4_Plató

PLATÓ

El filòsof i la caverna

(427-347)

1

Plató

ÍNDEX

• Biografia i obra

• Referència de l’obra La República.

• Teoria de les idees.

• Antropologia.

• Teoria política.

“Llevat que els filòsofs regnin en els Estats, o els qui ara són anomenats reis i governants filosofin de manera genuïna i adequada, i que coincideixin en una mateixa persona el poder polític i la filosofia, i que es prohibeixi rigorosament que marxin separadament per cada un d'aquests camins les múltiples natures que actualment ho fan així, no hi haurà, estimat Glaucó, fi dels mals per als Estats ni tampoc, em sembla, per al gènere humà.”

Cap de Plató, a la gliptoteca de Munic.

Grècia a l’època de Plató

4

PLATÓ 427 – 347

VIDA i TEMES OBRES Tª DE LES IDEES

PERIODE SOCRÀTIC

(399 – 389 )

Aristòcrata. El seu vertader nom eraAristoclès. "Plató" és un sobrenomque significa: "el d'esquena ampla".Condemna de Sòcrates i decepció dePlató davant el sistema democràtic.Viatjà a Mègara amb Euclides i coneixAristip. Viatjà també a Egipte.TEMES: Tracten sobre la virtut i la seva definició.

“Apologia de Sòcrates”. “Critóo el deure del ciutadà”. “Laques” sobre el valor. “Càrmides”, sobre la temprança. “Lisis”, sobre l'amistat. “Eutrifó”, sobre la pietat. “Ió”, sobre la poesia com a do diví. “Protàgores”,sobre la possibilitat de ensenyar la virtut.

Obres molt àgils, ambdiàleg molt viu; sovintsón obres pocordenades. El Sòcrateshistòric apareix forçaben documentat, esrecull tal com era la conversa en època de Sòcrates. Encara no apareix la Teoria de les Idees.

PERIODE DE TRANSICIÓ

(388 – 385 )

Primer viatge a Itàlia. Va a Sicília aveure Arquites (pitagòric). Coneix Dió,van a Siracusa a transformar a Dionís Ien un savi governant. És venut com aesclau a Egina i comprat per Annicerisde Cirene que l’alliberàTEMES: Comença a elaborar les pròpies doctrines. Problemes polítics. Influencies de l’orfisme i del pitagorisme

“Gòrgies”, sobre la retòrica i la justícia. “Menó”, ensenyança de la virtut i la immortalitat. “Cràtil”, significat de les paraules. “Híppies major”, la Bellesa. “Híppies menor”, la veritat i la mentida. “Eutidem”, sobre la erística sofista. “Menexen”, paròdia de les oracions fúnebres.

Apareixen els primers esbossos de la Teoria de les Idees i de la Teoria política.

1 - Vida i obres

set-14 Plató - Politeia 5

PERIODE DE MADURESA(385 – 369)

Roman a l’Acadèmia que es funda amb eldiners del rescat de Anniceris.TEMES: Teoria de les Idees i Teoriapolítica. El Sòcrates d’aquests diàlegs esmostra segur i coneixedor de la veritat.Els diàlegs tenen l'estructura de latragèdia grega.

“El Fedó”, sobre la immortalitat de l’ànima. “El Convit”, sobre l’amor. “LaRepública”, sobre la constitució de l’estat just. “El Fedre”, ànima, amor i Bellesa.

Apareix dissenyada la Teoria de les Idees. Dualisme ontològic. La participació. Jerarquització de les Idees (sense idees matemàtiques)

PERIODECRÍTIC

(369 – 361)

Regnat de Dionís II. Nou viatge aSiracusa per a educar al tirà. Dióha de marxar a l’exili i Plató ésempresonat durant dos anys.Retorna Atenes.TEMES: Crítica a la Teoria de les Idees. Estil aspre i difícil. Problemes lògics. Sòcrates deixa de ser el protagonista i apareix l’estranger d’Elea.

“Parmènides”, crítica a la Teoria de las Idees. “Teetet”,búsqueda del coneixement. Trilogía de què no escriuria el darrer llibre, i on el protagonista és l’estranger d’Elea: “El sofista”, “El polític” i ¿”El filòsof”?.

Nova jerarquització: Idees de valors, Idees matemàtiques, Idees de coses i sers...Critica la Idea de participació. Relacions entre idees (ser-noser, moviment-repós, mismitat-alteritat).


VIDA i TEMESPLATÓ

427 – 347 a C. OBRESTª DE LES IDEES

DARRER PERIODE

(361 – 347)

Tercer viatge a Siracusa. Dionísintenta retenir Plató, però esrescatat per Arquites i elspitagòrics.TEMES: Cosmologia i Història. En política la seva posició es torna més dura i intransigent. Influència pitagòrica. Estilísticament, les obres tendeixen a sermonòlegs.

“El Fileb”, sobre el plaer i el bé. “El Timeu”,sobre cosmologia. “El Críties”, sobre la història d’Atenes. ”Les Lleis”, tres ancians d’Atenes, Esparta i Creta parlen sobre les seves constitucions.

Posició crítica envers els principis de la Teoria de les Idees.

Conservem també algunes

cartes, de dubtosa

autenticitat, a excepció de la Carta VI, VII i VIII


-primer filòsof de la història del qual es conserva l’obra completa.-obres exotèriques.-anàlisi estilogràfica.

◦ Primers: Apologia de Sòcrates, Critó, Càrmides, Protàgores. Obres amb diàleg molt viu. Recullen la conversa tal com probablement era a l’època de Sòcrates.

◦ Transició: Gòrgies, Menó, Híppies I,II, Eutidem. Inici de la temàtica sobre el coneixement i les idees. El Sòcrates històric comença a desdibuixar-se.

◦ Mitjans: Fedó, Convit, República, Fedre. Obres literàries més perfectes. Sòcrates és «deuteragonista» les seves tesis són les que s’acaben imposant.

◦ Crítics: Teetet, Parmènides, Sofista, Polític, El Filòsof?. Reelaboració de la teoria de les Idees.

◦ Darrers: Fileb, Timeus, Críties i Les Lleis. Diàlegs crítics i de revisió.

9

Obres

set-14 Plató - Politeia

REPÚBLICA

o de la JUSTÍCIA10

Diké i adikía


Datació

◦ La República, és una de les obres més extenses de Plató, conté una compilació temàtica que permet tractar totes les qüestions de la seva filosofia.

◦ La datació aproximada: Llibre I, entre 390-385 aC (període de transició dels seus escrits), i fou acabada amb els capítols II al X presumiblement entre 385-370 aC (maduresa de l'autor).

◦ Sòcrates (platònic) és l’interlocutor principal i narrador dels esdeveniments.


Edicions

◦ Original grec a Wikisource

◦ Català: Bernat Metge, 1989 Trad. Manuel Balasch

◦ Castellà: Instituto Estudios Políticos, 1969, trad. José Manuel Pabón

◦ Castellà: Wikisource, trad. de José Tomás García, 1805

◦ Francès: Wikisource, trad. Émile Chambry

◦ Anglès: Wikisource, trad. Benjamin Jowett, 1923


http://el.wikisource.org/wiki/%CE%A0%CE%BF%CE%BB%CE%B9%CF%84%CE%B5%CE%AF%CE%B1

http://es.wikisource.org/wiki/La_Rep%C3%BAblica/Coloquio_Primero

http://fr.wikisource.org/wiki/La_R%C3%A9publique_(trad._Chambry)

http://en.wikisource.org/wiki/The_Republic

Recepció de la República◦ Aristòtil (384-322): crítica dels principis “ideals”platònics.

◦ A la Política (anàlisi de les condicions socials de l’ésser humà i de les formes de govern existents).◦ Zoon politikon

◦ Ciceró (106-43) Escriu De re publica. Anàlisi des de la perspectiva romana.

◦ Tàcit (56-118) Historiador romà, crític amb la idealització política.

◦ Agustí d’Hipona (354-430) La ciutat de Déu (ciutat ideal: eterna Jerusalem)

◦ Utopies Renaixement: Tomas More (1478-1535) Utopia, Tomasso Campanella (1568-1639) La ciutat del sol

◦ Maquiavel (1469-1527) “realtà efettuale” vers “principati e reppubliche immaginate”. Realisme polític.

