juliol - agost de 2004

54 Notíciesde la Institucióde la Institucióde la Institucióde la Institucióde la Institució

CIRCULAR DE LA INSTITUCIÓ CATALANA D’HISTÒRIA NATURAL

Reserva Natural Parcial de la LlosaAntonio Michelena - Andreu Salvat - Josep Antoni Conesa

Dignificà l’apel·latiu «naturalista»

Ara deu fer uns deu anys, el professorRamon Margalef em lliurà uns pocsexemplars venerables del Butlletí de laInstitució Catalana d’HistòriaNatural, dels anys 1921, 1929 i 1933,juntament amb algunes pàginesmecanografiades corresponents a lesactes d’un parell de sessions de laICHN dels anys quaranta, en les qualsell actuà de secretari. Recordava que johavia estat membre de la Junta de laICHN i cregué que em podrieninteressar, com així va ser. Peròm’interessaren sobretot altres cosesrelacionades amb aquell obsequi. Percomençar, els exemplars del Butlletíporten, escrites amb la lletrainconfusible deMargalef, lesdates en lesquals aquestsdeguerenincorporar-se a laseva hemeroteca:5/IV/39 per alvolum mésrecent, i 14/VII/39pels més antics.És a dir, un parellde mesosdesprés del’ensulsiada quesuposàl’acabament de laguerra, Margalefja «haviaestablert certscontactes ambgent de laInstitucióCatalana d’Història Natural» (són lesseves paraules en unes deliciosesNotes autobiogràfiques que, instat perla seva dona, va escriure un parelld’anys abans de morir), contactes quedesprés va augmentar; reprenia així lesactivitats de naturalista que la guerrahavia interromput, i que no hauriad’abandonar mai més.

Les actes mecanografiades de les duessessions de la ICHN dels anys quaran-ta són uns documents impagables, tantpel que tenen de valor històric, com aprova fefaent que, malgrat la prohibi-ció de reunir-se, els socis de la ICHNho seguien fent clandestinament perparlar de ciència (amb discussions idebats sobre troballes interessants,com correspon a una societat científicaactiva), com per la bondat i precisió delresum que en feia el secretari, quedemostren ja els dots d’observadorperspicaç de la natura i d’escriptor amèi culte. (Els originals de les esmentadesactes van ser lliurats posteriorment perqui això escriu a en Josep Maria

Camarasa, quesens dubte sabràextreure’n tot elvalor històric quetenen.)

L’interès per lanatura, la dèriad’escriure perdescriureadientment allòque observava, ide relacionar-hoamb el quehavien trobat ideixat escrit elsnaturalisteseuropeus(entomòlegs,limnòlegs, etc.)dels quals llegiatot allò que queiaa les seves mans,no l’abandonaria

mai. I l’escriptura de Margalef eraprecisa, concisa i alhora engrescadoraperquè presentava la natura (ja fos delplàncton de la Mediterrània, delsorganismes d’un rierol del Montseny,dels arbres d’una selva amazònica,dels coralls del Carib, de les formiguesdels boscos secundaris tropicals)

(Continua)

Estanys de Tordera (el Maresme)

2

RNFS Desembocadura del riu Gaià

Delfí Sanuy - Josep Antoni Conesa

d’una manera entenedora i clara. A diferèn-cia de molts naturalistes que poden serespecialistes notables en la sistemàticad’algun grup i en descriuen els seus compo-nents amb tot el rigor i la saviesa quel’especialització els ha conferit, Margalefanava un pas més enllà i intentava trobarsentit a les distribucions d’organismes.Escriu en les esmentades Notes autobiogrà-fiques:

«En els meus començos m’interessavaespecialment distingir i admirar les propietatsde les diferents espècies. Comprenia que elssistemes vius (conjunts de moltes espècies)eren la matriu de l’evolució i que per tant, hiha un lligam efectiu entre estructuració delsecosistemes i evolució… En bona part sota lainfluència dels col·legues botànics m’interes-sava força per les comunitats formades perconjunts d’individus de diferents espècies,com a sistemes que eventualment podiencolonitzar espais, distribuir-se i colonitzar demanera gairebé col·lectiva. Per això simpatitza-va amb la noció de comunitats, d’ecosistemes,que podrien arribar a ser paradigmes d’unaevolució col·lectiva i sistemàtica».

D’aquesta època són unes monografies in-sòlites: Limnosociología (1947) i Los orga-nismos indicadores en la limnología (1955),que tracten de tots els organismes de lesaigües continentals ibèriques i descriuen lescomunitats formades per aquests. Aquestamanera integradora d’analitzar la natura eranova, a casa nostra i arreu, i Margalef ence-tava així una manera sui generisd’interpretar-la. A una altra escala, però ambel mateix neguit de fons, es troba l’article «Lateoría de la información en ecología» (1957),en què proposava l’aplicació de la teoria dela informació a l’estudi de la diversitatd’espècies d’un ecosistema. Tan interessanti trencador va ser l’article, publicat en lesMemorias de la Real Academia de Cienciasy Artes de Barcelona, que fou traduït al’anglès en la revista General Systems (1958).Ensems amb l’article «On certain unifyingprinciples in ecology» (1963) i, sobretot, ambel llibret Perspectives in ecological theory(1968; traduït a diverses llengües), aqueststextos oferien al món una nova i atractivamanera d’entendre l’ecologia, ciència quellavors es trobava mancada d’un marc dereferència teòric i d’un corpus de paradigmestestables equiparable al d’altres ciències dela naturalesa.

De la solidesa d’aquesta manera d’interpretarel funcionament de la biosfera, n’és provaque el mateix Margalef ha reconegut mésd’un cop que els successius llibres escritssobre teoria ecològica després de Perspecti-ves (Ecología, 1974; La biosfera, entre latermodinámica y el juego, 1980; Teoría delos sistemas ecológicos, 1991; Oblik Biosfer,1992; i Our Biosphere, 1997) no són altra co-sa que actualitzacions, la majoria de lesvegades, ampliacions sovint, però tambédestil·lacions (de lectura difícil, peròfonamental per a qualsevol ecòleg, i per aqualsevol naturalista que mereixi aquestnom), de la seva teoria general de la biosfera.Amb motiu del seu traspàs, però també enocasions anteriors (quen va ser-li concedit el

Premi Ramón y Cajal, o bé la Medalla d’Or dela Generalitat), hom ha recordat els mèrits deMargalef com a científic complet. Jo recoma-naria la lectura atenta dels comentaris, depassada o ben aprofundits, que fan la vinte-na de savis de relleu mundial en els seusarticles de síntesi recollits a Gili et al. (2001).

El bagatge de naturalista de Margalef, ambsòlids coneixements de biologia i geologia,era necessari per una interpretació globalcom la que va fer de la natura; però no erasuficient. Margalef llegia tot allò científic queli queia a les mans, ja tractés de química o béde física, tant si estava relacionat amb labiologia o si semblava ben allunyat de lesciències de la vida. Les seves contribucionsmés generalment reconegudes solen aplicareines de la física, l’estadística, la teoria de lainformació, la de jocs, etc., a la solució deproblemes ecològics (la diversitat específica,la dinàmica de les poblacions de plàncton, lasuccessió ecològica, etc.).

Ja fa anys que vaig escriure que Margaleffou, durant molt de temps, el limnòleg,l’ecòleg marí i l’ecòleg, ras i curt, català iespanyol per excel·lència, ja que en totsaquests camps de la ciència fou pioner i figu-ra senyera, amb una contribució immensa enàmbits de la ciència que abasten des de lalimnologia i l’oceanografia biològica fins al’ecologia teòrica. Excel·lir en qualsevold’aquests camps és difícil; fer-ho en totsalhora, amb contribucions importants (Pers-pectives in ecological theory i els articles«On certain unifying principles in ecology»,del 1963, «Life-forms of phytoplankton assurvival alternatives in an unstable environ-ment», del 1978, i «From hydrodynamicprocesses to structure (information) andfrom information to process», del 1985, sónclàssics pel que fa a les citacions, i el primerd’aquests és considerat un dels deu articlesclàssics de tota la biologia del segle XX), unararesa. Estic convençut que el «substrat» denaturalista de Margalef, adobat amb una pro-funda curiositat que conservà tota la vida, ila seva formació informal però completíssimaen ciència, són la clau del seu èxit a l’horad’explicar el funcionament dels ecosistemes.Que Margalef era especialista en el plàncton,marí i de les aigües continentals, i especial-ment del fitoplàncton, és sobradamentconegut. Potser ja no ho és tant que lapanòplia dels seus interessos s’estenia moltmés enllà, però una ullada a la seva bibliogra-fia i a les tesis doctorals que dirigí (Ros &Prat, 1991) ho demostrarà ràpidament. Unaúltima consideració sobre aquests interessosuniversals: darrerament hi havia dos granstemes que l’atreien, i cercava (em penso quedebades, la qual cosa diu molt de com hancanviat els interessos dels nostres jovesbiòlegs) algú que volgués ocupar-se’n i de-dicar-hi un estudi seriós. El primer d’aqueststemes era el que en podríem dir de «lesmosques del 2, del 4, del 8», i el segon el dela «inversió topològica del paisatge».

Com és sabut, les sabates, els claus o els so-bres per a cartes, entre altres andròmines, noes troben en el comerç en tota la gamma demides possible, sinó que s’ha arribat a unaestandardització de mides concretes. A la

(Continua)

Flora singular de lesGavarres. MODESTA JUANOLA IGIRALT. Edita: Consorci LesGavarres. Col·lecció LluísEsteva. Consorci LesGavarres, novembre de2003. 126 p. ISBN: 84-607-9340-0.

