta 1
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
1912 Maison Blanche 1917 Dipogravesit daigua 1917 Villa Schwob Suiumlssa
1920 Cartier Cite Fruges Pessac
1926 Maison Guiette
1914 Maison Dom-Ino 1917 Maison Ouvrieres
1917 Maison Ouvrieres
1920 Ville Citrohan
1923 Villa la Roche Pariacutes
1927 Villa Weissenhof Stuttgart
1929-31 Ville Savoye Poissy France
RACIONALISME I FUNCIONALISME
ORGANICISME ARQUITECTURA S XX RACIONALISME I FUNCIONALISME ORGANICISME
47- Charles-Edouard Jeanneret Le Corbusier Ville Savoie 1 (2008 setembre) 2 (2010 setembre) 48- Frank Lloyd Wright Falling Water House Casa Cascada o Kaufmann 1 (2004 juny)
47
VILLA SAVOYE (1929-1931) FRANCcedilA LE CORBUSIER CHARLES-EacuteDOUARD
JEANNERET (1887-1965)
2v
48
FALLING WATER HOUSE CASA DE LA CASCADA O CASA KAUFMANN (1935-
1937) BEAR RUN PENNSYLVANIA (EUA) FRANK LLOYD WRIGHT (1867-1959)
1v
Charles Eacutedouard Jeanneret
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
FITXA TEgraveCNICA (documentacioacute general)
1v (2008 setembre) 2v (2010 setembre)
Catalogacioacute i anagravelisi formal
Tiacutetol Ville Savoye
Arquitecte Le Corbusier (Charles-Eacutedouard Jeanneret1887-1965)
Cronologia 1929-1931
Estil Racionalisme funcional
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Tipologia Arquitectura civil i privada
Sistema constructiu Arquitravat majoritagraveriament
Materials Blocs en murs i ampits tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis)
Dimensions 19 m x 21rsquo5 m
Funcioacute Era un habitatge unifamiliar aiumlllat adreccedilat a lrsquouacutes particular drsquouna famiacutelia
de la burgesia francesa que el va encarregar a Le Corbusier Actualment
eacutes una ldquocasa-museurdquo dedicada a la vida i lrsquoobra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica ldquoMonuments de Franccedilardquo i rep milers
de visites a lrsquoany principalment drsquoarquitectes i drsquoestudiants
NOM Villa Savoye
ARQUITECTE Le Corbusie (Charles-Eacutedouard Jeanneret)
Cronologia 1929-1931
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Estil Racionalisme funcional
Dimensions 19 m x 215 m
Materials Blocs en murs i ampits i tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis) Actualment eacutes una casa-museu dedicada a la vida i obra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica Monuments de Franccedila i rep milers de visites a lany principalment darquitectes i estudiants
Le Corbusier Villa Saboya 1929-1931 Poissy Pariacutes
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p)
Le Corbusier (1887-1965) va dissenyar aquest habitatge entegraves com a ldquomagravequina de viurerdquo una obra on la planta quadrada el predomini de les liacutenies rectes i els volums elementals soacuten tota una declaracioacute a favor del racionalisme i el funcionalisme arquitectogravenics
Ville Savoie (PoissyFranccedila) 1929-31
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La Ville Savoye es troba avui restaurada com casa-museu i estagrave protegida com monument nacional francegraves
Estagrave situada en el nuacutemero 82 de Rue de Villiers (78300) de Poissy
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
A partir drsquouna planta quadrada les estructures de la construccioacute soacuten de formigoacute i ferro Lrsquoedifici srsquoaguanta damunt de tot un seguit de pilars o pilotis molt prims de ferro i de seccioacute ciliacutendrica (rodona) disposats de forma reticular i que aixequen la zona habitable respecte del terreny eacutes a dir eleven lrsquoedifici per sobre del terra
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Aquests pilars sostenen una estructura paralmiddotlelepipegravedica que respon a la intencioacute de Le Corbusier de reproduir formes geomegravetriques pures Els quatre costats soacuten similars cosa que romp lrsquoorganitzacioacute jeragraverquica entorn a una faccedilana principal
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La PLANTA BAIXA srsquoendinsa cap endins (ldquotranqueordquo) provocant efectes de clarobscur i presenta una forma de ldquoUrdquo amb un espai per a allotjar els cotxes (garatge)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Planta Baixa
Una rampa a lrsquoespai central puja des de baix fins a la planta primera on hi la zona drsquoestar i continua despreacutes fins al terrat concebut com una prolongacioacute del jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
PLANTA de CIRCULACIOacute
Plagravenols
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Lrsquohabitatge que srsquoenvolta de natura teacute les parets de color blanc fet que contrasta amb la pintura usada a lrsquointerior de colors primaris intensos
La PLANTA BAIXA estagrave determinada en gran mesura pel moviment drsquoun automogravebil que entri a lrsquoedifici i aixiacute va ser concebuda per permetre lrsquoentrada dels cotxes i deixar els ocupants davant la porta Aquest moviment del cotxe tambeacute determina lrsquoestructura basada en una malla de pilars de formigoacute o PILOTIS disposats en forma reticular distants entre si 475 metres un dels altres (ldquointerpilotisrdquo) Aquesta malla conforma una planta quadrada de 215 m de costat per 19 m sobre la qual srsquoassenta la Vilmiddotla Els pilars o PILOTIS deixen la faccedilana lliure i permet rebre el magravexim de llum natural
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA compta amb un garatge capaccedil de donar cabuda a 3 automogravebils de lrsquoegravepoca cosa que va suposar una fita per a la histograveria de lrsquoarquitectura i un gran avenccedil per al seu temps
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
En la part frontal i progravexima a lrsquoentrada rodada es troba lrsquoentrada principal des del carrer enfront de la qual srsquoobre el hall a lrsquointerior
Planta Baixa
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA estagrave ocupada pel garatge a fora i a lrsquoINTERIOR pel hall i les dependegravencies per al servei
Planta Baixa
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
LrsquoINTERIOR de lrsquoedifici srsquoorganitza entorn a dos elements principals una rampa que recorre de baix a dalt tot lrsquoedifici i que constituiumlx la seva espina dorsal perllongant aquest moviment des de fora cap a dintre i una escala de caragol Estructura i circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot lrsquoINTERIOR del hall es troba pintat de blanc el que representa lrsquointeregraves de Le Corbusier per lrsquoarquitectura sanitagraveria i la higiene en una egravepoca que les ciutats patien les consequumlegravencies de la superpoblacioacute en forma drsquoepidegravemies cosa que plasma lrsquoimportant descobriment de la vida microbiana a tot arreu incloent lrsquointerior dels habitatges Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Aquest aspecte tambeacute es veu reflectit en la profusioacute de lavabos i excusats en lrsquointerior de la Vilmiddotla
Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Profusioacute de lavabos i excusats aparentment
molt superior a les necessitats i tambeacute
amb lrsquoaprofitament de lrsquoaigua corrent amb la qual
es contava
Interior
Meacutes allunyats de lrsquoentrada apareixen tres habitacions per a convidats i servei
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Detalls de la Villa Saboya
A traveacutes de la rampa central srsquoaccedeix a la PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge
Planta 1
La PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge saloacute principal o sala drsquoestar menjador cuina dormitoris banys Lrsquoedifici estagrave projectat
com un espai lliure i fluid
amb ilmiddotluminacioacute natural srsquoha organitzat lrsquoespai entorn dels espais de circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA de CIRCULACIOacute
Detalls de la Villa Saboya
Planta 1
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
1914 Maison Dom-Ino 1917 Maison Ouvrieres
1917 Maison Ouvrieres
1920 Ville Citrohan
1923 Villa la Roche Pariacutes
1927 Villa Weissenhof Stuttgart
1929-31 Ville Savoye Poissy France
RACIONALISME I FUNCIONALISME
ORGANICISME ARQUITECTURA S XX RACIONALISME I FUNCIONALISME ORGANICISME
47- Charles-Edouard Jeanneret Le Corbusier Ville Savoie 1 (2008 setembre) 2 (2010 setembre) 48- Frank Lloyd Wright Falling Water House Casa Cascada o Kaufmann 1 (2004 juny)
47
VILLA SAVOYE (1929-1931) FRANCcedilA LE CORBUSIER CHARLES-EacuteDOUARD
JEANNERET (1887-1965)
2v
48
FALLING WATER HOUSE CASA DE LA CASCADA O CASA KAUFMANN (1935-
1937) BEAR RUN PENNSYLVANIA (EUA) FRANK LLOYD WRIGHT (1867-1959)
1v
Charles Eacutedouard Jeanneret
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
FITXA TEgraveCNICA (documentacioacute general)
1v (2008 setembre) 2v (2010 setembre)
Catalogacioacute i anagravelisi formal
Tiacutetol Ville Savoye
Arquitecte Le Corbusier (Charles-Eacutedouard Jeanneret1887-1965)
Cronologia 1929-1931
Estil Racionalisme funcional
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Tipologia Arquitectura civil i privada
Sistema constructiu Arquitravat majoritagraveriament
Materials Blocs en murs i ampits tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis)
Dimensions 19 m x 21rsquo5 m
Funcioacute Era un habitatge unifamiliar aiumlllat adreccedilat a lrsquouacutes particular drsquouna famiacutelia
de la burgesia francesa que el va encarregar a Le Corbusier Actualment
eacutes una ldquocasa-museurdquo dedicada a la vida i lrsquoobra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica ldquoMonuments de Franccedilardquo i rep milers
de visites a lrsquoany principalment drsquoarquitectes i drsquoestudiants
NOM Villa Savoye
ARQUITECTE Le Corbusie (Charles-Eacutedouard Jeanneret)
Cronologia 1929-1931
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Estil Racionalisme funcional
Dimensions 19 m x 215 m
Materials Blocs en murs i ampits i tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis) Actualment eacutes una casa-museu dedicada a la vida i obra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica Monuments de Franccedila i rep milers de visites a lany principalment darquitectes i estudiants
Le Corbusier Villa Saboya 1929-1931 Poissy Pariacutes
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p)
Le Corbusier (1887-1965) va dissenyar aquest habitatge entegraves com a ldquomagravequina de viurerdquo una obra on la planta quadrada el predomini de les liacutenies rectes i els volums elementals soacuten tota una declaracioacute a favor del racionalisme i el funcionalisme arquitectogravenics
Ville Savoie (PoissyFranccedila) 1929-31
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La Ville Savoye es troba avui restaurada com casa-museu i estagrave protegida com monument nacional francegraves
Estagrave situada en el nuacutemero 82 de Rue de Villiers (78300) de Poissy
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
A partir drsquouna planta quadrada les estructures de la construccioacute soacuten de formigoacute i ferro Lrsquoedifici srsquoaguanta damunt de tot un seguit de pilars o pilotis molt prims de ferro i de seccioacute ciliacutendrica (rodona) disposats de forma reticular i que aixequen la zona habitable respecte del terreny eacutes a dir eleven lrsquoedifici per sobre del terra
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Aquests pilars sostenen una estructura paralmiddotlelepipegravedica que respon a la intencioacute de Le Corbusier de reproduir formes geomegravetriques pures Els quatre costats soacuten similars cosa que romp lrsquoorganitzacioacute jeragraverquica entorn a una faccedilana principal
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La PLANTA BAIXA srsquoendinsa cap endins (ldquotranqueordquo) provocant efectes de clarobscur i presenta una forma de ldquoUrdquo amb un espai per a allotjar els cotxes (garatge)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Planta Baixa
Una rampa a lrsquoespai central puja des de baix fins a la planta primera on hi la zona drsquoestar i continua despreacutes fins al terrat concebut com una prolongacioacute del jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
PLANTA de CIRCULACIOacute
Plagravenols
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Lrsquohabitatge que srsquoenvolta de natura teacute les parets de color blanc fet que contrasta amb la pintura usada a lrsquointerior de colors primaris intensos
La PLANTA BAIXA estagrave determinada en gran mesura pel moviment drsquoun automogravebil que entri a lrsquoedifici i aixiacute va ser concebuda per permetre lrsquoentrada dels cotxes i deixar els ocupants davant la porta Aquest moviment del cotxe tambeacute determina lrsquoestructura basada en una malla de pilars de formigoacute o PILOTIS disposats en forma reticular distants entre si 475 metres un dels altres (ldquointerpilotisrdquo) Aquesta malla conforma una planta quadrada de 215 m de costat per 19 m sobre la qual srsquoassenta la Vilmiddotla Els pilars o PILOTIS deixen la faccedilana lliure i permet rebre el magravexim de llum natural
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA compta amb un garatge capaccedil de donar cabuda a 3 automogravebils de lrsquoegravepoca cosa que va suposar una fita per a la histograveria de lrsquoarquitectura i un gran avenccedil per al seu temps
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
En la part frontal i progravexima a lrsquoentrada rodada es troba lrsquoentrada principal des del carrer enfront de la qual srsquoobre el hall a lrsquointerior
Planta Baixa
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA estagrave ocupada pel garatge a fora i a lrsquoINTERIOR pel hall i les dependegravencies per al servei
Planta Baixa
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
LrsquoINTERIOR de lrsquoedifici srsquoorganitza entorn a dos elements principals una rampa que recorre de baix a dalt tot lrsquoedifici i que constituiumlx la seva espina dorsal perllongant aquest moviment des de fora cap a dintre i una escala de caragol Estructura i circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot lrsquoINTERIOR del hall es troba pintat de blanc el que representa lrsquointeregraves de Le Corbusier per lrsquoarquitectura sanitagraveria i la higiene en una egravepoca que les ciutats patien les consequumlegravencies de la superpoblacioacute en forma drsquoepidegravemies cosa que plasma lrsquoimportant descobriment de la vida microbiana a tot arreu incloent lrsquointerior dels habitatges Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Aquest aspecte tambeacute es veu reflectit en la profusioacute de lavabos i excusats en lrsquointerior de la Vilmiddotla
Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Profusioacute de lavabos i excusats aparentment
molt superior a les necessitats i tambeacute
amb lrsquoaprofitament de lrsquoaigua corrent amb la qual
es contava
Interior
Meacutes allunyats de lrsquoentrada apareixen tres habitacions per a convidats i servei
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Detalls de la Villa Saboya
A traveacutes de la rampa central srsquoaccedeix a la PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge
Planta 1
La PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge saloacute principal o sala drsquoestar menjador cuina dormitoris banys Lrsquoedifici estagrave projectat
com un espai lliure i fluid
amb ilmiddotluminacioacute natural srsquoha organitzat lrsquoespai entorn dels espais de circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA de CIRCULACIOacute
Detalls de la Villa Saboya
Planta 1
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
1920 Ville Citrohan
1923 Villa la Roche Pariacutes
1927 Villa Weissenhof Stuttgart
1929-31 Ville Savoye Poissy France
RACIONALISME I FUNCIONALISME
ORGANICISME ARQUITECTURA S XX RACIONALISME I FUNCIONALISME ORGANICISME
47- Charles-Edouard Jeanneret Le Corbusier Ville Savoie 1 (2008 setembre) 2 (2010 setembre) 48- Frank Lloyd Wright Falling Water House Casa Cascada o Kaufmann 1 (2004 juny)
47
VILLA SAVOYE (1929-1931) FRANCcedilA LE CORBUSIER CHARLES-EacuteDOUARD
JEANNERET (1887-1965)
2v
48
FALLING WATER HOUSE CASA DE LA CASCADA O CASA KAUFMANN (1935-
1937) BEAR RUN PENNSYLVANIA (EUA) FRANK LLOYD WRIGHT (1867-1959)
1v
Charles Eacutedouard Jeanneret
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
FITXA TEgraveCNICA (documentacioacute general)
1v (2008 setembre) 2v (2010 setembre)
Catalogacioacute i anagravelisi formal
Tiacutetol Ville Savoye
Arquitecte Le Corbusier (Charles-Eacutedouard Jeanneret1887-1965)
Cronologia 1929-1931
Estil Racionalisme funcional
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Tipologia Arquitectura civil i privada
Sistema constructiu Arquitravat majoritagraveriament
Materials Blocs en murs i ampits tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis)
Dimensions 19 m x 21rsquo5 m
Funcioacute Era un habitatge unifamiliar aiumlllat adreccedilat a lrsquouacutes particular drsquouna famiacutelia
de la burgesia francesa que el va encarregar a Le Corbusier Actualment
eacutes una ldquocasa-museurdquo dedicada a la vida i lrsquoobra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica ldquoMonuments de Franccedilardquo i rep milers
de visites a lrsquoany principalment drsquoarquitectes i drsquoestudiants
NOM Villa Savoye
ARQUITECTE Le Corbusie (Charles-Eacutedouard Jeanneret)
Cronologia 1929-1931
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Estil Racionalisme funcional
Dimensions 19 m x 215 m
Materials Blocs en murs i ampits i tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis) Actualment eacutes una casa-museu dedicada a la vida i obra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica Monuments de Franccedila i rep milers de visites a lany principalment darquitectes i estudiants
Le Corbusier Villa Saboya 1929-1931 Poissy Pariacutes
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p)
Le Corbusier (1887-1965) va dissenyar aquest habitatge entegraves com a ldquomagravequina de viurerdquo una obra on la planta quadrada el predomini de les liacutenies rectes i els volums elementals soacuten tota una declaracioacute a favor del racionalisme i el funcionalisme arquitectogravenics
Ville Savoie (PoissyFranccedila) 1929-31
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La Ville Savoye es troba avui restaurada com casa-museu i estagrave protegida com monument nacional francegraves
Estagrave situada en el nuacutemero 82 de Rue de Villiers (78300) de Poissy
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
A partir drsquouna planta quadrada les estructures de la construccioacute soacuten de formigoacute i ferro Lrsquoedifici srsquoaguanta damunt de tot un seguit de pilars o pilotis molt prims de ferro i de seccioacute ciliacutendrica (rodona) disposats de forma reticular i que aixequen la zona habitable respecte del terreny eacutes a dir eleven lrsquoedifici per sobre del terra
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Aquests pilars sostenen una estructura paralmiddotlelepipegravedica que respon a la intencioacute de Le Corbusier de reproduir formes geomegravetriques pures Els quatre costats soacuten similars cosa que romp lrsquoorganitzacioacute jeragraverquica entorn a una faccedilana principal
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La PLANTA BAIXA srsquoendinsa cap endins (ldquotranqueordquo) provocant efectes de clarobscur i presenta una forma de ldquoUrdquo amb un espai per a allotjar els cotxes (garatge)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Planta Baixa
Una rampa a lrsquoespai central puja des de baix fins a la planta primera on hi la zona drsquoestar i continua despreacutes fins al terrat concebut com una prolongacioacute del jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
PLANTA de CIRCULACIOacute
Plagravenols
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Lrsquohabitatge que srsquoenvolta de natura teacute les parets de color blanc fet que contrasta amb la pintura usada a lrsquointerior de colors primaris intensos
La PLANTA BAIXA estagrave determinada en gran mesura pel moviment drsquoun automogravebil que entri a lrsquoedifici i aixiacute va ser concebuda per permetre lrsquoentrada dels cotxes i deixar els ocupants davant la porta Aquest moviment del cotxe tambeacute determina lrsquoestructura basada en una malla de pilars de formigoacute o PILOTIS disposats en forma reticular distants entre si 475 metres un dels altres (ldquointerpilotisrdquo) Aquesta malla conforma una planta quadrada de 215 m de costat per 19 m sobre la qual srsquoassenta la Vilmiddotla Els pilars o PILOTIS deixen la faccedilana lliure i permet rebre el magravexim de llum natural
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA compta amb un garatge capaccedil de donar cabuda a 3 automogravebils de lrsquoegravepoca cosa que va suposar una fita per a la histograveria de lrsquoarquitectura i un gran avenccedil per al seu temps
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
En la part frontal i progravexima a lrsquoentrada rodada es troba lrsquoentrada principal des del carrer enfront de la qual srsquoobre el hall a lrsquointerior
Planta Baixa
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA estagrave ocupada pel garatge a fora i a lrsquoINTERIOR pel hall i les dependegravencies per al servei
Planta Baixa
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
LrsquoINTERIOR de lrsquoedifici srsquoorganitza entorn a dos elements principals una rampa que recorre de baix a dalt tot lrsquoedifici i que constituiumlx la seva espina dorsal perllongant aquest moviment des de fora cap a dintre i una escala de caragol Estructura i circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot lrsquoINTERIOR del hall es troba pintat de blanc el que representa lrsquointeregraves de Le Corbusier per lrsquoarquitectura sanitagraveria i la higiene en una egravepoca que les ciutats patien les consequumlegravencies de la superpoblacioacute en forma drsquoepidegravemies cosa que plasma lrsquoimportant descobriment de la vida microbiana a tot arreu incloent lrsquointerior dels habitatges Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Aquest aspecte tambeacute es veu reflectit en la profusioacute de lavabos i excusats en lrsquointerior de la Vilmiddotla
Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Profusioacute de lavabos i excusats aparentment
molt superior a les necessitats i tambeacute
amb lrsquoaprofitament de lrsquoaigua corrent amb la qual
es contava
Interior
Meacutes allunyats de lrsquoentrada apareixen tres habitacions per a convidats i servei
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Detalls de la Villa Saboya
A traveacutes de la rampa central srsquoaccedeix a la PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge
Planta 1
La PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge saloacute principal o sala drsquoestar menjador cuina dormitoris banys Lrsquoedifici estagrave projectat
com un espai lliure i fluid
amb ilmiddotluminacioacute natural srsquoha organitzat lrsquoespai entorn dels espais de circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA de CIRCULACIOacute
Detalls de la Villa Saboya
Planta 1
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
1923 Villa la Roche Pariacutes
1927 Villa Weissenhof Stuttgart
1929-31 Ville Savoye Poissy France
RACIONALISME I FUNCIONALISME
ORGANICISME ARQUITECTURA S XX RACIONALISME I FUNCIONALISME ORGANICISME
47- Charles-Edouard Jeanneret Le Corbusier Ville Savoie 1 (2008 setembre) 2 (2010 setembre) 48- Frank Lloyd Wright Falling Water House Casa Cascada o Kaufmann 1 (2004 juny)
47
VILLA SAVOYE (1929-1931) FRANCcedilA LE CORBUSIER CHARLES-EacuteDOUARD
JEANNERET (1887-1965)
2v
48
FALLING WATER HOUSE CASA DE LA CASCADA O CASA KAUFMANN (1935-
1937) BEAR RUN PENNSYLVANIA (EUA) FRANK LLOYD WRIGHT (1867-1959)
1v
Charles Eacutedouard Jeanneret
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
FITXA TEgraveCNICA (documentacioacute general)
1v (2008 setembre) 2v (2010 setembre)
Catalogacioacute i anagravelisi formal
Tiacutetol Ville Savoye
Arquitecte Le Corbusier (Charles-Eacutedouard Jeanneret1887-1965)
Cronologia 1929-1931
Estil Racionalisme funcional
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Tipologia Arquitectura civil i privada
Sistema constructiu Arquitravat majoritagraveriament
Materials Blocs en murs i ampits tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis)
Dimensions 19 m x 21rsquo5 m
Funcioacute Era un habitatge unifamiliar aiumlllat adreccedilat a lrsquouacutes particular drsquouna famiacutelia
de la burgesia francesa que el va encarregar a Le Corbusier Actualment
eacutes una ldquocasa-museurdquo dedicada a la vida i lrsquoobra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica ldquoMonuments de Franccedilardquo i rep milers
de visites a lrsquoany principalment drsquoarquitectes i drsquoestudiants
NOM Villa Savoye
ARQUITECTE Le Corbusie (Charles-Eacutedouard Jeanneret)
Cronologia 1929-1931
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Estil Racionalisme funcional
Dimensions 19 m x 215 m
Materials Blocs en murs i ampits i tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis) Actualment eacutes una casa-museu dedicada a la vida i obra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica Monuments de Franccedila i rep milers de visites a lany principalment darquitectes i estudiants
Le Corbusier Villa Saboya 1929-1931 Poissy Pariacutes
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p)