◦ Filosofia política moderna (s. XVII-XVIII): contractualisme (Locke, Rousseau)

◦ GW. Hegel (1770-1831) intent de cohesionar la polis en el seu moment de crisi.

◦ HG. Gadamer (1900-2002) interpretació discursiva i irònica del text platònic.

◦ K. Popper (1902-1994) La ciutat oberta i els seus enemics: Plató defensor del/s totalitarismes.


Personatges

◦ Adimant: germà gran de Plató. És interlocutor principal a la República. Es compta entre els presents durant el judici contra Sòcrates. Apareix al llarg de tot el diàleg.

◦ Cèfal: un ric atenenc apareix conversant a la República, participa breument. Pare de Polemarc, Eutidem i Lísies. Mor probablemente el 429 a.C. Aquesta dada és rellevant, Plató va néixer el 427, el que fa impossible que els seus germans hi fossin realment presents. Apareix al Llibre I elogiant l'ancianitat i introduint la concepció comercial de la justícia que consisteix senzillament en <dir la veritat i tornar els prèstecs.>

◦ Glaucó: germà més jove de Plató. És un dels principals interlocutors de Sòcrates a la República i apareix també a l‘inici del Simposi. A partir del llibre II es converteix, juntament amb el seu germà Adimant, en l’interlocutor principal de Sòcrates.


Personatges◦ Polemarc: un dels principals interlocutors de Sòcrates al Llibre I. És

fill de Cèfal i germà de Lísies, l’orador, i Eutidem. La Repúblicatranscorre a casa de Polemarc, a prop d’El Pireu i cap al mes dejuny. En el context de la guerra del Peloponès, Polemarc, defensorde la democràcia, va ser executat pels Trenta Tirans. La sevaparticipació és visible al Llibre I on introdueix la idea de justíciadels poetes com Simònides: <fer bé als amics i mal als enemics>.També se la pot catalogar com una concepció de la justícia entemps de guerra.

◦ Sòcrates: (470-399 aC) és el personatge principal del diàleg, va sermestre de Plató i creador del mètode maièutic pel qualaconseguia que els seus interlocutors descobrissin la veritat apartir d'ells mateixos. Defensa les tesis platòniques de la kallipolis idel filòsof-rei.


Personatges◦ Trasímac (450 - 400 aC): sofista i orador de Calcedònia (prop

del Mar Negre), es conserven fragments de les seves obres. És l’adversari dialèctic de Sòcrates en el Llibre I. Política i moral només li preocupaven incidentalment. Trasímac intervé de forma furibunda en el Llibre I per defensar una tesi realista o fàctica, al · legant que la justícia és <el que convé al més fort> i estableix una analogia entre l'home just (a qui tot li va malament) i l'home injust (que sempre treu profit de la situació). Afegeix que els que critiquen la injustícia no ho fan per por de cometre-la, sinó per por a patir-la. Al seu costat apareixen dos dels admiradors: Carmàntides i Clitofont. ◦ Intervenció a Rep. 338c: (φημὶ γὰρ ἐγὼ εἰ̂ναι τὸ δίκαιον οὐκ ἄλλο

τι ἢ τὸ του̂ κρείττονος συμφέρον.) «Aleshores et dic que la justícia no és res més sinó l’avantatge del més fort.»


Politeia

- temes- escenes- personatgesWikisource

◦ Llibre I: Anàlisi de la Justícia per Cèfal, Polemarc i Trasímac.

◦ Llibre II: Introducció a la justícia, censura dels poemes inapropiats i possibilitat de la guerra amb fins necessaris.

◦ Llibre III: estudi de l’educació dels guardians, l’analogia del metge i el jutge i l’elecció dels governants de l'Estat.

◦ Llibre IV: les virtuts, l'Estat ideal i la justícia.

◦ Llibre V: observacions sobre l’educació de la dona i els fills i una analogia entre el filòsof (amant de l'episteme) i el filodoxo (amant de la doxa).

◦ Llibre VI: consideracions sobre els filòsofs i l‘analogia del bé i el sol.

◦ Llibre VII: el "mite de la caverna", ciències per arribar a l’ús de la dialèctica i poder servir-se del món intel·ligible i cronologia del pla d’estudis.

◦ Llibre VIII: Els cinc models d‘organització política i les cinc formes de l'ànima.

◦ Llibre IX: el tirà i l'home feliç.

◦ Llibre X: consideracions sobre la poesia i destí definitiu de les ànimes (mite d’Er).


http://el.wikisource.org/wiki/%CE%A0%CE%BF%CE%BB%CE%B9%CF%84%CE%B5%CE%AF%CE%B1

PLATÓ (IV aC) Referents intel·lectuals

◦ Sofística: Plató s’oposa a l’escepticisme, relativisme.◦ Sòcrates: La dialèctica com a procediment i la incansable

recerca de la veritat (definició).◦ Anaxàgores: acceptació d’una intel·ligència ordenadora del

cosmos (nous).◦ Parmènides: Ser = Pensar. Eternitat del ser ◦ Heràclit: la natura és canvi constant (“pantà rei”)◦ Pitagorisme:◦ Importància coneixement geomètric i matemàtic. ◦ Dualisme antropològic. “Els cos és presó de l’ànima”.

05/09/2014 Plató 19

INTRODUCCIÓ A LA TEORIA DE LES IDEES

Per començar...◦ PLANTEJAMENT ONTOLÒGIC (com és la realitat?)

Si la realitat fos tan sols el que els sentits ens mostren, aleshores seria absolutament inestable i canviant (Heràclit)

◦ CONCLUSIÓ EPISTEMOLÒGICA (què en podem saber?)Si fos així, tot coneixement seria particular i contingent (δόξα, opinió) i no n’hi hauria cap d’universal i necessari (ε̉πιστέμη, ciència) → (escepticisme sofístic)

◦ PERÒ...

¿Com explicar l’existència de coneixements que són veritats universals i necessàries, com les certeses matemàtiques?

05/09/2014 Plató 21

A la recerca de veritats eternes i valors estables: del conceptualisme socràtic al realisme ontològic

de les idees◦ Contra el relativisme dels sofistes: tot no pot ser relatiu◦ Cerca superar el conceptualisme socràtic: Concepte subjectiu que

està a la ment.◦ Plató: La veritat és objectiva i té una entitat pròpia

Ment

Idea subjectiva

Idea amb entitat pròpia

Ideauniversal

◦Anàlisi de text

− Considera ara, va dir Sòcrates, si ets del meu parer. No diem que hi ha igualtat, no sols entre un arbre i un altre arbre, entre una pedra i una altra pedra, sinó alguna altra cosa distinta fora de tot això? Diem que la igualtat en si és quelcom, o que no és res? − Sí, per Zeus, va dir Simias, diem que és quelcom. − I coneixem aquesta igualtat en si? − Sens dubte. -D’on hem tret aquest coneixement? No és de les coses que acabem de parlar, de manera que veient arbres iguals, pedres iguals, ens hem format la idea d’aquesta igualtat que no és ni aquests arbres ni aquestes pedres, sinó que és completament diferent d’ells? Observa bé això; les pedres i els arbres no ens semblen unes vegades iguals i altres desiguals, segons els objectes amb què se’ls compari? − Així és. − Certament, en alguns casos les coses iguals et semblen desiguals; ocorre el mateix amb la igualtat en si, i et sembla de vegades desigualtat? − Mai, Sòcrates. − Així doncs, no és el mateix la igualtat i allò que és igual? − No, certament. − No obstant això, no és d’aquestes coses, iguals, que són diferents de la igualtat, d’on tu has tret la idea i el coneixement de la igualtat? − Aquesta és la veritat, Sòcrates. − I això és així tant si s’hi assembla com si no s’hi assembla? − Així és.

