4t ESO Programaci RELIGI - Institut Joan...

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Insti tut Joan Brudieu

C/ Bisbe Iglesias Navarri, 27 � 25700 - La Seu d'Urgell Telèfons: 973 35 04 03 � Faxos: 973 35 56 50 — 973 35 56 49

A/e: [email protected] – Web: www.iesjoanbrudieu.net

Aquest document (4t ESO Programació RELIGIÓ.doc) pot quedar obsolet una vegada imprès (29-nov-10) Pàgina 1 de 6

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA Matèria: RELIGIÓ CATÒLICA Curs: 4t ESO Departament: CIÈNCIES SOCIALS-RELIGIÓ

1. Objectius: 1.- Situar correctament les festes religioses en l’origen i la incidència actual. 2.- Identificar i analitzar els principals moments, personatges i fets de la vida de l’Església a Catalunya. 3.- Interessar-se pel fet religiós com quelcom fonamental i referencial de la història de la humanitat. 4.- Localitzar i sintetitzar informacions de la Bíblia des de diferents perspectives. 5.- Obtenir, organitzar i analitzar informació sobre fets i conductes al voltant de la problemàtica eticomoral. 6.- Comentar els elements bàsics de la moral catòlica. 7.- Contrastar actituds personals i socials amb models de vida fidels a l’Evangeli. 8.- Identificar i descriure els problemes més greus i urgents de la humanitat i saber projectar-hi la proposta del magisteri de l’Església. 9.- Mostrar coneixement de les dades actuals sobre l’acció de l’Església catòlica en el camp de la cultura, educació i promoció social, particularment a Catalunya. 10.- Adonar-se d’algunes aportacions de la ciència i la tècnica amb relació al pensament del magisteri de l’Església. 11.- Comentar els elements bàsics de la moral catòlica. 12.- Contrastar actituds personals i socials amb models de vida fidels a l’Evangeli. 13.- Identificar i descriure els problemes més greus i urgents de la humanitat i saber projectar-hi la proposta del magisteri de l’Església. 14.- Respectar el cristianisme, la seva història, el seu fundador i les seves esglésies, com a fet viu i significatiu per a milions de creients. 15.- Conèixer i interpretar els diversos elements que conformen el fenomen religiós en la seva estructura i en la seva expressió històrica, com a base de comprensió de les diferents religions. Analitzar els principis que fonamenten la fe cristiana, valorant críticament la proposta de les grans religions. Analitzar les exigències i compromisos dels cristians en la seva relació amb Déu, amb ells mateixos i amb els altres, relacionant-los amb altres opcions presents en la societat i en les grans religions. Reconèixer i valorar les fites més importants de la fe cristiana en la història de l’Església, en les grans obres de la cultura i en les seves festes, considerant també les aportacions d’altres religions. 16.- Analitzar i valorar el sentit i la finalitat de l’Església quant a la realització institucional del servei d’humanització, i descobrir la seva aportació als processos més importants de la història catalana i europea. Conèixer i valorar la resposta dels creients al missatge i esdeveniment cristià que es realitza en l’Església. Reconèixer i valorar les fites més importants de la fe cristiana en la història de l’Església, en les grans obres de la cultura i en les seves festes, considerant també les aportacions d’altres religions. 17.- Conèixer en què consisteix la fe cristiana, com es manifesta, on es viu i d’on procedeix. Descobrir en el seguiment de Jesús l’arrel d’ésser cristià. Aprofundir en les característiques bàsiques del seguiment de Jesús. Aprendre què significa que el Déu cristià és amor i conèixer les vies que Déu utilitza per a comunicar-se: la Bíblia, la tradició i el magisteri. Identificar Jesucrist com a Fill de Déu encarnat entre els homes mitjançant el coneixement i anàlisi del seu missatge, vida i presència per l’Esperit Sant en l’Església. 18.- Descobrir els elements del fet religiós i les seves diferents manifestacions en la història i en la vida dels pobles. Raonar les respostes que les grans religions donen a les grans preguntes sobre l’existència. Conèixer quina classificació es pot fer de les religions presents en el món actual. Descobrir les característiques elementals de les religions orientals i de les religions monoteistes. Fomentar el diàleg intereligiós com a base de la convivència i la pau.





