LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930)

Alejandro Fernández TomásPàgines 232-235

Estructura

1. Les causes del cop militar

2. La reorganització de l'Estat

3.La política econòmica i social

4. L'actuació anticatalana de la dictadura

5. L'oposició a la dictadura

6. La caiguda del dictadorMiguel Primo de Rivera

Les causes del cop militar

Primo de Rivera + militars, polítics propers a la monarquia i part de les classes dirigents

Acabar amb el caciquisme, posar fi a la corrupció política, la indisciplina social i amenaces a la unitat nacional

Justificacions dels colpistes:

- inestabilitat i bloqueig del sistema polític parlamentari- desprestigi polític derivat del continu frau electoral- por a una revolució social davant l'auge de la conflictivitat social- perill de trencament d'Espanya per tendències separatistes

El rei Alfons XIII, el dictador Primo de Rivera i el Directori militar l'any 1923.

Manifest dels colpistes amb falses pretencions regeneracionistes:

Causes reals:- Evitar que el règim polític s'acabés democratitzant- Responsabilitats pel desastre d'Annual

La reorganització de l'Estat (I)

Dues fases successives de la dictadura:

FINS AL 1925: Directori militar → integrat exclusivament per militars

A PARTIR DEL 1925: Directori civil → S'inclouen personalitats civils com Calvo Sotelo o Eduard Aunós

Directori Militar

Les primeres mesures del Directori Militar

- Suspensió del règim constitucional i dels mecanismes electorals- dissolució de cambres legislatives- cessament de les autoritats civils- prohibició d'activitats de partits i sindicats.- Es va elaborar un estatut municipal i un de provincial i es van dissoldre els ajuntaments → juntes integrades pels contribuents més importants (recanvi dels cacics).

- Militarització d'ordre públic.- Repressió de l'obrerisme radical

- CNT- UGT

La reorganització de l'Estat (II)

Durant la primera etapa:

1924 – Miguel Primo de Rivera assumeix personalment l'Alt Comissionat del Marroc i centra el seu interés al conflicte.

1925 – Desembarcament d'Aldhucemas, que suposa un gran èxit militar.

Després d'unes quantes derrotes, Abd el-Krim es va rendir i es va lliurar a les autoritats franceses

A partir del 1926 – S'inicia la institucionalització del règim. Forta influència del feixisme italià de Mussolini.

1927 – Es dona per acabada l'ocupació efectiva del protectorat marroquí

1927 – Es crea una Assamblea Nacional Consultiva (sense sufragi)

Creació d'un partit únic → Unión Patriótica → proporcionar suport social a la dictadura i seguir les directrius del poder (conservadors, funcionaris i cacics rurals)

Benito Mussolini

La política econòmica i social

La dictadura es va beneficiar de la bona conjuntura econòmica internacional dels “feliçosanys 20”.

- S'inicia un programa de foment de l'economia en el terreny industrial i infraestructures

- Nacionalització d'importants sectors de la economia i invervenció estatal

- Foment d'obres públiques (ferrocarrils, carreteres, plans hidroelèctrics...)

- Decret de protecció de la indústria nacional

- Es van concedir grans monopolis. Per exemple a la petrolera Campsa i la CompañíaTelefónica Nacional de España

- Es va promoure el regadiu promovent confederacions hidrogràfiques per a un millor aprofitament dels recursos hidràulics

1929 – Exposició Internacional a Barcelona → Mostrar els pretesos èxits econòmics (atraure la burgesia catalana).

- Model de regulació del treball → Organització Corporativa Nacional (sindicalisme vertical).

Cartell de l'Exposició Internacional de 1929

L'actuació anticatalana de la dictadura

En un principi, la Lliga Regionalista i la burgesia catalana havia donat suport a Primo de Rivera.

1925 – Es dissol la Mancomunitat

- Clausura de gran nombre d'institucions, prohibició de la llengua catalana en la vida pública, de la bandera catalana i de L'Onze de Setembre i dels Jocs Florals

- Censura a la premsa i llibres i depuració del magisteri i institucions culturals i castellanització Les Quatre Columnes, a Montjuïc (Barcelona).

L'any 1928 Primo va fer enderrocar les Quatre Columnes de Montjuïc (Barcelona) destinades a convertir-se en un dels símbols del catalanisme, per tal que aquest no tingués el ressò que li podia donar l'Exposició Internacional de 1929.

Xiulada a l'himne espanyol → Clausura del camp del Futbol Club Barcelona durant 6 mesos

1923 – Es publica un decret per a la repressió del separatisme: desmantellament d'institucions públiques i privades catalanistes.La Mancomunitat passa a ser dirigida per Alfons Sala

L'oposició de la dictadura

Oposició integrada per: alguns liders dels partits dinàstics, republicans, catalanistes, comunistes, anarquistes, sectors de l'exèrcit i intel·lectuals.Conspiracions militars com per exemple ”la Sanjuanada” per part dels antics partits.

Fort control sobre intel·lectuals i universitaris → formació de la Federació Universitària Espanyola (FUE).

Es crea la Alianza Republicana → uneix diverses faccions del republicanisme, amb forta campanya a l'exterior.

Distanciament de la societat catalana que havia mostrat suport en un inici.

1926 - Intent d'invasió armada de Catalunya des de Prats de Molló per part d'Estat Català i dirigit per Francesc Macià.

1927 – creació de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI)

Judici contra Francesc Macià pels fets de Prats de Molló el gener de 1927

1929 PSOE → Republicanisme

1924 – figures com Unamuno, Ortega y Gasset, Blasco Ibáñez, etc - Signen un manifest de protesta per la repressió de la dictadura que exercia contra la llengua i cultura catalanes

A Catalunya:

La caiguda del dictador

Oposició creixent per part del rei i la seva camarilla, que afirmaven que la dictadura era un perill per la monarquia

30 de gener del 1930 → Alfons XIII retira la confiança a Primo de Rivera, i aquest dimiteix

El general Berenguer el substitueix amb l'objectiu organitzar un procés electoral progressiu que permeti el retorn a la normalitat constitucional (Dictablanda).

L'oposició va començar a organitzar-se → Pacte de Sant Sebastià (republicans, catalanistes d'esquerra i PSOE)

Berenguer no va conseguir el seu propòsit i va ser substituït per l'almirall Aznar.Es convoquen eleccions municipals pel 12 d'abril de 1931.