Le Corbusier (1887-1965) va dissenyar aquest habitatge entegraves com a ldquomagravequina de viurerdquo una obra on la planta quadrada el predomini de les liacutenies rectes i els volums elementals soacuten tota una declaracioacute a favor del racionalisme i el funcionalisme arquitectogravenics
Ville Savoie (PoissyFranccedila) 1929-31
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La Ville Savoye es troba avui restaurada com casa-museu i estagrave protegida com monument nacional francegraves
Estagrave situada en el nuacutemero 82 de Rue de Villiers (78300) de Poissy
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
A partir drsquouna planta quadrada les estructures de la construccioacute soacuten de formigoacute i ferro Lrsquoedifici srsquoaguanta damunt de tot un seguit de pilars o pilotis molt prims de ferro i de seccioacute ciliacutendrica (rodona) disposats de forma reticular i que aixequen la zona habitable respecte del terreny eacutes a dir eleven lrsquoedifici per sobre del terra
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Aquests pilars sostenen una estructura paralmiddotlelepipegravedica que respon a la intencioacute de Le Corbusier de reproduir formes geomegravetriques pures Els quatre costats soacuten similars cosa que romp lrsquoorganitzacioacute jeragraverquica entorn a una faccedilana principal
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La PLANTA BAIXA srsquoendinsa cap endins (ldquotranqueordquo) provocant efectes de clarobscur i presenta una forma de ldquoUrdquo amb un espai per a allotjar els cotxes (garatge)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Planta Baixa
Una rampa a lrsquoespai central puja des de baix fins a la planta primera on hi la zona drsquoestar i continua despreacutes fins al terrat concebut com una prolongacioacute del jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
PLANTA de CIRCULACIOacute
Plagravenols
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Lrsquohabitatge que srsquoenvolta de natura teacute les parets de color blanc fet que contrasta amb la pintura usada a lrsquointerior de colors primaris intensos
La PLANTA BAIXA estagrave determinada en gran mesura pel moviment drsquoun automogravebil que entri a lrsquoedifici i aixiacute va ser concebuda per permetre lrsquoentrada dels cotxes i deixar els ocupants davant la porta Aquest moviment del cotxe tambeacute determina lrsquoestructura basada en una malla de pilars de formigoacute o PILOTIS disposats en forma reticular distants entre si 475 metres un dels altres (ldquointerpilotisrdquo) Aquesta malla conforma una planta quadrada de 215 m de costat per 19 m sobre la qual srsquoassenta la Vilmiddotla Els pilars o PILOTIS deixen la faccedilana lliure i permet rebre el magravexim de llum natural
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA compta amb un garatge capaccedil de donar cabuda a 3 automogravebils de lrsquoegravepoca cosa que va suposar una fita per a la histograveria de lrsquoarquitectura i un gran avenccedil per al seu temps
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
En la part frontal i progravexima a lrsquoentrada rodada es troba lrsquoentrada principal des del carrer enfront de la qual srsquoobre el hall a lrsquointerior
Planta Baixa
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA estagrave ocupada pel garatge a fora i a lrsquoINTERIOR pel hall i les dependegravencies per al servei
Planta Baixa
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
LrsquoINTERIOR de lrsquoedifici srsquoorganitza entorn a dos elements principals una rampa que recorre de baix a dalt tot lrsquoedifici i que constituiumlx la seva espina dorsal perllongant aquest moviment des de fora cap a dintre i una escala de caragol Estructura i circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot lrsquoINTERIOR del hall es troba pintat de blanc el que representa lrsquointeregraves de Le Corbusier per lrsquoarquitectura sanitagraveria i la higiene en una egravepoca que les ciutats patien les consequumlegravencies de la superpoblacioacute en forma drsquoepidegravemies cosa que plasma lrsquoimportant descobriment de la vida microbiana a tot arreu incloent lrsquointerior dels habitatges Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Aquest aspecte tambeacute es veu reflectit en la profusioacute de lavabos i excusats en lrsquointerior de la Vilmiddotla
Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Profusioacute de lavabos i excusats aparentment
molt superior a les necessitats i tambeacute
amb lrsquoaprofitament de lrsquoaigua corrent amb la qual
es contava
Interior
Meacutes allunyats de lrsquoentrada apareixen tres habitacions per a convidats i servei
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Detalls de la Villa Saboya
A traveacutes de la rampa central srsquoaccedeix a la PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge
Planta 1
La PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge saloacute principal o sala drsquoestar menjador cuina dormitoris banys Lrsquoedifici estagrave projectat
com un espai lliure i fluid
amb ilmiddotluminacioacute natural srsquoha organitzat lrsquoespai entorn dels espais de circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA de CIRCULACIOacute
Detalls de la Villa Saboya
Planta 1
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
1929-31 Ville Savoye Poissy France
RACIONALISME I FUNCIONALISME
ORGANICISME ARQUITECTURA S XX RACIONALISME I FUNCIONALISME ORGANICISME
47- Charles-Edouard Jeanneret Le Corbusier Ville Savoie 1 (2008 setembre) 2 (2010 setembre) 48- Frank Lloyd Wright Falling Water House Casa Cascada o Kaufmann 1 (2004 juny)
47
VILLA SAVOYE (1929-1931) FRANCcedilA LE CORBUSIER CHARLES-EacuteDOUARD
JEANNERET (1887-1965)
2v
48
FALLING WATER HOUSE CASA DE LA CASCADA O CASA KAUFMANN (1935-
1937) BEAR RUN PENNSYLVANIA (EUA) FRANK LLOYD WRIGHT (1867-1959)
1v
Charles Eacutedouard Jeanneret
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
FITXA TEgraveCNICA (documentacioacute general)
1v (2008 setembre) 2v (2010 setembre)
Catalogacioacute i anagravelisi formal
Tiacutetol Ville Savoye
Arquitecte Le Corbusier (Charles-Eacutedouard Jeanneret1887-1965)
Cronologia 1929-1931
Estil Racionalisme funcional
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Tipologia Arquitectura civil i privada
Sistema constructiu Arquitravat majoritagraveriament
Materials Blocs en murs i ampits tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis)
Dimensions 19 m x 21rsquo5 m
Funcioacute Era un habitatge unifamiliar aiumlllat adreccedilat a lrsquouacutes particular drsquouna famiacutelia
de la burgesia francesa que el va encarregar a Le Corbusier Actualment
eacutes una ldquocasa-museurdquo dedicada a la vida i lrsquoobra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica ldquoMonuments de Franccedilardquo i rep milers
de visites a lrsquoany principalment drsquoarquitectes i drsquoestudiants
NOM Villa Savoye
ARQUITECTE Le Corbusie (Charles-Eacutedouard Jeanneret)
Cronologia 1929-1931
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Estil Racionalisme funcional
Dimensions 19 m x 215 m
Materials Blocs en murs i ampits i tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis) Actualment eacutes una casa-museu dedicada a la vida i obra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica Monuments de Franccedila i rep milers de visites a lany principalment darquitectes i estudiants
Le Corbusier Villa Saboya 1929-1931 Poissy Pariacutes
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p)
Le Corbusier (1887-1965) va dissenyar aquest habitatge entegraves com a ldquomagravequina de viurerdquo una obra on la planta quadrada el predomini de les liacutenies rectes i els volums elementals soacuten tota una declaracioacute a favor del racionalisme i el funcionalisme arquitectogravenics
Ville Savoie (PoissyFranccedila) 1929-31
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La Ville Savoye es troba avui restaurada com casa-museu i estagrave protegida com monument nacional francegraves
Estagrave situada en el nuacutemero 82 de Rue de Villiers (78300) de Poissy
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
A partir drsquouna planta quadrada les estructures de la construccioacute soacuten de formigoacute i ferro Lrsquoedifici srsquoaguanta damunt de tot un seguit de pilars o pilotis molt prims de ferro i de seccioacute ciliacutendrica (rodona) disposats de forma reticular i que aixequen la zona habitable respecte del terreny eacutes a dir eleven lrsquoedifici per sobre del terra
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Aquests pilars sostenen una estructura paralmiddotlelepipegravedica que respon a la intencioacute de Le Corbusier de reproduir formes geomegravetriques pures Els quatre costats soacuten similars cosa que romp lrsquoorganitzacioacute jeragraverquica entorn a una faccedilana principal
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La PLANTA BAIXA srsquoendinsa cap endins (ldquotranqueordquo) provocant efectes de clarobscur i presenta una forma de ldquoUrdquo amb un espai per a allotjar els cotxes (garatge)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Planta Baixa
Una rampa a lrsquoespai central puja des de baix fins a la planta primera on hi la zona drsquoestar i continua despreacutes fins al terrat concebut com una prolongacioacute del jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
PLANTA de CIRCULACIOacute
Plagravenols
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Lrsquohabitatge que srsquoenvolta de natura teacute les parets de color blanc fet que contrasta amb la pintura usada a lrsquointerior de colors primaris intensos
La PLANTA BAIXA estagrave determinada en gran mesura pel moviment drsquoun automogravebil que entri a lrsquoedifici i aixiacute va ser concebuda per permetre lrsquoentrada dels cotxes i deixar els ocupants davant la porta Aquest moviment del cotxe tambeacute determina lrsquoestructura basada en una malla de pilars de formigoacute o PILOTIS disposats en forma reticular distants entre si 475 metres un dels altres (ldquointerpilotisrdquo) Aquesta malla conforma una planta quadrada de 215 m de costat per 19 m sobre la qual srsquoassenta la Vilmiddotla Els pilars o PILOTIS deixen la faccedilana lliure i permet rebre el magravexim de llum natural
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA compta amb un garatge capaccedil de donar cabuda a 3 automogravebils de lrsquoegravepoca cosa que va suposar una fita per a la histograveria de lrsquoarquitectura i un gran avenccedil per al seu temps
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
En la part frontal i progravexima a lrsquoentrada rodada es troba lrsquoentrada principal des del carrer enfront de la qual srsquoobre el hall a lrsquointerior
Planta Baixa
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA estagrave ocupada pel garatge a fora i a lrsquoINTERIOR pel hall i les dependegravencies per al servei
Planta Baixa
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
LrsquoINTERIOR de lrsquoedifici srsquoorganitza entorn a dos elements principals una rampa que recorre de baix a dalt tot lrsquoedifici i que constituiumlx la seva espina dorsal perllongant aquest moviment des de fora cap a dintre i una escala de caragol Estructura i circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot lrsquoINTERIOR del hall es troba pintat de blanc el que representa lrsquointeregraves de Le Corbusier per lrsquoarquitectura sanitagraveria i la higiene en una egravepoca que les ciutats patien les consequumlegravencies de la superpoblacioacute en forma drsquoepidegravemies cosa que plasma lrsquoimportant descobriment de la vida microbiana a tot arreu incloent lrsquointerior dels habitatges Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Aquest aspecte tambeacute es veu reflectit en la profusioacute de lavabos i excusats en lrsquointerior de la Vilmiddotla
Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Profusioacute de lavabos i excusats aparentment
molt superior a les necessitats i tambeacute
amb lrsquoaprofitament de lrsquoaigua corrent amb la qual
es contava
Interior
Meacutes allunyats de lrsquoentrada apareixen tres habitacions per a convidats i servei
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Detalls de la Villa Saboya
A traveacutes de la rampa central srsquoaccedeix a la PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge
Planta 1
La PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge saloacute principal o sala drsquoestar menjador cuina dormitoris banys Lrsquoedifici estagrave projectat
com un espai lliure i fluid
amb ilmiddotluminacioacute natural srsquoha organitzat lrsquoespai entorn dels espais de circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA de CIRCULACIOacute
Detalls de la Villa Saboya
Planta 1
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
RACIONALISME I FUNCIONALISME
ORGANICISME ARQUITECTURA S XX RACIONALISME I FUNCIONALISME ORGANICISME
47- Charles-Edouard Jeanneret Le Corbusier Ville Savoie 1 (2008 setembre) 2 (2010 setembre) 48- Frank Lloyd Wright Falling Water House Casa Cascada o Kaufmann 1 (2004 juny)
47
VILLA SAVOYE (1929-1931) FRANCcedilA LE CORBUSIER CHARLES-EacuteDOUARD
JEANNERET (1887-1965)
2v
48
FALLING WATER HOUSE CASA DE LA CASCADA O CASA KAUFMANN (1935-
1937) BEAR RUN PENNSYLVANIA (EUA) FRANK LLOYD WRIGHT (1867-1959)
1v
Charles Eacutedouard Jeanneret
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
FITXA TEgraveCNICA (documentacioacute general)
1v (2008 setembre) 2v (2010 setembre)
Catalogacioacute i anagravelisi formal
Tiacutetol Ville Savoye
Arquitecte Le Corbusier (Charles-Eacutedouard Jeanneret1887-1965)
Cronologia 1929-1931
Estil Racionalisme funcional
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Tipologia Arquitectura civil i privada
Sistema constructiu Arquitravat majoritagraveriament
Materials Blocs en murs i ampits tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis)
Dimensions 19 m x 21rsquo5 m
Funcioacute Era un habitatge unifamiliar aiumlllat adreccedilat a lrsquouacutes particular drsquouna famiacutelia
de la burgesia francesa que el va encarregar a Le Corbusier Actualment
eacutes una ldquocasa-museurdquo dedicada a la vida i lrsquoobra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica ldquoMonuments de Franccedilardquo i rep milers
de visites a lrsquoany principalment drsquoarquitectes i drsquoestudiants
NOM Villa Savoye
ARQUITECTE Le Corbusie (Charles-Eacutedouard Jeanneret)
Cronologia 1929-1931
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Estil Racionalisme funcional
Dimensions 19 m x 215 m
Materials Blocs en murs i ampits i tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis) Actualment eacutes una casa-museu dedicada a la vida i obra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica Monuments de Franccedila i rep milers de visites a lany principalment darquitectes i estudiants
Le Corbusier Villa Saboya 1929-1931 Poissy Pariacutes
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p)
Le Corbusier (1887-1965) va dissenyar aquest habitatge entegraves com a ldquomagravequina de viurerdquo una obra on la planta quadrada el predomini de les liacutenies rectes i els volums elementals soacuten tota una declaracioacute a favor del racionalisme i el funcionalisme arquitectogravenics
Ville Savoie (PoissyFranccedila) 1929-31
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La Ville Savoye es troba avui restaurada com casa-museu i estagrave protegida com monument nacional francegraves
Estagrave situada en el nuacutemero 82 de Rue de Villiers (78300) de Poissy
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
A partir drsquouna planta quadrada les estructures de la construccioacute soacuten de formigoacute i ferro Lrsquoedifici srsquoaguanta damunt de tot un seguit de pilars o pilotis molt prims de ferro i de seccioacute ciliacutendrica (rodona) disposats de forma reticular i que aixequen la zona habitable respecte del terreny eacutes a dir eleven lrsquoedifici per sobre del terra
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Aquests pilars sostenen una estructura paralmiddotlelepipegravedica que respon a la intencioacute de Le Corbusier de reproduir formes geomegravetriques pures Els quatre costats soacuten similars cosa que romp lrsquoorganitzacioacute jeragraverquica entorn a una faccedilana principal
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La PLANTA BAIXA srsquoendinsa cap endins (ldquotranqueordquo) provocant efectes de clarobscur i presenta una forma de ldquoUrdquo amb un espai per a allotjar els cotxes (garatge)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Planta Baixa
Una rampa a lrsquoespai central puja des de baix fins a la planta primera on hi la zona drsquoestar i continua despreacutes fins al terrat concebut com una prolongacioacute del jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
PLANTA de CIRCULACIOacute
Plagravenols
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Lrsquohabitatge que srsquoenvolta de natura teacute les parets de color blanc fet que contrasta amb la pintura usada a lrsquointerior de colors primaris intensos
La PLANTA BAIXA estagrave determinada en gran mesura pel moviment drsquoun automogravebil que entri a lrsquoedifici i aixiacute va ser concebuda per permetre lrsquoentrada dels cotxes i deixar els ocupants davant la porta Aquest moviment del cotxe tambeacute determina lrsquoestructura basada en una malla de pilars de formigoacute o PILOTIS disposats en forma reticular distants entre si 475 metres un dels altres (ldquointerpilotisrdquo) Aquesta malla conforma una planta quadrada de 215 m de costat per 19 m sobre la qual srsquoassenta la Vilmiddotla Els pilars o PILOTIS deixen la faccedilana lliure i permet rebre el magravexim de llum natural
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA compta amb un garatge capaccedil de donar cabuda a 3 automogravebils de lrsquoegravepoca cosa que va suposar una fita per a la histograveria de lrsquoarquitectura i un gran avenccedil per al seu temps
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
En la part frontal i progravexima a lrsquoentrada rodada es troba lrsquoentrada principal des del carrer enfront de la qual srsquoobre el hall a lrsquointerior
Planta Baixa
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA estagrave ocupada pel garatge a fora i a lrsquoINTERIOR pel hall i les dependegravencies per al servei
Planta Baixa
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
LrsquoINTERIOR de lrsquoedifici srsquoorganitza entorn a dos elements principals una rampa que recorre de baix a dalt tot lrsquoedifici i que constituiumlx la seva espina dorsal perllongant aquest moviment des de fora cap a dintre i una escala de caragol Estructura i circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot lrsquoINTERIOR del hall es troba pintat de blanc el que representa lrsquointeregraves de Le Corbusier per lrsquoarquitectura sanitagraveria i la higiene en una egravepoca que les ciutats patien les consequumlegravencies de la superpoblacioacute en forma drsquoepidegravemies cosa que plasma lrsquoimportant descobriment de la vida microbiana a tot arreu incloent lrsquointerior dels habitatges Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Aquest aspecte tambeacute es veu reflectit en la profusioacute de lavabos i excusats en lrsquointerior de la Vilmiddotla
Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Profusioacute de lavabos i excusats aparentment
molt superior a les necessitats i tambeacute
amb lrsquoaprofitament de lrsquoaigua corrent amb la qual
es contava
Interior
Meacutes allunyats de lrsquoentrada apareixen tres habitacions per a convidats i servei
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Detalls de la Villa Saboya
A traveacutes de la rampa central srsquoaccedeix a la PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge
Planta 1
La PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge saloacute principal o sala drsquoestar menjador cuina dormitoris banys Lrsquoedifici estagrave projectat
com un espai lliure i fluid
amb ilmiddotluminacioacute natural srsquoha organitzat lrsquoespai entorn dels espais de circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA de CIRCULACIOacute
Detalls de la Villa Saboya
Planta 1
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
47
VILLA SAVOYE (1929-1931) FRANCcedilA LE CORBUSIER CHARLES-EacuteDOUARD
JEANNERET (1887-1965)
2v
48
FALLING WATER HOUSE CASA DE LA CASCADA O CASA KAUFMANN (1935-
1937) BEAR RUN PENNSYLVANIA (EUA) FRANK LLOYD WRIGHT (1867-1959)
1v
Charles Eacutedouard Jeanneret
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
FITXA TEgraveCNICA (documentacioacute general)
1v (2008 setembre) 2v (2010 setembre)
Catalogacioacute i anagravelisi formal
Tiacutetol Ville Savoye
Arquitecte Le Corbusier (Charles-Eacutedouard Jeanneret1887-1965)
Cronologia 1929-1931
Estil Racionalisme funcional
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Tipologia Arquitectura civil i privada
Sistema constructiu Arquitravat majoritagraveriament
Materials Blocs en murs i ampits tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis)
Dimensions 19 m x 21rsquo5 m
Funcioacute Era un habitatge unifamiliar aiumlllat adreccedilat a lrsquouacutes particular drsquouna famiacutelia
de la burgesia francesa que el va encarregar a Le Corbusier Actualment
eacutes una ldquocasa-museurdquo dedicada a la vida i lrsquoobra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica ldquoMonuments de Franccedilardquo i rep milers
de visites a lrsquoany principalment drsquoarquitectes i drsquoestudiants
NOM Villa Savoye
ARQUITECTE Le Corbusie (Charles-Eacutedouard Jeanneret)
Cronologia 1929-1931
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Estil Racionalisme funcional
Dimensions 19 m x 215 m
Materials Blocs en murs i ampits i tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis) Actualment eacutes una casa-museu dedicada a la vida i obra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica Monuments de Franccedila i rep milers de visites a lany principalment darquitectes i estudiants
Le Corbusier Villa Saboya 1929-1931 Poissy Pariacutes
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p)
Le Corbusier (1887-1965) va dissenyar aquest habitatge entegraves com a ldquomagravequina de viurerdquo una obra on la planta quadrada el predomini de les liacutenies rectes i els volums elementals soacuten tota una declaracioacute a favor del racionalisme i el funcionalisme arquitectogravenics
Ville Savoie (PoissyFranccedila) 1929-31
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La Ville Savoye es troba avui restaurada com casa-museu i estagrave protegida com monument nacional francegraves
Estagrave situada en el nuacutemero 82 de Rue de Villiers (78300) de Poissy
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
A partir drsquouna planta quadrada les estructures de la construccioacute soacuten de formigoacute i ferro Lrsquoedifici srsquoaguanta damunt de tot un seguit de pilars o pilotis molt prims de ferro i de seccioacute ciliacutendrica (rodona) disposats de forma reticular i que aixequen la zona habitable respecte del terreny eacutes a dir eleven lrsquoedifici per sobre del terra
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Aquests pilars sostenen una estructura paralmiddotlelepipegravedica que respon a la intencioacute de Le Corbusier de reproduir formes geomegravetriques pures Els quatre costats soacuten similars cosa que romp lrsquoorganitzacioacute jeragraverquica entorn a una faccedilana principal
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La PLANTA BAIXA srsquoendinsa cap endins (ldquotranqueordquo) provocant efectes de clarobscur i presenta una forma de ldquoUrdquo amb un espai per a allotjar els cotxes (garatge)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Planta Baixa
Una rampa a lrsquoespai central puja des de baix fins a la planta primera on hi la zona drsquoestar i continua despreacutes fins al terrat concebut com una prolongacioacute del jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
PLANTA de CIRCULACIOacute
Plagravenols
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Lrsquohabitatge que srsquoenvolta de natura teacute les parets de color blanc fet que contrasta amb la pintura usada a lrsquointerior de colors primaris intensos
La PLANTA BAIXA estagrave determinada en gran mesura pel moviment drsquoun automogravebil que entri a lrsquoedifici i aixiacute va ser concebuda per permetre lrsquoentrada dels cotxes i deixar els ocupants davant la porta Aquest moviment del cotxe tambeacute determina lrsquoestructura basada en una malla de pilars de formigoacute o PILOTIS disposats en forma reticular distants entre si 475 metres un dels altres (ldquointerpilotisrdquo) Aquesta malla conforma una planta quadrada de 215 m de costat per 19 m sobre la qual srsquoassenta la Vilmiddotla Els pilars o PILOTIS deixen la faccedilana lliure i permet rebre el magravexim de llum natural
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA compta amb un garatge capaccedil de donar cabuda a 3 automogravebils de lrsquoegravepoca cosa que va suposar una fita per a la histograveria de lrsquoarquitectura i un gran avenccedil per al seu temps
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
En la part frontal i progravexima a lrsquoentrada rodada es troba lrsquoentrada principal des del carrer enfront de la qual srsquoobre el hall a lrsquointerior