3

natura passa el mateix, i fa temps que s’haviaestablert que diferents espècies emparenta-des que tenen un mateix rol ecològic estanseparades per una certa diferència de mida.El que no era tan evident és que algunesd’aquestes espècies de mida «estàndard»tenen un nombre de cèl·lules (a les ales dedípters i papallones, on fan de ben comptar,en el cos d’altres invertebrats, i potser enaltres caràcters merístics dels vertebrats o lesplantes) que és la segona, tercera, quartapotència del nombre de cèl·lules de l’espèciemés petita: una espècie (per exemple, de mos-ca) té n cèl·lules, i l’espècie que segueix perla mida en té n2, i la següent, n3 cèl·lules, etc.Esbrinar si aquesta situació és general, i quinmecanisme de desenvolupament hi ha al dar-rere, i quin significat té en el procés evolutiu,era un d’aquests reptes que a Margalefl’interessaven.

Com també la inversió de la topologia dinà-mica del paisatge, és a dir, la transformaciódel territori (català, però per extensió dequalsevol país occidental), que abans erarelativament natural, poc transitat i estavaesquitxat d’uns pocs nuclis habitats, en eltotum revolutum actual, farcit d’habitacionshumanes i, sobretot, de vies de tota mena peron transiten vehicles i informació i on lanatura amb prou feines sobreviu al’abassegadora embranzida de la nostraespècie, que la travessa, la trosseja i lamalmet. A Margalef l’interessava, a més, comafecta el flux d’informació aquesta inversióde fase, de quina manera es comporten lesfronteres entre mosaics més madurs i altresmés actius…, l’essència científica subjacenta allò que pot ser evident, l’aproximacióholística al fenomen concret. És, com tot enMargalef, un exemple de la manera en quèhom pot intentar esbrinar com funciona elmón a partir d’una actitud de naturalista:curiositat, amor per l’objecte d’estudi, interèsen les interconnexions dels diferents fenò-mens naturals que hom, de mica en mica iamb penes i treballs, va desvelant.

Segons Stephen Jay Gould (1993), hi ha duesmenes de naturalistes: els galileans (deGalileu) es delecten en els enigmes intel·lec-tuals de la natura però, sense negar-ne labellesa visceral, malden per a trobar-hiexplicació científica (el mateix Gould en seriaun cas). Els naturalistes franciscans (deFrancesc d’Assís), en canvi, simplement engaudeixen i l’exalten amb paraules sovintbelles i profundes: són els poetes de lanatura. Segons Edward O. Wilson (1999), elmón, en tota la seva multifacètica complexi-tat, és explicable a partir d’uns mateixosprincipis generals, bàsicament físics, que sónd’aplicació alhora a les ciències i a leshumanitats, i que ell anomena consiliència.Wilson, que ha fet aportacions importantís-simes a la biogeografia, a la zoologia i al’ecologia, s’autoqualifica de «naturalista»; aGould, paleontòleg i biòleg evolutiu detrajectòria científica així mateix exemplar, liagradava dir-se «historiador natural».

Ramon Margalef es considerava un natura-lista que havia passat de l’estudi delsecosistemes aquàtics continentals a l’estudidel mar per raons de treball (quan va incor-

porar-se com a científic al llavors Institutd’Investigacions Pesqueres), com tambéforen raons de treball les que feren quedeixés (almenys parcialment) la recerca ocea-nogràfica i tornés als estudis limnològics,que eren els únics que es podien fer a laUniversitat de Barcelona dels anys setanta ivuitanta. Mai, però, no va deixar de ser unnaturalista galileà i un científic «consilient».Descansi en pau.

Per a qui en vulgui saber més:

BONNÍN, P. (1994). Ramon Margalef. Barcelona:Fundació Catalana per a la Recerca.

CAMARASA, J. M. (1989). «Aspectes històricsdels estudis ecològics als PaïsosCatalans». A: Història Natural delsPaïsos Catalans, vol. 14 (TERRADAS,J.; PRAT, N; ESCARRÉ, A; MARGALEF, R.[ed.] 15-25. Enciclopèdia Catalana,Barcelona: 15-25.

GILI, J. M.; PRETUS, J. L; PACKARD, T. T. (2001).«A Marine Science Odyssey into the21st Century». Scientia Marina,[Barceona] 65 (supl. 2).

GOULD, S. J. (1993). «Brontosaurus» y la nalgadel ministro. Barcelona: Crítica.

MARGALEF, R. 2003. Notes autobiogràfiquesde Ramon Margalef López. [inèdit]

ROS, J. D. (1991). «Ramon Margalef,limnologist, marine biologist,ecologist, naturalist». A: Homage toRamon Margalef, or Why there issuch pleasure in studying nature. J.D. Ros; N. Prat, eds. Oecologiaaquatica, 10: 413-423.

ROS, J. D. (1999). Proposicions il·luminadoresi insensates: Reflexions sobre ciència.Barcelona: Empúries.

ROS, J. D. (2001). «Ramon Margalef: Mestred’ecòlegs i d’ecologistes». MediAmbient: Tecnologia i Cultura, 30;p. 51- 61.

Ros, J. D. (2004). El segle de l’ecologia. Alzira:Bromera.

ROS, J. D.; PRAT, N. [ed.]. (1991). «Homage toRamon Margalef, or Why there issuch pleasure in studying nature».Oecologia aquatica, 10; p. 413 - 423.

WILSON, E. O. (1999). Consilience. La unidaddel conocimiento. Barcelona: GalaxiaGutenberg.

La fauna vertebrada delBesòs a Montaca i Reixac.DAVID PERPIÑÁN i XAVIER LARRUY.Ajuntament de Montcada iReixac, abril de 2003. 84 p.Dipòsit legal: B.21.493-2003.

4

Cursos naturalistes

Els dies 22 i 23 de maig es va fer a Manlleu(Osona) el curs «La vegetació de ribera:estudi i valoració com a bioindicadora»,coorganitzat pel Centre d’Estudis dels RiusMediterranis, secció del Museu Industrialdel Ter. Aquest curs, corresponent al cicle

de cursos naturalistes de la ICHN, tenia coma objecte l’avaluació de l’espai ripari, delsboscos de ribera i altres formacions vegetalsdels Països Catalans, en concret, la flora i lavegetació com a bioindicadores i els seusmètodes d’estudi, amb aplicacions

pràctiques in situ. Va ser impartit per CèsarGutiérrez i Perearnau, consultor ambiental, iAndreu Salvat i Saladrigas, d’Aprèn ServeisAmbientals, ambdós especialistes desolvència contrastada en el coneixement i lagestió de la vegetació de ribera.

Hi van assistir vint-i una persones. D’edats iformacions diverses, una quarta part dels

La vegetació de ribera: estudi i valoració com a bioindicadora

alumnes era de la comarca d’Osona, tresquartes parts procedien de la resta del Prin-cipat, un del País Valencià i un altre deMallorca. De les enquestes d’avaluació,se’n va desprendre una valoració generalbona o molt bona, tant pel que respecta aorganització com a professorat, infraestruc-tura i suport del curs. També, com sol serhabitual i desitjable en aquesta menad’activitats, va ser molt important la bonapredisposició de tots els assistents.

El curs va compartir explicacions teòriquesamb pràctiques al camp d’observació ideterminació de les espècies principals devegetació de ribera i de valoració mitjançantl’elaboració de diversos índexs, bàsicamentl’Índex de Qualitat del Bosc de Ribera (IQBR)i l’Índex de Vegetació Fluvial (IVF).

La sortida de camp de dissabte, per impera-tius climàtics, es va fer diumenge a primerahora del matí; es van mostrejar dos punts dela capçalera del torrent de Sant Julià deVilatorta: una verneda relativament benconservada i un sector afectat pel pas del’Eix Transversal (C-25) i per la freqüentacióhumana local, l’entorn de la denominadaFont de la Riera. Diumenge al migdia es vavisitar el meandre de la Devesa, el margedret del riu Ter al seu pas per Manlleu,davant del flamant Museu Industrial del Ter,una àrea amb moltes potencialitats, actual-ment força alterada per la sobrepastura i latala d’arbres fins a arran d’aigua.

Botànica de camp a la Catalunya Nord

(Continua)

Jaume Gamisans, botànic expert i soci de laICHN, ens presentà durant el 5 i 6 de juny laflora més característica, i també la mésinteressant, de les terres catalanes de l’altrabanda dels Pirineus.

El curs començà directament al camp, a lesGorgues de Laval (prop del bosc de laMaçana i d’Argelers). En aquest punt, se’nspresentà l’alzinar i la sureda de la bandanord de les Alberes amb les espècies mésconegudes a Catalunya. Val a dir que el nomde les Alberes prové d’àlber (Populus alba),i això fa palès que s’hi podien trobar moltsarbres d’aquesta espècie fa molts i moltsanys. Una de les espècies més interessants

que vam conèixer, aquest cop a les vores delriu, va ser la falguera reial Osmunda regalis.

Detalls com l’explicació fàcil, ràpida ientenedora per a distingir entre el freixe defulla gran (Fraxinus excelsior) i el freixe defulla petita (Fraxinus angustifolia) segonsel color dels borrons (negres en la primeraespècie i marrons clars en la segona) ensdemostraren, ja des del començament,l’expertesa i la llarga experiència enl’ensenyament d’en Jaume Gamisans.

Posteriorment, ens dirigírem cap al cap Béar(prop de Portvendres) per a conèixer unamica millor la flora del litoral més rocós i

El 23 de juny passat vatenir lloc la inauguració delMuseu Industrial del Ter.El Museu està ubicat aCan Sanglas de Manlleu(Osona), una antigafilatura cotonera del 1842.