24

− (...)− Però, digues-me, va continuar Sòcrates, en presència d’arbres que són iguals, o d’altres coses iguals, què ens ocorre? Trobem aquestes coses iguals com la igualtat en si? I allò que falta perquè siguin iguals com aquesta igualtat? − Falta molt. − Estem doncs d’acord sobre això. Quan algú, en veure una cosa, pensa: «Aquesta cosa, que ara veig, tendeix a assemblar-se a una altra, però lluny de ser-li enterament conforme, és inferior a ella», és necessari que el que tingui aquest pensament hagi vist i conegut abans aquesta altra cosa a què diu que s’assembla la primera, encara que sigui imperfectament? − És necessari. − I no ens ocorre això amb les coses iguals, quan les comparem amb la igualtat? − Així és. − Per tant és necessari que hàgim vist aquesta igualtat abans del moment en què, en veure per primera vegada coses iguals, hem pensat que tendeixen totes a ser iguals com la igualtat mateixa, i que no poden aconseguir-ho? − És com dius.

Fedó, 72e-77a

25

PLATÓ coneixement i realitat

05/09/2014 Plató 26

REPRESENTACIONSMENTALS

CONCRETES sensacions (particulars)

són coneixement de

Són còpies de

REALITATS SENSIBLES

Canviants, materials

ABSTRACTESConceptes (universals)

són coneixement de

REALITATSINTEL·LIGIBLES

Permanents i eternes, immaterials

1. Quin és l’origen de les nostres representacions mentals?Hi ha dos tipus de fonts.

◦ SENTITSunes són fugisseres i canviants: «dues roques iguals» «un acte just...

◦DOXA (opinió)

◦ INTEL·LIGÈNCIAd’altres sòlides i estables:«la igualtat en si»«la Justícia en si»...

◦EPISTEME (ciència)

◦ REALITATS SENSIBLES(accessibles a través dels sentits)

“aquesta roca”,

“aquest acte just”

◦MÓN SENSIBLE

◦ REALITATS INTEL·LIGIBLES

(accessibles només amb la intel·ligència) “idea de roca”

“idea de justícia”

◦MÓN INTEL·LIGIBLE05/09/2014 Plató 27

2. De què són representacions?són coneixements de la mateixa realitat, o de realitats diferents?Són realitats diferents.

Coneixement/Realitat

BÉ EN SI JUSTÍCIA EN SI

BELLESA EN SI IGUALTAT EN SI

MÓN DE LES IDEES O FORMES (paradigma)

MÓN SENSIBLE (participació, imitació)

accions boneso dolentes (no bones)

actes justoso injustos

coses belleso lletges (no belles)

Coses igualso desiguals

TRIANGLE

ESTRUCTURA DE LA FILOSOFIA PLATÒNICA

TEORIA DE LESIDEES

(Metafísica)

TEORIA DEL’ÀNIMA

(Antropologia)

TEORIA DELCONEIXEMENT(Epistemologia)

TEORIACOSMOLÒGICA

(Ciència)

TEORIAPOLÍTICA

(Ètica)

TEORIA DE LES IDEES O FORMES

Dualisme ontològic i epistemològic

Teoria de les idees: Dualisme ontològic

1. el món material o sensible (topos oratos), és el món de les coses, el món dels fets, el món de la matèria, accessible a través dels sentits. Es troba sotmès a un canvi permanent i constant. És el món tal i com el pensa Heràclit.

2. el món no material o intel.ligible (kosmos noetos). El Món intel·ligible és el món de les formes pures, o IDEES, l’autèntica realitat perquè és perfecta i no canvia mai. És el món tal i com el pensa Parmènides, i que fa possible el món sensible, ja que les coses materials només són còpies de les Idees (Participació). La ciència, l’ètica i la política es basen en aquestes realitats immòbils i estables que són les Idees.

31

eidos

◦ El terme eidos (idea) deriva de la paraula indoeuropea“véidos”, visió; d'ella deriva el llatí videre, veure i el greceidos, idea.

◦ Idea, junt amb 'visió amb els ulls de la ment', té altressignificats relacionats com: concepte universal, essència, ideal, arquetip.

LA TEORIA DE LES IDEES

◦ “Idea” (eidos) per Plató no significa una representació mental com per a nosaltres, equival més bé al nostre terme “essència”, “allò que fa que una cosa sigui el que és”.◦ També l’anomena “forma” (morphé) “teoria de les formes”.◦ Les idees per Plató són models, essències, formes, arquetips,

paradigmes, conceptes perfectes que existeixen independentment de les coses, que són còpies, imitacions de les idees.

DUALISME ONTOLÒGIC

MÓN DE LES IDEES

MÓN SENSIBLE

Què hi ha? IDEES oFORMES o ESSÈNCIES

Coses, objectes MATERIALS

Com el coneixem?

Amb la RAÓ Amb els sentits

Què és? VERTADER, REAL,ARQUETÍPIC

APARENT,OMBRES, CÒPIES

Característiques de les Idees

Les Idees o formes són:

1. éssers reals, tenen categoria ontològica.

2. paradigmes, arquetips o models de la realitat sensible.

3. úniques, per això podem parlar de La Igualtat-en-si, El Bé-en.si, La Justícia-en-si...

4. eternes, alienes al temps.

5. immutables, no sotmeses al canvi ni a la transformació.

6. immaterials i, per tant, indivisibles.

7. captables per la intel·ligència, no pels sentits.

8. essències de les realitats sensibles aparents.

9. Universals, les idees es prediquen de les coses.

10. jerarquitzades: Bé (idea suprema), Veritat i Bellesa.

35

◦Anàlisi de text

Teoria de les Idees. El símil de la línia-Agafa, doncs, una línia tallada en dos segments desiguals i talla altra

vegada cada segment, segons la mateixa proporció, el del gènere visible iel de l'intel.ligible, i tindràs -segons la claredat i foscor de cadascun- en elvisible un primer segment: les imatges. Anomeno imatges abans que resles ombres, després les visions que es formen en les aigües i en aquellescoses semblants, que són sòlides, llises i brillants,(...) -En l'altresegment, doncs, posa-hi allò que s'assembla a això: tant els animals queens envolten com allò que està plantat i el gènere de les coseselaborades.(...) -Potser voldries també admetre, vaig dir, que el que ésvisible es divideix en veritat i en manca de veritat, de manera que laimatge té la mateixa relació respecte a allò que és conegut?(...) -Doncs,considera també, a més, la manera de dividir el segment de l'intel.ligible.-Com? -De manera que l'ànima es vegi obligada a cercar una de lesparts tot servint-se, com d'imatges, d'aquelles coses que abans erenimitades, a partir d'hipòtesis i anant no cap al principi sinó cap a laconclusió. Però la segona, partint també d'una hipòtesi per arribar a unprincipi no hipotètic, i sense les imatges d'allò, fent el camí amb aquellesidees soles i a través d'elles. Plató REPUBLICA, Ll. VI, 509d-510b

37

Símil de la línia (correspondència ontológico-gnoseològica)

GRAUS D’ÉSSER GRAUS DE CONEIXEMENT

?

Nivell epistemològicNivell ontològic


EIKONÉS Ombres, reflexos

EIKASIAConjectura


Dox

a(o

pini

ó)

Món

sensible

?



ZOA Objectes sensibles


PISTIS Coneixement

sensible

EIKASIAConjectura


Dox

a(o

pini

ó)

Món

sensible

PAIDEIA



MATHEMATIKÀ Objectes de les matemàtiques, idees intel·ligibles inferiors



DIANOIA Coneixement

discursiu

PISTIS Coneixement

sensible

EIKASIAConjectura


Epis

tem

e (c

iènc

ia)

Dox

a(o

pini

ó)

Món

intel·ligibleM

ónsensible

PAIDEIA



ARKHAÍ (EL BÉ EN SI)Arquetips, idees intel·ligibles superiors

MATHEMATIKÀ Objectes de les matemàtiques, idees intel·ligibles inferiors



NOESI Coneixement

intuïtiu

DIANOIA Coneixement

discursiu

PISTIS Coneixement

sensible

EIKASIAConjectura


Epis

tem

e (c

iènc

ia)

Dox

a(o

pini

ó)

Món

intel·ligibleM

ónsensible

PAIDEIA


Plató relaciona els diferents graus d’ésser que hi ha i estableix així una paral·lelisme entreels nivells ontològics (de l’ésser) i epistemològics (del coneixement).