Planta Baixa
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA estagrave ocupada pel garatge a fora i a lrsquoINTERIOR pel hall i les dependegravencies per al servei
Planta Baixa
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
LrsquoINTERIOR de lrsquoedifici srsquoorganitza entorn a dos elements principals una rampa que recorre de baix a dalt tot lrsquoedifici i que constituiumlx la seva espina dorsal perllongant aquest moviment des de fora cap a dintre i una escala de caragol Estructura i circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot lrsquoINTERIOR del hall es troba pintat de blanc el que representa lrsquointeregraves de Le Corbusier per lrsquoarquitectura sanitagraveria i la higiene en una egravepoca que les ciutats patien les consequumlegravencies de la superpoblacioacute en forma drsquoepidegravemies cosa que plasma lrsquoimportant descobriment de la vida microbiana a tot arreu incloent lrsquointerior dels habitatges Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Aquest aspecte tambeacute es veu reflectit en la profusioacute de lavabos i excusats en lrsquointerior de la Vilmiddotla
Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Profusioacute de lavabos i excusats aparentment
molt superior a les necessitats i tambeacute
amb lrsquoaprofitament de lrsquoaigua corrent amb la qual
es contava
Interior
Meacutes allunyats de lrsquoentrada apareixen tres habitacions per a convidats i servei
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Detalls de la Villa Saboya
A traveacutes de la rampa central srsquoaccedeix a la PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge
Planta 1
La PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge saloacute principal o sala drsquoestar menjador cuina dormitoris banys Lrsquoedifici estagrave projectat
com un espai lliure i fluid
amb ilmiddotluminacioacute natural srsquoha organitzat lrsquoespai entorn dels espais de circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA de CIRCULACIOacute
Detalls de la Villa Saboya
Planta 1
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
48
FALLING WATER HOUSE CASA DE LA CASCADA O CASA KAUFMANN (1935-
1937) BEAR RUN PENNSYLVANIA (EUA) FRANK LLOYD WRIGHT (1867-1959)
1v
Charles Eacutedouard Jeanneret
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
FITXA TEgraveCNICA (documentacioacute general)
1v (2008 setembre) 2v (2010 setembre)
Catalogacioacute i anagravelisi formal
Tiacutetol Ville Savoye
Arquitecte Le Corbusier (Charles-Eacutedouard Jeanneret1887-1965)
Cronologia 1929-1931
Estil Racionalisme funcional
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Tipologia Arquitectura civil i privada
Sistema constructiu Arquitravat majoritagraveriament
Materials Blocs en murs i ampits tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis)
Dimensions 19 m x 21rsquo5 m
Funcioacute Era un habitatge unifamiliar aiumlllat adreccedilat a lrsquouacutes particular drsquouna famiacutelia
de la burgesia francesa que el va encarregar a Le Corbusier Actualment
eacutes una ldquocasa-museurdquo dedicada a la vida i lrsquoobra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica ldquoMonuments de Franccedilardquo i rep milers
de visites a lrsquoany principalment drsquoarquitectes i drsquoestudiants
NOM Villa Savoye
ARQUITECTE Le Corbusie (Charles-Eacutedouard Jeanneret)
Cronologia 1929-1931
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Estil Racionalisme funcional
Dimensions 19 m x 215 m
Materials Blocs en murs i ampits i tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis) Actualment eacutes una casa-museu dedicada a la vida i obra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica Monuments de Franccedila i rep milers de visites a lany principalment darquitectes i estudiants
Le Corbusier Villa Saboya 1929-1931 Poissy Pariacutes
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p)
Le Corbusier (1887-1965) va dissenyar aquest habitatge entegraves com a ldquomagravequina de viurerdquo una obra on la planta quadrada el predomini de les liacutenies rectes i els volums elementals soacuten tota una declaracioacute a favor del racionalisme i el funcionalisme arquitectogravenics
Ville Savoie (PoissyFranccedila) 1929-31
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La Ville Savoye es troba avui restaurada com casa-museu i estagrave protegida com monument nacional francegraves
Estagrave situada en el nuacutemero 82 de Rue de Villiers (78300) de Poissy
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
A partir drsquouna planta quadrada les estructures de la construccioacute soacuten de formigoacute i ferro Lrsquoedifici srsquoaguanta damunt de tot un seguit de pilars o pilotis molt prims de ferro i de seccioacute ciliacutendrica (rodona) disposats de forma reticular i que aixequen la zona habitable respecte del terreny eacutes a dir eleven lrsquoedifici per sobre del terra
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Aquests pilars sostenen una estructura paralmiddotlelepipegravedica que respon a la intencioacute de Le Corbusier de reproduir formes geomegravetriques pures Els quatre costats soacuten similars cosa que romp lrsquoorganitzacioacute jeragraverquica entorn a una faccedilana principal
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La PLANTA BAIXA srsquoendinsa cap endins (ldquotranqueordquo) provocant efectes de clarobscur i presenta una forma de ldquoUrdquo amb un espai per a allotjar els cotxes (garatge)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Planta Baixa
Una rampa a lrsquoespai central puja des de baix fins a la planta primera on hi la zona drsquoestar i continua despreacutes fins al terrat concebut com una prolongacioacute del jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
PLANTA de CIRCULACIOacute
Plagravenols
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Lrsquohabitatge que srsquoenvolta de natura teacute les parets de color blanc fet que contrasta amb la pintura usada a lrsquointerior de colors primaris intensos
La PLANTA BAIXA estagrave determinada en gran mesura pel moviment drsquoun automogravebil que entri a lrsquoedifici i aixiacute va ser concebuda per permetre lrsquoentrada dels cotxes i deixar els ocupants davant la porta Aquest moviment del cotxe tambeacute determina lrsquoestructura basada en una malla de pilars de formigoacute o PILOTIS disposats en forma reticular distants entre si 475 metres un dels altres (ldquointerpilotisrdquo) Aquesta malla conforma una planta quadrada de 215 m de costat per 19 m sobre la qual srsquoassenta la Vilmiddotla Els pilars o PILOTIS deixen la faccedilana lliure i permet rebre el magravexim de llum natural
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA compta amb un garatge capaccedil de donar cabuda a 3 automogravebils de lrsquoegravepoca cosa que va suposar una fita per a la histograveria de lrsquoarquitectura i un gran avenccedil per al seu temps
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
En la part frontal i progravexima a lrsquoentrada rodada es troba lrsquoentrada principal des del carrer enfront de la qual srsquoobre el hall a lrsquointerior
Planta Baixa
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA estagrave ocupada pel garatge a fora i a lrsquoINTERIOR pel hall i les dependegravencies per al servei
Planta Baixa
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
LrsquoINTERIOR de lrsquoedifici srsquoorganitza entorn a dos elements principals una rampa que recorre de baix a dalt tot lrsquoedifici i que constituiumlx la seva espina dorsal perllongant aquest moviment des de fora cap a dintre i una escala de caragol Estructura i circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot lrsquoINTERIOR del hall es troba pintat de blanc el que representa lrsquointeregraves de Le Corbusier per lrsquoarquitectura sanitagraveria i la higiene en una egravepoca que les ciutats patien les consequumlegravencies de la superpoblacioacute en forma drsquoepidegravemies cosa que plasma lrsquoimportant descobriment de la vida microbiana a tot arreu incloent lrsquointerior dels habitatges Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Aquest aspecte tambeacute es veu reflectit en la profusioacute de lavabos i excusats en lrsquointerior de la Vilmiddotla
Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Profusioacute de lavabos i excusats aparentment
molt superior a les necessitats i tambeacute
amb lrsquoaprofitament de lrsquoaigua corrent amb la qual
es contava
Interior
Meacutes allunyats de lrsquoentrada apareixen tres habitacions per a convidats i servei
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Detalls de la Villa Saboya
A traveacutes de la rampa central srsquoaccedeix a la PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge
Planta 1
La PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge saloacute principal o sala drsquoestar menjador cuina dormitoris banys Lrsquoedifici estagrave projectat
com un espai lliure i fluid
amb ilmiddotluminacioacute natural srsquoha organitzat lrsquoespai entorn dels espais de circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA de CIRCULACIOacute
Detalls de la Villa Saboya
Planta 1
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Charles Eacutedouard Jeanneret
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
FITXA TEgraveCNICA (documentacioacute general)
1v (2008 setembre) 2v (2010 setembre)
Catalogacioacute i anagravelisi formal
Tiacutetol Ville Savoye
Arquitecte Le Corbusier (Charles-Eacutedouard Jeanneret1887-1965)
Cronologia 1929-1931
Estil Racionalisme funcional
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Tipologia Arquitectura civil i privada
Sistema constructiu Arquitravat majoritagraveriament
Materials Blocs en murs i ampits tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis)
Dimensions 19 m x 21rsquo5 m
Funcioacute Era un habitatge unifamiliar aiumlllat adreccedilat a lrsquouacutes particular drsquouna famiacutelia
de la burgesia francesa que el va encarregar a Le Corbusier Actualment
eacutes una ldquocasa-museurdquo dedicada a la vida i lrsquoobra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica ldquoMonuments de Franccedilardquo i rep milers
de visites a lrsquoany principalment drsquoarquitectes i drsquoestudiants
NOM Villa Savoye
ARQUITECTE Le Corbusie (Charles-Eacutedouard Jeanneret)
Cronologia 1929-1931
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Estil Racionalisme funcional
Dimensions 19 m x 215 m
Materials Blocs en murs i ampits i tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis) Actualment eacutes una casa-museu dedicada a la vida i obra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica Monuments de Franccedila i rep milers de visites a lany principalment darquitectes i estudiants
Le Corbusier Villa Saboya 1929-1931 Poissy Pariacutes
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p)
Le Corbusier (1887-1965) va dissenyar aquest habitatge entegraves com a ldquomagravequina de viurerdquo una obra on la planta quadrada el predomini de les liacutenies rectes i els volums elementals soacuten tota una declaracioacute a favor del racionalisme i el funcionalisme arquitectogravenics
Ville Savoie (PoissyFranccedila) 1929-31
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La Ville Savoye es troba avui restaurada com casa-museu i estagrave protegida com monument nacional francegraves
Estagrave situada en el nuacutemero 82 de Rue de Villiers (78300) de Poissy
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
A partir drsquouna planta quadrada les estructures de la construccioacute soacuten de formigoacute i ferro Lrsquoedifici srsquoaguanta damunt de tot un seguit de pilars o pilotis molt prims de ferro i de seccioacute ciliacutendrica (rodona) disposats de forma reticular i que aixequen la zona habitable respecte del terreny eacutes a dir eleven lrsquoedifici per sobre del terra
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Aquests pilars sostenen una estructura paralmiddotlelepipegravedica que respon a la intencioacute de Le Corbusier de reproduir formes geomegravetriques pures Els quatre costats soacuten similars cosa que romp lrsquoorganitzacioacute jeragraverquica entorn a una faccedilana principal
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La PLANTA BAIXA srsquoendinsa cap endins (ldquotranqueordquo) provocant efectes de clarobscur i presenta una forma de ldquoUrdquo amb un espai per a allotjar els cotxes (garatge)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Planta Baixa
Una rampa a lrsquoespai central puja des de baix fins a la planta primera on hi la zona drsquoestar i continua despreacutes fins al terrat concebut com una prolongacioacute del jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
PLANTA de CIRCULACIOacute
Plagravenols
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Lrsquohabitatge que srsquoenvolta de natura teacute les parets de color blanc fet que contrasta amb la pintura usada a lrsquointerior de colors primaris intensos
La PLANTA BAIXA estagrave determinada en gran mesura pel moviment drsquoun automogravebil que entri a lrsquoedifici i aixiacute va ser concebuda per permetre lrsquoentrada dels cotxes i deixar els ocupants davant la porta Aquest moviment del cotxe tambeacute determina lrsquoestructura basada en una malla de pilars de formigoacute o PILOTIS disposats en forma reticular distants entre si 475 metres un dels altres (ldquointerpilotisrdquo) Aquesta malla conforma una planta quadrada de 215 m de costat per 19 m sobre la qual srsquoassenta la Vilmiddotla Els pilars o PILOTIS deixen la faccedilana lliure i permet rebre el magravexim de llum natural
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA compta amb un garatge capaccedil de donar cabuda a 3 automogravebils de lrsquoegravepoca cosa que va suposar una fita per a la histograveria de lrsquoarquitectura i un gran avenccedil per al seu temps
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
En la part frontal i progravexima a lrsquoentrada rodada es troba lrsquoentrada principal des del carrer enfront de la qual srsquoobre el hall a lrsquointerior
Planta Baixa
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA estagrave ocupada pel garatge a fora i a lrsquoINTERIOR pel hall i les dependegravencies per al servei
Planta Baixa
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
LrsquoINTERIOR de lrsquoedifici srsquoorganitza entorn a dos elements principals una rampa que recorre de baix a dalt tot lrsquoedifici i que constituiumlx la seva espina dorsal perllongant aquest moviment des de fora cap a dintre i una escala de caragol Estructura i circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot lrsquoINTERIOR del hall es troba pintat de blanc el que representa lrsquointeregraves de Le Corbusier per lrsquoarquitectura sanitagraveria i la higiene en una egravepoca que les ciutats patien les consequumlegravencies de la superpoblacioacute en forma drsquoepidegravemies cosa que plasma lrsquoimportant descobriment de la vida microbiana a tot arreu incloent lrsquointerior dels habitatges Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Aquest aspecte tambeacute es veu reflectit en la profusioacute de lavabos i excusats en lrsquointerior de la Vilmiddotla
Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Profusioacute de lavabos i excusats aparentment
molt superior a les necessitats i tambeacute
amb lrsquoaprofitament de lrsquoaigua corrent amb la qual
es contava
Interior
Meacutes allunyats de lrsquoentrada apareixen tres habitacions per a convidats i servei
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Detalls de la Villa Saboya
A traveacutes de la rampa central srsquoaccedeix a la PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge
Planta 1
La PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge saloacute principal o sala drsquoestar menjador cuina dormitoris banys Lrsquoedifici estagrave projectat
com un espai lliure i fluid
amb ilmiddotluminacioacute natural srsquoha organitzat lrsquoespai entorn dels espais de circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA de CIRCULACIOacute
Detalls de la Villa Saboya
Planta 1
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
FITXA TEgraveCNICA (documentacioacute general)
1v (2008 setembre) 2v (2010 setembre)
Catalogacioacute i anagravelisi formal
Tiacutetol Ville Savoye
Arquitecte Le Corbusier (Charles-Eacutedouard Jeanneret1887-1965)
Cronologia 1929-1931
Estil Racionalisme funcional
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Tipologia Arquitectura civil i privada
Sistema constructiu Arquitravat majoritagraveriament
Materials Blocs en murs i ampits tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis)
Dimensions 19 m x 21rsquo5 m
Funcioacute Era un habitatge unifamiliar aiumlllat adreccedilat a lrsquouacutes particular drsquouna famiacutelia
de la burgesia francesa que el va encarregar a Le Corbusier Actualment
eacutes una ldquocasa-museurdquo dedicada a la vida i lrsquoobra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica ldquoMonuments de Franccedilardquo i rep milers
de visites a lrsquoany principalment drsquoarquitectes i drsquoestudiants
NOM Villa Savoye
ARQUITECTE Le Corbusie (Charles-Eacutedouard Jeanneret)
Cronologia 1929-1931
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Estil Racionalisme funcional
Dimensions 19 m x 215 m
Materials Blocs en murs i ampits i tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis) Actualment eacutes una casa-museu dedicada a la vida i obra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica Monuments de Franccedila i rep milers de visites a lany principalment darquitectes i estudiants
Le Corbusier Villa Saboya 1929-1931 Poissy Pariacutes
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p)
Le Corbusier (1887-1965) va dissenyar aquest habitatge entegraves com a ldquomagravequina de viurerdquo una obra on la planta quadrada el predomini de les liacutenies rectes i els volums elementals soacuten tota una declaracioacute a favor del racionalisme i el funcionalisme arquitectogravenics
Ville Savoie (PoissyFranccedila) 1929-31
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La Ville Savoye es troba avui restaurada com casa-museu i estagrave protegida com monument nacional francegraves
Estagrave situada en el nuacutemero 82 de Rue de Villiers (78300) de Poissy
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
A partir drsquouna planta quadrada les estructures de la construccioacute soacuten de formigoacute i ferro Lrsquoedifici srsquoaguanta damunt de tot un seguit de pilars o pilotis molt prims de ferro i de seccioacute ciliacutendrica (rodona) disposats de forma reticular i que aixequen la zona habitable respecte del terreny eacutes a dir eleven lrsquoedifici per sobre del terra
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Aquests pilars sostenen una estructura paralmiddotlelepipegravedica que respon a la intencioacute de Le Corbusier de reproduir formes geomegravetriques pures Els quatre costats soacuten similars cosa que romp lrsquoorganitzacioacute jeragraverquica entorn a una faccedilana principal
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La PLANTA BAIXA srsquoendinsa cap endins (ldquotranqueordquo) provocant efectes de clarobscur i presenta una forma de ldquoUrdquo amb un espai per a allotjar els cotxes (garatge)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Planta Baixa
Una rampa a lrsquoespai central puja des de baix fins a la planta primera on hi la zona drsquoestar i continua despreacutes fins al terrat concebut com una prolongacioacute del jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
PLANTA de CIRCULACIOacute
Plagravenols
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Lrsquohabitatge que srsquoenvolta de natura teacute les parets de color blanc fet que contrasta amb la pintura usada a lrsquointerior de colors primaris intensos
La PLANTA BAIXA estagrave determinada en gran mesura pel moviment drsquoun automogravebil que entri a lrsquoedifici i aixiacute va ser concebuda per permetre lrsquoentrada dels cotxes i deixar els ocupants davant la porta Aquest moviment del cotxe tambeacute determina lrsquoestructura basada en una malla de pilars de formigoacute o PILOTIS disposats en forma reticular distants entre si 475 metres un dels altres (ldquointerpilotisrdquo) Aquesta malla conforma una planta quadrada de 215 m de costat per 19 m sobre la qual srsquoassenta la Vilmiddotla Els pilars o PILOTIS deixen la faccedilana lliure i permet rebre el magravexim de llum natural
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA compta amb un garatge capaccedil de donar cabuda a 3 automogravebils de lrsquoegravepoca cosa que va suposar una fita per a la histograveria de lrsquoarquitectura i un gran avenccedil per al seu temps
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
En la part frontal i progravexima a lrsquoentrada rodada es troba lrsquoentrada principal des del carrer enfront de la qual srsquoobre el hall a lrsquointerior
Planta Baixa
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA estagrave ocupada pel garatge a fora i a lrsquoINTERIOR pel hall i les dependegravencies per al servei
Planta Baixa
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
LrsquoINTERIOR de lrsquoedifici srsquoorganitza entorn a dos elements principals una rampa que recorre de baix a dalt tot lrsquoedifici i que constituiumlx la seva espina dorsal perllongant aquest moviment des de fora cap a dintre i una escala de caragol Estructura i circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot lrsquoINTERIOR del hall es troba pintat de blanc el que representa lrsquointeregraves de Le Corbusier per lrsquoarquitectura sanitagraveria i la higiene en una egravepoca que les ciutats patien les consequumlegravencies de la superpoblacioacute en forma drsquoepidegravemies cosa que plasma lrsquoimportant descobriment de la vida microbiana a tot arreu incloent lrsquointerior dels habitatges Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Aquest aspecte tambeacute es veu reflectit en la profusioacute de lavabos i excusats en lrsquointerior de la Vilmiddotla
Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Profusioacute de lavabos i excusats aparentment
molt superior a les necessitats i tambeacute
amb lrsquoaprofitament de lrsquoaigua corrent amb la qual
es contava
Interior
Meacutes allunyats de lrsquoentrada apareixen tres habitacions per a convidats i servei
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Detalls de la Villa Saboya
A traveacutes de la rampa central srsquoaccedeix a la PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge
Planta 1
La PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge saloacute principal o sala drsquoestar menjador cuina dormitoris banys Lrsquoedifici estagrave projectat
com un espai lliure i fluid
amb ilmiddotluminacioacute natural srsquoha organitzat lrsquoespai entorn dels espais de circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA de CIRCULACIOacute
Detalls de la Villa Saboya
Planta 1
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
FITXA TEgraveCNICA (documentacioacute general)
1v (2008 setembre) 2v (2010 setembre)
Catalogacioacute i anagravelisi formal
Tiacutetol Ville Savoye
Arquitecte Le Corbusier (Charles-Eacutedouard Jeanneret1887-1965)
Cronologia 1929-1931
Estil Racionalisme funcional
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Tipologia Arquitectura civil i privada
Sistema constructiu Arquitravat majoritagraveriament
Materials Blocs en murs i ampits tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis)
Dimensions 19 m x 21rsquo5 m
Funcioacute Era un habitatge unifamiliar aiumlllat adreccedilat a lrsquouacutes particular drsquouna famiacutelia
de la burgesia francesa que el va encarregar a Le Corbusier Actualment
eacutes una ldquocasa-museurdquo dedicada a la vida i lrsquoobra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica ldquoMonuments de Franccedilardquo i rep milers
de visites a lrsquoany principalment drsquoarquitectes i drsquoestudiants
NOM Villa Savoye
ARQUITECTE Le Corbusie (Charles-Eacutedouard Jeanneret)
Cronologia 1929-1931
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Estil Racionalisme funcional
Dimensions 19 m x 215 m
Materials Blocs en murs i ampits i tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis) Actualment eacutes una casa-museu dedicada a la vida i obra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica Monuments de Franccedila i rep milers de visites a lany principalment darquitectes i estudiants
Le Corbusier Villa Saboya 1929-1931 Poissy Pariacutes
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p)
Le Corbusier (1887-1965) va dissenyar aquest habitatge entegraves com a ldquomagravequina de viurerdquo una obra on la planta quadrada el predomini de les liacutenies rectes i els volums elementals soacuten tota una declaracioacute a favor del racionalisme i el funcionalisme arquitectogravenics
Ville Savoie (PoissyFranccedila) 1929-31
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La Ville Savoye es troba avui restaurada com casa-museu i estagrave protegida com monument nacional francegraves
Estagrave situada en el nuacutemero 82 de Rue de Villiers (78300) de Poissy
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