Aquest museu també acullel Centre d’Estudis delsRius Mediterranis (CERM),dedicat a la divulgació i ala recerca sobre el patri-moni natural fluvial. Técom a objectius l’educació,la sensibilització, lainvestigació i l’acció sobreels rius mediterranis, demanera innovadora, soste-nible i integrada.

Entre els àmbits d’activitatdel CERM destaquen elssegüents: la realització icoordinació de projectesde recerca; la promoció, laconservació i la millorad’espais naturals fluvials;la realització d’activitatspedagògiques, exposi-cions —com l’exposició«Els rius mediterranis»—i publicacions. Tambédisposa d’un centre dedocumentació sobre elmedi ambient i el patrimo-ni industrial.

Per a més informació, con-sulteu la pàgina web:http:// www.mitmanlleu.org.

Inaugurat el MuseuIndustrial del Ter

5

exposat al règim de forts vents de la zona,que també vam tenir oportunitat d’experi-mentar. Allí se’ns presentaren nombrosesespècies de gramínies i crassulàcies (com aexemple Polycarpon polycarpoides), a mésd’endemismes com Armeria ruscinonensis.

Després de dinar, aprofitarem per a visitar lazona de dunes de Sant Cebrià on, tot il’elevada pressió turística en els mesosd’estiu, encara es pot observar la zonaciólitoral des de la línia de costa cap a l’interior.L’espècie més litoral és l’Agropyronjunceum (abans Elymus farctus), però amesura que ens allunyem de la costa deixapas a la comunitat presidida perl’Ammophila arenaria i, posteriorment, a lacomunitat de Crucianella maritima.

Un cop revisada la zonació dunar, ensdirigírem cap a l’estany de Canet, on espoden observar comunitats adaptades asòls i aigües salabrosos com la Sarcocorniafruticosa, l’Atriplex portulacoides, laSuaeda maritima, el Limonium serotinum oels Scirpus i Juncus.

Finalment, i apropant-nos a la posta de sol,visitarem el cap Leucate, on es pot observarl’espectacular duna penjada. Allí es podentrobar espècies de substrats calcaris tambéadaptats a la vida prop del litoral.

L’endemà ens dirigírem cap a la muntanyade Tausch, petit massís calcari ja dins delterritori occità. En aquesta zona es potobservar la vegetació més típica de lagarriga i, un cop ens enfilem cap a les zones

culminals, comunitats típiques de sòls roco-sos i de zones exposades a molt de vent. Lesvistes sobre la plana de la Catalunya Nord iel Canigó són impressionants. Entre lesmoltes espècies vistes a la muntanya deTausch, cal destacar l’Hyoscyamus niger perla seva espectacularitat.

Ja per acabar el curs, ens dirigírem cap a lesGorges de Galamús (especialment pintores-ques), on un orgullós Jaume Gamisans enspresentà, entre altres espècies de ribera i dezones rocoses calcàries, el Cyclamenbalearicum, espècie que fa temps que vatrobar però que encara no s’ha fet pública.

Aquest va ser, doncs, un cap de setmana decamp, intens, assolellat, ple de detallsinteressants per a tots els amants de la

botànica de camp, i una bona excusa per aconèixer racons molt interessants de laCatalunya Nord.Fins aviat!

Sessions científiques

El dia 5 de maig es va dur a terme, a la Uni-versitat de Vic, la sessió científica «Elsefectes dels usos del sòl sobre les pobla-cions de papallones», a càrrec de ConstantíStefanescu, de la xarxa Butterfly MonitoringScheme. Tot seguit us presentem un resumdels continguts.

És un fet incontestable que la forta pressióantròpica i les profundes i ràpides transfor-macions que ha experimentat l’entorn en elsdarrers decennis estem tenint un impactemolt important en els poblaments faunístics iflorístics d’arreu del planeta. A la Mediter-rània, i més particularment, a Catalunya, l’ús

actual del territori i la seva interacció amb elcanvi climàtic estan donant lloc a l’anome-nat canvi global, un fenomen que estàrebent l’atenció d’especialistes de campsmolt diversos.

Encara que ningú no dubta que aquestscanvis s’estan produint, molts cops hi hadificultats pràctiques i metodològiques permesurar l’evolució de les poblacionsnaturals. Tot i així, també és manifesta lanecessitat de disposar de mecanismes quepermetin diagnosticar l’estat dels sistemesnaturals i valorar llurs respostes davant lesnoves condicions a què són sotmesos. Una

Els efectes dels usos del sòl sobre les poblacions de papallones

(Continua)

Hàbitats. Revista del Cen-tre de Biodiversitat, Institutd’Estudis Andorrans, núm.8 - Centre de Biodiversitat,maig de 2004. 46 p.

6

de les opcions més utilitzades per abordaraquesta problemàtica és el monitoratge degrups bioindicadors.

S’entén per «monitoratge» l’aplicació d’unametodologia, alhora senzilla i rigorosa, quepermet l’obtenció de dades sobre l’abun-dància d’animals o plantes al llarg del temps.Normalment, el monitoratge es fa sobre ungrup bioindicador que, com a tal, reuneixuna sèrie de condicions que el fa especial-ment idoni en aquest tipus d’estudi. Lespapallones diürnes o ropalòcers són recone-gudes com un excel·lent grup bioindicadordels ecosistemes terrestresperquè mostren una gransensibilitat al clima; unagran sensibilitat respecte ala composició i l’estructurade la vegetació; unpredomini de les espèciessedentàries que fa quesiguin molt sensibles alfenomen de la fragmentacióde l’hàbitat; un paperfonamental dins del’ecosistema, tant com aconsumidores primàries(herbívors) com per servirde font d’aliment per a molts consumidorssecundaris (depredadors i parasitoides); ungran valor estètic i una relativa facilitat per ala seva identificació.

A mitjan dels anys setanta, en el Regne Unites va desenvolupar una metodologiasenzilla per valorar objectivament els canvisd’abundància de les papallones diürnes:l’anomenat Butterfly Monitoring Scheme(BMS). La tècnica es basa en la repetició decensos visuals al llarg de transsectes fixos, iposteriorment ha estat adoptat com unmètode estandarditzat i molt popular permonitorar els ropalòcers. A Catalunya, con-cretament, es va establir una xarxad’aquestes característiques l’any 1994 —coneguda com a Catalan ButterflyMonitoring Scheme, CBMS— i, des d’ales-hores, s’ha consolidat com un projecte demonitoratge que ha anat incorporant unnombre cada vegada més gran de col·labora-dors. Actualment té prop de cinquantaestacions de mostratge, repartides pelconjunt de la geografia catalana, les IllesBalears i Andorra.

Recentment, la base de dades del CBMS hapermès avaluar quins són els factors quedeterminen la diversitat de les comunitats depapallones al nostre país. Com a factor prin-cipal destaca el tipus de clima. Així, el màximnombre d’espècies es troba en les zonesrelativament fredes i plujoses (per exemple,en els Pirineus, fins a altituds d’uns 1.400 m,i a la serralada Transversal); per contra,quan ens desplacem cap a àrees més àrides icaloroses (que són, d’altra banda, les mésextenses en les nostres latituds), la diversi-tat de papallones disminueix ràpidament.Com a segon factor més important, però, caldestacar l’estructura del paisatge queenvolta les zones estudiades. En aquestsentit, el CBMS mostra com la diversitat depapallones en una determinada estació

disminueix a mesura que en el paisatge im-mediat que l’envolta (una àrea circular de 5km de diàmetre) augmenta la proporció desòl destinat a les pràctiques agrícoles. Aixòs’explica per la influència molt negativa queactualment té l’agricultura de tipus intensiusobre els ecosistemes. Per aconseguir lamàxima productivitat, aquesta agriculturautilitza indiscriminadament fertilitzants ipesticides, varietats i espècies de plantes noautòctones, maquinària pesada que destru-eix marges, etc. Per tant, en bona part deCatalunya (sobretot en les zones mediter-

rànies), l’agricultura s’ha convertit en unelement negatiu per al manteniment de labiodiversitat dels ecosistemes, de manerasemblant al que passa en el centre i nordd’Europa.

D’altra banda, l’estreta dependència de lespapallones respecte de les plantes de quès’alimenten (tant en la fase adulta comlarvària) es tradueix en canvis molt visiblesde la comunitat d’aquests insectes quan lavegetació es transforma per causes naturalso per l’impacte antropogènic. En aquestpunt, les papallones tornen a fer un paperde primer ordre com a bioindicadores delscanvis de la vegetació relacionats amb lesprofundes transformacions de les terres quecomporta el canvi global. El CBMS, enparticular, ha permès avaluar els canvis en lafauna de papallones que comporta un feno-men molt freqüent en l’àrea mediterrània: ladesaparició dels espais oberts a causa del’abandonament de la pastura o el dall, i elprogressiu tancament d’aquests espais perla massa forestal. Per exemple, l’abandona-ment d’una zona de closes (prats de pasturai de dall) als Aiguamolls de l’Empordà hasignificat, en un període de només set anys,un canvi absolutament dràstic de lacomunitat de papallones. En una altra àreasituada a la serralada del Montnegre, on totun seguit de prats de pastura han estatconvertits en una pineda de pinastres, elscanvis han estat igualment notoris però,alhora, molt més preocupants. En l’espai denomés deu anys, s’ha constatat unadavallada extrema de la fauna de papallones,tant pel que fa a l’abundància de lespoblacions com a la diversitat d’espècies.En definitiva, les dades aportades peraquest programa de seguiment estan servintper conèixer amb precisió de quina maneraels canvis dels usos del sòl afecten un delsgrups més populars d’organismesbioindicadors.

The Botanics. Estiu 2004.Royal Botanic GardenEdinburgh. 15 p.