19.- Buscar resposta a les preguntes fonamentals que ens fem sobre l’origen i el destí de les persones i analitzar les implicacions que té donar resposta a aquestes preguntes. Analitzar els interrogants profunds de l’ésser humà sobre l’origen de l’univers per valorar les respostes que la fe cristiana dóna sobre la creació i la vida humana. Explicar l’origen de la vida com a fruit del designi amorós de Déu Pare. Comprendre, a partir dels relats de la creació, que les persones estem fetes a imatge i semblança de Déu, cridats a col·laborar en l’obra de la creació. Reflexionar sobre les conseqüències que tenen el mal i el pecat en la relació amb nosaltres mateixos, amb els altres i amb Déu. 20.- Comprendre com som i com evolucionem les persones. Analitzar quins valors han de desenvolupar les persones per estar bé amb elles mateixes. Valorar la importància que tenen els altres, especialment els amics, en el desenvolupament de la personalitat. Reflexionar sobre els interrogants profunds de l’ésser humà per analitzar la resposta que la fe cristiana els dóna. 21.- Comprendre com influeix en una persona el seu passat. Conèixer com som i què significa viure bé el present. Descobrir la importància de la vocació de la persona. Descobrir com, a partir d’un projecte de vida, es construeix el futur. 22.- Analitzar el procés mitjançant el qual les persones prenem decisions i construïm la nostra personalitat. Aprendre a analitzar què és el que fa que una decisió sigui bona o dolenta. Conèixer com va viure Jesús les seves pròpies decisions. Comprendre com ha de ser la conducta dels seguidors de Jesús. Identificar la dimensió moral de la vida humana i relacionar-la amb els criteris que dimanen de la fe cristiana. Adquirir un esquema comprensiu bàsic dels elements de l’acte moral per poder actuar amb llibertat i responsabilitat. Valorar la importància de ser fidels a la pròpia consciència i d’assumir la responsabilitat de les pròpies accions. 23.- Contrastar actituds personals i socials amb models de vida fidels a l’Evangeli. 24.- Adquirir l’hàbit d’exercir de forma dialogant la capacitat crítica envers altres formes de pensament i d’actuació. 2. Competències bàsiques: 1.- Competència en comunicació lingüística. L’ensenyament religiós catòlic a l’escola utilitza el llenguatge acadèmic, els llenguatges que conformen la cultura que es transmet a la matèria de religió i els llenguatges del propi ensenyament religiós. El diàleg de la fe amb la cultura contribueix a la competència en comunicació lingüística, en la mesura que exigeix exercitar-se en l’escolta de la paraula de Déu –així com en l’escolta de la paraula i opinions de l’altre–, l’exposició dels seus continguts i aplicació a la cultura i a les diferents formes de vida social, així com a l’argumentació adequada a aquesta edat. Finalment, l’anàlisi de fets socials que es presenta en la classe de Religió, com elements motivadors de la realitat evangèlica, possibiliten l’enriquiment del vocabulari. 2.- Competència social i cívica. En la competència social i cívica s’integren els elements essencials per a la humanització, elements personals, interpersonals i interculturals, i recullen totes les formes de comportament que preparen les persones per participar d’una manera eficaç i constructiva en la vida social i professional. Des del desenvolupament de la persona s’estableixen les bases per a la cooperació i exercici de la ciutadania democràtica, la comprensió de la realitat social en la qual es viu, sent conscients dels valors del nostre entorn i col·laborant amb l’oferta de vida que ens fa Jesucrist, a construir un sistema de valors propi i a viure-hi en coherència. En aquesta acció humanitzadora, l’ensenyament religiós catòlic exposa, fonamenta i jerarquitza els valors i virtuts capaços d’educar la dimensió moral i social de la personalitat de l’alumnat, en ordre a fer possible la maduració de la coresponsabilitat, l’exercici de la solidaritat, de la cooperació, de la llibertat, la justícia, la igualtat i la caritat; tot això com a expressió coherent del coneixement de Déu, revelat en Jesucrist i, alhora, com a resposta a les grans preguntes sobre el sentit de la vida que ja en aquesta edat es formulen els/les alumnes.