El segon grau de coneixement és el de la raó, el de l’episteme; però també dividit en dosnivells:

2.1 Diànoia, la raó discursiva, una raó que no ve de cop, que s’ha de deduir, encara no és elconeixement perfecte; fent servir hipòtesis.2.2 Noesis o raó intuïtiva. Aquesta és la ciència que té per objecte les idees, els models deles coses. Màxim grau de coneixement (filòsof).


LA TEORIA DE LES IDEES. El mite de la caverna

(República, VII)

Text a filoinfanta

http://filoinfanta.moodlehub.com/pluginfile.php/2081/mod_resource/content/1/texts/RepVII_PLATO_.pdf

Què és la realitat? : El Mite de la Caverna

◦ Simbologia:1. La caverna representa el món sensible, i les ombres són les

les coses materials2. Els presoners representen l’home encadenat al món

material i als desigs del cos, creient que només existeix la realitat que percep amb els sentits

3. El món exterior a la caverna representa el món de les Idees4. El Sol representa la idea del Bé. Relació Bé / Sol: el Sol

dóna la vida en el món material. La idea de Bé dóna sentita totes les Idees.

5. El presoner que s’escapa representa el filòsof (Sòcrates), que ha pogut deslliurar la seva ànima de les cadenes del cos i contempla la vertadera realitat: les idees.

47

L’ espai que representa el món de les coses

L’ espai que representa el món de les Idees

Món de les

Idees

Món de les coses

El missatge central del mite de la caverna és que els humans

estem mancats de coneixements però existeix la

possibilitat de superar aquesta situació a través de

l’educació (paideia).

En el fons més profund de la cova hi ha uns

presoners que tant sols veuen la paret final i

observen “ombres”. No poden parlar entre ells.

Els presoners som els humans (ignorància i

confusió)

Les ombres representen allò que la gent pren com a

real

1) Els presoners prefereixen no sortir de la cova, però

si algú decideix sortir haurà de fer un esforç

enorme. Aquest esforç = la duresa de la investigació i

de la millora personal.

2) Sortir de la cova equival a “veure” les Idees (= adonar-se de la realitat). Provoca un

gran impacte.

Els objectes que hi ha fora de la cova

són ...

Aquells que han aconseguit sortir

són ...I tenen la

obligació de ...

El Sol representa la Idea ...

El foc de l’ interior de la cova simbolitza

el Sol La mort de l’alliberat... El destí socràtic

de la veritable filosofia.

Al·legoria de la cavernaCaverna (foc)(ombres)presoners

alliberat

Ascens al món exteriorMón exterior

Sol57

Al·legoria de la cavernaCaverna (foc)(ombres)

Món sensible (sol)(éssers perceptibles)

presoners Éssers humans (“nosaltres”)

alliberat filòsof

Ascens al món exterior

L’ànima vers el coneixement

Món exterior Món de les idees (kosmosnoetos)

Sol Idea del Bé-en-si58

PLATÓ. Al·legoria de la caverna

el mite la interpretació

facultats cognitives

tipus de saber

tipus de realitat

l’ésser humà

interior de la caverna

exterior de la caverna

05/09/2014 Plató 59




tipus de saber

tipus de realitat

l’ésser humà

interior de la caverna Sensibilitat

exterior de la caverna Enteniment

05/09/2014 Plató 60




tipus de saber

tipus de realitat

l’ésser humà

interior de la caverna Sensibilitat Opinió

saberparticular contingent

exterior de la caverna Enteniment Veritat

saberuniversal necessari

05/09/2014 Plató 61




tipus de saber

tipus de realitat

l’ésser humà



Aparença

materiali canviant



Realitat

immateriali eterna

05/09/2014 Plató 62




tipus de saber

tipus de realitat

l’ésser humà



Aparença

materiali canviant

Cos



Realitat

immateriali eterna

Ànima

05/09/2014 Plató 63

Dialèctica ascendent: Mite de la Caverna

64

Cavernes...

65

Recordem el trets més importants del pensament de Plató

oRacionalismeo Cal confiar més en la reflexió que en la observació sensorial.

oUniversalismeo existeixen Idees de valor universal i indiscutible.

oIntel·lectualisme ètico El coneixement de les idees ens condueix al Bé (idea máxima).

oIdealismeo És més important el món de les Idees que el de les coses.

Penseu les paraules alternatives a la dreta

Universalisme

Optimisme intel·lectual

Idealisme

Racionalisme


Universalisme Relativisme

Optimisme intel·lectual

Idealisme

Racionalisme



Optimisme intel·lectual Escepticisme

Idealisme

Racionalisme




Idealisme Materialisme

Racionalisme




Idealisme Materialisme

Racionalisme Empirisme

Com s’arriba a les Idees?1. Reminiscència2. Dialèctica3. Purificació4. Amor

72

Com s’arriba a les Idees?1. Reminiscència o Anamnesis

En el Menó, Plató ens diu que “conèixer és recordar” el que l’ànimaposseeix de forma innata, degut a la seva vida anterior:

Perquè estant íntimament connexes entre elles les parts de la naturalesa i haventaprès l’ànima totes les coses, res no impedeix que, recordant una sola cosa (elshomes en diuen aprendre), hom retrobi totes les altres, si és coratjós i no escansa de cercar. Cercar i aprendre no són, al cap i a la fi, més que recordar(anamnesis).

Menó, 8d (adaptat)

- En el Menó: demostració a través de l’episodi de l’esclau de Menó.- Preexistència del coneixement.- Ànima com a recipient de la memòria. (Fedó 72 d)

73

PLATÓ: “CONÈIXER ÉS RECORDAR”

MÓN INTEL·LIGIBLE

MÓN SENSIBLE

CONTEMPLADES INTEL·LECTUALMENT

CAÍGUDA

UNIÓ AMB EL COS

OBLIT

COPIADES PEL

DEMIÜRGEN LA

MATÈRIA

PERCEBUDES

PROCÉS DE CONEIXEMENT SEGONS LA DOCTRINA DE L’ANÀMNESIS

ÀNIMA Idees

CosesÀnimaCos

RECORDANÀMNESIS

Com s’arriba a les Idees?2. La DialècticaParal·lelisme entre ontologia i epistemologia. Plató estableix graus de coneixement.

◦ La dialèctica: és un procés intel·lectual per arribar a les idees.◦ Vessant ascendent (sinagogué): : de les coses a les idees◦ Vessant descendent (diàiresi) : de les idees a les coses sense l’experiència.

◦ És un mètode d’ascens del sensible a l'intel·ligible. Fa servir operacions com la “divisió” i la “composició”. Així permet passar de la multiplicitat a la unitat i mostrar aquesta com el fonament d’aquella.

És la via lògica i racional: per un procés de deducció l’ànima descobreixles veritats matemàtiques i universals (Idees) que ordenen la realitatfísica, en un primer moment, obrint-se pas a l’episteme a través de la captació de les idees (intuïció intel·lectual).

75

Dialèctica

La dialècticaAscendent (sinagogué): Procésracional que condueix a la menthumana des dels conceptes relatiusi particulars a les idees absolutesmitjançant la conciliaciód’arguments oposats.

Descendent (diàiresi): Visiósintètica de la realitat de les coses a la llum de les idees absolutes en l’estat de la noesi o coneixementintuïtiu (sinopsis).

◦Anàlisi de text

Rep. LLIBRE VII (531d-532d)

-“Aleshores, oh Glaucó!” –vaig dir- no és aquesta la melodia mateixa que la dialèctica executa?, la qual, tot i ser intel·ligible, és imitada per la facultat de la vista de la qual dèiem que intentava mirar primer els animals i després als mateixos astres i per fi el mateix sol. Igualment, quan un es val de la dialèctica per a intentar dirigir-se, amb ajuda de la raó i sense intervenció dels sentits, cap a allò que és cada cosa en si i no hi desisteix fins a arribar a allò que és el bé en si amb la sola ajuda de la intel.ligència, aleshores accedeix al terme mateix de l’intel.ligible, de la mateixamanera que (el presoner) arribà al terme del visible.”-“Exactament” –digué.-“I què?, no és aquest viatge el que anomenes dialèctica?”-“Com no?”-“I alliberar-se de les cadenes” –vaig dir jo- “i girar-se de les ombres cap a les imatges i el foc i ascendir des de la cova fins al lloc il.luminat pel sol i no poder mirar-hi encara els animals ni les plantes ni la llum solar, sinó només els divins reflexos que es veuen en les aigües i les ombres dels éssers reals, tot i que ja no ombres d’imatges projectades per una altra llum que, comparada amb la del sol, és també una imatge, heus ací l’eficàcia de les ciències que hem enumerat, les quals eleven la millor part de l’ànima cap a la contemplació del millor dels éssers, de la mateixa manera que abans alçava la part més perspicaç del cos a la contemplació del méslluminós que hi ha en el món material i visible”.