7(Continua)

Iniciatives en la conservació dels espais a través dels ocells

El 9 de juny passat, Cristina Sánchez, deSEO/BirdLife a Catalunya, va tancar el ciclede sessions científiques del curs 2003-2004«Gestió del territori i conservació del patri-moni natural» amb la conferència Iniciativesen la conservació dels espais a través delsocells, de la qual un oferim un resum.

La conservació engloba diversesactuacions, totes adreçades a preservar labiodiversitat en el nostre territori. Però lesmaneres d’actuar són molt diverses, aixíquan ens plantegem què entenem per con-servació dels espais naturals?, podem citartot un plegat de mecanismes, entre els qualsdestacaríem:· La catalogació dels espais naturals i

declaració de figures legals de protecció.· La planificació de les activitats humanes

per a fer-les compatibles amb elmanteniment de la biodiversitat delsecosistemes.

· La correcta gestió de les zones d’interèsnatural.

· La divulgació i la sensibilització de lasocietat envers uns valors naturalsdeterminats.

Des de SEO/BirdLife estem treballant per adesenvolupar aquests aspectes lligats a laconservació.

1. Catalogació dels espais naturals i decla-ració de figures de proteccióBirdLife International va iniciar l’any 1980 lacampanya Important Bird Areas (ÀreesImportants per als Ocells). Aquestacampanya s’inicia a Europa, una vegadaaprovada la Directiva europea 79/409/CEErelativa a la conservació dels ocells i elsseus hàbitats, i prové de l’encàrrec de laComissió europea d’elaborar un inventaridels llocs d’importància per als ocells, ambl’objectiu de servir com a base per a lacreació d’una xarxa europea d’espaisprotegits que asseguressin la conservacióde la biodiversitat a Europa.

El programa Important Bird Areas (IBA) técom a objectiu no només reconèixer els llocsimportants, sinó mobilitzar els recursosnecessaris per a la seva conservació.S’entenen com a IBA aquelles zones en lesquals es troba present de manera regularuna part significativa de lapoblació d’una o diversesespècies d’ocellsconsiderades prioritàriesper a BirdLife.

L’inventari d’IBA es basaen criteris científics quetenen en compte una sèriede categories d’impor-tància per a les àreesinventariades. Aquestescategories són lessegüents: a) espèciesamenaçades; b) espèciesde distribució restringida;c) grup d’espècies

vinculades a un tipus d’hàbitat (bioma); d)concentracions d’importància (mundial,continental, estatal).

I d’acord amb la distribució d’aquestes es-pècies, tenim: a) distribució a escalamundial; b) distribució a escala continental(Europa, Amèrica, Àfrica, etc.); c) distribu-ció a escala de la Unió Europea (per països).

A Europa fins a l’any 2000 s’han inventariat3.619 IBA de 51 països. La Comissió euro-pea convida els estats membres a utilitzarl’inventari d’IBA com a base per a ladeclaració de les ZEPA (Zones d’EspecialProtecció per als Ocells) que integraran,juntament amb els ZEC (Zones d’EspecialConservació), la Xarxa Natura 2000 europea.

A Espanya hi ha inventariades 391 IBA queocupen una superfície de 16 milions d’hectà-rees. Actualment s’està construïnt la XarxaNatura 2000, i segons les comunitats autò-nomes, una part important de les IBA estanincloses com a ZEPA en aquesta declaració,encara que en cap cas s’ha arribat a incor-porar el 100 % de les zones inventariades.En el cas de Catalunya, encara en procés derevisió i declaració de les ZEPA, hi hainventariades 21 IBA que ocupen un 30 %de la superfície de Catalunya.

Però una vegada desenvolupat el programaa Europa, BirdLife International impulsa lacampanya per a implementar-lo a la resta delmón. El programa d’IBA ha estat un èxit enl’àmbit internacional, que ha permès reco-nèixer i protegir més de 5.000 zones arreu delmón. Però cal continuar treballant per a laincorporació de totes aquestes IBA a figu-res legals de protecció.

2. Planificació de les activitats humanes pera fer-les compatibles amb el mantenimentde la biodiversitat dels ecosistemesEls sistemes naturals han patit al llarg delsdarrers segles una minva molt important, demanera que avui dia, en alguns casos,l’increment continuat de les activitats huma-nes ja no pot ser absorbit per la natura. Enaquest sentit, un desenvolupament humàque sigui compatible amb la conservació irecuperació dels valors naturals és l’únicavia possible per a preservar la biodiversitatd’alguns entorns.

Un tast de canvi global.CÈLIA MARRASSÉ i JOSEP ENRICLLEBOT. Treballs de laSocietat Catalana deBiologia, volum 54, Barce-lona 2003. 110 p.

Organitzat pel Centre deBiodiversitat de l’Institutd’Estudis Andorrans, usanimem a participar a lacinquena edició delCongrés Internacional deMedi Ambient d’Andorra.Enguany sota el títol deHidro-lògics? Què en fem,de les aigües continentals?es pretén tractar i debatreel tema de les aigüescontinentals i el seu ús.

Cal fer la inscripció abansdel 15 d’agost.

Per a més informació iinscripcions adreceu-vos a:www.iea.ad/cima2004.

V Congrés Internacionalde Medi Ambient

d’AndorraDel 14 al 17 de setembre de 2004

(Continua)8

L’agricultura ecològica, associada a les bo-nes pràctiques amb el medi natural, és laclau per a millorar l’estat de conservaciód’espais molt transformats, alhora querepresenta un increment del valor afegit deproductes cada vegada menys competitius.Aquest és el cas del conreu de l’arròs aldelta de l’Ebre o dels cereals a les zonesestepàries de Belchite (Aragó), desenvolu-pat per SEO/BirdLife, mitjançant la creaciód’una empresa, Riet Vell, per a la producció icomercialització de productes ecològics coml’arròs i la pasta.

La producció ecològica permet preservar elsecosistemes naturals, minimitzar els impac-tes a les zones humides (com per exemple,millorar la qualitat de l’aigua que arriba a lesllacunes i les badies) i evitar la transformacióen regadiu de les zones estepàries. L’objec-tiu és la conservació de la biodiversitat idemostrar que una altra manera de desenvo-lupament humà és possible.

3. Correcta gestió de les zones d’interèsnaturalLa gestió adequada dels espais naturals,passa per la introducció en els diferentsplans de gestió del component ambiental,amb l’objectiu d’afavorir la preservació de labiodiversitat. Un exemple d’aquest procésha estat el projecte de conservació del’àguila cuabarrada (Hieraetus fasciatus) adiferents comarques que desenvolupa SEO/BirdLife i la UB, l’equip de recerca del’àguila perdiguera), amb acords de gestióamb diversos propietaris forestals i ambfinançament de diverses fonts (FundacióTerritori i Paisatge de Caixa Catalunya,Fundación Biodiversidad i Fundació LaCaixa).

Aquests projectes de custòdia neixen de laidea que malgrat que la compra d’espaisnaturals és una estratègia de conservació,

cap administració o ens privat té recursossuficients per a comprar tot allò que calpreservar. Mentre que treballar de maneraconjunta amb els propietaris forestals per-met que aquests prenguin part activa en laconservació, així com trencar el mite àmplia-ment estès en la nostra cultura que«conservació» és sinònim d’«empobriment»i «pèrdua de la propietat». I a més a més,d’aquesta manera es poden dedicar elsrecursos existents a la gestió dels espaisnaturals.

4. Divulgació i sensibilització de la societatenvers uns valors naturals determinatsLa divulgació dels projectes de conservació,així com de les problemàtiques, és una peçaclau per a la sensibilització dels ciutadans.Des de l’any 2002, SEO/BirdLife desenvolu-pa el seguiment de l’avifauna ripària del riuLlobregat al seu pas pel municipi d’Abrera(Baix Llobregat Nord), i des d’enguanys’han incorporat al projecte els municipisd’Esparreguera i Olesa de Montserrat.

Aquest seguiment d’ocells ens permet ava-luar l’estat dels ambients associats al riu, aixícom proposar mesures concretes deconservació per a la zona. El projecte esdesenvolupa amb professionals i voluntarisambientals. En aquest sentit, la participaciódels voluntaris és molt important ja que nonomés estan fent el seguiment, sinó que, amés a més, participen en les jornadesobertes per als habitants dels municipis, totexplicant el projecte i els seus resultats.

Aquests són alguns exemples d’iniciativesen la conservació dels espais naturals através dels ocells. Encara que no totes lesiniciatives són a càrrec d’entitats conserva-cionistes, cada dia es fa més important lainterconnexió dels projectes i campanyesentre els diferents agents que viuen del i enel territori.

Catàleg dels heteròpters de Catalunya

El 21 de juny va tenir lloc la presentació delCatàleg dels heteròpters de Catalunya.L’acte va ser presentat per Josep Germain ennom de la Institució Catalana d’HistòriaNatural i de la Secció de Ciències Biològi-ques de l’Institut d’EstudisCatalans, les entitats editoresdel catàleg.

Jordi Ribes va ser el primerdels autors a presentar algunsdels principals aspectes delcatàleg. Va fer una completaintroducció sobre l’estudidels heteròpters a Catalunya iva presentar algunes de lestrenta-sis famílies d’hete-ròpters presents en el nostrepaís. La importància de lafauna d’heteròpters aCatalunya es fa palesa quan

es compara amb la d’altres països d’unaextensió similar: mentre que a Catalunyase’n coneixen mil trenta-set espècies, aBèlgica se n’han catalogat sis-centes trenta ia Eslovènia sis-centes.

Publicacions

Papers del Montgrí. IIIBeques de recerca JoanTorró i Cabratosa, octubrede 2003. 154 p.