Això comporta millorar les relacions interpersonals basades en principis i valors que emanen de la persona de Crist i ajuda en conseqüència a afrontar les situacions de conflicte mitjançant el diàleg, el perdó i la misericòrdia –valors genuïnament cristians–. En conseqüència, des de l’ensenyament religiós es proposa una reflexió i una anàlisi crítica dels valors democràtics i de la ciutadania, descobrint que la seva arrel són els principis fonamentals de l’Evangeli i de la Doctrina Social de l’Església. 3.- Competència cultural i artística. La contribució a la competència cultural i artística es relaciona amb els seus aspectes de coneixement i valoració de tota l’expressió artística, plàstica, històrica, simbòlica, lingüística, de costums, ritus, festes, valors i maneres de vida impregnades pel cristianisme des del seu origen i el seu desenvolupament actual, com a manifestació del fet religiós. L’alumnat també coneixerà i podrà comprendre i assumir els valors que comporta el coneixement del fet religiós en la seva expressió artística, cultural i estètica, teològica i vivencial. La cultura i la història europea occidental, i la història i cultura del nostre país, podran ser compreses i assumides tenint en compte el fet religiós present sempre en la història cultural dels pobles i, en concret, en el poble català. La Religió i Moral Catòlica presenta l’esdeveniment cristià en diàleg amb la cultura, incorporant orgànicament el saber de la fe al conjunt dels altres sabers. Amb això els/les alumnes adquireixen una valoració crítica de la cultura a la llum de l’Evangeli, motivant, alhora, l’apreci per la pròpia cultura i l’estima adequada per altres tradicions culturals i religioses. –D’altra banda, en el currículum de Religió catòlica hi són presents també els elements essencials que defineixen les grans religions de la humanitat.– 4.- Competència d’aprendre a aprendre. La matèria de Religió catòlica, com a àrea de coneixement dins del procés d’ensenyament que es du a terme en l’educació, contribueix al desenvolupament de la competència d’aprendre a aprendre, fomentant les capacitats d’aprenentatge: atenció, memòria, experiència..., l’impuls del treball en equip, la síntesi de la informació i opinió. L’ensenyament religiós proporciona als/a les alumnes el principi sobre el qual l’ésser humà s’ha de sentir orgullós i motivat com a Fill de Déu, per aprendre i continuar aprenent. 5.- Competència sobre autonomia i iniciativa personal. L’ensenyament religiós catòlic impartit a l’escola pren com a objectiu irrenunciable la formació de la persona des de si, tot alliberant-se de tot el que li impedeix viure lliurement com a persona, de manera autònoma i amb iniciativa. És finalitat fonamental de la tasca de l’escola que els/les alumnes descobreixin la seva identitat personal. L’ensenyament religiós catòlic es dirigeix a la persona concreta en les seves arrels i en la seva identitat pròpia, en les seves possibilitats humanes d’acció i de servei i es dirigeix a l’ésser humà en la seva finalitat transcendent. En la contribució al desenvolupament personal de l’alumnat, la religió és generadora de valors i d’integració social, ja que l’home i la dona moderns podran obtenir una nova dimensió totalment ignorada per altres teories, com les de tendència positivista i relativista. La religió col·labora en aquesta competència lliurant a l’alumnat aquelles virtualitats necessàries per a crear les disposicions i actituds que afavoreixen la inserció social. L’autonomia de l’individu cristià ve precisament afavorida per l’obertura a una visió del món i de la realitat, que possibilita una formació integral de l’alumnat superant visions parcials i determinants de la llibertat pròpia. 6.- Competència en el coneixement i interacció amb el món físic. La Religió catòlica contribueix al desenvolupament de la competència en el coneixement i interacció amb el món a través de la Doctrina Social de l’Església, il·luminant les respostes i les solucions als problemes que sorgeixen en la interacció de l’ésser humà amb el món físic i amb si mateix. També contribueix a la valorització ètica de l’ús de la ciència i de la tecnologia. Alhora, recolza i dóna sentit a les habilitats i destreses relacionades amb l’ecologia, que s’adquireixen des d’aquesta competència. El cristià entén la natura com a creació de Déu, i per això la valora, en té cura i la fomenta. L’ensenyament de la Religió catòlica a l’escola s'adequa a la finalitat pròpia d’aquesta, que és la formació plena de l’alumnat mitjançant els sistemes propis d’aprenentatge que es concreten en el