Com s’arriba a les Idees?

3. A través de la PurificacióEn el Fedó, Plató ens descriu la filosofia com a preparació moral per a la mort, la qual s’ha de percebre com el retorn definitiu de l’ànima al mónde les Idees.

79

Com s’arriba a les Idees?4. A través de l’Amor (Eros): força que ens impulsa cap al bé, motor

de la dialèctica (camí) ascendent. Conèixer és estimar les idees. Hi ha dos tipus d’amor:

◦ L’amor als cossos; no és autèntic, perquè el cos pertany al món sensible (degradat i inferior)

◦ L’amor de l'ànima: amor superior, és l’amor a les Idees belles.◦ Les coses sensibles belles ens desperten l’amor o desig de la

bellesa autèntica (la idea de bellesa).

Al diàleg del Banquet es presenta el procés ascendent de l'amor: comencem estimant els cossos bells, després es passa de l'amor dels cossos a l'amor a les ànimes, i finalment de l'amor a les ànimes a l'amor a les Idees

80

Relació de les idees i les coses

Participació (méthexis): les coses participen en diferents graus de les idees. (en aquest sentit, les coses s’acosten a les idees)

Imitació (mimesis): les coses imiten les idees en tant que sóncopies imperfectes d‘elles. (en aquest sentit, les coses es diferencien de les idees)

Relació de les idees i les coses

“Plató distingeix els termes [mimesis i méthexis], utilitzantmimesis per l’art i la poesia que, per ell, imiten les coses. La

méthexis, per contra, indica que les coses per elles mateixesparticipen de les idees, com l’artesà que fabrica objectesque participaran més o menys en la idea preconcebuda.”

Patrick Chatelion Counet

Participació i imitació

Idees ObjectesModels

ArquetipsEssències

ImmutablesEternes

Intel·ligiblesRealitats en si

UniversalsÚniques

Idees ObjectesModels Còpies

Arquetips ExemplesEssències Aparences

Immutables CanviantsEternes Efímeres

Intel·ligibles PerceptiblesRealitats en si Realitats “participades”

Universals Contingents / particularsÚniques Diverses

ANTROPOLOGIA

Dualisme antropològic

Antropologia

◦ Ésser humà: unió accidental de cos i ànima◦ DUALISME antropològic: l’ésser humà és un compost de dues

substàncies: cos (matèria) i ànima (immaterial, propera a les Idees).◦ Si conèixer és re-conèixer o recordar; és necessari que

l’ànima hagi conegut prèviament el món de les idees abans d’encarnar-se en un cos. Plató accepta les teories pitagòriques sobre la reencarnació de l’ànima o metempsicosis.◦ Plató accepta que l’ànima posseeix potències passionals i

emotives, així com la racional.◦ El coneixement té caràcter espiritual: procés de purificació

de l'ànima, alliberament de la presó del cos.

85

Antropologia

◦ Per explicar la relació entre l’ànima i el coneixement, Plató utilitza el mite del Carruatge Alat o de la biga alada:

“Les ànimes són eternes, i viuen al món intel·ligible, contemplant les idees. Les ànimes marxen en processó cada una a dalt d'un carruatge, tirat per un auriga (pilot), amb un cavall dòcil i un cavall rebel. De sobte el cavall rebel es desboca, surt del camí i malgrat els esforços del genet cau al món sensible”.

86

Plató:Mite del Carruatge Alat

(Fedre)

87

Les tres forces de l’ànima

◦Disposicions del cavalls i l’auriga. Les potències de l’ànima:◦ Cavall bo i assenyat ànima irascible◦ Cavall rebel ànima concupiscible◦ Auriga seny, raó ànima racional

05/09/2014 88

◦ La tendència racional és la que impulsa l´ànima a retornar al món espiritual del qual és originària.

◦ La tendència irascible indueix l´ànima a posar en pràctica accions temeràries, fina al punt de posar en perill la pròpia existència.

◦ La tendència apetitiva està lligada a les activitats reproductives, fisiològiques i productives de l´existència humana.

Ànima racional prudència

Ànima irascible fortalesa

Ànima apetitiva temprança

Aquestes tres tendències són anomenades ànimes, a cada ànima li correspon un tipus de virtut diferent:

Les tres forces de l’ànima

Mite de la biga alada

◦ Sòc. “Els cavalls i aurigues del déus són bells i bons (kalós kaí agathós), però els dels altres presenten una mescla. Pel que fa a nosaltres, en primer lloc, el conductor mena una biga; dels cavalls un és bell i bo i és fill d’altres iguals; l’altre és contrari i fill de pares també oposats. O sigui que conduir-nos a nosaltres és cosa necessàriament dura i difícil.” (246 b-c)

◦ (...)”L’ànima si és perfecta i alada, vola per les altures i governa tot l’univers (uránon).” (246 c)

05/09/2014 90

◦ Sòcrates es planteja la causa de la pèrdua de les ales.◦ Les ales s’alimenten del que és diví i

volen més enllà dels cels cap a l’hyperuranion on es poden contemplar les idees en si (247 c-e) (Text fonamental de la teoria de les idees.) Aquesta és la vida del déus i la de les que han pogut acostar-se al seguici dels déus. Després d’aquest viatge torna a les parts baixes del cel i dóna de menjar ambrosia i nèctar per beure als cavalls. Aquesta és la vida dels déus però la de les altres ànimes...

05/09/2014 91

Llei Adrastea◦ Dificultats per a les ànimes (248 a-d)

Quan perden de vista el “bosc de la veritat” (aletheias idein) , s’alimenten de l’opinió (doxa). Però l’aliment per a les ales només es troba en aquesta esplanada. Així hi ha una llei que governa (Adrastea) qui hagi aconseguit seguir un déu i contemplar alguna veritat roman per a la volta següent, però quan una ànima no se’n surt perd les ales i cau a terra (248 c).

◦ Reencarnació (tesis òrficopitagòriques)05/09/2014 92

Antropologia

◦ Les ànimes virtuoses tornaran després de la prova terrenal al món hiperurani. ◦ Les no virtuoses, transmigraran de cos en cos, fins

que assoleixin la necessària regeneració moral.

93

◦ Aquestes ànimes seran implantades seguint un ordre de naixement:

◦ 1a gènesi filòsof, l’inspirat per les Muses o l’amic de la bellesa

◦ 2a gènesi rei legítim, guerrer o amb dots de comandament

◦ 3a. gènesi polític, bon administrador

◦ 4a. gènesi amic de les fatigues corporals, metge

◦ 5a gènesi home profètic, o dedicat als misteris◦ 6a gènesi poeta o amic de la imitació

◦ 7a. gènesi Pagès o artesà

◦ 8a. gènesi sofista o demagog

◦ 9a. gènesi tirà◦ L’ànima que no ha vist mai la veritat no pot adoptar una

forma humana.

05/09/2014 94

Correlació entre teoria del coneixement i de l’ànima

◦ La justícia és la virtut de l’ànima i consisteix en aconseguir l’equilibri entre les tresparts de l’ànima gràcies a la prudència i orientació de l’ànima racional. Aquestequilibri és l’harmonia de l’ànima.

TEORIA POLÍTICA

Filòsofs-reis

Introducció a la teoria políticaIntroducció a la filosofia política de Plató: Luís Racionero (àudio)

Carta VII (324 b) "Quan era jove em delia…vaig acabar amb una mena derodament de cap"

1. Diagnòstic de la ciutat malalta[1]: a) interrupció de la traditio "la ciutat jano és regida per les tradicions i els costums dels nostres pares" b)impossibilitat de la innovatio "era impossible trobar-ne fàcilment denous" i c) mania legisladora: les lleis, que es multiplicaven, "s'anavencorrompent".