9

Marta Goula va fer una acurada presentaciódels diferents catàlegs d’heteròpterspublicats en altres àmbits geogràfics, comara en certs països europeus o nord-africansi en regions com els Balcans o EuropaCentral. La major part d’aquests catàlegshan estat publicats en el darrersanys i la seva estructura i continguten força casos és similar al deCatalunya. Antoni Serra vapresentar als assistents a l’acte labase de dades ArtroCat i n’explicàl’estructura i funcionament, alhoraque va mostrar la seva utilitat per atots els interessats en l’estudi de lafauna invertebrada.

L’elevat nombre d’assistents al’acte no solament va representarun merescut reconeixement de lafeina feta pels autors d’aquest

catàleg, sinó que també palesà l’interès quedesperta l’estudi dels insectes, un àmbit derecerca sovint poc tingut en compte a l’horad’establir les polítiques de recerca i deconservació i gestió del medi natural.

Consell Directiu

De les darreres reunions del Consell Direc-tiu, cal destacar l’acord pres amb la SocietatCatalana de Lepidopterologia per tal que lesactes de la sessió conjunta d’entomologiasiguin editades en format digital, de maneraque es puguin reduir costos.

Una altra qüestió que cal destacar és l’acordassolit en la reunió mantinguda amb el se-cretari general i el gerent de l’IEC, SalvadorAlegret i Ramon Corbella, sobre la cessió deles bases de dades de la ICHN, del deute dela ICHN amb l’IEC i de la relació entre lesdues entitats. En relació amb les bases dedades, s’acordà signar un conveni perregularitzar l’ús de les dades postals delsnostres socis per part de l’IEC i, que percomplir amb la legalitat, la ICHN enviaria uncarta als socis informant-los d’aquestaqüestió i sol·licitant autorització per trame-tre’ls informació de les activitats de l’IEC.

Pel que fa al pagament de les despeses deSecretaria, que en els darrers anys nos’havia efectuat per discrepàncies en elpercentatge que li corresponia pagar a laInstitució, s’acordà un increment gradual de

la participació de la ICHN que aniria del gai-rebé 27 % de l’any 1999 al 50 % pel 2004, toti que el percentatge que finalment s’aplicaràa totes les societats filials encara no ha estatacordat.

Sobre les relacions entre l’IEC i la ICHN, elsecretari general de l’IEC, Salvador Alegret,es va mostrar partidari de facilitar al màxim latasca de les filials. Per això cal que des de lagerència es tingui assumit que lesdisposicions que puguin afectar la tasca dela Secretaria han de ser consultadesprèviament al Consell Directiu de la ICHN.

Els membres del Consell Directiu considerenque els acords assolits són positius i perme-ten superar una situació poc convenient pera la Institució, però creuen que cal anar mésenllà. El problema és que demanar que lesfilials assumeixen el 50 % del cost delpersonal és una exigència important quecondiciona la capacitat de fer activitats,precisament allò que des de l’IEC es diu quees vol potenciar. Aquesta és una qüestióque, de moment, resta oberta perquè depènd’un acord de totes les societats filials.

Traspàs de Joan Isart i Sabi

Joan Isart, soci de la ICHN, vamorir el passat mes de juny.

Era soci de la ICHN des de l’any1977 i membre del ConsellDirectiu des de l’any 1992 fins al1995, des d’on col·laborà moltactivament, sobretot, amb laComissió de Publicacions.

També va ser soci fundador dela ICEA, que començà la sevaactivitat l’any 1977.

Jornades Europeesd’Agricultura PeriurbanaLes ponències i lesimatges de les JornadesEuropees d’AgriculturaPeriurbana del 12, 13 i 14de maig passat, es podenconsultar a la web delPrograma Life AnellaVerda http://www.diba.es/parcs/life.

Joan Isart, era entomòleg deprofessió i treballava alLaboratori d’Entomologia iAnàlisi Ambiental, de l’Insitutde Biologia Molecular deBarcelona del CSIC.

Des d’aquestes pàgines volemfer arribar el condol a la sevafamília, alguns membres de laqual també són socis de laICHN i als seus companys deprofessió.

10

Delegació d’Osona

De l’activitat més recent dels membres delGrup de Naturalistes d’Osona destaqueml’anellament i control de la colònia defalciots de les muralles de Vic, realitzada eldia 3 de juliol. Entre les dades mésinteressants obtingudes hi ha el fet ques’han controlat exemplars anellats d’ençà del’any 1997. Altrament, també arriben bones

notícies en relació amb la reproducció del’única parella d’aufrany de la comarca. Enels darrers mesos tot semblava indicar quela presència d’aquesta espècie es limitava aun exemplar no reproductor, però a principisde juliol s’ha pogut confirmar l’existènciad’una parella que està nidificant.

Delegació de la Franja de Ponent

II Seminari de l’Aiguabarreig

El novembre de 1998 es va celebrar el I Semi-nari de Gestió de l’Aiguabarreig. Sis anysmés tard, i després d’haver fet els primersplans de gestió i d’haver aconseguit algunesmillores en la protecció de la confluènciafluvial més gran dels Països Catalans, l’Esta-ció Biològica de l’Aiguabarreig i la delegacióde la Franja de Ponent de la ICHN tornem aorganitzar un Seminari al voltant del Segre, elCinca i l’Ebre.

En aquesta ocasió comptem novament ambel ple suport del Departament de MediAmbient i Habitatge de la Generalitat deCatalunya, però a més s’hi afegeixdecididament el Govern d’Aragó, que és elque cobrirà les despeses d’organització.

S’ha confirmat l’assistència del conseller deMedi Ambient del Govern aragonès,Alfredo Boné, i d’una vintena de tècnics iexperts de l’Administració i universitatsaragoneses, així com una altra vintena de

l’Administració i universitats catalanes.Tots participaran dins dels seus respectiusàmbits, mentre que la conferència inauguralserà a càrrec del professor Narcís Prat.

S’analitzarà l’evolució de l’espai i es tracta-ran les temàtiques que es van estudiar en laprimera ocasió, tant els sistemes naturals irecursos naturals com els instruments deplanificació i gestió, a fi d’elaborar novespropostes que lliurarem als dos governs debanda i banda de les ribes.

El Seminari es farà a Mequinensa el 31 dejuliol, i a Massalcoreig i Seròs l’endemà, l’1d’agost de 2004.

L’assistència és gratuïta però cal preinscriu-re-s’hi prèviament, ja sigui telefònicament al973 780 009 o bé per correu electrònic al’adreça: universitat@seros.ddl.net. Per amés informació consulteu la pàgina web:www.aiguabarreig.net.

31 de juliol de 2004, a l’hotel Zaytun deMequinensa (Baix Cinca)10.00 h. Acreditació dels participants11.00 h. Acte institucional d’inauguració11.30 h. Ponència marc, a càrrec de NARCÍS

PRAT: El nou model de gestió del’aigua a les nostres conquesinternes

12.30 h. Sistemes naturals (I)Geologia i recursos minersHidrologiaLimnologia

14.00 h. Dinar al restaurant Royal II16.00 h. Sistemes naturals (II)

FloraVegetació de riberaFaunaEspècies autòctones i al·lòctonesSòl

18.00 h. Sistemes naturals (III)PaisatgeConnexions ecològiques ipaisatgístiquesRiscs naturalsEls riscs del geosistema

20.00 h. Debat de la mesa de l’Aiguabarreig

1 d’agost de 2004, al casal de Massalcoreig(Segrià)08.00 h. Visita guiada per l’EBA a

l’Aiguabarreig (trobada davant delCentre d’Informació del’Aiguabarreig a Massalcoreig)

10.00 h. Ús dels recursos naturalsRecursos hídricsActivitats agrícoles i ramaderesOci

11.30 h. Instruments de planificació i gestióOrganització territorialConservació i gestió dels sistemesnaturalsOrganització administrativa idistribució de competències

12.30 h. Propostes d’acció del II Seminari icloenda, a càrrec de FERNANDOCARCELLER, cap de gestió de l’EBA ide GUILLEM CHACÓN, director del’Oficina de l’Aiguabarreig

14.00 h. Al monestir de Vinganya (Seròs)CloendaDinar

PROGRAMA

Butlletí «Fragmentaciód’hàbitats causada perinfraestructures detransport» (DirecciónGeneral de Conservaciónde la Naturaleza, Ministeriode Medio Ambiente,número 0, abril 2004).Aquest butlletí pretén seruna eina senzilla i pràcticade posar-nos en contacteamb les persones interes-sades en la fragmentaciód’hàbitats causada per lesinfraestructures detransport, per a recollir idistribucir la informacióque estigui al nostre abastde proporcionar.

És una publicació semes-tral que es realitza en elmarc del projecte deFragmentació d’hàbitatscausada per infraestructu-res de transport, impulsatper la Dirección Generalde Conservación de laNaturaleza del Ministeriode Medio Ambiente. De laSecretaria Tècnica delprojecte, se’n fa càrrecMINUARTIA, EstudisAmbientals.

Per a subscriure-us albutlletí podeu enviar lesdades (nom, organització,adreça, correu electrònic,telèfon i fax) a l’adreçaelectrònica:habitats.transporte@mma.es.

Butlletí «Fragmentaciód’hàbitats causada per

infraestructures detransport»

11

L’EBA presenta al·legacions en defensa de la Reserva Natural del’Aiguabarreig

El BOA de 26 d’abril publicava l’anunci de laDirecció General del Medi Natural del Governd’Aragó relatiu a la informació pública de lesraons que justifiquen la proposta dedeclaració de la Reserva Natural Dirigida del’Aiguabarreig.