A partir drsquouna planta quadrada les estructures de la construccioacute soacuten de formigoacute i ferro Lrsquoedifici srsquoaguanta damunt de tot un seguit de pilars o pilotis molt prims de ferro i de seccioacute ciliacutendrica (rodona) disposats de forma reticular i que aixequen la zona habitable respecte del terreny eacutes a dir eleven lrsquoedifici per sobre del terra
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Aquests pilars sostenen una estructura paralmiddotlelepipegravedica que respon a la intencioacute de Le Corbusier de reproduir formes geomegravetriques pures Els quatre costats soacuten similars cosa que romp lrsquoorganitzacioacute jeragraverquica entorn a una faccedilana principal
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La PLANTA BAIXA srsquoendinsa cap endins (ldquotranqueordquo) provocant efectes de clarobscur i presenta una forma de ldquoUrdquo amb un espai per a allotjar els cotxes (garatge)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Planta Baixa
Una rampa a lrsquoespai central puja des de baix fins a la planta primera on hi la zona drsquoestar i continua despreacutes fins al terrat concebut com una prolongacioacute del jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
PLANTA de CIRCULACIOacute
Plagravenols
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Lrsquohabitatge que srsquoenvolta de natura teacute les parets de color blanc fet que contrasta amb la pintura usada a lrsquointerior de colors primaris intensos
La PLANTA BAIXA estagrave determinada en gran mesura pel moviment drsquoun automogravebil que entri a lrsquoedifici i aixiacute va ser concebuda per permetre lrsquoentrada dels cotxes i deixar els ocupants davant la porta Aquest moviment del cotxe tambeacute determina lrsquoestructura basada en una malla de pilars de formigoacute o PILOTIS disposats en forma reticular distants entre si 475 metres un dels altres (ldquointerpilotisrdquo) Aquesta malla conforma una planta quadrada de 215 m de costat per 19 m sobre la qual srsquoassenta la Vilmiddotla Els pilars o PILOTIS deixen la faccedilana lliure i permet rebre el magravexim de llum natural
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA compta amb un garatge capaccedil de donar cabuda a 3 automogravebils de lrsquoegravepoca cosa que va suposar una fita per a la histograveria de lrsquoarquitectura i un gran avenccedil per al seu temps
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
En la part frontal i progravexima a lrsquoentrada rodada es troba lrsquoentrada principal des del carrer enfront de la qual srsquoobre el hall a lrsquointerior
Planta Baixa
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA estagrave ocupada pel garatge a fora i a lrsquoINTERIOR pel hall i les dependegravencies per al servei
Planta Baixa
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
LrsquoINTERIOR de lrsquoedifici srsquoorganitza entorn a dos elements principals una rampa que recorre de baix a dalt tot lrsquoedifici i que constituiumlx la seva espina dorsal perllongant aquest moviment des de fora cap a dintre i una escala de caragol Estructura i circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot lrsquoINTERIOR del hall es troba pintat de blanc el que representa lrsquointeregraves de Le Corbusier per lrsquoarquitectura sanitagraveria i la higiene en una egravepoca que les ciutats patien les consequumlegravencies de la superpoblacioacute en forma drsquoepidegravemies cosa que plasma lrsquoimportant descobriment de la vida microbiana a tot arreu incloent lrsquointerior dels habitatges Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Aquest aspecte tambeacute es veu reflectit en la profusioacute de lavabos i excusats en lrsquointerior de la Vilmiddotla
Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Profusioacute de lavabos i excusats aparentment
molt superior a les necessitats i tambeacute
amb lrsquoaprofitament de lrsquoaigua corrent amb la qual
es contava
Interior
Meacutes allunyats de lrsquoentrada apareixen tres habitacions per a convidats i servei
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Detalls de la Villa Saboya
A traveacutes de la rampa central srsquoaccedeix a la PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge
Planta 1
La PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge saloacute principal o sala drsquoestar menjador cuina dormitoris banys Lrsquoedifici estagrave projectat
com un espai lliure i fluid
amb ilmiddotluminacioacute natural srsquoha organitzat lrsquoespai entorn dels espais de circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA de CIRCULACIOacute
Detalls de la Villa Saboya
Planta 1
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
NOM Villa Savoye
ARQUITECTE Le Corbusie (Charles-Eacutedouard Jeanneret)
Cronologia 1929-1931
Localitzacioacute Poissy (Franccedila)
Estil Racionalisme funcional
Dimensions 19 m x 215 m
Materials Blocs en murs i ampits i tancaments amb vidres i marcs drsquoacer i ciment
armat (pilotis) Actualment eacutes una casa-museu dedicada a la vida i obra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat puacuteblica Monuments de Franccedila i rep milers de visites a lany principalment darquitectes i estudiants
Le Corbusier Villa Saboya 1929-1931 Poissy Pariacutes
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p)
Le Corbusier (1887-1965) va dissenyar aquest habitatge entegraves com a ldquomagravequina de viurerdquo una obra on la planta quadrada el predomini de les liacutenies rectes i els volums elementals soacuten tota una declaracioacute a favor del racionalisme i el funcionalisme arquitectogravenics
Ville Savoie (PoissyFranccedila) 1929-31
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La Ville Savoye es troba avui restaurada com casa-museu i estagrave protegida com monument nacional francegraves
Estagrave situada en el nuacutemero 82 de Rue de Villiers (78300) de Poissy
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
A partir drsquouna planta quadrada les estructures de la construccioacute soacuten de formigoacute i ferro Lrsquoedifici srsquoaguanta damunt de tot un seguit de pilars o pilotis molt prims de ferro i de seccioacute ciliacutendrica (rodona) disposats de forma reticular i que aixequen la zona habitable respecte del terreny eacutes a dir eleven lrsquoedifici per sobre del terra
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Aquests pilars sostenen una estructura paralmiddotlelepipegravedica que respon a la intencioacute de Le Corbusier de reproduir formes geomegravetriques pures Els quatre costats soacuten similars cosa que romp lrsquoorganitzacioacute jeragraverquica entorn a una faccedilana principal
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La PLANTA BAIXA srsquoendinsa cap endins (ldquotranqueordquo) provocant efectes de clarobscur i presenta una forma de ldquoUrdquo amb un espai per a allotjar els cotxes (garatge)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Planta Baixa
Una rampa a lrsquoespai central puja des de baix fins a la planta primera on hi la zona drsquoestar i continua despreacutes fins al terrat concebut com una prolongacioacute del jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
PLANTA de CIRCULACIOacute
Plagravenols
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Lrsquohabitatge que srsquoenvolta de natura teacute les parets de color blanc fet que contrasta amb la pintura usada a lrsquointerior de colors primaris intensos
La PLANTA BAIXA estagrave determinada en gran mesura pel moviment drsquoun automogravebil que entri a lrsquoedifici i aixiacute va ser concebuda per permetre lrsquoentrada dels cotxes i deixar els ocupants davant la porta Aquest moviment del cotxe tambeacute determina lrsquoestructura basada en una malla de pilars de formigoacute o PILOTIS disposats en forma reticular distants entre si 475 metres un dels altres (ldquointerpilotisrdquo) Aquesta malla conforma una planta quadrada de 215 m de costat per 19 m sobre la qual srsquoassenta la Vilmiddotla Els pilars o PILOTIS deixen la faccedilana lliure i permet rebre el magravexim de llum natural
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA compta amb un garatge capaccedil de donar cabuda a 3 automogravebils de lrsquoegravepoca cosa que va suposar una fita per a la histograveria de lrsquoarquitectura i un gran avenccedil per al seu temps
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
En la part frontal i progravexima a lrsquoentrada rodada es troba lrsquoentrada principal des del carrer enfront de la qual srsquoobre el hall a lrsquointerior
Planta Baixa
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA estagrave ocupada pel garatge a fora i a lrsquoINTERIOR pel hall i les dependegravencies per al servei
Planta Baixa
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
LrsquoINTERIOR de lrsquoedifici srsquoorganitza entorn a dos elements principals una rampa que recorre de baix a dalt tot lrsquoedifici i que constituiumlx la seva espina dorsal perllongant aquest moviment des de fora cap a dintre i una escala de caragol Estructura i circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot lrsquoINTERIOR del hall es troba pintat de blanc el que representa lrsquointeregraves de Le Corbusier per lrsquoarquitectura sanitagraveria i la higiene en una egravepoca que les ciutats patien les consequumlegravencies de la superpoblacioacute en forma drsquoepidegravemies cosa que plasma lrsquoimportant descobriment de la vida microbiana a tot arreu incloent lrsquointerior dels habitatges Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Aquest aspecte tambeacute es veu reflectit en la profusioacute de lavabos i excusats en lrsquointerior de la Vilmiddotla
Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Profusioacute de lavabos i excusats aparentment
molt superior a les necessitats i tambeacute
amb lrsquoaprofitament de lrsquoaigua corrent amb la qual
es contava
Interior
Meacutes allunyats de lrsquoentrada apareixen tres habitacions per a convidats i servei
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Detalls de la Villa Saboya
A traveacutes de la rampa central srsquoaccedeix a la PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge
Planta 1
La PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge saloacute principal o sala drsquoestar menjador cuina dormitoris banys Lrsquoedifici estagrave projectat
com un espai lliure i fluid
amb ilmiddotluminacioacute natural srsquoha organitzat lrsquoespai entorn dels espais de circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA de CIRCULACIOacute
Detalls de la Villa Saboya
Planta 1
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier Villa Saboya 1929-1931 Poissy Pariacutes
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p)
Le Corbusier (1887-1965) va dissenyar aquest habitatge entegraves com a ldquomagravequina de viurerdquo una obra on la planta quadrada el predomini de les liacutenies rectes i els volums elementals soacuten tota una declaracioacute a favor del racionalisme i el funcionalisme arquitectogravenics
Ville Savoie (PoissyFranccedila) 1929-31
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La Ville Savoye es troba avui restaurada com casa-museu i estagrave protegida com monument nacional francegraves
Estagrave situada en el nuacutemero 82 de Rue de Villiers (78300) de Poissy
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
A partir drsquouna planta quadrada les estructures de la construccioacute soacuten de formigoacute i ferro Lrsquoedifici srsquoaguanta damunt de tot un seguit de pilars o pilotis molt prims de ferro i de seccioacute ciliacutendrica (rodona) disposats de forma reticular i que aixequen la zona habitable respecte del terreny eacutes a dir eleven lrsquoedifici per sobre del terra
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Aquests pilars sostenen una estructura paralmiddotlelepipegravedica que respon a la intencioacute de Le Corbusier de reproduir formes geomegravetriques pures Els quatre costats soacuten similars cosa que romp lrsquoorganitzacioacute jeragraverquica entorn a una faccedilana principal
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La PLANTA BAIXA srsquoendinsa cap endins (ldquotranqueordquo) provocant efectes de clarobscur i presenta una forma de ldquoUrdquo amb un espai per a allotjar els cotxes (garatge)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Planta Baixa
Una rampa a lrsquoespai central puja des de baix fins a la planta primera on hi la zona drsquoestar i continua despreacutes fins al terrat concebut com una prolongacioacute del jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
PLANTA de CIRCULACIOacute
Plagravenols
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Lrsquohabitatge que srsquoenvolta de natura teacute les parets de color blanc fet que contrasta amb la pintura usada a lrsquointerior de colors primaris intensos
La PLANTA BAIXA estagrave determinada en gran mesura pel moviment drsquoun automogravebil que entri a lrsquoedifici i aixiacute va ser concebuda per permetre lrsquoentrada dels cotxes i deixar els ocupants davant la porta Aquest moviment del cotxe tambeacute determina lrsquoestructura basada en una malla de pilars de formigoacute o PILOTIS disposats en forma reticular distants entre si 475 metres un dels altres (ldquointerpilotisrdquo) Aquesta malla conforma una planta quadrada de 215 m de costat per 19 m sobre la qual srsquoassenta la Vilmiddotla Els pilars o PILOTIS deixen la faccedilana lliure i permet rebre el magravexim de llum natural
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA compta amb un garatge capaccedil de donar cabuda a 3 automogravebils de lrsquoegravepoca cosa que va suposar una fita per a la histograveria de lrsquoarquitectura i un gran avenccedil per al seu temps
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
En la part frontal i progravexima a lrsquoentrada rodada es troba lrsquoentrada principal des del carrer enfront de la qual srsquoobre el hall a lrsquointerior
Planta Baixa
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA estagrave ocupada pel garatge a fora i a lrsquoINTERIOR pel hall i les dependegravencies per al servei
Planta Baixa
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
LrsquoINTERIOR de lrsquoedifici srsquoorganitza entorn a dos elements principals una rampa que recorre de baix a dalt tot lrsquoedifici i que constituiumlx la seva espina dorsal perllongant aquest moviment des de fora cap a dintre i una escala de caragol Estructura i circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot lrsquoINTERIOR del hall es troba pintat de blanc el que representa lrsquointeregraves de Le Corbusier per lrsquoarquitectura sanitagraveria i la higiene en una egravepoca que les ciutats patien les consequumlegravencies de la superpoblacioacute en forma drsquoepidegravemies cosa que plasma lrsquoimportant descobriment de la vida microbiana a tot arreu incloent lrsquointerior dels habitatges Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Aquest aspecte tambeacute es veu reflectit en la profusioacute de lavabos i excusats en lrsquointerior de la Vilmiddotla
Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Profusioacute de lavabos i excusats aparentment
molt superior a les necessitats i tambeacute
amb lrsquoaprofitament de lrsquoaigua corrent amb la qual
es contava
Interior
Meacutes allunyats de lrsquoentrada apareixen tres habitacions per a convidats i servei
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Detalls de la Villa Saboya
A traveacutes de la rampa central srsquoaccedeix a la PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge
Planta 1
La PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge saloacute principal o sala drsquoestar menjador cuina dormitoris banys Lrsquoedifici estagrave projectat
com un espai lliure i fluid
amb ilmiddotluminacioacute natural srsquoha organitzat lrsquoespai entorn dels espais de circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA de CIRCULACIOacute
Detalls de la Villa Saboya
Planta 1
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p)
Le Corbusier (1887-1965) va dissenyar aquest habitatge entegraves com a ldquomagravequina de viurerdquo una obra on la planta quadrada el predomini de les liacutenies rectes i els volums elementals soacuten tota una declaracioacute a favor del racionalisme i el funcionalisme arquitectogravenics
Ville Savoie (PoissyFranccedila) 1929-31
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La Ville Savoye es troba avui restaurada com casa-museu i estagrave protegida com monument nacional francegraves
Estagrave situada en el nuacutemero 82 de Rue de Villiers (78300) de Poissy
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
A partir drsquouna planta quadrada les estructures de la construccioacute soacuten de formigoacute i ferro Lrsquoedifici srsquoaguanta damunt de tot un seguit de pilars o pilotis molt prims de ferro i de seccioacute ciliacutendrica (rodona) disposats de forma reticular i que aixequen la zona habitable respecte del terreny eacutes a dir eleven lrsquoedifici per sobre del terra
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Aquests pilars sostenen una estructura paralmiddotlelepipegravedica que respon a la intencioacute de Le Corbusier de reproduir formes geomegravetriques pures Els quatre costats soacuten similars cosa que romp lrsquoorganitzacioacute jeragraverquica entorn a una faccedilana principal
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La PLANTA BAIXA srsquoendinsa cap endins (ldquotranqueordquo) provocant efectes de clarobscur i presenta una forma de ldquoUrdquo amb un espai per a allotjar els cotxes (garatge)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Planta Baixa
Una rampa a lrsquoespai central puja des de baix fins a la planta primera on hi la zona drsquoestar i continua despreacutes fins al terrat concebut com una prolongacioacute del jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
PLANTA de CIRCULACIOacute
Plagravenols
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Lrsquohabitatge que srsquoenvolta de natura teacute les parets de color blanc fet que contrasta amb la pintura usada a lrsquointerior de colors primaris intensos
La PLANTA BAIXA estagrave determinada en gran mesura pel moviment drsquoun automogravebil que entri a lrsquoedifici i aixiacute va ser concebuda per permetre lrsquoentrada dels cotxes i deixar els ocupants davant la porta Aquest moviment del cotxe tambeacute determina lrsquoestructura basada en una malla de pilars de formigoacute o PILOTIS disposats en forma reticular distants entre si 475 metres un dels altres (ldquointerpilotisrdquo) Aquesta malla conforma una planta quadrada de 215 m de costat per 19 m sobre la qual srsquoassenta la Vilmiddotla Els pilars o PILOTIS deixen la faccedilana lliure i permet rebre el magravexim de llum natural
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA compta amb un garatge capaccedil de donar cabuda a 3 automogravebils de lrsquoegravepoca cosa que va suposar una fita per a la histograveria de lrsquoarquitectura i un gran avenccedil per al seu temps
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
En la part frontal i progravexima a lrsquoentrada rodada es troba lrsquoentrada principal des del carrer enfront de la qual srsquoobre el hall a lrsquointerior
Planta Baixa
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA estagrave ocupada pel garatge a fora i a lrsquoINTERIOR pel hall i les dependegravencies per al servei
Planta Baixa
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
LrsquoINTERIOR de lrsquoedifici srsquoorganitza entorn a dos elements principals una rampa que recorre de baix a dalt tot lrsquoedifici i que constituiumlx la seva espina dorsal perllongant aquest moviment des de fora cap a dintre i una escala de caragol Estructura i circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot lrsquoINTERIOR del hall es troba pintat de blanc el que representa lrsquointeregraves de Le Corbusier per lrsquoarquitectura sanitagraveria i la higiene en una egravepoca que les ciutats patien les consequumlegravencies de la superpoblacioacute en forma drsquoepidegravemies cosa que plasma lrsquoimportant descobriment de la vida microbiana a tot arreu incloent lrsquointerior dels habitatges Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Aquest aspecte tambeacute es veu reflectit en la profusioacute de lavabos i excusats en lrsquointerior de la Vilmiddotla
Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Profusioacute de lavabos i excusats aparentment
molt superior a les necessitats i tambeacute
amb lrsquoaprofitament de lrsquoaigua corrent amb la qual
es contava
Interior
Meacutes allunyats de lrsquoentrada apareixen tres habitacions per a convidats i servei
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Detalls de la Villa Saboya
A traveacutes de la rampa central srsquoaccedeix a la PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge
Planta 1
La PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge saloacute principal o sala drsquoestar menjador cuina dormitoris banys Lrsquoedifici estagrave projectat
com un espai lliure i fluid
amb ilmiddotluminacioacute natural srsquoha organitzat lrsquoespai entorn dels espais de circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA de CIRCULACIOacute
Detalls de la Villa Saboya
Planta 1
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p)
Le Corbusier (1887-1965) va dissenyar aquest habitatge entegraves com a ldquomagravequina de viurerdquo una obra on la planta quadrada el predomini de les liacutenies rectes i els volums elementals soacuten tota una declaracioacute a favor del racionalisme i el funcionalisme arquitectogravenics
Ville Savoie (PoissyFranccedila) 1929-31
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La Ville Savoye es troba avui restaurada com casa-museu i estagrave protegida com monument nacional francegraves
Estagrave situada en el nuacutemero 82 de Rue de Villiers (78300) de Poissy
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
A partir drsquouna planta quadrada les estructures de la construccioacute soacuten de formigoacute i ferro Lrsquoedifici srsquoaguanta damunt de tot un seguit de pilars o pilotis molt prims de ferro i de seccioacute ciliacutendrica (rodona) disposats de forma reticular i que aixequen la zona habitable respecte del terreny eacutes a dir eleven lrsquoedifici per sobre del terra
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Aquests pilars sostenen una estructura paralmiddotlelepipegravedica que respon a la intencioacute de Le Corbusier de reproduir formes geomegravetriques pures Els quatre costats soacuten similars cosa que romp lrsquoorganitzacioacute jeragraverquica entorn a una faccedilana principal
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La PLANTA BAIXA srsquoendinsa cap endins (ldquotranqueordquo) provocant efectes de clarobscur i presenta una forma de ldquoUrdquo amb un espai per a allotjar els cotxes (garatge)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Planta Baixa
Una rampa a lrsquoespai central puja des de baix fins a la planta primera on hi la zona drsquoestar i continua despreacutes fins al terrat concebut com una prolongacioacute del jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
PLANTA de CIRCULACIOacute
Plagravenols
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Lrsquohabitatge que srsquoenvolta de natura teacute les parets de color blanc fet que contrasta amb la pintura usada a lrsquointerior de colors primaris intensos
La PLANTA BAIXA estagrave determinada en gran mesura pel moviment drsquoun automogravebil que entri a lrsquoedifici i aixiacute va ser concebuda per permetre lrsquoentrada dels cotxes i deixar els ocupants davant la porta Aquest moviment del cotxe tambeacute determina lrsquoestructura basada en una malla de pilars de formigoacute o PILOTIS disposats en forma reticular distants entre si 475 metres un dels altres (ldquointerpilotisrdquo) Aquesta malla conforma una planta quadrada de 215 m de costat per 19 m sobre la qual srsquoassenta la Vilmiddotla Els pilars o PILOTIS deixen la faccedilana lliure i permet rebre el magravexim de llum natural
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA compta amb un garatge capaccedil de donar cabuda a 3 automogravebils de lrsquoegravepoca cosa que va suposar una fita per a la histograveria de lrsquoarquitectura i un gran avenccedil per al seu temps
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
En la part frontal i progravexima a lrsquoentrada rodada es troba lrsquoentrada principal des del carrer enfront de la qual srsquoobre el hall a lrsquointerior
Planta Baixa
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA estagrave ocupada pel garatge a fora i a lrsquoINTERIOR pel hall i les dependegravencies per al servei
Planta Baixa
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
LrsquoINTERIOR de lrsquoedifici srsquoorganitza entorn a dos elements principals una rampa que recorre de baix a dalt tot lrsquoedifici i que constituiumlx la seva espina dorsal perllongant aquest moviment des de fora cap a dintre i una escala de caragol Estructura i circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot lrsquoINTERIOR del hall es troba pintat de blanc el que representa lrsquointeregraves de Le Corbusier per lrsquoarquitectura sanitagraveria i la higiene en una egravepoca que les ciutats patien les consequumlegravencies de la superpoblacioacute en forma drsquoepidegravemies cosa que plasma lrsquoimportant descobriment de la vida microbiana a tot arreu incloent lrsquointerior dels habitatges Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Aquest aspecte tambeacute es veu reflectit en la profusioacute de lavabos i excusats en lrsquointerior de la Vilmiddotla
Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Profusioacute de lavabos i excusats aparentment
molt superior a les necessitats i tambeacute
amb lrsquoaprofitament de lrsquoaigua corrent amb la qual
es contava
Interior
Meacutes allunyats de lrsquoentrada apareixen tres habitacions per a convidats i servei
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Detalls de la Villa Saboya
A traveacutes de la rampa central srsquoaccedeix a la PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge
Planta 1
La PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge saloacute principal o sala drsquoestar menjador cuina dormitoris banys Lrsquoedifici estagrave projectat
com un espai lliure i fluid
amb ilmiddotluminacioacute natural srsquoha organitzat lrsquoespai entorn dels espais de circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA de CIRCULACIOacute
Detalls de la Villa Saboya
Planta 1
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier (1887-1965) va dissenyar aquest habitatge entegraves com a ldquomagravequina de viurerdquo una obra on la planta quadrada el predomini de les liacutenies rectes i els volums elementals soacuten tota una declaracioacute a favor del racionalisme i el funcionalisme arquitectogravenics
Ville Savoie (PoissyFranccedila) 1929-31
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La Ville Savoye es troba avui restaurada com casa-museu i estagrave protegida com monument nacional francegraves
Estagrave situada en el nuacutemero 82 de Rue de Villiers (78300) de Poissy
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
A partir drsquouna planta quadrada les estructures de la construccioacute soacuten de formigoacute i ferro Lrsquoedifici srsquoaguanta damunt de tot un seguit de pilars o pilotis molt prims de ferro i de seccioacute ciliacutendrica (rodona) disposats de forma reticular i que aixequen la zona habitable respecte del terreny eacutes a dir eleven lrsquoedifici per sobre del terra
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Aquests pilars sostenen una estructura paralmiddotlelepipegravedica que respon a la intencioacute de Le Corbusier de reproduir formes geomegravetriques pures Els quatre costats soacuten similars cosa que romp lrsquoorganitzacioacute jeragraverquica entorn a una faccedilana principal
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La PLANTA BAIXA srsquoendinsa cap endins (ldquotranqueordquo) provocant efectes de clarobscur i presenta una forma de ldquoUrdquo amb un espai per a allotjar els cotxes (garatge)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Planta Baixa
Una rampa a lrsquoespai central puja des de baix fins a la planta primera on hi la zona drsquoestar i continua despreacutes fins al terrat concebut com una prolongacioacute del jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
PLANTA de CIRCULACIOacute
Plagravenols
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Lrsquohabitatge que srsquoenvolta de natura teacute les parets de color blanc fet que contrasta amb la pintura usada a lrsquointerior de colors primaris intensos
La PLANTA BAIXA estagrave determinada en gran mesura pel moviment drsquoun automogravebil que entri a lrsquoedifici i aixiacute va ser concebuda per permetre lrsquoentrada dels cotxes i deixar els ocupants davant la porta Aquest moviment del cotxe tambeacute determina lrsquoestructura basada en una malla de pilars de formigoacute o PILOTIS disposats en forma reticular distants entre si 475 metres un dels altres (ldquointerpilotisrdquo) Aquesta malla conforma una planta quadrada de 215 m de costat per 19 m sobre la qual srsquoassenta la Vilmiddotla Els pilars o PILOTIS deixen la faccedilana lliure i permet rebre el magravexim de llum natural
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA compta amb un garatge capaccedil de donar cabuda a 3 automogravebils de lrsquoegravepoca cosa que va suposar una fita per a la histograveria de lrsquoarquitectura i un gran avenccedil per al seu temps
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
En la part frontal i progravexima a lrsquoentrada rodada es troba lrsquoentrada principal des del carrer enfront de la qual srsquoobre el hall a lrsquointerior
Planta Baixa
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA estagrave ocupada pel garatge a fora i a lrsquoINTERIOR pel hall i les dependegravencies per al servei
Planta Baixa
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
LrsquoINTERIOR de lrsquoedifici srsquoorganitza entorn a dos elements principals una rampa que recorre de baix a dalt tot lrsquoedifici i que constituiumlx la seva espina dorsal perllongant aquest moviment des de fora cap a dintre i una escala de caragol Estructura i circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot lrsquoINTERIOR del hall es troba pintat de blanc el que representa lrsquointeregraves de Le Corbusier per lrsquoarquitectura sanitagraveria i la higiene en una egravepoca que les ciutats patien les consequumlegravencies de la superpoblacioacute en forma drsquoepidegravemies cosa que plasma lrsquoimportant descobriment de la vida microbiana a tot arreu incloent lrsquointerior dels habitatges Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Aquest aspecte tambeacute es veu reflectit en la profusioacute de lavabos i excusats en lrsquointerior de la Vilmiddotla
Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Profusioacute de lavabos i excusats aparentment
molt superior a les necessitats i tambeacute
amb lrsquoaprofitament de lrsquoaigua corrent amb la qual
es contava
Interior
Meacutes allunyats de lrsquoentrada apareixen tres habitacions per a convidats i servei
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Detalls de la Villa Saboya
A traveacutes de la rampa central srsquoaccedeix a la PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge
Planta 1
La PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge saloacute principal o sala drsquoestar menjador cuina dormitoris banys Lrsquoedifici estagrave projectat
com un espai lliure i fluid
amb ilmiddotluminacioacute natural srsquoha organitzat lrsquoespai entorn dels espais de circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA de CIRCULACIOacute
Detalls de la Villa Saboya
Planta 1
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La Ville Savoye es troba avui restaurada com casa-museu i estagrave protegida com monument nacional francegraves
Estagrave situada en el nuacutemero 82 de Rue de Villiers (78300) de Poissy
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
A partir drsquouna planta quadrada les estructures de la construccioacute soacuten de formigoacute i ferro Lrsquoedifici srsquoaguanta damunt de tot un seguit de pilars o pilotis molt prims de ferro i de seccioacute ciliacutendrica (rodona) disposats de forma reticular i que aixequen la zona habitable respecte del terreny eacutes a dir eleven lrsquoedifici per sobre del terra
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Aquests pilars sostenen una estructura paralmiddotlelepipegravedica que respon a la intencioacute de Le Corbusier de reproduir formes geomegravetriques pures Els quatre costats soacuten similars cosa que romp lrsquoorganitzacioacute jeragraverquica entorn a una faccedilana principal
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La PLANTA BAIXA srsquoendinsa cap endins (ldquotranqueordquo) provocant efectes de clarobscur i presenta una forma de ldquoUrdquo amb un espai per a allotjar els cotxes (garatge)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Planta Baixa
Una rampa a lrsquoespai central puja des de baix fins a la planta primera on hi la zona drsquoestar i continua despreacutes fins al terrat concebut com una prolongacioacute del jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
PLANTA de CIRCULACIOacute
Plagravenols
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Lrsquohabitatge que srsquoenvolta de natura teacute les parets de color blanc fet que contrasta amb la pintura usada a lrsquointerior de colors primaris intensos
La PLANTA BAIXA estagrave determinada en gran mesura pel moviment drsquoun automogravebil que entri a lrsquoedifici i aixiacute va ser concebuda per permetre lrsquoentrada dels cotxes i deixar els ocupants davant la porta Aquest moviment del cotxe tambeacute determina lrsquoestructura basada en una malla de pilars de formigoacute o PILOTIS disposats en forma reticular distants entre si 475 metres un dels altres (ldquointerpilotisrdquo) Aquesta malla conforma una planta quadrada de 215 m de costat per 19 m sobre la qual srsquoassenta la Vilmiddotla Els pilars o PILOTIS deixen la faccedilana lliure i permet rebre el magravexim de llum natural
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA compta amb un garatge capaccedil de donar cabuda a 3 automogravebils de lrsquoegravepoca cosa que va suposar una fita per a la histograveria de lrsquoarquitectura i un gran avenccedil per al seu temps
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
En la part frontal i progravexima a lrsquoentrada rodada es troba lrsquoentrada principal des del carrer enfront de la qual srsquoobre el hall a lrsquointerior
Planta Baixa
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA estagrave ocupada pel garatge a fora i a lrsquoINTERIOR pel hall i les dependegravencies per al servei
Planta Baixa
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
LrsquoINTERIOR de lrsquoedifici srsquoorganitza entorn a dos elements principals una rampa que recorre de baix a dalt tot lrsquoedifici i que constituiumlx la seva espina dorsal perllongant aquest moviment des de fora cap a dintre i una escala de caragol Estructura i circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot lrsquoINTERIOR del hall es troba pintat de blanc el que representa lrsquointeregraves de Le Corbusier per lrsquoarquitectura sanitagraveria i la higiene en una egravepoca que les ciutats patien les consequumlegravencies de la superpoblacioacute en forma drsquoepidegravemies cosa que plasma lrsquoimportant descobriment de la vida microbiana a tot arreu incloent lrsquointerior dels habitatges Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Aquest aspecte tambeacute es veu reflectit en la profusioacute de lavabos i excusats en lrsquointerior de la Vilmiddotla
Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Profusioacute de lavabos i excusats aparentment
molt superior a les necessitats i tambeacute
amb lrsquoaprofitament de lrsquoaigua corrent amb la qual
es contava
Interior
Meacutes allunyats de lrsquoentrada apareixen tres habitacions per a convidats i servei
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Detalls de la Villa Saboya
A traveacutes de la rampa central srsquoaccedeix a la PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge
Planta 1
La PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge saloacute principal o sala drsquoestar menjador cuina dormitoris banys Lrsquoedifici estagrave projectat
com un espai lliure i fluid
amb ilmiddotluminacioacute natural srsquoha organitzat lrsquoespai entorn dels espais de circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA de CIRCULACIOacute
Detalls de la Villa Saboya
Planta 1
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
La Ville Savoye es troba avui restaurada com casa-museu i estagrave protegida com monument nacional francegraves
Estagrave situada en el nuacutemero 82 de Rue de Villiers (78300) de Poissy
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
A partir drsquouna planta quadrada les estructures de la construccioacute soacuten de formigoacute i ferro Lrsquoedifici srsquoaguanta damunt de tot un seguit de pilars o pilotis molt prims de ferro i de seccioacute ciliacutendrica (rodona) disposats de forma reticular i que aixequen la zona habitable respecte del terreny eacutes a dir eleven lrsquoedifici per sobre del terra
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Aquests pilars sostenen una estructura paralmiddotlelepipegravedica que respon a la intencioacute de Le Corbusier de reproduir formes geomegravetriques pures Els quatre costats soacuten similars cosa que romp lrsquoorganitzacioacute jeragraverquica entorn a una faccedilana principal
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La PLANTA BAIXA srsquoendinsa cap endins (ldquotranqueordquo) provocant efectes de clarobscur i presenta una forma de ldquoUrdquo amb un espai per a allotjar els cotxes (garatge)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Planta Baixa
Una rampa a lrsquoespai central puja des de baix fins a la planta primera on hi la zona drsquoestar i continua despreacutes fins al terrat concebut com una prolongacioacute del jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
PLANTA de CIRCULACIOacute
Plagravenols
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Lrsquohabitatge que srsquoenvolta de natura teacute les parets de color blanc fet que contrasta amb la pintura usada a lrsquointerior de colors primaris intensos
La PLANTA BAIXA estagrave determinada en gran mesura pel moviment drsquoun automogravebil que entri a lrsquoedifici i aixiacute va ser concebuda per permetre lrsquoentrada dels cotxes i deixar els ocupants davant la porta Aquest moviment del cotxe tambeacute determina lrsquoestructura basada en una malla de pilars de formigoacute o PILOTIS disposats en forma reticular distants entre si 475 metres un dels altres (ldquointerpilotisrdquo) Aquesta malla conforma una planta quadrada de 215 m de costat per 19 m sobre la qual srsquoassenta la Vilmiddotla Els pilars o PILOTIS deixen la faccedilana lliure i permet rebre el magravexim de llum natural
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA compta amb un garatge capaccedil de donar cabuda a 3 automogravebils de lrsquoegravepoca cosa que va suposar una fita per a la histograveria de lrsquoarquitectura i un gran avenccedil per al seu temps
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
En la part frontal i progravexima a lrsquoentrada rodada es troba lrsquoentrada principal des del carrer enfront de la qual srsquoobre el hall a lrsquointerior
Planta Baixa
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA estagrave ocupada pel garatge a fora i a lrsquoINTERIOR pel hall i les dependegravencies per al servei
Planta Baixa
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
LrsquoINTERIOR de lrsquoedifici srsquoorganitza entorn a dos elements principals una rampa que recorre de baix a dalt tot lrsquoedifici i que constituiumlx la seva espina dorsal perllongant aquest moviment des de fora cap a dintre i una escala de caragol Estructura i circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot lrsquoINTERIOR del hall es troba pintat de blanc el que representa lrsquointeregraves de Le Corbusier per lrsquoarquitectura sanitagraveria i la higiene en una egravepoca que les ciutats patien les consequumlegravencies de la superpoblacioacute en forma drsquoepidegravemies cosa que plasma lrsquoimportant descobriment de la vida microbiana a tot arreu incloent lrsquointerior dels habitatges Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Aquest aspecte tambeacute es veu reflectit en la profusioacute de lavabos i excusats en lrsquointerior de la Vilmiddotla
Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Profusioacute de lavabos i excusats aparentment
molt superior a les necessitats i tambeacute
amb lrsquoaprofitament de lrsquoaigua corrent amb la qual
es contava
Interior
Meacutes allunyats de lrsquoentrada apareixen tres habitacions per a convidats i servei
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Detalls de la Villa Saboya
A traveacutes de la rampa central srsquoaccedeix a la PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge
Planta 1
La PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge saloacute principal o sala drsquoestar menjador cuina dormitoris banys Lrsquoedifici estagrave projectat
com un espai lliure i fluid
amb ilmiddotluminacioacute natural srsquoha organitzat lrsquoespai entorn dels espais de circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA de CIRCULACIOacute
Detalls de la Villa Saboya
Planta 1
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
A partir drsquouna planta quadrada les estructures de la construccioacute soacuten de formigoacute i ferro Lrsquoedifici srsquoaguanta damunt de tot un seguit de pilars o pilotis molt prims de ferro i de seccioacute ciliacutendrica (rodona) disposats de forma reticular i que aixequen la zona habitable respecte del terreny eacutes a dir eleven lrsquoedifici per sobre del terra
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Aquests pilars sostenen una estructura paralmiddotlelepipegravedica que respon a la intencioacute de Le Corbusier de reproduir formes geomegravetriques pures Els quatre costats soacuten similars cosa que romp lrsquoorganitzacioacute jeragraverquica entorn a una faccedilana principal
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La PLANTA BAIXA srsquoendinsa cap endins (ldquotranqueordquo) provocant efectes de clarobscur i presenta una forma de ldquoUrdquo amb un espai per a allotjar els cotxes (garatge)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Planta Baixa
Una rampa a lrsquoespai central puja des de baix fins a la planta primera on hi la zona drsquoestar i continua despreacutes fins al terrat concebut com una prolongacioacute del jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
PLANTA de CIRCULACIOacute
Plagravenols
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Lrsquohabitatge que srsquoenvolta de natura teacute les parets de color blanc fet que contrasta amb la pintura usada a lrsquointerior de colors primaris intensos
La PLANTA BAIXA estagrave determinada en gran mesura pel moviment drsquoun automogravebil que entri a lrsquoedifici i aixiacute va ser concebuda per permetre lrsquoentrada dels cotxes i deixar els ocupants davant la porta Aquest moviment del cotxe tambeacute determina lrsquoestructura basada en una malla de pilars de formigoacute o PILOTIS disposats en forma reticular distants entre si 475 metres un dels altres (ldquointerpilotisrdquo) Aquesta malla conforma una planta quadrada de 215 m de costat per 19 m sobre la qual srsquoassenta la Vilmiddotla Els pilars o PILOTIS deixen la faccedilana lliure i permet rebre el magravexim de llum natural
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA compta amb un garatge capaccedil de donar cabuda a 3 automogravebils de lrsquoegravepoca cosa que va suposar una fita per a la histograveria de lrsquoarquitectura i un gran avenccedil per al seu temps
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
En la part frontal i progravexima a lrsquoentrada rodada es troba lrsquoentrada principal des del carrer enfront de la qual srsquoobre el hall a lrsquointerior
Planta Baixa
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA estagrave ocupada pel garatge a fora i a lrsquoINTERIOR pel hall i les dependegravencies per al servei
Planta Baixa
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
LrsquoINTERIOR de lrsquoedifici srsquoorganitza entorn a dos elements principals una rampa que recorre de baix a dalt tot lrsquoedifici i que constituiumlx la seva espina dorsal perllongant aquest moviment des de fora cap a dintre i una escala de caragol Estructura i circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot lrsquoINTERIOR del hall es troba pintat de blanc el que representa lrsquointeregraves de Le Corbusier per lrsquoarquitectura sanitagraveria i la higiene en una egravepoca que les ciutats patien les consequumlegravencies de la superpoblacioacute en forma drsquoepidegravemies cosa que plasma lrsquoimportant descobriment de la vida microbiana a tot arreu incloent lrsquointerior dels habitatges Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Aquest aspecte tambeacute es veu reflectit en la profusioacute de lavabos i excusats en lrsquointerior de la Vilmiddotla
Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Profusioacute de lavabos i excusats aparentment
molt superior a les necessitats i tambeacute
amb lrsquoaprofitament de lrsquoaigua corrent amb la qual
es contava
Interior
Meacutes allunyats de lrsquoentrada apareixen tres habitacions per a convidats i servei
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Detalls de la Villa Saboya
A traveacutes de la rampa central srsquoaccedeix a la PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge
Planta 1
La PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge saloacute principal o sala drsquoestar menjador cuina dormitoris banys Lrsquoedifici estagrave projectat
com un espai lliure i fluid
amb ilmiddotluminacioacute natural srsquoha organitzat lrsquoespai entorn dels espais de circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA de CIRCULACIOacute
Detalls de la Villa Saboya
Planta 1
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
A partir drsquouna planta quadrada les estructures de la construccioacute soacuten de formigoacute i ferro Lrsquoedifici srsquoaguanta damunt de tot un seguit de pilars o pilotis molt prims de ferro i de seccioacute ciliacutendrica (rodona) disposats de forma reticular i que aixequen la zona habitable respecte del terreny eacutes a dir eleven lrsquoedifici per sobre del terra
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Aquests pilars sostenen una estructura paralmiddotlelepipegravedica que respon a la intencioacute de Le Corbusier de reproduir formes geomegravetriques pures Els quatre costats soacuten similars cosa que romp lrsquoorganitzacioacute jeragraverquica entorn a una faccedilana principal
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La PLANTA BAIXA srsquoendinsa cap endins (ldquotranqueordquo) provocant efectes de clarobscur i presenta una forma de ldquoUrdquo amb un espai per a allotjar els cotxes (garatge)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Planta Baixa
Una rampa a lrsquoespai central puja des de baix fins a la planta primera on hi la zona drsquoestar i continua despreacutes fins al terrat concebut com una prolongacioacute del jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
PLANTA de CIRCULACIOacute
Plagravenols
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Lrsquohabitatge que srsquoenvolta de natura teacute les parets de color blanc fet que contrasta amb la pintura usada a lrsquointerior de colors primaris intensos
La PLANTA BAIXA estagrave determinada en gran mesura pel moviment drsquoun automogravebil que entri a lrsquoedifici i aixiacute va ser concebuda per permetre lrsquoentrada dels cotxes i deixar els ocupants davant la porta Aquest moviment del cotxe tambeacute determina lrsquoestructura basada en una malla de pilars de formigoacute o PILOTIS disposats en forma reticular distants entre si 475 metres un dels altres (ldquointerpilotisrdquo) Aquesta malla conforma una planta quadrada de 215 m de costat per 19 m sobre la qual srsquoassenta la Vilmiddotla Els pilars o PILOTIS deixen la faccedilana lliure i permet rebre el magravexim de llum natural
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA compta amb un garatge capaccedil de donar cabuda a 3 automogravebils de lrsquoegravepoca cosa que va suposar una fita per a la histograveria de lrsquoarquitectura i un gran avenccedil per al seu temps
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
En la part frontal i progravexima a lrsquoentrada rodada es troba lrsquoentrada principal des del carrer enfront de la qual srsquoobre el hall a lrsquointerior
Planta Baixa
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA estagrave ocupada pel garatge a fora i a lrsquoINTERIOR pel hall i les dependegravencies per al servei
Planta Baixa
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
LrsquoINTERIOR de lrsquoedifici srsquoorganitza entorn a dos elements principals una rampa que recorre de baix a dalt tot lrsquoedifici i que constituiumlx la seva espina dorsal perllongant aquest moviment des de fora cap a dintre i una escala de caragol Estructura i circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot lrsquoINTERIOR del hall es troba pintat de blanc el que representa lrsquointeregraves de Le Corbusier per lrsquoarquitectura sanitagraveria i la higiene en una egravepoca que les ciutats patien les consequumlegravencies de la superpoblacioacute en forma drsquoepidegravemies cosa que plasma lrsquoimportant descobriment de la vida microbiana a tot arreu incloent lrsquointerior dels habitatges Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Aquest aspecte tambeacute es veu reflectit en la profusioacute de lavabos i excusats en lrsquointerior de la Vilmiddotla
Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Profusioacute de lavabos i excusats aparentment
molt superior a les necessitats i tambeacute
amb lrsquoaprofitament de lrsquoaigua corrent amb la qual
es contava
Interior
Meacutes allunyats de lrsquoentrada apareixen tres habitacions per a convidats i servei
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Detalls de la Villa Saboya