2. Impuls inicial vers la dedicació política3. Desventures de la ciutat: crítica dels falsos polítics 493 a-c Rep.4. Observació dels ciutadans, lleis i costums de la ciutat desventurada5. Consideració de la dificultat d'introduir la orthotés o rectitudo a la ciutat6.Establiment de la necessitat d'actuar a la ciutat junt amb amics (philia) i

companys dignes de confiança, és a dir, des d'una comunitat-pilot.Filòsof, salvador del col·lectiu, ta koinà sósei, Rep. 497 a

[1] Sales, J. (1992) p. 104-5

97

República Llibre II

◦ Adimant manté les tesis de Trasímac (superioritat de la injustícia sobre la justícia) i repta Sòcrates a defensar l’argument contrari, és a dir, que és superior la justícia a la injustícia.

◦ Adimant: anell de Giges, l’observança de la justícia ve només de la incapacitat de ser justos. (359b-360d)


L’anell de Giges

Si tinguéssim dos anells de Giges com aquest i dotéssim d'ells tant al just coma l'injust, pensa Glaucó, no els podríem reconèixer perquè no hi ha ningú tanferm en les seves conviccions que es resistís a fer ús d'aquests poders, cosaque li fa concloure que "qualsevol que pot cometre injustícia senseconseqüències les hi comet, perquè la injustícia és més avantatjosa que lajustícia” (360 d). Però si es descobreix aleshores la sort de l'injust serà elturment i la mort. Conclou doncs que no convé ser just sinó semblar-ho (362b). Adimant, el seu germà, completa el quadre dient que els qui lloen lajustícia ho fan per les recompenses i honors que això comporta i no per ellamateixa. Es planteja aleshores a Sòcrates el repte de demostrar que lainjustícia és el major del mals i la justícia[1] el major dels béns. Això ésl'objecte de la República.

[1] S'ha proposat traduir el terme dikaiousyne per rectitud, ja que inclou els conceptes socials i morals. Ja que tal i com esplantegen els termes a la República la pregunta per la justícia equival a la pregunta sobre com cal viure

99

Construcció de la “kallipolis”

◦ Sòcrates agafa el repte i es proposa l’anàlisi de la justícia-en-si.◦ L’anàlisi del que és just començarà “amb la lletra grossa”:

la polis justa per després passar a analitzar la lletra petita:l’individu just. (368d-369d)◦ Una organització social que es basi en el principi

d'especialització per mitjà d'una educació apropiada (en lamúsica i la gimnàstica) i per mitjà d'una divisió del treballd'acord a l'aptitud que té cada individu (on ningú ha de ferdiverses coses alhora).


Intel·lectualisme polític

Intel·lectualisme moral

◦ Sòcrates

◦ Només és virtuós i es comporta correctament qui coneix la virtut, el bé.

Intel·lectualisme polític

◦ Plató

◦ Només pot governar amb justícia qui coneix la justícia.

Amb la filosofia com a fonament del poder polític, el ciutadà quedà en disposició d´aconseguir allò que la sofística no pogué donar-li: la veritable perfecció moral.

Plató presentà la seva filosofia com el remei que podia salvar la ciutat.

La filosofia platònica neix com a resposta a la crisi moral i política que vivia la polis grega.

Origen de la polis

◦ 369b i ss Manca d’autarquia (autosuficiència)

◦ Tres elements necessaris, que configuren la ciutat a partir de l’especialització del treball:

1. Queviures2. Habitatge3. Vestit

◦ Bescanvi i moneda per a l’intercanvi intern de béns i serveis.

◦ Ciutat dels porcs (372d): ciutat sana...

◦ “Naixement” de la ciutat opulenta o luxosa: ciutat malalta... Millor que analitzar com neix la injustícia (372e).

◦ Possibilitat de la guerra en aquest context (373e) especialització dels guerrers.


◦Anàlisi de text

Rep. Llibre II (369b-369e)

“Aleshores,una ciutat neix, pel que crec” –vaig establir jo- “perquè ningú de nosaltres no és autàrquic, sinó mancat de moltes coses. O creus en algun altre principi que faci habitar una ciutat?.”“No, en cap altre.”“És així, naturalment: cada home n’agafa un altre decara a una necessitat, i un segon de cara a una altra; mancats de moltes coses, els homes agruparan la gent en un lloc habitable per fer societat i ajudar-se; a una convivència així l’anomenarem “ciutat”, no fa?“No hi ha dubte.”“I quan algú lliura el que sigui a un altre, si és que li ho lliure, o bé li pren, creu que li és millor?”“Certament”“Au, doncs” –vaig fer jo- “fundem de paraula una ciutat des del seu principi. La fundaran, em sembla,les nostres necessitats.”

Moral, psicologia i política

◦ Per reinstaurar l´ordre a la ciutat, calia abans la reorganització moral dels individus que la constituïen, és a dir, una reestructuració interna dels ciutadans.

◦ Aquesta reorganització interna prenia com a base una psicologia que dividia l´ànima en tres tendències:

1. tendència racional

2. tendència irascible

3. tendència concupiscible o apetitiva

• Aquesta tipologia suposa una evolució en la psicologia platònica respecte al Fedó. Mentre en aquest últim diàleg, Plató només reconeixia en l´ànima una única tendència, la racional, en la República i al Fedre, recull a més altres dues tendències.

PLATÓ: TEORIA POLÍTICA

◦Una societat justa conjuga el tipus d’ànima de cada individu amb la seva funció social i política. Quan l’ànima i la funció social coincideixen, aleshores l´home és just i la ciutat és bella i feliç. (kallipolis)

106

Moderador

Notas de la presentación

Àudio UNED Racionero.

Guardians.

Desigualtat: mite dels metalls.◦ Necessitat de l’educació dels guardians: desterrats els poetes com Homer en la "Ilíada", que

fan veure als déus plorant i barallant-se entre si i fan que es tingui més por de la mort que de l’esclavitud.

◦ Censura (Novoparla?) dels passatges que transmeten aquests sentiments: eliminació dels noms terribles o horrorosos: Estígia, Infern, fantasmes...(387c)

◦ Educació dels guardians (phylakes): música (límit, efeminament) i gimnàstica (límit: la brutalitat).

◦ Rebuig dels metges (millor, prevenció) i dels jutges (desordre entre els ciutadans).◦ Governants o magistrats: tria entre els més valents d’entre els guerrers o guardians perfectes

(“teleous phylakes”).◦ Mentida útil: mite dels metalls (414,b): “Tots els qui sou a la ciutat sou germans... però el

déu...” <En total oposició al mite de prometeu del Protàgores, que fonamenta la igualtat de tots els éssers humans (democràcia).

◦ Separació dels guardians de la resta de productors.◦ Forma de vida comunitària: sense propietat privada (416e) i seran alimentats pels

productors. en cas contrari, ruïna per a la ciutat. (417b)


Per dur a terme aquest propòsit caldria inventar una mentida útil per tal de convèncer els governants, o almenys la resta de ciutadans: Caldrà persuadir els governants i els guardians que l'educació que han rebut ha estat un somni i que tots ells han sorgit de la terra-mare i, per tant, són tots germans. Però els déus a uns els van fer d'or (governants), plata (auxiliars) i bronze i ferro per a la resta de pagesos i artesans. De vosaltres pot néixer un fill d'or d'un pare de plata o un de plata d'un pare d'or. No hi ha d'haver compassió, cal que els guardians vigilin la composició de les ànimes dels que han de governar la ciutat perquè l'oracle diu que la ciutat serà destruïda quan la ciutat la vigili un guardià de ferro o de bronze. (Mite dels metalls) <En total oposició al mite de prometeu del Protàgores, que fonamenta la igualtat de tots els éssers humans (democràcia).

MITE DELS METALLS

108


◦ La democràcia havia condemnat a mort a Sòcrates, Plató, per tant, no defensa la igualtat absoluta (isonomia formal) de tots els individus sinó la igualtat de possibilitats en base als mèrits de capacitat intel·lectual. ◦ Crítica a la democràcia com a un sistema degenerat, degradat,

que atén la majoria enfront de l’excel·lència (meritocràcia). ◦ En realitat, Plató defensa una isonomia qualitativa que no

pugui ser “manipulada” des del “poder de la paraula” sinó del poder del “logos-raó”.