currículum i el seu desenvolupament. L’ensenyament religiós contribueix a la qualitat de l’educació desenvolupant especialment la dimensió i capacitat transcendent de l’alumnat, facilitant-li una proposta de sentit últim per a la seva vida i il·luminant el fonament d’aquells valors comuns i propis d’aquest ensenyament que fan possible una convivència lliure, pacífica i solidària. Les propostes de l’ensenyament religiós catòlic constitueixen, en si mateixes, una cosmovisió del món, de la vida i de l’ésser humà que fan possible la formació integral. Tot això mitjançant la presentació del missatge, vida i persona de Jesucrist, present en la seva Església, avalada per l’Escriptura, per la Tradició i el Magisteri de l’Església, tramesa a través de l’acció educativa del professor amb la seva preparació i el seu testimoni cristià. Les aportacions d’aquest ensenyament conformen una manera de ser i de viure en el món, de tal manera que els principis, valors i actituds que genera ajuden a l’alumnat a situar-se lúcidament davant la tradició cultural, a conèixer i oferir els elements bàsics del cristianisme generadors de cultura i, per tant, a inserir-se cooperativament i crítica en la societat. La formació religiosa es desenvolupa a l’escola en un diàleg autèntic amb la realitat cultural, informant sobre la relació i influx mutus entre la cultura occidental i el fet religiós cristià; entrant en diàleg fecund i responsable amb aquesta cultura –composta per idees, principis, valors, modes de vida– a la llum de l’Evangeli, que en la seva perenne actualitat il·lumina la consciència de l’ésser humà, tot projectant en ell una visió valorativa davant de la realitat cultural. L’obertura de la raó a la recerca de la veritat en la superació de tot itinerari racional reductiu, la capacitat de deixar-nos confrontar i interpel·lar per la crida a la llibertat i a la felicitat veritables, l’obstinació en el diàleg de la fe i la raó (de la fe i la cultura), l’atenció a la capacitat innata per a dinamitzar la intel·ligència i cridar la raó humana a la recerca d’alguna cosa més –propi de la recerca originària que identifica tot ésser humà–, la capacitat de ser i d’estar al costat dels altres des de la fraternitat, l’amor i la misericòrdia, l’ànsia d’infinit i la forma plena de l’ésser en la vida eterna són, entre d’altres, objectius i elements fonamentals en el desenvolupament de les competències abans descrites. 3. Criteris d’avaluació i recuperació: El tipus d’avaluació serà contínua. Els/les alumnes coneixeran llur nota dues vegades per trimestre: una a la meitat (preavaluació) i una altra al final. Aquesta sorgirà de la mitjana d’aquests dos aspectes: de la realització del conjunt d’exercicis propis de cada bloc temàtic, els quals s’hauran d’anar entregant a cada avaluació i preavaluació, i que representaran un 70% de la nota final; i de l’actitud, que representarà el 30% restant. En cas que la nota final no arribi al 5, l’alumnat haurà de recuperar l’assignatura. Ho podrà fer realitzant els exercicis de recuperació. 4. Continguts: 2.1.- Primer nivell de concreció 1.- La revelació progressiva de Déu al poble d’Israel. El Judaisme. 2.- Final de la vigència del paganisme i extensió del cristianisme en l’Imperi Romà. Constantí i l’Edicte de Milà. Sant Jeroni i Sant Agustí. Concilis d’Efes i Calcedònia. Diàleg fe-cultura en els primers segles. 3.- El projecte de Déu sobre l’ésser humà segons el Judaisme i el Cristianisme. 4.- L’experiència religiosa com a realitat antropològica. Les grans preguntes de l’home on s’arrela el fet religiós. 5.- La presència i realització de les notes de l’Església al llarg de la història. 6.- L’Església, Poble de Déu. La missió de l’Església: catolicitat i caràcter missioner. Els sagraments de la Confirmació i l’Ordre sacerdotal. 7.- La fe, resposta dels cristians a la persona de Jesucrist. Raons per creure i actituds dels creients. Les benaurances. 8.- La influència de les religions monoteistes en la configuració de la història i cultura catalana. Presència d’alguns elements artístics. 9.- L’Església en el món contemporani. El conflicte fe-raó. La preocupació per la qüestió social.