A traveacutes de la rampa central srsquoaccedeix a la PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge
Planta 1
La PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge saloacute principal o sala drsquoestar menjador cuina dormitoris banys Lrsquoedifici estagrave projectat
com un espai lliure i fluid
amb ilmiddotluminacioacute natural srsquoha organitzat lrsquoespai entorn dels espais de circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA de CIRCULACIOacute
Detalls de la Villa Saboya
Planta 1
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
A partir drsquouna planta quadrada les estructures de la construccioacute soacuten de formigoacute i ferro Lrsquoedifici srsquoaguanta damunt de tot un seguit de pilars o pilotis molt prims de ferro i de seccioacute ciliacutendrica (rodona) disposats de forma reticular i que aixequen la zona habitable respecte del terreny eacutes a dir eleven lrsquoedifici per sobre del terra
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Aquests pilars sostenen una estructura paralmiddotlelepipegravedica que respon a la intencioacute de Le Corbusier de reproduir formes geomegravetriques pures Els quatre costats soacuten similars cosa que romp lrsquoorganitzacioacute jeragraverquica entorn a una faccedilana principal
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La PLANTA BAIXA srsquoendinsa cap endins (ldquotranqueordquo) provocant efectes de clarobscur i presenta una forma de ldquoUrdquo amb un espai per a allotjar els cotxes (garatge)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Planta Baixa
Una rampa a lrsquoespai central puja des de baix fins a la planta primera on hi la zona drsquoestar i continua despreacutes fins al terrat concebut com una prolongacioacute del jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
PLANTA de CIRCULACIOacute
Plagravenols
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Lrsquohabitatge que srsquoenvolta de natura teacute les parets de color blanc fet que contrasta amb la pintura usada a lrsquointerior de colors primaris intensos
La PLANTA BAIXA estagrave determinada en gran mesura pel moviment drsquoun automogravebil que entri a lrsquoedifici i aixiacute va ser concebuda per permetre lrsquoentrada dels cotxes i deixar els ocupants davant la porta Aquest moviment del cotxe tambeacute determina lrsquoestructura basada en una malla de pilars de formigoacute o PILOTIS disposats en forma reticular distants entre si 475 metres un dels altres (ldquointerpilotisrdquo) Aquesta malla conforma una planta quadrada de 215 m de costat per 19 m sobre la qual srsquoassenta la Vilmiddotla Els pilars o PILOTIS deixen la faccedilana lliure i permet rebre el magravexim de llum natural
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA compta amb un garatge capaccedil de donar cabuda a 3 automogravebils de lrsquoegravepoca cosa que va suposar una fita per a la histograveria de lrsquoarquitectura i un gran avenccedil per al seu temps
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
En la part frontal i progravexima a lrsquoentrada rodada es troba lrsquoentrada principal des del carrer enfront de la qual srsquoobre el hall a lrsquointerior
Planta Baixa
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA estagrave ocupada pel garatge a fora i a lrsquoINTERIOR pel hall i les dependegravencies per al servei
Planta Baixa
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
LrsquoINTERIOR de lrsquoedifici srsquoorganitza entorn a dos elements principals una rampa que recorre de baix a dalt tot lrsquoedifici i que constituiumlx la seva espina dorsal perllongant aquest moviment des de fora cap a dintre i una escala de caragol Estructura i circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot lrsquoINTERIOR del hall es troba pintat de blanc el que representa lrsquointeregraves de Le Corbusier per lrsquoarquitectura sanitagraveria i la higiene en una egravepoca que les ciutats patien les consequumlegravencies de la superpoblacioacute en forma drsquoepidegravemies cosa que plasma lrsquoimportant descobriment de la vida microbiana a tot arreu incloent lrsquointerior dels habitatges Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Aquest aspecte tambeacute es veu reflectit en la profusioacute de lavabos i excusats en lrsquointerior de la Vilmiddotla
Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Profusioacute de lavabos i excusats aparentment
molt superior a les necessitats i tambeacute
amb lrsquoaprofitament de lrsquoaigua corrent amb la qual
es contava
Interior
Meacutes allunyats de lrsquoentrada apareixen tres habitacions per a convidats i servei
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Detalls de la Villa Saboya
A traveacutes de la rampa central srsquoaccedeix a la PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge
Planta 1
La PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge saloacute principal o sala drsquoestar menjador cuina dormitoris banys Lrsquoedifici estagrave projectat
com un espai lliure i fluid
amb ilmiddotluminacioacute natural srsquoha organitzat lrsquoespai entorn dels espais de circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA de CIRCULACIOacute
Detalls de la Villa Saboya
Planta 1
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Aquests pilars sostenen una estructura paralmiddotlelepipegravedica que respon a la intencioacute de Le Corbusier de reproduir formes geomegravetriques pures Els quatre costats soacuten similars cosa que romp lrsquoorganitzacioacute jeragraverquica entorn a una faccedilana principal
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La PLANTA BAIXA srsquoendinsa cap endins (ldquotranqueordquo) provocant efectes de clarobscur i presenta una forma de ldquoUrdquo amb un espai per a allotjar els cotxes (garatge)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Planta Baixa
Una rampa a lrsquoespai central puja des de baix fins a la planta primera on hi la zona drsquoestar i continua despreacutes fins al terrat concebut com una prolongacioacute del jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
PLANTA de CIRCULACIOacute
Plagravenols
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Lrsquohabitatge que srsquoenvolta de natura teacute les parets de color blanc fet que contrasta amb la pintura usada a lrsquointerior de colors primaris intensos
La PLANTA BAIXA estagrave determinada en gran mesura pel moviment drsquoun automogravebil que entri a lrsquoedifici i aixiacute va ser concebuda per permetre lrsquoentrada dels cotxes i deixar els ocupants davant la porta Aquest moviment del cotxe tambeacute determina lrsquoestructura basada en una malla de pilars de formigoacute o PILOTIS disposats en forma reticular distants entre si 475 metres un dels altres (ldquointerpilotisrdquo) Aquesta malla conforma una planta quadrada de 215 m de costat per 19 m sobre la qual srsquoassenta la Vilmiddotla Els pilars o PILOTIS deixen la faccedilana lliure i permet rebre el magravexim de llum natural
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA compta amb un garatge capaccedil de donar cabuda a 3 automogravebils de lrsquoegravepoca cosa que va suposar una fita per a la histograveria de lrsquoarquitectura i un gran avenccedil per al seu temps
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
En la part frontal i progravexima a lrsquoentrada rodada es troba lrsquoentrada principal des del carrer enfront de la qual srsquoobre el hall a lrsquointerior
Planta Baixa
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA estagrave ocupada pel garatge a fora i a lrsquoINTERIOR pel hall i les dependegravencies per al servei
Planta Baixa
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
LrsquoINTERIOR de lrsquoedifici srsquoorganitza entorn a dos elements principals una rampa que recorre de baix a dalt tot lrsquoedifici i que constituiumlx la seva espina dorsal perllongant aquest moviment des de fora cap a dintre i una escala de caragol Estructura i circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot lrsquoINTERIOR del hall es troba pintat de blanc el que representa lrsquointeregraves de Le Corbusier per lrsquoarquitectura sanitagraveria i la higiene en una egravepoca que les ciutats patien les consequumlegravencies de la superpoblacioacute en forma drsquoepidegravemies cosa que plasma lrsquoimportant descobriment de la vida microbiana a tot arreu incloent lrsquointerior dels habitatges Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Aquest aspecte tambeacute es veu reflectit en la profusioacute de lavabos i excusats en lrsquointerior de la Vilmiddotla
Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Profusioacute de lavabos i excusats aparentment
molt superior a les necessitats i tambeacute
amb lrsquoaprofitament de lrsquoaigua corrent amb la qual
es contava
Interior
Meacutes allunyats de lrsquoentrada apareixen tres habitacions per a convidats i servei
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Detalls de la Villa Saboya
A traveacutes de la rampa central srsquoaccedeix a la PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge
Planta 1
La PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge saloacute principal o sala drsquoestar menjador cuina dormitoris banys Lrsquoedifici estagrave projectat
com un espai lliure i fluid
amb ilmiddotluminacioacute natural srsquoha organitzat lrsquoespai entorn dels espais de circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA de CIRCULACIOacute
Detalls de la Villa Saboya
Planta 1
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
VILLE SAVOIE (1929-1931) LE CORBUSIER
La PLANTA BAIXA srsquoendinsa cap endins (ldquotranqueordquo) provocant efectes de clarobscur i presenta una forma de ldquoUrdquo amb un espai per a allotjar els cotxes (garatge)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Planta Baixa
Una rampa a lrsquoespai central puja des de baix fins a la planta primera on hi la zona drsquoestar i continua despreacutes fins al terrat concebut com una prolongacioacute del jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
PLANTA de CIRCULACIOacute
Plagravenols
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Lrsquohabitatge que srsquoenvolta de natura teacute les parets de color blanc fet que contrasta amb la pintura usada a lrsquointerior de colors primaris intensos
La PLANTA BAIXA estagrave determinada en gran mesura pel moviment drsquoun automogravebil que entri a lrsquoedifici i aixiacute va ser concebuda per permetre lrsquoentrada dels cotxes i deixar els ocupants davant la porta Aquest moviment del cotxe tambeacute determina lrsquoestructura basada en una malla de pilars de formigoacute o PILOTIS disposats en forma reticular distants entre si 475 metres un dels altres (ldquointerpilotisrdquo) Aquesta malla conforma una planta quadrada de 215 m de costat per 19 m sobre la qual srsquoassenta la Vilmiddotla Els pilars o PILOTIS deixen la faccedilana lliure i permet rebre el magravexim de llum natural
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA compta amb un garatge capaccedil de donar cabuda a 3 automogravebils de lrsquoegravepoca cosa que va suposar una fita per a la histograveria de lrsquoarquitectura i un gran avenccedil per al seu temps
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
En la part frontal i progravexima a lrsquoentrada rodada es troba lrsquoentrada principal des del carrer enfront de la qual srsquoobre el hall a lrsquointerior
Planta Baixa
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA estagrave ocupada pel garatge a fora i a lrsquoINTERIOR pel hall i les dependegravencies per al servei
Planta Baixa
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
LrsquoINTERIOR de lrsquoedifici srsquoorganitza entorn a dos elements principals una rampa que recorre de baix a dalt tot lrsquoedifici i que constituiumlx la seva espina dorsal perllongant aquest moviment des de fora cap a dintre i una escala de caragol Estructura i circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot lrsquoINTERIOR del hall es troba pintat de blanc el que representa lrsquointeregraves de Le Corbusier per lrsquoarquitectura sanitagraveria i la higiene en una egravepoca que les ciutats patien les consequumlegravencies de la superpoblacioacute en forma drsquoepidegravemies cosa que plasma lrsquoimportant descobriment de la vida microbiana a tot arreu incloent lrsquointerior dels habitatges Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Aquest aspecte tambeacute es veu reflectit en la profusioacute de lavabos i excusats en lrsquointerior de la Vilmiddotla
Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Profusioacute de lavabos i excusats aparentment
molt superior a les necessitats i tambeacute
amb lrsquoaprofitament de lrsquoaigua corrent amb la qual
es contava
Interior
Meacutes allunyats de lrsquoentrada apareixen tres habitacions per a convidats i servei
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Detalls de la Villa Saboya
A traveacutes de la rampa central srsquoaccedeix a la PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge
Planta 1
La PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge saloacute principal o sala drsquoestar menjador cuina dormitoris banys Lrsquoedifici estagrave projectat
com un espai lliure i fluid
amb ilmiddotluminacioacute natural srsquoha organitzat lrsquoespai entorn dels espais de circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA de CIRCULACIOacute
Detalls de la Villa Saboya
Planta 1
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
La PLANTA BAIXA srsquoendinsa cap endins (ldquotranqueordquo) provocant efectes de clarobscur i presenta una forma de ldquoUrdquo amb un espai per a allotjar els cotxes (garatge)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Planta Baixa
Una rampa a lrsquoespai central puja des de baix fins a la planta primera on hi la zona drsquoestar i continua despreacutes fins al terrat concebut com una prolongacioacute del jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
PLANTA de CIRCULACIOacute
Plagravenols
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Lrsquohabitatge que srsquoenvolta de natura teacute les parets de color blanc fet que contrasta amb la pintura usada a lrsquointerior de colors primaris intensos
La PLANTA BAIXA estagrave determinada en gran mesura pel moviment drsquoun automogravebil que entri a lrsquoedifici i aixiacute va ser concebuda per permetre lrsquoentrada dels cotxes i deixar els ocupants davant la porta Aquest moviment del cotxe tambeacute determina lrsquoestructura basada en una malla de pilars de formigoacute o PILOTIS disposats en forma reticular distants entre si 475 metres un dels altres (ldquointerpilotisrdquo) Aquesta malla conforma una planta quadrada de 215 m de costat per 19 m sobre la qual srsquoassenta la Vilmiddotla Els pilars o PILOTIS deixen la faccedilana lliure i permet rebre el magravexim de llum natural
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA compta amb un garatge capaccedil de donar cabuda a 3 automogravebils de lrsquoegravepoca cosa que va suposar una fita per a la histograveria de lrsquoarquitectura i un gran avenccedil per al seu temps
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
En la part frontal i progravexima a lrsquoentrada rodada es troba lrsquoentrada principal des del carrer enfront de la qual srsquoobre el hall a lrsquointerior
Planta Baixa
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA estagrave ocupada pel garatge a fora i a lrsquoINTERIOR pel hall i les dependegravencies per al servei
Planta Baixa
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
LrsquoINTERIOR de lrsquoedifici srsquoorganitza entorn a dos elements principals una rampa que recorre de baix a dalt tot lrsquoedifici i que constituiumlx la seva espina dorsal perllongant aquest moviment des de fora cap a dintre i una escala de caragol Estructura i circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot lrsquoINTERIOR del hall es troba pintat de blanc el que representa lrsquointeregraves de Le Corbusier per lrsquoarquitectura sanitagraveria i la higiene en una egravepoca que les ciutats patien les consequumlegravencies de la superpoblacioacute en forma drsquoepidegravemies cosa que plasma lrsquoimportant descobriment de la vida microbiana a tot arreu incloent lrsquointerior dels habitatges Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Aquest aspecte tambeacute es veu reflectit en la profusioacute de lavabos i excusats en lrsquointerior de la Vilmiddotla
Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Profusioacute de lavabos i excusats aparentment
molt superior a les necessitats i tambeacute
amb lrsquoaprofitament de lrsquoaigua corrent amb la qual
es contava
Interior
Meacutes allunyats de lrsquoentrada apareixen tres habitacions per a convidats i servei
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Detalls de la Villa Saboya
A traveacutes de la rampa central srsquoaccedeix a la PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge
Planta 1
La PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge saloacute principal o sala drsquoestar menjador cuina dormitoris banys Lrsquoedifici estagrave projectat
com un espai lliure i fluid
amb ilmiddotluminacioacute natural srsquoha organitzat lrsquoespai entorn dels espais de circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA de CIRCULACIOacute
Detalls de la Villa Saboya
Planta 1
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Una rampa a lrsquoespai central puja des de baix fins a la planta primera on hi la zona drsquoestar i continua despreacutes fins al terrat concebut com una prolongacioacute del jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
PLANTA de CIRCULACIOacute
Plagravenols
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Lrsquohabitatge que srsquoenvolta de natura teacute les parets de color blanc fet que contrasta amb la pintura usada a lrsquointerior de colors primaris intensos
La PLANTA BAIXA estagrave determinada en gran mesura pel moviment drsquoun automogravebil que entri a lrsquoedifici i aixiacute va ser concebuda per permetre lrsquoentrada dels cotxes i deixar els ocupants davant la porta Aquest moviment del cotxe tambeacute determina lrsquoestructura basada en una malla de pilars de formigoacute o PILOTIS disposats en forma reticular distants entre si 475 metres un dels altres (ldquointerpilotisrdquo) Aquesta malla conforma una planta quadrada de 215 m de costat per 19 m sobre la qual srsquoassenta la Vilmiddotla Els pilars o PILOTIS deixen la faccedilana lliure i permet rebre el magravexim de llum natural
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA compta amb un garatge capaccedil de donar cabuda a 3 automogravebils de lrsquoegravepoca cosa que va suposar una fita per a la histograveria de lrsquoarquitectura i un gran avenccedil per al seu temps
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
En la part frontal i progravexima a lrsquoentrada rodada es troba lrsquoentrada principal des del carrer enfront de la qual srsquoobre el hall a lrsquointerior
Planta Baixa
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA estagrave ocupada pel garatge a fora i a lrsquoINTERIOR pel hall i les dependegravencies per al servei
Planta Baixa
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
LrsquoINTERIOR de lrsquoedifici srsquoorganitza entorn a dos elements principals una rampa que recorre de baix a dalt tot lrsquoedifici i que constituiumlx la seva espina dorsal perllongant aquest moviment des de fora cap a dintre i una escala de caragol Estructura i circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot lrsquoINTERIOR del hall es troba pintat de blanc el que representa lrsquointeregraves de Le Corbusier per lrsquoarquitectura sanitagraveria i la higiene en una egravepoca que les ciutats patien les consequumlegravencies de la superpoblacioacute en forma drsquoepidegravemies cosa que plasma lrsquoimportant descobriment de la vida microbiana a tot arreu incloent lrsquointerior dels habitatges Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Aquest aspecte tambeacute es veu reflectit en la profusioacute de lavabos i excusats en lrsquointerior de la Vilmiddotla
Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Profusioacute de lavabos i excusats aparentment
molt superior a les necessitats i tambeacute
amb lrsquoaprofitament de lrsquoaigua corrent amb la qual
es contava
Interior
Meacutes allunyats de lrsquoentrada apareixen tres habitacions per a convidats i servei
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Detalls de la Villa Saboya
A traveacutes de la rampa central srsquoaccedeix a la PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge
Planta 1
La PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge saloacute principal o sala drsquoestar menjador cuina dormitoris banys Lrsquoedifici estagrave projectat
com un espai lliure i fluid
amb ilmiddotluminacioacute natural srsquoha organitzat lrsquoespai entorn dels espais de circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA de CIRCULACIOacute
Detalls de la Villa Saboya
Planta 1
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Plagravenols
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Lrsquohabitatge que srsquoenvolta de natura teacute les parets de color blanc fet que contrasta amb la pintura usada a lrsquointerior de colors primaris intensos
La PLANTA BAIXA estagrave determinada en gran mesura pel moviment drsquoun automogravebil que entri a lrsquoedifici i aixiacute va ser concebuda per permetre lrsquoentrada dels cotxes i deixar els ocupants davant la porta Aquest moviment del cotxe tambeacute determina lrsquoestructura basada en una malla de pilars de formigoacute o PILOTIS disposats en forma reticular distants entre si 475 metres un dels altres (ldquointerpilotisrdquo) Aquesta malla conforma una planta quadrada de 215 m de costat per 19 m sobre la qual srsquoassenta la Vilmiddotla Els pilars o PILOTIS deixen la faccedilana lliure i permet rebre el magravexim de llum natural
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA compta amb un garatge capaccedil de donar cabuda a 3 automogravebils de lrsquoegravepoca cosa que va suposar una fita per a la histograveria de lrsquoarquitectura i un gran avenccedil per al seu temps
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
En la part frontal i progravexima a lrsquoentrada rodada es troba lrsquoentrada principal des del carrer enfront de la qual srsquoobre el hall a lrsquointerior
Planta Baixa
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA estagrave ocupada pel garatge a fora i a lrsquoINTERIOR pel hall i les dependegravencies per al servei
Planta Baixa
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
LrsquoINTERIOR de lrsquoedifici srsquoorganitza entorn a dos elements principals una rampa que recorre de baix a dalt tot lrsquoedifici i que constituiumlx la seva espina dorsal perllongant aquest moviment des de fora cap a dintre i una escala de caragol Estructura i circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot lrsquoINTERIOR del hall es troba pintat de blanc el que representa lrsquointeregraves de Le Corbusier per lrsquoarquitectura sanitagraveria i la higiene en una egravepoca que les ciutats patien les consequumlegravencies de la superpoblacioacute en forma drsquoepidegravemies cosa que plasma lrsquoimportant descobriment de la vida microbiana a tot arreu incloent lrsquointerior dels habitatges Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Aquest aspecte tambeacute es veu reflectit en la profusioacute de lavabos i excusats en lrsquointerior de la Vilmiddotla
Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Profusioacute de lavabos i excusats aparentment
molt superior a les necessitats i tambeacute
amb lrsquoaprofitament de lrsquoaigua corrent amb la qual
es contava
Interior
Meacutes allunyats de lrsquoentrada apareixen tres habitacions per a convidats i servei
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Detalls de la Villa Saboya
A traveacutes de la rampa central srsquoaccedeix a la PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge
Planta 1
La PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge saloacute principal o sala drsquoestar menjador cuina dormitoris banys Lrsquoedifici estagrave projectat
com un espai lliure i fluid
amb ilmiddotluminacioacute natural srsquoha organitzat lrsquoespai entorn dels espais de circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA de CIRCULACIOacute
Detalls de la Villa Saboya
Planta 1
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Lrsquohabitatge que srsquoenvolta de natura teacute les parets de color blanc fet que contrasta amb la pintura usada a lrsquointerior de colors primaris intensos
La PLANTA BAIXA estagrave determinada en gran mesura pel moviment drsquoun automogravebil que entri a lrsquoedifici i aixiacute va ser concebuda per permetre lrsquoentrada dels cotxes i deixar els ocupants davant la porta Aquest moviment del cotxe tambeacute determina lrsquoestructura basada en una malla de pilars de formigoacute o PILOTIS disposats en forma reticular distants entre si 475 metres un dels altres (ldquointerpilotisrdquo) Aquesta malla conforma una planta quadrada de 215 m de costat per 19 m sobre la qual srsquoassenta la Vilmiddotla Els pilars o PILOTIS deixen la faccedilana lliure i permet rebre el magravexim de llum natural