109

Moderador



Funcions dels magistrats:normes sobre riquesa i la pobresa.


Adimant planteja si seran feliços els guardians: “No fundem una ciutat perquè hi hagi una sola classe extraordinàriament feliç, sinó perquè volem que ho sigui al màxim tota la ciutat.” (420c)

Les ciutats que no s’estructuren a partir d’aquests criteris són, en realitat, ciutats dividides: entre rics i pobres, enemics entre si. Els guardians han de vetllar per mantenir la ciutat com un tot i que no sorgeixin escissions.422d-423b

Les normes han d’estar basades en l’educació i no en normes externes o lleis. (423b-e)

Es descriuen les característiques de la ciutat dissenyada: (427e) Sàvia Coratjosa Temperada Justa

Anàlisi de les virtuts de la kallipolis

◦ Els governants-savis (escassos en nombre) es fonamentaran sobre l’educació no especialitzada sinó sobre el tot de la ciutat (ciència)

◦ Coratjosa a través dels guardians (429e-430b) símil dels destenyits. Ni el dolor, ni la por ni la passió poden davant l’ànima coratjosa ben entrenada (igual que una roba ben tintada no es descoloreix ni amb sosa).

◦ Temperada (temprança – sophrosyne) domini de les passions “ser amo de si mateix”).” s’estén per tota la ciutat” (432a)

◦ On és, doncs, la justícia? “Fer cadascú el que li pertoca.” (433b). Per tant, la injustícia (ruïna de la ciutat) implica el bescanvi de funcions entre les classes socials. (434b)


◦Anàlisi de text

Rep. LLIBRE IV (429c-430b)

“Això mateix” –vaig dir-li jo- “suposa tant com puguis que ho fèiem nosaltresquan seleccionàvem els soldats i els formàvem en música i en gimnàstica: no et creguis que ens enginyéssim per altra cosa que no fos que ells rebessin i obeïssin les lleis en condicions òptimes, com si fos una tintura, perquè la creença enellsesdevingués sòlida no solament en els temes importants sinó també en els altres, això gràcies a posseir una naturalesa i una instrucció escaients, perquè no destenyissin la tintura aquests lleixius de tant poder de destenyir, vull dir els plaers més aptes que qualsevol cosa a fer-ho, o que qualsevol cendra, o també el dolor, la por, la passió. Una força tal, conservativa per una opinió recta en tot i justa, tant en els temes importants com en els lleus, estableixo que és el coratge, i l’anomeno així suposant que tu no diguis el contrari.”

Isomorfisme polis-individu

◦ Aplicació dels principis de justícia analitzats a la polis a l’individu just.◦ Parts de l’ànima: ◦ Racional, capaç del càlcul◦ Irracional o concupiscible, llidaga als plaers i satisfaccions.◦ Irascible, lluita contra les passions (440a – exemple dels cadàvers)

◦ Isomorfisme ànima-polis (411c-412d)◦ Injustícia a l’ànima (444b)◦ Formes justes de Constitució política: monarquia (governa

un savi) o aristocràcia (governa més d’un).set-14 Plató - Politeia 114


◦ L’alternativa a la crisi de la polis és el/s filòsof/s-rei/s, unió del saber més elpoder: només qui coneix la idea de bé pot posar-la en pràctica(intel·lectualisme ètic).

◦ Es tracta d’una educació (paideia) diferent de la sofística. Cal treballar les artsque porten al coneixement del Bé, a través de la dialèctica.

115

Moderador



JustíciaSorgeix de

l’harmonia de les parts.


Ànima Situació Virtut Classe socialintel·lectiva/racionalto logistikon439 d

capraó (Timeu 69 b-

72b)

prudència.phrónesis.Bon judici enles relacions al'interior de laciutat i en lesrelacions entreciutats

governantsarkhontai

irascibleto epithymetikon439 d

pitenergia

fortalesa. andreia.opinió justa deles coses quecal témer i deles que sóntemibles.

guardiansepikouroiphilakes

concupiscibleto thymoeides441 a

ventredesig

temprança,moderació.sophrosyne.S'estén per totsels ciutadans.Domini de simateix i de lespassions

productorsdemiourgoi

Isomorfisme entre ànima i polisARTICULACIÓ A TRAVÉS DE LA “PAIDEIA” (EDUCACIÓ)

POLIS: CLASSE SOCIAL

FUNCIÓ SOCIAL:

VIRTUT: FUNCIÓ DE L’ÀNIMA

GOVERNANTS Legislar (governar)

Prudència (saviesa)

RACIONAL

GUERRERS Defensar la polis

Fortalesa IRASCIBLE

PRODUCTORS Produir Temprança/ moderació

CONCUPISCIBLE

ÀNIMA JUSTAPOLIS JUSTA117

◦Anàlisi de text

Rep. LLIBRE IV (441c-442c)

“Vet aquí doncs” –vaig dir jo- “que encara que amb dificultats hem arribat a terme, hem arribat raonablement a la conclusió que les diverses parts que hi ha a la ciutat també són a l’ànima de cada individu, i en el mateix nombre.”

“Sí, hi són.”

“Per tant, no serà ja forçós, certament, que si quelcom determinat fa la ciutat sàvia, l’individu també ho sigui, i pel mateix?”

“Naturalment, ho serà.”

“I això que fa a l’individu coratjós fins a tal punt, això mateix fa la ciutat coratjosa fins al mateix punt, i que individu i ciutat tinguinaixí totes les altres coses pel que fa a la virtut?”

“Forçosament.”

“I em penso, Glaucó, que direm que un home és just de la mateixa manera que la ciutat era justa.”

“També això és totalment indiscutible.”

“I no hem oblidat de cap manera allò, que la ciutat era justa perquè, de les tres menes de gent que té, cadascuna d’elles fa el que li pertoca.”

“No crec pas que no hàgim oblidat” –digué.

“De tota manera cal no oblidar que cadascú de nosaltres serà just i farà el que li pertoqui només si cadascuna de les seves parts individuals fa el que licorrespon.”

“Certament, cal no oblidar-ho.”

“Politeia”:Aspectes bàsics de la teoria política de Plató a la República◦ naturalisme : en quant a l'origen de la societat i pel que fa a

l'especialització o divisió natural de les classes socials en relació a la seva funció dintre de la societat. (Contra la visió contractualista dels sofistes)◦ tecnificació de la política: el polític és un especialista, sorgit de

la paideia.◦ paideia : vertebració de la societat a través de l'educació, la

qual pot contrarestar la manca de lleis coactives.◦ organicisme: és el que permet la comparació entre l'ànima

individual i la polis (i encara més enllà amb el món com un tot --kosmos--) Així, igual que el cos sa, l'estat organitzat i feliç no necessita lleis (metges) per ordenar-se.◦ historicisme: règims polítics en procés de degeneració. Cicle a

què estan sotmès tot el món de l'esdevenir.

120

Altres aspectes destacables

El desplegament de la teoria política de Plató és més que una tasca utòpica una d'enginyeria social (segons Popper). Alguns dels trets característics són:

◦ la igualtat en l’educació dels homes i de les dones, (veure text)◦ la vida comunitària, la comunitat de béns i de dones i la consegüent desaparició de la família, ◦ normes eugenèsiques.

121

[540c]-Que bells que són, oh Sòcrates – digué -, elsgovernants que com un escultor has modelat.-I les governantes, Glaucó – vaig dir -, perquè no cregues que tot el que he dit es referia més als homesque a aquelles d´entre les dones que estiguensuficientment dotades.- És just – digué –, perquè vam establir que tot haviade ser igual i comú entre elles i els homes[1].

[1] República V 451c.

122

PAIDEIA◦ L’educació és el sistema que serveix

per decidir qui pertany a cada classe.

◦ Tots els ciutadans i ciutadanes lliures són educats junts, primer amb Gimnàstica i Música, després amb Matemàtiques simples i més difícils més tard. Els qui passen arriben a entrar a l’exèrcit i segueixen amb assumptes d’estratègia i Matemàtiques. Finalment, la Dialèctica per saber si arriben a les Idees.