Els nous ordes religiosos, pioners en l’educació, la sanitat i l’assistència. Grans educadors cristians. L’expansió missionera i la presència de l’Església al “quart món”. Ciència i religió. 10.- Déu Pare creador, misericordiós i provident. Concepció cristiana de la vida. Ordenació de l’activitat humana vers el bé de la creació. 11.- L’ésser humà creat per Déu. Unitat cos i esperit. L’home i la dona fills de Déu. 12.- Sentit i finalitat bàsica de la sexualitat. Valor integrador de la sexualitat com a do de Déu. Respecte i valoració d’ambdós sexes. 13.- El sagrament del Matrimoni i la seva moral. Responsabilitat educativa de la família. 2.2.- Segon nivell de concreció BLOC 1: CALENDARI, CICLES I FESTES 1.- Calendaris - Calendari caldeu - Calendari celta - Calendari jueu - Calendari romà 2.- El calendari litúrgic cristià - Les celebracions cristianes - L’any litúrgic 3.- Els cicles - Cicle agrícola i ramader - Cicle anual dels difunts - Cicle dels númens i les fades - Ritus de pas festiu 4.- Les festes I - Espais festius - El vestit - Personatges i comparses. Balls i danses - Actes religiosos - Símbols i éssers fantàstics. Foc i fum - Àpats i begudes 5.- Les festes II - Festa Major - Festa de barri - Festa voltada - Aplec - Fira BLOC 2: L’ÉSSER HUMÀ: RACIONALITAT I IRRACIONALITAT 6.- Racionalitat: de les causes a La Causa - Kant i la recerca de les causes - Aristòtil i la Causa Primera 7.- Irracionalitat: la qüestió de la fe - La fe, base del cristianisme - La fe en la vida quotidiana 8.- L’amor - L’amor, base del cristianisme - L’amor: fi o instrument? - Proïsme - L’amor: raó i passió 5. Metodologia, recursos i material: a) Metodologia. El procediment habitual, en referència al material donat pel professor (no s’utilitzarà llibre de text), serà la lectura en comú de la unitat pertinent i la posterior explicació, esquematització i exemplificació, si cal, del contingut per part del professor. Paral·lelament, amb l’ànim d’il·lustrar el contingut del crèdit, al llarg del curs es repartirà material addicional relacionat





tant amb el temari com amb qüestions d’interès o d’actualitat. Per altra banda, s’aniran realitzant exercicis, individuals o de grup, tant del temari com relacionats amb altres activitats complementàries. b) Recursos. Es complementarà la informació, activitats i exercicis propis dels apunts amb informació, activitats i exercicis que hi estiguin relacionats, ja sigui en format físic o digital. Paral·lelament, també s’utilitzaran les pel·lícules per exemplificar, amb imatges, algunes de les qüestions tractades al llarg del curs. c) Activitats. Per una banda, es procurarà que l’alumne/a porti a terme recerques d’informació relacionada amb qualsevol qüestió pròpia del temari, de l’assignatura o de qualsevol altra activitat realitzada, tant sobre suport digital com físic; per una altra, es realitzaran sortides per a visitar qualsevol exposició, edifici, centre, etc., relacionat amb l’assignatura i tot allò que se’n deriva. 6. Mínims per superar la matèria: Els mínims en el cas de Religió seran merament actitudinals, ja que es tracta d’una assignatura especial i volem que la seva superació sigui una questió més de valors i de motivació que no pas un repte de tipus acadèmic. 7. Recuperació de pendents de cursos anteriors: Podrà aprovar realitzant els exercicis de recuperació. 8. Sortides i activitats fora de l’aula:

Data prevista Lloc Preu (€) Hora inici Hora fi

* A les activitats curriculars els alumnes sanciona ts també hi hauran d’assistir per considerar-se obl igatòries.

9. Desenvolupament i temporització:

UD Nom Hores previstes

Previsió inici

1 Calendaris 1 10-9 2 El calendari litúrgic cristià 2 2-10 3 Els cicles 2 16-10 4 Les festes I 2 6-11 5 Les festes II 2 20-11 6 Racionalitat: de les causes a La Causa 6 8-1 7 Irracionalitat: la qüestió de la fe 5 19-2 8 L’amor 9 9-4

10. Annex:

4t ESO Programaci RELIGI - Institut Joan...

Documents

Transcript of 4t ESO Programaci RELIGI - Institut Joan...