Un cop examinada la documentació i visitatdetingudament l’espai que s’ha de protegir,els membres de l’Estació Biològica del’Aiguabarreig (EBA), acompanyats per

professors de les Universitats d’Aragó iCatalunya, van lliurar al Govern aragonèsuna al·legació en la qual tot felicitant-se perla decisió del Govern d’Aragó —una recla-mació que l’EBA portava a terme en solitarides de feia onze anys—, fa saber, però, quehi ha detalls poc definits i punts que creuenque s’han de modificar. El punt més conflic-tiu és la dimensió de l’àrea que cal protegir,que consideren insuficient, ja que bona partde la ripisilva més interessant queda fora de

la futura reserva en els termes de Fraga i,particularment, de Torrent de Cinca.

D’altra banda, l’Estació Biològica de l’Aigua-barreig recomana que el bell mig de l’Aigua-barreig, és a dir, els encontorns de l’illa delsMartinets, sigui declarat Reserva Integral,per a garantir que la plana al·luvial, ara ocu-pada en part per plantacions, sigui regenera-da amb el bosc de galeria que s’ha eliminaten els darrers anys.

Tot i això, l’EBA accepta que l’àrea de Riolssigui transformada en un bosc de riberalúdic, un centre d’atracció de l’ecoturismeque afavoriria l’economia i el desenvolupa-ment de Mequinensa. Això sí, sense pasmotoritzat i concebut com a coixí de l’àreamés important de l’Aiguabarreig.

Justament és en aquesta zona, exactament elbosc de ribera més gran de l’Aiguabarreig,on el nou Ajuntament de Mequinensa volconstruir una zona industrial.

La Universitat de Ponent de Ciències de la Natura

L’11 de juny es va presentar a la Diputacióde Lleida la Universitat de Ponent deCiències de la Natura (UPCN). Una iniciativade la delegació de la Franja de Ponent de laICHN que té amb el ple suport de laUniversitat Catalana d’Estiu i la Universitatde Lleida, coorganitzadores del programad’enguany.

L’acte va gaudir de la presència d’IsidreGavín, president de la Diputació de Lleida, i

hi van participar (en la foto, d’esquerra adreta) Joandomènec Ros, rector de la UCE;Francesc Teixidó, alcalde de Seròs; MiquelPadilla, vicepresident de la Diputació deLleida; Jaume Barrull, vicerector de la UdL; iGabriel Pena, president de la UPCN.

La UPCN començarà a funcionar aquest es-tiu, concretament del 2 al 6 d’agost farà elseu primer campus estiuenc en quèparticiparan quaranta-set professors dels

(Continua)

La Diputació de Barcelonaha organitzat la VI Trobadad’Estudiosos del Montseny,que tindrà lloc el 18 denovembre de 2004, alCentre Cívic de Breda, de9.30 a 20 h.

Si esteu interessats a pre-sentar comunicacions, heude fer arribar, a la secreta-ria de la VI Trobada, unresum mecanografiat adoble espai i amb unmàxim de vint-i-cinc línies,abans del 31 d’octubre.Aquest resum es podràadjuntar al formularid’inscripció via Internet.

L’assistència a la Trobadaés lliure i gratuïta, però siesteu interessats a parti-cipar-hi com a ponents ocom a oients heud’inscriure-us mitjançantel formulari d’inscripcióque trobareu a l’adreça,http://www.diba.es/parcs/montseny/estudiosos04.htm, on tro-bareu, també, les normesde recepció d’originals.

Informació i secretaria dela Trobada:Sònia SantiagoDiputació de BarcelonaÀrea d’Espais NaturalsC. Comte d’Urgell, 187 3r08036 BarcelonaTelèfon: 934 022 843A/e: s.parcsn@diba.es.

VI Trobadad’Estudiosos del

Montseny18 de novembre de 2004

Fotografia de la zona que es demana que sigui declarada Reserva Integral

12

El dia 21 de juny proppassat va ser presen-tat a l’Institut d’Estudis Catalans el llibreescrit pel químic i periodista científic XavierDuran sobre la doctora Creu Casas i Sicart,figura clau de la botànica, particularment dela briologia, a casa nostra i, alhora, de renominternacional. L’obra ha estat publicada dinsla col·lecció de biografies de la FundacióCatalana per a la Recerca (FCR), col·leccióque aplega els estudissobre les persones quehan rebut el premid’aquesta fundació, comva ser el cas de ladoctora Casas l’any 2002.Altres naturalistes que jafiguren a la col·lecció sónOriol de Bolòs, JordiSabater i Pi i elrecentment traspassatRamon Margalef.

Va obrir l’acte elpresident de l’IEC, JosepLaporte, i no ho va pasfer amb paraulesprotocol·làries, perquètenia prou coses en comúamb l’homenatjada, carhavien estudiat a lamateixa escola, el gairebémític Institut Tècnic Eulàlia d’abans de laguerra civil, i havien estat dels primerscatedràtics de la Universitat Autònoma deBarcelona, a Bellaterra. A continuació lanostra consòcia Montserrat Brugués,deixebla i col·laboradora principal, juntamentamb Rosa M. Cros, de Creu Casas, va fer unagradable passeig, il·lustrat amb imatges, perl’activitat científica de la «doctora» (tal comse la sol anomenar en els ambientsbotànics). Joan Vilà -Valentí, eminent

geògraf i professor de la Universitat de Bar-celona, company de Casas a l’IEC, i membredel jurat que li va concedir el premi de laFCR, va fer-ne una sentida evocaciód’aspectes científics i personals. XavierDuran, autor del llibre, en va parlar des delpunt de vista de qui ha après ciència ihumanitat a través de les converses amb labiografiada per a elaborar l’obra. I Xavier

Testar va cloure l’actecom a representant de laFCR, particularmentimplicat en l’esdeveni-ment pel fet de serbiòleg. Els assistentsvan ser obsequiats ambun llibre, molt interessanti de grata lectura.

És gairebé impossibleresumir els fins aranoranta-un anys de vidade la doctora Casas, unsseixanta dels quals hanestat d’intensa dedicacióa la ciència de les plan-tes. És doctora enfarmàcia i diplomada eninfermeria i, encara queha exercit poc elsvessants sanitaris de la

seva formació, cal assenyalar que vatreballar en una farmàcia comunitària i en lad’un centre hospitalari i que sempre li haquedat un interès —que ha aprofitat en ladocència— per les plantes medicinals. Elsseus primers mentors en el camp de labotànica van ser, principalment, Pius Font iQuer —de qui va ser estudiant a laUniversitat Autònoma de Barcelona deltemps de la República i amb qui es vacontinuar formant després—, i Taurino

(Continua)

Països Catalans i d’altres països comÀustria, Espanya, Holanda i Veneçuela.Impartirà cent vint-i-sis hores lectives ambcrèdits universitaris i dividides en cinc gransblocs:1. Iniciació al SIG MiraMon2. Agricultura i biodiversitat vegetal. Gestió i

conservació a les terres mediterrànies3. Anàlisi i gestió de l’aigua, rius i zones

humides4. Amfibis, rèptils i peixos dels Països

Catalans, identificació i conservació5. Ecologia del paisatge, geologia ambiental i

tecnologies de disseny d’estratègies degestió forestal

A més a més, cada dia hi haurà diferentscursos de tota mena de temàtiques, quatre ocinc tallers i alhora excursions de descober-ta de l’Aiguabarreig, així com diversesconferències. Aquestes seran: «Visitar o novisitar: el dilema conservació-freqüentacióen la natura», a càrrec de Joandomènec Ros;«L’Aiguabarreig. Escola de naturalistes i

paradís de la biodiversitat», a càrrec deFernando Carceller; «Vides de formigues», acàrrec de Xavier Espadaler; «Evolució de laprotecció d’espais a les Illes Balears», a càr-rec de Carles Santana; «Impactes del canviclimàtic a la península Ibèrica», a càrrec deCarles Gràcia; «Papallones i libèl·lules.Conservació, protecció i educació a Holan-da», a càrrec de Vivian Siebering;«Biodiversitat i societat», a càrrec de MartíBoada; «BioAndes. El seguiment d’ocellsals Andes de Veneçuela», a càrrec de CarlosRengifo.

L’acte d’inauguració tindrà lloc el 2 d’agostal monestir de Vinganya amb la presència del’honorable conseller d’Universitats iRecerca, Carles Solà, que farà la conferènciainaugural.

Per a informació i inscripcions, adreceu-vosa: www.ucestiu.com. La matrícula, per alssocis de la ICHN és gratuïta (en fer lainscripció, afegiu «soc soci de la ICHN» alcostat del cognom).

Presentació de la biografia de la doctora Creu Casas

Homenatge a la doctora Casas

13

Ribera de l’Algars

IX Jornades Herpetolò-giques CatalanesAquestes jornades esfaran a Castelló d’Empú-ries (Alt Empordà) del 15 al17 d’octubre i estan orga-nitzades per la SocietatCatalana d’Herpetologia.

Informació i inscripció:APNAETelèfon 972 454 672A/e: apnae@arrakis.es.

Representants en organismes i institucions

Junta de Protecció de la Zona Volcànica de la GarrotxaDesprés de gairebé un any de no serconvocada, el dia 25 de maig es va reunir aCan Jordà (Santa Pau) el plenari de la Juntade Protecció de la Zona Volcànica de laGarrotxa. Era la primera vegada, des delcanvi de Govern, i va comptar ambl’assistència del conseller de Medi Ambient,el director general de Medi Natural, elsubdirector general de Boscos iBiodiversitat, i del cap dels serveisterritorials de Medi Ambient de Girona. Elstres punts més importants de l’ordre del diavan ser la presentació de les directrius per ala revisió del Pla Especial del Parc Natural,elaborades per un equip dirigit per XavierCarceller, la Memòria d’actuació de l’any2003 i el Programa d’actuacins per al 2004.