FORMACIÓ EDAT CLASSE SOCIAL PART DIALÈCTICA

MATÈRIES OBJECTIUS

EDUCACIÓ GENERAL

CARÀCTER FINS ALS 20 ANYS

TOTES LES CLASSES SOCIALS

1 i 2 MÚSICAFormació de la part sensible de

l´ànima

EDUCACIÓ FÍSICA

Formació de la part irascible de

l´ànima: disciplina corporal, higiene i

dieta saludable

EDUCACIÓ SUPERIOR

INTEL·LIGÈNCIA

20 –30 anys

GUARDIANS

3 MATEMÀTIQUES Preparació per a la Dialèctica

30-35 anys 3

DIALÈCTICA

Preparació per a la contemplació de la idea de Bé

35 anys 4 Contemplació de la idea de Bé

A partir dels 35 anys

5 Preparació per al retorn al fons de la caverna.Servei al col·lectiu

50 anys Només aquells guardians que han sobreviscut i han destacat en la seva tasca socials i filosòfica

5Guiar a la societat segons el model de la idea de Bé (transformar-la, millorar-la, moralitzar-la)

Filòsofs-reis

Llevat que els filòsofs regnin en els Estats, o els qui ara són anomenatsreis i governants filosofin de manera genuïna i adequada, i quecoincideixin en una mateixa persona el poder polític i la filosofia, ique es prohibeixi rigorosament que marxin separadament per cadaun d'aquests camins les múltiples natures que actualment ho fan així,no hi haurà, estimat Glaucó, fi dels mals per als Estats ni tampoc, emsembla, per al gènere humà; tampoc abans d'això no es produirà,en la mesura del possible, ni veurà la llum del sol, l'organitzaciópolítica que acabem ara de descriure verbalment. Això és el que desde fa una estona vacil.lo a dir, perquè veia que era una manera deparlar paradoxal; i és difícil d'advertir que no hi ha cap més manerad'esser feliç, tant en la vida privada com en la pública". (Rep. 473 d-e).

125

Però a vosaltres us hem format tant per a vosaltres mateixos com per a la resta de l'Estat, per a ésser conductors i reis dels eixams, us hem educat millor i més completament que als altres, i més capaços de participar tant en la filosofia com en la política. Cada un al seu torn, per consegüent, heu de davallar vers l'estatge comú dels altres i habituar-vos a contemplar les tenebres; car, un cop habituats, veureu mil vegades millor les coses d'allí i coneixereu cada una de les imatges i de què són imatges, ja que vosaltres haureu vist abans la veritat pel que fa a les coses belles, justes i bones. I així l'Estat habitarà en la vigília per a nosaltres i per a vosaltres, no en el somni, com passa actualment en la majoria dels Estats, on competeixen entre ells com entre ombres i disputen entorn del govern, com si fos quelcom de gran valor. Però el cert és que l'Estat en el qual menys anhelen de governar els qui han de fer-ho és forçosament el millor i el més allunyat de dissensions, i el contrari cal dir del que tingui els governants contraris a això.“

(Rep. 520 b-d).

126

Règims polítics (de més a menys perfecció):1. Monarquia/Aristocràcia (Aristos, el millor i Cratos, poder)

govern dels millors. Està dirigida per filòsofs-reis.Aristocràcia intel·lectual

2. Timocràcia (Timos, valor) govern dels militars. És un govern massa violent. Els guerrers volen governar la ciutat com si es tractés d’una caserna.

3. Oligarquia (Oligos, pocs) Govern de la minoria de ciutadans rics i influents a la ciutat.

4. Democràcia (demos, poble). El poder del poble, entès com igualtat formal davant la llei. Era el model de Pèricles. És un règim d’opinió pública.

5. Tirania o dictadura és el govern més injust, conseqüència de la degradació de la democràcia. No hi ha cap virtut ni cap llei, només la voluntat del tirà que només defensa els propis interessos.

127

Les formes de govern

◦ MONARQUIA O ARISTOCRÀCIA

◦ TIMOCRÀCIA

◦ OLIGARQUIA

◦ DEMOCRÀCIA

◦ TIRANIA

FORM

ES DECAD

ENTS

DE G

OVERN

LA TEORIA COSMOLÒGICA◦ En un principi només existia:

a) una massa material caòtica, formada per la totalitat dels quatre elements: terra, aigua, aire i foc.

b) el Món de les ideesc) el Demiürgd) l’espai buit.

◦ Explicació teleològica: el Demiürg fa el cosmos a partir de la massa material tot contemplant el model de les idees. El temps es crea amb el cosmos, no existia abans.

◦ El cosmos és esfèric: la terra al centre, els planetes i les estrelles fixes. Es mou sobre harmonies musicals i proporcions numèriques.

Llibre VII República

133

- I no és una gran precaució que no tasten la dialèctica quan encara siguen joves? [539b] Perquè deus haver observat que, quan els adolescents han tastat per primera vegada els arguments, seń serveixen com dún joc, els usen sempre per a contradiri, a imitació de qui els confonen, ells, al seu torn, refuten dáltres i gaudeixen com a cadells estirant i mossegant verbalment a qui se´ls apropa.- Sí, gaudeixen sobre manera – digué.- I quan ja han refutat molts i han sofert també moltes refutacions, cauenràpidament en la [c] incredulitat de tot allò en què abans creien i, aleshores, desacrediten davant els altres, no només a ells mateixos, sinó també tot el que es refereix a la filosofia.- Molt cert – digué.- En canvi – vaig dir jo – un adult no voldrà acompanyar-los en eixa bogeria, i imitaràmés bé els que volen discutir per a investigar la veritat que a qui per divertir-se fa un joc de la contradicció; i dáquesta manera, no només es comportarà ell ambmesura sinó que convertirà la [d] seua ocupació de menyspreable en respectable.- Exactament – digué.- I no hem dit tot açò per precaució, que els que participen en la dialèctica siguen de naturalesa prudent i ferma, de manera que no es puga dedicar-s´hi el primer nouvingut inepte?- És cert – digué.

Pàg. 19, traducció X. Renau136

Vocabulari de Plató•Al·legoria•Ànima (psiqué) •Bé (agathón) •Ciutat (polis) •Dianoia•Coneixement intel·ligible•Coneixement sensible•Creença (pistis) •Dialèctica•Món Sensible•Món de les Idees

• Idea (eidos)• Imaginació• Matemàtiques• Metempsícosi• Menó• Mite de la Caverna• Opinió (doxa)• Reminiscència• Ciència (sofia)• Veritat

137

05/09/2014 Plató 138

LA VIRTUT (“Menó”)

que es pot

APRENDRE

L’ÀNIMA (“Fedó”)

IMMORTAL

ANÀMNESI

té

FUNCIONS

EL MITE DE LA CAVERNA

MÓN D’IDEES

FONAMENTDE L’EXISTENT

MÓN SENSIBLEMUTABLE

ELS SENTITS

simbolitzat per

HOMES ENCADENATS

a

LA DOXA(OPINIONS)

és

GRAU INFERIOR DEL CONEIXEMENT

imita

L’ESTAT IDEAL (“La República”)

HOMES ALLIBERATS

per

L‘EROS ILA DIALÈCTICA

que contemplen

EL BÉEl seu objecte superior és

mitjançant la

EPISTEME

RAÓ

ÀNIM

DESIG

sónGOVERNANTS

GUARDIANS

TREBALLADORS

amb

simbolitzat per percebut

per

EXCEL·LÈNCIA

entesa com a analitza

distingeix

FORMES DE GOVERN

aristocràcia

timocràcia

oligarquia

democràcia

tirania

reflexiona sobre

fonament de

Sòcrates

El pitagorisme

conflueixen enpretén

Epistemologia

que és

GRAU SUPERIORDEL CONEIXEMENT

són

VALORS

morals

estètics

constitueixen la

JUSTÍCIAfonament de

RECORD

que és

de

és

reencarnant-se per

PURIFICAR-SE

PLATÓ

PRUDÈNCIA

VALOR

MODERACIÓ

VIRTUTS

que són

on exposa

són

és

que és

és

és

APARENT

IMMUTABLE

és

CLASSES SOCIALS

són

REAL

4_Plató

Education

Transcript of 4_Plató