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA compta amb un garatge capaccedil de donar cabuda a 3 automogravebils de lrsquoegravepoca cosa que va suposar una fita per a la histograveria de lrsquoarquitectura i un gran avenccedil per al seu temps
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
En la part frontal i progravexima a lrsquoentrada rodada es troba lrsquoentrada principal des del carrer enfront de la qual srsquoobre el hall a lrsquointerior
Planta Baixa
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA estagrave ocupada pel garatge a fora i a lrsquoINTERIOR pel hall i les dependegravencies per al servei
Planta Baixa
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
LrsquoINTERIOR de lrsquoedifici srsquoorganitza entorn a dos elements principals una rampa que recorre de baix a dalt tot lrsquoedifici i que constituiumlx la seva espina dorsal perllongant aquest moviment des de fora cap a dintre i una escala de caragol Estructura i circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot lrsquoINTERIOR del hall es troba pintat de blanc el que representa lrsquointeregraves de Le Corbusier per lrsquoarquitectura sanitagraveria i la higiene en una egravepoca que les ciutats patien les consequumlegravencies de la superpoblacioacute en forma drsquoepidegravemies cosa que plasma lrsquoimportant descobriment de la vida microbiana a tot arreu incloent lrsquointerior dels habitatges Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Aquest aspecte tambeacute es veu reflectit en la profusioacute de lavabos i excusats en lrsquointerior de la Vilmiddotla
Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Profusioacute de lavabos i excusats aparentment
molt superior a les necessitats i tambeacute
amb lrsquoaprofitament de lrsquoaigua corrent amb la qual
es contava
Interior
Meacutes allunyats de lrsquoentrada apareixen tres habitacions per a convidats i servei
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Detalls de la Villa Saboya
A traveacutes de la rampa central srsquoaccedeix a la PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge
Planta 1
La PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge saloacute principal o sala drsquoestar menjador cuina dormitoris banys Lrsquoedifici estagrave projectat
com un espai lliure i fluid
amb ilmiddotluminacioacute natural srsquoha organitzat lrsquoespai entorn dels espais de circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA de CIRCULACIOacute
Detalls de la Villa Saboya
Planta 1
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Lrsquohabitatge que srsquoenvolta de natura teacute les parets de color blanc fet que contrasta amb la pintura usada a lrsquointerior de colors primaris intensos
La PLANTA BAIXA estagrave determinada en gran mesura pel moviment drsquoun automogravebil que entri a lrsquoedifici i aixiacute va ser concebuda per permetre lrsquoentrada dels cotxes i deixar els ocupants davant la porta Aquest moviment del cotxe tambeacute determina lrsquoestructura basada en una malla de pilars de formigoacute o PILOTIS disposats en forma reticular distants entre si 475 metres un dels altres (ldquointerpilotisrdquo) Aquesta malla conforma una planta quadrada de 215 m de costat per 19 m sobre la qual srsquoassenta la Vilmiddotla Els pilars o PILOTIS deixen la faccedilana lliure i permet rebre el magravexim de llum natural
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA compta amb un garatge capaccedil de donar cabuda a 3 automogravebils de lrsquoegravepoca cosa que va suposar una fita per a la histograveria de lrsquoarquitectura i un gran avenccedil per al seu temps
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
En la part frontal i progravexima a lrsquoentrada rodada es troba lrsquoentrada principal des del carrer enfront de la qual srsquoobre el hall a lrsquointerior
Planta Baixa
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA estagrave ocupada pel garatge a fora i a lrsquoINTERIOR pel hall i les dependegravencies per al servei
Planta Baixa
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
LrsquoINTERIOR de lrsquoedifici srsquoorganitza entorn a dos elements principals una rampa que recorre de baix a dalt tot lrsquoedifici i que constituiumlx la seva espina dorsal perllongant aquest moviment des de fora cap a dintre i una escala de caragol Estructura i circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot lrsquoINTERIOR del hall es troba pintat de blanc el que representa lrsquointeregraves de Le Corbusier per lrsquoarquitectura sanitagraveria i la higiene en una egravepoca que les ciutats patien les consequumlegravencies de la superpoblacioacute en forma drsquoepidegravemies cosa que plasma lrsquoimportant descobriment de la vida microbiana a tot arreu incloent lrsquointerior dels habitatges Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Aquest aspecte tambeacute es veu reflectit en la profusioacute de lavabos i excusats en lrsquointerior de la Vilmiddotla
Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Profusioacute de lavabos i excusats aparentment
molt superior a les necessitats i tambeacute
amb lrsquoaprofitament de lrsquoaigua corrent amb la qual
es contava
Interior
Meacutes allunyats de lrsquoentrada apareixen tres habitacions per a convidats i servei
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Detalls de la Villa Saboya
A traveacutes de la rampa central srsquoaccedeix a la PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge
Planta 1
La PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge saloacute principal o sala drsquoestar menjador cuina dormitoris banys Lrsquoedifici estagrave projectat
com un espai lliure i fluid
amb ilmiddotluminacioacute natural srsquoha organitzat lrsquoespai entorn dels espais de circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA de CIRCULACIOacute
Detalls de la Villa Saboya
Planta 1
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Lrsquohabitatge que srsquoenvolta de natura teacute les parets de color blanc fet que contrasta amb la pintura usada a lrsquointerior de colors primaris intensos
La PLANTA BAIXA estagrave determinada en gran mesura pel moviment drsquoun automogravebil que entri a lrsquoedifici i aixiacute va ser concebuda per permetre lrsquoentrada dels cotxes i deixar els ocupants davant la porta Aquest moviment del cotxe tambeacute determina lrsquoestructura basada en una malla de pilars de formigoacute o PILOTIS disposats en forma reticular distants entre si 475 metres un dels altres (ldquointerpilotisrdquo) Aquesta malla conforma una planta quadrada de 215 m de costat per 19 m sobre la qual srsquoassenta la Vilmiddotla Els pilars o PILOTIS deixen la faccedilana lliure i permet rebre el magravexim de llum natural
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA compta amb un garatge capaccedil de donar cabuda a 3 automogravebils de lrsquoegravepoca cosa que va suposar una fita per a la histograveria de lrsquoarquitectura i un gran avenccedil per al seu temps
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
En la part frontal i progravexima a lrsquoentrada rodada es troba lrsquoentrada principal des del carrer enfront de la qual srsquoobre el hall a lrsquointerior
Planta Baixa
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA estagrave ocupada pel garatge a fora i a lrsquoINTERIOR pel hall i les dependegravencies per al servei
Planta Baixa
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
LrsquoINTERIOR de lrsquoedifici srsquoorganitza entorn a dos elements principals una rampa que recorre de baix a dalt tot lrsquoedifici i que constituiumlx la seva espina dorsal perllongant aquest moviment des de fora cap a dintre i una escala de caragol Estructura i circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot lrsquoINTERIOR del hall es troba pintat de blanc el que representa lrsquointeregraves de Le Corbusier per lrsquoarquitectura sanitagraveria i la higiene en una egravepoca que les ciutats patien les consequumlegravencies de la superpoblacioacute en forma drsquoepidegravemies cosa que plasma lrsquoimportant descobriment de la vida microbiana a tot arreu incloent lrsquointerior dels habitatges Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Aquest aspecte tambeacute es veu reflectit en la profusioacute de lavabos i excusats en lrsquointerior de la Vilmiddotla
Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Profusioacute de lavabos i excusats aparentment
molt superior a les necessitats i tambeacute
amb lrsquoaprofitament de lrsquoaigua corrent amb la qual
es contava
Interior
Meacutes allunyats de lrsquoentrada apareixen tres habitacions per a convidats i servei
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Detalls de la Villa Saboya
A traveacutes de la rampa central srsquoaccedeix a la PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge
Planta 1
La PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge saloacute principal o sala drsquoestar menjador cuina dormitoris banys Lrsquoedifici estagrave projectat
com un espai lliure i fluid
amb ilmiddotluminacioacute natural srsquoha organitzat lrsquoespai entorn dels espais de circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA de CIRCULACIOacute
Detalls de la Villa Saboya
Planta 1
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Lrsquohabitatge que srsquoenvolta de natura teacute les parets de color blanc fet que contrasta amb la pintura usada a lrsquointerior de colors primaris intensos
La PLANTA BAIXA estagrave determinada en gran mesura pel moviment drsquoun automogravebil que entri a lrsquoedifici i aixiacute va ser concebuda per permetre lrsquoentrada dels cotxes i deixar els ocupants davant la porta Aquest moviment del cotxe tambeacute determina lrsquoestructura basada en una malla de pilars de formigoacute o PILOTIS disposats en forma reticular distants entre si 475 metres un dels altres (ldquointerpilotisrdquo) Aquesta malla conforma una planta quadrada de 215 m de costat per 19 m sobre la qual srsquoassenta la Vilmiddotla Els pilars o PILOTIS deixen la faccedilana lliure i permet rebre el magravexim de llum natural
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA compta amb un garatge capaccedil de donar cabuda a 3 automogravebils de lrsquoegravepoca cosa que va suposar una fita per a la histograveria de lrsquoarquitectura i un gran avenccedil per al seu temps
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
En la part frontal i progravexima a lrsquoentrada rodada es troba lrsquoentrada principal des del carrer enfront de la qual srsquoobre el hall a lrsquointerior
Planta Baixa
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA estagrave ocupada pel garatge a fora i a lrsquoINTERIOR pel hall i les dependegravencies per al servei
Planta Baixa
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
LrsquoINTERIOR de lrsquoedifici srsquoorganitza entorn a dos elements principals una rampa que recorre de baix a dalt tot lrsquoedifici i que constituiumlx la seva espina dorsal perllongant aquest moviment des de fora cap a dintre i una escala de caragol Estructura i circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot lrsquoINTERIOR del hall es troba pintat de blanc el que representa lrsquointeregraves de Le Corbusier per lrsquoarquitectura sanitagraveria i la higiene en una egravepoca que les ciutats patien les consequumlegravencies de la superpoblacioacute en forma drsquoepidegravemies cosa que plasma lrsquoimportant descobriment de la vida microbiana a tot arreu incloent lrsquointerior dels habitatges Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Aquest aspecte tambeacute es veu reflectit en la profusioacute de lavabos i excusats en lrsquointerior de la Vilmiddotla
Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Profusioacute de lavabos i excusats aparentment
molt superior a les necessitats i tambeacute
amb lrsquoaprofitament de lrsquoaigua corrent amb la qual
es contava
Interior
Meacutes allunyats de lrsquoentrada apareixen tres habitacions per a convidats i servei
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Detalls de la Villa Saboya
A traveacutes de la rampa central srsquoaccedeix a la PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge
Planta 1
La PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge saloacute principal o sala drsquoestar menjador cuina dormitoris banys Lrsquoedifici estagrave projectat
com un espai lliure i fluid
amb ilmiddotluminacioacute natural srsquoha organitzat lrsquoespai entorn dels espais de circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA de CIRCULACIOacute
Detalls de la Villa Saboya
Planta 1
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
La PLANTA BAIXA estagrave determinada en gran mesura pel moviment drsquoun automogravebil que entri a lrsquoedifici i aixiacute va ser concebuda per permetre lrsquoentrada dels cotxes i deixar els ocupants davant la porta Aquest moviment del cotxe tambeacute determina lrsquoestructura basada en una malla de pilars de formigoacute o PILOTIS disposats en forma reticular distants entre si 475 metres un dels altres (ldquointerpilotisrdquo) Aquesta malla conforma una planta quadrada de 215 m de costat per 19 m sobre la qual srsquoassenta la Vilmiddotla Els pilars o PILOTIS deixen la faccedilana lliure i permet rebre el magravexim de llum natural
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA compta amb un garatge capaccedil de donar cabuda a 3 automogravebils de lrsquoegravepoca cosa que va suposar una fita per a la histograveria de lrsquoarquitectura i un gran avenccedil per al seu temps
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
En la part frontal i progravexima a lrsquoentrada rodada es troba lrsquoentrada principal des del carrer enfront de la qual srsquoobre el hall a lrsquointerior
Planta Baixa
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA estagrave ocupada pel garatge a fora i a lrsquoINTERIOR pel hall i les dependegravencies per al servei
Planta Baixa
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
LrsquoINTERIOR de lrsquoedifici srsquoorganitza entorn a dos elements principals una rampa que recorre de baix a dalt tot lrsquoedifici i que constituiumlx la seva espina dorsal perllongant aquest moviment des de fora cap a dintre i una escala de caragol Estructura i circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot lrsquoINTERIOR del hall es troba pintat de blanc el que representa lrsquointeregraves de Le Corbusier per lrsquoarquitectura sanitagraveria i la higiene en una egravepoca que les ciutats patien les consequumlegravencies de la superpoblacioacute en forma drsquoepidegravemies cosa que plasma lrsquoimportant descobriment de la vida microbiana a tot arreu incloent lrsquointerior dels habitatges Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Aquest aspecte tambeacute es veu reflectit en la profusioacute de lavabos i excusats en lrsquointerior de la Vilmiddotla
Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Profusioacute de lavabos i excusats aparentment
molt superior a les necessitats i tambeacute
amb lrsquoaprofitament de lrsquoaigua corrent amb la qual
es contava
Interior
Meacutes allunyats de lrsquoentrada apareixen tres habitacions per a convidats i servei
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Detalls de la Villa Saboya
A traveacutes de la rampa central srsquoaccedeix a la PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge
Planta 1
La PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge saloacute principal o sala drsquoestar menjador cuina dormitoris banys Lrsquoedifici estagrave projectat
com un espai lliure i fluid
amb ilmiddotluminacioacute natural srsquoha organitzat lrsquoespai entorn dels espais de circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA de CIRCULACIOacute
Detalls de la Villa Saboya
Planta 1
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA compta amb un garatge capaccedil de donar cabuda a 3 automogravebils de lrsquoegravepoca cosa que va suposar una fita per a la histograveria de lrsquoarquitectura i un gran avenccedil per al seu temps
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
En la part frontal i progravexima a lrsquoentrada rodada es troba lrsquoentrada principal des del carrer enfront de la qual srsquoobre el hall a lrsquointerior
Planta Baixa
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA estagrave ocupada pel garatge a fora i a lrsquoINTERIOR pel hall i les dependegravencies per al servei
Planta Baixa
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
LrsquoINTERIOR de lrsquoedifici srsquoorganitza entorn a dos elements principals una rampa que recorre de baix a dalt tot lrsquoedifici i que constituiumlx la seva espina dorsal perllongant aquest moviment des de fora cap a dintre i una escala de caragol Estructura i circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot lrsquoINTERIOR del hall es troba pintat de blanc el que representa lrsquointeregraves de Le Corbusier per lrsquoarquitectura sanitagraveria i la higiene en una egravepoca que les ciutats patien les consequumlegravencies de la superpoblacioacute en forma drsquoepidegravemies cosa que plasma lrsquoimportant descobriment de la vida microbiana a tot arreu incloent lrsquointerior dels habitatges Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Aquest aspecte tambeacute es veu reflectit en la profusioacute de lavabos i excusats en lrsquointerior de la Vilmiddotla
Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Profusioacute de lavabos i excusats aparentment
molt superior a les necessitats i tambeacute
amb lrsquoaprofitament de lrsquoaigua corrent amb la qual
es contava
Interior
Meacutes allunyats de lrsquoentrada apareixen tres habitacions per a convidats i servei
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Detalls de la Villa Saboya
A traveacutes de la rampa central srsquoaccedeix a la PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge
Planta 1
La PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge saloacute principal o sala drsquoestar menjador cuina dormitoris banys Lrsquoedifici estagrave projectat
com un espai lliure i fluid
amb ilmiddotluminacioacute natural srsquoha organitzat lrsquoespai entorn dels espais de circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA de CIRCULACIOacute
Detalls de la Villa Saboya
Planta 1
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
En la part frontal i progravexima a lrsquoentrada rodada es troba lrsquoentrada principal des del carrer enfront de la qual srsquoobre el hall a lrsquointerior
Planta Baixa
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA estagrave ocupada pel garatge a fora i a lrsquoINTERIOR pel hall i les dependegravencies per al servei
Planta Baixa
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
LrsquoINTERIOR de lrsquoedifici srsquoorganitza entorn a dos elements principals una rampa que recorre de baix a dalt tot lrsquoedifici i que constituiumlx la seva espina dorsal perllongant aquest moviment des de fora cap a dintre i una escala de caragol Estructura i circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot lrsquoINTERIOR del hall es troba pintat de blanc el que representa lrsquointeregraves de Le Corbusier per lrsquoarquitectura sanitagraveria i la higiene en una egravepoca que les ciutats patien les consequumlegravencies de la superpoblacioacute en forma drsquoepidegravemies cosa que plasma lrsquoimportant descobriment de la vida microbiana a tot arreu incloent lrsquointerior dels habitatges Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Aquest aspecte tambeacute es veu reflectit en la profusioacute de lavabos i excusats en lrsquointerior de la Vilmiddotla
Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Profusioacute de lavabos i excusats aparentment
molt superior a les necessitats i tambeacute
amb lrsquoaprofitament de lrsquoaigua corrent amb la qual
es contava
Interior
Meacutes allunyats de lrsquoentrada apareixen tres habitacions per a convidats i servei
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Detalls de la Villa Saboya
A traveacutes de la rampa central srsquoaccedeix a la PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge
Planta 1
La PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge saloacute principal o sala drsquoestar menjador cuina dormitoris banys Lrsquoedifici estagrave projectat
com un espai lliure i fluid
amb ilmiddotluminacioacute natural srsquoha organitzat lrsquoespai entorn dels espais de circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA de CIRCULACIOacute
Detalls de la Villa Saboya
Planta 1
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA estagrave ocupada pel garatge a fora i a lrsquoINTERIOR pel hall i les dependegravencies per al servei
Planta Baixa
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
LrsquoINTERIOR de lrsquoedifici srsquoorganitza entorn a dos elements principals una rampa que recorre de baix a dalt tot lrsquoedifici i que constituiumlx la seva espina dorsal perllongant aquest moviment des de fora cap a dintre i una escala de caragol Estructura i circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot lrsquoINTERIOR del hall es troba pintat de blanc el que representa lrsquointeregraves de Le Corbusier per lrsquoarquitectura sanitagraveria i la higiene en una egravepoca que les ciutats patien les consequumlegravencies de la superpoblacioacute en forma drsquoepidegravemies cosa que plasma lrsquoimportant descobriment de la vida microbiana a tot arreu incloent lrsquointerior dels habitatges Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Aquest aspecte tambeacute es veu reflectit en la profusioacute de lavabos i excusats en lrsquointerior de la Vilmiddotla
Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Profusioacute de lavabos i excusats aparentment
molt superior a les necessitats i tambeacute
amb lrsquoaprofitament de lrsquoaigua corrent amb la qual
es contava
Interior
Meacutes allunyats de lrsquoentrada apareixen tres habitacions per a convidats i servei
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Detalls de la Villa Saboya
A traveacutes de la rampa central srsquoaccedeix a la PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge
Planta 1
La PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge saloacute principal o sala drsquoestar menjador cuina dormitoris banys Lrsquoedifici estagrave projectat
com un espai lliure i fluid
amb ilmiddotluminacioacute natural srsquoha organitzat lrsquoespai entorn dels espais de circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA de CIRCULACIOacute
Detalls de la Villa Saboya
Planta 1
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
La PLANTA BAIXA estagrave ocupada pel garatge a fora i a lrsquoINTERIOR pel hall i les dependegravencies per al servei
Planta Baixa
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
LrsquoINTERIOR de lrsquoedifici srsquoorganitza entorn a dos elements principals una rampa que recorre de baix a dalt tot lrsquoedifici i que constituiumlx la seva espina dorsal perllongant aquest moviment des de fora cap a dintre i una escala de caragol Estructura i circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot lrsquoINTERIOR del hall es troba pintat de blanc el que representa lrsquointeregraves de Le Corbusier per lrsquoarquitectura sanitagraveria i la higiene en una egravepoca que les ciutats patien les consequumlegravencies de la superpoblacioacute en forma drsquoepidegravemies cosa que plasma lrsquoimportant descobriment de la vida microbiana a tot arreu incloent lrsquointerior dels habitatges Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Aquest aspecte tambeacute es veu reflectit en la profusioacute de lavabos i excusats en lrsquointerior de la Vilmiddotla
Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Profusioacute de lavabos i excusats aparentment
molt superior a les necessitats i tambeacute
amb lrsquoaprofitament de lrsquoaigua corrent amb la qual
es contava
Interior
Meacutes allunyats de lrsquoentrada apareixen tres habitacions per a convidats i servei
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Detalls de la Villa Saboya
A traveacutes de la rampa central srsquoaccedeix a la PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge
Planta 1
La PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge saloacute principal o sala drsquoestar menjador cuina dormitoris banys Lrsquoedifici estagrave projectat
com un espai lliure i fluid
amb ilmiddotluminacioacute natural srsquoha organitzat lrsquoespai entorn dels espais de circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA de CIRCULACIOacute
Detalls de la Villa Saboya
Planta 1
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
LrsquoINTERIOR de lrsquoedifici srsquoorganitza entorn a dos elements principals una rampa que recorre de baix a dalt tot lrsquoedifici i que constituiumlx la seva espina dorsal perllongant aquest moviment des de fora cap a dintre i una escala de caragol Estructura i circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot lrsquoINTERIOR del hall es troba pintat de blanc el que representa lrsquointeregraves de Le Corbusier per lrsquoarquitectura sanitagraveria i la higiene en una egravepoca que les ciutats patien les consequumlegravencies de la superpoblacioacute en forma drsquoepidegravemies cosa que plasma lrsquoimportant descobriment de la vida microbiana a tot arreu incloent lrsquointerior dels habitatges Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Aquest aspecte tambeacute es veu reflectit en la profusioacute de lavabos i excusats en lrsquointerior de la Vilmiddotla
Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Profusioacute de lavabos i excusats aparentment
molt superior a les necessitats i tambeacute
amb lrsquoaprofitament de lrsquoaigua corrent amb la qual
es contava
Interior
Meacutes allunyats de lrsquoentrada apareixen tres habitacions per a convidats i servei
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Detalls de la Villa Saboya
A traveacutes de la rampa central srsquoaccedeix a la PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge
Planta 1
La PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge saloacute principal o sala drsquoestar menjador cuina dormitoris banys Lrsquoedifici estagrave projectat
com un espai lliure i fluid
amb ilmiddotluminacioacute natural srsquoha organitzat lrsquoespai entorn dels espais de circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA de CIRCULACIOacute
Detalls de la Villa Saboya
Planta 1
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
LrsquoINTERIOR de lrsquoedifici srsquoorganitza entorn a dos elements principals una rampa que recorre de baix a dalt tot lrsquoedifici i que constituiumlx la seva espina dorsal perllongant aquest moviment des de fora cap a dintre i una escala de caragol Estructura i circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot lrsquoINTERIOR del hall es troba pintat de blanc el que representa lrsquointeregraves de Le Corbusier per lrsquoarquitectura sanitagraveria i la higiene en una egravepoca que les ciutats patien les consequumlegravencies de la superpoblacioacute en forma drsquoepidegravemies cosa que plasma lrsquoimportant descobriment de la vida microbiana a tot arreu incloent lrsquointerior dels habitatges Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Aquest aspecte tambeacute es veu reflectit en la profusioacute de lavabos i excusats en lrsquointerior de la Vilmiddotla
Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Profusioacute de lavabos i excusats aparentment
molt superior a les necessitats i tambeacute
amb lrsquoaprofitament de lrsquoaigua corrent amb la qual
es contava
Interior
Meacutes allunyats de lrsquoentrada apareixen tres habitacions per a convidats i servei
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Detalls de la Villa Saboya
A traveacutes de la rampa central srsquoaccedeix a la PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge
Planta 1
La PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge saloacute principal o sala drsquoestar menjador cuina dormitoris banys Lrsquoedifici estagrave projectat
com un espai lliure i fluid
amb ilmiddotluminacioacute natural srsquoha organitzat lrsquoespai entorn dels espais de circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA de CIRCULACIOacute
Detalls de la Villa Saboya
Planta 1
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot lrsquoINTERIOR del hall es troba pintat de blanc el que representa lrsquointeregraves de Le Corbusier per lrsquoarquitectura sanitagraveria i la higiene en una egravepoca que les ciutats patien les consequumlegravencies de la superpoblacioacute en forma drsquoepidegravemies cosa que plasma lrsquoimportant descobriment de la vida microbiana a tot arreu incloent lrsquointerior dels habitatges Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Aquest aspecte tambeacute es veu reflectit en la profusioacute de lavabos i excusats en lrsquointerior de la Vilmiddotla
Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Profusioacute de lavabos i excusats aparentment
molt superior a les necessitats i tambeacute
amb lrsquoaprofitament de lrsquoaigua corrent amb la qual
es contava
Interior
Meacutes allunyats de lrsquoentrada apareixen tres habitacions per a convidats i servei
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Detalls de la Villa Saboya
A traveacutes de la rampa central srsquoaccedeix a la PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge
Planta 1
La PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge saloacute principal o sala drsquoestar menjador cuina dormitoris banys Lrsquoedifici estagrave projectat
com un espai lliure i fluid
amb ilmiddotluminacioacute natural srsquoha organitzat lrsquoespai entorn dels espais de circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA de CIRCULACIOacute
Detalls de la Villa Saboya
Planta 1
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Aquest aspecte tambeacute es veu reflectit en la profusioacute de lavabos i excusats en lrsquointerior de la Vilmiddotla
Interior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Profusioacute de lavabos i excusats aparentment
molt superior a les necessitats i tambeacute
amb lrsquoaprofitament de lrsquoaigua corrent amb la qual
es contava
Interior
Meacutes allunyats de lrsquoentrada apareixen tres habitacions per a convidats i servei
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Detalls de la Villa Saboya
A traveacutes de la rampa central srsquoaccedeix a la PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge
Planta 1
La PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge saloacute principal o sala drsquoestar menjador cuina dormitoris banys Lrsquoedifici estagrave projectat
com un espai lliure i fluid
amb ilmiddotluminacioacute natural srsquoha organitzat lrsquoespai entorn dels espais de circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA de CIRCULACIOacute
Detalls de la Villa Saboya
Planta 1
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Profusioacute de lavabos i excusats aparentment
molt superior a les necessitats i tambeacute
amb lrsquoaprofitament de lrsquoaigua corrent amb la qual
es contava
Interior
Meacutes allunyats de lrsquoentrada apareixen tres habitacions per a convidats i servei
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Detalls de la Villa Saboya
A traveacutes de la rampa central srsquoaccedeix a la PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge
Planta 1
La PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge saloacute principal o sala drsquoestar menjador cuina dormitoris banys Lrsquoedifici estagrave projectat
com un espai lliure i fluid
amb ilmiddotluminacioacute natural srsquoha organitzat lrsquoespai entorn dels espais de circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA de CIRCULACIOacute
Detalls de la Villa Saboya
Planta 1
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Meacutes allunyats de lrsquoentrada apareixen tres habitacions per a convidats i servei
Planta Baixa
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Detalls de la Villa Saboya
A traveacutes de la rampa central srsquoaccedeix a la PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge
Planta 1
La PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge saloacute principal o sala drsquoestar menjador cuina dormitoris banys Lrsquoedifici estagrave projectat
com un espai lliure i fluid
amb ilmiddotluminacioacute natural srsquoha organitzat lrsquoespai entorn dels espais de circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA de CIRCULACIOacute
Detalls de la Villa Saboya
Planta 1
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Detalls de la Villa Saboya
A traveacutes de la rampa central srsquoaccedeix a la PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge
Planta 1
La PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge saloacute principal o sala drsquoestar menjador cuina dormitoris banys Lrsquoedifici estagrave projectat
com un espai lliure i fluid
amb ilmiddotluminacioacute natural srsquoha organitzat lrsquoespai entorn dels espais de circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA de CIRCULACIOacute
Detalls de la Villa Saboya
Planta 1
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Planta 1
La PRIMERA PLANTA on es troba la part principal de lrsquohabitatge saloacute principal o sala drsquoestar menjador cuina dormitoris banys Lrsquoedifici estagrave projectat
com un espai lliure i fluid
amb ilmiddotluminacioacute natural srsquoha organitzat lrsquoespai entorn dels espais de circulacioacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA de CIRCULACIOacute
Detalls de la Villa Saboya
Planta 1
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA de CIRCULACIOacute
Detalls de la Villa Saboya
Planta 1
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA de CIRCULACIOacute
Detalls de la Villa Saboya
Planta 1
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
PLANTA de CIRCULACIOacute
Detalls de la Villa Saboya
Planta 1
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Detalls de la Villa Saboya
Planta 1
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Planta 1
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Planta 1
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Detalls de la Villa Saboya
Els sostres plans permeten les terrasses-jardiacute
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardiacute drsquoaquesta planta a traveacutes drsquounes portes corredisses aquestes terrasses-jardiacute soacuten una prolongacioacute de la zona drsquoestar i dels dormitoris aixiacute queda diluiumlda la frontera interior-exterior
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Terrassa
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Terrassa
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Terrassa
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Faccedilanes
Com la Ville Savoya estagrave situada en el centre drsquoun indret paradisiacuteac un frondoacutes jardiacute a traveacutes de les finestres corredisses es poden contemplar els quatre angles
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Al terrat finalment hi ha el solagraverium
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
PLANTA de CIRCULACIOacute
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Faccedilanes
Els murs EXTERIORS a lrsquoalccedilada de la PRIMERA PLANTA estan pragravecticament dividits per una espegravecie de finestra contiacutenua que va al llarg de tot el periacutemetre de lrsquoedifici de manera que la visioacute de lrsquoexterior pragravecticament no teacute obstacles
Aquestes formes rectiliacutenies o cuacutebiques de la PRIMERA PLANTA contrasten amb les curviliacutenies usades al terrat (ldquopared ondulada de la azoteardquo)
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Tot teacute una funcionalitat protegir lrsquoagraverea del solagraverium del vent
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Volum exterior
A meacutes aquestes formes corbes remeten a lrsquoestegravetica cubista i recorden alhora les grans xemeneies drsquoun transatlagraventic
La seva estructura sembla un cub blanc amb liacutenies corbes en el sostre Fa lrsquoefecte que la galleda aquesta estagrave surant en lrsquoaire
2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
1
1 Pilotis (pilars allunyats del mur) aiumlllen lrsquohabitatge del terra
2 Planta lliure les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressioacute dels murs de cagraverrega i lrsquoestabliment drsquoun espai interior clar i de lliure distribucioacute
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
3
3 Multiplicacioacute de finestres contiacutenues horitzontals lrsquoabsegravencia de murs de cagraverrega fa que els finestrals puguin recoacuterrer tot el periacutemetre de lrsquoedifici (es poden obrir tots els vans que es desitgi)
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
5
4 Faccedilana lliure el pis srsquoavanccedila en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa
5 Jardiacute a la coberta el jardiacute del terrat feia de filtre natural de lrsquoaigua de pluja i era una continuacioacute del jardiacute de la primera planta
La construccioacute de la Ville Savoye respon plenament a lrsquoaplicacioacute dels ldquoCINC PUNTSrdquo de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
PLANTA PRINCIPAL
ZONA DrsquoESTAR
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
SOLARIUM
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
PLANTES I PLAgraveNOLS EN 3D
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye eacutes una de las residegravencies meacutes famoses del moacuten Projectada a Franccedila en la degravecada dels 20 (1929-31) eacutes considerada una dels majors icones de lrsquoarquitectura moderna del segle XX
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
La residegravencia va ser relativament poc usada pels propietaris originals donat que va ser abandonada durant lrsquoocupacioacute alemanya de Franccedila de la II Guerra Mundial
Al final de la guerra la casa estava en un estat ruiumlnoacutes fins que en 1964 fou considerada Patrimoni arquitectogravenic per part del govern francegraves i restaurada
Actualment eacutes manteacute ben cuidada com una ldquocasa - museurdquo
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
La Ville Savoye srsquoemmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectogravenic caracteritzat per la simplicitat de formes per la utilitzacioacute de volums elementals (cub cilindre con esfera) i proporcions exactes Lrsquohabitabilitat srsquoanteposa a lrsquoornamentacioacute tot i que lrsquoedifici no estagrave exempt de bellesa Drsquoaltra banda es troba enmig de la natura i el paper que lrsquoarquitecte li assigna eacutes en certa manera el de mirador que doacutena la possibilitat de gaudir de la natura perograve sense destorbar-la
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Srsquoha dir que ldquoLa Ville Savoie eacutes una expressioacute del racionalisme arquitectogravenic pur un edifici preciacutes geomegravetric amb una relacioacute amb la natura acuradament controladardquo
Eacutes un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional que ens ha aportat lrsquoarquitectura moderna
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Malgrat aixograve les obres de Le Corbusier han estat modificades desvirtuades io degradades amb molt mal gust per part de les actuacions estegravetiques dels uacuteltims propietaris que hi afegeixen clagravessiques solucions de teulada a quatre vessants suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb agravensia drsquoaprofitament de superfiacutecies
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1p) Biografia Una tasca innovadora La seva formacioacute Influegravencies que rep Caracteriacutestiques de la seva obra Obres i projectes 2- QUumlESTIONS CONSTRUCTIVES TEgraveCNIQUES FUNCIONALS I SIMBOgraveLIQUES (2p) 21- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS 22- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR 3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL (0rsquo5p) 4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Esgleacutesia de Notre Dame du Haut
(Ronchamp) 1954 Franccedila
Le Corbusier
Villa de Monzie (1927)
Le Corbusier
Le Corbusier marcagrave totalment a diverses generacions drsquoarquitectes
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions
Aquesta situacioacute va ser general en el moacuten sencer i tant a Europa com Amegraverica i Japoacute
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant van ser concebudes gairebeacute alliberades de la directa influegravencia drsquoell
No obstant aixograve no els va impedir posteriorment avanccedilar en aspectes com
1 Luacutes del formigoacute armat
2 En concebre millor les relacions entre els espais construiumlts
3 En pensar noves formes drsquoorganitzacioacute social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides
Ni els grans mestres ni els arquitectes actuals poden oblidar mai que la seva luacutecida visioacute arquitectogravenica drsquoavui la deuen a Le Corbusier
Gragravecies a ell estem vivint temps fascinants en la histograveria de lrsquoarquitectura
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
ldquoLe Corbusierrdquo (1887 - 1965) eacutes una persona admirable entre drsquoaltres coses per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar va escriure va fer pintura un poc descultura tapisseria i tots els projectes drsquoarquitectura A meacutes de per la seva personalitat autodidagravectica mai li varen agradar les escoles drsquoarquitectura tot aixograve realccedila encara meacutes la seva personalitat feinera
ldquo Le Corbusierrdquo
(1887 - 1965)
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Probablement eacutes el gran mestre de lrsquoarquitectura moderna i es manteacute com un dels referents meacutes significatius drsquoaquesta disciplina a nivell mundial No nomeacutes per la forccedila creadora la seva originalitat la innovacioacute en els materials les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals sinoacute tambeacute per la gran difusioacute que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Aquests principis van ser fruit de suports perograve tambeacute de fortes criacutetiques en el seu temps tot i que indubtablement va servir perquegrave els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el moacuten Tot aixograve canviagrave la forma drsquoentendre lrsquoarquitectura moderna
4- MODELS I INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p)
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
ldquo Le Corbusierrdquo (1887 - 1965)
I gragravecies a tot el seu esforccedil i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant ha rebut grans premis En 1963 obteacute la distincioacute meacutes alta concedida pel govern francegraves lrsquoordre de gran oficial de la Legioacute drsquoHonor
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
4- MODELSI INFLUEgraveNCIES (0rsquo5p) Contribucioacute a lrsquoarquitectura Conclusioacute Bibliografia
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Llibre de 2n curs ldquo DE INTERIORES DE HISTORIArdquo Editorial Edib httpeswikipediaorgwikiVilla_Saboya_(arquitectura) httpwwwculturageneralnetarquitecturahtmvilla_saboyahtm httpquhistcomvilla-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista httpanalizartees20071004viaje-a-paris-2C2AA-parte-villa-saboya httpwwwgoogleesimages httpaprendersocialesblogspotcom200807villa-saboyehtml httpwwwbcedubc_orgavpcasfnartCorbuhtml httpelarqcomgaleriathumbnailsphpalbum=62
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
wwwauthorstreamcomAricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint
httpwwwslidesharenetproyectoa3gtproyectoa3lta centroseduaytolacorunaesmaristasRACIONALISMO202ppthttpwwwi
nfopediapt$villa-savoye httpptwikipediaorgwikiLe_Corbusier httpwwweducfculpticmicm2000icm33Corbusierhtm httpproyectolocalizarqesetiquetascorbusier-le wwwessential-architecturecomSTYLESTY-M10htm httpwwwvivercidadesorgbrpublique222mediaarqModRelig_6jpg
Histograveria de lrsquoart IES Ramon Llull (Palma)
Alumne Tomeu Salvagrave Bover (2n batx B 2010-11) Professora M Assumpcioacute Granero Cueves
(actualitzacioacute 2014-15)
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
VILLA SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Caracteriacutesticas generales
Empleo de pilotes
que aiacuteslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardiacuten
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicacioacuten de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigoacuten y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
ciliacutendricos
Situada en centro
de jardiacuten permite a traveacutes
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro aacutengulos Contraste entre formas
cuacutebicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organizacioacuten jeraacuterquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardiacuten
y solarium
Saloacuten principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
1928 Armeacutee du salut Pariacutes 1930 Immeuble Clarte Geneve
1930 Pavillon Suisse Pariacutes
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
1945-1952 Uniteacute dacutehabitation
Marsella
11- Utilitza formes
bagravesiques quadres
per a plantes cubs i
cilindres en lrsquoalccedilat
1- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i tambeacute
serveixen drsquoaparcaments
6- Empra colors
primaris per a dotar
lrsquoedifici de major valor
estegravetic
4- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors)
2- Construccioacute adaptada a lrsquoescala
humana Crea partint de la
proporcioacute agraveuria el ldquoModulorrdquo un
cagravenon entorn al metre vuitanta
adaptant tota lrsquoobra a aquesta mida
per a quegrave fos cogravemode viure en ella
5- Deixa a la vista el
formigoacute concebut
com element bell
(nou brutalisme)
8- Vivendes aparellades
de dues en dues al llarg
drsquoun passadiacutes que fa de
carrer interior
9- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei
10- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
drsquoesports i oci
3- Aplicacioacute del seu ideal
drsquousar lrsquoarquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstruccioacute
despreacutes 2ordf Guerra
Mundial)
7- Finestrals enfonsats
(ldquoretranqueadosrdquo)
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Seccioacute Uniteacute drsquoHabitation
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
1945-1952 Unitat drsquoHabitacioacute Marsella Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
1958 Uniteacute dhabitation Firminy
1955 Uniteacute Dhabitation Foret
1953 Uniteacute dhabitation Reze
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Proposta de plagravenol per a una ciutat on podem observar les diferegravencies en el traccedilat
A proposta de Le Corbusier el traccedilat eacutes regular i quadrat respecte a lrsquoanterior que datava de lrsquoedat Mitjana
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Aquiacute Le Corbusier ja ha perdut lrsquointeregraves pels volums cubistes En aquesta etapa crea edificis meacutes expressius i de liacutenies corbes
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-55 Esgleacutesia de Ronchamp Franccedila
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Eacutes una edificacioacute revolucionagraveria
Srsquoaixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourleacutemont (en un pujol turoacute ldquocolinardquo) sobre les runes drsquoun santuari medieval destruiumlt a causa dels bombardejos de la 2a Guerra Mundial
El seu disseny no respon a cap esquema geomegravetric
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
El temple teacute parets gruixades i curviliacutenies
La coberta assenta sobre el grossos murs Uns enormes murs llisos i inclinats amb arestes tallants suporten una coberta de formigoacute sostre que recorda la proa drsquouna nau drsquouna forccedila plagravestica impressionant perquegrave es corba i srsquoaixeca pels extrems
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
ldquo1950-55 ldquoChapelle Notre-Damerdquo
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
1950-1955 Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes
3- Volta (ldquoboacutevedardquo) invertida
(part central meacutes baixa)
6- Concepcioacute
escultograverica
1- Enorme teulada corba que avanccedila
en voladiacutes i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en lrsquoexterior)
4- Contrast
cromagravetic paraments
blancs i volta de
formigoacute vist
5- Sensacioacute de
dinamisme
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
1950- 1955 Capilla Notre Dame Du Haut
Interior
9- Planta
irregular i
ondulant
7- Multitud de finestres
distribuiumldes lliurement amb
vidres de colors que concentren
la llum en zones concretes del
terra
8- Absegravencia drsquoorganitzacioacute jerarquitzada
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
ESQUEMA GRAgraveFIC
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
1950-55 Chapelle Notre-Dame
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
1950-1955 Notre Dame de Haut Ronchamp Franccedila
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
1951 Museacutee Ahmedabad Iacutendia 1952 Museacutee Chandigarh
1953 Maison Breacutesil Pariacutes
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
Le Corbusier
1951-1964 Ciutat de Chandigarh Punjab Iacutendia
Plagravenol de la ciutat Pogravertic del parlament de Chandigarh
Formigoacute vist
Volta invertida
Historia del Arte
Rosa Mordf Vilaacute Blasco
Disseny drsquouna ciutat modular dividida en 60
sectors de 15 km x 15 km amb dotacions
independents per a cada un drsquoells posseeixen
mercat escola i temple de manera que cap
persona ha de caminar meacutes de 10 minuts per a
acudir a algun drsquoaquestos serveis dins de la ciutat
El sector 17 estagrave considerat el centre
administratiu de la ciutat
ESQUEMA GRAgraveFIC
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
1951-65 Assembleacutee Chandigarh
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
1951-65 Haute Cour Chandigarh
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
1956 Maison de la Culture Firminy
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
1958 Pavillon Philips Bruxelles
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
1960 Carpenter Visual Center Boston
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
1963 Pavillon de lHomme Zurich
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
1950-55 Notre Dame du Haut Ronchamp
1927 Villa Stein Vaucresson Franccedila
1945-1952 Uniteacute d`Habitation Marsella
1923-25 Villa La Roche-Jeanneret oest
Pariacutes (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus quadres a Le Corbusier i al seu cosiacute Pierre Jeanneret)
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