A semblança del que ja s’havia produït l’anypassat, Lluís Paluzié i Josep M. Mallarach,representants de l’IEC, varen ser els únicsd’abstenir-se de votar a favor del Programad’actuacions per al 2004. A més de la nul·la

participació que se’ls ha permès en la sevaelaboració, la principal motivació d’aquestaabstenció és la no-inclusió en el Programad’enguany de cap de les línies d’actuacióque ells proposen des de fa anys per tal demillorar l’efectivitat de la protecció delpatrimoni natural (adquisició de sòl,establiment de convenis de col·laboracióamb els propietaris i aplicació de mesuresdisciplinàries), especialment en les àrees dereserves naturals, algunes de les quals hanempitjorat força el seu estat al llarg delsdarrers anys.

El nou director general de Medi Natural,Ramon Luque, va anunciar que no serienpermissius amb els ajuntaments que nocomplissin la legislació proteccionista, i vaanunciar la convocatòria d’una reunió ambtots els alcaldes del Parc Natural per a donara conèixer les noves línies d’acció delDepartament en matèria d’espais naturalsprotegits.

I Fòrum del Medi NaturalEl 12 de juny, va tenir lloc el I Fòrum del Me-di Natural, trobada que va reunir més d’uncentenar de persones relacionades amb lesdiverses activitats que es duen a terme en elmedi natural (pagesos, conservacionistes,esportistes, etc.). Aquest fòrum va ser orga-nitzat pel Departament de Medi Ambient iHabitatge.

Els membres de la Institució que hi van as-sistir es van encarregar d’organitzar dosgrups de debat, un sobre espais naturalsprotegits i un altre sobre la protecció de lesespècies. Altres qüestions relacionades ambla conservació del medi natural que es van

tractar en aquest fòrum van ser la conserva-ció de la biodiversitat marina i dels espaisfluvials, la custòdia del territori, etc.

En aquest fòrum es va continuar el debatque des de fa un cert temps està ben viuentre els representants de l’Administracióambiental i els col·lectius de motoristes iautomobilistes en relació amb l’accés al medinatural, fet que potser explica la poca repre-sentació que hi havia de grups naturalistes iinstitucions científiques, motiu pel qualqüestions força importants van quedarsense tractar i possiblement calgui esperarun segon fòrum per a debatre-les.

Mariano Losa España, que la va acollir alseu Laboratori de Botànica de la Facultat deFarmàcia, perquè hi comencés la carreraacadèmica i científica. Prudenci Seró,professor a la UB, li va facilitar els primerscontactes amb les molses i Valia Allorge —investigadora francesa d’origen rus,continuadora de la recerca sobre molses deCatalunya que havia iniciat en els anys vintamb el seu marit Pierre, mort el 1944— la vaacomboiar en la seva consolidació definitivaen els estudis briològics.

Va ser professora ajudant i adjunta a la Fa-cultat de Farmàcia de la UB (sia permès dedir, a tall anecdòtic, que aquest text és escritdes del que va ser el seu despatx i a la taulaque ella feia servir), agregada a la Facultatde Biologia de la mateixa UB i catedràtica ala Facultat de Ciències de la UAB, on ésemèrita des de la seva jubilació. Va ser laprimera dona que va obtenir una càtedra deBotànica a l’estat espanyol i, també, laprimera a ser nomenada membre de l’Institutd’Estudis Catalans. La seva recerca s’ha

centrat en un grup de plantes, els briòfits,que no solen atreure l’atenció de la majoriadels botànics, al qual ha fet contribucionsnotables des dels punts de vista sistemàtic iflorístic. Ha publicat més de dos-centstreballs científics i ha descrit nombrosostàxons. És membre de diverses societatscientífiques i ha rebut premis, com laMedalla Narcís Monturiol de la Generalitatde Catalunya o el Premi de la Crítica Serrad’Or pel primer volum de la Flora delsBriòfits dels Països Catalans, que ha escritamb Rosa M. Cros i Montserrat Brugués.Continua anant cada dia a treballar, iesperem que per molt de temps.

Pel que fa a la nostra entitat, Creu Casas non’és una simple membre, sinó que va tenirun paper cabdal, juntament amb d’altresnaturalistes, en la represa regular de lesseves activitats cap al final del franquisme,a principi de la dècada dels setanta. En vaser presidenta de 1980 a 1982, i des de fa unparell d’anys n’és, ben merescudament,sòcia honorària.

El Tramontana BirdingTeam, un equipd’ornitòlegs format perOriol Clarabuch, AleixComas, Ponç Feliu, JoanCarles Gimisó, DeliSaavedra i Jordi Sargatal,va batre el record europeud’observació d’ocells alllarg d’un dia, organitzat perla Sociedad Española deOrnitología. Els guanydorsvan recòrrer més de 1.050km. des del Pirineu fins aldelta de l’Ebre i vanobservar dues-centesespècies diferents.

14

Societats naturalistes dels Països Catalans

El dia 18 de juny de 2004 es va celebrar unajornada amb aquest títol a Can Jordà (SantaPau, la Garrotxa), seu del Parc Natural de laZona Volcànica de la Garrotxa. Des del parc,que té una bona mostra de varietats d’arbresfruiters, s’hi havia convidat diverses perso-nes i entitats implicades en el tema, entre lesquals hi havia la ICHN, que hi va serrepresentada pel membre del consell directiuJoan Vallès.

La jornada va comportar una discussió ge-neral sobre la conservació dels recursosfitogenètics, particularment de les varietatsd’arbres fruiters a Catalunya. El propòsit dela reunió va ser conèixer qui i com treballa enla conservació d’arbres fruiters— i d’altresplantes útils— a Catalunya i quines activi-tats es realitzen en aquest àmbit. Es va ferun repàs de la situació actual del tema endiversos camps, entre els quals cal destacarla prospecció etnobotànica, la constitució iel manteniment de col·leccions, la investiga-ció sobre els recursos genètics incloent-hiels de caràcter etnobiològic, i la valoracióeconòmica i cultural d’aquests recursos.Finalment, un cop conegudes algunesiniciatives, es va deixar una porta oberta a lacol·laboració (des de l’intercanvi d’informa-ció fins a la participació en projectesconjunts, passant per la reclamaciód’atenció i ajut per part de l’Administració)entre diversos grups implicats, per tal dereforçar la tasca de conservació i ús delsrecursos genètics en l’àmbit local.

Després d’una introducció general a la jor-nada feta per Emili Bassols, responsable del’Àrea de Patrimoni Natural del Parc Naturalde la Zona Volcànica de la Garrotxa(PNZVG) i coordinador de la sessió, es vandesenvolupar les comunicacions, agrupadesper àrees temàtiques de la manera següent:

La prospecció etnobotànica prèviaJoan Vallès, de la Universitat de Barcelona ila ICHN, va parlar dels estudis etnobotànicscom a mètode per a detectar, entre altrescoses, varietats tradicionals de plantescultivades, i de la recerca en aquest camp aCatalunya.

Les col·leccions com a aportació per a laconservacióEn aquest epígraf es van tractar les col·lec-

cions de plantes vives com a reservorisd’agrobiodiversitat. Guillem Arribas, asses-sor del PNZVG, va presentar el Centre deConservació de Plantes Cultivades de CanJordà. Sònia Callau i Josep Garcia, del ParcAgrari del Baix Llobregat i de Institut deRecerca i Tecnologia Agroalimentàries(IRTA), respectivament, van parlar del’arborètum de Can Comas, mantingut enaquest parc. Semblantment van fer MontseVentura i Joan Vilamú, del Consorci del Parcde Collserola, amb el camp de fruiters de CanColl.

La conservaciódes de centresde recercaDiverses activi-tats de recercasobreconservació dematerial genèticvegetal van serexposades enaquest apartat.Valero Urbina,de laUniversitat deLleida, va parlarde lesinvestigacionsdutes a termeen l’àmbit queens ocupa a laseva universitati, en particular,del banc degermoplasma depereres ipomeres que s’hi manté. Les activitatsdesenvolupades per l’IRTA a Mas Bové i aMas Badia en relació amb la conservació devarietats d’arbres fruiters van ser l’objectede les comunicacions presentadesrespectivament per Ignasi Batlle i MiguelRomero i per Joaquim Carbó, tots ells del’IRTA.

Iniciatives relacionades amb el coneixement iús de productes agrícolesElena Espeitx i Juanjo Cáceres, de l’Observa-tori Permanent dels ComportamentsAlimentaris, van presentar les activitatsd’aquest organisme, sobretot les que tenenrelació amb les plantes cultivades i elshàbits i les pautes de conducta de la pobla-ció respecte d’aquestes.

La jornada es va cloure després d’una dis-cussió general oberta a tots els assistents.En aquesta es va decidir que cada ponentenviaria al coordinador de la jornada, en untermini no superior a un mes des de la datade celebració, un breu resum dels problemesque hagués detectat i de les aportacions quepodria fer en el camp de la conservació delsrecursos fitogenètics tradicionals i que, a

Iniciatives actuals en matèria de conservació de la biodiversitat domèstica:varietats tradicionals d’arbres fruiters

(Continua)

Mapa de vegetació poten-cial de Catalunya.1:250.000. Coedició del’Institut d’Estudis Catalansi l’Institut Cartogràfic deCatalunya, 2004. 93 p. +mapa de vegetació.ISBN 84-7283-726-2.PVP: 15,00 €.Preu per als socis: 7,50 €.

15

L’evolució del naturalisme: l’exposició «De la curiositat a la prospectiva.Tres segles d’interpretació de la natura a través de les col·leccionsnaturalístiques»

L’estudi de la natura no ha estat sempre me-nat de la mateixa manera, i això és molt lògic.Els primers naturalistes, diguem-ne moderns,no tenien ni les mateixes idees i formacióacadèmica ni, sobretot, les mateixes possibi-litats instrumentals i de desplaçament queles que tenim els que ara treballem enciències naturals, i això tant si ho fem com aprofessionals, com si ens hi dediquem com aafeccionats, dues modalitats que conviuenbé dins de la nostra Institució. Partint del’interès atàvic de l’espècie humana pels tresclàssics regnes de la natura, el naturalismecientífic va tenir, en el seu inici, un compo-nent molt fort, principal, de col·leccionisme i,particularment, d’aplec de coses curioses.Aquest és un període del naturalisme quepodem anomenar exploratori i descriptiu.Joan Salvador, farmacèutic, membre d’unanissaga il·lustre de botànics i, en general, denaturalistes dels segles XVII i XVIII, expressa,en una frase que l’exposició recull, el seuapassionament pels objectes curiosos de lanatura.

Més endavant el naturalisme va entrar enuna etapa sistemàtica, quan les personesque el conreaven van pensar a establirrelacions i afinitats entre els diferents grupsestudiats. La teoria de l’evolució i la funda-ció i el progrés de la genètica van permetre,entre la segona meitat del segle XIX i laprimera del XX, grans avenços en la conside-ració d’una bona part dels objectesnaturalístics: els éssers vius. D’aquestamanera es va entrar en la fase biosistemà-tica, caracteritzada per l’interès no passimplement per les espècies com aproductes finals de l’evolució, sinó pelprocés evolutiu mateix, els seus mecanismesi els antecessors que van originar lesespècies actuals.

Avui en dia estem entrant a l’època que po-dríem anomenar enciclopèdica, de síntesi detots els coneixements acumulats per aobtenir una classificació natural dels éssersvius; encara no hi hem arribat, però les einesde la sistemàtica clàssica s’alien amb les mésmodernes tècniques moleculars —i amb totun esplet intermedi de procediments d’estu-di i anàlisi— per a recórrer, amb passa cadacop més ràpida i segura, el camí que falta.

L’exposició que comentem és un passeighistòric per més de tres-cents anys de natu-ralisme a través de les col·leccions, antiguesi modernes, d’animals, vegetals i minerals. El

material procedeix en una proporció moltimportant de l’Institut Botànic de Barcelona(CSIC-Ajuntament de Barcelona), on s’expo-sa la mostra, i també d’altres centres com elMuseu de Ciències Naturals de la Ciutadella,a Barcelona, i la Universitat de Barcelona. Hiconviuen plecs de l’herbari Salvador ambfonts d’electroforesi per a anàlisis molecu-lars, per a intentar de fer veure que, com nopodia ser altrament, el naturalisme d’avui esbasa en el d’ahir, però empra uns mètodesd’estudi totalment adequats a l’hora actual.

Des del punt de vista històric —més desen-volupat a l’exposició que no pas el present ola projecció de futur, que hi sónesbossats— l’exhibició recull alguns mate-rials notables. Hi ha, per exemple, mostres deplantes, de drogues vegetals i de llibresprovinents del gabinet dels Salvador jaesmentats. També s’hi troben elementsd’alguns altres herbaris catalans històrics,com els dels farmacèutics del segle XIXFrederic Trèmols i Estanislau Vayreda. Itambé són dignes de menció unes espiguesde diferents varietats d’arròs recol·lectades idutes de les Filipines per a l’ExposicióUniversal de Barcelona del 1888 i que, benprobablement, no havien estat presentadesal públic des d’aleshores. El disseny del’exposició és acurat i en fa plaent la visita,que considerem ben recomanable.

Aquesta exposició ha estat coordinada perJosep M. Camarasa, soci de la ICHN, i estàinscrita dins de les activitats del FòrumUniversal de les Cultures Barcelona 2004,concretament en el programa Fòrum Ciutat.Va ser inaugurada el dia 15 de juny de 2004 ipodrà ser visitada fins al proper 17 d’octu-bre a l’Institut Botànic de Barcelona(passeig del Migdia, s/n, parc de Montjuïc,08038 Barcelona, telèfon 932 890 611).

partir d’aquests resums, el coordinadorelaboraria una síntesi que —un copdiscutida i aprovada per tots els autors—serviria de base per a un informe que s’adre-çaria als Departaments d’Agricultura,Ramaderia i Pesca i de Medi Ambient i Habi-tatge de la Generalitat de Catalunya per tald’obrir vies de compromís i suport institu-

cionals en favor del manteniment d’aquestesvarietats tradicionals de plantes cultivades ila seva gestió.

Acabada la jornada, uns quants dels assis-tents van visitar, guiats per Guillem Arribas,la col·lecció de varietats tradicionals defruiters que el PNZVG manté a Can Jordà.

Mapa de vegetació de Ca-talunya. 1:50.000: Figueres258 (39-11) i Roses 259(40-11). Coedició del’Institut d’Estudis Catalansi l’Institut Cartogràfic deCatalunya, 2004. 79 p. +mapa de vegetació.ISBN 84-7283-727-0.PVP: 12,10 €.Preu per al socis: 6,05 €.

Han col·laborat en la redacció d’aquest NOTÍCIES:Ferran Aguilar, Josep Lluís Àlvarez, Jordi Baucells, Guillem Chacón, Josep Germain, CèsarGutiérrez, Josep M. Mallarach, Marc Ordeix, Xavier Escuté, Joandomènec Ros, Andreu Salvat,Cristina Sánchez i Joan Vallès.

fundada el 1899

Filial de l’Institut d’Estudis Catalans

Redacció: ICHNC. del Carme, 4708001 BarcelonaTel. 933 248 582Fax 932 701 180A/e: ichn@iecat.netA/I: http://iecat.net/ichn

Imprimeix: IMPREMTA BADIA, SL

Maqueta: Albert BeltranDipòsit Legal: B.39829-1995

Amb el suport de

DiputacióBarcelonaxarxa de municipis

Horari d’atenció de la Secretaria de la ICHNDilluns i dimecres de 10.30 a 19 h. Dimarts, dijous i divendres de 9 a 17.30 h.Adreça electrònica: ichn@iecat.net. Adreça d’Internet: http://www.iecat.net/ichn

Agenda

Fons bibliogràfic de la ICHNPodeu consultar el fons bibliogràfic de la Institució a la Biblioteca Montilivi, Universitat deGirona, Àrea de suport a l’estudi i la docència. Horari: tardes de 14.45 a 21.45 h; Tel.: 972 418 290;o a l’adreça d’Internet: http://biblioteca.udg.es/fons_especials/ichn/index.asp.

Recordeu

Recull de legislació

Avaluació de l’impacte ambientalEdicte de 30 de març de 2004, pel qual es fa públic l’Acord de declaració d’impacteambiental del projecte del camí forestal projectat en la forest pública de la Coma, al termemunicipal de la Coma i la Pedra. DOGC núm. 4128 del 7 de maig de 2004.Caça i pescaOrdre ARP/133/2004, de 23 d’abril, per la qual s’estableixen mesures complementàries deregulació de l’extracció de corall al litoral de Catalunya. DOGC núm. 4124 de 3 de maig de2004.Ordre MAH/226/2004, de 16 de juny, de modificació de l’Ordre de 21 d’abril de 1999, per laqual es fixen les instruccions generals per a la redacció, l’aprovació i la revisió dels planstècnics de gestió cinegètica. DOGC núm. 4168 de 6 de juliol de 2004.Espais naturals protegitsResolució MAH/1284/2004, de 29 d’abril, per la qual s’ordena l’inici de la tramitació del’expedient administratiu per a la inclusió en el Pla d’Espais d’interès natural del paratgedel Gorg del Creixell, i es determina l’aplicació del règim previst a l’article 18.1 de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals. DOGC núm. 4132 de 13 de maig de 2004.Ordre MAH/160/2004, de 6 de maig, de modificació de l’Ordre de 20 d’octubre de 1997, perla qual s’aprova el Pla de tancament de pistes forestals del Parc Nacional d’Aigüestortes iEstany de Sant Maurici i la zona perifèrica de protecció. DOGC núm. 4139 de 24 de maigde 2004.Resolució MAH/1686/2004, de 4 de juny, per la qual es fa públic l’Acord del Govern de 25de maig de 2004, pel qual s’aprova definitivament el Pla especial de protecció del medinatural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. DOGC núm. 4154 de 15 de junyde 2004.Patrimoni culturalResolució CLT/1745/2004, de 17 de maig, per la qual es dóna publicitat a l’Acord delGovern de 13 d’abril de 2004, pel qual es declara bé cultural d’interès nacional, en lacategoria de conjunt històric, la cala s’Alguer, a Palamós, i se’n delimita l’entorn deprotecció. DOGC núm. 4160 de 23 de juny de 2004.

II Seminari de l’Aiguabarreig31 de juliol i 1 d’agost de 2004L’assistència és gratuïta però cal preinscriure-s’hi prèviament; adreceu-vos o bé altelèfon 973 780 009 o bé l’adreça electrònica: universitat@seros.ddl.net. Per a mésinformació consulteu l’adreça d’Internet: www.aiguabarreig.net

Universitat de Ponent de Ciències de la NaturaDel 2 al 6 d’agost de 2004Coorganitzada per la Universitat Catalana d’Estiu i la Universitat de Lleida. Per ainformació i inscripcions, adreceu-vos a: www.ucestiu.com. La matrícula, per als socisde la ICHN és gratuïta (en fer la inscripció, afegiu «soc soci de la ICHN» al costat delcognom).